Newtrends
-
Upload
carles-llopes -
Category
Documents
-
view
185 -
download
5
Transcript of Newtrends
Noves tendències en el I+D+i en Literatura, Llengua,
Ensenyament i TIC sobre la Corona d’Aragó (edat
mitjana i edat moderna). De la innovació al cànon
Canvi lingüístic: semàntica i sintaxi en les construccions
Carles Segura-LlopesDept. de Filologia Catalana. [email protected]
Estudi semàntic / diacrònic / lèxic
Estudi semasiògic del sentit ‘posar en lloc resguardat’
Estudi onomasiològic dels principals verbs implicats en aquest sentit:
estotjar desar alçar guardar
guardar
estotjar
desar/alçar
Construcció destinativa a / per a
Ús general de la prep. a amb construccions destinatives en català antic, argumentals o adjunts: Volen intrar a trer totes aqueles coses Él se colgà a dormir Prest a parlar Greu a combatre Fem aquest llibre a regines verges e
dones
Construcció destinativa a / per a
Per a com a manlleu de l’aragonés en una situació de llengües en contacte
Augmenta el nombre d’unitats en català
Disminueix la polisèmia de a
Generació del passat simple (va anar)
Cas peculiar de generació d’una perífrasi de passat des d’una construcció destinativa amb el verb anar i no de futur
contextos afavoridors de la perífrasi
valor semàntic inicial de la perífrasi factor que incideix en la fixació en forma
de present
Generació del passat simple (va anar)
contextos afavoridors de la perífrasi
tipus verbalsassoliments i realitzacions
Generació del passat simple (va anar)
valor semàntic inicial de la perífrasi
demarcativa focalitzadora del clímax d’una seqüència narrativa
Generació del passat simple (va anar)
factor que incideix en la fixació en forma de present
present històric amb el mateix valor focalitzador del clímax d’una seqüència narrativa
Fenòmens en què pretenc aprofundir
Reducció de la polisèmia: cas de la prep. a
Cas invers. Ampliació de la polisèmia: cas dels relatius oralsLa dona que el seu fill va a la meua escolaL’autobús que vaig al Palamó sempre arriba
tardEl tema que parla aquell llibre
Discussió: aquest fenomen pot estar relacionat amb un procés d’adaptació de la llengua a una determinada situació social. Gary Lupyan
Fenòmens en què pretenc aprofundir
Rellevància de la freqüència en els processos de gramaticalizació , de canvi semàntic o d’incorporació d’un manlleu. Joan Bybee
Una expressió freqüent permet que es processe com una construcció diferenciada d’altres o bé afavoreix la substitució d’una de les unitats lèxiques que la componen
Fenòmens en què pretenc aprofundir
El parlant com a “estadístic intuïtiu” que capta, quantifica i processa les regularitats estructurals de l’input
Constatació dialectològica d’inserció de manlleus vinculats a la freqüència
Com s’insereixen les formes per a o alçar?
Fenòmens en què pretenc aprofundir
La graduabilitat (Elizabeth Traugott)
Estudi dels microcanvis que es produeixen en el procés de canvi ling.
Quan són graduals i quan són abruptes
Nou marc teòric
Gramàtica de les construccions sobretot basada en l’ús lingüístic
Bybee, Heinen i Traugott, Golderg, Tomasello, Trousdale, Croft entre altres
Nou marc teòric
Es gramaticalitza la construcció no l’ítem lèxic concret (ALGÚ ANAR + INFINITU = construcció moviment destinativa agentiva)
Construccions en què participa diacrònicament el verb desar:
Fo demanat per què [...]·s desà de la ciutat ê·l dit dia
A la experiència del dit offici se pertany fer desar les gents davant la nostra presència en tot loch
Desà el llibre al calaix
Nou marc teòric
Les construccions es presenten com a entitats psicològiques que juguen un paper molt important en el canvi i evolució lingüística i, evidentment, en el processament lingüístic
Conseqüències rellevants en la planificació adequada d'estratègies per a ensenyar una L2. Interessos docents del Dept. Fil. Catalana
Eddington i Ruiz de Mendoza, Zyzic
Gramàtica de les construccions basada en l’ús lingüístic
La proposta que ens fa la Gramàtica Cognitiva que utilitza la construcció com a unitat i sobretot basada en l'ús lingüístic serà fructífera i ens farà avançar en el coneixement i ensenyament del llenguatge humà concebut com una eina cultural de comunicació