núm. 38 l’Abellerol · 2012-03-19 · núm. 38...

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia estiu/tardor 2009núm. 38

Durant la tardor de 2007 vanparticipar en el projecte PER-NIS un total de 25 estacions,el mateix nombre que la tem-

porada de 2006. A la tardor de 2008,en canvi, hi van participar 21 estacions.Els resultats obtinguts en la temporadade 2007 van mostrar lleugers canvis enla distribució geogràfica de la migracióen comparació amb les temporades ante-riors. Es va detectar menor pas en elspunts transpirinencs clàssics del Piri-neu central (al Cadí, sobretot) i vaaugmentar als passos transpirinencsorientals (coll d’Ares i Castellets). Tam-bé es va notar una relativa disminucióde l’afluència de migrants a la costa cen-tral catalana respecte de la mitjana d’a-nys anteriors. La distribució de les obser-vacions durant la temporada de 2008

va resultar força diferent a les tempora-des anteriors, fet condicionat, en granmesura, per la gran redistribució d’al-gunes localitats de seguiment. Tot i això,per a les estacions que van mantenir lalocalització, també es van poder apre-ciar algunes diferències quant al nom-bre d’exemplars migradors comptats.Durant la tardor de 2007 es van comp-tar un total de 3.746 individus de 28taxons diferents, i 77 individus no iden-tificats. Durant la tardor de 2008 es vandetectar un total de 2.045 individusde 24 taxons diferents, i 42 individusno identificats. El pas de rapinyaires iaus planadores durant la tardor de 2007va tenir un pic molt fort la tercera ses-sió que es correspon amb la tercera set-mana d’agost. El pas de migrants durantla tardor de 2008 va ser molt diferent

al de 2007, almenys pel que fa a la pri-mera meitat del seguiment. Això s’ex-plica per la manca de seguiment a lesestacions del Cadí (Alt Urgell) i Pica-moixons (Alt Camp), estacions que tra-dicionalment recullen el pas més impor-tant d’aligot vesper de finals d’agost.L’esparver vulgar Accipiter nisus és la

segona espècie de rapinyaire més detec-tada durant la migració postnupcialquant a nombre d’individus. En el perío-de 2003-2008 es van comptar un totalde 1947 individus. Aquesta espècie, tanabundant durant la migració, també esreparteix força bé a nivell territorial, toti que es detecten zones per on semblamostrar una certa preferència: el pastranspirinenc central del Cadí i la cos-ta central catalana.

SumariEditorialL’ICO ja lidera un grup de recercareconegut oficialment................... 2

Notícies....................................... 3• Èxit del seguiment per Internetde les migracions de primavera.

• Disponible la nova versió delprograma d’anellament.

• Nou Comitè Editorial de la RevistaCatalana d’Ornitologia.

Resultats del projecte PERNIS:temporades 2007 i 2008 ........... 4

ObituariArtur Sarró: psiquiatre, viatger inaturalista ................................... 9

Novetats avifaunístiquesCrònica OrnitològicaNovembre 2008 – Març 2009 ... 12

Novetats bibliogràfiquesEls nostres naturalistes .................. 14

Agenda ..................................... 16

Raü

lAym

í

Resultats del projecte PERNIS:temporades 2007 i 2008Durant les tardors de 2007 i 2008 es va a dur a terme elseguiment de la migració postnupcial de rapinyaires i ausplanadores mitjançant la xarxa d’estacions del projectePERNIS de l’Institut Català d’Ornitologia. Aquests van serel quart i cinquè anys de funcionament d’un projectedestinat a potenciar el seguiment de la migració derapinyaires a Catalunya.

l’Abellerol

Aligots vespers en migració.

l’Abellerol núm. 38 - estiu/tardor 20092

EDITORIAL

Elrecent estrenat Pla Estratègic 2008-2011 de l’ICO dóna moltaimportància a la recerca que es fa a la nostra institució i reculldiferents objectius que s’han d’assolir per tal que l’ICO esmantingui com un centre de referència a Catalunya en l’estudide l’avifauna. Aquests objectius consisteixen en millorar

l’eficiència de la recerca fins ara feta per la nostra institució, millorar elprestigi científic de l’ICO com a institució de recerca entre la comunitatcientífica i els gestors del medi, obrir noves fonts de finançament i establirmés lligams amb les institucions de recerca catalanes i estrangeres. Entrealgunes de les diferents accions que s’han portat a terme per assolir aquestsobjectius, la nova àrea de recerca va proposar la creació d’un grupd’investigació que pogués desenvolupar les línies de recerca definides en elnostre pla. Per això, el desembre de 2008 es va optar per ser reconegutscom a Grup de Recerca Emergent en la convocatòria d’ajuts per donarsuport a grups de recerca per a l’any 2009. En aquesta convocatòria s’hi vapresentar el “Grup de Recerca en Ornitologia: Aplicacions a la Gestió i a laPlanificació”, constituït per investigadors de l’ICO (Sergi Herrando, JavierQuesada i Santi Guallar), de l’Institut d’Ornitologia de Suïssa (Marc Kèry),del Museu Nacional de Ciènciès Naturals / CSIC (Òscar Gordo), i de laUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic (Jorge Schondube). L’objectiud’aquesta convocatòria va ser reconèixer i donar suport als grups de recercade les universitats i els centres públics i privats de Catalunya. L’Agència deGestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) va fer públics els resultatsde la convocatòria de Grups de Recerca (SGR2009) el passat mes de juny de2009 en la qual es va considerar positivament la proposta de reconeixementdel grup liderat per l’ICO com a Grup de Recerca Emergent. Això suposauna fita molt important per a la nostra associació, la qual veu aixíreconeguda la seva tasca en la recerca científica d’alt nivell, situant-nos a unnivell comparable als grups de recerca de reconegut prestigi d’universitats icentres d’investigació del país. Aquest reconeixement, a més, obre novesfutures portes a vies de finançament de projectes a les quals fins ara l’ICOno hi tenia accés.Aquest grup de recerca manté els objectius científics en els quals, de fet,

ha estat treballant en els darrers anys i segueixen les línies principals derecerca de l’ICO (vegeu www.ornitologia.org/recerca/index.htm). Enconcret, la recerca ornitològica que es duu a terme pretén dotar d’eines a lasocietat en general i als gestors i planificadors del medi natural en particularper aturar la pèrdua de biodiversitat. Els projectes de seguiment d’ocells quees realitzen des de les institucions a les que pertanyen els membres d’aquestequip de treball constitueixen la base per obtenir dades de qualitat sobre labiologia i dinàmica de les poblacions d’ocells, però aquestes dades en síserveixen de poc sense un treball analític profund i amb objectius bendefinits. Cal també remarcar que, malgrat que els ocells constitueixen laprincipal font de dades de l’equip, els seus objectius van més enllà d’aquestgrup taxonòmic i es treballa en la pròpia natura dels ocells com a indicadorsde processos que afecten al conjunt dels ecosistemes. Aquest concessió haestat un reconeixement a l’activitat de recerca fins ara feta per la nostrainstitució, cosa suposa un salt qualitatiu i de prestigi, i indica que anem pelbon camí.

l’AbellerolButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologia

núm. 38estiu/tardor 2009

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Col·laboradorsOriol Baltà

Xavier FerrerRicard GutiérrezSergi Herrando

Joaquim MaluquerDavid Segarra

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: [email protected]àgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de fomentar

la seva conservació.

© 2009 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en el

seu caràcter de directius de l’ICO.

L’ICO ja lidera un grup derecerca reconegut oficialment

l’Abellerol núm. 38 - estiu/tardor 2009 3

NOTÍCIES

Èxit del seguiment per Internet de lesmigracions de primavera

Durant els mesos de març,abril i maig, i gràcies a lacoordinació de l’ICO, lainformació ha estat pen-jada al portal Recerca en

Acció, on s’han recollit les dades pro-porcionades per l’anellament de gaire-bé 20.000 ocells amb la peculiaritat ques’han redactat un seguit de texts expli-catius adreçats al gran públic per tal que

tothom pogués interpretar adequada-ment la informació. Les estacions orni-tològiques que han proporcionat lesdades han estat ubicades a Merzouga(Marroc), les illes Columbrets (Caste-lló), l’illa de l’Aire (Menorca), l’illa deCabrera, el delta de l’Ebre, el delta delLlobregat i els aiguamolls de l’Empor-dà. Tota la informació obtinguda con-tinua disponible al portal, on també s’ha

desenvolupat un joc interactiu per reco-nèixer el cant dels ocells. En paral·lel,també s’han ofert sessions d’anellamenta una quinzena d’escoles, que han pogutconèixer de primera mà aquesta tècni-ca d’estudi.La intenció és prosseguir amb aquest

seguiment on-line l’any vinent.

