Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Lluís de Requesens

NOFC (normes d’organització i funcionament del centre)

2016-2017

1

Institut d’Educació Secundària Lluís de Requesens

Centre col·laborador de l’IOC Institut Obert de Catalunya

Felip Canalias, 19-23

08750 Molins de Rei

Tel.: 93 680 24 38

@: a8021430@xtec.cat

Web: www.lluisderequesens.net

2

0. MARC NORMATIU ............................................................................4

1. GESTIÓ DEL CENTRE ......................................................................4

1.1 Consell Escolar 1.1.1 Representants del professorat al C. Escolar 1.1.2 Representants d’alumnes al C. Escolar 1.1.3 Representants dels pares i mares al C. Escolar. L’AMPA 1.1.4 Representants del Consell Escolar 1.2 Equip directiu 1.3 Coordinació de les àrees i seminaris 1.4 Coordinacions i responsables 1.5 IOC. Institut obert de Catalunya 1.6 Relació de tutories 1.7 Informació a les famílies 1.7.1 Carta de compromís educatiu 2. PLANS ESPECÍFICS I PROJECTES DE CENTRE ..........................10 2.1 PAT Programa d’Acció Tutorial 2.2 Intercanvis lingüístics 2.3 Biblioteca escolar Puntedu 2.4 Mediació 2.5 Escola verda 2.6 Hora de lectura 2.7 Pla català de l’esport 2.8 Projecte ÍTACA 2.9 Projecte INS-SEFED 2.10 Projecte PONT 2.11 Centre formador d’estudiants en pràctiques 2.12 Diploma DELF 2.13 Prova CANGUR 3. FUNCIONAMENT DEL CENTRE ......................................................14 3.1 Calendari general del curs 3.2 Horari 3.3 Sistema de control d’assistència 3.4 Entrades i sortides del centre 3.5 Inici i acabament de les classes 3.6 Esbarjos 3.7 Espais 3.8 Guàrdies. 3.8.1Guàrdies de pati. 3.8.2 Aula de guàrdia 3.9 Neteja i desperfectes 3.10 Seguretat i salut 3.11 Faltes d’assistència de l’alumnat. 3.11.1 Control de l’absentisme 3.12 Avaluació i reclamacions de les qualificacions 3.13 Gestió econòmica, acadèmica i administrativa 3.13.1 Secretaria 3.13.2Consergeria

3

3.14 Aparells electrònics 3.15 Protocol en cas de vaga d’estudiants 4. CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE ........................................................23 4.1 Protocol per a l’aplicació de mesures disciplinàries. 4.2 Mesures de promoció de la convivència 4.3 Faltes perjudicials per a la convivència 4.4 Faltes greument perjudicials per a la convivència 5. CURRICULUM.......................................................................................26 5.1. ESO 5.1.1 Curriculum diversificat 4t d’ESO 5.1.2 Treballs de síntesi 5.1.3 Projecte de recerca 5.1.4Tractament de la diversitat 5.2 Batxillerat 5.2.1 Currículum diversificat a Batxillerat 5.2.2Treball de recerca 6. SERVEIS QUE OFEREIX L’ INSTITUT...............................................31 6.1 Biblioteca i mediateca 6.2 Tecnologies de la informació i la comunicació. TIC. 6.3 Bar. 6.4 Taquilles 6.5 Material escolar 6.6 Transport escolar 6.7 Activitats extraescolars 6.7.1 Viatges. Normativa general 6.7.2 Punt jove

7. DIFUSIÓ DEL CENTRE ....................................................................35 7.1 Web del centre 7.2 Adesiara 7.3 Bloc de la biblioteca 7.4 Portes obertes 7.5 Fira de la Candelera ANNEXOS .....................................................................................................36

1. De l’adolescència 2. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. Capítol V 3. DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

Article 24

4

0. MARC NORMATIU

Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación – LOE

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació – LEC

Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius

Decret 279/2006, de 4 d’abril, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, derogat parcialment (art. 4 i Títol IV) pel Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius.

Resolucions de 19 de juny de 2012, per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels diferents centres educatius públics i privats per al curs 2012-2013.

1. GESTIÓ DEL CENTRE

1.1 Consell Escolar

És l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Està format per la Directora, la Cap d'Estudis, el Secretari, set professors/es escollits pel Claustre, tres pares/mares escollits pel col·lectiu de pares o tutors d'alumnes, un pare/mare designat per l'AMPA, una persona d'administració i serveis, un representant de l'Ajuntament i quatre alumnes escollits pel col·lectiu d’alumnes. Cada dos anys es renova la meitat dels membres electes. Les decisions en el si del Consell es prenen normalment per consens. Si no hi ha acord, es determinen per votació de tots els seus membres, excepte del Secretari que té veu, però no vot. Entre les funcions del Consell Escolar, destaquen:

Aprovar i avaluar la programació general del Centre. Aprovar el pressupost del Centre. Resoldre conflictes i imposar les sancions en matèria de disciplina

d'alumnes d'acord amb les normes que regulen els seus drets i deures. Elegir director/a

1.1.1 Representants del professorat al Consell Escolar

S’escullen 7 representants entre el professorat que voluntàriament es presenta. Tots els membres del claustre són electors i elegibles.

1.1.2 Representants d'alumnes al Consell Escolar

Els/les alumnes estan representats/des al Consell Escolar i al Consell de Delegats/es. Cada grup-classe té un delegat/delegada i un sotsdelegats/da que és el portaveu de la resta d'alumnes del grup. Els/les delegats/es són escollits a cada grup en els primers 30 dies lectius del curs. Han d'assistir a totes les

5

reunions que es convoquin i informen als seus companys de tot allò que s'hi tracta: festes, viatges, funcionament del centre... El conjunt de delegats i delegades, a més dels representants al Consell Escolar, constitueix el Consell de Delegats/des que ha de facilitar la comunicació de l'alumnat per cicles i nivells, amb els/les representants del Consell Escolar i amb el Claustre de Professors/es Les funcions del Consell de Delegats/des són: Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del Consell

Escolar del Centre i fer-los arribar la problemàtica específica de cadascun dels cursos.

Elaborar informes per al Consell Escolar del Centre, bé a iniciativa pròpia o bé a requeriment d'aquest òrgan col·legiat.

1.1.3 Representants dels pares i mares al Consell Escolar. L’AMPA. Associació de Mares i Pares d’Alumnes

Els pares i mares participen en la gestió del centre a través del Consell Escolar. Tots els pares i mares tenen dret a participar-hi i a presentar la seva candidatura a ser representants al Consell Escolar. L'AMPA ha de designar el seu representant al Consell Escolar. L’AMPA col·labora amb els altres sectors de l’ Institut en l'organització de qualsevol tipus d'activitats: la gestió i distribució dels llibres, manteniment de la biblioteca, aportació econòmica en les activitats culturals, festes i viatges, ajuts a alumnes amb necessitats econòmiques, etc.

1.1.4 Membres del consell escolar

Professorat Teresa Fernando, Francesc Garriga, Àngel Muñoz, Carme Aparicio, Lídia Sala, Fàtima Gardeñas, Esperança Romero

Mares/pares Carolina Soriano, Marisol Felip, Lluís Posada

AMPA César Antolí

Alumnes Laia Català, Jordi del Castillo (2 vacants)

PAS Mercè Brioso

Ajuntament Representant de Molins de Rei i d’El Papiol

*Durant el curs 16-17 hi haurà eleccions al Consell Escolar on es renovarà la meitat dels seus membres

1.2 Equip directiu

Directora Francina González

Cap d’Estudis Amèlia del Rey

Secretari Lluís Nadal

Coordinadora Pedagògica Blanca Rosa Rovira

6

1.3 Coordinació de les àrees i seminaris

El professorat de l’nstitut s'agrupa en departaments/seminaris corresponents a les diferents matèries que s'imparteixen. Cadascun d'aquests departaments té un/a Cap que és el/la responsable de la programació elaborada conjuntament per tots els seus membres i és també el/la coordinador/la de les diferents funcions del departament/seminari. Els Caps de Departament, juntament amb la directora, formen la Comissió Pedagògica

Departament/Seminari

Llengües estrangeres Núria Peláez

Ciències naturals David Ibáñez

Ciències socials Montserrat Pagès

Economia Mari Paz García

Educació física Esperança Romero

Filosofia Aurora Sánchez

Física i Química Lluís Nadal

Llatí Cèlia Madrid

Llengua catalana Domènec Salvadó

Llengua castellana Xavier Alcàcer

Matemàtiques Manuel Vivancos

Música Francina González

Tecnologia Jordi Rovira

Visual i plàstica Noelia García Muñoz

Orientació educativa Àngels Morillo

1.4 Coordinacions i responsables

Coordinadora d’ESO Dolors Romagosa

Coordinadora de 1r d’ESO Fàtima Gardeñas

Coordinadora de Batxillerat Laura Beltran

Coordinadora de l’IOC Teresa Fernando

Coordinador d’activitats extraescolars Cesc Garriga

Coordinador d’Informàtica Daniel Laguna

Coordinador de riscos laborals Lluís Nadal

C, Lingüística, Interculturalitat i Cohesió social (LIC) Joana Lucas

Responsable pàgina Web del centre Daniel Laguna

Revista Adesiara Ángeles Herrero

Responsable de mediació Àngels Morillo

Responsable d’Escola verda Álex Barroso

Responsable Pla català de l’esport Esperança Romero

Responsable de Biblioteca Montserrat Pagès

Coordinadora de pràctiques de centre formador Núria Peláez

7

1.5 IOC Institut obert de Catalunya

L’ Institut Lluís de Requesens és centre col·laborador IOC. És un ensenyament no presencial. El centre matricula, tutoritza i examina alumnes de Batxillerat i també alumnes del curs d’accés a Cicles de Grau Superior. El Departament d'Ensenyament posa a l'abast dels alumnes matriculats en centres educatius, la possibilitat de cursar algunes matèries a través de l'educació a distància. L’alumne/a podrà cursar un màxim de dues assignatures a cada curs de batxillerat.

