nombre: Silvia mondraómondraó mondagómondagó€¦ · El noi va treure el cap per la fines-tra....

A C A B A D O S

D I S E Ñ A D O R

E D I T O R

C O R R E C T O R

E S P E C I F I C A C I O N E S

nombre: Silvia

nombre: Iolanda, Patrizia

nombre:

Nº de TINTAS: 4/0

TINTAS DIRECTAS:

LAMINADO:

PLASTIFICADO:

brillo mate

uvi brillo uvi mate

relieve

falso relieve

purpurina:

estampación:

troquel

título: Dracs de gel

encuadernación:Rústica amb solapes

medidas tripa: 130 x 195 mm

medidas frontal cubierta: 132 x 195 mm

medidas contra cubierta: 132 x 195 mm

medidas solapas: 80 mm

ancho lomo definitivo: 9mm

OBSERVACIONES:

Fecha:

An

a G

alán

5Ana Galán va néixer a Oviedo i va passar la seva infantesa i joven-tut a Madrid. Ara viu a Nova York i en les poques ocasions que no està davant l'ordinador escrivint, contestant missatges de correu electrònic, parlant o descarre-gant-se fotos, es dedica a jugar i ensinistrar un gos del Labrador perquè algun dia es converteixi en un gran gos guia per a invi-dents.

www.anagalan.com

Javier Delgado va néixer a les Illes Canàries i ja amb quatre anys el fascinava plasmar en els seus dibuixos tot el que li venia al cap, sense adonar-se del pas del temps. El seu somni és arribar a ser director d'art de Pixar Ani-mation Studios.

Il·lustracions de Javier Delgado

Ana Galán

CRIES DE DRAC

DRACS de GEL

DR

ACS

de G

EL

www.estrellapolar.cat

mondragómondragóCRIES DE DRAC

mondragómondragó

Els lladres s’han endut vuit cries de drac de les dragoneres. Afortunadament, en Calet i els seus

amics els han seguit la pista i n’han recuperat sis. Ara estan desitjant continuar la missió, però

ha començat la setmana d’exàmens a l’escola! I quan s’acaba, es posa a ploure a bots i barrals! Cap d’ells no s’imagina quina mena de perills hauran d’afrontar aquesta vegada: fred, vent,

gel i rivals molt cruels. Seran prou valents i trobaran les cries abans que sigui massa tard?

Acompanya en Calet i el Mondragó

en la seva nova missió.

Al poble de Samaradó és tradició que, quan fan onze anys, a cada nen o nena se li assigni un drac. A en Calet li ha tocat, però, un drac ben diferent: el Mondragó.

El Mondragó no pot volar, es distreu amb molta facilitat, enso-pega tota l'estona… Tot i això, és molt aventurer i sempre se les enginya per salvar de més d'un problema el seu amo i millor amic, en Calet.

Amb ell i la seva colla, l'Arc, en Quasi i la Maig, viuràs divertides i interessants històries i coneixe-ràs un món ple de dracs voladors, castells amb fossat, perills i valen-tia, bons i dolents, i l'únic drac del regne que no pot volar però que, de ben segur, et farà riure:

el Mondragó!

mon

dra

góm

on

dra

gó

10210614

www.mondrago.es

Ana Galán

DRACSde GEL

Il·lustracions de Javier Delgado

T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 3T_Dragones de hielo / Dracs de gel v5.indd 3 5/2/18 15:205/2/18 15:20

© del text: Ana Galán, 2018© de les il·lustracions d’interior i de coberta: Javier Delgado Martínez, 2018© de la traducció: Ricard Bonmatí, 2018© de les característiques d’aquesta edició: Grup Editorial 62, s.l.u. Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 [email protected]

Primera edició: març del 2018

ISBN: 978-84-9137-506-7Dipòsit legal: B. 2.683-2018Imprès a Espanya

El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre és cent per cent lliure de clor i està qualifi cat com a paper ecològic.

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográfi cos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.


15

CAPÍTOL 1UNA SETMANA ESPANTOSA

En Calet estava esgotat. A l’escola,

havia estat la setmana més llarga,

amb exàmens cada dia i sense tenir

ni un sol minut per descansar. A més,

gairebé no havia pogut fer cas al po-

bre Mondragó, que frisava per sortir

a córrer i empaitar esquirols. Ni tan

sols havia tingut temps per anar a les

dragoneres amb els amics —en

Quasi, la Maig i l’Arc— i ajudar l’An-

ton a buscar les cries de drac que


16

continuaven en mans dels lladres! Ja

no podia més!

Exàmens, exàmens i més exàmens.

Uf!

De tota manera, li semblava, que li

havien anat bastant bé. Segurament

ho aprovaria tot, i potser fins trauria

bona nota a la classe de fisiologia de

dracs, la seva preferida! L’única de la

qual no estava segur era la de la classe

d’armes, del pervers professor Trabuc.


