DIMECRES · 6 de març del 2019. Any XLIV. Núm. 14929 - AVUI / Any XLI. Núm. 13799 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

2043

26Q

1344

95-1

1829

98t

L’1-O SEGONS MILLO · L’exdelegatdel govern espanyol descriu en el judici un escenari de violència generalitzada

DESEMPARAT · L’exmajor dels MossosTrapero és acusat sistemàticament i no espot defensar perquè no se’l jutja al TS

Sense provesP2-16

Postveritatjudicial

EDITORIALTot el judicide l’1-O, aEl Punt Avui TV

Vuits i nousLa crònica

Dels dits de la Martaals artefactes

Fairy i artsmarcials

David PortabellaEl reportatge

Millo surta la llum

Manuel Cuyàs

Avui, a partirde les 10.00 h

NACIONAL P22

Fomentintegra denou la Cecoten la sevaestructuraLes dues patronalscatalanes refan ponts

La violència policial“desmesurada”l’1-O, constatadaL’Audiència de Barcelona obliga a reobrirel cas de l’escola Estel i obre la porta a laimputació d’agents de la Policía Nacional

Pessarrodona, amb Marcel Mauri, en la roda de premsa d’ahir al matí per anunciar el premi ■ EFE / ALEJANDRO GARCÍA

CULTURA-ESPECTACLES P30,31

Reconeixement a la poeta, prosista, traductora i biògrafa terrassenca

Pessarrodona, Premi d’Honor

L’ESPORTIU

Després de caure de la copa i la lliga éseliminat de la Champions per l’Ajax (1-4)

Setmanatràgica peral Madrid

Benzema, derrotat ahir ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 20192 |

l nas em diu quesovint no hi pa-

rem l’atenció que esmereix. Però l’olfacteés un dels sentits quesense adonar-nos-en

més ens condiciona. Més que el gust,la vista o el tacte, fins i tot. Diuen que sit’has passat tot el dia ensumant unaolor desagradable, una pudor, acaba-ràs de mal humor. I que, en canvi, si etpasseges pel bosc i t’omples els pul-mons de la seva flaire, això et tranquil-litza i et deixa l’estat d’ànim en pau.Feu la prova. No heu d’anar gaire lluny.Amb les olors més properes. Les delvostre entorn. L’olor d’un guisat, d’unacolònia, d’un lloc determinat o d’algú.Per exemple, cada persona fa una olordiferent, de la mateixa manera que ca-dascú de nosaltres tenim les nostresempremtes dactilars. I, per tant, és fà-cilment identificable una olor amb unapersona. Les olors són evocadores derecords. Són la clau que obre la calai-xera de la memòria i les emocions. Hoexperimento cada dia que passo a peuper davant de la fusteria de Vilablareix.

Està situada en un punt de la carreteraque, si vols passar pel costat de la por-ta, suposa no travessar pel pas de via-nants, però miro de fer-ho quan vaigsol, sense els nens. La infracció val lapena. El taller té la porta oberta i ensurt la flaire de serradures, de fusta ta-llada, de cola, de vernís... Desprèn l’olordel meu pare, que era fuster. I és pas-sar aquests segons per la porta de lafusteria i fer-se present el meu pare. Ésl’olor que m’ha quedat dels anysd’anar-lo a veure a can Falgarona id’esperar que plegués de treballar. Quesortís del taller que tenien al carrer Ta-llaferro de Besalú. M’encantava aquellaflaire i ara que m’entra pels narius empuja cap al calaix dels records i me’lporta aquí davant, com si hi fos i elveiés. Embolicat amb aquella fina capade polsim de serradures entre taulons illistons, entre aquella olor hi apareixia,somrient, el meu pare. No em fa faltapassejar pel davant de la fusteria pertenir present el meu pare. Aquella olor,però, és tan potent i suggeridora, quecada dia m’hi empeny a treure el nasper no perdre’n el rastre.

E

Keep calmMartí Gironell

El rastre

Cada persona fa una olordiferent, de la mateixamanera que cadascú denosaltres tenim les nostresempremtes dactilars

n vespre de l’any 2003 vaig serconvocat a un sopar festiu pelpersonal d’aquest diari. El lloc

era un restaurant de Fornells de laSelva, prop de Girona. Vaig arribarmés aviat del compte i com que no hihavia encara ningú, vaig deambularper les dependències de l’establiment,que em sembla que també feia les fun-cions d’hotel. Vaig entrar en una salafosca que comunicava amb el bar id’entre les tenebres va sorgir un homeque responia a les faccions d’Enric Mi-llo. Anava sol. Estava sol. La seva for-mació política, CiU, acabava d’anun-ciar-li que no tornaria a ser el cap dellista a la demarcació gironina. Haviafet, per aquest motiu, algunes mani-festacions de disgust molt acusades.No havíem coincidit mai, però ensvam saludar perquè cada u tenia del’altre imatges facials. Va ser una salu-tació fugaç. No va estar per mi. Vaigintuir que havia tingut notícia d’aquellsopar que reunia periodistes –a Giro-na se sap tot– i que en buscava un quefos dipositari dels seus laments i lesseves invectives contra el seu partit–era d’Unió– i contra la coalició CiU.

U

És de domini públic que per seguirl’activitat política va sol·licitar l’entra-da a ERC, un altre partit nacionalistaantic i amb màrtirs. No el van voler. ElPP va ser més receptiu. S’hi va afiliar,i hi va escalar posicions immediates.Al Parlament, els antics companys departit i els d’ERC li feien el buit.Aquestes coses fan mal. Va ser nome-nat delegat del govern de Madrid a Ca-talunya. Ocupava el càrrec durant elsfets de l’octubre del 2017, i també du-rant l’aplicació de l’article 155.

En el judici que se celebra al Tribu-nal Suprem contra l’independentisme,Enric Millo va ser ahir cridat a decla-

rar. De tots els polítics, és el que mésha insistit en la “violència” del primerd’octubre i dels dies adjacents. Moltsdels acusats són antics companys seusd’hemicicle. Hi ha els que li van negarla candidatura per Girona quan erad’Unió i els que li van rebutjar la but-lleta d’inscripció a ERC. Les seves de-claracions d’ahir marquen el camí dela presó per a ells perquè la “violència”de què parla justifica la “rebel·lió” queels fiscals fins ara buscaven sense èxit.El 155 li va estar bé. L’hi estaria igual-ment si fos a perpetuïtat. O jo o el dilu-vi. L’home a l’ombra en aquell hotel hasortit a la llum. Li van preguntar si vo-lia que durant la declaració se li ama-gués el rostre. Va dir que no i els focusde la sala van ser per a ell.

Va donar a entendre que havia co-negut Carles Puigdemont sent aquestpresident de la Generalitat. Tots doshan tingut activitat a Girona, on sesap tot i també es coneix tothom.Abans Puigdemont havia estat alcaldede la ciutat. Com que va començar tre-ballant a El Punt, és probable que elfutur president fos en aquell sopar queMillo, disgustat, escrutava de lluny.

“És el polític quemés ha insistit enla violència, queimplica rebel·lió

Vuits i nous

Enric Millo surt a la llumManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 2019

m sap greu, però com que avuitinc un compromís ineludible aMadrid, no podré estar al cas de

la conferència aquesta que el partitd’ultradreta Vox fa al Parlament Euro-peu. Es veu que el secretari general deVox, Javier Ortega, serà al Parlamentde tots per intervenir en un acte quees diu Catalunya, una regió espanyo-la. Explicaran, diuen, “la història reald’Espanya”. Tant de bo expliquessinquina és per ells la història real d’Es-panya, perquè em sembla que queda-rien tots retratats. Però vaja, a mi nom’interessa gens, aquesta conferèn-cia. I el que em sembla una vergonya (ija ho vaig dir en el seu moment) és queaquests senyors de Vox puguin cam-par pel Parlament Europeu (que éstambé el meu) fent conferències sobrela unitat d’Espanya i que, en canvi,prohibissin en el seu moment als pre-sidents Puigdemont i Torra fer-hi laconferència que havien programat per

E “Vostès quepoden, estalviïn-seavui sentir elsarguments de Vox

explicar què passa de veritat a Catalu-nya. La doble vara de mesurar del pre-sident de la cambra, Antonio Tajani,és espectacular. No permet als unsanar a explicar què passa a Catalunyai ho permet als altres? Amb quin crite-ri? El de la seguretat, com han argu-mentat públicament? Excuses, Taja-ni, excuses. Quins problemes de segu-retat generava una conferència delspresidents catalans? El dels aldarullsque poguessin provocar els unionistesespanyols? Si l’argument és aquest, i

si ara es permet la conferència de Vox,és, suposo, perquè se sap que els inde-pendentistes sí que són pacífics i no hihaurà aldarulls, no? Un bon retrat. Decom són uns, de com són uns altres i,és clar, de com és el Parlament Euro-peu. Em decep, Tajani, veure com ac-tueu. Em decep que el Parlament Eu-ropeu (que és el meu) no tingui interèsa saber què pensem uns quants milersde ciutadans i que, en canvi, sí ques’escolti un partit de la ultradreta queno cal que adjectivi més del compte.Vaig escoltar atentament la conferèn-cia alternativa que els presidents vanfer en un hotel de Brussel·les dies en-rere. Avui, els deia, tinc un compromíscrec que ineludible a Madrid i no po-dré escoltar la conferència, tot i queem fa l’efecte que no m’estalviaré sen-tir Vox. Però creguin-me: vostès quepoden, facin un Tortosa (o un Amer,que va estar molt bé) i no perdin eltemps intentant saber què diuen.

Facin un TortosaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

L’escriptora, poetessa i traductora és la 51a guardo-nada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes,que atorga Òmnium Cultural des del 1969, per la se-va contribució a la vida cultural dels Països Catalans.Pessarrodona, creu de Sant Jordi (1997), també varebre el Premi Nacional de Literatura (2010).

EXDELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL A CATALUNYA

Premi d’Honor

L’exdelegat, amb la maleta feta per anar a la llista eu-ropea del PP, deixa com a regal de comiat un testi-moni calculat, punyent, cínic i molt mentider. Unavenjança en tota regla, que li va impedir de mirarl’advocat per no haver de veure l’acusat, amb la qualperjudica l’estat de dret i l’Espanya que defensa.

-+=

-+=

Pas endavant contra el VIHMaria Salgado

Testimoni indignantEnric Millo

-+=

Marta Pessarrodona

Científics de l’institut IrsiCaixa de Badalona han par-ticipat a Londres en recerca i en “la curació funcio-nal” d’un pacient amb VIH mitjançant un trasplanta-ment de cèl·lules mare. És el segon cas en la historia,dotze anys després del primer, de guariment de la si-da i mostra una nova estratègia terapèutica.

INVESTIGADORA D’IRSICAIXA

ESCRIPTORA

L’estratègia ‘in crescendo’ del’acusació en el judici de l’1-O

ha passat de la vaguetat dels testi-monis de Rajoy, Sáenz de Santa-maría i Zoido al recitat per part de lasegona fila del Ministeri de l’Interior(Nieto, Puigserver i De los Cobos) ide l’exdelegat del govern (Millo) delrelat de violència i alçament con-feccionat per la Guàrdia Civil, la fis-calia i el jutge instructor per assolirl’encàrrec d’incriminar els líders in-dependentistes amb els delictes derebel·lió i sedició, que suposin du-res penes de presó i un escarmentper al moviment independentista.

