> Portocolom ja compta amb un nou Centre Cívic

> Toni Contestí ens parla de la 25 k Cabrera Ultraopenwater

> Biel Mestre prepara la publicació de “Com l’aigua pels xaragalls”

> Entrevista a Maria Pons, regidora de Festes, amb motiu de les festes de Sant Jaume de Santanyí

El racó del Sud

EL SUD DE MALLORCA

Publicació periòdica meridional

Núm. 93 Juliol 2011

Edita:Hypericum balearicum, SL Plaça de la Constitució,5

07500 Manacor

Web:www.suddemallorca.com

Correu-e: llevantdemallorca@gmail.com

Coordinadores:Marta Aspachs

i Margalida Bonnín

Consell de redacció:Gori Vicens, Joan Pi,

Miquel Planes

Publicitat: Ramón Esteban 607 890 285

Dipòsit legal: PM-2459-2002

El SUD DE MALLORCA és una publicació independent, plural i meridional. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que El SUD DE MALLORCA no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, El SUD DE MALLORCA es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.

Agenda

Què podem fer?Dijous, 21 de juliol, a les 21,30 h: tra-

dicional Sopar a la fresca de pa amb oli. Plaça Major. Santanyí.Divendres, 22 de juliol, a les 22,30 h:

“Verbena camp”. Actuacions de les Or-questres Romàntics, Baix’n’Nicotina i Ves-hi tu. Plaça Major. Santanyí.Divendres, 22 de juliol, a les 21.00: So-

par a penyes. A S’Arenal de Portocolom. A les 24,00 h focs artificials i actuacions musicals a càrrec D’o bloko Sambatuka-da, Mystart, Dj Titi. fins a les 3.30 hores.Dissabte, 23 de juliol: II Travessia nedant

a S’Estalella 2011. Inscripcions: www.eli-techip.net. Gratuïta. Recollida xips: a les 9,00 h. Platja es Racó de S’Arenal (S’Es-tanyol). Hora travessia: 10 i 10,15 h. Més informació: 620345597 (Joan Noguera). I www.cnllucmajor.com.Dissabte, 23 de juliol, a les 19,30 h: V

Trobada de Gegants, de diferents colles de Mallorca. Itinerari: plaça Canal, carrers Llaneres, Majoral, plaça Constitució i pla-ça Major. Santanyí.Dissabte, 23 de juliol, a les 23,00 h:

“Vine a sa Verbena Grossa, Sant Jaume 2011”. Actuacions: Dj,s Miquel Vi-Lo & Miki Junior, amb els grups Tumbet de Sol-fa i la Vereda. Camp Municipal d’Esports. Santanyí.Diumenge, 24 de juliol, a les 21,30 h:

Santanyí Rock 2011. Actuacions de Pen-jats Calongins, The Others, Toni Monser-rat, Misty Mountain i The Black Beards. Camp Municipal d’Esports. Santanyí.Diumenge, 24 de juliol, a les 22.00h:

concert de la Banda de Música de Fela-nitx. Plaça de Sant Jaume de Portoco-lom.

Dilluns, 25 de juliol, a les 12,00 h: Tra-vessia al port nedant. Lloc: moll Comerci-al. Portocolom. Inscripcions el mateix dia de la prova.Dillluns, 25 de juliol, a les 18,00 h: Mi-

lla urban VIII Trofeu Portocolom. Moll de la Duana.Dilluns, 25 de juliol, a les 24,00 h: Gran

castell de focs artificials. Carrer de Ber-nat Vidal i Tomàs (devora el Bar Sa Creu). Santanyí.Diumenge, 31 de juliol, a les 10,30 h:

excursió a s’Amarador amb carros, cavalls i tractors. Partida: plaça de Ramon Llull. Santanyí. Dissabte, 6 d’agost, a les 7,30 h: XVII

Anada amb carro, bicicleta, montures i caminant, de Felanitx a Cala Marçal. Sor-tida: plaça de Peralada.Dijous, 11 d’agost, a les 22,00 h: VI

Mostra de Teatre Amateur de Portocolom. “Un buit X8”, a càrrec de l’Associació Teatral Talcual d’Alaró, la companyia Tal com som Teatre. Plaça de Sant Jaume. Portocolom.Dilluns, 15 d’agost, a les 11,00 h: missa

solemne. Festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. Cantarà la Coral Units Com Brins. Església Portocolom. Dissabte 23 d’agost: I Travessa Cabre-

ra-Sa Ràpita nedant (25 km). Organitza XTRM Events amb l’objectiu de promou-re la pràctica de la natació i esports de fons. Lloc d’inici: port de Cabrera. Arri-bada: Club Nàutic de Sa Ràpita (Cam-pos). Inscripcions: http://xtrmevents.com/WordPress/?page_id=674.Fins setembre: actuació de Dugan’s

Band en el Dugan’s Irish Pub de Cala d’Or. Tots els dies de 22,00-24,00 h, ex-

cepte els dissabtes. Pop rock internacio-nal. Entrada lliure.

Exposicions i conferènciesDijous, 21 de juliol, a les 20,00 h: pre-

sentació del llibre “Violacions” de Lucia Pietrelli. Obra guardonada amb el XXVI Premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs, a càrrec de Pau Vadell. Casa de Cultura de Can Jaume Antoni.Dies 23, 24 i 25 de juliol: exposició de

“Figures imaginàries” de Tomeu Ramon. Centre Cívic de Portocolom. Dimecres, 27 de juliol, a les 22,00 h:

Conversa a la fresca; taula rodona sobre “L’alegria del vi”, a càrrec de Bàrbara Mesquida, Armero i Adrover, Joan Joan de Viadauba i Can Majoral. Lloc: pati del Centre Cívic de Portocolom.Fins el 31 de juliol: exposició OBJECTS

OF DESIRE, The Dream of the Fisher-man’s Wife de Rafael Adrover. Espai d’Art Miquela Nicolau. C/ Major, 84-86 i de la Mar, 10. Felanitx.Dimarts, 2 d’agost, a les 20,30 h: con-

ferència a càrrec de Joaquim Maria Puyal, periodista de Catalunya Ràdio. Presentarà el seu llibre Aicnàlubma. Mollet d’en Pe-reió. Portocolom.Dissabte, 6 d’agost, a les 20,00 h: con-

ferència-festa sopar “La Mallorca roma-na”, a càrrec de Mateu Riera. Mollet d’en Pereió. Portocolom.Fins l’11 d’agost: exposició de pintura i

escultura. Ángel San Martín, Vicenç Tor-res, Pep Canyelles i Gerard Matas. Galeria Matissos. Avda. Primavera, 17 B. Colònia de Sant Jordi. Obert de dilluns a dissab-tes, de 18,00 a 22,00 h. També hores convengudes: 656806235.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

2 / JULIOL 11

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

www.acpg.cat

SantanyíJULIOL 11 / 3

Població:13.239 habitantsAjuntament:Plaça Major, 12.. 07650Telèfons 971 65 30 02 / 971 65 32 50. Fax: 971 1 30 07E-mail ajuntament@ajsantanyi.netBatle Miquel Vidal i Vidal (PP)Policia Local Plaça Major, 12. Tel. 971 65 30 02.Guàrdia Civil Felanitx, 42. Tel. 971 65 30 81Correus Centre, 26. Tel. 971 65 30 48.Institut Social de la Marina: Bernat

Institut d’Ensenyança Secundaria Bernat Vidal i Tomàs, 79. Tel. 971 64 2071.Jutjat de Pau Centre, 28, 1er. Tel. 971 16 31 26.Vidal i Tomàs, 83. Tel. 971 65 33 27.Centre de Salut Bernat Vidal i Tomàs, 83. Tel. 971 65 39 51.Residència 3ª Edat Bernat Vidal i Tomàs, 72. Tel. 971 65 35 60.Santanyí Ràdio Centre, 28. Tel. 971 64 21 12.

Teatre Municipal C/ Bisbe Verger, 38. Santanyí. Tel. 971 16 32 95.Escola Municipal de Música Palma, 29. Tel. 971 65 42 62.Col.legi Públic “Blai Boner” Gómez Ulla, 2. Tel. 971 65 39 55.Centre Jove Sol, 27. Tel. 971 64 21 36.Biblioteca Portell, 11. Tel. 971 64 20 99.Poliesportiu Bernat Vidal i Tomàs, 85. Tel. 971 65 39 44.Casa de Cultura “Can Jaume Antoni” Portell, 11. Tel. 971 16 32 95.

Escoleta Municipal Felanitx, s/n. Tel. 971 65 38 46.Mercat Pça. Major, dimecres i dissabte.Fires Penúltim o darrer dissabte d’oc-tubre.Festes Sant Jaume, 25 de juliol; Sant Andreu, 30 de novembre.Altres nuclis S’Alqueria Blanca, Cala d’Or, Cala Figuera, Cala Santanyí, S’Almonia, la Costa, Cala Llombards, Son Mojer, Cap des Moro, Calonge, Es Llombards i Portopetro.

Ajuntament de Santanyí www.ajsantanyi.net

AqUests efectIUs cObrIrAn sObretOt cALA d’Or, cALA fIgUerA I cALA sAntAnyí

Per r.d.Un total de 19 embarcacions de di-

ferents indrets de l’Illa varen participar el dissabte, 2 de juliol, a la I Trobada de Pesca d’Altura Marina de Cala d’Or. La diada va començar a les 8 del matí des des Fortí i va durar fins a les 17 hores a l’esplanada de Marina de Cala d’Or front Yath Club.

La jornada organitzada per l’Ajunta-ment de Santanyí i Marina de Cala d’Or va transcórrer amb un gran ambient. Les captures foren abundats i de tamany considerable. Al final de la competició

Per r.d.El primer tinent de batle, Llorenç

Galmés i el nou regidor d’Interior, An-toni Matas, han mantingut una reunió amb els set agents de la Policia turís-tica que es varen incorporar el passat 1 d’abril i que realitzaran la seva tasca fins el 31 de desembre a la zona costa-nera. El primer tinent de batle, Llorenç Galmés, va acompanyar el nou edil, An-toni Matas, per presentar els nous po-licies, explicant que “la incorporació d’aquests set agents de la Policia Tu-rística és molt important ja que, durant l’estiu, la població del municipi aug-menta considerablement i, per això, es fa necessari reforçar la seguretat dels distints nuclis en benefici de tots els ciutadans”.

Tot i que, els agents de la Policia turística cobriran principalment la zona costanera de Cala d’Or, Cala Figuera, Cala Santanyí, entre d’altres, “no es

galmés i Matas s’entrevisten amb els set nous agents de Policia turística

descarta que realitzin, també, alguna actuació en els altres nuclis del mu-nicipi, si és necessari, ja que la seva

gran èxit de la I trobada de Pesca d’Altura Marina de cala d’Or

incorporació respon també a ajudar a la plantilla actual de policies”, comenta Galmés.

es varen mesurar les peces per pes i ta-lla, fet que va ser observat per un gran nombre de turistes i veïns de la zona. Després, es va celebrar un sopar amb tots els participants i es varen lliurar els trofeus, donats per l’Ajuntament.

La classificació va quedar de la se-güent manera: el primer premi fou per l’embarcació “Cadernera” amb el patró Rafel; el segon per “T’estim” amb el patró Sebastià i el tercer per “Mussola Escabetxada” amb el patró Matias. La peça més grossa fou pescada per “Ca-dernera”.

A l’acte també hi assistí una repre-sentació municipal formada pel segon tinent de batle, regidor de Turisme i bat-

le pedani de Cala d’Or, Álvaro Solana i la regidora de Comerç i Indústria, Bàrbara Xamena.

Durant els darrers anys, la suma dels esforços que aporten els policies turístics “ha donat un bon resultat” explica el regidor Galmés, “ja que s’han pogut dur a terme diversos tipus d’actuaci-ons, com ara, un major control de la venda ambulant il·legal, deten-cions, prevenció de delictes, vigi-lància a les zones conflictives...

Els nous agents constitueixen un reforç a la ja complicada tas-ca diària que realitza de forma quotidiana l’actual plantilla de la Policia local”.

Per la seva banda, Antoni Ma-tas, considera que “l’augment de la plantilla policíaca durant els mesos de la temporada turística és molt important per donar se-

guretat a la població resident i als tu-ristes que visiten la zona costanera del municipi”.

4 / JULIOL 11

Data d’exàmens, dia 28 de Juliol de 2011

Llucmajor

L’Associació de comerciants reparteix 19 bicicletes, guanyades

a un sorteig de nadal

Per r.d.Miquel Font, president de l’As-

sociació de Comerciants i Empresa-ris de Llucmajor, i el batle Joan C. Jaume varen lliurar 19 bicicletes en els veïns. Aquesta iniciativa s’em-marca dins la campanya impulsada per ambdues entitats, l’Associació i Ajuntament, durant el darrer Nadal, quan tots els què compraren en els co-merços de Llucmajor varen accedir a un sorteig davant notari, del qual varen sortir guanyadors d’una bicicleta: An-drea Puig, Aina Garau, Margarita Obra-dor, Margarita Servera, Coloma Morlà,

Jaume Llabrés, Teresa Fanals, Pere Llabrés, Antònia Salas, Jaime Vidal, Rosa M. Ballester, Esperanza Tomàs, Miquela Escalas, Àngela Vidal, Yolan-da López, Isabel Fernández, Ramona González, Maria Bibiloni i Cristóbal Calafat.

Per r.d.El conseller de Cooperació Local,

Bernardí Coll, va visitar el 6 de juliol els parcs de bombers de Llucmajor i Felanitx per conèixer de primera mà la situació del personal i les in-frastructures. El conseller va apostar per la millora i el manteniment de la qualitat del servei, tot i les dificul-tats econòmiques actuals.

El parc de bombers de Llucmajor, dotat amb quatre efectius diaris, ha estrenat recentment les noves taqui-lles pels equips de protecció individual que també s’incorporaren a la resta de instal·lacions amb un pressupost total de 60.000 euros.

el conseller bernardí coll visita el parc de bombers

Paralel·lament, el Consell de Ma-llorca ha destinat quatre milions d’eu-ros a la renovació del parc mòbil dels Bombers de Mallorca. En total els vuit

parcs de l’illa comptaran a partir del pròxim any 2012 de cinc nous cami-ons autoescala i quatre vehicles Bul (Bombes Urbanes Lleugeres), que es destinaran als principals parcs de bombers de l’illa (Llucmajor, Mana-cor, Inca i Calvià..Actualment el ser-vei compta amb més de 200 efectius per tota l’illa. Bernardí Coll va recór-rer les dependències del parc acom-panyat del director insular d’Emer-gències, Francisco Amengual; el batle de Llucmajor, Joan Jaume; el

regidor de l’àrea, Guillem Veny; el cap de bombers, Joan Rosselló; el sergent cap de zona, David Rotger i els dos su-boficials Toni Torrens i Joan Cifuentes.

Per r.d.Helga Schick, de 72 anys d’edat, i

Wilfried Borchart, de 66, a principis de juliol, es varen casar en el Claustre de Sant Bonaventura.

Varen oficiar el casament civil la ti-nent de batle de Participació Ciutada-na, Persones Majors i Salut de Llucma-jor, Maribel Soteras.

Per r.d.

En consonància amb els temps de crisi econòmica que pateix l’Ajun-tament, en sessió plenària extraor-dinària celebrada a finals de juny, es va aprovar una nova organització municipal per a la legislatura que comença, destacant una reducció de sous i de l’assignació als grups polítics pel muntant de 115.000 euros anuals.

Concretament, es redueix en un 33% l’assignació a assessors (per-sonal eventual) i en un 47% l’assig-nació a grups polítics.

L’Ajuntament estalviarà 115.000

euros anuals en sous i

assignacions eL 2012 es renOvArà LA fLOtA de vehIcLes AMb LA IncOrPOrAcIó de nOUs cAMIOns

Els contraents varen voler donar a la Residència de Persones Majors de Lluc-major els doblers rebuts com a regal de noces de mans dels seus convidats.

Així, acompanyats per Maribel Sote-ras i per la directora de la Residència, sor Jerònia Sampol, Helga i Wilfried, veïns de Badia Gran, varen esser rebuts pel batle de Llucmajor, Joan C. Jaume.

Joan Llaneras i Pere canals en el pregó de les festes de s’Arenal

Per r.d.El bicampió olímpic i set vega-

des campió mundial de ciclisme en pista, Joan Llaneras, va pre-sentar el pregoner de les Festes de s’Arenal en honor a Sant Cristòfol, l’hoteler i mecenes del ciclisme mallorquí Pere Canals Morro, al qual va qualificar com a savi del ciclisme internacional.

El pregó de Pere Canals, titulat “Les bicicletes i el ciclisme a s’Arenal. Retrospectiva des de la vida de la fa-mília Canals”, va omplir de gom a gom la sala d’actes de les oficines munici-

pals de s’Arenal de Llucmajor.Varen acompanyar els oradors a la

tribuna, el batle de Llucmajor, Joan C. Jaume, i el nou regidor de Cultura i Festes, Joan Barros.

Una parella alemanya dóna els doblers de les noces a la

residència de Llucmajor

JULIOL 11/ 5

Felanitx

Les obres del castell de santueri, començades

L’exbAtLessA es vA PresentAr cOM A resPOnsAbLe de L’InstItUt de L’esPOrt híPIc

en eL cAMPIOnAt d’eUrOPA d’AMAteUrs

s’inaugura el nou centre cívic a Portocolom

Per r.d.A principis de juliol, es va celebrar

una jornada de portes obertes, per tal que veïns i interessats poguessin conèi-xer les noves instal·lacions del Centre Cívic de Portocolom, situades a la Ron-da Nadal Batle, d’aquesta localitat.

L’espai pretén poder donar acollida a tots els Serveis Socials així com a les diferents associacions de gimnàstica, ball, teatre... Així com dónar cabuda a l’emissió de pel·lícules, fer concerts, conferències, teatre etc.

D’aquesta manera, la nova construc-ció donarà resposta a les necessitats d’un nucli, que cada vegada compta

amb més residents a l’hivern, i amb un gran nombre de població, visitant, a l’estiu.

El finançament de l’obra ha anat a càrrec del Govern Central, a través del Pla E, i l’Ajuntament.

La regidora de Cultura i Tercera Edat, Apol·lònia Rotger va manifestar que aquesta insfraestructura era “súper ne-cessària”. A hores d’ara, en el centre ja s’ha celebrat una conferència sobre els peus i un concert de música celta, entre d’altres. Està previst que moltes de les actitivats programades per a aquest es-tiu tant pel Carme com per Sant Jaume, es facin en aquest recinte.

dUrAnt L’estIU, AqUest esPAI JA AcOLLIrà dIverses ActIvItAts sòcIOcULtUrALs

catalina soler, nomenada consellera

de Medi Ambient

Per r.d.El 26 de juny, la nova presidenta

del Consell de Mallorca, Maria Salom, va donar a conèixer el nou organigrama d’aquesta institució. El nou equip es-tarà format, junt amb els directors in-sulars i secretaris generals tècnics, per 23 persones, les quals suposen una gran reducció de personal respecte a l’administració anterior (52). Hi haurà una vicepresidència organitzada en tres àrees –Cultura, Patrimoni i Esports, que la durà Joan Rotger, i sis conselleries: Presidència, Benestar social, Urbanis-me i ordenació del territori, Cooperació Local, Hisenda i Medi Ambient.

Catalina Soler, qui va esser batlessa

de Felanitx entre el 2003 i el 2008, així com a portaveu del Partit Popular a les Illes Balears i diputada autonòmica du-rant la darrera legislatura, ha estat tria-da pel nou Govern perquè s’encarregui de la conselleria de Medi Ambient.

El primer cap de setmana de juliol, Soler, va fer acte de presència a l’Hipò-drom de Son Pardo, a Palma, com a res-ponsable de l’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca, junt amb Nicolau Gómez, president d’aquesta entitat, el qual ges-tiona el funcionament dels hipòdroms de Palma i Manacor.

La presentació d’ambdós responsa-bles es va fer dins el marc del Campio-nat d’Europa d’Amateurs.

Per r.d.A mitjan juny la propietat del Cas-

tell roquer de Santueri, va iniciar les obres d’urgència, a l’antiga fortifica-ció, les quals a dia d’avui, van a tota marxa. Aquesta acció, probablement aturi l’inici de l’expedient d’expropia-ció, iniciat pel Consell de Mallorca, per manca d’acord amb la propietat.

Una empresa constructora és la que neteja de vegetació els exteriors del Castell i adoba alguns murs del camí a l’accés en aquesta construcció.

Les reivindicacions dels veïns, en-capçalades per l’Associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, pareix esser,

a la fi, tendran una resposta. Santueri, és un conjunt monumental –un dels tres castells “roquers” de Mallorca, ja documentat el 1228. La seva vàlua com enclau paisatgístic, històric i ar-tístic, ha fet que se n’hagi demanat la rehabilitació i obertura al públic, des de fa molt de temps. En els darrers anys, s’han fet diversos actes, com ara una marxa popular a peu cap aquesta construcció, i una performance el dia de la Fira de Maig, per tal de consci-enciar a la propietat i a les institucions sobre la necessitat que aquest enclau sigui recuperat per al poble i gent que el vulgui visitar.

6 / JULIOL 11

EntrevistaE

Toni Contestí ens parla de la 25 k Cabrera Ultraopenwater

“quan corro, com més Km i més calor millor, ja que soc una persona diesel”

M. ASPACHS

Toni, en què consisteix la “25 k Cabre-ra Ultraopenwater”?Es tracta d’una travessa nedant no competitiva, en la qual els nedadors in-tentaran creuar els 25 km que separen el port del Parc Nacional de Cabrera del Club Nàutic de Sa Ràpita. És una opor-tunitat única que es dóna els nedadors per poder fer aquesta travessa i conèi-xer el paisatge meravellós de Cabrera i del sud de la illa de Mallorca, a un preu molt assequible.

És la primera vegada que es fa a Ma-llorca una marató nedant d’aquesta distància?Sí, és la primera vegada que es fa per tanta gent i com a travessa organitzada. Fa uns quants anys a nivell individual en Xavi Torres ho va intentar però en aquell cas no ho va poder aconseguir pel mal temps de la mar. Enguany l’hem convidat i està apuntat. Fa 2

Toni Contestí Coll (Palma 1969), és un conegut atle-ta que a més de participar a maratons, triatlons, curses, travesses etc, en diverses modalitats, també organit-za esdeveniments esportius gràcies a una empresa, que va muntar, no fa massa temps, amb la col·laboració de Rafael Garcías, a Campos. Toni, que va descobrir la seva passió per l’esport fa uns deu anys, ens parla, amb gran entusiasme, de la primera gran travessa de Cabrera a Sa Ràpita nedant. El dissabte 13 d’agost, 75 ins-crits participaran en aquesta excepcional marató marítima. Els interessats podeu adreçar-vos a www.xtrmevents.com i si voleu saber més del nostre entrevistat, en el seu blog: http://grancampeon.word-press.com.

anys en José Manuel López va traves-sar els 21 km que separen el Port de Cabrera del port de la Colònia de Sant Jordi i l’any passat un grup d’amics và-rem creuar els 16 km que separen el Cap Salines de la Illa de Cabrera, però la distància de 25 km fins al Club Nàu-tic de Sa Ràpita mai ningú no l’ha fet... que jo sàpiga.

Per què de Cabrera a Sa Ràpita i no a l’inrevés?Ho hem fet per comoditat dels neda-dors i familiars a l’arribada. Els neda-dors arribaran cansats i sempre és mes agradable arribar a terra i comptar amb totes les comoditats que ens ofereix el Club Nàutic de sa Ràpita, que ens ajuda de manera molt important en la organització d’aquest esdeveniment. A més, com que tots arribaran junts, l’ar-ribada serà molt emotiva i guapa i mol-ta gent les podrà rebre.

A qui va dirigida, a professionals o afeccionats?Va dirigit especialment a la gent que estima el mar i les travesses en aigües obertes. És un repte molt difícil d’acon-seguir però és un repte i tots els qui s’hi han apuntat són afeccionats.

A la mar, els participants quins obsta-cles s’hi poden trobar?Com a obstacles que ens podem trobar són: les corrents i onades i mal temps que dificulta molt el nedar. Per altra banda, tenim el problema dels grumers i també, en estar tant de temps dins la

mar, problemes d’hidrata-ció i de cop de calor.De totes maneres, el fet de nedar al mar i, sobre-tot, a les aigües amb tan-ta vida d’aquesta traves-sa, fan que tots aquestes inconvenients minvin de manera molt important.

Quin tipus d’entrenament recomanaries setmanes abans de la travessa?Bé la gent que s’ha apun-tat ens envia e-mails dels seus entrenaments i estan fent del ordre de 6.000 metres diaris a piscina i a mar. És molt impor-tant nedar a mar amb el material que s’emprarà: neoprè i boia i ulleres de recanvi. S’ha de nedar molt amb aquest material per veure com evolucio-nen les fregades i també

el tema del fregament de la boia amb l’aigua i el cos. És important fer entre-nament de força al gimnàs, 2 dies a la setmana, per reforçar la musculació del tren superior. Jo intentaré fer la traves-sa 2 setmanes abans perquè m’agrada fer totes les proves que organitzo i estic entrenant 3.000 metres diaris.Per altra banda, s’ha de treballar molt la mateixa alimentació que es farà el dia de la prova per evitar que hi hagi mals de panxa, diarrees i la deshidra-tació etc.

Llavors... s’ha de seguir qualque règim d’alimentació específic o estil de vida? En el meu cas no segueixo cap tipus de règim. Intento menjar de tot i molt va-riat, menjant diàriament hidrats de car-boni i proteïnes. És a dir: carn , peix, pasta , sucre, verdures, llegums etc. L’alimentació és molt important però no com a règim sinó tot el contrari s’ha de menjar tot el que es gasta diàriament i això implica menjar molt. A vegades la gent que entrena per aquest reptes no menja el que toca perquè pensa que engreixarà i al final no s’alimenta bé i el seu rendiment minva. L’estil de vida d’un esportista ja ho marca el mateix esportista: vida saludable, no fumar, alimentació variada i exercici diari.

I mentre es neda... s’ha de menjar o beure qualque cosa?Per suposat. El més important en les proves d’ultrafons és menjar i beure cada mitja hora per evitar les famoses “pájaras”. Quan una persona té una

“pájara” és perquè no ha menjat el que toca. A la prova, noltros posarem avituallament cada 30 minuts i dona-rem: entrepans de Nocilla i pernil dolç i formatge, plàtans, fruits secs, aigua, beguda isotònica i coca cola. Els ne-dadors ja saben el que tindran i poden entrenar menjant el que es trobaran el dia de la travessa.

Les persones amb discapacitat hi po-den competir? És clar. El millor exemple és el Xavi Tor-res que hi participa. La normativa és la mateixa per tothom. Hauries de veure com neden les persones amb discapa-citat, per mi és impossible seguir el seu ritme.

Respecte el dissabte 13 d’agost, quin equip és imprescindible i quin opcional per fer la prova?Equip imprescindible: ulleres de recan-vi, boia i gels o algun tipus de menjar energètic, en cas d’emergència. Mate-rial opcional neoprè i bengala.

Què en penses del ioga i de la medita-ció per aconseguir millors resultats?És fonamental el control de la ment. Hi ha corredors que tenen la seva pròpia tècnica i altres que empren ioga i exer-cicis de meditació. És molt important i és clau perquè en reptes tan durs i llargs sempre hi ha moments en què ho vols deixar i la línia entre deixar-ho i continuar és molt fina i aquí la ment és imprescindible. El ioga és molt impor-tant també per controlar la respiració.

Com va sorgir la idea de “XTRM Sports and Adventures” l’empresa que gestio-nes a Campos?Va sortir de forma espontània. Fa uns quants anys amb en Pep Lluis, un amic que vaig conèixer al Ultra Trail del Mont Blanc, vàrem començar a organitzar el Ultra Trail de la Serra de la Tramunta-na perquè soc una persona que m’en-canta anar a fer proves a l’estranger i vaig pensar que necessitàvem fer una prova semblant a Mallorca. Fa mig any em vaig fer campaner, la meva mare és campanera, i sempre de petit he viscut els caps de setmana a Campos amb el meu padrí. Al començar a viure a Cam-pos vaig començar a anar a la botiga de bicicletes S’Escapada. Allà vaig conèi-xer en Rafel. Un dia entrenant, ell va tenir la idea d’organitzar una empresa per fer esdeveniments esportius. Dit i fet, ho vàrem fer de seguida. Jo sem-pre dic que un gran camí comença amb una petita passa amb humilitat i cons-tància.

