Número 629 · Dijous, 6 d’octubre de 2016 Un passeig per l ... 2016-17/629.pdf · mentàries i...
Transcript of Número 629 · Dijous, 6 d’octubre de 2016 Un passeig per l ... 2016-17/629.pdf · mentàries i...
Número 629 · Dijous, 6 d’octubre de 2016
Un passeig per l’Escola
1
Caminant pels patis i aules de l'Escola ens podem
trobar la vida escolar: com aprenen, què aprenen,
com juguen, a què, quines coses fan.
I de Física en parlem ara i del seu treball sobre
les forces i La Llei Mecànica de medis continus o
Llei de Hooke (1660, Robert Hooke) que estava re-
alitzant l'alumnat i el seu professor de 4t d'ESO.
També hem trobat l'alumnat de 2n d'ESO que es-
tudia Física en anglés i van dir-nos : We have
started the first unit presentations today. Our stu-
dents worked on magnitudes and units. They've
been preparing an activity to make their mates par-
ticipate and therefore learn the topic as well. Once
they finish, their mates grade them by using a rubric
I sent them a few days ago...
Continuem i anem a Infantil on de la complexitat
de continguts i habilitats passem a la importància
d'atendre els afectes. Hem vist un grup menut, en-
tranyable, nouvingut a l'Escola gran com és el grup
Apatxe: Quina millor forma de fer més agradable el
període d'adaptació dels infants de 3 anyets, que
fer una excursió per tota l'Escola buscant als seus
benvolguts germans, cosins...
Així ho vam fer els Apatxes la primera setmana
d'Escola, unes visites molt emotives i uns troba-
ments plens d'abraçades, besos, vergonyetes i
somriures... Una delícia de menuts, grans i mestres
poder viure aquest bonic moment que, de segur,
repetiran durant el curs
(Continua a la pàgina 2)
Alumnat de 2n de Secundària estudiant Fisica en anglés.
Alumnat de 4t de Secundària realitzant experiències de Física.
2
Dijous, 6 d’octubre de 2016
Un passeig per l’Escola (continuació)
Per la vesprada, quan ja quasi tots/totes se
n'han anat i l'Escola roman tranquil·la, cal-
mada... és el moment de veure alguna peça
de roba perduda, les restes d'un experiment
fet amb aigua i sorra al pati, la motxilla obli-
dada o eixa finestra sense tancar... I l'hora de
fer reunions. Com aquestes, de l'ESO: una
demostració d'allò que fem a les aules amb
els/les alumnes. Es tracta d'una reunió
dinàmica i participativa on els pares/mares són
partícips de la reunió. Hi havia cronòmetre per
controlar el temps, targetes, pissarres i tot allò
necessari per dur a terme una classe inno-
vadora, dinàmica, motivadora i participativa.
Tota una experiència!
Aquest passeig culmina avui tornant a l'espai
d'Infantil on Inuits i Apatxes (Infantil 3 anys),
cada setmana, comparteixen el goig de fer
junts una activitat d'experimentació. La primera,
una activitat d'expressió musical i plàstica en
la qual es divertiren ballant i pintant amb les
mans al ritme de la música. I conten que la pas-
sada setmana van pujar a l'hort on tenim arbres
fruiters amb la sort que el pomer els va regalar
algunes de les seues pomes. L’endemà, van
aprofitar, i amb les mans ben netes, van fer de
cuiners i cuineres elaborant un deliciós pastís
de poma, i el millor de tot: menjar-se'l després.
Mmm... que bo!.
Al pomer hem trobat pomes.
Reunions de mares i pares de Secundària.
...i pintem!!
L’alumnat d’Infantil fent-se abraçades.
Dijous, 6 d’octubre de 2016
3
Felicitats i per molts anys a : Marc Ruíz Copado,
2; Marcel Ramos Cano, 4; Sofía Cantó Rincón de
Arellano, Hada Belén Barcia Mejías i David
Guardeño Pérez, 6; Nicolás Peris Martínez, 8; Eric
Badenes Hernández, 9; César Olmos Almiñana, 10
i Mauro Pascual Calero, Alejandro Sáez Miralles i
Claudia Aradilla Tejero, 12.
A totes i tots, per molts anys!
Moltes felicitats
I Viatge de Solidaritat amb Refugiades i Refugiats (3)Els xiquets i xiquetes vivien una doble realitat,
d'una banda amb la fantasia infantil jugaven i obli-
daven la duresa del moment, reien, s'emocionaven
però després quan tornaven al present real, els
podies veure plorar. A un camp de refugiades i refu-
giats jo, Emili, vaig estar jugant amb unes xiquetes
que desprenien agradosos somriures i il·lusió emo-
cionant, però després quan arribà el moment del
comiat els seus rostres van canviar, s'ompliren de
tristor, ens van acompanyar fins a la porta, ells es
van posar a una part de les reixes i nosaltres fora
a l'altra, vam començar a caminar i ens podien
seguir perquè el camp i les reixes anaven uns 200
metres paral·lels a la vorera. El poema ho explica
tristament.
Pepet de l'Horta
Xiquets al camp de refugiats.
La xiqueta Sidra plorant.
FUTUR ABSENT
Sidra, de Síriaa penes 10 anys i el somriure a les mansa un campde refugiades i refugiatsmes quan ja estàvem marxantuna manifestació Don't go,
don't go ha organitzati les llàgrimes torrencialsdesbocades totalsde nostàlgia brutalque els seus ulls han vessatcap ser humà/ les podrà oblidarJustícia universal ja!Fora les misèries del Sistema Solaro de Grècia si de cas!
Pepet de l'Horta
Dimecres,12 d’octubre és festiu il’Escola romandrà tancada.
Dijous, 13 d’octubre publicarem el número 630 del
“CORREU DEL DIJOUS”
El Consell Escolar de l’Escola LesCarolines aprova, passat mes desetembre, els preus de tots elsServeis Escolars, Activitats Comple-mentàries i Activitats Extraescolarsper al curs 2016-2017. Us informem que tots els preus
aprovats mantenen el mateix importque els del curs anterior.
Departament d’ Administració
Dijous, 6 d’octubre de 2016
4
Emili no tenia classe dijous passat, 29 de setembre,
a les 11:40, però com és molt avariciós li va preguntar
a Andrea si li podria deixar 3 minuts, i a les 12 en
punt va entrar.
-Açò és 3r de BUP?
-Sí, contestà Andrea.
-Hola, sóc el nou professor d'Anglés. Açò és el
col·legi Yale?
-Sí, contestà Andrea.
-Avui és 29 de setem-
bre del 1977.
Amb aquestes pa-
raules teatrals Emili es
presentà a la classe de
2n A per indicar que en
eixos instants feia 39
anys justos de la seua
primera classe com a
professor. El col·legi era
molt distint a Les Caro-
lines i la forma de sol-
ventar els problemes també. Un dia la directora
castigà Emili a ajudar el jardiner un dissabte perquè
en unes vacances no pogué assistir el primer dia a
un curset. Ella havia passat un full indicant els dos
dies del curset, 3 i 4 de gener. Ell que havia estudiat
anglogermàniques es comprà un bitllet d'avió a Ale-
manya per tornar el dia 2, però el darrer dia abans
de les vacances la directora avançà un dia el curset
i Emili li digué que no podria arribar. Emili no va
acomplir el càstig. En una altra ocasió dues alumnes
de 1r de BUP anaren a la directora per dir-li que en
classe d'Anglés hi havia alguns problemes. La direc-
tora va cridar Emili i se l'endugué a una aula d'EGB
que estaven en classe
d'Anglés amb un altre
professor. Entrà descor-
rent amb tota la seua
força una pissarra que
separava les dues aules
i li va dir al profe d'An-
glés que se n'anara a fer
classe a 1r de BUP i que
don Emilio es quedaria
en EGB.
-A mi no m'interessa el
BUP- li digué el profes-
sor.
-Ací mane jo- digué donya Marisa.
I així era la vida al Yale. Emili també recorda que
no li varen fer cap contracte.
En acabar el curs, Emili se n'anà.
Indaleci d'Índia
Una classe molt especial
Emili recorda a l’alumnat d’ESO, com va ser un 29 de setembre de 1977.
L’Equip d’Infantil de Les Carolines
Ací teniu al complet tot l’Equip de Primer i Segon Cicles d’Infantil de Les Carolines. Elles i ell atenen a tot l’alumnat d’entre 1 i 5 anys. D’esquerraa dreta davant: Lola Aguilar Andreu, Nika Ruipérez Martínez, Meri Alandes Campos, Beatriz Navarro Muñoz, Mª Elena Nonnast Abellán-Gracía iLaura Herrero Almendáriz (enguany d’excedència per maternitat). Al mig: Teresa Soler Lahuerta. Darrere i en peu: Julia Valero Picazo. Raül VictòriaAlberola, Susana Jara Lara, Mónica Jover Añón, Amparo Broseta Laporta, Anaïs Badia Vicent, Raquel Aspas Gil, Maria Jutglà Guillem (Cap d’Estudisd’Infantil), Eva Guzmán Martí i Naira Riobó Adam.