Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia primavera 2006núm. 28

Laugment que han experimen-tat les poblacions de gavines enels darrers anys ha generat unavarietat de problemes ambien-

tals que afecten aspectes ecològics, eco-nòmics i sanitaris. Per a la seva solució,cal analitzar les causes ecològiques quehan originat aquest augment poblacio-nal i cal saber les mesures de control exis-tents i l’abast de la seva eficàcia. Per co-nèixer la situació actual dels abocadorsen relació amb els gavians, s’ha dut a ter-me una consulta als dipòsits de residuscontrolats catalans, els resultats de la qualpot donar una visió més clara de la pro-

blemàtica real que la presència d’aquestsocells representa per a aquest tipus derecintes. Les instal·lacions que l’Agènciade Residus de Catalunya té destinadesa la gestió de residus d’origen munici-pal són anomenades “dipòsits contro-lats”. L’Agència disposa d’un total de 30d’aquests dipòsits distribuïts pel terri-tori. Entre els mesos de març i juliol de2004 es va dur a terme una consultaper reunir informació sobre quatre as-pectes concrets: presència de gavians iproporcions d’aquesta presència, fre-qüència de les visites de gavians i apli-cació de mètodes de dispersió.

ICO

Sumari EditorialLa difícil coexistència dels gavians i l’home ............... 2

Notícies.................................. 3

• Novetat al web de l’ICO: preguntes més freqüents sobrela grip aviària

• Santi Guallar, coordinadorde l’atles d’ocells a l’hivern

• Nous fulls d’aval i de camp per a anelladors en formació

• Adquisició de l’Atles pels col·laboradors

Gavians i dipòsits controlats de residus urbans a Catalunya:diferents eines de gestió ...... 4

La col·lecció d’aus del Museude Ciències Naturals - Museude Zoologia de Barcelona .... 8

Primera extinció recent d’un ocell a Catalunya: l’Alosa becuda...................... 10

Novetats avifaunístiques

• Crònica Ornitològica Gener - Març 2006 ..............12

Novetats bibliogràfiques

• Ecology and conservation of steppe-land birds ................. 14

• Atles dels ocells nidificants del Maresme ............................ 15

Agenda ....................................16

l’AbellerolC

arlo

s Á

lvar

ez

’

Gavians i dipòsits controlats de residus urbans a Catalunya:diferents eines de gestióLes poblacions de Gavià argentat Larus michahellis hanaugmentat molt i de forma ràpida en les últimes dècades.Aquest treball analitza la problemàtica d’aquesta espècie aCatalunya i descriu les diferents eines disponibles per a laseva gestió i control.

l’Abellerol núm. 28 - primavera 20062

EDITORIAL

Pocs ocells com les gavines desperten entre el humans un doblesentiment d’admiració i aversió a la vegada. La silueta de lesgavines trencant la monotonia del cel és una estampa recurrent enel món de la pintura clàssica en tota mena de paisatges marins oàdhuc d’aigues continentals. I què dir del cançoner popular que

els hi reconeix facultats aerodinàmiques i de grans voladores ... I de lasimbologia poètica al·ludint a la immaculada puresa dels colors nítids ielegants dels blancs i grisos que exhibeixen els adults amb el seu plomatgenou.

A l’altre costat de la balança, cada cop hi ha més gent que situa lesgavines al mateix calaix dels ocells desagradables, insalubres i nocius, juntamb els coloms i pardals. Sovint són considerats exemples alats méspropers al món de les rates i ratolins pel fet que viuen aprofitant-se de lesdeixalles humanes i són, per tant, visitants regulars d’abocadors i dipòsitsd’escombraries de tota mena. De totes les espècies presents a Catalunya endestaca especialment el gavià argentat ja que es tracta d’una espècieoportunista que poseeix una gran adaptabilitat al medi urbà i que potcohabitar amb l’home en condicions extraordinàries. Es pot reproduir enels terrats i teulats de les ciutats costaneres, incloent grans urbs comBarcelona. Aquesta adaptabilitat al medi urbà, un hàbitat artificial on nohi ha predadors per a l’espècie i on els gavians tenen a l’abast elsabocadors que generen les grans ciutats han provocat que l’espècie hagiexperimentat un creixement força espectacular en els darrers anys. Laconcentració de gavians en àrees urbanes i suburbanes comportaproblemes associats molt diversos. D’una banda hi ha tota mena de riscssanitaris pel fet que els gavians poden funcionar com a vectors demalalties pel seu costum de visitar abocadors i també per la gran quantitatd’excrements que generen. Altrament són ocells força sorollosos ifortament territorials que un cop s’han instal·lat en un teulat durantl’època de reproducció defensen de forma molt agressiva les llocades i enalguns casos ataquen la gent que s’apropa al niu amb batecs d’ales i totamena d’intimidacions les quals donada l’envergadura de l’au suposen unaamenaça pels veins dels edificis. En espais protegits, especialment zonesd’aiguamoll, els gavians s’han identificat com a predadors de polls i adultsd’altres ocells i en especial d’ous i polls que roben dels nius. Això haprovocat algunes actuacions com la captura i extermini massiu d’adultsper regular la seva població, tot i que amb resultats poc satisfactoris i ambmètodes èticament dubtosos. Finalment un risc potencial important és elque fa referència a l’afectació de l’espècie en el trànsit aèri. La concentraciód’individus en indrets propers als aeroports és un problema que no s’hade menysprear i que cal valorar amb objectivitat.

És obvi que, per tots els arguments fins ara esmentats, els gavians itambé les altres espècies de gavines que trobem a Catalunya plantegenproblemes associats amb l’home que cal valorar amb profunditat. Enaquest Abellerol el nostre company Hugo Framis exposa una síntesi de lasituació dels gavians i dels dipòsits controlats de residus urbans que volser una aportació justament encaminada per afrontar aquestaproblemàtica.

l’AbellerolButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologia

núm. 28primavera 2006

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsDavid Bigas, Ricard Gutiérrez,

Carles Barriocanal

Col·laboradorsJuan Bécares, Gerard Bota, Joan Estrada, Hugo Framis,

Eulàlia García, Sergi Herrando

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: ico@ornitologia.orgPàgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de fomentar

la seva conservació.

© 2006 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu caràcter de directius de l’ICO.

ICOLa difícil coexistènciadels gavians i l’home

l’Abellerol núm. 28 - primavera 2006 3

Novetat al web de l’ICO: preguntes més freqüents sobre la grip aviària Tot i que la migració prenupcial ja es pot considerar coma finalitzada, és cert que l’amenaça de l’aparició de lamalaltia segueix present i per això és important tenirinformació detallada d’aquesta patologia.

Nous fulls d’aval ide camp per aanelladors enformació

Al web de l'ICO estan disponi-bles uns nous fulls d'aval i elsfulls de camp per a anelladors

en formació. De cara a la primera con-vocatòria de les proves d'accés a ane-llador d'enguany encara es poden uti-litzar els fulls d'aval antics, en prope-res convocatòries, però, només es podràutilitzar el nou format. Els fulls de campantics encara es poden utilitzar sensedata de caducitat. Podeu descarregar-vos aquests fulls des del següent enllaç:www.ornitologia.org/anellament/ane-llador.htm.

Adquisició del’Atles pelscol·laboradors

Els col·laboradors de l’Atles delsocells nidificants de Catalunya1999-2001 que encara no heu

adquirit la vostra còpia del llibre a par-tir d’ara podeu obtenir-la directa-ment a l’oficina tècnica de l’ICO (carrerGirona, 168, ent. 5ª) al preu especialde 20 e.

Des del passat mesd’abril el nostre com-pany Santi Guallar ha

estat contractat per l’ICO coma coordinador de l’atles delsocells a l’hivern. Aquest nouprojecte de la nostra entitat ésla continuació de l’atles de ni-dificants per conèixer la dis-tribució dels ocells de casanostra i cobrirà el període2006-2009. A partir d’ara elSanti està a la vostra disposició per aqualsevol consulta sobre el projecte ien els pròxims mesos es començaràl ’assignació de quadrats per alscol·laboradors. La majoria dels mem-

bres de l’ICO ja co-neixeu al Santi, espe-cialment els anelladors,ja que és anelladorexpert i ha col·laboraten nombroses cam-panyes d’anellament.Altrament, des de no-vembre de 2004 fins alnovembre de 2005 elSanti ha estat treballanten una guia d’identi-

ficació, datació, sexat i muda de pas-seriformes i colibrís de Mèxic amb mésde 3.000 ocells anellats. Podeu po-sar-vos en contacte amb ell a l’adreça:atles@ornitologia.org

En primer lloc, cal remarcar quees tracta d’una malaltia queafecta quasi exclusivament

als ocells i que només es transmet alshumans en molt rares ocasions. A mésde tot això, s’ha de recordar que nos’han detectat casos d’infecció pelvirus H5N1 ni cap altra de les variantsaltament patògenes de la malaltia nien ocells ni en persones a Catalunya.De fet, de les més de 5.000 aus decorral i dels centenars d’aus salvatgesque ha analitzat el Departament d'A-gricultura, Ramaderia i Pesca des de2003 els resultats d’infecció pel virushan estat negatius en tots els casos.No obstant això, l’allau de preguntes

que hem rebut durant el primer tri-mestre de l’any ens han esperonat apreparar un document de síntesis ones doni resposta a les preguntes méshabituals que hom es fa en relació ala grip aviària i, particularment, sobreaquells aspectes que tenen més rela-ció amb els ocells salvatges. Podeuaccedir a una versió en format webd’aquest document a través del següentlink: www.ornitologia.org/noti-cies/grip.htm.

