NIETZSCHEL’ombra del filòsof

Orígens Friedrich Nietzsche va néixer el 15

d’octubre de 1844 a Röcken, Turíngia.

Era fill del pastor protestant Karl Ludwig i de Francisca Oehler.

El seu parent més conegut i rellevant pel que fa al destí de la seva obra immediatament després de la seva mort, va ser la seva germana Elisabeth.

A l’any de la mort del pare (1849), la família es trasllada a viure a Naumburg.

Allà s’inicia en els estudis de religió, llatí, grec i música.

Primers estudis

L’any 1858 va entrar, amb una beca, en la Schulpforta, on coneixerà a Paul Deussen i Karl von Gersdorf.

Els anys universitaris El 1864 entra amb Deussen a la universitat de

Bonn per estudiar teologia. Coneix el professor de filologia Ritschl, i

canvia la teologia per la filologia. El 1865 seguirà a Ritschl a Leipzig, per

convertir-se en filòleg.

Entre 1865 i 1869 Nietzsche es converteix en l’alumne estrella de Ritschl i publica un gran nombre d’articles en revistes filològiques.

A la seva arribada a Leipzig, llegeix per primer cop Schopenhauer, que es convertirà en una de les seves influències principals en les primeres obres.

L’altra gran influència d’aquesta època és Richard Wagner, a qui coneix el 1868, juntament amb la seva dona, Cosima.

Professor a Basilea El 1869, sense presentar tesi doctoral, és

nomenat professor de filologia clàssica a la Universitat de Basilea, on coneixerà Jacob Burkhardt.

No serà fins al 1872 que publicarà la seva primera gran obra, El naixement de la tragèdia.

Aquest període està marcat per la seva intensa relació amb els Wagner i el seu compromís amb la idea wagneriana de drama musical.

El 1875 coneix Köselitz, a qui batejarà Peter Gast i que l’ajudarà tota la vida.

El 1878 trenca definitivament amb Wagner, arran de la publicació d’Humà, massa humà.

El 1880 rep la jubilació anticipada per motius de salut i inicia el seu període de filòsof errant amb la publicació de la segona part d’Humà, massa humà, també coneguda com El viatger i la seva ombra.

El filòsof errant (1880 – 1889) Aquest és el període més prolífic de Nietzsche, en

el que apareixen les seves principals obres: Aurora (1881) La Gaia Ciència (1882) Així parlà Zaratustra (1883 - 1885) Més enllà del bé i del mal, preludi d’una

filosofia del futur (1886) La genealogia de la moral, un escrit polèmic

(1887) Crepuscle dels ídols o com es filosofa amb el

martell (1887) L’anticrist (1887) Ecce Homo (1887) Nietzsche contra Wagner (1887)

Una història d’amor? La seva amistat amb Paul Rée, a qui coneixia

des de Leipzig, arriba a un punt culminant quan tots dos coneixen Andreas Lou von Salomé.

Una imatge val més que mil paraules.

A sis mil peus per sobre de totes les coses humanes... En la seva recerca de la salut, Nietzsche

trobarà per fi un refugi: Sils Maria

Amistats

La correspondència de Nietzsche ha permés recuperar les seves relacions personals.

Tota la combatibitat del filòsof del martell es tradueix en pura cortesia i bones maneres.

Contra el que cabria esperar, les seves relacions acostumaven a sobreviure al seu caràcter.

Malwida von Meysenbug

Karl von Gersdorft

Paul Rée

Peter Gast

Andreas Lou von Salomé

Col·lapse a Turí Els testimonis van veure un home abraçant-

se a un cavall que estava sent fuetejat per un cotxer.

A aquesta crisi nerviosa li segueix un internament durant el qual es fa patent que l’estat de Nietzsche és irreversible.

Internament a Jena Rescatat per Brandes, la família decideix

internar-lo al manicomi de Jena, on passarà la resta de la seva vida a càrreg de la seva mare i la seva germana.

Mor el 25 d’agost de 1900

Després de Nietzsche

Traït, malentès, oblidat... Nietzsche serà rescatat del seu repós al Nietzschesarchiv per la tasca de Colli i Montinari als anys 60.

En la dècada dels 60 i 70 es produeix un autèntic Nietzsche revival que portarà a l’estudi de la seva obra i a la seva reivindicació per autors com Deleuze o Foucault.

A casa nostra, llevat de Joan Maragall, l’interès per Nietzsche no despertarà fins a la impecable tasca de traducció d’Andrés Sánchez Pascual.

Entre els pocs que han reconegut la valia de l’obra de Nietzsche figura Miguel Morey

Se m’ha comprès? – Dionís contra el Crucificat

Ecce homo (1887)