PARLEM-NE

Fundació Privada BetàniaPatmosAv. Mare de Déu de Lorda, núm. 2-1608034 BarcelonaTel. 932 521 900www.betania-patmos.orginfo@betania-patmos.org

Director de la FundacióRicard Pol

Consell de redaccióPilar Gallardo, professora de Llengua i LiteraturacastellanaIvet García, mestra d’Educació InfantilEva Macau, responsable de Comunicació i ImatgeAna Leeds, mestra d’Educació PrimàriaAlbert Costafreda, membre de la Comissióde Comunicació de l’Associació de Mares i Pares

Assessorament lingüísticPilar Gallardo

Disseny de portada i contraportadaJosep Àngel Gan, professor d’Educació Visuali Plàstica

Disseny i compaginacióAnna Llàcer i Rita Román

Tiratge2.000 exemplars

2

Sumari

3

QUI SINÓ ELS JOVESPODEN AJUDAR-NOSA PENSAR ELS RELATSDE FUTUR?

4

FORMEM PERSONES

12

REFLEXIONS

15 18

24

Jordi Savall: «Ensenyar aentendre hauria de ser unaassignatura fonamental.»

La diversitat a l’aula: unarealitat compartidaCatalonia welcomes the IrishConnexionsUniversitat i Escola: ElPràcticum a BetàniaPatmosFer pràctiques a l’EscolaBetàniaPatmos

ACTIVITATS

L’estiu a BetàniaPatmosPentatló interclasses: unmodel de valors i d’autogestió

Enrique Ochoa, auxiliarde vigilància de l’Escola

El mussol que hi veua les fosques

L’ALUMNE ESCRIU... ENTREVISTA A ...

20

Protagonista: la ciència

Il·lusió, futur i emprenedoria

LA VIDA A L’ESCOLA

3

Qui sinó els joves poden ajudar-nosa pensar els relats de futur?Jacint Bassó i Parent, director docent

l passat mes de setembre,quan el curs actual tot justhavia començat, el Col·legiOficial de Doctors i Lli -cenciats en Filosofia i Lletres i

en Ciències de Catalunya i la SocietatCatalana de Pedagogia de l’Institutd’Estudis Catalans (IEC) ens van con-vidar a participar en un seminari d’ex-perts per parlar del nou batxillerat d’a-cord amb els anuncis de nova reformaeducativa que el Ministerio deEducación, Cultura y Deporte havia di-vulgat. La invitació al seminari anavaacompanyada de tot un seguit de do-cuments que alguns especialistes del’educació i de l’ensenyament havienelaborat prèviament per tal que la jor-nada de reflexió fos el màxim de profi-tosa i de resolutiva.

Davant d’aquesta invitació i de tots elspapers que l’acompanyaven, vam pen-sar quina podia ser la nostra aportacióal seminari amb el benentès que encap cas volíem començar a teoritzarsobre el batxillerat ni construir un cas-tell de propostes desmesurades, duestemptacions força comunes quan esconvoquen fòrums d’aquest tipus. Vaser aleshores quan vam decidir reuniren una sessió de treball a quatre ocinc antics alumnes de BetàniaPatmosque fes ben pocs anys que haguessinacabat els seus estudis a la nostraEscola i que just ara es trobessin a launiversitat o a les portes del món labo-ral. L’objectiu de la trobada era, exac-tament, que ells mateixos formulessinalgunes idees que el batxillerat actualhauria d’incorporar, més enllà o mésençà de qualsevol altra reforma edu-cativa, idees explicitades per uns jovesque es trobaven enmig d’estudis su-periors en diferents disciplines, en di-ferents universitats (locals i estrange-res) i en diferents cursos.

I així va ser. L’Oona, l’Àlex, la Mireia i laBea van explicar-nos en una sessió al-tament enriquidora de tres hores laseva visió de l’experiència i les sevespropostes de possible guany amb re-

lació als anys immediatament poste-riors. L’anotació més compartida pelque fa als estudis que havien cursatexpressa la persistència d’un modelclàssic en què el professor és bàsica-ment un emissor de continguts i elsalumnes, uns receptors d’aquestscontinguts. A partir d’aquesta consta-tació genèrica (sobre la qual, per cert,no van fer cap judici de valor negatiu) ide les necessitats que la universitat i elmón laboral demanden ara mateix, vanenunciar deu idees d’anatomia molt di-versa però que, segons ells, podienser de molt interès a l’hora de revisar imillorar el batxillerat actual, si més no,el de BetàniaPatmos i, per extensió,potser, els estudis secundaris obliga-toris.

Sense que l’ordre expressi cap jerar-quia, les deu propostes que van enun-ciar, i que ara expressem com a objec-tius, són aquestes. Una: desenvoluparmés la capacitat d’observació, d’anàli-si i de crítica. Dues: reflexionar i dialo-gar sobre el present per tal de donarvalor al passat. Tres: treballar en equip,és a dir, compartir responsabilitats da-vant l’assumpció d’un propòsit comú.Quatre: participar, argumentar i dialo-gar a través del format reduït però alta-ment col·laboratiu del seminari. Cinc:promoure l’intercanvi entre escoles ialtres institucions no necessàriamentlligades al sector educatiu. Sis: llegirtextos acadèmics, és a dir, articles dereferència, rigorosos i de llargada mit-jana. Set: exercitar la competència co-municativa des de la perspectiva de lagramàtica textual i del discurs oral.Vuit: conèixer i dominar, a banda delcatalà i del castellà, dues llengües es-trangeres. Nou: amb relació als valorsètics, facilitar eines de tot tipus, des dela teoria fins a possibles espais realsd’acció. I deu: adquirir fortalesa i capa-citat de resolució davant dels conflic-tes en moments de solitud.

Pocs dies després, vam presentar a lasessió celebrada a l’IEC aquestes deuidees que van ser recollides en les

actes de la sessió i que molts assis-tents van anotar en els seus apuntsparticulars. No sabem si l’exercici tin-drà cap repercussió sobre la literaturajurídica, més aviat creiem que no, peròper a nosaltres les deu idees ja hanestat motiu de reflexió i de debat.

Sis mesos després de començar elcurs actual i quan aquest article estavagairebé enllestit, una altra persona quefa pocs anys va acabar els estudis a lanostra Escola, l’Alexandra, va inaugu-rar el Dia de la Ciència de Secundàriadavant tot l’alumnat de batxillerat ibona part dels seus professors. L’anypassat ho va fer el Xavier i l’anterior, elGerard. En les seves presentacions,aquests antics alumnes i actuals uni-versitaris, més que parlar dels currícu-lums de les seves facultats, van parlar-nos d’hàbits i de valors, especialmentreferits a l’esforç, la constància, la difi-cultat, la curiositat i l’entusiasme, allòque en podríem dir aprenentatges vi-tals, autèntics motors de progrés i detransformació. I, encara, podríem llegirtot d’articles dels Parlem-ne per escol-tar la veu de recents batxillers ara de-dicats a noves experiències en nousterritoris no massa fàcils, per exemplela del Nil i la de la Marta des de la Xina.

De ben segur que trobaríem mésnoms i altres circumstàncies de lesaportacions constants que els anticsalumnes de BetàniaPatmos ens fan,en aquests tres casos, sessió de tre-ball, Dia de la Ciència i publicació pe-riòdica, a través d’unes morfologiesvolgudament pensades i organitzadesper tal que el major nombre de perso-nes se’n puguin beneficiar. I tot ple-gat, perquè qui sinó els joves podenajudar-nos a pensar els relats defutur? Perquè quina sinó aquestapràctica ens mostra que la pedagogiaha de fonamentar-se en la confiança?I perquè quin sinó l’agraïment públicés el signe evident d’una relació cor-dial que ha aconseguit el seu objectiufundacional?

E

Formem persones

4

En els darrers anys, l’Escola ha vistcom ha crescut el nombre d’alumnesamb necessitats educatives que impli-quen una atenció diferenciada, raó perla qual ha decidit portar a terme certscanvis a nivell pedagògic i organitzatiuper atendre de manera preventivaaquestes necessitats. S’ha iniciat, així,una transformació constant i progres-siva a tots els nivells amb l’objectiud’assegurar als nens i joves ambaquests perfils un desenvolupamentnormatiu el màxim d’ordinari i equitatiupossible respecte el grup d’iguals. I ésque entenem que atendre la diversitatno és només una acció destinada a uncol·lectiu d’alumnes en particular, sinóque ha d’implicar tot l’alumnat del cen-tre. I per extensió, tota la comunitat.

Tenint en compte, així, la necessitat dedonar resposta a una nova realitat,l’any 2010 es va crear la Comissiód’Atenció a la Diversitat (CAD) aEducació Primària, comissió que en-

guany ja està totalment implantadatambé a Educació Infantil per tal de re-forçar les connexions entre les etapesen aconseguir tenir una visió encaramés unitària sobre l’atenció als alum-nes. L’enfortiment d’aquests nexes enspermeten pensar que la proposta d’a-tenció a la diversitat de l’Escola tésens dubte un llarg recorregut i, pertant, que la CAD acabarà en un futurproper essent representada en lesetapes superiors.

La CAD està formada per la cap d’es-tudis i la psicòloga de cada etapa; elsmestres que disposen d’hores lectivesde dedicació a l’atenció a la diversitat ila coordinadora de la CAD de cadaetapa. Com podeu observar, enguanys’ha materialitzat definitivament la inte-gració de la CAD dins l’equip psicope-dagògic de l’Escola amb la intenció depoder fer un doble abordatge, psicolò-gic i pedagògic, en les intervencionsen l’alumnat. A més, val a dir que es

tracta d’un projecte comú i compartit ique, per aquest motiu, és essencialque el conjunt de la comunitat escolarestigui al corrent de totes les deci-sions que es prenguin per tal de man-tenir la coherència en l’acció educativadel centre.

