Les joiesdelboscMALLERENGUES,PICOTS IPICA-SOQUES.Us presentem algunsdels ocells més populars,i alhora desconeguts, del país.

TO

NI L

LOB

ET

Número 1883. Del 28 de març al 3 d’abril del 2008. Any XLIII. 0,50 €

PLANS EDUCATIUS D’ENTORN / QUADERN D’EDUCACIÓ • SETMANA DE LA FORMACIÓ / 12 • L’ORIGEN DEL LLENGUATGE / 16 • LLIBRES / 21

I UN PÒSTER DE REGAL. Amb lesmallerengues, els picots i els pica-soquesi altres ocells de bosc dels Països Catalans.

PICA-SOQUES BLAUSitta europaea

Àgil grimpador, capaç derecórrer els troncs cap amunt

i baixar amb el cap avall

2 ❙ DOSSIER presència · Del 28 de març al 3 d’abril del 2008

Les mallerengues sesenten atretes per lesmenjadores i les caixesniu que els posen ajardins i terrasses

JORDI COMELLAS

Els picots, sobretot elgarser petit, són uns

indicadors de la bonasalut dels boscos de

ribera

● Les mallerengues, els picots iels pica-soques tenen en comúque són ocells de bosc, de dife-rents tipus de bosc, però de bosc.Els picots i els pica-soques no sónfàcils d’observar, però les malle-rengues són visitants assidus delsparcs i dels jardins, on van a cer-car menjar i són atretes per lesmenjadores i les caixes niu queels puguem posar als jardins o lesterrasses.

També tenen en comú que lamajoria són uns animals bella-ment acolorits, a excepció delcolltort (o pigot formiguer o pigotbord), que és el que té els colorsmés discrets i es pot confondremés amb el brancatge i amb el fu-llam.

Una altra característica dels

picots, els pica-soques, les malle-rengues i els raspinells és que es-cullen els troncs dels arbres perfer els nius i per buscar menjar, i,en el cas dels picots i pica-soques,és fàcil sentir el repicar del seubec als troncs dels arbres, ja siguiper fer el niu o buscar aliments, jasigui amb un clàssic tamborineigamb què marquen el seu territori.

És normal que, entre els no-experts, es confongui tot sovintels picots amb els pica-soques.Els picots, es diferencien del pi-ca-soques per la mida. Els pri-mers són més grossos, i tambémolt més acolorits. Només calveure el picot verd, amb les sevesplomes verdes i grogues i el seucap roig en el cas dels mascles. Oel picot negre, el símbol del parcnatural del Cadí-Moixeró, amb el

seu impecable negre, coronat perun cridaner barret vermell. O laresta de picots, el garser gros, elmitjà, el petit, el dorsiblanc, totsamb una peculiar barreja de ne-gre, vermell i blanc.

En canvi, el pica-soques ésmés petit i destaca només per laseva part superior blava.

En el cas de les mallerengues,també s’hi barregen bonics colorscom el blau, el verd, el groc, el ne-gre i el blanc, en el cas de la carbo-nera, la blava i la cuallarga; i elsmarronosos i grisos, més discrets,en els cas de la petita, la llarga,l’emplomallada, la de bigotis i elteixidor.

Els raspinells també es carac-teritzen per la discreció en el co-lor de les seves plomes, al contraridel pela-roques, que és tot un es-

pectacle amb les ales vermellesobertes.

En aquesta ocasió, Jordi Sar-gatal, president de la FundacióTerritori i Paisatge (TiP) i MargaViza, cap de projectes de la fun-dació, han estat els assessors delpòster que editem avui. És per ai-xò que són ells els qui ens expli-quen el perquè d’aquestes famí-lies d’ocells i les coses que tenenen comú.

«Aquesta vegada –ens expli-quen– hem pensar de fer un pòs-ter, que ja fa temps que en teníemmoltes ganes, dedicat als picots,als pica-soques i a les malleren-gues. Primer perquè són unsocells molt bonics i molt simpà-tics i, també, perquè hi ha moltesescoles i molta gent que parlad’aquestes espècies, i dels raspi-

– MALLERENGUES:Família d’ocellsinsectívors demida petita quepoblen tot tipus deboscos on hi haarbres vells.

– PICA-SOQUES:Passeriformesproveïts de fortesungles que elspermeten grimparpels arbres.

