No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís...

89
No em posis l´etiqueta No me pongas la etiqueta

Transcript of No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís...

Page 1: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

No em posis l´etiqueta

No me pongas la etiqueta

Page 2: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

2

Edició: Accem Disseny i maquetació: Accem

Impressió: Stein Girona SL Dipòsit legal: DL Gi 1808-2015

Page 3: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

3

Aquesta guia didàctica no hauria estat possible sense la col·laboració dels centres educatius del barri de Pont Major de Girona: CEIP Carme Auguet, FEDAC Pont Major i IES Narcís Xifra. A tots ells, gràcies per obrir-nos les seves portes i donar-nos l’oportunitat de treballar a dins les seves aules. Reconèixer especialment el treball dut a terme per l’equip de dinamització d’Accem a Girona i el recolzament rebut per l’Entitat a nivell estatal en l’edició d’aquesta publicació.

Esta guía didáctica no habría sido posible sin la colaboración de los centros educativos del barrio de Pont Major de Girona: CEIP Carme Auguet, FEDAC Pont Major y IES Narcís Xifra. A todos ellos, gracias por abrirnos sus puertas y darnos la oportunidad de trabajar en sus aulas. Reconocer especialmente el trabajo realizado por el equipo de dinamización de Accem en Girona y el apoyo recibido por la Entidad a nivel estatal en la edición de esta publicación.

Page 4: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

4

ÍNDEX Presentació ……………………………………………………………..6

1. Introducció.………………………………………………………...7 Estructura del material A qui va dirigit? Llenguatge no sexista, inclusiu i no discriminatori

2. Marc Conceptual……………………………………………….11 Estereotips, prejudicis i discriminació Com s’interrelacionen els conceptes? Més enllà de l’individu

3. Marc Social………………………………………………………..15

El barri Pont Major Evolució demogràfica i urbana Caracterització social del barri

Els centres educatius Per què treballar en els centres educatius? Els centres educatius del barri

Consideracions prèvies: diversitat i fragmentació Creixement demogràfic i diversitat Fragmentació i segregació: un bon combustible per la intensificació dels prejudicis i la discriminació

4. Els tallers de sensibilització..…………………………….22

Per què sensibilitzar? Sensibilitzar-se, el primer pas

Metodologia

ÍNDICE Presentación………………………………………………………………6

1. Introducción..……………………………………………………….7 Estructura del material ¿A quién va dirigido? Lenguaje no sexista, inclusivo y no discriminatorio

2. Marco Conceptual….……………………………………………11 Estereotipos, prejuicios y discriminación ¿Cómo se interrelacionan los conceptos? Más allá del individuo

3. Marco Social………………………………………………………..15

El barrio Pont Major Evolución demográfica y urbana Caracterización social del barrio

Los centros educativos ¿Por qué trabajar en los centres educativos? Los centros educativos del barrio

Consideraciones previas: diversidad y fragmentación Crecimiento demográfico y diversidad Fragmentación y segregación: un buen combustible para la intensificación de los prejuicios y la discriminación

4. Los talleres de sensibilización……………………………22

¿Por qué sensibilizar? Sensibilizarse, el primer paso

Metodología

Page 5: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

5

5. Fitxes de dinàmiques………………………………………26 Escoles d’Educació Infantil i Primària

Dinàmiques de presentació Dinàmiques de treball de conceptes Dinàmiques de tancament Avaluació

Institut de Secundària Dinàmiques de presentació Dinàmiques de treball de conceptes Dinàmiques de tancament Avaluació

6. Recursos a la xarxa………………………………………….79

5. Fichas de dinámicas……………………………………………26 Escuelas de Educación Infantil y Primaria

Dinámicas de presentación Dinámicas para trabajar los conceptos Dinámicas de cierre Evaluación

Instituto de Secundaria Dinámicas de presentación Dinámicas de trabajo: conceptos Dinámicas de cierre Evaluación

6. Recursos en la red………………………………………………79

Page 6: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

6

Presentació Tots Som Pont: Programa d’intervenció integral en barris Accem és una ONG que treballa per la millora de la realitat de les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social, especialment amb els col·lectius de refugiats, migrants i persones en situació o risc d’exclusió social. Accem a Girona està fortament arrelada en el barri de Pont Major, i des de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta línia, el 2014 s’inicia el projecte “Tots Som Pont” amb l’objectiu d’afavorir la convivència i la cohesió social en el barri. Cofinançat pel Ministerio de Empleo y de Seguridad Social i pel Fons Europeu per a la Integració. Aquesta iniciativa va donar peu a la posada en marxa d’un seguit d’actuacions per tal de fomentar i promoure la implicació i la participació social de les veïnes i veïns de Pont Major. “Tots Som Pont” va encetar una nova etapa el 2015 gr{cies al cofinançament per part del Ministerio de Empleo y Seguridad Social així com dels Fons d’Asil, Migració i Integració. En el si d’aquesta darrera fase del Projecte, per tal de contribuir a educar en la diversitat, s’aposta pel disseny, la programació i la realització de tallers de sensibilització sobre estereotips, prejudicis i convivència positiva. Aquests tallers s’han ofert als diversos Centres d’Educació Infantil i Prim{ria, als Instituts d’Educació Secundària, a les Associacions de Mares i Pares, a les AFAs, al Centre Obert i a la Biblioteca Municipal del barri.

Presentación Tots Som Pont: Programa de intervención integral en barrios Accem es una ONG que trabaja para mejorar las condiciones de vida de las personas que se encuentran en situación de vulnerabilidad social y, especialmente, del colectivo de refugiados, migrantes y personas en riesgo de exclusión. Accem en Girona está fuertemente arraigada en el barrio de Pont Major, y desde 1996 desarrolla distintos programas que requieren el com-promiso con las personas, instituciones y el tejido asociativo presente en el entorno. En 2014 se pone en marcha el programa “Tots Som Pont” con el objetivo de favorecer la convivencia y la cohesión social en el barrio. Se trata de un programa cofinanciado por el Ministerio de Empleo y Seguridad Social y el Fondo Europeo para la Integración. Desde este marco se han previsto una serie de actuaciones con el objetivo de promover la implicación y fomentar la participación social de los vecinos y vecinas de Pont Major. "Tots Som Pont” inició una nueva etapa en 2015 gracias a la cofinanciación del Ministerio de Empleo y Seguridad Social y del Fondo de Asilo, Migración e Integración. Durante este periodo Accem con el fin de contribuir a educar en la diversidad ha optado por la programación, el diseño y la realización de Talleres de sensibilización sobre estéreo-tipos, prejuicios y convivencia positiva. Estos talleres se han ofertado a centros de Educación Infantil y Primaria y a Institutos de Educación Secundaria, a la Asociación de Madres y Padres, AFAs, al Centro Abierto, y a la Biblioteca Municipal del Barrio.

Page 7: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

7

Al llarg del 2015 l’equip de dinamització d’Accem de Girona ha dissenyat i realitzat aquests tallers de sensibilització en els centres educatius. L’experiència descriu un procés que s’inicia amb la creació i el disseny de la proposta, passa per la realització dels tallers i finalitza amb l’avaluació dels participants. El seu relat constitueix l’eix vertebrador de la guia didàctica que tot seguit presentem.

1.- Introducció Actualment, els fonaments sobre els quals es construïa la identitat han anat perdent solidesa. Nocions que abans resultaven clares i estables com ètnia, raça, nacionalitat o gènere ara esdevenen fluïdes i difícils d’utilitzar per interpretar i classificar el món que ens envolta. Davant d’aquest fenomen, les habilitats i les capacitats relacionades amb l’adaptació als canvis constants resulten imprescindibles i en aquesta línia, les eines vinculades amb la comprensió mútua i l’empatia prenen un valor cabdal. En el si d’aquesta realitat canviant, institucions bàsiques de la nostra societat com el barri o l’escola, es troben davant nous reptes que posen a proba les seves eines per reproduir un model social. Reptes que, a la vegada, es veuen condicionats i pressionats per un context de crisis econòmica i per les polítiques d’austeritat posades en joc. Davant d’aquest escenari, es considera oportú establir mecanismes de suport en diversos àmbits per tal de recolzar el procés de comprensió d’aquesta realitat en constant canvi i intentar transformar aquesta situació de risc en una finestra d’oportunitat. En aquest sentit, la sensibilització esdevé una eina pràctica per dotar de recursos a les

A lo largo de 2015, el equipo de dinamización de Accem en Girona ha diseñado y puesto en marcha, en los centros educativos del barrio, talleres de sensibilización. La experiencia describe un proceso que se inicia con la creación y el diseño de la propuesta, pasa por la realización de los talleres y finaliza en la evaluación de los participantes. Su relato constituye el eje vertebrador de la guía didáctica que a continuación presentamos.

1.- Introducción Actualmente, los fundamentos sobre los que se construía la identidad se encuentran en un proceso de disolución. Nociones que anteriormente resultaban claras y estables como etnia, raza, nacionalidad o género, ahora parecen inadecuadas para interpretar y clasificar el mundo que nos rodea. Ante dicho fenómeno, las habilidades y capacidades relacio-nadas con la adaptación a cambios constantes resultan imprescindibles. En este sentido, herramientas vinculadas a la comprensión mutua, la empatía y la convivencia resultan fundamentales. En el seno de esta realidad cambiante, instituciones básicas de nuestra sociedad como el barrio o la escuela se encuentran ante nuevos retos que ponen a prueba sus herramientas para recrear un modelo social. Retos que a su vez, se ven condicionados por la situación de crisis económica y por las políticas austeras puestas en juego. En este escenario, consideramos oportuno favorecer la comprensión del barrio como realidad dinámica en continuo cambio, y facilitar mecanismos a las distintas instituciones para entender la diversidad cultural como una oportunidad. En este sentido, la sensibilización resulta una herramienta práctica para dotar de recursos a las personas y

Page 8: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

8

persones i a la societat per prevenir l’aparició o la intensificació d’actituds discriminatòries com el racisme, la xenofòbia i el masclisme, per citar-ne algunes. Fruit d’aquesta convicció, es presenta aquest recurs basat en l’experiència duta a terme en diverses sessions i tallers als centres educatius de primària i secundària del barri de Pont Major. Un material que pretén, per una banda, oferir un recull d’idees i propostes a través de les quals treballar els estereotips, prejudicis i la discriminació des d’una metodologia participativa i vivencial. Així com, per altra banda, també pretén establir un marc que permeti contextualitzar i sistematitzar tot aquest mostrari d’experiències concretes per tal de dotar-les de coherència i vincular-les a una perspectiva global. Estructura del material L’articulació dels continguts que es presenten conté un element propositiu en si mateix, oferint una possible estructura a través de la qual dibuixar el vostre propi procés d’aproximació als estereotips, als prejudicis i a la discriminació. Una estructura adaptable a cada realitat concreta i que afavoreixi la creació de noves estratègies i activitats de sensibilització per a cada context. Es considera adequat traçar una línia des dels aspectes més abstractes relacionats amb la comprensió teòrica del que són i comporten aquests conceptes, fins a la concreció dels tallers realitzats a les aules dels diversos centres educatius. D’aquesta manera s’han establert els següent blocs:

1. Marc conceptual: Es definiran les idees principals i s’analitzarà

a la sociedad para la prevención ante la aparición o intensificación de actitudes discriminatorias como el racismo, la xenofobia y el machismo, por citar algunas. Fruto de esta convicción, presentamos este guía, como recurso basado en la experiencia llevada a cabo en los centros educativos de educación primaria y de secundaria ubicados en el barrio de Pont Major. Con este material se pretende, por un lado, ofrecer una recopilación de ideas y propuestas para trabajar conceptos tales como: estereotipos, prejuicios y discriminación desde una metodología vivencial y parti-cipativa. Y, por otro, establecer un marco que permita contextualizar y sistematizar el repertorio de experiencias concretas desde una perspectiva global. Estructura del material La articulación de los contenidos constituye un elemento propositivo, ofrece una posible estructura a partir de la que plantear un proceso propio de aproximación a los conceptos de estereotipos, prejuicios y discriminación. Adaptable a cada realidad concreta, favoreciendo la creación de nuevas estrategias y actividades de sensibilización en cada contexto. Por tanto, se ha considerado adecuado trazar una línea desde los aspectos más abstractos relacionados con la comprensión teórica de lo que son y comportan estos conceptos, hasta la concreción práctica de las dinámicas realizadas en las aulas de los centros educativos. Así se han establecido los siguientes bloques:

1. Marco conceptual: Se muestra la definición de las ideas principales, y análisis de cómo éstas interactúan con la realidad

Page 9: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

9

com aquestes interactuen amb la realitat i entre elles mateixes.

2. Marc social: Es justificarà la necessitat d’aproximar-se a l’entorn en el que es disposa a intervenir i es descriurà breument, posant especial èmfasi en dues institucions particularment: el barri i el centre educatiu.

3. Els tallers de sensibilització: En aquest bloc es parlarà sobre la importància de sensibilitzar i la metodologia que s’empra al llarg dels tallers.

4. Fitxes de dinàmiques: Presentació de les activitats proposades

en el marc dels tallers, dividides pel nivell d’estudis i classificades en les diverses fases que es donen al llarg d’una sessió: dinàmiques de presentació, treball de conceptes, tancament i avaluació.

5. Recursos a la xarxa: Recull de materials útils i disponibles a In-ternet per treballar aquests conceptes.

A qui va dirigit? Aquesta guia es presenta com una eina útil per a professionals i persones interessades en el disseny d'accions de sensibilització rela-cionades amb la convivència positiva, posant especial atenció en els estereotips i prejudicis que nodreixen les actituds discriminatòries, i per tant , amb la prevenció del racisme, la xenofòbia i totes les formes de discriminació.

y entre y entre ellas mismas.

2. Marco social: Se aborda la descripción breve del entorno así como la justificación de la necesidad de aproximación al entorno en el que se va a intervenir poniendo especial énfasis en dos instituciones básicas del mismo, el barrio y el centro educativo.

3. Talleres de sensibilización: En este bloque se subraya la impor-tancia de la sensibilización y se presenta la metodología con la que se desarrollan los talleres.

4. Fichas de dinámicas: Contienen la presentación de las activida-

des propuestas en el marco de los talleres, clasificadas por el nivel educativo, y, en función de las distintas fases del desarrollo de los mismos, incluyen por tanto dinámicas de presentación, dinámicas para abordar el trabajo de conceptos y dinámicas de cierre y evaluación.

5. Recursos en la red: Recopilación de materiales útiles y disponi-bles en Internet para trabajar estos conceptos.

¿A quién va dirigido? Esta guía se presenta como una herramienta útil para profesionales y personas interesadas en el diseño de acciones de sensibilización rela-cionadas con la convivencia positiva, poniendo especial atención en los estereotipos y prejuicios que nutren las actitudes discriminatorias, y por tanto, con la prevención del racismo, la xenofobia y todas las formas de discriminación.

Page 10: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

10

Llenguatge no sexista, inclusiu i no discriminatori A més d’intentar aportar algunes de les nocions que permetin transformar les relacions de discriminació que travessen el nostre dia a dia, des d’aquesta guia no es vol deixar passar l’oportunitat d’incloure pràctiques estilístiques que ajudin a posar consciència en els diversos àmbits on aquests h{bits discriminatoris s’han normalitzat. La llengua és molt més que una eina comunicativa, és un instrument que ens permet ordenar i donar estructura a les diverses realitats que ens acompanyen. En aquest sentit, no queda exempta de l’influx dels estereotips i prejudicis, podent esdevenir un mecanisme de transmissió d’aquests. Conscients del poder del llenguatge, al llarg de la guia s’ha fet un esforç per utilitzar-lo de manera inclusiva com a condició fonamental per a promoure el dret a la igualtat i a la no discriminació de totes aquelles persones o grups en situació de vulnerabilitat susceptibles de rebre un tracte discriminatori a través de la llengua. En la redacció de la guia s’ha intentat incorporar les orientacions que la Secretaria de Política Lingüística i l’Institut Catal{ de la Dona proposen en el si de “Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua”, cercant l’equilibri entre un llenguatge eficaç i còmode en termes comunicatius a la vegada que aspiri a una expressió més justa i equitativa.

