Nosaltres núm#124 - Col·legi Sant Vicenç · ia Grao, especialista de música del Col·legi Sant...

Nosaltres núm#124/ Edita Col·legi Sant Vicenç / Any XXXII / Juny de 2009

S / Sumari / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

03 / EEditorial

04 / BVBenvinguts a la vida

05 / CNCol·leginotícies

10 / 50!Actes del 50è aniversari de l’ACPF

15 / DPODepartament Psicopedagògic i d’Orientació

16 / BRFBiblioteca Ramon Folch

18 / ENEntrevista: Agustí Caralt

20 / RReportatge: Visita de l’escriptor Joan de Déu Prats

22 / CLConcurs literari: Mostrari de treballs premiats (III)

24 / 6èL’adéu de sisè

26 / ENEntrevista: Ferran Alegre Bueno

27 / JFXXVII Jocs Florals

28 / CGCarrer dels Gegants

32 / OCObrim Camí

35 / RReporatge: Què fem a la piscina?

38 / QCQuart Creixent

40 / AEAgenda d’estiu

41 / CNCruïlla de narradors

42 / ENEntreteniments

39 / Sr.KBon dia, Sr. Kaspàrov

Equip de redacció / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Consell de redacció: Jaume Folqué, Joaquim Pastor i Antoni Prats / Informació i documentació: Paco López, Carmina Botellas, Glòria Roig, Carme Ribas i Yolanda Artigas / Fotografies: Lluís Bosch, Yolanda Artigas, Lluïsa Montmany, Jesús Churio i Luis Oriol Castilla / Col·laboradors/esd’aquest número: Esteve Fradera, Pilar Díaz, Sandra Sòria i equips de mestres d’educació infantil i primària / Disseny i maquetació: Joan Pastor / Impressió: La Comercial, Soc. Coop. C. Ltda. (Molins de Rei).

/ LA NOSTRA PORTADA / Les imatges de la portada evoquen tota l’emoció d’una celebració que ha servit per a consolidar el sentiment de gratitud envers una institució, l’Associació Catòlica de Pares de Família, que durant cinquanta anys ha estat un model de generositat i servei.

/ EL 50è ANIVERSARI EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ / Encara que modesta, la celebració del 50è aniversari de l’ACPF ha merescut l’atenció de quatre mitjans de comunicació catòlics:- Vida Parroquial, full informatiu de la parròquia de Sant Vicenç Màrtir, núm. 1637, any XXXII (18 i 19 d’abril de 2009).- Full Dominical, òrgan informatiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, núm. 20, any VI (17 de maig de 2009).

- Butlletí informatiu de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.- Espai web dels salesians de Barcelona: www.salesians.infoAtesa la seva difusió, reproduïm més amunt la informació apareguda en l’esmentat Full Dominical.

/ DON BENITO / Des de les pàgines de Nosaltres, i en nom de tota la comunitat educativa, enviem una afectuosa salutació al salesià Benito Basarte, el popular don Benito, col·laborador de la nostra escola, que el mes d’abril passat patí una embòlia que el deixà prostrat al llit. Consolats per la fe i l’esperança cristianes, demanem a Déu el restabliment d’aquest sacerdot tan estimat, gran impulsor de la devoció a Maria Auxiliadora.

/ “NOSALTRES” A INTERNET / A la pàgina web del Col·legi Sant Vicenç podeu trobar tot el contingut de la revista Nosaltres en format PDF.www.csantvicens.com

/ FE D’ERRADES / En l’entrevista a Jaume Folqué Nicolau, publicada en el núm. 123 (març de 2009), hi ha una errada: en lloc de tutor de cicle infantil ha de dir cicle inicial.

2/

E / Editorial / Joaquim Pastor Font

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Educació per a la ciutadania… amb ànima

Una lectura atenta dels continguts dels llibres de text de l’assignatura edu-cació per a la ciutadania

que algunes editorials ens han fet a mans, permet descobrir els objec-tius d’una matèria que s’ha de co-mençar a impartir el curs 2009-10 i que, com és ben conegut, ha estat envoltada d’una gran polèmica. Una polèmica generada arran de l’enfron-tament entre els seus defensors i els seus detractors. Els primers perquè estan convençuts que, com es fa en altres països, des de les escoles cal fomentar la responsabilitat social i la implicació comunitària i ampliar la cultura política; els segons perquè temen l’adoctrinament i veuen ame-naçat el dret dels pares d’educar els fills d’acord amb les seves convicci-ons morals i religioses.

Fem un ràpid repàs als continguts d’aquesta nova assignatura. D’una banda, i amb la mirada posada en la Declaració Universal dels Drets Hu-mans, aquesta àrea -que a la nostra es-cola s’impartirà a sisè- és un aplec de principis ètics que van des del foment

del respecte de les diferències que hi ha entre les persones fins al sugge-riment de pautes per a gestionar els conflictes, passant per la reflexió so-bre les conseqüències que es deriven del nostre comportament com a ciu-tadans (cura del nostre entorn, con-sum responsable, seguretat viària...). De l’altra, la nova disciplina pretén, com hem dit més amunt, ampliar la formació política de l’alumnat, raó per la qual el programa inclou, per exemple, l’estudi de la constitució espanyola, les institucions de govern de les comunitats autònomes i les fi-nalitats de l’ONU. Com es veu, doncs, continguts que fins ara es donaven a ètica, tutoria, coneixement del medi social i natural, educació vial i fins i tot religió.

Però les editorials no enfoquen aquests continguts de la mateixa ma-nera, i aquí cal estar alerta. Així, men-tre una editorial, en parlar de la famí-lia, afirma que “el primer entorn i el més important per a la formació de la personalitat de l’ésser humà és la fa-mília” i que “a la família s’aprèn a esti-mar, a ajudar, a compartir, a tenir pa-ciència...”, una altra es limita a dir que “no vivim sols” i que “ens relacionem amb altres persones, amb la família, els amics, els companys de l’escola...” Res més. D’aquests exemples es dedu-eix que el debat sobre l’educació per a la ciutadania s’atura a la porta de cada escola, i que és la comunitat educativa de cada centre, guiada pel seu projec-te educatiu o -en el nostre cas- pel seu caràcter propi, la que ha de decidir, principalment, “com” es dóna aques-ta assignatura (i no tant “què” s’ense-nya i “qui” la imparteix). No podem

deixar una qüestió tan seriosa com la formació en valors i comportaments ètics a l’albir de les editorials, i limi-tar-nos a distribuir les lliçons d’un llibre al llarg d’un curs. L’escola hi ha de posar la seva orientació, una àni-ma que faci d’aquesta controvertida matèria un cant a la vida i un foment dels valors més nobles: la compassió, la solidaritat, la reconciliació, el per-dó, l’esperança...

I una última consideració, prou im-portant segons el nostre parer. Com ha dit recentment Benet XVI, tenint en compte que l’educació viu una si-tuació d’emergència, “es necessiten educadors autoritzats que les noves generacions puguin mirar amb confi-ança”. Unes paraules que enriqueixen i il·luminen el debat a què hem al·ludit i que ens fan adonar que impartir educació per a la ciutadania no és una competència exclusiva del mestre de l’àrea, sinó que és responsabilitat de tots els educadors d’un centre i, és clar, dels mateixos pares. Educadors i pares que, amb la seva forma de vida i d’actuar (de gestionar els conflictes, de corregir, d’animar i consolar...), testimoniïn que confien en la vida i en l’ésser humà: en la seva raó i en la seva capacitat d’estimar.

No podem deixar una qüestió tan seriosa com la formació en valors i comportaments ètics a l’albir de les editorials/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/3

BV / Benvinguts a la vida / Informació: Glòria Roig

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Els esperaven uns braços acollidors i una llar revesti-da de silenci. Des que són al món, no han parat de rebre mostres d’afecte i escoltar mots amables, tan necessa-ris com la llet amb què se’ls alimenta. La Júlia, l’Aran i l’Ainhoa tenien un espai re-servat en aquesta secció.

“M’omplen de petons”Ja sóc aquí! Em dic Júlia i sóc filla de Mire-ia Grao, especialista de música del Col·legi Sant Vicenç. El 19 de març de 2009 els pares van ingressar a l´Hospital de Sant Pau i jo vaig néixer l’endemà a les 15.05 h gràcies a la Belén, la llevadora que em va ajudar a sortir de la panxa de la mare. Vaig pesar 2,770 kg i vaig mesurar 48 cm, però com que tinc molta gana i menjo molt, m’es-tic fent gran. Els avis materns, Eugènia i Miquel, i els paterns, Núria i Esteve, i els besavis estan molt contents, i he conegut els meus padrins, el Miquel, que és el ger-mà de la mare, i la Mireia, que és la germa-na del pare. Vénen molt sovint a veure’m i m’omplen de petons! Ara estic a casa molt bé, de moment tinc moltes visites, amics i familiars, que vénen a donar-me la benvin-guda. Els pares són molt feliços, i jo vull donar les gràcies a tothom per estar amb mi en aquests moments tan especials!

“Els pares estan encantats”Jo sóc l’Ainhoa Rodríguez González, fi-lla de Sergio, que és soldador, i de Cristina, administrativa. A les 21.39 h del diumen-ge 3 de maig de 2009 un equip mèdic de la Clínica del Pilar de Barcelona va assistir al meu infantament, “un part normal i sense cap punt”, en paraules de la mare, que ja estava preparada perquè li practiquessin la cesària, cosa que no va succeir perquè jo vaig preferir “sortir soleta”. M’apresso a dir que vull donar les gràcies a la Isabel, la llevadora, i a la doctora Miriam Muñoz, que enregistraren el meu primer pes: 3,700 kg. Tinc un germanet de tres anys que es diu Eric, que em desperta -no li agrada que dor-mi tant- perquè vol jugar amb mi. M’agrada que en aquesta ressenya constin els noms dels meus avis paterns -Paco i Luci- i ma-terns -Juan, Rafa i Emma-, com també de les besàvies -Felisa i Lucía-, que estan conten-tíssims (“els cau la bava”, afirma la mama), d’una manera especial la besàvia Lucía, que, amb mi, ja té tretze besnéts. Ens ha vingut a veure molta gent, tothom amb un bonic re-gal sota el braç, raó per la qual els pares di-uen que “tenim roba per a tot l’estiu!” L’un i l’altra asseguren que el nom d’Ainhoa “és curt i ens agradava” (1). La seva experiència la resumeixen així: “Estem encantats! Ara ja som quatre, a casa, i tenim la parelleta. Ah!, i que es prepari el nostre gos Korum, que és un bòxer molt bo que juga molt amb l’Eric i ara ho farà amb l’Ainhoa”.

“Vaig estar a punt de néixer al cotxe”Em dic Aran Matas Cortés, fill de Carles, cap de manteniment, i Yolanda, administrati-va. Vaig néixer a les 11.20 h del dia 11 de juliol de 2008, amb un pes de 3,650 kg, a la Clínica Corachán de Barcelona. Em pregunteu si la meva arribada al món va anar acompanyada d’algun incident, oi? Llegiu el que diu la mare i ho sabreu: “Per molt poc el tinc al cotxe!!! Vaig arribar a l’hospital amb 9 cm de dilatació i de seguida el vaig tenir... gràcies, és clar, a l’ajuda d’un metge i una llevadora. A l’autopista hi havia cua i vàrem anar tota la pujada, a l’altu-ra de TV3, per la vorera d’emergència, fent so-nar el clàxon”. A casa hi he trobat la Júlia, que té quatre anys i que està molt contenta de ser la germana gran. Sóc conscient que he dut la felicitat a molta gent, especialment als quatre avis: Joan, Trinitat (paterns), Juan i Carmen (materns). Com que vaig néixer a l’estiu, no vaig tenir gaires visites, però, tot i així, vull res-senyar la presència d’uns “amics especials” -és una expressió de la mare-, l’Isma i la Sílvia. Pel que fa al meu nom, la mare assegura que “mol-ta culpa la té l’Aran de la classe de les girafes, ja que, quan la Júlia era més petita, anaven ple-gats a la piscina Montserrat Canals”. Aviat faré un any, raó per la qual no us ha d’estranyar que ja pesi 10 kg i que tingui “molta vitalitat”, com diuen els pares, que reconeixen que amb la Jú-lia i amb mi estan una mica atabalats. “Tenen, afirmen, moltes ganes de jugar”.

(1) Ainhoa és un nom d’origen basc i prové del lloc on hi ha el santuari de la Verge d’Ainhoa.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /

La Júlia, amb la Mireia

Eric i Ainhoa Rodríguez González Júlia i Aran Matas Cortés

4/

CN / Col·leginotícies/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

El passat 23 d’abril, en el decurs dels XXVII Jocs Florals, Jesús Churio Ruiz, cap d’estudis, va donar a co-nèixer els noms dels dos guanyadors del concurs promogut per la Junta de l’Associació Catòlica de Pares de Família (ACPF) amb l’objectiu de re-novar el logotip del centre. Es tracta de David Márquez Delgado, pare d’un alumne de P-4, i Jaume Folqué Nicolau, director pedagògic. En Da-vid va presentar el que serà el primer logotip de l’ACPF i que, segons pa-raules d’ell mateix, “representa l’es-cola en forma de llavor germinant, a la qual fa referència l’himne”: Som fills d’una llavor de primavera... Quant al disseny del Jaume -que substitui-rà el logotip actual de l’escola (1)-, té els components principals de l’escut

del nostre poble: la mola i la palma de Sant Vicenç, uns elements que “els han de poder identificar bé els nens, les nenes i els adults”. Pel que fa al llibre, “és l’element fonamental de l’educació: abans, ara i sempre; implica estudi, coneixement, recer-ca, cultura, espiritualitat...” Segons el parer del Jaume, a l’hora de fer el disseny “s’ha optat per la simplici-tat”. Val a dir que, tot i que, segons les bases del concurs, el logotip ha-via de ser el mateix per a l’Associació i per al col·legi, el jurat va considerar que ambdós dissenys mereixien un reconeixement, i va proposar que el dibuix d’en David fos el nou –i pri-mer- logotip de l’ACPF.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Dos nous logotips/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Tal com informàvem en el nostre número del mes de març de 2009, Laura Badosa de Gispert, alumna de 5è B, és l’autora del dibuix que figura a la xapa que es lliurà a tots als assistents a l’acte central del 50è aniversari de l’ACPF. La Laura, que té onze anys, és filla de Joan i Clara, i té dos gemans més petis que ella: el Joan, alumne de 4t, i la Marta, que fa P-3. Entrevistada per Nosal-tres, ens ha dit que la idea li va venir en veure que la majoria dels seus companys de classe dibuixaven un ‘50’. Després “ja vaig anar fent”: els alumnes amb els braços alçats i abi-llats amb el xandall de l’escola i la façana del col·legi que es veu al fons, que és el que més li va costar. El dibuix el va fer a l’escola. Assegura que es va assabentar que havia estat guanyadora del concurs gràcies a una companya de classe, Mònica Prats. “Em vaig posar molt contenta -afirma- perquè mai no havia gua-nyat” un concurs semblant. A més de dibuixar, a la feliç guanyadora li agrada tocar el piano i llegir.