Pel que fa a la seva funció, aquestacomissió acompanya els mestres en laplanificació, posta en pràctica i avalua-ció de diferents estratègies organitza-tives i metodològiques; col·labora ambells en la detecció i anàlisi de les ne-cessitats educatives de l’alumnat i par-ticipa en la seva avaluació i promoció.Totes aquestes accions es porten aterme amb l’objectiu d’ajustar la pràcti-ca docent i la vida d’aula a les necessi-tats particulars de cada alumne.

Tot i que la CAD és un recurs al serveide tota la comunitat educativa, és im-prescindible destacar que hi ha alum-nes amb més dificultats per a l’apre-nentatge que precisen d’una atenciómés continuada per part de la comis-sió. Tot aquest conjunt de mesures esmaterialitzen, en definitiva, en un elevatnombre d’hores que l’Escola dedicaespecíficament a l’atenció a la diversi-tat. A l’etapa d’Educació Infantil s’hi in-verteixen 72 hores setmanals; a l’etapa

La diversitat a l’aula: una realitat compartidaLaura Camp i Maria Sánchez, coordinadores de la Comissió d’Atencióa la Diversitat (CAD) d’Educació Infantil i d’Educació Primària

5

d’Educació Primària, 102; a l’ESO, 53.A banda, també s’han de comptabilit-zar les 25 hores setmanals de dedica-ció de les psicòlogues en cada etapa.

Per finalitzar aquesta breu introducciósobre la CAD, cal destacar també lesrelacions d’aquesta amb la resta d’ins-titucions educatives amb què treballa,com ara les universitats, altres centreseducatius, l’Equip d’AssessoramentPsicopedagògic (EAP) del districte, elCentre de Desenvolupament Infantil iAtenció Precoç (CDIAP), l’Organit -zació Nacional de Cecs d’Espanya(ONCE) o els diferents equips psico-pedagògics i mèdics externs, entred’altres. Apuntem també els esforçosdel centre perquè els seus professio-nals puguin gaudir de formació actua-litzada respecte tots els temes rela-cionats amb l’actualització de lespràctiques educatives.

L’atenció a la diversitat a la pràc-tica: com és el dia a dia?

L’objectiu principal de l’Escola és aju-dar els alumnes a accedir a totesaquelles estratègies i eines que elspermetin afrontar amb més seguretat iqualitat els diferents reptes escolars

que se’ls van proposant, de maneraque puguin acabar amb la màxima ma-duresa i preparació possible. Aixídoncs, la nostra intenció és que totesles accions educatives que portem aterme en aquest sentit es regeixin se-gons un patró preventiu. Per aquestmotiu, el major nombre d’ajudes i re-cursos que es destinen a acollir les in-dividualitats de l’alumnat es concen-tren en les edats en què els alumnescomencen i consoliden els processosd’aprenentatge més importants de laseva vida escolar, és a dir, a Infantil iPrimària.

Podem agrupar les diferents mesuresespecífiques que es porten a termesegons el seu àmbit d’incidència dinsde la seqüència o el procés didàctic:l’àmbit organitzatiu i l’estratègic o me-todològic.

Pel que fa a l’àmbit organitzatiu, hi tro-bem les diferents tipologies d’agrupa-ments d’alumnat que es duen a terme.El primer dels agrupaments són elsdesdoblaments. Aquestes agrupa-cions consisteixen a assignar unsegon professor a un grup-classe enuna matèria determinada: els alumneses divideixen en dos grups heteroge-nis i cada part és atesa per un profes-

sor, amb la qual cosa aconseguimclasses més pràctiques i amb unamajor atenció individualitzada. Els des-doblaments s’inicien a EI3 i continuenfins a l’ESO. En el cas d’EI i EP,aquests desdoblaments s’utilitzen pera treballar la llengua i les matemàti-ques. Tanmateix, a l’ESO són utilitzatsper treballar la biologia, la tecnologia,l’oratòria, les matemàtiques i molt es-pecialment també la llengua anglesa.

Per altra banda, també podem trobaragrupacions reduïdes d’alumnat ambl’objectiu de reforçar o bé d’enriquir al-guna o algunes àrees. En els grups dereforç, els alumnes disposen d’unmestre exclusivament per treballartotes les problemàtiques que els vansorgint en les àrees de llengua o dematemàtiques en el cas de l’EducacióPrimària o bé, si cal, a EducacióInfantil, per fer un treball més global. Al’ESO, aquests grups de treball reduïtsno són grups de reforç, sinó que s’uti-litzen per treballar l’alemany o el fran-cès. En els grups d’enriquiment, elsalumnes d’Educació Infantil i d’Edu -cació Primària participen en tallers enquè aprofundeixen en algun tema delseu interès que treballen des d’una

perspectiva més global, interdiscipli-nar. A més d’aquests grups, els alum-nes poden ser atesos temporalmentde manera individualitzada, si així esrequereix.

Si aquestes agrupacions anteriors esporten majoritàriament a terme forade l’aula, també dins aquest espaiels alumnes treballen en diferentsagrupacions depenent del tipus

6

d’activitat que estiguin realitzant. Enaquest sentit, en l’àmbit metodològico didàctic, l’Escola porta a terme di-ferents propostes que ens permetenenfocar el treball de l’aula a través demetodologies més flexibles, alternati-ves i/o diversificadores. Alguness’han iniciat enguany i d’altres ja esrealitzaven, com el treball per projec-tes.

El treball per projectes, una metodo-logia didàctica que parteix dels inte-ressos i necessitats dels alumnes, escaracteritza tant per donar molta im-portància als aspectes metacognitius,és a dir, a fer explícit allò que se sap iallò que s’aprèn, com també per la ma-nera de tractar la informació, és a dir,els procediments que s’utilitzen per re-alitzar les activitats d’aprenentatge enel procés de recerca i d’adquisició deconeixements. La funció dels projectesde treball és afavorir la creació d’estra-tègies d’organització dels coneixe-ments escolars en relació a aprendre aprendre decisions (proposar, argu-mentar, triar el tema i el contingut), atractar la informació (cercar-la, orga-nitzar-la, interpretar-la, assimilar-la, ju-

dicar-la...), a transmetre la informació(comunicar-la, fer-la comprensible,compartir-la, elaborar-la...) i a avaluarels aprenentatges (ser conscients d’a-llò que sabem, d’allò que ignorem,com l’hem abordat...). A EducacióInfantil, els projectes s’emmarquen

dins la descoberta de l’entorn, desd’un enfocament globalitzador; aEducació Primària, en canvi, els pro-jectes són interdisciplinars.

El treball a través de tallers d’aprenen-tatge és una altra metodologia ques’ha iniciat aquest any amb els alum-nes de 1r EP. Es porta a terme dueshores setmanals en les àrees de llen-gua catalana i matemàtiques i escompta amb dos mestres a l’aula, quehan de dinamitzar els aprenentatges iproporcionar oportunitats perquè elsalumnes puguin treballar i aprofundiren els diferents continguts. A l’aula esdelimiten diferents espais on els alum-nes poden realitzar de manera simultà-nia diferents activitats de tipus cogni-tiu, manipulatiu i simbòlic de forma au-tònoma amb altres companys o ambl’adult.

Finalment a EI5 i primer cicle d’EPs’està consolidant el treball grupalper reforçar l’adquisició de la compe-tència matemàtica mitjançant les ac-tivitats de «La botiga» i «El Poblet deles matemàtiques», que proposen alsalumnes enfrontar-se a situacionsquotidianes de la vida on és impres-cindible posar en pràctica les habili-tats treballades en aquesta compe-tència.

En definitiva, tot aquest conjunt depropostes que ens ajuden a atendrela diversitat s’emmarquen dins la ten-dència creixent de treballar respec-tant les diferents competències i rit-mes d’aprenentatge dels nostresalumnes. El propòsit de l’Escola ésafermar les metodologies que ja esduien a terme i seguir incorporantaquelles que permetin treballar desd’aquesta perspectiva. La CAD decada etapa, en contínua col·labora-ció amb els docents, vetlla per de-tectar noves necessitats i organitzar isistematitzar els recursos. Com aclaustre, estem apostant cada copper un treball més dinàmic a l’aula,un treball que ens permeti dur aterme activitats simultànies de dife-rents nivells de complexitat, que enspermeti estirar els alumnes amb méshabilitat i acompanyar aquells quepresenten més dificultats.

7

Catalonia welcomes the IrishFiona, Jenny and Shannon

This year we were lucky enough to getthe opportunity to come to Barcelonato work as English language Assistantsat BetaniaPatmos. We are three Irishgirls; our names are Shannon, Jennyand Fiona. Shannon and Jenny arrivedin September and were greeted bybeautiful weather. Fiona joined them inJanuary. All three of us felt warmly wel-comed and were excited to get started.

After settling in, getting to know every-body and finding our way around, wenow have time to stop and appreciatethe amazing opportunity we have beengiven. We are really enjoying our timeat BetaniaPatmos and are amazed bythe level of English at the school.

Since we have arrived here, we havegotten to know the teachers and stu-dents well. The children in InfantSchool are spending their days learn-ing English through songs and gamesin class, during lunch and in the play-ground. Likewise the primary schoolstudents are being exposed to theEnglish language in small groups, inclass, at lunchtime and during theirfavourite Friday activity, The EnglishClub. The students of ESO andBatxillerat are receiving extra help dur-ing their English classes. They aregiven the opportunity to practise theirspeaking in small groups outside ofclass. There is also a book club avail-able for the students of ESO.

