New ISA r pp sur32 lleida · 2012. 8. 27. · és part de la documentació necessària per a...

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DEL PLA PARCIAL SUR 32 SISTEMES ONZE DE SETEMBRE / DR. FLEMING LLEIDA (Segrià)

Juny 2012

Promotor: UA SL, Finques Gestió Immobiliària SA Arquitectes: arqcoas

Informe de Sostenibilitat Ambiental pel Pla parcial SUR 32 de Lleida Memòria

LA LLENA ambiental 2/87

Índex

1. Presentació ....................................................................................................................................................4 1.1. Introducció .............................................................................................................................................. 4 1.2. Antecedents ........................................................................................................................................... 4 1.3. Objectiu del projecte............................................................................................................................ 4 1.4. Marc legal i tramitació.......................................................................................................................... 5 1.5. Contingut i metodologia de l’ISA........................................................................................................ 7 1.6. Objectius ambientals generals del planejament............................................................................. 7 1.7. Objectius ambientals específics del planejament .......................................................................... 8 1.8. Relació amb altres plans, programes i projectes...........................................................................10 1.9. Determinacions del planejament territorial: el PTPP ......................................................................11

2. Determinacions dels requeriments ambientals significatius del pla..................................................14 2.1. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Medi físic ..............................14

2.1.1. Situació i característiques generals ...........................................................................................14 2.1.2. Emplaçament ................................................................................................................................14 2.1.2. Característiques climàtiques.......................................................................................................17 2.1.3. Característiques geomorfològiques i geològiques.................................................................18 2.1.4. Atmosfera .......................................................................................................................................19 2.1.5. Hidrologia........................................................................................................................................25

2.2. Descripció dels aspectes i elements ambientals rellevants. Medi biòtic...................................27 2.2.1. Context biogeogràfic i vegetació potencial...........................................................................27 2.2.2. Vegetació actual..........................................................................................................................27 2.2.3. Arbres i arbredes monumentals i d’interès ...............................................................................29 2.2.4. Hàbitats d’Interès Comunitari .....................................................................................................29 2.2.5. Fauna...............................................................................................................................................29 2.2.6. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió.......................................................................30 2.2.7. Paisatge ..........................................................................................................................................30

2.3. Descripció dels aspectes ambientalment rellevants. Medi humà..............................................31 2.3.1. Població..........................................................................................................................................32 2.3.2. Usos del sòl i preexistències .........................................................................................................33 2.3.3. Activitat econòmica.....................................................................................................................33 2.3.4. Serveis tècnics i infraestructures ambientals ............................................................................34 2.3.5. Accessos i vialitat ..........................................................................................................................37 2.3.6. Patrimoni arqueològic, arquitectònic i civil..............................................................................37

2.4. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Riscos ....................................39 2.4.1. Risc de transport de mercaderies perilloses.............................................................................39 2.4.2. Risc d’incendi forestal...................................................................................................................39 2.4.3. Risc d’inundació............................................................................................................................39 2.4.4. Risc geològic..................................................................................................................................40 2.4.5. Risc sísmic........................................................................................................................................42 2.4.6. Risc de nevades ............................................................................................................................42 2.4.7. Risc industrial ..................................................................................................................................42 2.4.8. Altres ................................................................................................................................................43

3. Descripció del projecte .............................................................................................................................44 3.1. Estructura de l’ordenació ...................................................................................................................44 3.2. Descripció general del nou sector....................................................................................................45

3.2.1. Espais lliures.....................................................................................................................................45 3.2.2. Espai per a equipaments.............................................................................................................45 3.2.3. Xarxa viària.....................................................................................................................................45 3.2.4. Sòl d’aprofitament privat.............................................................................................................45

3.3. Accions del projecte ...........................................................................................................................45 3.3.1. Fase de construcció .....................................................................................................................46 3.3.2. Fase d’explotació, ús o funcionament .....................................................................................47

4. Justificació de l’ordenació i estudi d’alternatives ................................................................................47 4.1. Justificació de l’ordenació.................................................................................................................47 4.2. Estudi d’alternatives de localització i ordenació ...........................................................................54



4.3. Factors infraestructurals limitants dels creixements........................................................................54

5. Identificació, caracterització i avaluació d’impactes ........................................................................57 5.1. Identificació d’aspectes susceptibles de produir impactes ........................................................57 5.2. Identificació d’impactes ambientals derivats dels aspectes ......................................................57 5.3. Identificació d’impactes significatius...............................................................................................59 5.4. Caracterització dels impactes significatius.....................................................................................61 5.5. Descripció dels impactes significatius ..............................................................................................63

5.5.1. Atmosfera .......................................................................................................................................63 5.5.2. Aigües ..............................................................................................................................................64 5.5.3. Sòls i usos .........................................................................................................................................65 5.5.4. Vegetació.......................................................................................................................................65 5.5.5. Fauna...............................................................................................................................................65 5.5.6. Paisatge ..........................................................................................................................................66 5.5.7. Socioeconomia .............................................................................................................................66

5.6. Avaluació dels impactes ....................................................................................................................67

6. Mesures correctores, de seguiment i supervisió ....................................................................................73 6.1. Atmosfera ..............................................................................................................................................73 6.2. Geomorfologia del relleu i sòls...........................................................................................................74 6.3. Consum d’aigua i gestió d’aigües brutes i d’escorrentia.............................................................75 6.4. Vegetació..............................................................................................................................................75 6.5. Fauna......................................................................................................................................................76 6.6. Paisatge .................................................................................................................................................76 6.7. Gestió de residus ..................................................................................................................................77 6.8. Socioeconomia ....................................................................................................................................78 6.9. Cost de les mesures correctores........................................................................................................78 6.10. Resum de les mesures correctores..................................................................................................79

7.- Programa de vigilància ambiental ........................................................................................................80

8. Adequació de l’ISA al Document de Referència.................................................................................83

9. Síntesi i avaluació global ...........................................................................................................................85

PLÀNOLS............................................................................................................................................................87 01. Encaix territorial 02. Emplaçament 03. Ortofotomapa 04. Model digital d’elevacions 05. Pendents 06. Litologia dominant 07. Hidrologia i inundabilitat 08. Usos del sòl 09. Figures de gestió i/o protecció 10. Visibilitat 11. Proposta d’ordenació 12. Mesures correctores. Fase d’execució 13. Mesures correctores. Fase d’explotació



1. Presentació

1.1. Introducció

Per encàrrec de Arqcoas, arquitectura i urbanisme SLP, LA LLENA, serveis i projectes Ambientals amb NIF J-25.506.809, realitza aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental (en endavant, ISA), per avaluar les afeccions sobre el medi que potencialment poden derivar-se de l’aprovació i desplegament del Pla Parcial SUR 32 (en endavant, PP SUR-32) dels sistemes Onze de Setembre / Dr. Fleming al municipi de Lleida (Segrià), prevenir els impactes dels creixements previstos i definir i analitzar l’estratègia envers el desenvolupament urbanístic sostenible del municipi en l’àmbit del seu terme. Aquest ISA és part de la documentació necessària per a completar la tramitació del PP, atenent al mandat de l’art. 59 del Decret legislatiu 3/2012, de 22 de febrer, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme (en endavant, LUC), de l’art. 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, Reglament de la Llei d’urbanisme (en endavant, RLUC). L’ISA també és part de la documentació necessària per a completar la tramitació del PP atenent al mandat de la legislació sectorial en matèria ambiental i en concret, l’art. 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i de l’art. 5.1 a) de la llei 6/2009, de 28 d’abril, de plans i programes. En resum, la redacció d’aquest informe respon fonamentalment a l’esperit de la llei d’Urbanisme que preveu la necessitat que l’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.

1.2. Antecedents

La ciutat de Lleida disposa d’un Pla General d’Ordenació Municipal (en endavant, PGOU) del qual se’n va fer l’última revisió l’any 2001, amb l’aprovació del Text Refós de les Normes Urbanístiques aprovades definitivament en data de 16/01/2003 i publicades al DOGC en data 14/07/2003.

Posteriorment, en data 22 de febrer de 2011 s’aprovà definitivament la Modificació Puntual del Pla General de Lleida al sector SUR32 i article 15 (DOGC 5833 09/03/2011), que marca les directrius pel desenvolupament del sector estudiat.

La proposta d’avanç del pla parcial contenia un Informe de sostenibilitat ambiental preliminar (ISAP) de data octubre de 2011. Aquesta proposta ha estat sotmesa a consideració de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Lleida, la qual va emetre el corresponent Document de Referència (DR) en data de 15 de maig de 2012 (expedient: U12/034-OTAALL20120046).

La redacció del present ISA té en compte les consideracions d’aquest DR.

1.3. Objectiu del projecte

L’objectiu genèric de l’actuació consistent en la redacció del Pla Parcial és delimitar I desenvolupar un sector urbanitzable discontinuo (SUR 32) de 19,23 ha. La major part d’aquest àmbit es tracta d’un sector de sòl residencial adjacent a la carretera radial N-240, en direcció a Osca que representa una oportunitat per ordenar la sortida nord de la ciutat a la vegada que donar continuïtat a les trames adjacents. L’àmbit més petit té una superfície de 1,2 ha i s’ubica entre el Centre penitenciari de ponent i l’av. Onze de Setembre.

Els criteris generals d’ordenació són els següents:

AMBIT OEST:

- Organitzar les qualificacions a l’entorn d’una zona pública de pes específic, concretada mitjançant la reserva de zones verdes amb un nou parc urbà i una



important plaça o zona exclusiva per a vianants organitzada mitjançant diferents edificis residencials.

- Ubicar les dotacions de sistemes d’equipaments al nord de l’àmbit aprofitant així mateix l’existència de l’edificació de l’església i les instal�lacions de la llar d’infants. També es preveu en aquest front la ubicació de la part del sostre a destinar a usos comercials i terciaris amb important dotacions d’aparcament en superfície.

- Es preveu a la banda oest una important reserva per tal de permetre en un futur i si mai el planejament pertinent ho considera l’execució d’un nou vial de ronda o circumval�lació al nucli de Lleida.

AMBIT EST:

- En aquest cas es pretén obtenir la titularitat pública del sòl i per tant les superfícies de les qualificacions es mantindran dins el sector d’acord amb les existents actualment en tant que sistemes generals.

L’ISA ha de determinar els aspectes ambientals i elements clau dins el sector i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables per tal que l’òrgan ambiental pugui avaluar els impactes potencials resultants del desenvolupament del PP SUR-32.

Així doncs, de cara a la consecució dels objectius principals l’ISA haurà de: a) obtenir, analitzar i contrastar les dades documentals disponibles sobre l’àmbit d’estudi, b) descriure la situació actual del medi afectat (físic, biòtic, perceptual i socioeconòmic), c) determinar els objectius i criteris de protecció ambiental.

1.4. Marc legal i tramitació

En base als principis de sostenibilitat generalment acceptats i reconeguts en multitud de tractats, declaracions i legislacions internacionals i, concretament, en l’art. 3 i 9 de la LUC, on es defineixen els principis generals de l’actuació urbanística, s’estableix que l’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.

Aquest ISA s’ha realitzat d’acord al conjunt de normativa amb incidència ambiental i més concretament, en base a l’observança de la del text refòs de la Llei d’urbanisme (Lleid 3/2012), el Reglament que la desenvolupa (Decret 305/2006, de 18 de juliol) i la Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes. Concretament, d’acord amb la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, en el seu article 5, estableix en referència a l’annex 1 d’aquesta llei que s’hauran de sotmetre a avaluació ambiental les “els plans parcials urbanístics de delimitació”.

En aquest sentit, el present Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) recull els continguts de l’article 21 i de l’annex 2 de la Llei 6/2009 . Concretament:

a) Un esbós del contingut i els objectius principals del pla o programa, el marc

normatiu en què es desenvolupa, la vigència proposada, les relacions amb altres plans o programes i els instruments que el desenvoluparan.

b) La descripció dels aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i també de la seva probable evolució en cas de no aplicar el pla o programa.

c) Les característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades d’una manera significativa.

d) Tot problema ambiental existent que es consideri transcendent per al pla o programa i, particularment, els problemes relacionats amb les zones d’importància ambiental i amb els espais naturals protegits designats d’acord amb la legislació aplicable.



e) Els objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit internacional, comunitari europeu, estatal, català o local que tinguin relació amb el pla o programa, inclosos els objectius de qualitat paisatgística que siguin aplicables d’acord amb els catàlegs i les directrius del paisatge.

f) Els criteris i els objectius ambientals adoptats per a l’elaboració del pla o programa derivats de l’anàlisi dels aspectes a què fan referència les lletres a, b, c, d i e, els quals han d’ésser congruents amb els fixats pel document de referència emès prèviament per l’òrgan ambiental, s’han de referir a tots els vectors ambientals afectats, s’han d’exposar d’una manera jerarquitzada en funció de la seva importància relativa i, en la mesura que es pugui, s’han d’acompanyar d’indicadors que en permetin verificar el

compliment.

g) La descripció i l’avaluació de les alternatives seleccionades, entre altres, de l’alternativa zero, amb un resum dels motius de la selecció i una descripció de la manera en què s’ha dut a terme l’avaluació. Aquesta avaluació ha d’incloure la verificació del compliment dels criteris i els objectius esmentats en la lletra f i, en aquest context, la justificació de la idoneïtat ambiental de l’alternativa, que ha de tenir en

compte també els possibles efectes acumulatius amb altres plans o programes. S’han de descriure, així mateix, les dificultats que hagi trobat l’equip o el redactor o redactora de l’informe, com poden ésser les deficiències tècniques o la manca de coneixements i experiència, per a aconseguir la informació requerida. La selecció de les alternatives en cas de propostes tecnològiques ha d’incloure un resum de l’estat de l’art de cadascuna i ha de justificar els motius de l’elecció respecte a les millors

tècniques disponibles en cada cas.

h) Els probables efectes significatius del pla o programa (secundaris, acumulatius, sinergètics, a curt, mitjà o llarg termini, permanents, temporals, positius i negatius) sobre el medi ambient i la metodologia emprada per a analitzar-los, inclosos aspectes com el patrimoni, la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra,

l’aigua, l’aire, l’energia, els factors climàtics, els béns materials, el patrimoni cultural, inclòs el patrimoni històric, el patrimoni geològic, el paisatge i la interrelació entre tots aquests aspectes.

i) Les mesures previstes per tal de prevenir, reduir i, en tant que sigui possible, compensar tots els efectes negatius importants en el medi ambient que es puguin derivar de l’aplicació del pla o programa. S’hi han d’incloure les determinacions

ambientals necessàries per a orientar la formulació i l’avaluació dels plans i programes previstos per al seu desenvolupament.

j) Si els documents econòmics financers del pla o programa no ho especifiquen, un informe sobre la viabilitat econòmica de les alternatives i de les mesures dirigides a prevenir-ne, reduir-ne o pal�liar-ne els efectes negatius.

k) Una descripció de les mesures previstes per a fer el seguiment del pla o programa i

supervisar-lo de conformitat amb el que estableix el capítol V.

l) Una avaluació global del pla o programa, amb la justificació detallada del compliment dels criteris i els objectius ambientals adoptats i de la manera en què aquests i qualsevol aspecte ambiental s’han tingut en compte.

m) Un document de síntesi o de resum en termes fàcilment comprensibles de la informació facilitada en els epígrafs precedents.

L’adequació del conjunt de pla, i de l’ISA en particular, a les consideracions del document de referència, es justificaran en el seu moment en la memòria ambiental del pla i constituirà la base per a la resolució de conformitat que emetrà el DTES, que tindrà en compte les aportacions de caràcter ambiental sorgides de la participació pública i institucional i de les noves determinacions introduïdes en el pla, si és el cas.



1.5. Contingut i metodologia de l’ISA

El contingut de l’ISA en referir-se a un Pla Urbanístic remet fonamentalment als requisits que es formulen en relació a la documentació ambiental de l’art. 70 del Reglament de la LU. Específicament, la seva estructura i contingut és la següent:

MEMÒRIA

• Presentació, objectius i marc legal [art. 70 a) 2-3]. Introducció, definició dels objectius del pla i objectius ambientals, adaptació a la normativa general i sectorial.

• Descripció del pla [art. 70 c) 1]. Característiques del planejament que es proposa quant a classificació de sòl, qualificació, etc.

• Descripció del medi [art. 70 a) 1]. Inventari ambiental i característiques del medi físic, biòtic, perceptiu i socioeconòmic del municipi.

• Diagnosi ambiental del territori [art. 70 c) 2]. Anàlisi ambiental dels principals vectors i aspectes relacionats amb el medi ambient al municipi, detecció d’impactes actuals i potencials, àrees de risc, de protecció i conservació, etc.

• Avaluació de les alternatives [art. 70 b), 70 c) 2]. Descripció i anàlisi de les alternatives i justificació de l’ordenació proposada per als diferents sectors de creixement residencial i industrial.

• Identificació i avaluació dels impactes significatius [art. 70 d)]. Identificació dels aspectes del pla amb un impacte significatiu potencial sobre l’entorn

• Criteris i mesures per al planejament urbanístic sostenible [art. 70 c) 3]. Expressió de les mesures ambientals d’aplicació directa i recomanacions i condicionats que es proposen.

• Síntesi i avaluació global [art. 70 e-f)]. Ressenya dels objectius i criteris ambientals i explicació justificada de l’avaluació global del pla.

PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I ORDENACIÓ

1.6. Objectius ambientals generals del planejament

Es pot afirmar que un model territorial tendeix cap a la sostenibilitat en la mesura que assegura l’ús sostenible dels diversos recursos naturals, fonamentalment el sòl, i sigui energèticament eficient, minimitzi i assimili la producció de totes les formes de contaminació i residus, conservi la diversitat biològica, i garanteixi la qualitat de vida de la població.

Més concretament, les pautes generals que han d’orientar la planificació del PP SUR-32 són les següents:

1. Mobilitat sostenible i integrada amb els usos del sòl

La mobilitat és un dels actuals reptes dels plantejaments sostenibilistes a Europa. El transport motoritzat és la principal font de l’efecte hivernacle i un gran consumidor d’energies fòssils. Els models expansius, difosos i en baixa densitat i les distribucions rígides dels usos comporten més desplaçaments i deriven en l’adopció d’opcions individuals. Per això, cal una planificació integrada dels usos i el transport que minimitzin la mobilitat obligada. Això condueix a models urbans compactes, densos, policèntrics i amb mixtura d’usos, on és possible prioritzar els itineraris peatonals.

2. Ús eficient i reutilització del sòl i altres recursos naturals

Cal fomentar el model que comporti un menor consum de sòl i un estalvi d’altres recursos, atenent a la possibilitat de reciclatge dels recursos consumits o no utilitzats (reutilització d’aigües pluvials i depurades i extensió de les xarxes separatives,



compostatge de la matèria orgànica, planificació lumínica, etc.) i impulsant la implantació d’energies renovables. En relació a l’aigua és important protegir els espais de recàrrega dels aqüífers i integrar el màxim la planificació hidrològica i la planificació d’usos.

3. Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació

La reducció de les diverses formes de contaminació (hídrica, atmosfèrica, acústica, lumínica, electromagnètica, de sòls, etc.) ha de ser un dels objectius de l’ordenació.

4. Prevenció de riscs naturals i tecnològics

Cal considerar adequadament les àrees de riscs en l’assignació dels usos del sòl: zones inundables, zones de risc geomorfològic, amb risc industrial, ..., així com regular acuradament la implantació d’activitats de risc.

5. Permeabilització i desfragmentació del territori

És important mantenir la permeabilitat ecològica del territori i en conseqüència la connectivitat dels espais lliures, evitar la formació de barreres i prevenir els processos de fragmentació de teixits i paisatges rurals.

6. Manteniment i millora de la identitat i qualitat paisatgística dels ambients rurals i urbans

Cal fixar objectius de qualitat paisatgística per a tots els tipus de paisatge presents en el territori inclòs les àrees urbanes i en particular els espais de transició entre el sòl urbà o urbanitzable i el no urbanitzable.

7. Foment de la construcció sostenible

És important introduir criteris bioclimàtics en la edificació i l’ús de materials amb l’aplicació de solucions constructives eficients, la introducció d’energies renovables, la prevenció de residus, la prevenció de la contaminació lumínica, etc. En definitiva, es tracta d’allargar el cicle de vida dels materials i de l’edificació.

8. Reducció i valorització dels residus

A més del que ha estat exposat al respecte en el punt anterior, cal preveure en els edificis i en els espais urbans, espais adequats per a les operacions de recollida i transport i instal�lacions per a la recollida selectiva, ...

1.7. Objectius ambientals específics del planejament

El PGOU de Lleida té com a objectiu general l’ordenació urbanística de la totalitat del seu terme municipal per tal de millorar la ciutat existent, amb el qual s’ha d’aconseguir garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, donant compliment a l’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible. D’acord amb aquest objectiu general i atès que el sòl és un recurs escàs es planteja un model d’ocupació del sòl que:

- eviti la dispersió en el territori,

- afavoreixi la cohesió social,

- consideri la rehabilitació i renovació del sòl urbà,

- atengui la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals,

- consolidi un model territorial globalment eficient,

En aquest sentit, el PGOU de Lleida estableix els següents objectius per al planejament.



1. Capitalitat. Potenciar la capitalitat de Lleida com a centre de reequilibri territorial de Catalunya, en desenvolupament del projecte de Pla Territorial General de Catalunya.

2. Territorialitat. Preveure la projecció de la ciutat en el salt d’escala territorial, que es deriva de l’actual sistema urbà segons denominació del PTGC i del futur de Lleida i els nuclis de l’entorn

3. Urbanitat. Millorar la qualitat de vida de la població, tot concebent la ciutat com l’espai de convivència comunitària, especialment a través d’una ordenació urbanística potent dels espais lliures.

4. Sostenibilitat. Preservar el medi ambient territorial i urbà, adoptant criteris de disseny de ciutat sostenible pel desenvolupament urbanístic.

5. Continuïtat. Continuar el planejament vigent de 1979-1995, amb una actuació pública que ordeni i orienti l’activitat dels agents privats de l’urbanisme.

L’ISA ha de considerar tots aquells àmbits o vectors ambientals sobre els quals el planejament pot incidir, així com la incidència ambiental global del model resultant. Els requeriments ambientals que haurà d’atendre en la redacció del pla s’han de concretar en uns objectius específics referits als aspectes que s’assenyalen, formulats de manera jerarquitzada segons llur grau d’importància relativa, a fi que es diferenciïn amb claredat els més essencials. Concretament cal referir-se als vectors següents:

Taula 1. Objectius ambientals específics del PP SUR32 de Lleida. Sostenibilitat global del model d’ordenació Ocupació i consum de sòl 1. Minimitzar l’ocupació de sòl i racionalitzar-ne l’ús 2. Minimitzar l’ocupació “dura” dels sòls lliures mantenint espais permeables. Mobilitat i eficiència energètica 1. Recollir els criteris establerts pel Decret d'Ecoeficiència de 14 de febrer de 2006. 2. Facilitar l’ús de mitjans de transport no contaminants amb la instauració de xarxes d’itineraris

prioritàries per a vianants i ciclistes. 3. Promoure la utilització de sistemes de calefacció i electricitat no dependents de fonts

energètiques no renovables. Cicle de l’aigua Abastament 1. Garantir el subministrament per al nou sector. 2. Reduir els consums i evitar malbarataments d’aigua per enjardinaments evitant vegetació

no adaptada. Sanejament 1. Aconseguir depurar el 100% de les aigües brutes en un sistema terciari o extensiu. 2. Reduir el volum d’aigües brutes. Ambient atmosfèric Contaminació per substàncies especialment aquelles vinculades al canvi climàtic 1. Prioritzar els trajectes peatonals i reduir la mobilitat de vehicles de motor. Contaminació acústica 1. Prioritzar els trajectes peatonals i reduir la mobilitat. 2. Establir un tractament de vorera als passos de vianants. Contaminació lluminosa 1. Establir uns paràmetres màxims d’il�luminació i d’intrusió lumínica. 2. Establir una alçada màxima dels fanals. 3. Tractament diferenciat de les façanes que confronten amb Sòl no urbanitzable (Zona E2:

incloses en àmbits territorials que només admeten una brillantor reduïda) Gestió dels materials i dels residus 1. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials. 2. Ubicar les àrees d’aportació per a recollida selectiva necessàries. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general 1. Enjardinament i ordenació de les zones verdes i espais lliures utilitzant espècies autòctones i



adaptades. Qualitat del paisatge 1. Integrar el paisatge en tots els procés de planejament, incorporar els objectius de qualitat

paisatgística i els criteris fixats pel Catàleg de Paisatge de les Terres de Ponent.