DAVID SEGARRAEditor de www.recercaenaccio.cat

Disponible la novaversió del programad’anellament

Lanova versió (NouBioPro09) segueix essen-cialment el format de les anteriors, però pre-senta moltes novetats. Aquestes són algu-

nes de les més importants: 1) permet rebre els con-trols i recuperacions que hi ha al banc de dadesde l’OCA en format electrònic i crear historials imapes en combinació amb Google Earth; 2) té unmòdul de consultes més àgil i millorat que afegeixautomàticament a les exportacions d’Excel diver-sos camps d’agrupament temporal i de classifica-ció de primeres captures que faciliten l’anàlisi dedades; i 3) incorpora diversos mòduls que millo-ren el control de la qualitat de les dades (gestió delocalitats, models d’anelles, controls externs).Podeu descarregar-vos la nova versió del NouBio

i obtenir més informació sobre el programa des dela pàgina web de l’ICO.A partir d’ara tots els anelladors de l’ICO rebran

els seus controls i recuperacions en format elec-trònic. Per incorporar aquesta informació alNouBioi crear i veure els historials és indispensable tenirinstal·lada la nova versió del programa.Si necessiteu més informació sobre aquest pro-

grama o teniu qualsevol dubte podeu contactaramb l’Oriol Baltà a l’Oficina Tècnica de l’ICO([email protected]).

Nou Comitè Editorial de laRevista Catalana d’OrnitologiaLa RCO ha actualitzat el comitè editorial ambel relleu de l’editor en cap i l’entrada de dosnous membres.

Fauns dies, el Lluís Brotons va deixar el càrrec d’editor en capde la Revista Catalana d’Ornitologia, tasca que a partir d’araocupa el Roger Jovani. D’altra banda, el Santi Mañosa ha dei-

xat el càrrec d’editor adjunt i ha entrat en Pere Pons. Així, doncs,el comitè editorial de la Revista Catalana d’Ornitologia actualment ésel següent:

Editor executiuRoger Jovani. UFZ, Helmholtz Centre for EnvironmentalResearch-UFZ, Leipzig.

Editors adjuntsLluís Brotons. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Solsona.Òscar Gordo.Museo Nacional Ciencias Naturales, CSIC, Madrid.Sergi Herrando. ICO. Museu de Ciències Naturals, Barcelona.Pere Pons. Universitat de Girona, Girona.Javier Quesada. ICO. Museu de Ciències Naturals, Barcelona.

Aprofitem l’ocasió per convidar a tothom a utilitzar la RCO per ala publicació dels vostres treballs. S’ofereix una revisió ràpida i acu-rada dels manuscrits i un tracte directe i planer amb els autorsque facilita la correcció dels treballs per adquirir un format cientí-fic adient. Podeu consultar els darrers articles acceptats al blog dela revista: http://revistacatalanaornitologia.blogspot.com/

Unes 32.000 persones han pogut saber enguany, setmana a setmana, com ha evolucionatla migració de primavera d’ocells a casa nostra.


REPORTATGE

Resultats del projecte PERNIS:temporades 2007 i 2008

DDurant les tardors de 2007 i2008 es va a dur a terme elseguiment de lamigració post-nupcial de rapinyaires i aus

planadores mitjançant la xarxa d’esta-cions que formen part del projecte PER-NIS de l’Institut Català d’Ornitologia.Aquests van ser el quart i cinquè anysde funcionament d’un projecte que vanéixer l’any 2003 amb la intenció d’u-nificar esforços i metodologies i poten-ciar el seguiment de la migració de rapi-nyaires a Catalunya.Les tres primeres temporades de segui-

ment oficial (2004-2006) van perme-tre iniciar l’extensió territorial de la xar-xa d’estacions del projecte (Herrando& Baltà, 2005; Baltà, 2006; Baltà &Her-rando, 2007). Durant les temporadesde 2007 i 2008 es van fer alguns can-vis pel que fa al nombre d’estacions i laseva situació geogràfica.

Canvis importants en la coberturageogràfica del PERNISDurant la tardor de 2007 van partici-par en el projecte PERNIS un total de25 estacions (Figura 1), el mateix nom-bre que la temporada de 2006. Van cau-sar baixa per diversos motius tres esta-cions que venien funcionant des de2004: turó de les Gatoses (Selva), ser-ra de ca l’Estragués (Vallès Oriental) isantuari de Bellmunt (Osona); i tres mésque s’havien incorporat al projecte durantla temporada de 2006: la Pollosa (Oso-na), coll de Portús (Alt Empordà) i canPaloma (Bages). D’altra banda es vanincorporar sis estacions noves: coll deBòixols (Pallars Jussà), Castelltallat(Bages), serrat de la Figuerassa (Ber-guedà), Camarassa (Noguera), miradordels Tossals (Montsià) i turó del Calit-xo (Conca de Barberà). Aquestes novesestacions van reforçar l’esforç del segui-

ment a tres conques fluvials que podrienser claus en la migració dels rapinyai-res a través del nostre país: la del Llo-bregat, la del Segre i la de l’Ebre.Durant el 2008 es van posar en pràc-

tica algunes modificacions importantsen la filosofia del projecte. Atesa la impor-tància de conèixer la localització de lesprincipals vies migratòries de les dife-rents espècies (un objectiu que encaraestem lluny d’assolir), es va donar unamajor rellevància a la cobertura geo-gràfica de les estacions de seguiment,malgrat que amb això es perdi conti-nuïtat temporal en alguna d’elles. Diten d’altres paraules, es pretén priorit-zar la localització de les vies migratò-ries per davant de les variacions inter-anuals en el nombre de migrants. Enconseqüència, atenent a la petició delcomitè de canviar la localització d’al-gunes estacions, la distribució de lesestacions del projecte durant el 2008va ser lleugerament diferent a la dels

anys anteriors. Així, hi va haver forçavariacions en la cobertura geogràficarespecte l’any anterior. Durant el 2008van funcionar un total de 21 estacionsde seguiment de la migració, per tant,hi va haver una lleugera disminucióen l’esforç de mostreig respecte dels tresanys anteriors: van deixar de funcionarles següents estacions: el Cadí (Alt Urgell),tossal de Carissols (Solsonès), Pica-moixons (Alt Camp), Sant Miquel deGirona (Gironès), Castelltallat (Bages)i Camarassa (Noguera); a la vegada,algunes estacions van canviar de loca-litat de mostreig: sant Mateu (Maresme)i pilar d’Almenara (Urgell); que van sersubstituïdes pel turó de sant Sebastià(Vallès Oriental) i cogulló de cal Torre(Bages), respectivament. Per últim elscol·laboradors de l’estació del Volcà d’Ai-guanegra (Garrotxa) van estar provanttres noves localitats de la comarca: Cap-sec, Sant Abdó i la roca del Migdia (totsells a la Garrotxa).

Aquest informe mostra els resultats obtinguts pel projecte de seguiment de la migració postnupcialde rapinyaires i aus planadores durant el quart i cinquè anys de funcionament del projecte.

Mascle adult d’aligot vesper en migració.

Fran

Trab

alo

n


Variacions interanualsEls resultats obtinguts en la temporadade 2007 van mostrar lleugers canvis enla distribució geogràfica de la migracióen comparació amb les temporades ante-riors. Es va detectar menor pas en elspunts transpirinencs clàssics del Piri-neu central (al Cadí, sobretot) i va aug-mentar als passos transpirinencs orien-tals (coll d’Ares i Castellets). També esva notar una relativa disminució de l’a-fluència de migrants a la costa centralcatalana respecte de la mitjana d’anysanteriors.

