Només són dones
12
-
Upload
miriam-iscla-news -
Category
Documents
-
view
232 -
download
0
description
Només són dones de Carmen Domingo. Amb Míriam Iscla, Sol Picó i Maika Makovski. Direcció de Carme Portacelli.
Transcript of Només són dones
NOMÉS SÓN DONES de Carmen Domingo, és una obra que parla de les dones durant la guerra civil. Cinc dones que viuen la nostra nefasta i terrible guerra feixista anomenada “la guerra civil”. L’autora ha ajuntat realitat i poesia tot dramaAtzant algunes històries que van succeir en la realitat. La memòria de la guerra ha ocupat un espai essencial a les famílies de les vícAmes i nosaltres volem explicar aquesta realitat silenciada a cinc veus. Volem parlar de les dones que, pel fet de ser-‐ho, van ser el punt de mira del dictador mentre duien endavant les seves famílies amb els homes afusellats, desapareguts o empresonats, mentre feien la resistència als seus pobles o ciutats, mentre lluitaven per un món millor i ningú els hi ha Angut en compte. Heroïnes que van treballar a la resistència amb força i sense oblidar que la lluita per la democràcia va matar molts dels seus éssers esAmats i moltes d’aquestes dones condemnades a estar a l’ombra. La República va significar per les dones la conquesta de l’espai públic. El dret a vot, l’educació i el divorci són el reflex d’un esperit alliberador que “la cruzada” catòlica va trencar de soca-‐rel. La repressió de la dona en la dictadura franquista va ser per una raó doble: per “roges” i per alliberades. I el càsAg també va ser doble: les dones van ser jutjades i condemnades per tribunals militars per delictes “d’auxili, incitació o excitació a la rebel·∙lió”, és a dir, per “roges”. D’altra banda es produeix una segona condemna social: la reclusió a l’espai domèsAc i l’abandonament dels espais públics que només podien ser ocupats exclusivament pels homes.
El tercer càsAg era uAlitzar les dones com un boU de guerra: el cos femení va servir per evidenciar el poder dels homes.
La invisibilitat de la lluita i del paAment de les dones impregna, fins i tot, els propis estudis sobre la memòria històrica.
Algunes d’elles van declarar coses com: “L’única pena que em queda al cos, després de tot el que hem paAt en aquesta vida, és morir sense que els joves sàpiguen el que hem lluitat per tenir una democràcia en aquest país”.
Carme Portaceli www.carmeportaceli.com
Paraules de l’autora Carmen Domingo sobre NOMÉS SÓN DONES Las Ventas, Saturrarán, Amorebieta, Les Corts, València, Palma de Mallorca, Sevilla, Málaga, Melilla, Segovia i tants d’altres van ser centres penitenciaris exclusivament femenins. Allí anaven dones que eren esposes, mares, filles, germanes, cosines… però també, i sobretot, militants, sindicalistes, guerrilleres i lluitadores incansables per la democràcia i pels drets adquirits durant la segona república.
I allí es troben i des d’allí ens parlen les nostres protagonistes de Només són dones. Cinc dones, cinc històries entrellaçades que, ajudades de la ficció, però creades a través de moltes històries reals, ens expliquen els sofriments i les penúries que van viure milers de dones a les presons d’arreu de l’Estat espanyol.
La España franquista va negar la seva existència com a presoneres políAques, tractant-‐les com a delinqüents comuns, prosAtutes segons la terminologia dels vencedors, el que no va impedir que les fessin paAr en la pròpia carn la duresa de la repressió del règim. Des de les execucions sumàries a les vexacions més inhumanes tot passant per les més terribles tortures, ja que les dones van paAr el triple esAgma de la seva condició sexual, militant i opositora, sense rebre ni tan sols l’estatus de presonera políAca. Malgrat això, al nostre país, igual com a molts d’altres, les dones sempre figuren a les estadísAques en un segon pla i no reben el reconeixement social que mereixen.
Per això el text, encara que és el reflex d’una situació històrica concreta, és una crida universal al reconeixement que tenim el deure de donar als centenars de milers de dones immerses en conflictes bèl·∙lics de diferent índole i a diferents països, que van lluitar per crear un món millor i en molts casos van morir en l’intent.