/ / / / / / / / / / / / / / / / /

Laura Badosa/ / / / / / / / / / / / / / / / /

(1) Dissenyat per Josep Badosa Sagristà/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/5

/ Col·leginotícies/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CN

Un exalumne del Col·legi Sant Vi-cenç, Víctor Pua, s’ha convertit de cop i volta, gràcies al programa de TV Operación Triunfo, en un perso-natge admirat i conegut arreu de l’Estat. El passat 23 d’abril, pels volts de les 12.15 h, va fer acte de presència a l’escola, la qual cosa va provocar una eufòria mai vista entre els alum-nes del cicle superior, que el van

poder saludar personalment abans de començar l’últim assaig dels Jocs Florals. En Víctor va tenir el detall d’agafar la guitarra, pujar a l’escena-ri -vegeu foto adjunta- i interpretar-nos fragments de dues de les seves cançons, la segona de les quals era la que havia de cantar a la gala del diu-menge 26 d’abril.

La foto que acompanya aquesta informació, feta el 18 d’abril passat al restaurant de La Blava, la pisci-na municipal descoberta, mostra l’alegria de vint-i-dos exalumnes del Col·legi Sant Vicenç que es van retrobar després de setze anys d’ha-ver abandonat l’escola del carrer Gaudí. Els acudits, les facècies, les rialles, les experiències i, sobretot, els records van animar una reu-

nió que es podria tornar a repetir. Mentrestant, aquesta màgica por-tada virtual anomenada Facebook, tant de moda, serà l’espai on molts d’aquests excompanys -nascuts el 1979- tindran la possibilitat de con-tinuar comunicant-se i recuperant els valors d’una amistat que, pel que es veu, el temps ha revifat. Per molts anys!

La 24ª edició infantil i juvenil del Concurs Literari Narcís Lunes i Bo-loix, que convoca l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, ha confirmat la capacitat d’imaginació dels nos-tres alumnes, set dels quals han me-rescut un guardó. El reconeixement públic dels mèrits d’aquests nois i noies i dels altres guanyadors i fina-listes es va fer el 15 de maig passat, a partir de les 19 h, a l’auditori del Molí dels Frares. Amparo Piqueras, alcaldessa, i Pepi López, regidora de Cultura i Educació, lliuraren els premis i ressaltaren l’augment del nombre de participants i la qualitat de les obres presentades, tant en l’edició infantil i juvenil com en les d’adults (18ª en llengua catalana i 1ª en llengua castellana).En nom de tota la comunitat educa-tiva, felicitem sincerament els alum-nes guardonats, els noms dels quals relacionem a continuació:Cicle mitjà: Joana Andreu Miró, Jaume Ribera Noya, Miquel Ribera Noya i Marc Sánchez Gonell.Cicle superior: Mònica Prats Ayme-rich, Martí Simon Aymerich i Elena Domínguez Romero.

/ / / / / / / / / / / / / / / / /

Concurs Narcís Lunes i Boloix/ / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Víctor Pua/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Els exalumnes es retroben/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

6/


/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Els records de la boda/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Tal com vam explicar en el núm. 123 de Nosaltres (març de 2009), Maria Carme Morales, mestra del Col·legi Sant Vicenç, i Lluís Prats, exalumne del mateix centre, van contraure matrimoni el 28 de febrer passat a l’església de la Puríssima Concep-ció i Assumpció de Barcelona. Ara, acabat el viatge de noces i reincor-porada a la vida laboral, la jove mes-tra especialista d’anglès ha tingut l’amabilitat de fer-nos cinc cèntims de la boda, el viatge i la flamant ex-periència com a esposa i mestra.

El record de la cerimònia nupcial encara és ben viu per a la Maria Carme. Recorda, per exemple, els convidats de més edat, que “eren l’àvia del Lluís, la Maria, que té 91 anys, i els meus avis, el Fernando (84 anys) i la Trinidad (76), com també el convidat més jovenet, el Josep Selfa Aymerich, “que té sis mesos i és el germanet de la Judith i el Pau”, l’una i l’altre, alumnes del nostre col·legi. Veu encara les imatges del casament, “que va ser molt especial, ja que ens va casar mossèn Enric Ay-merich, oncle del Lluís”. També per-cep els cants religiosos, interpretats “per uns amics, que van alegrar-nos amb les seves veus i els seus instru-ments”. Tot això sense oblidar, és clar, “les dues amigues de la infància que van cantar, amb l’acompanya-ment de l’orgue, el mateix salm que cantàvem juntes quan formàvem part de la coral de l’escola”. També va ser molt emotiva “l’hora de les ofrenes, quan els nebots del Lluís, Lluís i Anna, van recitar un petit vers”. I un altre nom per al record, “el del cosinet Ricardo (8 anys), que va venir des de Granada i que va por-tar els anells”.

I al restaurant...? “Tot va anar molt bé”, assegura la Carme amb una llum nova als ulls. “Vam ob-sequiar als nostres avis i pares amb una fotografia de casats i un cistell de flors”. A més, el fillol del Lluís va recitar un vers “guiat pel seu pare, l’Isidre Prats, que va ser el meu padrí”. La Maria Carme mai no oblidarà el ram de flors que l’Isidre li regalà, “preciós, blanc i groc”, ni el poema tan emocionant que li dedi-cà.Si hagués de destacar algun convi-dat, la Maria Carme es decantaria per la “meva família que va venir des de Granada”, un detall “que s’agraeix moltíssim”, com també pels com-panys de dansa irlandesa, la pre-sència dels quals “em va fer molta il·lusió”.

Quant al viatge de nuvis, la flamant esposa ens ha explicat que van visi-tar Amsterdam i Volendam, un po-blet als afores de la capital d’Holan-da, “on vam poder veure les platges holandeses, una fàbrica d’esclops i formatge i els típics molins!” Val a dir que Holanda era un país que els nuvis no coneixien i que exercia una atracció especial tant per al Lluís, que és arquitecte, com per a la Maria Carme, enamorada de l’art (no tant com del Lluís), i “com que diuen que Amsterdam és la ciutat dels museus...” La sucursal ING, la casa d’Anne Frank (1), les cases “amb els jardinets tan ben arreglats”, les baixes temperatures (º4 C) i el trac-te que van rebre dels holandesos,

“agradables i amistosos”, quedaran per sempre més gravats en la ment i el cor dels joves esposos (vegeu foto adjunta).

Lluís Prats Aymerich i Maria Carme Morales Romero viuen als afores de Vallirana, en una casa nova i espa-iosa dissenyada pel Lluís... i també per la seva esposa, “sí, una miqueta”, en un indret on se sent el silenci i es respira tranquil·litat. Una casa on la nostra companya se sent còmoda, “perquè a mi m’agrada molt fer de mestressa de casa”, tant, si més no, com fer de mestra. Afirma que totes dues feines li agraden i que “l’una compensa l’altra”, atès que “tens la tranquil·litat d’un lloc i l’activitat de l’altre”.

A la seva llar de Vallirana, l’arqui-tecte i la mestra veuen, dia rere dia, com “el nostre projecte de vida es va fent realitat”, raó per la qual “som molt feliços i ens sentim afortu-nats”. Gràcies a Déu.

(1) Ramon Folch i Camarasa, que inaugurà la biblioteca del Col·legi Sant Vicenç, és autor d’una traducció catalana del conegut i colpidor Diari d’Anne Frank.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/7


CN

La foto que acompanya aquesta breu informa-ció -feta a les 15 h del dijous 28 de maig de

2009- reflecteix l’alegria desbordant d’un grup d’alumnes de 5è i 6è arran del triomf europeu del FC Barcelona, esdevingut a Roma el dia anterior. Tal com va passar a molts llocs, les samarretes del Barça, juntament amb algunes banderes, gorres i bufandes, van posar una nota de color a un jorn especialment joiós per a molts bar-celonistes. Hom diria que la victòria estava

“cantada”, si més no a la nostra escola, on allò de “Copa, Lliga i Champions” ja feia dies

que ressonava quan menys t’ho pensaves, tant al pati com a l’edifici escolar: fort, a l’uníson i

amb una fe que només tenen els infants.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

De color blaugrana/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

El passat 18 de maig, onze avis del Casal Santa Eulàlia del nostre poble van visitar el Col·legi Sant Vicenç i van compartir dues hores amb els alumnes de sisè. Després d’un acte de benvinguda a la biblioteca Ramon Folch, els avis van ser obsequiats amb un re-frigeri a l’antiga sala de lectura de la planta baixa. Tot seguit els nois i noies els van ensenyar l’escola i, finalment, a les se-ves aules del segon pis, els van invitar a jugar a diversos jocs de taula. Val a dir que el 15 de desem-bre passat els matei-xos alumnes havien visitat el Casal Santa Eulàlia per oferir un petit concert nadalenc a tots els residents. L’una i l’altra acti-vitat s’han valorat molt positivament.

/ / / / / / / / / / / / / / / / /

Ens visiten els avis del casal Santa Eulàlia/ / / / / / / / / / / / / / / / /

8/


/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Festa de la Bicicleta/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

El passat diumenge 17 de maig, en el decurs d’un matí radiant, va tenir lloc una nova edició de la Festa de la Bicicleta, organitzada per l’AMPA del Col·legi Sant Vicenç. Hi van par-ticipar 198 persones, entre infants i adults, que, com ja és habitual, feren recorreguts diferents. Yolanda Artigas ha explicat a Nosaltres que l’AMPA obsequià a tots els partici-pants amb una motxilla “tipus ban-dolera, molt encertada per a portar l’aigua, les claus i el mòbil”. Però els regals no s’acabaren aquí, perquè, seguint la tradició, se sortejà una bicicleta, que aquest any s’endugué la Gemma Masana, mare de P-4, i, endemés, un xec regal del Decathlon per valor de 30 €, de què es benefi-cià Pau González (P-3 B). Des de les pàgines de la nostra publicació, la presidenta de l’Associació de Mares i Pares vol agrair tant la col·laboració de la Policia Municipal -que acom-panyà els ciclistes al llarg dels tres recorreguts- com la presència de les famílies en aquesta trobada festiva, tan arrelada en el si de la comunitat educativa. I una invitació: “Si voleu ajudar-nos en aquesta i altres festes, només cal que passeu per secretaria i hi deixeu les vostres dades. Us ho passareu d’allò més bé”.

/9

50! / Actes del 50è aniversari/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

S’aferma el sentiment de gratitud

19 d’abril: més emoció que participació

Els dos primers actes commemoratius del 50è aniversari de l’Associació Catòlica de Pares de Família (ACPF) han servit per a desvetllar el sentiment de gratitud envers la institució titular del Col·legi Sant Vicenç, fundada el diumenge 19 d’abril de 1959. Ambdues trobades van ser enregistrades per la TV local.

Un matí abonançat i una aurèola d’enyorança i gratitud van teixir el marc del primer acte commemoratiu del 50è aniversari, viscut amb emotivitat, però que tingué un discret ressò entre els associats actuals.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /

10 h

L’eucaristia Solemne i seguida amb molt de re-colliment, l’eucaristia celebrada a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir -animada, com en altres ocasions, pel grup musical Ítaca- congregà un nombre acceptable de fidels d’edats i procedències diverses. La presidí el bisbe de la diòcesi de Sant Feliu, Agustí Cortés Soriano, acompanyat de Mn. Mateu Santacana, Mn. Joan Pere Pulido (secretari general del bisbat), els sacerdots salesians Jor-

di Clot i Faustí Gutiérrez i Vicenç Ramon Castells, diaca permanent. En la seva homilia, el bisbe Agustí va afirmar que l’efemèride la “vi-vim com un do de Déu”, i afegí que l’obra de l’ACPF és una “prova d’una fe fecunda”, per la qual cosa “ens cal aixecar la nostra lloança a Déu”. Va preguntar-se “què diu un cristià del món educatiu”, i, fent referència a l’evangeli del dia, assegurà que l’educador cristià imita la pedagogia de Jesús ressuscitat, que “provoca la trobada amb els deixebles” per tornar-los la confiança. Aquest en-contre “ens treu la por i ens torna l’esperança”. A la part final de la seva brillant intervenció, Mn. Cor-tés digué que “l’escola hauria de ser una prolongació d’allò que vivim a la família i a la comunitat”, que és segurament el que volien els pares que crearen l’Associació. “Avui -con-clogué- recuperem aquest compro-mís”. Els assistents també seguiren amb molta atenció el moment de les

pregàries i les ofrenes -en què parti-ciparen pares, mestres i alumnes- i desfermaren els seus sentiments després de l’últim cant, l’himne del Col·legi Sant Vicenç, que fou seguit d’un llarg aplaudiment.

11.20 h

La desfilada Cinc timbalers pertanyents a la Colla de Geganters de Sant Vicenç dels Horts obrien la desfilada que, un cop acabada la celebració eu-carística, va recórrer un tram del carrer Nou i del carrer Ramon Poch i va entrar al pati del col·legi per la porta que dóna a aquesta segona via. Pares, mares, alumnes, mestres, invitats i simpatitzants els seguien enraonant animadament i amb l’ale-gria pintada a la cara.

11.45 h

El moment més emocionant Arribats a l’espai que hi ha entre els vestuaris i el pati d’infantil, va tenir lloc el moment més emocionant del

10/

/ Actes del 50è aniversari/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

El mateix llibre d’honor que s’havia estrenat amb motiu de la inaugura-ció del col·legi nou del carrer Gaudí, el diumenge 13 de setembre de 1992, es va col·locar sobre una taula de la biblioteca Ramon Folch amb el propòsit de recollir les impressions dels invitats. En total, foren disset les persones que hi deixaren escri-tes per sempre les seves paraules, totes molt sentides, com les que transcrivim a continuació:“Que aquesta diada sigui una etapa més de servei. Endavant!” JOAN NICOLAU TORAL

“Un arbre petit que s’ha fet molt gran gràcies a persones voluntarioses” AGUSTÍ CARALT I MUNNÉ

“Que aquesta llavor segueixi florint infinites primaveres” JOSEP MARIA AYMERICH COSTA

/ / / / / / / / / / / / / / / /

El llibre d’honor/ / / / / / / / / / / / / / / /

dia. Després d’unes breus paraules del president Francesc Chavarria, Joan Nicolau Toral, expresident de l’ACPF, va apartar la senyera que co-bria la placa commemorativa del 50è aniversari -clavada a la paret del ma-gatzem-, de què és autora Assumpta Planas. Tot seguit els assistents -en-tre els quals hi havia un grup d’alum-nes- cantaren l’himne de l’escola. Després hi hagué temps per a fer una fotografia que, amb el pas dels anys, esdevindrà històrica, ja que, a sota mateix de l’esmentada placa, es van aplegar els membres de les juntes de l’ACPF i l’AMPA que s’havien integrat a la comitiva. Com és lògic, les càme-res digitals van recollir la instantània des de diverses posicions.

12 h

L’AMPA anima la trobada Yolanda Artigas Barber es mostra-va satisfeta de la participació dels alumnes en la gimcana organitzada a partir de les 12 h al pati del Col·legi Sant Vicenç. “Assegurats, en teníem noranta, de participants”, ha ma-

nifestat a Nosaltres la presidenta de l’AMPA, que ha afegit: “Un cop ja a l’escola, molts venien a apuntar-se; deien que no ho havien fet perquè no sabien si vindrien”. Un altre motiu de satisfacció per a la Junta de l’Associació de Mares i Pares va ser la col·laboració dels alumnes de 6è, tant en el desenvolupament de la gimcana com en el repartiment de les xapes “fetes pel pare Benito, salesià”. La Yolanda no es pot estar de dir: “Gràcies, nois i noies, heu fet possible que molts alumnes hagin gaudit molt d’aquest diumenge tan assolellat”. També explica que les proves de la competició no eren les mateixes per als diferents grups. Pel que fa als obsequis, i tenint en compte que la del dia 19 d’abril fou “una festa de records”, l’AMPA va re-galar a tots els participants (entorn d’uns 120) obsequis d’altres festes: canelleres, ronyoneres, estoigs, llanternes, un joc d’ordinador... Tot això a més de “piruletes i xupa-xups aptes per a celíacs”.