Les noves estacions situades a la con-ca del Segre, coll de Bòixols i Cama-rassa, no van tenir un pas tant impor-tant com s’esperava, sobretot tenint encompte que estan situades en una zonaque en principi podria correspondre ala mateixa via migratòria que l’estaciódel Cadí, tradicionalment un moltbon lloc de pas. Per contra, les novesestacions situades a la conca del Llo-bregat, el serrat de la Figuerassa i Cas-telltallat, van tenir una afluència demigrants força alta. D’altra banda, lesestacions del pilar d’Almenara (Urgell)

i Picamoixons (Alt Camp) van mante-nir el bon nombre de migrants quehavien comptabilitzat la temporada ante-rior (Figura 2).La distribució de les observacions

durant la temporada de 2008 va resul-tar força diferent a les temporades ante-riors, fet condicionat, en gran mesura,per la gran redistribució d’algunes loca-litats de seguiment. Tot i això, per a lesestacions que van mantenir la localit-zació, també es van poder apreciar algu-nes diferències quant al nombre d’e-xemplars migradors comptats. L’estaciódel Pirineu central de les Pardines vatenir una bona recuperació després dedos anys de nombres més baixos. Quanta les estacions del Pirineu oriental, elsCastellets i Comanegra van patir unaforta davallada respecte de temporadesanteriors, mentre que coll d’Ares vamantenir bons nombres de migrants.El nombre de migrants comptats a les

estacions de la costa central catalana nova variar gaire respecte d’anys anteriors,a excepció de l’estació del turó Blau enquè va disminuir significativament. Caldestacar els bons nombres de migrants

Figura 2. Nombre de rapinyaires ialtres planadores per estació durantla temporada de 2007.

Codi Estació Municipi Comarca1 Cadí Alàs i Cerc Alt Urgell2 Volcà d'Aiguanegra Olot Garrotxa3 Canòpolis Sitges Garraf4 Puig de l'Àliga-Tres Partions Olèrdola Alt Penedès5 Turó de la Magarola Barcelona Barcelonès7 Sant Mateu Teià Maresme8 L'Enclusa Taradell Osona14 Les Pardines Quart de la Fontaneda Sant Julià de Lòria16 Sant Miquel Girona Girona Gironès19 Tossal Carissols Odèn Solsonès22 Pi Fustera Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat24 Coll d'Ares Molló Ripollès25 Turó Blau Barcelona Barcelonès26 Els Castellets Camprodon Ripollès28 Comanegra Montagut Garrotxa29 Castell d'Ascó Ascó Ribera d’Ebre30 Cap del Port de la Bonaigua Alt Àneu Pallars Sobirà32 Lo pilar d'Almenara Agramunt Urgell34 Picamoixons Valls Alt Camp35 Coll de boixols Abella de la Conca Pallars Jussà36 Castelltallat Sant Mateu de Bages Bages38 Serrat de la figuerassa Berga Berguedà41 Camarasa Camarasa Noguera42 Mirador dels Tossals Mas de Barberans Montsià43 Cogulló de cal torre Rajadell Bages46 Turó del Calitxo Llorac Conca de Barberà55 Turó de Sant Sebastià Llinars del Vallès Vallès Oriental56 Capsec la Vall de Bianya Garrotxa57 Sant Abdó Santa Pau Garrotxa58 Roca del Migdia Mieres Garrotxa

3-4950-9495-140141-186

187-232

233-277

278-323

324-396

370-414

415-460

Figura 1. Localització de les estacionsque van participar en el projectePERNIS durant les temporades de2007 (negre) i 2008 (vermell).

30

14

135

19

4132

29

42

34

46

4

3

225

257

55

20072007+20082008

8

43

36

38

26

562

2428

5758

16


que van passar per la vall del Llobregat,al serrat de la Figuerassa (estació 38)al nord, i posteriorment per la serrala-da prelitoral catalana, al cogulló de calTorre (43) i al mirador dels Tossals (42).Durant la tardor de 2007 es van comp-

tar un total de 3746 individus de 28taxons diferents, i 77 individus no iden-tificats (Taula 1). Les espècies més abun-dants van ser les següents: aligot vesperPernis apivorus (2091 individus); espar-ver vulgar Accipiter nisus (325); milànegreMilvus migrans (240); aligot comúButeo buteo (196); arpella vulgar Circusaeruginosus (184); xoriguer comú Falcotinnunculus (163); àguila marcenca Cir-caetus gallicus (142); falcó mostatxut Fal-co subbuteo (93); i àguila calçada Hie-raaetus pennatus (39).Durant la tardor de 2008 es van detec-

tar un total de 2045 individus de 24taxons diferents, i 42 individus no iden-tificats (Taula 1). Les espècies més obser-vades van ser les següents: aligot vesper(974 individus); esparver vulgar (303);xoriguer comú (150); àguila marcen-ca (143); cigonya blanca Ciconia cico-nia (113); arpella vulgar (73); aligotcomú Buteo buteo (72); falcó mostatxut(49); i àguila calçada (29).

Fenologia del pas migratoriEl pas de rapinyaires i aus planadoresdurant la tardor de 2007 va tenir un picmolt fort la tercera sessió que es cor-respon amb la tercera setmana d’agost,a diferència de la mitjana dels anys 2004a 2006, en què la fenologia va tenir trespics relativament marcats, l’un a mei-tats d’agost, un segon a principis desetembre i l’altre a mitjans de setembre(Herrando & Baltà, 2005; Baltà, 2006;Baltà & Herrando, 2007). Aquest valortan alt en la tercera sessió cal atribuir-lo en gran part al pas important d’ali-got vesper a l’estació de Picamoixons,tal i com ja havia passat la temporadaanterior.El pas de migrants durant la tardor

de 2008 va ser molt diferent al de 2007,almenys pel que fa a la primera meitatdel seguiment. Això s’explica per la man-ca de seguiment a les estacions del Cadí(Alt Urgell) i Picamoixons (Alt Camp),

Figura 3. Nombre de rapinyairesi altres planadores per estaciódurant la temporada de 2008.

Espècie Nom científic 2007 20081 Cigonya negra Ciconia nigra 6 22 Cigonya blanca Ciconia ciconia 2 1133 Accipítrids Accipitridae 35 194 Aligot vesper Pernis apivorus 2.091 9745 Aligot vesper-comú Pernis-Buteo 196 Milà indeterminat Milvus sp. 147 Milà negre Milvus migrans 240 298 Milà reial Milvus milvus 36 39 Aufrany Neophron percnopterus 2

10 Àguila marcenca Circaetus gallicus 142 14311 Arpella indeterminada Circus sp. 1012 Arpella vulgar Circus aeruginosus 184 7313 Arpella pàl·lida Circus cyaneus 5 114 Esparver cendrós Circus pygargus 30 415 Accipiter indeterminat Accipiter sp. 5 116 Astor Accipiter gentilis 30 3317 Esparver vulgar Accipiter nisus 325 30318 Aligot comú Buteo buteo 196 7219 Àguila daurada Aquila chrysaetos 6 420 Àguila calçada Hieraaetus pennatus 39 2921 Àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus 2 322 Àguila pescadora Pandion haliaetus 16 1423 Falcó indeterminat Falco sp. 29 1724 Xoriguer comú-petit F. tinnunculus-F. naumanni 125 Xoriguer comú Falco tinnunculus 163 15026 Esmerla Falco columbarius 327 Falcó mostatxut Falco subbuteo 93 4928 Falcó de la reina Falco eleonorae 10 129 Falcó pelegrí Falco peregrinus 13 7

No identificat No identificat 77 42TOTAL 3.823 2.087

REPORTATGE Resultats del projecte PERNIS: temporades 2007 i 2008

Taula 1. Nombre d’espècies de rapinyaires i aus planadores comptades en el conjunt dela xarxa PERNIS durant les temporades de 2007 i 2008.

1-27

28-5455-8283-109

110-136

137-163

164-190

191-218

219-245

246-272


estacions que tradicionalment recullenel pas més important d’aligot vesper definals d’agost (Figura 4).

Determinació de les vies migratòriesEncara falten moltes dades per poderdeterminar quines són les principals vies

migratòries des rapinyaires i resta de pla-nadors a Catalunya. Poc a poc, elscol·laboradors del PERNIS van recollintuna valuosa informació que en el futurha de servir per assolir aquest objectiu.La determinació de les vies migratòriesnecessitarà de més dades, però no només

això. A diferència dels atles d’ocells repro-ductors i hivernants, la metodologia perfer mapes de vies migratòries s’ha des-envolupat molt poc i hores d’ara enca-ra estem en una fase preliminar d’esta-bliment d’hipòtesis de vies teòriques enfunció de les característiques de l’ocell,del relleu i de la meteorologia. Ja enshem posat a treballar estudiant, entrealtres, com funciona el vol amb para-pent, però hi ha molt camí per enda-vant.