1.8. Relació amb altres plans, programes i projectes

Actualment es tendeix a què l’ordenació del territori defineixi un marc de referència per l’actuació col�lectiva i en conseqüència, la planificació urbanística ha d’integrar la planificació territorial a tots nivells i el planejament sectorial amb incidència en el territori, sobretot en la planificació relativa al cicle de l’aigua, a la producció i distribució d’energia i tractament dels residus, sigui per a recollir les previsions de sòl necessàries al respecte o per esmenar, si s’escau, supòsits de desenvolupament que no s’ajustin al marc ambiental definit per aquests plans. Aquesta interrelació, fruit de la presa de consciència de la complexitat de la realitat social, econòmica i territorial, s’ha de tenir en compte a l’hora de definir un model territorial. En aquest sentit, la recerca és establir una fusió entre els diversos plans i programes que afecten un àmbit determinat.

En resum, el PP SUR-32 ha d’harmonitzar-se amb els plans territorials i sectorials existents ja que el contingut i les determinacions d’aquests poden afectar en cada cas segons la naturalesa de la matèria a planificar. Els plans territorials i sectorials comprenen l’àmbit de tot Catalunya, però d’acord al caràcter sectorial, les seves determinacions es refereixen a un o alguns aspectes de la realitat territorial: carreteres, espais d’interès natural, equipaments comercials,..., que són analitzats i projectats, en cada cas, de manera especialitzada pel departament de la Generalitat responsable.

En desenvolupament de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial i altres, la Generalitat ha elaborat i aprovat diversos plans territorials i sectorials, entre altres:

- Text Refós del PGOU de Lleida aprovat definitivament en data 30 de juny de 2003.

- Pla territorial General de Catalunya, aprovat per la llei 1/1995, de 16 de març.

- Pla territorial parcial de Ponent (2007).

- Pla Director d’Infraestructures 2001-2010.

- Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026.

- Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012).

- Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (2008-2012).

- Pla de sanejament de Catalunya. PSARU II.

- Pla territorial sectorial d’establiments comercials (PTSEC).

- Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya.

- Pla de gestió de l’aigua de Catalunya (aprovat inicialment 2009).

- Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida.

- Pla de l’energia a Catalunya a l’horitzó de l’any 2006-2015.

- Pla territorial sectorial de la implantació de l’energia eòlica de Catalunya (2002).

- Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya (aprovat pel Decret 455/2004).

- Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2007-2012 (PROGREMIC).



1.9. Determinacions del planejament territorial: el PTPP

El Pla Territorial General de Catalunya va establir l’any 1995 sis àmbits funcionals per a la formulació dels plans territorials parcials (PTP), modificats per la Llei 24/2001, de 31 de desembre, motivada pel reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com un nou àmbit funcional diferenciat. Com a resultat d’aquesta modificació, en l’actualitat els àmbits de referència per a la formulació dels plans territorials parcials són set, que en el cas de les comarques de Ponent inclouen les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.

Els PTP han de desplegar les determinacions del Pla territorial general i fer-ho amb el major detall que permet la menor extensió del seu àmbit. Després d’un estudi molt acurat, el PTPP, aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data 24/08/2007, va establir per a tot l’àmbit de Ponent un increment màxim de 165.000 habitants entre 2006-2026 de manera que l’àmbit de les sis comarques passaria de 305.000 a 471.000 habitants, és a dir, un increment del 54% (mentre que Catalunya assoleix gairebé els 8.000.000 d’habitants).

En el cas del municipi de Lleida, el PTPP estableix les següents estratègies i determinacions:

Sistema d’assentaments urbans

El pla preveu un creixement potenciat per al nucli de Lleida per la seva capitalitat, la seva capacitat industrial, la situació estratègica al voltant de l’autovia A-2 i la proximitat a l’autopista A-2 i diferents línies de ferrocarril entre les que destaca el Tren d’Alta Velocitat, i com a moderat els nuclis de Raïmat i Sucs. En aquest sentit, el Pla estableix en el creixement potenciat que, com a límit dins el seu horitzó temporal, la superfície de sòl a desenvolupar, és a dir, la del sòl urbanitzable més la del sòl urbà pendent de desenvolupament, no ha d’excedir, en conjunt, el 100% de la superfície del sòl consolidat a hores d’ara, i en el cas del creixement moderat, aquesta superfície no ha d’excedir el 30%.

Sistema d’espais oberts

El PTPP considera nombrosos espais del terme municipal de Lleida com a zones d’especial protecció per valors naturals i de connexió, entre els quals hi destaquen la Mitjana i la zona de Torre Ribera tant per la seva extensió com pels elements naturals que allotgen. Concretament, estableix un règim especial de protecció per als següents espais:

2. Torre Ribera-Moredilla. Zona de cultius regats pel Canal d’Urgell, amb nombrosos marges i fileres arbrades. Espai de màxima importància per a la trenca. Les banquetes arbrades del canal tenen també un alt interès paisatgístic i biològic.

11. Mitjana de Lleida. Espai a la llera del Segre format per nombrosos meandres i basses. Acull gran diversitat d’ambients fluvials representatius del curs baix dels rius. La vegetació més abundant és l’albereda continental i el tamarigar. Pel que fa a

l’avifauna, té un pes important per a les espècies aquàtiques i de bosc de ribera. Les mitjanes del Segre són de gran importància per als ocells migratoris que segueixen aquest curs fluvial per la seva orientació nord-sud i a l’hivern s’hi produeixen importants joques d’esplugabous, martinets blancs, bernats pescaires, corbs marins grossos i tudons. Aquest espai és un autèntic pulmó per a la ciutat de Lleida.

50. Connexions fluvials de la Plana. Espais necessaris per a la connexió fluvial entre rius i corredors laterals. Presència de llúdriga, d’ocells d’ambients aquàtics, de tortuga de rierol i de molts amfibis.



51. Connexió horta de Lleida. Petits cursos fluvials de la xarxa de canals derivada dels d’Urgell i Pinyana. Conserven reductes de vegetació de ribera, amb algun tram arbrat amb àlbers, oms i roure valencià. Travessen sectors intensament conreats o urbanitzats i fan el paper de canalitzadors de fluxos biològics.

65. Zones humides de la Plana. Diferents zones humides de la plana incloses a l’inventari de zones humides. També trams de banquetes de canal i reguers, que mantenen vegetació de ribera a les seves ribes. Aquests espais permeten la nidificació d’ocells i rapinyaires.

69. Turons de l’horta de Lleida. Turons i marges de vessant dispersos a l’horta vella de Lleida, que conserven reductes de vegetació natural (siscallars, pradells teròfits i

brolles, principalment) i hàbitats d’interès comunitari.

70. Altres. Hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars halonitròfils a Lleida, els Alamús i Albatàrrec, tots ells retalls d’hàbitats d’interès comunitari prioritari.

Sistema d’infraestructures i mobilitat

El PTPP preveu el condicionament i millora de la línia fèrria Lleida - Barcelona, tant el ramal que discorre per Manresa com el que ho fa per Tarragona i també la línia Lleida – la Pobla de Segur, alhora que preveu la construcció de l’Eix Transversal Ferroviari i el nou accés ferroviari a l’aeroport de Lleida-Alguaire. Pel que fa a la xarxa viària, la principal proposta del PTPP és la construcció de la ronda sud de Lleida i la nova autovia A-22 Lleida – Osca.

Figura 1. Espais oberts, estratègies d’assentament i actuacions d’infraestructures segons el PTPP.



Font: PTPP.



2. Determinacions dels requeriments ambientals significatius del pla

2.1. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Medi físic

2.1.1. Situació i característiques generals

El municipi de Lleida se situa a la zona nord de la comarca del Segrià. Limita al nord amb Almacelles, Torrefarrera, Alpicat, Torrefarrera, Torre-serona, Corbins i Alcoletge, amb Bell-lloc d’Urgell, els Alamús, Torregrossa i Artesa de Lleida a l’est, amb Aspa, Alfés, Albatàrrec, Montoliu de Lleida i Sudanell al sud i amb Alcarràs i Gimenells i el Pla de la Font al sud-oest.

El municipi, el més gran de les terres de Ponent, està situat a la plana del riu Segre, que travessa la ciutat, just a la part central de la comarca. Així, doncs el municipi presenta un relleu força pla, a excepció dels turons on s’ubiquen la Seu Vella i el castell de Gardeny.

El municipi i la comarca s’inclouen dins l’anomenat àmbit territorial de Ponent o les Terres de Lleida. Lleida, la capital de comarca i la ciutat amb major nombre de població i major activitat econòmica i industrial de l’àmbit territorial també té un extens terme municipal on els conreus de fruiters i herbacis hi destaquen.

El municipi de Lleida té una població de 137.387 habitants. Dins el terme, a més a més de la ciutat principal de Lleida, el poblament es distribueix també pels nuclis disseminats de Raïmat, les Basses d’Alpicat, Butsènit, Gualda, Llívia, les Torres de Sanui i Sucs.

Taula 2. Característiques del municipi (2010). Municipi Comarca Superfície Habitants Densitat Altitud nucli

Lleida Segrià 212,3 km2 137.387 647,1 hab./km2 155 m Font: IDESCAT (2011).

L’activitat econòmica principal a Lleida a l’any 2001, és el sector dels serveis que representa un 71,5% del total de la població activa. La segueix, de lluny, el sector de la indústria, amb una davallada important d’ocupació. Pel que fa a la construcció tot i que va experimentar un increment en el període 2001-2007 (que no reflexa la següent taula), més darrerament ha tornat a decaure en consonància amb la crisi d’aquest sector. L’agricultura, tot i la davallada respecte al 1991 i el poc pes relatiu, representa un percentatge notable que s’explica per la forta component agrícola del terme i de l’anomenada horta de Lleida.

Taula 3. Ocupació per grans sectors d’activitat. Població de 16 anys i més (CCAE 93). Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

2001 2.063 4,17% 6.512 13,15% 5.613 11,33% 35.343 71,36% 49.531

1991 2.329 5,56% 8.774 20,96% 3.376 8,07% 27.377 65,41% 41.856 Font: IDESCAT.

2.1.2. Emplaçament

L’àmbit proposat es troba al municipi Lleida, capital de comarca, situat a aproximadament la part central de la comarca del Segrià. Es tracta d’un sector discontinu, al nord-oest del nucli de Lleida, situant-se el sector principal al sud de la carretera N-240, ubicat annex al campus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrònoma de la Universitat de Lleida i el sector més petit se situa en un espai marginal entre el Centre Penitenciari de Ponent i l’Av. 11 de Setembre.

El sector principal inclou l’ermita de la Mare de Déu de Montserrat i un seguit de torres i granges en estat d’abandó. L’àmbit del sector està tancat amb una tanca perimetral



metàl�lica de triple torsió. Pel que fa al sector secundari o petit, aquest inclou diverses construccions com habitatges, magatzems i una antiga granja.

L’actuació comprèn una superfície de 192.307,06 m2 (19,23 Ha) repartits entre el sector principal, que ocupa 180.033 m2, i el sector secundari, de 12.262,7 m2. Els límits de sector objecte del PP SUR-32, són els següents:

Taula 3. Límits adjacents del sector principal. NE Carretera N-240 SE Campus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrònoma SO Camps de conreu NO Camps de conreus i la Torre Guàrdia i la Torre del Claverol

Taula 4. Límits adjacents del sector secundari. NE Centre penitenciari de Ponent S Av. Onze de Setembre (on hi passen les vies de tren soterrades) NO Sèquia Major

Figura 2. Emplaçament del PP SUR-32, sobre mapa topogràfic.

Font: ICC

La seva situació exacta s’indica en els plànols adjunts1. L’àmbit del Pla per tant, és un sector discontinu i ha estat determinat d’acord a les necessitats del planejament, les instal�lacions i infraestructures preexistents i la topografia del lloc. L’accés rodat tindrà lloc a través dels accessos ja existents des de la N-240 en el sector principal i de l’Av. 11 de Setembre pel sector secundari. Ambdós sectors restaran connectats a través de l’Av. Ciutat Jardí. La topografia del sòl és moderadament planera, amb predomini de pendents inferiors al 5%, tot i que alguna zona presenta valors de pendents situats entre el 5 i el 10%.

Les parcel�les existents al sector principal formen part de l’anomenada horta de Lleida, amb la presència de fruiters, com pomeres i pereres, construccions aïllades com cases i xalets, actualment en estat d’abandó. Aquest fet ha propiciat la proliferació de

1 Plànols 1 i 2.



vegetació ruderal i nitròfila en molts casos. També s’hi localitzen diverses construccions abandonades com antics coberts, magatzems i granges. Per altra banda, destacar la presència del santuari de la Mare de Déu de Montserrat a l’extrem E, limitant amb la N-240.

Pel que fa al sector de dimensions menors, es tracta d’una esplanada actualment sense us específic amb la presència de vegetació ruderal i nitròfila, al nord de la qual si localitzen diferents construccions com cases aïllades, magatzems, una antiga granja, etc.

Les coordenades UTM del sector a desenvolupar són les següents:

Taula 5. Situació de l’àmbit de planejament. Aresta UTM X UTM Y UTM Z Sector principal Nord 299.351 4.612.107 193 Est 299.643 4.611.835 192 Sud 299.409 4.611.447 192 Oest 299.089 4.611.689 198 Sector secundari Nord 301.026 4.611.010 177 Est 301.068 4.610.848 177 Sud 300.963 4.610.788 176 Oest 300.930 4.610.800 176 Font: pròpia.

Foto 1. Imatge de la zona central del sector principal adjacent a la carretera N-240 en el que s’hi veuen erms o conreus abandonats i edificacions aïllades.

Foto 2. Imatge del sector petit. En primer pla l’esplanada, al fons les edificacions presents.



Figura 3. Ortofotomapa del l’àmbit principal (oest) del sector.

Font: ICC

Figura 4. Ortofotomapa del l’àmbit secundari (est) del sector.

Font: ICC.

2.1.2. Característiques climàtiques

El clima és pot classificar del tipus Mediterrani Continental Sec. Segons l’índex d’humitat de Thornthwaite el clima de tot el terme municipal és cataloga com a semiàrid. En efecte, l’àmbit del sector i Lleida en general, es caracteritza per un clima amb marcat dèficit hídric, precipitacions màximes a la primavera i tardor i estius molt secs. A l’hivern



són habituals les boires i les gelades i les precipitacions són escasses. Les temperatures són extremes tan a l’hivern com a l’estiu. Les precipitacions oscil�len al voltant dels 272,0 mm/ any. La temperatura mitjana està al voltant dels 14,3ºC mentre que la mitjana de les temperatures màximes i mínimes estaria al voltant dels 21,6 i 7,6ºC respectivament. Essent, la temperatura màxima absoluta de 38,4ºC i la mínima absoluta de -7,7ºC. La velocitat mitjana del vent és de 0,7 m/s i la direcció dominant és la NE. La humitat relativa mitjana és del 76,6%.

La taula següent mostra les dades generals per al període 2001-2003 de l’estació meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) més pròxima.

Taula 6. Dades climàtiques a l’estació de la Bordeta (Segrià) en el període 2001-2003. 2001 2002 2003 Mitjana

Precipitació total acumulada (mm) 250,4 294,0 -- 272,0 Temperatura mitjana (ºC) 13,6 14,3 15,0 14,3 Mitjana de les temperatures màximes (ºC) 21,1 21,6 22,3 21,6 Mitjana de les temperatures mínimes (ºC) 6,8 7,6 8,3 7,6 Temperatura màxima absoluta (ºC) 38,8 (26/06) 37,1 (20/07) 39,3 (13/08) 38,4 Temperatura mínima absoluta (ºC) -11,7 (25/12) -4,3 (18/01) -7,1 (17/02) -7,7 Velocitat mitjana del vent (m/s) 0,6 -- 0,8 0,7 Humitat relativa mitjana (%) 77 77 76 76,6 Irradiació global mitjana diària (MJ/m2) -- -- -- --

Font: Servei Meteorològic de Catalunya (DMAH) i pròpia.

La figura següent mostra el diagrama ombrotèrmic obtingut a partir de les dades de l’Atles climàtic de Catalunya (M.Ninyerola, X.Pont i JM.Roure, 2000). Les dades de temperatura són obtingudes d’una sèrie de 15 anys anteriors al 2000 i les de precipitació d’una de 20 anys que finalitza en el 2000. El diagrama mostra amb claredat l’important dèficit dels mesos d’estiu.

Figura 5. Diagrama ombrotèrmic.

Font: Atles climàtic de Catalunya i pròpia.

2.1.3. Característiques geomorfològiques i geològiques

Lleida se situa en una comarca molt extensa, a l’extrem de ponent de Catalunya, l’eix de la qual (NE-SO) és la vall baixa del Segre, que li dóna nom. El Segrià, se situa en la Depressió Central Catalana en la unitat morfoestructural originada per la subsidència del precedent massís mesozoic de l’Ebre. Es tracta d’una conca de sedimentació terciària limitada per serres formades en el plegament alpí i hi predominen les formes planeres i els pendents mínims. Les roques sedimentàries que poden cobrir la depressió



són essencialment continentals, encara que no de forma exclusiva, i tenen el seu origen en cons de dejecció al�luvials procedents de les serres circumdants. El municipi, el més gran de les terres de Ponent, està situat a la plana del riu Segre, que travessa la ciutat, just a la part central de la comarca. Així, doncs el municipi presenta un relleu força pla, a excepció dels turons on s’ubiquen la Seu Vella i el castell de Gardeny.

En l’àmbit geològic, cal dir que tot el territori s’inscriu en la zona oriental de la gran depressió terciària de l’Ebre, on predominen de forma absoluta els materials sedimentaris recents del final del terciari (oligocè) i el quaternari (pleistocè i holocè), disposats en estrats gairebé horitzontals.

L’horta de Lleida, per la seva natura geològica de l’era terciària és abundosa en gresos, conglomerats i argiles lignítiques tot i que la composició de les dos ribes varia: la part esquerra està constituïda per una capa gruixuda de terra vegetal i esquistos argilosos sobre terra d’al�luvió, mentre que a la dreta abunden més les argiles amb bancs de pedra tova i gres i, per tant, amb menys quantitat d’humus. Per aquest motiu les partides de més enllà de Cappont sempre havien estat famoses per la seva fertilitat.

Taula 7. Geologia del sector Epígraf: Qv2 Litologia predominant: graves Altra litologia present (1): blocs Altra litologia present (2): sorres Altra litologia present (3): argiles Era: CENOZOIC Període: QUATERNARI Època: PLISTOCÈ

Font: DMAH.

2.1.4. Atmosfera

a. Qualitat de l’aire

Per valorar la qualitat de l’aire utilitzem l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) que es calcula sobre els nivells d’immissió dels contaminants SO2, NO2, PST, O3 i PM10 mesurats en les estacions automàtiques de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). El valor de l'ICQA el determina el contaminant crític mitjà per a cada estació, contaminant que té el ICQA més baix. Quan més alt és l’índex, millor és la qualitat de l’aire, de forma que un ICQA=100 representaria una atmosfera totalment neta dels contaminants esmentats i valors negatius indicarien que alguna d’aquelles substàncies es troba en una concentració superior al límit admès. La presència de contaminants atmosfèrics està associada al nivell d’activitat antròpica (emissions industrials, vehicles, ...) i el grau d’assimilació i dispersió d’aquests.

Les dades de l’estació de Lleida durant el període 17/08/11 al 23/08/11 mostren una qualitat globalment millorable, amb un valor mitjà setmanal de 29.

Taula 8. Valors de qualitat atmosfèrica a Vilafranca del P. en el període del 24/03/10 a 30/03/10.

Resum diari 17/08/11 18/08/11 19/08/11 20/08/11 21/08/11 22/08/11 23/08/11 Resum

setmanal ICQA màxim 20 38 25 24 37 30 29 38 ICQA mitjà 20 38 25 24 37 30 29 29 ICQA mínim 20 38 25 24 37 30 29 20 Estacions amb incidè.

0 0 0 0 0 0 0 0

Estacions amb dades

1 1 1 1 1 1 1 1

Font: DMAH.



La mitjana de l'ICQA s’ha mantingut en nivells millorables durant tota la setmana, segurament degut a les condicions meteorològiques, amb elevades temperatures.

Taula 9. Nivells de qualitat de l'aire. Bona Millorable Pobra Excel�lent 75 ≤ ICQA ≤100 Satisfactòria 50 ≤ ICQA≤ 75

Acceptable 25≤ ICQA≤ 50 Baixa 0≤ ICQA≤ 25

Deficient -50 ≤ICQA≤ 0 Molt deficient ICQA ≤ -50

Font: DMAH.

Taula 10. Distribució dels valors mitjans de l’ICQA.

Distribució dels valors diaris de l'ICQA per categories de qualitat de l'aire

Excel�lent 0,0 %

Satisfactòria 0,0 %

Acceptable 71,4 %

Baixa 28,6 %

Deficient 0,0 %

Molt deficient 0,0 %

Distribució dels valors diaris de l'ICQA per contaminant crític

SO2 0,0%

NO2 0,0%

PST 0,0%

O3 71,4%

CO 0,0%

PM10 28,6%

Distribució dels valors mitjans setmanals de l'ICQA per categories de qualitat de l'aire

Excel�lent 0,0 % 0 Satisfactòria 0,0 % 0 Acceptable 100,0 % 1 Baixa 0,0 % 0 Deficient 0,0 % 0 Molt deficient 0,0 % 0

Font: DMAH.

Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori

Els Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori (MVCT) són una eina que permet avaluar la incidència dels contaminants emesos a l’atmosfera en una zona determinada. Tot i la seva superficialitat i data de realització (gaudeixen d’una certa antiguitat) s’han d’entendre com un element de referència que ha de facilitar l’actuació dels poders públics en matèria de planificació i ordenació del territori per preservar i/o millorar la qualitat de l’aire.

En relació a aquests dos paràmetres, al consultar els MVCT de Catalunya (Volum 9: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell) obtenim els resultats següents:

Taula 11. Valors segons els mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori de Lleida (1995). TM de Lleida

Paràmetre Capacitat Vulnerabilitat Partícules Moderada Molt Baixa

SO2 Moderada Molt Baixa NOx -- -- CO -- Molt Baixa

Font: DMAH

b. Balanç de la qualitat de l’aire

Donat que l’Índex Català de Qualitat de l’Aire és un indicador orientatiu i no legislat, l’avaluació de la qualitat de l’aire a la zona de Lleida es realitza a partir de les dades extretes de les estacions que la Xarxa de Vigilància i Previsió de Contaminació Atmosfèrica de Catalunya té a Ponent, dins la Zona de Qualitat de l’Aire 14, on s’hi troben tres estacions automàtiques de mesurament, a Lleida, Juneda i Ponts.

Aquesta anàlisi s’ha realitzat a partir de les dades al llarg de 5 anys (2006-2010) a partir dels informes anuals que realitza el Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Secció d’Immissions del DMAH.

Així, referent als nivells de qualitat de l’aire pel diòxid de nitrogen, el diòxid de sofre, el monòxid de carboni, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres, el



benzè i el plom, les mesures realitzades entre el 2005 i el 2009 es situen per sota dels valors límit establerts per la normativa vigent.

Pel que fa als nivells d’arsènic, cadmi i níquel, els nivells mesurats no han superat els valors objectius establerts en cap dels anys del quinquenni d’anàlisi.

Per contra, l’ozó ha mostrat nivells superiors als valors objectiu de protecció de la salut humana d’aplicació a partir de l’any 2013 en un dels dos punts de mesurament d’aquesta zona el 2010, 2009, 2007 i 2006, en les quals es van detectar superacions del llindar d’informació, però cap superació del llindar d’alerta.

Els nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PS10) no han superat els valors legislatius de referència, mantenint els nivells en el anys 2009 i 2008. Per contra, entre el 2005 i el 2007 es va superar el límit anual i també el límit diari en un punt de mesura de Lleida situat en una àrea de pas de trànsit.

En les mesures de clorur d’hidrogen es detectaren superacions del valor límit diari en les dues estacions de mesurament tant el 2010 com el 2009.

Respecte a l’avaluació dels nivells de la resta de contaminants, a partir de l’inventari d’emissions i les condicions de dispersió de la zona, s’estima que els nivells són inferiors als valors límit en tot el quinquenni.