Carmen Domingo www.carmendomingo.com
★ Autora -‐ CARMEN DOMINGO ★ Directora -‐ CARME PORTACELI
INTÈRPRETS ★ MÍRIAM ISCLA ★ SOL PICÓ ★ MAIKA MAKOVSKI
EQUIP ARTÍSTIC
★ Espai Escènic -‐ PACO AZORÍN ★ Vestuari -‐ ANTONIO BELART ★ Coreografia -‐ SOL PICÓ ★ Música orginal -‐ MAIKA MAKOVSKI ★ Realització d’audiovisuals -‐ LALA GOMÀ ★ Disseny gràfic -‐ PEDRO CHAMIZO ★ Ajudant de direcció -‐ JUDITH PUJOL ★ Cap de producció -‐ ROGER B. SARDÀ ★ Producció -‐ FEI -‐ Factoria Escènica Internacional
Destaquen aquests muntatges:
★ El President de Thomas Bernhard. Teatre Nacional de Catalunya i Temporada Alta. 2014. ★ Krum de Hanoch Levin. Grec 2014 Festival de Barcelona, FEI i Teatre Lliure. 2014. ★ Las dos bandoleras de Lope de Vega. Compañía Nacional de Teatro Clásico. 2014. ★ Televisor & Misèria de la II Transició d’Albert Boronat. Grec 2013 Festival de Barcelona. ★ El vídeo no el veu ningú de Martin Crimp. Grec Festival de Barcelona. CDN (Centro Dramático Nacional). 2012.
★ Els baixos fons de Máximo Gorki. Teatro Nacional de Catalunya. 2012. ★ La nostra classe de Tadeusz Slobodzianek. Festival Grec 2011. Coproducció Grec i FEI. ★ Conte d’hivern de W.Shakespeare. Temporada Alta Festival de Tardor de Catalunya 2010. ★ Teatro Romea 2011. ★ Prometeu de Esquilo-‐Heiner Müller. Inaguració del Festival Grec 2010. Coprod. CDN, Grec ★ i FEI. Teatre Grec, CDN i Festival de Teatro Clásico de Mérida. ★ L’Auca del senyor Esteve de Rusiñol. Teatre Nacional de Catalunya. 2010. Barcelona. ★ Te doy mis ojos d’Iciar Bollain i Alicia Luna. 2009. Hanoi (Vietnam). ★ Ricard II de William Shakespeare. 2009. Barcelona ★ Así que pasen cinco años de Federico Garcia Lorca. 2008. Caracas. ★ Cants d’amor, furor i llàgrimes de Monteverdi, Mazzocchi. Festival Grec 2008. Palau de la Música.
★ Què va passar amb Nora quan va deixar el seu home d’E. Jelinek. Teatre Nacional de Catalunya.
★ Ante la jubilación de Thomas Bernhard. Teatro Valle-‐Inclán. Centro Dramático Nacional. 2008. ★ Josep i Maria de Peter Turrini. Temporada Alta. 2007. Girona. ★ Fairy de Toni Martin i Carme Portaceli. Festival Grec. FEI. Nau Ivanow. 2007. Barcelona. ★ Un lloc conegut de Daniela Feixas. 2007. Barcelona. ★ La suïcida (Zena bomba) d’Ivana Sajko. 2006. València. ★ L’agressor de Thomas Jonigk. FEI. Nau Ivanow. 2006. Barcelona. ★ La finestra tancada d’Agustí Vila. Teatre Lliure. 2006. Barcelona. ★ Aguantando la vela de Fabrice Melquiot. Festival de Otoño 2005. Madrid. ★ La casa de Bernarda Alba de F. Garcia Lorca. 2005. Pamplona.
CARME PORTACELI directora d’escena
www.carmeportaceli.com
Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.
Va entrar al Teatre Lliure a l’any 82 i va treballar d’ajudant de direcció al costat de Fabià Puigserver. També al costat de Lluís Pasqual. Fa classes de direcció i tallers d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona.Actualment és directora artística de la FEI (Factoria Escènica Internacional).
★ La pell en flames de Guillem Clua. Grec 2005. Barcelona. ★ Raccord de Rodolf Sirera. TNC. 2005. Barcelona. ★ Sopa de pollastre amb ordi de Arnold Wesker. 2005. València. ★ The rape of Lucretia de Benjamin Britten. Festival Shakespeare de Santa Susanna. 2004. ★ Genova 01 de Fausto Paravidino. Festival Grec 2004. Barcelona. ★ Cançons dedicades de F.X. Kroetz. 2004. Barcelona. ★ Hamlet màquina de Heiner Müller. Festival Shakespeare de Santa Susanna. 2003. ★ Lear d’Edward Bond. Teatre Lliure. 2003. Barcelona. ★ Un enemic del poble de H. Ibsen. 2003. València. ★ El retorn al desert de B.M. Koltês. Teatre Lliure. 2003. Barcelona. ★ Sallinger de B.M. Koltès. Mercat de les Flors. 2002. Barcelona. ★ Cara de foc de Marius von Mayemburg. Teatre Lliure. 2002. Barcelona. ★ Ball trampa de X. Durringer. Festival Grec 2001. Barcelona. ★ Jubileum de G. Tabori. 2001. València. ★ Solness, el constructor de H. Ibsen. TNC. 2000. Barcelona. ★ Por menjar-‐se ànima de R.W. Fassbinder. Festival Grec 2000. Barcelona. ★ Contra l’oblit. Diferentes autores. 2000. Barcelona. ★ El banquete de Chema Cardeña. 1999. València. ★ Els vells temps de Harold Pinter. 1999. Barcelona. ★ Mein Kampf de George Tabori. Festival Grec 1999. Barcelona. ★ El idiota en Versalles de Chema Cardeña. 1998. València. ★ La bohèmia d’Enric Arredondo. 1998. Barcelolna. ★ Les presidentes de Werner Schwab. Festival Grec 1998. Barcelona. ★ Pat’s room de Núria Amat. Festival Grec 1995. Barcelona. ★ El triunfo del amor de Marivaux. Mercat de les Flors. 1995. Barcelona. ★ Queridos míos: es preciso contaros ciertas cosas d’A.Gomez Arcos. Festival de Otoño. 1994. Madrid.
