València

www.esquerra.cat/valencia@esquerravlc

Número 1 segona èpocaDesembre 2013

RTVV Tancada. » cOnTRaPORTada

La ciutat de València sempre ha estat l’assignatura pendent dels partits polítics. Tots se senten obligats quan arriben les eleccions a dir com n’és, de bonica, la llum, les flors, el bon oratge i tot el pas-doble del Mestre Padilla sen-cer.

València és la nostra ciutat. L’estimem. Molt. Però els millors amors son els que veuen els de-fectes i les mancances. Per construir i per millo-rar l’espai comú que és la nostra casa.

Durant massa temps s’ha desmobilitzat el mo-viment associatiu de la ciutat, tan actiu entre la meitat dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle XX. Sols una part de les associacions de veïns han continuat existint, i algunes només de nom. Només allà on hi ha hagut problemes de gran calat, com la subestació elèctrica de Pa-traix o la irrupció del PEPRI al Cabanyal, els mo-viments han esdevingut més forts, reivindicatius i trascendents per a la resta de la ciutat.

La vida de barri sovint té els seu encant, però també resulta molt convenient que cadascún es centre només en els seus problemes, sense rela-

cionar-los amb els del carrer del costat. La frag-mentació ens fa més manipulables. La situació s’ha agreujat els darrers anys per la crisi, no sols econòmica, sinó del model social, que ven com a normal la inhibició de les solucions col·lectives.

Tanmateix, València es mou. En aquest núme-ro amb el que reprenem València Si, podem com-provar com la gent comença a parlar, a aplegar-se i a buscar respostes. Esquerra Republicana a la ciutat de València vol escoltar les propostes dels valencians, i vol també presentar les seues aspiracions: Habitabilitat, benestar, llibertat, suma de barris, suma de persones, barris relacio-nats entre si per transports i equipaments, evo-lucionar cap a una societat urbana cohesionada i igualitària. València és una ciutat històrica i, com a tal, hauria de aprofitar aquesta circumstància per a potenciar les característiques estètiques i d’habitabilitat de la ciutat històrica, que assegu-re la integració social dels seus veïns.

Si no es té en compte que la gent viu en ba-rris, però que la ciutat és una sola, només s’obté la lluita d’uns districtes contra d’altres, i de tots

contra el centre, en una confusió perillosa entre Ajuntament i centre de la ciutat, entre Ajunta-ment, que és la casa de tots ( La Casa Gran, li diuen a Barcelona ) i qui porta anys (mal )go-vernant-la. Com a resultat, només una mostra: el regne de l’especulació, que té la finalitat evident d'enriquir il·legítimament als seus promotors. El resultat és l'espoliació econòmica i la desperso-nalització: edificis històrics, xicotetes botigues centenàries, la vida que, boci a boci, s'arranca perquè sempre és més fàcil manipular allò que no té personalitat.

València és la capital del País Valencià. Una càrrega que pocs volen assumir i un orgull que alguns llueixen com un botó, només quan els convé. Hem començat amb Padilla, però no vo-lem acabar amb Serrano: ja no volem ofrenar res més a ningú. Ara es el moment d’avançar cap a una ciutat europea que lidere les reformes i la modernització del País Valencià.

Pilar navarroPresidenta d’Esquerra Republicana-València

Editorial: València. nous temps, nous reptes

RTVV LIQUIDADA

RAÓ: ALBERTO FABRA

VALÈNCIA SÍDESEMBRE 20132

El front marítim de la ciutat de València és potser la part de la ciutat que ha dut a terme la lluita veïnal, si no la més llarga, atès que totes les associacions de veïns tenen aproximadament la mateixa antiguitat, si la més fructífera.

Els problemes de marginalització de la Mal-varosa, el PEPRI del Cabanyal, el pes del Port o l’oblit crònic de Natzaret s’han vist agreujats pels efectes dels projectes especulatius i excessius de la darrera dècada, com la Copa Amèrica, la For-mula 1, el nou Balneari de Les Arenes, el ja aprovat PAI del Grau, el PAI de les Moreres, el disseny del Delta i l’actual proposta de la Marina. Son aquest projectes impulsats pels successius ajuntaments del Partit Popular, d’esquenes a la població, sen-se diàleg i sense cap capacitat d’integració dels nous teixits urbans amb els teixits urbans pre-existents. Com a resultat, provoquen conflicte als barris i paràlisi de les intervencions necessàries, a més de consolidar l’aïllament de Natzaret i la Punta en relació a la ciutat.