Aquest apartat del web dedicat a lagrip aviària s’anirà revisant freqüent-ment per tal que la informació quehi figura estigui el més actualitzadaque sigui possible en tot moment.

Santi Guallar, coordinador de l’atles d’ocells a l’hivern

NOTÍCIES

l’Abellerol núm. 28 - primavera 20064

REPORTATGE

Gavians i dipòsits controlats de residus urbans a Catalunya:diferents eines de gestió

Les poblacions de Gavià ar-gentat Larus michahellis, aixícom les de moltes altres es-pècies de gavines arreu del pla-

neta, han augmentat molt i de forma rà-pida en les últimes tres dècades. Aquestasituació ha generat una varietat deproblemes ambientals que afecten as-pectes ecològics, econòmics i sanitaris.Per a la seva solució, cal analitzar lescauses ecològiques que han originataquest augment poblacional i cal saberles mesures de control existents i l’abastde la seva eficàcia.

Per conèixer la situació actual delsabocadors en relació amb els gavians,s’ha dut a terme una consulta als dipò-sits de residus controlats catalans, elsresultats de la qual pot donar una visiómés clara de la problemàtica real quela presència d’aquests ocells represen-ta per a aquest tipus d’instal·lacions.

El Gavià argentat va passar de 3.000parelles reproductores a la principal co-lònia catalana a començament dels anys60 fins a les 13.500 parelles de l’any1993 (Muntaner et al. 1983, Bosch etal. 2000a), i actualment la població s’haestabilitzat al voltant de les 10.500 pa-relles en tot el territori (Estrada et al.2004). D’una banda, això és conse-qüència del paper de carronyaire queadquireix l’espècie arran de la prolife-ració d’abocadors de deixalles urbanesincontrolats (Hagemeijer & Blair 1997,Sol et al. 1993-1994), que a Catalunyacoincideix en un moment de creixementeconòmic del país, en el qual s’inicia elfenomen del turisme i també l’apariciómassiva d’urbanitzacions (Muntaner et

al. 1983); i per d’altra banda, el nom-bre d’exemplars creix a causa de laprotecció legal que aconsegueix l’espè-cie en l’àmbit europeu (Hagemeijer &Blair 1997). Aquest darrer fet propiciala fi de la pràctica de descastament i derecollida d’ous de gavià i, per tant, unaforta disminució de la pressió sobre l’es-pècie.

Conflictes amb l’homeS’ha associat el costum que tenen les ga-vines d’alimentar-se en abocadors i sor-tides d’aigües residuals amb una bonataxa reproductora i també amb una ma-jor supervivència a l’hivern (Duarte etal. 2002). El fet que aquestes fonts d’a-liment estiguin localitzades a punts re-lativament pròxims d’àrees urbanes hafacilitat que les gavines niïn a les teula-

des de cases i edificis, i que això creïdanys materials en les propietats, a partde causar molèsties als veïns (Rock 2003).A la dècada dels anys noranta, a Euro-pa l’espècie comença a niar a les teula-des (en el cas de la ciutat de Barcelonael fet es produeix ja l’any 1980, Mun-taner et al.1983) i als ports marítims.

Aquest nou comportament dels ga-vians pot implicar que s’infectin ambagents patògens en les seves visites alsabocadors, o bé que simplement pu-guin traslladar-los fins a zones habita-des, essent un risc important per a lasalut pública (Hagemeijer & Blair 1997).Els excrements de les gavines, a partde deteriorar edificis i monuments, po-den contaminar potencialment aigüesdestinades tant al consum humà com ausos recreatius (Duarte et al. 2002).

Gavians sobrevolant un dipòsit controlat

Car

los

Álv

arez

Aquest article aborda la problemàtica de la població de Gavià argentat a Catalunya i descriu lesdiferents eines disponibles per a la gestió i control de l’espècie, tant en un àmbit molt controlatcom són les instal·lacions de tractament de residus, com en el conjunt de la seva àrea dedistribució a Catalunya.

l’Abellerol núm. 28 - primavera 2006 5

Un altre efecte imminentment pe-rillós és el risc que poden crear lesgavines per a l’aviació (Rock 2003,Sol & Senar 1994).

També existeixen perjudicis eco-nòmics envers les plantacionsagrícoles; les gavines poden mal-metre collites, importar males her-bes, o modificar la fertilitat de te-rrenys (Temby 2002). Així mateix,s’ha observat la predació sobrepeixos de piscifactories i muscle-res (Sol & Senar 1994).

Pel que fa als perjudicis ecològics,són considerables les espècies d’o-cells que poden resultar afectadesper un gran augment de les pobla-cions de gavines. Hi ha estudis que de-mostren que el paper de les gavines coma predadors i cleptoparàsits pot serimportant en la reducció de l’èxit re-productor de diverses espècies com arala Gavina corsa Larus audouinii, algunesespècies de xatracs Sterna spp. i altresaus marines (Martínez-Abraín et al. 2003,Hernández Matias & Ruiz 2003).

GestióDiversos estudis europeus exemplifi-quen que la relació de dependènciaentre el Gavià argentat i els abocadorsés variable en funció de les caracterís-tiques d’una determinada àrea geogrà-fica: climatologia, proximitat a les zo-nes de cria, ubicació dels abocadorsrespecte el litoral. A Catalunya diversosfactors podrien explicar la dependèn-cia d’aquesta espècie dels abocadorscom a font d’aliment (Sol & Senar 1994):1) la forta humanització del territori faque es redueixin àrees d’alimentació na-tural i l’espècie explota recursos deri-vats de l’activitat humana (abocadors);2) la poca productivitat d’un mar sen-se cicles mareals importants; i 3) la prò-pia composició de les deixalles, que con-té un elevat percentatge de matèriaorgànica. Concretament, en el cas dela colònia de les illes Medes, la mésimportant de Catalunya, s’ha pogutcalibrar en un 60% la proporció de bio-massa consumida procedent dels abo-cadors (Bosch et al. 2000a). En conse-qüència, la limitació en l’accés d’individus

a aquestes instal·lacions podria ser unbon mètode per reduir la mida pobla-cional (Sol et al.1993-1994).

En aquesta línia i en l’àmbit local delsabocadors, Sol & Senar (1994) expo-sen que les accions per dificultar l’ac-cés es poden agrupar en mesures diri-gides a impedir físicament l’accés a lesdeixalles, a foragitar els ocells i a mo-dificar aquells aspectes que fan que lazona sigui atractiva pels ocells. Per im-pedir l’accés dels ocells a l’aliment espot recórrer a la instal·lació de malles,barreres, filferrades elèctriques i simi-lars. Aquest és el conjunt de mesuresmés efectiu, però el seu inconvenientrau en què els gavians solen aprendrea superar aquests impediments amb eltemps. Es pot aconseguir foragitar elsocells per mitjà d’emissions sonores,acompanyades o no de focs d’artifici, oamb mètodes de falconeria. Certes tèc-niques de falconeria específicament des-envolupades i aplicades a Catalunya handemostrat la seva eficàcia. Al dipòsitcontrolat de Vacarisses (Vallès Occi-dental) s’han dut a terme tasques de dis-persió utilitzant aquestes tècniques. L’-ús de falcons ha reduït el nombre degavians de forma espectacular: en elsprimers 45 dies d’actuacions, s’ha pas-sat dels 3.000 censats a les instal·lacions,de dilluns a dissabte, a una presènciagairebé nul·la; i durant el diumenge (diasense activitat laboral), de 5.000 indi-

vidus a menys de 1.000 (Álvarez& Chico 2004). Aquesta darrera xi-fra encara s’ha reduït més poste-riorment com a resultat de la con-tinuïtat en l’aplicació d’aquest mètodede dispersió (A. Arisó, com. pers.).

En un àmbit més general, si es de-cideix aplicar mesures amb l’ob-jectiu de controlar la població quanfallen els mètodes més locals, cal te-nir un coneixement sobre les dinà-miques de les poblacions a fi de,en primer lloc, saber sobre quinsparàmetres actuar i, en segon lloc,preveure la resposta de la població(Sol & Senar 1994).

