Normativa i instruments de planejament de les administracions

locals

La Llei Telecom 2014

• Introdueix millores respecte del projecte de llei aprovat pel Govern el 13 de setembre 2013

• Però...

Dificulta fer un ús intensiu de les TIC per la pròpia administració, sobretot en la seva relació amb els ciutadans, amb l'objectiu de prestar uns serveis públics de qualitat i eficaços.

Conté importants limitacions a les possibilitats d'actuació de les administracions locals per garantir el desplegament ordenat de les infraestructures de telecomunicacions

La necessitat de les tecnologies de banda ampla

Les ciutats necessiten disposar de xarxes de Fibra Òptica a la llar –FTTH- i de tecnologies de radiocomunicacions mòbils d’última generació

• Pel seu impacte sobre la competitivitat del teixit empresarial,

• en la informació i formació de ciutadans,

• en els nous serveis que permetran una millor qualitat de vida i millores culturals i socials.

Són imprescindibles per al nostre futur.

SITUACIÓ ACTUAL A ESPANYATELEFONIA MÒBIL BB–OECD 2014-

Los ingresos de banda ancha móvil alcanzaron los 3.312,1 millones de euros, con un aumento del 19,7% CMT, 2013

La telefonía móvil registró una penetración de 107,3 líneas de voz/100 habitantes, mientras que el servicio de banda ancha móvilcontabilizó 67,1 suscripciones banda ancha móvil/100 habitantes

SITUACIÓ ACTUAL A ESPANYATELEFONIA FIXA BB–OECD 2014-

Desplegament d’infraestructures radioelèctriques

Impuls de la telefonia mòbil a la ciutat

Nova ordenança

Facilitats i controls dels desplegaments

• Proposta de conveni amb operadores per tal que tinguin l’autorització per ocupar ordenadament i usar espais municipals.

– Els espais: terrats d’edificis, solars i elements de mobiliari urbà

– Equips a instal·lar: estacions base de telefonia mòbil, equips wifi, càmeres, sensors, etc.

• Facilitar el desplegament d’equips de manera fàcil, racionaliintegrada amb l’entorn urbà.

Procés de millora continuada de cobertures i capacitat

Llicències (2011-2014): 415 concedides (ampliacions i noves)

74 denegades

Desplegament d’infraestructures radioelèctriques

Impuls de la telefonia mòbil a la ciutat

• Conèixer els serveis, cobertura, qualitat i problemes de la telefonia mòbil a Barcelona.

• Facilitar el desplegament dels serveis de telefonia mòbil, i en general, de les radiocomunicacions.

• Impulsar la telefonia mòbil i les seves aplicacions.

Identificar àrees amb

deficiències en el servei

Conèixer la planificació

dels operadors

Facilitar aquest desplegament

Seguiment d’implantació

Valoració d’acompliment

Desplegament d’infraestructures radioelèctriques

Rol de les administracions locals

• Els ajuntament són les administracions més properes a la ciutadania

– Són requerides per al subministrament d’informació respecte a les instal·lacions de telefonia mòbil

– Són habitualment les encarregades d’intercedir en situacions de conflicte

Desplegament d’infraestructures radioelèctriques

Rol de les administracions locals

• Efectes de la nova Llei de Telecomunicacions

– Els ajuntaments poden no estar en disposició d’exercir aquesta mediació per manca d’informació si les declaracions responsables que s’estableixen a la Llei no van acompanyades de la documentació necessària acreditativa del compliment de la normativa• Pèrdua de confiança per part de la ciutadania

• Quin és el canal a fer servir per redirigir aquesta inquietud?

• Estan preparades les delegacions provincial per a desenvolupar aquesta activitat?

Desplegament d’infraestructures radioelèctriques

Els plans d’implantació

• Efectes de la nova Llei de Telecomunicacions

– Els ajuntaments no poden considerar la presentació de plans d’implantació com a mecanisme de notificació si aquest no van acompanyades del projectes tècnics corresponents• Dificultats de concreció per part dels propis operadors

El desplegament de les xarxes FTTHCriteris generals

• Impulsar el desplegament de les xarxes de FTTH per a tota la ciutat de Barcelona , i fins on sigui factible, en competència.

• El desplegament ha de respectar i integrar-se, de la millor manera possible, en l’entorn urbà.

• Facilitar que es puguin complir els dos objectius anteriors, o en el cas d’impossibilitat – segurament el més habitual- , buscar una solució equilibrada.

• En els desplegaments fets caldrà buscar criteris de millora

• En nous desplegaments caldrà buscar el consens dels Operadors per aplicar el Codi de bones pràctiques.

• Adequar-se al nou entorn legal, la nova Llei General de Telecomunicacions.

El desplegament de les xarxes FTTHSituació actual

• Xarxes existents

– D’una xarxa de coure universal. Es desplega per canalització i façanes.

– Una xarxa basada en cable coaxial. Es desplega per canalització i pels terrats.

– Altres xarxes d’operadors, més minoritàries, que es despleguen majorment per canalització específica o pel clavegueram. Baix impacte visual.

El desplegament de les xarxes FTTHAntecedents

• En aquests últims anys s’ha assistit al desplegament de tres noves infraestructures de Telecomunicacions basades en fer arribar la Fibra Òptica fins a la llar (FTTH).

• Ha estat un procés massiu sense tenir uns criteris acordats amb les empreses o sense poder imposar una normativa.

• El desplegament s’ha produït i s’està produint, seguint criteris de mercat. El seu impacte visual en molts desplegaments no es l’adient. Els criteris d’integració urbana son inexistents o inadequats.

