NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE...

35
NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les societats Ensenyament: Llic. Sociologia Departament : Teoria Sociològica Curs 2005-2006 INDEX Fitxa descriptiva de l’assignatura ............................................................... 2 Descripció i objectius generals de l’assignatura ......................................... 3 Estructura general del programa de l’assignatura....................................... 4 Bibliografia general de l’assignatura .......................................................... 5 Desenvolupament del programa de l’assignatura per lliçons: contingut, objectius, conceptes clau, bibliografia i distribució de les hores d’esforç dels alumnes per lliçons (teòriques i pràctiques) ................................................................................................. 6 Grup de matí (professor Juan Díez Medrano) ............................. 7 Grup de tarda (professor Salvador Aguilar) .............................. 22 Vinculacions amb altres assignatures del pla d’estudis ....................... 21, 34 1

Transcript of NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE...

Page 1: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les societats

Ensenyament: Llic. Sociologia Departament : Teoria Sociològica

Curs 2005-2006 INDEX

• Fitxa descriptiva de l’assignatura ............................................................... 2 • Descripció i objectius generals de l’assignatura......................................... 3

• Estructura general del programa de l’assignatura....................................... 4

• Bibliografia general de l’assignatura.......................................................... 5

• Desenvolupament del programa de l’assignatura per lliçons:

contingut, objectius, conceptes clau, bibliografia i distribució de les hores d’esforç dels alumnes per lliçons (teòriques i pràctiques) ................................................................................................. 6

Grup de matí (professor Juan Díez Medrano) ............................. 7 Grup de tarda (professor Salvador Aguilar) .............................. 22

• Vinculacions amb altres assignatures del pla d’estudis ....................... 21, 34

1

Page 2: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

PLA DOCENT

FITXA DESCRIPTIVA D’ASSIGNATURA

Curs 2005-2006

ASSIGNATURA: Estructura i canvi de les societats ENSENYAMENT: Llic. Sociologia CARÀCTER: XObligatòria Optativa Lliure elecció NOMBRE DE CRÈDITS: 9 HORES SETMANALS: 6 h.

CURS I SEMESTRE EN QUÈ S’IMPARTEIX: Segon cicle

Curs 3er

Sem. Primer

DEPARTAMENT RESPONSABLE: Teoria Sociològica PROFESSOR RESPONSABLE: Salvador Aguilar BREU DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTIU I CONTINGUT: Aquesta assignatura introdueix l’alumnat en la macrosociologia, és a dir, la branca de la disciplina que s’ocupa de l’estudi de fenòmens socials de gran dimensió o agregació i, en especial, els que afecten –modificant-la- l’estructura social d’una comunitat humana. És per això que l’estudi de com les comunitats humanes s’estructuren (creen xarxes relacionals i institucionals) és de fet inseparable de l’estudi del canvi societari (la variant del canvi social que té a veure amb modificacions de les grans estructures que organitzen la vida en societat), i a l’inrevés. L’assignatura té aquests grans objectíus i també, finalment, l’anàlisi de la sequència de maneres d’organitzar-se que les comunitats han practicat durant la seva existència històrica, és a dir, la evolució de les societats humanes.

2

Page 3: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

DESCRIPCIÓ I OBJECTIUS GENERALS DE L’ASSIGNATURA Aquesta assignatura se centra en les tendències a la persistència i al canvi de les societats humanes, tendències que la sociologia estudia, alternativament, des d'una perspectiva desagregada i microsocial (com és el cas de l'estudi del canvi dins d'una organització formal, la Universitat de Barcelona posem per cas) o des d'una perspectiva agregada que focalitza l'anàlisi en les macroestructures socials (i s'interessa, per exemple, pels processos de canvi del conjunt d'una societat, com ara l'espanyola entre 1975 i l'actualitat). Una assignatura d'"estructura i canvi social" s'adreçaria idealment a ambdues perspectives. Aquesta assignatura -d'"estructura i canvi de les societats"- s'adreça a la segona perspectiva i, específicament, als processos de reproducció i de transformació de les grans estructures socials que típicament poden observar-se a les diverses societats modernes. La comprensió adequada de com s'articulen ambdues tendències - a la persistència i al canvi de les grans estructures, com ara la demogràfica, la política o l'estructura de les classes- ha estat un repte per a la teoria sociològica des d'un principi i configura un terreny privilegiat dels estudis macrosociològics que, entre d'altres objectes, tracten d'establir les condicions que garanteixen l'ordre social de grans agregats humans i aquelles que expliquen la transformació substantiva d'aquest ordre. El programa original de l’assignatura, dissenyat a l’inaugurar-se la Llicenciatura de Sociologia, ho fou com a programa per a impartir-se al llarg dels dos semestres, i és el que es presenta, complet, en aquesta secció. Ara: atesa la obligada compressió de la docència en un semestre (de fet, tres mesos) durant els darrers anys, en la següent secció es presenta l’adaptació del present programa, reduit sensiblement, a les noves condicions. El programa complet presenta, primer (Part I), les beceroles de la macrosociologia: les dades elementals de la disciplina, els conceptes i enfocaments teòrics pertinents, les relacions entre Sociologia i Història i l'estat general de la qüestió de com sorgeixen les comunitats humanes a la història. La Part II revisa les contribucions del pensament social i sociològic sobre aquestes qüestions i, modernament, de l'especialitat coneguda com a sociologia històrica. La Part III, central, analitza amb cert detall vuit paradigmes moderns de l'antinòmia persistència-canvi social: el canvi evolutiu que configura el procés de modernització capitalista; la variant no democràtica de modernització capitalista representada pel feixisme; els esclats espasmòdics de transformació social que prenen la forma de revolucions i contrarevolucions polítiques; els processos de canvi des de dalt coneguts com a "transicions polítiques"; els processos de modernització no capitalista que culminen en revolucions socials durant el segle XX i, des de mitjan els 80s, en el col.lapse del sistema social d'una majoria de les antigament anomenades "societats socialistes" i en l’aparició d’un tipus especial de societat que anomenem “postcomunista”; el pas de les societats industrials a les societats postindustrials; el conflicte i canvi incremental propi de les societats avançades actuals de l'OCDE; i el procés en curs, contemporani, de globalització, o creació d'un sol món relativament unificat i interdependent, la crisi de la modernitat i les noves fonts i condicions que es dibuixen pel que fa a la persistència i el canvi social en el nou segle.

3

Page 4: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les formes d'organització social a la història 2. Els conceptes de societat i de sistema social 3. Els conceptes d'estructura i d'estructura social 4. Mecanismes històrics d'estructurar la conducta social: reciprocitat, redistribució, mercat, autoritat, coerció, costum, etc. 5. Els conceptes de persistència i canvi social 6. El problema de la causalitat del canvi: el paper del conflicte, l'acció col.lectiva i la innovació en la transformació de les societats Part II • L'ANALISI DE L'ESTRUCTURA I EL CANVI SOCIALS: DEL PENSAMENT SOCIAL A LA TEORIA SOCIOLOGICA. 7. La metàfora del creixement: el pensament social occidental i la teoria del desenvolupament 8. Teories sociològiques sobre l'estructuració i el canvi socials 9. Enfocaments metòdics per a l'anàlisi macrosocial 10. Un model sociològic de síntesi sobre l'estructura i el canvi socials en condicions modernes Part III • PARADIGMES D'ESTRUCTURACIO I CANVI A LES SOCIETATS MODERNES. 11. Canvi evolutiu: el procés de la modernització capitalista i la formació de les actuals "societats avançades" de l'OCDE 12. Canvi espasmòdic conjuntural o d'abast limitat: revolucions i contrarevolucions polítiques 13. Canvi polític induït: les redemocratitzacions i les transicions a la democràcia 14. Psicopatologia i política: la modernització capitalista "des de dalt" i la contrarevolució social del feixisme 15. Canvi espasmòdic estructural o de gran abast: les revolucions socials i la modernització no capitalista; el col.lapse del "model soviètic" (1989) i l´incipient consolidació de l'"estalinisme de mercat"; les societats "postcomunistes" 16. Canvi estructural: de les societats industrials a les postindustrials 17. Canvi incremental: el conflicte poliàrquic a les societats de capitalisme avançat 18. El canvi social en curs. 1973-2004: la segona "gran transformació", la crisi de la modernitat i el procés de globalització. Tendències de persistència i canvi social per al nou segle. Conflicte i canvi social al món després de l'atemptat del 11 de setembre de 2001 i la Guerra d’Irak de 2003.