Lenguaje no sexista, incluyente y no discriminatorio Además de intentar aportar algunas de las nociones que nos permitan transformar las relaciones de discriminación que se dan en nuestro día a día, desde esta guía no queremos dejar pasar la oportunidad de incluir prácticas estilísticas que nos ayuden a reflexionar sobre los hábitos discriminatorios que se han normalizado en distintos ámbitos. La lengua es mucho más que una herramienta comunicativa, es un instrumento que nos permite ordenar y dar estructura y valorar la realidad. En este sentido, la lengua no queda exenta del influjo de los estereotipos y prejuicios, pudiendo convertirse en un mecanismo de transmisión de los mismos. Tratamos en esta guía, conscientes del poder del lenguaje, de utilizarlo de forma incluyente como condición fundamental para promover el derecho a la igualdad y no discriminación, de todas aquellas personas o grupos en situación de vulnerabilidad susceptibles de recibir un trato discriminatorio a través de la lengua. En la redacción de esta guía se han incorporado las orientaciones que la Secretaría de Política Lingüística y el Instituto Catalán de la Mujer proponen en el seno de "Marcar las diferencias: la representación de mujeres y hombres en la lengua". Buscando el equilibro entre un len-guaje eficaz y cómodo en términos comunicativos, a la vez que aspire a una expresión más justa y equitativa.

Page 11: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

11

2.- MARC CONCEPTUAL Per entendre el sorgiment i perpetuació d’actituds discriminatòries com el racisme i la xenofòbia, resulta necessari comprendre com operen alguns conceptes bàsics que permetran ordenar i desenvolupar una visió global sobre aquest fenomen. Conceptes que facilitaran establir relacions entres aquestes i qualsevol altre tipus de discriminacions. Estereotips, prejudicis i discriminació. Abans d’entrar a definir els termes anunciats en aquest apartat, es considera oportú recalcar que els processos implicats en la percepció de la realitat inclouen elements cognitius de categorització, comparació i atribució, i que es tracta d’un sistema que permet economitzar i facilitar l’organització de la informació sobre el context. Els estereotips són percepcions de caràcter social que permeten transmetre, de manera senzilla i sostinguda en el temps, determinades imatges mentals i idees relacionades amb el nostre entorn i els seus habitants. Són conceptes senzills i simplificadors que afavoreixen atribuir aquests trets i creences sense tenir experiències particulars i directes d’aquestes realitats. Aquestes percepcions comunes venen facilitades pels grups als que es pertany i condicionen la relació amb els col·lectius amb els que no es tenen vincles d’identitat. Impedeixen que la comunicació entre les per-sones de grups diferents es desenvolupi d’individu a individu i que aquesta quedi condicionada per la pertinença a un altre grup. En funció del grup al que es pertany –família, barri, ciutat, país...- es pot accedir a diversos estereotips que permetran compartir visions del món i ajudaran a desenvolupar una mirada conjunta de l’entorn. Aquesta

2.- MARCO CONCEPTUAL Para entender el surgimiento y perpetuación de actitudes y compor-tamientos discriminatorios como el racismo y la xenofobia, resulta necesario comprender cómo operan algunos conceptos básicos que permitirán desarrollar una visión global sobre este fenómeno. Concep-tos que facilitarán establecer relación entre estas y con cualquier otra forma de discriminación.

Estereotipos, prejuicios y discriminación. Antes de abordar la definición de los términos enunciados en este apartado, queremos subrayar que los procesos implicados en la percep-ción de la realidad incluyen elementos cognitivos de categorización, comparación y atribución, y que se trata de un sistema económico que nos facilita organizar y simplificar la información del contexto. Los estereotipos son percepciones de carácter social que nos permiten transmitir, de manera sencilla y sostenida en el tiempo, determinadas imágenes mentales e ideas relacionadas con nuestro entorno y sus habitantes. Son conceptos sencillos y simplificadores que nos permiten atribuir éstos rasgos y creencias sin tener experiencias particulares y directas de dichas realidades. Estas percepciones comunes vienen facilitadas por los grupos a los que se pertenece y condicionan la relación con los colectivos con los que no se tienen vínculos de identidad. Impiden que la comunicación entre las personas de grupos distintos se desarrolle de individuo a individuo y que ésta quede condicionada por la pertenencia a otro grupo. En función del grupo al que pertenecemos -familia, barrio, país…- podemos compartir diversos estereotipos que nos prestan una visión

Page 12: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

12

podrà ser tan positiva i enaltidora, com negativa i desqualificant.

Exemples: La gent dels països càlids treballa poc, la gent d’Anglaterra és molt puntual, les dones són molt presumides, els homes no ploren.

Les impressions que es fonamenten en aquestes opinions són els prejudicis. És a dir, orientacions i sentiments que no sorgeixen de la pròpia experiència personal sinó d’aquest marc comú o d’una idea que està fonamentada en un coneixement poc precís. Aporten el contingut de l’emoció i la valoració, doncs es tracta d’un judici previ no comprovat, i que en funció del seu contingut provoca una reacció de la persona que l’elabora.

Exemples: Sento rebuig vers la gent de determinat aspecte físic o origen, tinc por davant de persones vestides d’una manera particular, sento desig per les dones que es pinten els llavis, m’avergonyeixen els homes que ploren.

En base als estereotips i als prejudicis que d’aquests beuen, es desenvolupen conductes discriminatòries. Així doncs, s’entén per discriminació aquell tipus d’accions i actituds que es fonamenten en les idees i sentiments que no responen al coneixement directe i de caràcter negatiu, tractant-se d’un comportament hostil cap altres persones.

Exemples: Rebutjo relacionar-me només amb persones de determinats orígens, cultures o nacions. Parlo malament de les dones que no es maquillen. Faig befa dels homes que ploren.

colectiva del entorno. Esta podrá ser tanto positiva y enaltecedora, como negativa y descalificadora.

Ejemplos: La gente de los países cálidos trabaja poco, la gente de Inglaterra es muy puntual, las mujeres son muy presumidas, los hombres no lloran.

Las impresiones que se fundamentan en estas opiniones constituyen prejuicios, es decir, orientaciones y sentimientos que no surgen de la experiencia personal sino del estereotipo, de una idea que está funda-mentada en un conocimiento poco preciso. Aportan el contenido de la emoción y la valoración ya que se trata de un juicio previo no comprobado, y en función de su contenido provoca una reacción de la persona que lo elabora.

Ejemplos: Siento rechazo hacia la gente de determinado aspecto físico u origen, tengo miedo ante personas vestidas de una manera particular, siento deseo por las mujeres que se pintan los labios, me avergüenzan los hombres que lloran.

Los estereotipos y los prejuicios son la base a partir de la que se desarrollan conductas discriminatorias. Así pues, entendemos por discriminación aquel tipo de acciones y actitudes que se fundamentan en las ideas y sentimientos que no responden al conocimiento directo y de carácter negativo, se trata de un comportamiento hostil hacia otras personas.

Ejemplos: Rechazo conocer o relacionarme sólo con personas de determinados orígenes, culturas o naciones. Hablo mal de las mujeres que no se maquillan. Hago burla de los hombres que llo-ran.

Page 13: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

13

Com s’interrelacionen els conceptes? Com es pot observar en la figura que hi ha a continuació, els estereotips i els prejudicis es relacionen de manera bidireccional. Per un costat els estereotips doten d’idees als membres d’un col·lectiu, i aquestes provoquen que es sentin els prejudicis. Per l’altre, les impressions prejudicioses compartides i reforçades pel grup poden alimentar i generar noves etiquetes. Ambdós determinen indirecta o directament el desenvolupament de conductes discriminatòries, dotant de sentit les actuacions que no es poden justificar en base a l’experiència directa.

Figura realitzada a partir de l’esquema proposat a Conocemos los estereotipos y prejuicios para evitar la discriminación de José Luís Garrido Monge i Miguel J. Azpilicueta Olagüe.

¿Cómo se interrelacionan los conceptos? Como puede observarse en la figura que se muestra a continuación, los estereotipos y los prejuicios se relacionan de manera bidireccional. Por un lado los estereotipos dotan de ideas a los miembros de un colectivo sobre los que fundamentar prejuicios. Por el otro, las impresiones prejuiciosas compartidas y reforzadas por el grupo pueden alimentar y generar nuevas etiquetas. Ambos determinan indirecta o directamente el desarrollo de conductas discriminatorias, dotando de sentido las actuaciones que no se pueden justificar en base a la experiencia directa.

Figura realizada a partir del esquema propuesto en Conocemos los estereotipos y prejuicios para evitar la discriminación de José Luís Garrido Monge y Miguel J. Azpilicueta Olagüe.

Estereotipos La gente de los países del sud

trabaja poco.

Prejuicios Siento malestar hacia la gente

de determinado origen.

Discriminación Rechazo conocer o relacionarme

sólo con personas de

determinados orígenes, culturas o

naciones.

Estereotips La gent de països del sud

treballa poc.

Prejudicis Sento malestar vers la gent

amb un determinat origen.

Discriminació Rebutjo conèixer o relacionar-me

només amb persones de

determinats orígens, cultures o

nacions.

Page 14: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

14

Més enllà de l’individu Com s’ha esmentat, els estereotips i els prejudicis són elements que formen part de cadascú a l’hora d’interactuar i percebre el món. Es tracten d’elements que no es construeixen de manera particular i aïllada sinó que s’adquireixen a través de la pròpia pertinença a un grup o institució i que, en conseqüència, es comparteixen amb aquesta i la gent que hi pertany. Formar part d’una família, grup, escola, barri, ciutat, etc, confereix, a l’individu, un seguit d’idees generals que permetran caminar amb una opinió prèvia d’allò que un pot trobar. Per tant, la capacitat de prendre consciència d’aquelles nocions del propi coneixement que provenen dels estereotips, permetrà posar en dubte aquelles opinions i creences que no es fonamenten en una experiència particular i que condicionen al subjecte a l’hora de relacionar-se de manera fluïda amb el seu entorn. Considerant la dimensió col·lectiva d’aquests conceptes, el treball relacionat amb les conductes discriminatòries que aquests poden motivar – racisme, xenofòbia, masclisme, etc.- no pot deslligar-se de les realitats comunes que les acompanyen. En aquest sentit, s’ha considerat oportú emmarcar aquesta guia i els tallers que proposa en el si de dues d’aquestes realitats socials que acompanyen a les persones: el barri i els centres educatius.

Más allá del individuo Como acabamos de mencionar, los estereotipos y los prejuicios son elementos que forman parte de cada uno de nosotros a la hora de interactuar y percibir el mundo. No los construimos de manera indi-vidual y aislada sino que los adquirimos a través de la pertenencia a un grupo o institución y que, en consecuencia, los compartimos las personas que lo forman. Formar parte de una familia, grupo, escuela, barrio, ciudad, etc, nos confiere una serie de ideas generales que nos permiten compartir una opinión o creencia previa. Por lo tanto, la capacidad de tomar conciencia de aquellas nociones de nuestro conocimiento que resultan estereotipos nos permitirá identificarlos, y poner en entredicho aquellas opiniones y creencias que no se fundamentan en una experiencia particular con el fin de analizar cómo nos condicionan a la hora de relacionarnos de manera fluida con el entorno social y diverso en el que estamos inmersos. Considerando la dimensión colectiva de estos conceptos, el trabajo relacionado con las conductas discriminatorias que estos pueden motivar – racismo, xenofobia, machismo, etc.- no puede desligarse del contexto social en el que se producen. En este sentido, se ha decidido enmarcar esta guía y, los talleres que propone, en el barrio y en los centros educativos.

Page 15: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

15

3 .- MARC SOCIAL En aquest apartat es remarca la importància del barri i els centres educatius com a espais de socialització, a la vegada que es destaquen alguns dels trets que els caracteritzen, en aquest cas de Pont Major. El barri El barri és més que una unitat administrativa dins de les ciutats. És un espai amb uns límits territorials definits i amb una sèrie de trets característics a través dels quals es crea una identitat comuna. Aquests poden tractar-se de característiques de tota mena: des d’h{bits socials i culturals fins a relats històrics concrets. Tots aquests elements doten d’identitat al barri i de sentit de pertinença als seus habitants. Es considera important descriure breument alguns dels trets que conformen el barri de Pont Major, doncs es creu que les seves particularitats, tant urbanístiques com socials, ajudaran a tenir una visió més propera a les realitats dels i les participants d’aquests tallers. Una proximitat, que ser{ de gran utilitat a l’hora de preparar el disseny i el tractament dels mateixos. Per una banda, es tracta d’assolir un coneixement previ de les característiques i circumstàncies que envolten als i les participants en els tallers amb la finalitat d’adaptar la proposta. Per altra, es requerir{ una reflexió per part de l’equip de dinamització per tal d’evitar processos propis d’etiquetatge social. L’an{lisi del context social i socioeducatiu del barri facilita l’equilibri de les expectatives al voltant de com interactuaran als i les participants dels tallers, afavorint el disseny d’aquests i oferint una perspectiva flexible i versàtil per tal de respondre els diversos imprevistos que es

3.- MARCO SOCIAL En este apartado abordamos la importancia del barrio y de los centros educativos como espacios de socialización, a continuación describimos los rasgos básicos de Pont Major. El barrio El barrio es más que una unidad administrativa dentro de las ciudades. Es un espacio con límites territoriales definidos y con una serie de rasgos característicos con los que se identifican los vecinos y vecinas que lo habitan. Así, entre otros, son descriptores del mismo su situación física, el nivel económico, los hábitos sociales y culturales, su relato histórico… y la población que los habita. Todos estos elementos dotan de identidad al barrio, y de sentido de pertenecía a sus habitantes. Describir brevemente algunos de los rasgos que conforman el barrio de Pont Major resulta importante ya que sus particularidades, tanto urbanísticas como sociales, ayudarán a tener una visión más cercana a los y las participantes en los talleres. Una proximidad que será de gran utilidad para preparar el diseño y abordaje de los mismos. Por un lado, se trata de lograr un conocimiento previo de las características y circunstancias que rodean a los y las participantes en los talleres, con el fin de adaptar la propuesta, y por otro requiere una reflexión por el equipo de dinamización con el fin de evitar procesos propios de etiquetado sociales. El análisis del contexto social y socioeducativo del barrio facilita equili-brar las expectativas acerca de cómo interactuarán los y las participan-tes en los talleres, y favorece su diseño desde el principio de flexibili-dad y versatilidad con el fin de responder a cuantas contingencias se

Page 16: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

16

puguin produir en el desenvolupament concret del taller. Pont Major El barri del Pont Major es troba situat al nord de la ciutat de Girona, ocupant l’estret pas que deixa el riu Ter i la muntanya de Campdor{, dibuixant una trama urbana allargassada i dispersa, on el Carrer de Pont Major actua com a eix central sobre el que s’estén la població. Es distingeixen tres zones ben definides:

- El nucli vell: el conformen principalment cases antigues de com a màxim dos pisos. Les poblen majoritàriament gent gran i hi ha un procés destacable d’abandonament d’algunes cases, fruit de la mobilitat a altres parts de la ciutat. Concentra alguns dels pocs comerços del barri, així com els referents administratius i de serveis com: el Centre Cívic, l’església, la biblioteca Just Casero i una antena de l’Àrea Bàsica de Salut de Sarrià de Ter. A més, també compte amb presència de l’escola concertada FEDAC.