1.6 Relació de tutories

ETAPA CURS GRUP TUTOR/A

ESO

1r A Meritxell Sans

1r B David Ibáñez

1r C Juanma Campanón

1r D Elena Martí

1r E Consol Galindo

1r F Remedios Lisarde

2n A Jordi Murillo

2n B Eulàlia Ripoll

2n C Lídia Sala

2n D Cristina Ruiz

2n E M. José Borrero

3r A Juani Martínez

3r B Montserrat Coca

3r C Daniel Pina

4t A Àlex Barroso

4t B Àngel Muñoz

4t C Àngels Morillo

BTX diürn

1r A Salvador Bautista

1r B Nieves Martínez

1r C Carme Aparicio

2n A M.Paz García Cèlia Madrid

2n B Susana Fernández

1.7 Informació a les famílies

L'educació és un factor clau per al futur d'una societat i ateny tots els agents implicats en l'acte educatiu, però principalment la família i l'escola. Davant d'aquesta situació, cal reforçar la família com a primer referent educatiu i responsable del creixement i de l'educació dels fills. És necessari, a més, dur a terme un treball conjunt de l'escola i la família que permeti una acció coherent i coordinada. Des de l’institut prioritzem la comunicació amb les famílies mitjançant:

8

Gestió i control d’assistències i incidències d’alumnes.

Relació continuada amb el tutor/a.

Comunicació amb l’equip directiu (entrevista, mail i telèfon).

Reunions d’inici de curs.

Reunions d’orientació acadèmica (3r i 4t d’ESO).

Circulars informatives (paper i correu electrònic).

Publicacions a la pàgina web i a la revista del centre.

Jornada de Portes obertes.

El Departament d'Ensenyament en el web Família i Escola: Junts x l'Educació http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola, ofereix a les famílies informació sobre el procés escolar dels fills i orientacions i recursos per facilitar la seva tasca educador. A l’apartat 7 d’aquest document trobareu l’apartat Com podeu ajudar al vostre fill o filla que té la voluntat d’orientar-vos en la vostra relació amb un fill adolescent.

1.8 Carta de compromís educatiu

L’article 20 de la Llei d’educació defineix la carta de compromís educatiu, en el marc del projecte educatiu del centre, com el document que formalitza la corresponsabilitat entre el centre educatiu i les famílies per dur a terme una acció coherent i coordinada en el desenvolupament personal, acadèmic i social de cada infant i jove. Carta de compromís educatiu de l’Institut Lluís de Requesens Per part del centre

1. Oferir una educació que estimuli les capacitats, les competències i les habilitats de l'alumnat, que sigui adequada als diferents ritmes d'aprenentatge i en fomenti l'esforç i el rendiment.

2. Respectar les conviccions religioses, morals i ideològiques de l'alumne o alumna i la seva família sempre que no entrin en contradicció amb la normativa i el desenvolupament curricular del centre.

3. Informar la família del projecte educatiu i de les normes d'organització i funcionament del centre.

4. Informar la família de l'evolució dels aprenentatges i del desenvolupament personal i social de l'alumne o alumna així com dels criteris d'avaluació del rendiment acadèmic i, si s'escau, de les mesures educatives alternatives o complementàries.

5. Comunicar a la família les faltes d'assistència no justificades de l'alumne o alumna a l'institut i de qualsevol altre fet rellevant per al seu desenvolupament acadèmic i personal.

6. Mantenir una comunicació regular amb la família a partir d'entrevistes i/o trucades telefòniques per tal de comentar l'evolució del rendiment acadèmic i personal de l'alumne o alumna.

9

7. Atendre en un termini raonable les sol·licituds d'entrevista o de comunicació que formuli la família, i d'acord amb l'hora setmanal d'atenció tutorial assignada.

8. Revisar amb la família el compliment d'aquests compromisos i, si cal, el contingut en el termini d'un curs escolar.

Per part de la família

1. Respectar el caràcter propi del centre i reconèixer l'autoritat de la direcció, del professorat i el personal d’administració i serveis.

2. Fomentar en el fill o la filla el respecte cap a tots els membres de la comunitat educativa.

3. Corresponsabilitzar-se de l'educació del fill o de la filla.

4. Instar el fill o la filla a respectar les normes de funcionament del centre i a vetllar pel desenvolupament normal de les classes.

5. Preocupar-se perquè el fill o la filla compleixi el deure bàsic de l'estudi i realitzi a casa les tasques encomanades pel professorat, així com ajudar el fill o la filla a organitzar el seu temps d'estudi i a preparar el material necessari per a l'activitat escolar.

6. Responsabilitzar-se de l'assistència diària i regular del fill o de la filla a l'institut.

7. Atendre en un termini raonable les sol·licituds d'entrevista o de comunicació que formuli el tutor o la tutora, un professor o una professora o direcció.

8. Vigilar que el fill o la filla usi amb correcció i adequació les tecnologies de la informació i comunicació.

9. Facilitar a l'institut qualsevol informació del fill o de la filla que sigui rellevant per al procés d'aprenentatge i/o per al seu desenvolupament personal i social.

10. Revisar amb l'institut el compliment d'aquests compromisos i, si cal, el contingut en el termini d'un curs escolar.

10

2. PLANS ESPECÍFICS I PROJECTES DEL CENTRE

2.1 PAT. Programa d’acció tutorial

1. és

que contribueixen a

2. té com a objectiu potenciar

per aconseguir un millor

3. ha d’afavorir

considerant

L’ACCIÓ

TUTORIAL un conjunt d’accions

educatives

el desenvolupament dels alumnes

el seguiment del seu procés

d’aprenentatge

l’orientació personal, acadèmica i professional

la maduresa

l’autonomia la presa

de decisions

CREIXEMENT

PERSONAL INTEGRACIÓ

SOCIAL

el procés de formació integral

de l’alumne/a

l’orientació escolar

el desenvolupa

ment personal

la convivència i la

participació

l’orientació acadèmica i professional

L’ACCIÓ

TUTORIAL

L’ACCIÓ

TUTORIAL

11

4. implica

en relació amb

2.2 Intercanvis lingüístics

Alemanya: Des de l’any 1998 s’organitza un intercanvi anual amb l’Institut d’ensenyament secundari KGS Stur-Brinkum d’Alemanya França: Des del curs 2010-2011 realitzem un intercanvi amb França, al Collège Benjamin Malossane de Saint Jean en Royans (regió Rhòne- Alpes).

2.3 Biblioteca escolar Puntedu

Des del 2011 la nostra biblioteca té reconeixement Puntedu. Aquest programa suposa un impuls per a la biblioteca com a espai integrat a la vida del centre i una dinamització del Pla de lectura.

2.4 Mediació

L’ Institut Lluís de Requesens és pioner en un Programa de Mediació entre iguals des de l’any 1997 amb l’objectiu principal de resoldre els conflictes entre alumnes a través del diàleg i l’autogestió. S’informa les famílies i els/les alumnes del procés de mediació i es forma, cada any, un grup d’alumnes perquè siguin capaços d’aplicar unes tècniques i un procediment en el moment que es generi una desavinença. La mediació és una eina de prevenció i ajuda a crear un clima de diàleg no només entre les persones que tenen el conflicte sinó entre tot el conjunt de la comunitat educativa.

una concreció d’objectius i

activitats

1. l’orientació personal, acadèmica i professional. 2. la cohesió i dinamització del grup classe. 3. la comunicació del centre amb les famílies de

l’alumnat. 4. la coordinació de l’activitat educativa entre els

membres de l’equip docent. 5. la col·laboració en aspectes organitzatius del

centre.

L’ACCIÓ

TUTORIAL

12

2.5 Escola verda

L’ Institut Lluís de Requesens té el reconeixement d’Escola verda des de l’any 2002. El projecte neix com a compromís de conscienciació ecològica en les actuacions del centre i per fomentar actituds de respecte i cura del medi ambient i de sostenibilitat en l’ús dels recursos naturals. El curs 2016-2017 comencem un nou pla d’acció amb un munt d’objectius entre els quals destaquen el reciclatge d’oli i el projecte de l’hort ecològic, aprofitant l’espai del nou Lluís de Requesens. Altres projectes que continuarem són: el projecte nius.cat, la neteja del pati i l’entorn, tenir cura de les zones enjardinades, vetllar per una mobilitat sostenible, posar papereres selectives al pati, una optativa d’energies renovables, no fer servir paper d’alumini... tot això coordinat pel comitè mediambiental.

2.6 Hora de lectura

El curs 2009-2010 vàrem començar un pla de lectura que afecta tots els nivell de l’ESO. L’objectiu és la millora de la capacitat lectora dels alumnes. Per tal d’estimular la lectura dins l’horari lectiu hi haurà una hora de lectura setmanal. Tots els grups de l’ESO llegeixen a l’aula o la biblioteca un llibre triat lliurement. Hi ha una coordinació del Pla de lectura i unes fitxes de lectura per fer un control d’aquesta hora, que és matèria avaluable. Durant els anys 2012-2015 l’institut ha participat en el Pla Nacional "Impuls de la lectura: 100% lectors" presentat pel Govern de la Generalitat establint com a objectiu estratègic la millora de l'èxit escolar de tot l'alumnat a través de la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'escolaritat bàsica per augmentar la competència comunicativa i lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, sense oblidar que la competència lectora és la base de molts aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta.

2.7 Pla català de l’esport

És un Pla impulsat pel Departament d’Educació i la Secretaria General de l’Esport que pretén posar a l’abast de tot l’alumnat la pràctica d’activitats físiques i esportives, i aprofitar el gran potencial d’aquestes activitats per contribuir a la formació personal i cívica dels joves.

2.8 Projecte Ítaca

L’institut s’ha adherit al Projecte Campus Ítaca impulsat per la UAB; és un programa socioeducatiu per a estudiants de secundària que té per objectiu estimular l’alumnat a continuar estudiant després d’acabar l’etapa d’ensenyament secundari post obligatori. El nostre centre hi ha participat cada any amb un grup d’alumnes de 3r d’ESO, des del curs 2007-2008.

2.9 Projecte INS-SEFED

Aquest projecte es fa en col·laboració entre l’Ajuntament de Molins de Rei, el Departament d’Educació i la Diputació de Barcelona. És un projecte preprofessionalitzador. L’objectiu és que l’alumnat de 4t d’ESO adquireixi estratègies d’aprenentatge en una empresa simulada com les que desenvoluparien en un treball administratiu (departament de personal,

13

comercial i comptabilitat). La metodologia potencia la transferència dels aprenentatges a les competències bàsiques. La valoració d’aquest projecte es qualifica dins del currículum comú.

2.10 Projecte Pont

És un projecte que es fa amb col·laboració amb l’Ajuntament de Molins de Rei des del curs 2006-07. Adreçat als alumnes amb desmotivació per l’estudi, ofereix a aquests alumnes la possibilitat de fer algunes hores lectives en un taller extern per tal de prendre contacte amb el món laboral i facilitar l’adquisició de les competències bàsiques de l’ESO.