Així, tot i que per l’Ozó, el clorur d’hidrogen i les PS10, s’hagin superat els valors límits o objectius puntualment, l’evolució en aquests paràmetres i el manteniment dels valors en la resta es pot considerar com a positiu, evidenciant que la qualitat de l’aire a la zona de Lleida és bona.

c. Qualitat acústica

Cal tenir en compte el Real Decreto 1367/2007, de 19 d’octubre, pel que es desenvolupa la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, que estableix la zonificació acústica, els objectius de qualitat i les emissions acústiques (BOE nº254 de 23/10/07). El decret estableix en l’article 5 la delimitació dels diferents tipus d’àrees acústiques.

D’acord a aquesta normativa i basant-se en l’article 7.2 de la Ley 37/2003, la planificació territorial i els instruments de planejament urbanístic han d’incloure una zonificació acústica del territori que el classifiqui en funció de l’ús predominant del sòl i on les classes seran:

a) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús residencial.

b) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús industrial.

c) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús recreatiu i d’espectacles.

d) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús terciari diferent del contemplat en el paràgraf anterior.

e) Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús sanitari, docent i cultural que requereixi d’especial protecció contra la contaminació acústica.

f) Sectors del territori afectats per sistemes generals d’infraestructures de transport, o altres equipaments públics que els reclamin.

g) Espais naturals que requereixin una especial protecció contra la contaminació acústica.

Aquesta zonificació tant sols ha d’afectar, excepte a les classes f i g, a les àrees urbanes o nous desenvolupaments urbanístics. Cal tenir en compte, també, l’existència de zones de servitud acústica i de reserves de soroll d’origen natural.



En l’annex II del RD 1367/2007 s’estableixen els objectius de qualitat acústica per a cada classe:

Taula 12. Objectius de qualitat acústica aplicables a àrees urbanitzades existents. Índex de soroll Tipus d’àrea acústica

Ld Le Ln e Sectors del territori amb predomini de sòl

sanitari, docent i cultural que requereixi una especial protecció contra la contaminació acústica

60 60 50

a Sectors del territori amb predomini de sòl residencial

65 65 65

d Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús terciari diferent del contemplat a c)

70 70 65

c Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús recreatiu i d’espectacles

73 73 63

b Sectors del territori amb predomini de sòl d’ús industrial

75 75 65

f Sectors del territori afectats per sistemes generals d’infraestructures de transport, o altres equipaments públics que els reclamin (1)

Sense determinar

Sense determinar

Sense determinar

g Espais naturals que requereixin una especial protecció contra la contaminació acústica

Sense determinar

Sense determinar

Sense determinar

(1) En aquests sectors del territori s’adoptaran les mesures adequades de prevenció de la contaminació acústica, en particular mitjançant l’aplicació de les tecnologies de menor incidència acústica d’entre les millors tècniques disponibles, d’acord amb l’apartat a), de l’article 18.2 de la Ley 37/2033, de 17 de novembre.

Font: Annex II, Real Decreto 1367/2007.

Així doncs, la major part de l’àmbit d’estudi serà qualificada com a zona a. D’altra banda, el sector ubicat al nord, al límit amb la carretera N-240 es podria qualificar com a àrea de tipus d, ja que és on s’hi concentra el sòl d’ús terciari/comercial.

Altrament, segons l’article 48.1 del Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica (Decret 176/2009, de 10 de novembre), els objectius de qualitat acústica es marquen per la sensibilitat acústica segons l’ús. Dividint així entre zones de sensibilitat acústica alta, moderada i baixa atenent als valors límit de la taula següent:

Taula 13. Valors límit d’immissió segons la zonificació acústica del territori. Valors límit d’immissió en dB(A)

Zones de sensibilitat acústica Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h)

Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50

Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55 Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60 Nota: Ld, Le i Ln: índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament. Font: Annex A del Decret 176/2009.

La taula següent recull les subzones en què es divideixen les tres primeres:

Taula 14. Valors límit d’immissió segons els usos del sòl en les diferents subzones. Valors límit d’immissió en dB(A)

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h)

(A1) Espais d’interès natural i altres - - - (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural

55 55 45

(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents

65 65 55



(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1)

65 65 55

(C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics

- - -

Nota: Ld, Le i Ln: índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament. Font: Annex A del Decret 176/2009.

Les edificacions sensibles, com ara escoles i hospitals, han d’assegurar, com a mínim, el compliment d’uns objectius de qualitat a l’espai interior, d’acord amb la següent taula:

Taula 15. Valors límit d’immissió segons els usos en edificacions sensibles. Valors límit d’immissió en dB(A)

Ús de l’edifici Dependències Ld (8 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 8 h)

Habitacions d’estar 45 45 35 Habitatge o ús residencial Dormitoris 40 40 30

Zones d’estada 45 45 35 Hospitalari

Dormitoris 40 40 30 Aules 40 40 40

Educatiu o cultural Sales de lectura 35 35 35

Nota: Ld, Le i Ln: índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament. Font: Annex A del Decret 176/2009.

Finalment, d’acord amb el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i se n’adapten els annexos, l’Ajuntament ha de comprovar el compliment de les mesures establertes prèviament a la concessió dels permisos i les llicències corresponents.

d. Contaminació lumínica

En aquest sentit cal tenir en compte la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Aquesta, divideix el territori en 4 zones.

Taula 16. Art. 5 de la Llei 6/2001 de 31 de maig. Zona Descripció

E1 Àrees incloses en el Pla d’espais d’interès natural o en àmbits territorials que hagin d’ésser objecte d’una protecció especial, per raó de llurs característiques naturals o de llur valor astronòmic especial, en els quals només es pot admetre una brillantor mínima.

E2 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor reduïda. E3 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor moderada. E4 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor alta.

Font: DOGC.

L’àmbit d’estudi es localitza en una zona qualificada com a E3 (de protecció moderada) i resta envoltat per la cara N, O i SO per zona qualificada com a E2 (de protecció alta), per tant és en aquestes façanes on caldrà tenir més cura en relació amb la contaminació lluminosa.



Figura 6. Zonificació segons la protecció envers la contaminació lluminosa.

Font: DMAH.

Les característiques d’il�luminació en el sector s’hauran d’adequar a l’establert a la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental per a la protecció del medi nocturn, i al seu reglament (Decret 82/2005). En el cas de les zones E3 (de protecció moderada) les característiques de l’enllumenat són:

- Tipus de làmpades: preferentment de vapor de sodi d’alta (VSAP) o baixa pressió (VSBP).

- Percentatge màxim de flux a l’hemisferi superior instal�lat d’un pàmpol d’un llum: 15 % vespre i nit.

- Enllumenat pertorbador màxim en il�luminació exterior de tipus viari: 15%.

- Il�luminació màxima en superfícies verticals, expressada en lux:

Vespre Nit E3 10 5

- Il�luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i pas de vianants, expressada en lux:

Zona vehicles Zona de vianants Trànsit elevat 35 20 Trànsit moderat 25 10 Trànsit baix 15 6 Trànsit escàs 10 5

- Intensitat lluminosa màxima en direcció a zones E1, en (kcd):

Vespre Nit E3 100 1

- Luminància màxima, en cd.m-2:

Rètols

Edificis, aparadors i finestres



Vespre Nit E3 800 10 5

- Luminància mitjana màxima de façanes i monuments, en cd.m-2:

Vespre Nit E3 10 5

2.1.5. Hidrologia

L’àrea d’estudi es troba dins de la conca hidrogràfica del Segre, dominada per l’esmentat riu, que divideix la ciutat de Lleida de nord-est a sud-oest, i els seus afluents de la plana, bàsicament rius de petits cabals (rius d’Ondara, Corb, Sió i Set) i sèquies de rec que desemboquen o en els afluents del Segre o en el mateix llit del riu (Clamor de les Canals,...).

Dins l’àmbit d’estudi no s’hi localitza cap riu o torrent. Tanmateix, a uns escassos 60 metres al sud del sector principal hi circula la Sèquia Segona del Canal de Pinyana. I fent de límit NO del sector secundari hi circula la Sèquia Major. Ambdues són una ramificació del Canal de Pinyana que recull les aigües de l’embassament de Santa Anna.

Des del punt de vista del planejament municipal la Sèquia Major al seu pas per l’entorn de l’àmbit secundari queda inclòs en la qualificació de clau VJ (Zones verdes o jardins). Pel que fa a la Sèquia Segona al pas per l’entorn de l’àmbit d’estudi –sector principal- queda exclòs del sòl urbà.

DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA

A finals de 2000 va ser aprovada i publicada, per part de la Comissió i del Parlament Europeus, l’anomenada Directiva Marc de l’Aigua. Aquesta normativa europea intenta donar un marc d’actuació comuna sobre la gestió de l’aigua a tots els Estats membres de la UE. L’aigua deixa de ser vista exclusivament com a recurs, i és contemplada com a element bàsic dels ecosistemes hídrics i part fonamental per al sosteniment d’una bona qualitat ambiental que, alhora, garanteix el recurs. En aquesta normativa els aspectes biològics, i també els hidromorfològics, prenen rellevància en la diagnosi integrada de la qualitat, juntament amb els ja tradicionalment usats indicadors fisicoquímics i substàncies prioritàries o contaminats tòxics i persistents (alguns de nova inclusió). El DMAH proposa la regulació de l’ús de l’aigua i dels espais associats a partir de la capacitat que aquests tenen de suportar diferents tipus de pressions i impactes. D’aquesta manera, es pretén promoure i garantir l’explotació i ús del medi de manera responsable, racional i sostenible.

Segons el document IMPRESS de l’ACA, redactat dins el marc d’aplicació de la Directiva Marc, s’observen els següents aspectes:

Taula 17. Caracterització de les pressions i impactes dels cursos fluvials que transcorren per Lleida. Massa d’aigua superficial

Estat ecològic Pressió total Impacte total Risc d’incompliment DMA

Riu Segre (E0920)

Sense dades al pas per la ciutat, Mediocre en els trams posteriors

Elevada (3.83 al pas per la ciutat i 3.21 en els trams posteriors)

Sense dades al pas per la ciutat, elevat en els trams posteriors

Mig al pas per la ciutat, elevat en els trams posteriors

Font: Document IMPRESS, Agència Catalana de l’Aigua.



Figura 7. Risc d’incompliment de la DMA en els cursos fluvials que transcorren per Lleida.


Taula 18. Caracterització de les pressions i impactes de les masses d’aigua subterrànies a Lleida. Massa d’aigua subterrània

Impacte sobre l’estat químic

Impacte sobre l’estat quantitatiu

Vulnerabilitat Risc incompliment DMA

47. Al�luvial del baix Segre

Alt Moderada Alta Sí




Figura 8. Risc total d’incompliment de la DMA en les masses d’aigua subterrànies de Lleida.


Així doncs, l’impacte alt, comprovat sobre l’estat químic, implica un risc d’incompliment dels objectius establerts per 2015 pel que les administracions públiques han d’emprendre accions per millorar l’estat químic actual i igualment vetllar per no empitjorar la situació de l’estat quantitatiu.

2.2. Descripció dels aspectes i elements ambientals rellevants. Medi biòtic

2.2.1. Context biogeogràfic i vegetació potencial

El caràcter molt sec i continental del clima, unit al predomini de tipus de sòls també molt especials, semblants als que es troben en terres estèpiques, fa que, dins la regió biogeogràfica mediterrània, les planes de l’Ebre mitjà, a on pertany en l’aspecte fisiogràfic el Segrià, tingui una vegetació particular rica en espècies nordafricanes. Com a la resta de les planes de l’Ebre, el substrat geològic conté carbonat càlcic. La vegetació potencial del territori pertany, probablement, a dos dominis de vegetació: el carrascar continental (Quercetum rotundifoliae) i la màquia continental de garric i arçot (Rhamno Iycioidis-Quercetum cocciferae).

2.2.2. Vegetació actual

Pel que fa a l’àmbit estricte del pla es tracta de sòl molt alterats ja sigui per processos de semiurbanització, conreus, antigues edificacions, etc. En qualsevol cas, la vegetació està composta, en el sector principal, per:

- Antigues parcel�les agrícoles de mida petita i que en bona part es troben abandonades on en procés. Són parcel�les que havien tingut les característiques pròpies de l’horta de Lleida, amb conreus de fruiters (pomeres, presseguers i pereres),



zones d’hort, conreus herbacis de regadiu (alfals, blat, etc.) i fins i tot alguna zona de plantació de xops. Aquest efecte perceptible i important grau d’abandonament fa que es troben àmpliament colonitzades per vegetació ruderal i nitròfila com blets (Chenopodium sp), corretjola (Convolvulus arvensis), fonoll (Foeniculum vulgare), siscall (Salsola vermiculata), malva (Malva sylvestris), cards (Carduus pycnocephalus), margall (Lolium rigidum), canyís (Phragmites australis), etc. Destaca la presència d’arbres aïllats com plataners (Platanus x hispanica), figueres (Ficus carica), xops (Populus sp) i xiprers (Cupressus sempervirens).

- Parcel�les de major dimensió amb plantacions lineals de xops (Populus sp) en estat d’abandó.

Foto 3 i 4. A l’esquerra plantacions de xops a l’extrem oest del sector. A la dreta parcel�la típica de l’horta de Lleida amb estat de semiabandonament.

En el sector secundari es caracteritza per la presència principal de sòl denudat, propi d’espais marginals o límit de ciutat, fins i tot amb restes d’antigues construccions o residus dispersos, i únicament amb espècies ruderals i nitròfiles, concretament:

- Erms i herbassars, amb vegetació ruderal i nitròfila. S’hi troben espècies com blets (Chenopodium sp), corretjola (Convolvulus arvensis), fonoll (Foeniculum vulgare), grama (Cynodon dactylon), margall (Lolium rigidum), etc. Destaca la presència d’alguns xiprers (Cupressus sempervirens) en filera resseguint la sèquia i part del carrer que separa l’àmbit del recinte penitenciari. Destaca també la presència de cua de cavall, que tot i que es considera una mala herba en agricultura, té nombroses propietats medicinals. D’altra banda, a l’entorn de la sèquia també s’hi troben peus d’espècies invasores com la canya (Arundo donax) i robínies o acàcies (Robinia pseudoacacia).

Foto 5. Mostra de vegetació (blets i siscall) al sector petit de l’àmbit d’estudi.



2.2.3. Arbres i arbredes monumentals i d’interès

Segons informació de la Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat (secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora) del DMAH, al TM de Lleida no s’hi troba cap arbre o arbreda monumental o d’interès declarat (Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals) ni arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d’interès Comarcal i Local).

2.2.4. Hàbitats d’Interès Comunitari

Els hàbitats d’interès comunitari, llistats a l’annex I de la Directiva 97/62/CEE, són una selecció dels hàbitats naturals presents a la UE dels quals cal conservar mostres representatives que en garanteixin la conservació dins el territori de la UE.

En l’àmbit d’estudi no s’hi localitza cap HIC. Només destacar la presència a 1 km al sud-est de l’àmbit secundari (oest) de l’HIC Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) (HIC no prioritari).

2.2.5. Fauna

Pel que fa a la fauna present en l’àmbit i els seus voltants, és la característica de les zones agrícoles i semiurbanes. L’existència de conreus de regadiu, en mosaic amb zones d’erms, conreus abandonats i arbredes en plantació o al llarg de torrents, barrancs o canals determina el tipus d’espècies. Tanmateix la parcel�lació implica l’existència de marges que aporten heterogeneïtat a l’ambient, refugis, alimentació i espai de cria per a moltes espècies. La tendència de l’agricultura en els darrers anys ha estat l’eliminació dels marges, amb tot però cal tenir en compte que els marges realitzen una funció molt important pel que fa al manteniment de la biodiversitat. En tot cas, algunes espècies representatives que es poden trobar en aquests tipus d’ambients són: la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), el llangardaix comú (Lacerta lepida), petits rosegadors com el ratolí de camp (Apodernus sylvaticus), insectívors com la mussaranya vulgar (Croccidura russula) i l’eriçó comú (Erinaceus europaeus), lagomorfs com la llebre comuna (Lepus europaeus) i el conill (Oryctolagus cuniculus); i diferents ocells com per exemple el xoriguer comú (Falco tinnunculus), la guatlla (Coturnix coturnix), la fredeluga (Vanellus vanellus), la garsa (Pica pica), la puput (Upupa epops), la cogullada vulgar (Galerida cristata), el titella (Anthus pratensis), la merla (Turdus merula), la carderola (Carduelis carduelis), el picot verd (Picus viridis), etc. També s’ha constatat una destacada presència de l’espècie cotorra argentina (Myiopsitta monachus), considerada al�lòctona i que s’ha naturalitzat procedent d’exemplars tipus mascota que s’han escapat o alliberat irregularment.

D’altra banda, al llarg de les sèquies, basses o regs s’hi poden trobar algunes espècies d’amfibis, i també d’ocells propis d’espais de ribera, canyissar o fins i tot de la comunitat d’alzinar, ja que sovint han quedat reduïdes a l’entorn d’aquests petits cursos d’aigua. Així en podem destacar, algun petit rosegador com l’escassa rata d’aigua (Arvicola sapidus), algun amfibi com l’abundant granota verda (Rana perezi) i aus com l’oreneta de ribera (Riparia riparia), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), la merla d’aigua (Cinclus cinclus), tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), tallarol de garriga (Sylvia cantillans), el botxí (Lanius meridionalis) o la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)..., tot i que en l’àmbit d’estudi probablement no sempre s’hi acostumen a trobar.

Per una altra banda, la proximitat a la zona urbana implica que s’hi puguin trobar espècies associades a la presència humana, com el dragó comú (Tarentola mauritanica), petits rosegadors domèstics com el ratolí domèstic (Mus musculus) o la rata comuna (Rattus norvegicus); espècies d’ocells com l’òliba (Tyto alba) sobretot en masies o edificacions aïllades, el mussol comú (Athene noctua), l’oreneta cuablanca (Delichon urbica) i l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), el falciot (Apus apus), l’estornell



vulgar (Sturnus vulgaris), el colom roquer (Columba livia), tórtora turca (Streptopelia decaocto), pardal comú (Passer domesticus),...

2.2.6. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió

Tot i que el terme municipal de Lleida disposa de varis espais inclosos dins la xarxa Natura 2000 i el PEIN, els sectors inclosos dins el PP SUR 32, al situar-se en zona urbana, no es situen en contacte amb cap espai protegit. L’espai més proper, Mas de Melons-Alfés, es troba a una distància de 8 km al sud-est de l’àmbit del pla objecte d’estudi.

Pel que fa al PTPP, qualifica una part del terme com a espais de protecció especial per valor natural i de connexió, essent els turons de l’horta de Lleida els espais més propers inclosos.

Aquests turons dispersos, situats els més propers a aproximadament un quilòmetre al sud-oest del sector principal, es caracteritzen per estar constituïts per reductes de vegetació natural, bàsicament vegetació arbustiva hidròfila com els siscallars, i hàbitats d’interès comunitari.

Figura 9. Sòl de protecció especial per valor natural i de connexió segons el PTPP.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

2.2.7. Paisatge

2.2.9.1. Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida

El Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida (2008) elaborat per l’Observatori del Paisatge adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha estat aprovat definitivament (edicte de 10/09/2008, publicat al DOGC nº5219 de 19/09/2008), d’acord al mandat establert pel Decret 343/2006, de desenvolupament de la Llei del paisatge. El Catàleg conté determinacions que hauran de ser incorporades pel planejament, i en particular, pel PTPP, les anomenades directrius de protecció del paisatge, que detallaran les mesures de conservació i foment a adoptar en la urbanització i la edificació en relació als objectius de qualitat paisatgística (OQP) i els criteris i mesures identificats per a cada unitat paisatgística de les 22 existents per a la demarcació.



La zona d’estudi pertany a la unitat paisatgística de l’Horta de Pinyana (unitat 16) a la qual li corresponen els següents Objectius de Qualitat Paisatgística (OQP) específics.

- OQP16.1 Un paisatge d’hortes del canal de Pinyana ordenat i que mantingui la seva estructura tradicional.

- OQP16.2 Uns tossals amb vegetació estèpica ben conservats i gestionats.

- OQP16.3 Una façana paisatgística de la Seu Vella de Lleida ben gestionada i ordenada.

- OQP16.4 Uns entorns de les poblacions ordenats i que no malmetin llur façana urbana.

- OQP16.5 Unes vies de comunicació integrades en l’entorn.

El CPTL marca uns criteris d’actuació específiques amb repercussió sobre el municipi de Lleida i recull explícitament per al municipi:

Àrees amb valors especials a protegir:

• Perfil escènic de la Seu Vella de Lleida i de la Serra llarga que fa de coster entre la

plana segrianenca i els Plans d’Alguaire i Almenar.

• Patró agrícola tradicional de l’horta de Pinyana (per exemple, a les rodalies de la Torre de Fontanals, entre la Torre de l’Escarp i l’anella de l’A-2).

• Xarxa hidràulica i elements arquitectònics de suport dels recs tradicionals de Pinyana.

Àrees de foment de la gestió:

• Promoció i gestió del patrimoni històric i els seus entorns: colònia tèxtil de la Mata de

Pinyana, Seu Vella de Lleida, turó de Gardeny, etc.

• Conreus abandonats al voltant de totes les àrees industrials i urbanes.

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació:

• Façana urbana de les poblacions de l’Horta de Pinyana: Lleida, ...

• Urbanitzacions difuses a la perifèria de Lleida, a Alpicat i a Alguaire i Vilanova de Segrià.

• A gairebé tota la unitat proliferen un nombre important de construccions en sòl no urbanitzable amb ús d’habitatge fora d’ordenació.

• Zones industrials dels entorns de Lleida, ...

• Espais dels entorns del traçat del TAV, carretera N-250 i l’autovial A-2.

• Condicionar els miradors de la unitat:

a) Turó de la Seu Vella de Lleida.

2.2.9.2. Carta del paisatge

Les Cartes del Paisatge són instruments de concertació d'acords entre agents d'un territori per a promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge. Les cartes poden ser impulsades per la Generalitat de Catalunya, les administracions locals (consells comarcals, mancomunitats, municipis) i/o per entitats.

Actualment no existeix cap carta del paisatge que englobi el municipi de Lleida.

2.3. Descripció dels aspectes ambientalment rellevants. Medi humà

En aquest apartat ens referirem al volum i a la implantació de la població, usos del sòl i activitats econòmiques que es desenvolupen al municipi, i el seu patrimoni arqueològic,



arquitectònic, civil i altres, especificant quan es doni alguna particularitat en relació a l’àmbit del pla parcial.

2.3.1. Població

Les dades dels censos i padrons de població del municipi de Lleida en els darrers cent anys presenten l’evolució següent:

Taula 19. Evolució de la població en habitants (1900–2010)

Any Núm.

d’habitants % sobre la comarca

Segrià

1900 21.432 36,05 59.443

1910 24.531 36,78 66.698

1920 38.165 45,32 84.211

1930 38.868 45,95 84.585

1940 41.464 49,20 84.278

1950 52.849 53,18 99.377

1960 63.850 56,13 113.748

1970 90.884 63,80 142.444

1981 109.573 68,73 159.434

1991 119.380 70,44 169.472

2001 113.040 58,88 165.198

2010 137.387 66,78 205.724 Font: IDESCAT.

La població de Lleida ha crescut ininterrompudament durant els darrers cent anys i ho ha fet amb una especial profusió a partir de la segona dècada del segle XX. A partir de llavors la ciutat comença a acumular el pes demogràfic del Segrià i gairebé es pot dir que de la regió, gràcies fonamentalment al trasllat de persones d’altres municipis de la comarca i també per la immigració espanyola dels anys 70 sobretot. A finals de segle XX hi ha una lleu davallada de la població, però la ciutat aviat recupera la tendència de creixement.

A la figura es mostra l’evolució de la població dels últims 10 anys, on l’increment més important s’observa entre el 2004-2005 i el 2007-2008, bàsicament per l’arribada d’immigració estrangera.

Figura 10. Evolució de la població en el període (2001-2010) a Lleida.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Habitants

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.



2.3.2. Usos del sòl i preexistències

El municipi presenta una cobertura del sòl destinada majoritàriament als conreus, (especialment de regadiu, ja siguin herbacis com fruiters) que representen un 68% de la superfície del municipi.