★ Les alegres casades de Windsor de William Shakespeare. Festival Grec. 1994. Barcelona. ★ Muelle Oeste de Bernard-‐Marie Koltès. Festival de Otoño. 1993. Madrid. ★ Los gatos d’Agustín Gómez-‐Arcos. Festival de Otoño.Teatro María Guerrero. 1992. Madrid. Buenos Aires.
★ El parc de Botho Strauss. Teatre Lliure.1992. Barcelona. ★ La Missió de Heiner Müller. Mercat de les Flors. 1990. Barcelona. ★ El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla. 1989. Auditorio de Granada. ★ Combat de negre i de gossos de Bernard-‐Marie Koltès. Mercat de les Flors. 1988. Barcelona. ★ El muntaplats de Harold Pinter. Tetre Lliure. 1987. Barcelona. ★ Els fills del sol de M. Gorki. Teatre Lliure. 1984. Barcelona.
CARMEN DOMINGO autora
www.carmendomingo.comAlguns llibres publicats:
★ La Fuga, Ediciones B (2010). ★ Conversaciones de alcoba, Edebé (2009) ★ Secrets d'âlcove, La Cosmopolite Stock (2011). ★ Mi querida hija Hildegart, DesAno (2008). ★ Histoire poliAque des femmes espagnoles : De la IIe République à la fin du franquisme, PU Rennes (2008). ★ Coser y cantar. La situación de la mujer en la España franquista (1939-‐1961), Lumen (2007). ★ Nosotras también hicimos la guerra. (Defensoras y sublevadas 1936-‐1939), Flor del viento (2006). ★ Con voz y voto. Mujer y políAca en España (1931-‐1945), Lumen (2004).
Llicenciada en Filologia hispànica i Escriptora
MÍRIAM ISCLA actriu
www.miriamiscla.cat
TEATRE:
★ El rei Lear Direcció de Lluis Pasqual Teatre Lliure
★ Love for Shakespeare (Lect. d’escenas de W. Shakespeare) Direcció de Lluis Pasqual Teatre Lliure
★ El zoo de vidre de T.Williams Direcció de Josep Maria Pou Teatre Goya Codorniu
★ Barcelona de Pere Riera Direcció de Pere Riera Sala Gran. Teatre Nacional de Catalunya
★ Red PonWac de Pere Riera Direcció de Pere Riera T. Alta i Temporada en el Teatre Poliorama
★ Mcbth (adaptació de Macbeth de W.Shakespeare) Direcció i adaptació d’Alex Rigola T. Alta i Temporada Sala PeAta del TNC.
★ Qui[ de Peter Handke. Direcció de Lluis Pasqual. Teatre Lliure i CDN
★ La Ciudad de MarAn Crimp. Direcció de Victor Muñoz. Sala Becke{.
★ Una historia catalana de Jordi Casanovas. Direcció de Jordi Casanovas. Projecte T6 Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya.
★ Celebración de Harold Pinter. Direcció de Lluis Pasqual. Teatre Lliure.
★ Lluny de Nuuk de Pere Riera. Direcció de Pere Riera. Proyecto T6. Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya
★ A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. Direcció de Marta Buchaca. Proyecto T6. Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya
★ M de Mortal de Carles Mallol Direcció de Carles Mallol. Proyecto T6. Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya
★ El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana Direcció de Joan Castells Sala PeAta. TNC.