JULIOL 11 / 7

ReportatgeR

Abastau tot tipus d’esports, dirigits a tots tipus d’esportistes... XTRM Events neix amb la finalitat de ser un dels proveïdors més innovadors a Mallorca en l’organització d’esdeveni-ments esportius de qualitat, Trainning Camps, i vacances actives. Som una empresa que estimem l’esport, l’aven-tura, l’ultrafons i la nostra terra. De fet, ens consideram una empresa d’amics que fomenta l’esport, les proves d’aven-tura, perquè tota la gent de la nostra illa hi pugui participar. Un altre dels nostres objectius és crear esdeveni-ments de qualitat, “mimant” l’esportis-ta i atraure així atletes internacionals. Volem oferir a tots els esportistes, de tot nivell, i els seus familiars tots els serveis necessaris per poder realitzar una vacances actives adaptades a les necessitats de cada esportista. Pensam que totes les activitats que fem, han de ser sostenibles, tenint cura del medi ambient, per així poder donar a conèi-xer la natura de la nostra illa, en el seu millor estat.

Quina modalitat de prova o esport pre-fereixes?L’esport amb el que em trobo més còmo-de és amb les proves d’ultrafons, de cór-rer. Quan corro, com més Km i més calor millor ja que soc una persona ‘diesel’.

Recordes qualque prova esportiva de forma especial?Indubtablement l’intent de batre el rè-cord del món de les 24 hores en cinta a favor de l’Esclerosi Múltiple. El que es va viure al llarg d’aquells 5 mesos va esser meravellós. Les emocions viscu-des no s’oblidaran mai.

A quines proves o competicions tens pensat participar en els propers me-sos?Bé, sempre intento apuntar-me a fer coses: mira aquest cap de setmana faig la volta a Formentera nedant a favor de la fibrosi quística, a la campanya que s’anomena Respiralia 2011, i intentaré el diumenge fer la volta a Formentera corrent. A meitat de juliol anem a la Isostar Desert Marathon que és una prova de 120 km al desert de Los Mo-negros. A finals de juliol farem Cabrera-Sa Ràpita nedant i el setembre anem a l’Ultraman, de United Kindgom.

Que lis diries en els participants de la travessa de Cabrera a Sa Ràpita?Be water!!!!

cremar-se a la feina

Ara, en temps de va-cances, és un bon moment per refle-xionar sobre com

ens sentim a la feina i si és necessari fer canvis d’acti-tuds, d’objectius, de lloc...Moltes vegades el dia a dia ens absorbeix tant que per-dem la perspectiva del que realment sentim i de cap a on estem dirigint la nostra vida. I certament la feina ocupa un lloc molt impor-tant a la vida de les perso-nes adultes ja que li dedi-quem moltes hores del dia.

Sense saber per què, de vegades sentim que la nos-tra vida està cada cop més buida, avorrida, trista, que ens manquen la il·lusió i les ganes de fer coses. Una de les possibles causes pot ser que estem patint la síndro-me de burn-out.

Aquesta expressió signi-fica “estar cremat” per la feina. Sol ser conseqüència de la sensació que el bene-fici que obtenim és inferior a l’esforç que realitzem. Els efectes no es manifesten de cop, sinó que poc a poc ens anem sentint cada vegada més apagats a la feina.

Com saber si patim burn-out:• Si sentim que els bene-

ficis de la feina són inferiors als costos, tant a nivell d’es-forç emocional com econò-mic.

• Si sentim que cada ve-gada ens anem aïllant més de la resta dels companys.

• Si les preocupacions de la feina les duim a l’àmbit personal

• Si en aixecar-nos al matí per anar a la feina, ens sentim cansats i sense ga-nes de res.

Els principals símptomes són:• Esgotament, sensació

de què ja no podem donar

més de nosaltres mateixos. • Escepticisme, actitud

distant cap al treball, cap a les persones que formen part del món laboral o cap a les que donem el servei.

• Ineficàcia, sensació de que no estem realitzant el treball tant bé com som ca-paços i de què cada vegada som més incompetents.

• Estrès, insomni, ansie-tat, dolor, palpitacions, de-pressió.

Moltes vegades –encara que no sempre- nosaltres mateixos som els causants d’estar cremats per la fei-na. L’actitud front al treball ha de ser equilibrada, les expectatives han d’estar basades en la realitat i no ser en excés idealistes ni al-truistes. La implicació emo-cional a la feina ha de ser en la mida justa. Si fem de la feina la nostra raó fona-mental de vida serem més vulnerables a patir el sín-drome de burn-out, ja que

hi invertirem molt d’esforç i temps. Però no lligar-se en absolut a la feina dificultarà l’aconseguiment d’objectius i el temps que dediquem a ella serà molt frustrant.

Quan sentim que estem cremats per la feina ens ajudarà molt fer una revisió dels pensaments i senti-ments que tenim vers ella, i segurament serà necessari fer un canvi d’actitud.

A un costat de la balança posarem tots els beneficis de la feina, recordarem les il·lusions de quan la vàrem iniciar, les motivacions per fer-la, els guanys econò-mics, tot el que ens permet viure la realització d’aques-ta feina...

A l’altre costat de la ba-lança posarem els costos, el temps, l’esforç, la pressió... Possiblement ens adonarem que part de les il·lusions del principi s’han anat perdent pel camí i cada vegada pe-sen més totes les dificul-tats. Igual que les relacions

personals, la relació amb la feina ha de ser cuidada, alimentada, i això no sem-pre és produeix de manera natural.

Si es necessita ajuda dels companys cal demanar-la, si veim que ens falta més formació, realitzar-la, i si el que pensem és que ens hem equivocat de professió, atre-vir-se a cercar en un altre camp, dedicant-hi el temps i l’energia suficient per a aconseguir-ho.

I per a que la feina funci-oni també s’ha de cuidar el temps personal. Tenir acti-vitats d’oci, fer esport, rela-xar-se, relacionar-se amb els amics, tenir cura de la famí-lia, i tot allò que ens pot fer sentir la vida com una pos-sibilitat de disfrut.

I si aconseguim una bona relació amb la nostra feina no haurem de témer la fa-mosa síndrome post-vacaci-onal.

(*) Psicòlogaaguilocarme@gmail.com

Carme Aguiló Casabona (*)

8 / JULIOL 11

LLUny de LA cIèncIA fIccIó, “cOM L’AIgUA PeLs xArAgALLs” cOntA Les hIstòrIes PArAL·LeLes de dUes dOnes...

biel Mestre prepara la publicació d’una nova novel·la

Per M.A.P.

Segurament serà enguany quan el pintor i escriptor felanitxer, Biel Mestre Oliver, publiqui la seva pròxima novel-la, “Com l’aigua pels xaragalls”.

Ja finalitzada, aquesta nova creació, no s’endinsa, com havia fet fins ara, amb les seves anteriors obres “Els déus irresponsables” o “El taller dels som-nis”, pels camins de la ciència ficció. Segons l’autor, malgrat aquesta no sigui una història convencional, sí que el seu argument es mou dins l’espai-temps tradicional. I per avançar-nos una mica en el contingut, l’autor ens descobreix que la novel·la va de dues històries paral·leles, de dues dones: una molt vi-atgera i l’altra gens, però amb una gran vida d’interior, que intercalen les seves vides, segons el ritme i el sentit de la història. “L’aigua” del títol esdevé, en aquest cas, un al·legoria. Es formen ca-mins o “xaragalls”, tal com es fan els destins particulars de les persones.

“Com l’aigua pels xaragalls” conté també molta de crítica social i desen-

CulturaC

sant Joan Pelós va donar entrada a l’estiu felanitxer

Per r.d.El 24 de juny, dia de Sant Joan

Baptista, la figura de Sant Joan Pelós va tornar a ser present pels carrers amb els seus balls i amb les seves músiques característiques, malgrat només sigui com a testimoni d’una dansa que mai s’ha perdut a Felanitx. Aquest dia, Sant Joan i el seus acompanyants surten a recórrer els carrers del poble.

Així, molts de felanitxers i visitants varen poder gaudir d’aquesta antiga i arrelada tradició. Enguany, en Sebastià Barceló, “gGuingaia”, va tornar a repre-sentar “Sant Joan”.

Un home vestit amb una camisa i calces blanques, faldellí vermell fins als genolls, careta de reixeta, una ca-bellera postissa i una corona de llautó, es va passejar pels carrers més cèntrics acompanyat de músics, ballant una dansa de bots i cabrioles.Una vegada acabat cada un dels balls, com és ha-bitual, va demanar unes monedes al públic i, a canvi, ell els hi entregava un clavell.

El ball de Sant Joan Pelós és una

espècie de contorsió. A la mà dreta du una creu que mou de part a banda, i està acompanyat d’un violí, tamboret, flabiol i molts d’altres instruments que fan sonar la coneguda tonada, sempre igual, però sempre nova.

Precisament enguany fa 30 anys que tres dels músics que l’acompanyen

ho fan ininterrompudament. Es tracta de Francisca Adrover Tirado, Andreu Adrover Tirado i Jaume Julià Andreu. I, què per molts d’anys!

L’ORIGENÉs molt difícil saber l’origen de Sant

Joan Pelós, però la llegenda diu que

podria tractar-se d’una de les danses paganes, en aquest cas la del solstici d’estiu: “la festa del sol que balla”, quan cap al segle VII es procurà la cris-tianització de costums i festes arrelades dins la població i no hi havia manera d’erradicar-les. Aquesta dansa és pre-sent al llevant peninsular als inicis del segle XV i ja en aquestes dates apareix també documentada a Mallorca.