Mentre tenia lloc la gimcana, els invitats van ser rebuts a la biblioteca -on alguns van signar en el llibre

d’honor- i, posteriorment, al menja-dor, on hi havia preparat un refrige-ri. Tant en un lloc com en un altre, i enmig d’un ambient molt distès, els assistents a l’acte van tenir oportu-nitat d’intercanviar opinions i, lògi-cament, de recordar seqüències del seu pas per la Junta de l’Associació.

/11


14 de maig: rep un impuls la identitat cristianaA partir de les 18.10 h del dijous 14 de maig de 2009, va tenir lloc l’acte d’homenatge als expresidents de l’ACPF i als components de les dues primeres juntes. La convocatòria aplegà una vuitantena de persones, entre les quals hi havia Mn. Enric Puig i Jofra, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

18.10 / Presentació de l’acte, que va anar a càrrec de Jaume Folqué Nicolau, director pedagògic, el qual, a banda d’explicar l’objectiu de la trobada, va donar a conèixer els diferents grups de persones que hi havia a la biblioteca Ramon Folch (1), marc idoni per a un acte d’aquestes característiques.

18.15 / Presentació del DVD, de què s’ocupà Joaquim Pastor Font, membre de la comissió organitzadora del 50è aniversari, que va aclarir que el documental recollia la història de l’ACPF, no del Col·legi Sant Vicenç, i que per elaborar-lo s’havien consultat fonts escrites, gràfiques -principalment els àlbums de la història de l’escola-, orals, records i vivències personals.

18.20 h / Projecció del DVD del 50è aniversari de l’ACPF, un documental produït per 2MD PRODUCCIONS AUDIOVISUALS, SL que té una durada de 31 minuts i que està dividit en una introducció i quatre parts; les tres primeres, amb imatges fixes; l’última, amb diverses gravacions de vídeo.

18.55 h / Lliurament de records als presidents de l’ACPF i a tres

membres de les dues primeres juntes.

19.05 h / Presentació del ponent, a càrrec de Ramon Estévez, pare d’una alumna de sisè.

19.10 h / Ponència a càrrec de Mn. Enric Puig Jofra, SJ, que oferí una completíssima visió tant dels orígens com de l’estat actual del col·lectiu d’escoles concertades de Catalunya, en les quals s’eduquen més de 250.000 alumnes. La segona part de l’exposició, acompanyada de diapositives, la dedicà a descriure les característiques de la nova Llei d’educació de Catalunya (LEC) i a enumerar els trets que, segons el seu parer, haurien de distingir les citades escoles. El pare Puig ens animà a mantenir la identitat cristiana dels centres i a presentar a l’alumnat, amb el nostre exemple, els valors del sacrifici i la compassió.

20.05 / Descans.

20.15 h / Respostes de Mn. Enric Puig a les preguntes que havien escrit alguns dels assistents.

20.40 h / Refrigeri al menjador.

(1) Expresidents i excomponents de les juntes de l’ACPF i l’AMPA; membres de les juntes actuals de l’ACPF i l’AMPA; representants del Claustre i del Consell Escolar; educadores i monitores de diferents serveis de l’escola; mares bibliotecàries; representants de la Congregació salesiana (Faustí Gutiérrez i Isidre Sardà); Carlos Cháfer, 1r tinent d’alcalde de l’Ajuntament.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /

ELS RECORDS A continuació relacionem els noms de les persones que van rebre un record de la commemoració de mans de Fran-cesc Chavarria i Emma Casasampere:

Vicenç Ferrés Oriol (component de la 1ª Junta de l’ACPF)Agustí Caralt Munné (incorporat a la 1ª Junta el 6-X-1959)Joaquim Sagristà Prats (component de la 2ª Junta, constituïda el 16-X-1963)Joan Nicolau Toral (president entre 1975 i 1979)Josep Maria Aymerich Costa (president entre 1979 i 1983)Francesc Boloix Piñol (president entre 1983 i 1987)Josep Ferrés Prats (president entre 1987 i 1993)Joaquim Vilaplana Boloix (president entre 1993 i 1997)Enric Casas Ferrés (president entre 1997 i 1998)Remei Cerdà Herrero (presidenta entre 1998 i 2004)

Val a dir que, tot i ser esmentades, hi va haver quatre persones que no van recollir el record perquè, per diferents motius, no van poder acudir a la convocatòria:

Esteve Casals Humet (salesià i primer consiliari de l’ACPF)Jaume Pallerola (incorporat a la 1ª Junta el 6-X-1959)Joan Pallerola Comamala (president entre 2004 i 2008)Mn. Mateu Santacana Capella (rector de la parròquia de Sant Vicenç Màrtir i consiliari de l’ACPF), que es va haver d’absentar de l’acte perquè tenia un altre compromís.

12/

/ Actes del 50è aniversari/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

L’opinió dels mestresNosaltres ha volgut saber l’opinió dels components del Claustre sobre l’acte del passat 14 de maig, tant pel que fa a la primera part com a la ponència del jesuïta Enric Puig Jofra.

“EL DVD I EL LLIURAMENT DE RECORDS, MOLT EMOTIUS”Vull destacar la presentació del DVD i el lliurament dels records als expresidents i components de les juntes, amb-dós molt emotius. Pel que fa a la conferència de l’Enric Puig, em va semblar una mica massa teòrica i poc situada en el context de la nostra escola. Tot i així, em va cridar l’atenció la determinació amb què afirmà que escoles com la nostra no poden desaparèixer. Unes paraules que encoratgen a continuar endavant malgrat les dificultats amb què ens trobem.Mònica Español, psicopedagoga

“LA NOSTRA ESCOLA VA PER BON CAMÍ” La part dedicada a la projecció del DVD i al lliurament de regals als expresidents la vaig trobar senzilla, emotiva i correcta. La ponència, amb l’ajut del ‘Powerpoint’, em va semblar densa; en canvi, la part del torn de preguntes la vaig trobar agradable i pràctica. Voldria destacar, a més de l’ambient distès i familiar que es va crear, l’assistència de persones -una vuitantena- que mantenen el record viu i fidel del seu pas per l’ACPF i l’escola. De la intervenció de l’Enric Puig em van cridar l’atenció tres aspectes: el servei que han fet i han de fer les escoles privades concertades; els comentaris a les crítiques que habitualment ens fan des de la pública i la premsa; la gran força que suposa per a Cata-lunya aquesta gran massa d’escoles (36.6%) i de persones compromeses en aquest treball. La meva conclusió és que la nostra escola va per bon camí i que gaudeix d’un bon es-tat de salut, tant si es manté l’Associació com si es crea una fundació, que seria posar en pràctica el que estic dient des de fa molts anys, amb què se li donaria un futur més actual i garantit.Lluís Bosch, tutor de 5è A

“UNA UNIÓ DE SENTIMENTS” Va ser un acte per a recordar molts moments que gent com jo no ha viscut, encara. Tot i així, vaig poder sentir

/13


com, passats els anys, tant els pares que sobreviuen com els qui ja ens han deixat van fer molt, no solament per uns nens, uns pares o un barri, sinó per un poble i una comunitat. L’acte del 14 de maig va ser bonic, ple d’història, d’orígens i sen-timents on cadascú, a la seva manera, va poder participar i hi va posar de la seva part. A priori, allò que es podia veure com una reunió qualsevol es va convertir a posteriori en una unió de sentiments, esforç i constància aplegats en un do-cumental que, a mi particularment, em va encantar. Quant a la ponència de Mn. Enric Puig, va ser enriquidora. El llen-guatge, clar i entenedor, exceptuant algun tecnicisme obligat. Penso que tots els qui el vam escoltar vam entendre que l’esco-la concertada té uns drets i que encara n’hauria de tenir més.Roger Bartés, especialista d’educació física

“EL DOCUMENTAL ENS VA FER ESBORRONAR D’EMOCIÓ” Va ser un acte molt emotiu. Els assistents van sortir amb un somriure de satisfacció i d’orgull per haver aportat el seu granet de sorra en l’expandiment de l’ACPF. Vol-dria destacar el documental, perquè pen-so que transmet molt bé, i amb molt poc temps, l’evolució i els canvis que ha expe-rimentat l’Associació. Al mateix temps, ens va fer esborronar d’emoció amb les imatges. Quant a la ponència, i sense cen-trar-me en afirmacions concretes, penso que va ser una exposició que ens va fer adonar de la raó del naixement de l’Asso-ciació. Com moltes altres a Catalunya, la nostra va ser conseqüència d’un moment històric i una resposta civil a les mancan-ces socials. Però el que ens fa diferents és que encara perdura i continua passant el relleu a noves generacions de famílies. Això encoratja.Lluïsa Montmany, coordinadora del cicle inicial

L’opinió dels mestres

14/

DPO / Departament Psicopedagògic i d’Orientació

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

El sentiment d’inferioritat en els nensPilar Díaz, psicòloga

A partir d’una senzilla definició del que entenem per sentiment d’inferioritat, l’autora del text que segueix -psicòloga del Departament Psicopedagògic del nostre centre- descriu les causes d’aquesta sensació que molts nens experimenten i fixa unes pautes d’actuació vàlides per als educadors.

LA DEFINICIÓEl sentiment d’inferioritat es pot definir com una sensació d’inade-quació envers el món exterior. El nen que l’experimenta té senti-ments d’incompetència i falta d’ade-quació personal.

ELS SÍMPTOMESEls símptomes que ens poden aju-dar a descobrir en un nen una alte-ració d’aquest tipus són aquests:

Es tracta d’un nen que busca cons-tantment cridar l’atenció.

És autocrític.

Manifesta un perfeccionisme evi-dent, com també una por que la seva actuació sigui insatisfactòria.

Socialment es mostra inhibit, és a dir, té tendència a fer activitats sol.

Cerca la compensació, i, per ama-gar el sentiment d’inferioritat, es concentra en el desenvolupament d’un tret específic per atreure l’aten-ció dels altres.

És crític amb les altres persones i pretén dominar els qui considera encara més inferiors que ell, a fi de mantenir una imatge de si mateix més adient.

LES CAUSESEl comportament d’aquests nens pot obeir a diverses causes:

El rebuig. Figures significatives per al nen adopten conductes que provoquen que el nen no se senti es-timat. Fins i tot pot arribar a creure que el seu comportament no és el que s’espera d’ell.

Els comentaris de menyspreu envers el nen.

Les comparacions desfavorables amb altres nens o germans.

La sobreprotecció, que és una for-ma d’anul·lar-los i de posar obsta-cles perquè siguin grans, de manera que tinguin dificultats per a prendre decisions pròpies.

El perfeccionisme, que va unit a l’exigència de conductes que aquests nens no són capaços de complir.

Les experiències de fracàs repeti-tives (en l’àmbit escolar, en la rela-ció amb els companys...).

QUÈ CALDRIA FER?Proposem quatre solucions per a aju-dar els nens a superar aquesta sensació d’inade-quació i fins i tot per a prevenir-la:

Proporcionar al nen experiènci-es que el confortin. Tinguem en compte que l’èxit, per petit que si-gui, dóna autoconfiança.

Evitar situacions que presenten molta dificultat i que el nen no podrà portar a terme. És preferible oferir-li experiències amb un nivell de dificultat gradual.

Els pares i mestres han de mani-festar confiança en les capacitats del nen i lloar les habilitats en què sobresurt.

Quan el nen expressi els seus senti-ments i pensaments, ha de ser respectat i acceptat perquè apren-gui a pensar pel seu compte i con-sideri valuosa la seva manera de pensar i actuar.

/15

/ Biblioteca Ramon Folch/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

BRFEl 3r Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç ha estat una de les activitats més reeixides que la biblioteca Ramon Folch ha acollit durant els mesos d’abril i maig passats, tradicionalment literaris. Els diferents actes han permès que alguns pares, mares i familiars coneguessin de prop les propostes que endega la Comissió de Biblioteca.

Es reanima l’activitat literària

3r CONCURS LITERARIEl dia 11 de maig de 2009 la nova biblioteca Ramon Folch va ser escenari de l’acte de lliurament de premis del 3r Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç, que organitzen els responsables de la nostra sala de lectura. La trobada, pre-sentada per Jesús Churio Ruiz, cap d’estudis, reuní una seixantena de per-sones, entre les quals hi havia, a més dels guanyadors i finalistes (que rela-cionem més avall i que apareixen fotografiats més amunt), alguns familiars i amics i representants del Claustre. Dues mares bibliotecàries -Merche Per-diguero i Loli Valle- lliuraren els llibres als premiats. En total, aquest any es presentaren seixanta-vuit treballs, cinc dels quals eren del grup d’adults.

450 SOCISEl passat 21 de maig, a partir de les 17.15 h, va tenir lloc l’acte de lliurament de carnets a catorze nous socis de la bi-blioteca Ramon Folch, la majoria dels quals són alumnes de P-3. Abans d’anomenar els titulars del carnet, Jau-me Folqué Nicolau, director pedagò-gic, recordà a la trentena d’assistents que la nostra sala de lectura disposa de 450 socis, que poden beneficiar-se del servei de préstec de llibres, CD i DVD. La convocatòria es completà amb una sessió de contes escenificats i explicats per Marina Pastor, Antoni Prats i Joa-quim Pastor.

GRÀCIES A L’AMPA Un any més, la generosa aportació econòmica de l’AMPA del nostre cen-tre va permetre comprar els llibres amb què foren premiats els gua-nyadors i finalistes del 3r Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç, de què parlem en aquesta mateixa secció. En nom de tota la comunitat edu-cativa, donem les gràcies a la Junta d’aquesta Associació, que, encap-çalada per Yolanda Artigas Barber, s’afegeix a la llista de col·laboradors de la biblioteca.

AlumnesCicle inicial Poesia Núria Sánchez Casas Finalista

Gerard Sánchez Gonell Guanyador

Prosa María González Clajer Finalista

Pau Selfa Aymerich Guanyador

Cicle mitjà Poesia Joel López Fernández Finalista

Joana Andreu Miró Guanyador

Prosa Marc Sánchez Gonell Finalista

Jaume Ribera Noya Guanyador

Cicle superior Poesia Mònica Prats Aymerich Finalista

Roger Ordoño Manzanas Guanyador

Prosa Alba Puga Creus Finalista

Clara Ríos Pasalamar Guanyador

AdultsPoesia Pilar Perdiguero Elías Finalista

Yolanda Pérez Moreno Guanyador

Prosa Joan Capdevila Vives Finalista

Maria Carme Baliellas Comellas Guanyador

16/

/ Biblioteca Ramon Folch/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

PRIMER ANIVERSARIEl 3 de juny de 2009 es va complir el primer aniversari de la nova biblio-teca Ramon Folch, inaugurada per l’escriptor Ramon Folch i Camarasa, fill de Josep Maria Folch i Torres i bon amic del nostre centre. La foto que acompanya aquesta breu informació recull un dels moments més emo-tius de l’obertura d’un espai que, tal com s’ha dit repetidament, aspira a ser el “cor de l’escola”.