★ Co-‐fundadora de la Companyia T de Teatre (1991-‐2008)
CREACIONS
★ SPANISH OMELETTE, carrer 45’ ★ LLÀGRIMES D’ÀNGEL, sala 45’ ★ PETRA, LA MUJER ARAÑA Y EL PUTÓN DE LA ABEJA MAYA, sala 60’ ★ MATAR AL BICHO, sala 20’ ★ CORTANDO JAMÓN, sala 15’ ★ EL LLAC DE LES MOSQUES, sala 60’ ★ SIRENA A LA PLANCHA, carrer 50’ 2008 LAS DOÑAS, sala 45’ ★ LA MAJA Y LA BESTIA, carrer 50’ ★ ENCUENTROS, Guggenheim ★ LA PRIMA DE CHITA, FesAval Grec Barcelona’2006 ★ LLUNA PELUDA, 60’, Work in Progress ★ LA DIVA Y EL HOMBRE BALA, carrer 20’, Creación Fórum ★ PAELLA MIXTA, sala 1h 15 ★ LA DONA MANCA O BARBI-‐SUPERESTAR, sala 60’ ★ AMOR DIESEL, carrer 50’ ★ BÉSAME EL CACTUS, sala 55’ ★ D.V.A. (Dudoso Valor ArjsWco), carrer 50’ ★ E.N.D. (Esto No Danza), 60’ ★ DEL PLANETA BASURA, carrer 25’ 1997 LOVE IS FASTIC, sala 15’ ★ RAZONA LA VACA, 55’ ★ BESTIA, 25’ ★ SPITBRIDES, carrer 25’ ★ PEVE, ESPECTACULAR DANCE POEMATO
SOL PICÓ coreògrafa i ballarina
www.solpico.com
PREMIS
★ 2012 Premi del programa de RTVE Con-nuarà. ★ 2011 Premi MAX de les Arts Escèniques Millor Coreografia i Intèrpret Femenina de Dansa per EL BALL.
★ 2010 Per EL LLAC DE LES MOSQUES: Premi MAX de les Arts Escèniques Millor Coreografia. Premi a la millor proposta de Dansa a la 23a Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca i Premi FAD SebasWà Gasch.
★ 2009 Per SIRENA A LA PLANCHA: Premi MAX de les Arts Escèniques Millor Espectacle de dansa. “Premi al millor espectacle” del FesWval internacional de teatre de carrer de Pula, Croacia.
★ 2008 Premi La Peladilla d’Or d’Alcoy. ★ 2007 Premi de la Cartelera de Turias. 2006 Premi del FesWval internacional de teatre de carrer de Pula a Croàcia, per LA DIVADIVINA Y EL HOMBRE BALA.
★ 2005 Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya. ★ 2005 Premi MAX Arts Escèniques a la Millor Coreografia per PAELLA MIXTA. ★ 2004 Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya. ★ 2004 Per LA DONA MANCA O BARBI-‐ SUPERESTAR: Premis Max al Millor Espectacle de Dansa i Millor Coreografia. Premi Butaca al Millor Espectacle de Dansa.
★ 2002 Per BÉSAME EL CACTUS: Premis MAX a la Millor Coreografia i Millor Intèrpret Femenina de Dansa. «Aplaudiment del Premi SebasWà Gasch de les Arts Parateatrals / FAD ». Premi de la CríWca Valencia. Premi Butaca al Millor Espectacle de Dansa. Premi del Públic de Tarragona. Premis de les Arts Escèniques 2002 de la Generalitat Valenciana a la Millor Intèrpret de Dansa, Millor Direcció Coreogràfica i Millor Espectacle de Dansa.
MAIKA MAKOVSKI música original i cantant
Entre 1998 i 2003 va caviar el seu país de residència moltes vegades fins a afincar-‐se
definiAvamente a Barcelona, on va gravar Kradiaw (2005), el seu primer álbum, que va
captar l'atenció de la premsa.
Kradiaw i el seu segon álbum, Krai para Koferot (2007), van ser presentas en directe a
diversos països d'Europa i van ser aclamas per la críAca.
A 2011 es va editar el seu quart disc, Desaparecer, que posava } a la seva etapa més
rockera. Va néixer de la proposta de Calixto Bieito d'una obra de teatre del mateix Utol,
en la que la Maika va crear la música de l'obra i també feia d'actriu.
A l'abril de 2012 va publicar el seu cinqué àlbum, Thank You for the Boots, un disc
dedicat a l'amistat.
Ha estat guardonada amb el Premio Max 2014 a la Mejor Composición Musical.
Discogra}a
• Kradiaw (2005)
• Kraj so Koferot (2007)
• Maika Makovski (2010)
• Desaparecer (2011)
• Thank You for the Boots (2012)
Maika va començar a escriure cançons als dote anys i a
actuar en viu als catorce. Va tenir el seu primer
reconeixement professional als quince anys i els primers
premis a l'any 2002, abans de publicar el seu primer
álbum.
NOTES:
