Una

vist

a de

la c

iuta

t de

l’Alg

uer,

am

b l’e

sglé

sia

parr

oqui

al q

ue d

esta

ca p

er s

obre

de

la re

sta

de c

onst

rucc

ions

. / L

’ALG

UE

R

L’Alguer, més a propLA SARDENYA CATALANA. Amb els vols de baix cost, l’Alguer s’haacostat més que mai a la resta de terres de parla catalana. / 2 a 9

QUADERN D’EDUCACIÓ: LA LEC, A DEBAT / • PRIMERES IMATGES D’ANDORRA / 13 • LA MALA DONA / 16 • ON ANEM? / 31 • LA XARXA / 34

Número 1905. Del 29 d’agost al 4 de setembre del 2008. Any XLIII. 0,50 €

2 ❙ DOSSIER presència · Del 29 d’agost al 4 de setembre del 2008

EL FUTUR, EN L’AIRE. Fa anys vam saber del’Alguer en demanar-nos diners per pagar lamulta d’un que anunciava vols en català. Avuil’avió estableix una mena de continuïtat territorialnecessària per al futur de la llengua.

● Lluny de l’Alguer, set milionsde catalanoparlants poden teniruna idea equivocada d’aquest en-clavament lingüístic. Sabem dePere el Cerimoniós, de la con-questa catalana de Sardenya, delsuport genovès a les oligarquiessardes, de la repoblació de l’Al-guer amb gent vinguda de la coro-na catalanoaragonesa... Tambérecordem que la primera notícia,potser, la vam tenir en saber queun tal Rafael Caria, activista cul-tural alguerès traspassat aquestaprimavera, reivindicava l’ús delcatalà en un aeroport situat a l’illade Sardenya i que per aquest mo-tiu el van expedientar... I creiemque l’Alguer pertany als PaïsosCatalans. Doncs no. Heus aquí elcavall de batalla, la reacció de for-ça intel·lectuals algueresos con-tra el que temen que sigui una al-tra mena de colonització: l’Al-guer és de cultura catalana peròde nacionalitat sarda. Que ensquedi ben clar, insisteixen. So-bretot ara que els catalans delPrincipat hi acudim fluidament.

La tardor passada escoltava aMallorca, abans de sortir de l’ho-tel, les propostes temàtiques delprograma d’en Bassas a Catalu-nya Ràdio i em va sorprendre unaestrofa cantada que deia: «Santa,santa, santa mare llengua. Santa,santa Ryanair.» Hores després se-ria a la Universitat Balear entre-vistant el doctor Jaume Corbera,autor d’un assaig sobre la modali-tat de la parla algueresa. Vaigpensar que, a banda del treball

JOAN-ALBERT ARGERICH acadèmic, cal saber de les expe-riències de Claudio Gabriel San-na i de les seves percepcions.

Però tot plegat apunta allà ma-teix. Els lingüistes coincideixenque una minoria aïllada té molt di-fícil la pervivència de la seva iden-titat. D’una banda cal la continu-ïtat cronològica, que als seixantaes va trencar amb l’arribada demestres forans que van despresti-giar l’ús de la llengua. Cal tambéuna continuïtat territorial, que noés crítica mentre vius aïllat d’in-fluències externes severes. Ara,amb els vols de baix cost, s’ha es-tablert una mena de continuïtat aè-ria que fa que els algueresos veginun futur a ponent i que sigui útilparlar català. Els catalans, particu-larment els del Principat, acudei-xen a l’Alguer i compren. I el co-merç percep que són uns clientspotencials que cal cuidar. A ban-da, gairebé mai s’ha identificat lallengua amb una opció política i elsentiment d’admiració vers els«catalans de Barcelona» és nota-ble. També s’està descobrint queels joves saben mínimament l’al-guerès. Fins i tot s’observa en al-gun cas un greuge vers la família.Carmela Mura, professora de ca-talà, va voler aprendre activamentla nostra llengua perquè el iaio lahi parlava i la mare, que el sabia, seli adreçava en italià. Els iaios! Elsqui veien en la seva parla una relí-quia del passat ara, en tenir ocasióde practicar-la, demostren que lapoden usar.