Malgrat que localment hi ha exem-ples de que els programes de captura(descastaments) han donat bons resul-tats (Bosch et al. 2000b), de fet lescaptures actuen augmentant la dispo-nibilitat d’aliment i de llocs favorablesper a la cria (que són els factors regu-ladors de la població), i això pot com-pensar-ne a curt termini els efectes. Lareducció del nombre poblacional s’a-consegueix si el programa de control ésintensiu, a llarg termini, anual i aplicata totes les colònies més importants,cosa sovint inviable (Sol & Senar 1994).

Resultats de la consulta Les instal·lacions que l’Agència de Re-sidus de Catalunya té destinades a lagestió de residus d’origen municipal sónanomenades “dipòsits controlats”. L’A-gència disposa d’un total de 30 d’aquestsdipòsits distribuïts pel territori (vegeuFigura 1). Amb l’objectiu de conèixerla situació actual d’aquestes instal·la-cions en relació amb la presència de ga-vians, es va dur a terme una consultatelefònica a cadascuna d’elles entre elsmesos de març i juliol de 2004 perreunir informació sobre quatre aspec-tes concrets: presència de gavians i pro-porcions d’aquesta presència, freqüèn-cia de les visites de gavians i aplicacióde mètodes de dispersió.

Cal dir en aquest punt que l’Agènciatambé disposa d’altres tipus d’instal·la-cions, on no s’ha fet la consulta, quetambé són freqüentades pels gavians;com ara les plantes de compostatge o

Gavians en un entorn urbà

Hu

go

Fra

mis

l’Abellerol núm. 28 - primavera 20066

les plantes de recollida de residus in-dustrials.

Quant a la presència, un 53% dels di-pòsits controlats han contestat que sí te-nen visites de gavians a les seves ins-tal·lacions de forma continuada o esporàdica.Les proporcions inclouen des de 2 o 3individus fins a quantitats imprecisesperò superiors a 1.000 i s’han englobaten dos grups (a = iguals o inferiors a 100individus, A = superiors a 100). Un 44%dels dipòsits amb presència de gavianstenen proporcions superiors als 100 in-dividus (7 dipòsits). La freqüència estàmolt lligada a les proporcions. És a dir,a proporcions grans de gavians trobemfreqüències altes de visites als dipòsits.Dels 7 dipòsits amb presència A, en 5casos (Garraf, Vacarisses, Manresa, Orísi Beuda) els gestors són sensibles a laproblemàtica de la presència de gaviansa les seves instal·lacions i ja porten a ter-me tasques de dispersió, o bé estan in-teressats en implantar fórmules eficients.

ConclusionsLes dades obtingudes de la consulta fe-ta als dipòsits controlats de Catalunyaevidencien que la presència de Gavià ar-gentat no suposa de forma generalitza-da un problema i, per tant, la necessi-tat de planificar programes de gestióqueda reduïda, dins l’àmbit acotat a quèens referim (dipòsits controlats), a lo-calitzacions molt concretes.

A pesar que hi ha una presència de ga-vians en un 53% dels dipòsits, nomésun 17% contemplen aquest fet com unasituació que requereix alguna mena d’ac-tuació per tal de corregir-la. El fet queno tots els dipòsits amb presència de ga-vians mostrin un interès especial en dis-minuir-ne el nombre a les seves instal·la-cions té diferents explicacions. Al dipòsitde Pedret i Marzà, per exemple, la pre-sència en ocasions de més de 1.000 ga-vians no es considera un problema.

En aquest cas, la forma de gestionarels residus compactant-los en bales pràc-ticament elimina la possibilitat que elsgavians arribin a tocar les deixalles. Unaaltra explicació a aquest punt la tro-bem al dipòsit de l’Aldea, on l’empla-

çament del dipòsit dóna resposta a lano-preocupació per l’observació de ga-vians. Tot i que al dipòsit s’observenmolts gavians, aquests són de pas per-què es troba molt proper al delta del’Ebre, on hi ha una important colòniade l’espècie.

Malgrat que, aparentment, la xifra d’a-bocadors amb voluntat de gestionar lapresència de gavians a les seves ins-tal·lacions pugui semblar minsa (17%)es fa necessari puntualitzar que aquestpercentatge de dipòsits per si sol ha re-but el 55% del total de tones de resi-dus rebudes durant l’any 2003 a tots elsdipòsits controlats de Catalunya, queascendeix a 2.242.146 tones.

És clar que la situació de supera-bundància de l’espècie detectada a prin-cipis dels 90 ha canviat. Les feines dedescastament van contribuir a la rela-

tiva estabilització de la colònia de lesilles Medes, i les colònies —tot i rebreincorporacions en ocasions importants(Martínez-Vilalta 2002)— són lluny dedisparar-se com ho van fer en el passat.També és cert que la manera de ges-tionar els residus s’ha transformat enels últims anys. A més, cal citar que alconjunt de l’Estat s’ha detectat una evo-lució estabilitzadora i fins i tot unlleuger descens de les parelles en algu-nes grans colònies, fet que a Espanyapodria estar associat a la recent clau-sura de molts abocadors i que ha su-posat una forta retallada de les fontsd’aliment per als gavians. No obstantaixò, paral·lelament, tant en el con-junt de l’Estat com a Catalunya s’ha de-tectat un increment de les petites co-lònies a l’interior i a zones urbanes. Amés, les darreres informacions de què

Figura 1. Mapa amb els 30 dipòsits controlats de Catalunya; localització en el territori iabundància de gavians.Dipòsits Controlats: (1) Berga, (2) Garraf, (3) Hostalets de Pierola, (4) Manresa, (5)Orís, (6) Santa Maria de Palautordera, (7) Vacarisses, (8) Banyoles, (9) Beuda, (10)Llagostera (Solius), (11) Lloret de Mar, (12) Llosses, (13) Pedret i Marzà, (14) Bellver deCerdanya, (15) Balaguer, (16) Castellnou de Seana, (17) Cervera, (18) Clariana deCardener, (19) Granadella, (20) Montferrer i Castellbò, (21) Montoliu de Lleida, (22)Oliana, (23) Sort, (24) Tàrrega, (25) Tremp, (26) Aldea, (27) Borges Blanques, (28)Conca de Barberà, (29) Mas de Barberans, (30) Tivissa.

Presència nul·la

1-100

>100

Barcelona

Girona

illesMedes

Tarragona

Delta de l’Ebre

Lleida

REPORTATGE Gavians i dipòsits controlats de residus urbans a Catalunya

l’Abellerol núm. 28 - primavera 2006 7

disposem apunten un incrementde l’espècie a l’interior i al lito-ral catalans, i un augment (170%)en la seva distribució en un pe-ríode de 20 anys (1982-2002).Tot això fa difícil decidir la ma-nera de gestionar l’espècie enl’àmbit català o si és necessarifer-ho. Si es decideix interve-nir, existeixen prou estudis quedeterminen els aspectes que re-gulen la dinàmica poblacionaldel gavià, i que la designen com a as-pecte cabdal a l’hora de crear progra-mes de control.

Queda palesa la flexibilitat d’aquestaespècie per adaptar-se a circumstànciescanviants i, en vista dels models de des-envolupament humanitzadors actuals,cal esperar que l’espècie continuï acom-panyant-nos en el futur.

AgraïmentsAgraeixo l’encàrrec del treball, delqual aquest article n’és una versió re-sumida, a Alfonso Arisó, director deCentro de Halcones BCN. També do-no les gràcies a les persones vincula-des als dipòsits controlats que han con-testat la consulta amb el màxim rigorpossible.

BibliografiaÁlvarez, H., Chico J. M., 2004. Ges-

tión de la población de gaviotas en eldepósito controlado de Coll Cardús me-diante el empleo de halcones. Revistatécnica de residuos 77: 92-99.

Bosch, M., Torres J., Figuerola J. 2000a.A helminth community in breeding Ye-

llow-legged Gulls (Larus cachinnans):pattern of association and its effects onhost fitness. Canadian Journal of Zoology78: 777-786.

Bosch, M., Oro, D., Cantos, F. J. &Zabala, M. 2000b. Short-term effects ofculling on the ecology and populationdynamics of the Yellow-legged gull. Jour-nal of Applied Ecology 37 (2): 369-385.

Duarte, E.L., Guerra, M.M., Bernar-do, F.M. 2002. Salmoella and Listeriaspp. carriage by gulls (larids). RevistaPortuguesa de Ciências Veterinárias 97(544): 181-187.

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L.& Herrando, S. (eds.). 2004. Atles delsocells nidificants de Catalunya 1999-2002.Barcelona: Institut Català d’Ornitolo-gia/Lynx Edicions.

Hagemeijer, E.J.M. & Blair, M.J. (eds.).1997. The EBCC Atlas of European Bre-eding Birds: Their Distribution andAbundance. London: T & A D Poyser.

Hernández Matias, A. & Ruiz, X. 2003.Predation on common tern eggs bythe Yellow-legged gull at Ebro Delta.Scentia Marina 67 (2): 95-101.

Martínez-Abraín, A., Oro, D.,Ruiz, X. 2003. Kleptoparasitism,disturbance and predation of Ye-llow-legged gulls on Audouin’sgulls in three colonies of thewestern Mediterranean. ScientiaMarina 67 (2): 89-94.