El defecte greu d’aquesta estra-tègia és que ho basa tot en una fic-ció, construïda a base de fets inter-pretats de manera esbiaixada, fetsexagerats o tergiversats, fets supo-sats, fets inexistents i fets deguda-ment oblidats o ignorats per no des-mentir el relat acusatori. Seguintaquest esquema al peu de la lletra,Enric Millo es va revelar com el rela-tor més aplicat d’aquesta realitat pa-ral·lela que el fiscal vol demostrar.L’exdelegat va mentir, exagerar, su-posar, deduir i parlar d’oïda. El seutestimoni va ser una postveritat entota regla i alhora la seva petjada jainesborrable en la política catalana.

Els successius interrogatorisdeixen clar que, un cop el referèn-dum de l’1-O estava invalidat pel TC iper tant despullat de vinculació jurí-dica, la prioritari de l’Estat era evitarl’impacte polític d’un acte democrà-tic com era la votació de l’1-O amb unresultat previsiblement desfavora-ble. Això explica la violència de lescàrregues, el seu caràcter selectiu il’aturada de la tarda un cop es vaconsiderar aconseguit l’objectiu dedesacreditar parcialment el referèn-dum. La qüestió és quin objectiu té lapersecució judicial i les greus con-demnes que es busquen per un refe-rèndum invalidat i desacreditat i unaDUI que no es va votar al Parlament,ni publicar al DOGC, ni implementar.

Postveritatjudicial

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Divendres,al carrer

n bus violeta recorre l’Estat. Impresa, la cara d’AdolfHitler, al costat de consignes contra les lleis de

violència de gènere. #StopFeminazis, és l’etiqueta quecircula. Feminazis, ens diuen. Amb el règim perpetradorde sis milions de morts, ens comparen. Ho fan el mateixany que hem hagut de suportar que els violadors de LaManada condemnats a sols nou anys de presó per abússexual segueixin en llibertat provisional i quanlamentem onze assassinats per violència de gènere desde l’inici de l’any (gairebé un miler des del 2003) a

l’Estat. Ho fan quan les dades del’Institut Català de les Donesconstaten que la taxa d’ocupació ésdeu punts menor (49,5%) que en elcas dels homes (59,3%) o que ladiferència salarial mitjana és d’un23,4% i s’enfila fins al 32,6% en lesfeines elementals. Ho fanconscients que a les

discriminacions salarials i laborals i al sostre de vidre,se’ls afegeix un risc de pobresa més elevat i una majorresponsabilitat en les cures de la família. Estàdocumentat en xifres. Les mateixes que certifiquen queparlem menys en els mitjans de comunicació (27,3% deles intervencions). Malgrat els números, elsneomasclistes, de fet, els de sempre ara amb tribunapública i alçant més la veu, ens diuen com han de ser leslleis de gènere, com afrontar els embarassos i com nohauríem d’avortar. Intenten dictar com hem de viure. Niells, ni ningú. Divendres els ho direm al carrer.

U

Malgrat elsnúmeros, elsneomasclistesens intentendictar comhem de viure

http://epa.cat/c/hc6kcg

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El president del Parlament,Roger Torrent, tria el candidatpactat per JxCat i ERC, JordiSánchez, perquè és el que témés suports.

10anys

20anys

L’arribada constantd’immigrants fa canviar elmodel lingüístic. El pla deformació per ensenyar catalàs’estendrà fins a sisè.

Hollywood accepta negociarl’aplicació del decret sobre eldoblatge al català. LaGeneralitat congelarà fins al’agost l’aplicació de la norma.

Un nou intent Català per integrar Doblatge al catalàTal diacomavui fa...

a declaració d’En-ric Millo i d’alts

càrrecs del Ministeriespanyol de l’Interioren el judici sobre elprocés al Suprem va

posar ahir de manifest dues concep-cions ben diferents sobre quin ha deser el paper de la policia en una socie-tat suposadament democràtica: peruna banda, la d’aconseguir el compli-ment de les resolucions judicials petiqui peti, obrint-se pas a cops de porrafins i tot entre avis i nens (murs o es-cuts humans, en les paraules de Millo,dels fiscals i de responsables del go-vern de Rajoy que han desfilat fins araper la sala de vistes del Suprem, vesquines coincidències, en una expressiód’origen bèl·lic que recorda com justifi-cava el govern dels Estats Units lamort de civils en els bombardejos de laprimera guerra de l’Iraq i en els de Bel-grad). Per altra banda, la visió defensa-da pels responsables dels Mossosd’Esquadra, almenys pel que fa al 20-Si a l’1-O: prioritzar la convivència, lamediació i la seguretat de tothom, finsi tot la dels ciutadans resolutivamentdesobedients, abans que aconseguir laresolució de l’actuació per la força. Algovern espanyol li va irritar que la jut-gessa que prenia les regnes de l’actua-ció de l’1-O posés sobre la taula la ne-cessitat de garantir aquesta convivèn-cia i seguretat, i van fer veure que no hiera. Als Mossos se’ls pot recriminarque no han estat tan exquisits amb lapau social en altres actuacions, on lacontundència per aconseguir l’objectiuva deixar pel camí cossos contusio-nats, ferits i detinguts innecessaris. Iúltimament semblen més preocupatsque no els acusin de ser tous amb elsindependentistes que no pas de com-plir el requisit civilitzat de no aixecar laporra si no és del tot necessari.

Una frase dels responsables espa-nyols de l’Interior que han passat peljudici aquesta setmana va ser glacial-ment aterridora: en realitat, va dir l’ex-secretari d’estat de Seguretat, van sersuaus, perquè podrien haver estat legí-timament molt més contundents peraconseguir l’objectiu. No els va caldremés: el govern català, acorralat entreaquesta primera demostració de vio-lència massiva i la impossibilitat d’obrircap negociació, va retirar-se i va pro-clamar la Generalitat “ciutat oberta”perquè hi entrés el 155 de Rajoy, Sán-chez i Felip VI sense causar més danysa la població. Equivocat o no, paterna-lista o prudent, en tot cas és un altremodel de tractar els ciutadans.

L

Full de rutaDavid Marín

Policiai convivència

n certificat sobre el coneixe-ment del castellà emès per qual-sevol Delegación provincial, po-

sem, de Sòria és automàticament reco-negut i acceptat per la Delegación equi-valent, posem, de la província de Màla-ga. I, quant al català, al seu àmbit geo-gràfic? Doncs no. Un llicenciat en his-tòria, català resident a Mallorca, es dis-posa a “apuntar-se a llistes” a la delega-ció d’ensenyament illenca per aspirara, quan un professor titular agafi unabaixa, substituir-lo al seu institut. A lesBalears, a Catalunya i a Espanya es faaixí. En el moment d’inscriure’s, pre-senta els requisits: el DNI, el títol de lli-cenciat, el certificat d’aptitud pedagò-gica (CAP) i el certificat del nivell C decatalà.

LA PERPLEXITAT baixa inesperadamentdel cel quan la cap de la direcció generalde Política Lingüística de les Illes Ba-lears, Marta Fuxà, no li admet el docu-ment acreditatiu del coneixement de lallengua dels Països Catalans. Malgratque el Butlletí Oficial de les Illes Ba-lears (BOIB) especifica a l’apartat de

U “Títols, diplomes i certificats emesos aCatalunya” que a les Illes s’accepta in-condicionalment el certificat de nivellC emès per la Generalitat. En efecte,els papers oficials relatius a la llenguacatalana emesos pels Consell Interin-sular i Generalitat, per les universitatscatalanes i baleàriques, per les delega-cions de serveis de Palma o de Girona...són perfectament intercanviables i re-coneguts. Des del temps del PP de Ca-ñellas i del PSOE d’Antich que aquesteshomologacions estaven resoltes. Perquè, doncs, aquest refús “il·legal” delcertificat català? Són pals a les rodesempescats en temps que Bauzà?

L’ANTICATALANISME LINGÜÍSTIC del PP deBauzà va ser superior al de Cañellas, sí,però és que des del 2015 la socialistaFrancina Armengol és presidenta deles Balears. En no acceptar la seva ad-ministració aquest certificat del nivellC de català emès per la Delegació deServeis d’Ensenyament de Girona, Ar-mengol vol acostar-se al gonellisme?En fi: els fets són que no hi ha hagut resa fer. Si el nostre llicenciat pretén fer

classe als instituts de Balears, ha d’exa-minar-se –pagant 80 euros– de nivell Cde català a la prova que l’administracióillenca ha convocat pel mes de maig.

AQUESTA ARBITRARIETAT, a més de la hu-miliació a què el sotmet (i a d’altres quees trobin en semblant situació), li barrael pas a dos camins –i necessitats!– la-borals: no pot aspirar a les esmentadessubstitucions, i no es pot inscriure a lesoposicions per accedir a una plaça dedocent perquè a les Balears resulta queestan convocades pel mateix març ique, si l’aproven, encara no tindrà el“nou” títol. Un any perdut... i una nega-ció de la unitat de l’idioma català allà onno era esperada. Ja que en parlem, comdeuen estar ara mateix aquests matei-xos assumptes al País Valencià? Els tí-tols valencians han estat reconeguts aCatalunya; fins i tot n’hi havia que ana-ven a examinar-se de català a Vinaròsper aprofitar una convocatòria més. Xi-mo Puig, Mònica Oltra, Joan Ribó...han aplanat les trinxeres obertes a lesinstitucions pel PP i pel blaverismesubvencionat?

Joan Ferrerós. Excatedràtic d’institut

Mallorca i el nivell CTribuna

A Josep Maria Uyà

b “Totes les ovelles fan pu-dor”, ho deia al psiquiatra undeprimit gos d’atura. Desprésd’un estudi acurat, descobri-ren la causa de la depressió:les ensumava totes pel cul(amb perdó). Un turista visitàdiverses capitals catalanes.Eren tots una m... (amb perdó,també). És que només en visi-tava les clavegueres. L’il·lustredoctor en filologia i ensenyantha repassat la història de l’Es-glésia i no hi ha trobat un pamde net. I té la barra d’exigir almàxim dirigent de l’empresa,un tal Sr. Jorge Mario Bergo-glio, que plegui.

Jo, un modest filòleg, distin-geixo entre el filòleg, que esti-ma el logos amb tota la sevariquesa, i el filòlalos, el xerra-meca, descrit genialment perun gran satíric amb mot quilo-mètric: lalobaryparameloryth-mobatas. Un que xerra i esmou pesadament sense to niritme. Sense al·lusions perso-

nals, val a dir-ho. Suposo quetot un doctor com vós, heu lle-git el Simposion i el Fedre dePlató o els Records de Sòcra-tes de Xenofont. O, més ençà,Sartre i Simone de Beauvoir.Abans que el catolicisme fos,ja els grecs coneixien i practi-caven la pederàstia. Esteu se-gur que en el món acadèmicno es dona aquest fenomen?No coneixeu cap col·lega quehagi regalat la nota a unaalumna a canvi de...?

Imagineu-vos que jo afirmo:l’única aportació de la Revolu-ció Francesa és la guillotina.Quina bertranada, oi? I si jol’ensenyava, em diríeu que elsbrams d’ase (amb perdó tam-bé dels ases) no arriben...

Senyor doctor, sigueu méscrític. El Sr. Jorge Mario Bergo-glio coneix molt bé la biblio-grafia sobre els “seus” crims isobre els crims comesos en2.000 anys pels de la vostracorda. És probable que la bi-blioteca vaticana, de què dis-posa, segurament és un pèl

més rica que la vostra. Dispo-sa també d’assessors al-menys tan entesos com elsvostres. Sisplau. No perdeu eltemps ofenent la intel·ligènciai la dignitat dels milions i mi-lions de catòlics de 2.000anys. No llanceu rocs i femtades d’una ignorància, petulàn-cia o mala fe que esborronen.JAUME SIDERALleida

Mentides o mala fe

b Estic sentint la declaraciódel Sr. Millo al TS, i no puc ferres més que exposar-li que, detantes i tantes afirmacionsque no para d’engiponar (almeu entendre, que no es cor-responen a la realitat, que jo imoltíssima gent vam veure, itambé moltíssima va patir),només faré esment del “Vaigavisar en Forn que no enviés lagent contra la policia”. Sr. Millo,vostè és capaç d’acusar el Sr.Forn de manera tan falsaria idormir tranquil? La gent no

som xais que fan anar mesellsa atacar cap policia, el que re-alment va passar és que es vaenviar la policia i la Guàrdia Ci-vil a atonyinar la gent. Sr. Millo,crec que hauria de disculpar-se de quasi tot el que ha tergi-versat.ANDREU GENÍS CIURANSMollet del Vallès (Vallès Oriental)

Estònia va estarsota dominaciórussab En El Punt Avui del 4 demarç es comenta el resultatde les eleccions estonianes ies fa un repàs de la història delpaís en què s’ha obviat queEstònia va estar sota domina-ció russa des de molt al princi-pi del segle XVIII fins al final dela I Guerra Mundial, en què vaindependitzar-se. Posterior-ment tornaria la dominaciórussa (ara soviètica) fins a laindependència actual.BENJAMÍ RODRIGOValència

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 2019

Fernando Grande-Marlaska, MINISTRE DE L’INTERIOR ESPANYOL

“L’acusació popular de Vox és una anomalia del sistema”La frase del dia

“No és estranyque persones delcarrer que, alcomençament, nos’implicaven en laprotesta explícita,ara estiguinirritades, enceses,dolgudes,conscients que, enqualsevol moment,poden ser víctimesde la Inquisició

rou vegades s’ha parlat del pla,intenció, arrencada i feblesesdel judici “cas 1-O”; ara campa

pel carrer la generalitzada protesta perla vista de la causa, i la demanda de laseva suspensió, el desig que s’aixequiun fiscal o el mateix president i digui:“Senyors, acabem d’una vegada, suspe-nem les sessions i anem-nos-en tots acasa.” Bona mesura, ni que represen-tés una derrota per als magistrats de lamesa, per als fiscals, etc. Tot fora mi-llor que perllongar un serial televisiutan desastrós. És improbable que esprodueixi aquest final feliç, i ja veuremcom se’n surten els qui tenen la paellapel mànec.

TOT EL QUE HA SUCCEÏT des de la querellainicial de fiscalia, després de l’ 1-O, hatranscorregut dins una riuada de cruel-tat. La instrucció estava carregada defreda ira, de gens d’equanimitat, aquelljutge cara de pa va qualificar duramentles accions dels imputats i els va penjarl’etiqueta de consumats delinqüents, iaixí podia demanar penes molt severesen atribuir-los delictes de rebel·lió, se-dició i malversació de cabals. En va ferde tot plegat un bon paquet cap al tribu-nal que més endavant es constituiria. I,segona crueltat, el tribunal no fou elSuperior de Justícia de Catalunya, comcorresponia; hom va anunciar que se-rien jutjats a Madrid i immediatamentforen portats a presons de l’altiplà, bas-tant lluny de la capital. Transport moltcruel en aquella mena de “xeca” ambu-lant que és el gran furgó de la GC, viatgeque feu retombs i durà una eternitat. Ala presó, els interns que hi eren per de-lictes comuns no es creien el que veien:els nous companys no eren gent de pu-nyal ni rebentapisos, ni traficants dedrogues o de dones, ni violadors ni car-teristes, ni estafadors, tenien estudis ihavien estat en un govern.

UN CIUTADÀ EN PRESÓ preventiva espera

P lògicament que aquesta reclusió duripoc, tot i que en tenim exemples dife-rents, com si les imputacions fossin jacondemnes. Crueltat és que un cop fe-tes les diligències del jutge instructor,aquests imputats que esperen ser jut-jats no siguin posats en llibertat condi-cional, sinó que entrin en presons i s’hieternitzin. Tothom ho va veure mala-ment, però malgrat les reiterades peti-cions d’advocats, associacions prodrets civils, etc., els detinguts tastarenllarga reixa sense haver vist un tribu-

nal penal. Quan no se sap quin ben-aventurat esperit decidí que ja se’ls po-dia jutjar, havia passat prop d’un any imig. Es va formar finalment la mesa desis jutges més el president i començà eljudici. Hom hauria pogut traslladar elsacusats a Madrid capital, en un localprou vigilat, on haurien viscut les set-manes que durés el procediment. No:els acusats anirien al matí des de la pre-só, en els furgons de la GC, a Madrid; endeterminat lloc passarien a les furgo-netes de la Policia Nacional, que elsportaria a la sala. És un viatge de qua-ranta minuts que han de fer d’anada ide tornada; això vol dir llevar-se a lessis del matí i tornar a les nou del vespre,pràcticament dues hores de viatge enconjunt, cosa fatigosa, i després, perdescomptat, aguantar cada dia el judi-ci, amb una parada de descans i dinar.

NO PODIA EL PRESIDENT del tribunal, tanmelós en el seu dir, plantejar més bontracte als acusats? Per què ells i elleshan de tenir menys bon escenari de re-clusió que Tejero, que ell sí que va alçar-se en armes? Ho constata tothom, se’nparla entre amics, coneguts i saludats,arreu ens manifestem cada dia: els nos-tres honorables acusats han viscut mésd’un any de crueltat continuada; si horesisteixen, de tot plegat allò que elsdoldrà més serà el glaçat menyspreu, lacrueltat amb què continuadament se’lshaurà castigat. Tots ens hem sentit so-lidaris dels nostres representants, tanmaltractats. No és estrany que perso-nes del carrer que, al començament, nos’implicaven en la protesta explícita ipotser ho miraven tot només com unaanècdota desagradable, ara estiguin ir-ritades, enceses, dolgudes, se sentintambé menyspreades; sorgeix en ellesel sentiment tantes vegades explosiu,dels catalans conscients que, en qual-sevol moment, poden ser víctimes de laInquisició i d’una contumaç, estúpidacrueltat.

Josep Vallverdú. Escriptor

Estúpida crueltatTribuna

SísifJordiSoler

ls ho dic alsmeus amics ma-

drilenys: “Heu fetmassa per nosaltres.¿Per què no us allibe-reu de tanta nosa i

ens deixeu tocar el dos d’Espanya?”El comentari, a tocar de la bibliotecaPedro Salinas de la Puerta de Toledo,té lloc a sota d’un dels monuments afavor de Fernando VII, El Deseado,que bé mereix que el canonitzin, atèsque –a pocs metres d’on som– vadecretar l’execució del general Riego,el de l’himne, i va ser, a més, qui vareinstaurar la Santa Inquisición. Elsho comento: ara, a la fi, la dreta espa-nyola –PP i Cs– han trobat, amb Vox,dux ad astra et semita, el seu pal depaller, que dona sentit a tot allò quevolen ser i fer. Amb aquesta novaenergia patriòtica, que recupera l’es-til del falangisme més genuí, ja no elscal apel·lar a les voluntats d’autogo-vern que apareixien, tan ben defini-des, al punt tercer de l’Assemblea deCatalunya, dels anys setanta, abansde la mort del general Franco, quehavia designat el nou rei Borbó i queencara avui té plaça al Valle de losCaídos.

Suggereixo la relectura dels textosque antologava Maria Aurèlia Cap-many, amb tants i tants discursosdogmàtics contra “la falsa via” delscatalans que aspiraven a l’autogo-vern. No és per casualitat que el pri-mer cop que les tropes franquistespenetren el 1938 a Catalunya, per labanda de Lleida, imposin, manu mili-tari, l’abolició de l’Estatut, altramenttan desnerit, del 32, amb un comen-tari definitiu: “En mala hora concedi-do por la República.” Tanco: si elsmeus amics ens fan fora de la seva“una, grande y libre”, dormiran méstranquils, que la pobresa també aju-da a dormir plàcidament.

E

De set en setIgnasi Riera

La nosacatalana

EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 20196 |

Un pacient sotmès aun trasplantamentde cèl·lules mare faun any i mig que noté càrrega viral

El tribunal reobre elcas de l’escola Estel idiu que cal investigarles ordres delsresponsables policials

El segon cas deremissió delVIH engrescaels científics

L’Audiència veuuna excessivaviolència encàrregues de l’1-ONacional

Si el judici del Tribunal Su-prem avançava al margede la violència que exigeixla rebel·lió –Mariano Ra-joy va dir ’“assetjaments” imai “violència”– i viatjavacap a la desobediència,ahir finalment els fiscalsvan escoltar l’ingredientviolent necessari per al de-licte del 472 del Codi Penalpel qual acusen, i els el vaoferir Enric Millo, l’exdele-gat del govern del PP a Ca-talunya, amb el valor deser català. Engrandint laviolència ja apuntada perSoraya Sáenz de Santa-maría i pels responsablesd’Interior, Millo va crimi-nalitzar un sector de l’in-dependentisme i siglescom Òmnium, l’ANC i elsCDR per “desenes, dese-nes, desenes i desenesd’actes violents”, “artefac-tes incendiaris” i atacsd’“arts marcials” a agents.I el coronel Diego Pérez delos Cobos va cloure l’obracitant “la passivitat delsMossos” i la “virulència deles muralles humanes”.

El de Millo era un relatde por personificada en elsagents amb qui va parlar,perquè els ferits admetque els ha volgut veure.

“Vaig sentir testimonis es-fereïdors. Vaig poder veu-re dits trencats, fracturesde cama, una armilla anti-bales estripada, i això noho fa una ungla, s’ha d’uti-litzar un objecte punxant.Havien caigut en la tram-pa del Fairy”, va dir. I citacom a violència la pintadade “Millo mort” que impu-ta a un independentista,però sense proves.

Ni data, ni xifra ni autorEl relat de Millo, però, noes va traduir en actes pre-cisos, xifres, dates i autorsconcrets, perquè en l’1-Ova haver d’admetre que nohi va haver cap baixa labo-

ral dels agents i que el ba-lanç dels detinguts va serde sis persones. “Aixòs’hauria de preguntar alsMossos”, va etzibar Milloamb afany acusador. “Laprioritat és complir la mis-sió, no fer detencions”,eludia el coronel Pérez delos Cobos quan advocatsde les defenses li feien no-tar l’escàs balanç de la Po-licia i la Guàrdia Civil enun clima extremadamentviolent com el descrit.

L’al·lusió de Millo al Fai-ry va ser rebuda al saló deplens del Suprem amb es-glais i somriures per partdel públic, entre ells el con-seller d’Interior, MiquelBuch, Ferran Bel (PDe-CAT) o els senadors ÒscarGuardingo (En Comú Po-dem) i Jon Iñarritu (EHBildu). “Evitar murmurisde desaprovació i fins i totels somriures irònics no ésuna norma de cortesia, ésun imperatiu legal”, va re-nyar Marchena el públic.

Assetjar comitives i seusMillo va oferir la seva ver-sió dels diàlegs amb el con-seller Joaquim Forn, dequi va quedar preocupatperquè en la primera cita liva fer tres preguntes –lacoordinació dels Mossosamb la resta de cossos, si

mantenia els acords de lajunta de seguretat firmatsper Jordi Jané, i què farial’1-O– i la tercera respostano li va agradar perquèparlava de “normalitat” ide “jornada electoral”.Forn li va fer arribar la se-va queixa per Whatsapp eldia 1-O per les càrreguespolicials, però la violència,per Millo, és dels votants,tant l’1-O com abans. “Esllançaven objectes incen-diaris, s’assetjaven comiti-ves judicials, havien de serdesallotjats els hotels on

estaven els policies, s’as-setjaven les delegacionsdel govern”, va descriuresobre la tardor del 2017.