UNA TERTÚLIA DIFERENTLa tertúlia literària organitzada el passat 27 de maig -a la qual assistiren 38 persones- incorporà una novetat que la féu diferent de les anteriors: per primera vegada, hi participaren alumnes del cicle superior, que, jun-tament amb alguns mestres, pares i avis, intervingueren en el col·loqui entorn del llibre Kafka i la nina que se’n va anar de viatge, escrit per Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947). Pre-sentada per Lina Ribas i conduïda per Teresa Tuset (1), la tertúlia -que fou enregistrada per la TV local- re-sultà molt interessant i enriquidora. Tothom valorà el llibre molt positi-vament, i fou modèlic el comporta-ment dels quinze nois i noies de 5è

i 6è. Antoni Dolz Sanchís, un dels assistents, ha manifestat a Nosal-tres que la tertúlia és “un mitjà molt adient per a despertar i fer créixer el gust pel coneixement i la lectura”. Li va agradar molt “la capacitat dels participants per a aprofundir i co-municar les vivències que desperta la lectura d’un llibre”, com també “la bona conducció de la moderadora, la Teresa, que facilità la participa-ció de tots els assistents”. El pare de l’Antoni i el Pau, alumnes del nostre col·legi, és partidari de repetir l’ex-periència i “d’explorar altres formes de gaudir amb la cultura, com ara escriure una crònica de Sant Vicenç”.(1) ) Ambdues mestres són membres de la Comissió de Biblioteca.

ALTRES ACTIVITATSA més de les que hem detallat més amunt, i al llarg del període com-près entre el 24 d’abril i el 27 de maig, la biblioteca del Col·legi Sant Vicenç ha estat escenari de les acti-vitats que tot seguit relacionem:

24 d’abril. II Marató de Lectura, amb la participació dels alumnes de 5è, que, a partir de les 11.30 i fins a les 16 h, llegiren contes (L’aneguet lleig, El peixet d’or...) als seus com-panys d’educació primària. Val a dir que el text llegit als alumnes de 5è i 6è, La veritable història de Pinotxo, és de l’escriptor Joan de Déu Prats.

12 de maig. Recital poètic en llen-gua castellana, destinat a l’alumnat de primària i protagonitzat pels nois i noies de 4t i 6è. A la tarda, i en el decurs de dues sessions, els rapsodes recitaren els poemes (1) davant d’un públic format per pa-res, mares, avis i familiars.(1) Entre d’altres, els autors seleccionats per a aquesta ocasió foren Gloria Fuertes, Gabriela Mistral (4t), Gustavo Adolfo Bécquer, José de Espronceda i Antonio Machado (6è).

14 de maig. Acte d’homenatge als expresidents de l’ACPF, estrena del DVD del 50è aniversari i conferèn-cia de Mn. Enric Puig Jofra, de què informem a bastament en aquesta mateixa revista.

/17

EN / Entrevista: Agustí Caralt/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

“Vam començar amb una sabata i una espardenya”Utilitzant una citació evangèlica, i si tenim en compte que s’hi incorporà el mes d’octubre de 1959, podríem dir que Agustí Caralt i Munné, cronista local, va ser un dels “treballadors de primera hora” de la Junta de l’Associació Catòlica de Pares de Família, a la qual va pertànyer durant tretze anys. Parlar amb ell ens ha permès completar els coneixements que teníem sobre els orígens de l’entitat i, principalment, del Col·legi Sant Vicenç.

ELS PRIMERS PASSOS Agustí Caralt i Munné (Sant Vi-cenç dels Horts, 1924) va entrar a formar part de la primera Junta de l’Associació Catòlica de Pares de Família (ACPF), juntament amb Jaume Pallerola (1), el dia 6 d’octubre de 1959. De primer ocupà el càrrec

de vicesecretari, posteriorment el de secretari i, finalment, a par-tir de 1963, el de vocal. Posseïdor d’una memòria privilegiada -que de vegades, però, li causa males passades-, ens explica amb força detalls els primers passos de l’ACPF. “Ens reuníem a les ‘escuelitas’ dels

ELS DETALLS DE LA SUBHASTA Segons el senyor Caralt, la Junta de l’ACPF desconeixia que la casa de ca n’Aragall del carrer Barcelona -que s’havia posat a la venda per 600.000 pessetes- també la festejava un matrimoni. La sorpresa dels tres “co-missionats” de la Junta (els senyors Marco, Chavarria i Casanovas) fou, doncs, majúscula quan arribaren a

la notaria de Collblanc i hi trobaren -a més del notari, el seu ajudant o pas-sant i el senyor Josep Llopart, un dels propietaris- tres persones més: l’altre comprador i el custodi de les claus de ca n’Aragall, Jaume Tuset Cladellas. El senyor Llopart, “que no es volia dis-gustar ni amb uns ni amb altres”, va decidir atorgar la propietat de l’immo-ble a qui en donés més. “Anirem pujant de cinquanta mil en cinquanta mil”, digué en Llopart, i així començà la sub-hasta. En arribar a 900.000 pessetes, el matrimoni pretendent -familiars d’en Jaume Tuset- manifestà que no estava disposat a continuar pujant. “Fem-ho a sorteig”, suggeriren. El que passà després és conegut: la moneda llançada enlaire pel passant es va aguantar uns instants sobre al cantell d’una carpeta que hi havia sobre la taula. Es veia la “cara”, però, en decantar-se, deixà veu-re la “creu”, que és el que havien triat els tres comissionats.

salesians” (carrer Ramon Camps) els diumenges al matí”, assegura, acompanyats del pare Esteve Casals, “que sempre hi era”. De les activitats del primer quinquenni n’evoca dues: les colònies a la Nou del Berguedà i la creació del grup de minyons es-coltes. La primera l’associa al nom de Vicenç Peixó Roig, president de l’ACPF entre 1959 i 1963, i la segona, al de Xavier Mitjans Vilaplana, vocal a partir del 30 d’octubre de 1963. És curiós observar que els seus records se centren, sobretot, en la fundació del Colegio-Academia San Vicente, l’estiu de 1964, que hom va empren-dre perquè a Sant Vicenç “hi havia molts nens que no podien anar a escola enlloc i alguns havien de des-plaçar-se a Molins de Rei o a Sant Feliu”. Tot i els seus bons propòsits, l’Agustí reconeix que els pares de l’Associació “vam començar amb una sabata i una espardenya”. La prova és que per engegar les prime-res classes d’estiu a ca l’Espita, del carrer Liberación, 57 (actualment, Rafael Casanova), es va haver de de-manar un crèdit de 20.000 pessetes a “la Caixa”. Molt més costoses re-sultaren les gestions per a sol·licitar el segon préstec, aquest per valor de 900.000 pessetes, amb què l’ACPF pagava la casa de ca n’Aragall, pro-pietat dels germans Josep i Gabriel Llopart, adquirida en una subhasta seguida d’un sorteig a cara o creu.

De moment, “cadascú es va haver de treure diners de la butxaca per po-der arrencar... amb ben poca cosa”, afirma l’avi Agustí quan explica que alguns membres de la Junta van

/ Entrevista: Agustí Caralt/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

(1) Pare de Joan Pallerola Comamala, president de l’ACPF des del setembre de 2004 fins a l’abril de 2008.

(2) Agustí Caralt i Munné: Escaquer vicentí. Personatges populars, novembre de 1995, pàg. 141/143.

(3) “A l’entrada, tapats pel cel ras, encara s’hi conserven quatre o cinc forats de bala, resultat d’una batussa” (Agustí Caralt).

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /

GRÀCIES Dono les gràcies a la Gemma i a la Rosa Maria Caralt, tant per l’amabi-litat amb què em van acollir a casa seva com per la col·laboració oferta durant la conversa amb el seu pare.

Joaquim Pastor Font

avançar les cinquanta mil pessetes de paga i senyal acordades amb els germans Llopart. Però l’Agustí Ca-ralt no fou un d’ells, “perquè no te-nia diners” per a ajudar l’Associació.

Solucionada la papereta de la paga i senyal, la Junta va recórrer de bell nou a “la Caixa”, com hem dit més amunt, per demanar els diners que devia als propietaris. En el seu Esca-quer vicentí (2), el senyor Caralt asse-gura que l’entitat financera, a l’hora de peritar aquella casa tres vegades centenària -que havia servit de re-sidència de pagesos, “amb celler i bótes de vi”, i, més tard, de taverna (3)-,només estava disposada a deixar el 60% del seu preu final, raó per la qual l’Associació Catòlica va haver de demanar la mediació del senyor Joan Molins, propietari de l’empresa Ciments Molins, que, després de parlar amb el principal conseller de “la Caixa”, va comunicar al tresorer

de l’ACPF, Josep Fradera, que ja po-dien disposar del préstec que havien sol·licitat.

“UNA ESCOLA COM CAL”“De mica en mica vam anar fent una escola com cal”, assegura Agustí Caralt i Munné, pare de vuit fills i avi de deu néts, amb una expressió de satisfacció lliure de tot tipus de presumpció. I afegeix: “No ens pensàvem que tindria tant d’èxit”. Reconeix que es volia evitar de totes passades que els nois i noies hagues-sin d’anar a estudiar a un altre poble o a Barcelona, i recorda que, després

de l’experiència de l’estiu de 1964 a l’aula de ca l’Espita, l’Associació as-pirava a reunir uns cent alumnes el primer any, un objectiu que gairebé s’assolí, perquè, tal com podem lle-gir al llibre Crònica d’una escola, els alumnes que es matricularen a l’Aca-dèmia durant el curs 1964/65 foren noranta-un. Val a dir que, atesa la manca d’espai de l’edifici, els alum-nes seien en cadires de braços, “res de taules”.

Pel que fa a les quotes que pagaven els pares, el senyor Agustí assegura que “tothom pagava... menys tres o quatre famílies que no pagaven mai”. Aquesta és una circumstància que recorda molt bé, “perquè jo era el cobrador”. En efecte, el senyor Caralt s’estava a ca n’Aragall “els dissabtes a la tarda, i les famílies ve-nien a pagar”. Mentre les esperava, “aprofitava l’estona i redactava les actes de les reunions de junta”.

A la memòria de l’avi entrevistat també hi afloren imatges dels dos primers directors de l’Acadèmia, el senyor Guillermo Navarro i la se-nyora Maria dels Àngels Muniente. Del primer assegura que “tenia la mà foradada”, raó per la qual els de la Junta van dir que de l’economia (o sigui, del cobrament de les quotes) “ja se n’ocuparà el Caralt”. De la se-gona, en el seu Escaquer, explica que, juntament amb la seva família, resi-dí en una casa que pertanyia a Joan Costa Ubach i que el febrer de 1965 va deixar la direcció perquè “té una dedicació absoluta al centre i això

l’esgota físicament”. La substituí el vicentí Isidre Gil, fill d’un membre de la primera Junta.

Cronista pacient dels primers anys de vida de l’ACPF, les actes escrites per Agustí Caralt van ser una de les fonts importants del llibre Crònica d’una escola, publicat amb motiu del vintè aniversari del Col·legi Sant Vicenç (1964-84). Cinquanta anys després, els records d’aquest vicentí il·lustre de mirada dolça i veu feble ens ajuden a reconstruir una histò-ria alliçonadora que calia rescatar de l’oblit.

“Es volia evitar de totes passades que els nois i noies haguessin d’anar a estudiar a un altre poble”./ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/19

R / Reportatge: Joan de Déu Prats

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Joan de Déu Prats connecta amb els infants del nostre centreL’escriptor Joan de Déu Prats i Pijoan (Barcelona, 1962), que va visitar la nostra escola el 24 de març passat, va saber connectar amb els nois i noies que el reberen a la biblioteca Ramon Folch, especialment ambientada per a aquesta memorable ocasió. L’activitat s’insereix en el Pla de lectura del Col·legi Sant Vicenç, impulsat per la Comissió de Biblioteca.

CRÒNICA D’UNA VISITA ESPERADA 8.45 h / L’autor arriba a l’escola. Joa-quim Pastor, responsable de la biblio-teca, li obre la porta i l’acompanya fins al despatx de direcció, on saluda el di-rector pedagògic, Jaume Folqué, i altres membres de la comunitat educativa.

9.05 h / Joan de Déu entra a la bi-blioteca Ramon Folch i rep l’aplau-diment dels mestres i alumnes del cicle mitjà, que duen un mocador de pirata lligat al cap, no debades havien llegit i treballat la novel·la La colla intrèpida i el capità Ferotge, els dibuixos de la qual adornen el carrer del Campanar, com constata l’escrip-tor barceloní. Després de contestar unes quantes preguntes dels nois i noies, Joan de Déu Prats se sorprèn i gairebé s’emociona quan tots els presents li canten La colla intrèpida, una alegre composició composta especialment per a aquesta ocasió,

la lletra de la qual transcrivim en aquest mateix reportatge.

9.30 h / L’autor saluda els nens i ne-nes de P-4 i P-5, que li canten Biblio-teca de palau, li presenten en Vilobí, la mascota de la biblioteca, i li adre-cen algunes preguntes. Joan de Déu es mostra molt afable amb els més petits de l’escola, com es desprèn de les instantànies de la trobada.

10 h / Els nens i nenes del cicle inici-al també duen preguntes preparades. Les respostes de Joan de Déu són una mostra del que l’autor pensa sobre els llibres i la imaginació que ha de tenir un escriptor. Després li reciten uns quants rodolins referits al llibre Cediu el pas al conill Albert i li ensenyen una “capsa-museu” d’aquest conte.

10.30 h / L’autor barceloní comparteix l’última mitja hora de la seva visita amb els mestres i alumnes del cicle

superior, que, a més d’interessar-se per alguns detalls del seu ofici i del llibre L’home invisible (6è), li escenifiquen un capítol d’una de les seves novel·les més reeixides, Les aventures del megacapità Fonoll, i li llegeixen un capítol inventat d’aquest mateix llibre (5è). Per acabar, li canten Carrousel, una peça que for-ma part del repertori musical de Les aventures de Pinotxo, escenificada els passats 11 i 12 de febrer de 2009.

11.15 h / L’autor deixa l’escola i puja al taxi que l’espera al carrer Gaudí. Però abans encara té l’oportunitat de tornar a escoltar La colla intrè-pida. Una iniciativa de Glòria Roig i Marina Pastor que Joan de Déu premia amb un discret somriure. Al cap d’uns dies, la seva discreció es concreta ens un sentits molts d’agra-ïment: “Jo em vaig emportar una es-calforeta molt agradable dins el cor”, ens diu en un correu electrònic que ens va omplir de satisfacció.

20/

ELS REGALS Al llarg del matí, i de part dels di-versos grups d’alumnes que el sa-ludaren, Joan de Déu Prats va rebre diversos regals:

- el CD amb la cançó La colla intrèpi-da i una simpàtica foto de l’encontre amb el cicle mitjà;

- un llibre amb dibuixos del conte Els patins del Sebastià, preparat per les mestres i els alumnes de P-5;

- un àlbum de fotos de la visita;

- una capsa plena de les típiques pal-mes i moles vicentines, acompanya-da d’una ampolla de vi.

LA VISITA, A LA PÀGINA WEBLa pàgina web del Col·legi Sant Vicenç (serveis > bibli-oteca) recull un complet reportatge sobre la visita de Joan de Déu Prats. A més d’una resse-nya de la trobada, hi trobareu unes quantes fotos i dues versions de la cançó “La colla intrèpida”.

LES FRASES DE LA VISITANosaltres ha recollit algunes de les afirmacions que l’escrip-tor va fer en el decurs de la seva estada entre nosaltres. Heus-ne ací un petit mostrari.

“Llegir no és important, és interessant.”

“L’escriptor necessita tres coses: paper, llapis i imaginació.”