- Els Blocs Sindicals o Grup Sant Jaume: construïts el 1973, inclouen dos cents d’habitatges de protecció oficial. Es van edificar constituint una àrea tancada en si mateixa, bloquejant l’entrada des del carrer Pont Major i obstaculitzant la fluïdesa urbana. Al situar el CEIP Carme Auguet a darrera aquests blocs es va traslladar aquesta obstaculització al centre educatiu, afegint més barreres a la inclusió de l’espai a la trama del barri existent i transformant-la de facto en l’escola dels Blocs Sindicals.

produzcan en el desarrollo concreto del mismo. Pont Major El barrio del Pont Major se encuentra situado al norte de la ciudad de Girona , ocupando el estrecho paso que deja el río Ter y la montaña de Campdorà , dibujando una trama urbana alargada y dispersa , donde la Calle de Pont Major actúa como eje central sobre el que se extiende la población. Se distinguen tres zonas bien definidas:

- El núcleo viejo: lo conforman principalmente casas antiguas de como máximo dos pisos. Las pueblan mayoritariamente gente mayor y hay un proceso destacable de abandono de algunas casas, fruto de la movilidad a otras partes de la ciudad. Concentra algunos de los pocos comercios del barrio, así como los referentes administrativos y de servicios como: el Centro Cívico, la iglesia, la biblioteca Just Casero y una antena del Área Básica de Salud de Sarrià de Ter. Además, también cuenta con presencia de la escuela concertada FEDAC.

- Los Bloques Sindicales o Grupo Sant Jaume: construidos en 1973, incluyen doscientas viviendas de protección oficial. Se edificaron constituyendo un área cerrada en sí misma, bloqueando la entrada desde la calle Pont Major y obstaculizando la fluidez urbana. Al situar el CEIP Carmen Auguet detrás estos bloques se trasladó esta situación al centro educativo, añadiendo más barreras a la inclusión del espacio en la trama del barrio existente y transformándola de facto en la escuela de los Bloques Sindicales.

Page 17: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

17

- La zona dels Salesians: la conforma una àmplia zona d'habitatges unifamiliars així com un conjunt de blocs construïts el 1975. La distància i la presència, entremig d’aquesta i els Blocs Sindicals, d’algunes indústries i magatzems comporten una dosis extra de segregació a aquesta zona, que ja de per si ocupa un extrem del barri. És l’espai on es localitza l’IES Narcís Xifra.

Evolució demogràfica i urbana Fins la dècada dels 70 la població del barri es trobava estabilitzada en 500 habitants, presentant unes característiques socioeconòmiques ben definides i amb un fort grau de cohesió social. L’arribada de prop de 1000 persones provinents de diversos punts de l’Estat Espanyol que habitaven dos albergs provisionals a Domeny va posar a proba aquesta cohesió. Un creixement demogràfic que va venir acompanyat per la construcció del Grup Sant Jaume, el qual va suposar un afegit extra a la ja de per si complexitat urbanística. A partir del 2000, una segona onada migratòria va incorporar al barri gent de diferents nacionalitats africanes, afegint un grau més de diversitat a un indret que, en poques dècades, havia quadruplicat la seva població i configurant una nova estructura caracteritzada per un alt grau de diversitat on, de les 2794 persones que hi viuen, 627 són nascudes fora d’Espanya, és a dir el 22% de la població és estrangera.

- La zona de los Salesianos: la conforma una amplia zona de viviendas unifamiliares así como un conjunto de bloques construidos en 1975. La distancia y la presencia, en medio de esta y los Bloques Sindicales, de algunas industrias y almacenes conllevan una dosis extra de segregación a esta zona que ya de por sí ocupa un extremo del barrio. Es el espacio donde se localiza el IES Narcís Xifra.

Evolución demográfica y urbana Hasta la década de los 70 la población del barrio se encontraba estabilizada en 500 habitantes, presentando unas características socioeconómicas bien definidas y con un fuerte grado de cohesión social. La llegada de cerca de 1.000 personas provenientes otros lugares del país, que habitaban en dos albergues provisionales de Domeny, puso a prueba la cohesión del barrio. Este crecimiento demográfico vino acompañado de la construcción del Grupo Sant Jaume, lo que supuso un añadido extra a la ya de por sí complejidad urbanística. A partir del año 2000, una segunda oleada migratoria incorporó al barrio personas nacionales de distintos países africanos, añadiendo un grado más de diversidad en un lugar que, en pocas décadas ha cuadruplicado su población y configurado una nueva estructura, caracterizada por un alto grado de diversidad ya que de las 2.794 personas que viven en el barrio, 627 son nacidas fuera de España, es decir el 22% de la población es extranjera.

Page 18: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

18

Els centres educatius Per què treballar en els centres educatius? Els centres educatius són espais centrals en el procés de formació i socialització de les persones. Les escoles i instituts són més que fonts d’informació, recursos teòrics i certes habilitats pr{ctiques, són el marc de referència on la mainada i els i les joves aprenen models de conducta i actituds a través dels quals, interpreten la realitat que els envolta. Per tot plegat, es considera important posar a disposició de la institució educativa algunes eines que puguin facilitar la convivència i que incentivin el diàleg intercultural, un diàleg que resulta imprescindible per prevenir l’aparició o la intensificació d’actituds racistes o xenòfobes. En aquest sentit, s’ha cregut oportú aproximar-se als centres a través de trobades amb els equips docents per tal de copsar la seva visió sobre el seu alumnat, així com per conèixer la seva opinió respecte el desenvolupament de les activitats dissenyades. Aquesta informació esdevé essencial per poder dur a terme una breu descripció sobre la realitat i característiques de cada centre i valorar-ne, així, quins poden ser els seus trets distintius. Els centres educatius de Pont Major Educació primària: CEIP Carme Auguet i FEDAC Pont Major. La primera institució educativa del barri es va configurar al voltant de la comunitat Dominica a finals del S. XIX, l’actual centre privat-concertat FEDAC Pont Major. El creixement demogràfic i urbanístic que va desenvolupar-se a finals del anys 70 va comportar l’obertura d’un

Los centros educativos ¿Por qué trabajar en los centros educativos? Los centros educativos son espacios centrales en el proceso de formación y socialización de las personas. Las escuelas e institutos son algo más que fuentes de información, recursos teóricos y ciertas ha-bilidades prácticas, son el marco de referencia donde los niños y las ni-ñas, los y las jóvenes aprenden modelos de conducta y actitudes a través de los que interpretan la realidad que les rodea. Por todo ello, se considera importante poner a disposición de la institución educativa algunas herramientas que puedan facilitar la con-vivencia y que incentiven el diálogo intercultural, un diálogo que resulta imprescindible para prevenir la aparición o la intensificación de actitu-des racistas o xenófobas En este sentido, hemos creído oportuno aproximarnos a los centros a través de encuentros con los equipos docentes para captar su visión sobre el alumnado, así como para conocer su opinión respecto al de-sarrollo de las actividades diseñadas. Esta información es esencial para poder llevar a cabo una breve descripción sobre la realidad y caracte-rísticas de cada centro y valorar así cuáles pueden ser sus rasgos dis-tintivos. Los centros educativos de Pont Major Educación primaria: CEIP Carmen Auguet y FEDAC Pont Major. La primera institución educativa del barrio se configuró en torno a la comunidad Dominica a finales del S. XIX, el actual centro privado-concertado FEDAC Pont Major. El crecimiento demográfico y urbanístico

Page 19: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

19

centre educatiu públic a tocar dels nous blocs del Grup Sant Jaume: el CEIP Carme Auguet. En una primera etapa, la localització física dels centres va condicionar de manera determinant la distribució dels alumnes a cadascun d’aquests. El CEIP Carme Auguet va acollir als infants de les famílies allotjades en els Blocs Sindicals –i en conseqüència també provinents d’altres regions de l’Estat Espanyol-, mentre que el FEDAC Pont Major es va caracteritzar per rebre les filles i fills de la població resident al Barri Vell. Amb les següents onades migratòries, la tipologia de les famílies vinculades a una i altra escola no ha vingut tan marcada per la localització dels seus habitatges sinó per l’origen d’aquestes, establint, així, el CEIP Carme Auguet com al centre on es concentren majorit{riament les famílies d’origen extracomunitari i, el FEDAC Pont Major, les d’origen espanyol i catal{. La composició diferent en termes de diversitat cultural que afecta als dos centres, no ha motivat que els tallers de sensibilització es focalitzin en un o altre espai, sinó que s’ha considerat útil i necessari treballar-los per igual en ambdues escoles.

Educació secundària: IES Narcís Xifra. L’IES Narcís Xifra és l’únic centre d’educació secund{ria del barri. Es tracta d’un institut que rep prop de 1500 alumnes entre ESO, Cicles Formatius i Programes de Qualificació Professional Inicial.

L’IES Narcís Xifra és un centre comarcal que aglutina alumnes d’altres escoles d’Educació Prim{ria de Girona, així com de pobles del voltant com Sarrià de Ter i Sant Gregori. Fet que, sumat a la seva localització en

que se desarrolló a finales de los años 70 supuso la apertura de un centro educativo público junto a los nuevos bloques del Grupo Sant Jaume: el CEIP Carmen Auguet. En una primera etapa, la ubicación física de los centros condicionó de manera determinante la distribución de los alumnos en cada uno de estos. El CEIP Carmen Auguet acogió a los niños de las familias alojadas en los Bloques Sindicales -y en consecuencia también provenientes de otras regiones del Estado Español- , mientras que el FEDAC Pont Major se caracterizó por recibir las hijas e hijos de la población residente en el casco antiguo, en el Barri Vell. Con las siguientes oleadas migratorias, la tipología de las familias vinculadas a una y otra escuela no ha venido tan marcada por la localización de sus viviendas sino por el origen de las mismas, estableciéndose el CEIP Carmen Auguet como la escuela donde se concentran mayoritariamente las familias nacionales de terceros países y, en el FEDAC Puente Mayor, las familias españolas y catalanas. La composición diferente en términos de diversidad cultural que afecta a los dos centros, no ha motivado que los talleres de sensibilización se focalicen en uno u otro espacio, sino que se ha considerado útil y necesario trabajarlos por igual en ambas escuelas. Educación secundaria: IES Narcís Xifra El IES Narcís Xifra es el único centro de educación secundaria del barrio. Se trata de un instituto que recibe cerca de 1.500 alumnos entre ESO, Ciclos Formativos y Programas de Cualificación Profesional. El IES Narcís Xifra es un centro comarcal que aglutina alumnado de otras escuelas de Educación Primaria de Girona, así como de pueblos de

Page 20: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

20

un espai del barri nou, suposa una oportunitat de generar nous hàbits relacionals entre els i les joves del barri.

En aquest sentit, resulten especialment adequades les activitats de sensibilització, ja que faciliten a l’alumnat noves possibilitats de comprensió d’aquesta realitat diversa present en el seu dia a dia a les aules. Consideracions prèvies: diversitat i fragmentació L’an{lisi descriptiu realitzat sosté dues consideracions prèvies sobre les que es preveu recolzar la posada en escena dels tallers: Creixement demogràfic i diversitat En les darreres dècades, el barri de Pont Major ha crescut en nombre d’habitants de manera ràpida i significativa. Aquest creixement ha vingut donat fonamentalment per la incorporació de persones d’orígens i cultures ben diverses de manera que, en un període relativament curt de temps, les institucions que fins llavors articulaven les relacions humanes d’un grup petit i homogeni, han hagut de respondre als reptes de fer-ho en el si d’una comunitat que multiplicava la seva quantitat a la vegada que es diversificava en termes de països de procedència. La velocitat i intensitat d’aquest procés difícilment hauran permès, a dia d’avui, l’establiment i concreció dels mecanismes de diàleg i coneixença entre la seva població, fet que deu haver donat lloc a la creació d’estereotips, fruit de la manca de contacte directe entre els diferents col·lectius que s’hagin pogut identificar com a tals, i l’absència de propostes interculturals.

alrededor como Sarrià de Ter y Sant Gregori que, sumado a su localización en un espacio del barrio nuevo, supone una oportunidad de generar nuevos hábitos relacionales entre los jóvenes del barrio. En este sentido, resultan especialmente adecuadas las actividades de sensibilización ya que facilitan a los alumnos y a las alumnas nuevas posibilidades de comprensión de esta realidad diversa que los acom-paña en el día a día de las aulas. Consideraciones previas: diversidad y fragmentación El análisis descriptivo realizado sustenta dos consideraciones previas en las que se prevé apoyar la puesta en escena de los talleres: Crecimiento demográfico y diversidad En las últimas décadas, el barrio de Pont Major ha crecido en número de habitantes de manera rápida y significativa. Este crecimiento ha venido dado fundamentalmente por la incorporación de personas de orígenes y culturas muy diversas de forma que, en un período relativamente breve, las instituciones que hasta entonces articulaban las relaciones humanas de un grupo pequeño y homogéneo, han tenido que responder a los retos de hacerlo en el seno de una comunidad que multiplicaba el número de habitantes, y que aumentaba el grado de diversidad por la procedencia de los mismos. La velocidad e intensidad de este proceso difícilmente habrán permi-tido, a día de hoy, el establecimiento y concreción de los mecanismos de diálogo y conocimiento entre sus habitantes, hecho que posiblemente haya contribuido a la creación de estereotipos, fruto de la falta de contacto directo entre los diferentes colectivos, y la ausencia de pro-puestas interculturales.

Page 21: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

21

El repte, en aquest sentit, serà identificar els estereotips, analitzar aquelles etiquetes i imatges amb què els componen, observar el per què de les atribucions i, sobretot, oferir estratègies per a desmuntar-los. Fragmentació i segregació: un bon combustible per la intensificació dels prejudicis i la discriminació S’ha observat que el barri de Pont Major es troba apartat físicament de la ciutat, així com, internament, també pateix una forta fragmentació urbanística. Una fragmentació que, acompanyada de segregació i diferenciació dels diversos espais del barri per raons d’origen i altres trets identificatius, contribueix a que sigui conegut o valorat de manera estereotipada. Les dificultats per establir canals de contacte entre les diverses realitats del barri afavoreixen la creació d’imatges i etiquetes que, en front d’aquesta incomunicació, poden estimular la consolidació de prejudicis negatius i actituds discriminatòries. En aquest procés d’an{lisis, s’intueix la possibilitat de trobar-se davant d’estereotips fortament integrats i naturalitzats, degut, com s’ha apun-tat anteriorment, a la falta d’interrelació entre els veïns i veïnes de les diverses zones del barri. La incomunicació accentuada per les barreres urbanístiques i la manca de propostes interculturals dificulten l’empatia entre les parts.