I el que persisteix malgrat totés el sentiment de respecte amb

– ESTATItàlia

– REGIÓSardenya(província deSàsser)

– SUPERFÍCIE224,43 km²

– POBLACIÓ (2006)42.289 habitants.Densitat 188,43 h./km²

– COMPRENSIÓ DEL’ALGUERÈSOral: Un 93% delshomes i un 88%de les dones. Pergrups d’edat, elque més elcomprèn és el de45 a 64 anys.Escrit: Un 51%dels homes i un43% de les dones.Per grups d’edat,el que més elcomprèn és el de65 en amunt(58,8%) seguitpels de 45 a 64(58,7%). Com mésjoves, menyscomprensióescrita: una quartapart del grup de 18a 29 anys. (Encanvi, en l’oralarriba a gairebé al87%, mentre queels més grans de65 estan nomésunes dècimes persobre d’aquestpercentatge) Font:Enquesta d’usoslingüístics al’Alguer. 2004.Generalitat deCatalunya.

L ’ A L G U E R

presència · Del 29 d’agost al 4 de setembre del 2008 DOSSIER / L’HORA DE L’ALGUER ❙ 3

La torre de l’Esperó Reial (segle XVI),a la plaça Sulis, des del bastió deCristòfol Colom. Al darrere, l’escolad’hostaleria, de gran prestigi, onacudeixen alumnes d’arreu. / MUNICIPIDE L’ALGUER

què ens acullen. El professor de laUniversitat de Barcelona AugustBover, que ha publicat fa poc Sar-donacalana. Llengua, literatura icultura catalanes a Sardenya, ésun bon exemple de la consideracióamb què els algueresos tracten elscatalans de l’altra banda de mar.Va estar a l’Alguer quan es va lli-cenciar. Gairebé només va gastaren el desplaçament. Era tanta lagent que se’l disputava que per pocla vida no li surt de franc. Tothomel volia a casa seva. «RecordantFrancesc Pujols vaig creure –diu–que ja havia arribat el dia que elscatalans ho tindrem tot pagat.»

No està tot pagat, però...Val a dir que a la dècada dels sei-xanta i durant uns quants anys lagent et rebia amb emoció. Però nofa gaire encara passava. Vaig en-trevistar en dues ocasions FrancoMulas, preparador de boxa. Par-lant de Barcelona se li humiteja-ven els ulls una vegada i una altra.Mulas als anys seixanta va estar ala Rambla de Barcelona. Entrena-va Tore Burruni, campió del mónde pes mosca. En sabia molt, deboxa, però ni un borrall de caste-llà. S’expressava amb el català del’Alguer. I en ple franquismeaquesta particularitat podia por-tar-te problemes. Va tenir una to-pada amb la policia que va profe-rir allò de «Dios que sin razón».Els amfitrions barcelonins vantreure’l del mal pas. Aquest fetunit a la devoció que ens tenenfeia que s’emocionés només derecordar-ho. Mulas ens ha deixat.Va morir fa un parell d’anys. Avuila reacció dels algueresos és méstemperada, però l’atenció que ensdispensen continua sorprenent-nos agradablement.

Obituari mural. Al carrer de lo Portal, una paret crida l’atenció del vianant. Tothom s’atura a llegir una mena d’obituari mural, unes grans esqueles que

s’exposen en la confluència de la ciutat històrica amb l’eixample modern. D’un en un, es van formant grupets que fan comentaris amb gran capteniment. És uncostum funerari de poblacions petites de mitja Itàlia cap al sud. «Lo muro del lianto» aquí seria ‘la paret del plor’. / J-A.A.

● «La qüestió de la política lin-güística / en aquesta ciutat de Ca-talunya oriental / pot parèixerutòpica, vana i autística, / ma per ami té un aspecte fondamental...»Ho diu Claudio Gabriel Sanna,autor de cançons alguereses.Aquests versos són del seu àlbumTerrer meu. Cantant i compositor–l’etiqueta cantautor no li agra-da–, Gabriel Sanna interpretacançons pròpies i antigues bala-des en el català de l’Alguer i estàcompromès en la defensad’aquesta modalitat de la parla.Després d’una llarga trajectòriacom a capdavanter del grup Càlic,fa cinc anys va emprendre la sevaetapa en solitari. Molt hi té a veu-re la companyia Ryanair, enaquesta nova singladura. Senseels vols de baix cost no li serienviables els constants desplaça-ments al Principat, on produeixpart del seu treball i sovintegenles seves actuacions.

JOAN-ALBERT ARGERICH

«Santa mare llengua. Santa Ryanair»Càlic va néixer el 1981, «quan

a l’Alguer la música que s’inter-pretava era la melòdica napolita-na i els seus instruments bàsics, laguitarra i la mandolina». Sannatambé es refereix al contrast ambels temes actuals: «Les lletresparlaven de la bella Alguer, lamarina, lo sol i anar en campanyaa fer una rostida de peix.»

