NÚMERO 58 | MARÇ - ABRIL 2012 fer salut · com el telègraf i el telèfon, per no citar els...

NÚMERO 58 | MARÇ - ABRIL 2012

La revista del vostre equip d’Atenció primària

salut Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

www.aprimariavsg.comwww.fersalut.catferTrastorns que afecten l’aprenentatge del nen

A primera línia:atendre els usuaris

Més vAl prevenir... Hàbits saludables per evitar malalties

CRÈD

ITS és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.

Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria Josep Guinovart (ABS Alt

Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP

Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 [email protected]

Dip. Legal: B-41601-2003.

VIURE JOVE 15Consulta’ns tots els teus dubtes!Informa’t de tot allò que et preocupa! En aquest

cas, parlem dels anticonceptius orals per regular

la menstruació, del risc de recaure en el tabac i

de la conveniència de fer-nos anàlisis o no.

SER PARES 12 - 13Trastorns de l’aprenentatgeQuan un nen presenta dificultats en el rendi-

ment escolar i la seva evolució és més lenta

de l’habitual pot estar patint un trastorn que

afecti el seu aprenentatge.

GENT GRAN 14A l’hospital... i cap a casa!A tots ens pot convenir en un moment o altre

ingressar a l’hospital i això pot comportar

un cert tràngol, sobretot a la gent gran. Com

podem recuperar la normalitat?

EL CAP DESTACA... 4A primera líniaLa Unitat d'Atenció a l’Usuari (UAU) està for-

mada per un grup de professionals qualificats

que representa el nexe d’unió entre el personal

sanitari i els usuaris dels centres.

SALUT 8 - 11Més val prevenir...L’existència de determinades proves que ens detecten el risc de patir alguna malatia ha compor-

tat que ens centréssim a fer aquestes proves per intentar detectar-la com més aviat millor i ens

oblidéssim que nosaltres mateixos podem prendre diferents mesures (una alimentació correcta,

la pràctica d’activitat física...) que ens ajuden a prevenir una malaltia.

salutfer 3

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció

Primària autogestionats amb l’objectiu

d’impulsar els hàbits saludables de la

població.

Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el

podeu expressar per telèfon al

93 446 02 33 o per internet a l’adreça

electrònica [email protected]

salutfer

Coses del directe

No és nou dir que vivim l’època de la comunicació. Veiem com van sorgint nous i eficaços

mitjans que ens apropen més els uns als altres. No cal citar-los perquè són de tots

coneguts. Des de l’aparició dels primers que relacionaven persones de manera immediata

com el telègraf i el telèfon, per no citar els senyals visuals d’abans, ja han passat dècades i més d’un

segle llarg.

L’assistència sanitària els utilitza. Una professió en què es tracta d’atendre persones no podia deixar

de fer-ho. Tant per comunicar l’usuari amb el professional, com per donar molta més dimensió i

oportunitat a les dades mèdiques, com és el cas representatiu de la telemedicina.

Mantenir el contacte directePerò sempre el contacte directe, humà, l’escalf de la trobada entre ambdues parts, no igualarà, ni

de bon tros, l’entrevista que no ho sigui. En aquest sentit les xerrades divulgatives a la població que

estem duent a terme a l’ABS de Peralada sobre el coneixement i prevenció del risc cardiovascular

són una demostració palpable de la calidesa de la relació humana de proximitat.

Estem anant a totes les poblacions de la

nostra ABS. Parlem amb els veïns tot seguint

el format de la xerrada clàssica amb Power

Point. Els ajuntaments van preparant les sales

i el material (projector, pantalla i ordinador) i

l’acollida que rebem és entranyable.

El públic sovint és nombrós i algunes vegades

no tant. Sempre està tremendament atent. És

igual que ens trobem sales perfectament equipades o espais creats ad hoc al costat mateix de la

barra del bar de la població i en les quals la “pantalla” és la paret amb els negatius dels quadres

acabats de despenjar. Gràcies a tothom.

I el tema? Dóna molt de si, com ens podem imaginar, ja que preferim promoure les reflexions abans

que les dades, que cada assistent senti el propi cos com a hereu directe d’aquells homínids de més

de dos milions d’anys, que ens van marcar l’obligació natural de l’exercici i l’alimentació saludable.

Igualment parlem de l’allargament espectacular de l’esperança de vida en les darreres dècades, de

les diferències degudes al sexe, etc. Tot en conjunt fa que es desperti en els assistents una diríem

connexió telúrico-biològico-temporal sobre un aspecte que torna a estar d’actualitat com mai:

l’autoresponsabilització. I no és una percepció adulterada, no. Ho veiem en les cares de manera

immediata, en els comentaris que engresquen altres comentaris i preguntes. Coses del directe,

dirien a la TV.