El reto, en este sentido, será identificar los estereotipos, analizar las etiquetas y las imágenes que los componen, analizar el porqué de las atribuciones y, sobre todo ofrecer estrategias para lograr desmontarlos. Fragmentación y segregación: un buen combustible para la intensificación de los prejuicios y la discriminación Hemos observado que el barrio de Pont Major se encuentra apartado físicamente de la ciudad de Girona, así como, internamente, también sufre una fuerte fragmentación urbanística, fragmentación que, acompa-ñada de segregación y diferenciación de los diversos espacios del barrio, por razones de origen y otros rasgos identificativo contribuye a que sea conocido o valorado de forma estereotipada. Las dificultades para establecer canales de contacto entre las diversas realidades del barrio favorecen la creación de imágenes y etiquetas que, frente a esta incomunicación, pueden estimular la consolidación de prejuicios negativos y actitudes discriminatorias. Así en este proceso de análisis, se puede intuir que posiblemente nos encontremos con estereotipos fuertemente integrados y naturalizados, debido, como hemos apuntado más arriba, a la falta de interrelación entre los vecinos y las vecinas de las distintas zonas del barrio. La inco-municación intensificada por las barreras urbanísticas y la escasez de propuestas interculturales, dificultan la empatía entre las partes.

Page 22: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

22

4.- ELS TALLERS DE SENSIBILITZACIÓ Per què sensibilitzar? Els estereotips són bons o dolents? ¿Els prejudicis poden resultar útils i pràctics, o sempre esdevenen traves pel nostre coneixement? ¿És possible viure el dia a dia sense actuar de manera discriminatòria? Davant la dificultat de donar una resposta definitiva a aquestes qüestions i, en front a la complexitat d’intentar proposar un patró de comportament únic, la sensibilització esdevé una eina imprescindible. La sensibilització permet posar atenció en tots aquells aspectes i elements que envolten les conductes discriminatòries. A més, pretén influir sobre les idees, percepcions i estereotips de les persones i grups per a provocar un canvi d’actituds en les pr{ctiques socials, individuals i col·lectives. En relació al desenvolupament dels tallers en els centres educatius, la finalitat d’aquest recurs no és proposar models definits, sinó que els i les participants puguin observar el seu entorn integrant aquests conceptes i impulsant un canvi en les creences, actituds i conductes en el seu procés de socialització. Sensibilitzar-se, el primer pas Com ja s’ha anat desgranant en el capítol anterior, l’aproximació als conceptes sobre els que es vol treballar i a la realitat social on es desitja intervenir, permet iniciar un procés de vivència i plantejament del què implica cadascuna d’aquestes idees en el si de l’equip de dinamització, imitant el procés que el propi alumnat viurà al llarg del taller.

4.- LOS TALLERES DE SENSIBILIZACIÓN ¿Por qué sensibilizar? ¿Los estereotipos son buenos o malos? ¿Los prejuicios pueden resultar útiles y prácticos, o siempre se convierten en trabas para nuestro conocimiento? ¿Es posible vivir el día a día sin actuar de manera discriminatoria? Ante la dificultad de dar una respuesta definitiva a estas cuestiones y frente la complejidad de intentar proponer un patrón de comportamiento único, la sensibilización se convierte en una herramienta imprescindible. La sensibilización nos permite poner atención en todos aquellos aspectos y elementos que rodean las conductas discriminatorias. Además, pretende influir sobre las ideas, percepciones y estereotipos de las personas y de los grupos para provocar un cambio de actitudes en nuestras prácticas sociales, individuales y colectivas. En cuanto la realización de los talleres en los centros educativos, su finalidad no es proponer modelos definidos, sino que los y las partici-pantes puedan observar su entorno integrando estos conceptos e impul-sar un cambio en las creencias, actitudes y conductas en su pro-ceso de socialización. Sensibilizarse, el primer paso Como ya se ha abordado en el capítulo anterior, la aproximación a los conceptos sobre los que queremos trabajar y a la realidad social donde deseamos intervenir, nos permite iniciar un proceso de reflexión de lo que implica cada una de estas ideas en el equipo de dinamización vivenciando el proceso que los alumnos y las alumnas experimentarán a lo largo del taller.

Page 23: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

23

En la mesura en que es pren consciència del què suposen els conceptes que es volen escodrinyar i, en tant que es posa atenció en la realitat sobre la que s’intenta intervenir, la pròpia actitud i conducta, com a dinamitzadors/es, guanyar{ en capacitats a l’hora de donar resposta a les necessitats que sorgeixin des del grup i al llarg de la sessió. Òbviament, tota introspecció prèvia només facilitarà indagar en com afecten aquests conceptes i realitats i, en cap cas, permetrà passar per alt l’espontaneïtat i variabilitat de l’alumnat. D’aquesta manera, tot i que l’aproximació prèvia dotar{ d’algunes eines, no es pot oblidar que el treball de sensibilització respon de diverses maneres sobre les i els participants, en funció de les experiències i capacitats de cadascú/na. Seguidament es definiran els diferents aspectes de la metodologia que fonamenten el disseny, la planificació i l’execució dels tallers de sensibilització en els centres educatius. Metodologia La metodologia és un element tan important com els continguts i ha d’estar impregnada dels valors i les fites que es volen assolir amb la se-va pràctica. És per això que, no només cal tenir cura de la informació que es vol transmetre, sinó que és imprescindible cercar estratègies que permetin a les persones participants experimentar el significat dels conceptes que es treballen des de la vivència pròpia i convidar-los a expressar-la, intentant construir un context significatiu d’aprenentatge basat en una visió global que integri aspectes cognitius, afectius i actitudinals. Per aquest motiu, les diverses activitats que es proposen es caracterit-zen pels següents trets:

En la medida en que tomamos conciencia de lo que suponen los conceptos y, en tanto que ponemos atención en la realidad sobre la que intentamos intervenir, nuestra actitud e intervención como dinami-zadores será más competente a la hora de dar respuesta a las necesidades que surjan en el grupo y a lo largo de la sesión. Obviamente, toda introspección previa sólo nos permitirá indagar en cómo nos afectan estos conceptos y realidades a nosotros mismos y, en ningún caso, puede olvidar la espontaneidad y variabilidad del alum-nado, de modo que este será un factor a tener en cuenta en la realización de cualquier taller de sensibilización. En el apartado siguiente se definen los distintos aspectos de la metodología que fundamenta el diseño, la planificación y la ejecución de los talleres de sensibilización en centros educativos. Metodología

La metodología es un elemento tan importante como los contenidos, y debe ser coherente con los valores y los objetivos que hemos planteado. Por ello, no sólo hay que tener en cuenta la información que queremos transmitir, sino que es imprescindible seleccionar estrategias que permitan a los y las participantes experimentar el significado de los conceptos que se trabajan desde su propia vivencia y expresarla. Se pretende atender el aprendizaje desde una visión global, cognitivo, afec-tivo y actitudinal, en definitiva se trata de facilitar un contexto significa-tivo de aprendizaje. Por este motivo, la metodología desde la que se abordan las actividades que proponemos, se caracteriza por los siguientes rasgos:

Page 24: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

24

Participativa: El protagonisme del procés d’aprenentatge recau en les i els participants. Són elles i ells qui marquen el ritme i els interessos en els quals enfocar-se. La tasca com a facilitadors consistirà en promoure que els i les participants trobin el seu espai per expressar-se i respondre a les qüestions que es plantegin. Amb les aportacions personals de cadascú/na, s’hau-ran de fer visibles les connexions que existeixen entre aquestes expressions particulars i els conceptes que es treballaran.

Reflexiva: L’activitat ha de fomentar la comprensió del que s’est{ treballant, per tal d’aprofundir en el seu significat i facilitar la generació de noves accions de canvi. La intenció ha d’anar encaminada a oferir la possibilitat d’explorar els temes que es treballaran, atenent els dubtes i els interrogants que vagin sorgint, posant especial èmfasi en assolir l’enteniment.

Creativa: Ha d’incentivar les habilitats innovadores, imagina-

tives i creatives. Al llarg del taller s’han de cercar estratègies i eines per recolzar els processos en els quals l’alumnat busqui la manera d’expressar les seves inquietuds i idees, i fer-ho més en-ll{ de la reproducció sistem{tica d’allò après. Resultar{ necessa-ri estimular el valor de construir i donar vida a respostes origi-nals.

Emocional: L’emoció és un element cabdal en la conformació del

coneixement, per tant, és important atendre els sentiments i les reaccions afectives que envolten el procés de treball de cadas-cuna de les activitats, així es podrà visualitzar la complexitat de les idees més enllà de la raó. Les emocions que circumden les diverses situacions que es van donant al llarg del taller són un font d’informació que no s’hauria d’obviar.

Participativa: El protagonismo del proceso de aprendizaje son los y las participantes, y son quienes marcan el ritmo y los inte-reses en los que enfocarse. Como dinamizadores facilitaremos el acceso a los contenidos necesarios. Nuestra tarea como facilita-dores consistirá en promover que los participantes encuentren su espacio para expresarse y responder a las cuestiones que se planteen. Con las aportaciones personales de cada uno, ten-dremos que hacer visibles las conexiones que existen entre estas expresiones particulares y los conceptos que vamos a trabajar.

Reflexiva: La actividad pretende ofrecer la posibilidad de explo-rar los temas que trabajamos, profundizando en su significado y generando nuevas acciones de cambio. Nuestra intención ha de ir encaminada a atender las dudas y los interrogantes que vayan surgiendo, poniendo especial énfasis en lograr el entendimiento.

Creativa: Debe incentivar las habilidades innovadoras, imagina-

tivas y creativas. A lo largo del taller debemos buscar estrategias y herramientas para apoyar los procesos en los que los alumnos y las alumnas buscan la manera de expresar sus inquietudes e ideas, y hacerlo más allá de la reproducción sistemática de lo aprendido. Resultará necesario estimular el valor de respuestas originales.

Emocional: La emoción es un elemento primordial en la confor-

mación del conocimiento, por lo tanto, es importante atender a los sentimientos y las reacciones afectivas que rodean el proceso de trabajo de cada una de las actividades, así se podrá visualizar la complejidad de las ideas más allá del aspecto cognitivo. Las emociones que circundan las diversas situaciones que se van dando a lo largo del taller son una fuente de información a tener en cuenta.

Page 25: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

25

Transformadora socialment: Els tallers parteixen de la creença que tothom és motor de canvi, per tant, es creu necessari impulsar actituds i comportaments que permetin assumir aquest rol transformador dels i les participants.

Transformadora socialmente: Los talleres de sensibilización se han ideado desde de la convicción de que todas las personas son motor de cambio, por lo tanto, se considera básico impulsar actitudes y comportamientos que permitan desarrollar este rol transformador de la realidad social de los y las participantes.

Page 26: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

26

5.- FITXES DE DINÀMIQUES En aquest apartat es presenta el recull de din{miques que s’han dut a terme en els diferents centres educatius del barri.

S’han diferenciat els tallers de sensibilització i les activitats en funció del centre educatiu, de manera que s’han orientat per a Centres d’Edu-cació Infantil i Prim{ria per una banda, i Instituts d’Educació Secund{ria per l’altra.

S’han organitzat les activitats de cada sessió pel seu contingut i s’han classificat en tipus de din{miques i les fitxes d’avaluació: Dinàmiques de presentació Dinàmiques de treball dels conceptes Dinàmiques de tancament Fitxes d’avaluació

La intenció d’aquesta distribució és deslligar cadascuna de les peces que han format part dels tallers per tal que puguin ser útils per a la planificació i disseny d’altres.

5.- FICHAS DE DINÁMICAS

En este apartado presentamos la recopilación de las dinámicas que se han llevado a cabo en los diferentes centros educativos del barrio. Hemos diferenciado los talleres de sensibilización y las actividades en función del centro educativo, así se han diseñado para Centros de Educación Infantil y Primaria e Institutos de Educación Secundaria. Por otra parte, se han organizado las actividades de cada sesión por su contenido, y se han clasificado en tres tipos de dinámicas i las fichas de evaluación: Dinámicas de presentación Dinámicas para trabajar los conceptos Dinámicas de cierre Fichas de evaluación

La intención de esta distribución ha sido desligar cada una de las piezas que han conformado los talleres con el fin de que las diferentes dinámicas puedan ser útiles para la planificación y diseño de otros

Page 27: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

27

CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ

Presentació i definició de les normes Durada: 10 minuts Material: paperògraf, retolador i cinta adhesiva

Objectius

Consensuar les normes que han de regir l’ambient de treball

Conscienciar sobre la idea que estem en un espai horitzontal de treball

Interioritzar les normes que s’hagin acordat

Treballar el respecte tant en el fons com en la forma

Desenvolupament

1. S’explica que l’espai ha d’adaptar-se a les necessitats de totes les persones

presents.

2. S’enganxa un paperògraf a la paret i s’explica als i les alumnes que seran

ells i elles qui hauran de decidir les normes que han de regir la dinàmica

del taller durant totes les sessions.

3. En veu alta es van proposant normes i es van escrivint al paperògraf.

4. Quan les normes escrites es considerin suficients, es demana si tothom hi

est{ d’acord i s’accepten. Si no és així, es discuteixen fins que quedin

només les que siguin consensuades per tothom.

Page 28: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

28

CENTROS DE EDUCACIÓN INFANTIL Y PRIMARIA

DINÁMICAS DE PRESENTACIÓN

Presentación y definición de las normas Duración: 10 minutos Material: papelógrafo, rotulador y cinta adhesiva

Objetivos

Consensuar las normas que habrán de regir el ambiente de trabajo

Concienciar acerca de la idea de que estamos en un espacio horizontal de

trabajo

Interiorizar las normas que se hayan acordado.

Trabajar el respeto tanto en el fondo como en la forma

Desarrollo

1. Se explica que el espacio debe acomodarse a las necesidades de todo el

alumnado.

2. Se pega un papelógrafo a la pared y se explica a las y los participantes que

serán ellas y ellos quienes deberán decidir las normas que habrán de regir

la dinámica del taller durante todas las sesiones.

3. En voz alta se van proponiendo reglas y se van escribiendo en el papelógrafo.

4. Cuando las reglas escritas se consideren suficientes, se pide al grupo si

está de acuerdo y se aceptan en dicho caso. Si no hay acuerdo se discuten

hasta que queden sólo las normas que hayan consensuado entre las y los

participantes.

Page 29: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

29

Jo també Durada: 20 minuts Material: etiquetes i retoladors

Objectius

Conèixer les persones del grup

Estimular un ambient distès

Facilitar una comunicació participativa

Conèixer l’estat emocional inicial del grup

Intuir les relacions entre els membres del grup-classe

Desenvolupament 1. Es comença amb el grup assegut en rotllana.

2. S’inicia una ronda en la que cada persona es presenta dient el seu nom i buscant un

qualitat o preferència personal que cregui que no comparteix amb ningú del grup. La

persona que inicia la ronda ho diu en veu alta. Per exemple: “Em dic Martina i m’agrada

menjar macarrons molt picants”. Si ningú comparteix aquesta preferència, continua la

següent persona. Si algú la comparteix, s’aixeca r{pidament del seu lloc i diu “Jo també” i

s’asseu sobre la persona amb la que ha coincidit, així com s’hi aniran assentant la resta de

persones que hi coincideixin. Tot seguit, la persona, Martina, ha de tornar a dir algun gust o

qualitat que només tingui ella. Quan ho assoleix passa el torn a la següent persona.

3. Reflexió:

a. Comentar les dificultats per trobar qualitats que ens diferencien.

Variant:

1. S’inicia una segona ronda en la qual s’ha de dir una qualitat que es comparteix amb la

resta del grup. Per exemple: “M’agrada la música”. Si és compartida per alguna altra

persona, s’aixeca i afirma “Jo també” i s’asseuen sobre qui ho ha dit. Així successivament

fins a fer tota la volta.

2. Reflexió:

a. Totes les persones compartim moltes qualitats, alhora que cada

persona és única.

