1.

• Friedrich Nietzsche 1844-1900

• De Filleg a Anticrist Crtica a la cultura occidental

2.

Neix a Rcken, un petit llogaret dAlemanya, el 1844.

3.

La capital ms propera s Leipzig

4.

El seu pare era pastor protestant, la seva mare, filla dun altre

Casa natal a Rcken

Parrquia

5.

Nietzsche: infantesa

Tota la famlia volia que Nietzsche fos tamb pastor protestant.

6. El seu pare morir quan ell tenia 4 anys. 7. T dos germans, Elisabeth i Joseph, que morir de jove. 8. La famlia es trasllada a la ciutat de Naumburg 9. Als 12 anys comena el mal de cap i dulls que lacompanyara tota la vida.

La seva germana Elisabeth, que ser de gran importncia en la seva vida (i tamb desprs!)

Casa a Naumburg

10.

Nietzsche: joventut

Als 14 anys ingressa en la famosa escola de Pforta, on rebr una formaci humanista excellent, dominant el llat i el grec en sortir-ne.

11. Augmenta la seva afecci a la msica i ell mateix composa.

Escola de Pforta

12.

Nietzsche: joventut

El 1864 es matricula a la Universitat de Bonn de Teologia i Filologia clssica.

13. Abandona la Teologia al cap duna any amb gran disgust de la seva mare. 14. Pertany a lAssociaci juvenilFranconia 15.

Nietzsche: joventut

Seguint al seu professor Ritschl es trasllada a la Universitat de Leipzig per continuar la Filologia clssica

16. Coneix casualment la filosofia de Schopenhauer i es converteix en schopenhauari 17.

Nietzsche: joventut

Funda lAssociaci Filolgica.

18. Dna les seves primeres conferncies. 19. Destaca ja com a filleg enlluernant al seu professor Ritzschl. 20. Segurament contrau la malaltia de la sfilis durant aquest perode universitari.

Ritzschl

21.

Nietzsche coneix Wagner

El 1868, quan Nietzsche t 24 anys, coneix al gran msic Richard Wagner, que tenia 55 anys.

22. Tots dos sn seguidors de Schopenhauer. 23. Nietzsche es converteix ara enwagneri. 24. Tamb fa amistat amb Cosima Wagner. 25.

Nietzsche: professor a Basilea

El 1869, quan Nietzsche t noms 25 anys es nomenat Catedrtic de la universitat de Basilea,a Sussa, grcies a la influncia de Ritschl, sense tenir ni tan sols el doctorat fet, noms els articles publicats en vries revistes.

26. Es nacionalitza sus. 27.

Nietzsche: professor a Basilea

El 1870 participa com a infermer a la guerra franco-prussiana.

28. Malalt de disenteria i diftria. 29. Visita vries vegades els Wagner a Tribschen 30. Treballa en la seva primera gran obra.

Nietzsche vestit de militar

Tribschen

31.

El naixement de la tragdia en lesperit de la msica

El 1872 publica aquesta obra.

32. T bona acollida entre els wagnerians. 33. T una gran desaprovaci entre la comunitat filolgica. 34. Comena el duel amb diversos autors i el seu prestigi com a filleg decau. 35. EscriuSobre veritat i mentida en sentit extramoral , que no es publicar fins el 1903, quan ja havia mort. 36.

Nietzsche: professor a Basilea

Intenta vries vegades passar de professor de Filologia a professor de Filosofia, per no ho aconsegueix.

37. Publica, sota la influncia de Wagner, lesConsideracions intempestives . 38.

Malaltia i separaci de Wagner

La seva salut empitjora, obt mesos de perms per curar-se.

39. Acudeix a les representacions wagnerianes a Bayreuth i comena a ser molt crtic amb Wagner. 40. El 1878 es produeix la separaci definitiva.

Bayreuth

41.

Final de la carrera acadmica

El 1878 publica la primera part d Hum, massa huma. Un llibre per esperits lliures.

42. El 1879, 10 anys desprs darribar-hi, abandona la ctedra de Basilea i obt una pensi de per vida. 43. Comena el pelegrinatge per millorar la salut.