– PICOTS:S’alimentend’insectes i larvesque extreuen delstroncs dels arbres que escalenajudant-se amb lacua.

F I T X A

PIC

OT

VE

RD

presència · Del 28 de març al 3 d’abril del 2008 DOSSIER / MALLERENGUES, PICOTS I PICA-SOQUES ❙ 3

nells, i moltes vegades hi ha certaconfusió, sobretot pel que fa alspica-soques i als picots.»

Diuen que pretenen fer un xicd’educació ambiental i ensenyarque en el cas de les mallerengues,tot i que són d’hàbitats forestals,precisament són molt atretes perla ciutat i que podem arribar aatreure-les als nostres jardins i ales nostres terrasses.

Mentre parlem amb MargaViza i amb Jordi Sargatal, al se-gon pis de l’edifici de la Pedrerade Barcelona, al balcó hi podemveure una esplèndida mallerengablava, atreta per una menjadoraplena de cacauets.

«Estem en ple centre de la ciu-tat, i cada dia ens vénen malleren-gues blaves, mallerengues carbo-neres...», asseguren.

«Són ocells molt agraïts–continuen explicant–, molt sim-pàtics, molt utilitzats en el mónescolar. A moltes escoles hi haclasses que duen els seus noms,també són uns animals que surtenmolt en els contes infantils, en lescançons populars, però moltesvegades s’equivoquen, per aixòhem volgut diferenciar-los i plas-mar en el pòster una mica les se-ves característiques.»

En aquest sentit, proposenque a les escoles posin menjado-res als patis perquè els nens pu-guin veure aquestes espèciesd’ocells, «perquè són uns ocellsmols casolans i poden arribar avenir tant com els pardals. Sónocells molt atractius, molt acolo-rits, que ens serveixen per aixòque en diem seducció ambiental,perquè els nens i les nenes veginque, a part dels coloms i dels par-dals, als nostres pobles i ciutats,hi ha d’altres espècies d’ocells».

«Has de tenir en compte–prossegueixen– que quan algúveu una mallerenga blava, que éscom una mena de joia, tothomrespon de manera molt positiva.Creiem que aquesta és una bonamanera d’entrar en el món delsocells.»

Algunes d’aquestes espèciess’utilitzen com a indicadors de lasalut dels boscos. Si les llúdri-gues ens indiquen la bona qualitatde l’aigua dels rius i el mussol pi-rinenc, dels boscos madurs, elspicots ens parlen de la bona salutdel bosc de ribera.

«Des de la Fundació –assegu-

ren– hem fet alguns estudis moltinteressants en aquest sentit. I enel cas del picot garser petit, quanel veiem en algun lloc podem te-nir la més absoluta garantia que ésel millor indicador de la salut am-biental d’aquell indret. Podemmesurar perfectament la qualitatdel bosc de ribera per la presènciadel picot garser petit, per això ésun dels indicadors que es fan ser-vir en els treballs d’investigació.»

No és fàcil veure els picots iels pica-soques, el que no és tandifícil és sentir el soroll que fanquan piquen als troncs dels ar-bres.

«Quan piquen fort als ar-bres, no estan fent el niu –assegu-ren–, sinó que estan marcant elterritori. Busquen arbres que si-guin buits per dins o branquesmortes, de manera que quan pi-quen fan com si piquessin un tam-bor i el soroll ressona moltíssimpel bosc. En canvi, quan fan el niuintenten ser més discrets perquèningú, cap dels seus depredadors,no vegi on el fan; però quan pi-quen tan fort, és que estan mar-cant el territori.»

Una de les coses que tenen encomú totes aquestes espècies ésque es tracta d’espècies totalmentprotegides. «Si fins fa algunsanys es podien caçar –ens diuen–i era bastant habitual anar a mol-tes cases i veure un picot dissecatal damunt d’un moble, ara, persort, no es poden caçar i estanaugmentant en nombre.»

Gràcies a la seva protecció,són espècies que es troben, més omenys, en una situació de creixe-ment.

«En el darrer Atles dels ocellsnidificants de Catalunya, vamdetectar que les espècies que hanpujat moltíssim són, precisa-ment, les espècies forestals, pelfet que cada cop hi ha menys ex-plotació dels boscos.»

Tots aquests ocells són tambéuns insecticides fantàstics i fun-cionen com a fre per a moltes pla-gues d’insectes.