2.11 Centre formador d’estudiants en pràctiques

El nostre centre és Centre formador d’estudiants en pràctiques del màster de professorat d’educació secundària i batxillerat en col·laboració amb les diferents universitats catalanes. Això implica que, el nostre centre pot acollir estudiants universitaris, que durant uns mesos acompanyen el nostre professorat. El centre adquireix el compromís d’orientar-los en l’adquisició de les seves competències professionals docents i per a l’alumnat representa disposar de més professionals que l’ajudin en els seus aprenentatges.

2.12 Diploma DELF

És el diploma oficial lliurat pel ministeri D’Educació francès per a certificar les competències en llengua francesa dels candidats estrangers. Té en compte les normes internacionals de disseny de proves i el Marc comú europeu de referència per a les llengües. Des de la matèria de francès presentem alumnes per primera vegada el curs 2013-2014. Aquest certificat pot comptabilitzar com a crèdits a la universitat i puntuen per a possibles Erasmus.

2.13 Prova CANGUR

La Prova Cangur és un activitat impulsada per l'Associació internacional Le Kangourou sans Frontières, de la qual és membre la Societat Catalana de Matemàtiques que, per aquesta raó, és l'entitat titular del Cangur en llengua catalana. El nostre centre és seu de la realització d’aquesta prova.

14

3. FUNCIONAMENT DEL CENTRE

3.1 Calendari general del curs 2016-2017

12 de setembre Inici classes. Inici de la 1a avaluació 29 de setembre Festa local. Sant Miquel 12 d’octubre FESTA Finals d’octubre (26,27,28) Colònies de 1r d’ESO 31 d’octubre Dia de lliure disposició Divendres 21 d’octubre Lliurament Treball recerca definitiu Dimarts 1 de novembre FESTA Divendres 4 de novembre Lliurament informes de preavaluació 6 de desembre FESTA 8 de desembre FESTA 9 de desembre Dia de lliure disposició 12 de desembre Inici de la 2a avaluació 22 de desembre Lliurament notes 1a avaluació Del 23 de desembre de 2016 al 8 de gener de 2017 (ambdós inclosos)

Vacances de Nadal

11, 12, 13 de gener Curset d’esquí 2n i 3r d’ESO 27 de gener Final 1r quadrimestre 27 de febrer Festa de lliure disposició 20 de març Inici de la 3a avaluació 24 de març Lliurament notes 2a avaluació Del 31 de març al 7 d’abril Treballs de síntesi 1r, 2n, 3r Primera setmana d’abril Viatges 4t d’ESO i 2n BTX Del 8 al 17 d’abril (ambdós inclosos) Vacances de Setmana Santa 1 de maig FESTA 2 de maig Festa de lliure disposició 12 de juny Lliurament de notes 3a avaluació 21 de juny Acaben les classes 21 de juny Notes finals de de BTX. 26 de juny Lliurament de notes finals ESO 1,2,5 de setembre Proves extraordinàries d’ ESO i 1r BTX

3.2 Horari

El centre romandrà obert de dilluns, dimarts, dijous i divendres de les 8.00 h a les 15:00 hores. El dimecres de les 8:00 a les 19:00.

HORARI LECTIU

8-9 Classe

9-10 Classe

10-10:20 Esbarjo

10:20-11:20 Classe

11:20-12:20 Classe

12:20-12:30 Esbarjo

12:30-13:30 Classe

13:30-14:30 Classe

15

3.3 Sistema de control d’assistència

El centre té un sistema de control de faltes d’assistència que envia informació puntual al mòbil de referència que la família facilita de les absències que es produeixin. El sistema permet igualment l’emissió d’un resum setmanal d’incidències, si n’hi hagués, que arriba cada dilluns, via correu electrònic. Aquest sistema permet informar de manera molt àgil les famílies fins i tot des de la proximitat de l’aula. El sistema també permet fer les següents gestions:

Organitzar un calendari/agenda amb les activitats extraescolars, exàmens...

Enviar missatges entre el professorat

Elaborar un informe de seguiment previ a les reunions amb les famílies

Informar de la feina a l’aula si es produeix una absència de l professorat Per a un funcionament eficaç del sistema cal que tot el professorat utilitzi l’aplicatiu en totes les seves possibilitats.

3.4 Entrades i sortides del centre

La porta s’obre a les 7.55 h. A les 8:00 sona el timbre que assenyala l’inici de les classes

Si la porta està tancada, no es pot entrar al centre fins l’hora següent. Excepcionalment es podrà entrar si es porta un justificant mèdic o similar.

Els alumnes han de romandre al centre durant tot l'horari escolar. Per sortir

abans d'hora cal presentar el justificant signat per la família a un membre de l’equip directiu perquè en doni el vist-i-plau i després lliurar-lo a consergeria.

Els/les alumnes de 3r i 4t d’ESO i de Batxillerat que no tinguin classe a

hora extrema poden abandonar el centre, sempre que hi consti autorització de la família, seguint les indicacions següents:

Es considera hora extrema la primera i l’última hora del matí

L’alumnat ha d’esperar dins l’aula el professor/a de guàrdia. Aquest professor/a deixarà sortir els alumnes en el cas que el professorat absent no hagi deixat feina

No es podrà sortir si el professor de la matèria deixa feina explícita per a fer durant l’hora terminal.

Qualsevol altra eventualitat l’ha de resoldre la Cap d’Estudis.

16

3.5 Inici i acabament de les classes

Per afavorir l’ordre al centre cal que ens esforcem a mantenir la puntualitat.

Els/les alumnes no poden sortir de les classes abans que toqui el timbre encara que s'hagi acabat un examen abans d'hora perquè es fa soroll als passadissos i es destorba les altres classes.

Cal comptar una falta (retard) als/a les alumnes si entren a l’aula quan ja ha

entrat el professor/a. Els alumnes que arriben tard se’ls comptabilitza la incidència però se’ls deixa entrar a classe

Els/les alumnes no poden sortir de l’aula entre classe i classe. Es podrà

sortir quan s’hagi d’anar a una aula específica. A l'hora de sortida s’han de col·locar les cadires sobre les taules. L’aula ha

de quedar neta de papers i s’han d’apagar els llums, tancar les finestres, les lames i la porta de l’aula.

3.6 Esbarjos

Tots els alumnes han d'abandonar l'aula i sortir al pati. Els professors/es que tinguin classe abans de l'esbarjo esperaran que surtin tots els alumnes de l'aula i tancaran el llum i la porta. Es faran servir els lavabos de l pati i de la planta baixa . L’alumnat de batxillerat, autoritzat per la família, podrà sortir del centre durant els esbarjos.

3.7 Espais

L’accés dels alumnes està limitat en els espais següents: Sala de professors i consergeria: Els/les alumnes no poden entrar en

aquests espais. Els treballs acadèmics s’han de lliurar a les aules o als departaments.

Departaments: Els/les alumnes poden entrar si els professors els ho

permeten i sota la supervisió d’aquests.

Aules especials (laboratoris, aules de dibuix, música i informàtica, tallers de tecnologia, aula USEE, biblioteca): No s’hi pot entrar sense la presència del professor/a.

Queda totalment prohibit llençar cap objecte des dels balcons del 1r i

2n pis. També està prohibida qualsevol actitud que comporti un possible perill de caiguda. Els alumnes que no compleixin aquestes prohibicions seran sancionats d’acord amb la normativa del centre que s’especifica més endavant.

17

Dins de l’edifici aulari i del gimnàs no es permet menjar ni beure (excepte aigua).

3.8 Guàrdies

3.8.1 Aules de guàrdia

Els alumnes expulsats han d’anar a l’aula de guàrdia (1.9, 2.10) on hi ha el professor/a que té guàrdia aquella hora.

Els alumnes han d’estar en silenci i treballant tota l’hora. És imprescindible

que el professor/a que expulsa encarregui feina, en el cas que no s’hagi fet així, el professor/a de guàrdia posa feina a l’alumnat expulsat.

Les tasques de l’alumne/a són normalment de tipus educatiu.

Els alumnes expulsats les dues últimes hores del mati faran tasques de

neteja del pati i espais comuns. A les aules de guàrdia hi ha una carpeta on es porta un registre de tots els

alumnes expulsats. Els alumnes amb matèries convalidades, per exemple de música, o bé

alumnes de Batxillerat matriculats al IOC, aniran a la sala de guàrdia o bé a la biblioteca les hores que no cursen l’assignatura convalidada.

3.8.2 Guàrdies de pati

El professorat de guàrdia del primer i segon pis repassa que no hagi quedat cap aula oberta, vigila que els alumnes no es passegin pels passadissos i està pendent de les possibles incidències que es puguin produir al pati. (és molt important que el professorat que tingui classe de 9 a 10 i de 11.20 a 12:20 faci sortir l’alumnat i tanqui els llums i la porta) Cal que els professors/es de guàrdia vigilin el pati durant l'esbarjo,

especialment els lavabos del pati que estan oberts.

Els alumnes podran utilitzar els lavabos de la planta baixa.

Els/les alumnes es poden quedar, dins del centre, a la biblioteca. A la biblioteca es pot estudiar, llegir o fer deures.

Les aules romanen tancades fins l'inici de la classe següent. Des de les tutories s’ha d’explicar a l’alumnat el funcionament de l’hora del

pati: obligació de sortir al pati, espais on es pot romandre, lavabos que s’han d’utilitzar...

3.9 Neteja i desperfectes

Hem de fer palesa la conveniència de mantenir net tot el recinte del centre, les aules, els passadissos i les parets.

18

Des de les tutories i el consell de delegats es coordinaran unes actuacions per implicar tot l’alumnat en la neteja del centre. Qüestions prioritàries: No començar la classe si l'estat de l'aula no és l’adequat. Cal que els/les

alumnes recullin els papers i les deixalles del terra; si és necessari pot anar a buscar una escombra a l’aula de guàrdia.

Cal fer servir les papereres, tant a l'aula com als passadissos i al pati.

Cal que l’alumnat de batxillerat que surt del centre a les hores de l’esbarjo

mantingui net l’entorn i faci ús de les papereres. Periòdicament tindran un torn de neteja.

Insistir que no s'ha de guixar ni dibuixar les taules ni les parets ni les cadires. Si es sorprèn un alumne guixant la taula o altre mobiliari, cal obligar-lo a netejar-la (a l’aula de guàrdia hi ha el material de neteja).