All three of us have experienced theculture of Catalonia by going onschool trips with the students for ex-ample the EI5 trip to La Pedrera.

We have been spending our free timeexploring the beautiful sights ofBarcelona. We have soaked up thesun at Barceloneta beach, tickled ourtaste buds at the Chocolate Museum,and expanded our minds at MuseuBlau. Some of the stunning buildingswe have visited include The SagradaFamilía and Agbar Tower. We are alsodeveloping a taste for Barcelona’snightlife.

We have enjoyed all of our experi-ences so far and are looking forward tothe many more adventures to come.

We are so grateful for our time here atBetaniaPatmos and are sure we willmiss it when we leave.

Formem persones

8

La clau de volta del nostre projecteeducatiu recull set idees fonamentalsper a l’acció educativa: la formació inte-gral de la persona, l’educació en valors,l’autonomia per al creixement personal,el binomi de la cordialitat i l’exigència,l’atenció a la diversitat, la perspectivaorientada cap als estudis superiors i,finalment, la comunicació entre tota lacomunitat educativa. És pura teoria? Éspossible aconseguir-ho? Creiem quesí, i ho creiem fermament, amb la feinadiària a l’aula, amb el treball i l’estudi acasa, amb els companys, amb els tu-tors, amb els mestres, amb els profes-sors, amb els educadors i amb el suportsempre incondicional de la família. I ésdia a dia, curs rere curs, com anemacompanyant els nostres alumnes en elseu creixement personal i en la sevaformació acadèmica.

Avui us volem parlar d’unes activitatsque duem a terme, i us les volem expo-sar perquè contribueixen a treballar elsfonaments de l’educació de la nostraEscola expressats a la clau de volta.Són activitats de les quals ens sentimmolt complaguts, sobretot perquè vanmés enllà de les aules ordinàries i deles rutines diàries i perquè estem cons-

tatant que aporten grans avantatgesals alumnes en particular i a l’Escola engeneral. Es tracta d’aquelles activitatsque provoquen connexions entre alum-nes de diferents edats, aquelles troba-des on els petits queden embadalitsamb el que fan els grans i els granss’esforcen per fer-se entendre i arribarals més petits. Heus ací algunes quepotser ja coneixeu perquè n’heu sentita parlar o perquè n’heu tingut experièn-cia amb els vostres fills.

Per Santa Cecília, alumnes que to-quen algun instrument s’escampen pertota l’Escola i ens ofereixen uns mo-ments musicals. Us creureu si us hodiem que alumnes de 6 i 7 anys vanestar, voluntàriament, tota l’estona delpati del matí asseguts tot escoltant lamúsica que oferien els nois mésgrans? Què passava pels seus caps?Senzillament música? Un pensament?«Jo també vull aprendre a tocar elsaxo!». A Infantil, aquest moment de

gaudi va ser compartit amb els alum-nes, els pares i els mestres a l’hora del’entrada. «Quina rebuda més agrada-ble! Segur que avui serà un bon dia.»

Quan s’apropen les vacances deNadal, alumnes de 3r d’ESO ofereixenunes lectures nadalenques als més pe-tits de la nostra comunitat educativa.D’altra banda, alumnes de Batxilleratfan un forat entre els exàmens pertransformar-se en patges dels Reisd’Orient i fan acte de presència a l’es-pai d’Educació Infantil. No cal que usexpliquem tot allò que reflecteixen lesmirades dels més petits cap a aquestspersonatges.

I des de la vessant més científica, perquè no compartir coneixements de físi-ca o química? Per què no plantejar unenigma i resoldre’l amb cert mètodecientífic? Això és el que fan alumnesde 4t d’ESO quan prenen el paperd’experts i, guarnits amb les seves

ConnexionsM. Pilar Pérez, cap d’estudis d’Educació InfantilAssumpta Bullich, cap d’estudis d’Educació Primària

Hi ha moments de la vida escolar en què es produeixen unes connexions especials, diferents a leshabituals. Són aquells moments en què alumnes de diferents edats es troben amb un objectiu queels uneix, moments en què es crea unes sinèrgies i un clima que els fan més grans, els excel·leixen.

9

bates blanques, protagonitzen unaclasse pràctica dedicada als alumnesde cicle superior de Primària i als d’EI4i EI5. El mateix dia, els alumnes de 6èEP passen a ser experts en experi-ments científics per mostrar-los alsalumnes de 4t EP.

Preparem un conte: inici, nus i desen-llaç. L’il·lustrem amb un stopmotion imolta paciència. Finalment el mostremals nostres companys més petits.Aquesta activitat va a càrrec d’alum-nes de 6è EP en la Diada de SantJordi. Els destinataris són els de 1r EPi 2n EP. I per als d’Infantil, alumnesd’ESO presenten una performance dela llegenda de Sant Jordi, la decoraciói ambientació de la qual va a càrrecd’alumnes del batxillerat artístic.

En altres ocasions hem compartit co-neixements quan hem coincidit en unmateix tema del projecte de treball.Recordem especialment quan elsalumnes d’EI3 van ensenyar el que ha-vien après amb el seu hort als alumnesde 3r EP. Una altra experiència interes-sant va ser una sessió de treball en laqual van coincidir un alumne de 1rd’ESO, un grup d’alumnes de 5è EP iels alumnes d’EI5. El que els va agru-par va ser el golbool, un esport quepractiquen els discapacitats visuals ique el Departament d’Educació Físicai d’Esports de l’Escola contempla en elseu currículum. En altres ocasions, lesproduccions dels alumnes de batxille-rat artístic s’han mogut dels seus es-

pais habituals, han baixat la rampa is’han instal·lat a l’entrada d’EducacióInfantil. Així, per exemple, els alumnesmés petits i els més grans van com-partir el que havien après sobre l’artis-ta Antoni Tàpies.

La darrera experiència que us volemcomentar és la que hem estrenat en-guany: l’apadrinament lector. Alumnesde 5è i 6è EP són padrins d’alumnesd’EI5 i de 1r EP respectivament perafavorir l’hàbit i el gust per la lectura.No sabríem dir-vos qui està més emo-cionat i més satisfet. Potser són elspadrins? Remenen per les prestatge-ries de casa per si troben aquell conteon sortien pirates, perquè el seu fillol liha dit que són els que més li agraden.Potser els fillols? Pregunten a la mes-tra: «a quina hora baixen?», «quant

falta perquè arribin?». I quan es troben,es donen de la mà, surten al pati, co-mencen a xerrar, busquen el seu racó.El padrí comença a llegir el conte iamb paciència li comenta les il·lustra-cions; el fillol escolta, s’apropa alpadrí, assenyala els dibuixos, pregun-ta, riu, se li enfila a les cames per estarencara més a prop. Us confessem queels mestres no podem amagar la nos-tra satisfacció quan els veiem interac-tuar; quan escoltem les converses quetenen entre ells; quan ens demanenconsell perquè la propera sessió vagimillor; quan es troben de camí cap alpati, s’aturen, s’abracen, es dirigeixenunes paraules i s’acomiaden per anara jugar; quan observem que el grans’ajup per posar-se a l’alçada dels ullsdel petit en el moment que li explica al-guna cosa i li vol captar tota l’atenció.També ens han arribat comentaris perpart de les famílies: «El meu fill estavamolt nerviós avui. S’ha vestit més ràpidque mai per poder arribar a l’hora al’Escola; no podia faltar perquè avuivenien els padrins!» o «Estic impres-sionat perquè s’està prenent el paperde padrí amb molta seriositat».

En aquest núvol de paraules podemtrobar els valors i les emocions queens evoquen aquestes experiències:

Dur a terme aquests tipus d’activitatsimplica moltes hores de reunions,moure moltes persones, coordinar es-pais i horaris. Però tot això no ens fatirar enrere perquè estem convençutsque aquestes experiències afavoreixenel bon clima que volem a l’Escola, pro-picien la bona convivència en els dife-rents espais compartits i també ensajuden en el creixement intel·lectual ipersonal dels nostres nens i nenes,dels nostres nois i noies. En definitiva,ens fan avançar cap a la clau de volta.La pedra alba de la rampa ens ho re-corda cada dia: «Pau, lucidesa, cordia-litat, llibertat».

10

Formem persones

Ja fa gairebé 20 anys que la Facultatde Psicologia, Ciències de l’Educació ide l’Esport Blanquerna (FPCEE-Blanquer na), Universitat Ramon Llull, il’Escola BetàniaPatmos van iniciar unllarg camí de col·laboració i d’enriqui-ment pedagògics amb la voluntat decompartir i apropar dues realitats quees reforcen i alhora es complementen:la teoria i la pràctica, el món acadèmici el món professional.

El projecte pedagògic de l’Escola sem-pre ha estat un referent per als diferentsequips de coordinació que la Facultat haanat tenint, tant des de RelacionsInternacionals, passant pels grups de re-cerca i el Gabinet de Promoció Profes -sional, com des de la CoordinacióAcadèmica dels antics estudis de diplo-matura i llicenciatura, ara integrats en elsnous graus universitaris. L’Escola Betà -niaPatmos ha rebut les iniciatives que desde Blanquerna s’han proposat amb elmàxim rigor i entusiasme. Per la seva part,la Facultat ha valorat molt positivamentles aportacions metodològiques delsprofessionals de l’Escola, la bona pràcti-ca i els projectes d’innovació que s’handesenvolupat al llarg dels anys. Les por-tes obertes de l’Escola han permès, fins itot, que centenars d’estudiants i profes-sors visitants vinculats a la Facultat (pro-grames internacionals) coneguin Betà -niaPatmos i el seu projecte educatiu.