Lluís Martínez ViaDirector-gerent d’Albera SalutABS de Peralada

salutfer pREMI JAUME AIGUADERI MIRÓ A LA MILLOR

COMUNICACIÓ SANITÀRIA

La telemedicina permet donar més dimensió i oportunitat a les dades mèdiques

salutfer2

Editorial SumariAtenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

A priMerA líniA ConneCTA'T Al CAp!

La nostra funció és facilitar la comuni-

cació amb la xarxa sanitària amb l’ob-

jectiu de millorar l’atenció individual i

col·lectiva de la població que atenem. A més,

som el primer punt de contacte dels nostres

usuaris amb el centre: la nostra feina

consisteix a rebre les seves consul-

tes, informar-los i assessorar-los,

i resoldre'ls qualsevol dubte.

Sempre des del respecte vers

els nostres pacients i fent-los

conèixer els seus drets i deu-

res. Des del taulell i el telèfon

garantim la confidencialitat de

la informació que ens donen i que

els és donada, respectant en tot mo-

ment la Llei de protecció de dades.

tràMits adMinistratiusHi ha tasques administratives per les quals no cal

demanar visita presencial ni amb el metge ni amb

infermeria, ja que es tramiten directament a la

nostra Unitat d’Atenció a l'Usuari en estreta col-

laboració amb ells. Us podeu adreçar als taulells

administratius de tots dos centres, o consultar-

ho per telèfon o per via electrònica. Entre aques-

tes tasques destaquen:

Actualitzacions de recepta electrònica, al •

taulell en 24-48h.

L es tecnologies de la informació i la co-

municació (TIC) s’han convertit en un

element estratègic bàsic per afrontar

els nous reptes dels sistemes sanitaris, grà-

cies al seu potencial per millorar la salut dels

ciutadans i els processos d’atenció sanitària,

i a la seva capacitat de promoure l’equitat i

sostenibilitat del sistema.

Les TICs aplicades a la salut estan modificant

els models tradicionals de la sanitat a Catalu-

nya. La cita prèvia, la recepta electrònica, la

història clínica compartida i el fet de rebre els

resultats de l'analítica ja valorada pel metge

per sms són fites que actualment ja utilitzem

a les nostres consultes.

Des del CAP Vallcarca-Sant Gervasi treba-

llem per impulsar el desenvolupament i la

utilització de les TICs i el treball en xarxa en

l´àmbit de la salut, sempre tenint en compte

que d´aquesta manera millorem substan-

cialment la qualitat de la relació

pacient-professional sanitari.

novetats tecnològiquesHem remodelat la web del cen-•

tre: www.aprimariavsg.com; podreu

descarregar-vos documents, demanar cita

prèvia o consultar els tallers que realitzem.

Enviem el butlletí electrònic cada dos •

mesos al vostre correu electrònic. No

oblideu deixar-nos un email de contacte.

També us arribarà la revista Fer Salut en

format electrònic.

Som al Facebook i al Twitter. Agregueu-nos! •

EL GRUP DE PROfESSIONALS qUALIfICATS qUE INTEGREM LA UNITAT D'ATENCIó A L’USUARI SOM EL NExE D’UNIó ENTRE EL PERSONAL SANITARI I ELS USUARIS DELS CENTRES.

VIVIM EN UNA SOCIETAT EN qUè AfORTUNADAMENT LA GENT VIU MéS ANyS, PERò AIxò IMPLICA TAMbé UNA MAJOR PREVALENçA DE LES MALALTIES CRòNIqUES I DE LES SITUACIONS DE DEPENDèNCIA I, PER TANT, MéS PRESSIó PER ALS SISTEMES DE SALUT ExISTENTS.

Confirmacions •

de baixes i altes

mèdiques auto-

ritzades. Les altes

sempre les ha de re-

collir el titular de la baixa.

Autoritzacions d'agulles i •

tires reactives per al control de la diabetis

des de la consulta d’infermeria o medicina.

No programació o còpia d’analítiques o de-•

rivacions mèdiques no realitzades.

Recollida d’informes o bé entrega de docu-•

ments sanitaris als professionals del centre.

Citació per als serveis complementaris com •

podologia i medicina esportiva amb la in-

formació sobre les tarifes i els horaris.

Tramitació de resultats d’analítiques per •

missatge al mòbil i accés segur des de la

web del centre.

salutfer4 salutfer 5



Raul CastroResponsable de la Unitat

d’Atenció als UsuarisEAP Vallcarca-Sant Gervasi

José pérezInfermerEAP Vallcarca-Sant Gervasi

PER CONTACTAR AMb NOSALTRES,

DEMANAR hORA O fER qUALSEVOL

ALTRA GESTIó, PODEU OPTAR PER:

Venir directament al taulell•

Trucar als nostres telèfons: •

932 594 411 i 932 594 422

Entrar a la nostra pàgina web: •

www.aprimariavsg.com

Enviar un correu a: •

[email protected]

Les TICs aplicades a la salut estan modificant els models tradicionals de la sanitat a Catalunya

Sereu els primers de conèixer totes les

novetats que estan passant al CAP: con-

sells de salut, tallers, sessions, etc.

Totes aquestes iniciatives estan orientades a

la participació activa dels ciutadans en el procés

de salut, ja sigui buscant informació, exposant

experiències personals, o bé recomanant pro-

fessionals o centres sanitaris a

través de les xarxes socials o

comunitats especialitzades.

Recordeu

sempre de portar els do-

cuments identificatius (targeta

sanitària i DNI) tant personals com

d'aquelles persones que us autorit-

zen a recollir la seva documentació.

Sense les vostres acreditacions,

ens és impossible realitzar

la nostra feina.




polifArMàCiA i fàrMACs de bAixA utilitat terapèutica

La majoria d’estudis coincideixen a mostrar

que entre la població de gent gran hi ha

un elevat consum de fàrmacs (entre 4,5

i 8 fàrmacs al dia), que és el que entenem per

"polimedicació".

La polimedicació suposa un major risc d’utilit-

zació de medicacions inadequades, interaccions

medicamentoses i reaccions adverses, de manera

que constitueix un risc pel pacient ancià.

Freqüentment les persones més grans estan

prenent alguna medicació que no és del tot ne-

cessària: no tots els fàrmacs prescrits tenen una

indicació clara, i no tots els que es prenen tenen

una clara eficàcia demostrada.

D’entre els fàrmacs més consumits, en trobem

que són de baixa utilitat terapèutica o fàrmacs de

valor intrínsec no elevat, com ara:

Vasodilatadors perifèrics.•

Medicaments expectorants o mucolítics. •

Antiinflamatoris tòpics.•

Protectors dels cartílegs.•

A MESURA qUE ENS fEM GRANS, AUGMENTA EL RISC D’APARICIó DE MALALTIES CRòNIqUES (DIAbETIS, hIPERTENSIó ARTERIAL, DISLIPèMIES, ARTROPATIES DEGENERATIVES, MALALTIES PULMONARS, ETC.), DE LA MATEIxA MANERA qUE AUGMENTA EL NOMbRE DE MEDICACIONS qUE CALDRà PRENDRE PER TRACTAR-LES.

conciliació de la MedicacióS’estima que el 61% de la gent gran que viu al

seu domicili consumeix un fàrmac inapropiat.

Tenint en compte que el nombre total de fàr-

macs que consumeix una persona és el prin-

cipal factor associat a la presentació d'efectes

adversos a fàrmacs, és molt important po-

der detectar-los i retirar-los, i disminuir

d’aquesta manera el risc de reaccions

adverses farmacològiques.

Dra. Anna AltésResponsable de FarmàciaEAP Vallcarca-Sant Gervasi

Dra. Rosario Jiménez LealResponsable de Projectes

d’Atenció Comunitària

La conciliació de la medicació pretén garantir que el pacient rebi tots aquells medicaments que necessita en les dosis i intervals correctes

La conciliació de la medicació pretén garantir

que el pacient rebi tots aquells medicaments que

necessita en les dosis i intervals correctes, de la

mateixa manera que intenta evitar les interacci-

ons i duplicitats entre la medicació crònica i la

medicació aguda que ha pogut estar prescrita de

forma puntual o durant un ingrés hospitalari.

Per això us recomanem que si sou

una d’aquestes persones que pren

un nombre elevat de fàrmacs i/o

n’esteu prenent algun més de for-

ma puntual, sol·liciteu una entrevista amb

el vostre metge per tal que faci una revisió

de tota la medicació i pugui així descartar medi-

cació innecessària i evitar aquestes situacions de

risc d’interaccions i reaccions adverses.

ACTiviTATs CoMuniTàries

Les actuacions comunitàries impliquen

la posada en marxa d’activitats realit-

zades en un territori, dirigides a pro-

moure la salut i augmentar la qualitat de

vida i el benestar social de la població, po-

tenciant la capacitat pròpia de les persones

i grups per l’abordatge dels seus problemes,

demandes o necessitats.

Des de fa anys, molts centres d’Atenció Pri-

mària creiem que val la pena sortir de les

L’AbORDATGE DE LA SALUT DES DE LA PERSPECTIVA COMUNITàRIA PARTEIx DEL CONEIxEMENT qUE LA SALUT I LA MALALTIA DEPENEN IGUALMENT DE fACTORS bIOLòGICS, PSICOLòGICS, SOCIALS I DE L’ENTORN.

Les activitats comunitàries promouen la salut i augmenten la qualitat de vida i el benestar social de la població

TROBADA DE pROfESSIONALS

Durant el proper dia 27 d’abril a Barcelona

tindrà lloc el XIV Encuentro pACAp (programa

de Actividades Comunitarias de la Sociedad

Española de Medicina familiar), amb el lema

Promoviendo la salud y afrontando la croni-cidad. Aquesta trobada reunirà professionals

de l’Atenció primària de tot Espanya per tal

de compartir les experiències en aquest àmbit

assistencial; el nostre equip hi presentarà al-

gunes de les activitats abans esmentades.