4

Page 5: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

BIBLIOGRAFIA GENERAL 1.S. Aguilar i S. Giner, “Macrosociología: modernización, historia, evolución”, capítol 19 de S. Giner (comp.), Teoría sociológica moderna, Ariel, Barcelona 2003. 2. Juan Díez Medrano, Naciones divididas, CIS, Madrid 1999. 3. R. Bendix, Trabajo y autoridad en la industria, Ed. Eudeba, Buenos Aires, esp. capítol 7 ("Industrialización, ideologías y estructura social"). 4. S.N. Eisenstadt, Ensayos sobre el cambio social y la modernización, Tecnos, Madrid 1970. 5. Barrington Moore Jr., Los orígenes sociales de la dictadura y la democracia, Península, Barcelona 1982. 6. Teresa Carnero (ed.), Modernización, desarrollo político y cambio social, Alianza Ed., Madrid 1992. 7. Immanuel Wallerstein, El moderno sistema mundial (tres volums apareguts, una part d'ells en castellà a Siglo XXI Ed., Madrid). 8. Giovanni Arrighi, El largo siglo XX: dinero y poder en los orígenes de nuestra época, Akal, Madrid 1999. 9. Charles Tilly, Coerción, capital y los Estados europeos 990-1990, Alianza Ed., Madrid 1992. 10. Theda Skocpol, Los Estados y las revoluciones, Fondo de Cultura Económica, Mèxic 1986. 11. Eric Hobsbawm, Rebeldes primitivos, Crítica, Barcelona. 12. Arno Mayer, La persistencia del Antiguo Régimen, Alianza Editorial, Madrid 1984. 13. Edward Thompson, "La economía 'moral' de la multitud en la Inglaterra del siglo XVIII", a Tradición, revuelta y consciencia de clase, Crítica, Barcelona 1979, pp. 62-133. 14. Claus Offe, Las nuevas democracias. Transición política y renovación institucional en los países postcomunistas, Ed. Hacer, Barcelona 2003. 15. Samuel Huntington, La tercera ola: la democratización a finales del siglo XX, Paidós, Barcelona 1994. 16. Guillermo O'Donnell, Philippe Schmitter i altres, Transiciones desde un gobierno autoritario: 1. Europa meridional; 2. América Latina; 3. Perspectivas comparadas; i 4. Conclusiones tentativas sobre las democracias inciertas, Paidós, Barcelona 1991. 17. Juan Linz i Alfred Stepan, Problems of democratic transition and consolidation. Sothern Europe, South America, and Post-Communist Europe, The Johns Hopkins University Press, Baltimore i Londres 1996. 18. D. Bell, El advenimiento de la sociedad postindustrial, Alianza Ed., Madrid, 1976 19. R. Dahrendorf, El conflicto social moderno, Mondadori, Madrid, 1990. 20. Manuel Castells, La ciudad informacional, Alianza Ed., Madrid 1995. 21. Gosta Esping-Andersen, Fundamentos sociales de las economías postindustriales, Ariel, Barcelona 2000. 22. F. Jameson, Teoría de la posmodernidad, Ed. Trotta, Madrid 1996. 23. Perry Anderson, Los orígenes de la postmodernidad, Anagrama, Barcelona 2000. 24. Alain Touraine, Crítica de la modernidad, Ed. Temas de Hoy, Madrid 1993. 25. A. Giddens, Consecuencias de la modernidad, Alianza Ed., Madrid 1994. 26. David Harvey, La condición de la postmodernidad, Amorrortu, Buenos Aires 1996. 27. Manuel Castells, La Era de la información, 3 vols., Alianza Ed., Madrid 1996-1998. 28. Richard Sennett, La corrosión del carácter: las consecuencies personales del trabajo en el nuevo capítalismo, Anagrama, Barcelona 2000. 29. Max Weber, Economía y sociedad, FCE, Mèxic, 1944. 30. Michael Mann, Las fuentes del poder social, vols. 1-2, Alianza Ed., Madrid 1997. 31. Karl Polanyi, La gran transformación, La Piqueta, Madrid 1989. 32. Albert Hirschman, Las pasiones y los intereses, Península, Barcelona 1999. 33. Piotr Sztompka, Sociología del cambio social, Alianza Ed., Madrid 1995. 34. Lewis Coser, Las funciones del conflicto social, FCE, Mèxic 1961. 35. Ernest Gellner, El arado, la espada y el libro: la estructura de la historia humana, Península, Barcelona 1994. 36. Robert Nisbet, Lynn White, Thomas Kuhn i altres, Cambio social, Alianza Ed., Madrid 1979. 37. Gerhard Lenski, Poder y privilegio. Teoría de la estratificación social, Paidós, Buenos Aires 1969. 38. Stephen Sanderson, Macrosociology: an introduction to human societies, Harper Collins, N. York 1995. 39. Robert Nisbet, Cambio social e historia: aspectos de la teoría occidental del desarrollo, Hispano Europea, Barcelona 1976. 40. Norbert Elias, El proceso de la civilización, FCE, Mèxic 1993. 41. Tom Bottomore i Robert Nisbet (eds.), Historia del análisis sociológico, Amorrortu, Buenos Aires 1986. 42. Anthony Giddens, La constitución de la sociedad: bases para la teoría de la estructuración, Amorrortu, Buenos Aires 1995. 43. Hans Haferkamp i Neil Smelser (eds.), Social change and modernity, University of California Press, Berkeley 1992. 44. Salvador Aguilar, Ordre i desordre. Manual d’estructura i canvi de les societats, Hacer, Barcelona 2001. 45. Gerhard Lenski, Ecological-evolutionary theory. Principles and applications, Paradigm, Boulder-Londres 2005 (versió castellana en preparació, Ed. Hacer, Barcelona).

5

Page 6: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA PER LLIÇONS: CONTINGUT, OBJECTIUS, CONCEPTES CLAU, BIBLIOGRAFIA I TEMPORALITZACIÓ CURS 2005-2006 GRUP DE MATÍ Professor responsable: Juan Díez Medrano GRUP DE TARDA Professor responsable: Salvador Aguilar Els programes operatius respectius per al curs 2005-2006 apareixen a continuació.

6

Page 7: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

NOMBRE ASIGNATURA: Estructura y cambio de las sociedades

Grupo de mañana Profesor: Juan Díez Medrano

Enseñanza: Lic. de Sociología Departamento : Teoría Sociológica

Curso 2005-2006 TEMARIO OPERATIVO para el curso 2005-2006 Part I • LAS SOCIEDADES HUMANAS: ENTRE LA PERSISTENCIA Y EL CAMBIO: CONCEPTOS Y TEORÍAS

1. Teorías sociológicas sobre la estructura y el cambio social 1.1 La perspectiva de la estructura social como conjunto de instituciones 1.2 La perspectiva de la estructura social como sistema de estratificación 1.3 La perspectiva de la estructura social como red 1.4 La perspectiva de la estructura social como sistema de esquemas 1.5 La perspectiva marxista del cambio social 1.6 La perspectiva weberiana del cambio social 1.7 La perspectiva de red del cambio social 1.8 La perspectiva funcionalista del cambio social

Part II • PARADIGMAS DE ESTRUCTURACIÓN Y CAMBIO EN LAS SOCIEDADES MODERNAS

2. El proceso de modernización capitalista y la formación de las actuales sociedades avanzadas de la OCDE

2.1 El mercado y el estado de bienestar 2.2 La revolución industrial 2.3 El desarrollo del estado moderno: feudalismo y sociedad estamental 2.4 El desarrollo del estado moderno: del estado absolutista a la

democracia 2.5 El estado nacional 2.6 Religión y revolución científica 2.7 La familia moderna y la escolarización universal

3. El paso de las sociedades industriales a las postindustriales 3.1 Envejecimiento e inmigración 3.2 Sociedad de servicios y mesocratización 3.3 Desempleo Estructural y Trabajo de la mujer 3.4 Desigualdad económica y movilidad social 3.5 Matrimonio y fecundidad 3.6 Nuevos hogares

7

Page 8: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

PARTE I • LAS SOCIEDADES HUMANAS, ENTRE LA PERSISTENCIA Y EL CAMBIO: CONCEPTOS Y TEORÍAS

Lección 1. Título: La perspectiva de la estructura social como conjunto de instituciones 1. Contenido

1.1 Parsons y la estructura social 1.2 Roles y status 1.3 Socialización y orden social 1.4 Crítica a la perspectiva funcionalista

2. Objectivo

Esta lección presenta la perspectiva parsoniana de la estructura social, sus principales conceptos y el papel de la socialización en la internalización por los individuos de la estructura social. 3. Conceptos clave Funcionalismo. Instituciones. Roles. Normas. Valores. 4. Bibliografía 1. Juan Díez Medrano, Estructura y Cambio Social (Lecturas) (pp. 1-2) 2. Talcott Parsons, “Introducción e Integración institucional de elementos de la acción”, Capítulo II de El Sistema Social, Alianza Editorial, Madrid, 1984 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Lección 2. Título: La perspectiva de la estructura social como sistema de estratificación 1. Contenido 2.1 Blau y la estructura social 2.2 Categorías de clasificació: clase y status 2.3 Perspectiva funcionalista de la estratificación social 2.4 Perspectiva conflictual de la estratificación social 2. Objectivos Aunque la concepción de la estructura social como espacio de posiciones sociales tiene una larga tradición, corresponde a Blau el haber desarrollado una definición de estructura social que hace posible incorporar las distintas posiciones sociales destacadas desde Marx y Weber para el estudio de la estratificación social. Esta lección presenta el enfoque estructuralista de Blau y a continuación examina conceptos y perspectivas clave en el estudio de la estratificación social.

8

Page 9: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

3. Conceptos clave Clase-Status. Situación de Clase. Índice Socioeconómico. Escalas de prestigio. Las nuevas clases sociales 4. Bibliografia 1. Juan Díez Medrano, Estructura y Cambio Social (Lecturas) (pp. 2-9) 2. Eric Olin Wright, “The Shadow of Exploitation in Weber’s Class Analysis.” American Sociological Review, 2002. 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lección 3. Título: La perspectiva de la estructura social como red 1. Contenido 3.1 Radcliffe-Brown, Simmel y la estructura social 3.2 La escuela del intercambio social 3.3 Estrategias estructuralistas 2. Objectivos Esta lección examina los orígenes de la perspectiva formalista o relacional de la estructura social, con especial atención a Radcliffe-Brown y Simmel. Después de este examen, presenta las dos vías principales que ha tomado esta tradición. Por un lado, el análisis de la interacción entre los individuos, por otro el análisis de las estructuras que caracterizan la interacción social. 3. Conceptos clave Red. Sociograma. Centralidad. Diada. Autonomía. Agujero Estructural. 4. Bibliografia 1.Juan Díez Medrano, Estructura y cambio social (Lecturas) (pp. 9-11). 2.Mark Granovetter, “The Strength of Weak Ties.” American Sociological Review 3.Georg Simmel, Sociologia: Investigacions sobre les formes de la socialització, Barcelona, Edicions 62, 1988. 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lección 4. Título: La perspectiva de la estructura social como sistema de esquemas 1. Contenido 4.1 Bourdieu y la estructura social 4.2 Giddens y la estructura social 4.3 Incorporación de la estructura social 4.4 Estructura social y reproducción social 2. Objetivos Se introducen las perspectivas de Bourdieu y Giddens, inspiradas en parte en la etnometodología, para las cuales la estructura social es un ámbito simbólico

9

Page 10: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

de significados. Esta conceptualización de la estructura social se interesa particularmente por la internalización e incorporación de ese conjunto interrelacionado de significados y por los procesos de reproducción social. 3. Conceptos clave Hábitus. Formas de capital. Estructuración. Esquemas y Recursos. 4. Bibliografia 1. Juan Díez Medrano, (Lecturas) (pp. 11-15) 2. William Sewell, “A Theory of Structure: Duality, Agency, and Transformation.” American Journal of Sociology, 1992 3. Anthony Giddens, La constitución de la sociedad: bases para la teoría de la estructuración, Amorrorty, Buenos Aires 1995 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lección 5. Título: La perspectiva marxista del cambio social 1. Contenido 5.1 Lucha de clases y evolución de la historia 5.2 Modos de producción y formaciones sociales 2. Objetivos El objetivo de esta lección es presentar la teoría marxista del cambio social. Se introducen los conceptos básicos de dicha teoría, como son los conceptos de modo de producción, estructura, superestructura, relaciones de producción, formas de producción. Asimismo, se resalta el papel que juega en este enfoque la lucha de clases. Finalmente, se describen las etapas de la evolución de la historia desde la perspectiva marxista. 3. Conceptos clave Modo de producción. Fuerzas productivas. Relaciones de producción. Superestructura. Clase en sí. Clase para sí. Teoría de la historia. 4. Bibliografía 1.Karl Marx, “Prefacio”, Contribución a la crítica de la economía política 2.Karl Marx y Friedrich Engels, Manifiesto del Partido Comunista. 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. --------------------------------------------------------------------------------------------- Lección 6. Título: La perspectiva weberiana del cambio social 1. Contenido 6.1 El proceso de racionalización 6.2 Ideas y estructura en el cambio social 2. Objetivos El objetivo de esta lección es presentar la teoría weberiana del cambio social. Se introducen los conceptos básicos de dicha teoría, como son los conceptos

10

Page 11: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

de racionalización y visión del mundo. También se presenta la obra clave de Max Weber, La ética protestante y el espíritu del capitalismo. 3. Conceptos clave Racionalización. Jaula de hierro de la burocracia. Visión del mundo. 4. Bibliografía 1.Max Weber, “Introducción”, La ética protestante y el espíritu del capitalismo, Península, Madrid, 2001 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 7. Título: La perspectiva de red del cambio social 1. Contenido 7.1 Las cuatro fuentes del poder social 7.2 Intensidad y extensión del poder 7.3 El cambio social en las márgenes de las redes de poder 2. Objetivos El objetivo de esta lección es presentar la teoría neoweberiana del cambio social desarrollada por Michael Mann. Se introducen los conceptos básicos de dicha teoría, como son los conceptos de las cuatro fuentes del poder social, extensión e intensidad del poder social, y de cambio en las márgenes de las redes de poder. Se ilustra la pertinencia de esta perspectiva en el contexto de la globalización. 3. Conceptos clave Fuentes de poder. Solapamiento e intersección de las redes. Extensión e intensidad del poder. 4. Bibliografía 1.Michael Mann, “Introducción”, Las fuentes del poder social, vol. I. Alianza Editorial, Madrid, 1995. 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 8. Título: La perspectiva funcionalista del cambio social 1. Contenido 8.1 Relaciones funcionales entre distintas esferas 8.2 Procesos de adaptación 8.3 Accidentes exógenos y cambio social 2. Objetivos El objetivo de esta lección es presentar la teoría funcionalista del cambio. El cambio social desde la perspectiva funcionalista es un proceso gradual de adaptación de distintos elementos del sistema social. El cambio brusco es resultado de accidentes de origen exógeno al sistema. Se ilustra este estilo de explicación a partir de la obra de Daniel Chirot.