Se la relaciona amb diferents gre-mis al llarg dels segles i sobretot fa part important de les processons del Corpus d’aquell temps, on també hi participa-ven les àguiles, cossiers i altres com-plements provinents del teatre religiós.

A Felanitx, la figura de Sant Joan Pelós també seria present amb la seva dansa, acompanyat de les àguiles, en aquesta processó, a principis del segle XVII.

Amb el pas del temps, però, el Sant Joan felanitxer es va fer protagonista de la festa estiuenca, a l’igual que a molts d’altres pobles del Pla de Mallorca, on anava a ballar manllevat. Ara, només balla a Felanitx, el dia de Sant Joan.

engUAny, tres deLs MúsIcs cOMPLIen 30 Anys d’ActUAcIó devOrA AqUestA fIgUrA

A una de les entrevistes que li va fer aquesta publicació amb anterioritat, Biel va esmentar que ell treballava com “un tor-rent”, que quan du aigua, en du molta... Creant de manera passi-onal i alhora sense pausa. No és gens estrany que en els darrers anys aquest artista hagi publicat diverses novel·les i contes, ten-gui un parell d’obres en prepara-ció, a més de continuar amb les seves exposicions. Respecte a la darrera, “Temps de Magranes”, aquesta s’ha pogut veure fins a finals de juny al bar Can Topa de Santa Eugènia.

“Temps de magranes” es va poder veure a Can Topa tot el juny

volupa algunes de les problemàtiques actuals. Quant a l’escenari geogràfic, surt Felanitx i llocs tan emblemàtics del centre de la vila com la Recreati-va... però també ciutats com ara París,

Ginebra o Marraqueix, entre d’altres.Biel ens explica que està molt satis-

fet de com ha quedat aquest darrer títol i espera que tengui tan èxit d’accepta-ció com les obres anteriors.

JULIOL 11 / 9

DiversosD

AqUest POdrà ALbergAr 10 PersOnes AMb dIscAPAcItAt de LA zOnA deL MIgJOrn

“sA nOstrA” cedeix un solar per a la construcció d’un habitatge tutelat a Llucmajor

Per M.A.P.

L’Obra Social de “SA NOSTRA”, Caixa de Balears, ha cedit a l’Institut de Treball Social i Serveis Socials (IN-TRESS) un terreny per a la construcció d’un habitatge tutelat de 10 places. El solar s’ubica al terme municipal de Llucmajor (ctra. de Campos, km. 0), al costat del molí d’en Gaspar, també pro-pietat de la Caixa de Balears. La cessió del solar a INTRESS es fa per un termi-ni renovable de 30 anys.

L’habitatge tutelat es destinarà a les persones amb discapacitat de la zona de Migjorn (Llucmajor, Campos, Felanitx, Santanyí i ses Salines) i se situarà al costat del Centre de Forma-ció Ocupacional Migjorn, dedicat a la mateixa finalitat i gestionat també per INTRESS.

Aquest tipus d’habitatges, tutelats o supervisats per a persones amb disca-pacitat, constitueixen un recurs social considerat fonamental per a l’atenció de les persones que, per circumstan-cies personals o familiars, no poden romandre al seu domicili: famílies mo-noparentals, familiars que són massa grans o absència de parents que se’n puguin fer càrrec.

Aquesta cessió se suma a les apor-tacions que “SA NOSTRA” ha realitzat a INTRESS a través de les distintes convocatòries d’ajuts solidaris, que

sa font de n’Alis, cala santanyí, cala gran i cala Llombards ja tenen socorrista

Per M.A.P.

L’Ajuntament de Santanyí va prorrogar el conveni amb l’empresa Estella Maris Agnone per a la realit-zació del servei preventiu a les plat-ges de Sa Font de n’Alis, Cala San-tanyí, Cala Gran i Cala Llombards. De l’1 de juny fins el 15 d’octubre d’enguany, aquests indrets costa-ners comptaran amb dos socorristes aquàtics diaris.

Durant els mesos de juliol i agost, l’horari serà des de les 10 fins a les 22 hores, mentre que els mesos de juny, setembre i octubre serà de 10 a 19 hores.L’empresa posa a dis-posició de l’Ajuntament la infraes-tructura, els recursos materials i els recursos humans. Així mateix, es responsabilitza del salvament i el socorrisme a les platges i es com-promet a la prestació dels servei de primers auxilis.

També es compromet a realitzar les

primeres cures en els accidents lleus i sol·licitar altres recursos en col-laboració amb altres serveis, tals com

el centre coordinador d’emergències 112, per garantir una ràpida i eficaç intervenció i trasllat al centre sanita-

superen el muntant global de 68.000 euros.

A finals de juny varen signar el conveni: el batle, Joan C. Jaume; Ana

González, delegada de la Zona Est d’INTRESS; i el sostdirector general de Relacions Institucionals i Obra Social de “SA NOSTRA”, Llorenç Julià.

ri més adient. A més dels serveis abans esmentats, l’empresa ofereix la seva col·laboració directa a les festes patronals que es realitzin a la costa, com ara les processons marí-times de Cala Figuera i Cala d’Or.

A més, es compta amb dues mo-tos nàutiques, un vehicle 4x4, ca-noes, i altres elements de rescat.

A tot això, cal destacar que hi ha disponibilitat immediata per part dels socorristes per a qualsevol in-cidència que es pugui produir a la costa.

El primer tinent de batle, Llorenç Galmés, i el regidor de Turisme, Álvaro Solana, varen visitar algu-nes platges per mantenir un canvi d’impressions amb els socorristes. Ambdós edils varen coincidir en la importància de la seguretat a les plages, i varen afegir que aquest era

un element més per poder obtenir el distintiu europeu de qualitat, la ban-dera blava.

10 / JULIOL 11

ExcursióE

Per son Mendivil i castellitx:Llucmajor i Algaida amb bicicleta (II)

Tomàs Vibot

Sortim de la vila d’Algaida pel carrer dels Cavallers, en direc-ció a Binicomprat. Deixam de banda el quarter de la Guàrdia

Civil, deixam el nucli urbà i avançam entre petites propietats. El camí ara continua cap a ponent. Més endavant, es deixen de banda les propietats de la Xigala, Son Indiot i les Cases Noves, on resta la cova d’en Fosca, una cavitat artificial d’època talaiòtica. Després de deixar un camí a l’esquerra tot just ve un altre a la dreta, per on s’hi va al ce-menteri dels apestats, un lloc creat en 1652 per donar sepultura als afectats de pesta.

Avançam ara a través d’un alzinar re-licte, al final del qual trobam l’entrada de Binicomprat, avui explotada com a agroturisme i també des del punt de vista vitícola. Més endavant deixam de banda les propeitats de Can Tomàs, Can Joan i Can Guillem. Aviat el camí perfila un important revolt a la dreta, al qual li segueix un altre cap a l’altra banda.

El camí circula a través d’un esponerós pinar fins travessar la propietat dels Molins, topònim que -com no pot ser d’altra manera- fa refe-rència a un antic molí d’aigua. Segons la Guia dels pobles de Mallorca dedica-da a Algaida, el conjunt està format per les restes d’un gran safareig que rebia directament l’aigua del torrent a través d’una síquia. Des d’aquí l’aigua ana-va fins al molí pròpiament dit, el qual comptava amb un cup de secció qua-drangular. Tot i la importància patrimo-nial d’aquest enginy, avui dia l’estat és molt deficient. Les úniques intervenci-

ons recents daten del 1986, quan s’hi féu una campanya arqueològica.

Poc més endavant deixam de banda les entrades de les possessions de Son Coll Nou i Son Coll Vell. Just després el camí remunta un costeret fins arribar al nucli de Castellitx. L’alqueria de Caste-llitx apareix al Llibre del Repartiment, on s’edificà una església de repobla-ment del mateix nom. Per un costat, la possessió actualment està dividida en dues parts, ambdues amb cases prò-pies. Les més antigues corresponen a les dels amos, ja que no foren reforma-des. Damunt el portal forà es pot veure la data de 1533. Les altres cases es coneixen com Castellitx de Can Barra d’Or. Per altra, damunt un turó central s’alça el temple. L’església de Caste-llitx, titulada de la Mare de Déu de la Pau, fou una de les primeres esglésies de Mallorca. Data de la primera meitat

del segle XIII i actuà com a centre re-ligiós de la població disseminada dels voltants. Aquí se situà el centre parro-quial del municipi, fins que en 1435 la parròquia fou traslladada a Algaida. Des del punt de vista arquitectònic, es destrien la zona del segle XIV i la part reformada pel rector Armengol al segle XVII. La nau es troba dividida en tres trams, més la capçalera. La coberta se sustenta a partir d’un arc apuntat a la part central, mentre que als peus i la capçalera presenta volta de canó. El re-taule gòtic que fins fa uns anys presidia el temple, dedicat a sant Pere i sant Pau, es conserva avui a l’església par-roquial d’Algaida.

Des del punt de vista exterior, desta-ca el portal d’accés, situat dins l’atri, de mig punt i decorat amb una arqui-volta de puntes de diamant, i també l’alta pilastra de fust octogonal que

sosté el porxo. El temple conserva una espadanya de paret.

Després de gaudir d’aquest lloc exepcional, avançam pel camí, el qual davalla dibuixant dos tancats re-volts. Un cop a sota, travessarem els antics sementers de l’alqueria, amb el puig de Randa a la nostra esquerra, bellíssim i enigmàtic, carregat de força tel·lúrica.

Aviat deixarem de costat la font de Castellitx, coneixedora especialment durant l’hivern, quan les seves aigües sobrants amaren el camí. Després dei-xarem els latifundis de Son Tià Genet, Son Romaguera i Treuré. Al cap de poc, sortirem a la carretera d’Algaida a Lluc-major, a la qual ens hem de incorporar amb molta cura.

