Llei 34/2006 que regula l'accés a les professions d'advocacia

i de procuradors dels tribunals.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans www.sepc.cat

Llei 34/2006 que regula l'accés a les professions d'advocacia i de procuradors dels tribunals.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans www.sepc.cat 2

Índex:

1.- Introducció...................................................................................................................

2.- L’adaptació a l’EEES.................................................................................................

2.1.- L’EEES a l’Estat espanyol..........................................................................

2.2.- El Grau de Dret..............................................................................................

3.- L’accés a l’advocacia i la procura..............................................................................3

3.1.- Introducció......................................................................................................3

3.2.- La lluita contra la passantia.............................................................................4

3.3.- Anàlisi de la llei 34/2006................................................................................5

4.- Objectius.......................................................................................................................6

5.- Conclusions...................................................................................................................6

6.- Manifest.........................................................................................................................6

Llei 34/2006 que regula l'accés a les professions d'advocacia i de procuradors dels tribunals.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans www.sepc.cat 3

1.- Introducció:

Amb l'adaptació dels estudis universitaris al Procés de Bolonya, s'han desenvolupat uns nous

plans d'estudis basats en l'estructuració dels estudis en graus i postgraus substituint d'aquesta manera

les anteriors llicenciatures sota el pretext d'aconseguir una homogeneïtzació europea.

Fruit d'aquesta reforma l'estat espanyol ha aprovat diversos postgraus obligatoris per a

l'exercici de determinades professions, entre elles la d'advocat i la de procurador dels tribunals.

La llei 34/2006 de 30 d'octubre regula l'accés a les professions d'advocat i de procuradors dels

tribunals, on s'estableix un sistema basat en el sistema de graus i postgraus, per tant no només ens

fixarem amb el màster sinó que hem de fer especial atenció també al grau de Dret i a la devaluació

que ha suposat l'aplicació d'aquest nou sistema sobre el sistema de la Llicenciatura del pla del 2002.

2.- Ladaptació a l’EEES

2.1- L'EEES a l'Estat espanyol:

L'adaptació a l'EEES dels estudis universitaris va esdevindre moltes crítiques i va ser el centre

de la lluita estudiantil en defensa d'un nou ensenyament alternatiu al nou model neoliberal que se'ns

plantejava i que ara per ara comença a adaptar-se.

Amb la posada en marxa del nou sistema les crítiques a aquest nou model no han fet més que

intensificar-se, i és que cada vegada es pot veure més clar que de les bonances que es defensaven

front a les crítiques al nou model no se n'estan complint cap, en canvi els pitjors auguris es

compleixen punt per punt.

D'entrada, cal recordar que un dels principals objectius era l’homogeneïtzació europea dels

estudis superiors, però aquesta s'ha limitat principalment a l'aplicació dels crèdits ECTS1. Prova

d'això és que el sistema espanyol ha optat per una marca pròpia, el ancho español aquesta vegada el

trobem en matèria educativa, allunyant-se de l'estructuració dels estudis feta pels altres països

europeus que generalment han organitzat els estudis de graus amb tres anys més dos de postgraus,

mentre que l'Estat espanyol ha optat per una estructuració de quatre anys de grau, més un o dos, de

postgraus.

La raó sols la podem trobar en la necessitat d'intentar simular que el grau substituïa a la

llicenciatura, però amb només un any ja podem demostrar que els graus no aprofiten per a

pràcticament res, i que per a realitzar qualsevol professió es necessita haver cursat un postgrau, que

més enllà d'aportar a l'estudiant els requisits per a exercir alguna professió no aporten res de nou a

l'estudiant ja que la qualitat dels mateixos és nefasta.