17

Des que ell i la Maig havien descobert

que estava al comandament de la

banda de lladres, en Calet no se sentia

segur a prop seu. Estaven gairebé

convençuts que en Trabuc no els ha-

via reconegut quan l'havien vist a la

cova, però la seva actitud amb ells era

cada cop més agressiva. Els fulminava

amb la mirada i fins els havia separat

el dia de l’examen perquè deia que, si

no, es copiarien. I en Calet no copiava

MAI! Podia no haver estudiat prou i

suspendre, però ell no copiava. El seu

pare l’hi havia advertit moltes vega-

des: «Quan copies, robes, no només

als altres, sinó també a tu mateix».

Per a en Calet un lladre era la persona

més repugnant del món, com ara els

nois que encara tenien els dos ous de

drac en el seu poder.

A en Calet li hauria agradat saber si

encara eren a les coves del Trol o, ara


18

que el seu amagatall havia estat desco-

bert, havien fugit a un altre lloc, com

havien fet quan els van enxampar al

castell d’en Wickenburg. Va pensar en

ells. Eren nois com ell, però vestien ro-

bes esparracades i estaven tan prims

que semblava que feia mesos que no

menjaven. D’on havien sortit? Com

havien acabat així?

El noi va treure el cap per la fines-

tra. Ara que començava una setmana

de vacances es posava a ploure! No

obstant això, ell era a l’habitació del

seu castell, ajagut al seu llit conforta-

ble, a recer de l’aigua i el fred de la

tardor. A la paret del davant, el seu

colom missatger reposava al barras-

tral, a prop de l’armadura ultralleuge-

ra de l’equip de les croades. Li arribava

una aroma deliciosa de la cuina. La

mare devia estar fent el sopar, i l’olor

li feia venir aigua a la boca. Sí, defini-


19

tivament, els seus amics i ell eren uns

privilegiats. Tenien una bona família i

una altra cosa genial: dracs voladors

com a fidels companys! Què més podia

demanar? Va mirar el seu drac, el

Mondragó, que, ajagut boca amunt al

terra de la cambra, roncava com un ós,

i va somriure en veure’l. En circums-

tàncies normals, el Mondragó no hau-

ria d’entrar al castell, perquè trencava

les coses amb la seva immensa cua i es

feia pipí! Però es trobaven enmig d’una

de les tempestes més fortes dels dar-

rers anys i a les dragoneres hi havia

goteres. Així que la seva mare li havia

donat permís perquè l’entrés a la cam-

bra. Però allà i prou!

Què més podia demanar? Bé, si el

Mondragó pogués volar, no estaria

malament..., pensava en Calet, enca-

ra que sabia que amb aquelles ales tan

petites i aquell cos tan gros, l’immens


20

animal no seria mai capaç d’alçar el

vol. Així i tot, el noi no el canviaria per

cap altre drac del món.

BARRABUUUUUUM!

Un tro enorme li va interrompre els

pensaments.

«Un altre dia sense sortir: quin rot-

llo», va pensar.

En Calet es va aixecar per agafar un

llibre especial que tenia a la taula: en

Rídel, un llibre parlant, molt savi, que

solia ajudar-los a completar les missi-

ons amb els seus missatges en clau. El

noi va tornar a estirar-se al

llit i va tocar les lle-

tres daurades del

títol. Li va semblar

que el llibre batega-

va. El va obrir i el va

fullejar. Les pàgines

estaven en blanc i no

semblava que aquest


21

cop tingués res a dir-li. En Calet va re-

clinar el cap sobre el coixí i es va que-

dar mirant el sostre.

—Ni en Rídel podrà ajudar-nos en

aquesta ocasió —li va dir al Mondragó—.

Com recuperarem els ous de drac?

On se’ls deuen haver emportat?

El Mondragó continuava roncant.

FLAIX!

La llum blanca i sobtada d’un llam-

pec va entrar a l’habitació i va il·lumi-

nar les parets.

Aquella resplendor va fer que el

Mondragó se sobresaltés. El drac es va

posar dret d’un bot i va córrer a ajeu-

re’s al costat d’en Calet.

—Escolta! Aquí no hi cabem tots

dos! —va exclamar en Calet, aixafat

pel cos de l’animal.

El Mondragó va ficar el cap sota el

coixí i va començar a tremolar.

—Doncs sí que ets valent! Tranquil,


22


23

que només és una tempesta —va afe-

gir tot donant-li copets al llom.

CLAC!

Es va sentir un altre soroll al castell.

Aquesta vegada no era pas un tro. Algú

havia obert la porta principal!

Qui s’atrevia a viatjar amb aquell

temporal?

En Calet es va aixecar del llit, va sor-

tir de l’habitació i va pujar a la part alta

de l’escala per mirar cap avall. A l’en-

trada va veure la silueta d’un home

corpulent que lluitava contra el vent

i la pluja per tancar la porta.

En Calet es va quedar sense alè.

No podia ser! Havia tornat!

Va baixar l’escala corrents.


nombre: Silvia mondraómondraó mondagómondagó€¦ · El noi va treure el cap per la fines-tra....

Documents

Transcript of nombre: Silvia mondraómondraó mondagómondagó€¦ · El noi va treure el cap per la fines-tra....