L’esparver vulgar: un migrador forçaregular a casa nostraL’esparver vulgar Accipiter nisus és la sego-na espècie de rapinyaire més detectadadurant la migració postnupcial quant anombre d’individus. En el període 2003-2008 es van comptar un total de 1947individus.

Taula 2. Llista d’estacions i col·laboradors del projecte PERNIS durant les temporades de 2007 i 2008.

Codi Estació Participants1 Cadí Jordi Dalmau, Jordi Nicolau, Sara Orgué i Núria Tomàs2 Volcà d'Aiguanegra Fran Trabalon, Ruth Garcia, Lluís Gay, Mike Lockwood, Helena Rivera, Anna Rosa González, Tomàs Admetlla,

Xevi Teixidor i Pere Corominas3 Canòpolis Rodrigo del Amo4 Puig de l'Àliga-Tres Partions Cisco Guasch, Xavier Parra, Marc Peris, Xavier Bayer i Humbert Salvadó5 Turó de la Magarola Daniel Díaz, Albert Petit, Jordi Ponce, Xavier Larruy i Ferran López7 Sant Mateu Jordi Sala, Daniel González, Cristina Prieto, Joan Grajera, Jaume Castellà, Adrià i Rubén8 l'Enclusa Josep Mª Prat i Ramon Prat14 Les Pardines Ann Matschke16 Sant Miquel Girona Miguel Ángel Fuentes, Mercedes Carcas, Montse Geli, Noel Fuentes, Ponç Feliu19 Tossal Carissols Fermí Sort22 Pi Fustera Ferran Arenas24 Coll d'Ares Manel Dinarés25 Turó Blau Carlos Alberto Oliver26 Els Castellets Òscar Pérez28 Comanegra Joan Vidal29 Castell d'Ascó Ivan Jurado, Pere Josa30 Cap del Port de la Bonaigua Mar Balagué, Maria Pou, Jordi Guillén32 lo pilar d'Almenara Marc Anton, Oriol Baltà34 Picamoixons Francesc Parés, Joan Rodríguez, Pere Josa35 coll de Bòixols Fermí Sort36 Castelltallat Oriol Baltà, Marc Anton38 serrat de la Figuerassa Miquel Batriu, Marta Calderer, Àngela Guitart, Joan Pujol, Antònia Sibila41 Camarasa Max Solana42 Mirador dels Tossals Joan Mestre i Claudi Baiges43 Cogulló de cal Torre Marc Anton, Anna Dalmau, Roger Sanmartí i Oriol Baltà55 Turó de Sant Sebastià Jordi Sala, Daniel González, Cristina Prieto, Joan Grajera i Jaume Castellà56 Capsec Fran Trabalon57 Sant Abdó Fran Trabalon58 Roca del Migdia Fran Trabalon

1.600

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

agost setembre octubre

Nombred’individus

Figura 4. Nombre total de rapinyaires iaus planadores censades per sessió en elconjunt de la xarxa PERNIS durant lestemporades de 2007 i 2008 i la mitjanadels anys 2003-2008.

2007 2008 Mitjana 2003/2008


Aquesta espècie tan abundant durantla migració també es reparteix força béa nivell territorial, tot i que es detectenzones per on sembla mostrar una cer-ta preferència: el pas transpirinenc cen-tral del Cadí i la costa central catalana(Figura 5). L’esparver vulgar és un rapi-nyaire de mida petita que, tot i que apro-fita bé els corrents d’aire ascendentper guanyar alçada, planejar i volar avela, utilitza amb freqüència el vol batutper desplaçar-se (Bildstein 2006). Tem-poralment, les citacions d’aquesta espè-

cie es concentren des de final d’agost afinal de setembre, i sembla que el perío-de de mostratge del PERNIS cobreix béla fenologia de la migració postnupciald’aquesta espècie (Figura 6).

Els col·laboradorsdel programa PERNISEl projecte PERNIS és possible gràciesa la valuosa col·laboració de tots els seusparticipants. Any rere any es va incre-mentant el nombre de col·laboradorsdel projecte (Taula 2). El PERNIS rep el

suport del Departament deMedi Ambienti Habitatge de la Generalitat de Catalu-nya, concretament al Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa i al ParcNatural del Cadí-Moixeró, de la Dipu-tació de Barcelona, al Parc Natural delGarraf, i del Parc de Collserola. Agraïmtambé la col·laboració de l’equip d’in-vestigadors amb els que estem iniciantla cerca de les vies migratòries: LluísBrotons, Oscar Gordo i Javier Quesada.Finalment, un agraïment molt especialals membres del Comitè PERNIS: FranTrabalon, Emili Bassols, Jordi Dalmau,Jordi Nicolau, Rodrigo del Amo, Fran-cesc Llimona, Sergi Herrando, MarcPeris, Cisco Guasch, Jordi Sala, MarcBertran, Marc Anton, Pere Josa i OriolBaltà.

Participar en el programa PERNISPer participar en el projecte PERNISheu de posar-vos en contacte amb el seucoordinador: Oriol Baltà [email protected] / tf 93 4587893

ReferènciesNewton, I. 2008. The Migration Eco-

logy of Birds. London: Academic Press.Baltà, O. &Herrando, S. 2007. Resul-

tats del projecte PERNIS durant la tar-dor de 2006. L’Abellerol 34: 4-7.Baltà, O. 2006. Migració de rapiny-

aires a través dels Pirineus catalans. L’A-bellerol 33: 4-6.Baltà, O. 2006. Segon any de segui-

ment de la migració postnupcial de rapi-nyaires i aus planadores. L’Abellerol 29:4-9.Bildstein, K.L. 2006. Migrating rap-

tors of the world: their ecology and con-servation. Cornell: Cornell UniversityPress.Cramp, S. & Simmons, K.E.L. 1980.

Birds of the Western Palearctic. VolumeII. Hawks to Bustards. Oxford: OxfordUniversity Press.Herrando, S. & Baltà, O. 2005. Pri-

mers resultats del programa PERNIS.L’Abellerol 25: 4-8.

ORIOL BALTÀ & SERGI HERRANDO

[email protected]

Figura 6. Nombre d’exemplars d’esparver vulgar censats per sessió durant el seguimentdel programa PERNIS en el període 2003-2008. S’han utilitzat les dades de totes lesestacions del programa PERNIS que van funcionar durant les 6 temporades deseguiment.

Figura 5. Nombre d’individus d’esparvervulgar censats per estació durant elseguiment del programa PERNIS els anys2003-2008. S’han utilitzat les dades detotes les estacions del PERNIS.

REPORTATGE Resultats del projecte PERNIS: temporades 2007 i 2008

70

60

50

40

30

20

10

0

Nombred’individus

agost setembre octubre

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1-26

27-51

52-76

77-101102-126

127-151

152-176

177-201

202-226

227-251


Psiquiatre com el seu pare RamonSarró –deixeble i introductor deFreud–, i viatger com l’avi AlbertMartín, qui, com a editor, va

publicarMaravillas de la vida animal, unllibre que el fascinà, tot iniciant-lo a laseva altra gran passió de la seva vida.Aquí no correspon tractar d’Artur Sar-

ró com el competent professional quefou, sinó l’home lliurat a l’aventura delsviatges i al goig de la natura, que s’en-llacen estretament.En data 31 de maig de 2008, tan prò-

xima al seu final, “El Periódico” va publi-car l’entrevista que li féu Xavier Moret,en la qual destacava la seva condició degran viatger. En les respostes de l’Artura les preguntes de l’entrevistador, des-tacava que l’Àfrica fou el seu destí pre-dilecte, des d’una visita iniciàtica a Kenyael 1965, i que, del continent africà, enprimer lloc el va atraure la fauna, peròque “després, en el tercer viatge, al Txad,vaig descobrir la gran varietat d’ètnies,una arquitectura interessant, el contac-te amb la gent, les converses...”. Com-provem que, si volguéssim aprofundirmínimament la faceta viatgera de l’amicArtur, ens caldria un espai múltiple delque ara li dediquem per subratllar-nela seva activitat com a naturalista i, sobre-tot, ornitòleg.En efecte, veritable africanista, va visi-

tar aquell continent més de quarantavegades, deu o dotze de les quals hoforen al Marroc i la resta a l’Àfrica sub-sahariana. Diverses travesses del deserten “jeep”, sol o acompanyat; l’Àfricaoriental, sobretot Kenya i Tanzània, queofereixen el major espectacle faunísticdel planeta; i l’Àfrica occidental o atlàn-tica, on la faceta cultural i antropolò-gica apareix en un primer pla. En lacitada entrevista explicava que “men-tre filmava el festival de Gerewol delsbororo, al Níger, la visió se m’ennuvo-