En contrast, Millo es re-tratava a si mateix com eldialogant que intentavaaturar Carles Puigdemonti Oriol Junqueras perquèhi hagués eleccions, senseocultar que el 155 tenia jala via lliure al Senat. “A l’al-tre costat de la taula emvaig trobar una cadira bui-da, no hi havia resposta ares que no fos cometre unacte il·legal com un refe-

rèndum d’independèn-cia”, va dir Millo parafrase-jant Junqueras.

Incriminació a TraperoA afermar la violència s’hiafegia Pérez de los Cobos –iavui continuarà–, tot i queel coronel no admet “capcàrrega policial” l’1-O. “Pre-cisament per l’ús exquisitde la proporcionalitat”, valloar, en contrast amb la“passivitat” i “l’estafa” delsMossos i del major JosepLluís Trapero. “José Luis,que estem al mateix vai-

David PortabellaMADRID

Adeptesa larebel·lióCLIMA Millo eleva la violència a general en contra del que vadir Rajoy i cita “artefactes incendiaris” i “arts marcials” contraels agents XOC De los Cobos ataca els Mossos RISC Trapero viula indefensió de ser acusat cada dia amb permís de Marchena

Enric Millo, ahir durant la sevadeclaració al Suprem ■ EFE

“Vaig veure ditstrencats, fractures decama, una armillaantibales estripada”Enric MilloEXDELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No hi va haver capcàrrega policial. I vaser precisament perl’ús exquisit de laproporcionalitat”Diego Pérez de los CobosCORONEL DE LA GUÀRDIA CIVIL

EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 2019 | Nacional | 7

PortaplatetsL’APUNT situació de necrosi, a costa dels anys de presó dels

processats, amb qui havia compartit vida parla-mentària i política durant molts anys. El molt mer-cenari va treballar-se el futur professional mercade-jant amb el futur personal dels acusats i de les se-ves famílies. Ni el pobre home d’en Zoido, ni Sáenzde Santamaría, ni Rajoy van ser tan indignes.Emili Bella

Les declaracions d’ahir en el judici-farsa van adquirir elmés alt grau de desfachatez, o directament de facha-tez, amb fabulacions, hipèrboles, afirmacions incon-trastables, imaginació i molt de cinisme que van dei-xar en aquella sala vetusta un rastre de bilis que nomarxarà ni amb Fairy. El portaplatets Enric Millo va fercampanya per a ell mateix i per al seu futur polític, en

l delegat del govern espa-nyol a Catalunya la tardordel 2017, Enric Millo, va ferahir unes declaracions com

a testimoni al Suprem que algunsvan considerar difamatòries i d’al-tres, parcials i manipulades, comvan evidenciar els advocats defen-sors amb les seves preguntes. Al-gunes fake news que va sostenir,sota jurament, el dirigent del Par-tit Popular són:

Agressions policialsb Per desinflar el relat de les càrre-gues policials durant l’1-O, l’exdele-gat del govern espanyol a Catalunyava explicar al tribunal que circula-ven per les xarxes socials imatgesfalses, tot i que només va poder de-tallar el cas d’un noi amb sang alcap, que es va descobrir que erad’una manifestació del 2012 i es vaeliminar ràpid de les xarxes, segonsva explicar Enric Millo. També vadetallar el “vídeo de la noia que deiaque li havien trencat els dits un perun”. “La meva filla petita plorava...I després vam saber que era menti-da i que la noia ho va admetre”, hiafegia. L’excàrrec del PP es referiaa Marta Torrecillas, la dona conegu-da a les xarxes socials per un dels ví-deos més polèmics de les càrreguesdels cossos de seguretat espanyolsen una escola de Barcelona per evi-tar el referèndum de l’1 d’octubre, ique va ser objecte d’escarni en certsmitjans de comunicació quan va ex-plicar que no tenia els dits trencats,sinó capsulitis, una lesió que provo-ca un dolor similar.

Amb el seu advocat, Xavier Mon-ge, la dona va presentar una que-rella contra un subinspector de laPolicía Nacional. Torrecillas l’acusade lesions i d’un delicte contra laintegritat moral per “vexació enhaver-la agafat pels pits” i per ha-ver-li retorçat els dits, cas que con-tinua en tràmit al jutjat d’instruc-ció número 7 de Barcelona, que

E

investiga una trentena d’agentsper presumpta mala praxi durantl’1-O. El novembre passat va decla-rar com a investigat aquest subins-pector de Sevilla (el 70.231) per laseva actuació a l’institut Pau Clarisde Barcelona i va negar haver tirata terra, haver magrejat i haver ferita la mà Marta Torrecillas. Va indi-car que la va aixecar i en aquestaacció ella va caure. És a dir, que lalesió de Torrecillas no és pas fake.

Objectes incendiarisb En aquest ambient “hostil”, Mi-llo va arribar a afirmar ahir que, amés de “pintades”, també contraell, s’havien llançat “artefactes in-cendiaris” contra edificis oficialsi de la Guàrdia Civil. Responent apreguntes d’un dels defensors deJordi Cuixart, el penalista BenetSalellas, Millo va haver de rectifi-car i assumir que sols hi havia ha-gut un objecte amb foc, a l’entradade la caserna d’Igualada, i que al fi-nal es va saber que era un tros deroba i no pas cap “artefacte”, con-

cepte que connota una violènciaque no es va produir a Catalunya.

Unipost: 12 horesb L’excàrrec popular tampoc vaser curós a l’hora de relatar que elsMossos van trigar “moltes hores” aanar a donar suport als agents dela Guàrdia Civil que volien escorco-llar una nau d’Unipost a Terrassa,el 19 de setembre del 2017, i forçaveïns es van concentrar i van seurea terra davant el magatzem. L’advo-cat Xavier Melero, defensor de l’ex-conseller Quim Forn, també va ha-ver de matisar les afirmacions deMillo i va assegurar que la duradadel dispositiu policial, més de dotzehores, es devia al fet que “no tenienordre judicial”. Certament, el jutgede guàrdia de Terrassa aquell diano donava autorització perquè elsagents obrissin cartes certificades,en protecció del dret a la intimitat,fins que li ho comuniqués el titulardel jutjat d’instrucció 13 de Barce-lona, que cercava els organitzadorsde l’1-O, o la magistrada del TSJC,que investigava el govern. Final-ment, l’ordre judicial va arribar i laGuàrdia Civil es va endur 45.000cartes censals i notificacions perl’1-O. Mai hi van trobar urnes, però.

Puntada de peu al capb La revelació més sorprenent deMillo va ser quan va assegurar queun dels agents ferits li va explicarque “van caure a la trampa del Fai-ry”, consistent a abocar sabó a l’en-trada dels col·legis perquè els po-licies rellisquessin i se’ls pogués“clavar puntades de peu al cap” uncop a terra. No hi ha cap imatged’agents patinant l’1-O. El que sí quees va veure en un dels vídeos viralsés com un agent cau a terra en uncentre de Sant Esteve Sesrovires iun jove li dona una puntada de peual cap. El noi, de 22 anys, va ser de-tingut deu dies després del referèn-dum, per atemptat a l’autoritat. Se-gons el mateix Ministeri de l’Inte-rior, sols es van detenir cinc perso-nes per agressions a agents l’1-O. ■

Dels dits de laMarta als artefactes

Mayte PiulachsBARCELONA

JUTJAT · Un subinspector de la policia espanyola és investigat per lesions a la donaque Millo acusa de falsejar una agressió l’1-O IGUALADA · L’exdelegat del governha de rectificar i admetre que sols es va cremar una peça de roba i no pas objectes

Torrecillas, en sortir d’urgències ■

xell!”, diu el coronel que liva dir. Trapero, que no ésjutjat al Suprem i que espe-ra un judici sense data al’Audiència, viu ara la in-defensió de ser cada diaacusat i incriminat pelstestimonis de l’acusació–amb la permissivitat deMarchena, que aquí sí queestà tolerant el testimoniopinant que ell va dir quemai no toleraria– senseque l’al·ludit es pugui defen-sar. I amb l’anomalia afegi-da que quan Trapero vinguia declarar, ho farà com a

testimoni i obligat a dir laveritat.

Menys útil a l’acusacióva ser Juan Antonio Puig-server, discret funcionaribalear que va fer de conse-ller d’Interior durant el155. Puigserver va avalarles “discrepàncies poli-cials” de l’Estat i la Genera-litat en les cites prèvies al’1-O perquè la prioritat del’Estat era “complir la sen-tència del TC”, i per a Puig-demont “el bé superior ne-cessari era no alterar lanormal convivència”. ■

EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 20198 | Nacional |

ualsevol que hagi donat lamà almenys una vegada ala vida a Enric Millo sap que

el veterà polític, abans d’Unió iara del PP, no té unes mans prò-pies de qui habitualment renta elsplats. Així que, quan després deveure les imatges de càrreguespolicials de l’1 d’octubre, l’empa-tia com a delegat del govern es-panyol a Catalunya li va dictarque havia de visitar els agentsde la Guàrdia Civil i de la policia,Millo no comprenia el que li rela-tava un agent. “Hem caigut a latrampa del Fairy...”, va dir un agenta un Millo ja consternat. Millo te-nia al davant uns cossos que hanpatit amb vides la lluita contraETA i que han entrenat tropes so-bre el terreny a l’Afganistan du-rant quinze anys en missions in-ternacionals, però el delegat delgovern de Mariano Rajoy a Cata-lunya va necessitar una explicaciósobre l’abast del que li relatavenels agents –els únics amb qui esva voler reunir–, perquè no ente-nia la fusió de l’argot policial ambel sabó per rentar plats produïtper Procter & Gamble. “Un agentem va explicar que havien vessatFairy a l’entrada de les escolesperquè [els agents] caiguessina terra i així se’ls pogués clavarpuntades de peu al cap”, va expo-sar Millo al saló de plens del Tri-bunal Suprem. Comprava així laversió d’un agent, al qual no vaidentificar en cap moment, sobreel que feien els votants de l’1-Oals col·legis electorals.

L’anunci de Fairy que Millo vaemetre en horari protegit va serel punt àlgid del seu interrogatori–a mans del fiscal Javier Zarago-za i de les defenses, sobretot lade Joaquim Forn, Xavier Melero–,que va transcórrer durant gairebéquatre hores i amb el seu rostretelevisat. I així no era com ho voliael fiscal Zaragoza, que perseguiaque la sala ocultés precisamentahir l’arxiconegut rostre de Millo.Com si visqués encara al llibre oa la sèrie de Fariña, que retratenels seus inicis professionals coma fiscal perseguint el narcotràficgallec, i al davant hi tingués el pe-nedit Manuel Fernández Padíncom a testimoni protegit en l’ope-ració Nècora, Zaragoza esgrimiaque Millo necessitava l’ocultaciódel seu rostre “perquè viu a Cata-lunya”. Millo no va explicar a lasala si ha llegit o vist Fariña ni siconeix la decepció dels narcotra-ficants penedits –com ara Padín–amb les garanties que el jutgeGarzón i el fiscal Zaragoza els van

Q

prometre, però va notificar al tri-bunal que no volia ser ocultat. Elfiscal, però, ja es va conformaramb l’efímer encanteri d’haversuggerit una violència que obligaa camuflar les identitats i va ac-ceptar a contracor l’interrogatoria cara descoberta.