“Les idees no vénen quan estàs davant del paper, sinó quan observes el que t’envolta.”

“El cap és com una rentadora d’idees que el bon escriptor agafa, les fa passar pel braç i pels dits i les fa arribar al paper.”

“Dintre de cada llibre hi ha una història adormida que espera que algú la desperti.”

“Tots tenim superpoders.”

/ Reportatge: Joan de Déu Prats

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

LA COLLA INTRÈPIDAA la platja dels Pirates, on l’aire té un gust salat, tres ardits aventurers s’acostumen a trobar.

A la platja dels Pirates, oh bonica soledat!, tres amics molt atrevits trenen somnis de bondat.

INTRÈPIDA, MAGNÍFICA, ÉS LA COLLA DEL CONRAD. ESPLÈNDIDA, FANTÀSTICA, L’AVENTURA QUE VIURAN.

INTRÈPIDA, MAGNÍFICA, ÉS LA COLLA DEL FERMÍ. ENIGMÀTIQUES I CRÍPTIQUES, LES FRASES DEL PERGAMÍ.

A la platja dels Pirates hi arriben impostors que amb mentides i diners pensen que ho compraran tot.

A la platja dels Pirates un corsari s’hi enfonsà; enemic d’en Menjacors, un tresor amuntegà.

INTRÈPIDA, MAGNÍFICA, CAPITANA DE TOTS DOS. SIMPÀTICA, LA DÈLIA SEMPRE PASSEJA EL SEU GOS.

INTRÈPIDA, MAGNÍFICA, LA COLLA DE LA CIUTAT. ESPLÈNDIDA, FANTÀSTICA, LA TROBALLA QUE FARAN.

A la platja dels Pirates s’hi amaguen molts tresors que només són a l’abast dels qui són bons cercadors.

A la platja dels Pirates, amb els cabells esbullats, hi ha trobat la inspiració l’escriptor Joan de Déu Prats.

INTRÈPIDA, MAGNÍFICA, ÉS LA COLLA DEL CONRAD. ESPLÈNDIDA, FANTÀSTICA, L’AVENTURA QUE VIURAN.

ESPLÈNDIDA, FANTÀSTICA, L’AVENTURA QUE VIURAN.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / Text: Joaquim Pastor FontMúsica: Sergi Cuenca (director musical i compositor)Gravació: Carlos Expósito (músic)

/21

CL / Concurs literari / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Mostrari de treballs premiats (III)Nosaltres conclou en aquest número del mes de juny de 2009 la publicació dels treballs premiats en el 2n Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç, i ho fa amb el text íntegre de la narració guanyadora de la categoria d’adults, de què és autora una mare de l’escola.

“He cometido el peor de los pecados que un hombre puede cometer, no he sido feliz.”(J. L. Borges)

La vida de vegades és una centrifugadora, un remolí d’intensitat discontínua que t’arros-sega a viatjar sobre camins rectes, curvilinis,

amples, estrets, polsosos o pedregosos. La vida es-devé un dibuix fet amb compàs d’espera que dóna un gir de 180 graus i tu ets el puntet petit, aquella taca mal dissenyada amb tinta xinesa que potser ha caigut per casualitat, o no, dins aquella plana tan blanca. Un laberint amb intent de retorn. Ara sé que aquella nit de març va ser una nit singular, una nit còsmica, tal vegada una nit màgica, una nit amb els seus petits misteris i les seves petites foscors.

Estava molt cansada de les classes, dels nois indisci-plinats que divagaven per les aules amb els mp3, amb els mòbils, amb uns pantalons que arrossegaven pel terra totes les partícules plenes de merda, mentre ensenyaven els calçotets immaculats Calvin Klein. Nens que no portaven llibres, que senzillament s’avorrien llegint i mentre ho feien bellugaven amb

desesperació els dits com si juguessin a la nintendo mentre s’imaginaven que passaven les pantalles i els esglaons per arribar enlloc. Aquests nois tenien una tristor tan profunda, es trobaven tan sols...

I així, perquè ja no podia suportar aquella escena que per a mi resultava quotidiana, vaig decidir aga-far la baixa: necessitava descansar, oblidar-me de tot i de tothom, passejar lluny dels crits colpejadors de la indolència. Volia xerrar amb els amics mentre pre-nia un cafè amb llet, anar al cinema: coses bàsiques per a una ànima ferida.

Vaig arribar a casa complaguda, em vaig escalfar el menjar al microones, vaig beure vi rosat assaborint glop a glop la nova situació tan vaga, em vaig asseu-re al chaise longe i em vaig estirar al llit mentre veia un documental en el meu televisor de plasma.

Va ser llavors, mentre dormia, que vaig percebre en-tre la foscor, com si una energia m’empenyés amunt i avall i em volgués transportar a un altre lloc molt llunyà. De sobte vaig veure com el meu cos inert restava sobre el llit mentre el meu altre jo ascendia ben amunt, ben a prop del llum i traspassava la fi-nestra i volava transportat per uns cants recòndits i

El soroll dels tamborsmontse gonell barceló (guanyadora de La categoria d’aduLts)

22/

hi havia unes mans morenes tatuades d’henna que colpejaven els tambors de pell de serp. Com un lleu ventijol que puja sobre les muntanyes i es perd en-tre els laberints polsosos, com si es tractés de la fi del món, aquell llindar infranquejable on acaba la civilització humana. En el llarg viatge vaig creuar un mar esquívol i uns cims espigats, i un color verd que de mica en mica s’anava convertint en ataronjat, en marró púrpura, en sorra. De sobte, la força que m’empenyia em va abandonar i vaig caure al terra, al bell mig d’un oasi, com si es tractés d’un miratge. I vaig caminar, llarg trajecte sobre l’escalfor insupor-table d’uns 50 graus sense ombra, abatuda, envolta-da de no-res més enllà de l’arena. Les cames em feien figa, les mans em tremolaven i allotjada amb l’ofus-cació em vaig desmaiar, això diuen, perquè en obrir els ulls em vaig veure dins una haima d’un color torrat fosc amb quatre rostres de pell bruna que em miraven embadalits. Al fons, una senyora amb llavis molsuts i collarets virolats, una senyora corpulenta, descomunal, que ballava descalça dibuixant al ter-ra uns cercles mentre em murmurava a cau d’orella que jo era afortunada perquè el seu Déu m’havia es-collit per... Em va donar a beure tres gots de te: un era amarg com la vida, l’altre era suau com l’amor i l’últim dolç com la mort.

I em va portar a visitar el poblat. Un laberint amb intent de retorn. Era un poble refugiat sahrauí: les cases fetes d’argila i fang, d’altres construïdes amb roba i pell, tendes de campament esperant poder al-gun dia trepitjar amb embranzida les terres perdu-des, desemparats dins aquell infern de calor. Els nens esprimatxats però riallers, jugant amb pilotes fetes de paperassa, amb ferros d’armes inutilitzables; les dones organitzant el territori, recollint el sucre, la farina, l’arròs, mentre els homes defensaven aquella immensa paret enemiga, tan alta. Un gran mur com el de Berlín.

Caminava pels carrers indefinits observant, sentint com l’ànima motivada es movia cada cop més a prop dels cants i de la música, tant, que vaig entrar just en aquell rebombori d’alegria i, quina va ésser la meva sorpresa, en veure com aquell petit espai era ple de

vida, ple de nens amb fulls de paper, amb llibres, amb gomes i llapis, i amb una pissarra gegant, tots allà, il·lusionats a llegir qualsevol llibre d’aventures que els permetés de fugir uns instants de la crua re-alitat. Les mares també estudiaven, interessades per la ciència, per les lletres, per la cuina, interessades per tot allò que els permetés de tirar endavant: voli-en construir canals per als conreus, cercar més pous subterranis.

Però quan vaig alçar la mà, amb aparent emoció continguda, no podia moure els braços ni el cap ni els peus. No podia cridar ni obrir les parpelles ni els ulls. I notava com el cos descendia sobre el llit. Un llit ara llunyà i fred. En aterrar em vaig trobar una al-tra vegada dins l’habitació fosca, la meva: la finestra, els llibres, el televisor, els documentals.

Una nit estranya, aquella. En recuperar-me vaig pen-sar que tal vegada ho havia somniat tot. No ho sé. Jo només sé que, quan vaig alçar la mà, em vaig veure al canell el traç d’una petita estrella tatuada amb hen-na. De color blau.

Ara he agafat una excedència perquè hi ha coses que no entenc. Estic dins un autocar atrotinat que em conduirà a Tindouf seguint un camí curvilini i polsós. Porto la maleta plena de llibres, de diaris, de fulls en blanc. Porto una càmera de fer fotos: els meus ulls.

I espero tastar aquell te ple de sabors: amarg com la vida, suau com l’amor, dolç com la mort.

A prop d’aquell camí curvilini, de sobte, una bomba esclata. Se senten crits d’horror, d’impotència. I veig el color de foc molt intens sota un sol que crema so-bre la sorra.

/23

6è / L’adéu de sisè/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Final d’etapa amb records viusEl sopar de comiat del 19 de juny de 2009 permetrà que els alumnes de sisè del nostre centre diguin un adéu emocionat a l’escola que els ha educat al llarg de nou anys. Abans, però, passaran tres dies junts a la casa de colònies Artur Calafell (Calafell) i al parc temàtic de Port Aventura (8, 9 i 10 de juny).

D’aquest col·legi m’emporto molts records. Alguns són bons, altres són dolents, però sempre acompanyats dels nostres grans professors. En aquesta escola tothom es respecta i es tracta tothom de la mateixa manera, inclosos els alumnes nous. Ens em-portem uns records molt feliços, com la Castanyada, la Festa de la Bicicleta, etc. Però els més importants són les obres de teatre que hem fet tots junts. Crec que mai no oblidarem l’afecte, l’amistat i l’acolliment que els nostres fantàstics professors ens han donat.Álvaro Maquilón

D’aquest col·legi m’emporto molts records, sobretot els dels professors, que són simpàtics, amables i diver-tits. També el record de les obres de teatre, especialment la que més ens ha agradat, “Les aventures de Pi-notxo”. Em sap molt de greu deixar l’escola, perquè m’ha agradat molt es-tudiar primària aquí. I també per les grans amistats que hem fet amb els alumnes de l’escola, sobretot els de la classe que se’n van a una altra escola.Anna González

Els meus records han estat, sobretot, les excursions i les colònies. Tota la classe i jo hem passat moments molt divertits, com per exemple represen-

tant una obra de teatre, i n’hem fet tantes...! Cada any ve un escriptor, un poeta... i els fem preguntes i par-lem amb ells. Aquesta escola és una meravella, perquè és divertidíssima. Jo ara hauré d’anar a l’ESO, perquè és un curs que em toca fer, però és una llàstima deixar aquest col·legi tan gran i on he passat nou anys.Laura González

El pas pel Col·legi Sant Vicenç m’ha agradat molt. Des de P-3 hem estat tots junts amb els professors: la Ce-cilia, l’Auxili, el Jesús, la Paquita... Hem passat uns anys fenomenals junts, amb baralles o diversions. Per a mi tots els companys de classe som germans i sempre ho serem. Em sap greu marxar pels mestres, per l’esco-la, pels companys, etc. Estic segura que les colònies de Port Aventura seran inoblidables.Xènia Parladé

El meu pas per l’escola ha estat molt positiu. Des del començament ja vaig veure que hi havia un bon am-bient al meu entorn. Els mestres que he tingut sempre han ajudat tothom que els ho demanava. El millor han estat les colònies de cada curs, sobre-tot de P-3, P-4 i P-5 i, és clar, les que viurem d’aquí a uns dies a Port Aven-

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Els records

tura. Però en aquesta etapa no tot han estat diversions, també he hagut de passar moments delicats, com ara les partences del Daniel Folqué, l’Héctor Martínez, la Lydia Campos i el Marc Bazán.Marc H. Perals

La meva experiència al Col·legi Sant Vicenç ha estat molt positiva. M’ho he passat molt bé: els jocs, entreteni-ments, festes... Una de les activitats que més m’agrada són les colònies, perquè passem una o dues nits junts els de la classe, i això és divertit. Tam-bé les excursions han estat divertides; anàvem a molts llocs diferents, i per a

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

6è A/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / 1. Badosa Pérez, Paula 2. Castells Ramírez, Débora 3. Castro Soria, Natalia 4. Cervilla Torrijos, Carlos 5. Contreras Tuset, Gerard 6. Chen Wang, Longjian 7. Delgado Reina, Nerea 8. Doñate Pérez, Alba 9. Estévez Martín, Sergi10. Estévez Planas, Marta11. Forga Conde, Sheila12. González Ortega, Laura13. González Vallejo, Anna14. López Costa, Sara15. López Gainza, Arnau16. Maquilón Perdiguero, Álvaro17. Martos Prats, Xavier18. Meca Del Hoyo, Antonio19. Moruno Monterrubio, Andrés20. Pancorbo Moreno, Jonathan21. Pavo Rusinés, Júlia22. Pérez Ribé, Marc23. Puigventós Jornet, Elena24. Rusinés Gómez, Alexia25. Serrano Perera, Daniel

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Tutor: Joaquim Pastor Font/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

24/

/ L’adéu de sisè/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

6è B/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / 1. Bosch Castells, Neus 2. Castillo Padial, Sergi 3. Dolz Ripollès, Antoni 4. Domínguez Romero, Elena 5. Ferré Tuset, Sandra 6. Folqué García, Ireneu 7. Font Canals, Roger 8. Gallego Pérez, Xavier 9. González Vallejo, Silvia10. Guardiola Ripollès, Maria Laura11. Hurtado Perals, Marc12. Lagares Lucena, Alba13. López Costa, Sofia14. López Mateo, Miriam15. Manzano Sánchez, Aïda16. Morueco García, Eva17. Muiños Gómez, Ana18. Naranjo Aragón, Raúl19. Ollé Ruiz, Manel20. Palau Ollé, Maria21. Parladé Gimeno, Xènia22. Ríos Pasalamar, Clara23. Suso Torrejimeno, Juan José24. Valls Aymerich, Ariadna25. Vela Moliner, Andrés

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Tutora: Paquita Velarde Pozo/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

mi la millor va ser la de l’Illa Fantasia. També ha estat divertit fer nous amics des de P-3 i veure’ls tots ara, a sisè. També m’ha agradat aprendre coses noves, sobretot a P-3, en què apreníem els colors, paraules noves...Ireneu Folqué

La meva infantesa en aquesta escola ha estat molt divertida i molt agradable. Recordo que a les primeres colònies, les de P-3, amb la Cecília, ens van re-galar un picarol a cadascú. Amb ella també vam anar a unes colònies d’uns pirates i d’un pallasso que es deia An-drea. També recordo les colònies de Torreferrana (3r) i del Pou del Glaç (4t).