De totes les iniciatives que valoremd’aquesta estreta col·laboració, ensagradaria destacar el compromís quel’Escola ha tingut sempre cap a lespràctiques d’ensenyament. Des delcentre, molts tutors d’aula i especialis-tes de totes les etapes educatives hanestat formadors d’estudiants que, o béper voluntat pròpia o bé seguint lesnostres recomanacions, han pogutcomplementar els seus aprenentatges iformar-se com a mestres i professors.

Què és el Pràcticum Blanquerna?

El Pràcticum és l’espai en el qual la uni-versitat s’apropa a la realitat professio-

nal mitjançant les estades que fan elsestudiants als centres educatius.Aquesta oportunitat permet l’acompa-nyament professional, tant des de launiversitat com des del centre educatiu,i impulsa l’adquisició de les competèn-cies personals i professionals necessà-ries per a l’exercici de la docència. Peraquest motiu, a Blanquerna, les esta-des a l’escola, que compten amb l’a-companyament del formador que alho-ra és mestre/professor/especialista del’escola, es combinen amb la reflexió il’anàlisi de l’experiència viscuda, que esduu a terme en el seminari amb el su-port d’un professor/tutor de la Facultat.

El Pràcticum constitueix un procés decol·laboració entre els estudiants, elstutors dels centres i els de la universi-tat que permet als alumnes aprendre aexercir com a professionals en situa-cions de treball reals. A més, ofereix lapossibilitat d’introduir millores en eldesenvolupament personal i professio-nal dels tres agents implicats.

Segons el pla d’estudis aprovat perl’ANECA (2008), les competènciesdocents que han d’adquirir els estu-diants de Grau de Magisteri (EducacióInfantil i Educació Primària) en el marcdel Pràcticum són les següents:

• Relacionar l’educació amb el medi icooperar amb les famílies i la comu-nitat, i així conèixer les formes decol·laboració amb els diversos sec-tors de la comunitat educativa i del’entorn social.

• Analitzar i incorporar de manera crí-tica les qüestions més rellevants dela societat actual que afecten l’edu-cació familiar i l’escola.

• Promoure accions d’educació en va-lors orientats a la preparació d’unaciutadania activa i democràtica.

• Adquirir un coneixement pràctic del’aula i de la seva gestió.

• Conèixer i aplicar els processosd’interacció i comunicació a l’aula idominar les destreses i habilitats so-

cials necessàries per fomentar unclima d’aula que faciliti l’aprenentat-ge i la convivència.

• Controlar i fer el seguiment del pro-cés educatiu i, en particular, el del’ensenyament i aprenentatge mit-jançant el domini de les tècniques ide les estratègies necessàries.

• Relacionar teoria i pràctica amb larealitat de l’aula i del centre.

• Participar en l’activitat docent iaprendre a saber fer; així s’actua i esreflexiona des de la pràctica.

• Regular els processos d’interacció icomunicació en grups d’alumnes.

• Ser capaç de desenvolupar-se per-sonalment i professionalment.

• Acceptar la responsabilitat i el com-promís de formar persones.

• Analitzar i construir el coneixementepis temològic d’aquelles disciplinesque conflueixen en l’educació del’infant.

Aquestes competències es treballende forma progressiva al llarg dels trespràcticums del Pla d’Estudis (Pràc -tiques d’observació participativa,Pràctiques d’intervenció acompanya-da i Pràctiques d’intervenció autòno-ma supervisada).

L’Escola BetàniaPatmos ha acceptat elcompromís de supervisar les pràcti-ques d’ensenyament de més de 180estudiants de la FPCEE-Blanquernades del curs acadèmic 96-97. Els es-tudiants de Magisteri Educació Infantilhan estat el grup més nombrós (101estudiants), seguit dels estudiantsd’Educació Primària, amb les sevescorresponents especialitats (72 estu-diants), dels estudiants de Ciènciesde l’Activitat Física i de l’Esport (8 es-tudiants) i finalment d’un estudiant dePsicologia. Les valoracions que hemtinguts dels estudiants al llarg delsanys han confirmat la garantia de qua-litat de les pràctiques a Betània-Patmos. Els tutors sempre han fet un

Universitat i Escola: El Pràcticum a BetàniaPatmosRosa Palau, coordinadora de pràctiques dels Estudis d’Educació Infantil i del Grau d’Educació Primària de BlanquernaCarmen Flores, tutora Pràcticum del Grau d’Educació Infantil i Primària de Blanquerna

11

seguiment individualitzat i rigorós decadascuna de les estades dels estu-diants, que s’han sentit valorats, escol-tats i acollits des del primer dia.

A tall d’exemple: les pràctiques aEducació Infantil i seguiment del’especialista d’anglès

Com a tutores de Pràcticum de laFPCEE-Blanquerna amb força anys derelació professional amb mestres iprofessors de l’Escola, voldríem exem-plificar el procés i el seguiment que esfa dels nostres estudiants.

En primer lloc, BetàniaPatmos confirmael nombre de places que ofereix a laFacultat per al curs següent, placesque van variant segons l’any acadèmic(normalment, unes vuit). És ara quanBlanquerna comunica els noms de lesestudiants i, després d’un primer con-tacte entre el centre i les mestres enformació, s’inicia el seguiment de les

alumnes del Grau d’Educació Infantil.En efecte, les mestres d’aquesta etapai la coordinadora expliquen el projecteeducatiu, la metodologia, el dia a dia iconviden les estudiants a observar iparticipar activament de les sessions.Els nens i nenes ja estan acostumats aveure mestres en formació a les sevesaules, per la qual cosa les reben ambentusiasme i respecte. Poden aprendremolt els uns dels altres. A més, la tutorade Blanquerna concerta dues entrevis-tes amb l’Escola al llarg del curs per talde compartir el seguiment, les valora-cions i l’avaluació de l’estudiant, troba-des que són sempre properes, però, al-hora, serioses i constructives.

Si hi ha entre les mestres en formacióalguna estudiant de Grau d’EducacióPrimària amb menció en LlengüesEstrangeres, aquesta comparteix ambl’especialista d’anglès el dia a diad’una escola: cap a una classe, cap a

l’altra; l’aplicació de diferents estratè-gies didàctiques tenint en compte ladiversitat en un mateix curs i cicle; laimmersió total en anglès... Es compar-teixen idees i recursos; es reflexionasobre la idoneïtat de certes activitatsintegrades al currículum; es proposenpetites iniciatives per millorar la pro-ducció oral... La tutora de pràctiquesde Blanquerna, que també és mestra iconeix molt bé l’especialista, compar-teix estones de reflexió amb la mestrade l’Escola i, sense adonar-se’n, s’ac-tualitza professionalment i enyora, unxic, el fet de ser lluny de les aules.

En definitiva, el model de bona pràcticadocent fa que el mestre en formaciócomenci la seva trajectòria professionalamb optimisme i energia. Blanquernaconfia plenament en BetàniaPatmosperquè continuï essent model i referentper als mestres de les futures genera-cions.

Sóc l’Elisabeth Torras, estudiant de 4tcurs de Grau d’Educació Primària, men-ció en Llengües Estrangeres, a la Facultatde Psicologia, Ciències de l’Educació i del’Esport Blanquerna, de la UniversitatRamon Llull. Aquest darrer curs estic re-alitzant les pràctiques a l’Escola Betà -niaPatmos i el primer període ha estat unaexperiència molt enriquidora per diversosmotius que tot seguit expondré.

En primer lloc, he gaudit del fet queaquest centre és una escola oberta almón i tot allò que passa al seu entorn.En el temps que he estat de pràctiqueshe pogut veure com s’han treballat aclasse temes que traspassaven les pa-rets de l’escola, fet que contribueix, se-gons el meu parer, a un aprenentatgesignificatiu i a la formació global dels in-fants tot ajudant-los a créixer com a per-sones. La relació de continuïtat entrel’evolució natural del temps i el que estracta a classe els dóna moltes oca-sions d’aprofundir en l’aprenentatge i deparar atenció a molts aspectes particu-lars que donen significat especial acada esdeveniment i moment de l’any. Amés, s’ha comptat amb els alumnes pertractar problemàtiques que afecten la

nostra societat que els fa conscientsd’altres realitats diferents a la seva. Pera mi ha estat una demostració més queel nostre paper com a educadors incloula necessitat d’ensenyar actituds reflexi-ves i crítiques als nostres alumnes.

En segon lloc, he tingut l’oportunitat decol·laborar amb un equip de mestresmolt ben coordinat, equip que es prenmolt seriosament la seva feina i que té lavoluntat de revisar contínuament la sevapràctica docent. Així, he pogut observardiferents maneres d’ensenyar, diferentsactituds a l’aula, de manera que hepogut copsar allò que m’agrada de lamanera de fer de cadascú. A més,també m’agradaria destacar que l’equipde mestres es preocupa per fer de l’es-cola un lloc confortable on els alumnesse sentin segurs, feliços i importants,atès que es percep l’esforç de crear unbon ambient tant dins com fora de l’aulaper mitjà del respecte, la cooperació i lacordialitat. He pogut copsar també comés d’important estar a prop de l’infant,escoltar-lo i, sobretot, fer que se sentiescoltat. I és que un bon clima d’aula ésfonamental perquè els nens se sentin agust i tinguin ganes d’aprendre. Amb

tantes hores que passen els nens a es-cola, és molt important que siguem unreferent tan significatiu per a ells.

En tercer lloc, pel que fa a l’aprenentat-ge de llengües estrangeres, ha estat unplaer poder aprendre de les especialis-tes d’anglès, francès i alemany. Ha estatmolt enriquidor el fet d’haver pogut ob-servar una experiència d’aprenentatgede llengües des d’un punt de vista co-municatiu, on es posa l’èmfasi en apren-dre mitjançant un ampli ventall d’activi-tats variades, significatives i engresca-dores. A nivell d’actituds, també m’agra-daria destacar la voluntat de transmetreals nens el gust per aprendre llengües iveure-les com quelcom que ens permetentendre els altres i conèixer diferentsmaneres de pensar i de veure el món.

Així doncs, m’agradaria acabar aquestescrit agraint a l’Escola el seu acollimenti suport, a més de totes les facilitats quem’han brindat al llarg del període depràctiques, atès que aquesta experiènciaha contribuït molt positivament en lameva formació com a mestra i m’ha apor-tat nous punts de vista tant a nivell perso-nal com pel que fa a la tasca docent.

Fer pràctiques a l’Escola BetàniaPatmosElisabeth Torras, estudiant en pràctiques a l’Escola

12

Reflexions

El passat 30 de gener vam celebrar elDia Escolar de la No Violència i laPau, el DENIP. Enguany, a més,l’Escola dedica el curs a la música, jaque l’any 2013 és el bicentenari delnaixement de dos compositors d’òpe-ra, Verdi i Wagner. Per tal de viureaquella jornada en un curs comaquest, els alumnes de 3r i de 4td’ESO vam assistir a una conferènciaa càrrec del mestre Jordi Savall. Latarda d’aquell dimecres, el gambistaSavall ens va parlar de música, depau, de comprensió i de coneixement.En acabar el seu col·loqui, un petitgrup d’alumnes de 4t d’ESO vam par-lar amb ell i vam fer-li una entrevista.Aquí podeu trobar les nostres pre-guntes i les seves respostes.

Com va néixer la seva vocacióper la música?

Em vaig adonar que la música m’en-cantava des del primer dia d’escola.Quan tenia 6 anys, a les 9 del matí, co-mençava una missa i hi havia un petitcor de nens. Em va encantar i em vaigafegir al cor. Més tard, vaig sentir quela música era el que volia fer a la vida.Va ser després d’haver sentit elRèquiem de Mozart en un assaig.Aquell assaig em va transformar.Després vaig començar a cantar.Aleshores, una música que m’agrada-va molt, l’Elvis Presley (devia ser l’any1954 o el 1955). Quan tenia 14 anystocava la guitarra, l’harmònica, instru-ments de percussió..., però cal desta-car que, quan vaig sentir l’essència delRèquiem de Mozart, em vaig quedarimpressionat i per això vaig decidir es-tudiar violoncel.

Vostè sent que ha aportat molt ala música?

Les coses que he fet, les he fetesamb moltes ganes i il·lusió. He tingutla sort de fer tota una tasca, durantmés de 45 anys, conjuntament amb lameva dona, Montserrat Figueras, que

m’ha permès ser molt feliç a la vida.Però jo no crec que sigui important elque jo he fet a la vida o els premis quehagi rebut; potser sí que els primerspremis que vaig rebre són importantsperquè et fan ser més reconegut,però jo, ara, no li dono tanta importàn-cia. El que és important a la vida sónles coses que puguin servir quan unja no hi és, com ser una inspiració perals altres.

Què és el que el va atreure de lamúsica antiga i dels instrumentsantics com la viola de gamba?

Primerament, la bellesa d’aquests ins-truments i d’aquesta música, un senti-ment de pensar que era absurd queaquestes músiques tan belles i tan in-teressants estiguessin oblidades. Icom a jove, enfrontar-te a un repte tangran com fer conèixer un instrument iunes músiques que ningú no coneix, ihaver d’estudiar, investigar. Viatjar perconèixer com això es pot tocar és fan-tàstic! És com trobar-se fent d’IndianaJones, però en música, investigant lespartitures oblidades. És apassionant imolt fascinant, ja que tens el risc de nosaber si a la gent li agradarà, si els hiinteressarà...

Què el va empènyer a crear elseu propi segell discogràfic?

Fonamentalment la llibertat. Quan unmúsic depèn d’una multinacional od’una empresa, no té llibertat; és a dir,ha de presentar un projecte seguintles pautes i els interessos de la com-panyia. Tot creador necessita llibertat,llibertat per poder somiar i crear pro-jectes, independentment de si, des-prés, es vendran més o menys.

A banda de la viola de gamba idel violoncel, quins altres instru-ments toca?

El rabec, un instrument medieval; lavielle, un instrument soprano tambémedieval, i el barbat, un instrument dePèrsia molt antic. A banda d’aqueststres instruments de corda, també tocoel piano i el clavicèmbal. A més, quanestic treballant en una òpera, puc arri-bar a cantar, mostrant com voldria queel cor cantés.

Estaria disposat a canviar elsseus instruments per alguna altracosa?

Això és com si jo et digués si estàsdisposada a canviar el teu braç dretper un altre o el teu cor per un altre.Els meus instruments són una part de

Jordi Savall: «Ensenyar a entendre hauria de seruna assignatura fonamental.» Victòria Bou, Maria Felip, Patricia Messa, Paola Muñoa, Alicia Pizcueta, Claudia Pizcueta i Ena Rovira

13

mi mateix, és a dir, jo m’imagino que sino tingués l’instrument que tinc, quetoco des de fa ja 35 o 40 anys, no sési podria tocar. L’instrument és quasicom un ésser vivent. Quan el compres,és com un cavall que està per domar,amb tot un potencial que dependrà detu i, a poc a poc, has d’anar aconseguintque surti el que tu necessites. Això sónmolts anys. M’he arribat a trobar, perexemple, que després de pocs mesossense tocar la viola de gamba, quan lavaig tornar a agafar, no sonava res; lafusta era com pedra, i jo pensava quese li havia trencat alguna cosa.Aleshores vaig haver de tocar amb unaltre instrument molt semblant. Pocdesprés vaig anar al meu luthier i em

va dir que el que li passava a la mevaviola era que, simplement, estava can-sada. Hi ha instruments que, si es for-cen molt, la fusta queda bloquejada ino surt el so. Els instruments són coméssers vius.

Què és la pau per vostè?

Per a mi la pau és trobar el teu ritmeinterior i saber que la teva vida està

evolucionant d’una forma amb la qualet sents bé amb tu i amb els altres. Lapau és aquest sentiment d’estar satis-fet de com et vas desenvolupant a lavida, el dir «estic vivint ara, estic vivintintensament el que visc i m’ho passobé». La pau amb els altres es basa ensentir empatia, és a dir, en ser capaçde posar-te a la pell de l’altre.

Quan va començar la seva lluitaper la pau?

Jo no estic lluitant per la pau. Jo crecque, d’alguna forma, amb la Mont -serrat, vaig començar a ser conscientque havien passat coses molt injustesen la nostra història i, quan vam co-mençar a fer música, vam descobrir i

pensar de seguida a fer música de l’an-tiga Espanya que havia penetrat a dinsdel país gràcies als musulmans, jueus...El primer projecte discogràfic que vamfer era música cristiana i jueva del’Espanya del temps dels Reis Catòlics.A partir d’aquell moment, va ser quanvam començar a prendre contacte ambla música jueva, estic parlant de l’any1975. Des d’aquell moment, per nosal-

tres va ser molt important donar espaitambé a les músiques jueves. I així, apoc a poc, hem anat fent músiques delMarroc, de Turquia, d’Israel... Vam fermúsiques junts.

Quan tenia la nostra edat, ja te-nia interès per la pau?Més aviat jo era molt guerrer. Vaigtenir una infantesa relativament com-plicada. El meu pare era un republicàque havia estat ferit a Igualada, on vahaver de restar tot i que era de Gandiai el tenien fitxat com a roig. Érem unafamília molt humil. El meu pare era ma-talasser i malgrat ser d’esquerres vaveure que la millor escola on jo podiaanar era la dels Escolapis i m’hi vaapuntar. El 90% dels alumnes de l’es-cola provenien de famílies més riques,de manera que vaig sentir el menys-preu quan em deien «tu, matalasser!»;jo m’hi barallava molt. Així que, en gene-ral, vaig tenir una infantesa molt guerre-ra. Però la vida em va portar molta pau.La música em va fer pensar què fer,com sobreposar-me als nervis, la inse-guretat. I amb setze anys vaig decidirque cada dia faria una hora de medita-ció, a les fosques, relaxant-me o fentexercicis, i això encara ara em calma iem relaxa.

Quin hauria de ser el primer pasper arribar a la pau general?

Per trobar la pau, en qualsevol perso-na, el primer pas, i és una de les cosesque no ensenyem, és la comprensió,comprendre és la paraula clau. Pertrobar la pau en l’altre, l’has de com-prendre, si no, no podràs trobar lapau. Tots els conflictes vénen de la in-comprensió. Els israelians no compre-nen els palestins i a la inversa, i troboque és clau la comprensió de les duesposicions. Amb la incomprensió nopot haver-hi diàleg. Establir diàlegamb una altra persona, d’igual a igual,vol dir baixar la defensa, deixar-teobrir. No pot haver-hi un diàleg com-plet sense l’obertura i la comprensió

14

per les dues bandes, i obrir-se vol dirveure la posició de l’altre. En aquestmón de fanàtics, obrir-se és un risc.

Com es poden relacionar la pau ila música?

Primerament, la pau dins del cor d’unapersona és inherent a la vida. Si tu notens pau al teu cor, et tornes boig. Pertant, tothom ha de trobar pau i, per fer-ho, has de trobar-te en un ambient pa-cífic on les persones t’estimin, t’enten-guin i et sentis estimat. Pel contrari,mai no trobaràs pau al teu cor. Si noaconsegueixes aquesta pau, la músicat’ajuda a trobar-la. Esdevé la medicinaque, per un moment, et fa oblidar totesles altres penes. Per tant, si la músicapot portar individualment la pau, tambého podria fer a una escala més gran.L’únic que s’ha de fer és deixar queparli. Però, per fer-ho, els canons, lesbombes, els atemptats... han de parar.