«Aquesta política de posarcaixes niu –continuen explicant–que es fa a molts llocs, a part delfet que fa gràcia que et vingui unocell a prop de casa, es va comen-çar a fer a l’Europa central per po-der controlar les plagues fores-tals. Com que hi havia molta polí-tica forestal i es tallaven molts ar-Un magnífic exemplar de picot negre dóna menjar als seus pollets./JORDI BAS

4 ❙ DOSSIER / MALLERENGUES, PICOTS I PICA-SOQUES presència · Del 28 de març al 3 d’abril del 2008

Com podem aproparels ocells a casa nostra

● Els nostres jardins, les nos-tres terrasses i els nostres bal-cons es poden convertir en hàbi-tats o en refugis de moltes espè-cies d’animals. En aquest cas,com que parlem d’ocells, ensdedicarem només al tema delsocells, però els llibres d’AlbertRuhí i de Michael Chinery, de-dicats a fer conèixer i a atreurela fauna més propera, tracten detot tipus d’animals, insectes,mamífers, ocells, amfibis, cucs,etc.

La manera més fàcil d’acon-seguir que se’ns acostin ocells acasa és posant-los menjar i ai-gua. Per això, al mercat hi hamenjadores i abeuradores espe-cials, però tampoc no cal ser tanprimmirat i ens les podem fabri-car nosaltres mateixos. El que síque hem de mirar és que no esti-guin situades en llocs perillo-sos, com ara les carreteres, i queno estiguin a l’abast de depre-dadors, sobretot, en el cas de

JORDI COMELLAS

Acostar els ocells a casa nostra ens permet gaudir d e la seva presència,però també és un ajut per a certes espècies

terrasses i jardins, dels gats.També hem de controlar que elmenjar no s’hi faci malbé (queno es mulli ni es floreixi), que lamenjadora estigui neta i, sobre-tot, ser constants en reposar elmenjar i l’aigua.

Al mercat especialitzat tam-bé hi ha tot tipus de menjars pera ocells, però, sobretot, hem demirar de no posar-los menjarsalat com ara pipes o cacauets ien tot cas aquests aliments hau-ran de ser crus, sense fregir.

Una altra manera de feracostar aus, en aquest cas alsjardins, és plantant arbres frui-ters que atreguin un tipusd’ocells, o plantant gramínies.

Una menjadora pot ser unsenzill plat o una plataformauna mica elevada, però al mer-cat hi ha dispensadors tubulars,de malla, o de plàstic, que s’om-plen de llavors o de cacauets, iels ocells se serveixen a travésde forats.

Si a més d’atreure els ocells

per veure’ls, també els volemoferir un refugi perquè s’hi es-tableixin i amb sort, puguincriar, podem recórrer a les cai-xes niu, que també representenuna manera de gaudir de la pre-sència d’aquests animals i unacompensació per als espais na-turals que els hem arrabassat,

fet malbé o degradat.En aquest cas també podem

recórrer a les que ja venen fetes,però no és difícil construir-nenosaltres mateixos amb quatrefustes, quatre claus i una micad’enginy.

De caixes niu n’hi ha demolts tipus i de diferents mate-

«La natura al teujardí»Autor: ALBERT RUHÍEditorial: BRAU

Què podem fer a casaper atreure la fauna, iguia d’identificació.

«Como atraerfauna al jardín»Autor: MICHAELCHINERY / Editorial: LYNX

Fer el jardí atractiu pera aus i altres animals.

Un dels models més clàssics de caixa niu. / JORDI COMELLAS

L L I B R E S

bres, als boscosno hi havia ar-bres vells iaquestes espè-cies no tenienllocs per criar. Ales-hores, també es vanadonar que hi havia mol-tes plagues forestals queaugmentaven perquè no hi ha-via aquests insectívors, i van de-cidir posar caixes niu per afavorirla seva nidificació.»

«Perquè una mallerenga es unanimal preciós que, quan arriba aun arbre, no deixa un insecte perprovar. És un insecticida fantàs-tic. La natura té els seus sistemesde defensar-se i quan hi ha unaplaga en un indret és perquè el seudepredador ha desaparegut. Enun bosc madur, aquests ocells espassen el dia controlant aquestesplagues. No vol dir que no n’hi

hagi, però sí que estan molt méscontrolades. Per això, a l’Europacentral ja fa més de cent anys quevan començar a posar aquestescaixes niu en els boscos que estrobaven en explotació, per tald’afavorir la presència de picots ide mallerengues, i ben aviat vanpoder comprovar que havien bai-xat d’una manera brutal les pla-gues forestals.»