I aquest any anirem a Port Aventura, on espero que ens ho passem molt bé.Sandra Ferré

El pas per aquesta escola ha estat espectacular. Des de P-3 fins a 6è, a l’escola no han parat de passar coses noves... A P-3, P-4 i P-5 la Cecília, la tutora, ens va ensenyar a parlar molt bé, a jugar i a ser bons companys. A P-4 i P-5 vam començar a estudiar anglès. El cicle infantil va ser genial! A 1r i 2n vam tenir com a tutora l’Au-xili, que ens va ensenyar a escriure. El cicle inicial va ser superdivertit... Ningú no se’n vol anar, perquè ens ho hem passat molt bé. Espero tornar a

veure l’escola aviat. Gràcies per tot!Antoni Dolz

El meu pas per l’escola ha estat molt divertit. Recordo els mestres que he tingut: la Cecilia, l’Auxili, el Jesús, la Mireia, el Luis Oriol, la Paquita... Amb l’Auxili vam començar a escriure les nostres primeres lletres, i a 3r vam co-mençar a fer exàmens i llibres dividits per temes, i també vam aprendre a fer multiplicacions i divisions. A 5è va ser diferent, em va costar més adaptar-me, perquè vam començar a fer els dossiers, i jo em feia un embolic amb l’ordre, que no em sortia bé. Raúl Naranjo

/25

EN / Entrevista: Ferran Alegre / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Ferran Alegre Bueno vetlla pel manteniment de l’escolaFa dos cursos que treballa en la Comissió de Mante-niment de l’ACPF, des d’on vetlla per la part més mate-rial d’una escola que “cada vegada necessita més repa-racions”. Ferran Alegre Bue-no (Barcelona, 1967), casat amb Maite Casanova Tuset, té la intenció de continuar col·laborant amb els compo-nents de la Junta Rectora.

Ferran Alegre Bueno va néixer a Bar-celona el 20 de març de 1967. Fill d’An-drés i Cecília, té dos germans, el Juan-jo i l’Andreu, i està casat amb Maite Casanova Tuset, mestra especialista d’anglès del nostre centre, amb qui ha tingut dos fills, el Marc (10 anys) i el Ferran (3). Al marge de la vida famili-ar i laboral, les seves afeccions són el mar, la música, els esports, la cuina i la conversa amb els amics.

Invitat per Teresa Tuset, aleshores directora pedagògica, el Ferran es va incorporar a la Junta de l’ACPF ja fa dos anys. És membre de la Comissió de Manteniment, que actualment tre-balla en les “previsions de millores o reparacions de l’escola que ens ha proposat l’Equip Directiu amb vis-ta a l’inici del curs escolar 2009-10”. Un cop fet l’estudi econòmic de dites millores, caldrà posar-lo en coneixe-ment de la Junta i tot seguit coordinar els serveis dels diferents professionals que se n’han d’ocupar, “per tal que no interfereixin en la vida escolar”. El Ferran està satisfet de la seva come-sa, però reconeix que “sempre tens la sensació que es podria fer més”. I

Sensacions contrastadesFerran Alegre recorda els anys en què la seva esposa, Maite Casanova, va ocupar-se de la direcció del Col-legi Sant Vicenç (2001/05) com un període “amb sensacions contrasta-des”. D’una banda, admet que “van ser anys de molta dedicació a l’es-cola”; de l’altra, “com a professional que sóc del món de l’educació, em va servir per a aprendre”. I no es pot estar de dir que “la figura de direcció d’una escola no està prou reconegu-da”, si es té en compte “l’amplitud i la dificultat de la tasca escolar”.

és que l’edifici escolar “comença a te-nir anys i cada vegada necessita més reparacions”. D’altra banda, assegura que “aquesta comissió no es pot en-tendre sense l’inestimable ajut d’en Paco (administrador del centre)”.

El Ferran espera que la celebració del 50è aniversari de l’ACPF -“l’acte del dia 19 d’abril va ser molt emotiu, em va agradar la celebració de l’eucaris-tia”- serveixi “perquè els pares i mares ens adonem de la importància de par-ticipar activament en l’educació dels nostres fills i filles”. L’exemple el te-nim en “aquelles persones que, amb la seva dedicació desinteressada, han fet possible que el Col·legi Sant Vicenç continuï viu” al cap de cinquanta anys d’haver-se creat l’Associació.

El missatge del Ferran és opti-mista, i la seva voluntat de col·laboració, admira-ble. Per això no ens ha d’estranyar que tin-gui intenció de pre-sentar-se a les elec-cions per a la cons-titució de la nova Junta Rectora. “Cal que ens presentem, assegura, per donar un cop de mà en les diferents comissions que formen la Junta”, on es respira un “ambi-ent magnífic”. I insisteix: “El fet que els pares i ma-res puguin implicar-se de manera presencial i direc-ta en l’esperit de l’escola li dóna una personalitat o

caràcter propi diferent i la fa més viva”. I conclou: “En un temps en què tot es

compra o es paga i les institucions moltes vegades estan dirigides per persones allunyades de la realitat

educativa”, la possibilitat que els pares i mares puguin lluitar amb el seu esforç

per millorar l’escola “és un tresor que no es pot perdre”. Per aquest motiu, creu que “hau-ríem de fer un exercici de re-flexió sobre què significa educar”.

26/

Versos i cançons sota un sol atrevitPotser perquè el tema d’aquest curs tenia a veure amb l’Any de l’Astronomia, el sol d’abril va vessar tota la seva força sobre els assistents als XXVII Jocs Florals del Col·legi Sant Vicenç, que, una vegada més, van constituir l’acte central de la diada de Sant Jordi (23 d’abril de 2009).

JF / XXVII Jocs Florals/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

EL PRELUDI El preludi de la festa del patró de Catalunya el van teixir amb força encert els alumnes del cicle inicial, que durant els dies 21 i 22 d’abril van representar al teatre Sebastià Sorri-bas del “submarí” una de les versi-ons de la llegenda de Sant Jordi de què disposa l’escola. Aquest any els

mestres van posar èmfasi en la de-coració -el drac, llarg, original i vistós-, les danses i el vestuari.

Al públic també li van agradar molt les enginyoses paraules amb què Antoni Prats, tutor de primer, va introduir l’escenificació.

L’AMBIENTEl públic féu acte de presència al pati de l’escola a dos quarts de qua-tre de la tarda del dia 23. Com ja és habitual, les cadires que hi havia a la pista pavimentada quedaren ocu-pades de seguida, per la qual cosa molts espectadors hagueren de se-guir la representació -que durà una hora i quart- a peu dret, castigats pel mateix sol de foc que suporta-ren la resta d’espectadors i tots els alumnes, és clar, que estaven situats davant i al costat de l’escenari i sepa-rats del públic per una cinta de plàs-tic. Ben aviat el pati es va convertir

en un mosaic de colors animat per les veus dels actors i actrius. Val a dir que, a recer de la solellada, el bar de l’AMPA i les dues paradetes de les llibreries completaven l’habitual es-cenari de la festa més tradicional del Col·legi Sant Vicenç.

LA REPRESENTACIÓLes intervencions dels alumnes -presentades per Anna González i Sergi Castillo (6è)- es desenvolupa-ren d’acord amb el programa prepa-rat per la Comissió de Festes i enviat prèviament a totes les famílies:

Un passeig per l’univers, aplec de cançons, danses i rodolins interpre-tats pels alumnes d’educació infan-til, abillats de llunes, estrelles i sols.

Els pirates de l’espai, una actuació molt poètica a càrrec dels nois i no-ies del cicle mitjà, que arrodoniren la seva intervenció amb la cançó La colla intrèpida.

El sistema solar, que aplegà dalt de l’escenari els cent alumnes del cicle superior, que començaren la seva escenificació amb una dansa, la continuaren amb la recitació d’uns quants poemes i la tancaren amb una cançó.

Adaptació de la llegenda, una repetició escurçada de l’obra repre-sentada els dies 21 i 22 d’abril pels alumnes del cicle inicial.

L’EXPOSICIÓAcabats els Jocs Florals, els especta-dors van tenir l’oportunitat de bai-xar fins al “submarí”, on el dia abans els mestres havien muntat la tradi-cional exposició de treballs manuals i literaris, un significatiu mostrari de l’activitat que es duu a terme a les aules en els àmbits de plàstica i llengua respectivament.

/27

CG / Carrer dels Gegants/ Informació: Carme Ribas Roig

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Som fills d’una llavor de primavera

VESTIDA DE PRIMAVERACoincidint amb l’arribada de la pri-mavera, el 21 de març passat, l’etapa infantil es va posar un vestit prima-veral. La plaça Major i els carrers dels Gegants i de l’Associació es van engalanar amb flors de tots colors i animalets de la primavera: abelles, mosques, mosquits i papallones. La decoració ha contribuït a dignificar l’escola arran d’actes tan importants com els el que van tenir lloc el dies 19 d’abril i 14 de maig, en què es va retre un homenatge als fundadors i expresidents de l’ACPF.

DIES DE COLÒNIESAquest any hem esperat l’arribada de la calor per a anar de colònies, d’acord amb el calendari programat en començar el curs:

27 i 28 de maig: la Conreria (Tiana) / P-5.

4 i 5 de juny: Pontons (Penyafort) / P-3

11 i 12 de juny: casa de colònies Artur Martorell (Calafell) / P-4

CENTRES D’INTERÈSMestres i alumnes hem gaudit i tre-ballat d’allò més buscant i ordenant la informació sobre tres grans cen-tres d’interès que ens han ocupat moltes hores: les tortugues (P-3), l’aigua (P-4) i l’univers (P-5).

UN CALENDARI FESTIUA continuació ressenyem les acti-vitats més destacades en què hem intervingut els mestres i alumnes d’educació infantil al llarg dels me-sos d’abril i maig:

19 d’abril / Participem en el con-curs de logotips del 50è aniversari. No guanyem, però hi col·laborem amb molta motivació. D’altra banda, mestres, alumes i familiars ens fem presents tant en l’eucaristia d’acció de gràcies com en la matinal organit-zada per l’AMPA al pati del col·legi.

23 d’abril / Intervenim en els XXVII Jocs Florals de l’escola, que giraven entorn de l’Any de l’Astronomia. Cantem, ballem i recitem rodolins disfressats de llunes (P-3), estrelles (P-4) i sols (P-5) (vegeu foto adjunta).

24 d’abril / A la biblioteca Ramon Folch els alumnes de P-3 i P-5 assis-tim a la sessió de contes preparada amb motiu de la II Marató de Lectu-ra. Encara recordem les narracions La fada de la font i La flassada del soldat.

27 d’abril / Duem flors de casa i les deixem davant de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que, com cada any, presideix la plaça Major. Uns bonics dibuixos ens recorden la llegenda de la Moreneta, patrona de Catalunya.

11 de maig / Les nostres mestres fan un mural molt bonic amb les prime-res paraules de l’himne de l’escola: “Som fills d’una llavor de primave-ra”. Tothom se’l mira (i l’admira), ja que està enganxat al tauler d’anuncis de la plaça Major, a tocar de la fines-tra de secretaria.

21 de maig / Tretze alumnes de P-3 i un de P-5 reben de mans del direc-tor el carnet de soci de la biblioteca Ramon Folch. El lliurament té lloc abans de començar la sessió de con-tes preparada per tres mestres de l’escola. Felicitats!

Un enfilall d’activitats de tot tipus han omplert de joia les hores lectives dels mesos primaverals. Si n’haguéssim de destacar una, potser ens quedaríem amb el treball de decoració de la nostra etapa, aparador magnífic de l’alegria amb què hem celebrat el cinquantè aniversari de l’ACPF.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

28/

/ Carrer dels Gegants / P3

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/29


/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

30/


/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/31

OC / Obrim camí/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Un rellotge i un termòmetre a l’aulaDes de l’acabamnet del segon trimestre, les nostres aules llueixen un simpàtic rellotge. Així aprenem a llegir les hores. Les 11 és una de les nostres hores preferides. Per què? Doncs... perquè sortim al pati! També tenim un termòmetre. Cada dia solem anotar la temperatura a la pissarra. D’ençà que ho fem, hem passat de 20°C a 28°C. Això vol dir que l’estiu s’acosta.

La llegenda de Sant JordiEn tornar de les vacances de Setmana Santa i Pasqua, vam assajar La llegenda de Sant Jordi. Baixàvem al nostre teatre per grups. Mentrestant, el grup que es quedava a la classe lluitava contra el drac de la mandra. Durant els dies 21 i 22 d’abril vam representar sis vegades La llegenda de Sant Jordi. En total, doncs, Sant Jordi va matar sis dracs. Déu n’hi do!

Els XXVII Jocs FloralsLa tarda del 23 d’abril va ser estiuenca de veritat. Els nostres pares i familiars omplien gairebé tota la pista. El pati de la

Abril, maig i juny han fet créixer el camí del sol. També ens han fet créixer a nosaltres. Adéu, primer! -diuen els nens i nenes de primer amb un somriure a flor de llavi-. Adéu, segon -exclamen els nens i nenes de segon amb veu de record i de comiat. El regal de l’estiu ens espera a tots. Que no decreixi l’amiga lectura ni la bona lletra de l’amistat.

nostra escola feia goig de debò! Nosaltres vam recitar uns rodolins i vam escenificar uns fragments de la llegenda. Evidentment no van faltar ni les danses ni la cançó final. Ah!, els nens i nenes que feien d’animals peluts es van haver d’arrecerar a l’ombra perquè amb la calor s’asfixiaven.

II Marató de LecturaEl 24 d’abril vam anar a la biblioteca a escoltar uns contes llegits pels nostres companys i companyes del cicle superior. Reconeixem que a alguns de nosaltres ens costava una mica de prestar atenció. És clar, estem mal acostumats amb la tele. Felicitats, amics lectors!

Flors a la MorenetaRosa d’abril, morena de la serra. De Montserrat, estel... Aquest és el cant que va ressonar el dia 27 d’abril a la plaça Major de l’escola. Als peus de la Verge bruna hi va créixer un petit jardí. Era el regal de les nostres flors. Il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel.

Jornada d’AtletismeEl vers del dia 28 d’abril ens deia: Voldria tenir ales. I tant que volíem tenir ales! Tots els alumnes del cicle inicial vam participar en la Jornada d’Atletisme que es va fer al Camp Municipal de la Barruana. Va ser un matí molt atlètic. Vam córrer, vam saltar, vam descansar i esmorzar, vam llançar pes i javelina... Ens ho vam passar molt bé.

32/

/ Obrim camí/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

El nostre jardí i el nostre diariJa tenim jardí. El dia 20 de maig vam començar a treballar en un racó del pati, a prop de la font. Va caldre cavar la terra, adobar-la i posar-hi una petita tanca. Ara hi tenim tomaqueres, carbassons, cebes, mongeteres, geranis, petúnies, cactus, berbenes, alfàbrega, un gira-sol... Cada dia hi ha un equip que s’encarrega de regar el jardí. Volem agrair la col·laboració amagada d’en Lluís Bosch, tutor de 5è.

Segons ens ha dit ell mateix, és sant Isidre llaurador qui a les nits ens omple de plantes el nostre estimat jardí. A l’aula anotem el que fem i el que veiem en un diari.

/33

OCMissatges dels Ents de FangorA començament de maig, els nens i nenes de primer vam rebre uns missatges dels Ents de Fangor, Els Ents de Fangor són uns éssers vegetals i misteriosos que ens proposaven de superar unes proves per tal d’esdevenir els seus ajudants a les colònies. No els podíem fallar!

Colònies a La Fosca (Palamós)El dia 6 de maig els alumnes de segon vam marxar de colònies llargues. Aquesta vegada ens tocaven tres dies a prop del mar. Quina il·lusió! El primer dia vam anar al port de Palamós. Allà vam veure la llotja i també visitàrem el Museu. Hem descobert que la feina de pescador és molt dura. L’endemà ens vam llevar molt emocionats per fer una altra activitat divertida: “Tots a bord”. Després enfilàrem la carretera de l’Estartit per tal d’arribar-nos a les illes Medes. El viatge amb el Nautilus va ser força engrescador. L’últim dia vam remullar-nos una mica al litoral rocós. Havíem de recollir unes mostres de plantes i animals marins. Vam tornar a Sant Vicenç cansats però contents.