Aquesta devaluació del grau va portar que molts sectors es manifestaren contra l'aplicació de

determinades especialitats al sistema de Graus, com fou el cas d'Arquitectura, Medicina, Farmàcia o

Dret, però no es tracta d'indultar a unes o a altres sinó que el sistema de graus devalua l'ensenyament

1 European Credit Transfer System. 1 crèdit ECTS equival a una dedicació total aproximada de 25 hores per part del

participant, incloent hores lectives i treball personal.

Llei 34/2006 que regula l'accés a les professions d'advocacia i de procuradors dels tribunals.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans www.sepc.cat 4

tant a aquests ensenyaments com a qualsevol altre i per tant, ens hem de posicionar en contra

d'aquest sistema.

La derivació de les universitats en fàbriques de títols quasi inútils ho veiem en la dèria de

creació de milers de postgraus que no aporten grans avantatges als estudiants, condemnant a la

precarietat immediata als joves estudiants. A més, l'obligació de cursar postgraus per a determinades

professions, com el que substitueix el CAP, o aquest mateix que anem a analitzar, demostra d'una

banda, que el grau no serveix per a res i d'altra que degut a la seua baixa qualitat pocs estudiants

opten lliurement per fer aquestos estudis i han d'imposar aquestos estudis per poder vendre el seu

producte.

Com veiem, no podem entendre els postgraus sense els graus, tot i que les Universitats

començaren la casa per la teulada aprovant primer els postgraus. Hem de fer referència a la base de

tot i és que el que si que podem afirmar és que aquest postgrau comença fallant per la base, per això

mateix abans d'endinsar-se en el màster anem a analitzar el grau de Dret.

2.2- El Grau de Dret:

Els Graus de Dret, han estat aprovats per les diferents universitats que l'imparteixen dins dels

límits marcats pel Ministeri, i tot i que el treball que s'ha fet a les CEPE ha garantit que el projecte

finalment aprovat fora el millor grau possible no vol dir, que el sistema de grau siga el més òptim.

De fet, els juristes ja entenien l'última reforma com un retrocés en la docència i la investigació

del Dret. El nou sistema de Grau redueix totalment tota investigació sobre el Dret a la formació de

perfils inferiors de professionals com a mers aplicadors mecànics de normes vigents, contra açò i en

aquest sentit es manifestaren juristes importants de l'Estat espanyol sol·licitant que els estudis de

Dret quedaren exclosos del sistema de graus2.

La demanda no és molt estranya i més si ens volem centrar en l’homogeneïtzació europea, ja

que països com França, Itàlia, Alemanya, Anglaterra i Polònia han optat per deixar fora d'aquest

sistema marcat per l'EEES els estudis de Dret.

Com hem dit anteriorment, aquest anàlisis contrari al grau pel caràcter simplista en allò

referent al contingut no hem de caure en l'error de centrar-se en una demanda únicament dels estudis

de Dret, sinó una demanda general a tots els estudis on els graus ha reduït la qualitat dels seus

ensenyaments.

3.- L'accés a l'advocacia i la procura:

3.1.- Introducció:

Fins l'aprovació de la llei 34/2006 l'accés a l'advocacia i la procura era més o menys lliure,

només era necessari col·legiar-te al Col·legi d'Advocats o al de Procuradors, per al cas d'exercir la

professió d'advocat o de procuradors dels Tribunal respectivament.

2 Manifest “Saquemos los estudios de Derecho del proceso de Bolonia” signat entre altres pels juristes Eduardo García

Enterría, Luís Díez-Picazo, Manuel Atienza, etc,.

Llei 34/2006 que regula l'accés a les professions d'advocacia i de procuradors dels tribunals.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans www.sepc.cat 5

Només era necessari una condició, ser llicenciat en Dret. Però no obstant això els Col·legis

d'Advocats monopolitzaven l'accés a la professió en general i al torn d'ofici en particular amb el

conegut com a passantia i els cursos a l'escola jurídica que controlaven els mateixos Col·legis

d'Advocats.