Amb motiu d’aquesta trobada, el dijous 26

d’abril a la tarda s’organitza una activitat

oberta a tothom per fomentar de forma activa

un aspecte de promoció de la salut, impres-

cindible en gent gran, com és la prevenció de

les caigudes. Us hi esperem a tots!

consultes per atendre, d’aquesta manera, la

població que viu al nostre territori. Per això,

des de fa temps, al nostre centre es realitzen

diverses activitats per promoure la salut i el

benestar d’aquells que ens consulten:

Tai-txi per prevenir caigudes.•

Tallers de psicomotricitat i memòria.•

Tallers adreçats a dones per millorar •

l'autoestima.

Grup d’alletament matern.•

La medicina preventiva detecta indica-

dors que ens orientin pel que fa al risc

de presentar alguna patologia o no, per

tant, ens volem avançar a la malaltia matei-

xa. Aquests indicadors són els factors de risc,

que podem definir com aquells elements que

fan augmentar les possibilitats que una per-

sona pugui desenvolupar una malaltia. Aquí

intervenen tant proves tècniques (anàlisi, ra-

diografia, etc.) com l’entrevista i exploració

mèdiques. Com podeu comprendre, això no es

pot fer extensible a totes les malalties, de ma-

nera que els esforços de prevenció se centren

en les malalties més habituals, que generen

més deteriorament o que poden comportar

un major risc de complicacions.

criteris Bàsics d’una Prova de diagnòstic PrecoÇPer desenvolupar una prova que ens diagnos-

tiqui un estadi molt inicial d’una malaltia, els

requisits que calen són: que la malaltia la pre-

senti molta població (prevalent); que tinguem

solució terapèutica (tractable); que la prova

salutfer8

Salut

salutfer 9

qUANTS DE VOSALTRES NO hEU DEMANAT DE fER-VOS ALGUNA

PROVA “PER SI DE CAS”? L’ExISTèNCIA DE DETERMINADES PROVES qUE ENS DETECTEN EL RISC DE PATIR ALGUNA MALALTIA hA COMPORTAT qUE ENS

CENTRéSSIM A fER PROVES PER VEURE SI LA DETECTàVEM AbANS I ENS ObLIDéSSIM qUE NOSALTRES

MATEIxOS PODEM PRENDRE MESURES qUE ENS AJUDEN A

PREVENIR UNA MALALTIA.

no impliqui un dany de major intensitat que

la malaltia que volem prevenir (innòcua); que

la pugui assumir econòmicament el Sistema

Públic de Salut; i que un diagnòstic precoç

de la malaltia ens eviti les complicacions que

pugui comportar a la llarga (prevenible).

Posem un exemple: per valorar el risc de patir

càncer de pulmó es va proposar la radiografia

de tòrax. El càncer de pulmó és un dels càncers

més habituals en el món occidental, així doncs,

per nombre de patidors potencials podria estar

justificat fer una radiografia de tòrax a tothom

a partir d’una determinada edat. Però, té risc

la prova? És evident que irradiar perquè sí no

té gaire sentit, si no és que està estrictament

indicat, de manera que buscarem factors de risc

de cada persona. I al preguntar, el principal fac-

Més val prevenir...

tor de risc que tindrem és el tabac. Sabem que

si no fumem tenim menys risc de patir càncer

de pulmó, però també de bufeta, de cordes vo-

cals, de llengua, de llavi i de pròstata. I evitem

també la bronquitis crònica. Per tant, la prova

de detecció precoç en aquest cas no ha estat

fer una radiografia sinó preguntar si es fuma,

i el tractament indicat és l’abandonament del

tabac. És, doncs, una prova econòmica, absolu-

tament innòcua, que ens ajuda a prevenir una

malaltia que afecta molta gent i que podria ser

tractable si l’agaféssim a temps.

les activitats PreventivesDes de fa més de vint anys la Sociedad Es-

pañola de Medicina Familiar y Comunitaria

(SemFYC) desenvolupa el Programa de Ac-

tividades Preventivas Para la Salud (PAPPS).

Alhora, el Departament de Salut va elaborar el

2006 el Llibre blanc de consens sobre les acti-

vitats preventives a l’edat adulta dins l’aten-

ció primària, actualment vigent. Aquestes són

les eines en què ens basem a l’hora de fer o

no aquestes proves, tant tècniques com d’in-

dagació d’hàbits. Amb aquestes guies tenim

una eina que ens permet prendre decisions,

no a partir de la nostra experiència sinó del

que la comunitat científica ha acordat que

està recomanat. Per tant, i ara per ara, el que

no està plantejat en aquests documents no es

considera adequat de practicar.