Taula 20. Usos del sòl a Lleida (2002). Superfície TM (Ha) % sobre TM Àrees urbanes 1.696,75 8,02 Boscos d’escleròfil�les 30,14 0,14 Conreus abandonats 262,41 1,24 Conreus de fruiters de regadiu 6.679,05 31,57 Conreus de fruiters de secà 1.006,13 4,76 Conreus herbacis de regadiu 7.763,08 36,69 Estanys i embassaments 97,88 0,46 Grans parcs i jardins 145,49 0,69 Llits i marges de rius 79,79 0,38 Llocs arqueològics 2,73 0,01 Matollars, herbassars i prats 507,70 2,40 pedreres i explotacions d’àrids 50,79 0,24 Pinedes 248,27 1,17 Plantacions 139,68 0,66 Vegetació de ribera 117,61 0,56 Vinyes 2.329,77 11,01 21.157,28 100 Font: DMAH i pròpia.

En l’àmbit del PP SUR-32, els usos del sòl corresponen bàsicament a conreus (76%) i a zones urbanitzades (16%) tal i com mostra la següent taula.

Taula 21. Usos del sòl a l’àrea del PP SUR-32 (2002). Superfície (Ha) % Conreus 145.808,47 75,83 Vies de comunicació 2.134,22 1,11 Zones urbanitzades 31.076,01 16,16 Matollars 2.610,39 1,36 Prats i herbassars 10.568,85 5,50 Zones nues 97,81 0,05 192.295,75 100,00 Font: DMAH i pròpia.

2.3.3. Activitat econòmica

L’activitat econòmica principal a Lleida a l’any 2001, són el sector dels serveis que representen un 71,5% del total de la població activa. La segueixen, de lluny, el sector de la indústria, amb una davallada important d’ocupació i la construcció, que per contra va sofrir un notable increment que caldria contrastar amb dades més actuals, no disponibles en el moment de redacció del present informe però que de ben segur deuen tenir un caràcter descendent. L’agricultura, tot i la davallada respecte al 1991 i el poc pes relatiu, representa un percentatge més que testimonial que s’explica per la forta component agrícola del terme i de l’anomenada horta de Lleida.

Taula 22. Ocupació per grans sectors d’activitat. Població de 16 anys i més (CCAE 93). Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

2001 2.063 4,17% 6.512 13,15% 5.613 11,33% 35.343 71,36% 49.531

1991 2.329 5,56% 8.774 20,96% 3.376 8,07% 27.377 65,41% 41.856 Font: IDESCAT.



En l’àrea de la ciutat on es troba localitzat el sector principal, es situa en una zona de transició entre l’horta de Lleida i la ciutat, en l’extrem oest de l’actual zona urbanitzada, annexa al campus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrònoma de la Universitat de Lleida. Altrament, l’entorn proper també rep la denominació d’àrea de Ciutat-Jardí, on hi abunden les cases unifamiliars amb jardins, algunes de les quals d’elevada superfície.

2.3.4. Serveis tècnics i infraestructures ambientals

a) Abastament

L’escomesa d’aigua potable a la xarxa existent haurà de permetre una adequada dotació per donar suficient servei a tota l’actuació.

L’abastament d’aigua al municipi de Lleida es realitza des d’una captació del canal de Pinyana procedent del pantà de Santa Anna. En tot cas, Lleida, juntament amb altres 17 municipis de la comarca, van constituir al 2001 la Mancomunitat Intermunicipal per a l’Abastament d’Aigua de Pinyana per tal de garantir un subministrament d’aigua amb quantitat i qualitat. Amb la construcció de la canonada principal co-finançada per la UE, entre l’embassament de Santa Anna i Lleida, l’any 2004 es va enllestir la primera fase mentre que la segona fase que inclou els ramals secundaris i els dipòsits reguladors, després de l’acord amb la CHE, en un any estarà en funcionament. La gran capacitat d’emmagatzematge indica que l’actual sistema permet assumir un esforç de captació superior i per tant, la capacitat instal�lada permetria donar servei a nova població.

En relació a l’àmbit, atès la proximitat al SUR 32 al nucli urbà de Lleida, la totalitat de la xarxa de distribució d'aigua potable quedarà connectada a la xarxa de distribució urbana existent. Amb el traçat i dimensionat de les canalitzacions a preveure s'aconseguirà un equilibri de pressions i un millor repartiment dels cabals actuals.

Es preveu que la xarxa de distribució es construeixi en instal�lació subterrània, a una profunditat normal de 0,70 m sota la vorera i a 0,90 sota el paviment de la calçada. La canalització serà paral�lela a la línia de façana, amb una distància mínima a aquesta de 0,60 m.

A més a més de les derivacions que es construiran per al subministrament als edificis, es preveurà preses d'aigua per al reg i per als hidrants de protecció contra el foc.

Amb la finalitat de complir amb la normativa vigent, es disposaran hidrants soterrats, distribuïts uniformement en la urbanització.

En funció dels consums estimats per la memòria del pla, es dimensionarà la xarxa per a un consum total de 59,74 l/s d’aigua potable, el qual es garantirà mitjançant una xarxa de distribució d’aigua en anell, connectada a la xarxa existent.

Taula 23. Consums d’aigua estimats per la memòria del Pla per tal de dimensionar la xarxa d’abastament.

Usos del sòl Paràmetre Consum unitari Consum total Domèstic 385 habitatges

(4 persones/habitatge) 300 l/(hab�dia) 18,7 l/s.

Equipaments 20.271,98 m2. 40 m3/(ha�dia) 1,86 l/s. Serveis (sec. Terciari) 21.677,09 m2. 40 m3/(ha�dia) 2,02 l/s. Enjardinament 26.693,72 m2. 2 l/(m2�dia) 1,85 l/s. Neteja viària 47.253,59 m2. 1,2 l/(m2�dia) 1,97 l/s. Protec. incendis 2 hidrants simultanis 1000 l/(min�ut) 33,34 l/s. TOTAL 59,74 l/s. Font: Memòria PPr.



b) Sanejament

Les aigües recollides per la xarxa de sanejament de Lleida es condueixen a l’estació depuradora de Lleida, gestionada per Aigües de Lleida UTE FCC - AQUALIA.

Taula 24. Característiques bàsiques de l’EDAR de Lleida. Administració actuant Ajuntament de Lleida Empresa explotadora Aigües de Lleida UTE FCC- AQUALIA Any de posada en marxa 1994 Previsions PSARU 2006-08 Ampliació; eliminació de nutrients (N i P)2 Previsions PSARU 2009-14 -- Cabal diari (m3/dia) 71.492 Cabal de disseny (m3/dia) 70.000 DBO5 (càrrega contaminant) Entrada: 160 mg/l Sortida: <25 mg/l MES (matèria en suspensió) Entrada: 170 mg/l Sortida: <30 mg/l Població servida 125.000 habitants Població equivalent (h-e) 186.666 habitants Km col�lectors 34,08 Punt d’abocament aigües Riu Segre, marge dret

Font: ACA.

En relació a l’àmbit, de la mateixa forma que en el cas de l’abastament, la proximitat amb zones urbanitzades facilita la connexió de les xarxes.

La xarxa de sanejament del SUR 32, es resoldrà mitjançant un sistema separatiu d’aigües pluvials i d’aigües residuals. S’instal�laran per tant dues xarxes (una de pluvials i una de residuals) totalment independents l’una de l’altra.

Com a elements de captació de les aigües superficials, es preveu la col�locació d’embornals sifònics tipus Delta o similar, al llarg dels vials. Es col�locaran a ambdós costats de la calçada, en línia amb la rigola. La distància entre embornals dependrà de la pendent del vial i de l’àrea d’aportació assignada en cada cas, essent variable per cada vial.

Pel que fa a l’abocament de pluvials, seran conduïdes per un petit tram de camí fins a la sèquia segona (fora àmbit a la banda sud). Es preveuen en paral�lel dues basses de laminació, una coincidint amb el llac de la zona verda central i l’altre dins àmbit PPU en una zona verda prop del punt d’abocament.

A partir dels resultats obtinguts pel Pla, tenint en compte el coeficient d’escorrentia i la intensitat de pluja, es preveu un cabal total d’aigües pluvials de la zona a urbanitzar de 3.334.70 l/s.

Pel que fa a les aigües residuals, les dotacions de consum a aplicar són les mateixes que les de consum d’aigua potable, però en aquest cas únicament són d’aplicació el consum domèstic, i el d’equipaments i serveis. Així doncs, tenint en compte tota la tipologia de cabals que intervenen en el disseny de la xarxa d’aigües residuals, resulta una demanda total de 22,58 l/s de cabal mig. El cabal de disseny, resulta de multiplicar el cabal mig per un factor de dilució, de valor 10, per tant, 225,8 l/s de cabal de disseny.

La següent taula mostra la generació d’aigües pluvials i residuals previstes en el Pla pel sector SUR-32 per tal de dimensionar la xarxa de sanejament:

Taula 25. Cabals previstos (de disseny de xarxa)d’aigües residuals i pluvials. Tipus d’evacuació Cabal Aigües residuals 225,8 l/s. Aigües pluvials 3.334.70 l/s. TOTAL 3.560,5 l/s

Font: Memòria PPr.

2 Cost estimat ACA: 7.452.000 €.



c) Subministrament elèctric

Al capítol destinat a les xarxes de subministrament de la memòria justificativa s’inclouen les previsions del PGOU en relació a les infraestructures. Altrament, el PGOU estableix que el traçat de les línies de MT i BT que travessin sòl urbà o urbanitzable hauran de ser enterrades o desviades per la seguretat de les persones, el medi ambient i el paisatge.

El sector estudiat es travessat per una línia de MT de nord-est a sud-oest, la qual es soterrada al límit est del sector. Per tant, un cop soterrada la línia, permetrà una connexió directa de les xarxes de subministrament elèctric.

Foto 6. Torre de la línia de mitja tensió que travessa el sector principal de l’àmbit en el punt on

aquesta es soterrada.

La connexió de la urbanització a la xarxa de distribució pública es realitzarà sobre un cable soterrat de 25 KV, amb doble circuit de entrada i sortida. L’ arribada de la línea es realitzarà sobre el centre de transformació número 1. Des de aquest centre sortirà la línea interior que distribueix, en forma d’anell, a la resta de centres de transformació, per arribar novament al centre de transformació número 1.

Les obres necessàries per dotar de subministrament elèctric el sector a urbanitzar son les següents:

A) Eliminació de les línies aèries i soterrades propietat de FECSA-ENDESA i afectades per la urbanització.

B) Canalització soterrada.

C) Centres de transformació, contenidor i la seva instal�lació.

d) Enllumenat públic

Es subministrarà des de les línies interiors de baixa tensió.

e) Xarxa de telecomunicacions

Les infraestructures per al servei de telecomunicacions estaran obertes a tots els operadors habilitats, els quals i en base a l'informe que emeti el Ministeri de Foment, tindran dret a l'ocupació del domini públic, al dret de l'aplicació del règim d'expropiació forçosa i a l'establiment de servituds i limitacions. En qualsevol cas la condicionis imposades hauran de sotmetre's als principis d'igualtat de tracte i de no discriminació entre els diferents operadors de les xarxes.

f) Xarxa de gas



El sector disposarà de connexió a la xarxa de gas de la companyia subministradora GAS NATURAL. La instal�lació dels tubs de gas, els reguladors de pressió i les vàlvules seran construïdes en la seva totalitat per Gas Lleida, sobre la rasa que es preveurà.

g) Recollida de residus

En l’àmbit del PP SUR-32 si localitzen contenidors de rebuig en superfície a uns 100 m de la ubicació de l’ermita. Fóra de l’àmbit, a l’Av. Ciutat Jardí, a escassos 50 m del sud del sector s’hi ubica una àrea d’aportació amb contenidors soterrats.

Caldrà preveure una reserva de sòl per acollir aquest servei de tal manera que sigui fàcilment accessible per a la totalitat dels futurs residents. La freqüència de recollida també caldrà ajustar-se a les necessitats.

Fotos 7 i 8. Contenidors de rebuig i orgànica a les immediacions de l’ermita de la Mare de Déu de Montserrat (esquerra) i àrea d’aportació amb contenidors soterrats propera a l’àmbit (dreta).

2.3.5. Accessos i vialitat

L’accés principal es realitzarà des de la carretera N-240 a través de la construcció d’una nova rotonda i l’adequació dels accessos ja existents, així com també a partir de la prolongació de l’Av. Ciutat Jardí. Pel que fa al sector secundari, també si té accés des de l’Av. Ciutat Jardí a més de l’Av. 11 de Setembre i l’Av. Dr. Fleming.

Es preveu un aprofitament privat de tipus residencial i terciari/comercial. La viabilitat i voreres es determinaran en funció dels requeriments necessaris respectant les línees de protecció vers carreteres i veïns.

2.3.6. Patrimoni arqueològic, arquitectònic i civil

El municipi de Lleida disposa d’onze elements declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), entre ells, destaca la Seu Vella, el recinte emmurallat, la Paeria, etc. Altrament, disposa de fins a 195 elements incorporats dins l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també de 89 jaciments incorporats en la carta arqueològica de Catalunya.

En l’àmbit del sector i en les seves proximitats, tan sols s’ha detectat la presència d’un únic element d’interès, el Tossal de la Torre del Sabateret, situat poc més d’un quilòmetre de distància al sud-oest del sector. Es tracta d’un jaciment de l’època de Bronze (datat entre -1800/-650), el qual es descrit com a lloc d’habitació sense estructures segons la fitxa de la carta arqueològica.

Per altra banda, tot i no estar inclòs dins el catàleg de l’actual PGOU, cal remarcar la presència de l’ermita de la Mare de Déu de Montserrat dins el sector del PP SUR-32, espai classificat com a equipaments comunitaris pel PP.



Foto 9. Ermita de la Mare de Déu de Montserrat.

Carrerades i camins ramaders:

Segons la informació disponible del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al municipi de Lleida s’hi classifiquen quatre camins ramaders:

- Canyada Real de la Cerdera a Alcoletge. Classificada mitjançant Ordre Ministerial (BOE núm 248 de 30/12/1965). Longitud de 12500 m i amplada de 75 m.

- Canyada de la Comtessa. Classificada mitjançant Ordre Ministerial (BOE núm 248 de 30/12/1965). Longitud de 6000 m i amplada de 75 m.

- Vereda de la Horta. Classificada mitjançant Ordre Ministerial (BOE núm 248 de 30/12/1965). Longitud de 2500 m i amplada de 10 m.

- Vereda de Malgovern. Classificada mitjançant Ordre Ministerial (BOE núm 248 de 30/12/1965). Longitud de 3000 m i amplada de 10 m.

Cap d’aquestes carrerades travessen o limiten amb l’àmbit del pla.



2.4. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Riscos

Els riscos associats a l’àmbit d’estudi es circumscriuen al pas de la carretera N-240 al nord de l’àmbit d’estudi. Pel que fa a la resta de riscos, el sector no presenta cap problemàtica.

2.4.1. Risc de transport de mercaderies perilloses

L’anàlisi del flux del TRANSCAT posa de manifest que pel municipi de Lleida, es registra un flux elevat de vehicles amb mercaderies perilloses, superior a 150 camions amb mercaderies perilloses/dia estàndard3. Aquests provenen tant de l’A-2, la N-240, la N-230, i la LL-11 principalment. Cal tenir en compte doncs, el pas de la N-240 al límit nord de l’àmbit.

El municipi està doncs, obligat a elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal (PAM) per accidents en el transport de mercaderies perilloses i per gestionar aquest risc. Caldria tenir en compte la vulnerabilitat de la població, molt propera a la carretera. Per això, en cas de redactar-se el PAM caldrà tenir en compte, a més de les dades sobre el flux, un estudi senzill de la vulnerabilitat, que tingui en compte els diferents tipus d’elements vulnerables (escoles, polígons industrials, habitatges, dispensari mèdic, ...) i la ubicació d’aquests respecte les vies de comunicació. Com a mínim, s’haurien de considerar els elements vulnerables presents a una franja aproximada de 500 m.

2.4.2. Risc d’incendi forestal

Lleida s’inclou com a municipi d’alt risc d’incendi forestal (2006), segons l’ annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. D’acord amb el mapa de perill bàsic d’incendis de Catalunya (INFOCAT) l’any 2002, presentava risc baix en la major part del terme i moderat i alt en algunes zones. L’àmbit d’estudi s’inclou en les zones de baix risc.

Les entitats locals situades en zones d’alt risc d’incendi forestal han de disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals en els termes que estableix l’article 40 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, el qual s’inclourà dins el PAM, una vegada hagi estat homologat.

Dins a les proximitats de l’àmbit d’estudi no és d’aplicació el Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i protecció contra incendis en els edificis, ja que no es localitzen terrenys forestals (definits a l’article 2 de la Llei 6/1988) immediats significatius al voltant de la franja dels 500 m que envolta l’àmbit.

2.4.3. Risc d’inundació

El riu Segre transcorre molt allunyat del sector i la resta de xarxa hidràulica està formada per canalitzacions. En aquest sentit, l’administració sectorial, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en la delimitació de zones potencialment inundables per a la redacció de l’INUNCAT a partir de la modelització hidràulica, no ha identificat àrees de risc des del punt de vista hidrològic.

Tampoc en el Pla d’Espais Fluvials (PEF) de la Conca de l’Ebre que l’ACA està redactant, tot hi delimitar de manera més precisa i acurada les zones inundables i els

3 El concepte de camions/dia estàndard és una simplificació o aproximació a la realitat. Equival al nombre de camions que poden passar per un punt, un dia qualsevol de l’any. A quest valor numèric es calcula a partir d’un conjunt de dades resultants de diferents sessions de control a determinats punts de les vies estudiades.



períodes de retorn de les diferents avingudes, no s’identifiquen àrees de risc per inundabilitat properes al sector estudiat.

D’altra banda, segons el PEFCAT i des del punt de vista del risc geomorfològic apareixen diferents zones potencialment inundables en l’àmbit de diverses sèquies i canals, tant pel nord com pel sud del sector estudiat. Aquestes delimitacions no condicionen, per tant, el desenvolupament urbanístic del sector estudiat en tant que es troben molt allunyades d’aquest.

Finalment cal dir que en els darrers anys no s’ha donat cap procés d’avinguda important a la zona.

Els usos previstos en el POUM hauran de resultar compatibles amb l’establert a l’article 6 i a les disposicions primera i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Figura 11. Zones inundables des del punt de vista geomorfològic (PEF de la conca de l’Ebre).

Font: Agència Catalana de l’Aigua. PEF de l’Ebre.

2.4.4. Risc geològic

Per avaluar els potencials riscos geològics en el sector estudiat de Lleida s’ha partit de les informacions editades pel Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS) en el projecte RISKCAT (2008), dins el marc del qual s’han editat els informes: El risc d’esfondraments i subsidències a Catalunya (Ramon Copons, 2008) i El risc d’esllavissades a Catalunya (Ramon Copons, 2008), de la metodologia emprada usualment per l’Institut Geològic de Catalunya i en base a treball de camp i prospecció del terreny.

Així, segons els mapes de susceptibilitat d’esfondraments i subsidències, Lleida es situa en una àrea de risc mitjà, la qual inclou aquelles àrees del terreny on afloren formacions lutítiques potents. Es considera que, en aquests espais, l’extracció desmesurada d’aigua subterrània pot comportar la formació d’esfondraments graduals i subsidències.



Figura 12. Mapa de susceptibilitat per generar esfondraments i subsidències del terreny, la fletxa negra indica la zona de l’àmbit.

Font: CADS.

El sector SUR 32 se situa sobre l’epígraf Qv2 que es caracteritza per estar format per graves, blocs, sorres i argiles. Coincideix per tant, en certa manera amb la qualificació feta per l’informe. Cal tenir en compte, que les extraccions d’aigües subterrànies es troben limitades per les autoritzacions que la CHE atorga, alhora que la major part de les aigües utilitzades en la zona provenen de canals i per tant d’aigua superficial.

Quant a esllavissades, Lleida se situa en les àrees de susceptibilitat no detectada, o negligible, on s’hi ha inclòs les grans planes amb un relleu gairebé horitzontal: la plana d’Urgell, els deltes de l’Ebre, del Llobregat i de la Tordera, la plana de l’Alt Empordà, la part central de la plana del Vallès i les planes litorals (Baix Camp, Barcelonès i Maresme). Així, es pot considerar que l’àmbit d’estudi se situa en una àrea on les esllavissades hi són improbables i de poca rellevància.

Figura 13. Mapa de susceptibilitat del terreny per generar esllavissades.

Font: CADS.



L’altra vessant en la que es fa necessari avaluar el risc geològic és en relació a la susceptibilitat de desenvolupament de moviments del sòl segons les unitats aflorants al medi, la tipologia i el pendent. Aquest risc s’avalua mitjançant la següent taula- tipus de l’Institut Geològic de Catalunya:

Figura 14. Matriu de relació de la susceptibilitat de moviments de terreny segons les unitats aflorants, la tipologia de moviment i el pendent del terreny.

Font: IGC.

El sector estudiat s’emplaça sobre un terreny amb pendent gairebé nul, en una zona dominada per graves i blocs, epígraf Qv2. És per això que s’hi pot considerar una susceptibilitat a moviments de terreny de baixa a moderada.

2.4.5. Risc sísmic

Lleida presenta una intensitat sísmica de nivell VI en un període associat de retorn de 500 anys segons el mapa de perillositat sísmica elaborat per la Generalitat de Catalunya. Aquesta intensitat es considera baixa i per tant el risc sísmic a Lleida i el sector estudiat també és baix.

2.4.6. Risc de nevades

L’anàlisi de risc del NEUCAT considera com a factors més importants la vulnerabilitat de la mobilitat, el nombre d’habitants, la població flotant i l’alçada del municipi. Així, segons la normativa, Lleida és una població vulnerable pel que fa a nombre d’habitants i per la mobilitat.

Quan això tingui lloc, es consideraran potencialment afectats en cas de nevada, els centres sanitaris i d’ensenyament, etc. Finalment, els serveis que podrien quedar afectats com a conseqüència de la nevada i originar més problemes serien els serveis de recollida d’escombraries en cas què la nevada dificultés l’accés als contenidors i es produís una sobreacumulació d’escombreries, també en podrien quedar afectats els serveis com els funeraris si com a conseqüència del gruix de neu, hi hagués dificultats per accedir al cementiri.

2.4.7. Risc industrial

Pel que fa al risc industrial les empreses afectades per la normativa del RD 1254/1999, de 16 de juliol, de mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses (BOE 172, de 20 de juliol de 1999), han de facilitar a l’autoritat competent, en aquest cas la Direcció General d’Emergències i Seguretat Ciutadana (DGESC), la informació necessària per a la redacció del Pla d’Emergència Exterior (PEE) on preveu les accions a emprendre en cas d’un accident amb repercussions sobre el medi.



Actualment, segons el PLASEQCAT (Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya) i el registre de la DGESC, a Lleida existeixen dues instal�lacions industrials afectades per la normativa sobre accidents majors amb risc de nivell baix, la Compañía Logística de Hidrocarburos CLH, S.A. (instal�lacions Seveso) i CARTUCHOS SAGA, S.A. (instal�lacions d’explosius). Ambdues, allunyades del sector SUR 32.

2.4.8. Altres

La DGESC no ha identificat expressament cap altra àrea de risc per a la seguretat i benestar de les persones dins l’àmbit del PP SUR 32 de Lleida.



3. Descripció del projecte

3.1. Estructura de l’ordenació

L’estructura de l’ordenació del PP SUR-32 recull les indicacions fixades en el PGOU de

Lleida, més específicament en la Modificació Puntual del Pla General Municipal del sector SUR 32 i de l’article 15, de Lleida. (Expedient núm. 051/2008, publicat al DOGC

5833 09/03/2011).

La memòria de la MP estableix com a objectius del sector:

- Definir una nova delimitació pel sector de sòl urbanitzable no delimitat SUR 32 amb la incorporació dels sòls de sistemes a l’encreuament Onze de Setembre / Doctor Fleming.

- Preveure la cessió gratuïta dels sòl de sistemes esmentats a l’Ajuntament de Lleida.

- Plantejar un canvi de model amb una edificabilitat de 0,40 m2 sostre / m2 de sòl i una densitat d’habitatges de l’àmbit de 20 habitatges per hectàrea per tal d’obtenir una trama urbana amb major compacitat i a la vegada garantir la viabilitat i el desenvolupament del sector.