La població havia superat elsestralls de la guerra europea i ambla recuperació econòmica van ve-nir temps d’una notable decadèn-cia lingüística. L’italià va pene-trar a casa i la necessitat de saber-lo per anar a la universitat va con-tribuir al retrocés constant de lallengua.

«Però després als 60, tivú, rà-dio i escola / han regalat il·lusionsd’un progrés burguès / i menjantNutel·la i beient Coca-Cola / nin-gú s’és preocupat del pobre al-guerès.»

Què va significar per a l’Al-guer la tasca de Càlic? Segons

Sanna, prendre consciència quela cançó és vehicle també d’unaafirmació identitària que es des-perta cap als noranta: «...aradiuen –oi quina riquesa pel mi-nyó, / si té una llengua mare ésperfecte!.» Però «...hi ha sols unpetit problema / si volem que l’al-guerès torni viu i fort, / és quemanquen dos anells a la cadena:/lo pare ja no el parla i lo iaio ésmort!».

La lletra de la cançó Santamare llengua. Santa Ryanairapunta les dificultats dels darrersanys, evidencia la problemàtica iprojecta una llum d’esperança: laque suposa la posada en serveidels vols de baix cost. Forma partdel treball Terrer meu (TempsRecord, 2007), un CD fruit de lacol·laboració amb els seus mú-sics del Principat Andreu Ubach iJosep Maria Cols.

«Evidentment Ryanair no haestablert els vols Girona-l’Algueraltruistament per salvar la llen-

gua. Ho ha fet amb criteris comer-cials. Però això és el que a mi emval», opina Sanna. «Penso que ésnecessari començar a vendre co-ses en alguerès. Jo estic venent lescançons, i un poc funciona.» Iparla d’un amic «que ha posat unagranja d’ases tipicos de Sardenyaen vies d’extinció»: «Nosaltresen diem mulendos. Ell està difo-sant la cultura de menjar l’ase. Idiu que sembla una contradicció,però és l’única manera de salvar-lo.»

Claudio Gabriel Sanna estàconvençut, i no se sent precisa-ment sol en la seva percepció, quesi a la llengua se li associa un in-terès econòmic, l’alguerès témolts anys de vida.

«I era santa, santa, santa, / san-ta la mare llengua / ... / Santa, san-ta Ryanair / salva l’alguerès, sal-va l’alguerès.»

Podeu escoltar Santa marellengua... a: http://www.myspa-

ce.com/claudiogabrielsanna.

«TERRER MEU»Autor: CLAUDIO GABRIELSANNADiscogràfica: TEMPSRECORDGènere: CANÇÓ SOCIAL

A Terrer meu, ClaudioGabriel Sanna deixaprovisionalment debanda el treball derecuperació i recreacióde la tradició que hadut a terme amb elgrup Càlic, i enspresenta les sevesdarreres cançons,entre les quals destacaSanta mare llengua, onparla de la involuntàriacontribució de Ryanaira la recuperació delprestigi social del’alguerès.

E L D I S C

4 ❙ DOSSIER / L’HORA DE L’ALGUER presència · Del 29 d’agost al 4 de setembre del 2008

Passeig nocturn. La tranquil·litat i serenor que a l’estiu acompanyen el passeig nocturn contrasta amb les defenses, vestigis d’un passat no tan tranquil del

qual també vam ser, i molt, protagonistes els catalans. Ens aturem prop del bastió i fixem la mirada mar enllà. Els algueresos tenen a Ponent la clau de la sevapervivència cultural, però el futur passa per allò que ells decideixin. Qualsevol mena de colonialisme ha de pertànyer al passat. / MUNICIPI DE L’ALGUER

● Classes diàries per als adults, unahora a la setmana per als escolars iun centre d’immersió lingüística,són els recursos voluntaris i en bo-na part voluntaristes de l’Alguerper aprendre el català normatiu i laseva modalitat algueresa. Ja fa unquart de segle que l’escola PasqualScanu imparteix classes nocturnesde franc a tots els qui vulguin sabero perfeccionar la llengua. «Nosal-tres l’ensenyament el fem en la va-riant algueresa del català en comp-tes de l’estàndard, per tal de recupe-rar un tresor lèxic i morfològic ques’anava perdent», ens indica Anto-ni Nughes, el cap visible i únic pro-fessor de l’escola, responsabletambé de l’arxiu i del patrimoni ar-tístic de la diòcesi. A banda de lesseves ocupacions religioses, diri-geix el periòdic bimestral L’Algueri als vespres dels dies feiners el tro-bareu impartint classes d’alguerèsa alumnes de la més variada proce-dència. L’escola, en ple barri histò-

L’Escola Pasqual Scanuva ser fundada el 1982pel desaparegut JosepSanna i continuada perAntoni Nughes, a la foto.