Les activitats preventives se centren en les malalties més habituals, que generen més deteriorament o que poden comportar un major risc de complicacions


2MAlAlTies cArdiovAsculArs

A. hTA: a la consulta es mirarà la TA almenys un cop fins els 14 anys, cada cinc anys fins als 40,

i a partir d’aleshores cada dos anys si no hi ha hipertensió. Per tant, una persona no hipertensa

en té prou amb controlar-se la tensió cada dos anys.

b. COLESTEROL: es recomana mirar-lo almenys un cop en els homes menors de 35 anys i en

les dones menors de 45 anys. Si els valors han estat normals, s’aconsella fer controls cada cinc

anys fins als 75 anys, i si sempre ha estat bé ja no cal fer cap més control.

C. SUCRE/DIAbETIS: no s’ha de mirar el sucre si no és que hi ha factors de risc (antecedents

familiars, obesitat, HTA, colesterol alt, antecedents en dones de diabetis

gestacional, o familiars de primer grau que siguin diabètics). Si no es

tenen aquests factors de risc, es mirarà el sucre cada tres anys, a

partir dels 45 anys.

D. ObESITAT: cal mesurar el perímetre de l’abdomen. Si en do-

nes és superior a 88 cms i en homes a 102 cms, cal fer un control

de pes, dieta i exercici.


Roger VinyetaMetge de famíliaEAP Sarrià-Vallplasa

3prevenCiÓ en dones

A. OSTEOPOROSI: no s’aconsella fer densitometries de manera

generalitzada, cal fer un test que detecti els factors de risc que pot

tenir cada persona, sobretot les dones (perquè l’osteoporosi afecta

un home per cada quatre dones), i, segons això, decidir si es fa la

prova o no. El principal factor de risc és haver patit una fractura

prèvia o bé tenir un pes baix.

b. EMbARàS: com a suplement nutricional, es recomana

aportament de calci si no es pren aproximadament un litre

de llet al dia. També s’aconsella prendre àcid fòlic fins a la

dotzena setmana i iode durant tot l’embaràs.

4AspeCTes prevenTius en GenT GrAn

A. VISIó: valoració dels dèficits cada dos anys, o anual en cas de glaucoma. En cas de retinopatia

diabètica (afectació de la retina per la diabetis), l’oftalmòleg marcarà la freqüència de revisió: entre

un i tres anys, segons la lesió. Si hi ha cataractes que dificulten la visió, es recomana operar-les.

b. AUDICIó: valoració del dèficit d’audició de manera regular. Si cal, fer audiometria, i si hi ha dè-

ficit greu, cal plantejar-se l’ús d’audiòfon. Això sovint costa de fer entendre, però no s’ha d’acceptar

la pèrdua o el deteriorament d’un dels sentits més importants si hi ha solució o correcció.

C. DEMèNCIA: no s’ha de fer res de manera sistemàtica a tothom, però sí valorar si es detecten

alteracions al pacient o a la família. Per prevenir el deteriorament de la memòria no hi ha cap trac-

tament eficaç, el que sí que s’ha de fer és tenir un bon control de la tensió.

D. POLIMEDICACIó: com que les persones grans sovint tenen moltes malalties i molts

tractaments, cal assegurar-se que han entès bé què han de prendre i com, i comprovar que

s’ho prenen. S’ha d’evitar acumular medicació al domicili i prendre només el que el metge

indiqui en cada moment.

E. CAIGUDES: és l’aspecte que més pot condicionar la vida de la població anciana, i hem de fer

el que calgui per minimitzar el risc al màxim. Per tant, cal que al domicili retirem tot allò que ens

pot augmentar el risc d’ensopegar i caure (catifes, mobles al mig de passadissos, etc.), fomentar

l’activitat física per mantenir un bon equilibri i tenir una bona il·luminació sempre (això inclou quan

ens aixequem a la nit per anar al bany).

en resum…podem dir que la majoria de mesures

que hem de prendre per evitar desen-

volupar una malaltia depenen més dels

hàbits que tenim que no pas del fet que

ens fem proves o no. En alguns casos

concrets, aquestes proves sí que ens

poden ajudar a diagnosticar abans que

sigui tard, però ara per ara la fiabilitat

de la majoria de proves i de programes

de detecció precoç fan que la sanitat

pública hagi de ser molt curosa a l’hora

de recomanar-les de manera generalit-

zada a la població. Les proves que es fan

són aquelles que han demostrat la seva

utilitat, i per tant es recomana fer-les.

per això, cal que tingueu una bona re-

lació de confiança amb

el vostre equip sanitari,

el qual us orientarà en

tots aquests aspectes.