11

Page 12: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

3. Conceptos clave Dimensiones del sistema social. Adaptación funcional. Cambio exógeno. 4. Bibliografía 1.Daniel Chirot, “The Rise of the West”, American Sociological Review, 1985. 2.Arthur Stinchcombe, Capítulo 3 de La construcción de las teorías sociales, 1968. 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ PART II - PARADIGMAS DE ESTRUCTURACIÓN Y CAMBIO EN LAS SOCIEDADES MODERNAS. Lección 9. Título: El mercado y el estado de bienestar 1. Contenido 9.1 Génesis histórica del mercado 9.2 Génesis histórica de la propiedad privada 9.3 Orígenes del estado de bienestar 9.4 Tipología del estado de bienestar 9.5 La crisis y la crítica del estado de bienestar 2. Objetivos Todas las sociedades avanzadas son sociedades capitalistas en las cuales domina el principio del mercado. Además, todas ellas han ido incorporando instituciones de lo que se ha venido a llamar el estado de bienestar. Esta lección examina la emergencia del mercado y del estado de bienestar. Además, y centrándose en el mundo contemporáneo, diferencia distintos modelos de estado de bienestar, a partir de la tipología desarrollada por Esping-Andersen. El estado de bienestar ha entrado en crisis en las dos últimas décadas. El último apartado de esta lección analiza en qué consiste esta crisis y qué soluciones se proponen para resolverla. Finalmente, la lección examina el estado de bienestar en la sociedad española. 3. Conceptos clave Mercado. Libre mercado. Estado de bienestar. Tipos de estado de bienestar. 4. Bibliografía 1.Max Weber. Economía y Sociedad. Fondo de Cultura Económica, Méjico, 1944 2.Michael Mann, Las fuentes del poder social, vol. 1. Alianza Editorial, Madrid, 1995 3.Karl Polanyi, La gran transformación. La piqueta, Madrid, 1989 4.Gosta Esping-Andersen, Fundamentos sociales de las sociedades postindustriales, Ariel, Barcelona, 2000 5. Gosta Esping-Andersen, Los tres mundos del estado de bienestar, Alfons el Magnánimo, Valencia, 1993 5. George Steinmetz, Regulating the Social: the Welfare State and Local Politics in Imperial Germany. Princeton University Press, Princeton N.J., 1987. 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 10. Título: La revolución industrial

12

Page 13: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

1. Contenido 10.1 La primera revolución industrial 10.2 La segunda revolución industrial 10.3 Tecnología y productividad en la revolución industrial 2. Objetivos El objetivo de esta lección es presentar las sucesivas etapas de la revolución industrial y debatir sus causas. En particular, esta lección explora el papel de la organización social y de la tecnología en esta gran transformación. 3. Conceptos clave Revolución industrial. Factores de producción. Productividad. 4. Bibliografía

1.Tom Kemp, La revolución industrial en la Europa del siglo XIX, Martínez Roca, Barcelona, 1989. 2. David McCloskey, “The Industrial Revolution 1789-1860: a Survey,” The Economic History of Britain since 1700 3. Albert Hirschman, Las pasiones y los intereses, Península, Barcelona, 1999 4. Robert Brenner, El debate Brenner, Crítica, Barcelona, 1988

5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 11. Título: El desarrollo del estado moderno: feudalismo y sociedad estamental 1. Contenido 11.1 La desintegración del imperio romano 11.2 La sociedad feudal: vasallaje 11.3 La reconstitución del poder monárquico 2. Objetivos El objetivo de esta lección es sentar las bases necesarias para una buena comprensión del desarrollo del estado moderno. El punto de partida lo representa la sociedad feudal y la multiplicación de relaciones de vasallaje. La lección resalta el papel de la competición militar y de la cristiandad como ámbito extenso de relaciones morales en la reconstitución del poder monárquico. 3. Conceptos clave Relación Señor-Vasallo. Estado Feudal. Estado estamental. 4. Bibliografía 1.Marc Bloch, La sociedad feudal, Akal, Madrid, 1987 2.Gianfranco Poggi. The state: its nature, development, and prospects, Polity Press, London, 1990. 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 12. Título: El desarrollo del estado moderno: del estado absolutista a la democracia 1. Contenido

13

Page 14: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

12.1 El estado absolutista: la vía francesa y la vía prusiana 12.2 Espacio público y estado constitucional 12.3 Clase obrera y democracia 12.4 La expansión fiscal del estado 12.5 Los cuatro poderes y el control del estado 12.6 Estado y expansión capitalista 2. Objetivos El objetivo de esta lección es presentar el desarrollo del estado moderno desde el absolutismo a la democracia. El énfasis está menos en el proceso en sí como en las causas, en las que tanto la competición interestatal como el desarrollo capitalista juegan un papel fundamental. La lección también se presenta la expansión del estado moderno como máquina de captación de recursos y su gradual complejización. A medida que se desarrolla, el estado es objeto creciente de interés por parte de diferentes actores sociales. La lección explora finalmente la creciente simbiosis entre estado y expansión capitalista. 3. Conceptos clave Presión fiscal y absolutismo. Estado absolutista. Estado Constitucional. Sufragio Universal. Presupuesto estatal. Diferenciación funcional del estado. Autonomía del estado. 4. Bibliografía 1.Juan Díez Medrano, Estructura y Cambio Social (Lecturas) 21-28 2.Gianfranco Poggi, The state, its nature, development, and prospects, Polity Press, London, 1990. 3.Michael Mann, Las fuentes del poder social, vols. I y II. Alianza Editorial, Madrid, 1995. 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 13. Título: El estado nacional 1. Contenido 13.1 El concepto de nación 13.2 El desarrollo de comunidades políticas imaginarias 13.3 Estado y nacionalismo 2. Objetivos El objetivo de esta lección es explorar el desarrollo de comunidades imaginarias y de su instrumentalización posterior por parte del estado para la potenciación del desarrollo económico y la competición interestatal. 3. Conceptos clave Nación. Comunidad Imaginaria. Educación y nacionalización. Revolución industrial y nacionalización 4. Bibliografía 1.Benedict Anderson, Comunidades imaginadas 2.Ernest Gellner, Naciones y nacionalismo 3.Eric Hobsbawm, Naciones y nacionalismo desde 1780, Crítica, Madrid, 2004. 4.Michael Mann, Las fuentes del poder social, vol. II, Alianza Editorial, Madrid, 1995 5.Juan Díez Medrano, Naciones divididas, CIS, Madrid, 1999.

14

Page 15: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 14. Título: Religión y Revolución científica 1. Contenido 14.1 Herencia Judeo-Cristiana 14.2 Protestantismo y catolicismo 14.3 Proceso de secularización 14.4 La revolución científica 14.5 El espíritu científico y la sociedad contemporánea 14.6 Crítica de la modernidad 2. Objetivos El objetivo de esta lección es explorar los procesos paralelos de secularización y racionalización científica a partir de una matriz cultural de caracter judeo-cristiana. La lección termina con un análisis de la crisis de la modernidad, tal como se manifiesta en el creciente escepticismo hacia la noción de progreso. 3. Conceptos clave Secularización. Antiguos y Modernos. Espíritu científico. Crisis de la modernidad 4. Bibliografía 1.Juan Díez Medrano, Estructura y cambio social (Lecturas) (pp. 29-40) 2.Carlo Ginzburg, El queso y los gusanos, Muchnik, Barcelona, 1994 3.Steven Shapin, La revolución científica, Paidós, Barcelona, 2000 3.Eric Hobsbawm, Naciones y nacionalismo desde 1780, Crítica, Madrid, 2004. 4.Michael Mann, Las fuentes del poder social, vol. II, Alianza Editorial, Madrid, 1995 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 15. Título: Familia y escolarización universal 1. Contenido 15.1 Características de la familia occidental 15.2 Transformaciones de la familia occidental 15.3 Familia fuerte y familia débil 15.4 Historia del sistema de escolarización universal 2. Objetivos La familia y el sistema educativo son las dos instituciones de reproducción social fundamentales. En esta lección se analizan las características de la institución familiar desde finales de la Edad Media y sus transformaciones más significativas desde el siglo diecinueve. Se distinguen dos regimenes familiares fundamentales, el regimen de familia fuerte y el regimen de familia debil. Además, se describe y explica desde una perspectiva comparada el desarrollo del sistema de escolarización universal. 4.Conceptos clave

15

Page 16: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

Neolocalidad. Patriarcado. Flujos intergeneracionales Familia fuerte y familia debil. Modelo europeo de sociedad 4. Bibliografía 1.Juan Díez Medrano, Estructura y cambio social (Lecturas) (pp. 40-48) 2.Jack Goody, La evolución de la familia y el matrimonio, Herder, Barcelona, 1986 3.Edward Shorter. The Making of the Modern Family, Basic Books, New York, 1975 4.David Reher, “Lazos familiares en la Europa occidental: una lección de contrastes perdurables,” en Estructura y Cambio Social: Libro homenaje a Salustiano del Campo, CIS, Madrid, 2001. 5.Francisco Ramírez y John Boli, “The Political Construction of Mass Schooling: European Origins and Worldwide Institutionalization,” Sociology of Education 60, 2: 2-17 6.Yasmin Soysal y David Strang, “Construction of the first Mass Education Systems in Nineteenth-Century Europe”, Sociology of Education 62: 277-288 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 16. Título: Envejecimiento e Inmigración 1. Contenido 16.1 Proceso de envejecimiento en sociedades avanzadas 16.2 Causas del envejecimiento de la población: fecundidad y mortalidad 16.3 Consecuencias del envejecimiento sobre el estado de bienestar 16.4 Las dos oleadas inmigratorias de la posguerra 16.5 Efectos demográficos de la inmigración 16.6 Políticas de inmigración 2. Objetivos Esta lección examina el proceso de envejecimiento de la población de las sociedades avanzadas, sus causas demográficas y sus consecuencias sobre el estado de bienestar. Una de las soluciones contempladas para enfrentarse a este fenómeno que hace peligrar los sistemas de pensiones occidentales es la inmigración. En esta lección se examinan también las dos oleadas migratorias hacia occidente que se producen en la segunda mitad del siglo XX. Se examinan su intensidad y características, así como sus complejas consecuencias demográficas, socioeconómicas y políticas. 3. Conceptos clave Envejecimiento. Crisis del sistema de pensiones. Inmigración. Diversificación étnica. Inmigración y tasa de dependencia. 4. Bibliografía 1.Juan Díez Medrano, Estructura y cambio social (Lecturas) (pp. 48-55) 2. Michael Teiltenbaum y Jay Winter, The fear of population decline, Academic Press, Orlando, 1985. 3.Paul Johnson y Klaus Zimmermann, Labour Markets in an Ageing Population, Cambridge University Press, Cambridge, 1993. 4.David Coleman, “Does Europe need Immigrants? Population and Work Force Projections” 5.Douglass Massey, Joaquín Arango, Graeme Hugo, Ali Kouaouci, Adela Pellegrino y Edward Taylor, “Theories of International Migration: A Review and Appraisal,” Population and Development Review 19,3: 431-466. 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase.