Page 30: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

30

Yo también Duración: 20 minutos Material: etiquetas y rotuladores

Objetivos

Conocer a las personas del grupo

Estimular un ambiente relajado

Facilitar una comunicación participativa

Conocer el estado emocional inicial del grupo

Intuir las relaciones entre los miembros del grupo-clase

Desarrollo

1. Se empieza con el grupo sentados en círculo.

2. Se inicia una ronda en la que cada persona se presenta diciendo su nombre y buscando

una cualidad o gusto personal que crea que no comparte con nadie del grupo. La persona

que inicia la ronda la comparte en voz alta. Por ejemplo: “Me llamo Martina y me gustan los

macarrones bien picantes”. Si nadie comparte este gusto, continua la siguiente persona. Si

alguien lo comparte, se levanta rápidamente de su sitio y dice “Yo también” y se sienta

sobre la persona con la que ha coincidido y se irán sentando encima el resto de las

personas que tengan el mismo gusto. Seguidamente la persona, Martina, debe volver a

intentar mencionar una cualidad que solo tenga ella. Cuando lo consigue, pasa el turno a la

siguiente persona.

3. Reflexión:

a. Comentar las dificultades para encontrar cualidades que nos diferencien.

Variante:

1. Se inicia una segunda ronda en la que se debe anunciar una cualidad que se comparte con

el resto del grupo. Per ejemplo: “Me gusta la música”. Si es compartida por alguna otra

participante se levanta y afirma: “Y también” y se sienta sobre quién lo ha dicho. Así

sucesivamente hasta dar toda la vuelta.

2. Reflexión:

a. Todas las personas compartimos muchas cualidades, a la vez que

somos únicas.

Page 31: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

31

Recordar el que es va treballar el dia anterior

Durada: 10 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Partir del coneixement del grup

Conèixer en quin grau s’han integrat els conceptes presentats en la sessió

anterior

Reprendre els temes que més van interessar i/o que van crear

controvèrsia

Desenvolupament

1. Les dinamitzadores formulen les següents preguntes:

a. Quins temes es van tractar en l’anterior sessió?

b. Què vàreu aprendre?

c. Quins dubtes us van generar els temes presentats?

d. Hi va haver quelcom que no s’entengués?

2. Es genera un debat entorn les qüestions i aportacions que van formular els

i les alumnes.

Page 32: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

32

Recordar el trabajo realizado anteriormente

Duración: 10 minutos Material: no se requiere material

Objetivos

Partir del conocimiento del grupo

Conocer en qué medida se han integrado los conceptos presentados en la

sesión anterior

Retomar los temas que más interesaron y/o que generaron controversia

Desarrollo

1. Los dinamizadores formulan las siguientes preguntas:

a. ¿Qué temas se van trataron en la sesión anterior?

b. ¿Qué aprendieron?

c. ¿Qué dudas os generaron los temas presentados?

d. ¿Hubo alguna cosa que no se entendiera?

2. Se genera un debate alrededor de las cuestiones y aportaciones que van

formulando el alumnado.

Page 33: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

33

DINÀMIQUES DE TREBALL DELS CONCEPTES

Dinàmica del paper Durada: 10 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Entendre què és un estereotip

Treballar la temàtica mitjançant dinàmiques participatives

Desenvolupament 1. L’alumnat es situa de peu al centre de l’aula i comença a caminar per tot

l’espai. La dinamitzadora els demana que representin diversos per-

sonatges:

-Un mico, una dona, un peix, un gitano, un jove, una persona gran,

una persona amb alguna discapacitat, un elefant, un home, etc.

2. Reflexió:

a. En què s’han fixat els i les alumnes a l’hora de representar aquests

personatges?

b. Quines actituds/accions s’han reproduït més? Per què?

c. Quin paper ha resultat tenir més etiquetes/estereotips?

Page 34: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

34

DINÁMICAS PARA EL TRABAJO DE LOS CONCEPTOS

Dinámica del papel Duración: 10 minutos Material: no se requiere material

Objetivos

Entender qué es un estereotipo

Trabajar la temática mediante dinámicas participativas

Desarrollo

1. El alumnado se sitúa de pie en el centro del aula y empieza a caminar por

el espacio. La dinamizadora irá pidiendo que los participantes representen

distintos personajes:

-Un mono, una mujer, un pez, un gitano, un joven, una persona

mayor, una persona con alguna discapacidad, un elefante, un

hombre, etc.

2. Reflexión:

a. ¿En qué se han fijado los alumnos y alumnas a la hora de

representar estos personajes?

b. ¿Qué actitudes y/o accione se han reproducido más? ¿Por qué?

c. ¿Qué papel ha resultado tener más etiquetas/estereotipos?

Page 35: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

35

Inventant la vida d’ algú- estereotips- Durada: 45 minuts Material: fotos de personatges famosos de diferents orígens i característiques físiques

Objectius

Evidenciar l’ús recurrent dels estereotips

Contrastar les percepcions amb la realitat

Desenvolupament 1. S’introdueix el concepte d’estereotip.

2. Es formen 4 grups i a cadascun d’ells se’ls dóna una fotografia d’un dels

personatges Per exemple: Barack Obama; Malala Yousafzai; Pablo Pineda i

Josefina Castellví.

3. Cada grup respon a les següents preguntes sobre el personatge que li ha

tocat:

-On creieu que viu? Creieu que ha estudiat? Si és així, què ha

estudiat? De què treballa? Creieu que és ric o pobre?

-Imagineu un dia d’aquesta persona

4. S’obre un debat amb preguntes generadores com:

-Com és que li hem posat aquestes característiques i no unes

altres? D’on creiem que traiem aquestes idees (mitjans de

comunicació, família, amics…)?

5. S’explica la vertadera biografia de cadascun dels personatges i es

comparen conjuntament amb les diferències trobades.

6. Per finalitzar se’ls ensenya una foto d’un nen o nena qualsevol i els i les

participants hauran d’imaginar què ha fet fins avui en la seva vida. Se’ls

explica que el que esdevingui en el futur és incert, que aquest futur pot ser

divers i que no està subjecte al seu color de pell, sexe o condició física de

cap tipus.

Page 36: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

36

Inventando la vida de alguien - estereotipos- Duración: 45 minutos Material: fotos de personajes famosos de distintos orígenes y características físicas.

Objetivos

Evidenciar el uso recurrente de los estereotipos

Contrastar les percepciones con la realidad.

Desarrollo

1. Se introduce el concepto de estereotipo.

2. Se forman 4 grupos y a cada uno de ellos se le da una fotografía de uno de

los personajes. Por ejemplo: Barack Obama; Malala Yousafzai; Pablo

Pineda i Josefina Castellví.

3. Cada grupo responde las siguientes preguntas sobre el personaje que le ha

tocado:

-¿Dónde creéis que vive? ¿Creéis que tiene estudios? Si es así, ¿qué

ha estudiado? ¿Cuál es su trabajo? ¿Creéis que es rico o pobre?

Imaginad un día de esta persona.

4. Se abre un debate con preguntas generadoras cómo:

-¿Por qué les hemos atribuido dichas características? ¿Cuál es el

origen de dichas ideas? (medios de comunicación, familia,

amistades…).

5. Se explica la biografía real de los personajes y compara conjuntamente con

las diferencias encontradas.

6. Finalmente se muestra una foto de una niña o de un niño, los y las

participantes recrean lo que puede haber hecho hasta ahora en su vida. Se

les explica que lo que haga en el futuro es incierto, que la vida o futuro de

esta persona puede ser diverso y que no está atado a su color de piel, sexo

o condición física alguna.

Page 37: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

37

Vivenciant l’etiqueta Durada: 20 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Detectar que tothom ha estat etiquetat alguna vegada a la vida Exposar que les etiquetes no defineixen a les persones Evidenciar que quan s’etiqueta sovint pot fer sentir malament a la persona

etiquetada

Desenvolupament 1. Es pregunta als i les participants si alguna vegada els hi han posat una

etiqueta pel fet de ser noi/noia, pel color de pell, per la seva forma física,

per com pensa....

2. Cada persona agafa un paper i escriu una paraula que li han dit arran de

posar-li una etiqueta i com s’ha sentit quan li han posat aquesta etiqueta.

3. Els i les alumnes es posen en fila i llegeixen en veu alta la seva etiqueta. Un

cop tothom l’ha llegida, es fa una bola amb el paper i, tots/es a una, han de

llençar el paper el més lluny possible.

Page 38: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

38

Vivenciando la etiqueta Duración: 20 minutos Materiales: no se requiere material

Objetivos

Detectar que todos/as han sido etiquetados/as alguna vez en su vida Exponer que las etiquetas no nos definen Evidenciar que cuando nos etiquetan, suelen hacernos daño

Desarrollo

1. Se pregunta a los y las participantes si alguna vez han sido etiquetados/as

por el hecho de ser chico/a, por su color de piel, por la su forma física, por

cómo piensa....

2. Cada persona en un folio escribe una palabra que le hayan dicho a raíz de

ponerle una etiqueta y expresa cómo se ha sentido cuando le han puesto

esta etiqueta.

3. El alumnado se pone en fila y lee en voz alta su etiqueta. Una vez leídas

todas, se hace una bola de papel, y todos/as a una deben lanzar el papel lo

más lejos posible.

Page 39: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

39

Joc de la rotllana

Durada: 20 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Afavorir la reflexió entorn a la discriminació

Vivenciar la discriminació mitjançant un joc

Potenciar la participació

Desenvolupament

1. Tothom fa una rotllana menys una persona, que es queda fora el cercle.

Aquesta haur{ d’intentar entrar dins, ho pot fer de la manera que vulgui. A

la vegada, les persones de la rotllana han d’evitar que passi dins el cercle.

2. Reflexió:

-Com s’ha sentit el grup?

-Com s’ha sentit la persona que intentava entrar?

-Alguna vegada ens han rebutjat o no ens han deixat entrar en un grup per

ser “diferents”?

Variable:

1. En una primera ronda, quan la persona entra dins el cercle tothom

l’aplaudeix. La segona vegada que entri tothom se’n va sense dir res ni

mirar-la.

Page 40: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

40

El juego del corro

Duración: 20 minutos Material: no se requiere material

Objetivos

Favorecer la reflexión entorno la discriminación

Vivenciar la discriminación mediante un juego

Potenciar la participación

Desarrollo

1. Todas las personas componen un círculo excepto una que se queda fuera.,

Esta deberá intentar de entrar a dentro y lo puede intentar de la manera

que quiera. A su vez, las personas del corro deberán evitar que esta

consiga entrar en el círculo.

2. Reflexión:

-¿Cómo se ha sentido el grupo?

-¿Cómo se ha sentido la persona que ha intentado entrar?

-¿Alguna vez nos han rechazado o impedido el acceso por ser

diferentes?

Variable:

1. En una primera ronda, cuando la persona consigue entrar se da un aplauso

por parte de todo el grupo. En la segunda ronda, una vez entre todos/as se

van sin decir nada.

Page 41: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

41

El joc de la línia Durada: 20 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Afavorir la reflexió entorn a la discriminació

Compartir experiències entorn a la discriminació

Evidenciar que tothom, alguna vegada, ha estat discriminat i ha discriminat

Treballar la discriminació des de la responsabilitat i no des de la culpa

Desenvolupament 1. Es marca una línea al centre de la classe i l’alumnat s’ha de situar en fila sobre

aquesta línia. Les dinamitzadores diran un seguit de consignes, davant de les

quals s’hauran de situar al costat dret o esquerra en funció de si estan d’acord

o en contra.

2. Després de cada posicionament es compartirà amb la resta de la classe els

motius pels quals ocupen aquell lloc. A partir de les idees i arguments que

sorgeixin s’iniciar{ un petit debat. Exemples de consignes:

a. Alguna vegada m’he sentit discriminat/da

b. Alguna vegada he discriminat a algú

c. Alguna vegada he deixat de banda a algú perquè tothom ho feia

encara que pensés que estava mal fet

d. M’agradaria sentir-me acceptat/da tal com sóc

e. Quan algú m’ha discriminat he sentit tristesa

f. Quan m’han discriminat he sentit por

g. Quan m’han discriminat he sentit r{bia

3. Es posen en comú els comentaris i posicionaments dels i les participants.

Page 42: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

42

El juego de la línea Duración: 20 minutos Material: no se requiere material

Objetivos

Favorecer la reflexión alrededor de la discriminación

Compartir experiencias relacionadas con la discriminación

Evidenciar que alguna vez nos han discriminado y hemos sido discriminadores

Trabajar la discriminación desde la responsabilidad y no desde la culpa

Desarrollo

1. Se marca una línea en el centro de la clase y el alumnado se sitúa en fila

encima de la línea. Las dinamizadoras dirán un seguido de consignas,

frente las cuales deberán situarse en lado derecho o izquierdo en función

de si están de acuerdo o en contra.

2. Después de cada posicionamiento, se compartirá con el resto de la clase

los motivos por los que han ocupado ese lugar. A partir de las ideas y

argumentos que surjan se iniciará un pequeño debate. Ejemplos de

consignas:

a. Alguna vez me he sentido discriminado/a

b. Alguna vez he discriminado a alguien

c. Alguna vez he dejado de lado a alguien porque los demás lo

hacían, aunque pensaba que estaba mal.

d. Me gustaría sentir aceptación por ser como soy

e. Cuando me han discriminado he sentido tristeza

f. Cuando me han discriminado he sentido miedo

g. Cuando me han discriminado he sentido rabia 3. Se hace una puesta en común de los comentarios y los posicionamientos de

los y las participantes.

Page 43: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

43

Pluja d’ idees: Què vol dir discriminar? Durada: 15 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Abordar el concepte de discriminació

Reflexionar entorn les conseqüències de l’ús dels estereotips

Desenvolupament 1. S’aborda el concepte de discriminació i la relació que s’estableix amb l’ús

dels estereotips. 2. S’explica que els estereotips responen a la pregunta “com són/és?” un

determinat col·lectiu o persona. En funció d’aquesta resposta (estereotip),

es poden desenvolupar acciones discriminatòries. Depenent de les

actuacions que es duguin a terme, aquestes poden generar discriminació.

En funció de la influencia que exerceixin els estereotips en la pròpia

conducta, es generaran, amb més o menys activitat, d’actituds

discriminatòries.

Page 44: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

44

Lluvia de ideas: ¿Qué significa discriminar? Duración: 15 minutos Material: no se requiere material

Objetivos

Abordar el concepto de discriminación

Reflexionar sobre les consecuencias derivadas del uso de estereotipos

Desarrollo

1. Se aborda el concepto de discriminación y la relación que se establece

entre este y los estereotipos. 2. Se explica que los estereotipos responden a la pregunta “¿Cómo son?

¿Cómo es?” un determinado colectivo o persona sin tener contacto directo

con ellos/as. Dependiendo de esta respuesta (estereotipo), podemos

desarrollar acciones discriminatorias. En función de la influencia que

ejerzan los estereotipos en nuestra conducta, seremos parte más o menos

activa de actitudes discriminatorias.

Page 45: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

45

Les etiquetes fan mal i són injustes

Durada: 20 minuts Material: post-its, retoladors

Objectius

Treballar l’ús de les etiquetes

Afavorir la reflexió entorn les conseqüències d’etiquetar a les persones

Desenvolupament

1. S’enganxa a cada persona una etiqueta al front on posi una característica

concreta: neta, xula, simpàtica, lletja, etc.

2. L’alumnat se situa en cercle de cares en fora, sense poder veure què posen

les etiquetes dels i les altres.

3. Quan comenci a sonar la música els i les participants aniran caminant per

la classe en busca d’una parella per marxar a realitzar un llarg viatge. Quan

tothom té la parella, tots i totes han de seure a terra.

4. Reflexió:

a. Quina persona has triat?

b. És amiga teva?

c. Ha influït l’etiqueta que duia al front?

d. Li has dit que no a algun company o companya per l’etiqueta que

duia al front?

e. Com ens sentim quan abans de conèixer-nos ja tenen una idea

preconcebuda de com som?

f. Com es pot sentir la persona que és rebutjada per la seva

etiqueta?

Page 46: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

46

Las etiquetas hacen daño y son injustas

Duración: 20 minutos Materiales: post-its, rotuladores

Objetivos

Trabajar el uso de las etiquetas

Favorecer la reflexión en relación a las consecuencias de etiquetar a las personas.

Desarrollo

1. Se engancha a cada persona una etiqueta en la frente donde van a escribir

una característica concreta: limpia, guay, simpática, fea, etc.

2. El alumnado se sitúa en círculo encarado hacía el exterior del mismo, sin

poder ver que pone en las etiquetas del resto.

3. Cuando empiece a sonar la música los y las participantes irán caminando

por la clase en busca de una pareja con la que empezar un gran viaje.

Cuando todo el mundo tiene pareja se sientan en el suelo.

4. Reflexión:

a. ¿Qué persona has elegido?

b. ¿Es amiga tuya?

c. ¿Ha influido la etiqueta que lleva?

d. ¿Has dicho que no a alguien por el contenido de su etiqueta?

e. ¿Cómo nos sentimos cuando antes de conocernos ya tienen una

idea preconcebida de nosotros/as mismos/as?

f. ¿Cómo se siente una persona que ha sido rechazada por su

etiqueta?

Page 47: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

47

DINÀMIQUES DE TANCAMENT

Propostes de canvi Durada: 40 minuts Material: cartolines de colors, retoladors, cinta adhesiva

Objectius

Buscar solucions per evitar la discriminació

Fer conscients als i les alumnes que ells/es tenen la potestat d’evitar la discriminació

Elaborar un material didàctic

Desenvolupament

1. Es divideix la classe en grups petits i es demana a cada grup que elabori

una proposta per tal d’evitar la discriminació. Aquesta proposta l’han

d’escriure en cartolines de colors i també l’han de decorar.

2. Les propostes es pengen a l’aula, de tal manera que acompanyi als i les

alumnes durant tot el curs.

Page 48: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

48

DINÁMICAS DE CIERRE

Propuestas de cambio Duración: 40 minutos Material: cartones de colores, rotuladores, cinta adhesiva

Objetivos

Buscar soluciones para evitar la discriminación

Hacer consciente al alumnado que tienen la potestad de evitar la discriminación

Elaborar un material didáctico

Desarrollo

1. Se divide la clase en grupos pequeños y se pide que cada grupo elabore

una propuesta con tal de evitar la discriminación. Esta propuesta será

escrita en cartones de colores que también deberán decorar.

2. Las propuestas se cuelgan en el aula, de tal manera que acompañen a los

alumnos y las alumnas durante todo el curso.

Page 49: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

49

Tancament

Durada: 10 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Fer una avaluació dinàmica

Conèixer com s’han sentit i què han après al llarg de la sessió

Desenvolupament

1. Es forma una rotllana amb el grup i es passen una pilota. La persona que

tingui la pilota a les mans ha d’expressar com s’ha sentit durant la sessió

i/o què ha après.

Page 50: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

50

Cierre

Duración: 10 materiales Material: no se requiere material

Objetivos

Hacer una evaluación dinámica

Conocer como se han sentido y qué han aprendido en la sesión

Desarrollo

1. Se forma un círculo con el grupo y se hace circular una pelota. La

persona que tenga la pelota en las manos ha de expresar como se ha

sentido durante la sesión y qué ha aprendido.

Page 51: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

51

AVALUACIÓ

1. Es divideix l’avaluació dels tallers en dos apartats:

a. Recollida qualitativa de valoracions de l’alumnat. Ja sigui en veu

alta i recollides en un paperògraf o pissarra, o a través de fulles de

paper.

Per exemple:

M’han agradat

No m’han agradat les crítiques a les nenes

Ha estat divertit

Ha servit per ajudar

M’ha agradat el teatre

b. Recollida quantitativa: S’utilitza una fulla d’avaluació anònim on

es demana a l’alumnat que puntuï de l’1 al 10 els tallers en relació

a les següents categories:

Activitats

Dinamitzadores

Temes tractats

Durada

Page 52: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

52

EVALUACIÓN

1. Se divide la evaluación de los talleres en dos apartados:

a. Recogida cualitativa de valoraciones del alumnado. Ya sea en voz

alta y recogidas en un papelógrafo o pizarra, o a través de hojas de

papel.

Por ejemplo:

Me ha gustado

No me han gustado las críticas a las chicas

Ha sido divertido

Me ha gustado el teatro.

b. Recogida cuantitativa: Se utiliza una hoja de evaluación anónima.

En ella pedimos al alumnado que puntúe del 1 al 10 el taller en

relación a las siguientes categorías:

Actividades

Dinamizadores

Temas tratados

Duración

Page 53: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

53

INSTITUTS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

DINÀMIQUES DE PRESENTACIÓ

Presentació de les i els participants Durada: 15 minuts Material: etiquetes i retoladors

Objectius

Presentar els i les components del grup participant Afavorir que ens dirigim a les persones pel seu nom Tenir una idea inicial de com està emocionalment el grup

Desenvolupament

1. Cada participant es posa una etiqueta amb el seu nom i una icona de com

se sent en aquest moment. Després es socialitza.

Page 54: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

54

INSTITUTOS DE EDUCACIÓN SECUNDÀRIA

DINÁMICAS DE PRESENTACIÓN

Presentación de los y las participantes Duración: 15 minutos Material: etiqueta y rotuladores

Objetivos

Presentar a los y las componentes del grupo participante Favorecer que nos dirijamos a las personas por su nombre Tener una idea inicial de cómo está emocionalmente el grupo

Desarrollo

1. Cada participante se pone una etiqueta con su nombre y un icono de

cómo está o se siente en ese momento. Después de socializa.

Page 55: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

55

Introducció als estereotips a través de la dramatització Durada: 15 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Presentar, a partir de la dramatització, el tema central del taller

Provocar un ambient d’expectació que trenqui el gel des del factor

sorpresa

Desenvolupament Es tria una de les 3 dramatitzacions portades a terme per les dinamitzadores:

1. Entren les dues dinamitzadores a l’aula i comencen a parlar dels i les

joves a base d’estereotips i generalitzacions.

2. Entren les dues dinamitzadores i una d’elles surt de l’aula. L’altra

comença a parlar malament de la companya a base de tòpics. Quan

torna la companya, la dinamitzadora de dins l’aula actua com si no

hagués dit res.

3. Les dues dinamitzadores arriben tard i expliquen als i les alumnes

que és per culpa de la cambrera del bar que és llatina, lenta i xerraire

i el director del centre, que és molt protocol·lari.

Després de la dramatització les dues dinamitzadores surten de classe i tornen a

entrar per tal de trancar amb la teatralització i evidenciar que, l’escena inicial, era

fruit d’una din{mica. A continuació es pregunta als i les alumnes què han vist i

sentit durant l’actuació de les dues dinamitzadores i es presenta el concepte

d’etiqueta.

Què és una etiqueta?

Quines etiquetes hem utilitzat fa un moment?

Page 56: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

56

Introducción a los estereotipos a través de la dramatización Duración: 15 minutos Material: no se requiere material

Objetivos

Presentar, a partir de la dramatización, el tema central del taller.

Provocar un ambiente de expectación que rompa el hielo des del factor

sorpresa

Desarrollo Se escoge una de las 3 dramatizaciones llevadas a cabo por las dinamizadoras:

1. Entran las dos dinamizadoras en el aula y empiezan a hablar de los

jóvenes a base de estereotipos y generalizaciones.

2. Entran las dos dinamizadoras y una de ellas sale del aula. La otra

empieza a hablar mal de la compañera a base de tópicos. Cuando

vuelve la compañera, la dinamizadora de dentro el aula actúa como si

no hubiese dicho nada.

3. Las dos dinamizadoras llegan tarde y explican a los alumnos que es

por culpa de la camarera del bar, que es latina, lenta y parlanchina, y

el director del centro, que es muy protocolario.

Después de la dramatización, las dos dinamizadoras salen de clase y vuelven a

entrar con tal de romper con la teatralización y evidenciar que, la escena inicial,

era fruto de una dinámica. A continuación se pregunta a los y las alumnas qué han

visto y sentido durante la actuación de las dos dinamizadoras y se presenta el

concepto de etiqueta.

¿Qué es una etiqueta?

¿Qué etiquetas hemos utilizado hace un momento?

Page 57: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

57

Recordatori del dia anterior i les regles del joc

Durada: 15 minuts Material: paperògraf amb les regles escrites

Objectius

Conèixer si s’han integrat els conceptes facilitats en la sessió anterior

Crear un clima de confiança basat en les regles del joc escollides de forma

assembleària

Desenvolupament

1. De forma conjunta els i les participants expressen el que es va treballar

en la sessió anterior.

2. Es recorden i es revisen les regles del joc, observant si s’han complert o

no i afegint, si cal, alguna regla nova.

Page 58: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

58

Recordatorio del día anterior y las reglas del juego

Duración: 15 minutos Material: papelógrafo con las reglas escritas

Objetivos

Conocer si han interiorizado los conceptos facilitados en la sesión

anterior

Crear un clima de confianza basado en las reglas del juego escogidas de

forma asamblearia

Desarrollo

1. De forma conjunta los y las participantes expresan lo que se trabajó en la

sesión anterior.

2. Se recuerdan y revisan las reglas del juego, observando si se han

cumplido o no y añadiendo, si es necesario, alguna regla nueva.

Page 59: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

59

DINÀMIQUES DE TREBALL DELS CONCEPTES

Facilitació del concepte estereotip Durada: 20 minuts

Material: retoladors de colors, cartolines, cinta adhesiva i tisores

Objectius

Facilitar el concepte d’estereotip partint del que ells i elles saben i

complementant la informació

Deixar un espai permanent a partir del mural per la reflexió

Desenvolupament

1. Pluja d’idees sobre què creuen que són els estereotips, com funcionen,

com es creen, què provoquen…

2. Es recullen les aportacions i opinions dels i les alumnes i després es

treballen. Les que es consensuïn s’escriuran en fulls.

3. La informació facilitada per l’alumnat es complementa posteriorment

amb definicions que aporten les facilitadores, per tal de poder aprofundir

més en el concepte treballat.

4. Es pengen totes les frases a una paret de l’aula a mode de mural.

Page 60: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

60

DINAMICAS DE TRABAJO DE LOS CONCEPTOS

Facilitación del concepto estereotipos Duración: 20 minutos

Material: rotuladores de colores, cartulinas, cinta adhesiva y tijeras

Objetivos

Facilitar el concepto de estereotipo a partir de lo que ellos y ellas saben y

complementando dicha información

Dejar un espacio permanente de reflexión a partir del mural

Desarrollo

1. Lluvia de ideas sobre qué creen que son los estereotipos, cómo

funcionan, cómo se crean, qué provocan…

2. Se recogen las aportaciones y opiniones de los y las alumnas y después se

trabajan. Las que se consensuen se escribirán en hojas.

3. La información facilitada para el alumnado se complementa

posteriormente con definiciones que aporten las facilitadoras, con tal de

poder profundizar más en el concepto trabajado.

4. Se cuelgan todas las frases en una pared en el aula a modo de mural.

Page 61: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

61

Abordant els estereotips Durada: 45 minuts Material: fulls blancs, bolígrafs, cinta adhesiva

Objectius

Identificar diversos estereotips i la seva construcció

Vivenciar la injustícia i desigualtat que provoquen les generalitzacions

Desenvolupament

1. Es busquen 4 voluntaris/es per escenificar un en un, i de forma gestual,

els següents rols: dona, jove, immigrant i català. La resta del grup ha

d’endevinar quins personatges són els representats.

2. Endevinats els 4 personatges, es faran 4 grups i s’adjudicar{, a cada grup,

un dels col·lectius representats: dones, joves, immigrants i catalans. Cada

grup ha d’elaborar un llistat que respongui a com són i quines

característiques tenen o defineixen al col·lectiu adjudicat.

3. Un representant de cada grup ha d’exposar el llistat elaborat a la resta de

companys/es.

4. En el plenari s’abordaran les qüestions següents:

-Quines característiques positives i negatives trobem?

-Ens sentim identificats/des amb l’ estereotip que ens afecta?

-Què sentim?

Page 62: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

62

Abordando los estereotipos Durada: 45 minutos Material: hojas en blanco, bolígrafos, cinta

adhesiva

Objetivos

Identificar diversos estereotipos y su construcción.

Vivenciar la injusticia y desigualdad que provocan las generalizaciones.

Desarrollo

1. Se buscan 4 voluntarios/as para escenificar uno a uno, y de forma

gestual, los siguientes roles: mujer, joven, inmigrante y catalán. El resto

del grupo tiene que adivinar qué personajes son los representados

2. Adivinados los 4 personajes, se crean 4 grupos y se adjudica, a cada

grupo, uno de los colectivos representados: mujeres, jóvenes,

inmigrantes y catalanes. Cada grupo tiene que elaborar una lista que

responda a cómo son y qué características tienen o definen al colectivo

adjudicado.

3. Un representante de cada grupo tiene que exponer la lista elaborada al

resto del grupo.

4. En el plenario se abordan las siguientes cuestiones:

-¿Qué características positivas y negativas encontramos?

-¿Nos sentimos identificados/as con el estereotipo que nos

afecta?

-¿Qué sentimos?

Page 63: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

63

Exercici corporal per abordar els estereotips

Durada: 15 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Identificar, a partir del moviment, els estereotips sobre diferents

col·lectius humans

Desenvolupament

1. L’alumnat ha de caminar per tota l’aula i, de forma gestual, ha

d’interpretar els personatges que diguin les dinamitzadores: un vell, una

dona, un adolescent, un borratxo, un cantant de rock, un policia, un

professor/a, un homosexual, un pobre…

2. Acabada la interpretació es passa al plenari:

-Quines interpretacions han coincidint més?

- Per crear la interpretació, amb què ens hem fixat per dur-la a

terme?

-Creiem que és una simplificació de la realitat?

Page 64: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

64

Ejercicio corporal per abordar los estereotipos

Durada: 15 minutos Material: no se requiere material

Objetivos

Identificar, a partir del movimiento, los estereotipos sobre diferentes

colectivos humanos

Desarrollo 1. El alumnado tiene que caminar por todo el aula y, de forma gestual, tiene

que interpretar a los personajes que digan las dinamizadoras: un viejo,

una mujer, un adolescente, un borracho, un cantante de rock, un policía,

un profesor/a, un homosexual, un pobre…

2. Acabada la interpretación se procede al plenario:

-¿Qué interpretaciones han coincidido más?

- Per crear la interpretación, ¿con qué nos hemos fijado para

llevarla a cabo?

-¿Creemos que es una simplificación de la realidad?

Page 65: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

65

Com es creen els estereotips Durada: 20 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Identificar com es creen i socialitzen els estereotips

Desenvolupament

1. Pluja d’idees sobre com es creen i socialitzen els estereotips.

-Mitjans: absència i presencia de col·lectius, tractament dels mateixos,

llenguatge...

-A casa: com ens ensenyen a nois i noies, com ens diuen que certs

col·lectius són i com ens hi hem de relacionar...

-A l’escola: currículum i distribució de l’alumnat per classes segons

nivells acadèmics, relació adultista.

-Al barri: espais o zones que no volem compartir amb altres col·lectius,

anuncis, qui va a una escola i va a una altra…

2. Plenari:

Per què serveixen? Construcció de relacions de poder.

Page 66: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

66

Cómo se crean los estereotipos Durada: 20 minutos Material: no se requiere material

Objetivos

Identificar cómo se crean y socializan los estereotipos

Desarrollo 1. Lluvia de ideas sobre cómo se crean y socializan los estereotipos.

-Medios: ausencia y presencia de colectivos, trato de los mismos,

lenguaje…

-En casa: cómo nos enseñan a los chicos y a las chicas, cómo nos dicen

que son ciertos colectivos y cómo nos tenemos que relacionar con ellos…

-En el colegio: currículum y distribución del alumnado por clase según el

nivel académico. Relación adultista.

-En el barrio: espacios o zonas que no queremos compartir con otros

colectivos, anuncios, quién va en un colegio y quién va a otro…

2. Plenario:

¿Para qué sirven? Construcción de relaciones de poder.

Page 67: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

67

Escenificant els estereotips Durada: 40 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Reconèixer escenes on poden desenvolupar-se estereotips

Buscar possibles alternatives per evitar la reproducció d’estereotips

Desenvolupament

1. Es divideix la classe en 3 grups de 4 persones.

2. Cadascun dels grups haur{ d’escenificar una situació on hi aparegui un

estereotip. La resta d’alumnes haur{ d’endevinar quin estereotips s’est{

representant.

3. Després de cada representació es crea un petit debat entorn l’estereotip

escenificat.

Page 68: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

68

Escenificando los estereotipos Duración: 40 minutos Material: no se requiere material

Objetivos

Reconocer escenas donde puedan desarrollarse estereotipos

Buscar posibles alternativas para evitar la reproducción de estereotipos

Desarrollo

1. Se divide la clase en 3 grupos de 4 personas.

2. Cada uno de los grupos tendrá que escenificar una situación donde

aparezca un estereotipo. El resto de los alumnos/as tendrán que adivinar

de qué estereotipo se trata.

3. Después de cada representación se crea un pequeño debate en torno al

estereotipo escenificado.

Page 69: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

69

Teatre de l’oprimit Durada: 40 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Reconèixer escenes on poden desenvolupar-se estereotips

Buscar possibles alternatives per evitar la reproducció d’estereotips

Desenvolupament

1. Totes dues dinamitzadores escenifiquen una escena en què hi apareguin

actituds estereotipades o discriminatòries. Es pot demanar a algun/a

alumne/a que ajudi a les dinamitzadores a teatralitzar una escena

determinada. 2. Acabada la representació, es pregunta a l’alumnat de quina manera

diferent podria haver actuat un dels personatges per tal d’evitar que es

generi una escena discriminatòria com la observada. 3. L’alumne/a que tingui una proposta, haur{ de sortir en escena i

substituir al personatge que creu que ha generat la situació de

discriminació. Es teatralitzarà la mateixa escena però, aquesta vegada, el

“nou actor” haur{ d’actuar de tal manera que pugui evitar la

discriminació. 4. Aquest exercici es pot repetir diverses vegades, amb diversos/es

alumnes i substituint els diversos personatges inicials. Es poden

representar diferents escenes discriminatòries, per tal de diversificar

més la dinàmica.

Page 70: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

70

Teatro del oprimido Duración: 40 minutos Material: no se requiere material

Objetivos

Reconocer escenas donde puedan desarrollarse estereotipos

Buscar posibles alternativas para evitar la reproducción de estereotipos

Desarrollo

1. Las dos dinamizadores escenifican una escena en la cual aparecen

actitudes estereotipadas o discriminatorias. Se puede pedir a algún

alumno que ayude a las dinamizadoras a teatralizar una escena

determinada.

2. Acabada la representación, se pregunta a los y las alumnas de qué

manera diferente podría haber actuado uno de los personages con tal de

evitar que se generase una escena discriminatoria como la ocurrida.

3. El alumno/a que tenga una propuesta, tendrá que salir en escena y

substituir al personaje que crea que ha generado dicha situación

discriminatoria. Se teatraliza la misma escena pero, en esta ocasión, el

nuevo “actor” tendrá que actuar de tal manera que pueda evitar la

discriminación. 4. Este ejercicio puede repetirse distintas veces, con distintos alumnos y

substituyendo los distintos personajes iniciales. Se podrán representar

diferentes escenas discriminatorias, con tal de diversificar más la

dinámica.

Page 71: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

71

Com arribem a la discriminació

Durada: 30 minuts Material: cartolines amb les definicions

Objectius

Identificar els processos que ens porten a actituds de discriminació

Desenvolupament

1. De forma conjunta es debat sobre el col·lectiu gai i es responen les següents

preguntes: Com són?/ Què sentim?/Com actuem?

2. S’aborden els conceptes d’estereotip, prejudici i discriminació i es relacionen

amb les qüestions anteriors entenent que: el “com són” correspon als

estereotips; el “què sentim” respon als prejudicis i; el “com actuem” genera

la discriminació.

3. Es fa extensible a altres col·lectius i es debat entorn les conseqüències de l’ús

dels estereotips.

Page 72: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

72

Cómo llegamos a la discriminación Duración: 30 minutos Material: cartulinas con las definiciones

Objetivos

Identificar los procesos que nos llevan a actitudes de discriminación

Desarrollo 1. De forma conjunta se debate sobre el colectivo gay y se responden a les

siguientes preguntas: ¿Cómo son?/ ¿Qué sentimos?/ ¿Cómo actuamos?

2. Se abordan los conceptos de estereotipo, prejuicio y discriminación y se

relacionan con las cuestiones anteriores entendiendo que: el “cómo son”

corresponde a los estereotipos; el “qué sentimos” responde a los prejuicios

y; el “cómo actuamos” genera la discriminación.

3. Se hace extensible a otros colectivos y se debate en torno a las

consecuencias del uso de los estereotipos.

Page 73: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

73

Vivenciant la discriminació

Durada: 30 minuts Material: no es requereix material

Objectius

Vivenciar la discriminació.

Compartir experiències entorn al rol de discriminador i el rol de discriminat

Compartir possibles propostes de canvi.

Desenvolupament

1. Desenvolupar una petita introducció on s’evidenciï que tothom ha patit

discriminació i, en algun moment, també ha discriminat a altres persones. Es

tracta de posar consciència per tal de poder transformar les situacions de

discriminació. No es treballa des de la culpa sinó des de la responsabilitat i la

possibilitat de canvi.

2. Explicar en què consisteix la discriminació: fer sentir malament, fer el buit,

riure-se’n, no voler relacionar-se, criticar…

3. Es marca una línea recta al centre de la classe. L’alumnat s’ha de situar en

fila sobre aquesta línia. Les dinamitzadores diran un seguit de consignes. Els

alumnes que estiguin a favor es situaran a la part dreta i els que estiguin en

contra a la part esquerra de la línia. Després de cada consigna es compartirà

amb la resta del grup el per què uns s’han situat a un costat i per què els

altres en l’altre. S’iniciar{ un petit debat entorn a les respostes originades

pels i les alumnes. Les consignes són:

Alguna vegada m’he sentit discriminat

Alguna vegada he discriminat a alguna persona o col·lectiu

M’he sentit alguna vegada discriminat pel meu físic

M’he sentit alguna vegada discriminat per la meva situació

econòmica

He discriminat a alguna persona per la seva orientació sexual

És possible fer coses per canviar les actituds discriminatòries

Page 74: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

74

Vivenciando la discriminación

Duración: 30 minutos Material: no se requiere material

Objetivos

Vivenciar la discriminación

Compartir experiencias entorno al rol de discriminador y el rol de

discriminado.

Compartir posibles propuestas de cambio

Desarrollo 1. Hacer una pequeña introducción donde se evidencie que todo el mundo ha

sufrido discriminación y, en alguna ocasión, también ha sido discriminado.

Se trata de poner consciencia con tal de poder transformar las situaciones de

discriminación. No se trabaja desde la culpa, sino des de la responsabilidad y

la posibilidad de cambio.

2. Explicar en qué consiste la discriminación: hacer sentir mal, hacer el vacío,

reírse de los dem|s, no querer relacionarse, criticar…

3. Se marca una línea recta en el centro de la clase. El alumnado tiene que

situarse en fila sobre esta línea. Las dinamizadoras dirán un seguido de

consignas. Los y las alumnas que estén a favor deberán situarse a la parte

derecha y aquellos/as que estén en contra en la parte izquierda de la línea.

Después de cada consigna se compartirá con el resto del grupo el por qué

unos se han situado a un lado y otros en el otro. Se iniciará un pequeño

debate en torno a las respuestas de los y las alumnas. Las consignas son:

Alguna vez me he sentido discriminado.

Alguna vez he discriminado a alguna persona o colectivo.

Me he sentido alguna vez discriminado por mi físico.

Me he sentido alguna vez discriminado por mi situación económica.

He discriminado a alguna persona por su orientación sexual.

¿Es posible hacer cosas para cambiar las actitudes discriminatorias?

Page 75: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

75

DINÀMIQUES DE TANCAMENT

Tancament Durada: 15 minuts Material: una caixa, folis, bolígrafs

Objectius

Conèixer l’impacte de la sessió en l’alumnat

Desenvolupament

1. Cada participant escriu una frase sobre què s’emporta de la sessió i, en el

moment de deixar-lo dins d’una caixa, expressa com s’ha sentit mitjançant

un gest, una paraula, un so...

Page 76: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

76

DINÀMICAS DE CIERRE

Cierre Duración: 15 minutos Material: una caja, folios, bolígrafos

Objetivos

Conocer el impacto de la sesión en el alumnado

Desarrollo

1. Cada participante escribe una frase sobre qué se lleva de la sesión y, en el

momento de dejarlo dentro de la caja, expresa cómo se ha sentido mediante

un gesto, una palabra, un sonido…

Page 77: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

77

FITXA AVALUACIÓ

VALORACIÓ DEL TALLER DE 1 A 10:

QUÈ HA ESTAT POSITIU? QUÈ HA ESTAT NEGATIU? QUÈ ES POT MILLORAR?

Dinamitzadors:

(com ho han fet les persones que

han facilitat el taller)

Metodologia

(com ha estat el tipus d’activitats)

Tema: “No em posis l’etiqueta”

(interès i utilitat dels temes)

Participació

(implicació i dinàmica dels i les

participants)

Espai i temps

(adequació del temps i l’espai a les

activitats)

Observacions:

Page 78: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

78

FICHA DE EVALUACIÓN

¿QUÉ HA SIDO POSITIVO? ¿QUÉ HA SIDO NEGATIVO? ¿QUÉ SE PUEDE MEJORAR?

Dinamizadoras:

(cómo lo han hecho las personas

que han facilitado el taller)

Metodología

(cómo han sido el tipo de

actividades)

Tema: “No me pongas etiquetas”

(interés y utilidad de los temas)

Participación

(implicación i dinámica de los y las

participantes)

Espacio y tiempo

(adecuación del tiempo y el

espacio a las actividades)

Observaciones:

VALORACIÓN DEL TALLER DE 1 A 10:

Page 79: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

79

5.- RECURSOS A LA XARXA Tot seguit es faciliten un recull de materials disponibles a Internet, en diversos formats i idiomes, que podran ser útils per a la realització d’activitats de sensibilització relacionades amb els estereotips, els prejudicis i la discriminació. Guies i materials gràfics http://www.educatolerancia.com/pdf/Conocemos%20los%20prejuicios%20y%20estereotipos%20para%20evitar%20la%20discriminacion.pdf Unitat didàctica per aprofundir en els conceptes d’estereotip, prejudici i discriminació. Material dirigit a cursos d’educació secund{ria. Autors: Garrido, José Luis i Azpilicueta, Miquel J.

http://www.gitanos.org/upload/93/28/guia-final_20final_1_.pdf Guia di-dàctica per treballar els estereotips, prejudicis i discriminació enfocada en la comunitat gitana. Material desenvolupat per l’Equipo FOCO, Fomento Comunitario –S.Coop. en el “Programa Piloto para la Promoción de la Participación Social y el ejercicio de la ciudadanía plena de la Juventud Gitana” . http://www.fmyv.es/pdf/publicaciones/guiaeduculturas.pdf Guia per fomentar el diàleg intercultural dirigida als professionals de l’educació. Definició de conceptes i presentació d’exercicis i activitats per treballar-los.

5.- RECURSOS EN LA RED A continuación os facilitamos un recopilatorio de materiales disponibles en Internet en distintos formatos e idiomas. Esta muestra de recursos pretende ofrecer ideas y elementos útiles para el diseño y preparación de nuevas actividades de sensibilización relacionadas con los estereotipos, los prejuicios y la discriminación. Guías didácticas y materiales gráficos http://www.educatolerancia.com/pdf/Conocemos%20los%20prejuicios%20y%20estereotipos%20para%20evitar%20la%20discriminacion.pdf Unidad didáctica para profundizar en los conceptos de estereotipo, prejuicio y discriminación. Se trata de un material dirigido a cursos de educación secundaria. Autores: Garrido, José Luis i Azpilicueta, Miquel J.

http://www.gitanos.org/upload/93/28/guia-final_20final_1_.pdf Guía didác-tica para trabajar los estereotipos, prejuicios i la discriminación orientada a la comunidad gitana. Material desarrollado por el Equipo FOCO, Fomento Comunitario – S.Coop. En el “Programa Piloto para la Promoción de la Participación Social y el ejercicio de la ciudadanía plena de la Juventud Gitana”. http://www.fmyv.es/pdf/publicaciones/guiaeduculturas.pdf Guía para el fomento del diálogo intercultural dirigida a los profesionales de la educación. Material desarrollado por la Fundación Vínculos y Márgenes.

Page 80: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

80

http://es.calameo.com/read/001075341d9dcc1ff7da3 Somos iguales y diferentes és una guia didàctica per a docents per treballar la diversitat i lluitar contra la discriminació. Material editat per Instituto Nacional contra la Discriminación, la Xenofobia y el Racismo del govern d’Argentina.

http://blogoscoped.com/prejudice/ Mapa on s’expressen diversos prejudicis i estereotips de molts països. Material en anglès. http://www.educatolerancia.com/ Espai web especialitzat en tot tipus de recursos per a la formació, la difusió i el treball del respecte, la tolerància i la convivència.

http://es.calameo.com/read/001075341d9dcc1ff7da3 Somos iguales y dife-rentes es una guía didáctica para docentes para trabajar la diversidad i luchar contra la discriminación. Material editado por el Instituto Nacional contra la Discriminación, la Xenofobia y el Racismo del Gobierno de Argentina.

http://blogoscoped.com/prejudice/ Mapamundi dónde se expresan distintos prejuicios y estereotipos relacionados con varios países. Este material está en inglés. http://www.educatolerancia.com/ Espacio web especializado en diferentes tipos de recursos para la formación, difusión y el fomento del respeto, la tolerancia y la convivencia.

Page 81: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

81

http://escolapau.uab.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=193%3Aeducacion-intercultural&catid=70&Itemid=93%26% 2312296%3B=ca Banc de recursos de l’Escola de Cultura de Pau on hi trobareu diversos exercicis i dinàmiques per treballar en el marc de l’educació intercultural. http://www.fundaciosergi.org/educacio_intercultural/index.php?secc=metode Recull de materials de la Fundació SER.GI per treballar diversos aspectes des de l’educació intercultural. Contes http://natibergada.cat/60-contes-molt-utils-per-treballar-els-valors Llista de 60 contes per treballar valors diversos. Per cada obra ofereix una breu descripció de la història que narra així com un enllaç al punt de venda en línia de la mateixa.

http://escolapau.uab.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=193%3Aeducacion-intercultural&catid=70&Itemid=93%26%2312296%3B=ca Banco de recursos de la Escuela de Cultura de Paz de la Universidad Autónoma de Barcelona dónde se pueden encontrar distintos ejercicios y dinámicas para trabajar en el marco de la educación intercultural. http://www.fundaciosergi.org/educacio_intercultural/index.php?secc=metode Recopilatorio de materiales de la Fundación SER.GI para trabajar distintos aspectos a través de la educación intercultural. Cuentos http://natibergada.cat/60-contes-molt-utils-per-treballar-els-valors Lista de 60 cuentos para trabajar valores diversos. Para cada obra se nos ofrece una breve descripción de la historia que narra así como se nos enlaza a un punto de venda on line de la misma.

Page 82: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

82

Programes televisius, curts i gags http://www.youtube.com/watch?v=qsfV2DLBa7Q Curt d’animació sen-zill que permet treballar sobre el fet de jutjar i actuar sense apropar-se a un coneixement directe de la realitat. http://www.rtve.es/alacarta/videos/elecciones-catalanas/cataluna-responde-sobre-prejuicios/938130/ Fragment d’un programa de TVE on es pregunta als vianants sobre el que es diu i es pensa dels catalans als mitjans de comunicació. https://www.youtube.com/watch?v=FTYWwbGFI9U Curt on apareixen diverses escenes on, els prejudicis relacionats amb l’aparença, acaben desencadenant diferents tipus de discriminació.

https://www.youtube.com/user/bcnantirumors/videos Canal de Youtube de la Xarxa Antirumors de Barcelona on trobareu diversos vídeos amb continguts relacionats amb les etiquetes, els prejudicis i la discriminació. https://www.youtube.com/watch?v=6yVMik5Mfwk Anunci de la Co- missió Portuguesa en el 50è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans on es veu una persona queixant-se a una hostessa d’avió pel fet d’asseure’s en un seient al costat d’una persona negra.

Programas televisivos, cortos y gags http://www.youtube.com/watch?v=qsfV2DLBa7Q Corto de animación sen-cillo que nos permite trabajar sobre el hecho de juzgar y actuar sin acercarnos a un conocimiento directo de la realidad. http://www.rtve.es/alacarta/videos/elecciones-catalanas/cataluna-responde-sobre-prejuicios/938130/ Fragmento de un programa de TVE donde se pregunta a distintos peatones sobre lo que se dice y piensa sobre los catalanes en los medios de comunicación. https://www.youtube.com/watch?v=FTYWwbGFI9U Corto donde aparecen diversas escenas donde los prejuicios relacionados con la apariencia terminan desencadenando distintas formas de discriminación.

https://www.youtube.com/user/bcnantirumors/videos Canal de Youtube de la Red Anti rumores de Barcelona donde encontrareis distintos videos con contenidos relacionados con las etiquetas, los prejuicios y la discriminación. https://www.youtube.com/watch?v=6yVMik5Mfwk Spot de la Comisión Portuguesa en el 50 Aniversario de la Declaración Universal de los Derechos Humanos donde se ve una persona blanca quejándose a una azafata por el hecho de que su asiento se encuentra al lado de un pasajero de piel negra.

Page 83: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

83

https://www.youtube.com/watch?v=v7yAk0AuwTA Curt útil per treba-llar la discriminació i la convivència en la diversitat. https://www.youtube.com/watch?v=92lDTVmvPnM Capítol 1 d’una sèrie on, a través d’una conversa entre “Los Titos”, es poden treballar diversos aspectes vinculats a la convivència, la interculturalitat, etc. https://www.youtube.com/watch?v=rPj7kSJhe88 “Hiyab” és un curt on es pot veure a una professora intentant convèncer a Fàtima, una alumna musulmana, de treure’s el hiyab abans d’entrar a l’aula. http://www.sabadell.cat/es/transit-i-afectacions/mapa-dafectacions/277-antirumors/recursos Espai web on trobarem nombrosos audiovisuals per treballar sobre etiquetes, rumors, migració, racisme, etc. http://always.com/en-us/about-us/our-epic-battle-like-a-girl Campanya #LikeaGirl ofereix un conjunt d’audiovisuals enfocats al treball d’etiquetes relacionats amb el gènere.

https://www.youtube.com/watch?v=WRz14xPz5wE Vídeo testimoni on persones d’orígens diversos intenten accedir a un local d’oci nocturn de Barcelona. Només les persones identificades com a nacionals aconsegueixen accedir-hi.

https://www.youtube.com/watch?v=v7yAk0AuwTA Corto útil para trabajar la discriminación y la convivencia en la diversidad. https://www.youtube.com/watch?v=92lDTVmvPnM Capítulo 1 de una serie donde a través de una conversación entre “Los Titos” se ofrecen elementos para trabajar diversos aspectos vinculados a la convivencia, la interculturalidad, etc. https://www.youtube.com/watch?v=rPj7kSJhe88 “Hiyab” es un corto donde se puede ver a una maestra intentando convencer a Fátima, una alumna musulmana, de quitarse el hiyab antes de entrar al aula. http://www.sabadell.cat/es/transit-i-afectacions/mapa-dafectacions/277-antirumors/recursos Espacio web donde encontraremos numerosos recursos audiovisuales para abordar las cuestiones relacionadas con las etiquetas, rumores, migración, racismo, etc. http://always.com/en-us/about-us/our-epic-battle-like-a-girl La Campaña #LikeaGirl ofrece un conjunto de materiales audiovisuales orientados a los estereotipos relacionados con el género.

https://www.youtube.com/watch?v=WRz14xPz5wE Vídeo testimonio dónde distintas personas con orígenes diversos intentan acceder a un local de ocio nocturno de Barcelona. Sólo las personas identificadas como nacionales consiguen acceder.

Page 84: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

84

https://www.youtube.com/watch?v=tZkMXyyBfP0 Espai a Youtube Campanya Di{legs pels Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest di{leg #6 va dedicat a l’orientació sexual i com es treballa la discriminació en aquest àmbit. https://www.youtube.com/user/colectivoelparlante Canal Youtube del Colectivo el Parlante on es poden trobar diversos materials socioeducatius útils. Alguns exemples:

https://www.youtube.com/watch?v=7EmLzZKUHWo Curt realit-zat per alumnes de 4rt d’ESO sobre els prejudicis entorn els Gitanos. https://www.youtube.com/watch?v=UM6BoxcWn80 Curt realit-zat per joves sobre els tòpics i etiquetes associats al gènere.

https://www.youtube.com/watch?v=6J-esCs1AQE Vídeo realitzat pel grup de jove de l’Espai Garcilaso de Barcelona fruit del taller de mediació intercultural de Fil a l’agulla. https://www.youtube.com/watch?v=zfjOM98Gs0c Breu anunci sobre l’espectacle “Col i Figa tenen una missió”, una obra de pallasses no

sexista.

https://www.youtube.com/watch?v=tZkMXyyBfP0 Espacio en Yotube de la Campaña Diálogos por los Derechos Humanos del Ayuntamiento de Barcelona. El diálogo #6 está dedicado a la orientación sexual y como se puede trabajar la discriminación en este ámbito. https://www.youtube.com/user/colectivoelparlante Canal Youtube del Colectivo el Parlante dónde se puede encontrar diversos materiales socioeducativos útiles. Algunos ejemplos:

https://www.youtube.com/watch?v=7EmLzZKUHWo Corto realiza- do por alumnos de 4rto de ESO sobre los prejuicios en relación a los Gitanos. https://www.youtube.com/watch?v=UM6BoxcWn80 Corto realiza- do por jóvenes sobre los tópicos y etiquetas asociadas al género.

https://www.youtube.com/watch?v=6J-esCs1AQE Vídeo realizado por el grupo de jóvenes del Espacio Garcilaso de Barcelona fruto del taller de mediación intercultural de Fil a l’agulla https://www.youtube.com/watch?v=zfjOM98Gs0c Breve anuncio sobre el espect|culo “Col i Figa tienen una misión”, una obra de payasas no

sexista.

Page 85: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

85

https://www.youtube.com/watch?v=VedgLUu2-XM Vídeo que respon a la pregunta: què t’aporta la interculturalitat? Realitzat per les entitats membres de la Taula intercultural del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. https://www.youtube.com/watch?v=CRe9bXNpBMk “Què veus?” Spot guanyador del Concurs Obertament, sobre els prejudicis i les malalties mentals.

https://www.youtube.com/watch?v=FHInW-es6ug Què és ser un home de veritat? Vídeo de Equality Factory que explora la masculinitat a través de diverses persones que s’animen a explicar com són. https://www.youtube.com/watch?v=wKbVvYHi5DM Curt sobre prejudi- cis basat en la reacció d’una família en una sala d’espera d’un hospital on descubriran l’origen d’un donant d’òrgans. https://www.youtube.com/watch?v=dBe2ml6mHfo Curt sobre prejudi- cis fonamentat en la pregunta: Davant l’aparició de la policia, de qui sospites? https://www.youtube.com/watch?v=GL1UeixG-rE Episodi de programa televisiu en el que es duen a terme comportaments racistes en una perruqueria i s’observa com actuen els clients.

https://www.youtube.com/watch?v=VedgLUu2-XM Vídeo que responde a la pregunta: Que te aporta la interculturalidad? Realizado por las entidades pertenecientes a la Mesa intercultural del Secretariado de Entidades de Sants, Hostafrancs y la Bordeta de Barcelona. https://www.youtube.com/watch?v=CRe9bXNpBMk “¿Qué ves?” Spot ganador del Concurso Obertament, sobre los prejuicios i las enfermedades mentales.

https://www.youtube.com/watch?v=FHInW-es6ug ¿Qué es ser un hombre de verdad? Vídeo de Equality Factory que explora la masculinidad a través de distintas personas que se animan a explicar como son. https://www.youtube.com/watch?v=wKbVvYHi5DM Corto sobre prejuicios basado en la reacción de una familia en una sala de espera de un hospital al descubrir el origen de un donante de órganos. https://www.youtube.com/watch?v=dBe2ml6mHfo Corto sobre prejuicios fundamentado en la pregunta: Ante la aparición de la policía, ¿de quién sospecharías? https://www.youtube.com/watch?v=GL1UeixG-rE Episodio de un programa televisivo en el que actores se comportan de manera racista en una peluquería y se observa la reacción de los clientes.

Page 86: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

86

https://www.youtube.com/watch?v=cYMFFR3kqpE “Proverbio Chino” és un curt en clau còmica on una persona cubana intenta treballar en un restaurant xinès. Aquest audiovisual va rebre una Menció Especial en el III Concurs de Curtmetratges “Refugiados” d’Accem el 2006.

https://www.youtube.com/watch?v=rr5SFhGPIjk “Chino” és un curt que utilitza el gènere del fals documental per parlar de José Manuel, una persona que sempre s’ha sentit xinesa, encara que aparentment no ho sigui. https://www.youtube.com/watch?v=gQNhM1ZB_jg “La discriminación no es cosa de juego”. Vídeo on es presenten diferents escenes on es viuen situacions de discriminació on els protagonistes són nenes i nens. https://www.youtube.com/watch?v=haxdcuU8uGc “Mi amiga Nerea” és un espot d’una marca d’automòbils on un infant i el seu pare mantenen una conversa breu: -Papá ¿sabes que mi amiga Nerea es negra? –Claro, claro que lo sabía –respon el pare-. – Pues yo no –conclou el fill-.

https://www.youtube.com/watch?v=cYMFFR3kqpE “Proverbio Chino” es un corto en clave cómica dónde una persona cubana intenta trabajar en un restaurante chino. Este audiovisual recibió una Mención Especial en el III Concurso de Cortometrajes “Refugiados” de Accem en el 2006.

https://www.youtube.com/watch?v=rr5SFhGPIjk “Chino” es un corto que utiliza el género del falso documental para hablar de José Manuel, una persona que siempre se ha considerado china aunque aparentemente no lo sea. https://www.youtube.com/watch?v=gQNhM1ZB_jg “La discriminación no es cosa de juego”. Vídeo dónde se presentan diferentes escenas dónde se viven situaciones de discriminación cuyos protagonistas son niñas y niños. https://www.youtube.com/watch?v=haxdcuU8uGc “Mi amiga Nerea” es un spot de una marca de coches en el que un hijo y su padre mantienen una conversación breve: -Papá ¿sabes que mi amiga Nerea es negra? –Claro, claro que lo sabía –responde el padre-. – Pues yo no –concluye el hijo-.

Page 87: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

87

Música https://www.youtube.com/watch?v=g3Rf5qDuq7M Cançó Mr. Bully en el concurs televisiu Britain’s got talent. Vídeo per treballar el fenomen del bullying i la discriminació en general, així com estratègies d’apoderament per fer-hi front. https://www.youtube.com/watch?v=0XLqQLsNm-c Vídeo on es mostra el treball fet a través de diversos tallers a diferents centres educatius de Sabadell. Activitats que han acabat produint una cançó rap en contra del racisme.

https://www.youtube.com/watch?v=d5K96n2y63o&list=RD0XLqQLsNm-c&index=5 Rap en llengua de signes. Vídeo musical per treballar la discriminació amb el valor afegit de la inclusió del llenguatge de signes. http://www.rapcontraelracismo.es/ Web de la Campanya “Rap contra el Racismo” a nivell d’Espanya on diversos artistes d’aquest gènere musical s’han mostrat contra el racisme.

Música https://www.youtube.com/watch?v=g3Rf5qDuq7M Vídeo con la interpre- tación de la canción Mr. Bully en el concurso televisivo Britain’s got talent. Material para trabajar el fenómeno del bullying y la discriminación en general, así como estrategias de empoderamiento para enfrentarlas. https://www.youtube.com/watch?v=0XLqQLsNm-c Vídeo dónde se muestra el trabajo hecho a través de diversos talleres en diferentes centros educativos de Sabadell. Actividades que han generado una canción rap contra el racismo.

https://www.youtube.com/watch?v=d5K96n2y63o&list=RD0XLqQLsNm-c&index=5 Rap en lengua de signos. Vídeo musical para trabajar la discriminación con el valor añadido de la inclusión del lenguaje de signos. http://www.rapcontraelracismo.es/ Web de la Campaña “Rap contra el Racismo” a nivel de España dónde distintos artistas de este género musical se han significado contra el racismo

Page 88: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta

88

https://www.youtube.com/watch?v=ZGn8INC6UBg Cançó amb repre-sentants de la cultura Reggae d’Espanya amb un missatge contra la discriminació racial. https://www.youtube.com/watch?v=EelDKXzJEVI Cançó amb la par- ticipació del Casal Infantil La Mina reivindicant una identitat gitana lliure de prejudicis i discriminació.

https://www.youtube.com/watch?v=ZGn8INC6UBg Canción con distintos representantes de la cultura Reggae de España con un mensaje en contra de la discriminación racial. https://www.youtube.com/watch?v=EelDKXzJEVI Canción con la par- ticipación del Casal Infantil de La Mina de Barcelona reivindicando una identidad gitana libre de prejuicios y discriminación.

Page 89: No em posis l´etiqueta · de 1996 desenvolupa diversos programes que han requerit el compromís amb les persones, institucions i els teixit associatiu present en l’entorn. En aquesta