Deixam a l’esquerra l’entrada a Ran-da i més endavant passam vora el puig de l’Escolà. Ara la carretera davalla rà-pidament, surt del pinar i veim de fons la ciutat de Llucmajor.

Un cop a sota, a l’esquerra podrem veure les restes de la síquia que duia l’aigua de Randa a aquesta darrera po-blació. Després de deixar diverses en-trades de banda, arribarem a un camí vora una casa, on voltam amb cura cap a l’esquerra.

El camí avança i arriba al camí que va a les Voltes i també a Son Sampol, on voltam a la dreta, en direcció a Lluc-major. Aviat deixam a la dreta la creu d’en Gegant. És del segles XVIII o XIX, i presenta una planta octogonal, amb quatre graons, amb el fust de secció octogonal i els braços rectes amb ter-minacions cóncaves.

En poc manco de tres minuts arri-bam a la ciutat de Llucmajor, on finam aquesta completa i interessant ruta.

JULIOL 11 / 11

12 / JULIOL 11

Festes de Sant Jaume 2011. SantanyíF

Entrevista a Maria Pons Monserrat, regidora de Festes de l’Ajuntament de Santanyí,amb motiu de les festes patronals en honor a Sant Jaume

“... la majoria dels actes programats tenen com a protagonistes persones del terme de santanyí...”

M. ASPACHS

Què ens pot contar de les festes de Sant Jaume d’enguany?A causa del poc temps que he tingut per preparar el programa, les festes d’enguany segueixen dins la mateixa lí-nia dels anys passats. No obstant això, i tot i que ens trobam en un moment de crisi, hem intentat fer unes festes perquè la gent del poble s’ho passi bé. Hem posat molta il·lusió i al mateix temps molt de seny, per no sobrepassar el pressupost i fer unes activitats dig-nes. Enguany, com a novetats, tindrem la Diada d’Educació Viària a càrrec de la policia local de Santanyí que se ce-lebrarà el dijous, 21 de juliol i, d’altra banda, el simulacre de Protecció Civil al camp municipal d’esports que tindrà lloc el 29 de juliol.

Ha comptat amb alguna col·laboració o ajuda a l’hora de preparar el progra-ma?En primer lloc, he de donar les gràci-es a la ex regidora de festes i amiga meva, Maria Monserrat, perquè ha es-tat la persona que m’ha encaminat a l’hora d’organitzar el que és el progra-ma. D’altra banda també he d’agrair la tasca realitzada per la Comissió de Festes i la col·laboració de les distintes persones i associacions del poble que m’han ajudat a que el programa de fes-tes se dugui a terme. Però també he de

Maria Pons Monserrat, és coneguda dins el municipi per les àrees que ha regit durant les anteriors legis-latures en Serveis Socials, però ara comença una nova etapa com a regidora de Festes i, just pres pos-sessió del nou càrrec, s’ha trobat amb la prompta organització de les festes patronals de Sant Jaume, que tindran lloc des del 17 al 31 de juliol.

dir una cosa, i és que les festes les fan els ciutadans, perquè són ells, els que assisteixen a les activitats programa-des. Nosaltres el que volem és que la gent surti al carrer, que s’ho passi bé, i s’oblidi, per un temps, dels problemes quotidians. Des de l’Ajuntament inten-tam que tothom gaudeixi de les festes, des dels més petits fins els més grans, passant per la gent jove i els de la se-gona edat, amb un ampli ventall d’ac-tivitats: esportives, culturals, oci, entre d’altres.

Què destacaria de les festes d’en-guany?Un aspecte que m’agradaria destacar és que la majoria dels actes programats tenen com a protagonistes persones de Santanyí a tots els nivells. Des del pregoner, músics, cantants, pintors i altres artistes, així com associacions, entitats, entre d’altres. Totes aquestes persones tenen presència dins el pro-grama de festes.

Les “verbenes” són també un factor molt important durant les festes patro-nals, no?Si, les “verbenes” són els actes on més gent hi participa i que la gent espera amb molta il·lusió. Tenim la Verbena Camp, que ja està consolidada, així com el Santanyí Rock, on actuen cinc grups locals, però la rei-na de totes, és la Verbena Grossa que enguany li hem posat aquest nom, per-què la gent, simplement, ja l’anomena així. Això és perquè la gent té costum

d’anar-hi a partir de les 23 hores i la festa no acaba fins passat les 7 del matí. Enguany aquesta verbena se ce-lebrarà el 23 de juliol.

És molt difícil en temps de crisi orga-nitzar les festes del poble?Puc dir que sí, és molt difícil i de cada vegada ho serà més. Ens haurem d’acostumar a posar molta imaginació per fer unes festes perquè el poble pu-gui passar-ho bé. A més, personalment, som de l’opinió de què els actes han de ser gratuïts, perquè no m’agradaria que algú deixés de participar en algun acte perquè no s’ho pot permetre.

Vol dir alguna cosa més?Convidar a tota la gent del terme muni-cipal que gaudeixi de les nostres festes i com no, convidar a tota la gent d’al-tres indrets perquè venguin a partici-par de les activitats programades, i així coneixeran el nostre poble i les nostres costums. Visca Sant Jaume!

“He de donar les gràcies a la ex regidora de festes i amiga meva, Maria Monserrat, per la seva ajuda a l’hora d’organitzar el programa de festes

JULIOL 11 / 13

Diumenge, 17u 9.30 h. Començarem les fes-tes fent una volta amb bicicleta. La partida serà a la Plaça Major i l’arribada a sa Residència. Ho organitza: Renault Santanyí i Ferreteria Mestre.u 19.30 h. Inauguració de l’ex-posició de pintura i escultura Alçau-me la pell de terra... de Baltasar Vidal. A la Casa de Cul-tura de can Jaume Antoni (car-rer Portell, núm. 11)u 21.15 h. Amollada de coets. Comencen les FESTES!!!u 21.30 h. Pregó de les Festes de Sant Jaume 2011 a càrrec de Pere Sunyer i Bonet. A l’església de Sant Andreu. A continuació, concert de gospel a càrrec de Revelation, quatre vocalistes en-capçalades per Lynn Galdosh.

Dilluns, 18u De 10 a12 h. Curs de ball per a nins i nines (de 6 a 12 anys) funky jazz i hip-hop... Podeu apuntar-vos fins dia 15 de juliol al telèfon: 659 40 22 31. Places limitades. Preu: 12 euros el curs de 5 dies. Al pavelló del col·legi Bisbe Vergeru 18.00 h. A s’Abeurador, con-curs de dibuix per a tots els nins i nines fins a 14 anys. Ho organit-za: Associació de Mestresses de Casa Nureddunna de Santanyí.u 22.00 h. La Banda Municipal de Música de Santanyí, dirigida per Pere Vallbona Plazas, vos interpretarà Records, èxits in-oblidables. Comptarem amb la col·laboració del grup local En-treveus, Rose Martin (Maruja) i Guillem Monserrat Ballester.A la Plaça Major

Dimarts, 19u De 10 a12 h. Curs de ball per a nins i nines (de 6 a 12 anys) funky jazz i hip-hop... Al pavelló del col·legi Bisbe Vergeru 17.00 h. Horabaixa a les pis-cines municipals amb diverses curses de natació i jocs dins l’ai-gua. Les inscripcions s’han de fer 48 hores abans a les mateixes piscines.u 22.00 h. Ballam amb el temps a càrrec d’ORDI BROIX. Ho or-ganitza: Ordi Broix. A la Plaça Major

Dimecres, 20u De 8 a14 h. Taula d’intercan-vi de llibres. Davant la Casa de Cultura Can Jaume Antoni.u 10-12 h. Curs de ball per a nins i nines (de 6 a 12 anys) funky jazz i hip-hop... Al pavelló del col·legi Bisbe Vergeru 17.30 h. Actuació musical per a nins, nines, padrines..., fa-

mílies en general. Vine a ballar amb na Maria Bimbolles. Hi col-labora: Grupo de madres. A la plaça Constitucióu 21.00 h. Tornarem a fer s’an-nerot: II OCA SANTANYINE-RA. Podeu apuntar-vos fins dia 19 de juliol, a l’Ajuntament, de les 09.00 a les 14.00 h, o al telè-fon 971 65 30 02 (Lluc Verger). A partir dels 14 anys i els grups han de ser de 4 persones. A la Plaça Major

Dijous, 21u De 10 a 12 h. Curs de ball per a nins i nines (de 6 a 12 anys) funky jazz i hip-hop... Al pavelló del col·legi Bisbe Vergeru 16.00 h. Taller participatiu: Els nins expressaran la seva vi-sió del poble. Ho organitza: As-sociació La Veu dels Infants. Al camp municipal d’esportsu 16.00 h. DIADA D’EDU-CACIÓ VIÀRIA a càrrec de la policia local. Es muntarà el Parc mòbil de l’Ajuntament amb les bicicletes i els karts.Al camp municipal d’esportsu 20.00 h. Presentació del lli-bre Violacions de Lucia Pietrelli guardonat amb el XXVI Premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs, a càrrec de Pau Vadell. També hi intervindran Francisca M. Vidal, regidora de Cultura, i Mi-quel Vidal, batle de Santanyí. A la Casa de Cultura de can Jaume Antoniu 21.30 h. A la Plaça Major TRADICIONAL SOPAR A LA

FRESCA de pa amb oli. Per po-der sopar haureu d’adquirir uns tiquets. El preu dels tiquets és de 5 euros i es poden adquirir, fins dimarts dia 19 de juliol, als se-güents llocs: Supermercat Spar, Bar Can Piquer, Bar Cas Mos-son, Perruqueria Pels Pèls (Cala Figuera). A la Plaça Major

Divendres, 22u De 10 a 12 h. Curs de ball per a nins i nines (de 6 a 12 anys) funky jazz i hip-hop... Al pavelló del col·legi Bisbe Vergeru 17.30 h. Horabaixa de jocs inflables i sabonera. Al camp municipal d’esportsu 18.30 h. Cursa de TRIAT-LÓ POPULAR PER EQUIPS: S’AMARADOR-SANTANYÍ (ciclisme, natació i atletisme). Trobada dels esportistes a les 18.00 h a la platja de s’Amara-dor. Podeu apuntar-vos fins di-jous dia 20 de juliol de les 09.00 h a les 14.00 h a l’Ajuntament de Santanyí (Lluc Verger). Els grups han d eser de tres persones. Per a més informació mirau la pàgina de facebook: triatló Santanyí.u 22.30 h. VERBENA CAMP amb les actuacions de les Or-questres: ROMÀNTICS, BAIX’N’NICOTINA i VES-HI TU. A la Plaça Major.