Colònies al Corral del MataróEl dijous 7 de maig, dia lluminós, els alumnes de primer marxem de colònies cap a Arbúcies. El Corral del Mataró és una antiga masia pairal, totalment reformada com a casa de colònies, que

ofereix moltes possibilitats d’activitats relacionades amb seu meravellós entorn. La casa es troba dins el Parc Natural del Montseny. Tots esperàvem aquest moment. No us enganyem si us diem que ens ho vam passar superbé. Uns monitors molt simpàtics ens van acompanyar pel bosc. Vam caminar enmig d’alzines sureres, pins, avets, cedres, faigs, falgueres, molses i líquens. Vam veure carboneres i animals. A la nit el gran Ent de Fangor ens va parlar. Va mostrar-se content pel nostre ajut. Després anàrem al llit una mica fatigats però alegres. Els ocellets foren el despertador del divendres. I quina piuladissa! Aleshores encara havíem d’omplir les bosses d’olor i completar una entretinguda gimcana. També volem afegir que el menjar va ser molt bo.

Parc de TorreblancaEl 26 de maig ens va regalar un cel ben blau. Per fi vam poder anar d’excursió al parc de Torreblanca. Sempre és bonic conviure tot el cicle, lluny de les quatre parets de l’aula.

Contes a la bibliotecaEl divendres 29 de maig anem a la biblioteca. En Joaquim Pastor ens prepara una sessió de contes: La fada de la font i Anansi, l’aranya. Aquest darrer és un conte africà de Ghana. Ens ho passem molt bé. Gràcies, Joaquim.

/ Obrim camí/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

34/

R / Reportatge: Què fem a la piscina?

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Què fem a la piscina?Els alumnes de 4t B ens expliquen fil per randa el desenvolupament de l’activitat de natació en què han participat al llarg dels mesos d’abril i maig de 2009. Sota el guiatge de Luis Oriol Castilla, especialista d’educació física, els nois i noies han fet tota mena de jocs a la Piscina Municipal Montserrat Canals.

El primer que fem és dutxar-nos, des-prés estem una estoneta fent estira-ments. Després piquem de peus, i cada dimarts fem un joc diferent. Quan hem acabat de fer el joc, sortim de la piscina petita, agafem les xancletes i la tovallola i anem a la piscina gran a fer un altre joc. Després, si ens sobra una estoneta, l’aprofitem i fem un joc lliu-re. Descansem i ens n’anem a les dut-xes per treure el clor de la piscina. Un cop dutxats, anem cap als vestuaris. Ens divertim molt, a l’hora de piscina.Paula Torres

La piscina és una activitat que fem a educació física. Anem a la piscina Montserrat Canals. La fem a les 12 h i acaba a les 12.45 h del matí. Primer ens escalfem i després fem jocs. El di-marts 11 de maig vam fer “sota, caba-llo y rey” i després la catifa. Després ens dutxem i ens vestim i ens n’anem cap a l’escola.Daniel Romero

Aquestes setmanes que hem anat a la piscina ens ho hem passat d’allò més bé. Cada setmana fèiem activitats i

jocs. Anàvem des de l’escola fins a la Piscina Municipal, on ens canviàvem i sortíem per banyar-nos. El temps passava volant, i cada setmana que passava el temps semblava més curt. Hem fet un munt de coses: castells, jugar a una mena de bàsquet i water-polo... Unes quantes alumnes de la nostra classe han preparat uns balls per a fer dintre de l’aigua. Irene Gómez

M’han agradat moltes coses, sobretot quan fèiem activitats a la piscina pe-

/35

tita i fèiem aeròbic. Les piscines són molt bufones i em va agradar molt quan van posar un matalasset molt llarg. Em va semblar molt divertit!Laia Arévalo

Hi ha dos grups. Uns van amb el Luis i uns altres amb una monitora d’allà, i fem diferents jocs. El primer dia va ser molt “guai” perquè passàvem per un matalàs, un altre dia jugàvem a bàsquet, i així fem jocs dins de l’ai-gua. Sempre tres quarts d’hora. Des-prés anem als vestidors i ens canviem ràpidament. Molts porten una fruita, però jo mai no la porto perquè al cap d’un quart d’hora anem a dinar. Lla-vors anem un altre cop al col·legi.Miquel

Ha estat una experiència molt bona i divertida perquè no tots els col·legis de Sant Vicenç fan piscina.Joan Badosa

Comencem a escalfar-nos. Molts cops la Carla i la Laura surten de l’aigua i fan passos de ball i els altres els hem de fer dins de l’aigua. Un cop ens hem escalfat, fem jocs dins de l’aigua. A ve-gades anem a la piscina gran i posem

un matalasset i hi hem de passar molt ràpid sense caure. Ens ho passem molt bé. La nostra monitora es diu Marina, és molt afectuosa i simpàtica.Anna Vives

Al principi em feia una mica de ver-gonya, però al final ja m’ho passava millor. Llavors, quan ja m’hi vaig acostumar, es va acabar la piscina, i ara la trobo a faltar.Maria Meca

A la piscina hi anem tots els de la classe menys els qui estan lesionats o que per algun motiu no hi poden anar. A tothom li agrada anar a la pis-cina, però alguns enyoren les classes d’educació física que tant ens agra-den. A les classes de piscina fem el mateix que a les d’educació física, però no les fem a fora de l’aigua sinó a dintre. A més del nostre professor, Luis Oriol, ens acompanya una mare d’algun nen o nena de la classe per vi-gilar-nos i veure si ens portem bé.Marc Alegre

Avui, dimarts, vaig amb la classe a la piscina municipal per fer activitats a l’aigua. Sortim de classe i baixem

tots. Trobem l’Ester, la mare de la Mi-reia, que ens acompanya a la piscina. Sortim de l’escola i anem cap a la pis-cina. Quan arribem l’Ester ve amb les noies al vestuari i el Luis va amb els nois. Ens canviem i ens esperem en una sala. Deixem les xancles i les to-valloles sobre un banc i després anem a la dutxa a mullar-nos. Cada dimarts comencem d’alguna forma, però sempre comencem a la piscina petita amb una altra escola. A mi m’agraden els dies que ballem a l’aigua.Laura Sangüesa

Cada dimarts anem a la piscina. Fem activitats molt divertides. A mi m’agrada molt nedar i també m’agra-da molt la catifa. El Luis és molt di-vertit perquè fa moltes bromes. Jo porto un banyador negre i una tova-llola verda. Un dia vam haver de fer una muntanya de coixins que flota-ven. Jo anava amb l’Ivan, l’Óscar, el Pau, l’Eva, la Carla, la Mireia, la Noe-lia, la Irene i alguna persona més. Ens ho vam passar molt bé.Anna Cuyàs

A la piscina ens ho passem molt bé. Hi ha una monitora que ens acompanya i

36/

L’OPINIÓ D’UNA MARE

Sandra Sòria, mare d’un alum-ne de 4t B, ha fet arribar a Nosaltres la seva opinió sobre l’activitat desenvolupada pels nois i noies d’aquesta classe a la piscina Montserrat Canals.

Hola, pares i mares d’alumnes de 4t B. Sóc la mare del Marc Grasa, i aquest trimestre he acompanyat el Luis Oriol i els vostres fills i filles a la piscina (1). És una activitat molt completa que ja comença amb la ca-minada que s’ha de fer des de l’escola fins a la piscina.

A la piscina s’ho passen d’allò més bé. Comencen a la piscina petita amb l’escalfament: fan curses nedant, es passen la pilota i fan aeròbic. Després van a la piscina gran, on es formen dos grups: l’un es queda amb el Luis i l’altre se’n va amb la monitora. (Val a dir que els grups són rotatius cada setmana.) En aquesta part fan moltes activitats, tant de nedar com de res-pirar, i sobretot de divertiment. Per-què al meu parer el més important és que els nens i nenes es diverteixin mentre fan esport i d’aquesta manera no s’adonen de l’esforç que fan.

L’activitat aquàtica la considero molt positiva per a l’aprenentatge dels nens i nenes: surten de l’escola, treballen en grup, i tot plegat els aju-da a ser independents. M’agradaria que els pròxims cursos poguessin fer els cursets.

També diré que el Luis Oriol és un professor que té complicitat amb els nens i nenes i sap tractar-los molt bé. La meva valoració global és un deu, tant per als alumnes com per al pro-fessor.

Sandra Sòria(1) La majoria de dies m’ha acompanyat la Rosa, que és la mare de l’Eric.

/ Reportatge: Què fem a la piscina?

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

ens ajuda. A la piscina s’ha de portar una gorra, una tovallola o barnús, ulleres... Fem esport, ja que va molt bé per a la salut. A piscina fem acti-vitats com ara ball, curses nedant... Moltes coses. A la piscina hi anem cada dimarts caminant des de l’esco-la fins a la Piscina Municipal.Ariadna Siñol

Hola, amics! Ara us explicaré les activitats que fem a la piscina. El dia 14 d’abril va ser el primer dia que vam anar a la piscina. Hi va anar tota la classe, i el Luis Oriol, professor d’educació física, ens va posar nota de les activitats que vam fer. El dia 21 d’abril ens vam dividir en dos grups, de l’1 al 12 i del 13 al 24. El primer grup va anar amb una monitora que es diu Marina, i el se-gon grup va anar amb el Luis, i vam fer uns castells amb unes peces. El dia 28 d’abril vam fer dos grups i vam jugar a bàsquet. El dia 5 de maig vam estar tots amb el Luis i vam fer activitats. El dia 12 de maig ens vam escalfar fent balls i després vam fer activitats. Aquí s’acaba la meva explicació sobre les activitats de piscina.Èlia Sánchez

Anem a piscina cada dimarts a les 11.30 h i acabem a les 13 h i tornem a l’escola. Dimarts passat no vaig poder anar a la piscina per culpa d’un cop que em vaig donar amb el pal d’una porteria jugant a futbol. Així, quin remei!, em vaig haver de quedar a l’escola amb l’Héctor fins que van arribar els de la meva clas-se. Aquest dimarts vam estar tota l’estona a la piscina menys a l’hora de fer un joc amb una catifa. Només uns quants van arribar al final per-què el Luis ens empenyia. Ningú no va arribar. També vam jugar a “sota, caballo y rey”.Ivan

L’activitat que més m’agrada és la de bàsquet, però n’hi ha d’altres que m’agraden. De vegades ens deixen una mica de temps lliure i abans d’acabar ens fem el mort. Després anem a les dutxes i anem als vesti-dors. Ens tornem a canviar de roba i anem un altre cop a l’escola.Pau

Un dia de piscina és així. Anem a l’escola com cada dia, fem classe fins a l’hora del pati, i a les 11 h, a més de baixar al pati, mengem un entreteniment i després anem ti-rant cap a la piscina. Allà, com que ja portem el banyador posat, anem al vestuari i ens traiem la roba. Aga-fem la tovallola, la gorra, les xancle-tes i les ulleres i anem cap a la dut-xa. Quan ens hem mullat una mica a la dutxa, ja ens podem tirar a la piscina, on fem activitats diverses: balls, caminar sobre un matalasset, bàsquet... Arribem a casa molt can-sats i amb més gana que de costum, però ens ho passem molt bé.Eva Casasampere

La piscina m’agrada molt. El que pas-sa és que si hi poguéssim estar més estona, m’agradaria més. Hi estem molta estona, però em passa molt ràpid perquè m’agrada molt. A veu-re si m’enteneu: em passa molt ràpid perquè estic amb els meus amics i m’ho passo més bé del compte.Carles

De tots els jocs que hem fet el que més m’ha agradat ha estat el de la medusa i els socorristes, perquè és molt divertit i hi juga tota la classe junta. Tots aquests jocs els fem a la piscina petita, perquè la gran és molt fonda i no es poden fer. Quan acabem l’activitat i tornem a l’esco-la, pel camí mengem una peça de fruita per recuperar forces.Óscar

/37

QCA la casa de colònies del Pou del Glaç, de la Bisbal de l’Empordà, hi ha quedat un bocí de l’alegria dels alumnes de Vilacreixent (cicle mitjà), que els passats 18, 19 i 20 de maig van aprendre a treballar el fang i fins i tot a fer granissats. Tots diuen que hi volen tornar... malgrat la suposada presència de bandolers al bosc que l’envolta.

Els records del Pou del Glaç

“VOLDRIA TORNAR AL POU DEL GLAÇ”Al Pou del Glaç hi vam anar els dies 18, 19 i 20 de maig. Vam ar-ribar a la casa de colònies, vam deixar la motxilla, els monitors ens van dir els seus noms i ens van deixar jugar una estona fins a l’hora de dinar. Per dinar vam menjar arròs i pollastre. Quan vam acabar de dinar, vam anar a un lloc amb els monitors, que ens van explicar les normes de la casa de colònies. Ens van dir que quan sentíssim música que anés-sim a aquell lloc. Després vam començar a fer les activitats. Les activitats que hi havia eren: ra-jola, quad, ceràmica, reciclatge i granissat... Voldria tornar a anar al Pou del Glaç l’any que ve.Ainhoa García, 3r B

“EL MENJAR ERA BO”El dia 18 de maig ens vam trobar al col·legi tots els de Vilacreixent perquè ens n’anàvem de colòni-es al Pou del Glaç! Estàvem molt contents. Vam pujar a l’autocar, i estàvem saludant els nostres pares i mares quan l’autocar va arrencar. Vam arribar al Pou del Glaç, ens van explicar les normes i després els professors ens van cridar per anar a les habitacions, que eren molt boniques. Després vam anar a dinar. El menjar era bo. Després teníem una hora de temps lliure i jugàvem al camp de futbol. Després anàvem amb els monitors a fer activitats. Hi havia: anar al pou del glaç, rajo-la, quad, anar al bosc i trobar el riu... Ens ho vam passar molt bé i hi voldria tornar.Laura Moya, 3r B

“VAM FER UN MUSSOL DE FANG MOLT BUFÓ”El dia 18 de maig vam anar de co-lònies a la Bisbal de l’Empordà. Vam pujar a un quad i també vam fer una rajola. Vam baixar a un pou i vam fer un granissat de lli-mona. Vam treballar el fang amb el torn per fer un plat, i aquell senyor ens va donar un tros de fang i vam fer un mussol molt bufó. M’ho vaig passar molt bé. M’agradaria tornar-hi.Clàudia B., 3r B

“ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ”Els dies 18, 19 i 20 de maig vam anar de colònies. Vam anar al Pou del Glaç de la Bisbal de l’Empordà. Una vegada allà, vam fer les acti-vitats programades pels moni-tors, com per exemple: els quads,

/ Quart creixent

/ Il·lustracions: Olga Catalán, Alba (3r B) i Joel López (3r A)

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

El primer dia Les activitats

38/

/ Quart creixent/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

reciclatge, granissat, rajola, torn... També teníem temps lliure. Ens ho vam passar molt bé i m’agrada-ria tornar-hi un altre cop.Roger Tudela, 3r B

“VAIG DORMIR MOLT BÉ!”Vam anar al Pou del Glaç, que està situat a la Bisbal de l’Empordà. La casa era una mica vella, però les habitacions, no. Vaig fer moltes activitats. Vaig pujar a un quad. Vaig fer ceràmica, rajoles... L’ac-tivitat que més em va agradar va ser rajola. Els monitors eren molt simpàtics. Vaig dormir molt bé! El menjar no era molt bo. En el temps lliure vaig jugar molt. M’ho vaig passar molt bé!Miriam Blasco, 3r A