- Permetre la implantació de l’habitatge de protecció en les seves diferents modalitats previstes per la legislació.

- Modificar la reserva viària de sistemes generals inicialment prevista al SUR 32 pel planejament general.

- Preveure una reserva viària per permetre en un futur l’execució d’una nova via o anell de circumval�lació al nucli urbà de Lleida.

- Preveure una important dotació de sostre comercial i terciari en relació a la carretera N-240.

- Preveure una major dotació d’espais lliures respecte els estàndards mínims.

- Plantejar una important reserva d’equipaments colindant a la carretera N-240.

- Ajustar el límits de l’àmbit inicialment previstos amb la finalitat d’incloure al nord la totalitat de la rotonda amb la carretera N-240 i l’enllaç amb el Camí de l’Albi.

El Pla General de Lleida estableix el sector SUR 32 com a terreny urbanitzable delimitat, d’ús residencial i el defineix com a Zona d’urbanització unifamiliar - Clau 14A. La memòria de la MP del PGM del sector SUR32 i de l’article 15, de Lleida determina la definició, objectius, i condicions de desenvolupament del sector.

El PP SUR-32 que desenvoluparà la urbanització d’aquest sector preveu un abast de 192.307 m2. Amb el següent quadre resum de superfícies pel que fa a sistemes i sòl d’aprofitament:

Taula 26. Quadre resum de superfícies del sector SUR 32 segons el PGOU de Lleida. m2 % Sistema espais lliures 19.258,32 10 Sistema d’equipaments 20.106,10 10,44 Vialitat 27.164,17 14,11 Sòl d’aprofitament privat 125.822,65 65,33 Total sector 192.583,24 100

Font: memòria PP SUR-32

L’ordenació que proposa el PGOU pel que fa a l’edificabilitat bruta és 0,4 m2st/m2s. Amb un ús principal residencial i terciari (100%).

Val a dir que la proposta d’ordenació que realitza el PP SUR-32 difereix en part dels paràmetres que el PGOU determina per al sector, augmentant bàsicament la



superfície destinada a espais lliures i vialitat, tot i que manté l’edificabilitat bruta en 0,4 m2st/m2s.

Taula 27. Comparativa entre les superfícies del sector SUR 32 que proposen el PGOU i el PP. PGOU Proposta PP SUR-32

Àmbit m2 % m2 %

Sistema espais lliures 19.258,32 10,00 26.732,44 13,88 Sistema d’equipaments 20.106,10 10,44 20.271,98 10,53 Vialitat 27.164,17 14,11 47.491,05 24,66 Sòl d’aprofitament privat 125.822,65 65,33 98.087,77 50,93 Total SUR 192.583,24 100,00 192.307,06 100,00

Font: memòria PP SUR-32

3.2. Descripció general del nou sector

3.2.1. Espais lliures

Es preveu una superfície de sòl destinada a sistema de zona verda de 26.732 m², que equival al 13,88% del total de la superfície del sector. Es preveu crear un espai verd urbà/plaça al centre del sector principal, que concentrarà gran part de la superfície destinada a espais lliures, així com diversos espais lliures lineals entre la zona residencial unifamiliar. Per altra banda també s’enjardinarà la nova rotonda prevista. Pel que fa al sector secundari, els espais lliures es disposen bàsicament en el límit oriental, tot resseguint la sèquia Major. La superfície destinada a espais lliures es concentra en el sector principal (oest) on s’hi destina fins el 89% d’aquest sistema (23.789,71 m2) per només un 11% en el secundari (est) (2.942,73 m2).

3.2.2. Espai per a equipaments

Es preveu una superfície de sòl de 20.272 m2 destinada a sistema d’equipaments comunitaris i dotació pública. L’emplaçament es correspon amb l’extrem est del sector principal, on actualment s’hi localitza el santuari de la Mare de Déu de Montserrat, una altre peça al sud d’aquesta i la resta al sector secundari. En xifres, es distribueix amb 11.720,87 m2 en la peça principal i 8.551,11 m2 en el sector secundari.

3.2.3. Xarxa viària

La reserva necessària inclosa a la zonificació és de 47.491,05 m2, que representen un 24,57% de l’àmbit. Aquests es reparteixen en un 98,4% al sector principal i un 1,6% al secundari.

3.2.4. Sòl d’aprofitament privat

Es preveu una superfície de sòl destinada a aprofitament privat de 98.088 m², que equival al 50,93% del total de la superfície del sector. La totalitat del sòl d’ús privat es concentra al subsector principal, al nord del qual si concentra l’ús terciari i comercial, limitant amb el pas de la carretera N-240. Al centre si ubiquen habitatges d’ús residencial plurifamiliar i al sud els habitatges d’ús unifamiliar (en total 385 habitatges). Pel que fa a l’habitatge protegit, es realitza una reserva de sostre de 57.692,12 m2st de tipus residencial plurifamiliar.

3.3. Accions del projecte

Qualsevol procés de construcció i explotació i ús d’una nova infraestructura implica la generació d’accions que incidiran en el medi en forma d’impactes ambientals d’un signe o altre. Tot seguit, es procedeix a desgranar-les.



3.3.1. Fase de construcció

a) Ocupació de sòl

L’elecció de l’emplaçament proposat es planteja en una zona ocupada per conreus -alguns d’ells abandonats-. Cal destacar, però, la presència de l’ermita de la Mare de Déu de Montserrat i algunes edificacions abandonades disperses incloses dins l’àmbit.

L’ocupació és la principal acció del projecte que cal tenir en compte pel fet què el sòl és la matriu física que configura el territori i l’hàbitat de comunitats de flora i fauna que s’hi troben.

D’altra banda, cal evitar les ocupacions temporals més enllà del perímetre d’ocupació definitiu. Considerem ocupacions permanents aquelles que persistiran tota la vida útil del projecte o seran definitives, com ara les següents:

Taula 28. Quadre resum de superfícies del sector SUR 32. m2 Sistema espais lliures 26.732,44 Sistema d’equipaments 20.271,98 Vialitat 47.491,05 Sòl d’aprofitament privat 98.087,77 Total SUR 192.583,24

Font: plànols ordenació PP SUR-32.

Cal fer referència també com a ocupacions de caràcter permanent, que cal entendre incloses a les esmentades amb la denominació de serveis tècnics:

• Infraestructures elèctriques. • Conduccions d’aigua i sanejament. • Conduccions d’altres serveis i comunicacions (telèfon, gas, etc.).

Les ocupacions temporals que tenen lloc únicament en moments puntuals com és la fase d’execució o construcció, com l’abassegament de terres vegetals procedents del decapatge, l’abassegament de terra o material de l’obra, l’elaboració de formigó i morter, càrrega i descàrrega, maniobrabilitat i muntatge d’infraestructures de l’obra, generació provisional d’energia o cuba d’aigua d’obra, aparcament, instal�lacions prefabricades (oficina, vestuaris, serveis higiènics, ...)..., es situaran dins el perímetre d’afectació definitiva, evitant en tot cas, ocupacions addicionals.

b) Condicionament dels terrenys

Qualsevol obra porta associada moviments de terra per a l’adequació del terreny a les necessitats de fonamentació d’instal�lacions, parcel�les, vials, etc. Tot plegat implica bàsicament les següents accions:

• Moviment de terres. • Moviment de maquinària. • Abassegament de materials i aparcament de maquinària.

Quan a moviments de terres, d’acord amb l’ordenació proposada i la topografia del terreny es preveu una mobilització de terres d’acord amb la següent taula.

Taula 29. Previsió de moviments de terres. m3

Capa vegetal (0,25 m) 48.000 Desmunt (aprox) 8.000 Terraplenat (aprox) 10.000



3.3.2. Fase d’explotació, ús o funcionament

En aquest capítol es desglossa el projecte en les accions elementals per la seva capacitat de generar impactes durant la fase d’explotació, que són en definitiva, una continuïtat de les actuals:

• Transport de persones i mercaderies

o Transport o mobilitat dels residents i visitants, així com de matèries primeres i productes de les zones destinades a sector terciari i comercial.

• Emmagatzematge

o Emmagatzematge temporal de matèries i productes

• Operacions a les oficines i establiments:

o Ocupació de sòl, estocatge i estacionament de vehicles

o Operacions en instal�lacions auxiliars: logística i administració

o Maneig de mercaderies: càrrega i descàrrega

• Ús dels habitatges i les zones residencials

o Consum d’aigua

o Generació d’aigües residuals

o Consum energètic

o Generació de residus

4. Justificació de l’ordenació i estudi d’alternatives

L’avaluació d’un PP_r no pretén qüestionar la classificació del sòl, la delimitació del sector o les condicions generals d’ús i d’edificació que ja han d’estar prèviament analitzades en el moment d’elaboració i aprovació del planejament superior. Aquest apartat pretén realitzar una justificació de l’ordenació i analitzar l’adequació d’aquesta amb els objectius ambientals del planejament municipal i les directrius ambientals fixades per la normativa sectorial. En tot cas, l’avaluació es circumscriu a l’ordenació efectuada pel PP SUR-32.

Tanmateix, atès que aquest pla també fa referència a les obres d’urbanització bàsiques que fixa i desenvolupa el projecte d’urbanització, de conformitat amb el que preveu l’art. 82 del Reglament de la LUC, la justificació de l’ordenació també inclou una anàlisi d’alternatives tècniques en l’execució i ordenació.

4.1. Justificació de l’ordenació

L’àrea nord-oest de la ciutat de Lleida s’ha anat caracteritzant per acollir espais residencials de baixa densitat, especialment cases unifamiliars, i diverses urbanitzacions properes a la ciutat aprofitant l’entrada a la ciutat que suposa la N-240 i l’A2, i també la presència del campus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrònoma de la Universitat de Lleida.

La promoció del sector urbanitzable delimitat SUR 32 aportarà una oferta de sòl residencial i terciari que ha de finalitzar el creixement urbà a l’extrem nord-oest de la ciutat amb tots els serveis adients, incorporant l’ermita de la Mare de Déu de Montserrat a una zona urbana.

L’ordenació proposada s’ajusta als objectius ambientals del planejament de rang superior i, en especial al PGOU aprovat el 2001 en el sentit què:

- La localització es planteja a continuació d’una zona urbana existent, en límit i al costat sud de la carretera N-240. Aquesta situació facilita la implantació de serveis



(electricitat, abastament, sanejament, comunicacions, etc.). En bona part, per tant, s’aconsegueix minimitzar l’efecte d’increment de la fragmentació territorial.

- L’accessibilitat i connectivitat des de la principal via de comunicació N-240 i del nucli urbà és òptima i millorarà amb el condicionament dels accessos. L’ordenació preveu la cessió dels terrenys destinats a sistemes tal i com s’estableix al text refós del PGOU i la seva Modificació Puntual.

- La localització dels espais verds respecta els criteris establerts en el PGOU.

- Defineix paràmetres bàsics d’alineacions i volums que garanteixen una ordenació del sector, compacta, de gestió fàcil i amb vialitats connectades a les existents per tant, sense necessitats d’ampliar-ne o fer-ne de noves fora del sector.

- Preveu un sector d’equipaments que afavorirà especialment als habitants de la zona.

- S’establiran adequades condicions de gestió (parcel�lació, aparcaments, espais lliures,...) que s’adaptin a la demanda existent.

Figura 15. Planejament vigent segons la MP del PGOU.

Font: Plànol de zonificació de la MP del PGOU de Lleida en el SUR32 i l’article 15.



Figura 16. Ordenació del sector principal del PP SUR-32.

Font: PP SUR-32

Figura 17. Ordenació del sector secundari del PP SUR-32.

Font: PP SUR-32.

Tanmateix el Pla parcial tot i que estableix les indicacions d’ordenació i xarxes, precisa poc les característiques i les obres d’urbanització que s’hauran de desenvolupar una vegada s’aprovi, ja que aquestes formen part del Projecte d’urbanització. En aquest cas però tots els serveis necessaris són presents, pràcticament en el límit del sector atès que ja és un sector urbanitzable que limita amb el terreny urbà i urbanitzat, per tant en un entorn



consolidat. Des d’aquesta premissa, és relativament senzill que la urbanització del sector garanteixi respectar el cicle de l’aigua i el seu ús racional, la distribució i gestió energètica i l’optimització de la xarxa de telecomunicacions. El propi pla ja descriu les xarxes existents i realitza una proposta de les xarxes bàsiques.

D’altra banda, per tal de justificar l’ordenació i valorar el grau d’assoliment i adequació de la proposta als objectius ambientals es realitza la següent taula.



Taula 30. Anàlisi i justificació de l’ordenació respecte els objectius ambientals

ÀMBIT Objectiu ambiental Criteris d’ordenació i

reglamentació ambientals en el nivell de PP

Ordenació prevista al Pla Parcial SUR 32

Adequació de l’ordenació del PP als criteris ambientals *

L’Informe Ambiental proposa

mesures S/N SOSTENIBILITAT GLOBAL DEL MODEL D’ORDENACIÓ

Minimitzar l’ocupació de sòl i racionalitzar-ne l’ús Minimitzar l’ocupació “dura” dels sòls lliures mantenint espais permeables.

Recollir els criteris establerts pel Decret d'Ecoeficiència de 14 de febrer de 2006.

Facilitar l’ús de mitjans de transport no contaminants amb la instauració de xarxes d’itineraris prioritàries per a vianants i ciclistes. Promoure la utilització de sistemes de calefacció i electricitat no dependents de fonts energètiques no renovables.

Regulació flexible dels usos en sòls urbans i urbanitzables Facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja

Us residencial ordenat d’acord amb els paràmetres de la zona clau 12C L’àmbit principal disposarà de zones verdes, places i jardins amb centralitat i amb una dimensió superior a la mínima exigible segons normativa de referència i ordenació general. Millora l’accessibilitat i connectivitat amb els vials preexistents.

Alta Moderada Moderada Baixa

N S (espais lliure permeables) S S

CICLE DE L’AIGUA

Garantir el subministrament per al nou sector. Reduir els consums i evitar malbarataments d’aigua per enjardinaments evitant vegetació no adaptada.

Determinar les necessitats d’abastament i garantir la disponibilitat. Xarxa separativa d’aigües de pluja i sistemes d’emmagatzematge i de reutilització Implantació en les zones verdes de

Es preveu un dimensionament suficient de les xarxes i l’informe ambiental precisa les necessitats en volum i cabal. El pla parcial estableix que hi haurà una xarxa separativa d’aigües residuals i pluvials. Es defineix una superfície de 26.693,72 m2

Alta Alta Moderada

S N S

Informe Ambiental pel Pla parcial SUR 32 de Lleida Memòria







mesures S/N vegetació autòctona i sistemes d’estalvi d’aigua Previsió de sanejament i tractament d’aigües residuals Previsió sobre riscos d’inundabilitat

per a verd urbà, plaça, zona verda i jardins. El pla parcial concreta les xarxes i estableix una proposta de traçat de les diferents xarxes bàsiques. El sanejament previst serà separatiu per a les noves xarxes. L’ordenació, i més concretament l’informe ambiental, justifica que no existeixen riscos d’inundabilitat ni hidrològics ni geomorfològics. Previsió de dues basses de laminació per a la gestió de les aigües pluvials

Alta Alta

N N

QUALITAT DE L’AIRE

Prioritzar els trajectes peatonals i reduir la mobilitat de vehicles de motor Establir un tractament de vorera als passos de vianants.

Establir uns paràmetres màxims d’il�luminació i d’intrusió lumínica.

Establir una alçada màxima dels fanals. Tractament diferenciat de les façanes que confronten amb Sòl no urbanitzable

Regular els usos del sòl de forma mixta, flexible i plurifuncional en la zonificació del planejament Exigència d’enllumenat públic de baix consum en els espais públics. Preveure la contaminació lumínica i implantar mesures per a la seva eliminació o minimització. Regulació de materials, aïllaments i solucions constructives en façanes i cobertes

L’ordenació preveu vialitats connectades a les existents per tant, sense necessitats d’ampliar-ne o fer-ne de noves fora del sector. - El pla preveu que el projecte d’urbanització concretarà la tipologia d’enllumenat públic i en certificarà l’eficiència. - -

Baixa Baixa Moderada Baixa Baixa

S S S S N








mesures S/N (Zona E2: incloses en àmbits territorials que només admeten una brillantor reduïda)

Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans

-

GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS

Ubicar les àrees d’aportació per a recollida selectiva necessàries. Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials

Afectar reserves de sòl de cessió a les necessitats de reciclatge i tractament. Incloure en el disseny de la vialitat pública espais suficients i adequats per a la col�locació de contenidors o altres equipaments Preveure per l’execució de les obres d’urbanització espais per a contenidors de residus d’obra i/o acumulació de materials

L’ordenació preveu les condicions de gestió (parcel�lació, aparcaments, espais lliures,...) que s’adaptin a la demanda existent. - -

Baixa Baixa Baixa

S S S

BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL EN GENERAL

Enjardinament i ordenació de les zones verdes i espais lliures utilitzant espècies autòctones i adaptades

Introduir criteris de biodiversitat i una concepció reticular en el disseny dels espais lliures urbans i, en general, en el tractament de la vegetació urbana

El pla parcial i l’informe ambiental justifiquen que no s’afecta cap hàbitat d’interès comunitari ni d’altres espècies protegides de la flora i la fauna. El projecte d’urbanització no preveu l’ús de vegetació autòctona per a la nova plaça.

Alta Baixa

N S

QUALITAT DEL PAISATGE

Integrar el paisatge en tots els procés de planejament, incorporar els objectius de qualitat paisatgística i els criteris fixats pel Catàleg de Paisatge de les Terres de Ponent .

Integració efectiva dels objectius de qualitat de les diverses unitats de paisatge en els processos de planejament i de gestió urbanístics

-

Baixa S

(*) Molt alta / Alta / Moderada / Baixa. El grau d’adequació baix no suposa incompliment de normativa urbanística o ambiental.



4.2. Estudi d’alternatives de localització i ordenació

Pel que fa a la l’emplaçament objecte d’aquest PP SUR-32, l’indret plantejat, resulta adequat atès que:

a) Per tot el costat nord-est (cas del sector principal) hi transcorre la carretera N-240 de Tarragona a Bilbao. Es tracta d’una via d’accés i comunicació molt important per Lleida i els municipis de l’entorn, així com de connexió amb l’autovia A-2 (pel nord) i l’autopista AP-2 (pel sud).

b) Just al sud del sector principal, s’hi connecta l’av. Ciutat Jardí que connecta amb el centre del nucli urbà de Lleida, així com amb el sector secundari objecte d’estudi, permetent l’accés immediat als serveis que ofereix la ciutat de Lleida sense la necessitat d’ús de la N-240, més transitada.

c) Existència de diverses urbanitzacions, l’escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida i l’Hospital Arnau de Vilanova en l’entorn immediat. En bona part, la seva existència respon a la bona comunicació d’aquesta zona, gràcies al pas de la N-240.

A nivell paisatgístic, en constituir una continuïtat d’una zona amb construccions existents, principalment residencials o de serveis preexistents al costat de la N-240 i la pròpia Av. Ciutat Jardí, comporta una menor incidència en el l’impacte visual.

Finalment, cal esmentar que la morfologia del terreny és relativament planera que correspon a camps de conreu i construccions aïllades (en gran part abandonat) sense cap hàbitat o tàxon protegit, rar o d’un especial valor naturalístic.

4.3. Factors infraestructurals limitants dels creixements

Més enllà de la disponibilitat de sòl per a endegar el sector, és obligat fer previsions en relació a elements de les xarxes bàsiques que el municipi ha de poder afrontar i resoldre adequadament amb anterioritat al desenvolupament del sector. Fonamentalment ens referim a:

a) Abastament

L’abastament d’aigua al municipi de Lleida es realitza des d’una captació del canal de Pinyana procedent del pantà de Santa Anna. En tot cas, Lleida, juntament amb altres 17 municipis de la comarca, van constituir al 2001 la Mancomunitat Intermunicipal per a l’Abastament d’Aigua de Pinyana per tal de garantir un subministrament d’aigua amb quantitat i qualitat. En relació a l’àmbit, atès la proximitat al SUR 32 al nucli urbà de Lleida, la totalitat de la xarxa de distribució d'aigua potable quedarà connectada a la xarxa de distribució urbana existent.

Per garantir el desenvolupament total de l’àmbit cal garantir el subministrament anual de 0,25 hm3/any.

Taula 31. Previsions de consum d’aigua per a usos residencials en el nou sector. Sector Habitatges Habitants Consum (m3/dia) Consum (m3/any) SUR-328 385 1.155 415,80 151.767,0 TOTAL 385 1.155 415,80 151.767,0

Nota: es consideren 3 habitants per cada habitatge i 360 litres per habitant/dia 4. Font: pròpia.

4 Consum estipulat per l’ACA en la seva guia de recomanacions per a l’Avaluació Ambiental Estratègica per a la demarcació de Lleida.



Taula 32. Previsions de consum d’aigua en el nou sector per a altres usos. Usos Superfície (m2) Habitants equivalents Consum (m3/dia) Consum (m3/any)

Equipaments 20.271,98 50 hab/Ha 36,49 13.318,69 Reg zona verda 26.693,72 100 hab/Ha 96,10 35.075,55 Neteja vials 47.253,59 75 hab/Ha 127,58 46.568,41 TOTAL 94.219,29 -- 260,17 94.962,65 Nota: Equivalències d’habitants segons directrius establertes per l’ACA Font: pròpia.

Cal tenir en compte que les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament (o l’ampliació de les existents) corresponen als propietaris afectats per la nova actuació.

b) Sanejament

Les aigües recollides per la xarxa de sanejament de Lleida es condueixen a l’estació depuradora de Lleida, gestionada per Aigües de Lleida UTE FCC - AQUALIA

L’EDAR haurà d’assumir l’augment de cabal d’aigües residuals derivat del desenvolupament del PPU que es calcula en un total de 0,16 hm3/any.

Taula 33. Volums de sanejament previstos per usos residencials en el nou sector. Sector Habitatges Habitants Sanejament (m3/dia) Sanejament (m3/any) SUR-32 385 1.155 395,01 144.178,65 TOTAL 385 1.155 395,01 144.178,65 Nota: Es considera el 95% del volum domèstic consumit. Font: pròpia.

Taula 34. Volums de sanejament previstos per a altres usos en el nou sector.

Usos Superfície

(m2) Habitants

equivalents Sanejament (m3/dia)

Sanejament (m3/any)

Equipaments 20.271,98 50 hab/Ha 34,67 12.652,76 TOTAL 20.271,98 -- 34,67 12.652,76 Nota: Es considera el 95% del volum consumit. L’aigua destinada a reg de zones verdes o a neteja de vials no es comptabilitza ja que no va a parar a l’EDAR Font: pròpia.

Cal tenir en compte les següents determinacions:

- Els promotors hauran d’assumir els costos econòmics de la seva part proporcional d’inversió per a totes les infraestructures de sanejament. En el moment de desenvolupar el pla parcial s’avaluarà la possibilitat de concretar aquesta operació via conveni entre les parts o altres instruments que responguin al mateix criteri, d’acord amb l’establert al PSARU 2005.

- Les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures de sanejament (o l’ampliació de les existents) corresponen als propietaris afectats per la nova actuació.

c) Residus

L’increment en la generació de residus que representarà el desenvolupament urbanístic ha de contemplar el període d’emmagatzematge que li resta a l’actual abocador comarcal.

A continuació, es realitza una estimació pel que fa a la eventual generació de residus a partir del nombre d’habitatges considerat i la conseqüent estimació de nous habitants.

Taula 35. Previsions de generació de residus en el nou sector. Sector Habitatges Habitants Quantitat (kg/dia) Quantitat (T/any)

SUR-32 385 1.155 1.339,80 489,03 Total 385 1.155 1.339,80 489,03 Nota: es considera 1,16 kg/dia/hab. tal com indiquen les estadístiques de l’ARC per al 2010.



D’acord amb el Decret Legislatiu 1/2009, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de residus, els instruments d’ordenació del territori i de planejament urbanístic han d’incloure la gestió dels residus que s’originen en l’àmbit territorial respectiu i establir-ne les prescripcions pertinents, d’acord amb la naturalesa de l’instrument de planejament de què es tracti.