1esTil de vidA

A. TAbAC: s’ha de preguntar a partir dels

10 anys si es fuma, i el consell ha de ser

d’abandonament total. Una persona es

considera fumadora si ha fet una pipada

en el darrer mes, i és exfumadora si fa més

d’un any que no fuma gens.

b. ALCOhOL: es recomana preguntar a

partir dels 14 anys, i si cal es fa un test. Es

pregunta la quantitat d’alcohol que es beu

per setmana i si se supera un valor deter-

minat, es dóna un consell enèrgic.

C. DROGUES: es farà almenys un cop a

la vida la pregunta de si es consumeixen o

s’han consumit en el passat.

D. ExERCICI fíSIC: es recomana fer 30

minuts diaris d’activitat física moderada, o

una hora tres cops per setmana d’exercici

de major intensitat.

E. ALIMENTACIó: no queda clar quina

dieta és la més saludable, per tant s’acon-

sella prendre de tot amb moderació i evi-

tar els greixos i l’excés de proteïnes en la

dieta diària. Una altra cosa és que a més

hi hagi una malaltia de base (hipertensió,

diabetis...), això comportarà fer una dieta

més orientada.

f. ACCIDENTS DE TRàNSIT: cal fer ús de

tots els sistemes de protecció (casc, cintu-

ró, cadireta infantil...), evitar la manipula-

ció d’objectes mentre es condueix i seguir

les normes de trànsit. És a dir, res que no

sapiguem, però que sovint oblidem.

G. SExUALITAT: en cas de no tenir pare-

lla estable es recomana l’ús del preserva-

tiu, no només per evitar embarassos inde-

sitjats, sinó també per evitar les malalties

de transmissió sexual.

Salut

5 deTeCCiÓ preCoÇ del cÀncer

A. MAMA: cal fer-se una mamografia cada dos anys a partir dels 50 anys i fins els 70.

b. COLL D’úTER: calen citologies a partir dels 25 anys, les dues primeres cada dos anys,

i després cada tres o cinc anys. Si sempre han estat normals, a partir dels 65 anys se

n’han de repetir dues més en dos anys i, si són normals, no cal repetir-ne mai més. No

es faran en dones sense relacions o a les quals s’hagi extirpat la matriu.

C. CòLON-RECTE: de moment no hi ha cap recomanació de fer detecció precoç en la població

general si no és que hi ha antecedents familiars, aleshores es farà detecció de sang oculta en

femta cada dos anys entre els 50 i els 75 anys. Depenent dels casos es pot fer una endoscòpia. No

obstant això, està en marxa un programa pilot de detecció de sang en femta que, en funció dels

resultats, es generalitzarà o no.

D. PRòSTATA: no es recomana fer proves de detecció precoç perquè tenen poca fiabilitat. Cal

basar-nos en els símptomes, i d’acord amb el metge es decidirà si s’han de fer proves o no.

E. PELL: no hi ha cap prova segura per al diagnòstic precoç, però sí que s’ha d’insistir en la pre-

venció, evitant l’exposició perllongada i fent ús de protectors solars.

f. PULMó: no fumar és el millor consell i la millor prevenció, fora d’això no hi ha res que ens

serveixi per preveure qui tindrà càncer pulmonar i qui no.


Trastorn de la lectura

La dislèxia és el trastorn específic de la

lectura i s’identifica perquè el nen té

problemes per reconèixer paraules, lle-

geix de forma lenta i insegura i mostra

una escassa comprensió. Es pot de-

tectar tant en l’etapa preescolar com

escolar i té associats altres trastorns:

de psicomotricitat, perceptius, de llen-

guatge, etc. Mètodes psicopedagògics

de correcció són generalment suficients

per solucionar la dislèxia.

Trastorns de l’expressió escrita

Es coneixen dos tipus de tras-

torns d’aquesta mena:

La disgrafia: • la di-

ficultat per escriure

paraules i/o expres-

sar-se correctament

de forma oral.

La disortografia: • dèficit

específic de l’ortografia

associat habitualment a

problemes lectors.

Els trastorns de l’expressió escrita

poden diagnosticar-se un cop ha co-

mençat el període d’aprenentatge, és

a dir, a partir dels 6 anys. Per tant, no

s’aconsella el diagnòstic abans d’aques-

ta edat. Per solucionar-los es recomana

un tractament psicopedagògic de re-

educació centrat, sobretot, en els as-

pectes deficitaris, però també en altres

factors que poden influir en el nen, com

els familiars i els emocionals.

Trastorn del càlcul

Es coneix amb el nom de

discalcúlia i és un trastorn

que altera la capacitat

d’aprenentatge de l’ar-

timètica. Afecta principal-

ment coneixements bàsics

com són operacions de suma,

resta, multiplicació i divisió. Aquests pro-

blemes es comencen a fer evidents a

partir dels 8 anys, tot i que

hi ha infants que presenten

símptomes abans. La in-

tervenció psicopedagògica

serà, de nou, el mètode per

combatre aquest trastorn, treballant

aspectes pedagògics, psicomotrius,

cognitius, etc.