“LA CASA ERA GRAN, SEMBLAVA UN HOSTAL”Vam anar a la casa de colònies Pou del Glaç, que està situada a la Bisbal de l’Empordà. La casa era gran, semblava un hostal i era molt maca. Vam fer l’activitat de la rajola, després vam fer l’activi-tat dels quads i després l’activitat del torn. Vam anar al pou i vam

fer llimonada i ens van explicar el que hi havia abans al pou. Des-prés vam fer un passeig pel bosc. L’activitat que més em va agradar va ser la del torn. Els monitors eren molt simpàtics i molt graci-osos i explicaven molt bé les co-ses. Les lliteres eren molt altes. A la nit vam anar a fer el joc de nit i a la segona, la discoteca. M’ho vaig passar genial.Sara López, 3r A

“ELS MONITORS EREN MOLT SIMPÀTICS I DIVERTITS”Al mig del menjador hi havia un pou: el pou del glaç. Vam fer les activitats de rajola, reciclatge, quads, ceràmica, el pou del glaç... El pou del glaç consistia a entrar dintre del pou i fer granissat de lli-mona. L’activitat que em va agra-dar més va ser la de la ceràmica, perquè vam fer un plat i un mus-sol. Els monitors eren molt simpà-tics i divertits. A l’hora de dormir, a les habitacions hi cabien sis per-sones. A les taules ens van posar barrejats, tercer i quart, en grups de deu persones. Aquestes colòni-

es han estat molt divertides, i es-pero tornar-hi l’any vinent.Victòria Escobar, 3r A

“VAM ANAR AMB QUADS (UNA MOTO DE QUATRE RODES)”Els alumnes de Vilacreixent vam anar a la Bisbal de l’Empordà (Giro-na). La casa on vam anar era gran, era una masia antiga envoltada d’un gran bosc. Dormíem en habi-tacions de sis. Vam fer moltes acti-vitats. Vam anar amb quads (una moto de quatre rodes), vam fer granissat de llimona, vam dibui-xar sobre una rajola i vam fer una ruta pel bosc. Els monitors eren simpàtics i molt bromistes. A l’ho-ra d’anar al llit, els professors ens van deixar una estona de gresca. Hi havia camps de futbol i un pati. El menjar era bo. I el més important és que ens ho vam passar molt bé.Laia Devesa, 3r A

“ELS PROFESSORS DEIEN QUE HI HAVIA UNS BANDOLERS”La casa del Pou del Glaç semblava una masia. Era molt gran. Al men-jador hi havia un pou i quasi totes les taules eren de deu persones. La meva era de vuit persones. A les habitacions hi havia un lavabo. Vam fer moltes activitats: la de ce-ràmica, la de la taronjada, la dels quads, i, dins de la dels quads, hi havia un taller de reciclatge. Quan fèiem el joc de nit, els professors deien que hi havia uns bandolers, i molta gent tenia por. També vam anar a la discoteca. Em van agra-dar totes, però la que em va agra-dar més va ser la dels quads. (Quan era a dalt del quad tenia por.) Els monitors eren molt simpàtics. El menjar era bo. Després de dinar teníem dues hores de temps lliure. M’ho vaig passar superbé.Álex Capdevila, 3r A

/39

AE / Agenda d’estiu/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Una vegada més, a les envistes de l’estiu, Nosaltres us suggereix unes quantes activitats per a gaudir de les vacances en companyia dels nostres fills i familiars. Aquest any hi incorporem la visita a la flamant biblioteca municipal Les Voltes, un espai idoni per a buscar els llibres que ens poden acompanyar durant els mesos estivals.

BIBLIOTECA MUNICI-PAL LES VOLTES• Inaugurada el 22 d’abril de 2009, està situada en un edifici de 1.500 m2 i ofe-reix un fons de 23.000 llibres i 3.000 documents audiovisuals.

Horari: dimecres i dissabte, de 10 a 13 h; de dilluns a divendres, de 15.30 a 20.30 h.

Carrer Nou, 1-9 08620 Sant Vicenç dels HortsTel. 93 656 06 63www.diba.cat/biblioteques

PARC D’ATRACCIONS DEL TIBIDABO• Un entorn que combina natura, diversions, espectacle, serveis, coneixements i valors de convivència.

Horaris: de dimecres a diumenge, de 12 a 22 o 23 h.

Preu de l’entrada: 25 € / Menors de 120 cm i majors de 60 anys: 9 €

Plaça Tibidabo, 3-4 (08035 Barcelona)Tel. 93 211 79 42 www.tibidabo.es

CANAL OLÍMPIC DE CATALUNYA• Instal·lacions: canal (1.200 m de llar-gada), piscina, gimnàs, sauna, zona verda amb espais per a jugar a futbol, voleibol, tennis de taula, golf...

• Pràctiques esportives de tot tipus: rem (canoa, caiac i barca), windsurf, esquí nàutic, patinatge, passeig amb bicicleta i cotxes de pedals, tir amb arc, natació...

Av. Canal Olímpic, s/n 08860 CastelldefelsTel. 93 636 28 96 www.canalolimpic.com

CREMALLERA DE MONTSERRATHoraris: des de les 8.35 h (sentit ascendent) fins a les 19.55 h (sentit descendent).

Preus del bitllet senzill (temporada alta): 8 € (anada i tornada adults); 4,40 € (anada i tornada nens de 4 a 13 anys).

Tel. 902 31 20 20 www.cremallerademontserrat.com

VALL DE NÚRIA • Gaudiu d’un paisatge espectacular d’alta muntanya a recer del santuari de la Mare de Déu de Núria.

• Allotjament, exposicions, audiovi-sual, passejades a cavall, telecabina, excursions, àrees temàtiques, etc.

Preu del cremallera de Núria a Queralbs (temporada alta): 18.55 € (anada i tornada adults); 11.15 € (anada i tornada nens).

Estació de Muntanya Vall de Núria 17534 Queralbs (Ripollès)Tel. 972 73 20 20www.valldenuria.cat

PARC NATURAL DEL MONTSENY• Un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus amb una biodiversi-tat extraordinària. Superfície protegi-da: 31.064 ha.

• Activitats de lleure i de descoberta de la natura i itineraris guiats.

Oficina del Parc: carretera de Sant Celoni al Turó de l’Home, km 10,8 - 08470 Fogars de Monclús.

Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 16 h.

Tel. 938 475 102

Sis propostes per a les vacances

1

5

3 42

6

40/

/ Cruïlla de narradors/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CNU na vegada hi havia un soldat que es deia Vin-

cenzo. Un dia, al capdavall de totes les guer-res, el soldat Vincenzo va tornar a casa amb un

uniforme estripat, una gran tos i una flassada militar. La tos i la flassada representaven tota la seva paga per aquells llargs anys de guerra.

–Ara reposaré – va dir a la seva família.Però la tos no el va deixar reposar, i en pocs

mesos se’l va endur a la tomba. A la dona i als fills, només els va quedar la flassada com a re-cord.

Vincenzo tenia tres fills, i el més xic, que es deia Gennaro i que havia nascut entre una guerra i una altra, tenia cinc anys. La flassada del soldat li va tocar a ell. Quan s’hi embolica-va per dormir, la mare li explicava un conte ben llarg:

– Vet aquí que una vegada hi havia una fada que teixia una flassada prou gran per a tapar tots els nens del món que tenien fred. Però sempre hi havia algun nen que es quedava fora i plorava, i demanava en va un trosset de flassada per a escalfar-se. Aleshores, la fada havia de desfer tota la flassada i tornar a comen-çar a teixir-la per tal de fer-la una mica més llarga, ja que havia de ser una flassada d’una sola peça, teixida tota de cop, i no s’hi podien fer afegitons. La bona fada treballava dia i nit, fent i desfent, i mai no es cansava...

Gennaro s’adormia sempre abans que s’acabés el conte, i mai no va saber com acabava.

L’hivern d’aquell any a Cassino, el poble on vivia la família d’en Gennaro, va ser molt dur, no hi havia res per a menjar, i la mare d’en Gennaro va emmalaltir.

Un dia van passar per Cassino uns rodamons que tenien una tartana i viatjaven de poble en poble, mig demanant almoina, mig tocant l’acordió o venent co-ves de vímet que feien durant les parades del viatge. La mare va confiar el seu fill petit a aquells rodamons, que van donar a en Gennaro una gàbia amb un papa-gai que, amb el bec, treia d’una capseta bitllets per a jugar a la loteria. En Gennaro havia d’ensenyar el pa-pagai a la gent, i si li donaven una moneda feia agafar un bitllet al papagai.

Els dies es feien llargs i avorrits. Sovint anaven a pa-

rar a pobles on la gent era pobra i no tenia res per a do-nar com a almoina, i aleshores a en Gennaro li tocava una llesca de pa prima, i un plat de sopes més petit. Però quan queia la nit, en Gennaro s’embolcallava amb la flassada de soldat del seu pare, que era tota la seva fortu-na, i en la seva dolça escalforeta s’ador-mia tot somiant en un papagai que

li ex-plicava un conte.

Un d’aquells rodamons havia estat soldat junt amb el pare d’en Gennaro, i va agafar simpatia pel noiet; li expli-cava les coses que trobaven pel camí i, per divertir-se, li va ensenyar a llegir els cartells amb els noms dels pobles i de les ciutats.

– Veus? Aquella és la A. Aquella altra, seca, que sempre porta un bastó sense mànec, és la I. Aquell bastó geperut és la P.

En Gennaro aprenia de pressa. El ro-damón li va comprar una llibreta i un llapis i li ensenyava a copiar els rètols de les carreteres. En Gennaro omplia pàgines i pàgines amb el noms d’ANCONA, o amb el de PESARO, i un dia va aconseguir es-criure tot sol el seu nom, lletra per lletra, sense cap falta. Quins somnis més bonics, aquella nit, sota la flassada de soldat del seu pare!

Gianni Rodari (adaptació)/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

La flassada del soldat

/41

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

EN / Entreteniments/ Antoni Prats

Entreteniments astronòmics

A

R

T

R M

Completa aquest sudoku. Si el fas bé, a la tercera fila hi podràs llegir el nom del planeta vermellós. Els romans li van posar el nom del déu de la guerra. Nosaltres us proposem resoldre el sudoku pensant en la pau.

Roca, generalment petita, que viatja per l’espai. Ni Copèrnic ni Kepler ni Newton no l’han tirada. Evidentment en Teo tampoc.

¿Sabries esbrinar el dia, mes i any de naixement de Galileo Galilei sense consultar la Viquipèdia?

Eina fonamental de l’astronomia que el Barça del triplet no té a les seves vitrines.

M V E N U R À

T E N E P T Ú

É N R D O T S

: U F C O E T

B S A T U R N

O S I D A R E

I M O M S A I

J Ú P I T E R

Sudoku vermellós

Sopa planetària

Remena aquesta sopa i escudella-la. Tasta el nom dels 8 planetes del nostre sistema solar. Col·loca leslletres i signes sobrants en aquestes caselles i hi descobriràs quants satèl·lits té Mart i els seus noms.

TL L L L

-A +I

Jeroglífic

Anagramafugaç

Investigació heliocèntrica

Pistes:1. El dia viu alhora a la taula del 3 i a la taula del 5.2. És un mes d’hivern de sis lletres.3. L’any és el producte d’aquesta multiplicació: 2 x 2 x 17 x Dia de Sant Jordi

Fa 400 anys que Galileo Galilei es va entretenir mirant per un telescopi la cara blanca de la Lluna. Hi va descobrir arrugues de velleta i unes galtes de terra aspra i eixuta tan grans com mars. Això no ho diuen els llibres, però potser també us va veure a vosaltres, nens i nenes, solucionant aquesta pàgina amb un color de rosa a la cara.

T E O R I T M E

42/

/ Bon dia, Sr. Kaspàrov / Esteve Fradera

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Sr.K/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Història dels escacs (XLVIII)/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

1. d4, d52. c4, e6 (Si 2. ..., dxc4, s’entra en el gambit de dama.)3. Cf3, Cf64. Cc3, c5 (La jugada que marca la defensa Tarrasch.)5. cxd5; Cxd56. g3, ... (Un altre variant és 6. e4; així s’amenaça el cavall.)6. ... , cxd47. Cxd4?!, ... (Sembla millor 7. Cxd5, Dxd5; 8. Dxd4, ...)7. ... , Cxc3

8. bxc3, e59. Cb5, Da5 (Les blanques han jugat l’obertura malament i es troben amb dificultats.)10. Dd5, ... (S’amenaça de guanyar la dama negra amb 11. Cd6+, Axd6; 12. Dxa5.)10. ... , Cc611. Tb1, Ae612. Cd6+, Axd613. Dxd6, Td814. Da3, Cd4 (Les negres comencen a explotar la força de

les seves peces ja que aprofiten la seva millor coordinació i desenvolupament a l’obertura.)15. Db2, ... (Si 15. Dxa5, Cc2++, és a dir, escac i mat.)15. ... , Af516. Ad2, ... (Davant 16. ..., Cc2+, no es pot salvar la dama o la torre.)16. ... , Cc2+ (Si 16. ... Axb1; 17. cxd4, Dxa2; 18. Db5+ i les blanques revifen.)17. Rd1, Ca3! (Amenaça 18. ...,

Ac2+ i torre.)18. Db4, Dd5! (Amenaça mat i torre, 19. ..., Dxd2+.)19. Tb2, Dxh1 (Les blanques abandonen davant les importants pèrdues materials. Si 20. Re1, Cc2+; 21. Txc2, Axc2.)

Gran partida d’un dels pioners dels escacs al nostre país, tant com a jugador com a didacte de llibres d’escacs.

LA PARTIDABlanques: Tartakower (gran jugador rus)Negres: Rey Ardid Sitges, 1934

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Defensa Tarrasch

Continuant amb la història dels escacs de l’estat espanyol, ens trobem amb un nom de pes: el doctor Rey Ardid.

Rey Ardid era metge de professió, catedràtic de psiquiatria, traductor de Freud al castellà i un gran juga-dor d’escacs. A 21 anys participa en el torneig olímpic de París i el 1928 guanya el preolímpic de Madrid. També cal destacar la seva partici-pació en el gran torneig internaci-onal de Barcelona, l’any 1929, on es troba amb el vigent campió del

món, Capablanca. Rey Ardid va fer un notable quart lloc. Per davant seu hi trobem Tartakower com a segon del torneig i Capablanca, que en resultà el vencedor.

En el decurs d’aquest mateix any 1929, Ardid guanya a Barcelona el campionat d’Espanya.

Però és el 1934, en el torneig inter-nacional de Sitges, on el jugador espanyol té la millor actuació in-ternacional. L’escaquista saragossà assoleix un memorable segon lloc

per darrere del gran campió mun-dial Alekhine i per davant d’impor-tants renoms internacionals com ara Tartakower.

El doctor Rey Ardid també s’ha fet cèlebre pels seus llibres d’obertu-res i estratègia dels escacs. Ha estat pioner en aquest camp al nostre es-tat. Va morir el 1988.

Avui us proposem d’analitzar una interessant partida del torneig de Sitges de l’any 1934.

Entreteniments astronòmics

/43

Nosaltres núm#124 - Col·legi Sant Vicenç · ia Grao, especialista de música del Col·legi Sant...

Documents

Transcript of Nosaltres núm#124 - Col·legi Sant Vicenç · ia Grao, especialista de música del Col·legi Sant...