Martínez Vilalta, A. (ed.). 2002.Anuari d’ornitologia de Catalunya.1999: 159. Barcelona: Institut Ca-talà d’Ornitologia.

Muntaner, J., Ferrer, X. &Martínez-Vilalta, A.1983 Atlas del ocellsnidificants de Catalunya i Andorra. Bar-celona: Ketres.

Rock, P., 2003. Birds of a feather flocktogether. Environmental Health Journal.(May 2003): 132-135.

Sol, D., Arcos, J.M. & Senar J. C. 1993-1994. Do Yellow-legged gulls (Larus ca-chinnans) use refuse tips whenever theyneed to? Misc. Zool. 17: 199-203.

Sol, D. & Senar, J. C.1994. Ecologiadel gavià argentat: causes de la sevaexpansió i bases per a la planificaciód’un programa de control. Barcelona:Departament de Medi Ambient, Gene-ralitat de Catalunya.

Temby, I. 2002. Pieces of Silver: Exam-ples of the Economic Impact and Ma-nagement of the Silver Gull Larus no-vaehollandiae in Melbourne, Australia,Human Conflicts with Wildlife: EconomicConsiderations Proceedings of the ThirdNWRC Special Symposium Fort Collins,Colorado, August 1-3, 2000: 154-162,National Wildlife Research Center, USA.

HUGO FRAMISSant Antoni, 17, 1r. 08301 Mataró (Barcelona)

hugoframis@yahoo.com

Gavians menjant en un abocador.

Car

los

Álv

arez

l’Abellerol núm. 28 - primavera 20068

REPORTATGE

La col·lecció d’aus del Museu de Ciències Naturals - Museu de Zoologia de Barcelona

Breu recorregut per la història

La col·lecció ornitològica éstant o més antiga que el pro-pi museu, als documents dela primera donació feta per lafamília Martorell (1878) es faconstar una col·lecció d’aus.Des de l’inici fins gairebé l’any1935 la col·lecció va créixergràcies a donacions de parti-culars i d’algunes institucions.Durant aquells anys el Museudisposava de personal propique recol·lectava a Catalun-ya, i va propiciar algunes expe-dicions a Marroc, a Vietnam i a GuineaEquatorial. Entre els anys 40 i 80, elsingressos foren minsos i la documenta-ció de col·leccions pràcticament inexis-tent, amb l’excepció de la compra d’u-na col·lecció d’aus de l’Equador. És enels darrers 25 anys quan s’ha produït uncreixement important, el 43% de la col·lec-ció ornitològica actual ha ingressat enaquest període. Entre els factors que hohan propiciat ressalten un creixent l’in-terès per l’ornitologia a Catalunya i unaugment de recursos materials i humansdel Museu. Actualment la col·lecció creixa partir de donacions de particulars i d’a-cords de col·laboració amb institucionsi Administracions Públiques, on desta-quen les de la Generalitat de Catalunya,el Parc Zoològic de Barcelona i l’InstitutCatalà d’Ornitologia.

La col·lecció en dades

La col·lecció ornitològica entesa com elconjunt d’espècimens conservats al

Museu consta actualment d’uns 11.670exemplars. Aquesta xifra no inclou lacol·lecció de registres sonors ni els exem-plars registrats que estan en procés depreparació o pendent d’ella. Es trobenexposats 432 espècimens naturalitzats(4%), els més de 10.000 restants for-men la col·lecció científica i la col·lec-ció apta per a exposicions i activitatseducatives. A la Taula 1 s’observa queel grup més nombrós és el dels Passe-riformes, la major part d’ells recol·lec-tats en la primera època del Museu. Enels darrers anys els grups dels quals hiha més ingressos són els rapinyaires i,en general, les espècies pròpies de zoneshumides.

Pel que fa al tipus de material con-servat (Fig.1) sempre que és possible esconserva la pell, naturalitzada o pelld’estudi. En la resta de casos s’aprofitacom a mínim l’esquelet, part del teixit

muscular i les ales. En el casd’exemplars joves o de polls,es conserva l’animal sencerconservat en alcohol.

Sobre l’origen geogràfic delsanimals documentats (Fig. 2)hi ha una presència impor-tant d’exemplars europeus, id’aquests la immensa majo-ria han estat recol·lectats aCatalunya. Dels exemplarsamericans la representaciómés gran és la dels procedentsde l’Equador. Pel que fa a l’À-frica els dos països més benrepresentats són Guinea Equa-

torial i el Marroc. I de l’Àsia en desta-quen especialment els de Vietnam.

La col·lecció és accessible a la con-sulta i al préstec amb finalitats d’estudii de divulgació. Cada any es reben peti-cions d’investigadors d’arreu, entre ellsmembres de l’ICO. La col·lecció estàinformatitzada i aviat serà consultablea Internet al portal del node espanyoldel projecte GBIF (www.gbif.es).

Finalitzada la revisió, reordenació i labase de dades d’espècimens, l’any 2004es va engegar un projecte de revisió delsexemplars exòtics que finalitzarà enguany.Després es continuarà millorant la docu-mentació de la col·lecció d’espècies autòc-tones. Com les altres col·leccions cus-todiades al Museu, tots els exemplarsestan integrats en els projectes de: Con-servació Preventiva, Banc de Teixits,Banc d’Imatges, Descripció de Col·lec-cions (Metadades), Georeferenciació, iDocumentació retrospectiva amb l’Ar-xiu Històric.

En aquest reportatge Eulàlia Garcia, conservadora del Museu de Ciències Naturals de laCiutadella, descriu breument la col·lecció d’aus del Museu, la qual consta de més de 11.000exemplars, molts d’ells aportats de forma voluntària per particulars, col·leccions privades,administracions públiques i també per membres de l’Institut Català d’Ornitologia.

Visió de les vitrines on s’exposen les aus.

Eu

làlia

Gar

cia

l’Abellerol núm. 28 - primavera 2006 9

Col·laboració entre el Museu i l’ICO

Des de finals dels anys 80 existeixenimportants vincles entre el Museu i l’I-CO, que s’han anat modificant a mesu-ra que ambdues entitats creixien. Du-rant aquest període la col·lecció s’haanat nodrint de baixes produïdes encampanyes d’anellament, així com tam-bé de troballes al camp per part d’ane-lladors amb la incorporació d’uns 400exemplars, que ja són aptes a la consul-ta. Tant les consultes rebudes des de l’I-CO com les consultes que s’han fet desde la col·lecció cap a personal de l’enti-tat, han estat molt fructíferes pel Museuja que han permès identificar exem-plars, enriquir la documentació i corre-gir algunes informacions. Un dels prin-cipals objectius de futur del Museu pel

que fa a aquesta col·lecció és la de com-pletar la representació de les espèciespresents a l’àmbit geogràfic que abasta,completar la tipologia de material pre-parat i obtenir noves mostres per evitarbuits temporals a la col·lecció. Les nor-matives existents sobre la protecció dela fauna i els recursos disponibles alMuseu fan difícil l’obtenció de repre-sentants de tots els grups d’aus. Per ai-xò es fa tant interessant la col·laboraciód’altres agents. En el cas dels membresde l’ICO, tant la seva expertesa com l’e-levat nombre d’hores de feina al camp,fan pensar que es tracta d’un col·lectiuidoni on trobar una bona acollida a lapetició que es planteja a continuació.És evident que, de tant en tant, a lessortides de camp es localitzen exem-plars d’aus mortes o bé que han mortaccidentalment en campanyes d’anella-ment. Part d’aquest material és poten-cialment valuós per a la col·lecció orni-tològica del Museu. I en aquest sentit,els responsables de la col·lecció dema-nem als membres de l’ICO una col·la-boració més estreta, aportant aquestsexemplars trobats morts. Es tractaria,doncs, de facilitar els exemplars mortsbé sigui congelats, conservats en fred oen alcohol, juntament amb la informa-ció més detallada possible de la data i ellloc de la troballa. El Museu d’acordamb els seus objectius prepararà elsanimals convenientment i els farà ac-cessibles a la comunitat científica. Usencoratgem a col·laborar amb nosaltresper a que junts puguem fer créixer lacol·lecció d’aus del Museu.