La Malvarosa crida l’atenció, especialment, per l’absència de qualsevol projecte seriós de regeneració urbana en un barri especialment

castigat per la concentració de problemes d’habitatge, pobresa i manca d’equipaments.

Un cas similar és el de Natzaret, on a més dels problemes habituals de les àrees degradades es pateix un aïllament físic respecte de la ciutat, amb greus problemes de connexió, per al que fins ara no s’han implementat so-lucions necessàries. Des del barri es demana que el Port cedisca a la ciutat els espais en desús confrontants per poder restablir una comunicació digna amb el Saler, el Jardí del Túria i la ciutat.

El cas de més ressonància, fins i tot a nivell internacional, ha estar la lluita del Cabanyal per sobreviure. La lluita de més de quinze anys de la plata-forma Salvem el Cabanyal ha despertat la solidaritat dels ciutadans de tota València. Durant anys, l'Ajuntament no ha donat permisos per a fer reformes ni manteniment als edificis, perquè l'objectiu era la degradació urbanística i social. En aquests moments, el que es demana és la renuncia definitiva a la prolongació de Blasco Ibáñez, que es tornen a donar llicències d’activitat, de reforma o de nova edificació, i que es pacten solucions senzilles de recupe-ració d’un barri que ha demostrat una gran vitalitat.

L’associacionisme prolifera. A les activitats que sempre havien promogut les AAVV o les activitats i clubs esportius, ara se’n sumen d’altres, com l’anomenat Projecte Matraz, que des de fa un any ha esdevingut referent cultural dels barris marítims. Entre les seues activitats es troben els cicles de cine documental de producció valenciana, classes de ioga, exposicions, teatre, música o conferencies.

En aquest marc han tingut lloc del 13 d’Octubre fins al 7 de Novembre les jornades Els Futurs del Marítim, amb gran afluència de públic. Organitzades conjuntament per Projecte Matraz, L’Aula Ciutat i les associacions veïnals del Poblats Marítims, arquitectes, urbanistes i veïns han debatut sobre pro-blemes i solucions. Les conclusions animen al treball conjunt, des del con-venciment que sols la unió de totes les associacions i plataformes veïnals dels Poblats Marítims pot fer possible que les reclamacions de tots i cadas-cú dels barris implicats siguen ateses. La divisió per barris resta eficàcia i cal fer una plataforma comú de Nord a Sud, des de la Patacona fins a la Punta, incloent-hi també Algirós i Camins al Grau.

La façana marítima de la ciutat continuarà sent una assignatura pendent de resoldre, mentre no s’aborde un profund programa de regeneració ur-bana. Aquest hauria de partir de l’estudi dels usos a que s’ha de destinar, la gestió dels serveis i les infraestructures noves o remodelades, i l’adequació de tota intervenció a criteris d’adequació entre l’un i l’altre, i les necessitats dels barris. El que no pot continuar és la pobra i antiga planificació urba-nística imposada especialment des dels populars ( de partit, no de poble ), però que ja s’havia iniciat anteriorment amb els darrers governs municipals del PSPV – PSOE.

Arribar a la conclusió de que cal una acció unitària dels quatre Poblat Ma-rítims, amb solucions comunes però respectant les seues individualitats, és un pas correcte en la direcció de fer no sols del Front Marítim, sinó de tota València, una ciutat més habitable, humana i participativa.

FROnT MaRÍTIM: dE L’aSSIGnaTURa PEndEnT a La SOLUcIÓ InTEGRada

València Sí. número 1, segona èpocaRedactors: Pilar Navarro, Paco Galiano, Anna Peña. Pau Osòrio, Redacció. Esquerra Republicana de València Ciutat. Carrer de l’Erudit Orellana, 10 1er. 46008 València. valencia@esquerra.org

VALÈNCIA SÍ DESEMBRE 2013 3

Els barris de la zona nord de la ciutat de Va-lència fa anys que treballen, des de les seues associacions de veïns, per millorar la vida veï-nal i oferir solucions als problemes que el ràpid creixement i la manca de recursos i inversions provoquen. Des de Torrefiel, Orriols, Marxalenes, Benicalap o Campanar s’han reivindicat places d’educació, centres sanitaris i àrees verdes, entre d’altres.

La construcció al voltant dels antics nuclis, des de finals dels anys seixanta, de habitatges que albergaren la nova població provinent de l’emigració no contemplaven sovint ni aparca-ments a les finques, ni prou escoles, ni espais de relació.

A tall d’exemple, Orriols porta més de trenta anys esperant un centre de salut ara pràctica-ment enllestit i sense inaugurar mentre a l’estiu tanca l’ambulatori del carrer Arquitecte Tolsa.