lava perquè se m’escapaven llàgrimesd’emoció. És un espectacle veure cen-tenars de famílies aplegades a la saba-na per cantar, ballar, pactar matrimo-nis, fer negocis...”. I segueix: “El paísdogon, a Mali i a les terres altes d’E-tiòpia, també són impressionants”. Afe-gim-hi Camerun, la Costa d’Ivori, elCongo. I, encara, Botswana, Zimbab-we, i d’altres.Un dels resultats dels recorreguts afri-

cans ha estat la impressionant col·leccióde màscares que Artur va aplegar, a laratlla de cinc-centes, part de les qualses mostren en una gran sala de la sevacasa, recobrint literalment totes les paretssense deixar el mínim espai buit. Uncomentari adequat a aquesta exposiciód’art africà, no està a l’abast del qui sig-na el present record.Però Artur Sarró, en tant que incan-

sable rodamón, no va pas limitar-se ala seva Àfrica estimada. Que sapigu-em, va navegar per l’arxipèlag de lesGalàpagos, abans que el turisme hi fesacte de presència. També va recórrerel Perú. I l’Índia, Ceilan, Myanmar,

Thailàndia, Cambotja amb l’insupera-ble Angkor...No cal dir que, a un nivell pròxim,

Artur coneixia tots els indrets d’interèsnatural de la Península ibèrica, comen-çant per Doñana i Gallocanta, i la majo-ria dels que tenen algun atractiu cul-tural.Els inicis d’Artur Sarró com aficionat

a la natura ho foren com aquariòfil. Desolter disposava i tenia cura d’uns tren-ta aquaris. Una anècdota reveladorade la seva ictiofília l’explica la seva mu-ller, Irene Maluquer. Es van conèixerl’any 1954 en un congrés mèdic, on ellaexercia de traductora, i quan els vanpresentar, al sentir el seu cognom, Arturva preguntar-li:Ets parenta de qui va escriure L’aquari

d’aigua dolça?Es referia a Salvador Maluquer Nico-

lau, oncle de Irene i autor d’aquest extensi documentat manual, editat a Barce-lona l’any 1918.El nuviatge i matrimoni, l’any 1959,

fou decisiu per interessar l’Artur en l’or-nitologia, ja que l’ambient familiar que

OBITUARI

Artur Sarró: psiquiatre,viatger i naturalistaEl dia 8 d’agost de 2008, Artur Sarró traspassà als 74 anys i, en la notícia del seu òbit, sesintetitzava la seva vida amb els tres qualificatius que encapçalen aquesta breu semblança.

Sortida a l’Encanyissada (delta de l’Ebre) la tarda de l’onze d’octubre de 1977

Xav

ier

Ferr

er


aportava la Irene no podia ser més favo-rable per a incitar l’interès pels ocells.Sobretot gràcies al seu germà Salvador,responsable aleshores de l’organitzacióde l’associacionisme ornitològic a Cata-lunya, curador informal de la secciód’aus del Museu de Zoologia de Barce-lona (ara de Ciències Naturals), i queiniciava -1956- l’estudi sistemàtic del’avifauna del delta de l’Ebre. Així doncs,de bon principi Artur participava a lesexcursions del grup català de la SEO,dirigides pel seu futur cunyat. Irenerecordava que la primera d’aquelles sor-tides a la que assistí Artur fou a la Ricar-da (el Prat de Llobregat), en el curs dela qual “descobrí” els ocells.No tenim el registre de les prospec-

cions ornitològiques participades o prac-ticades per Artur Sarró. Però, gràcies ala característica meticulositat de Salva-dor Maluquer, disposem de les refe-rències, datades amb tota exactitud, delsassistents a totes les efectuades al del-ta de l’Ebre entre 1956 i 1970. Afegimque aquest treball de Salvador Maluquerés el més ampli i exhaustiu sobre el Del-ta, acomplert en el segle XX. Doncs bé,Artur hi fou present en vint-i-quatred’aquestes visites, de 1960 a 1969.D’entre aquestes prospeccions desta-

caria la del 20 de maig de 1960, en elcurs de la qual, juntament amb Salva-

dorMaluquer, van trobar a l’illa de Buda,en la zona situada entre el Calaix de laMar i les Moixarres, fins a vint-i-cincnius de gavines (Larus ridibundus) a ter-ra, entre les mates de soses o salicòr-nia. Destaquem que constitueix la pri-mera citació plenament comprovada denidificació de l’espècie a la penínsulaIbèrica (“Ardeola”, VI, 1).El delta de l’Ebre seguí essent un

objectiu ornitològic predilecte d’ArturSarró, ja conclosa l’esmentada campa-nya sistemàtica menada per SalvadorMaluquer. Així, el 30 de maig de 1975,juntament amb Xavier Ferrer Parareda,descobriren, a la Punta de la Banya, laprimera nidificació de la gavina cap-blanca (Larus genei) al Delta. Afegimal respecte, que deu anys enrere, en elsdies 29 i 30 de juny de 1965, Artur,juntament amb el seu gran company iamic J.R. Pons Oliveras, havien trobattres nius d’aquesta gavina a la llacunade Fuente de Piedra (Màlaga), quannomés se’n coneixia la cria a Doñana(“Ardeola”, 11, 2).Una prova més d’aquesta dedicació

al delta de l’Ebre l’he trobada en unapunt a la meva llibreta de camp: “ArturSarró comunica que a la darrera set-mana de maig de 1981, va trobar noupolls d’ànec blanc (Tadorna tadorna) alsAlfacs, després d’haver observat la pare-

lla d’adults a molt poca distància i enactitud de vetllar per la llocada”.Les dues expedicions estrictament

ornitològiques més notables en les quèva participar Artur Sarró, foren a Mau-ritània.En primer lloc, el maig de 1967, a

l’anomenat “Banc d’Arguin”, una suc-cessió d’illots i de baixos a la costa nordde Mauritània, entre Port-Etienne i elcap Timiris, on niava o s’estacionavauna riquíssima avifauna, sobretot paleàr-tica. A més de l’Artur, els expediciona-ris foren: J.R. Pons Oliveras, WolfgangvonWesternhagen i L. Gutiérrez Pagès(“Ardeola”, XII, 2).I, com a continuació de l’anterior, un

recorregut en “jeep” de 3.000 kms., perpistes, a través de territori mauritànic.Allí van trobar uns ocells molt refiats–no es caçaven- i de component més imés etiòpic, a mesura que es dirigiencap al sud (“Ardeola”, XIV).No cal pas subratllar que en el curs

dels viatges empresos per Artur Sarró,la natura i els ocells, en particular, hiocupaven un lloc preferent. Així, al parcornitològic de Keoladeo Ghana, al Rajas-than, en els anys vuitanta del segle XX,va poder veure i filmar els escassos exem-plars, que encara hi passaven l’hivern,de la poblacio occidental de la magní-fica grua siberiana, tan amenaçada d’ex-tinció.En el curs de viatges compartits, hem

pogut contemplar les nostres grueseuroasiàtiques hivernant a les fonts delNil blau, a Abissínia. L’abellerol car-minat i la rara grua carunculada, al del-ta de l’Okavango. L’esplèndid paó reialsalvatge i l’àgil gall silvestre (Gallus son-neratii) al parc de Nagarahole, a l’Índiadel sud. O uns ànecs canyella al riuAyeyarwaddy, la columna vertebral deMyanmar.A part dels articles científics resse-

nyats, Artur Sarró ha deixat un grannombre d’articles d’opinió així comde caràcter informatiu, en els quals pale-sa la riquesa natural –sobretot ornito-lògica- existent, i el gran risc que cor-re per l’acció humana. Articles a la revis-ta “Destino”; nombrosíssims a “La

OBITUARI Artur Sarró: psiquiatre, viatger i naturalista

Excursió a Doñana, any 1964. D’esquerra a dreta, Josep R. Pons, Artur Sarró,Salvador Maluquer i Irene Maluquer.