Per altra banda, el pla parcial urbanístic inclou la previsió explícita dels espais públics i privats necessaris per a poder gestionar correctament la recollida de residus municipals. Aquesta recollida viària de residus domèstics es realitzarà via contenidors.

d) Energia

Els nous habitatges generaran una demanda energètica, bàsicament en forma de captació des de la xarxa elèctrica. El ciutadà és un dels principals consumidors d’energia, cosa que es manifesta en les activitats quotidianes a casa seva (10% del consum final d’energia) i en els seus desplaçaments per mobilitat obligada o no (18% del consum final d’energia).

Taula 36. Consums elèctrics previstos per usos residencials al nou sector. Sector Habitatges Habitants KW/dia MW/any

SUR-32 385 1.155 14.366,30 5.243,70 TOTAL 385 1.155 14.366,30 5.243,70

Nota: es considera un consum de 4,54 MWh/hab. i any, segons la projecció de consums anuals a partir de dades de l’IDESCAT. Font: pròpia.



5. Identificació, caracterització i avaluació d’impactes

5.1. Identificació d’aspectes susceptibles de produir impactes

Per a la correcta identificació de les accions potencialment impactants causades pel desenvolupament del sector, s’ha procedit a reconèixer de forma sistemàtica els aspectes ambientals, és a dir, aquelles operacions o elements d’una acció o activitat relacionades amb el medi ambient o que pot interactuar amb aquest. Aquesta mecànica s’ha realitzat per a cadascuna de les fases en què es pot descompondre la vida del projecte. Al final del procés, s’aconsegueix llistar ordenadament les accions i elements que resulten rellevants ambientalment, és a dir, que a priori són capaces de desencadenar efectes notables.

1. Fase d’estudis previs A. Treballs geotècnics qualitatius de sondeig i retirada de mostres prèvies. B. Abandonament de les finques.

2. Fase d’execució C. Trasllat rodat continuat de maquinària pesant. D. Retirada de materials del terreny i desbrossada. E. Replanteig del terreny i moviments de terres. F. Obres d’urbanització i construcció de naus. G. Utilització d’equips energètics autònoms. H. Abassegament de materials d’obra, peces metàl�liques, cables, suports, etc. I. Emmagatzematge d’estris i maquinària sobre el terreny. J. Presència i activitat d’operaris, promotors i tècnics.

3. Fase de funcionament K. Presència dels edificis (habitatges, tallers..), instal�lacions, vials,.. L. Freqüentació i activitat de les persones. M. Mobilitat. N. Subministrament energètic i d’aigua. O. Afectació sobre finques i explotacions pròximes.

5.2. Identificació d’impactes ambientals derivats dels aspectes

Una vegada hem localitzat les accions, activitats i operacions que poden afectar l’entorn que es pretén preservar, anem a identificar els impactes ambientals, és a dir, les conseqüències de diferent signe que comportarà en llurs diferents fases l’exercici de l’activitat o obra sobre els quatre medis que el formen (físic, biòtic, perceptual i socioeconòmic) i que potencialment poden suposar una alteració de llurs característiques i/o qualitats de partida. A la vegada cada medi està constituït per varis vectors. En el nostre cas, el medi físic presenta quatre vectors: soroll, aire, aigua i sòls; el medi biòtic és constituït per vegetació i fauna; el medi perceptual per la intervisibilitat i la percepció; i el medi socioeconòmic ve caracteritzat per la sostenibilitat en termes de residus, i la dinàmica de les relacions econòmiques induïdes, és a dir, ocupació i rendes.

1. Fase d’estudis previs

Medi Físic • Sorolls derivats dels vehicles. • Alteracions geomorfològiques sobre els terrenys mostrejats.

Medi Biòtic • Afectació sobre la vegetació pròxima en l’espai d’ocupació. • Molèsties sobre la fauna per la presència de veus i sorolls.



Medi Socioeconòmic • Oportunitats per a les empreses subministradores i de serveis de la zona. • Abandonament de les finques afectades.

2. Fase d’execució

Medi Físic • Sorolls i vibracions derivades de la maquinària i els equips d’energia. • Sorolls derivats dels vehicles dels operaris. • Emissions atmosfèriques derivades dels vehicles dels operaris. • Emissions atmosfèriques derivades de la maquinària i els equips d’energia. • Consum d’aigua en l’execució de l’obra civil. • Alteració geomorfològica del terreny. • Canvis en l’ús del sòl i reducció del sòl agrícola. • Compactació de sòls per part de maquinària pesant, vehicles i persones. • Vessaments de líquids, olis, combustibles, etc. per part de la maquinària i vehicles. • Generació de pols. • Reducció de la infiltració d’aigua al subsòl i recàrrega als aqüífers

Medi Biòtic • Afectacions sobre la vegetació de les zones d’accés, acopis i aparcament. • Eliminació de coberta vegetal a la zona d’afecció. • Molèsties sobre la fauna per la presència de veus i sorolls. • Destrucció de l’hàbitat faunístic. • Atropellaments de fauna (invertebrats, amfibis, rèptils i mamífers).

Medi Perceptual • Afecció visual en el paisatge. • Proliferació d’impropis i deixalles.

Medi Socioeconòmic • Generació de residus d’obra (inerts). • Generació d’altres residus especials (llaunes buides de productes, ...) i no especials

(plàstics, cartrons, ...). • Oportunitats per a les empreses subministradores i de serveis de la zona. • Generació d’ocupació laboral.

3. Fase de funcionament

Medi Físic • Sorolls derivats de la mobilitat habitual de vehicles. • Contaminació lumínica derivada de la il�luminació dels vials. • Emissions atmosfèriques (NOx, CO, CO2, ..) i contaminació lumínica derivades de la

mobilitat de vehicles. • Consum d’aigua per a usos sanitaris, enjardinament,... • Generació d’aigües brutes. • Generació d’aigües d’escorrentia per la impermeabilització del sòl. • Abocaments o vessaments d’aigües a la llera sense depurar.

Medi Biòtic • Molèsties sobre la fauna per la presència de veus i sorolls.

Medi Perceptual • Afecció sobre el paisatge per la presència d’elements nous i aliens. • Risc de degradació de finques limítrofes. • Proliferació d’impropis i deixalles al sector i en camps veïns.

Medi Socioeconòmic • Generació de residus municipals ordinaris (fracció de rebuig i fraccions reciclables). • Increment de la població resident.



• Oportunitats per a les empreses subministradores i de serveis de la zona. • Oferta d’habitatge social.

5.3. Identificació d’impactes significatius

Tot seguit es presenta el resultat d’un procés sistemàtic realitzat per identificar els possibles impactes a partir del creuament entre les operacions i elements potencialment impactants que s’han aïllat i les diferents components o vectors en què s’han dividit els medis potencialment afectables. En la taula posterior es pot veure la matriu d’impactes obtinguda dels quals es remarquen en color aquells que, des del punt de vista qualitatiu, es consideren significatius. Cal dir que, aquesta etapa serveix només per identificar el màxim nombre d’impactes a priori. Per això, en alguns casos són impactes molt menors o irrellevants que cal que siguin cribats en una etapa posterior. L’objecte del creuament no és altre que discernir entre impactes menors o poc significatius i els impactes significatius que més endavant es qualificaran i seran avaluats.



Taula 37. Matriu d’identificació d’impactes. PRÈVIA EXECUCIÓ O CONSTRUCCIÓ EXPLOTACIÓ O FUNCIONAMENT FASES

A. T

reballs g

eotè

cnics i retirada m

ostre

s

B. A

bandonam

ent d’e

xplota

cions

C.

Trasllat

rodat

contin

uat

de m

aquinària

pes

D. R

etirada d

e m

ate

rials i desb

rossada

E. Replante

ig d

els terrenys

i m

ovim

ent te

rres

F. A

parc

am

ent de m

aquinària

i d’e

stris

G. U

tilitz

ació d

’equips energ

ètic

s autò

nom

s

H. A

bassegam

ent de m

ate

rials d

’obra

, etc

.

I. Urb

anitz

ació (vials, x

arxes,..) i edificació

J. Pre

sència i activ

itat d’o

pera

ris, tècnics,.

K. P

resè

ncia d

’edificis

L. Fre

qüenta

ció d

e p

ersones i tre

balla

dors

N. M

obilita

t de p

ersones

O. M

ante

nim

ent sistem

es (verd

, giro

les, vials)

P. S

ubm

inistram

ent energ

ètic

Q. A

bandonam

ent de finques prò

xim

es

1. Sorolls 1 1 1 1 1 1 1 1 1

2. Emissions de llum 2 2 1 2

3. Emissions atmosfèriques 2 1 1 1 1 2 1 Aire

4. Generació de pols 1 1 1 1

5. Consum d’aigua 1 1 1 1

6. Generació d’aigües brutes 1 1

7. Reducció recàrrega aqüífer 1 Aigua

8. Generació d’aigües d’escorrentia 2 2 2 1 1

9. Alteracions geomorfològiques 2 1

10. Compactació del terreny 1 1 1 1 1

11. Canvis en l’ús del sòl 1 1 2

12. Intercepció de camins 1 1 1

Físic

Sòls

13. Vessaments de líquids, greixos, olis, 2 1 1 2 2 2 2

Vegetació 14. Eliminació de la coberta 2 1 1 1 Biòtic

Fauna 15. Molèsties i/o atropellaments 2 1 1 1 1 1 2 1 1 1

Visual 16. Afecció sobre el paisatge 1 1 1 1 1 2 2 Perceptual

Perceptiva 17. Proliferació d’impropis i deixalles 2 2 1 2 1 2 2 2

Sostenibilit. 18. Generació de residus 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1

19. Oportunitats per a empreses 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 Socio-econòmic Ocupació i

rendes 20. Generació de llocs de treball 1 1 2 * Assignem 1, als impactes de 1r ordre (materialització immediata o segura), i 2, als impactes de 2n ordre (impacte potencial, no immediat o automàtic). En color, els impactes significatius.



5.4. Caracterització dels impactes significatius

Una vegada identificats els impactes ambientals significatius que pot generar el projecte, tant positius com negatius, cal realitzar un procés d’anàlisi per cadascun en funció de la forma com es presenta, la intensitat i el medi on es projecta. A partir d’aquí es podrà ja avaluar el seu grau de compatibilitat així com la necessitat d’establir mesures preventives, correctores i compensatòries i quan l’impacte sigui irreversible o irrecuperable, altres mesures de caràcter compensatori.

Per a la caracterització prèvia a la avaluació dels impactes que hem considerat significatius es prenen els criteris que es descriuen en l’Annex 1 del Reglamento para la ejecución del RDL 1302/1986, de 28 de julio, de evaluación del impacto ambiental aprovat pel RD 1131/1988 de 30 de septiembre, també recollits en el Decret 114/1988 de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental (DOGC nº1000 de 3-6-1988) i el respectiu Reglament. Els criteris normatius són els següents5:

Efecte

Notable (A)

Quan la modificació dels factors ambientals pot produir alteracions o pèrdues sobre els factors ambientals de manera parcial o limitada.

Mínim (A1)

Quan les repercussions es poden qualificar d’inapreciables.

Beneficiós (B)

Quan la interacció que s’ha establert es tradueix, després d’una anàlisi completa de la situació, en un efecte positiu sobre el factor ambiental considerat.

Perjudicial (B1)

Quan es presenta un deteriorament del valor naturalístic, estètic- cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica , o un augment dels perjudicis derivats de la contaminació, erosió i/o d’altres danys ambientals sobre l’estructura ecològica en sentit ampli, de l’indret estudiat.

Immediatesa

Directe (C)

Aquell que incideix sobre d’un factor ambiental determinat a partir d’una primera acció causant.

Indirecte (C1)

Aquell que es manifesta a través d’un seguit de relacions causa- efecte encadenades, a partir de la primera acció causant.

Acumulació

Simple (D)

Aquell que es manifesta individualment sobre els factors ambientals sense cap incidència en els efectes d’altres agents d’impacte.

Acumulatiu (D1)

Aquell que en perllongar-se en el temps, agreuja progressivament els seus efectes mentre es manté la causa que el provoca.

5 Els conceptes exposats són excloents dintre d’un mateix grup però no entre grups diferents.



Sinèrgic (D2)

Quan l’efecte conjunt de l’acció de varis agents implica un increment dels efectes respecte el que suposaria la seva actuació per separat.

Moment

A curt termini (E)

Quan l’efecte es manifesta dins del cicle anual.

A mig termini (E1)

Quan es manifesta abans dels cinc anys.

A llarg termini (E2)

Quan es pot manifestar després d’un període superior als cinc anys.

Persistència

Permanent (F)

Suposarà una alteració del medi de durada indefinida en el temps.

Temporal (F1)

Suposarà una alteració de durada limitada en el temps.

Reversibilitat

Reversible (G)

L’alteració produïda pot ser assimilada en el seu entorn a mig termini, mercès als processos naturals de successió ecològica i els mecanismes d’autodepuració o autogeneració propis del medi.

Irreversible (G1)

Suposaria la “dificultat extrema” o fins i tot l’impossibilitat de retornar a la situació inicial. L’efecte no podrà ésser assimilat pel medi, en bases als processos naturals de successió ecològica i autodepuració.

Possibilitat de correcció

Recuperable (H)

L’alteració que s’ha manifesta pot eliminar-se bé per l’acció natural o bé per l’acció humana, mitjançant sistemes correctors o aplicacions específiques de tècniques ambientals.

Irrecuperable (H1)

Quan l’alteració o pèrdua es impossible de reparar o de restaurar, tant per l’acció natural com per la intervenció de l’home.

Freqüència de generació

Periòdic (I)

Aquell que es manifesta de forma intermitent en el temps, seguint una cadència regular.

D’aparició irregular (I1)

Manifestat de manera imprevisible en el temps, les alteracions del qual s’han d’avaluar en funció de la probabilitat d’aparició, sobretot pel que fa a totes aquelles manifestacions que sense ésser contínues i/o periòdiques són notables.



Continu (J)

Aquell que es manifesta de forma ininterrompuda en el temps.

Discontinu (J1)

Aquell que es manifesta de manera intermitent en el temps, és a dir, a través d’intervals.

Distribució

Localitzat (K)

Amb efectes circumscrits i concretables en un o varis perímetres determinables.

Dispers (K1)

Aquell amb efectes difosos sobre una àrea més àmplia i indefinida.

5.5. Descripció dels impactes significatius

5.5.1. Atmosfera

El desenvolupament del sector amb la construcció de nous habitatges tindrà com a efecte un augment en els nivells de soroll de la zona tant en la fase d’execució pel treball de la maquinària i la presència d’operaris com en la fase de funcionament, per la presencia de persones i la mobilitat de vehicles. Aquestes fonts de soroll són alienes a l’àrea i comporten molèsties sobre la fauna pròxima i potencialment sobre la població resident situada a menys distància. D’altra banda però, cal tenir en compte la principal causa de soroll de la zona ve donada majoritàriament pel pas de la carretera N-240 pel nord de l’àmbit.

Un altre impacte significatiu és la contaminació lumínica que afecta temporalment a determinada fauna lligada al ritme natural diürn- nocturn (eriçons, rèptils, insectes, ratpenats ...). En aquest cas també pot molestar directament a habitatges propers i contribueix a l’augment general de punts il�luminats en el territori, dificultant la visió del cel i les condicions naturals de foscor i pot representar un malbaratament d’energia. Aquesta contaminació és derivada fonamentalment de la il�luminació dels vials en fase d’explotació, i en molt menor grau, del trànsit de vehicles en hores nocturnes i crepusculars i afecta especialment a les zones fosques E2 immediates a l’àmbit.

Les emissions de fums i altres partícules poden ser significatives en fase d’execució ja que poden generar-se gasos en el treball de la maquinària pesant i per part dels equips de generació autònoma que requereixen determinades tasques. Un tipus de contaminació difusa és el provocat per la mobilitat de persones, que contribuirà a l’emissió d’altres contaminants a l’atmosfera.

Taula 38. Contaminants més significatius procedents de la combustió dels motors dels vehicles. Substàncies contaminants derivades del transport

SO2 NO2 CO COV's PST Pb

Gasolina ● ● ● ● ● Gasoil ● ● ● ● Sense plom ● ● ● ● Font: DMAH i pròpia.

La generació de pols es pot produir en un grau relativament rellevant en la fase d’execució dels vials, replanteig dels terrenys i moviments de terres en general per part de la maquinària especialitzada.



5.5.2. Aigües

L’impacte més significatiu per a les aigües ve donat principalment pel consum d’aigua i per l’evacuació d’aigües residuals que tindrà lloc en la fase de funcionament.

Seguint els criteris de l’ACA, les necessitats d’abastament d’aigua per al sector estudiat seria de 415,8 m3, que equival a 4,81 l/s. Per tant, el condicionament de la xarxa (veure apartat 2.2.4.a) es considera suficient, i amb escreix, per garantir l’abastament d’aigua als nous residents del sector.

Taula 39. Previsió del consum d’aigua amb el sector desenvolupat.

Sector Superfície

(Ha) Núm.

habitatges Persones estimades

Consum diari (m3)

Volum anual (m3)

SUR 32 19,2 385 1.155 415,80 151.767 Nota: S’han utilitzat els criteris de l’ACA que per a la demarcació de Lleida estableix un abastament de 360 l/hab/dia en poblacions entre 50.000 i 250.000 hab i d’una activitat industrial alta, considerant una ocupació de 3 hab/habitatge. Font: pròpia.

L'impacte derivat del consum d’aigua serà finalment determinat en funció de si s’instal�len sistemes d’aprofitament i estalvi als habitatges i equipaments, que pot reduir el consum fins a un 40%, així com el tipus d’enjardinament (espècies autòctones amb poca demanda d’aigua i evitar zones amb gespa que requereixen molt consum d’aigua i manteniment).

Quan a la generació d’aigües residuals, es dóna també la dificultat d’estimar-ne la quantitat, per tant, l’efecte de la generació d’aigües residuals es resol a través del tractament en depuradora i el conseqüent abocament d’aigües depurades a llera. En tot cas caldrà disposar de garanties pel que fa a la capacitat d’admissió dels cabals generats per part de l’EDAR. El volum d’aigües a tractar procedent del sector serà aproximadament un 70-90% de les que s’abastiran.

Així doncs, en base a les necessitats d’abastament estimades es procedeix a realitzar el càlcul de les aigües residuals que es generarien com a conseqüència del creixement previst en el PP i que hauran d’ésser tractades per l’EDAR. Els volums a sanejar es determinen calculant el 95% de la demanda d’abastament estimada amb la qual cosa s’estableix una previsió de volum de 144.179 m3/any que equival a un volum de 395 m3/dia aproximadament (4,57 l/s).

Taula 40. Generació d’aigües residuals a sector SUR-32 del creixement residencial. Sector Habitatges Habitants Consum (m3/dia) Consum (m3/any) SUR 32 385 1.155 395,01 144.178,65

Nota: S’estima una generació corresponent al 95% de l’abastament. Font: pròpia.

Cal tenir present, que les figures de planejament derivat que resolguin la gestió de les seves aigües residuals mitjançant l’ús del sistema públic de sanejament hauran d’assumir com a cost d’urbanització els costos d’inversió proporcionals a totes les infraestructures del sistema públic de sanejament a utilitzar. En cas de no ser viable la connexió al sistema de sanejament públic, el planejament derivat haurà de preveure sistemes depuratius propis i haurà de fer la reserva de sòl i econòmica corresponent.

L’existència d’una Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) determina la compatibilitat de l'impacte generat per la producció d’aigües brutes quan entri en funcionament l’àrea residencial i els equipaments que s’hi puguin desenvolupar.

Cal no menystenir l’augment que enregistrarà el cabal d’aigües d’escorrentia per la impermeabilització del terreny que comportarà la urbanització del sector i la construcció de vials, voreres, etc. L'evacuació d’aquest increment d’aigües sobrants i el seu redireccionament a la xarxa hidràulica ha de ser objecte de previsió en el projecte d’urbanització i en tot cas, promoure expressament els sòls permeables als



espais lliures d’edificació. Tanmateix, la construcció d’un sistema separatiu d’aigües residuals i pluvials suposa que aquestes darreres s’aboquin directament a llera, per tant sense arribar a l’estació depuradora. Cal tenir en compte que el retorn de les aigües al medi en cap cas pot originar afeccions a tercers.

5.5.3. Sòls i usos

L’alteració de la geomorfologia i el canvi en els usos sobre l’espai ocupat i afectat pel desenvolupament del sector es pot considerar l'impacte més rellevant del projecte per la seva irreversibilitat. A la reducció del sòl agrícola disponible, encara que en aquest cas es tracta en part de terrenys abandonats i erms, cal afegir-hi un impacte lateral que pot ser rellevant si no s’implanten mesures, i que deriva de la degradació de les parcel�les agrícoles pròximes als nous àmbits per abocaments incontrolats, freqüentació, fums, molèsties de tot tipus i per les noves expectatives de requalificació que poden arribar a situar en un segon terme la seva vocació fonamental que és l’agrícola. sobre.

En qualsevol operació de replanteig, desbrossada i construcció, una de les conseqüències ve donada per la compactació del sòl que hi provoca la circulació de maquinària pesant i vehicles diversos, fonamentalment pels perjudicis sobre les condicions de creixement de la vegetació. En aquest cas, és un impacte secundari perquè és irreversible i lateral al canvi d’ús que representa l'impacte central.

Cal considerar el risc de vessament de líquids (olis, combustible, greixos, etc.) dels vehicles i maquinària que treballaran en la fase d’execució i que afectarien els sòls i potencialment, les aigües freàtiques. En fase d’explotació aquest risc queda molt rebaixat per la condició dels sòls, en general, pavimentats i asfaltats.

5.5.4. Vegetació

En la fase d’execució, els treballs de replanteig comporten necessàriament l’eliminació de les comunitats vegetals existents (herbassars nitròfils, comunitats arvenses i ruderals, peus arboris d’antics fruiters als marges, plantacions de xops,...) mitjançant la desbrossada. Tot plegat implica un impacte irreversible ja que el canvi d’ús no preveu l’existència de vegetació espontània, tret de les mesures compensatòries basades en els enjardinaments a les zones verdes i vials. Així mateix, en la fase d’execució, l’aixecament de pols pot implicar una reducció de les funcions metabòliques de les plantes i plantacions de l’entorn immediat.

5.5.5. Fauna

La fauna que habita la zona es veurà afectada per la urbanització del sector en un triple sentit i per aquest ordre: a) per la desaparició física d’un hàbitat que aprofita la fauna, ja que malgrat el que pugui semblar, els conreus tant en explotació com els abandonats els erms, constitueixen la base alimentària d’espècies presa que són claus en la xarxa tròfica, b) per les molèsties que provocaran la presència i freqüentació de persones i maquinària que acaben desplaçant la major part de vertebrats d’espais que tradicionalment els eren propis, és a dir, sector d’ampliació a desenvolupar i un radi mínim de 300 m; i c) pels atropellaments que ocasionalment causaran els vehicles dels usuaris i visitants que accedeixin a l’àmbit sobretot en fase d’execució. Cal esmentar l’atropellament com una de les primeres causes de mort en determinades espècies de desplaçament lent (eriçons, serps, llangardaixos, etc.) i altres i sobretot en determinades èpoques de l’any (temps de zel, fortes calors,...) i hores del dia, en què els animals presenten comportaments erràtics o especialment confiats. Tanmateix, l’efecte global és menor al que es produiria en un espai isolat, pel fet que el sector ja es troba limítrof a una àrea urbana i la carretera N-240, que provoquen un efecte de barrera sobre algunes espècies i per tant, una afectació sobre la connectivitat territorial.



5.5.6. Paisatge

L’afecció visual resulta d’introduir en el medi visual un complex, edificacions o instal�lacions estrany, aliè al territori. A l’artificialització del paisatge substancial per les noves construccions s’hi afegeixen altres elements (tanques, senyalitzacions, etc.). Tot plegat, i més enllà del propi impacte visual perceptible a una distància compresa entre 1 i 3 quilòmetres, pot comportar també un efecte reflector, que es pot reduir a través de tècniques de mimetització i integració constructiva de les noves edificacions (paraments de pedra del país, coberta de teula àrab, enjardinaments, coloracions i tonalitats adequades, etc) o en tot cas, amb una consideració dels aspectes estètics en la construcció.

L’altre impacte habitual en els projectes d’urbanització es deriva de la proliferació d’impropis i deixalles (papers, plàstics, pots o llaunes, burilles de cigarreta, etc.) en l’entorn i sobretot en les immediacions, és a dir, en terrenys pròxims per dispersió del vent, etc. Es tracta d’un impacte dispers i reversible però difícil d’eradicar per la falta de consciència d’una part important de personal i proveïdors sobretot durant el transcurs de l’obra, en l’emmagatzematge de material d’obra, estris, ..., i en menor grau, en fase d’explotació i funcionament per la falta de consciència o control d’una part de la ciutadania.