Dissabte, 23u 9.00 h. Al camp d’en Torre-llla, Tirada local al colomí. Ho organitza: Societat de Caçadors de Santanyí

A les 18.00 h Final del Torneig de tennis. A les pistes municipalsu 19.30 h. V Trobada de Ge-gants amb la participació de les diferents colles dels pobles de Mallorca. A les 19.00 h planta-da a la Plaça Canal; a les 20.00 h cercavila pels carrers Llaneres, Majoral, Plaça Constitució i Pla-ça Major. A les 21.00 h ballada de tots els gegants participants a la Plaça Major.u 20.00 h. Partit de futbol 7 entre els Veterans del Santanyí – Penya Barcelonista Els Tama-rells. Al pavelló municipalu 23.00 h. VINE A “SA VER-BENA GROSSA” SANT JAUME 2011 amb les actuacions de DJ’s Miquel Vi-Lo&Miki Junior, amb els grups Tumbet de Solfa i La Vereda; després continuarem amb la Marxifesta amb el DJ Marxi. Al camp municipal d’es-ports

Diumenge, 24 u 18.00 h. Sortida de dimonis i caparrots que acompanyats pels xeremiers del terme faran la cercavila pel poble convidant la gent a la festa. A la Plaça Major.u 19.00 h. Corregudes de cin-tes i carreres de joies per a totes les edats. A la Plaça Major.u 21.30 h. Santanyí Rock 2011 amb els grups Penjats Calon-gins, The Others, Toni Montser-rat, Misty Mountain i The Black Beards. Al camp municipal d’es-ports

Dilluns, 25FESTIVITAT DE SANT JAUME APÒSTOL u 10.30 h. Albada amb la Ban-da Municipal de Música de San-tanyí.u 11.00 h. Ofici solemne en honor a Sant Jaume. Presidirà i predicarà mossèn Jeroni Llambi-as Vidal, rector de Sant Llorenç des Cardassar i Son Carrió. Can-tarà la Coral de Sant Andreu de Santanyí, cor parroquial i poble acompanyat a l’orgue per Mateu Oliver i Francesca Suau.u 12.00 h. Interpretació de La Balanguera per la Banda Muni-cipal de Música de Santanyí.u 19.00 h. Festa de les persones majors de Santanyí amb l’actua-ció del cantant Pedro Granados. A la Residència de la tercera edat.u 20.00 h. Demostració de ball modern: hip-hop, funky jazz, ragga... a càrrec de l’Acadèmia Move and Dance. A la plaça Ra-mon Llull.u 22.00 h. Concert de Mar Acústic (Marga Pocoví) i la nos-tra santanyinera Ailen. Al camp

municipal d’esports.u 24.00 h. GRAN CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS a càr-rec de la Pirotècnia Jordà de Lloret. Al carrer Bernat Vidal i Tomàs (devora el Bar Sa Creu).

Dimarts, 26u 9.30 h. Com cada any, co-mença el taller setmanal de te-atre amb Jeroni Obrador. Preu del curs: 80 euros. Per apuntar-vos-hi i acordar horaris us posau en contacte amb Jeroni Obrador – dad@jeroniguiem.com. Al Te-atre Principal de Santanyíu 20.00 h. Començament del Torneig de Pàdel. Finalització: dia 5 d’agost. Inscripcions: fins dia 22 de juliol, de 09.00 a 14.00 h a l’Ajuntament (Lluc Verger). Per a més informació visitau la pàgina de facebook: paddel san-tanyí.

Dimecres, 27u 21.00 h. Projecció de la pel-lícula ENREDADOS de Walt Disney. Entrada gratuïta i afora-ment limitat. Al Teatre Principal de Santanyi

Divendres, 29u 18.30 h. SIMULACRE DE PROTECCIÓ CIVIL. Al camp municipal d’esports.

Dissabte, 30u 19.00 h. Partit de futbol en-tre el CE Santanyí-CD S’Horta.

Diumenge, 31u 10.30 h. Descansats de les festes anirem d’excursió a s’Ama-rador amb carros, cavalls i trac-tors. La partida serà a la Plaça Ramon Llullu 14.00 h. Dinarem tots plegats (cadascú ha de dur el seu dinar).Podeu apuntar-vos fins diven-dres dia 29 de juliol de les 09.00 h a les 14.00 h a l’Ajuntament de Santanyí (Lluc Verger).u 19.30 h. Lectura dramatit-zada i presentació del llibre La guerra de las imágenes de Jeroni Obrador. Tothom hi està convi-dat, i els qui vulguin llegir que s’han de posar en contacte amb Jeroni Obrador – dad@jeroni-guiem.com. Al Teatre Principal de Santanyí

NOTATots els actes són gratuïts excepte el sopar de pa amb oli, el curs de ball modern i el curs de teatre.

MOLTS D’ANYSI BON SANT JAUME A TOTHOM

Festes de Sant Jaume 2011. SantanyíF

14 /JULIOL 11

OpinióO

bIeL fLOrIt

F a 75 anys que la dreta s’ai-xecà contra la legalitat i l’esclafà amb un cop d’es-tat i una guerra destinada a eliminar físicament tota

casta d’oposició. El franquisme ja s’ha acabat -que-

den algunes restes del solam que va deixar-, però la dreta continua tan forta com sempre, i ara amb les mi-llors expectatives de poder. S’ha opo-sat amb la major energia a qualsevol exercici de memòria històrica, després d’haver imposat, per tots els mitjans del règim anterior, la seva pròpia ver-sió dels fets: és a dir, durant quaranta anys ha tengut el monopoli de la veu i de la veritat oficial.

Els qui organitzaren durant tot aquest temps els fastos per honrar els seus morts i elevar-los a la categoria de màrtirs, d’herois i de patriotes, ara neguen l’exhumació de cadàvers de republicans soterrats a les cunetes.

Vet aquí un dels arguments en què se sosté la història d’Espanya -i en el qual el franquisme no passa de ser el color d’un període històric determi-nat.

I encara, 75 anys després, hi ha una dreta que reclama per a ella l’ex-clusiva dels grans valors de l’home, sobretot del cristianisme.

La moral, l’ordre, el patriotisme et al. La barbàrie de la guerra de 1936-

39 i la iniquitat de la dictadura rara-ment han estat admeses per la dreta com a punts de reflexió sobre les se-ves culpes.

El fet que el franquisme carac-teritzàs la dreta espanyola durant quaranta anys no l’exculpa -ni tam-poc a l’esquerra, naturalment- de les seves possibles responsabilitats: que no s’han de dirimir als tribunals, se-gurament, però que s’han de deixar explorar en el camp del coneixement històric.

Davant cada iniciativa de construc-ció de la memòria històrica, la dreta -i poder incloure-hi la jerarquia catòli-ca- s’hi ha oposat de manera abrupta acusant de venjatius els seus promo-tors.

Per ventura és que no s’expliquen els fets i les seves conseqüències en uns altres termes.

De fet, la dreta ha demostrat que no concep la memòria històrica si no

com un preàmbul de la revenja. Però la veritat és que, amb aques-

ta actitud, que ha influït tan nega-tivament en la del govern socialis-ta, encomanant-li temor en forma de deixadesa, amb aquesta actitud s’aconsegueix tan sols engrandir les ànsies de coneixement d’una part cada dia més significativa de la po-blació.

Mentre la memòria no hagi pogut il·luminar fins als fets més obscurs, cada 18 de juliol continuarà sent el recordatori sagnant d’un cop d’estat, d’una guerra, d’una dictadura i de la persistència obstinada de la moral de la dreta que ho va fer possible. La re-conciliació no s’aconsegueix amb un decret, amb una llei, amb una amnis-tia.

Sense el coneixement i el reconei-xement dels fets, no se’n pot comen-çar ni a parlar.

Vigència del 18 de juliolgUILLeM frOnterA

L legesc: “Col·loquen en carreteres txeques fotos de dones en minifalda per a reduir la velocitat”. I un pensa: la cassalla fa estralls

un altre pic. Bé, la cassalla o allò que beguin per aquelles latituds.

S’explica la publicació d’aquesta manera: “A la República Txeca han tengut la pitjor idea de la història del transport: posar fotos de dones en mi-nifalda perquè els conductors baixin la velocitat”.

Encara que resulta difícil de creu-re, el raonament va ser el següent: en aquelles corbes o interseccions de trànsit més intens, col·locaren dones policia en minifalda de mida natural fetes de cartró.