AgraïmentsEl Museu de Ciències Naturals agraeix a totes lespersones que han contribuït a que avui aquestcentre tingui una bona col·lecció ornitològica,

accessible a ser estudiada i divulgada. Els agraï-ments més sincers són per a totes les persones deles quals hi ha constància que han enriquit lacol·lecció amb la seva feina. Durant la primeraèpoca a Joan-Baptista Aguilar-Amat com a con-servador, recol·lector i investigador, i a SantiagoNovellas com a recol·lector. Als senyors SalvadorMaluquer i Joaquim Maluquer, que als anys 50varen revisar i ordenar la col·lecció d’aus autòc-tones. A Sr. Salvador Filella que en la dècada dels70 organitzà la col·lecció de vertebrats i creà unnucli de voluntaris entusiastes de l’ornitologia. A

Francesc Uribe com a conservador i director, quecreà i engegà el sistema de documentació de col·lec-cions i que juntament amb Chus del Valle, Mont-se Ferrer, Àngels Julivert i Glòria Masó, van reflo-tar la col·lecció ornitològica en tots els sentits. AJordi Domènech i a Lluís Comas pel seu treballinfatigable dedicat a engrandir i millorar la basede dades. A l’Albert i al Dani Burgas per la qua-litat de la seva feina. A tots els bons preparadorsi restauradors que ha tingut aquest museu, comLluís Soler Pujol, Salvador Escuté, i en l’actuali-tat Carles Orta, Josep Gil i Núria Moragas. Final-ment un record i agraïment especial a tots elsvoluntaris i alumnes de pràctiques de la Facultatde Biologia (UB) que han fet possible una revi-sió exhaustiva de la col·lecció en els darrers anys.

EULÀLIA GARCIA FRANQUESAConservadora de Cordats

Museu de Ciències Naturals - Museu de ZoologiaPasseig Picasso s/n. 08003 Barcelona

egarciafr@mail.bcn.es

Pells d’estudi

pell estudi4.206

pell naturalitzada

1.737

col. osteològica2.564

Europa7.018

Desconegut2.740

Oceania 7

nius i ous717

mostrateixit604

ales i plomes

481 altres458 animals en

alcohol240

Figura 1 Tipologia de material conservat Figura 2 Origen geogràfic

Amèrica727 Àfrica

417 Àsia98

Eu

làlia

Gar

cia

Struthioniformes 18 2 1 8 7Rheiformes 17 2 1 5 9Casuariformes 49 6 0 4 39Apterygiformes 2 2 0 0 0Tinamiformes 2 1 0 1 0Sphenisciformes 16 3 4 6 3Gaviiformes 6 6 0 0 0Podicipediformes 105 26 55 11 13Procellariiformes 38 19 4 9 6Pelecaniformes 95 17 15 32 31Ciconiiformes 609 84 65 302 158Phoenicopteriformes 117 10 5 74 28Anseriformes 494 122 132 104 136Cathartiformes 12 2 4 3 3Falconiformes 346 29 53 151 113Accipitriformes 873 126 121 383 243Galliformes 282 112 63 31 76Gruiformes 287 92 97 43 55Charadriiformes 1.122 179 357 283 303Pteroclidiformes 13 12 0 0 1Columbiformes 137 27 61 19 30Psittaciformes 168 58 81 20 9Cuculiformes 92 24 46 12 10Strigiformes 741 55 96 404 186Caprimulgiformes 81 5 21 43 12Apodiformes 276 22 202 29 23Trogoniformes 6 6 0 0 0Coraciiformes 173 56 55 40 22Piciformes 179 78 66 19 16Passeriformes 4.561 553 2.525 518 965

Ordre Tota

l esp

ecim

ens

Pells

nat

urali

tzade

s

Pells

d’es

tudi

Col·l

ecció

ost

eològ

ica

Altre

s tipo

logies

Taula 1. Nombre d’espècimens de cadaordre per a les principals tipologies dematerial zoològic conservat al museu.

l’Abellerol núm. 28 - primavera 200610

CONSERVACIÓ

Primera extinció recent d’un ocell a Catalunya: l’Alosa becuda

Des que el 1975, amb l’inicidel treball de camp del pri-mer Atles dels ocells nidifi-cants de Catalunya i Ando-

rra (Muntaner et al. 1984), es comen-çaren els projectes de seguimentavifaunísitics a Catalunya no es teniaconstància de l’extinció de cap espècieal nostre país. El fet que aquesta pri-mavera no s’hagi detectat l’Alosa becu-da Chersophilus duponti a la timonedad’Alfés, única localitat on es coneixiade la seva presència recent a Catalunya,és, per tant, previsiblement, el primercas documentat de l’extinció d’un ocella casa nostra. La constant davallada quela població d’Alosa becuda ha viscut aAlfés, any rere any, des dels seus 40-60mascles territorials de principis delsanys 90 als menys de 10 els darrers anys,ja fa temps que havia encès els llumsd’alarma. Aquesta regressió cons-tant feia preveure l’extinció del’espècie, en especial si es té encompte que la resposta a les neces-sitats de conservació de l’alosa ha estatfeble i a destemps. L’extinció d’una espè-cie d’ocell a Catalunya és un cas inèditdes que el 1977 es va reinstaurar la Ge-neralitat i aquesta va assumir les com-petències en conservació de la flora ifauna. En efecte, en resposta a una majorsensibilitat ambiental a la vegada que auna major pressió legal, es va iniciar laprotecció i gestió de nombrosos espaisnaturals, cosa va permetre que moltesespècies en estat de conservació preca-ris poguessin recuperar part de les sevespoblacions. Casos coneguts són la decla-ració de parcs emblemàtics com els delsAiguamolls de l’Empordà o el Delta del’Ebre, que van afavorir que s’establis-sin nombroses espècies aquàtiques que,

fins aquell moment, tenien seriosos pro-blemes de conservació. Malauradamentno tots els grups d’espècies i ambientshan estat protegits per igual i encara fal-ta molt per fer amb alguns grups comés el cas dels ocells estèpics.

L’Alosa becuda és un alàudid exclu-siu de la península Ibèrica i el nord d’À-frica característic d’erms plans amb timo-nedes, brolles de guixos o saladars de

poca alçada (20-40 cm) i recobrimentescàs (30-40%). La seva població mun-dial s’estima en uns pocs milers d’ocells,la meitat dels quals es concentrarien al’Estat espanyol, l’únic en el qual actual-ment sobreviu aquesta espècie a Euro-pa. Aquest és un ocell del qual des d’an-tic hi havia captures diverses a la penín-sula Ibèrica, però del qual es desconeixiael seu estatus, car sovint les seves cap-tures s’havien atribuït a exemplars dis-persius des del nord d’Àfrica. A princi-pis dels 80 del segle passat, un majorestudi d’aquesta espècie va confirmarque era un nidificant regular a la penín-

sula Ibèrica que, a més, havia estat moltabundant a la depressió de l’Ebre abansque aquesta àrea no va ser intensamenttransformada en terres de conreu. Enaquest context, a Catalunya no es vatenir plena constància de l’existència deuna població reproductora fins el 1983,quan amb motiu de la realització de l’A-tles dels ocells nidificants de Catalun-ya, i esperonats per la seva troballa enaltres indrets propers de Monegres, esva localitzar una població formada peralgunes desenes de parelles a la timo-neda d’Alfés, al Segrià (Backer & Motisin Muntaner et al. 1984).

Des d’un punt de vista biogeogràfic,la població catalana d’Alosa becudarepresentava el límit nord oriental dedistribució mundial, ja que actualmentno es troba més al nord de la depres-sió de l’Ebre. En aquest sentit, la sevaextinció comporta una regressió de laseva àrea de distribució, cosa que pottenir un important impacte negatiu enaltres petites poblacions de la perifèriaque es nodrien dels ocells dispersiusd’Alfés. Precisament l’aïllament i laimpossibilitat que arribin ocells dis-persius d’altres poblacions és un delsprincipals problemes amb que es trobaaquesta espècie. En el cas dels alàudidsla proporció mascle/femella sembla estaren tots els casos esbiaixada cap a unmajor nombre de mascles, sovint enuna relació 3:1, però que en casos extremspot arribar a 10:1 en segons quines espè-cies en poblacions perifèriques. El fetque precisament els mascles siguin elsque resten a les àrees de naixement ique siguin les femelles les que es dis-persen fa que la pèrdua de qualsevolpoblació perifèrica tingui un fort impac-te sobre la resta de poblacions prope-

Aquesta primavera no s’ha detectat l’Alosa becuda Chersophilus duponti a la timonedad’Alfés, única localitat on es tenia constància de la seva presència actual a Catalunya.Aquest és, previsiblement, el primer cas documentat de l’extinció d’un ocell a casa nostraen temps recents, fet que ha de fer reflexionar sobre la conservació a Catalunya davant lasituació d’altres espècies amenaçades.

Alosa becuda Chersophilus duponti

l’Abellerol núm. 28 - primavera 2006 11

res, ja que disminueix de forma impor-tant la possible arribada de femelles,amb el risc d’esdevenir poblacionsformades exclusivament per mascles i,per tant, inviables. Aquest sistema dedispersió, a més, fa que la probabilitatde recolonització en cas d’extinció siguipràcticament nul·la. La regressió quetambé pateix l’Alosa becuda en altrespoblacions aragoneses de la depressióde l’Ebre és un factor negatiu que deben segur també ha agreujat la situacióprecària de la població catalana.