JOAN-ALBERT ARGERICH

L’ensenyament: voluntari i voluntaristaric, té una sola aula i prop d’una vin-tena d’alumnes. L’Antonio és deSàsser i vol aprendre el català peranar «a Girona i Barcelona i poder-lo parlar mínimament». «Doncs aBarcelona no ho podràs fer ambtothom», li adverteix l’Enzo, el ge-novès: «Em va decebre molt veureque s’usava més el castellà que elcatalà.»

Unes dues terceres parts de lapoblació escolar algueresa assistei-xen cada setmana a classes de cata-là a la mateixa escola i en horari lec-tiu. El projecte és impulsat pel Cen-tre de Recursos Pedagògics MariaMontessori, que cedeix els profes-sors. Dels centres escolars n’hi hamolt pocs que puguin fer-ho. Joa-quim Arenes, pedagog i escriptor,va ser fins al 2003 a la Generalitat elresponsable d’ensenyament del ca-talà. Va ser també l’impulsord’aquest projecte Palomba per mit-jà d’Òmnium Cultural. Arenes re-coneix que una hora a la setmana ésmolt poc, però assegura que el que

s’obté és «fer prendre consciènciaals petits que formen part d’una co-munitat lingüística, i al cap de qua-tre o cinc anys els escolars deixende ser monolingües italians».

Carmela Frulio és la coordina-dora del grup de mestres del CentreMontessori gestionat per Òmnium.

Està molt satisfeta dels resultats:«A aquest desè curs han assistit milsis-cents minyons repartits en vui-tanta-quatre centres.» Per la sevabanda, Carla Valentino coordina lapreparació del material: «Noméstenim un llibre, que és per a segon itercer de primària; per als altres ni-vells preparem fitxes didàctiquesmolt divertides.» Les directriusacadèmiques són «les regles gra-maticals, les del català normatiu i elvocabulari, l’alguerès».

Per als pares que prefereixenuna immersió lingüística, La Cos-tura ofereix ja fa quatre cursos, i desdels tres anys, ensenyament en ca-talà com a llengua vehicular a mésde l’anglès i l’italià. Va ser una ini-ciativa d’Òmnium amb el suport del’Ajuntament i la Generalitat. I pelque fa als estudis universitaris,existeix una secció de la UOC quedirigeix Gustau Navarro, professortambé de la Universitat de Sàsser,on hi ha des del 1992 la càtedra dellengua i literatura catalanes.

presència · Del 29 d’agost al 4 de setembre del 2008 DOSSIER / L’HORA DE L’ALGUER ❙ 5

JOAN-ALBERT ARGERICH

La lluita per comunicar en alguerès

Portada de L’Alguer,dues dècadesinformant, i el directorde Catalan TV, canalque repeteix enalguerès dos dels seustres informatius.

● Un bimensual per a adults, unperiòdic infantil mensual i un ca-nal de TDT en proves, tots ínte-grament en alguerès, són fruit delvoluntarisme, no pas del comerç.

L’Alguer, un històric. Des del1988, cada dos mesos surt al car-rer l’única publicació periòdicaen alguerès. Conté informaciógeneral i estudis monogràfics.L’Alguer és un òrgan de l’ObraCultural que es pot consultar perinternet. A http://www.publivi-deo.it/alguer/index.htm teniu di-gitalitzats tots els números desdel juliol del 1998.

Cal assenyalar que a cavall dela comunicació i de l’ensenya-ment existeix el mensual Matare-sies, «periòdic al servici dels mi-nyons». El primer número va apa-rèixer el gener del 1995 editat pelCentre Montessori.

Pel que fa a la premsa digital,el diari de referència Alguer.it es-

tà escrit gairebé del tot en italià,encara que hi ha un projecte perincloure-hi una secció fixa en ca-talà.

«La llei Mammi»Han estat molts els intents de co-municar en alguerès que no hanreeixit, com ara Tele Alguer 81 iTV Riviera del Corallo. Quant ala ràdio, encara es parla de Canal

99 i Sigma. Una oferia contingutsculturals, diuen que força interes-sants, i Ràdio Sigma radiava mú-sica algueresa i catalana en gene-ral.

Diverses dificultats van ferdesaparèixer tots aquests canals,principalment la restrictiva lleiMammi, per la qual les emissoresamb pocs recursos es van veureobligades a tancar. Un cop mor-tal, doncs, per als mitjans de difu-sió dedicats a les minories.