3.2.- La lluita contra la passantia:

A finals dels any 90 es van celebrar diversos congressos d'estudiants de Dret contra la

Passantia en vista de la reforma dels nous plans d'estudis, d'aquests congressos estatals, va nàixer la

Plataforma contra la Passantia3, que va aglutinar la lluita dels estudiants de bona part de les

Universitats dels Països Catalans i va aconseguir plantar cara als interessos corporativistes dels

Col·legis d'Advocats, aconseguint que es respectaren part de les seues demandes, a més moltes

d'elles veurem que s'han tingut en compte en el nou sistema, però no obstant això la nova llei conté

també coses que als anys 90 es denunciaven i que ara hem de continuar denunciant.

Les principals resolucions de la plataforma eren4:

– Denunciar la passantia ja que es considerava il·legal perquè no respectava la legislació

laboral i per tant s'entenia que era una explotació injusta i discriminatòria que no pot existir en un

Estat Social i Democràtic de Dret.

– Rebuig que “un òrgan amb interessos privats i corporativista com el Consell General de

l'Advocacia regule unilateralment l'accés a una professió lliberal per naturalesa, com és la d'advocat,

amb la clara intenció de restringir la competència i mantenir el seu estatus econòmic privilegiat.

– Demanda per que les Facultats de Dret “siguen les úniques capacitades i legitimades per llei,

per dirigir i tutelar l'ensenyament de la matèria jurídica, tant teòrica com pràctica, i només les

ensenyances de tipus pràctic, tutelades i dirigides per aquestes facultats, podran ser presses com a

requisits necessaris per l'exercici de la professió”.5

– Demanda de més pràctiques externes en la llicenciatura, entenent que aquestes pràctiques

proporcionen la formació suficient per enfrontar-se encara millor que abans al lliure exercici de

l'advocacia.

– Denunciar l’existència de passants i s'exigia eliminar aquesta situació i substituir-la per un

contracte de pràctiques.

– Es denunciava que els col·legis d'advocats desprestigiaven als estudiants i que a més, la

creació i direcció de les escoles de pràctiques jurídiques per part dels col·legis d'advocats suposa una

extralimitació de les seues funcions d'aquests organismes.

– Rebuig total a qualsevol avaluació post llicenciatura per revalidar els coneixements adquirits

durant la carrera.

3 Formada per representants estudiantils de la Universitat de València, la U. Pompeu Fabra, la U. d'Alacant, la U. Rovira

i Virgili, la U. de Barcelona, la U. de les Illes Balears i la U. de Girona. 4 Extret de les resolucions adoptades per la Plataforma contra la passantia en la seva primera trobada a Girona, amb data

de 9 de maig de 1998. 5 D'acord amb les resolucions adoptades en la Tercera Trobada Nacional de Degans de Facultats de Dret (el 6 i 7 de juny

de 1997 a la Universitat de Granada).

Llei 34/2006 que regula l'accés a les professions d'advocacia i de procuradors dels tribunals.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans www.sepc.cat 6

3.3.- Anàlisi de la llei 34/2006:

Aquesta Llei regula l'accés a la professió d'advocat i de procuradors dels tribunals, a

l'exposició de motius trobem la raó per la qual justifiquen aquesta regulació i que podem resumir en

com es fa per tal de “garantir la qualitat del servei que es presta ja que afecta directament en la tutela

judicial efectiva que la Constitució espanyola garanteix a la ciutadania”.

La Llei és una llei de mínims que posteriorment s'ha de desenvolupar mitjançant un

Reglament, però aquest encara no ha estat aprovat tot i que s'hauria d'haver aprovat abans de

novembre de 2010, les raons per les quals encara no s'ha aprovat responen únicament a interessos

econòmics, ja que els Ministeris d'Educació i de Justícia, no es posen d'acord sobre qui ha de ser el

titular entre altres de les competències sobre l'examen de revàlida dels estudis de Dret, moneda de

canvi podria ser la creació d'un màster per a l'accés a la carrera judicial, on d'aquestos s'encarregaria

el ministeri de Justícia a canvi que el d'Educació s'encarregara de l'examen de revàlida i així,

ambdós ministeris poden cobrar taxes dels dos exercicis que se'ns imposen.