Les taules han d’estar netes. Cada setmana s’han de netejar a la sessió de

tutoria. A l’aula de guàrdia hi ha el material necessari.

Els alumnes expulsats a les dues últimes hores i sota la coordinació del professorat de guàrdia podran fer tasques de neteja del pati i espais comuns, en cas que sigui necessari.

En cas d'ocasionar desperfectes es faran sancions econòmiques pel

cost de la reparació. Els pares són els responsables civils dels seus fill/es i n’hauran d’assumir la despesa.

3.10 Seguretat i salut

A la sala del professorat hi ha una farmaciola i les instruccions de com s’ha d’actuar en situacions d’emergència. Davant d’una situació d’emergència cal: Identificar que efectivament sigui una emergència, trucar el 112, avisar la família i no deixar sol l’alumne/a. El centre ha elaborat un Pla d’emergència que es revisa i s’actualitza cada curs escolar. Durant el primer trimestre es fa un simulacre d'evacuació. Aquest simulacre s'ha de planificar tenint en compte totes les activitats que es porten a terme al centre.

3.10.1 Tabac

Està prohibit fumar en totes les dependències del centre i l’exterior més immediat. Fer complir aquesta norma és responsabilitat de tots els professors/es. L’ incompliment d’aquesta norma es considerarà una falta greu de les tipificades en el decret de referència.

19

3.11 Faltes d’assistència de l’alumnat

Les famílies han d’informar a primera hora del matí de la falta d’assistència del seu fill o filla.

Tots els/les professors/es, en començar la classe, passen llista i anoten

preferentment a l’aplicatiu els alumnes absents i amb retard.

A primera hora del matí, l’absència d’alumnat es notifica mitjançant SMS a les famílies.

Es consideren faltes justificades les que es documenten per escrit

(justificant mèdic, justificació dels pares o tutors) i es lliuren el tutor/a en el termini d’una setmana.

Les faltes injustificades són aquelles que o bé, no estan

documentades, o no s’ha presentat la justificació en el temps establert. Tres retards a classe es comptabilitzen com una falta. Cada hora lectiva

comptabilitza una falta.

Els/les tutors/es controlen setmanalment les faltes i es posen en contacte telefònic amb les famílies en cas de cinc o més faltes sense justificar.

La Cap d’estudis presenta a la Comissió de Convivència l’acumulació de

faltes d’assistència no justificades o retards i, si es valora que no és per malaltia, s’envia notificació per escrit a la família quan s’han acumulat 20 faltes.

En cas de continuar faltant a classe injustificadament (20 faltes més)

l'alumne/a pot rebre una segona amonestació.

Si l’actitud de l’alumne/a, dues vegades amonestat, no canvia, i s’arriben a les 60 faltes injustificades se li obrirà un expedient disciplinari.

Si l’alumne és de batxillerat la resolució d’aquest expedient implicarà perdre

el dret a l’avaluació contínua. En cas d’absentisme, l’institut posarà en marxa el protocol d’absentisme

amb coordinació amb Serveis Socials i Guàrdia Urbana de Molins de Rei i El Papiol.

Els tutors o professors de guàrdia anoten qualsevol incidència (malaltia,

accident, etc.) a l’aplicatiu de control de faltes

3.11.1Control de l’absentisme

A les reunions d’Equips Docents es detecta la presència d’absentisme i llavors, s’activa el protocol d’absentisme. Quan es detecta un cas d'absentisme, la primera actuació la fa el tutor/a, que es posa en contacte amb el pare, mare o

20

tutor o tutora legal per informar-los de la situació i recordar-los l'obligació de vetllar per l'escolarització correcta dels fills Si d'aquestes actuacions no en resulta la rectificació del comportament absentista, la directora del centre comunica per escrit, la situació d'absentisme als serveis socials del municipi. D'aquesta comunicació, en queda una còpia arxivada al centre, a disposició de la Inspecció d'Educació. Aquesta comunicació es fa en l’àmbit de l les reunions mensuals que es fan amb Serveis Socials d’El Papiol i Molins de Rei. A les reunions d’Equips Docents i en Comissions d’Atenció a la Diversitat s’acorden les mesures per intentar solucionar el cas d’absentisme: mesures d’atenció a la diversitat com poden ser una atenció individualitzada, una optativa concreta, entrar a un grup de desdoblament, fer el projecte PONT. De totes les mesures possibles s’acorda quina és la més adequada per a cada cas. Si aquestes actuacions no han resolt de manera efectiva la situació d'absentisme, la directora del centre informa a la directora dels serveis territorials per tal que, si escau, ho posi en coneixement de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Si hi ha alumnes il·localitzables que consten com a matriculats al centre educatiu, amb les famílies dels quals tampoc no es pot contactar, la directora informa a la directora dels serveis territorials per comprovar un possible canvi de matrícula no notificat i determinar, si escau, donar de baixa d'ofici l'alumne. La directora del centre informa als serveis socials perquè facin les actuacions oportunes.

3.12 Avaluació i reclamacions de les qualificacions

L’avaluació dels processos d’aprenentatge és contínua. L’equip docent fa sessió de preavaluació durant el primer trimestre. El curs es divideix en tres trimestres i es lliuren tres butlletins de notes. Els primers dies de setembre es fan les proves extraordinàries. A finals d’octubre es lliura a la família un informe de preavaluació. En el cas de no assistir a un examen, l’alumne/a ha de justificar-ho documentalment. Un cop feta la justificació, el/la professor/a avalua l’alumne amb la resta de notes i observacions fetes o bé repeteix la prova, si s’escau. Les reclamacions sobre les qualificacions obtingudes tant al llarg del curs com al final, segueixen el procediment que indica la normativa del Departament d'Ensenyament i que els tutors/res poden facilitar. Els/les alumnes tenen dret a conèixer els criteris d’avaluació de cada matèria i a veure els exàmens per comprendre els possibles errors i fer les correccions que s’escaiguin.

21

Al calendari del curs es preveu un període de revisió de notes després de cada avaluació. En cas de reclamació de notes, en primer lloc cal parlar amb el professor/a de l’assignatura. Només en el cas de no arribar a acord es pot reclamar, a través del tutor/a al seminari corresponent. Si la reclamació és sobre les notes de final de curs, s’ha de presentar una instància a secretaria dirigida a la Directora fent constar els motius de la sol·licitud.

3.13 Gestió econòmica, acadèmica i administrativa

Com tots els centres dels quals és titular el Departament d'Ensenyament utilitzem el programari SAGA per a la gestió academicoadministrativa i per a l'elaboració, la gestió i la posterior liquidació del pressupost. Per a cada curs es convoquen diferents modalitats de beques i ajuts a l'estudi, que tenen com a finalitat compensar els alumnes que es troben en situacions desfavorides per raons socioeconòmiques o geogràfiques o per afavorir la integració escolar d'aquells alumnes que ho necessitin per circumstàncies de caràcter personal. El Departament d'Ensenyament ofereix informació sistemàtica i anticipada de les diferents modalitats de beques i ajuts a l'estudi mitjançant el web del Departament d'Ensenyament http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/ (Serveis i tràmits >Beques), on els alumnes disposen d'una consulta per obtenir informació sobre l'estat de tramitació del seu expedient. L’institut vetllarà perquè la informació sobre les convocatòries de beques i ajuts a l'estudi destinades als alumnes, els arribi amb prou antelació, a fi que puguin presentar la sol·licitud dins del termini establert en cada convocatòria

3.13.1 Secretaria

Horari d’atenció al públic:

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

9.30 - 13.00 9.30 -13.00 9.30 – 13.00 9.30 – 13.00 9.30 – 13.00

16.00 – 17.30

Horari d’atenció a l’alumnat: Durant l’hora dels esbarjos Tasques de Secretaria:

La gestió administrativa dels processos de preinscripció i matriculació.

La gestió administrativa de documents acadèmics.

La gestió administrativa i la tramitació dels assumptes propis del centre.

22

3.13.2 Consergeria

Funcions:

Vigilar les instal·lacions del centre

Controlar els accessos i rebre les persones que accedeixen al centre

Utilitzar i manipular màquines reproductores, fotocopiadores i similars.

Atendre l’alumnat.

Registre de faltes d’assistència de l’alumnat. Informació a les famílies.

3.14 Aparells electrònics

El mòbil, si es porta a l’ institut, no pot estar encès ni a la vista en cap espai de l’edifici, excepte el bar en les hores d’esbarjo. Puntualment, el professorat pot indicar-ne la utilització com a eina didàctica. Seguint la legislació actual del dret a la imatge, sota cap concepte es poden fer fotografies o enregistraments al centre. Com que ha d’estar apagat, qualsevol possible aplicació de l’aparell queda anul·lada (rellotge, connexió a Internet, música...). Si això s’incompleix, el mòbil es retirarà i es deixarà a direcció fent constar el motiu per escrit. Al final del matí, el mòbil es retornarà i l’equip directiu comunicarà a l’alumne la sanció aplicada en funció de la gravetat de l’incident i la reiteració en aquestes conductes. La sanció podrà ser:

1. amonestació escrita i comunicació a la família. 2. sanció de dimecres a la tarda. 3. expulsió d’un dia. 4. expedient disciplinari en cas de reiteració.

En cas de comunicació urgent els alumnes i les famílies poden telefonar mitjançant el telèfon fix del centre. És important que durant l’horari de classe les famílies no telefonin ni enviïn missatges als seus fills. Igualment, els/les alumnes no necessiten a l’ institut aparells de reproducció musical (mp3, mp4, ipod...). Portar-los a l’ institut pot crear problemes i el centre no es fa responsable si es perd algun d’aquests aparells

3.15 Protocol en cas de vaga d’estudiants

Sempre que hi hagi alguna protesta d’estudiants, es constitueix una comissió, que no té perquè correspondre amb el grup de delegats/es, però que té per missió informar els/les delegats/es perquè puguin coordinar les classes. Convé que la comissió informi amb temps (48 hores com a mínim) a l’equip

directiu de les accions programades per poder fer la convocatòria. La comissió s’encarrega d’informar a les classes, Es fan votacions un cop acabades les classes. Dos encarregats/des per classe, controlen la votació per recollir el vot: 3r i 4t

d’ESO i Batxillerat. Cada grup d’encarregats fa el recompte i es posen en comú els resultats S’expliquen els resultats a l’Equip directiu i es difonen també a tothom. L’Equip directiu fa la carta per a les famílies i la reparteix.