Pel que a Torrefiel amb la seua estructura de carrers estrets que impossi-biliten la plantació d’arbres fa que reste asfixiat per l’asfalt i amb la mínima superfície verda per habitant

Benicalap i Ciutat Fallera, per la seua part han engegat el projecte “En-treveïns”, una iniciativa solidaria del moviment veïnal per crear una xarxa de suport comunitari que done resposta a las necessitats socio-familiars dels veïns i veïnes més afectats per la crisi econòmica, optimitzant els recursos solidaris contra l’exclusió social amb iniciatives com una botiga solidaria, suport psicològic, mesures d’inserció laboral i assessorament en vivenda i immigració.

El parc de Marxalenes és una oportunitat per al barri com a àrea verda i d’activitat social. Tanmateix, la cessió de l’Alqueria de Voro a un club de fút-bol, i el seu tancament, han provocat les queixes dels veïns, davant d’un nou exemple de com allò que és públic esdevé privat per decret de l’Ajuntament de València.

Tots aquests barris de la zona Nord de la ciutat porten a l’esquena anys de lluita, propostes i reivindicacions. Tots ells, però, es veuen ara afectats per la desaparició de l’hospital la Fe, en el barri de Campanar, que fa es-clafir problemes ja existents que romanien latents.L’alteració de l’esquema sanitari de la ciutat fa que moltes de les necessitats sanitàries preexistents s’agreugen. Centres de salut saturats o, pel contrari, pendents d’inauguració, manca de centres d’especialitats que ja no poden ser coberts per l’hospital, es sumen a la mancança de centres de dia per a la gent gran, cada vegada més nombrosa i amb majors necessitats.

A més el trasllat ha alterat també la vida del barri, amb la pèrdua de població, el tancament de comerços o l’augment de l’atur. Milers de treba-lladors que havien fixat la seua residència al barri s’han de desplaçar fins a l’altre extrem de la ciutat per treballar, o viure-hi. El mateix passa amb la gran ocupació de pisos per part de familiars de malats que rebien tracta-ment hospitalari de llarga durada. Campanar perd habitants, i amb ells teixit econòmic i social .

La implantació del districte escolar únic esdevé un altre factor discrimi-natori de la població en una ciutat on el nombre de places privades dupli-quen les públiques. En el cas dels barris geogràficament extrems, cal afegir el problema de mobilitat que suposa la deficient i cara xarxa de transport públic per al desplaçament de l’alumnat. Barris com Torrefiel han iniciat un projecte de “Rutes escolars segures”, a peu o en bicicleta. Però aquestes només son factibles si el centre educatiu es troba en el mateix barri.

Els temps, però, sembla que van canviant. Un exemple d’això és la iniciati-va Fent Ciutat, integrada per diverses associacions de veïns de la zona nord i pel col·lectiu Fent Estudi, d’arquitectes i urbanistes, amb l’objectiu d’aportar propostes realistes i rigoroses sorgides d’un pla de treball basat en la co-ordinació del coneixement tècnic amb el veïnal. Com a resultat, els passats dies 6, 13 i 20 de novembre, han tingut lloc les “Jornades sobre Revitalització Urbana: Fent Ciutat”, a l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània, on a més de parlar del model urbà existent i el desitjat, s’han donat a conèixer les bases i els objectius de “Fent Ciutat: Pla de Revitalització Urbana de la Zona Nord”.

Hi hem escoltat propostes com la regeneració urbana, encaminada al re-dreçament sostenible dels barris a traves de la rehabilitació. Una regene-ració integral, no d’actuacions aïllades. Les propostes des del planejament urbà contemplen el “reciclatge” d’edificis abandonats i l’aprofitament de solars per obrir vies de comunicació internes dels barris, i d’aquest entre si i amb la resta de la ciutat. En el cas de Campanar, fonamental la facilitat d’accés al jardí del riu i l’eliminació de barreres arquitectòniques, com el mur del jardí de la Conselleria de Cultura, que es guanyaria per la ciutadania, o el pàrquing de la Fe. Els beneficis d’aquestes propostes, que es lliguen a les antigues de les AAVV, son econòmics, socials, de cohesió, mediambientals i d’eficiència energètica.

Altra proposta és la de diversificar els pols d’interès, així quan se’n tanca un, com la Fe, no cau tot el barri. En el cas concret de l’hospital, caldria un estudi de viabilitat, en qualsevol opció, incloent-hi la possibilitat de l’hospital infantil i l’hospital amb menys places ( de les 1200 que hi havia abans del tancament ) que done servei a la zona nord de València i els pobles de l’horta nord.

