Nf 2 el joc com a procés de desenvolupament - 2a part

EL JOC COM A PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT

UNITAT FORMATIVA 1

NUCLI FORMATIU 2

(2a part)

Estadis evolutius i tipus de joc

De 0 a 3 mesos. Característiques:

• Més que jocs pròpiament es tracta de reaccions reflexes del nadó davant els estímuls rebuts.

• Com no pot dominar les mans, dedicarà el seu temps a l’escolta i l’observació dels estímuls.

• El temps dedicat a aquests jocs estarà supeditat a la satisfacció de les seves necessitats bàsiques.

Estadis evolutius i tipus de jocEstadi sensoriomotor i joc funcional (II)

De 0 a 3 mesos. Jocs i joguines:

• Les persones adultes: somriures, mirades, pessigolles, massatges…

• Cançons de bressol i falda.

• Joguines: mòbils, cintes de colors, sonall, campanetes…

Estadis evolutius i tipus de jocEstadi sensoriomotor i joc funcional (III)

De 3 a 6 mesos. Característiques.

Primeres manifestacions de joc del nadó:• Fixa la mirada més temps i pot seguir els objectes en

moviment.• La mà es dirigeix cap als objectes i se’ls posa a la

boca.• Amb la cara somriu i té significat de satisfacció.• Gaudeix de repetir les accions una vegada i una altra.• El temps dedicat als jocs serà més perllongat, encara

que supeditat a la satisfacció de les seves necessitats.

Estadis evolutius i tipus de jocEstadi sensoriomotor i joc funcional (IV)


A més dels de l’etapa anterior (propi cos, persones que l’envolten i jocs sensorials), s’introdueixen objectes i joguines manipulatives: claus, ninos, mantetes amb estímuls, anelles de colors, etc.

Estadis evolutius i tipus de jocEstadi sensoriomotor i joc funcional (V)

De 6 a 12 mesos. Característiques.• Avanç important en la seva autonomia motriu.

– Comença a actuar sobre l’espai circumdant (girs, gateix i inici de la deambulació)

– Agafa amb destresa els objectes i els llança.

• Avanç en el desenvolupament cognitiu, especialment en la comprensió dels successos.

• Augmenta la curiositat i l’experimentació. Explora els objectes i les seves qualitats.

• Les persones adultes continuen sent necessàries, però deixen de ser l’eix de l’activitat lúdica, en pro dels objectes.

Estadis evolutius i tipus de jocEstadi sensoriomotor i joc funcional (VI)


• Tot tipus de joguines i objectes quotidians (taps, roba, fruites…) que pugui agafar, copejar, llançar-los…

• Objectes de joc que proporcionin gran varietat d’estímuls tàctils, sonors i auditius. Que facilitin la percepció ritmicomusical.

• Jocs d’encaixar senzills, amb peces grans i de colors.• Contes amb dibuixos grans i acolorits.• Cançons de bressol, de falda i jocs de mans.

Estadis evolutius i tipus de jocEstadi sensoriomotor i joc funcional (VII)

De12 a 24 mesos. Característiques.• Presenten més autonomia en els seus jocs.• Al desplaçar-se lliurement poden explorar espais més

llunyans.• La seva principal preocupació continua sent l’exploració,

observació i manipulació d’objectes; i les seves accions preferides trencar, rebregar o copejar.

• Les relacions socials es centren en les pròpies accions i activitats, mentre que la interacció amb els iguals pot resultar conflictiva.

• Al final d’aquesta etapa, apareix de manera incipient la funció simbòlica.

Estadis evolutius i tipus de jocEstadi sensoriomotor i joc funcional (VIII)

De12 a 24 mesos. Jocs i joguines:• Continuen les mateixes preferències que

en la fase anterior però amb més precisió.

• Adquireixen importància nous objectes de joc: cotxes, trens, avions… És important que siguin grans per a facilitar la manipulació.

• Apareixen els tricicles.• Agradaran les joguines de cuina i els

utensilis quotidians.• Seran necessaris els jocs de

construcció, encara amb peces grans.• S’incorporen materials per a l’expressió

(pintura de dits), contes il·lustrats.

Estadis evolutius i tipus de jocEstadi sensoriomotor i joc funcional (IX)

Cas pràctic• En el pati d’un centre infantil hi ha un grup de nens. Tenen

entre 2 i 4 anys. Maria, una nena gran, troba un pal i li diu a Pere, un dels nens més petits, que ella “farà de metge” i li “posarà el termòmetre a l'axil·la perquè està malalt”. Pere accepta però es treu el pal, comença a fer com si mengés i després a simular que menja el seu cavall de joguina. Maria s’enfada i interromp el joc.

Què està passant a cada un dels nens amb respecte al joc simbòlic?

Cas pràctic• En un centre infantil l’educadora ha proposat als

infants de 4 anys jugar al “escondite inglés” (pica-paret). Alguns no coneixen el joc, i només començar a contar s’amaguen i no segueixen el joc.

Què està passant i com ha d’intervenir l’adult?

L’adult i l’estimulació del joc

• Els adults juguen amb els infants des de ben petits, i s’estableix així una interacció mutua satisfactòria entre adult-infant.

• Els infants gaudeixen de la nostra atenció i a nosaltres ens satisfà veure’ls feliços, això crea llaços afectius entre ambdues parts.

• Deixar jugar lliurement als infants i possibilitar el joc és tarea dels adults (familia-escola).

• Jugar per jugar (important pels beneficis que té)

L’adult i l’estimulació del joc

El paper de les famílies

• Dilema dels pares:

Jugar amb ells o deixar-los jugar sols?

• Hi podem trobar dues conductes:– Pares que dirigeixen el joc dels seus fills– Pares que pensen que el joc és una pèrdua

de temps.

• La tarea fonamental dels adults:

Facilitar el joc lliure i l’activitat lúdica• El vincle afectiu que es crea entre pare-

infant.• El joc és la forma de comunicació més

freqüent entre pares-infants.• Ser conscients del benefici de Jugar per

jugar i no pensar que sempre ha d’haver-hi en el joc una intenció pedagògica.

El paper de les famíliesRECORDAR QUE…

• L’infant se sent el centre d’atenció dels seus familiars, apreciat, etc…això li crea seguretat i confiança. (necessari per al desenvolupament integral de l’infant)

• Els pares han de deixar-se guiar per l’infant i de vegades, prendre la iniciativa de proposar un joc.


• Promoure jocs en família, crearà moments màgics que es recordaran tota la vida, és el millor regal que li podem fer als nostres infants.

• Recordeu algun????


Nf 2 el joc com a procés de desenvolupament - 2a part

Documents

Transcript of Nf 2 el joc com a procés de desenvolupament - 2a part