Per tant, amb una llei de mínims i un reglament per aprovar, només podem destriar algunes

coses bàsiques sobre com repercutirà als estudiants de Dret i quin ha de ser el nostre posicionament.

Com hem vist, la Plataforma contra la Passantia, va denunciar que el Consell General de

l'Advocacia va regular unilateralment l'accés a la professió. Abans la regulació era bàsicament sobre

l'accés al torn d'ofici, ara amb la nova llei, aquest control s'estén no només al torn d'ofici, sinó que

també a qualsevol exercici lliure de l'advocacia, per tant, rebutgem que l'accés a aquesta professió,

que hauria de ser lliure, es controle per aquest tipus d'organismes i demanem que la col·legiació siga

lliure.

D'altra banda, es rebutjava que la formació s'allunyara de les universitats i estiguera tutelat

pels col·legis d'advocats, amb la nova llei, les Facultats retornen aquesta funció, fruit de la lluita de

finals dels anys 90 però aquesta tutela no és unilateral i es fa també amb els Col·legis d'Advocats, a

més deixa la porta oberta per que la formació estiga dirigida per altres organismes com les escoles de

pràctica jurídica dels Col·legis o per altres universitats privades.

A més, es demanava un sistema de pràctiques integrat a la llicenciatura i tutelat per les

Facultats, aquest sistema es va incloure en alguns plans d'estudi, però ara amb el nou sistema tot açò

trontolla un poc, ja que l'obligatorietat de les pràctiques ho veiem passat al postgrau.

És per això que d'una banda exigim, que els estudis de Dret siguen els únics que han de

capacitar a l'estudiant per a exercir les professions derivades dels estudis de Dret o per accedir a les

oposicions que amb aquestos es puguen dedicar, per tant la formació pràctica ha d'estar inclosa en

l'estudi primari de Dret i aquestes pràctiques, hi han d'estar dirigides per les facultats i coordinades

amb col·legis d'advocats, de procuradors i altres institucions públiques.

En aquest mateix sentit, rebutgem que s'obligue als estudiants de Dret a un examen de revàlida

per demostrar els ensenyaments adquirits, ja que deslegitima el poder formatiu de la Universitat,

entenem que seria sotmetre als estudiants a una doble valoració innecessària incorrent en un non bis

in idem particular, sense tindre en compte el postgrau. Aquesta revàlida, ja va ser aturada gràcies a la

lluita duta a terme per la Plataforma contra la Passantia i ara ens toca a nosaltres aturar-ho.

Com hem dit el Grau de Dret ha de ser el que capacite als estudiants i els postgraus o màsters

només han de ser eines optatives d'especialització en la formació de cadascú.

Per últim cal que fem referència a aquells estudiants que tot i estar cursant els estudis en el

sistema de Llicenciatura hauran de fer el postgrau, són aquells que es llicencien una vegada entre en

Llei 34/2006 que regula l'accés a les professions d'advocacia i de procuradors dels tribunals.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans www.sepc.cat 7

vigor la nova llei -octubre 2011-. Aquests estudiants són víctima de la hipocresia del govern

espanyol que per tal de justificar que els graus són iguals que les llicenciatures condemna a una

generació d'estudiants a realitzar uns estudis que se suposa que ja han fet, és per això que abans de

res, demanem una ampliació de la vacatio legis fins que no comencen a graduar-se els estudiants sota

el nou sistema.

A més, aquesta llei no preveu cap actuació en defensa de les llengües minoritzades per l'Estat

espanyol, com és el cas del català, agreujant encara més la precària situació dels estudis en la nostra

llengua amb tots els efectes que això comporta com la negació de l'assistència jurídica en català als

ciutadans dels Països Catalans.