En el pòster de Presència hiha un total de dinou espècies, sisde picots (verd, garser petit, gar-ser mitjà, garser gros, dorsiblanci negre), set de mallerengues(carbonera, blava, petita, d’ai-gua, cuallarga, emplomallada ide bigotis), un teixidor, un coll-tort, un pica-soques blau, dosraspinells (comú i pirinenc) i elpela-roques.

«En el pòster hi hem posat lesfamílies dels picots, dels pica-soques, de les mallerengues i unsMarga Viza i Jordi Sargatal, cap de projectes i director de la Fundació TiP, respectivament./JORDI COMELLAS

PICOT GARSER MITJÀ

presència · Del 28 de març al 3 d’abril del 2008 DOSSIER / MALLERENGUES, PICOTS I PICA-SOQUES ❙ 5

rials, fins i tot d’especialitzadesper a espècies molt concretes,però les més habituals són lesquadrades de fusta, que tenenuna tapa al damunt amb frontis-ses, per mirar a l’interior.

N’hi ha que tenen el foratd’entrada petit, que són les quevan bé per a les mallerengues i

altres espècies d’ocells de midapetita. N’hi ha que tenen el foratmés gros, i són aptes per als pi-cots o per a altres espècies unxic més grosses, fins i tot per acerts tipus de mussols. D’altrespreferiran les caixes amb ober-tura frontal ampla, que permetveure l’interior sense haver

d’aixecar la tapa.A part de les clàssi-

ques de fusta, se’n po-den fer amb altres ma-terials, com ara ambpasta de paper per si-mular els nius de les

orenetes, ja que cada vegada te-nen més problemes per trobarfang a les ciutat, amb trossos detronc, n’hi ha fins i tot de sofisti-cadíssimes per a ratpenats, etc.

Sigui quin sigui el modelque triem, haurem de tenir encompte, però, tota una sèrie derequisits perquè ens funcioni icridi l’atenció dels ocells: ha deser feta amb un material dura-dor, fàcil d’inspeccionar sensemolestar els seus ocupants, hade protegir els ocells de les in-clemències del temps, sobretotde la pluja, ha d’estar col·locadade manera que eviti l’accés delsdepredadors (n’hi ha que dispo-sen d’una protecció contraaquestes visites inoportunes) i,com més senzilla sigui, millor.

Acostar els ocells a casanostra o, sobretot, a les escoles,a través de menjadores i de cai-xes niu és una bona manerad’educar i de fer divulgació, jaque, d’una banda, permeten

l’observació d’ocells que so-vint ens passen desaperce-buts, però, de l’altra, tambéés un gran ajut per a aquellesespècies que cada vegada te-nen més dificultats per trobarllocs adients per niar, o pertrobar menjar, a causa de ladegradació del seu hàbitat.

Una mallerenga blava menjant en una menjadora, en un balcó de l’edifici de la Pedrera de Barcelona. / MONTSE REY/FTP

PE

LA-R

OQ

UE

S

quants més que són molt sem-blants, que es diuen malleren-gues però que no ho són. Bàsica-ment el que tenen en comú és quetots són ocells forestals. L’únic

que no ho és és el pela-roques,que és com el raspinell però queviu a les roques, als penya-se-gats. En aquest cas, és un efecteclar de l’evolució dels animals.

teix que l’altre, però a les ro-ques. A més, el pela-roques,quan obre les ales, és com unapuput de color vermell, és es-plèndid.»Per regla general, a excepció

del colltort i els raspinells, queostenten uns colors molt dis-

crets, tots els altres es distin-geixen per la seva colora-ció. Podem dir que són unsocells que es fan mirar.«Per això volem animar

molt la gent, perquè val la penaque els coneguin, que els atre-guin i que els puguin protegir

per mitjà de caixes niu,menjadores i abeuradors,

no només al jardí, sinó tam-bé a les terrasses o als balcons

de casa seva. El que passa és queen tot això s’ha de ser molt cons-tant, però quan els ocells con-trolen que en un lloc hi ha men-jar o aigua, segur que hi van.»