Catalan TV i Alguer TVQuant a televisió, el canal que aramateix emet regularment és Cata-lan TV, però la llengua italianamarca amb escreix la globalitatde la seva emissió. Dels tres infor-matius, dos es repeteixen en cata-là, emet la sèrie Ventdelplà i fa al-gun programa en la llengua prò-pia. De titularitat privada, es vaacollir a la llei europea de protec-ció de les minories lingüístiques

que atorga de franc la llicènciad’emissió.

L’altra proposta és AlguerTV, que està en període de pro-ves, emet en TDT i l’impulsa Al-guer Liberada, una fundació quemalda per recuperar la parla al-gueresa i té el suport de l’ObraCultural de l’Alguer. Segonsl’Obra, la diferència amb CatalanTV és que aquest és un canal pro-per a la formació política que go-verna al municipi, una manerad’al·ludir a la dretana Força Itàlia,el partit majoritari de la coalicióque va guanyar les darreres muni-cipals.

Tota la programació d’AlguerTV serà en català i es vol estrenaramb un butlletí informatiu horari.De moment repeteix la progra-mació de TV3. Aprofitant la in-fraestructura de la televisió, escrearà una emissora de ràdio queemetrà igualment en la llenguapròpia.

Fertília. A tocar l’Alguer, és un producte fracassat de l’autarquia del Duce: una ciutat dedicada a l’agricultura en uns terrenys que no responien al seu nom i que

mai van conquerir la requesta dels pagesos. Desocupada i a mig construir, el municipi va rebre la sobtada onada immigratòria de centenars de pròfugs.L’ocupació de l’Ístria a càrrec dels partisans de Tito i la seva annexió a Iugoslàvia va propiciar l’èxode cap a Sardenya. / J-A.A.

6 ❙ DOSSIER / L’HORA DE L’ALGUER presència · Del 29 d’agost al 4 de setembre del 2008

● Fa anys anar a l’Alguer suposa-va fer una gran volta. Per aire ha-vies de passar necessàriament perRoma o Milà. Una pèrdua detemps i un cost desproporcionat.Si hi anaves per mar trigaves undia: primer en cotxe o tren fins aMarsella, després una nit en el ferrii, una vegada arribat a l’illa, dePorto Torres a l’Alguer tenies unabona tirada. A l’estiu, però, s’or-ganitzaven vols xàrter.

Malgrat tot, les relacions Prin-cipat-Alguer han existit en el dar-rer quart de segle amb més o me-nys intensitat. Actes acadèmics,concerts... i turisme han estat lesmotivacions. Avui en dia, però,s’han intensificat. Des del febrerdel 2004, Ryanair ha transportatmilers de passatgers a un cost quealgunes vegades no arriba ni als 60euros i amb una durada de vol quesol ser inferior a l’hora.

Ara és possible, per exemple,

JOAN-ALBERT ARGERICH

Relacions externes i recolliment poètic

«QUAN UNALLENGUA TÉPROBLEMES, ELPRIMER QUEFALLA ÉS LANOVEL·LÍSTICA IEL QUERESISTEIX MÉSÉS LA LÍRICA.FER UN LLIBREDE POESIA NO ÉSTAN FEIXUC COMESCRIURENARRATIVA»

que Carlo Gabriel Sanna, autor icantant alguerès, tingui els seusmúsics al Principat. Ara és unarealitat el torneig de rugbi QuatreBarres format per un equip algue-rès i cinc del Principat. Ara les pre-sentacions de llibres algueresosfora de l’illa no és que sovintegin,però se’n fan.

No obstant això, la demostra-ció que abans de Ryanair ja existiacollegament, enllaç, el tenim enforça parelles mixtes, un de l’Al-guer i un altre de qualsevol indretde parla catalana, majoritàriamentbarceloní o barcelonina. És el casde Gustau Navarro, responsablede la UOC i professor de la Uni-versitat de Sàsser. Va conèixer laTeresa, algueresa, a la UniversitatCatalana d’Estiu, un lloc d’interèscomú i origen de moltes relacionsdiverses: científiques, culturals,polítiques... i també sentimentals.Altres parelles, però, van ser degu-des al turisme primerenc. Pere

Lluís Alvau, fa anys secretari per-sonal de l’exsíndic Sechi i desprésresponsable dels afers catalans al’Ajuntament de Marco Tedde, vaenamorar-se de la Josefina, unabarcelonina a qui li va fallar unviatge a Grècia i va triar l’Alguercom a alternativa. Avui la Josefinaés mare d’una noia de 14 anys iviatja sovint a Barcelona, a Grà-cia. L’àvia, delicada de salut, potveure amb freqüència filla i néta.