Sils-Maria cap el 1870

44.

1879-1889: la dcada del filsof errant

A causa de la malaltia, els estius els passar als Alps sussos, a Sils-Maria, i els hiverns a Nia o Gnova.

45. Anir de tant en tant a Naumburg a veure la seva mare i la germana, per evitar quedar-shi gaire temps.

Casa a Sils-Maria

Residncia a Nia

46.

1881: el pensament de letern retorn

Passejant per la vora del llac li ve el pensament de letern retorn, que ja no abandonar mai.

Principis dagost a Sils-Maria, a 6.000 peus sobre el nivell de la mar i molt ms amunt encara sobre totes les coses humanes.

47.

1882: Lou Andreas-Salom

Coneix a Lou, a la que proposa el matrimoni, per ella el rebutja.

48. Nietzsche posa msica a un poema della l' Oraci a la vida .Veure el text. 49. PublicaLa gaia cincia , on apareix el pensament de Du ha mort.

Lou, Pau Ree i Nietzsche

50.

Aix parl Zaratustra Un llibre per a tots i per a ning

Entre el 1882 i el 1885 escriu la que ser la seva obra ms famosa.

51. Apareixen els grans temes de la filosofia nietzschiana:

• Lultrahome

52. Letern retorn

53. El nihilisme 54. La voluntat de poder 55. La transvaloraci de tots els valors 56.

1885: Elisabeth es casa amb un antisemita

La germana de Nietzsche es casa amb un antisemita.

57. Nietzsche no anir a les noces i tendr una opini negativa de Bernhard Frster. 58. Elisabeth i Bernhard marxen a Paraguai a fundar una comunitat ria. 59.

Obres de 1886 a 1888

1886:Ms enll del b i del mal, preludi duna filosofia del futur.

60. 1887:La genealogia de la moral, un escrit polmic. 61. 1888:Crepuscle dels dols, o com es filosofa amb el martell . 62. 1888:LAnticrist. Maledicci contra el cristianisme. 63. 1888:Ecce homo. Com sarriba a ser el que se s . 64.

1889: El collapse

El 3 de gener de 1889, t un collapse mental ala plaa de Tur i entra a la bogeria de la que ja no en sortir.

65. Diagnstic: parlisi progressiva. Derivada de la sfilis. 66. Passa per manicomis fins que sen fan crrec la mare i la germana (que havia quedat vdua pel sucidi del marit). 67.

1890-1900: anys de la bogeria

La mare i la germana el cuiden.

68. Elisabeth es fa crrec de les obres i els manuscrits. 69. 1897: mor la mare. 70. Elisabeth mostra el malalt com una atracci a amics i famosos. 71.

1900: comena la manipulaci

Friedrich Nietzsche mor el 25 dagost.

72. La germana i Peter Gast preparen edicions dobres amb el nom de Nietzsche, sobretot,Voluntat de poder , que no es pot considerar autntica. 73. El nom de Nietzsche esdev fams i cau en lrbita dels nazis. Arxiu Nietzsche

Elisabeth saluda Hitler

Tomba

74.

Segle XX. Un segle nietzschi

Nietzsche esdev un dels filsofs ms importants al segle XX, essent interpretat des de totes les perspectives.

75.

Du ha mort! Jo us predico lultrahome . Lhome s quelcom que ha de ser superat.

76.

Aquesta primera obra publicada per Nietzsche es troba sota linflux de Richard Wagner i Arthur Schopenhauer.

77. En ella, Nietzsche intenta posar les bases per una revitalitzaci cultural de lAlemanya de la seva poca. 78. Aix es realitzar, tal i com havia dit Schopenhauer, a travs de la msica, i ms concretament, a travs de lobra dart total que Wagner construiria. 79. Les peres de Wagner eren lnic model actual que podia recuperar les forces de la tragdia clssica. Per qu? 80.

Nietzsche estableix que a la Grcia clssica hi havia dues forces que competien entre s: lelementapollinii lelementdionisac .