Segur que, en un moment de-terminat, devien competirpels arbres i aquest va deci-dir anar-se’n a les roques.Allà, als penya-segats, fa el ma-

Un teixidor al seu niu, tot un complicat i acurat treball d’enginyeria i d’artesania./JORDI BAS

PICOT GARSER GROS

MALLERENGAEMPLOMALLADA

6 ❙ DOSSIER / MALLERENGUES, PICOTS I PICA-SOQUES presència · Del 28 de març al 3 d’abril del 2008

Treballar per afavorir els entorns naturals● Al llarg dels deu anys que aca-ba de complir, la Fundació Terri-tori i Paisatge (TiP) ha realitzat iha ajudat a realitzar molts projec-tes que, directament o indirecta-ment, afavoreixen la gestió, laconservació i la difusió dels en-torns forestals o dels boscos de ri-bera i, de retruc, han contribuït amillorar la vida de la majoria deles espècies d’aus que surten en el

JORDI COMELLAS Col·laborant enla gestió, laconservació i ladifusió delsentornsnaturals, escontribueix a lamillora de lesespèciesanimals que hiviuen

pòster, ja que és allí on bona partd’aquestes tenen els seus hàbi-tats.

Entre altres projectes, han fetpossible l’elaboració d’inventa-ris com ara l’Inventari Ecològic iForestal de Catalunya, fet pelCentre de Recerca Ecològica iForestal de Catalunya; la creaciód’atles, com són l’Atles delsocells nidificants de Catalunya ol’Atles dels ocells hivernants de

Catalunya, que està a punt d’apa-rèixer), realitzats tots dos perl’ICO (Institut Català d’Ornitolo-gia) i el Departament de MediAmbient i Habitatge de la Gene-ralitat; o bé l’Atles de la biodiver-sitat forestal, que representa elcatàleg de les espècies llenyosesde Catalunya, a càrrec del Centrede Recerca Ecològica i Aplica-cions Forestals (CREAF).

També podem esmentar l’ex-

posició i el catàleg d’obres per a ladifusió de projectes dels boscosvells, feta per ANF (Artistes perla Natura); o bé projectes directa-ment relacionat amb la vida decertes espècie d’ocells, com aral’estudi i seguiment del picot gar-ser petit i d’altres espècies de pi-cots, realitzats per l’AssociacióEstudi Picot Garser Petit, o elProjecte Rius que du a terme l’as-sociació Hàbitats.

Atles dels ocells nidificants. Realitzat per ornitòlegs de tot Catalunya,

coordinats per l’ICO, l’Atles recull totes les espècies que nidifiquen al nostre país.

Biodiversitat forestal. L’atles

identifica i descriu els patrons dedistribució de 74 espècies llenyoses.

Projecte Rius. Projecte que consisteix a implicar la ciutadania en la protecció i

la millora dels rius i dels seus hàbitats, a partir d’activitats participatives.

Atles dels ocells hivernants. En procés d’elaboració, aquest atles inclourà

totes les espècies que passen l’hivern a les nostres contrades.

Obres per a ladifusió iprotecció deboscos vells.Exposició de mésde 20 artistes dediferents països perdifondre i col·laboraren el projecteBoscos Vells, perdonar a conèixeraquests boscos iexplicar l’adquisicióde drets de tala.

Inventari ecològic iforestal deCatalunya. Fruit de 10

anys de treball, aquestextens inventari recopilal’heterogeneïtat i lariquesa que representala superfície forestal deCatalunya, prop de lameitat de la sevasuperfície total, així comel gran repte que suposala seva gestió.

Estudi i seguiment de picots. Des de l’any 1999, l’Associació Estudi Picot

Garser Petit ha fet estudis i seguiments del picot garser petit i del mitjà.

presència · Del 28 de març al 3 d’abril del 2008 DOSSIER / MALLERENGUES, PICOTS I PICA-SOQUES ❙ 7

Presència i la Fundació Territori i Paisatge us regalen un nou pòster de la sèrie de biodiversitat, amb les mallerengues, elspicots i els pica-soques dels Països Catalans. En total, dinou espècies d’ocells, dibuixades per Toni Llobet

I un pòster amb molt de color

● Presència i la Fundació Terri-tori i Paisatge de l’Obra Social deCaixa Catalunya regalen aquestcap de setmana als lectors de la re-vista el pòster Mallerengues, pi-cots i pica-soques dels PaïsosCatalans, en què es presenten untotal de dinous espècies d’aquestsocells, entre els més populars delpaís. Les il·lustracions han estatde nou a càrrec de Toni Llobet,mentre que l’assessorament i elstextos són dels biòlegs Jordi Sar-gatal i Marga Viza, director i capde l’àrea de coordinació i projec-tes de la Fundació Territori i Pai-satge, respectivament.