Al marge de l’actual aïllament i el sis-tema de dispersió de l’Alosa becuda,entre les causes que expliquen l’extin-ció d’aquesta espècie a Catalunya hi hala manca de protecció i gestió de la timo-neda d’Alfés. Així, durant molts anys hiha hagut la voluntat de construir unaeroport en aquest petit espai i, de fet,encara ara s’utilitza com a plataformade vol d’avionetes per part d’un aero-club. Les molèsties derivades de l’acti-vitat aeronàutica, amb erosió i sega dela vegetació durant el període repro-ductor, compactació del sòl i pertorba-cions importants, així com desaparicióde la pastura a Alfés, que ha compor-tat importants canvis en l’estructura dela vegetació fora de les pistes de vol, sóntambé elements importants a l’hora d’ex-plicar la seva extinció a Catalunya.

Tot i que es coneix des de fa anys lasingularitat de la timoneda d’Alfés i latendència regressiva de l’Alosa becudai altres espècies amenaçades en aques-ta localitat (DEPANA 1994), la realitatha estat que no s’ha plasmat cap volun-tat de protecció ni s’ha començat a ferpràcticament cap tipus gestió activa dela timoneda fins als últims tres anysquan la població ja estava pràcticamentextingida, amb un nombre massa baixde femelles, o potser, fins i tot, ja sen-se cap. Malauradament, l’Alosa becudapot ser només la primera de les espè-cies que s’extingeixi a Catalunya desque es van iniciar els diferents projec-tes per al coneixement i seguiment dela fauna del nostre país, però no l’úni-ca. Així, en un moment en què són por-tada constant als diaris les notícies dela troballa de noves espècies de verte-

brats en selves recòndites del sud-estasiàtic, Àfrica o Amèrica Llatina no dei-xa de ser preocupant que la satisfacciói la demanda de protecció per aquestesnoves espècies i espais es transforma enindiferència, quan no rebuig, pel quefa a la conservació de les nostres espè-cies menys espectaculars. Així, mentreveiem que unes poques espècies, habi-tualment les més grans i espectacularscentren l’interès de les administracionsi dels mitjans de comunicació, altrescom els ocells estèpics són ignoradesquan no directament vilipendiades, acu-sades per una part de la societat de serun fre al desenvolupament de Cata-lunya. Un clar exemple n’és la respos-ta d’alguns col·lectius a la proposta deXarxa Natura 2000.

En aquest sentit, és preocupant queespais de la petita mida i singularitatcom la timoneda d’Alfés, crucials per ala conservació d’una espècie al nostrepaís, no hagin estat capaços de generaruna resposta més contundent per a laseva preservació. És per això que o can-viem radicalment l’actitud que tenimenfront el grup dels ocells estèpics, elglobalment més amenaçat d’extinció aCatalunya (Brotons et al. in Estrada etal. 2004), o en pocs anys veurem comla biodiversitat del nostre país conti-nuarà minvant. Ocells com la TrencaLanius minor, la Xurra Pterocles orienta-

lis, la Ganga Pterocles alchata amb pobla-cions sovint aïllades que en el millordels casos no superen unes poques des-enes de parelles, o com la Terrerola vul-gar Calandrella brachydactyla, amb unaregressió fulgurant que ha passat enmenys de 20 anys de tenir algunes de-senes de milers de parelles a un pocscentenars, tenen els dies comptats. Pertant, ja no hi ha més marge per als dub-tes: o s’actua de forma valenta en la con-servació dels ambients estèpics o l’Alo-sa becuda no haurà estat més que el pri-mer indicador de la sangria de biodiversitatque se’ns acosta.

BibliografiaBota, G. & Giralt, D. 2003. Passat i

present de l’ornitofauna estèpica a latimoneda d’Alfés. L’Abellerol 20: 4-6

DEPANA. 1994. La timoneda d’Alfès.Monogràfies de DEPANA. Barcelona.

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L.& Herrando, S. (eds.). 2004. Atles delsocells nidificants de Catalunya 1999-2002.Institut Català d’Ornitologia & Lynxedicions. Barcelona.

Muntaner, J., Ferrer, X. & Martínez-Vilalta, A. 1984. Atles dels ocells nidifi-cants de Catalunya i Andorra. Ed. Ketres.Barcelona.

JOAN ESTRADA, JUAN BÉCARES & GERARD BOTA

la_carranca@yahoo.es

Alosa becuda Chersophilus duponti

Jo

rdi B

as

l’Abellerol núm. 28 - primavera 200612

GenerUna Oca de galta blanca Branta leu-copsis i una Oca riallera grossa Anseralbifrons van romandre tot el mes alsAiguamolls de l’Empordà. A l’Ebre, hivan hivernar cinc oques de collar Bran-ta bernicla, mentre que el Morell d’ullsgrocs Bucephala clangula trobat el de-sembre al delta del Llobregat hi va pas-sar tot el mes. Un altre ex. esva veure al Fangar, delta del’Ebre, entre els dies 19 i 29.A l’estany del Graugés, Avià,es va observar un mascle d’À-nec mandarí Aix galericulataque es creu que estava presenta la zona des del 9.10.2005.Als Aiguamolls de l’Empordà,el mascle de Xarxet de Caro-lina Anas carolinensis trobat el24.11.05 es va veure un altrecop el dia 19 i hi va restar totel mes. També als Aiguamollsel dia 10 es va relocalitzar el Morell decollar Aythya collaris vist el mes ante-rior. A l’estany d’Ivars, el dia 12 es vaobservar un Bec de serra mitjà Mergusserrator, segona citació de les terrers deLleida. El dia 6 es va trobar un Cabu-ssó gris Podiceps grisegena a Roses, AltEmpordà, on hi va restar fins a finalsde mes. A Cambrils, Baix Camp, es vadetectar un altre Cabussó gris el dia21, mentre que a l’Ebre es va veure unCabussó orellut Podiceps auritus el dia1 i un altre (el mateix del desembre) vaser vist al delta del Llobregat el dia 22.Un presumible híbrid nou de Martinetdels esculls i Martinet blanc E.gularisx E.garzetta, més petit i de coloraciódiferent, va ser vist als arrossars del Sille-ro, PN Delta de l’Ebre, el dia 27. El becera fosc i la base pàl·lida del bec era acausa de la cobertura de fang. A la zona

de la Tancada, també al delta de l’Ebre,l’híbrid ‘habitual’ es va deixar veure irre-gularment.Un Esparver d’espatllesnegres Elanus caeruleus va apreixer aVilabertran, Alt Empordà, el dia 20. Unainesperada Gamba groga petita Trin-ga flavipes va ser vista als arrossars dela Llanada, PN Delta de l’Ebre, el dia19. L’endemà, a Cambrils, es va trobar

un primer hivern de Gavina de Fran-klin Larus pipixcan dins un grup de gavi-nes capnegres. El mes de gener es vaproduir l’esclat de citacions de Gaviàcaspi Larus cachinnans que marcarienel primer trimestre de l’any quant aobservacions de gavines rares al país:entre els dies 6 i 9 es va veure unocell, inicialment trobat el 26.12.05 al’abocador de Solius, Llagostera, Giro-nès, i que portava una anella de PVC iuna de metàl·lica de Polònia. L’ocellhavia estat anellat el 31.5.2005 a l’em-bassament de Mietkow (50.56N, 16.3E)en una colònia on els gavians caspiseren majoria (40-50 nius) però on tam-bé hi havia una o dues parelles nidifi-cants de gavians de potes grogues, ques’hibridaven amb les anteriors. Aquestocell presentava característiques prò-pies d’un híbrid. El dia 31 aquest mateix

individu es va relocalitzar a Vilanova ila Geltrú, Garraf, c.121 km al sudoest.A Cambrils, es va citar un primer hivernde Gavià caspi el dia 18 i un segonocell, probablement un cachinanns pur,es va veure a Solius, Llagostera, el dia14. Es despertava la febre dels cachin-nans en el que seria un any bo, o, a lafi, el descobriment de com identificar

correctament aquests ocells.Sembla més aviat la primerahipòtesi a la llum de les cita-cions posteriors que van mos-trar que l’espècie, almenys enalguns moments de l’any, esdiferencia bé de michahellis. Alport de Tarragona durant elcens de gener es van censar 3gavians argentats de potesroses Larus argentatus. El dia21 n’hi havia dos (un adult iun primer hivern) i el dia 29se’n va veure un al Delta de l’E-

bre. El dia 3 es van veure 6 ocells sedo-sos Bombycilla garrulus a la riera de Ger(Cerdanya). Les dues piules grossesAnthus richardi que van hivernar als ermsde la Tancada, delta de l’Ebre, es vananar veient durant tot el mes. L’1 degener, dues orenetes vulgars Hirundorustica es van veure sobrevolant la plat-ja de Castelldefels, Baix Llobregat. I eldia 14 es van anellar 83 pardals d’alablanca Montifringilla nivalis d’un totalde 400 presents a la collada de Toses,Ripollès, un d’ells amb anella aleman-ya que havia estat anellat als Alps aus-triacs! Molt a prop, el dia 15 s’havienescoltat tres pinsans borroners Pyrrhu-la pyrrhula de la ssp nominal amb veuspròpies de formes de l’est, mai citadesprèviament a Catalunya, mentre que elmateix dia 14 s’havia vist un Sit blancPlectrophenax nivalis al delta del Llo-

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

Sens dubte aquest període de l’any ha estat protagonitzat pels gavians caspis, amb lacol·lecció de citacions més important mai registrada a Catalunya i Espanya. Altresobservacions de rellevància són els ocells sedosos observats a la Cerdanya, l’Estornell rosatvist per més ornitòlegs de Catalunya i el conjunt de gavines rares detectades arreu del país.