Lateralitat creuada

La distribució de funcions que s’estableix

entre els dos hemisferis cerebrals rep el

nom de lateralitat. Segons aquesta dis-

tribució, utilitzem preferentment un cos-

tat del nostre cos per executar diferents

accions. Tenim una predilecció clara per

una determinada mà a l’hora d’escriure,

un peu dominant per xutar una pilota,

una orella principal per la qual acos-

tumem a escoltar per telèfon

o un ull preferit per mirar

a través dels prismà-

tics. En tots aquests

casos coincidirem que

ens anirà millor fer-ho

sempre amb la part dreta

del cos o amb l’esquerra.

La lateralitat creuada es

dóna quan no hi ha aquesta cor-

respondència en el nostre cos i

tenim preferència per un costat

o altre segons el cas. Per exemple,

si escrivim amb la mà dreta, però en

canvi utilitzem preferiblement l’ull es-

querre. Aquesta falta d’homogeneïtat a

l’hora d’utilitzar de forma preferencial

un sol costat del cos genera problemes

d’aprenentatge.

A partir dels 5 anys, durant l’Educació Pri-

mària, la lateralitat creuada pot comen-

çar a ocasionar problemes d’aprenentat-

ge. Cada nen és un cas diferent, per tant,

s’haurà d’analizar individualment i de-

terminar si cal alguna intervenció. Si és

necessària, es pot aplicar una teràpia de

reorganització neurofuncional per posar

ordre de nou al sistema nerviós.

TrAsTorns que AfeCTen l’aprenentatge del nen

qUAN UN NEN PRESENTA DIfICULTATS EN EL RENDIMENT ESCOLAR I LA SEVA EVOLUCIó éS MéS LENTA qUE LA DELS SEUS COMPANyS POT ESTAR PATINT UN TRASTORN ESPECífIC DE DESENVOLUPAMENT DE L’APRENENTATGE ESCOLAR.

Els trastorns que influeixen de forma

significativa en el rendiment escolar

d’un infant es coneixen amb el nom

de trastorns específics de l’aprenentage. Te-

nen més prevalença en els nens que en les

nenes i afecten una àrea molt concreta, a di-

ferència del que succeeix amb els trastorns

generalitzats del desenvolupament. Això fa

que de vegades resulti complicat identificar-

los. A més, acostumen a estar relacionats

amb alteracions en el funcionament del sis-

tema nerviós central, però no es consideren

un trastorn emocional greu.

força inferior en l’àmbit afectat. Quan es diagnos-

tica el trastorn, generalment va associat a altres

dèficits específics, com poden ser problemes amb

el llenguatge o la parla.

coM es tracten?Habitualment s’aprecia una millora dels tras-

torns amb la intervenció psicopedagògica en el

nen, de manera que no li generen més proble-

mes quan és adult. A més, és important tractar-

los quan es detecten per evitar complicacions a

llarg termini, com el desgast i la desmotivació

que causen els mals resultats escolars.

coM es diagnostiquen?Els nens que pateixen un trastorn específic de

l’aprenentatge tenen un rendiment igual o supe-

rior al dels seus companys en la resta d’àrees, però

salutfer 13salutfer12

La psicopedagogia combat trastorns específics de l’aprenentatge, com els problemes amb la lectura i l’escriptura

Ser pares

prinCipAls TrAsTorns espeCífiCs de l’AprenenTATge


salutfer14

Viure jove

salutfer 15

tu preguntes, nosAlTres responeMPREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò qUE SEMPRE hAS VOLGUT SAbER SObRE SALUT I qUE NO T’hAS ATREVIT MAI A DEMANAR.

Vaig deixar el tabac fa set mesos i ara només fumo alguna cigarreta els caps de setmana quan surto. Això em pot fer recaure?La majoria de persones que abandonen el tabac no poden fumar ocasionalment només una cigarreta perquè tenen una alta probabilitat de recuperar l’hàbit amb regularitat. Aquest procés no és immediat, però generalment una cigarreta porta a una altra. Per tant, és important que si vas aconseguir deixar-ho, evitis fumar de to-tes totes. Qualsevol recaiguda aïllada pot esdevenir permanent.

Si has deixat el tabac, evita fumar de forma esporàdica. Qualsevol recaiguda puntual pot esdevenir permanent

he sentit que els anticonceptius orals po-

den ajudar a regular la regla. és cert?

Efectivament, la píndola, a part de tenir un

alt nivell de fiabilitat per evitar un embaràs

si s’usa correctament, permet regular la re-

gla perquè fa que tots els cicles siguin de 28

dies. A més, amb les pastilles anticonceptives

les pèrdues de sang que es tenen durant la

menstruació acostumen a ser menys abun-

dants i la regla tampoc és tan dolorosa. De

tota manera, abans de començar a prendre

anticonceptius orals cal que consultis el teu

metge per veure quin s’adequa millor a les

teves necessitats.