16

Page 17: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 17. Título: Sociedad de servicios y mesocratización 1. Contenido 17.1 Bell, Touraine y la sociedad postindustrial 17.2 La terciarización de la actividad económica 17.3 Tipología de servicios 17.4 Sector de servicios y estado de bienestar 17.5 Marx y las clases medias 17.6 Post-marxismo y clases medias 17.7 “White Collar”: El desarrollo de las clases medias 2. Objetivos La terciarización de la economía fue anunciada a finales de los años 60 tanto por Daniel Bell como por Alain Touraine. Esta lección empieza examinando el diagnóstico de los dos eminentes sociólogos. A continuación, se examina el proceso de terciarización y su distinto nivel de desarrollo en diferentes sociedades avanzadas. A partir de esta diferenciación, se exploran las implicaciones del sector servicios sobre el estado de bienestar, utilizando la obra de Esping-Andersen como apoyo teórico. Esta lección aborda también el fenómeno paralelo de la mesocratización de la sociedad. Se examina primero el papel de las clases medias en las literaturas marxista y postmarxista. A continuación, se describe el desarrollo de las clases medias, resaltando el distinto ritmo de desarrollo de lo que se ha dado en llamar “viejas” y “nuevas” clases medias. 3. Conceptos clave Sociedad postindustrial. Sector de servicios tradicional y sector de servicios postindustrial. “Viejas” y “Nuevas” clases medias. 4. Bibliografía 1.Juan Díez Medrano, Estructura y cambio social (Lecturas) (pp. 55-60) 2.Daniel Bell, El advenimiento de la sociedad postindustrial, Alianza Editorial, Madrid, 1976 3.Manuel Castells, La era de la información, 3 vols. Alianza Editorial, Madrid, 1996-1998 3.Gosta Esping-Andersen, Fundamentos sociales de las sociedades postindustriales, Ariel, Barcelona, 2000 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 18. Título: Desempleo estructural y trabajo de la mujer 1. Contenido 18.1 Globalización y paro estructural 18.2 La evolución del desempleo en las sociedades avanzadas 18.3 Tipología de desempleo en las sociedades avanzadas 18.4 Segregación ocupacional por género e igualdad de género 18.5 Tipología de modelos de segregación ocupacional por género 2. Objetivos Esta lección trata de nuevo dos temas de estratificación interrelacionados. El desempleo estructural en las sociedades avanzadas es predominantemente un desempleo femenino y las fluctuaciones en el nivel de empleo afectan más a las

17

Page 18: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

mujeres que a los varones. El fenómeno del paro estructural en las sociedades avanzadas es relativamente reciente. Esta lección aborda sus causas y sus distintas manifestaciones en el mundo desarrollado. Se analizan en esta lección las relaciones entre paro estructural, terciarización de la economía y participación laboral de la mujer. La participación de la mujer en el mercado laboral es posiblemente el factor clave en la explicación de las transformaciones de la familia, el paro estructural, el envejecimiento de la población y la crisis del estado de bienestar. En esta lección se examina su evolución histórica y se realiza un análisis comparativo de varios modelos de participación de la mujer en el mercado de trabajo. 3. Conceptos clave Paro estructural. Modelos de desempleo. Segregación por género. Tasa de participación laboral de la mujer. 4. Bibliografía 1.Juan Díez Medrano, Estructura y cambio social (Lecturas) (pp. 60-65) 2. Mario Buti, Lucio Pench, Paolo Sestito, European Unemployment: contending theories and institutional complexities. European University Institute, Robert Schuman Center, Florence, 1998. 3.Duncan Gallie y Serge Paugam, Welfare regimes and the experience of unemployment in Europe, Oxford University Press, New York, 2000. 4. Laura Frader y Sonya Rose, Gender and class in modern Europe, Cornell University Press, Ithaca, 1996. 5. Maria Charles, “Cross-National Variation in Occupational Sex Segregation,” American Sociological Review 57: 483-502. 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 19. Título: Desigualdad económica y movilidad social 1. Contenido 19.1 Kuznets y Lenski 19.2 La medición de la desigualdad 19.3 Tendencias y tipología de desigualdad económica en las sociedades

avanzadas 19.4 Movilidad social: Tesis de Lipset-Zetterberg 19.5 Movilidad social: Tesis de Featherman, Jones, Hauser 19.6 Movilidad social: El proyecto CASMIN 2. Objetivos Se habla mucho hoy en día del aumento de las desigualdades en las sociedades avanzadas contemporáneas. Esta lección examina este tema desde las perspectivas de la desigualdad de ingresos y la movilidad social. El punto de partida son las tesis de Kuznets y Lenski sobre la evolución de la desigualdad en las sociedades avanzadas. A continuación se contrastan estas tesis con la evolución real de la desigualdad económica en las últimas dégicas. Este contraste permite la distinción entre dos grupos principales de países, según el incremento observado en sus niveles de desigualdad en los últimos años. La movilidad social se examina a partir de las tesis más debatidas a nivel teórico.l 3. Conceptos clave

18

Page 19: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

Indice de Gini. Movilidad absoluta y relativa. Fluidez social. Modelos de movilidad social y de desigualdad de ingresos. 4. Bibliografía 1.Juan Díez Medrano, Estructura y cambio social (Lecturas) (pp. 65-72) 2.Simon Kuznets, “Economic Growth and Income Inequality”, American Economic Review, 1955. 3.Gerhard Lenski, Power and Privilege: A Theory of Social Stratification, MacGraw-Hill, New York, 1966 4.François Nielsen, “Income Inequality and Industrial Development: Dualism Revisited,” American Sociological Review 59, 5: 654-677, 1994 5. José María Maravall, Los resultados de la democracia, Alianza Editorial, Madrid, 1995 6. Harry Ganzeboom, Donald Treiman y Wout Ultee, “Comparative Intergenerational Stratification Research: Three Generations and Beyond,” Annual Review of Sociology 17: 277-302, 1991 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 20. Título: Matrimonio y fecundidad 1. Contenido 20.1 Evolución del tamaño promedio de los hogares 20.2 Descenso de la fecundidad y reducción del tamaño de los hogares 20.3 Retraso en la edad al matrimonio y Descenso de la fecundidad 20.4 La cohabitación 2. Objetivos Esta lección examina una de las grandes transformaciones recientes en la estructura de los hogares de las sociedades avanzadas: la disminución de su tamaño. El análisis de este fenómeno parte de una descripción histórica, a la que sigue una discusión sobre las causas del descenso de la fecundidad subyacente. Además, la lección explora la difusión de la cohabitación y su significado social. 3. Conceptos clave Estructura del Hogar. Tasas de Fecundidad. Tasas de Matrimonios. Cohabitación. 4. Bibliografía 1.Juan Díez Medrano, Estructura y cambio social (Lecturas) (pp. 72-77) 2. Françoise Prioux, “Fertility and Family Size in Western Europe,” Population: An English Selection, 2: 141-161, 1990 3. Louis Roussel, “Mariages et divorces. Contribution à une analyse systématique des modèles matrimoniaux,” Population 6: 1025-1040. 4.Kathleen Kiernan, “Cohabitation in Western Europe,” Population Trends 96: 25-32, 1999 5.Teresa Castro Martín, “Pautas recientes en la formación de pareja,” Revista Internacional de Sociología 23: 61-94. 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Lección 21. Título: Nuevos Hogares

19

Page 20: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

1. Contenido 21.1 Divorcio y hogares monoparentales—Evolución histórica 21.2 Divorcio y hogares monoparentales—Diferencias entre países 21.3 Hogares unipersonales: ¿Viudedad u opción personal? 21.4 La evolución del porcentaje de hogares unipersonales en las sociedades avanzadas 2. Objetivos Esta lección examina el aumento reciente en el porcentaje de hogares monoparentales. Este aumento está íntimamente relacionado con el aumento de las tasas de divorcio de los últimos treinta años en las sociedades avanzadas. Se examinan tanto la evolución reciente de las tasas de divorcio como las diferencias entre países. Además, la lección analiza la difusión de hogares unipersonales. Su aumento responde a una lógica compleja en la que intervienen tanto la propensión de las personas viudas a vivir sólos en lugar de con parientes y la elección personal de los individuos. Finalmente, la lección aborda el análisis de la evolución en el porcentaje de hogares unipersonales en distintas sociedades avanzadas. 3. Conceptos clave Hogar monoparental. Hogar unipersonal. Divorcio. Individualismo. 4. Bibliografía 1.Juan Díez Medrano, Estructura y cambio social (Lecturas) (pp. 72-77) 2. Ulrich Beck, The Risk Society: Towards a New Modernity, Sage Publications, Newbury Park, 1992. 3. Gunnar Andersson, “Dissolution of Unions in Europe: A Comparative Overview,” MDIDR Working Paper WP 2003-2004 5. Temporalización Todas las lecciones tendrán una duración aproximada de 1-2 sesiones de clase. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Funcionamento del curso 1. Materiales para la asignatura La asignatura se imparte a lo largo del primer semestre a razón de tres clases semanales de dos horas (lunes de 12 a 14 h., miércoles y viernes de 10 a 12 h.). La mayor parte del contenido del programa de la asignatura se puede seguir a partir del manual no publicado escrito por Juan Díez Medrano y titulado Estructura y cambio social. El resto del material de lectura será asignado lección por lección tal como aparece descrito en el programa. 2. Tutorías Los estudiantes interesados pueden acudir a la hora de atención al alumno a la oficina del profesor de la asignatura (torre 4, primer piso, los lunes de 11 a 12 h.). Los alumnos también pueden concertar entrevistas con el profesor, si así lo desean. Finalmente, los alumnos pueden dirigirse siempre al profesor de la asignatura a la dirección de e-mail siguiente: [email protected]. Para cuestiones administrativas, los alumnos pueden acudir a la secretaría del departamento de teoría sociológica (torre 4, primer piso, tel: 402.18.01) o al consejo de estudios (torre 6, primer piso, tel.: 402.18.33).