La regeneració dels barris també passa, des de les AAVV, per la rehabi-litació d’edificis patrimonials abandonats, com el cas de la mateixa Fe, però també i en especial pels edificis de l’antiga fàbrica de La Ceramo i la de Bom-bas Gens, l’Alqueria del Moro o la de la Torre. La seua rehabilitació regenera el barri, i no sols pels possibles usos a que siguen destinats. Es tracta d’una proposta d’economia social, amb la constitució de cooperatives per rehabili-tar edificis, que donen feina als aturats dels barris i compren els materials al barri. L’autogestió i la col·laboració amb AAVV, de comerciants, etc. Donaria feina a comerços, professionals i aturats. En definitiva, un barri viu, humà, per a les persones.

ZOna nORd: La REGEnERacIÓ nEcESSÀRIa

VALÈNCIA SÍDESEMBRE 20134

Divendres 29 de novembre de 2013, a les 12.19 hores, el País Valencià quedava a les fosques. Després d’haver silenciat Ràdio 9 amb nocturni-tat i premeditació, Alberto Fabra consumava el colp d’Estat contra els valencians, tancant la ra-diotelevisió de tots. La decisió de tancar un mitjà de comunicació, més pròpia de règims autorita-ris, suposa la pèrdua del principal vehicle de ver-tebració cultural, lingüística i territorial del País Valencià. Ras i curt, Fabra deixa, després del tall de llum brusc al Centre de Producció de Progra-mes de Burjassot, tot un país a les fosques i sen-se referents per seguir reconeixent-se al mirall.

El Consell s’ha afanyat a al·legar causes econò-miques, falsetats fins i tot, per intentar de jus-tificar el tancament d’un servei públic. Després d’anys i panys de desprestigi i manipulació induï-

da pels governs del PP, creien que el divorci entre la societat valenciana i la seua radiotelevisió, faria passar desapercebut el que és un cop d’Estat però no ha estat així. Mentides com que la plantilla de RTVV era més gran que la de grans grups de comunicació, o que els responsables de la desfeta eren sindicats i treballadors tot i haver presentat una proposta de viabilitat que ni tant sols van voler atendre. Tot excepte assumir responsabilitats políti-ques pel que és ja el major atac a l’autogovern que hem patit els valencians.

Tot s’hi val per apagar el foc, fins i tot amenaçar i desafiar ciutadans que legítimament exigim responsabilitats al carrer i a les institucions pel tanca-ment, o el més greu, atrevir-se a coartar la llibertat d’expressió de xiquets i xiquetes de pocs anys, incapaços d’entendre perquè no poden veure els seus dibuixos animats, i perquè si han apagat la televisió, no la poden tornar a engegar amb un simple gest, com ells han fet tantes i tantes vegades.

La desfeta de RTVV és la crònica del penúltim fracàs de la societat valen-ciana, com titula el llibre “Adéu RTVV”. Els nostres governants van aconse-guir que mirarem cap a altra banda mentre s’enriquien a mans plenes a costa dels diners de tots. Ara, després de saquejar-la, deixen caure la radiotelevi-sió de tots, i el dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre una informació lliure

i veraç, un dels pilars de qualsevol democràcia, com una joguina trencada i que ara entrebanca el seu pròxim objectiu: la destrucció de l’autogovern.

Els ciutadans informats, són aquells que poden ser lliures i actuar. I ho saben. Els serveis públics estan en el punt de mira i no els ha tremolat el pols en desfer-se’n. Tant fa els 1600 treballadors que directament quedaran sense feina, o els 4000 que la perdran de manera indirecta. Tant fa també, els milions d’euros en pèrdua que ha generat la brusca apagada amb un tall de llum, en contractes signats, la campanya publicitària del Nadal o que fins la liquidació de RTVV els treballadors continuen cobrant la seua nòmina mentre se’ls impedeix l’accés al seu lloc de treball.

No ens trobem davant una decisió de caire econòmic, ni l’objectiu de dèficit n’està al darrere. El tancament de RTVV és una decisió ideològica, antidemocràtica i recentralitzadora. Els valencians i valencianes ens hem quedat amb la desaparició de RTVV i la prohibició de TV3 sense referents informatius en la nostra llengua. La necessitat d’una radiotelevisió pública, en valencià, plural, sense corrupció i en valencià és plenament vigent. I pas-sa per arraconar els destructors de la democràcia.

RTVV: Un PaÍS a LES FOSQUES