Els anticonceptius orals ajuden

a regular la menstruació i la

fan menys dolorosa

envia’ns les teves consultes a:[email protected]

Sovint, principalment quan ha estat ne-

cessària anestèsia, la persona gran pot

estar desorientada i fins i tot patir epi-

sodis d’excitació o agressivitat. Un ambient

relaxat i, sempre que la situació de la malaltia

ho permeti, el contacte amb els seus familiars i

la presència d’objectes del seu domicili, com la

roba, fotografies o estris d’higiene, poden aju-

dar-lo a orientar-se en el nou entorn. Algunes

vegades pot caldre tractament farmacològic

per disminuir i controlar els símptomes.

aPrenentatge del cuidadorDurant el període en què l’estat del malalt

requereix que es mantingui estirat o assegut,

el familiar que l’acompanya i que en seguirà

tenint cura a casa, pot aprofitar per observar

i demanar consell a l’equip d’infermeria per

aprendre a adoptar mesures posturals (que evi-

taran les lesions a la pell per recolzament), ar-

reglar el llit sense llevar al malalt o fer canvis de

roba i bolquers. Possiblement també

es trobaran estones que permetin

converses, amb una compli-

citat que el tràfec del dia a

dia no propicia.

El mateix procés terapèutic i el ritme hospitalari

poden produir en el malalt ingressat un canvi

en el ritme del son, que caldrà ajudar a recupe-

rar, quan es torni al domicili, amb mesures com

mantenir-se actius i distrets de dia i sopars

lleugers o alguna tisana calenta abans d’anar

a dormir. Si es lleva a la nit, tindrem present el

risc de caiguda, així doncs, li procurarem una

il·luminació suficient i eliminarem els objectes

que entorpeixin el pas.

El tractament necessari per a la patologia

que pateix el malalt pot afavorir que es pre-

senti incontinència urinària, cosa que el re-

torn a la llar i la millora de la malaltia sovint

solucionaran.

L’hospitalització pot ocasi-

onar canvis en el ritme in-

testinal d’algunes persones,

principalment per l’alteració

dels hàbits i de la intimitat, fins al punt que els

calgui ajuda per poder defecar. Quan recuperen

la seva quotidianitat aquest ritme es normalitza

la majoria de vegades.

A TOTS, EN UN MOMENT O ALTRE, ENS POT CONVENIR INGRESSAR A L’hOSPITAL. SENS DUbTE, SEMPRE REPRESENTA UN CERT TRàNGOL, ESPECIALMENT PER A LES PERSONES MéS GRANS. PER AIxò CAL ADOPTAR MESURES qUE PREVINGUIN POSSIbLES COMPLICACIONS.

a l’hospital... i CAp A CAsA!

Gent gran

Durant l’hospitalització el familiar pot resoldre dubtes amb l’equip d’infermeria

Si penses que necessites

fer-te unes anàlisis, consulta el teu metge

Actualment, molts hospitals disposen

d'una infermera que contactarà amb la

Unitat d'Atenció Domiciliària del CAp

abans que el pacient sigui donat d'alta.

La Unitat es posarà en contacte amb el

pacient o familiar per valorar la nova

situació mèdica i social. També infor-

marà el seu metge i la seva infermera

per fer el seguiment més adient.

Amb tot, si en sortir d'un ingrés teniu

cap dubte sobre la pauta de tractament

o el seguiment, no dubteu a trucar al

centre per parlar amb el nostre equip.

Maria Josep GuinovartInfermera

ABS Alt Camp Oest

Estic molt prim. M’hauria de fer unes

anàlisis?

Les anàlisis de sang són una eina per di-

agnosticar malalties i controlar la salut. Si

penses que necessites fer-te unes anàlisis

—ja sigui perquè no et trobes bé o per algun

motiu concret com la detecció de malalties

de transmissió sexual—, cal que ho consultis

amb el teu metge. Serà aquest professional

qui determinarà si són necessàries i, en cas

afirmatiu, les sol·licitarà. Si no és així, no cal

que et facis anàlisis.

Més informació: www.consultajove.net




EAp VALLCARCA - SANT GERVASIAv. Vallcarca, 169Av. Esteve Terrades, 30Tel. 93 259 44 11 / 93 259 44 2208023 Barcelona

Per enviar-nos els vostres comentaris i les vostres adreces de correu: [email protected]

Per demanar cita i veure la informació de salut: www.aprimariavsg.com

NÚMERO 58 | MARÇ - ABRIL 2012 fer salut · com el telègraf i el telèfon, per no citar els...

Documents

Transcript of NÚMERO 58 | MARÇ - ABRIL 2012 fer salut · com el telègraf i el telèfon, per no citar els...