23

L’alumnat té l’obligació de lliurar l’ autorització al seu tutor/a, per justificar l’absència.

L’equip directiu no pot autoritzar a sortir del centre a ningú a través de trucades telefòniques.

4.CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE

4.1 Protocol per a l’aplicació de mesures disciplinàries A l’annex hi ha els articles del 30 al 38 del capítol V de Llei d’educació 12/2009 (10 de juliol) i els articles 23,24,25 del DECRET 102/2010, (3 d’agost d’autonomia dels centres educatius) en els quals ens basem per a desenvolupar tot aquest apartat

4.2 Mesures de promoció de la convivència

L'educació en la convivència s'ha de basar en la confiança i el reconeixement mutu, la construcció d'una identitat autònoma per part de cada individu i el compromís i l'esforç per relacionar-se positivament. No és suficient partir d'un context de tolerància, hi ha d’haver la construcció compartida basada en el diàleg, en la interculturalitat i en la relació intergeneracional, elements necessaris per a la convivència.

La finalitat de l'institut va més enllà de l'assoliment de continguts acadèmics. Per assolir els objectius educatius, hi ha d'haver una implicació global i coordinada de tots els agents socials, tant els de la comunitat educativa, com les institucions, les famílies i la societat en general. El paper dels equips docents és fonamental i, per tant, és imprescindible que siguin equips cohesionats. La tutoria és un dels espais idonis per treballar els valors i les actituds per a la convivència. És aquí on cal fomentar de manera intensa les habilitats comunicatives i la sensibilització i la reflexió sobre els valors socials. La convivència implica la participació de tots. Les experiències de mediació i de resolució de conflictes per part de l'alumnat; les d’apadrinament, d'acollida i d'acompanyament; les de participació en la fixació de normes; les d'aprenentatge i d'autoregulació de les seves emocions, etc., indiquen clarament que es pot aprendre a conviure de manera constructiva i positiva, amb respecte i diàleg, integrant visions i sensibilitats diferents.

L’organització del nostre centre vol afavorir el clima de convivència i, per tant, d’aprenentatge gestionant, articulant i donant sentit a les actuacions i als processos que, en matèria de convivència, s’hi han de desenvolupar. Les activitats del Pla d’acció tutorial vetllen per aconseguir aquest clima de convivència

La mediació és una eina de prevenció i ajuda a crear un clima de diàleg no només entre les persones que tenen el conflicte sinó entre tot el conjunt de la comunitat educativa. És important que el professorat potenciï la mediació per

24

poder gestionar els conflictes a través del diàleg i l’autogestió. El nostre centre té un Programa de mediació entre iguals des de l’any 1997.

4.3 Faltes perjudicials per a la convivència

Els conflictes que es presentin a l’aula els ha de resoldre, en primer lloc, el professor/a. Si no és el cas, el tutor/a del grup és qui ha d’intervenir. Si un/a professor/a o altre personal del centre és testimoni d'alguna incidència que pugui constituir una falta d'un alumne/a contra la convivència en el centre ho comunicarà immediatament per escrit al tutor/a. La directora informa periòdicament al Consell Escolar de les amonestacions i sancions aplicades a fi de garantir el correcte exercici dels drets i deures dels alumnes.

4.4 Faltes greument perjudicials per a la convivència

Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents:

a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.

b) L'alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar.

c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes.

d) La comissió reiterada d'actes contraris a les normes de convivència del centre.

e) Els actes o les conductes que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s'han de considerar especialment greus.

f) Les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat.

g) L'ús dels aparells electrònics, especialment del mòbil. (v. pàgina 22)

Quan l’alumnat incorri en alguna d’aquestes conductes, el centre aplicarà el protocol següent de sancions:

1. Com a mesura immediata, el professorat pot determinar l’expulsió de l’aula. Cal tenir present que l’expulsió de l’aula és una sanció excepcional. Només els/les alumnes que distorsionen de manera persistent, sense fer cas dels advertiments del professor i els/les que han faltat greument al respecte del professor o d’un company, han de ser exclosos de la classe.

25

2. S’ha d’omplir el full d’incidències i deixar-lo al calaixet del tutor/a. El tutor/a parla amb l’alumne/a per gestionar el conflicte i serà informat/ada que en cas de reincidència s’avisarà la família.

3. En la segona expulsió acumulada, el tutor/a informa a la Cap d’Estudis i, després de ser valorada per la comissió de convivència permanent, s’aplica a l’alumne/a la sanció de quedar-se el dimecres de 15:30 a 17:00 hores. En aquesta estona els alumnes fan tasques acadèmiques i activitats d’utilitat social per al centre.

4. Si aquest procés s’ha repetit dues vegades, el tutor/a convoca la família a una entrevista urgent amb la Cap d’Estudis. La comissió de convivència permanent estudiarà el cas.

5. Si la comissió de convivència permanent considera que la falta és greu, segons el DECRET 102/2010, (3 d’agost d’autonomia dels centres educatius), sol·licitarà a la directora la instrucció d'un expedient i informarà al tutor/a de la seva instrucció.

6. La Directora nomenarà un instructor/a i notificarà per escrit a l'alumne/a i a la seva família la decisió d' inici d'expedient. A partir de la proposta de l'instructor/a, la directora dictarà resolució i la notificarà a l'alumne/a i als seus pares en el termini màxim de deu dies. Preventivament la directora pot prendre les mesures que consideri pertinents. Les sancions que es poden imposar per la comissió d'alguna de les faltes tipificades són la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d'assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé la inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre.

7. En cas d’aplicar una suspensió provisional d’assistència a classe, l’equip docent determinarà les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període

8. La comissió de convivència permanent ha establert la possibilitat de fer una expulsió d’un dia a casa sense la necessitat d’obrir un expedient disciplinari. Aquesta mesura s’executa en casos puntuals de faltes greus perjudicials per a la convivència tot preveient que no hi haurà una reiteració d’aquesta conducta inadequada.

26

5. CURRICULUM

5.1 ESO

En els quadres següents es detallen el nombre d’hores setmanals segons

matèria i curs.

5.1.1 Currículum diversificat 4t d’ESO

Aquestes tres matèries específiques, indicades com a 1, 2 i optativa, són de tres hores setmanals.

Itinerari Matèria 1 Matèria 2 Matèria Optativa

Ciència i tecnologia 1 Biologia i geologia Física i química Informàtica

Ciència i tecnologia 2 Física i química Tecnologia Francès

Humanístic i ciències socials1 Llatí Música Tecnologia

Humanístic i ciències socials 2 Economia alemany Biologia i geologia

Arts i Cicles formatius Visual i plàstica Informàtica Filosofia

Emprenedoria

CURSOS ESO 1r 2n 3r 4t

Llengua catalana i literatura 3 3 3 3

Llengua castellana i literatura 3 3 3 3

Llengua estrangera 3 4 3 3

Matemàtiques 3 4 4 4

Ciències de la naturalesa 3 3 4 -

Ciències socials: geografia i història 3 3 3 3

Educació física 2 2 2 2

Tecnologies 2 2 2 -

Educació visual i plàstica 2 2 - -

Música 2 - 2 -

Religió /cult i valors ètics /P. lectura 1 1 1 1

Matèries optatives 2 2 2 -

Matèries específiques - 9

Tutoria 1 1 1 1

Treball de síntesi (1) (1) (1) -

Projecte de recerca - - - (1)

TOTAL hores setmanals 30 30 30 30

27

5.1.2 Treballs de síntesi

El treball de síntesi s’organitza de forma intensiva durant una setmana. La temàtica del treball de síntesi s’adapta a cada un dels cursos d’ESO: 1r d’ESO Títol: Un relat d’aventures El treball de síntesi de primer d’ESO té per objectiu aprendre a treballar de manera cooperativa i estimular la imaginació i l’expressió escrita. Aquest treball inclourà l’ús de les noves tecnologies per a la seva elaboració. 2n d’ESO Títol: Dinem junts En aquest treball es sintetitza tot allò que s’ha fet en les matèries comunes al voltant del món de l’alimentació. A més del dossier, els/les alumnes elaboren el menjar d’un àpat complet i dinen junts al centre com a cloenda d’aquest crèdit. 3r d’ESO Títol: Coneguem Europa Aquest treball consisteix en un conjunt d’activitats entorn als diferents països d’Europa des de la perspectiva física, política, cultural, lingüística, social, musical, etc. L’alumnat haurà de concretar l’estudi amb la creació i l’edició d’una presentació audiovisual del país escollit.

Projecte de recerca L’alumnat de 4t d’ESO ha de realitzar un projecte de recerca en equip, constituït per un conjunt d’activitats de descoberta i recerca entorn d’un tema escollit i acotat, sota el guiatge del professorat. L’objectiu és contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques de l’ESO, especialment, de la competència d’aprendre a aprendre i la competència d’adquirir autonomia i iniciativa personal.

5.1.3 Tractament de la diversitat

L’aula ordinària

L'atenció a la diversitat comença a l'aula ordinària amb l'establiment de les estratègies que permeten adaptar la programació general de cadascuna de les matèries a les necessitats de tots els alumnes del grup classe. Els criteris d'avaluació han d'establir-se d'acord amb els objectius programats i l'objectiu d'assolir les competències bàsiques. Per tal de facilitar l'avaluació contínua i regular el procés d'aprenentatge, cal diversificar els procediments i les activitats d'avaluació així com potenciar l'autoavaluació i la coavaluació.

Programa intensiu de millora (PIM) per als alumnes de 1r i 2n d’ESO

El Programa intensiu de millora (PIM) s'adreça als alumnes de 1r d'ESO que en el moment d'incorporar-se al centre presenten dificultats d'aprenentatge generalitzades o un baix nivell d'assoliment de les competències bàsiques en l'educació primària.

28

Aquest programa és una oportunitat per millorar els aprenentatges i assolir les competències bàsiques i requereix el compromís, per part de l'alumne/a, d'aprofitar el recurs. Per tal que un alumne/a s'incorpori a un PIM, cal que la Comissió d'atenció a la diversitat valori de forma positiva la proposta, tenint en compte la informació facilitada pel centre de primària de procedència i l'opinió de la família. La CAD i l’equip de primer d’acord amb la família determina la continuació del PIM durant el segon curs de l’ESO, si s’escau

Hores “B”

En les matèries de ciències experimentals i tecnologia, en funció del nombre d’alumnes, en una de les hores lectives del total d’hores setmanes es desdobla el grup per realitzar activitats pràctiques en el laboratori o aula corresponent.