5.5.7. Socioeconomia

El desenvolupament del sector residencial comportarà la generació de residus fonamentalment ordinaris o de tipologia domèstica com a conseqüència de la pròpia presència de més població. Aquesta recollida ha d’adequar-se al procediment en funcionament generant així una necessitat d’establir previsions per a la seva gestió. En tot cas, l’impacte final generat per la producció de residus depèn fonamentalment pels recursos i mitjans destinats per a la recollida selectiva i tractament dels residus. Cal establir així suficients contenidors selectius, àrees d’aportació de residus, freqüències de recollida i informació suficient als ciutadans.

L’increment en la generació de residus que representarà el desenvolupament urbanístic, encara que sigui en la seva relativa dimensió, ha de contemplar el període d’emmagatzematge que li resta a l’actual abocador. Per altra banda, l’augment del volum de la recollida, en la fracció no reciclable, comportarà un augment del cost del servei que repercuteix sobre el conjunt de la població. S’estima que 368,4 tn/any (75,3%) dels residus que es generaran al sector (fracció resta o rebuig) tindran com a tractament final l’abocador. Aquest no és un factor limitant estrictament però no obstant, és un aspecte a ser tingut en compte ja que ha de repercutir sobre les rendes dels habitants actuals. Alhora mostra com existeix possibilitats evidents de millorar la recollida selectiva.

Taula 41. Previsions de generació de residus pel sector residencial SUR 32. Sectors Habitatges Habitants Kg residu/dia Tn residu/any

SUR 32 385 1.155 1.339,80 489,03 Nota: S’estima una generació igual a la de 2010 (1,16 kg/hab/dia, ARC). Font: pròpia.

Taula 42. Previsions de generació de les fraccions reciclables de residus pel sector SUR 32.

FORM Paper i cartró Vidre Envasos lleugers

Altres i deixalleria

Total rec. sel.

Tn/any % Tn/any % Tn/any % Tn/any % Tn/any % Tn/any %

40,86 33,86 36,21 30,01 17,53 14,53 7,96 6,59 12,48 10,34 120,68 24,68 Font: pròpia a partir de les dades de l’ARC (2010).

L’impacte que pot generar sobre l’economia local el desenvolupament del nou sector resulta de signe positiu ja que, en un primer moment, es crearan requeriments i noves necessitats que caldrà satisfer amb els recursos existents (empreses locals) i per tant, generant oportunitats per a les empreses de la zona. També cal dir que en la fase



d’execució i construcció, i especialment amb la presència de persones, usuaris, operaris, clients, que tindrà lloc de manera regular, alguns serveis a les persones, restauració, benzineres, serveis financers, tallers, etc. incrementaran la seva facturació com a conseqüència de l’increment de la demanda. A més, l’Ajuntament augmentarà els seus ingressos públics fruit de l’augment dels contribuents nets.

Per a la fase de funcionament, cal afegir no obstant, que el sostre edificat destinat a ús residencial que acabi esdevenint habitatge de segona residència a mig i llarg termini genera menys rendiments que en un principi i que cal preveure adequadament els conflictes d’integració que de vegades es deriven de l’existència d’interessos no concurrents entre la comunitat local i els contingents de població estacionals i de segona residència.

Per últim, cal tenir en compte que els nous habitatges generaran una demanda energètica, bàsicament en forma de captació des de la xarxa elèctrica. El ciutadà és un dels principals consumidors d’energia, cosa que es manifesta en les activitats quotidianes a casa seva (10% del consum final d’energia) i en els seus desplaçaments per mobilitat obligada o no (18% del consum final d’energia). S’estima que el consum d’electricitat al sector pot estar al voltant dels 14,37 KW/dia.

Taula 43. Consums elèctrics previstos per usos residencials al nou sector residencial. Sector Habitatges Habitants KW/dia MW/any

SUR 32 385 1.155 14,37 5243,7 Nota: es considera un consum de 4,54 MWh/hab. i any, segons la projecció de consums anuals a partir de dades de l’IDESCAT. Font: pròpia.

5.6. Avaluació dels impactes

Després de la caracterització dels impactes que varem considerar significatius, té lloc l’avaluació del grau de compatibilitat i la idoneïtat d’establir mesures preventives i correctores. Segons la classificació establerta a la normativa qualifiquem l’impacte ambiental de més a menys compatible d’acord a la terminologia següent:

Compatible (CO): aquell en què la seva recuperació es preveu immediata, un cop finalitzada l’activitat que el motiva, i per la qual no es fa precís cap mesura correctora o preventiva específica.

Moderat (M): aquell en què la recuperació no precisa de pràctiques correctores o preventives intensives encara que si que precisa d’un cert temps per a la recuperació definitiva, o per la assimilació pels sistemes naturals afectats.

Sever (S): aquell en què la recuperació pot precisar de mesures correctores o preventives intensives i sovint complexes i requerint un llarg interval de temps per a la recuperació definitiva o si més no, per a llur integració.

Crític (CR): quan es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sens possibilitat de recuperació, inclòs amb l’adopció de mesures correctores o preventives.



Taula 44. Avaluació dels impactes ambientals durant les obres d'urbanització (FASE D'EXECUCIÓ I/O CONSTRUCCIÓ). Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluació Mesures correctores Avaluació

amb mesures

Aixecament de pols i partícules en els moviments de terres

A1, B1, C, D1, F1, G, I1, K1

S Recs periòdics, limitació de la velocitat a 20 km/h CO

Sorolls derivats de la presència de persones i maquinària

A, B1, C, D1, F1, J1, K1

S Compliment dels horaris, limitació de la velocitat a 20 km/h Formació dels treballadors, senyalització, treballs de maquinària pesant evitant febrer i març

M

Emissions degut al funcionament dels grups autogeneradors

A1, B1, C, D1, F1, J1, K1

M MTD i manteniment adequat dels equips CO Aire

Sorolls derivats del funcionament dels grups autogeneradors

A, B1, C, F1, J1 M Observança dels valors guia d’emissió vigents i compliment dels horaris

CO

Aigua Consum d’aigua per a la construcció de l’obra civil

A1, B1, C, F1, J1 M Aprofitament d’aigües residuals depurades CO

Alteracions geomorfològiques per replanteig dels terrenys

A, B1, C, D, E, G1, H1, K

CR Afitament del sòl afectat amb tanca, decapatge previ de l’horitzó superficial per a restauracions o enjardinaments

S

Compactació del terreny pel pas de maquinària pesant

A, B1, C, D1, E, H1, K1

M Delimitació dels accessos i espai d’aparcament; no sobrecàrrega dels vehicles de transport

M

Intercepció de camins de la xarxa rural

A, C, D, G, J, K M Manteniment i restauració dels camins que travessen l’àmbit CO

Vessaments d’olis, combustibles, etc. pel pas de maquinària

A1, B1, C, D1, E, H, I1, K1

M Manteniment periòdic dels vehicles, MTD CO

Vessaments d’olis, combustibles, etc. dels grups autogeneradors

A1, B1, C, D1, E, H, I1, K

M Làmina protectora (plàstica, metàl�lica, ...) al sòl de l’aparcament, manteniment periòdic equips

CO

Físic

Sòls

Vessaments de líquids, olis, greix, de vehicles i màquines aparcats

A, B1, C, D1, E, H, I1, K

S Delimitació de la zona d’aparcament i làmina protectora (plàstica, metàl�lica, ...) al sòl per evitar infiltracions

CO

Eliminació en els treballs de desbrossada i replanteig

A, B1, C, D, H1, K CR Mesures compensatòries: plantació d’arbres autòctons en zones enjardinades, vials i giroles

S

Vegetació Afectació per aixecament de pols en camps i finques pròximes

A1, B1, C, D1, E, F1, G, H, I, J, K1

M Limitació de la velocitat a 20 km/h, recs periòdics si s’escau CO

Destrucció de l’hàbitat per l’execució de l’obra civil

A, B1, C, D2, E, G1, H1, K1

S Treballs de maquinària pesant de maig a desembre; formació, senyalització, mesures compensatòries: plantació arbres autòctons en zones enjardinades, vials i giroles

M

Molèsties per la presència i activitat de personal i operaris

A, B1, C1, D2, F1, G, H, J, K1

S Treballs de maquinària pesant de maig a desembre, formació dels treballadors i senyalització

M

Biòtic

Fauna

Atropellaments pel pas de maquinària

A, B1, C, D, G1, H, I1

S Limitació de la velocitat; senyalització, tancament perimetral de l’obra

M



Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluació Mesures correctores Avaluació amb mesures

Perceptual Perceptiva Proliferació d’impropis i deixalles en l’execució de l’obra civil

A, B1, C, D1, G, H, I1, K1

M Formació dels treballadors i senyalització; habilitació de contenidors per les diferents fraccions, tancament perimetral de l’obra

CO

Generació de residus en la retirada de materials, desbrossada

A1, B1, C, D1, F1, K

M Correcta gestió dels inerts (reciclatge a la pròpia obra o abassegament per a obres futures)

CO

Sostenibilitat Generació de residus d’obra (restes de formigó, obra, palets, .)

A1, B1, C, D1, E1, F1, G, I, J, K

S Habilitació de contenidors i emmagatzematge selectiu, trasllat els residus a gestor autoritzat (abocador d’inerts, ...)

CO

Oportunitats per empreses locals en treballs de moviments terres,...

A1, B, C, F1, K CO CO

Oportunitats per empreses locals en l’obra civil

A, B1, C, F1, K CO CO

Oportunitats per empreses locals en manutenció personal, operaris

A, B, C1, D2, F1, J, K1

CO CO

Socio-econòmic

Ocupació i rendes

Generació de llocs de treball en la construcció de l’obra civil

A1, B, C, D1, E1, F1, K

CO CO

* En negreta i subratllades, s’assenyalen les mesures correctores més importants.

Notable (A); Mínim (A1); Beneficiós (B); Perjudicial (B1); Directe (C); Indirecte (C1); Simple (D); Acumulatiu (D1); Sinèrgic (D2); A curt termini (E); A mig termini (E1); A llarg termini (E2); Permanent (F); Temporal (F1); Reversible (G); Irreversible (G1); Recuperable (H); Irrecuperable (H1); Periòdic (I); D’aparició irregular (I1); Continu (J); Discontinu (J1); Localitzat (K); Dispers (K1); Compatible (CO); Moderat (M); Sever (S); Crític (CR).



Taula 45. Avaluació dels impactes ambientals a partir del desplegament del projecte (FASE D’EXPLOTACIÓ I/O FUNCIONAMENT). Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluació Mesures correctores Avaluació

amb mesures

Sorolls provocat per la mobilitat habitual de vehicles

A, B1, C, D1, F, J S Ús de paviments sonoreductors, zona 30 (limitació de la velocitat a 30 km/h), passos peatonals elevats, senyalització, observança dels valors guia d’emissió vigents, plantació d’arbres en zones enjardinades, vials i giroles

M

Contaminació lumínica dels fanals dels vials i il�luminació exterior dels edificis

A, B1, C, D1, F, J, K1

CR Màxims d’il�luminació 5 lux a façana S i O, sistema d’encesa nocturna mitjançant rellotges astronòmics ajustats, làmpades de sodi (SAP/SBP), flux que depassi el pla paral�lel horitzontal (FHS)< 1%, tancament pla, alçada màxima de fanals 8 m, pantalles arbrades a la cara N i plantació de fileres d’arbres en les zones enjardinades (reg a goteig)

M

Aire

Emissions provocades per mobilitat de vehicles i mercaderies

A1, B1, C1, D1, E1, J, K1

M Zona 30 (limitació de la velocitat a 30 km/h), manteniment dels vehicles i pas de les inspeccions periòdiques; reserva aparcament en parcel�la per a bicicletes

CO

Consum d’aigua (usos residencials, equipaments, enjardinaments,...)

A1, B1, C, D1, F, J1

S/M Enjardinament amb arbres autòctons, formació de ciutadans, senyalització; WC amb cisternes amb doble descàrrega; difusors de baix consum rentamans, aplicació Decret Ecoeficiència

M/CO

Generació d’aigües residuals dels nous residents, equipaments,...

A1, B1, C, D1, F, J1, K1

S Connexió de la xarxa d’aigües brutes a l’EDAR; xarxa separativa; sanitaris amb doble descàrrega; difusors de baix consum a rentamans, formació de ciutadans i treballadors, senyalització,...

CO

Excés d’aigües d’escorrentia per falta d’infiltració al sòl

A, B1, C, D1, I1 M Manteniment de sòls permeables als espais lliures, xarxa separativa i dimensionament adequat, mesures per evitar afeccions a tercers en el punt d’abocament de pluvials (adequació de dues basses de laminació)

CO

Aigua

Abocament puntuals d’aigües residuals a la llera sense depurar

A, B1, C, D1, E, G, H, I1, K1

S Manteniment adequat i controls periòdics de l’EDAR i col�lectors, implementació tecnologies estalvi

CO

Físic

Fauna Molèsties per mobilitat, presència i activitat dels residents i visitants

A, B1, C, D2, E1, F, J, K1

M Zona 30 (limitació de la velocitat a 30 km/h), paviments sonoreductors, foment de la vialitat peatonal, integració constructiva

M

Perceptual Visual Impacte extrínsec per la presència de noves edificacions i infraestructures

A, B1, C, D1, F, G1, H1, J, K

S Plantacions d’arbres autoctons (lledoners, freixes, pins, alzines) en enjardinaments, giroles,..

M



Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluació Mesures correctores Avaluació amb mesures

Impacte intrínsec per la presència de noves edificacions i infraestructures

A, B1, C, D1, F, G1, H1, J, K

S Criteris de tractament de façanes; carta de colors; plantació d’arbres en zones enjardinades, vials i giroles que aportin contrast cromàtic entre estacions

M

Proliferació d’impropis i deixalles per part del personal i visitants

A, B1, C, D1, G, H, K1

M Instal�lació de papereres i àrees d’aportació per a recollida selectiva; formació de treballadors

CO

Perceptiva Proliferació d’impropis i deixalles en camps veïns

A1, B1, C, D1, F, G, H, K1

M Foment de la continuïtat de les explotacions adjacents; formació de ciutadans i treballadors; instal�lació de papereres i àrees de concentració de recollida selectiva

CO

Generació de residus en els nous habitatges

A, B1, D1, F, J, K M Implantació de sistema per a la recollida de la FORM, habilitar àrees d’aportació de residus; formació de ciutadans i treballadors

CO

Creixement demogràfic sobtat A, B1, D1, F, J, K S Creixement urbanístic successiu per etapes (establir fases de desenvolupament associades a un percentatge mínim d’ocupació)

M

Oportunitats per empreses locals A, B, C1, D2, F, J, K1

CO CO

Socio-econòmic

Sostenibilitat

Generació de llocs de treball A, B, C, D1, F, J, K

CO CO

* En negreta i subratllades, s’assenyalen les mesures correctores més importants.



6. Mesures correctores, de seguiment i supervisió

Segons es desprèn de la identificació i avaluació dels principals impactes ambientals cal establir una sèrie de mesures correctores de les quals unes tenen caràcter preventiu i altres de minimització de l’impacte i/o integració de les instal�lacions. En alguns casos, la irreversibilitat de l’impacte i la condició irrecuperable del medi, es contrapesa amb la implantació de les anomenades mesures compensatòries. Totes les mesures es descriuen en funció del factor ambiental o impacte que es pretén corregir. Cal assenyalar que:

a) les mesures que s’indiquen per a la fase d’execució:

- és recomana introduir-les i si cal, detallar-les en el Projecte d’Urbanització,

- posteriorment, en els plecs de condicions tècniques i particulars que s’acompanyen amb l’adjudicació de les obres d’urbanització,

- és l’empresa adjudicatària de les obres qui haurà de designar un responsable ambiental de l’obra que vetlli per la correcta aplicació de les mesures.

b) les mesures indicades per a la fase d’explotació:

- cal incorporar-les per la via de la normativa o les Ordenances del Pla Parcial,

6.1. Atmosfera

El projecte limita el seu impacte significatiu sobre l’atmosfera en els aspectes dels sorolls, emissions atmosfèriques i emissions lumíniques.

Pel que fa sorolls es limitarà la velocitat de circulació de vehicles i maquinària, tant durant la fase constructiva (20 km/h) com de funcionament (30 km/h, zona 30), garantint en tots els casos el compliment dels valors guia d’immissió i emissió que fixa la normativa de sorolls i el respecte als horaris de treball. D’altra banda, en els vials principals es promourà la utilització de paviments sonoreductors. La fase d’execució més sorollosa, és a dir, els moviments de terres, s’ha de procurar concentrar-la preferentment de juny a desembre –i en tot cas, mirar de no coincidir durant el març i l’abril- per no alterar el període de zel i cria de la micro i macrofauna. Així mateix, en fase de funcionament la presència d’arbres als carrers contribueix significativament a reduir la pressió acústica ja que absorbeix una part de la càrrega contaminant acústica.

Pel que fa les emissions atmosfèriques cal garantir el manteniment adequat dels equips, la implantació de les Millors Tecnologies Disponibles (MTD) i per part dels vehicles de tot tipus, el pas de les inspeccions tècniques periòdiques procedents. No obstant, la mesura més efectiva i que també redundaria en un decrement del soroll, ve donada per una reducció dels trajectes, que tindria lloc amb la promoció i oferta de transport públic així com de l’habilitació d’aparcaments de bicicletes.

Segons la llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i el Decret 82/2005, de 3 de maig que la desenvolupa, ens trobem en zona E3 protecció moderada. El Projecte d’Urbanització, d’acord a l’apartat de mesures correctores, ha de preveure el tipus de lluminàries que s’instal�len als vials i els requeriments de la il�luminació exterior. Les característiques de la instal�lació en fase d’explotació impliquen l’existència d’un focus de contaminació lumínica considerable per la qual cosa cal imposar les següents condicions a la il�luminació exterior de les instal�lacions:

- Els fanals haurien de tenir una alçada compresa entre els 3,5 i els 5 metres.

- El sistema d’encesa nocturna es farà mitjançant rellotges astronòmics ajustats.

- Les làmpades dels accessos i exteriors seran de sodi d’alta o baixa pressió (SAP/SBP).



- El flux que depassi del pla paral�lel horitzontal (flux de l’hemisferi superior, FHS) haurà de ser com a màxim d'1%.

- Els nivells màxims d’il�luminació a la nit respecte els llindars del sector seran de 5 lux.

- El tancament de totes les lluminàries haurà de ser pla.

- En tot cas, cal instal�lar les lluminàries segons necessitats racionals i no sumptuoses.

- Enllumenat pertorbador màxim en il�luminació exterior de tipus viari: 15%.

- Il�luminació màxima en superfícies verticals, expressada en lux:

Vespre Nit E3 10 5

- Il�luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i pas de vianants, expressada en lux:

Zona vehicles Zona de vianants Trànsit elevat 35 20 Trànsit moderat 25 10 Trànsit baix 15 6 Trànsit escàs 10 5

- Intensitat lluminosa màxima en direcció a zones E1, en (kcd):

Vespre Nit E3 100 1

- Luminància màxima, en cd.m-2:

Edificis, aparadors i finestres

Rètols

Vespre Nit E3 800 10 5

- Luminància mitjana màxima de façanes i monuments, en cd.m-2:

Vespre Nit E3 10 5

6.2. Geomorfologia del relleu i sòls

Els impactes que es puguin generar sobre la geomorfologia i els sòls dels espais afectats es produiran durant la fase de construcció sobre el perímetre del sector a urbanitzar. A grans trets, el sector es situa en una zona de morfologia suau, i en conseqüència l’excavació i el replanteig de terrenys no serà especialment rellevant. Tanmateix, i per tal de garantir la minimització del impacte degut a l’ocupació de sòl, l’alteració de la geomorfologia i el risc de compactació dels sòls, es prendran les següents mesures:

- Delimitació estricta o afitament de la superfície d’ocupació que estarà supervisada pel responsable ambiental. A aquest fi, es senyalitzarà tot el perímetre amb una tanca provisional.

- L’àmbit de treball, abassegament i operacions en general, s’ha de restringir a la zona d’ocupació permanent, preferentment en les zones ermes el centre del sector, evitant ocupacions addicionals en espais limítrofs.

- El responsable ambiental vetllarà per tal què els vehicles circulin únicament per les traces establertes sense mai afectar a parcel�les veïnes.

- Prèviament a les operacions de replanteig i excavació de les zones destinades a sòl privat i vials, es realitzarà una retirada superficial dels horitzons orgànics de manera que no es malmetin per poder utilitzar-se posteriorment per a enjardinament i si s’escau, per a la millora de finques agrícoles de la zona.



L’abassegament de terres vegetals es situarà on determini el Responsable Ambiental i les piles no han de superar el 1,5 m d’alçada. Les cal remoure i adobar cada 6 mesos si l’abassegament supera aquest temps.

- L’estacionament i les tasques de manteniment del parc de maquinària durant la urbanització es concentraran en un únic punt proper als accessos per minimitzar el risc d’afeccions al sòl per vessaments de combustibles, olis i altres líquids.

- Recs periòdics en l'època càlida a les zones on es generi més pols si s’afectés a habitatges o prats veïns i limitació de la velocitat a 15 km/h per a la maquinària i vehicles durant la fase d'execució i moviments de terres, per minimitzar l'efecte perjudicial de la pols sobre la salut dels veïns o el metabolisme dels prats pròxims.

6.3. Consum d’aigua i gestió d’aigües brutes i d’escorrentia

L’impacte s'ha de considerar bàsicament en la fase de funcionament i sobretot pel que fa a un eventual augment de la demanda en cas què l’ocupació dels habitatges fos completa i basada en població resident i que el tipus d’enjardinament presentés requeriments hídrics alts. En tot cas, el consum serà bàsicament sanitari i assimilable a domèstic. No obstant, per optimitzar el consum d’aigües cal vetllar per la implantació de les MTD als nous habitatges sempre que sigui possible (WC, rentamans, etc.) i per la formació ambiental dels residents. Es proposen les següents mesures:

- Derivació de les aigües pluvials i d'escorrentia, a través de xarxa separativa que s'implantarà al sector. Les aigües pluvials es recolliran i abocaran prèviament en dues basses de laminació, previ a l’abocament a la sèquia 2a (al sud de l’àmbit). Concretament una bassa que esdevé un petit llac de la zona verda central i una altra bassa en la zona verda a prop del punt d’abocament.

- També és possible habilitar una cisterna de recollida i emmagatzematge de les aigües pluvials caigudes de les cobertes dels edificis per a la seva reutilització en l’enjardinament.

- Instal�lació de sistemes d’estalvi d’aigua i reductors de cabal als habitatges, per minimitzar el consum d’aigua amb cisternes dotades de sistema de doble descàrrega en els sanitaris i difusors de baix consum als rentamans (la reducció en el consum s’estima en un 40%).

- Enjardinament d’espais lliures i zones verdes amb arbres, arbusts i vegetació de caràcter autòcton i adaptades a les condicions bioclimàtiques locals i rec en horari nocturn.

6.4. Vegetació

Les mesures destinades a la protecció de la vegetació són de caràcter compensatori ja que amb la destinació dels sòls a l’ús residencial, la coberta vegetal actual serà en bona part eliminada. Per això, les mesures es redueixen a les següents:

- Plantació d’arbres en vorera i petits bosquets en les zones enjardinades i giroles. Amb aquesta mesura s’aconsegueix rebaixar la càrrega acústica global i es millora la qualitat visual. Els arbres han de ser de caràcter autòcton, subespontani, o naturalitzat al medi i de fàcil manteniment, com per exemple:

- Lledoner (Celtis australis). Indicat per carrers i vorera.

- Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia). Indicat per carrers i vorera.

- Pi (Pinus halepensis). Indicat per enjardinament i naturalització de la zona verda.



- Alzina (Quercus ilex subsp. ilex). Indicat per enjardinament i naturalització de la zona verda.

- Tamariu (Tamarix sp). Indicat per enjardinament i naturalització de la zona verda i també per carrers i vorera.