Crònica Ornitològica Gener-Març 2006P

ep A

rco

s

Gavià caspiLarus cachinnans

l’Abellerol núm. 28 - primavera 2006 13

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

bregat. La mateixa espècie es va veuretambé entre els dies 19 i 23 al Fangar(dos exemplars) amb un altre a la plat-ja del Serrallo, delta de l’Ebre.

FebrerEl dia 5 es va veure una femella de Xar-xet alablau Anas discors a la Tancada,delta de l’Ebre. La femella de Morell decollar que va hivernar al PN Aiguamollsde l’Empordà va ser vista en vol ambmorells de plomall per la zona de lesLlaunes el dia 14, mentre que els morellsd’ulls grocs, oques de galta blanca, decollar i riallera grossa seguien als seusllocs d’hivernada del gener. El dia 25 unaltre Morell d’ulls grocs va arribar a labassa de Pedret i Marzà, a l’Alt Empor-dà, on hi va romandre almenys fins eldia 26. El Cabussó gris de Roses obser-vat el gener es va veure un altre cop eldia 5 juntament amb la Calàbria gros-sa també a Roses. El dia 12 es van veu-re dos cabussons orelluts al Trabuca-dor, delta de l’Ebre. El dia 7 es va detec-tar una parella d’esparvers d’espatllesnegres pel Pla d’Urgell. Una Siseta cen-drosa Xenus cinereus que es veia inter-mitentment pel delta de l’Ebre, va serrelocalitzada al Fangar el dia 27. Un altreGavià caspi de Polònia, amb anella ver-da, va ser detectat al port de Tarragonael dia 26. Un segon exemplar, un pri-mer hivern, va ser vist al mateix portentre els dies 20 i 26. Al Canal Vell, esva veure el Gavià argentat de potesroses el dia 1, amb un altreadult o quart hivern aSolius el dia 26 i algunsper Tarragona al llarg delmes, i a Cambrils un segonhivern de Gavina de Dela-ware Larus delawarensis eldia 9, on hi havia un 1rhivern de la mateixa espè-cie l’endemà. Les piulesgrosses continuaren totel mes a la Tancada, del-ta de l’Ebre, i un Estor-nell rosat Sturnus roseusde primer hivern va serdetectat a la planta de tras-vassament d’escombreries

de Viladecans, Baix Llobregat, on hi varestar tot el mes junt amb estornellsvulgars i algun estornell negre. El dia18 es van anellar 98 pardals d’ala blan-ca més a la collada de Toses de l’estol de400 presents.

Març Les oques de collar restaren al Fangartot el mes de març. La femella de Morellde collar dels Aiguamolls es va tornara veure el dia 12. Els morells d’ullsgrocs del Llobregat i de Pedret seguiena la zona a començaments de mes. Lasorpresa la va tenir l’autor de les citesempordaneses el dia 13 quan en comp-tes d’un n’hi havia un total de 14 mas-cles (¡) a la bassa de Pedret, dels qualsen quedaven 12 l’endemà, però nomésquatre el dia 19, o 3 el dia 20. Un altrehíbrid de Martinet dels esculls i blancva ser vist el dia 15 als estanys de Sils,

la Selva, on es va veure intermitentmentalmenys fins el dia 28. El de la Tancadaes va anar veient de forma intermitenttot el mes. El dia 29 es va veure un mas-cle d’Arpella pàl·lida russa Circus macrou-rus a Coll de Plaja, Rabós. El tercer Teto-let becllarg Limnodromus scolopaceus pera Catalunya i primer de Girona fou unprimer hivern trobat al Matà, Parc Natu-ral Aiguamolls de l’Empordà, el dia 12.Hi va romandre almenys fins el dia 18.Al port de Tarragona es va trobar unadult de Gavina de Bonaparte Larusphiladelphia el dia 18, mentre que hi vanhaver observacions de fins a quatregavians de potes roses. El mes de marçes van detectar gavians caspis per dife-rents punts del litoral. L’aspecte mésblanquinós dels primers hiverns de cachin-nans facilitava en certa mesura la dife-renciació dels primers hiverns de micha-hellis. El dia 7 es va veure un primerhivern a la platja de ca l’Arana, el Pratde Llobregat, delta del Llobregat. Por-tava una anella metàl·lica que no es vapoder llegir. El dia 4 hi havia dos pri-mers hiverns a Tarragona i el dia 12 esva fotografiar un altre al port de Pala-mós, Baix Empordà, que va ser reloca-litzat el dia 18 a l’abocador de Solius.A Vilanova i la Geltrú es van veure tresexemplars diferents, el primer a partirdel dia 20 i fins finals de mes; el segondel 22 al 24, i el tercer el dia 24. Unmascle de Cuereta groga balcànicaMotacilla flava feldegg, el primer de l’any,

va ser trobat al riu Llo-bregat, prop de Cornellà,els dies 30 i 31. Es van ane-llar un total de 4 exs. deMosquiter ibèric Phyllos-copus ibericus a finals demes, 3 al delta del Llo-bregat els dies 18, 27 i28 i un al delta de l’Ebreel dia 28. L’Estornell rosatde Viladecans es va anarveient intermitentmentdurant tot el mes.

RICARD GUTIÉRREZgutarb@terra.es

www.rarebirdspain.net

Jo

rdi S

ala

Ch

ris

Gib

bin

sEstornell rosatSturnus roseus

Gavina de BonaparteLarus philadelphia

l’Abellerol núm. 28 - primavera 200614

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Els ocells estèpics han estat, fins nofa molts anys, els més gransdesconeguts de l’avifauna europea.Malauradament l’interès pel seuestudi, la divulgació dels seusvalors i l’adopció de mesures per ala seva conservació ha arribat tard,quan moltes de les espècies viuenun fort procés regressiu que les haportat a estar fortamentamenaçades.

Aquesta publicació és fruit del’interès actual per posar-nosal dia amb els ocells estè-pics, ja que recull les con-

ferències introductòries del l’Interna-tional Symposium on Ecology and Conservationof Steppe-land Birds que es va realitzara Lleida el desembre de 2004, sota l’aus-pici del Centre Tecnològic Forestal deCatalunya, la Universidad Autònomade Madrid i la Universitat de Barcelo-na.

El fet que siguin unes actes, més queno pas un llibre pensat com a tal, fa queno ens trobem davant una obra homo-gènia sinó d’una compilació d’articlesdiversos, els quals sense una solució decontinuïtat, analitzen el coneixementactual d’aquest grup d’espècies. Aixòtambé es veu reflectit en l’àrea d’origende la informació, sobretot Europa i enmenor mesura Àsia, tot i que no peraixò deixen de ser prou interessants elsresultats i conclusions, de ben segurgeneralitzables a la majoria d’indrets iespècies de característiques semblants.Així, entre els diferents articles, n’hi haque revisen les adaptacions comunesd’aquest grup d’espècies, d’origen divers,però també els requeriments ecològicsi, fins i tot, els canvis fisiològics quehan hagut d’experimentar per podersobreviure en unes condicions extre-mes sense aigua i amb temperatures ele-vades. També s’analitza l’estat de con-

servació d’aquestes espècies a Europa,es revisa l’origen dels ocells estèpics ala península Ibèrica, colonitzada ja afinals del terciari, i les fluctuacions quehan viscut des de llavors. Són diversosels articles que analitzen l’impacte queté l’activitat agrícola i ramadera sobreaquest grup d’espècies i com a partirde la segona meitat del segle XX la inten-sificació de l’agricultura i la ramaderiahan comportat la regressió de moltesd’elles. Altres causes que també expli-quen part del fort declivi són igualmentde tipus antròpic; entre aquestes tro-bem la caça, la implantació d’infraes-tructures, la proliferació d’espècies gene-ralistes... En el cas europeu, part de ladavallada de les espècies de caire estè-pic ha estat causada pels efectes de laPolítica Agrària Comuna (PAC), que haafavorit la producció en comptes de laimplantació de mesures agroambien-tals que beneficiïn les espècies més ame-naçades. Així, diversos articles fan espe-cial èmfasi en què és imprescindibleque la PAC corregeixi de forma urgentaquests desajustaments, tot i que d’ells

mateixos es desprèn que hi ha dubtesraonables per pensar que sigui així.