D’aquesta forma, els motoristes baixarien la velocitat, ja sigui per mi-rar-los les cames amb més atenció, ja sigui pel fet de no estar segurs de si són o no policies de veritat. Les conseqüències foren funestes. Els conductors no baixaren la velocitat i deixaren de prestar atenció al camí i

es concentraren en les bondats anatò-miques de les dones de cartró, amb la qual cosa es duplicaren els accidents en les dites àrees. El responsable de l’assumpte, potser un exemplar pare de família, una mica donat a glopejar, això és innegable, ja ho he dit abans, sembla que a hores d’ara encara va a lloure.

Ni presó ni psiquiàtric. Quin perill.

Més: “Condemnada per conduir èbria i tocar les anques al guàrdia ci-vil que la parà. / Santander.- A Heli-odora H.S. li han enretirat el carnet dos anys i haurà de pagar una multa de 800 euros per un delicte contra la seguretat viària i una falta de respecte a l’autoritat. És una pena que se li im-posa per uns fets ocorreguts el març de 2010 quan era al bar Caserío, de Suances, pegant crits i molestant els clients, després de beure unes copes i estava afectada per la ingesta d’alco-hol, segons la sentència”.

L’amo del bar cridà la Guàrdia Ci-vil, que hi comparegué de seguida i

intentà persuadir-la que se n’anàs amb el seu cotxe, a la vista de l’estat que evidenciava. No els féu cas. I clar, uns quilòmetres més allà una altra pa-trulla l’aturà, la féu bufar, bufà mala-ment, insultà i s’hi encarà, sobretot a un d’ells, a qui per afegitó pegà una bona grapadeta per les anques... Bé va anar que entre i entre no s’hi posàs

més mal. Mal llamps els excessos. Als d’alçar el colze em referesc.

Per acabar amb aquesta altra: “Un professor de psicologia de la North Western University de Chicago està embolicat amb una forta polèmica

després d’haver ofert una pràctica se-xual real en la seva classe de Sexuali-tat Humana. / John Michael Baily con-siderà que era bo que els estudiants poguessin assistir a una demostració pràctica dels coneixements tècnics adquirits a classe. Concretament, per fer una demostració de l’orgasme fe-mení, una dona nua va ser penetrada amb un consolador per la seva pare-lla”.

I s’armà grossa quan se sabé la cosa. Buf, bons són ells, els nord-americans amb les coses aquestes dels baixos, almanco de portes de ca seva cap a fora.

El professor es defensà adduint que del que es tractava era de demostrar als seus alumnes que l’orgasme fe-mení era real, gens ni mica imaginari ni fingit. També es defensà argumen-tant que els fets varen tenir lloc fora de l’horari de classes i com una activi-tat voluntària.

Ah, fotre, fotre, enfotrat, com deim per aquí.

Quan el cap de baix s’emperna...

La reconciliació no s’aconsegueix amb un decret, amb una llei, amb una amnistia.

Sense el coneixement i el reconeixement

dels fets, no se’n pot començar ni a parlar

“A la República Txeca han tingut la pitjor

idea de la història del transport: posar fotos de dones en minifalda per què els conductors

baixin la velocitat”

JULIOL 11 / 15

EL PRONÒSTIC DEL MES

El juliol és l’amo del solJoan Barceló

La canícula comença oficialment i les intenses calorades estiuen-ques ja no tendran aturall. Les garroves maduren i Santa Marga-lida té fama de ser puntual per encendre la metxa. Patrona de Felanitx, Santa Maria del Camí, la vila de Santa Margalida i també dels pagesos, ho és igualment de dides, parteres i embarassades. Segurament donarà calorades in-tenses, igual com ho farà Santa Pràxedis, patrona de Petra. I després tocarà el torn de Santa Magdalena, patrona dels perruquers, a divendres dia 22. També la celebren els jardi-ners. Segons una llegenda, va estar trenta anys retirada a una cova sen-se menjar. Assegura el refrany que si plou aquest dia plourà més endavant: Santa Magdalena pluja mena.

A foravila els raïms ja canvien de co-lor. I les figues maduren a les totes. Arriba el moment de mesurar el blat i posar-lo dins els sacs. Dilluns 25 és Sant Jaume. La lluna nova d’aquest mes arribarà dissabte dia 30. El gi-rant serà a les 20 hores i 41 minuts. Els dies seran clarament assolellats i temperats. A partir de Sant Jaume l’estiu entra en festes: Manacor, Por-

tocolom, Santanyí, Algaida, Alcúdia, Establiments, Muro, Calvià, Binissa-lem, Sa Pobla, S’Estanyol, Port del Canonge... ho celebraran a tota mar-xa. Si sou de la pagesia heu de saber que el bon nap per Sant Jaume ha d’estar sembrat. Fins a Sant Jaume es pot sembrar mongetes de pasta blanca. S’arrabassen els fesols i és temps de fer un bon cuinat d’escu-della fresca.

Pensau a regar. Som en el temps de les melmelades i es pot recol·lectar l’ametla verda per fer gelats. Conti-nuarem ensofrant i sulfatant la vinya. Convendrà separar els galls i suspen-dre la cria, ja que les llocades nas-

cudes a l’estiu tenen poc valor. Les polles primerenques comen-cen a pondre i les ve-lles suspenen la posta per la muda. Podreu retirar la mel sobrant de les caseres, que convendrà que esti-guin ben airejades. Esquitxau les oliveres per tal de prevenir el corc. També arriba el temps de les mores

silvestres, sanes, negres, madures i garrides amb les quals podreu fer confitura. La vegetació i especialment els arbres necessiten aigua, encara que en aquest temps cauen els rui-xats. A vegades forts i només a redols. Les plogudes, allà on cauen, ajuden a desactivar el gran perill d’incendi que hi ha ara mateix.

Molt de sol pel juliol no fa mal. Per tot això és desitjable un comporta-ment distint del temps que signifiqui el trencament del cicle de sequera que duim. Fins ara dins el juliol el sol ha dominat i ja es poden veure amet-les badades i figues de moro ben gro-gues. Dia 26 és Sant Joaquim i San-ta Aina, la qual tengué un important paper. Del seu poc clar embaràs no

en parlarem gaire, ja que sembla que el padrí arrossegava una certa esteri-litat. No obstant això, a més de la Ma-ria primera, va tenir dues maries més i quatre atlots, arribant a protagonit-zar dues viudetats i tres noces. Es la patrona dels miners, de les cosidores, joiers, ebenistes i molts altres oficis. Per cert, la pluja de Santa Anna cap dins una palangana.

Dijous dia 28, arriba la Beata. San-ta Catalina Thomas és l’única santa mallorquina del calendari. Al dia se-güent és Santa Marta, patrona de les mestresses de casa, taverners, cam-brers, hotelers i tot el ram d’hostale-ria en general. Es veu que era diligent i prompte en el servei. Associada a les prunes madures i als bons pastis-sos protegeix del mal d’estómac i del dolor als ronyons. Dissabte, dia 30, celebrant a Sant Abdó i Sant Senè, patrons d’Inca i dels hortolans co-neguts amb un alies format per les seves dues darreres lletres. Sant Nò exerceix de patró dels boters i sant Nè dels sembradors. Els seus devots tenen garantit un bon enterro. Sem-bla que està confirmat que sant Nò i Sant Nè patien de lo mateix... Aquest dia té també una santeta ben curiosa amb refrany inclòs: per Santa Julieta, l’estiu va de festeta. Idò això...

El juliol ens duu la calor fora mida.

16 / JULIOL 11

Menú frescmargalida.munar@gmail.com

CuinaC

MenJAr ràPId, sA I bOMArgALIdA MUnAr

MENJAR RÀPID, SA I BO Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

gAsPAtxO sUAU

1kg de tomàtigues madures, 1 pebre verd, 1 ceba mitjancera, 1 cogombre, 1 all, 100 grams d’ametles crues tritura-des, 1 llesca de pa del dia abans, aigua al gust, 75 ml d’oli, 1 cullerada de vina-gre, sal.

Remullam la molla del pa sec en ai-gua. Pelam i llevam les llavors de les tomàtigues, pebre, cogombre; pelam la ceba i l’all. Ajuntam tots els ingredients vegetals i ho batem bé amb la batedo-ra. Incorporam el pa ben degotat, l’oli, el vinagre i la sal i tornan a batre-ho tot.Comprovam el punt d’oli i vinagre, i també el punt d’espès. Acabam afegint aigua fins que ens agradi d’espès. Ho servim ben fred.

Ja hem tengut prou foc a Mallorca enguany i només som a mitjan estiu! A més, si encalentim poc la cuina, fa més bon estar a ca nostra.

PestO

De 20 a 40 fulles d’alfabeguera, de casta grossa o el seu equivalent de les de casta petita, 1 all, 20 pinyons, sal i 150 ml. d’oli (100 grams de formatge Parmesà, opcional).

El Pesto és una salsa que té com a in-gredient principal l’alfabeguera, aquesta herba aròmatica d’estiu que tenim dins els cossiols del corral. Malgrat no és corrent el seu ús en la cuina tradicional mallorquina, té un toc ben mediterrani. “Pesto” en genovès vol dir picat o mòlt dins un morter.

Picam l’alfabeguera, l’all i els pi-nyons. Incorporam l’oli i la sal al gust. Podem, en alguns casos, afegir-hi 100 grams de formatge Parmesà ratllat en el

moment de batre-ho.Servim la salsa amb verdures bullides

al vapor, amb peix o carn bullits o tor-rats, amb ensalades, amb pasta fresca –la més ràpida de bullir-, amb els spa-guetti és com s’ha fet més famosa la salsa Pesto.

ensALAdA de frUItesI geLAt

Meló, síndria, cireres, prunes, melico-tó..., gelat de iogurt o de coco o...

Tallam les fruites que ens agradin i les mantenim en fresc ben tapades. Les servim amb gelat al gust.

Amb la fruita hi diu especialment bé el de iogurt i també de coco o de vaini-lla...