Afectacions al paisatge urbà

• El millor criteri de integració urbana es que les infraestructures no siguin visibles

– Desplegament per ICT o pels patis interiors o pels terrats.

– En cas d’inviabilitat de les opcions anteriors, el pas de la nova xarxa per façanes principals dels edificis provoca impactes visuals que poden no ser tolerables.

El desplegament de les xarxes FTTHAfectacions al paisatge urbà

• Algunes reflexions:– La coincidència de diverses companyies provoca

acumulació de cablejat i caixes que augmenten l’impacte visual d’aquestes, i dificulten la seva integració en els elements arquitectònics.

– La superposició de les noves xarxes amb la xarxa de coure preexistent genera fortes tensions en el paisatge.

– No es percep supervisió del desplegament de la xarxa pels propis operadors.

El desplegament de les xarxes FTTHMesures correctores

– Identificats els diferents actors privats i públics, i les seves funcions.

– Formalitzats interlocutors vàlids, territorials o generals, tant de l’ajuntament com de les operadores.

– Establert circuits i automatismes per facilitar a les operadores una ràpida i àgil resposta de les consultes que en el transcurs del desplegament es puguin generar.

– Obtinguts en la mesura del possible la disponibilitat de calendaris territorials de la implantació de la Fibra Òptica

– Estructurat una Comissió interna – Instituït l’ACEFAT com a referent de coordinació, amb la

participació de l’IMPUQV per a introduir els criteris de paisatge i endreçament.

El desplegament de les xarxes FTTHMesures correctores

Document de bones pràctiques:

– Document de consulta i referència per als Operadors i Ajuntament per als nous desplegaments de FTTH. Amb la col·laboració de tots els departaments de l’Ajuntament implicats.

– Actualment, en la primera versió, hi ha punts amb opinions discordants amb els operadors. Caldrà negociar i consensuar aquest document amb els operadors

El desplegament de les xarxes FTTHMesures correctores

Les instal·lacions o ocupacions sobre les façanes, entre les quals hi ha les xarxes que ens ocupen, es poden col·locar, sempre i quan:

• Les instal·lacions es col·loquin d’acord amb un estudi, que aprofiti la morfologia de l’edifici, per minimitzar l’impacte visual.

• Les companyies siguin responsables del manteniment, seguretat i decòrum d’aquestes instal·lacions, estant obligades a impedir provisionalitats, desordres, deixadeses, i la visibilitat ostensible.

• La instal·lació de cablejats es sotmeti a llicència, junt amb un projecte d’integració global en la composició arquitectònica de l’edifici, acceptat pels tècnics municipals.

• No es col·loquin instal·lacions i conduccions a les façanes d’edificis catalogats.

• Si hi ha cables de subministrament de serveis mancats de manteniment o endreçament, que perjudiquin la percepció de la façana, s’eliminin o recondueixin.

Projecte de Reial Decret pel que es fixen el paràmetres i requeriments tècnics essencials per a garantir el

funcionament de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques

• Per a quant?

• Inclou qüestions estètiques, urbanístiques y de paisatge urbà relatives a la utilització del domini públic.

Algunes observacions:

• Incorporar la necessitat de tenir en compte les recomanacions i normatives locals en quant a aquest tipus de serveis, tant en aspectes de planificació y gestió com d’explotació

• Incorporar la necessitat de coordinació d’aquestes infraestructures via un operador de gestió de serveis i obres a la ciutat, allà on existeix

Altres temes pendents...

• Accés a infraestructures susceptibles d’allotjar xarxes públiques de comunicacions electròniques

– S’estableix que les Administracions Públiques titulars d’infraestructures facilitaran l’accés als operadors en condicions objectives, de transparència i no discriminació.

– Serà un reial decret que fixarà els procediments, terminis, requisits i condicions per facilitar aquest accés i les causes en què es pugui denegar.

– Les Administracions Públiques titulars d’aquestes infraestructures tindran dret a establir compensacions econòmiques per l’ús que en facin els operadors.

Altres temes pendents...

• Ubicació compartida i ús compartit d’infraestructures

– Les Administracions públiques fomentaran la celebració d’acords voluntaris entre operadors per a la ubicació compartida d’infraestructures i recursos associats i l’ús compartit d’infraestructures en béns de titularitat pública o privada.

– També es podrà imposar de manera obligatòria per part del Ministeri d’Indústria, d’acord amb el que es determini mitjançant reial decret, prèvia audiència dels operadors afectats.

– Les administracions territorials quan considerin que per raons ambientals, de salut pública, seguretat pública o ordenació urbana i territorial procedeix la imposició de la utilització compartida del domini públic o propietat privada, hauran d’instar al Ministeri d’Indústria l’inici del procediment per acordar aquesta compartició.

I per acabar...

• Fallida de mercat també a les grans ciutatsCom es gestionen les demandes de part del territori que no gaudeix de l’accés a aquestes tecnologies?

Conclusions

- Les noves tecnologies son imprescindibles per al nostre present i futur

- Cal facilitar el seu desplegament per a totes les parts de les ciutats, en competència, on sigui possible, i en unes condicions de costos raonables i assumibles.

- Cal adequar totes les actuacions a l’entorn legal existent, sense oblidar aquells aspectes i condicions urbanístiques que són competències de l'ajuntament.

- Les instal·lacions ideals son les que no es veuen

- Cal trobar instruments de gestió de la demanda d’informació per part dels ciutadans