Per sort per a Procter & Gam-ble, i sobretot per a la seva àreade publicitat a l’Estat espanyol,Millo va voler convèncer el tribu-nal que presideix Manuel Marche-

na que “la trampa del Fairy” no ésuna anècdota, sinó una categoriade la personalitat catalana, aixícom l’ensinistrament en les “tàc-tiques d’arts marcials per colpe-jar els clatells” i l’enginyeria supe-rior en “formació de muralles”.“Formant autèntiques muralles”,va insistir Millo al fiscal Zaragoza,com si l’expressió no l’hagués

patentat el també fiscal Fidel Ca-dena i ell volgués subratllar queles muralles que ell calca ara delvocabulari dels fiscals no són me-tafòriques. Pel que fa a la clau dejudo o de karate en què l’agressoralça els braços i crida “som gentde pau!” deixant la cara i el cos aldescobert per a les càrregues po-licials, Millo no en va aportar elnom ni va concretar quin color decinturó cal tenir per executar-laamb precisió tècnica. L’exdelegat

del govern, això sí, va tenir unesparaules per als que no van anara exhibir arts marcials l’1-O. “Erengent de bona fe enganyada”, elsva concedir com si fos un elogi.

La vida a Catalunya, però, ésper a Millo com el videojoc deGrand Theft Auto, no apte per amenors de 18 anys: “artefactesincendiaris”, “puntades de peu al

cap i al clatell”, “un agent ferit perun quad que se li llança a sobreper atropellar-lo”, “una armilla an-tibales estripada de dalt a baix”–“i això no es fa amb una ungla”,remarcava–... Hi havia tanta vio-lència per a Millo, que les dates iels protagonistes eren secundaris.“Com pot parlar dels CDR el 20 desetembre si no existien els CDRaleshores?”, li va fer notar el lletratJordi Pina. “Ah, no? No? Doncsaleshores serien les associacionsque després donarien lloc als CDRi a les cèl·lules autònomes”, rebatiaMillo com si no entengués per quècalia rigor en la tercera setmanade judici. “Quants ferits o morts hiva haver el 20 de setembre?”, li vapreguntar Andreu van den Eynde,advocat d’Oriol Junqueras i deRaül Romeva. I Marchena va es-clatar: “És un fet notori que no hiva haver cap mort...” “Ni cap ferittampoc!”, va etzibar Van den Eyn-de. La sinuosa inferència, però,havia estat servida: Marchena nova dir que fos notori que no hi vahaver artefactes incendiaris, queno hi va haver cap quad que atro-pellés agents, que no hi va haver

cap armilla estripada, que no hiva haver experts en arts marcialsi que no hi va haver Fairy...

Conscient de l’equívoc servita la sala, el lletrat Benet Salellas,advocat de l’equip de Jordi Cui-xart, va desacreditar l’afició alsplurals de Millo. “Pot ser que elsartefactes incendiaris en pluralfossin un de sol i que fos un trosde tela a Igualada?”, exigia Salellasabans que Marchena rescatés Mi-llo i precisés que aquest punt noformaria part de la deliberació deltribunal. “Si els artefactes incen-diaris i el que ha dit Millo no sónpart del procés, em quedo molttranquil...”, ironitzava Salellas.

Al final de l’interrogatori, que vaarribar amb un dia de retard, Millova rebre les disculpes de Marchenapel seu confinament preventiu enuna sala del Tribunal Suprem du-rant tot el dilluns. Si el Fairy deixade ser “el miracle antigreix” i en unfutur judicial passa a ser la trampapenal de les tietes independentis-tes perquè així ho va dir Millo sentun testimoni que va jurar dir la ve-ritat i només la veritat, el temps, isobretot Marchena, ho diran.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Fairy i arts marcials

L’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, ahir, en arribar al Tribunal Suprem ■ FERNANDO ALVARADO / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Millo vol convèncer lasala de la trampa delsabó, i Zaragoza, tapar-lila cara com si fos ‘Fariña’

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’exdelegat no diu quinnom té la clau de judo okarate d’alçar els braçosi dir “som gent de pau!”

David Portabella

EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 201910 | Nacional |

El secretari general tècnic delMinisteri de l’Interior durantl’1-O, Juan Antonio Puigserver,va admetre en el seu testimonique la resolució del TSJC del 27de setembre podia suposar uncanvi en les mesures operativesper complir l’ordre d’impedir lavotació tenint en compte que di-feria de les ordres donades finsaleshores per la fiscalia. Respo-nent una pregunta de l’advocatVan den Eynde, Puigserver va

explicar que, efectivament, laresolució de la magistra-

da suposava un canvi

respecte de les ordres anteriorsde la fiscalia pel fet d’introduir elcondicionant de garantir la nor-mal “convivència ciutadana”.Primer, Puigserver va assegurarque, abans de la junta de segure-tat del dia 28, ell s’havia llegit eltext complet de la resolució de lamagistrada, i hi va afegir: “Crecque el vam llegir tots”, amb refe-rència al secretari d’estat de Se-guretat, Nieto, i al tinent coronelPérez de los Cobos. En pregun-tar-li l’advocat si van arribar acomentar la resolució, Puigser-ver va confirmar que ho van feren el trajecte cap al Palau de Pe-

dralbes, on es reunirien ambels responsables del

govern català: “Elvam comentarbreument per-què, si bé el fona-ment jurídic no di-

feria de les ordresde la fiscalia, sí que

diferia en les mesures a adoptarper aconseguir la finalitat ambrelació a garantir la convivènciaciutadana.”

Sobre preguntes de l’advocatMelero, Puigserver també va ad-metre que la instrucció anteriorde la secretaria d’estat de Segu-retat que ordenava als policiesestatals actuar amb “oportuni-tat, congruència i proporcionali-tat” era un “criteri d’actuació”habitual de la policia i, per tant,“no era una instrucció supèr-flua”.

Puigserver va dir que en aque-lla reunió sobre l’operació poli-cial de l’1-O els responsables es-tatals tenien “dubtes que els ob-jectius” de la Generalitat fossinels mateixos que els seus. Men-tre el govern espanyol donavapreeminència als “requerimentssuspensius” del referèndum i aimpedir la votació, la Generalitatvolia coordinar l’actuació de les

policies per a aquell dia. Puigser-ver recorda que Puigdemont hiva defensar que, comptant quemolta gent aniria a votar, caliapreservar la “convivència ciuta-dana com a bé superior”, mentreque els responsables del Ministe-ri van deixar clar que això no po-dia ser un “pretext” i que l’objec-tiu era impedir la votació. El tes-timoni no recorda que en la reu-nió es fessin referències a previ-sibles enfrontaments o violènciasinó a possible “desobediència iresistència” dels votants i que elmajor Trapero va advertir queels Mossos només usarien la for-ça si hi havia agressions a ciuta-dans o a policies i que en cap cass’usaria “en presència de perso-nes vulnerables com ara nens igent gran”. Puigserver va adme-tre que, quan l’Estat dirigia elsMossos pel 155, tampoc elsagents van usar la força en l’ocu-pació del TAV el 8-N. ■

Xavier MiróBARCELONA

“La resolució del TSJC diferia de l’ordre de fiscalia”

a declaració del coronel dela Guàrdia Civil Diego Pé-rez de los Cobos, nomenatcoordinador dels tres cos-

sos policials per aturar l’1-O, ambels seus constants retrets al ma-jor dels Mossos, Josep Lluís Tra-pero, i a tot el cos de la policia ca-talana, va posar en evidènciaahir la gran irregularitat pro-cessal del Tribunal Suprem(TS) de no haver volgut ac-ceptar la causa contra la di-recció policial, que serà jut-jada per l’Audiencia Nacio-nal, també acusada derebel·lió.

LDe los Cobos —que tornarà

avui al judici per respondre a lespreguntes de gran part de les de-fenses perquè ahir la vista va aca-bar a dos quarts de nou de lanit— va assegurar que el majorTrapero “tenia alguna cosa mésque la competencial” per no ac-

ceptar el seu nomenant, realitzata corre-cuita pel fiscal superiorde Catalunya i després per la ma-gistrada del TSJC, per fer de co-ordinador policial a Catalunya. Elgovern de Puigdemont va pre-sentar un recurs contenciós ad-ministratiu pel seu nomenamentperquè considerava que envaïacompetències del govern autonò-mic i perquè no es veia la necessi-tat que 6.000 agents de la policiaespanyola i de la Guàrdia Civil as-sumissin tasques de seguretatciutadana, delegada als Mossos.La llei ho permet en casos moltexcepcionals. Així li ho van ex-

pressar el llavors conseller d’In-terior, Quim Forn, i el major

Trapero, el nom del qual haestat més citat que no pasels dels dotze acusats alSuprem en les darreresdues sessions. Traperoestà citat a declarar com

a testimoni, i es pot aco-llir al seu dret de no

fer-ho perquè estàimputat pels ma-

teixos fets enl’altra causa.La crítica a laseva profes-sionalitat illeialtat i a lade tot el cospolicial cata-là no es pot

rebatre, ara,però, al Su-

prem.Interrogat per la

fiscal Consuelo Madrigal, el coro-nel va qualificar de “kafkiana” lajunta de seguretat que va convo-car el president Carles Puigde-mont el 29 de setembre de 2017 i“sense consensuar”, va dir De losCobos. Va exposar que el presi-dent els demanava que s’havia decomplir el mandat de la magis-trada del TSJC que ordenava evi-tar l’1-O, però “sense pertorbar lanormal convivència”. El coordi-nador policial va exposar queaquest argument judicial no es-tava en la part dispositiva, tot ique la va conèixer l’endemà. Hiva afegir que era xocant la pre-sència de Trapero, “i al costat delgovern”, en la reunió, perquè eldia abans havia rebut el mandatjudicial, com el cap de la policiaespanyola i el de la Guàrdia Civil,per escapçar l’1-O. Va sostenirque va demanar al presidentPuigdemont que desconvoquésel referèndum per evitar els pos-sibles xocs, i que ell no va voler,apel·lant “al bé superior de laconvivència”.

El coronel de la Guàrdia Civilva mostrar el seu rancor al majorTrapero quan va detallar que nova assistir a cap de les seves re-unions, tot i que hi anava el co-missari Ferran López, a qui el go-vern espanyol va confiar la direc-ció dels Mossos amb l’aplicaciódel 155 i la supressió del governcatalà.

“Tothom tenia dubtes delsMossos; els ciutadans no sabienquè farien pel referèndum il·le-

gal”, va sostenir el coronel. Va as-segurar que dubtaven del seudispositiu, i van tenir constànciade la seva “inactivitat” el mateixdia 1 de bon matí. Com que no escoordinaven, De los Cobos va dirque els cossos policials espanyolsvan actuar pel seu compte i vasostenir que “l’ús de la força vaser exquisit”, i que es va empraren un centenar de centres de vo-tació on van actuar i que van tan-car, contra els 99 dels Mossos,que va menystenir assegurantque la majoria eren de “munici-pis petits”. Dels centres, va indi-car que els va sorprendre“la viru-lència d’alguns grups organit-zats”.