Desdoblaments en les matèries instrumentals

En les àrees de llengües, matemàtiques i anglès, les matèries es desdoblen per atendre els ritmes diferents d’aprenentatge. Els alumnes reben un tractament de forma més individualitzada en grups reduïts. Això ens permet atendre l’alumnat amb altes capacitats en les àrees instrumentals del currículum.

USEE: Unitat de Suport a l’educació especial

El nostre centre té una USEE des del curs 2007-08. Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats de recursos per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris amb el compromís de la comunitat educativa per avançar com a escola inclusiva.

PI: Pla individualitzat

El pla individualitzat recull tant el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que l’alumne/a pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars com el tractament de les altes capacitats. L’equip docent, coordinat pel tutor/a elabora un pla individualitzat per a un alumne/a quan es consideri que per al seu progrés són insuficients les adaptacions incorporades a la programació ordinària o les mesures de reforç o ampliació previstes, o bé, d’ampliació en el cas d’alumnat amb altes capacitats.

Projecte ISAAC (Iniciativa de Suport i Acompanyament a Alumnes del Centre)

El projecte consisteix a atendre les necessitats de determinats alumnes per mitjà d’atencions individuals al llarg del curs. La tria d’alumnes i la seva continuïtat en el projecte de suport es decidirà a la CAD. La Comissió d’Atenció

29

a la Diversitat detectarà els alumnes susceptibles de participar en el projecte basant-se en els criteris preestablerts.

Ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

El centre compta amb instal·lacions adequades a la majoria de les aules per a poder utilitzar els recursos pedagògics que la xarxa conté. Les aules virtuals del centre a través del moodle permeten ampliar i millorar les activitats de les matèries. Això ens assegura l’ús de les noves tecnologies per aconseguir que el nostre alumnat obtingui una competència digital adequada als nostres temps.

INS-SEFED I Projecte Pont

Són programes de diversificació curricular adreçats a alumnes de 3r i 4t d’ESO. (es concreta el seu funcionament en l’apartat Projectes de centre)

5.2 Batxillerat

En el quadre següent es detalla el nombre d’hores setmanals segons matèria i curs:

Cursos de Batxillerat 1r

2n

Llengua Catalana i Literatura 2 2 Llengua Castellana i Literatura 2 2 Llengua Estrangera 3 3 Educació Física 2 Filosofia 2 Ciències pel món contemporani 2 Història de la Filosofia 3

Història d’Espanya 3

Tutoria 1 1 Treball de Recerca (1)

Optativa 1 4 4 Optativa 2 4 4 Optativa 3 4 4 Optativa 4 4 4 (2+2) Total hores setmanals 30 30

30

5.2.1 Currículum diversificat a Batxillerat

L’alumne ha de triar una de les matèries optatives de cadascun dels quatre blocs 5000 i 6000, segons la modalitat de batxillerat escollida.

1r Batxillerat 2n Batxillerat 5001 6001

Física l Física ll Matemàtiques aplicades a C. Socials l Matemàtiques aplicades a C. Socials ll

Llatí I Llatí II

Ciències de la Terra I Ciències de la terra II (IOC)

5002 6002

Matemàtiques I Matemàtiques ll Economia Organització d’Empreses ll

Literatura universal Història de l’art

5003 6003 Biologia l Biologia ll

Dibuix Tècnic I Dibuix Tècnic II Economia d’empresa Geografia

Història del món contemporani Literatura catalana

5004 6004

Química I Química ll Tecnologia Industrial I Tecnologia Industrial II

Literatura castellana Psicologia i sociologia Francès Francès /alemany

Grec (IOC) Dsseny (IOC)

5.2.2 Treball de recerca Batxillerat

Aquest treball constitueix una part important del currículum de Batxillerat i es treballa conjuntament i de forma paral·lela amb la resta dels crèdits comuns, de modalitat i optatius. Equival a dos crèdits i representa el 10% de la qualificació final de Batxillerat. És necessària la seva superació per passar l’etapa. El treball s’inicia a 1r de Batxillerat (finals de febrer) i s’acaba amb l’exposició oral a 2n de Batxillerat (finals d’octubre).

31

6. SERVEIS QUE OFEREIX L’INSTITUT

6.1 Biblioteca – mediateca “Jordina Vidal”

L’institut disposa d'una sala - biblioteca on els/les alumnes poden estudiar i consultar qualsevol tipus de llibre. També hi ha un servei de préstec. En horari de classe s’hi pot anar amb alumnes per motivar l’ús de la biblioteca i per donar a conèixer documents que puguin ser útils, sempre que s’avisi la persona responsable de la biblioteca. Hi ha material informàtic i audiovisual al servei de l'alumnat que pot ajudar en la confecció de treballs. També es poden consultar els CdROM de diversos temes. Any darrera any s’amplia el fons de la biblioteca per al Pla de Lectura i les estones lliures amb llibres de text de totes les matèries i nivells, lectures obligatòries i lectures lúdiques. Horari

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

9:15-14:15 9:15-14:15 9:15-14:15 9:15-14:15 9:15-14:15

La bibliotecària, Noa, informa de totes les qüestions relacionades amb la biblioteca, a més, estan escrites les normes concretes de consulta i préstec, obert a tota la comunitat educativa. S’ha creat la figura dels Delegats/des de Biblioteca: es tracta de càrrecs voluntaris els quals van a la Biblioteca durant les estones d'esbarjo i col·laboren en les tasques més mecàniques relacionades amb la catalogació de documents (folrar-los, posar etiquetes de registre, segells...); també fan punts de llibre, etiquetes de difusió del blog, etc. El curs 14-15 ha comptat amb 15 delegats/des. La biblioteca té un bloc que està inscrit dins les biblioteques escolars puntedu, ja que formem part d’aquest projecte. (http://bibliorequesens.blogspot.com.es)

La biblioteca s’utilitza com a aula a l’hora de lectura.

6.2 Tecnologies de la Informació i Comunicació. TIC.

El centre compta amb instal·lacions adequades a la majoria de les aules per a poder utilitzar els recursos pedagògics que la xarxa conté. Les aules virtuals del centre a través del moodle permeten ampliar i millorar les activitats de les matèries. Això ens assegura l’ús de les noves tecnologies per aconseguir que el nostre alumnat obtingui una competència digital adequada als nostres temps.

PROFESSORAT

Els ordinadors de la sala del professorat són d’ús exclusiu per al professorat. No els han d’utilitzar els/les alumnes.

L’aula d’informàtica té prioritat en l’ocupació dels espais dotats d’aquest equipament.

Es pot utilitzar l’espai d’informàtica en alguna hora si l’ocupació ho permet. Cal consultar els fulls d’ocupació d’aula que estan disponibles a la sala de professors.

32

Cal que el professor/a sigui l’últim/a a sortir de l’aula i revisar l’estat de la instal·lació. Si es dóna el cas, el professor/a ha de notificar amb immediatesa els desperfectes i/o robatoris al coordinador d’informàtica, al Secretari o a qualsevol altre membre de l’equip directiu.

A les aules hi ha instal·lat material delicat com són les PDI, els canons i les pantalles. Els departaments disposen d’ordinadors portàtils per connectar els canons.

ALUMNAT 1. Normes d'ús dels ordinadors portàtils personals L'alumne/a que porti a l'institut un ordinador portàtil cal que tingui en compte el següent:

Ha tenir cura de la seva integritat i evitar-ne la pèrdua o el robatori. El portàtil no podrà quedar mai desatès.

Tan sols pot fer-ne ús en l'hora de la classe del professor/a que ha proposat l'activitat TIC. En cap cas, l'ordinador es farà servir al pati, al bar, als passadissos o a la biblioteca.

De la mateixa manera, cal respectar el maquinari dels companys. L’alumnat serà responsable de les avaries que pugui causar en els ordinadors d’altres persones.

Queda terminantment prohibit l’accés a la xarxes socials o l’ús de programes de Xat a hores de classe, excepte en el cas que el professor/a així ho decideixi perquè es fa amb finalitats educatives.

Per vetllar pel bon funcionament de la xarxa del centre, queda terminantment prohibit l’ús d’eines d’intercanvi P2p a les instal·lacions del centre. (emule, Ares...)

Tothom té dret a preservar el seu dret d’imatge. La webcam només s’ha d’utilitzar quan ho demani el professor/a. Mai s’ha de fotografiar a altres persones al centre ni gravar la seva veu: ESTÀ PENALITZAT PER LA LLEI.

Si es fa un mal ús de l’ordinador, el professorat, aplicant la normativa del centre, redactarà les incidències corresponents que donaran lloc a les sancions previstes. 2. Normes d'ús de les aules d'informàtica

1. Les aules d'informàtica estan destinades a la docència i estructurades en

horaris lectius, per tant, l'accés a aquestes aules i el seu ús sempre són

amb la presència d'un professor/a.

2. Les aules d'informàtica són llocs d'estudi i de treball.

3. L'equip informàtic és d'ús comú i, per tant, s'ha de tractar amb

responsabilitat tant pel que fa al hardware com al software instal·lat a les

màquines.

4. Queda prohibida la instal·lació de qualsevol tipus de software, com

també els trasllats o intercanvis de material no autoritzats per la direcció

del centre i/o coordinador d’informàtica.

5. Queda estrictament prohibit instal·lar o jugar amb vídeo jocs a les aules

d'informàtica. L'incompliment d'aquesta norma comporta l'expulsió

immediata de l'aula.

33

6. Si un usuari, en el moment d'iniciar el seu treball, detecta alguna

anomalia en l'equip, haurà de comunicar-ho immediatament al

responsable de l'aula.

7. Queda estrictament prohibit instal·lar o jugar amb vídeo jocs a les aules

d'informàtica.

8. Un cop acabada la classe, cal apagar els equips i endreçar les cadires.

L'incompliment de qualsevol d'aquestes normes comporta l'expulsió immediata de l'aula.

6.3 Bar

El bar estarà obert de les 8:30 a les 12:30. En cap cas els/les alumnes poden anar al bar entre classe i classe Cada dimecres s’ofereix un menú al migdia.

6.4 Taquilles

Es disposa de taquilles per deixar-hi objectes personals i llibres. Tenen dret preferent a llogar-les els/les alumnes de primer d'ESO. Les taquilles es sol·liciten a Secretaria i es paguen 12 € de lloguer per a tot l’any. Cal tornar les claus 2 a final de curs i, si s’han conservat perfectament, es retornen 5 €. En cas que hi hagi més demanda de taquilles que oferta, es fa un sorteig entre l'alumnat que ho sol·liciti.