81. Apollo era el du de la bellesa, de la claredat, de la ra, i Dions era el du grec dall lleig, de la foscor, dall irracional, del somni i de lembriaguesa. 82. A la tragdia clssica (Esquil i Sfocles) lelement dionisac hi era present, no havia estat desterrat. El model dhome eralhome trgic , el que accepta que la vida est formada tamb per coses trgiques, irracionals. 83. Amb Scrates, simposa la ra per damunt de tot: la lgica, el raonament sn els objectius de la vida i del pensament. Apollo triomfa, sinstaura lhome racional, el model dhome s el filsof, lsser hum no s ms que unanimal racional , oblidant lanimalitat per destacar la racionalitat.

Dions

Apollo

84.

Nietzsche considera que shan de recuperar els valors dionisacs, que sha dacceptar que la ra no ho s tot, que la vida cont elements irracionals, lletjos, sn elsinstints . Aquests havien estat deliberadament deixats de banda pellogocentrisme . El centre de gravetat en lsser hum shavia situat en lnima racional i shavia condemnat el cos. Totes les pulsions (impulsos) daquests havien estat condemnats des de Scrates, Plat ho havia accentuat i el cristianisme ho va popularitzar.

85. Nietzsche dir que el cristianisme no s ms que platonisme per al poble. Per tant, cal potenciar Dions i deixar dimposar Apollo. 86. La histria de la filosofia no ha estat ms que dos mil anys derrors. La filosofia, la moral i la religi sequivocaren a partir de Scrates. 87. A partir daquesta primera obra nietzschiana la resta de publicacions sn atacs ms o menys ferotges a tota la filosofia, que sha encarnat en una moral i una religi que han dominat la cultura europea des dels inicis grecs fins al mateix segle XIX, on es situa Nietzsche.

Annibale Carracci,El triomf de Bacus i Ariadna

88.

Nietzsche parteix d'una anlisi de la seva poca, d'un diagnstic de tota la cultura occidental. Considera que la vida s'ha desvaloritzat i que s'han imposat uns valors que van contra la vida. Aix, ms tard ser anomenat nihilisme i ser la caracterstica de l'poca nietzscheana.

89. Cristianisme i platonisme sn els dos culpables d'aquesta desvaloritzaci de la vida, ambds han inventat la separaci dels dos mns, el terrenal o sensible i el supraterrenal o intelligible. Han creat aquest i han anullat el sensible. Han inventat la moral des de la perspectiva del ramat per dominar als homes poderosos.

Michelangelo,El judici final

90.

Aquest menyspreu de la vida es pot expressar en una sola paraula:nihilisme . El nihilisme consisteix en voler que la vida sigui no res, aquesta vida, perqu l'autntica vida s l'altra, la del mn que ve desprs de la mort.

91. Per trencar amb aquest nihilisme, Nietzsche anuncia queDu ha mort( La gaia cinciaiAix parl Zaratustra) . Amb aix nega l'existncia del mn suprasensible, el que va inventar Plat i el cristianisme va adoptar. 92. Noms existeix un mn, aquest, el de la vida. Si no hi ha Du, s l'home el que ha de crear els nous valors, les noves taules ( Aix parl Zaratustra ).

Eduard Munch,El crit

93.

Lhome que sigui capa de suportar el nihilisme ja ser un nou home, un home superior a lactual.

94. Aquest nou home s el nucli del devenir; s l' ultrahome , bermensch, lhome superior, lhome de nous valors, l'home que ve desprs de l'home actual, que s l'ltim home. 95. L'ultrahome se situa ms enll del b i del mal; b i mal, aquestes sn categories que pertanyen ala forma de valorar del ramat. Nietzsche fa una genealogia de la moral i mostra com l'origen d'aquestes paraules en sentit moral se situen en el poble judeocristi.

Lhome s una corda tibant entre la bstia i lultrahome, - una corda sobre un abisme

96.

L'ultrahome sap que la vida svoluntat de poder : la vida sempre vol poder, poder per seguir vivint. Diu Nietzsche que l'ultrahome sempre voldr, ser una voluntat de tenir sempre voluntat.