- Pel que fa a les espècies arbustives i herbàcies es poden utilitzar: romer (Rosmarinus officinalis), ginesta (Spartium junceum), espígol comú (Lavandula latifolia) i timó (Thymus vulgaris) i en cas que es vulgui hidrosembrar gespa es pot utilitzar el gram (Cynodon dactylon) considerada una espècie poc exigent amb aigua i molt resistent. La distància de plantació per als arbres hauria de ser 5 metres mínim (3 m els arbusts), marc de plantació aleatori, amb adequació d’escocells i previsió de reg de manteniment com a mínim els dos primers anys.

- Manteniment de sòls tous, permeables i amb cobertura vegetal a les zones verdes i les zones d’equipaments –si més no, provisionalment mentre no s’ocupin- per tal de reduir les aigües d’escorrentia i afavorir la recàrrega dels aqüífers locals.

- Recs periòdics en l’època càlida a les zones on es genera més pols i limitació de la velocitat a 20 km/h per a la maquinària i vehicles durant la fase d’execució i moviments de terres, per tal de minimitzar l’efecte perjudicial de la pols sobre el metabolisme de la vegetació i conreus pròxims a l’àmbit.

6.5. Fauna

Els impactes significatius sobre la fauna es produeixen a través de les molèsties potencials que pot generar l’activitat humana i els treballs de maquinària, principalment durant la fase de construcció i en menor grau, en la d’explotació, per la remor que pot generar l’accés rodat de vehicles. Per això, en la fase de funcionament habitual les molèsties seran en funció del nombre, hàbits i freqüència de vehicles, residents i visitants, i les característiques tècniques d’aquests. Altres impactes sobre la fauna seran els derivats de possibles atropellaments provocats durant la fase d’execució. Entre altres mesures es proposa per al vector fauna:

- Realitzar les obres amb intervenció de maquinària pesant fora de l’època de zel i cria, atès que aquesta és una de les èpoques més sensibles per moltes espècies presents. L’època més adequada en aquest sentit seria a partir del juliol i fins a desembre, és a dir, evitar els mesos de gener a juny i en especial març- abril.

- Minimitzar les emissions acústiques, amb mesures de reducció del soroll, principalment en fase de construcció (apartat 6.1. Atmosfera). En fase d’explotació aquesta reducció ha de contemplar-se com a bons hàbits ciutadans (respecte als límits de velocitat –zona 30-, conducció suau, arbrat,...).

- Per reduir el risc d’atropellaments en fase d’execució, s’evitarà accedir a les instal�lacions en hores nocturnes i crepusculars i en tot cas, caldrà restringir a 30 km/h la velocitat màxima.

- Formació del personal. Mitjançant la distribució de material educatiu apropiat s’informarà la constructora i el seu personal, de la necessitat de preservar l’entorn, no molestar la fauna... S’incidirà especialment en qüestions de minimització de sorolls, velocitat dels vehicles, no llançament d’objectes i deixalles, etc.

- En base a la situació, característiques i configuració del sector, no resulta necessari habilitar passos de fauna.

6.6. Paisatge

L’impacte paisatgístic es manifesta tant a un primer pla, és a dir, per la presència d’unes instal�lacions artificials en un entorn fins ara agrari i no urbanitzat, com per la conca visual



extrínseca des d’on pot ser visible. De cara a minimitzar aquests impactes es preveuen les següents mesures:

- Plantació d’arbres als vials per tal de millorar la integració paisatgística del nou creixement urbà. Les espècies arbòries seleccionades poden ser: lledoners (Celtis

australis), freixes (Fraxinus angustifolia) i tamarius (Tamarix sp). Els arbres dels vials han de preveure reg per goteig.

- Integració paisatgística dels materials constructius i paràmetres bàsics estètics admissibles en materials constructius (cobertes, paraments, etc.)

- El projecte d’urbanització ha de preveure la instal�lació de contenidors i papereres en nombre suficient per reduir al mínim el llançament i la dispersió de brossa per part d’operaris, transportistes i visitants que tenen accés a l’àmbit.

- Tancament perimetral de l’àmbit del sector en fase d’execució, amb tanca preferentment metàl�lica, per a evitar la proliferació de deixalles i impropis de l’obra (plàstics, cartrons, ...) que l’acció del vent dispersa en camps veïns així com per reduir l’acció negativa que provoca la maquinària que accedeix a finques limítrofes.

6.7. Gestió de residus

Tan en fase d’execució com d’explotació s’enregistrarà un important generació de residus. A fi i efecte de minimitzar l’impacte negatiu que això representa es plantegen una sèrie de mesures que en tot cas, han de venir recollides en un annex del Projecte d’Urbanització, sota la denominació Pla de Gestió de Residus d’Obra:

- Gestió adequada dels residus de construcció. Els plàstics, fustes, runes i altres residus que es generin durant la urbanització del sector es recolliran sistemàticament i selectiva i es localitzaran en l’àrea d’abassegament de residus d’on periòdicament es conduiran a les instal�lacions apropiades, d’acord amb el Decret 201/94. L’emmagatzematge temporal es realitzarà en contenidors i els plàstics i papers s’emmagatzemaran en contenidors específics amb xarxa o tela per evitar la dispersió pel vent. La gestió adequada dels residus durant la construcció rebrà una especial vigilància per part del responsable ambiental.

- Gestió adequada dels excedents de materials d’excavació o replè. L’excavació necessària i les necessitats de replè (on s’aprofita material d’excavació) no sempre s’ajusten de manera que es poden generar sobrants que cal portar de forma controlada a dipòsits autoritzats o, a àrees abandonades on s’han realitzat activitats extractives. Amb tot la millor solució resulta evitar aquest tipus de sobrants reutilitzant-los a l’obra o destinant-los a ús agrícola en finques veïnes. La topografia de l’indret no fa preveure l’existència de volums de terra que impliquin grans necessitats d’aportació o generació de sobrants.

- El Pla Parcial ha de preveure espais suficients i idonis per a la col�locació de contenidors de residus per la recollida selectiva. En aquest sentit si s’opta per la implantació d’àrees soterrades cal preveure emplaçament grans i sense afecció als serveis o xarxes (15 x 3 m aprox). D’altra banda, cal valorar que existeix sistemes de recollida com el PaP que no requereixen aquestes superfícies, tanmateix cal que la implantació s’ajusti al sistema previst pel municipi i/o barri. Així mateix, els altres equipaments en el disseny de la vialitat urbana a fi d’optimitzar la recollida i el transport.

- Els residus que es generin en la fase de funcionament, és a dir, amb els habitatges ocupats (rebuig, paper i cartró, plàstic i envasos, vidres, olis,...) caldria recollir-los selectivament d’acord amb la Llei 6/1993 de residus. En cas que el sistema no sigui de porta a porta, els Residus Ordinaris han de destinar-se al corresponent



contenidor en àrea d’aportació i els residus municipals especials cal destinar-los a la deixalleria.

- En qualsevol cas, la implantació gradual de les MTD garanteix, per a cada procés, la mínima generació de residus i la màxima eficiència de la tecnologia en l’ús de materials, aigües i energia.

6.8. Socioeconomia

L’impacte socioeconòmic globalment és positiu i compatible, tal i com s’ha comentat en d’altres parts de l’Informe. Per tant, no és necessari l’establiment de mesures correctores.

No obstant, els projectes d’edificació s’hauran d’adequar a les determinacions del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficència en els edificis.

6.9. Cost de les mesures correctores

Les mesures proposades en els apartats corresponen a mesures preventives, correctores i compensatòries resultants de les disposicions adoptades a cada etapa d’elaboració del projecte per limitar, evitar o compensar els impactes. Són mesures que es troben incloses dins el disseny de les instal�lacions, en l’elecció d’alternatives estratègiques, en la gestió de les obres i en el funcionament habitual dels polígons. El cost de les mesures en fase d’execució ha de ser assumit en el cost d’execució del projecte mentre que el cost de les mesures en fase d’explotació ha de ser assumit fonamentalment per els propietaris de les noves vivendes en compliment de les Ordenances del PP_r corresponent que és on s’introduiran els requeriments.



6.10. Resum de les mesures correctores

Taula 46. Principals mesures preventives, correctores i compensatòries. FASE D’EXECUCIÓ Designació d’un Responsable Ambiental de l’Obra. Moviments de terres i treballs de maquinària pesant evitant mesos de febrer a maig. Delimitació del sòl afectat per les obres d’urbanització amb tanca perimetral. Decapatge dels horitzons orgànics superficials per a espais lliures, enjardinaments o agrícola. Delimitació d’una àrea d’abassegament del sòl extret en el decapatge. Delimitació de la zona d’aparcament de maquinària i protecció del sòl amb làmina plàstica o lona. Delimitació d’una àrea d’abassegament de materials. Limitació a 20 km/h de la velocitat de la maquinària pesant i vehicles en general. Gestió correcta de les runes i inerts. Contenidors selectius per a residus d’obra i, si s’escau, coberts en tela o malla per a evitar dispersió. Reserva d’un espai per a la instal�lació d’estacions de telefonia mòbil i altres radioemissors dins de la zona d’equipaments.

FASE D’EXPLOTACIÓ Zona 30: limitació a 30 km/h de la velocitat en els desplaçaments interns. Reserva d’un espai interior a les parcel�les per als aparcaments de bicicletes. Encesa nocturna de lluminàries mitjançant rellotges astronòmics i reducció a partir de les 23,00. Nivells màxims d’il�luminació a la nit de 5 lux en els límits del sector. Làmpades exteriors de sodi i baixa o alta pressió (SBP/ SAP). Fanals de 5 m màx. alçada. Tancament pla de les lluminàries i flux que no depassi el pla horitzontal o <1%. Nivells màxims d’Il�luminació, intensitat mitjana i luminàcia d’acord amb la consideració de zona E3 de protecció moderada. Enjardinament arbori, arbustiu i herbaci amb plantes autòctones de la zona verda (Pinus halepensis, Quercus ilex ilex, Fraxinus Angustifolia, Tamarix sp. Rosmarinus officinalis, Spartium junceum, Lavandula latifolia, Thymus vulgaris i Cynodon dactylon). Plantació d’arbres amb goteig als vials i giroles amb arbres de port alt, autòctons o naturalitzats (Celtis australis, Fraxinus angustifolia, Tamarix sp). Instal�lació de WC de doble descàrrega i difusors de baix consum a rentamans i dutxes. Construcció de dipòsits per a reg i neteja de vials amb recollida d’aigües pluvials. Ús de materials constructius de tonalitats no estridents i coloracions adaptades amb l’entorn. Ús de saulons i paviments tous als vials interns per afavorir la permeabilitat i reduir aigües d’escorrentia Ús de paviments sonoreductors al vial principal . Manteniment de sòls permeables a les zones verdes i als equipaments que no es desenvolupen. Adequació de dues basses de lamininació per a la gestió de les aigües de pluvials previ a l’abocament a la sèquia Previsió d’espais per a la ubicació de les àrees d’aportació, contenidors i espais de recollida selectiva. Instal�lació de papereres i contenidors selectius en nombre suficient



7. Programa de vigilància ambiental

El Programa de Vigilància Ambiental (PVA) consisteix en el seguiment de la situació del medi i les fases del projecte per a comprovar que les mesures correctores, preventives i compensatòries proposades són les adequades per minimitzar els impactes ambientals significatius i s’apliquen correctament o bé, cal modificar-les. L’objectiu del PVA és definir els elements o factors a controlar, la periodicitat i els indicadors i les mesures a prendre en cas de desviació. L’empresa adjudicatària de les obres d’urbanització ha de designar un Responsable Ambiental que executi el seguiment i control ambiental durant les obres de forma coordinada amb la Direcció d’Obra. En la fase d’explotació, les empreses han de designar un responsable de medi ambient (RAM) que farà el seguiment global de les mesures.

Cal preveure que, en el moment de començar les obres d’execució i arrel d’alguna modificació del projecte constructiu, alguns impactes ponderats en aquest estudi podrien revestir una magnitud diferent, per la qual cosa el PVA ha d’adaptar-se a les noves situacions amb mesures noves o corregides.

Emissions de soroll

- Seguiment: sonometries mitjançant sonòmetre adequadament calibrat. Comprovar que els vehicles han superat les inspeccions tècniques obligatòries.

- Indicador: valors guia d’emissió i immissió fixats a la normativa vigent (dB).

- Mesures en cas de no conformitat: inspecció tècnica dels aparells, vehicles o maquinària, limitar el número de màquines en funcionament.

- Calendari: fase d’execució i explotació.

Emissions atmosfèriques

- Seguiment: comprovar els justificants de les inspeccions tècniques obligatòries que han superat els vehicles. Pel que fa als autogeneradors i maquinària dels processos, els instal�ladors han de garantir el correcte funcionament i operacions de manteniment.

- Indicador: concentracions admeses al focus per la normativa vigent.

- Mesures en cas de no conformitat: requerir als instal�ladors la solució de les deficiències.

- Calendari: fase d’execució.

Consum d’aigua

- Seguiment: en la tramitació de la llicència o autorització ambiental, l’òrgan ambiental (OGAU) comprovarà si s’han implantat les MTD i mesures que indica la normativa del PP_r. Històric de factures de consum d’aigua (m3).

- Indicador: augments de consum que raonablement es considerin excessius.

- Mesures en cas de no conformitat: localitzar i solucionar la causa de l’increment de consum (ex. fuites).

- Calendari: fase d’execució i explotació.

Aigües residuals

- Seguiment: el tècnic municipal comprovarà la qualitat de l’efluent a la sortida (especialment DQO, SS, N i P).



- Indicador: taula III del RDPH i paràmetres establers en la resolució d’autorització d’abocaments.

- Mesures en cas de no conformitat: En cas que l’efluent arribi amb una càrrega contaminant superior a la permesa per l’abocament de substàncies que han de ser tractades prèviament o no poden ser abocades al sistema general.

- Calendari: fase d’explotació.

Alteracions geomorfològiques

- Seguiment: el Responsable Ambiental, garantirà que les superfícies ocupades són les predeterminades i que les operacions d’explanació i abassegament de materials i terra vegetal es realitzen d’acord amb el Plec de Condicions Tècniques. També ha de garantir que el trànsit i aparcament de vehicles es realitzi en les zones previstes.

- Indicador: correspondència de la zona d’afectació amb el perímetre del projecte constructiu.

- Mesures en cas de no conformitat: restituir la zona alterada si és fora de l’àmbit.

- Calendari: fase de moviment de terres.

Vessaments de líquids, olis i altres residus

- Seguiment: observança del Pla de Gestió de Residus d’Obra (annex del Projecte d’Urbanització) amb inspeccions visuals periòdiques per part del Responsable Ambiental, durant la fase d’obres. Cal garantir la recollida selectiva de residus i vetllar perquè el vent no dispersi papers, plàstics i altres. Durant les obres, les operacions de neteja de maquinària in situ, si n’hi hagués, es realitzaran en un únic punt, concretament, on té lloc l’elaboració de formigó i morter. Comprovar les inspeccions tècniques dels vehicles i maquinària.

- Indicador: correcte aspecte visual de l’àmbit de treball.

- Mesures en cas de no conformitat: neteja i recollida immediata de materials i residus i lliurament o dipòsit a gestors autoritzats.


Afectació de la vegetació

- Seguiment: comprovació ocular in situ que l’afecció a la vegetació es circumscriu a l’àmbit, inclòs el camí d’accés i que les velocitats d’accés són adequades.

- Indicador: excessiva presència de pols en parcel�les agrícoles veïnes.

- Mesures en cas de no conformitat: si l’afectació és molt rellevant, recs periòdics sobre l’àmbit i sobre el conreu afectat i pre-instal�lació de la pantalla arbrada.


Molèsties i atropellaments de fauna

- Seguiment: el Responsable Ambiental vetllarà perquè l’inici de les obres d’execució no coincideixi amb les èpoques més delicades (febrer- maig). Es requerirà als xofers perquè moderin les velocitats i s’evitarà la circulació en hores crepusculars i nit.

- Indicador: nombre d’exemplars atropellats raonablement anormal (>1 exemplar/ setmana).

- Mesures en cas de no conformitat: reduir el gruix de malla de les tanques perimetrals a l’entorn de l’àmbit.




Afectació paisatgística

- Seguiment: el Responsable Ambiental vetllarà perquè en les obres d’urbanització s’implantin efectivament les mesures correctores d’integració paisatgística previstes al projecte constructiu, especialment quant a lluminàries i fanals, pantalles arbrades i coloració de façanes.

- Indicador: visió del sector a una distància de 1,5 km. Presència de deixalles a 50 m de l’àmbit.

- Mesures en cas de no conformitat: densificació de la pantalla arbrada i si s’escau, reposició de marres.

- Calendari: fase d’execució i de funcionament.

Gestió de residus

- Seguiment: adequacions per evitar la dispersió de residus en fase d’execució. En la tramitació de la llicència o autorització ambiental, l’òrgan ambiental comprovarà que la gestió dels residus és adequada.

- Indicador: Declaració de Residus (dades de l’Agència de Residus) i fitxes de seguiment, acceptació i albarans privats. Inspecció ocular de l’àrea de contenidors.

- Mesures en cas de no conformitat: requeriment a les empreses per a la implantació efectiva de les mesures.




8. Adequació de l’ISA al Document de Referència

L’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) es confecciona en base a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (ISAP), i tenint en compte el Document de Referència que determina l’abast final del present document. En aquest sentit, i atès el Document de Referència de data 15/05/12 emès per la OTAA de Lleida, a continuació es verifica la seva observança, concretament, i en base a les consideracions realitzades a l’apartat 7 de l’esmentat Document de Referència:

CICLE DE L’AIGUA

Abastament

1. En el cas que l’anàlisi de la capacitat d’abastament de l’ISA posi de manifest problemàtiques en l’abastament caldrà definir alternatives d’ordenació viables.

Segons l’anàlisi de demanda realitzat en l’ISA, la capacitat d’abastament és suficient per abastir el sector. Se’n fa referència a l’apartat 4.3.a de l’ISA de factors infrastructurals limitants del creixement.

2. Cal incorporar en les normes urbanístiques del pla parcial urbanístic la determinació següent: “les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament (o l’ampliació de les existents) corresponen als propietaris afectats per la nova actuació”.

Les normes urbanístiques incorporen la determinació així com també se’n fa referència a l’apartat 4.3.a de l’ISA.

Sanejament

3. Cal incorporar en les normes urbanístiques del pla parcial urbanístic les determinacions següents:

- Els promotors hauran d’assumir els costos econòmics de la seva part proporcional

d’inversió per a totes les infraestructures de sanejament. En el moment de desenvolupar el pla parcial s’avaluarà la possibilitat de concretar aquesta operació via conveni entre les parts o altres instruments que responguin al mateix criteri, d’acord amb l’establert al PSARU 2005.

- Les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures de sanejament (o l’ampliació de les existents) corresponen als propietaris afectats per la nova

actuació.

Les normes urbanístiques incorporen la determinació així com també se’n fa referència a l’apartat 4.3.b de l’ISA.

QUALITAT DE L’AMBIENT ATMOSFÈRIC, CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I LLUMINOSA

Contaminació acústica

4. El text normatiu del PPU ha d’assegurar pels edificis d’ús residencial, com a mínim, els objectius de qualitat acústica corresponents a la zona de sensibilitat acústica alta A4, per a nous desenvolupaments urbanístics. [...] Aquestes zones poden incorporar els valors límits dels usos del sòl [...].

L’ISA en fa referència en l’apartat 2.1.4.c. de qualitat acústica.

5. Les edificacions sensibles, com ara escoles i hospitals, han d’assegurar, com a mínim, el compliment d’uns objectius de qualitat a l’espai interior [...].




6. D’acord amb el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/20020, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i se n’adapten els annexos, l’Ajuntament ha de comprovar el compliment de les mesures establertes prèviament a la concessió dels permisos i les llicències

corresponents.


Contaminació lluminosa

7. Les característiques d’il�luminació en el sector s’adequaran a l’establert a la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental per a la protecció del medi nocturn, i al seu reglament (Decret 82/2005), en el cas de les zones E3 (de protecció moderada).

L’ISA en fa referència en l’apartat 2.1.4.d. de contaminació lumínica i en l’apartat 6.1 de mesures correctores. No obstant, cal fer notar que el Decret 82/2005 està actualment derogat pel Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal�lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07, especialment en allò que estableix la instrucció tècnica EA-03.

Ecoeficiència en l’edificació

8. Els projectes d’edificació s’hauran d’adequar a les determinacions del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficència en els edificis.

Les normes urbanístiques del pla ho especifiquen i l’ISA en fa referència en l’apartat 6 de mesures correctores, de seguiment i supervisió.

GESTIÓ DE RESIDUS

9. D’acord amb el Decret Legislatiu 1/2009, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de residus, els instruments d’ordenació del territori i de planejament urbanístic han

d’incloure la gestió dels residus que s’originen en l’àmbit territorial respectiu i establir-ne les prescripcions pertinents, d’acord amb la naturalesa de l’instrument de planejament de què es tracti.

Les normes urbanístiques incorporen la determinació així com també se’n fa referència a l’apartat 4.3.c de l’ISA.

10. D’altra banda, el pla parcial urbanístic que desenvolupi el sector haurà d’incloure

la previsió explícita dels espais públics i privats necessaris per a poder gestionar correctament la recollida de residus municipals. Si es preveu una recollida viària de residus domèstics, via contenidors, caldrà concretar la seva ubicació i la superfície física indispensable i necessària per executar aquest tipus de recollida selectiva. Si s’escull la recollida pneumàtica dels residus caldrà que en la normativa urbanística es reguli expressament les condicions constructives que hauran de complir els edificis per

poder adaptar-se a aquest tipus de recollida d’escombraries.

Les normes urbanístiques incorporen la determinació així com també se’n fa referència a l’apartat 4.3.c de l’ISA i a l’apartat 6 de mesures correctores.



9. Síntesi i avaluació global

Considerant la situació actual en relació al planejament urbanístic del municipi, és a dir la consideració actual de sòl urbanitzable segons el PGOU de Lleida, la magnitud del creixement i els condicionants i requeriments incorporats en la proposta, es conclou que aquesta és adequada als principis de sostenibilitat urbanístics. Tanmateix es requereix que s’apliquin efectivament en llur desplegament els criteris d'ordenació i mesures reflectides en aquest document, que essencialment passen per evitar més expansions innecessàries de l’espai urbà, conservar l’estructura territorial, paisatgística i funcional dels espais lliures, ordenar adequadament els teixits urbans i periurbans, evitar impactes derivats d’una assignació d’usos inadequada, i tendir cap a la sostenibilitat en el planejament, és a dir, contemplar les necessitats de les generacions futures.

L’àmbit de l’emplaçament projectat no està comprès en cap de les figures de protecció que afecten el TM. La que es troba més pròxima, el PEIN de Mas de Melons-Alfés que se situa a una distància d’uns 8 km en línia recta de l’àmbit. Tampoc no hem identificat en l’àmbit ni en llurs immediacions tàxons protegits, hàbitats d’interès comunitari o espècies de fauna protegida. Tampoc s’han identificat riscos significatius ni geològics, ni d’inundació ni d’incendis. Tot plegat fa que funcionalment, el desenvolupament del sector no tingui cap implicació rellevant sobre el medi, més enllà de l’augment de la petjada urbana. Cal valorar la posició dels factors limitants del creixement, és a dir, disponibilitat de sòl i xarxes bàsiques. En aquest sentit, el municipi, pot afrontar i resoldre adequadament la capacitat d’abastament d’aigua i de sanejament i la gestió dels residus i no presenta problemes de saturació del sòl.

Així doncs, el desplegament del Pla Parcial Urbanístic SUR-32 de Lleida produirà en el medi un conjunt d’impactes que poden valorar-se globalment com a moderats i que poden esdevenir compatibles si s'observen els criteris d'ordenació resultants de l’apartat d’alternatives d’ordenació i de la implementació de les mesures ambientals i recomanacions previstes expressament a l’informe i a les corresponents normatives sectorials.

Lleida, juny de 2012

Tècnics responsables de l’elaboració de l’Informe:

Toni Costa Pedrós Llicenciat en CC. AA. Núm. col. 00296 La Llena Ambiental, SCP

Marta Galimany Guasch Llicenciada en CC. AA. Núm. col. 01321 La Llena Ambiental, SCP



PLÀNOLS

New ISA r pp sur32 lleida · 2012. 8. 27. · és part de la documentació necessària per a...

Documents

Transcript of New ISA r pp sur32 lleida · 2012. 8. 27. · és part de la documentació necessària per a...