Interrogat per Xavier Melero,defensor de l’exconseller d’Inte-rior, De los Cobos va assegurarque Trapero no li va lliurar el plad’actuació de l’1-O, però tambéva haver d’admetre que els capsde la policia espanyola i de laGuàrdia Civil els van presentartard i “sense concretar efectius”.El coronel va indicar que erenunitats “de reserva” d’arreu del’Estat i que s’havien de coordi-nar. Melero també va preguntar-li pels ferits de les càrregues poli-cials. De los Cobos va dir que lamajoria eren “atesos, no ferits” ique coneixia el cas de l’home queva patir un atac de cor. “Sabiaque un guàrdia civil va donar--liuna puntada de peu als testi-cles?” Va ser l’únic moment quela roca De los Cobos es va descol-locar. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

“L’ús de la força va ser exquisit”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 201912 | Nacional |

L’Audiència de Barcelonaconsidera que “es va utilit-zar una desmesurada vio-lència” en les càrregues po-licials en alguns centresl’1-O, per la qual cosa plan-teja la possibilitat d’inves-tigar els responsables delsdispositius per les lesionsdels 18 ciutadans que ana-ven a votar. Així ho asse-nyala la secció tercera del’Audiència de Barcelona,que ha estimat el recurspresentat per l’Ajunta-ment de Barcelona i ha re-obert el cas de les càrre-gues policials a l’escola Es-tel, que va ser sobresegutpel jutjat d’instrucció nú-mero 7 de Barcelona. L’Au-diència considera que lafalta de gravacions de ví-deos o fotografies per iden-tificar els agents no és mo-tiu suficient per arxivar elcas i estableix que cal apro-fundir en la investigació,“no tant per saber quinagent en concret va causarquina concreta lesió”, sinó“per descobrir les concre-tes ordres que van seremeses pels responsablesdel dispositiu”, que sí queestan identificats.

En el recurs presentatper l’Ajuntament, al quals’ha adherit la Generalitat,es considera prematur elsobreseïment “perquè s’haacreditat una actuació po-

licial violenta i injustifica-da i no s’ha de sobreseurepel mer fet de no disposarde material videogràfic”.En la instrucció no es vaprendre declaració a capdels afectats ni als testi-monis dels fets, segons lainterlocutòria.

Tant la fiscalia com l’ad-vocacia de l’Estat defensa-ven que l’actuació delsagents “va ser proporcio-nada i amb l’eximent delcompliment d’un deure”, i“adreçada només als quetractaven d’impedir l’acció

policial de compliment del’ordre judicial”. El jutjatd’instrucció número 7 vaconsiderar que els fets po-dien constituir 15 delictesde lesions, però va ordenarel sobreseïment en no ha-ver-hi imatges que identifi-quessin els agents.

L’Audiència, en canvi,assenyala que en algunscentres els agents van re-quisar urnes i paperetessense incidents “i en d’al-tres, en canvi, es va usaruna desmesurada violèn-cia”. La inexistència dematerial videogràfic iimatges “no pot impediruna completa investigacióper dirimir si l’actuació po-licial es va limitar a com-plir l’estrictament ordenatpel Tribunal Superior deJustícia usant la mínimaforça indispensable o si vahaver-hi una utilitzaciódesproporcionada de laviolència”. Si fos el cas, se-gons l’Audiència, la violèn-cia “no estaria emparadapel compliment d’una or-dre, tot i que aquesta siguijudicial”. Tot i “saber quel’actuació dels agents anti-avalots acostuma a sercontundent, no per aixòpodem atorgar una espè-cie de patent de cors per aqualsevol acció de violèn-cia quan aquesta resultainnecessària, despropor-cionada i amb clar abús depoder”, recull la interlocu-tòria.

El tinent d’alcaldia deDrets de la Ciutadania deBarcelona, Jaume Asens,va valorar ahir que l’Au-diència “desmenteix elque han estat afirmant Ra-joy, Soraya, Zoido i Nieto alSuprem”, i va destacar queel més important és que elscomandaments “tenenresponsabilitats penals so-bre el dispositiu” en poder-se’ls imputar les lesions alsferits. ■

L’Audiència veu una excessivaviolència en càrregues de l’1-O

R.M.B.BARCELONA

a El tribunal reobre el cas de l’escola Estel i diu que cal investigar les ordres dels responsables deldispositiu policial a Rebutja que la falta d’imatges sigui suficient per tancar el cas com va fer un jutjat

El jutjat d’instrucció número2 de Girona ha admès que laGeneralitat es personi com aacusació popular en la quere-lla col·lectiva per les càrre-gues durant la celebració delreferèndum de l’1-O. La que-rella la van presentar conjun-tament els ajuntaments deGirona, Sant Julià de Ramis iAiguaviva i es dirigeix contraels agents que van actuar, elsseus comanaments i els res-

Càrregues policials a l’institut Tarragona durant l’1-O ■ ACN

ponsables polítics de l’opera-ció. D’aquesta també en pen-gen diverses peces separa-des –una per a cada col·legielectoral– on s’incorporen200 denúncies que van inter-posar els ferits per les càrre-gues durant el referèndum.

Els advocats voluntaris deGirona que porten el cas vancriticar al febrer “les gravíssi-mes dilacions” en la instruc-ció de la querella i van entrar

una queixa al jutjat per recla-mar que citi com a investi-gats els policies i guàrdies ci-vils que ja estan identificats.Entre les queixes, n’hi ha so-bre la transcripció de les co-municacions entre els agentsde la policia espanyola i laGuàrdia Civil. Els advocatsafirmen que les que van arri-bar al jutjat no serveixen per-què els agents utilitzaven ca-nals alternatius. ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Generalitat, acusació popular per l’1-O

a consellera de Presidèn-cia dimissionària del go-vern de Puigdemont,Neus Munté, va negar du-

rant el seu testimoni d’ahir ha-ver abandonat l’executiu perdiscrepàncies polítiques. Muntéva recordar que, quan va mar-xar el juliol del 2017, “l’únic es-cenari que podia intuir era unadesobediència” al TC perquè hi

Lhavia el precedent del 9-N peròva aclarir que l’escenari ambquè treballava l’executiu era “derecerca de diàleg i solució acor-dada” amb el govern espanyol ique “en cap cas” estava sobre lataula la via unilateral. Enaquest sentit, l’exconsellera varevelar que ella mateixa va es-tar present en una reunió entreel president Puigdemont i el le-hendakari basc, Urkullu, abansde l’1-O: “Li va demanar que fes

de mediador per aconseguir unacord polític amb l’Estat.” Mun-té va refermar que la voluntat dediàleg de Puigdemont i el govern“era sincera” i va admetre que elcessament del conseller JordiBaiget li va saber greu i així hova expressar a Puigdemont.Descartats els motius polítics dela seva sortida del govern, Mun-té va recordar que a l’abril haviamort el seu pare i que el primersemestre de l’any va ser “espe-

cialment dur en l’àmbit fami-liar”, que el seu estat anímic “noera el millor” i que va arribar ala conclusió que “no estava endisposició d’exercir el càrrecamb normalitat”. Respectea la protesta del 20-S,Munté va confessarque hi va assistiramb tota la resta de“persones serenesen una protesta pa-cífica”, que no hiva veure “cap al-tercat” i que Sàn-chez i Cuixart hivan demanarsempre “tran-quil·litat i civis-me”. ■

X.M.BARCELONA

“L’escenari del govern era la recercade diàleg i solució acordada”

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 2019

NEUS MUNTÉEXCONSELLERA DE PRESIDÈNCIA

“No vaig serdestituïda; vaigdimitir. Em veiadesbordada com a

consellera portaveu”

“Buscàvem una via de diàlegi acord amb el govern del’Estat pel referèndum”

ANTONIO PUIGSERVERSECRETARI TÈCNIC DEL MINISTERI DE L’INTERIOR

“Puigdemont vainsistir en lanecessitat depreservar la

convivència ciutadana”

“Els alts càrrecs d’Interiorvan tenir una col·laboraciólleial amb mi”

ENRIC MILLOEXDELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL A CATALUNYA

“Puigdemont va aplaudir lespersones que havien anat adefensar les urnes. Ho vaigtrobar tremendamentirresponsable... Això vaincrementar la presència depersones als col·legis. Performar masses, muralleshumanes, per oposar-se enalguns casos violentament”

“Darrere els CDR hi haviauna potent organització ambobjectius violents quemobilitzaven gent de bona fe;alguns, pacifistes”

“Els testimonis de laviolència que van patir laPolicia i la Guàrdia Civil erenestremidors: ús d’artsmarcials al clatell, armillesantibales estripades, ditstrencats, cames trencades,puntades de peu al cap...”

“Hi ha relació entre els CDR,l’ANC i Òmnium, però no pucdemostrar que siguijeràrquica”

Durant la declaració, Millo es va vantarde conèixer la societat catalana i va resu-mir els gairebé 58 anys d’història d’Òm-nium dient que va néixer com a entitatcultural però que darrerament havia de-

La lliçó d’Òmnium Cultural

LA CARA I LA CREU

EN PARAL·LEL

PÉREZ DE LOS COBOSCORONEL DE LA GUÀRDIA CIVIL

“Trapero es va prendre elmeu nomenament com unaingerència i una invasió decompetències”

“Els dubtes sobre l’actuaciódels Mossos l’1-O venien delluny, i no els teníem nomésnosaltres, els tenia tothom”

“L’actuació de la Policia i laGuàrdia Civil va serexquisidamentproporcional”

“Recordo que el presidentde la Generalitat va dir que elbé superior a preservar era laconvivència ciutadana”

“En alguns col·legis vancol·locar nens i personesgrans com a avantguarda deparapets humans”

“Dins de les muralleshumanes hi havia grupsperfectament organitzats”

rivat cap a la política. Com si les dues co-ses fossin incompatibles! Gairebé al ma-teix temps, Òmnium atorgava el 51èPremi d’Honor de les Lletres Catalanes aMarta Pessarrodona. Una lliçó!

LA SORPRESAHan declarat 17 testimonisdels 500 acceptats peltribunal

Posen en dubtela credibilitatde l’exdelegat

Marta Pessarrodona agraeix el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ■ A. GARCÍA / EFE

Després de l’onzena sessió del judici handeclarat 17 testimonis dels aproxima-dament 500 que han estat acceptats. Sia partir d’ara declaressin 10 testimonisper sessió i el tribunal habilités tots elsdies laborables, la testifical acabaria el21 de maig. Si se seguís la previsió ini-cial, de tres sessions per setmana, aca-baria el 2 de juliol. El cronograma petaper totes les costures i els acusats, pre-sos, ho paguen car.

L’exdelegat del govern espa-nyol a Catalunya no sola-ment va avalar el relat de laviolència i de la rebel·lió dela fiscalia i de la ultradreta,

sinó que la va ampliar, augmentar iadornar fins a límits tals que va deixaren ridícul Rajoy, Sáenz de Santamaría,Zoido i Nieto. El van “estremir” les expli-cacions de la violència soferta pels poli-cies i guàrdies civils l’1-O, però no va par-lar amb cap del miler de ferits a causa dela violència policial. Cinisme en estatpur. Es va permetre la ironia, a més de lamentida, per inculpar antics companysde Parlament, que fa molts mesos quesón a la presó, fets que demostren quinaés la talla humana del personatge.

La defensa dels acusats vaposar en dubte la credibili-tat del testimoni d’Enric Mi-llo. Tenia tantes ganes, l’ex-delegat, d’explicar al tribu-

nal l’ambient de violència que es respi-rava a Catalunya la tardor del 2017 queva parlar de l’acció dels CDR el dia 20 desetembre, quan encara no existien. Esva referir a un incident del 25 de setem-bre a Badalona amb Cuixart i la GuàrdiaUrbana, i no va encertar ni el dia delsfets ni que la ciutat tenia alcaldessa, i noalcalde com va dir. I va parlar de llança-ment d’artefactes incendiaris, en plu-ral, quan en tot el procés l’únic objecteencès ha estat un tros de roba prop de lacaserna d’Igualada.

Enric Millo, lapitjor cara delgovern del PP

La trampa del Fairy per“agredir” policies omple demems les xarxes socialsLa revelació d’Enric Millo explicant queun policia li havia dit que l’1-O havia cai-gut en la trampa del Fairy va sorprendreel tribunal i, després, va revolucionar lesxarxes socials. Desenes de milers detuits van convertir el nom del popularrentavaixelles en trending topic durantel matí i bona part de la tarda. I, una ve-gada més, vam comprovar que la imagi-nació per a la invenció de mems és ines-gotable.