La poesia, refugi i bastióCom a funcionari, Pere Lluís Al-vau ha passat per diverses situa-cions que l’han fet conèixer deprop des de la gestió de l’esquerracatalanista de l’exsíndic CarloSechi, amb el qual va col·laborarestretament, fins a la de la dretaberlusconiana que governa ara elmunicipi. Ell, que va ser un delsiniciadors del moviment nacio-nalista d’esquerres Sardenya iLlibertat, junt amb altres funda-

dors com ara Sequi, Rafael Caria,Vito Loi..., manté una actitud en-tre crítica i conciliadora i es refu-gia anímicament en la poesia. Li-dera un grup que als vespres esreuneix per comentar, recitar icrear...

A l’Alguer hi ha hagut i hi haforça poetes. Recordava AugustBover, professor de filologia ca-talana de la Universitat de Barce-lona i autor d’assaigs i també depoesia, que quan una llengua téproblemes el primer que falla ésla novel·lística i el que resisteixmés és la lírica. Fer un llibre depoesia no és tan feixuc com es-criure narrativa. A l’Alguer hi ha-gut uns quants poetes, alguns deben populars com ara Rafael Ca-tardi, Rafael Sari, Francesc Ma-nunta, Rafael Caria, Pasqual Sca-nu, Antoni Arca... I la producciócontinua. L’últim llibre presen-tat, i l’acte s’ha fet a Barcelona, ésla Via del Sol, d’Enzo Sogos.

El cap de la Caça. La impressionant silueta del cap de la Caça tanca la badia. En les seves entranyes pètries s’han format diverses coves, entre les quals

destaquen les grutes de Neptú, visita gairebé obligada del turista, que no s’ha de perdre el paisatge exterior. Des dels seus promontoris es pot contemplarl’Alguer, el seu port i el seu mar, escenaris d’uns fets llunyans que hi van deixar una petja cultural que encara perdura. / MUNICIPI DE L’ALGUER

presència · Del 29 d’agost al 4 de setembre del 2008 DOSSIER / L’HORA DE L’ALGUER ❙ 7

HI ANEM DE BON«MAITÍ». VEIEM«ANDÀTELS»(DÀTILS),«VERGINYES»(ALBERGÍNIES),«ÀNDELS»(AGLANS),«BÍSOLS»(PÈSOLS),FORMENTD’ÍNDIA (BLATDE MORO),«BASTONA-GUES»(PASTANA-GUES), PEBRE«MORISCO»(BITXO)...

Llengua abanda...

● A banda de la curiositat quedesperta una comunitat allunya-da que parla més o menys comnosaltres, l’Alguer ofereix altresmotivacions molt atractives.

�Fertília. Quan hi arribem peraire aterrem a Fertília, un muni-cipi agregat a l’Alguer que enssorprèn per la seva arquitecturafeixista deguda a il Duce. Mus-solini va crear diverses «ciutatsnoves» com a símbol de prospe-ritat i de la seva concepció autàr-quica. Fou llavors quan Sarde-nya va despertar d’una llarga in-apetència productiva provocadaper unes terres ermes, ensenyo-rides per la malària i humiliadessota el règim caciquista dels ra-maders terratinents. Els mos-quits que propagaven la malària,o paludisme, es van acabar grà-cies a la Fundació Rockefeller,que va aplicar un tractament in-tensiu de DDT molts anys abansde la polèmica sobre si aquest in-secticida era carcinogen. Elsmosquits van desaparèixer i decacics en queden ben pocs. Elque sí que perdura, però, és elcap cot subconscient d’algunspagesos. I pel que fa a la propa-ganda arribista, ben aviat va que-dar ofegada per l’evidència: lesnoves ciutats no van acomplirels somnis de grandesa i una auna van anar entrant en crisi.Mussolínia –més tard anomena-da Arborea–, Carbònia... La ma-teixa Fertília no va arribar ni aacabar-se. Desocupada i a mig

JOAN-ALBERT ARGERICH

construir, sense esperances deconquerir la requesta dels page-sos, el municipi va rebre la sob-tada onada immigratòria de cen-tenars de pròfugs istrians. Ladesfeta de l’exèrcit feixista italiàva implicar l’ocupació de l’Ístriaper part dels partisans de Tito,que la va annexionar a Iugoslà-via. Va ser llavors quan moltsitalians van buscar refugi a l’illade Sardenya i van aprofitar queFertília els oferia habitatges acor què vols. I heus aquí el per-

què dels nombrosos topònimsforans i a què es degut que el pa-tró del poble sigui Sant Marc, alqual es va erigir una torre que re-corda el campanile de Venècia.