«Es tracta d’ocells molt cone-guts de nom –quantes classes denens o agrupacions excursionis-tes no porten com a nom pica-so-ques?–, però poc coneguts perl’aspecte. Reunir-los en un pòsterens va semblar una bona manerade donar-los a conèixer, perquètothom lligués bé el nom amb larealitat», comenta Jordi Sargatal,que creu que tothom estaràd’acord que es tracta d’ocellsmolt entranyables, opinió quetambé comparteix el dibuixantToni Llobet: «Aquest ha estat unpòster fet amb una especial com-plicitat per l’equip encarregat dela col·lecció, ja que els picots, isobretot les mallerengues, són undels ocells més propers, familiarsi agraïts dels que viuen a les nos-tres terres. Per això mereixien unpòster per a ells solets. Podríemdir que són un grup especialmentsimpàtic: ho podeu comprovarcol·locant una caixa niu per a ma-llerengues o una menjadora alvostre jardí, o fins i tot al balcó:aquests moixons menuts rara-ment no responen a la nostra ofer-ta d’amistat, i esdevenen tot so-vint visitants assidus i fidels, des-carats i desvergonyits però ambaquell punt de malfiança que te-nen tots els ocells salvatges.»

En el pòster hi apareixen di-nou espècies d’ocells d’un totalde vuit famílies diferents. Hi des-taquen els picots, amb set espè-cies, i les mallerengues, ambcinc. Cada espècie està presenta-da en una casella en la qual apa-reixen dibuixats, en la majoria

MIQUEL RIERA

saber amb més precisió si està ob-servant un picot garser jove o unamallerenga carbonera femella,posem per cas», diu Llobet. Al’hora de presentar les espècies alpòster s’ha conservat l’escala en-tre els diferents ocells, des del’imponent picot negre dels bos-cos pirinencs fins a les menudesmallerengues o el teixidor.

Llobet destaca també que elsocells, en la mesura del possible,estan dibuixats en les posicionsque els són més característiques:els picots dalt dels troncs, la ma-llerenga blava en una de les sevesclàssiques posicions d’equili-brista, el pica-soques blau cap peravall, un típic grupet de malleren-gues cuallargues en vol. «Amb totplegat, la composició final delpòster ha estat més complicadaque en altres ocasions, però crecque entre tots hem aconseguit queestigui a l’altura d’aquests ocellstan diversos, bonics i acolorits»,conclou.

dels casos, els mascles, les feme-lles, els exemplars joves o amb elsplomatges d’estiu o d’hivern.També alguns exemplars hi sóndibuixats en vol. De cada espècie,se n’informa del nom popular, deles variants dialectals, del nomcientífic i se n’assenyala l’índexde presència als diferents territo-ris del país. També, amb unes ico-nes, se n’indica l’hàbitat, és a dir,si viu, per exemple, en boscos ca-ducifolis o en alzinars i rouredes,entre altres.

Sargatal destaca que al pòsterhi surten tots els ocells d’aquestesfamílies que es poden trobar alsPaïsos Catalans. Toni Llobet, perla seva banda, destaca el fet que,com que el nombre d’espèciesque s’havia d’il·lustrar era infe-rior al d’altres pòsters, s’ha pogutesplaiar amb les diferents va-riants de plomatge. «Això, de re-truc, permetrà a qui faci servir elpòster per identificar aquestsocells intimar-hi una mica més i

El nou pòster que Presència regala aquest cap de setmana als seus lectors. / PRESÈNCIA

● Tots els seguidors de la col·lecció de pòsters debiodiversitat que publiquen des de fa cinc anys,Presència i la Fundació Territori i Paisatge de CaixaCatalunya, es poden felicitar pel fet que al final demaig podran recollir, als llocs on s’indicaràoportunament, una carpeta amb les catorze làmineseditades fins ara i amb espai suficient per a unaquarantena en total. Pel que fa als pòsters ques’editaran aquest any, estaran dedicats als taurons,la vinya i l’olivera i els insectes, i es repartiran aljuny, a l’octubre i al desembre.

I pel maig, la carpeta

El pòster dels cetacis, distribuït el desembre passat.