4. Objectius:

1- Que s'amplie la “vacatio legis” a tots aquells estudiants que han cursat la Llicenciatura en

Dret.

2- Que es derogue el sistema de Graus i es realitze un nou Pla d'Estudis de Dret, perquè aquest

ha de capacitar per a les mateixes competències que la Llicenciatura i els actuals graus no ho fan.

3-Que s’òbriga un debat sobre els nous plans d’estudi i l’accés a estes professions on participe

tota la comunitat educativa.

4- Que es derogue aquesta llei i s'elimine qualsevol examen de revàlida.

5. Conclusions:

Com hem vist al llarg de llarg història els estudiants mitjançant l’organització i la lluita

estudiantil han pogut fer front als despropòsits dels governs i col·legis d’advocats que lliuren batalles

de poder a costa nostra, és doncs ara més necessari que mai que ens organitzem i lluitem contra

aquesta llei que comporta unes conseqüències nefastes per als estudis de Dret en general i per als i

les estudiants de Dret en particular. Des del SEPC animem al conjunt dels estudiants a organitzar-se

front a aquesta llei i per defensar els nostres drets.

6. Manifest:

Davant la imminent entrada en vigor de la llei 34/2006 sobre l'accés a les professions

d'advocacia i procura dels tribunals, des del nucli del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

(SEPC) de la Facultat de Dret de la Universitat de València, volem manifestar:

Que aquesta llei regula l'accés a l'advocacia i la procura amb vista a l'entrada en vigor del nou

sistema de graus i que el fet que s'amplie als estudiants de Llicenciatura només respon a amagar una

realitat, els graus no serveixen de res i la Llicenciatura només és homologable a un grau i un

postgrau.

El grau de Dret ha d'atorgar les mateixes competències que donava l'antiga Llicenciatura i no

ha de fer falta cap avaluació posterior ni cap postgrau, a més la formació pràctica ha de formar part

dels estudis del Grau i aquestos han d'estar tutelats per la Facultat de Dret.

L'afany lucratiu de les diverses administracions que entren en joc en aquest postgrau i les

guerres internes que continuen mantenint ens fa pensar que l'únic que els interessa d'aquest sistema

Llei 34/2006 que regula l'accés a les professions d'advocacia i de procuradors dels tribunals.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans www.sepc.cat 8

és el monopoli d'estos estudis amb l'única intenció de guanyar diners, prova d'això és que encara no

s'han posat d'acord per establir les competències de l'examen avaluador i ni tant sols s'ha aprovat el

Reglament que desenvolupe la llei, a més a més, aquest postgrau és només l'avantsala d'un

desplegament de diversos postgraus per a regular l'accés a totes les professions jurídiques com el que

s'està estudiant per regular l'accés a l'advocacia.

Per tant els actuals estudiants del Pla d'estudis de la Llicenciatura de Dret som víctimes

d'aquesta reforma que respon únicament als interessos mercantilistes i en aquest cas també

corporativistes dels Col·legis professionals.

És per això que demanem:

1- Que s'amplie la “vacatio legis” a tots aquells estudiants que han cursat la Llicenciatura en

Dret.

2- Que es realitze un nou Pla d'Estudis de Dret, perquè aquest ha de capacitar per a les

mateixes competències que la Llicenciatura i els actuals graus no ho fan.

3- Conseqüentment demanem la derogació d'aquesta llei i l’eliminació de qualsevol examen

posterior.

Els estudiants no som mercaderia i no hem de pagar la seua crisis. No ens deixarem

condemnar dues vegades a pagar per uns estudis que no ens aportaran res de nou, ni a ser dues

vegades avaluats per uns mateixos estudis. Non bis in idem!

No a la passantia, no al màster d'advocacia i procura, no al Grau de Dret. En defensa dels

estudis de Dret, organitzem la resposta, construïm l'alternativa!