No obstant això, no s’han d’oblidar lesprioritats: abans de la música hi ha lavida. Un ésser humà necessita podermenjar, educar-se, construir una famí-lia... poder tenir una vida. Si no, és unésser humà frustrat i ignorant, i peraixò fan d’ell qualsevol persona, ja queno té futur i la seva vida no té ni capvalor ni cap sentit. Per tant, abans quela música, hi ha un mínim de condi-cions en què l’ésser humà ha de poderviure. La música pot millorar qualsevolsituació i sempre ajudarà en els mo-ments més difícils, però no et curarà siestàs malalt, com tampoc t’ompliràl’estómac si tens gana.

Per què va decidir fer un llibre-CD com el Pro Pacem?

Aquest format de llibre el vam decidirquan va ser l’any del Quixot. Vam tenirla idea de publicar tots els textos delQuixot que parlaven de música, i defer-lo recitar, i vam pensar que seriabonic fer un format que fos més llegi-ble que un CD. Va ser un èxit tan granque vam decidir mantenir un projecteaixí, i està funcionant molt bé.

Per què li interessa difondre lamúsica de diverses cultures?

Bé, a mi m’interessa donar a conèixerles músiques que m’agraden, que són

boniques i que ens poden ajudar a serfeliços. Però també m’interessa podermostrar que amb músiques medievals,espanyoles, italianes, turques, jueves,àrabs, etc., pot haver-hi una simbiosi.Això és una experiència molt bonica.Tot això està basat, també, en el fetque he anat coneixent músics d’altrescultures i el fet de conèixer aquestespersones ens ha permès també conèi-xer les seves músiques. Ens fan veure,per exemple, que les músiques medie-vals de les cultures orientals tenen unamanera de fer que és molt semblant ala que nosaltres tenim de l’EdatMitjana. Conèixer tants músics fadesenvolupar un llenguatge comú.Fascinant, no? Per mi és, també, unaforma d’explorar. Em considero un ex-plorador; m’encanta explorar, conèi-xer països nous i cultures diferents iexplorar un país nou és fascinant! Araestic explorant les músiques delsBalcans, i estic descobrint coses im-portants que cal conèixer. No sé sisabeu el que significa Balcans. Balvol dir «mel» i cans, «sang». Els turcs,l’any 1453, quan van conquerir Cons -tantinoble, es van trobar una terra me-ravellosa, amb fruiters i tota mena deriqueses, però també es van trobaramb gent tan ferotge i tan lluitadoraque van donar a la zona el nom de laterra de «mel i sang». La música etpermet explorar i conèixer païsosnous, la seva cultura i la seva història.

Quan ha estat o s’ha sentit mésfeliç en la seva vida?

Jo he tingut molts moments en els qualshe estat feliç en la meva vida. Els mo-ments més feliços han estat els que hecompartit amb la meva dona, que vamorir l’any passat, i també els momentsque he pogut compartir amb els meusfills, els moments en què hem fet músi-ca junts i els moments en què hem vis-cut. De fet, cada matí, quan em llevo,sóc feliç. Quan vaig a dormir, em dic«no sé si em despertaré» i, quan emdesperto, sóc feliç perquè estic viu itinc ganes de viure. I mentre tu t’aixe-ques i valores el fet d’estar bé i sentir-tebé i tenir ganes de fer alguna cosa, etsfeliç. Jo crec que el secret de la felicitatés gaudir l’instant que vius. És això elque compta. En aquest món sóc moltfeliç, perquè estic compartint amb vos-altres les coses que a mi em fan feliç.

Quins valors creu que s’hauriende cultivar especialment en l’edu-cació dels joves?

Jo crec que el primer és la comprensió,hauria de ser una assignatura fona-mental, ensenyar a entendre, comcomprendre els altres. A partir d’aquí,tota la resta ja ve per si sola. I, sobretot,ensenyar a ser obert, a acceptar que elmón està fet de moltes maneres depensar, de moltes maneres de creure.El món és d’una riquesa increïble. Totsels conflictes que tenim al món vénende la manca de comprensió i de creureque hom posseeix la veritat; però la ve-ritat és una cosa tan relativa, hi ha tan-tes maneres de veure les coses ques’ha de poder acceptar que hi ha altresmaneres de fer un camí.

15

L’alumne escriu...

MITE. És un mot massa potent com perescriure’l en minúscules. A més de l’al-ta densitat semàntica i de la complexi-tat que concentra al seu interior, com aparaula polisèmica que és, pot prendredos significats. Per una banda, es con-cep el mite com la resposta irracional,al·legòrica, poètica a la pregunta racio-nal formulada per l’home, derivada dela seva capacitat d’observació i de rao-nament i del seu anhel per explicar larealitat i tot allò que la conforma. Aixídoncs, el mite és la primera temptativade donar sentit a allò que aparentmentno en té per mitjà de la poesia, tot re-corrent a les intervencions divines, ipretén subministrar una explicació totalals perquès del món i de l’existència, aaquelles qüestions que ni la ciència nila filosofia per mitjà del pensament ra-cional han pogut resoldre: Quin és l’o-rigen del món i de l’home? Quin és elsentit de la vida i de l’existència huma-na? Per què existeixen el mal i les injus-tícies? Què hi ha després de la mort?Algunes de les fulles d’aquesta brancasón el mite de Prometeu i Pandora, elmite de les Edats o les cosmogonies acàrrec d’Hesíode. Per l’altra banda, elsmites poden ser concebuts com els re-lats que presenten personatges para-digmàtics que estableixen uns determi-nats patrons de conducta. Algunsexem ples d’aquests mites amb funcióexemplificadora són les històries d’È-dip, Antígona o Electra. Ambdós signifi-cats fan referència a la mitologia d’unacultura, és a dir, al conjunt de mites quederiven de la cosmovisió d’un poble.

Tanmateix, no es pot aprofundir en elmite sense haver parlat abans de laseva vessant oposada, el logos.L’origen del pensament racional i, enconseqüència, el naixement de la filo-sofia i la ciència, fou el resultat d’unacrisi de consciència que van patir elsprimers filòsofs grecs en el segle VI

aC, quan van començar a posar endubte tant les explicacions que propo-saven els mites com les pautes deconducta que establien. Aquests pen-

sadors van percebre les incoherèn-cies dels relats mítics ja que, a causade l’increment de l’activitat comerciali, en conseqüència, del flux de pensa-ments i d’idees d’altres cultures quediferien en major o en menor grau dela grega, van conèixer relats diferentsdels seus provinents d’altres pobles.Això va portar als primers filòsofs aconsiderar que el fet que existissintantes creences diferents corroboravaque cap no podia ser més vàlida quel’altra, perquè totes estaven basadesen interpretacions irracionals, en laimaginació i en la cosmovisió de cadapoble. Així doncs, calia anar a la recer-ca de l’explicació comuna i de la veri-tat a través de la raó. Aquests homes

són els que van protagonitzar el quees coneix amb el nom de miracle grec:el pas del mite al logos. Per a ells,aquest pas significava un canvi dementalitat basat en l’escepticisme en-vers les narracions populars i en l’ob-servació i l’anàlisi de la natura desd’un altre punt de vista junt amb laferma intenció de descobrir en ella lescauses dels esdeveniments. Llavorscomençaren a construir conceptesper tal de subministrar respostes permitjà de la raó i, per tant, sense recór-rer a les intervencions divines. Vantransformar un món mític dominat pelcaos i l’arbitrarietat en un món racio-nal, ordenat i regit per les lleis esta-bles de la natura.

El mussol que hi veu a les fosquesCarolina Giménez, alumna de 1r de Batxillerat

16

El paral·lelisme que es pot establir res-pecte el pas del mite al logos a la so-cietat occidental moderna és el mo-ment en què un nen descobreix queels Reis Mags no existeixen. Els seusdubtes deriven de les incoherències iles contradiccions que presenta elmón de la màgia i és a partir d’aquestestat dubitatiu que comença a viureuna experiència semblant a la que vanviure els primers filòsofs, la curiositatinsaciable, l’esperit crític i l’escepticis-me dels quals van conduir-los a bus-car explicacions racionals i argumenta-des sobre aquells temes que havientractat de manera irracional els mites.Allò que el nen havia cregut fermamentdurant tota la seva vida és ara assetjatamb multitud de preguntes les respos-tes de les quals el porten a acceptarque els Reis Mags són els pares i d’a-questa manera fer el seu primer «pasdel mite al logos», enderrocant la res-posta simbòlica sota el pensament ra-cional i perdent així part de la seva in-nocència i ingenuïtat.

Així doncs, la imaginació dels mites vaser substituïda per la racionalitat de lafilosofia i la ciència però, tot i que sem-blin conceptes oposats i totalment in-conciliables, l’assentament del logosno va suposar la desaparició del mite acausa de la polaritat de l’ésser humàcom una combinació entre la dimensióracional, encapçalada per la raó, i la di-mensió irracional, motivada pels senti-ments i les emocions. És per aquestadualitat que el mite, com a producte del’esfera emotiva, i el logos, com a resul-tat del pensament racional, conviuenharmoniosament en la societat actual.