20

Page 21: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

3. Lectures obligatòries Las únicas lecturas obligatorias son aquellas incluidas en el texto Estructura y cambio social, del profesor Juan Díez Medrano. No obstante, la nota final de curso se verá en parte influida por el conocimiento que muestren los alumnos del material contenido en las lecturas recomendadas.

4. Organización del curso. Los alumnos pueden escoger en las dos primeras semanas entre tres maneras de realizar la asignatura: Módulo A: implica la asistencia regular a clase. El alumno recibirá 15 puntos sobre cien de la nota final por asistir a todas las clases menos un máximo de tres ausencias no justificadas. Son ausencias justificadas aquellas debidas a causa médica, causa familiar grave, huelgas de transporte, u otro motivo excepcional a justificar ante el profesor. Superar las tres ausencias no justificadas no implica perder los 15 puntos de asistencia pero impide llegar a ese máximo. Una segunda base de la evaluación final será la presentación de lecturas en clase. Todos los alumnos deberán realizar alguna presentación, en grupos de un máximo de tres personas. Esta prueba se valorará sobre un máximo de 20 puntos. La tercera base de la evaluación será un examen parcial referido a la primera mitad del curso y un examen final referido al contenido de todo el curso. El examen parcial se puntuará sobre 15 puntos y el final sobre 50 puntos. Módulo B: Implica la eliminación de los requerimientos de asistencia a clase y de realizar una presentación. Los alumnos deberán presentarse sin embargo tanto al examen parcial como al examen final. El examen parcial representará un 35% de la nota final y el examen final representará un 65% de la nota final. Módulo C: Implica la posibilidad de realizar únicamente el examen final en base al programa y la bibliografía general de la asignatura. Este examen se puntuará sobre 100 puntos. VINCULACIONES CON OTRAS ASIGNATURAS DEL PLAN DE ESTUDIOS Esta asignatura mantiene conexiones directas con las siguientes asignaturas: 1. Las correspondientes al área de estructura social:

A. Estructura social de las sociedades avanzadas B. Estructura social de España y Cataluña

2. Además, existen lazos importantes con otras asignaturas de primer o segundo ciclo como son Historia Política y Social Contemporánea, Sociología de la Familia, Sociología Económica, Sociología de la Religión, Sociología de la Ciencia, Sociología de la Educación, Teoría Sociológica Clásica, Teoría Sociológica Contemporánea, Movimientos Sociales, Sociología de la Mujer, Sociología de la Familia y Sociología de la Cultura.

21

Page 22: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

NOM ASSIGNATURA: Estructura i canvi de les societats

Grup de tarda Professor: Salvador Aguilar

Ensenyament: Llic. De Sociologia Departament : Teoria Sociològica

Curs 2005-2006 TEMARI OPERATIU per al curs 2005-2006 Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI: CONCEPTES I TEORIES 1. Les formes d'organització social a la història 2. Els conceptes d'estructura i d'estructura social 3. Els conceptes de persistència i canvi social 4. La metàfora del creixement: el pensament social occidental i la teoria del desenvolupament 5. Teories sociològiques sobre l'estructuració i el canvi socials Part II • PARADIGMES D'ESTRUCTURACIO I CANVI A LES SOCIETATS MODERNES. 6. El procés de la modernització capitalista i la formació de les actuals "societats avançades" de l'OCDE 7. Revolucions i contrarevolucions. Les revolucions socials del segle XX i la modernització no capitalista 8. Redemocratitzacions i transicions a la democràcia 9. El col.lapse del "model soviètic" (1989) i l´incipient consolidació de l'"estalinisme de mercat". Les societats "postcomunistes" 10. El pas de les societats industrials a les postindustrials 11. El canvi social en curs. 1973-2005: la segona "gran transformació", la crisi de la modernitat i el procés de globalització. Tendències de persistència i canvi social per al nou segle, especialment després de l'atemptat del 11 de setembre de 2001 i la Guerra d’Irak de 2003.

22

Page 23: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

PART I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI: CONCEPTES I TEORIES

Lliçó 1. Títol: Les formes d'organització social a la història 1. Contingut

1.5 Canvi, persistència, evolució: nocions introductòries 1.6 Tipologies sociològiques de les societats humanes

A. Dos tipus generals de societat: societats premodernes o tradicionals versus societats modernes

B. Tipologia específica: les formes d’organització social a la història 2. Objectius L’objecte d’aquesta lliçó inicial és posar en relleu quines són les bases materials que propicien que els pensadors i científics socials puguin “pensar” el canvi social; i no solament aquest, sinò el seu element antinòmic, la persistència (dels entramats socials, de les societats). Aquestes bases materials les coneixem com a resultat dels estudis de sociòlegs de la història, historiadors, arqueòlegs i paleontòlegs pel que fa els diferents tipus de comunitats humanes que la especie ha estat capaç de dissenyar i assajar (segon objectiu). Abans que res, però, i per a assolir aquests objectes, explorarem la noció de “societat” (tercer objectiu). 3. Conceptes clau Macrosociologia. Persistència. Canvi social. Canvi societari. Tipus de canvi. Societat. Formes d’organització social. 4. Bibliografia 1. Salvador Aguilar, Ordre i desordre: manual d'estructura i canvi de les societats, vol. I, cap. 1 (pp. 27-45) i cap. 2 (pp. 47-64), Ed. Hacer, Barcelona 2001. (Una bibliografia més completa es pot trobar a les pp. 215-218 i 337-338 d’aquest Manual.) 2. Salvador Aguilar i Salvador Giner, “Macrosociología: modernización, historia, evolución”, capítol 19 de S. Giner (comp.), Teoría sociológica moderna, Ariel, Barcelona 2003. 3. Barrington Moore Jr., Principios de la desigualdad social y otros ensayos. Ensayos sobre moral económica y desigualdad, Hacer, Barcelona 2005. 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Lliçó 2. Títol: Els conceptes d'estructura i d'estructura social 1. Contingut 2.1 Prolegòmens 2.2 El perquè dels conceptes d’”estructura” i “estructura social” 2.3 Contingut del concepte d’”estructura social” 2. Objectius Estructura és un terme imprescindible a tota ciència. I estructura social també ho és per a les ciències humanes. L’objecte bàsic de la lliçó és donar als

23

Page 24: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

conceptes un tractament sistemàtic i útil per a la investigació social que els allunyi de la noció corrent, impressionista i poc precisa. 3. Conceptes clau Estructura. Estructura social. “Perspectiva de l’estructura”. 4. Bibliografia 1. Salvador Aguilar, Ordre i desordre: manual d'estructura i canvi de les societats, vol. I, cap. 3 (pp. 79-105) i cap. 10 (pp. 316-325), Ed. Hacer, Barcelona 2001. (Una bibliografia més completa es pot trobar a les pp. 215-218 i 337-338 d’aquest Manual.) 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 3. Títol: Els conceptes de persistència i canvi social 1. Contingut 3.1 L’antinomia persistència-canvi social 3.2 La conceptualització del canvi a la sociologia 3.3 Tipologia bàsica dels processos de canvi macrosocial 3.4 Contra l’evolucionisme: el model de Nisbet per a l’estudi del canvi social 3.5 Com pensar el canvi social 2. Objectius L’objecte bàsic de la lliçó es doble. D’una banda, veure cóm el pensament i les ciències socials s’han apropat a la comprensió dels fenòmens –antitètics- de l’estructuració (que genera persistència i durabilitat en les comunitats humanes) i el canvi (que genera discontinuitats); i els conceptes que han establert. En fer-ho, donar també un sentit sistemàtic i precís a les nocions que manegem en la macrosociologia, en concret les de persistència i canvi. El segon objectiu és derivar de les nocions teòriques les variants històriques específiques (com ara les revolucions socials) minjançant les quals les societats modernes han practicat el canvi macrosocial. 3. Conceptes clau Estructuració. Reestructuració. Desestructuració. Canvi macrosocial. Canvi dins del sistema. Canvi de sistema o de tipus. Canvi evolutiu. Canvi espasmòdic. Societats unitàries i societats segmentades. 4. Bibliografia 1. Salvador Aguilar, Ordre i desordre: manual d'estructura i canvi de les societats, vol. I, cap. 5 (pp. 135-158), Ed. Hacer, Barcelona 2001. (Una bibliografia més completa es pot trobar a les pp. 215-218 i 337-338 d’aquest Manual.) 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 4. Títol: La metàfora del creixement: el pensament social occidental i la teoria del desenvolupament 1. Contingut

24

Page 25: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

4.1 Metàfores 4.2 La metàfora del creixement i el “desarrollisme” 4.3 La demolició contemporània de la metàfora del creixement 2. Objectius L’objecte de la lliçó és presentar quina ha estat la reacció del pensament social i de la teoria social davant el fet (lliçons prèvies) que hi ha una sequència de formes diverses d’organitzar les comunitats humanes al llarg de la història. En la lliçó l’atenció es centra en la interpretació d’aquest fet, que s’origina a la filosofia grega clàssica, basada en metàfores organicistes i la concepció del canvi social com un trajecte de desenvolupament progressiu. Aquesta interpretació impregna també la teoria sociològica fins a temps recents. 3. Conceptes clau Metàfora. Desenvolupament. Immanència. Progrés. Direccionalitat històrica. Sociologia històrica. 4. Bibliografia 1. Salvador Aguilar, Ordre i desordre: manual d'estructura i canvi de les societats, vol. I, cap. 7 (pp. 219-245), Ed. Hacer, Barcelona 2001. (Una bibliografia més completa es pot trobar a les pp. 215-218 i 337-338 d’aquest Manual.) 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 5. Títol: Teories sociològiques sobre l'estructuració i el canvi socials 1. Contingut 5.1 La teoria basada en el conflicte: Karl Marx. 5.2 La teoria basada en el consens: Durkheim i el funcionalisme modern 2. Objectius L’objecte de la lliçó és presentar, més enllà dels conceptes i teories específiques que s’han anat introduint, una selecció de les principals teories (completes, omnicomprensives) sobre l’estructuració i el canvi. Les més influients, el paradigma conflictivista (exemplificat en l’aportació de Marx a una teoria de l’estructura social) i el funcionalista (exemplificada en les propostes de Durkheim i Parsons). 3. Conceptes clau Mode de producció. Forces productives. Relacions de producció. Superestructura. Classe en sí. Classe per a sí. Teoria de la història. Sociologia estructural. Teoria clàssica de la modernització. Neoevolucionisme. Subsistemes d’acció. Funció. Disfunció. Tensió inherent. 4. Bibliografia 1. Salvador Aguilar, Ordre i desordre: manual d'estructura i canvi de les societats, vol. I, cap. 8 (pp. 247-290), Ed. Hacer, Barcelona 2001. (Una bibliografia més completa es pot trobar a les pp. 215-218 i 337-338 d’aquest Manual.) 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe.

