No m
1
No m’agraden els arbres despullats fent equilibris entre l’espai i el moviment. El vent passa de llarg sospirant fulles i els ocells s’amaguen amb pudor. Estàtics, esgotats, desemparats, el ritme lent del temps se’ls mira: la viva imatge d’una mort trista, esquelets impúdics sota el sol d’hivern. I no sé plorar, com els xinesos en els funerals.
-
Upload
montse-ginesta-novell -
Category
Documents
-
view
215 -
download
1
description
poesia intima
Transcript of No m
No m’agraden els arbres despullatsfent equilibris entre l’espai i el moviment.
El vent passa de llarg sospirant fullesi els ocells s’amaguen amb pudor.
Estàtics, esgotats, desemparats,el ritme lent del temps se’ls mira:
la viva imatge d’una mort trista,esquelets impúdics sota el sol d’hivern.
I no sé plorar, com els xinesos en els funerals.