Sal

vad

or

Mal

uq

uer


Vanguardia”, a “Vida silvestre”, a “Cazafotogràfica”, a “Gaceta ilustrada”, i d’al-tres.És d’una gran importància la pro-

ducció de documentals –una quaran-tena- de tema naturalístic, que es segu-eixen projectant, tot mantenint vivententre nosaltres, la presència d’Artur.Citem: “Marisma viva”, “Sierra viva”,“Lagunas y corrales de Doñana”, el “Bancd’Arguin”, així com dels molts païsosafricans visitats. I no cal ponderar lariquesa del seu arxiu fotogràfic. Justreconeixement dels seus mèrits, li fouatorgada la Medalla 2005-2006 d’UNI-CA (Union Internacionale du CinemaNon Professionnel).Cal destacar que l’actuació pública tan

notòria d’Artur Sarró en pro de la natu-

ra, la inicià en un període en el qual erenben escasses les manifestacions d’aquestaíndole. I ho féu en un doble aspecte: perla transmissió apassionada del seu inter-ès per la vida animal; i per la constant iaferrissada defensa del patrimoni natu-ral que hem de protegir i transmetre ales futures generacions.Per a concloure, voldria subratllar els

trets més destacats que caracteritzarenla personalitat de l’amic i cosí Artur Sar-ró.Comencem per l’amistat. Artur vivia

envoltat d’amics, el millor indicador dela seva excel·lència, que l’acompanya-ren en els seus viatges, i també, i molt,en la seva malaltia final. Entre tots ellscal destacar Josep Ramon Pons Olive-ras, company fraternal d’innumerables

excursions i de veritables expedicionsals indrets més insospitats.La família ocupava un lloc essencial en

la seva agenda vital. Només cal dir que,sempre que era possible, Irene l’acom-panyava. I no pas a París o a Londres,sinó a visitar els pigmeus de la selva delCongo o a dormir al ras a Botswana.Frugal, adaptable en extrem a les ter-

res que visitava. Era unmodel i un exem-ple, especialment pels que vam veure’lmenjar, amb autèntica fruïció, la gomo-sa “injera” de gust àcid, aliment bàsicals altiplans abissinis.Professionalment, com a psiquiatre,

fou d’una honestedat proverbial. Qua-litat que s’estenia a tots els àmbits de laseva existència.Finalment, cal ressaltar l’entusiasme,

que, com una arrel vital impulsava mol-tes de les seves realitzacions. Una anèc-dota viscuda ho il·lustra. En el curs d’u-na acampada a l’Okavango, el nostregrup contemplava una posta de sol a lavora del riu. Com tinc escrit a les mevesnotes: “Tot just quan el declivi del solhavia atès la línia de l’horitzó, apareguéenfront nostre un ramat d’elefants queanaven a abeurar-se. En comptarem finsa divuit, de totes les mides i edats... Men-tre bevien, el cel virava al rosat i, des-prés, al roig cada cop més intens. I elselefants, assossegats, continuaven xuclantl’aigua... A nosaltres, meravellats per l’es-pectacle, ens costà reaccionar com a fotò-grafs. Artur Sarró, entusiasmat, excla-mà: “Això val totes les pessetes del món”.Era l’any 1992 i encara no regia l’euro!

JOAQUIM MALUQUER SOSTRES

Josep R. Pons, Artur Sarró i Salvador Maluquer, Doñana, any 1964.S

alva

do

rM

alu

qu

er


NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

Novembre 2008El pelicà vulgar Pelecanus ono-crotalus més famós de Catalu-nya, que fins i tot va esdevenirtelevisiu (www.tv3.cat/videos/996819/Un-pelica-extraviat-viu-amb-cigonyes) va restar a l’abo-cador de Montoliu de Lleida eldia 16.El presumpte martinethíbrid de la Tancada, al delta del’Ebre, es va anar veient a la sevazona habitual el dia 27. A MasPla, Baix Empordà, el dia 8 esva veure un mascle de primerhivern d’arpella pàl·lida russa Circusmacrourus que es va tornar a relocalit-zar el dia 10. L’observació d’una guatllamaresa Crex crex creuant una pista alpuig Portugal, Santa Cristina d’Aro, Giro-na el dia 23 és força remarcable perquèla majoria d’observacions de l’espèciecorresponen a captures en mà d’ocellsaccidentats. Es van veure un parell defredelugues gregàries Vanellus gregari-us juntes als arrossars de Pals, Baix Empor-dà, el dia 8. El dia 10 encara romaniena la zona les dues i un individu hi va

restar fins a finals de mes, atraient for-ça observadors, fins i tot de l’estranger.A la sempre sorprenent desembocadu-ra del Besòs, es va veure un jove de papa-mosques menut Ficedula parva el dia 2i el mateix dia es va observar i poste-riorment anellar un mascle adult de lamateixa espècie al delta de l’Ebre.

Desembre 2008El pelicà de Lleida es va veure per lazona de Montoliu de Lleida en diferentsdates al llarg del mes. El dia 11 es va

veure un cabussó orellut Podi-ceps auritus al delta del Llo-bregat que hi hivernaria a lazona fins al febrer de 2009. Allitoral, a finals de mes es varegistrar un temporal que vacomportar destrosses diversesentre elles la destrucció de l’ú-nica localitat coneguda de criade l’ocell de tempesta a les illesMedes i la pèrdua de la majo-ria de caixes-niu que hi haviaa les illes, algunes situades amés de 15metres sobre el nivelldel mar. Als aiguamolls de l’Em-pordà, el dia 21 es va obser-var un grasset de costa Ant-

hus petrosus. El dia 11, a Osde Balaguer va aparèixer unsit blanc Plectrophenax niva-lis.

Gener 2009Les comarques de la plana deLleida continuaven donantsorpreses el gener de 2009.Després d’unes observacionsde fa uns anys, un cigne petitCygnus columbianus de primerhivern va aparèixer al Segre aAitona el dia 17 i hi va restar

almenys fins el dia 28. També a Lleida,el pelicà de Montoliu es va moure capal Pla d’Urgell fins que es va veure aMollerussa el dia 6 o a l’estany d’Ivarsels dies 8 i 9 per tornar cap a Montoliudel 23 a final de mes. Al delta del Llo-bregat va aparèixer un èider Somateriamollissima el dia 31 i que va restar a lazona fins el dia 8 de març. També a lazona es va haver de controlar un ànecde Jamaica Oxyura jamaicensis que esva detectar el dia 8 i que va restar a lazona fins el dia 11. A principi de mes esva veure una calàbria grossaGavia immeral delta de l’Ebre i a mitjans de mes unatambé al delta de la Tordera. No obstantaixò, la observació més sorprenent vaser la d’un exemplar als estanys de Sils,la Selva, el dia 29, la primera per a lazona. El cabussó orellut del delta delLlobregat va ser present tot el mes. Entreels milers de fredelugues hivernants al’Empordà, el dia 1 es va retrobar unade les fredelugues gregàries Vanellusgregarius detectades a la tardor, aquestcop al municipi de Torroella de Mont-grí. Una mica més al sud, a Solius, el dia3 va aparèixer un gavià caspi Larus ca-chinnans, mentre que un altre, un ex.gairebé adult, era al port de Tarragona

Sit capblancEmberiza

leucocephalos

L’hivern 2008-2009 serà recordat per a molts com el de les ventades que ens van dur al’interior de Catalunya grups nombrosos de gavinetes de tres dits, o per ser l’hivern delpelicà a Lleida o pels més avesats a la recerca de rareses, per les benvingudes novetats enforma del sit capblanc i del gavinot polar detectats aquesta temporada.

Crònica Ornitològica Novembre 2008 – Març 2009

Raf

aA

rmad

a

Mapa de les observacions de gavineta detres dits durant el gener-febrer de 2009

(Font Ornitho).


el dia 11. A Balaguer, es va detectar unagavina cendrosa Larus canus al Segre eldia 18. A partir del dia 24 i a causa d’ungran temporal de ponent, es van regis-trar observacions de gavineta de tresdits Rissa trydactyla gairebé per tot Cata-lunya, interior inclòs. Una anàlisi preli-minar efectuada al portal http://www.ornitho.cat dóna un total de més de 850exemplars detectats.La piula grossa Anthus richardi va

hivernar almenys al delta de l’Ebre, ones va veure un ocell el dia 1 i un altreun mes més tard al mateix lloc de lacomarca del Montsià. El dia 25 uns visi-tants estrangers van observar un mos-quiter de doble ratlla Phylloscopus inor-natus a l’aguait de les Gantes, PN Aigua-molls de l’Empordà. A la collada de Toses,Ripollès, es va detectar un màxim de450 pardals d’ala blancaMontifringillanivalis el dia 10. La raresa del mes i pot-ser de l’any va ser un sit capblanc Embe-riza leucocephalos trobat a Aspa, Segrià,el dia 2 pel matí i que va durmolts obser-vadors a conèixer aquest racó dels secanslleidatans a la recerca d’aquesta raresaque es va anar veient associada a ver-deroles Emberiza citrinella almenys finsel dia 11.