�El nurag de Palmavera.Abans de seguir cap a l’Alguervisitarem el nurag de la Palma-vera, una construcció megalíticasingularment sarda, ja que forade l’illa se’n coneixen ben pocs,mentre que els sards en podencomptar més de set mil. Eren tor-

res de defensa que es bastien a lapart central dels poblats. N’hi hade fins a tres pisos i s’hi pujavaper uns graons encastats a les pa-rets interiors. Es calcula que laseva vida útil va ser d’uns milanys, a partir de la meitat del IImil·lenni aC. A les Balears, elstalaiots megalítics són l’equiva-lent dels nurags sards.

�Comerç i turisme: les grutesi el corall. I arribem a la ciutat.Mirem al mar i a la dreta una si-

A principis del s. XVI, l’Alguer és declarada seu de bisbat. A finals del segle es construeix la catedral de Santa Maria.

● A mitja dècada dels noranta, Joaquim Arenes,aleshores responsable del Servei d’Ensenyamentdel Català, va aterrar a l’Alguer amb projectes idiners. I va proposar la subvenció de classes decatalà als alumnes de primària i secundària.

Les converses no van reeixir. Els de l’ObraCultural de l’Alguer van acusar Arenes d’oferir unprojecte tancat que només ell decidia. Colonialisme,van denunciar, i asseguren que va donar una excusainconsistent: «Amb el mètode dels de l’Obra –vadir–, no s’avançarà en la promoció de la llengua.»

Arenes va tenir problemes a Barcelona, voliadisposar dels recursos autònomament i va crear dinsd’Òmnium Cultural la secció de l’Alguer, que pel fetde ser a Itàlia havia de tenir direcció i estatus jurídicpropis. Per als de l’Obra Cultural era una ingerènciaforana i les relacions van ser conflictives, fins al puntque l’Ajuntament, llavors d’esquerres, no vareconèixer Òmnium com una entitat culturalalgueresa. Mentrestant, aquesta va posar en marxael projecte Palomba: una hora a la setmanad’ensenyament de la llengua pròpia.

El sentiment anticolonialista és evident. Lacrònica d’homenatge a uns benefactors voluntaristesels contraposava als «funcionaris que arriben amb elplat ja cuit». Deia: «Els algueresos se’l tenen demenjar així com és: qui vol continuar a tenir cap icervell o no agraeix els plats preconfeccionats irefredats, resta inevitablement marginat i classificatd’anticatalanista.»

El febrer del 2004, quan el projecte Palomba jaanava pel setè curs, un nou episodi va enterbolirencara més les relacions. Es va erigir un monòlit en

Colonialisme i desacords, herència d’un passat recent

8 ❙ DOSSIER / L’HORA DE L’ALGUER presència · Del 29 d’agost al 4 de setembre del 2008

ELSALGUERESOSPREGONENL’EXCEPCIO-NALITAT DE LAIMATGE, ELCRIST QUE HAVINGUT DELMAR. ELVAIXELL QUE ELDUIAD’ALACANT AGÈNOVA VANAUFRAGAR ENAIGÜESPROPERES. NOÉS LLEGENDA,ESTÀDOCUMENTAT.FOU EL 1606 I ENDÓNA FE UNAACTA NOTARIALDE L’ÈPOCA.

lueta representativa tanca la ba-dia. És el cap de la Caça. Les se-ves entranyes pètries encabei-xen les visitades grutes de Nep-tú. Als aparadors de les botiguesdel barri antic domina el roig enforma de precioses miniaturesd’orfebreria. Si la mà d’obra ar-tesana és cara, ho és més en pro-porció el material que elabora.El corall és un dels principalselements comercials, artístics,turístics i formatius dels algue-resos. L’escola artesana que di-

fon les tècniques d’aquesta in-dústria és molt preuada. Tambého és, en una altre ordre, l’escolade turisme situada a la plaça Su-lis, on estudien alumnes de di-verses parts d’Itàlia. La restaura-ció es basa principalment en elpeix, el marisc i les hortalisses.Els crustacis són cobejats pelsturistes, i respecte als productesde la campanya, només cal acos-tar-nos al mercat.