No obstant això, existeix la tendènciageneralitzada de pensar que el miteestà entrant en decadència, fet quem’atreveixo a desmentir perquè, tot ique sembla que dins del context d’unasocietat moderna totalment submergi-da en el món de la ciència i de la tec-nologia totes les decisions que hompren han de venir determinades per lalògica, això no serà mai possible, jaque cada ésser humà, com a individucomplex que és, té les seves pròpiescreences que li subministren un sentit

a la seva existència; els seus propismites, que no són res més que les ex-plicacions irracionals de les sevespors i inseguretats, per una banda, iels seus herois, per l’altra. A més, tot ique la creença ha patit una sèrie de

transformacions al llarg de totsaquests segles, com és el fet que al’actualitat el mite no té per què estarrelacionat amb la religió o la possibili-tat que aquest sigui producte de l’indi-vidu en qüestió i no pas de la cosmovi-sió d’un poble, és en essència el ma-teix que en el seu origen.

Pel que fa a la presència del mite avuien dia, el món actual ens ofereix granquantitat de relats mítics, com són perexemple els espots publicitaris queens diuen què és el millor per a nosal-tres i, per tant, què hem de comprar. Si

hom no posa en funcionament el seupensament racional, pot arribar a creu-re que si adquireix aquell producte de-terminat tot allò que prometen des del’anunci acabarà fent-se realitat. Unaltre dels mites més freqüents de lanostra societat és el relat que es narrasobre la ciència, que apareix com un

L’alumne escriu...

17

coneixement objectiu capaç d’alliberarl’home dels seus patiments i neguits id’obrir les portes a la felicitat, cosaque és altament qüestionable. La gran-desa de la ciència no rau en la capaci-tat de fer feliç a l’ésser humà, sinó enla capacitat de subministrar explica-cions racionals de fenòmens que enaparença semblen fruit de la màgia.

En qualsevol cas, considero que el ve-ritable sentit de la vida radica a gaudir,en el màxim grau possible, dels ins-tants de màxima plenitud vital i de totallò que ens reporti felicitat. El com-pendi d’aquests elements fa referènciaa una recerca personal i intransferible,perquè la felicitat és plàstica i subjecti-va, i és el que veritablement conformael sentit de l’existència, que no té res aveure amb el fet d’intentar trobar res-postes a aquelles preguntes que amo-ïnen la humanitat a causa de la impos-sibilitat de respondre-les. La ciènciatampoc no té res a veure, ja que capdubte existencial es pot resoldre permitjà del pensament racional. És peraquest motiu que hom hauria de saberdeslliurar-se d’aquest neguit derivatde la incertesa, perquè mai no seràcapaç de saber la veritat que amaga

tot el misteri de la vida i, per tant, laseva angoixa només fa que alimentar laroda del desconcert infinit. En síntesi,considero que l’objectiu vital no ésbuscar un sentit global a l’existència,sinó omplir de sentit la vida a travésdel cultiu de la pròpia espiritualitat, ésa dir, fer tot el que estigui a les nostresmans per tal de ser feliços i contribuir

a generar la felicitat aliena, conèixer-nos a nosaltres mateixos, fer esforçosconstants per ser millors persones,proposar-nos noves metes i reptes,emprendre nous projectes, lluitar pelsnostres somnis. En definitiva, caminarel camí.

Pel que fa a l’altra vessant del mite al’actualitat, cal destacar la tendènciageneralitzada a mitificar o a admirard’una manera exagerada i parcialmentbuida a determinats personatges.Alguns dels factors que fomenten lamitomania són la manca de personali-tat, l’establiment de modes absurdes,l’alta capacitat d’admiració que té l’és-ser humà, i la visió superficial queacostuma a adoptar, i la seva atraccióper allò que en aparença sembla per-fecte però que en essència no ho éspas. En qualsevol cas, defenso que cal

fer una diferenciació entre mitomaniapositiva i mitomania negativa. Ma lau -radament (o per sort?), la majoria de lagent posa en pràctica la negativa i ad-mira i considera un exemple a seguir aaquells personatges dins de l’àmbit es-portiu, musical o cinematogràfic queestan realment sobrevalorats i queestan adreçats a persones que s’hoempassen tot demostrant així unamanca absoluta de criteri; aquells indi-vidus que han fet contribucions moltpobres a la societat en relació a aquellsgrans pensadors, filòsofs, científics oartistes que han revolucionat el mónamb les seves idees i creacions.Aquest fet no fa més que corroborar lasegüent realitat: la complexitat, la pro-funditat i el barroquisme conceptualrepel·leixen a la gran majoria de la genti el que se surt del comú, allò que no espaeix amb facilitat, no acostuma aagradar de manera massiva.

En conclusió, ningú no pot negar que lamentalitat racional aporta una sèrie d’a-vantatges sobre la mentalitat mítica,com són el fet de considerar la ciència,la tècnica i la tecnologia els motors deprogrés de la societat i els factors quehan fet possible l’augment del benestaren la vida de les persones. No obstantaixò, la ciència té uns certs límits i no éscapaç de resoldre els enigmes queproposa la vida a la Terra ni d’esclarirels dubtes existencials que tot ésserhumà té pel simple fet d’existir, mentreque la imaginació no en té pas, de lí-mits. És per això que no penso que lamentalitat racional sigui més vàlida quela mítica, sinó que les dues aporten unasèrie d’avantatges i que, per tant, hande coexistir per tal de mantenir un certequilibri acord amb la realitat i amb lesdimensions de la condició humana, laqual és complexa i polifacètica. Pertant, cal estimular ambdós perspectivesper tal de satisfer les necessitatsd’ambdues dimensions: per una bandala racional, que té a veure amb la lògica,l’empirisme, l’objectivitat i la raó i que,per tant, forma part de l’univers dellogos, i per l’altra la irracional, basadaen els sentiments i la subjectivitat, en lail·lusió i la màgia.

18

Entrevista a...

Igual que a moltes altres escoles de lesnostre immediacions, Betània Patmoscompta amb un gran nombre de perso-nes convivint en els mateixos espais.En efecte, alumnes, personal del serveid’administració i manteniment de l’Es -cola, professors i famílies formem partde l’activitat frenètica de personesamunt i avall que circula pel nostre en-torn, motiu que obliga a organitzar eltrànsit d’una manera eficaç i respec-tuosa. A més, l’inici de les obres del’Escola ha comportat un augment del’activitat que precisa d’una gran coor-dinació. Per tots aquests motius, en-guany un grup d’alumnes de 6è EP hadecidit entrevistar una de les personesmés carismàtiques de l’Escola, un delsresponsables de l’èxit d’aquesta tasca,l’Enrique Ochoa, auxiliar del servei devigilància des de fa ja un temps.

LA VIGILÀNCIA

T’agrada la feina que fas?

Sí, i a més crec que fer la feina que t’a-grada actualment és una gran sort.

Com us organitzeu els vigilantsde l’Escola per poder mantenir-ho tot en ordre?

Senzillament el que fem és distribuir-nos els espais i decidir qui i com elsanirem controlant. També pensemquan tes persones han de treballar acada torn, tenint en compte el nombrede persones que hi ha a l’Escola encada moment. Al matí, a l’hora d’entra-da, hi ha tres vigilants, jo mateix i duespersones més. Ara, a causa de lesobres, dos vigilants es dirigeixen al car-rer Montevideo per controlar el trànsit il’entrada de persones a l’Escola: uns’encarrega d’ajudar a creuar els alum-nes i l’altre s’ocupa que els cotxes noautoritzats no passin.

I la resta de la jornada?

Un cop s’ha fet la sortida i el gran gruixd’alumnes ja ha marxat del centre, en

lloc de ser tres vigilants en són dos,cosa que s’explica per la disminució del’activitat de l’Escola quant a nombred’alumnes i quant a ocupació d’espais.Per aquest motiu, es considera que noés necessari un tercer vigilant.Finalment, a la nit, quan ja no hi quedaningú, és a dir, a partir de les dotze, la vi-gilància es redueix a una única persona,que es dedica a la supervisió general.

Quines característiques es neces-siten per ser conserge o vigilant?

Des del meu punt de vista, penso quesenzillament el més important és tenirl’habilitat de fer complir les normes deregulació pactades per a la bona con-vivència. Coordinar-se amb els com-panys i actuar tots en conseqüènciaens ajuda a tenir un bon clima entretots. A banda, però, com a trets perso-nals, penso que cal ser valent i moltresponsable.

Quin és el teu horari laboral?

El meu horari laboral comença al matí, al’hora d’entrada, i acaba a les 16.30 h.Tanmateix, quan vaig començar a treba-

llar en aquesta Escola, no feia el mateixhorari.

Hi ha algun dia en què l’Escolano compti amb vigilància?

No, ni una sola jornada; cada dia del’any i durant les 24 hores del dial’Escola resta vigilada.

Quin vestuari i material es neces-siten?

Depenent de l’empresa de vigilància,la vestimenta és una o una altra. En elnostre cas, l’empresa ens dóna un uni-forme constituït per uns pantalons depinça foscos, unes sabates negres,una camisa blava i una jaqueta del ma-teix color per als dies de més fred. Dematerial específic no en fem servir, noportem cap tipus d’arma.

Hi ha càmeres de vigilància a l’Es-cola? Si es així, on estansituades i quantes n’hi ha?

A l’Escola, com a molts altres recintesescolars i esportius, hi ha càmeres devigilància. Estan situades en punts es-tratègics del recinte, per exemple, a

Enrique Ochoa, auxiliar de vigilància de l’EscolaMaria Bieg, Anna de las Heras, Carla Jiménez, André Lehner, Pepe Maruny,Marc Monje, Natàlia Subirana i Albert del Tarré, alumnes de 6è EP

19

espais que costen de controlar perquèsón petits, amagats o de difícil accés.Quins? Això no us ho diré! És per a lavostra seguretat!

Quins passos seguiu si detecteuun possible robatori?