Febrer 2009El dia 8 va aparèixer una oca de galtablanca Branta leucopsis al delta del Llo-bregat, que hi restaria fins a final de mesi mitjans de març. Una oca de collarBranta bernicla es va veure al Fangar,delta de l’Ebre, el dia 21. Les calàbriesgrosses seguien veient-se cap el deltade l’Ebre (dia 22) o la costa nord delMaresme, prop la Tordera (dia 8). Percontra, el cabussó orellut que hi haviaal litoral del delta del Llobregat va mar-xar el dia 8. El primer ocell de tempestaHydrobates pelagicus melitensis de la tem-porada es va veure el dia 7 des de la pun-ta del cap de Creus (una data força pri-merenca). Durant el febrer de 2009, elpelicà que havia restat a les terres dePonent durant l’hivern va decidir tor-nar cap el nord-est amb el grup de cigo-nyes que havia vingut i va ser retrobatbreument al lloc per on havia entrat a

Catalunya des de França: al PN Aigua-molls de l’Empordà el dia 12. El nom-bre de gavians caspis detectats va pujardurant el mes, com en algun any ante-rior: hi va haver un primer hivern a Soli-us, Llagostera, el dia 14 i dos diferentsdel primer, també primers hiverns el dia15 al mateix lloc. Un altre primer hivernva ser vist i fotografiat al parc urbà deDiagonal Mar, a Barcelona ciutat, el dia15. Encara a les comarques de Barcelo-na, un altre immadur es va veure a Vila-nova i la Geltrú el dia 26. A Cambrils esva detectar un gavià argentat de potesroses Larus argentatus els dies 4 i 7. Lainvasió de gavinetes de tres dits dutapel temporal registrat al desembre 2008i que també va dur nombres mai vistosde gavinots polars i hiperboris a les cos-tes del nord de la península va portaruna primera citació per a Catalunya, for-ça impensable en altres circumstàncies:un gavinot polar Larus glaucoides deprimer hivern va ser trobat al port deCambrils, Baix Camp, el dia 4. L’ocell esva anar veient de forma intermitent finsel dia 9. Al delta de l’Ebre es van conti-nuar veient alguna piula grossa al Mont-sià el dia 2, mentre que un exemplarva ser detectat el dia 5 dins l’aeroportdel Prat. La presència d’aquest exemplarfins el dia 24 de març fa pensar en unaltre cas d’hivernada, ja que podria serun mateix exemplar vist per la zona el

dia 11.12.2008. El dia 12 es va trobarel segon sit blanc de l’hivern als Ome-llons, Lleida.

Març 2009El cigne petit del Segre es va veure perdarrer cop el dia 3 a Soses i l’oca de gal-ta blanca del Llobregat va marxar el dia25. Als estanys de Sils es va veure unmorell xocolater Aythya nyroca el dia9. El dia abans es veia per últim cop l’èi-der del delta del Llobregat. Elmartinetpresumiblement híbrid de la Tancada,al delta de l’Ebre, es va observar a la cos-ta de la barra del Trabucador el dia 17i fins el dia 20. Força sorprenent és latroballa d’un pioc salvatge Otis tarda alSegrià el dia 17. A les comarques deGirona, a l’abocador de Solius, a Lla-gostera, es va trobar un 2n hivern degavià caspi el dia 1. Un adult de la matei-xa espècie es va detectar al mateix llocels dies 7 i 8. El mateix abocador aco-llia un gavià argentat de potes rosesel dia 1 i més tard un altre el dia 22, idos el dia 28. Un altre gavià argentatva ser vist a Tarragona el dia 14. La piu-la grossa del delta del Llobregat va aca-bar malament ja després de veure-la eldia 9, el dia 24 va ser duta al centre derecuperació, lesionada per causes des-conegudes.

RICARD GUTIÉRREZ

[email protected]

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

Gavinot polarLarus glaucoides

Alb

ert

Cam

a&

Jo

anFe

rrer


NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Josep Maria Camarasa & Jesús Ignasi Català. 2007 - 2008

Els nostres naturalistes vol. I i IICol·lecció Monografies Mètode. Publicacions de la Universitat de València. València.379 pàgines. Preu 15 euros

La nostra història natural comptaamb una llarga tradició denaturalistes que han estudiat laflora i fauna. El seu treball hacontribuït a enriquir la ciència i haperdurat fins l’actualitat.Presentada en dos volums, Elsnostres naturalistes és una obraclau per conèixer i descobrir lanostra història natural des delsseus orígens fins a l’actualitat.

Enels últims vint anys la histò-ria de les ciències naturals acasa nostra ha millorat molt,entre d’altres factors, gràcies a

la vertebració de la disciplina que lacreació, el 1989, de la Societat Catala-na d’Història de la Ciència i de la Tèc-nica, filial de l’Institut d’Estudis Cata-lans, ha fet possible. Josep Maria Cama-rasa (Barcelona, 1946), ara assessor dela secretaria científica de l’Institut d’Es-tudis Catalans, va ser un dels fundadorsd’aquesta societat i també el seu primerpresident. Jesús Ignasi Català (València,1969), per la seva banda, es va formarcom a historiador de la ciència en elgrup de José Mª López Piñero a la Uni-versitat de València, el més potent i pres-tigiós de la disciplina de l’estat espanyol,i és professor d’història de la ciència ala Universitat Cardenal Herrera-CEU deValència. És evident, per tant, que totsdos autors tenien òptimes condicionsd’abordar un repte ambiciós i difícil alho-ra: aplegar molta informació dispersa,ordenar-la, i proporcionar un fil con-ductor a tres-cents anys de recerca natu-ralista en els Països Catalans, no sola-ment en el domini continental sinó tam-bé en el marí. El resultat és excel·lenti malgrat les dificultats, partint de unconjunt de naturalistes aparentment dis-persos, els autors aconsegueixen cons-truir una estructura per amalgamar-los,basant-la principalment en l’estudi de

les institucions educativesi dels processos d’associa-cionisme (excursionismecientífic, Sociedad Espa-nyola de Historia Natural,Institució Catalana d’His-tòria Natural...).El primer volum de l’o-

bra que ressenyem, onno falten figures com JosepCavanilles, Ramon Llull ola família Salvador, se cen-tra en els inicis de l'estu-di de la natura, en com esvan rebre les idees de Dar-win a casa nostra, les pri-meres càtedres d'herbes ala Universitat de Valènciao la influència dels nostresnaturalistes a Madrid. Elsegon volum aparegut eljuny de 2008, se centra enels últims dos segles de tra-dició naturalista, on tro-bem figures com els Boscà, Josep Rodri-go Botet, Longí Navàs, Pius Font i Quero Ramon Margalef.La bastida del llibre està constituïda

per les tesis doctorals dels autors, la deCamarasa sobre “Botànica i botànics delsPaïsos Catalans”, i la de Català sobre“Los cultivadores de la historia naturalen Valencia (1909-1940)” on aquest dar-rer treballà principalment les temàti-ques de geologia i control de plaguesagrícoles. És evident, per tant, que elsvolums són forts en aquestes matèries ique tot sigui dit, constitueixen el gruixde la nostra història natural. Aquestselements juntament amb una obligadalimitació de l’extensió del llibre han dei-xat la Zoologia en extensió minoritària.Malgrat aquestes consideracions crecque alguns oblits involuntaris caldriaesmenar-los en les properes edicions.Es tracta, per exemple, del nucli zoolò-gic osonenc al voltant de Torreferrussa,

amb els germans Vilarrúbia i el polifa-cètic Mariano Masferrer i Rierola; lavida de la Secció Regional Catalana dela Sociedad Española de Ornitologia(vigent des de 1954); i la del zoòlegd’ampli espectre Enrique Balcells Roca-mora, creador de xarxa naturalista i parede l’estudi dels ratpenats a Espanya. Enel camp més estrictament ornitològicfalten alguns alemanys i anglesos quevaren aportar molt al coneixement delsnostres ocells. A les Illes Balears, el capi-tà Philip Munn visqué 30 anys a Mallor-ca (morí el 1949 a Alcúdia) i fou l’or-nitòleg illenc més important en treballsi material col·lectat. Adolf von Jordansaplegà més de 1500 pells d’ocells balearsi descrigué diverses subespècies de lesIlles. Al continent foren molt importantsels germans Brehm; en Reinhold Bern-hard (1830-1891), que visqué a Múr-cia, Alacant i Barcelona i descrigué l’à-guila imperial ibèrica (Aquila adalberti)


NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

i l’Alfred Edmund (1829-1884) l’autordel primer treball ornitològic de l’avi-fauna peninsular espanyola, que jugàun paper important sobretot a Valènciai Alacant i que entre d’altres aportacionsa la ciència, descrigué la cogullada fos-ca (Galerida theklae) amb el tipus a Xàti-va i el subtipus al Masnou. El llibre citasolament el nom de l’Alfred Brehm.El llibre finalitza l’anàlisi al 1990 amb

la publicació de la Història Natural delsPaïsos Catalans (de 1984 a 1992), i joopino que hauria estat més ajustat fina-litzar-lo al 1950 o potser al 1960 ja queen les dècades dels setanta i especial-ment als vuitanta es produïren un can-vis molt ràpids i importants, no única-ment en la ciència acadèmica sinó sobre-tot en la ciència ciutadana. Tot aquestfenomen polièdric i complex escassa-ment pot reflectir-se en les vint planesque es dediquen al període més recent,el qual per a mi és potser l’apartat mésdèbil de l’obra.El segon volum del llibre és el més

interessant des del punt de vista orni-tològic ja que la major part d’afeccio-nats als ocells treballaren a partir demitjans del segle XIX. Una qualitat des-tacable del llibre és que els personatgessurten situats en el context històric i cul-tural del moment tal com l’evolucio-nisme lamarckià en el cas de Fuset; o lasituació com a deixebles d’Antoni CebriàCosta i Cuxart en el cas dels farmacèu-tics Estanislau Vayreda i Vila, Joan Texi-dor i Cos, i Joan Montserrat i Archs, totsells autors d’obretes ornitològiques. Ungrup important d’afeccionats als ocells(quasi desconegut en el món de l’orni-tologia catalana actual) fou el vinculatal “Gabinete de Historia Natural” de laUniversitat de Barcelona, (www.ub.es/crba/colhistorica.htm) exposat en l’actuali-tat a la Facultat de Biologia al “Centrede Recursos de Biodiversitat Animal”.Els membres destacats d’aquests grupsurten esmentats al llibre com AntonioSánchez-Comendador i Pagniucci (elfundador del gabinet) o Josep Fuset iTubià. Amb un tractament més ampliés comenta també el paper de Odón deBuen i del Cos, i el del metge i taxider-mista Bartomeu Puig i Galup. Puig fou

membre de la famosa expe-dició espanyola “Comisióncientífica del Pacífico”del 1862 a 1866, i taxi-dermista de molts ocellsdel segle XIX del gabinet dela U.B. El llibre a més d’ex-plicar fets poc coneguts,presenta una sèrie de foto-grafies d’ocells dissecatsper ell que encara es con-serven en l’actualitat a laFacultat de Biologia.A més de ser un text

informat i amè, caracte-rístiques habituals dels tex-tos dirigits per J. MariaCamarasa, una qualitat moltdestacable del llibre és l’al-ta qualitat iconogràfica,segons al meu parer moltimportant, però fet moltpoc habitual en les publi-cacions sobre història dela ciència catalana. Bona part del mèritli correspon a l’Anna Mateu, cap deredacció de la revista Mètode (www.re-vistametode.com ). El material no sola-ment està ben triat i amb moltes imat-ges inèdites sinó que a més està benreproduït i amb un maquetat modern iàgil. Destaquen les fotografies de moltspersonatges, especialment els valencians(la d’en J. Fuset per exemple amb unaqualitat molt superior a d’altres ja publi-cades), així com d’alguns altres mate-rials força interessants. Un exemple ésla imatge de la col·lecció de l’Ignasi Vidali Cros, la de la universitat de València,la millor en ornitologia al segle XIX i quecremà el 1932. Altres documents grà-fics d’interès són les fotografies de lescol·leccions del Museo Nacional de Cien-cias Naturales de Madrid en el seu refu-gi temporal valencià durant el períodede la guerra civil espanyola de 1936 a1939. L’alta qualitat formal i de contin-guts d’aquest segon volum propicià quel’abril de 2009 rebés el premi de la crí-tica Serra d’Or de Ciències 2008.Cal recordar que assistim a un mo-

ment de gran dinamisme del cultiu dela història sobre els nostres naturalistes.Així, recentment, gràcies a les recerques

del Institut Menorquí d’Estudis va apa-rèixer a Menorca un extens manuscriten català datat el 1811, del prevere JosepSancho sobre la història natural d’a-questa illa. Aquest seria el document encatalà més antic sobre la història natu-ral moderna als Països Catalans i preci-sament en J. Maria. Camarasa n’és undels dinamitzadors de l’estudi del ma-nuscrit.Tant el llibre, com la revista Mètode

són una bona mostra de la creixent pui-xança cultural i econòmica de Valènciacapaç de mantenir publicacions d’altadivulgació sobre ciència i tecnologia encatalà, amb una elevada qualitat tècni-ca i formalment atractiva. El conjuntdels dos volums és una excel·lent sín-tesi del que ha estat la història dels nos-tres naturalistes en els darrers tres-centsanys i sens dubte és una publicació queromandrà d’obligada referència en elsestudis futurs de la matèria.

XAVIER FERRER

Per comprar els volums, adreçar-se aAnna Alcàcer; [email protected] de la Universitat de València.Arts Gràfiques, 13. València 46010.Tel: +34 96 386 41 15 i Fax: +34 96 386 40 67.

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques


FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2009. Vull fer-me soci de l’ICO per al 2009 per la qual cosa rebré: Revista Catalana d’Ornitologia,l’Anuari d’Ornitologia i l’Abellerol. Si us plau afegiu les meves dades al directori de subscriptors.

Tipus de quota1 �� Familiar (52,5 €) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

�� Individual (35 €) �� Reduïda2 (17,5 €) �� Europa, individual (42 €)

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat�� Agència �� Control �� Número de compte ��

domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura: �

AGENDA

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Ciències Naturals de la CiutadellaPasseig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 458 78 93Correu electrònic: [email protected] Pàgina web: www.ornitologia.org

1Tots els socis amb domiciliació bancària tindràn un 10% de descompte. 2 La modalitat de quota reduïda inclou els menors de 19 anys, estudiants fins a 23 anys, pensionistes i aturats. En cada cas cal justificar convenientment aquesta situació.

CURSOS DE L’ICO

Podeu fer la preinscripció als cursos através del formulari que trobareu alnostre web (www.ornitologia.org) oposant-vos en contacte directamentamb l’ICO. La data límit depreinscripció per a cada curs estàfixada als 8 dies naturals abans delseu inici. El nombre de places éslimitat.

Podeu consultar el programa a:www.ornitologia.org/activitats/cursos.htm

Per a més informació: Gabriel [email protected] tel. 93 458 78 93

Cursos d’introducció a l’anellament

Dirigit a aquelles persones ambconeixements d’ornitologia que vulguininiciar o ampliar la seva formació en elmón de l’anellament.

Can Jordà, Santa Susanna (Maresme)(codi curs: A4)Classe teòrica: Can Jordà, Santa SusannaDates: 3-4 d’octubre .

Estanys de Jordà, Santa Pau, ParcNatural de la Zona Volcànica de laGarrotxa (codi curs: A5)Classe teòrica : Refugi del Rebost (Bagà)Dates: 7-8 de novembre

Pantà d’Utxesa / Reserva Natural deSebes (codi curs: A6)Classe teòrica : Mas del Director,Reserva Natural de Sebes (Flix)Dates: 14-15 de novembre

Curs intensiu d’introducció a l’anellament

Dirigit a aquelles persones ambconeixements d’ornitologia que vulguininiciar o ampliar la seva formació en elmón de l’anellament amb un exhaustiucontingut de matèries i sortidespràctiques.

Parc Zoològic de Barcelona (codi curs: A7)Classe teòrica: Zoo de BarcelonaDates: 19-22 d’octubre i 26-29 d’octubre Horari: 19:00 a 21:00 h

núm. 38 l’Abellerol · 2012-03-19 · núm. 38...

Documents

Transcript of núm. 38 l’Abellerol · 2012-03-19 · núm. 38...