25

Page 26: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

------------------------------------------------------------------------------------------------ PART II - PARADIGMES D'ESTRUCTURACIO I CANVI A LES SOCIETATS MODERNES Lliçó 6. Títol: El procés de la modernització capitalista i la formació de les actuals "societats avançades" de l'OCDE 1. Contingut 6.1 Esboç històric de la formació del capitalisme 6.2 Clarificació terminològica: “modern”, “modernització”, “modernitat”, “modernisme” 6.3 Els arguments de l’evolucionisme multilineal a la sociologia i les tres rutes cap a la modernitat. La formació de la ruta 1 (capitalisme industrial + democràcia liberal) 6.4 Els canvis socials més característics de la modernització capitalista democràtica. 2. Objectius L’objecte de la lliçó és presentar els arguments més solvents de la ciència social sobre l’impacte de la modernitat sobre la història de les societats europees i les tres respostes socio-estructurals que han generat els intents de materialitzar les seves nocions centrals: el capitalisme industrial democràtic; el capitalisme industrial no democràtic (els feixismes); i la via industrialitzadora soviética, a la vegada no capitalista i no democràtica. El capítol se centra en la primera. 3. Conceptes clau Industrialització. Urbanització. Asociació modernitat-capitalisme. Mercat. Societat de mercat. Pensament social modern. 4. Bibliografia 1. R. Bendix, Trabajo y autoridad en la industria, Ed. Eudeba, Buenos Aires, esp. capítol 7 ("Industrialización, ideologías y estructura social"). 2. Salvador Giner, Sociología, nova versió revisada i ampliada, Ed. Península, Col. Nexos, 1oª edició, Barcelona novembre 1993, capítol 9 ("Cambio social en las sociedades modernas"). 3. S.N. Eisenstadt, Ensayos sobre el cambio social y la modernización, Tecnos, Madrid 1970. 4. D. Harrison, The sociology of modernization and development, Unwin Hyman, Londres 1988. 5. Tony Spybey, Social change, development and dependency: modernity, colonialism and the development of the West, Polity, Londres 1992 6. Massimo Livi-Bacci, Historia mínima de la población mundial, Ariel, Barcelona 1990. 7. Massimo Livi-Bacci, Ensayo sobre la historia demográfica europea, Ariel, Barcelona 1988. 8. Barrington Moore Jr., Los orígenes sociales de la dictadura y la democracia, Península, Barcelona 1982. 9. Barrington Moore, La injusticia: bases sociales de la obediencia y la rebelión, UNAM, Mèxic 1989. 10. Barrington Moore, Autoridad y desigualdad bajo el capitalismo y el socialismo, Alianza Ed., Madrid 1990. 11. Barrington Moore, Moral purity and persecution in history, Princeton University Press 2000 (traducció castellana a Paidós, Barcelona 2001). 12. Eva Etzioni-Halevy, Social change: the advent and maturation of modern society, Routledge, Londres 1981. 13. Teresa Carnero (ed.), Modernización, desarrollo político y cambio social, Alianza Ed., Madrid 1992. 14. J. Benedicto i María Luz Morán (eds.), Sociedad y política, Alianza Ed. 1995, capítols varis, esp.: a. Enrique Gil Calvo, "Modernización y cambio sociopolítico", cap. 11. b. Ludolfo Paramio, "Democracia y sociedad industrial", cap. 5. c. Ramón Ramos, "La formación histórica del Estado nacional", cap. 2. 15. Immanuel Wallerstein, El moderno sistema mundial (tres volums apareguts, una part d'ells en castellà a Siglo XXI Ed., Madrid). 16. Giovanni Arrighi, El largo siglo XX: dinero y poder en los orígenes de nuestra época, Akal, Madrid 1999. 17. Giovanni Arrighi i Beverly J. Silver, Caos y orden en el sistema-mundo moderno, Akal, Madrid 2001. 18. Charles Tilly, Coerción, capital y los Estados europeos 990-1990, Alianza Ed., Madrid 1992.

26

Page 27: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

19. William H. McNeill, La búsqueda del poder: tecnología, fuerzas armadas y sociedad desde el 1000 d.C., Siglo XXI, Madrid 1988. 20. Eric Jones, El milagro europeo: entorno, economía y geopolítica en la historia de Europa y Asia, Alianza Ed., Madrid 1994. 21. Marshall Berman, Todo lo sólido se desvanece en el aire: la experiencia de la modernidad, Siglo XXI, Madrid 1986. 22. Göran Therborn, Between sex and power. Family in the world, 1900-2000, Routledge, Londres 2004. 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 7. Títol: Revolucions i contrarevolucions. Les revolucions socials del segle XX i la modernització no capitalista 1. Contingut 7.1 Nocions bàsiques sobre el canvi espasmòdic: casos clàssics, definicions i aspectes enigmàtics del fenomen.

7.2 Revolucions: les teories clàssiques i la renovació teòrica contemporània. 7.3 Un model d’estudi empíric de les revolucions. 7.4 Contrarrevolucions. 7.5 La teoria, després de 1968 i 1989. 7.6 Les revolucions socials del segle XX: les societats de model soviètic.

2. Objectius L’objecte de la lliçó és doble. Primer, revisar la substantiva aportació de la sociologia al coneixement dels fenòmens revolucionaris i contrarevolucionaris, dos mecanismes clàssics de canvi macrosocial a la era moderna. Segón, específicament, aprofondir en el trajecte històric de les revolucions socials de model soviètic, així com els trets distintius de la forma d’organització social, rival de l’analitzada en la lliçó previa, que generaren. 3. Conceptes clau Revolució. Contrarrevolució. Extremisme polític. 4. Bibliografia 1. Theda Skocpol, Los Estados y las revoluciones, Fondo de Cultura Económica, Mèxic 1986. 2. Theda Skocpol, Social revolutions in the modern world, Cambridge Univ. Press 1994. 3. Ellen K. Trimberger, Revolution from above: military bureaucrats and development in Japan, Turkey, Egypt, and Peru, Transaction, New Brunswick 1978. 4. Charles Tilly, Las revoluciones en Europa, Crítica, Barcelona 5. Jack A. Goldstone, Revolution and rebellion in the early modern world, University of California Press, Berkeley 1991 6. Crane Brinton, Anatomía de la revolución, Aguilar, Madrid 1958. 7. Salvador Giner, Sociología, nova versió revisada i ampliada, Ed. Península, Col. Nexos, 1oª edició, Barcelona novembre 1993, capítol 8 ("El conflicto social"). 8. Salvador Giner, "La revolución", id. (27) pp. 214-230 (versió ampliada: capítol 13 de J.F. Marsal i B. Oltra (eds.), Nuestra sociedad: introducción a la sociología, Vicens Vives, Barcelona 1980). 9. Anthony Giddens, "Revoluciones y movimientos sociales", capítol 19 de Sociología, Alianza Editorial, Madrid 1991. 10. John Rex, El conflicto social, Siglo XXI, Madrid 1985. 11. André Decouflé, Sociología de las revoluciones, Oikos Tau, Barcelona 1975. 12. Eric Hobsbawm, Rebeldes primitivos, Crítica, Barcelona. 13. Henry Landsberger (ed.), Rebelión campesina y cambio social, Crítica, Barcelona 1978. 14. Norman Cohn, En pos del milenio, Alianza Editorial, Madrid 1981. 15. Arno Mayer, La persistencia del Antiguo Régimen, Alianza Editorial, Madrid 1984. 16. Arno Mayer, Dynamics of counterrevolution in Europe, 1870-1956: an analytic framework, Harper, Nova York 1971. 17. P. Calvert, Revolution and counter revolution, Open University Press1990 18. Hannah Arendt, Sobre la revolución, Alianza Ed., Madrid 1990.

27

Page 28: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

19. Michael Kimmel, Revolution: a sociological interpretation, Polity, Londres 1990. 20. Roy Portes i Mikulas Teich (eds.), La revolución en la historia, Crítica, Barcelona 1990. 21. Noel Parker, Revolutions and history, Polity 1999 22. Ralph Turner, "Comportamiento colectivo", capítol 6 de R.E.L. Faris (ed.), La vida social. Tratado de sociología III, Hispano Europea, Barcelona 1976. Lewis Killian, "Los movimientos sociales", capítol 7 de R.E.L. Faris (ed.), La vida social. Tratado de sociología III, Hispano Europea, Barcelona 1976. 23. Edward Thompson, "La economía 'moral' de la multitud en la Inglaterra del siglo XVIII", a Tradición, revuelta y consciencia de clase, Crítica, Barcelona 1979, pp. 62-133. 24. Erik Neveu, Sociología de los movimientos sociales, Hacer, Barcelona 2002. 25. Carmen González, "Revoluciones y transiciones a la democracia: dos formas de cambio político", cap. 12 de J. Benedito i María Luz Morán (eds.), Sociedad y política, Alianza Ed. 1995. 26. Mervyn Matthews, Clases y sociedad en la Unión Soviética, Alianza Ed., Madrid 1987. 27. E.H. Carr, Historia de la Rusia soviética, diversos volums, Alianza Ed., Madrid. 28. Barrington Moore, Los orígenes sociales de la dictadura y la democracia, Península, Barcelona 1982, capítol 9 i Epileg. 29. Orlando Figes, La revolución rusa, EDHASA, Barcelona 2000. 30. Michael Voslensky, La nomenklatura: los privilegiados en la URSS, Argos-Vergara, Barcelona 1981. 31. Milovan Djilas, La nueva clase: un análisis del régimen comunista, EDHASA, Barcelona 1957. 32. Paul Sweezy, “Revolución desde arriba: la URSS en los años veinte (los orígenes históricos de la nueva clase dominante)”, en Revista Mensual/Monthly Review, vol. 2, nº 1-2, julio-agosto 1978, pp. 19-35. 33. Paul Sweezy, “La sociedad postrevolucionaria”, en Revista Mensual/Monthly Review, vol. 4, nº 9, pp. 45-61.

5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 8. Títol: Redemocratitzacions i transicions a la democràcia 1. Contingut 8.1 Terminologia: les diferències entre “democratització”, “redemocratització” i “transició política”. 8.2 Casos empírics de transició política.

8.3 Teories sobre les transicions 8.4 La transició espanyola

2. Objectius Hi ha una extensa literatura a les ciències socials sobre els fenòmens de transició. L’objectiu doble de la lliçó és, primer, familiaritzar l’alumnat amb aquesta literatura i posar en context històric l’aparició recent del fenomen; i segon, sobre aquesta base, mirar d’iluminar l’història recent espanyola des de la perspectiva socio-estructural. 3. Conceptes clau Democratització. Poliarquia. Oligarquia. Redemocratització. Transició política. 4. Bibliografia 1. Samuel Huntington, La tercera ola: la democratización a finales del siglo XX, Paidós, Barcelona 1994. 2. Dankwart Rustow, "Transitions to democracy: toward a dynamic model, Comparative Politics, abril 1970. 3. José María Maravall, Los resultados de la democracia: un estudio del sur y del este de Europa, Alianza Ed., Madrid 1995. 4. Guillermo O'Donnell, Philippe Schmitter i altres, Transiciones desde un gobierno autoritario: 1. Europa meridional; 2. América Latina; 3. Perspectivas comparadas; i 4. Conclusiones tentativas sobre las democracias inciertas, Paidós, Barcelona 1991. 5. Adam Przeworski, "La democracia como resultado contingente de los conflictos", a Zona Abierta 39-40, 1986, pp. 1-25. 6. Juan J. Linz, La quiebra de las democracias, Alianza Ed., Madrid 1989 7. Michel Dobry, Sociología de las crisis políticas, CIS, Madrid 1988. 8. Adam Przeworski, Democracia y mercado: reformas políticas y económicas en la Europa del Este y América Latina, Cambridge University Press, 1995.