97. L'home nihilista era el que preferia voler el no res abans de no voler. Lultrahome practica un nihilisme actiu que accepta labsncia de Du i crear nous valors. 98. No sha de confondre voluntat de poder amb voler el poder, no es tracta de governar als altres, es tracta de voler la prpia vida.

La imatge de lhome superior que t la voluntat de poder sha representat moltes vegades com un superman, per Nietzsche ms b pensava amb un artista que crea o un nin que juga i balla sense ms intenci que seguir creant o seguir jugant i ballant.

Ellen Kooi,MonteSibilini-Rim

99.

El camell: Moral cristiana. Sagenolla i carrega pel desert tota la crrega que se li posi al damunt. Noms obeeix al tu has de...

El lle: moral kantiana. Es creu lliure i senyor de si mateix, per s incapa de crear nous valors. Respon al jo vull.

El nin: ms enll del b i del mal, lultrahome. s innocncia i oblit, un sagrat dir s. Crea nous valors.

El camell es transforma en lle, i el lle es transforma en nin.

100.

Del que es tracta s de valorar d'una altra manera, no igual que els valors cristians i platnics.

101. Nietzsche li diu transvaloraci de tots els valors: situar-se ms enll del b i del mal. 102. El nou home que crear aquest valors no valorar primer com a dolents als altres i desprs es considerar a ell com a bo, sin quevalorar en funci d'all que afavoreixi la vida , no all que la negui ( Genealogia de la moral) .

Pablo Picasso,Las Meninas

103.

Letern retorn s una doctrina cosmolgica i tica.

104. L'ultrahome s l'home que sap de l'etern retorn, Zaratustra s el missatger de l'etern retorn. Aquest consisteix en la negaci del temps en sentit lineal, el sentit del cristianisme, i en l'afirmaci que el temps s circular, cosa que ja canvia el mateix concepte de temps, perqu tot el que pugui succeir ha d'haver succet ja alguna vegada. 105. AAix parl Zaratustradiu Nietzsche que des de lara s'estn un cam etern cap enrera i un cam etern cap endavant. Aquest dos camins xoquen a l'ara, un portal que es diu instant . Tot torna a ocrrer, l'etern retorn de lo igual. ( Zaratustra, III, 146) 106. Com a doctrina tica es formula en forma de pregunta: voldries que el que et succeeix torns a succeir una altra vegada? Una resposta afirmativa, valora la vida per damunt de tot. Una resposta negativa, menysprea la vida.

Animaci basada en la cinta de Moebius, de M.C. Escher

107.

L'obra no publicada en vidaSobre veritat i mentida en sentit extramoralpodem dir que s una obra on Nietzsche desemmascara la teoria del coneixement, descobreix el joc de l'intellecte amb el llenguatge, en oblidar que els conceptes sn metfores. Aix, la veritat s una mentidainconscient , extramoral. La veritat sn metfores que hem oblidat que ho sn.

108. El llibre s un atac a la teoria del coneixement clssica, la que varen proposar Aristtil, Toms dAquino o Kant. 109. Nietzsche destaca que el llenguatge lhem creat per donar valor a unes coses (lsser de Parmnides o dAristtil) i condemnar-ne unes altres (lesdevenir dHerclit). I ara, tant la filosofia com la cincia obliden que aquest llenguatge fou inventat i creuen que les paraules responen a coses. 110.

Nietzsche proposa unperspectivismefront al dogmatisme que ha caracteritzat la filosofia.

111. De veritat no nhi una, nica, estable i immbil, com havia dit Plat, i el cristianisme havia acceptat convertint-la en Du. 112. Tot depn de la perspectiva que sadopti. I la perspectiva adoptada depn en cada cas de lavoluntat de poder,que s el motor de la vida. 113.

Freud

114. Heidegger 115. Jaspers 116. Existencialisme: Sartre, Camus 117. Escola de Frankfurt 118. Foucault, Derrida, Deleuze

Thomas Mann

119. Pio Baroja 120. Unamuno 121. Ortega y Gasset (raciovitalisme) 122. Etc.