6.5 Material escolar

El centre facilita el primer dia de classe una agenda escolar. QUOTA DE MATERIAL: En el moment de la matrícula, les famílies paguen la quota de material fotocopiable que cobreix la despesa de dossiers, els dossiers dels treballs de síntesi, exàmens i altres proves. FOTOCÒPIES: Els alumnes socis de l’AMPA tenen una targeta gratuïta de 50 fotocòpies. Es pot adquirir una targeta de 50 fotocòpies al preu de 3’50 euros o de 25 fotocòpies al preu de 2 euros a la Consergeria. Els alumnes poden imprimir els treballs personals a Consergeria amb el mateix preu que les fotocòpies. És imprescindible dur el propi material diàriament. No és convenient utilitzar tippex líquid.

6.6 Transport escolar

L’alumnat d’El Papiol de l’ESO té dret a transport escolar gratuït. Aquest transport el gestiona el Consell Comarcal. Si queden seients buits a l’autocar es poden oferir als alumnes de batxillerat d’El Papiol. Aquests alumnes hauran de pagar la quota pactada amb el Consell Comarcal

6.7 Activitats extraescolars

Al llarg del curs es van concretant totes les activitats extraescolars que els diferents seminaris programen per a reforçar els continguts de les seves matèries: excursions, visites a museus, sortides de natura, teatre, activitats en llengües estrangeres...

34

És obligatori anar a les sortides. No participar-hi, té conseqüències en l’aprenentatge i l’avaluació. En cas de força major, els/les alumnes han de portar un justificant (certificat mèdic o similar). Al començament de curs els pares, mares o tutors/es han de signar l’autorització per a totes les sortides del curs. Es passa un rebut quan comença el curs i un altre a final de curs amb el cost de les diferents sortides. Es retornarà l’import de les sortides quan es lliuri una justificació oficial. L’equip docent pot sancionar algun alumne/a sense una sortida. En aquest cas, l’alumne/a s’ha de quedar a casa. Si és el centre el que no deixa anar a l’alumne a la sortida no se li retornarà el cost del transport col·lectiu. L’equip docent pot sancionar algun alumne/a sense una sortida. En aquest cas, l’alumne/a s’ha de quedar a casa.

6.7.1Colònies i Viatges

Les sortides de més d’un dia s'inscriuen en la programació general del centre i en la dels departaments que les promouen. La participació als viatges té caràcter voluntari tant per als/a les alumnes com per als professors/es. El Consell Escolar va aprovar la normativa de sortides del Centre que s'especifica a continuació: Els Departaments i/o professors/es presenten per escrit al Consell Escolar

la proposta de viatge amb els objectius i activitats a realitzar així com el pressupost i els grups, nivells o matèries a les quals està adreçada l'activitat. També presenten la normativa de funcionament del viatge, la qual es comunica a les famílies i alumnes que hi participen.

És necessària l'autorització expressa del Consell Escolar perquè puguin assistir al viatge alumnes que no cursin la matèria o nivell per al qual s'ha organitzat la sortida.

Els viatges són activitats del centre i, en conseqüència, el Consell Escolar pot imposar sancions disciplinàries pels fets que s'hagin produït durant la sortida.

Un cop finalitzat el viatge, els responsables presenten al Consell Escolar una valoració dels objectius i un balanç econòmic.

Cal com a mínim l'assistència del 70% dels alumnes del curs en qüestió. Professors/es acompanyants: un professor/a per cada 20 alumnes. El centre tramet la sol·licitud de subvencions a altres institucions, si s'escau. L'equip docent es reserva la potestat de sancionar sense anar a la sortida a

algun/a alumne/a. La paga i senyal no es torna en el cas que l'alumne/a decideixi finalment no

anar al viatge excepte en casos molt justificats. Tant els viatges de llarga durada com les sortides d'un dia es financen

entre els/les assistents. El Centre no cobreix cap despesa de dietes que es derivin d'una falta de previsió. Cal tenir en compte un marge en els costos per a qualsevol imprevist.

35

6.8 Punt jove

El servei Punt Jove Municipal desplaça una persona cada dimarts a l’hora de l’esbarjo per informar l’alumnat de l’ institut en aquells aspectes de sortides professionals, institucions municipal, ajudes i beques i tots els aspectes propers als interessos dels adolescents. El Punt Jove organitza junt amb la coordinació d’extraescolars xerrades a tots els nivells. El Punt Jove participa a les jornades de portes obertes de l’ institut.

6. DIFUSIÓ DEL CENTRE

7.1 Web del centre

L'institut compta amb una pàgina web que informa de les novetats relacionades amb el funcionament del centre, que dóna a conèixer activitats realitzades i que dóna accés a les aules virtuals. (http://www.lluisderequesens.net)

7.2 Adesiara

Adesiara és la revista trimestral del nostre centre. És la publicació en paper o digital que resulta de l'esforç, la creativitat i les ganes de fer coses de l'alumnat. Experiències, sortides, opinions, reflexions, fotografies... omplen les pàgines de la publicació. Coordina la revista Ángeles Herrero.

7.3 Bloc de la biblioteca

La biblioteca de l'institut posa en joc un bloc interessant amb l'objectiu de compartir les experiències lectores i actualitzar i enriquir el plaer de la lectura. (http://bibliorequesens.blogspot.com.es). Coordina Noa Cando.

7.4 Portes obertes

Durant el segon trimestre, s’organitzen dues jornades de Portes obertes per poder informar les famílies i donar a conèixer les instal·lacions del centre. La primera per a l’ESO i després una per a Batxillerat,.

7.5 Fira de la Candelera

El primer cap de setmana de febrer se celebra la Candelera. Per Molins de Rei és una festa tradicional molt important. L’ institut Lluís de Requesens s’afegeix a la celebració amb una parada en l’apartat de les Institucions i Associacions de Molins de Rei. Serveix per donar a conèixer el centre i informar els pares i la Vila de les propostes educatives de l’ Institut.

36

ANNEXOS

1. DE L’ADOLESCÈNCIA

L’adolescència és un passatge obligat, delicat i molt creatiu que s’inicia en la infantesa i que ens durà fins a les portes de la maduresa. L’adolescent va deixant, poc a poc, de ser un nen i s’encamina, sovint amb dificultats, cap a l’adult que finalment acabarà esdevenint. Podem definir l’adolescència des de diverses perspectives: biològica, sociològica i psicològica. Des de la perspectiva biològica, sabem que l’adolescència correspon a la pubertat. És el moment de la vida en el qual el cos d’un nen o d’una nena, d’uns 12 anys, és assolat per la flamarada hormonal, que portarà a l’adveniment d’un cos sexuat. Sociològicament, l’adolescència és el període de transició entre la dependència infantil i l’emancipació del jove adult. S’inicia als 12 anys i actualment dura fins els 22 anys. Des del punt de vista psicològic, l’adolescència es caracteritza per l’empenta de tirar endavant qualsevol projecte. És una etapa de contrastos i contradiccions. L’adolescent pot estar agitat i indolent; eufòric i deprimit; rebel i conformista; intransigent i desencantat. De vegades es pot sentir individualista i exhibir una vanitat exagerada o, pel contrari, sentir-se poca cosa i dubtar de tot. Aquests canvis d’humor, tan freqüents i tan bruscos, serien percebuts com a anormals en qualsevol altra època de la vida, però ens referim a l’adolescència .... res més normal! Sovint ens trobem davant d’un jove neguitós que pot no trobar la manera de verbalitzar el patiment que l’envaeix. Som nosaltres qui hem de “xivar” les paraules i traduir-li, amb molt de tacte, el malestar que sent. Recordem que cal ajudar-lo, mai ofendre’l. L’adolescent no sempre sap parlar del que sent perquè molts cops no ho sap identificar. En la relació amb els adults, pot passar que exalti pels núvols una persona de més edat només perquè els seus valors siguin diametralment oposat als valors familiars. Els únics ideals als quals sol unir-se són els del grup d’amics. Als pares els pot manifestar sentiments de menyspreu però els continua estimant i necessitant. Es poden donar situacions on sigui capaç de ridiculitzar-los en públic i alhora estar-ne orgullós. Alguns consells que poden ser útils per no desesperar en el nostre intent d’ajudar als adolescents.

37

Saber esperar. Tot passa. Més d’hora o més tard els disgustos pel comportament d’un adolescent s’acabaran. Convé recordar que l’adolescència és una etapa que comença i acaba.

Distingir la persona dels seus actes. Cal condemnar un acte inadmissible, però sense que això comporti la pèrdua de confiança en l’adolescent. Convé tenir present de no infantitzar-lo.

Saber negociar. Cal posar límits, són imprescindibles i necessaris. Això significa poder prohibir, però també saber negociar. El diàleg és una bona eina.

No comparar-lo amb altres joves de comportament exemplar, fent-ho només aconseguirem desanimar-lo i, en molts casos, humiliar-lo.

L’adolescent ideal no existeix. De vegades les nostres actituds cap als adolescents solen estar animades pels nostres somnis del jove que pensem que hauria de ser. Cal ser realista, acceptar-lo tal i com és. Cal assumir la pèrdua de l’adolescent ideal: content amb si mateix, sense dificultats escolars, amants de la família i dels seus valors.

Pel que fa als seus estudis, cal estar atents a les demandes que es puguin fer des de l’Institut, reforçar l’estudi diari, assistir a les activitats diverses com xerrades o les reunions amb els tutors i tutores, així com fomentar la recerca d’informació professional i acadèmica.

Per saber-ne més... Faber y Mazlish, E. Como hablar para que sus hijos escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen. Editoral Martínez Roca Nasio, JS ¿Cómo actuar con un adolescente difícil? Consejos para padres y profesionales. Argetina. Paidós Biblioteca de Psicología Profunda. 2012 ISBN 978950 1242928 Vallejo- Najera, Alejandra La edad del pavo. Madrid Temas de hoy. 2002. ISBN 8478808280

38

2. LLEI D’EDUCACIÓ 12/2009, del 10 de juliol,

Capítol V

La convivència

Article 30

Dret i deure de convivència

1. L'aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu i així ho ha d'expressar el projecte educatiu de cada centre.

2. Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l'activitat del centre.

3. Els centres han de vetllar perquè els membres de la comunitat escolar coneguin la Convenció sobre els drets dels infants.

4. Correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l'autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competències del consell escolar en aquesta matèria, el control i l'aplicació de les normes de convivència. En aquesta funció, hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre. La direcció del centre ha de garantir la informació suficient i crear les condicions necessàries perquè aquesta participació es pugui fer efectiva.

5. Els centres han d'establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l'orientació, l'estímul i, quan calgui, l'esmena de l'actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu.

Article 31

Principis generals

1. La carta de compromís educatiu, que és el referent per al foment de la convivència, vincula individualment i col·lectivament els membres de la comunitat educativa del centre.

2. La resolució de conflictes, que s'ha de situar en el marc de l'acció educativa, té per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes.

3. Els procediments de resolució dels conflictes de convivència s'han d'ajustar als principis i criteris següents:

a) Han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats i han d'assegurar el compliment dels deures dels afectats.

b) Han de garantir la continuïtat de les activitats del centre, amb la mínima pertorbació per a l'alumnat i el professorat.

c) Han d'emprar mecanismes de mediació sempre que sigui pertinent.

4. Les mesures correctores i sancionadores aplicades han de guardar proporció amb els fets i han de tenir un valor afegit de caràcter educatiu.

39

5. Les mesures correctores i sancionadores han d'incloure, sempre que sigui possible, activitats d'utilitat social per al centre educatiu.

6. Correspon al Departament, en l'àmbit dels centres públics, i als titulars dels centres, en l'àmbit dels centres privats, l'adopció de mesures i iniciatives per a fomentar la convivència en els centres i la resolució pacífica dels conflictes.

Article 32

Mediació

1. La mediació és un procediment per a la prevenció i la resolució dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu, per mitjà del qual es dóna suport a les parts en conflicte perquè puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori.

2. El Departament ha d'establir les normes reguladores del procediment de mediació, que han de definir les característiques del procediment i els supòsits bàsics en què és procedent d'aplicar-lo.

Article 33

Protecció contra l'assetjament escolar i contra les agressions

1. El Govern i el Departament han d'adoptar les mesures necessàries per a prevenir les situacions d'assetjament escolar i, si s'escauen, afrontar-les de manera immediata, i per a assegurar en tot cas als afectats l'assistència adequada i la protecció necessària per a garantir-los el dret a la intimitat.

2. El Departament ha de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc d'assetjament escolar. En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinàries d'escolarització, i el Departament pot adoptar també, en l'àmbit del personal al seu servei, mesures extraordinàries de mobilitat.

3. El Govern ha d'adoptar les mesures normatives pertinents per a assegurar, davant les agressions, la protecció del professorat i de la resta de personal dels centres educatius i de llurs béns o patrimoni. En el cas que les agressions siguin comeses per menors escolaritzats al centre, si fracassen les mesures correctores o de resolució de conflictes, s'han d'aplicar les mesures establertes per la legislació de la infància i l'adolescència.

4. L'Administració educativa ha d'assegurar l'opció d'assistència lletrada gratuïta al professorat i a la resta de personal dels centres públics i dels centres privats sostinguts amb fons públics que siguin víctimes de violència escolar, sempre que els interessos dels defensats i els de la Generalitat no siguin oposats o contradictoris.

Article 34

Àmbit d'aplicació de mesures correctores i sancions

1. Les disposicions d'aquesta llei relatives a les infraccions i a les sancions només són aplicables als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya.

2. Els centres privats no sostinguts amb fons públics disposen d'autonomia per a definir les infraccions i les sancions. La regulació que en fa aquesta llei constitueix un marc de referència. Tanmateix, els és directament aplicable el que estableixen els apartats 1 i 2 de l'article 36.

40

Article 35

Tipologia i competència sancionadora

1. Les irregularitats en què incorrin els alumnes, si no perjudiquen greument la convivència, comporten l'adopció de les mesures que estableixin la carta de compromís educatiu i les normes d'organització i funcionament del centre.

2. Les conductes i els actes dels alumnes que perjudiquin greument la convivència es consideren faltes i comporten la imposició de les sancions que aquesta llei determina.

3. Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d'activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de menjador i transport o d'altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l'adopció de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa.

Article 36

Criteris d'aplicació de mesures correctores i sancions

1. L'aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar els alumnes de l'exercici del dret a l'educació ni, en l'educació obligatòria, del dret a l'escolarització. En cap cas no es poden imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la integritat física o la dignitat personal dels alumnes.

2. La imposició de mesures correctores i sancionadores ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troben els alumnes afectats, llurs circumstàncies personals, familiars i socials i la proporcionalitat amb la conducta o l'acte que les motiva, i ha de tenir per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes. En el cas de les conductes greument perjudicials per a la convivència, la imposició de les sancions s'ha d'ajustar al que disposa aquesta llei.

3. Les normes de desplegament d'aquesta llei han de regular els criteris per a la graduació de l'aplicació de les mesures correctores i les sancions, i el procediment i els òrgans competents per a aplicar-les.

Article 37

Faltes i sancions relacionades amb la convivència

1. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents:

a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.

b) L'alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar.

41

c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes.

d) La comissió reiterada d'actes contraris a les normes de convivència del centre.

2. Els actes o les conductes a què fa referència l'apartat 1 que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s'han de considerar especialment greus.

3. Les sancions que es poden imposar per la comissió d'alguna de les faltes tipificades per l'apartat 1 són la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d'assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé la inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre.

4. Entre les conductes contràries a la convivència que han de constar a les normes d'organització i funcionament de cada centre hi ha d'haver, si més no, totes les que tipifica l'apartat 1, quan no siguin de caràcter greu, i també les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat.

Article 38

Responsabilitat per danys

Els alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors, en els termes que determina la legislació vigent.

3. DECRET D'AUTONOMIA DELS CENTRES EDUCATIUS.

102/2010, de 3 d'agost,

Article 23

Mesures de promoció de la convivència

1. Les normes d'organització i funcionament del centre han de ser coherents amb el fet que l'aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés educatiu. Totes les persones membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conducta.

2. Les normes d'organització i funcionament han d'incorporar les mesures de promoció de la convivència establertes en el centre, així com els mecanismes i fórmules per a la prevenció i resolució de conflictes. Entre aquests mecanismes s'ha de considerar el de la mediació, sense perjudici de les altres iniciatives de foment de la convivència i de la resolució pacífica dels conflictes que adoptin el Departament d'Educació i les persones titulars dels centres.

Article 24

Mesures correctores i sancionadores

1. L'aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l'alumnat que afectin la convivència, establertes a la Llei d'educació, a les normes d'organització i funcionament del centre i, en el seu cas, en la carta de compromís educatiu s'ha

42

d'inscriure en el marc de l'acció educativa i té per finalitat contribuir a la millora del seu procés educatiu. Sempre que sigui concordant amb aquesta finalitat, la mesura correctora ha d'incloure alguna activitat d'utilitat social per al centre.

2. Les normes d'organització i funcionament del centre, a més del que preveu l'apartat e) de l'article 19.1, han de preveure mesures correctores referides a les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat. Així mateix, poden determinar que, a partir del tercer curs de l'educació secundària obligatòria, les decisions col·lectives adoptades per l'alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta. Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures correctores s'han d'aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon l'aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre, així com el procediment per informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes compartides d'actuació.

3. Per a la graduació en l'aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades a l'article 37.1 de la Llei d'educació, s'han de tenir en compte els criteris següents:

a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l'edat de l'alumnat afectat.

b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l'alumnat afectat i de la resta de l'alumnat.

d) L'existència d'un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de manera compartida.

e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l'actuació que se sanciona.

f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.

4. En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l'article 37.1 de la Llei d'educació s'han de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s'han d'acordar de manera proporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres persones que resultin afectades per l'actuació a corregir.

Article 25

Garanties i procediment en la correcció de faltes greument perjudicials per a la convivència

1. Les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre tipificades a l'article 37.1 de la Llei d'educació es corregeixen mitjançant una sanció de les previstes a l'article 37.3 de la Llei esmentada. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l'expedient incoat a l'efecte, sense perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d'utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient.

2. La instrucció de l'expedient a què fa referència l'apartat anterior correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre. A l'expedient s'estableixen els fets, i la responsabilitat de l'alumnat implicat, i es proposa la sanció així com, si escau, les activitats d'utilitat social per al centre i, en el seu cas, l'import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l'actuació que se sanciona.

43

3. De la incoació de l'expedient la direcció del centre n'informa l'alumnat afectat i, en el cas de menors de 18 anys, també els progenitors o tutors legals. Sense perjudici de les altres actuacions d'instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la proposta definitiva de resolució, l'instructor o instructora de l'expedient ha d'escoltar l'alumnat afectat, i també els progenitors o tutors legals, i els ha de donar vista de l'expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que a l'expedient s'estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions. El termini per realitzar el tràmit de vista de l'expedient, de la realització del qual n'ha de quedar constància escrita, és de cinc dies lectius i el termini per formular-hi al·legacions és de cinc dies lectius més.

4. Per tal d'evitar perjudicis majors a l'educació de l'alumnat afectat o a la de la resta d'alumnat del centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d'assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de 20 dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l'expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no-assistència al centre. Altrament, l'alumne/a haurà d'assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d'assistència a classe. En tot cas, en la suspensió provisional d'assistència a classe, que s'ha de considerar a compte de la sanció, s'han de determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període.

5. Un cop resolt l'expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors o tutors legals, o de l'alumnat afectat si és major d'edat, el consell escolar pot revisar la sanció aplicada, sens perjudici, de la presentació dels recursos o reclamacions pertinents davant els serveis territorials corresponents. En qualsevol cas, la direcció del centre ha d'informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s'han resolt. Les faltes i sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva comissió i de la seva imposició.

6. Per garantir l'efecte educatiu de l'aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret a assistir temporalment al centre en les etapes d'escolarització obligatòria es procurarà l'acord del pare, mare o tutor o tutora legal. Quan no s'obtingui aquest acord, la resolució que imposa la sanció expressarà motivadament les raons que ho han impedit. La sanció d'inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre, en les etapes obligatòries, ha de garantir a l'alumne/a un lloc escolar en un altre centre. El Departament d'Educació ha de disposar el que sigui pertinent quan el centre afectat no pugui gestionar directament la nova escolarització de l'alumnat en qüestió.

7. Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l'alumne/a, i la seva família en els i les menors d'edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l'acceptació de la sanció per part de l'alumne/a i, en els i les menors d'edat, del seu pare, mare o tutor o tutora legal.