28

Page 29: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

9. Luis Carlos Bresser, J. M. Maravall i Adam Przeworski, Las reformas económicas en las nuevas democracias: un enfoque socialdemócrata, Alianza Ed., Madrid 1995. 10. Juan Linz i Alfred Stepan, Problems of democratic transition and consolidation. Sothern Europe, South America, and Post-Communist Europe, The Johns Hopkins University Press, Baltimore i Londres 1996. 11. D. McAdam, S. Tarrow i Ch. Tilly, Dinámica de la contienda política, cap. 6, Hacer, Barcelona 2005. 12. Salvador Aguilar i altres, “Notes on the economy and popular movements in the trasition”, capítol de Christopher Abel i N. Torrents (eds.), Spain: Conditional Democracy, Croom Helm, Londres 1984. 13. Salvador Aguilar, Entrada Transición política, a l’Enciclopedia Larousse, Planeta, Barcelona 1993. 5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 9. Títol: . El col.lapse del "model soviètic" (1989) i l´incipient consolidació de l'"estalinisme de mercat". Les societats postcomunistes 1. Contingut 9.1 Els motius de la fallida de les societats de model soviètic 9.2 Les “revolucions antirrevolucionaries” de 1989 i anys següents 9.3 L’”estalinisme de mercat” 9.4 El postcomunisme 2. Objectius El primer intent a gran escala de rivalitzar amb el trajecte de la modernització capitalista (lliçó 6) es configura al voltant de la revolució social que l’estalinisme desencadena a la URSS i societats sota la seva influència. 72 anys després, pel 1989, aquest model col.lapsa. L’objectiu d’aquesta lliçó consisteix a, primer, explicar per qué; segon, presentar els arguments de les ciències socials sobre la forma bàsica que pren el canvi de tipus (les “revolucions de vellut”); i tercer, donar a conéixer les pautes que organitzen les societats successores (les “postcomunistes”). 3. Conceptes clau Revolucions “de vellut”. Postcomunisme. Societats en transició. Noves democràcies. Anti-política. 4. Bibliografia 1. R. Dahrendorf, Reflexiones sobre la revolución en Europa, EMECE, Buenos Aires, 1991. 2. Manuel Castells, La nueva revolución rusa, Sistema, Madrid 1992. 3. Rafael Poch, Tres días de Agosto: golpe y revolución en la URSS, Ed. La Vanguardia, Barcelona 1991. 4. Robin Blackburn (ed.), Después de la caída, Ed. Crítica, Barcelona 1993. 5. T. Garton Ash, Los frutos de la adversidad, Planeta, Barcelona 1992. 6. T. Garton Ash, Historia del presente: ensayos, retratos y crónicas de la Europa de los 90, Tusquets, Barcelona 2000 7. R.M. Martín de la Guardia i G.A. Pérez Sánchez, La Unión Soviética: de la Perestroika a la desintegración, Istmo, Madrid 1995. 8. Enrique Fanjul, Revolución en la revolución: China, del maoísmo a la era de la reforma, Alianza Ed., Madrid 1994. 9. Claus Offe, Las nuevas democracias. Transición política y renovación institucional en los países postcomunistas, Ed. Hacer, Barcelona 2003. 10. Robert Skidelsky, El mundo después del comunismo, Ariel, Barcelona 1996. 11. Vladimir Tismaneanu, The revolutions of 1989, Routledge, Londres 1999. 12. Sonia Alonso. Elites y masas: un análisis de la Perestroika y las huelgas mineras, CIS, Madrid 2000. 13. Richard Sakwa. Postcomunismo, Ed. Hacer, Barcelona 2004. 14. Carlos Taibo, La explosión soviética, Espasa, Madrid 2000. 15. Piotr Sztompka, “Las lecciones de 1989 para la teoría sociológica”, en Zona Abierta 82-83, 1998. 16. Martin Hart-Lansberg i Paul Burkett, China, entre el socialismo real y el capitalismo, Hacer, Barcelona 2005.

5. Temporalització

29

Page 30: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 10. Títol: . El pas de les societats industrials a les postindustrials 1. Contingut 10.1 Les eres de la època contemporània: on situar el postindustrialisme.

10.2 Les innovacions de la era postindustrial: el terme “postindustrial” és equívoc.

10.3 Societat postindustrial i societat informacional.

2. Objectius Aquesta lliçó presenta els perfils bàsics de la transformació que a partir del anys seixanta del segle XX afecta als països de la OCDE (començant pels EEUU) i els transporta a allò que s’ha anomenat “societat postindustrial”. La lògica d’aquest canvi societari introdueix importants noves tendències estructurals en les societats industrials occidentals: la terciarització; el pes creixent de professionals i tècnics en la força de treball; el postmodernisme i d’altres. 3. Conceptes clau Postindustrialisme. Terciarització. Capitalisme del benestar. 4. Bibliografia 1. D. Bell, El advenimiento de la sociedad postindustrial, Alianza Ed., Madrid, 1976 2. Alain Touraine, La sociedad postindustrial, Ariel, Barcelona, 1969. Capítol de Presentació ("La sociedad programada y su sociología"); capítol 1 ("Antiguas y nuevas clases sociales"). 3. D. Bell, Las contradicciones culturales del capitalismo, Alianza Ed., Madrid, 1977. 4. Ronald Inglehart, El cambio cultural en las sociedades industriales avanzadas, CIS, Madrid 1991. 5. Ronald Inglehart, Modernización y posmodernización: el cambio cultural, económico y político en 43 sociedades, CIS, Madrid 2000. 6. R. Dahrendorf, Las clases sociales y su conflicto en la sociedad industrial, Rialp, Madrid, 1962. 7. R. Dahrendorf, El conflicto social moderno, Mondadori, Madrid, 1990. 8. R. Aron, 18 lecciones sobre la sociedad industrial, Seix Barral, Barcelona, 1971. 9. S.M. Lipset i R. Bendix, La movilidad social en la sociedad industrial , Buenos Aires 1967. 10. A. Giddens, La estructura de clases en las sociedades avanzadas, Alianza Ed., Madrid, 1991 11. J.I. Gershuny et al, La nueva economía de servicios. Las transformaciones del empleo en las sociedades industriales, M. de Trabajo, Madrid, 1988. 12. VV.AA., "La economía de los servicios en la sociedad postindustrial", Zona Abierta 65-66, Madrid 1993. 13. Manuel Castells, La ciudad informacional, Alianza Ed., Madrid 1995. 14. Manuel Castells, La era de la información, Alianza Ed., 3 vols., Madrid. 15. Gosta Esping-Andersen, Fundamentos sociales de las economías postindustriales, Ariel, Barcelona 2000. 16. Gosta Esping-Andersen, The three worlds of welfare capitalism, Polity, Londres 1990 (traducció castellana a Ed. Alfons El Magnànim, València).

5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Lliçó 11. Títol: . El canvi social en curs. 1973-2005: la segona "gran transformació", la crisi de la modernitat i el procés de globalització. Tendències de persistència i canvi social per al nou segle, especialment després de l'atemptat del 11 de setembre del 2001 i la Guerra d’Irak del 2003. 1. Contingut

30

Page 31: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

11.1 Història contemporània del sistema de societats: canvi de tendència a partir del 1973.

11.2 La crisi econòmica i de model social de mitjans dels setanta i les reaccions micro i macroeconòmiques induides.

11.3 El postmodernisme i les noves tendències del gust. 11.4 Revolució tecnològica. 11.5 Configuració d’un món unipolar que combina el capitalisme

desorganitzat amb una hegemonia militarista de ferro i unes democràcies electorals i mediàtiques.

2. Objectius L’època contemporània i el present històric s’estàn configurant com una era de grans canvis socials –però sembla que no societaris- mitjançant l’adició d’uns pocs grans impulsos. Un, la reacció macro i microeconòmica davant la depresió de mitjans dels setantes del segle XX i l’impacte de la globalització; dos, 1989 i la fi de la Guerra Freda; tres, la recuperació del paper hegemònic dels EEUU, sobre tot militar; quatre, la “tornada” del imperialisme, tal com deixen entendre les operacions angloamericanes a Afganistán i l’Irak pel 2003 (presentats com una reacció davant els atemptats del 11-S de 2001); cinc, la revolució informacional i la nova onada tecnològica; i sis, els nous modes postmodernistes i una certa crisi de la modernitat (o de la idea dominant d’aquesta a Occident). La lliçó 11 vol introduir l’alumnat en totes aquestes transformacions i reptes per tal de contribuir a entendre millor el món en que vivim ara mateix des de la perspectiva de l’estructuració i el canvi de les societats. 3. Conceptes clau Globalització. Postmodernitat. Treball precari. Neoliberalisme. Desregulació. Dualisme. Toyotisme. Neoimperialisme. Mediocràcia. 4. Bibliografia 1. Eric Hobsbawm, Historia del siglo XX, 1914-1991, Crítica, Barcelona 1995, Tercera Part 2. Francis Fukuyama, El fin de la Historia y el último hombre, Planeta, Barcelona 1992. 3. M. Albert, Capitalismo contra capitalismo, Ed. Paidós, Barcelona 1992. 4. L. Thurow, La guerra del siglo XXI, Vergara, Barcelona 1992. 5. Michael Hardt i Antonio Negri, Multitud. Guerra y democracia en la era del imperio, Paidós, Barcelona 2004. 6. F. Jameson, El posmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado, Ed. Paidós, Barcelona 1991. 7. F. Jameson, Teoría de la posmodernidad, Ed. Trotta, Madrid 1996. 8. Perry Anderson, Los orígenes de la postmodernidad, Anagrama, Barcelona 2000. 9. J. Habermas, J. Baudrillard et alii, La posmodernidad, Kairós, Barcelona 1985. 10. Ernest Gellner, Naciones y nacionalismo, Alianza Ed., Madrid 1988. 11. Ernest Gellner, Posmodernismo, razón y religión, Paidós, Barcelona 1994. 12. George Steiner, En el castillo de Barba Azul: aproximación a un nuevo concepto de cultura, Gedisa, Barcelona 1991. 13. Alain Touraine, Crítica de la modernidad, Ed. Temas de Hoy, Madrid 1993. 14. Alain Touraine, ¿Podremos vivir juntos? Iguales y diferentes, PPC, Madrid 1997. 15. Michael Renner, El empleo en una economía sostenible, Bakeaz-Cuadernos Worldwatch, Bilbao 1994. 16. Scott Lash i John Urry, The end of organized capitalism, Polity, Cambridge 1987. 17. Guy Standing, "La flexibilidad del mercado de trabajo y la inseguridad: hacia una estrategia distinta", cap. 18 de Renato Brunetta i C. Dell'Aringa (comps.), Relaciones laborales y resultados económicos, Ministerio de Trabajo, Madrid 1992, pp. 525-556. 18. M. Piore i Ch. Sabel, La segunda ruptura industrial, Alianza Ed., Madrid 1990. 19. Michael Piore, "Notas para una teoría de la estratificación del mercado de trabajo", capítol 8 de L. Toharia (Ed.), El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones, Alianza Ed., Madrid, 1983. 20. Enzo Mingione, Las sociedades fragmentadas, Ministerio de Trabajo, Madrid 1993. 21. A. Giddens, Consecuencias de la modernidad, Alianza Ed., Madrid 1994. 22. A. Giddens, La transformación de la intimidad. Sexualidad, amor y erotismo en las sociedades modernas, Cátedra, Madrid 1995. 23. A. Giddens, Más allá de la izquierda y la derecha: el futuro de las políticas radicales, Cátedra, Madrid 1996. 24. A. Giddens, "La mundialización de la vida social", cap. 16 de Sociología, Alianza Ed., Madrid 1991. 25. Antnony Giddens, La tercera vía, Taurus, Madrid 1998.