EL CRONOGRAMA

LES FRASES LES FRASES

L’ALTRA CARA DEL JUDICIEMILI GISPERT

EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 201914 | Nacional |

L’Arxiu Montserrat Tarra-dellas i Macià (AMTM) delmonestir de Poblet ha re-but una de les tres còpiesde tota la documentaciórecopilada pel lehendakariIñigo Urkullu com a me-diador entre els governscatalà i espanyol el 2017,

segons va donar a conèi-xer ahir la mateixa insti-tució per mitjà de Twitterjuntament amb una foto-grafia de l’arxiu, que con-servarà les dades i no lesfarà públiques fins que esdesclassifiquin, desprésque es conegui la sentèn-cia del judici del procés.Les altres dues còpies lesguardaran arxius bascos.

Urkullu va explicar la set-mana passada durant laseva declaració com a tes-timoni al Suprem que vafer “intermediació” perbuscar una sortida políti-ca al conflicte entre Cata-lunya i Espanya els diesprevis a la declaració d’in-dependència i a l’aplicacióde l’article 155. En aquellamediació, l’expresident

Mariano Rajoy no va do-nar-li les “garanties” quedemanava Carles Puigde-mont per convocar elec-cions i no declarar la inde-pendència a canvi que nos’intervingués la Generali-tat. Les “pressions” sobreel govern perquè no convo-qués els comicis van fruc-tificar, segons va explicarUrkullu al Suprem. ■

Poblet conservarà una còpia delsdocuments de la mediació d’UrkulluRedaccióBARCELONA

Imatge de l’arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, al monestirde Poblet ■ TWITTER DE L’AMTM

Negar encara avui la vio-lència policial contra elsvotants de l’1-O que es vapoder veure a tot el mónper mitjà de la premsa in-ternacional i que la matei-xa Audiència de Barcelonaadmetia ahir que va serdesproporcionada “tras-passa la línia del que és ri-dícul”, segons va afirmarahir la consellera de la Pre-sidència, Elsa Artadi, des-prés de la reunió setmanalde l’executiu. La portaveudel govern va lamentar elnegacionisme de l’ex-dele-gat del govern a CatalunyaEnric Millo o de l’ex-secre-tari d’estat de SeguretatJuan Antonio Nieto, quevan declarar al TribunalSuprem que durant el re-ferèndum no hi va havercàrregues policials, i vaironitzar que ningú del’anterior govern espanyol“no va donar ordre de resni sap res”. “Ara com ara,fer un relat negacionista

sobre la violència que vanexercir la Policía Nacionali la Guàrdia Civil sobre laciutadania indefensa i pa-cífica l’1-O, sobre el ques’ha vist a tot el món, és ri-dícul”, va constatar Arta-di, que va retreure al jutgeManuel Marchena que “nohagi permès” veure lesimatges durant el judici.

“L’única violència vaser de la Policía Nacional ila Guàrdia Civil, l’únic de-licte va ser impedir que la

gent votés”, va insistir laportaveu, que va aprofitarper llançar un dard enveri-nat al ministre d’Afers Es-trangers: “Això no ho re-munten ni els programesde Josep Borrell a nivell in-ternacional.”

Artadi va recordar queni la fiscalia ni l’advocaciade l’Estat, quan van inter-rogar els processats, novan fer “ni un intent” dedemostrar la rebel·lió.“Aquesta és l’evidència

que no hi ha cap prova,s’han centrat una estona asaber qui és membre dequina entitat, qui parlaamb qui i qui es truca ambqui, però no fan ni un in-tent de justificar el que ésinjustificable”, va resu-mir.

D’altra banda, el governno preveu cap avança-ment electoral ni tampocuna moció de confiançaencara que no s’aprovi elpressupost. Artadi va rep-

tar l’oposició a atrevir-se apresentar una moció decensura per intentar for-çar unes eleccions. Tot i la“gran dificultat” per tirarendavant els comptes perla precampanya electoral,la portaveu va rebutjarla possibilitat que QuimTorra faci el mateix queCarles Puigdemont el2016 després que la CUP litombés el pressupost. “Notenim aquests escenarissobre la taula”, va conclou-

re.El govern no es planteja

“en absolut” retirar delsedificis oficials els llaçosgrocs en suport als presospolítics durant la campa-nya del 28-A. Ciutadans haanunciat la presentaciód’un escrit a la Generalitati a l’Ajuntament de Barce-lona per exigir-hi la retira-da de “simbologia partidis-ta” o, en cas contrari, ame-naça d’acudir a la JuntaElectoral. ■

El govern deplorael negacionismede Millo sobre laviolència policial

Emili BellaBARCELONA

a Artadi qualifica de “ridícul” acusar l’independentismede violent a La portaveu descarta un avançamentelectoral i repta l’oposició a una moció de censura

El govern va aprovar ahir eldecret llei de mesures ur-gents per millorar l’accés al’habitatge amb l’objectiud’incrementar el parc de llo-guer, tenir més instrumentsper combatre l’emergència iels desnonaments i moderarels preus del lloguer dels ha-bitatges lliures, segons elconseller de Territori i Soste-nibilitat, Damià Calvet, queespera que abans d’un mes

La portaveu del govern, Elsa Artadi, entrant a la reunió del Consell Executiu ■ ACN

s’haurà convalidat el decretal Parlament. Entre la trente-na de mesures que inclou hiha que les entitats socials espodran beneficiar de les ex-propiacions d’habitatgesbuits i que els municipis ambdemanda residencial fortaimpulsin, abans de dos anys,la construcció d’habitatgesde protecció pública en so-lars disponibles per destinar-los prioritàriament al lloguer.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aprovat el decret llei de l’habitatge

EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 2019 | Nacional | 15

1242

93-1

2021

18Q

GEMMA BUSQUETSL’ILLA DE ROBINSON

LA TERTÚLIA

“La idea de protegir laimatge de Millo ha estatper traslladar la idea deconflictivitat aCatalunya”

“Les declaracions deMillo són brutals; tot eljudici es basa en atestatspolicials”

JAUME MARFANYFilòleg

“En el cas de l’1-O aGirona podem tenir al’abril alguns agentsdeclarant ”

ALBERT CARRERASAdvocat del Dret de Defensa

“Millo viu a Matrix, enuna realitat paral·lela.Pot dir el que vulgui,però no en un judici enquè hi ha penes tan altesde presó”

expresident del Parla-ment va declarar el 28 defebrer citat per la defensa

de Carme Forcadell.

Durant l’interrogatori va defen-sar l’actuació de la presidentaForcadell. Quina valoració en fa?S’intentava demostrar que ellahavia actuat amb total normalitatdes del punt de vista que es tractade l’actuació a la cambra parla-mentària. Les preguntes que emvan fer l’advocacia i la fiscalia del’Estat van ser per explicar les di-ferències que hi ha entre els po-ders judicial, legislatiu i executiu.Crec que és una de les grans con-fusions. Continuo defensant elmateix. La mesa no pot jutjar unaproposició de llei pel seu contin-gut. I aquesta és la gran diferènciaque hi ha. Forcadell ho ha dit mol-tes vegades: no es pot obviar el de-bat polític al Parlament. I encaramenys un debat que és al carrer ique dues de les forces majorità-ries portaven en el programa elec-toral. Obviar i impedir aquest de-bat és absurd.

Josep Costa, vicepresident pri-mer del Parlament, deia ahir que

L’

“L’Estat està perdentla batalla democràtica”

L’ENTREVISTA ERNEST BENACH

era una aberració democràtica:D’aberracions n’hi ha unes quan-tes. La presidenta del Parlamentno pren decisions. És un elementfonamental per desmuntar total’acusació contra Carme Forca-dell. Quina explicació hi ha per-què la presidenta del Parlament,que va votar a favor, igual que laresta de membres de la mesa, si-gui jutjada al Suprem i els altresencausats ho siguin al TSJC?Quin sentit té? És un argumentmés per demostrar que és un ju-dici clarament polític. I que pre-

tén desmuntar una evolució d’unprocés que hi ha hagut al país ique ha anat a creixent. Tambéper incompetència dels que ensgovernen des d’allà. L’Estat noha estat capaç de donar la res-posta adequada. Forma part dela resposta a la desesperadad’aquest Estat, que veu que estàperdent una batalla important. Iel gran drama per a ells és que ésuna batalla democràtica. Si ésmanté en aquests termes demo-cràtics no ho tenen fàcil per gua-nyar-la

Què li ha semblat el testimonid’Enric Millo, molt dur?No he entès la declaració de Millo;m’ha semblat plena de ressenti-ment, com si fos una venjança.Perquè ha dit mentides greus.Sap que no hi va haver violència ique, si n’hi va haver, va ser la deles forces de seguretat de l’Estat.El senyor Millo no ha estat ho-nest. La seva declaració, farcidad’anècdotes ridícules, no el deixaen bon lloc. Potser caldria recor-dar que els testimonis que hemdeclarat en un judici no podemmentir. No sé si el senyor Millo téla consciència tranquil·la.

Quines conseqüències políti-ques tindrà el judici?Si la sentència estigués escritaseria un escàndol tan majúsculque faria trontollar l’Estat espa-nyol. Seria una estafa de les pit-jors que es poden fer. Estàs esta-fant persones i, el més essencial,la seva llibertat. Vull pensar queno s’ha escrit res. I s’està des-muntant cada dia l’acusació de larebel·lió, la sedició i la malversa-ció. Vull pensar que, si acabasent un judici just, hi hagi unasentència favorable als interes-sos dels presos. Si no és així, ésevident que tindrà conseqüèn-cies polítiques que afectaran elfutur polític del país. Entraremen un escenari sobre el conceptede la justícia que el Suprem apli-ca. Vull pensar que la sentènciano està escrita i que tot aquestdesmuntatge dels delictes noquedarà en no res. ■

Igor Llongueres

FOTO: EL PUNT AVUI TV

QÜESTIONSTÈCNIQUES

Prova decàrrec

advocat Jaume Rovi-ra va explicar ahir que

ens trobem en la “fase detestificals de l’acusació” ique tant l’exdelegat a Cata-lunya Enric Millo com el ti-nent coronel Diego Pérezde los Cobos són “testimo-nis proposats per l’acusa-ció”. L’objectiu de les acusa-cions és “intentar portar aljudici persones que podenconstituir prova de càrrecnecessària per poder basarles seves acusacions”. Varecordar que Millo i Pérezde los Cobos són l’inici del“nucli dur dels testimonisde l’acusació”, tant pel relatde la violència com de l’or-ganització d’aquesta vio-lència. “Són bàsics per fo-namentar i basar tota l’acu-sació.” Quin ha de ser el pa-per de la defensa davantd’aquest nucli dur de l’acu-sació? “La seva funció ésdesvirtuar-los i intentar queel jutge no els pugui arribara veure com un testimonide càrrec.” Més endavant hihaurà els testimonis dedescàrrec, els que“aniran bé a lesposicions de lesdefenses”.

L’

JAUME ROVIRA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 201916 | Nacional |

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

Sort en tenim, de VeneçuelaDesprés del paper que van fer els mà-xims responsables del govern espa-nyol la setmana passada, la declara-ció de José Antonio Nieto, exsecretaride Seguretat, era capital. Doncs bé: lapremsa que està tan preocupada perla unitat d’Espanya s’estima més des-tacar Veneçuela. El judici del segle,desaparegut. No pas en part de lapremsa catalana i la basca. En l’espa-nyola, hem d’anar a dins per llegir co-ses com ara “Nieto sí que va veure vio-lència l’1-O” (ABC) i “Les càrreguesno van seguir a la tarda per faltad’efectius” (El Mundo). El diari Gara,com El Punt Avui, l’encerta: “Les«realitats paral·leles» de l’1-O.”

Testosterona en elgovern que ens calJosé Antonio Izquierdo escriu: “Elque necessitem els espanyols ésun govern amb un parell de da-llonses [...] perquè els secessionis-tes no se n’escapoleixin com si fos-sin uns nens entremaliats.”

Antonio Casado opina: “Que hihaurà condemna [...], encara queno sigui per rebel·lió, sembla in-evitable. Si no, caldria marxard’aquest país. L’Estat pot ser mag-nànim i generós, però mai feble.”

O hi ha una condemnao marxem

En defensa de l’altaveude Gerard PiquéRonald Ramírez contesta, als quecritiquen Piqué: “Per a alguns po-lítics i periodistes, els esportistes,tret que no comparteixin el seumantra i ideari, no s’han de barre-jar amb política.”

Fa dies que l’opinió espanyolista es la-menta que la fiscalia no fa el que s’espera-va que fes. Raúl del Pozo, en una columnaa El Mundo il·lustrada per Ulises Cule-bro, diu: “No es parla que un grup de polí-tics va intentar destruir [...] la continu-ïtat d’Espanya. El que jo veig són uns fis-cals pàl·lids com toreros en el paseílloque no pregunten per la trama essencial,quan ens hi estem jugant que els supre-macistes se n’escapoleixin a Estrasburg.”

Una fiscalia massa torera

El digital d’Eduardo Inda, OKDiario, denuncia: “Els equips delPSOE van descobrir en arribar a La Moncloa que els ordinadorshavien estat esborrats i tots els documents referents a l’1-O ha-vien estat trinxats del tot per ordre dels equips sortints de l’exe-cutiu de Mariano Rajoy.” Al marge que això d’esborrar discosdurs ja sembla un costum al PP, per què tanta preocupació? Per-què José Antonio Nieto va insinuar que Rajoy hauria ofert un re-ferèndum simbòlic a Puigdemont. “Es tractaria d’un desvergo-nyiment sense parangó que afecta tot l’aparell de l’Estat”, bramal’editorial del digital. Això voldria dir, a més, que Rajoy va mentirquan va dir que no hi va haver cap negociació. Però –ai!– com queno hi ha documents, no ho podrem saber. Bé, i si tota l’operació vaser responsabilitat del govern de Rajoy, a què treu cap que PedroSánchez aparegui en el titular? Misteri!

Discos durs trinxats i Sánchez, que hi passava

Més del 90% de les bases dela Crida Nacional per la Re-pública aposten, en unaconsulta interna, per con-córrer a les eleccions espa-nyoles del 28 d’abril, enconfluència amb altres or-ganitzacions sobiranistes.El moviment impulsat perJordi Sànchez, Carles Puig-demont i Quim Torra tan-cava ahir una consulta ambdues preguntes per definirsi l’entitat, que es va posaren marxa oficialment al ge-ner, s’ha d’implicar en elscomicis espanyols, per alsquals ja negocia una llistaconjunta amb el PDeCAT,unes converses no exemp-tes de tensions.

En la consulta, hi vanparticipar 11.815 perso-nes, que representen mésdel 20% del total d’asso-ciats, adherits i fundadors.La primera pregunta plan-tejava si “la Crida ha d’im-pulsar una candidatura tanunitària com sigui possibleamb vista al 28 d’abril” en-tre formacions sobiranis-tes, i el sí va obtenir un97% dels vots (11.490), encontraposició amb els 261vots negatius que s’hi van

registrar, segons un comu-nicat de l’organització in-dependentista.

Menys suports afirma-tius va obtenir la segonapregunta, que proposavaque, si les altres organitza-cions sobiranistes accep-ten la confluència electo-ral, “la Crida participi com

a tal” en les eleccions. Enconcret, 10.729 persones(un 91%) hi van respondreafirmativament i 963 vanrebutjar aquesta segonapossibilitat.

Per la seva banda, elPDeCAT celebrarà demàun consell nacional extra-ordinari per abordar la can-didatura a les eleccions es-panyoles, després dels re-sultats de les primàries.L’executiva del partit tam-bé es podria reunir d’urgèn-cia al llarg del dia d’avui. ■

a Més del 90% dels participants avalenpresentar-se al 28-A en confluènciaamb altres organitzacions sobiranistes

La Crida tanca laconsulta i optaper concórrer ales espanyoles

D.B.BARCELONA

L’acte de constitució de la Crida, el gener passat ■ O. DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

11.815persones van votar en la con-sulta interna que va celebrarahir la Crida per decidir la sevaposició de cara al 28-A.

EL PUNT AVUIDIMECRES, 6 DE MARÇ DEL 201936 | Apunts |

La graella

TV3

0 8.00 Els matins. Avui s’entrevista Joan Tardà, d’ERC,

que acaba la seva etapa de parlamentari a Madrid, ja que ha dit que no es presentarà a les eleccions del 28-A.

13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. Amb Carles Prats i Raquel Sans.

Esports: Marta Bosch. 15.40 Cuines . Faves estofades . 15.55 Com si fos ahir. La Sandra explica a la Noe que el

Miquel volia vendre la seva part de la consultoria a la Gemma. Ara sí, la Noe ja està convençuda que el Miquel la vol deixar. Busca el consol de la Vero, que li confessa que n’estava al cas.

16.35 Tot es mou. Amb Helena Garcia Melero i Lluís

Marquina. Magazín d’entreteniment que no perd de vista l’actualitat. Un programa fresc i proper, en què els presentadors s’acosten d’una manera informal i distesa als esdeveniments del dia a dia.

18.40 Supercopa de Catalunya. FC Barcelona-Girona FC. Final que enfronta el FC Barcelona i el Girona FC, els dos millors classifi cats catalans de la Primera Divisió la temporada passada. Des de l’estadi Nova Creu Alta.

21.00 Telenotícies vespre. Amb Toni Cruanyes. Esports: Quim

Robert. 22.00 Alguna pregunta més? La cantant Ana Guerra passa per la

secció del programa La televisió és cultura. D’altra banda, Jordi Asturgó surt al carrer a comprovar el feminisme dels catalans. A més, s’emet una altra entrega de l’informatiu satíric El Mundo Today presentat per Alba Carreres.

22.40 Trenquin tòpics. Tres cantons. 23.40 Quan arribin els marcians. Avui

es parla de la pel·lícula Roma, de dones que treballen en llocs on la majoria són homes i dels cànons de bellesa. A més, es fan unes propostes culturals molt interessants.

00.25 Més 324 . Amb Xavier Grasset. 02.30 Gran reserva.

SUPER 3 / 33 0 6.42 Tom & Jerry . 07.00 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 07.46 En Grizzy i els lèmmings . 08.39 Comptem amb la Paula. 09.00 El xai Shaun . 09.35 Pat, el gos . 09.55 Loopdidoo . 10.14 El Zack i el Quack . 10.46 El xou del Sr. Peabody i en

Sherman. 11.51 Doraemon. 12.41 Pat, el gos . 13.10 En Grizzy i els lèmmings . 13.46 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 14.31 El detectiu Conan . 15.18 Bola de drac Z . 16.08 Dinotrux . Martells . 16.31 Kazoops! 16.58 Comptem amb la Paula . 17.30 El Mic i els seus amics. 17.56 Horaci Inuït . 18.14 Oddbods . 18.38 Kikoriki . 19.05 La màgica Do-Re-Mi. 19.30 Info K. 19.43 En Grizzy i els lèmmings . 20.44 Un drama total, acció! 21.06 El detectiu Conan . 21.55 Quèquicom . QQC i... ferro i acer. 22.30 Nau espacial La Terra. 23.15 Expedició al Rift Valley .

Inclou Font de vida i Compta fi ns a l’última gota.

00.05 Quèquicom. . QQC i... ferro i acer. 00.35 Nau espacial La Terra. 01.20 Expedició al Rift Valley. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.00 Notícies locals. 08.30 L’illa de Robinson. Especial Judici a

l’1-O. Reemissió. 09.30 Judici a l’1-O. 14.00 Protagonistes. Lluís Llort entrevista

l’escriptora Care Santos. Reemissió. 14.30 Caminant per Catalunya. La ruta de la

Capona. En aquest programa us proposem ferla Ruta de la Capona, a la comarca de l’AltCamp. Reemissió.

15.00 Notícies locals. 16.00 Judici a l’1-O. 18.00 Gastropirineus. 18.30 Notícies locals.

20.30 Notícies locals. 21.00 Viure des de l’essència. 21.30 L’illa de Robinson. Especial Judici a

l’1-O. Reemissió.22.30 Notícies locals. Inclou L’Informatiu

Anoia, L’Informatiu Tarragona i L’InformatiuTortosa.

NOTA: Aquesta programació pot quedar alteradapel desenvolupament del judici a l’1-O.

Avui el tribunal preveu començar la sessió amb la re-presa de la declaració del coronel de la Guàrdia CivilDiego Pérez de los Cobos, a qui seguirà la secretàriadel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, Mont-serrat del Toro. També està previst que declarin NúriaLlorach, presidenta en funcions de la CCMA, i XeviXirgo, director del diari El Punt Avui. El Punt Avui Te-levisió ho transmetrà en directe des de la sala del Tri-bunal Suprem.

Dotzena sessió del judici alprocés

09.30 / 16.00 JUDICI A L’1-O

La televisió

Entrevista a Antonio Baños

19.30 L’ILLA DE ROBINSON

El programa conduït per Igor Llongueres analitzaràles claus de la sessió d’avui del judici amb l’advocadaNúria Angulo. Farem tertúlia amb Anna Arqué i RogerHeredia. Entrevistarem Antonio Baños, exdiputat dela CUP, i també parlarem amb Xevi Xirgo, director d’ElPunt Avui, i amb el director del Diario de Noticias deNavarra, Joseba Santamaria.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1202874L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

LA PASSIÓ D’ESPARREGUERA

Teatre La Passiód’Esparreguera

Dies 10 i 17 de març, a 2/4 d’11del matí i 2/4 de 4 de la tarda. Dia23 de març, a les 5. Dies 7, 19 i 28d’abril, a 2/4 d’11 del matí i 2/4 de4 de la tarda. Dia 13 d’abril, a les 5.Dies 1 i 5 de maig, a 2/4 d’11 del

matí i 2/4 de 4 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 22 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

THE MANI-LAS Festival Strenes

Auditori Centre Cultural La Mercè

de Girona,divendres 12 d’abril, a les 10 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 15 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

ELÈCTRICADHARMA

Estrena a Catalunya de‘Flamarada’

Festival Strenes

Teatre Municipal de Girona,divendres 12 d’abril,

a les 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 25 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

GIRONA FC –VALÈNCIA

Estadi de Montilivi de Girona,

diumenge 10 de març, a 1/4 de 5 de la tarda

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dia 6 de març. Molta sort!

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

DINOSFERA

C. de les Escoles, s/nColl de Nargó(Alt Urgell)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

MUSEU DE LA CONCA DELLÀ

C/ del Museu, 4 Isona

(Pallars Jussà)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DE LACIÈNCIA I DELA TÈCNICA

DE CATALUNYARambla d’Ègara, 270

Terrassa

Preu de l’entrada:4,50 €

OFERTA 2x1 LIMITADA

OFERTA 2x1 LIMITADA

OFERTA 2x1 LIMITADA