Finalment alguns articles analitzenles relacions entre les espècies i l’habi-tat en diferents localitat europees i esrevisa la problemàtica concreta d’algunsocells com la Hubara asiàtica Chlamy-dotis macqueenii, la Hubara africanaChlamydotis undulata, el Pioc salvatgeOtis tarda i el Xoriguer petit Falco nau-manni, a la vegada que es valora l’inte-rès de les noves tècniques d’estudi basa-des en els Sistemes d’Informació Geo-gràfica que permeten fer models queprediuen les distribucions

En resum, ens trobem davant unamonografia que, a través de diferentsarticles, sintetitza bona part del conei-xement que actualment es té dels ocellsestèpics, l’hàbitat europeu que acull laproporció més alta d’espècies amb inte-rès global i regional de conservaciósegons es descriu a l’obra. En aquestsentit, aquest és un llibre de lecturaobligada, no només per aquells que esti-guin interessats en aquest grup d’espè-cies, sinó especialment per als gestorsdel territori, però també per als polí-tics, ja que ajuda a canviar la percep-ció que sovint es té d’aquests ambientsi posa de manifest la importància deconservar fins i tot els sectors menorscom Catalunya. No cal oblidar, tal comdiu Ian J. Burfield al capítol The con-servation status of steppic birds in Europeque “és de gran importància mantenirles àrees de distribució i les poblacionsde totes les espècies” i, per tant, que“tots els països europeus que acullinocells esteparis han de prendre mesu-res de conservació immediates i estric-tes, amb la finalitat d’evitar un dete-riorament successiu de les poblacions”,frases perfectament aplicables a Cata-lunya.

JOAN ESTRADA

Bota, G., Morales, M.B., Mañosa, S. & Camprodon, J. (eds.). 2005

Ecology and conservation of steppe-land birds Lynx Edicions & Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Barcelona. 344 pp.

l’Abellerol núm. 28 - primavera 2006 15

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUESORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques

La publicació de “l’Atles delMaresme” era un esdevenimentesperat per tots. Aquest llibremostra el treball de prospeccióornitològica més intens fet mai aCatalunya a escala comarcal. Ambell, ens dotem d’una valuosa fontd’informació, aplicable tant per alconeixement com per a ladivulgació i conservació del’avifauna del Maresme.

LAtles dels ocells nidificants delMaresme va ser presentat a Ma-taró el passat 9 de març. L’ac-te, presidit per l’honorable con-

seller Salvador Milà, va significar elnaixement esperat d’una obra endega-da l’any 1998. Es tracta d’un projecteportat a terme per més de 70 ornitò-legs des d’una perspectiva totalment vo-luntària i amb un objectiu principal per-fectament definit: trobar el màxim nombred’evidències de reproducció d’ocellsen cadascun dels 132 quadrats UTM2x2 km en què es va dividir la comar-ca. Cada espècie té un tractament si-milar, d’una pàgina de text, amb di-buix i mapa de distribució inclòs, ones fa una descripció de l’ocell, del seuhàbitat, fenologia i distribució, ambinteressants aportacions als canvis po-blacionals ocorreguts en les darreres dè-cades. A més d’aquesta llista sistemàti-ca, hi ha un capítol d’introducció a lacomarca, un sobre metodologia, unparell de capítols que tracten de l’inte-rès de les diferents espècies i zones, unarxiu fotogràfic i un darrer amb en-grescadores històries personals dels au-tors del llibre. Finalment, un interessantCD acompanya el llibre. En ell, a mésd’una versió molt pràctica i interactivadel propi Atles, hi trobarem l’explicacióde diversos itineraris ornitològics i dejocs per iniciar-se en el món de l’orni-tologia de camp.

En total, en el període 1999-2003 s’han trobat 114 espèciesd’ocells amb evidències de repro-ducció, la qual cosa suposa el49% de les que nidifiquen aCatalunya. Es podrien destacarmoltes coses del llistat d’espè-cies. Per exemple, la presència,en una comarca de relleus tanpoc abruptes, d’espècies típi-cament rupícoles com el DucBubo bubo, la Merla blava Mon-ticola solitarius o la Cotxa fuma-da Phoenicurus ochruros. Tam-bé els ocells exòtics tenen unprotagonisme destacat en elconjunt, amb un total de 7 espè-cies. Amb tot, el Maresme és,sobretot, una comarca domi-nada per dos tipus d’espècies:les forestals i les d’ambientsurbanitzats. Com en tantes altrescomarques catalanes, les espè-cies pròpies d’ambients agrícoles són lesque han patit una regressió més marca-da d’ençà de la publicació de “las Avesdel Maresme: Catálogo, status y feno-logía” per P.J. Cordero, l’any 1983. Algunsexemples d’aquest fenomen particular-ment sever al Maresme, serien les dava-llades poblacionals de la Cogullada vul-gar Galerida cristata, la Puput Upupaepops o la desaparició de la Terrerolavulgar Calandrella brachydactyla.

Per als que, per raons d’escala, ensveiem obligats a treballar amb mostresi haver d’extrapolar resultats mitjançanttècniques estadístiques, l’Atles dels ocellsnidificants del Maresme representa unamagnífica eina de control de la feinarealitzada a escala catalana. Sempre ésconvenient disposar de dades obtingu-des a una escala com més petita millora l’hora de fer avaluacions de l’interèsd’una zona determinada. En aquest sen-tit, aquest llibre és, francament, la millorinversió per a aquells que s’interessin

per la ornitologia de la comarca o d’al-gun del seus municipis. No puc deixar,però, d’aprofitar l’ocasió per engrescarfutures iniciatives similars a prendre enconsideració un element important que,almenys en el llibre, no ha quedat reflec-tit: el control de l’esforç. Tot i que ésevident que hi ha canvis que es podendetectar sense conèixer les hores empra-des en cada quadrat, aquesta informa-ció sol ser determinant per poder ava-luar correctament les diferències entrequadrats, ja sigui en l’espai o al llargdels anys.

Voldria donar una enhorabona moltespecial als quatre editors. El treballde coordinació, compilació, anàlisi, edi-ció, cerca de patrocinadors per a la publi-cació, etc. ha estat molt llarg i sé que,de vegades, ha costat veure-li el final.L’entusiasme ha servit per salvar els obs-tacles i l’obra, finalment, ha vist la llum.

SERGI HERRANDO

Andino, H., Badosa, E., Clarabuch, O. & Llebaria, C. (eds.) 2005.

Atles dels ocells nidificants del Maresme Barcelona.184 pp.

’

l’Abellerol núm. 28 - primavera 2006

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2006. Vull fer-me soci de l’ICO per al 2006 per la qual cosa rebré: Revista Catalana d’Ornitologia,l'Anuari d'Ornitologia i l'Abellerol. Si us plau afegiu les meves dades al directori de subscriptors.

Tipus de quota nn Familiar (36,06 p) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

nn Individual (24,04 p) nn Menor de 18 anys (12,02 p) Data naixement: ___ /___ /___

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitatnnnnnnnn Agència nnnnnnnn Controlnnnn Número de compte nnnnnnnn nnnnnnnn nnnndomiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura: #

AGENDACURSOS DE L’ICOPodeu fer la preinscripció als cursos através del formulari que trobareu al nos-tre web (www.ornitologia.org) o posant-vos en contacte directament amb l’ICO.La data límit de preinscripció per a cadacurs està fixada als 8 dies naturals abansdel seu inici. El nombre de places éslimitat. Per a més informació: Gabriel Gargallo anella@ornitologia.org Tf. 93 458 78 93

Cursos d’introducció a l’anellament

Dirigit a aquelles persones amb conei-xements d’ornitologia que vulguin ini-ciar o ampliar la seva formació en el mónde l’anellament.

La Torrassa, La Guingueta d’Àneu

CODI CURS: A4

Classe teòrica: Ecomuseu de les Vallsd’Àneu (Esterri d’Àneu)Dates: 16-17 de setembre

Cursos d’introducció a l’ornitologia

Dirigit a aquelles persones que vulguininiciar-se en l’observació dels ocells.

Parc Natural de l’Alt Pirineu

CODI CURS: 01

Classe teòrica: Ecomuseu de les Vallsd’Àneu (Esterri d’Àneu)Dates: 17-18 de juny

Parc Natural del Cadí-Moixeró

CODI CURS: 02

Classe teòrica: Oficines del PN del Cadí-Moixeró (Bagà)Dates: 23-24 de setembre

Curs d’iniciació dels ocells mitjançant

la veu i el cant

Dirigit a persones que vulguin millorarla seva capacitat per identificar els ocellsauditivament.

Aiguamolls de l’Empordà (aiguamolls)

CODI CURS: C13

Classe teòrica: El Cortalet (Parc Natu-ral dels Aiguamolls, Sant Pere Pescador)Dates: 3-4 de juny

Parc Natural del Cadí-Moixerò (alta mun-

tanya)

CODI CURS: C14

Classe teòrica: Oficines del Parc Natu-ral del Cadí-Moixeró (Bagà)Dates: 1-2 de juliol

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals (Zoologia)Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93Correu electrònic: ico@ornitologia.org Pàgina web: www.ornitologia.org

ICO