31

Page 32: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

26. Paul Kennedy, Hacia el siglo XXI, Plaza y Janés, Barcelona 1993. 27. Mike Featherstone (ed.), Global culture: nationalism, globalization and modernity, Sage, Londres 1992. 28. David Harvey, The condition of postmodernity: an enquiry into the origins of cultural change, Blackwell, Londres 1992 (traducció castellana a Amorrortu, B. Aires). 29. David Lyon, Postmodernidad, Alianza Ed., Madrid 1996. 30. Josep Picó (comp.), Modernidad y postmodernidad, Alianza Ed., Madrid 1988. 31. Giovanni Sartori, La democracia después del comunismo, Alianza Ed., Madrid 1993. 32. Lydia Morris, Dangerous classes: the underclass and social citizenship, Routledge, Londres 1996. 33. Manuel Castells, La Era de la información, 3 vols., Alianza Ed., Madrid 1996-1998. 34. Lester Thurow, El futuro del capitalismo, Ariel, Barcelona 1996. 35. Peter Drucker, La sociedad poscapitalista, Apóstrofe, Barcelona 1993. 36. Herbert Kitschelt, Peter Lange, Gary Marks i John Stephens (eds.), Continuity and change in contemporary capitalism, Cambridge University Press, Cambridge,1999. 37. André Gorz, Metamorfosis del trabajo, Ed. Sistema, Madrid 1995. 38. Bennet Harrison, La empresa que viene: la evolución del poder empresarial en la era de la flexibilidad, Paidós, Barcelona 1997. 39. Juliet Schor, La excesiva jornada laboral en Estados Unidos: la inesperada disminución del tiempo de ocio, Ministerio de Trabajo, Madrid 1994. 40. Richard Sennett, La corrosión del carácter: las consecuencies personales del trabajo en el nuevo capítalismo, Anagrama, Barcelona 2000. 41. Richard Sennett, El respeto. Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdad, Anagrama, Barcelona 2003. 42. Ulrich Beck, The brave new world of work, Polity, Cambridge 2000. (Traducció castellana a Ed. Paidós.) 43. Samuel Huntington, El choque de civilizaciones y la reconfiguración del orden mundial, Paidós, Barcelona 1997. 44. John Gray, Falso amanecer: los engaños del capitalismo global, Paidós, Barcelona 2000. 45. Colin Crouch, Social change in Western Europe, Oxford University Press, 1999. 46. Immanuel Wallerstein, Utopística, Siglo XXI, México; hi ha versió catalana. 47. Immanuel Wallerstein, Un futuro incierto, Libros del Zorzal, Buenos Aires 2003. 48. Immanuel Wallerstein, El declive del imperio americano (en prensa). 49. Alain Touraine et alii, Le grand refus. Réflexions sur la grève de décembre 1995, Fayard, Paris 1996. 50. Wu Ming, Esta revolución no tiene rostro, Acuarela, Madrid 2002. 51. S. Amin, N. Chomsky, A. Mayer, P. Sweezy, I. Wallerstein y otros, La segunda Guerra del Golfo: Irak, 2003; Monthly Review. Selecciones en castellano, nº 1, Hacer, Barcelona 2004. 52. S. Amin, John B. Foster, P. Gowan, H. Magdoff, P. Sweezy y otros, Neoimperialismo en la era de la globalización; Monthly Review. Selecciones en castellano, nº 2, Hacer, Barcelona 2004. 53. B. Epstein, M. Löwy, L. Panitch, J. Petras, I. Wallerstein y otros, Movimientos de resistencia al capitalismo global; Monthly Review. Selecciones en castellano, nº 3, Hacer, Barcelona 2005. 54. Michael Hardt i Antonio Negri, Imperio, Paidós, Barcelona 2002.

5. Temporalització Totes les lliçons tindràn una durada aproximada de 2-4 sessions de classe. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

32

Page 33: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

Funcionament del curs 1. Materials per a l'assignatura L'assignatura s'estén al llarg del primer semestre a raó de tres classes setmanals de 2 hores (dilluns, dimarts i dijous, 18-20 h.). La Part I del Programa es tracta al següent manual de l'assignatura: Salvador Aguilar Ordre i desordre: manual d'estructura i canvi de les societats, vol. I, Ed. Hacer, Barcelona 2001 Aquest text ha estat dissenyat per al seu ús a l'aula (utilitzant els dos semestres) i per evitar a l'alumne, almenys en gran part, prendre apunts durant les explicacions. Es prega portar-lo a classe perquè es farà ús continuat del Manual. Atès que l’assignatura està ara concentrada en un sol semestre es farà un ús selectiu del Manual, segons s’indica més avall; es recomana però que els i les alumnes que puguin, el llegeixin complet. El tractament de la Part II del Programa operatiu s'especifica més avall. Com a material introductori i general, es farà servir durant les primeres sessions de classe aquest breu text, que és per tant obligatòri: Salvador Aguilar i Salvador Giner “Macrosociología: modernización, historia, evolución”, capítol 19 de S. Giner (comp.), Teoría sociológica moderna, Ariel, Barcelona 2003. 2. Tutories La persona que ho necessiti no ha de dubtar a parlar amb el professor durant les hores d'atenció a l'alumne (al despatx 4115, torre 4, primer pis; tel.: 93.402.90.59) els dijous de 17 a 18 hores. Es poden fer consultes per e-mail al professor, activitat que fins i tot s’encoratja, però, atesa la poca infraestructura disponible, només podem atendre les que tinguin a veure amb el contingut de les classes. E-mail: [email protected] . Pel que fa qüestions administratives cal recórrer a la Secretaria del Departament de Teoria Sociològica (torre 4, primer pis, tel.: 402.18.01) o al Consell d’Estudis (torre 6, primer pis, tel.: 402.18.33). Per a qualsevol altra qüestió, cal recórrer a les hores d’atenció a l’alumne (tutoria) esmentades. 3. Lectures obligatòries Hi ha unes LECTURES OBLIGATORIES que són requisit per a l'avaluació final: A. Part I del Programa:

a) el Manual de l'assignatura citat a (1) en negreta; són obligatòris els següents capítols:

Tema 1 del Temari anterior = Capítol 1 del Manual. Tema 2 del Temari = Capítol 3 + pp. 316-327 del Manual. Tema 3 del Temari = Capítol 5 del Manual. Tema 4 del Temari = Capítol 7 del Manual. Tema 5 del Temari = Capítol 8 del Manual.

33

Page 34: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

b) el text de S. Aguilar i S. Giner citat a (1).

B. Pel que fa la Part II [LO= Lectura obligatòria]: (LO1) Llicó 6, lectura 6 de la Bibliografia citada (Berman), Introducció. (LO2) Lliçó 6, lectura 8 (Barrington Moore), Prefaci. (LO3) Lliçó 7, lectura 1 (Skocpol), cap. 1. (LO4) Lliçó 8, lectura 4 (O'Donnell i Schmitter), vol. 3, capítol 3 (Stepan). (LO5) Lliçó 9, lectura 2 (Castells), pp. 29-54. (LO6) Lliçó 10, lectura 1 (Bell), pp. 142-146. (LO7) Lliçó 11, lectura 19 (Piore), pp. 193-200. 4. Organització del curs. L’alumne o alumna pot triar entre tres maneres de fer l’assignatura: Mòdul A: implica l’assistència a les classes (dilluns, dimarts) per seguir les explicacions que allí es donen. Han d’assitir també a la sessió dels dijous, dedicada a un seminari, un dia sí i un altra no (s’alternen els temes I i II, a especificar durant les primeres sessions de classe) i fer algun treball relacionat amb aquest seminari i d’altres temes. De tot això s’informarà a l’aula. L’avaluació és múltiple i fins a cert punt continuada i, si es supera l’aprovat, no cal fer l’examen final. Mòdul B: implica treballar el Manual de l’assignatura i les lectures obligatòries que s’han especificat a (3), així com els apunts de les classes. És molt recomanable l’ús de les tutories per tal d’aprofitar millor les lectures. L’avaluació procedeix d’un examen final sobre aquests materials. La sessió dels dijous serveix per a portar a terme tasques fora de l’aula (cerca bibliogràfica; cerca per internet etc.). Per al cas de l’assistència intermitent a les classes (dilluns i dimarts) es recomana aquesta variant. Mòdul C: per a les persones que no poden assitir a classe, ni continuadament ni intermitent. Han de fer un treball escrit (fixat pel professor en una de les primeres sessions de tutoria) i passar un test de 10 preguntes senzilles sobre el programa (a preparar usant les lectures obligatòries de l’apartat 3). Si ambdues coses són satisfactòries l’alumne rep un aprovat. VINCULACIONS AMB ALTRES ASSIGNATURES DEL PLA D’ESTUDIS Aquesta assignatura manté connexions molt directes amb les següents assignatures: 1. Les corresponents a l’area d’estructura social:

A.Estructura social de les societats avançades B.Estructura social d’Espanya i Catalunya 2. El tema 6 del Programa original (“El problema de la causalitat del canvi: el paper del conflicte, l'acció col.lectiva i la innovació en la transformació de les societats”) inclou l’anàlisi de l’acció col.lectiva i els moviments socials. Per aquest motiu, i més en aquest curs acadèmic, que no inclou el tema 6 en el Programa operatiu, aquesta assignatura es complementa perfectament amb la optativa MOVIMENTS SOCIALS.

34

Page 35: NOM ASSIGNATURA Estructura i canvi de les … i canvi...ESTRUCTURA GENERAL DEL PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA Part I • LES SOCIETATS HUMANES, ENTRE LA PERSISTENCIA I EL CANVI. 1. Les

3. El tema 6 del Programa operatiu (“El procés de la modernització capitalista i la formació de les actuals ‘societats avançades’ de l'OCDE”) té el seu desenvolupament natural en l’assignatura optativa SOCIOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I LA COOPERACIÓ. I derivadament, en l’assignatura optativa SOCIETAT I ESTRUCTURA D’AMÉRICA LLATINA. 4. Finalment, hi ha una connexió indirecta però molt important amb l’assignatura de primer curs HISTÒRIA POLÍTICA I SOCIAL CONTEMPORÀNIA.

35