�De l’horta i del mar. Sota uns

tendals malgirbats de tela reixa-da que aporten una suggeridorallum difusa paren un seguit depagesos que ofereixen, en mo-saic, els colors vius dels seusproductes. Hi anem de bon mai-tí. Veiem andàtels (dàtils), ver-ginyes (albergínies), àndels(aglans), bisols (pèsols), for-ment d’Índia (blat de moro),bastonagues (pastanagues), pe-bre morisco (bitxo), poma deterra (patata)... Preguntem:«Aquí també mengeu pa amb to-mata (o tomàquet o tomàtiga;també tomaca, tomàtic...)?» «Paamb pomata!, –ens corregei-xen–. Sí. Era un recurs dels pro-bes». Què has menjat avui? Paamb pomata!, és a dir, m’he que-dat amb gana.» «Ens entenembé, veritat?» «Sí, però teniu deparlar a poc a poc. Varia poca co-sa del català a l’alguerès. L’ac-cento és més marcat. Vosaltres[els del Principat] parlau moltràpid i els de Palma, més caden-ciats. És ver o no es ver?» De lesIlles, n’hi ha força girs, en la par-la algueresa. Un dels que més so-vintegen és el més o manco quetan fan servir els mallorquins.També hi posen algun italianis-me. «Els supermercatos ens fanmolt la competència però en allàla fruita es més matanja, no és deprimera qualitat. I quan està en laplàstica la fruita s’arruïna.»Després passem al mercat delpeix. Està situat provisional-ment al costat del de l’horta. Elshan tret temporalment del pave-lló de davant per remodelar-lo.Els venedors ens fan l’article:«Gàmbara (gamba), escampi(italianisme per escamarlans),polp, gallinassa (rap)... Cent va-rietats de peix, la major part pes-cat aquí. Sardina, agerto...» Unasenyora ens ensenya la bossa:«Ja he comprat. He pres la more-

na, la sardina... També l’agerto iles vogues. Tot fresc.» Ho cuina-rà? «Fregit.»

�El ritual de la mort. Quansortiu del mercat girant pel carrerde lo Portal observareu com unaparet desperta l’atenció del via-nant. La gent s’atura a llegir unamena d’obituari mural, unes gransesqueles que s’exposen en la con-fluència de la ciutat històrica ambl’eixample modern. Un jubilat se-tantí que va ser professor universi-tari ens en posa al corrent: «Si etmors lo publiquen aquí. Jo vincsempre que puc a veure lo murodel lianto. En alguerès diríem laparet del plor.» Ah! I com a ritualde la mort no us perdeu el Descla-vament. Això sí, heu d’anar-hi perSetmana Santa i hi trobareu unagernació aplegada per la tradicióreligiosa i la curiositat turística.Primer van traient de la imatge deCrist, un a un, cadascun dels atri-buts de la crucifixió. Els claus deles mans, el dels peus, la coronad’espines... Dura una bona estona.Després, quan davallen la talla, elsbraços articulats lànguidamentvan plegant-se al cos del santcrist.Tot seguit, a pes de braços i horit-zontalment, porten la imatge enprocessó pels carrers del barri vell.Més tard es repeteix a la inversa totel cerimonial del Desclavament.Diuen que malgrat que un ritualcom aquest es pot veure en altresindrets de l’illa, el de l’Alguer és elmés sumptuós i devot de tots elsque es fan arreu. Ho diuen els al-gueresos. D’alguna cosa els ha devaldre pregonar l’excepcionalitatde la imatge, el Crist que ha vingutdel mar. El vaixell que el duiad’Alacant a Gènova va naufragaren aigües properes. No és llegen-da, està documentat. Va ser el1606 i en dóna fe una acta notarialde l’època.

El mercat de fruites i hortalisses de l’Alguer i el nurag de Palmavera.

què es llegia: «L’Alguer als Països Catalans». «No–van protestar–, l’Alguer no hi pertany. És de culturacatalana però nacionalment som sards.»

I els desacords continuen. En un acte dedicat aPasqual Scanu, no es va fer cap referència a l’escolad’alguerès que porta el nom del lingüista i que dirigeixel seu nebot. Mossèn Antoni Nughes, vinculat a l’ObraCultural, diu que no va ser invitat a participar-hi.

Per la seva banda, Luca Scala, coordinador delCentre Montessori d’Òmnium Cultural, creu que totplegat no són més que polèmiques motivades per

dèries personals. «Som oberts. Centenars depersones poden afirmar que Òmnium està obert atothom. La realitat és fàcilment comprovable.» I, pelque fa a la llengua, corrobora que «dreta i esquerras’estimen molt l’alguerès».

Des de fora, intel·lectuals que observen lestrifulgues reconeixen la capacitat dels gestorsculturals de la societat civil i asseguren que uns ialtres són víctimes d’una llavor enverinada que faanys va introduir com una espècie al·lòctona unambaixador del Principat.Final de curs dels alumnes que aprenen català.

presència · Del 29 d’agost al 4 de setembre del 2008 DOSSIER / L’HORA DE L’ALGUER ❙ 9