El més important i primer de tot és tru-car a la Guàrdia Urbana. A continua-ció, seguim el protocol que tenim esta-blert per a aquests casos.

SER VIGILANT DE NIT

T’agrada treballar de nit?

He de reconèixer que al principi,quan vaig començar a treballar de vi-gilant a la nit, no m’agradava gens;se’m feien força difícils algunes deles dificultats que té aquest horari.Tanmateix, ja fa molt de temps quem’hi he acostumat i actualment emresulta igual de còmode que el tre-ball en altres horaris.

Mai no has tingut por?

Realment por no n’he tingut mai. Amés, ser vigilant i ser poruc no m’aju-daria massa per afrontar amb qualitat lameva feina. Tanmateix, sí que vull aclarirque treballar de nit em fa respecte.

EL TRÀNSIT I LES OBRES AL’ESCOLA

Has notat que hi ha menys trànsitdes que van començar les obres?

La veritat és que pensava que, ambmotiu de les obres de l’Escola, hi hau-ria menys afluència de cotxes a leshores d’entrada i sortida. Tanmateix, noha estat així i alguns dies encara s’ac-

centua més el descontrol i el desordre.

Tots els conductors accepten lesnormes?

Malauradament encara hi ha un gruppetit de conductors que no acaba d’ac-ceptar les normes de circulació que hapensat l’Escola i que faciliten l’accés atots els que volen entrar-hi. S’ha de dirper ser justos, no obstant això, que hiha moltes famílies que col·laboren in-tensament i faciliten moltíssim que la si-tuació funcioni correctament.

Hi ha hagut mai un accident?

No n’hi ha hagut mai cap. Alguna ve-gada hi ha hagut petits incidentssense importància que s’han pogut re-soldre al mateix moment.

ANÈCDOTES

Quants anys fa que treballes al’Escola?

Aquest any ja farà dotze anys que tre-ballo al centre. Una de les anècdotesmés curioses és que el lloc de treballque ocupo actualment ja l’ocupava elmeu germà gran. És a dir, curiosamentaquesta feina ha estat com una herèn-cia que em va deixar.

Has hagut de treballar algun diaespecial per a tu?

Doncs la veritat és que sí. He treballatmolts dies especials, com ara el meuaniversari, el dia de cap d’any o festescom la de Sant Joan. El darrer dia im-portant que he treballat ha estataquest mateix cap d’any. El millor detot és que el dia 1 de gener la meva fa-mília tenia l’esmorzar preparat quan esva llevar.

EN EL FUTUR...

On serà la caseta de vigilànciadesprés de les obres?

Encara s’està elaborant el projecte.

Preveus que, un cop acabades lesobres, necessitareu més vigilants?

Jo penso que sí, ja que l’Escola augmen-tarà considerablement la seva superfíciei necessitarà molta més supervisió.

20

La vida a l’Escola

Des del curs 2004-2005, el Depar -tament de Ciències de l’Escola, encol·laboració amb les diferents etapes,dedica unes hores d’un dia determinat arealitzar activitats relacionades amb laciència. És aquesta una manera de pro-mocionar-la que, per als alumnes, re-presenta una aproximació des d’unavessant més engrescadora, si bé l’expe-rimentació està present en el nostrequefer diari.

Enguany han estat els dies 12 i 13 demarç els dies escollits per celebraraquestes jornades en què la ciènciapren el protagonisme. Tot seguit uspresentem un resum de les activitatsque s’han dut a terme a les diferentsetapes.

Educació Infantil

A Educació Infantil, sabem que elsnens des de ben petits s’interessenper conèixer, saber i descobrir tot allòque els envolta tot comparant, classifi-cant, analitzant i progressivament ela-borant les seves representacions men-tals. És per això que al llarg de l’etapaproposem diferents activitats i espaisper potenciar aquest interès. Parlem,per exemple, del nou laboratori dePrimària, on els alumnes d’EI5 aquestcurs s’han convertit en petits científicstot manipulant molta varietat de mate-rials, fent hipòtesis, verificant els resul-tats i representant gràficament l’expe-riència viscuda. I parlem, també, de laSetmana de la Ciència.

Aquest any els nens i nenes d’Infantilvan realitzar diferents experiments; vanescoltar contes científics que ens vanarrar l’Olga, la bibliotecària del centre;i van participar en diferents activitatsexperimentals que els alumnes de 4td’ESO van preparar per a ells, experi-ments, alguns molt espectaculars, comara una màquina de fer fum, que ens vafer desaparèixer durant uns segonsdins la fumera generada; i una altra perproduir ràfegues de vent que podien

moure, fins i tot, algun objecte. A més,van poder ullar i llegir contes que elsesperaven al rebedor.

Educació Primària

A l’etapa de Primària es va celebrar elDia de la Ciència de forma diferent se-gons els cicles. Pel que fa als alumnesde cicle inicial, es van capbussar en laciència amb l’ajut de dos científics moltconeguts: Isaac Newton i Arquímedes.Cada classe va portar a terme duesactivitats diferents organitzades entres fases: presentació del científic,explicació d’un dels seus descobri-ments (la llei de la gravetat deNewton i el principi d’Arquímedes) irealització d’un experiment en grupsobre la flotació (amb l’ajuda d’unsubmarí elaborat expressament per al’ocasió) i la rapidesa de caiguda dediversos materials. Tots van rebre lamedalla de «petit científic».

Els alumnes de cicle mitjà van celebraraquest dia de formes diverses. Els

nens i nenes de tercer van posar-se enel paper d’un científic per dur a termediferents experiments: l’electricitatestàtica del nostre cos, la pressió del’ai re, la combustió i l’oxigen i, final-ment, l’aire sota l’aigua. Pel que fa alsalumnes de quart, la jornada es va or-ganitzar en dues grans activitats. Enprimer lloc van visitar el Cosmocaixa;en segon lloc, van dur a terme dife-rents experiments dirigits per alumnesde 6è EP, on van treballar la flotabili-

Protagonista: la ciènciaDepartament de Ciències

21

tat, la resistència de materials i la cro-matografia de la tinta, entre d’altres.

A cicle superior, la primera activitat deldia va ser una gimcana. Els alumnes de5è EP i 6è EP, distribuïts en grups desis, van haver de superar diferents rep-tes que se’ls plantejaven a diferentsespais de l’Escola. Aquestes activitats

van ser conduïdes pels alumnes de 4td’ESO, que, durant una estona, van ferde professors de ciències. Un copacabada aquesta gimcana, cada nivelliniciava una activitat diferent.

Els alumnes de 5è EP van esdevenirinventors de màquines sorprenents totutilitzant politges i molta imaginació.Els de 6è EP, en canvi, van tenir la res-ponsabilitat de preparar els experi-ments per als alumnes de 4t. Aixídoncs, els nois i noies de 6è van fer deguies tot conduint aquesta activitat.

Va ser una jornada molt engrescadora,amb un objectiu comú: aprendre apensar per poder entendre allò queens envolta i descobrir coses noves.Qui sap si tenim, entre nosaltres, elscientífics i inventors del futur? Si ésaixí, per què no començar a investigardes d’ara mateix?

ESO i Batxillerat

A l’ESO i al Batxillerat, es van dissenyardiferents tipus de participacions per aaquest Dia de la Ciència. En primer

lloc, els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESOvan participar en un conjunt de tallersde base experimental vinculats amb elleitmotiv d’aquest curs, la música. Lesdiverses activitats, organitzades pelDepar ta ment de Ciències, van serguia des pels alumnes de 3r d’ESO,que van fer d’autèntics docents davantels seus companys més petits.

Pel que fa als alumnes de 4t d’ESO, hivan participar de diferents maneres.En primer lloc, com ja hem esmentatanteriorment, un grup va presentar di-versos experiments als nens i nenesd’EI4 i EI5. Un altre va dirigir els tallersi activitats que l’etapa de Primàriahavia organitzat pels seus alumnes.Per últim, també hi van participar coma espectadors i jurat durant el visionatdels millors vídeos realitzats pels alum-nes de 1r de Batxillerat a la matèria deciències del món contemporani.

A Batxillerat vam convidar una anti-ga alumna de l’Escola que, durantuna hora, ens va fer partícips de laseva experiència universitària i labo-ral en el camp de l’arquitectura il’urbanisme.

En definitiva, van ser unes hores dedi-cades a viure la ciència des d’un puntde vista lúdic i engrescador amb acti-vitats no competitives que fomenten larelació entre companys tant d’una ma-teixa etapa com de diferents.

www.betania-patmos.org

El primer trimestre, els alumnes de 1r deBatxillerat que cursem l’assignatura d’e-conomia de l’empresa vam tenir la granoportunitat de involucrar-nos directa-ment en la meravellosa experiència decrear una empresa des del no-res.

Tot va començar un dia de classe qual-sevol quan la nostra professora, laGemma Albaladejo, ens va relatar quinseria el principal objectiu del trimestre:hauríem de desenvolupar un nou pro-jecte d’empresa en anglès. Amb l’ajutd’un especialista en emprenedoria,Paul Kidd-Hewitt, que ens va donaridees i suport durant tot el desenvolu-pament del treball, vam iniciar aquestrecorregut que finalitzà al desembreamb la presentació del nostre projecte.

En un principi, estàvem tots molt emo-cionats i intrigats a saber com duríema terme aquesta nova tasca. El primerdia ens van fer expressar les nostresinquietuds i ambicions de futur alscompanys, i això ens va unir com agrup. Seguidament, ens vam agruparsegons les nostres preferències i afini-tats per tal de crear els equips de lanostra futura empresa. El temps pas-

sava volant. Les classes eren molt di-nàmiques, per la qual cosa, senseadonar-nos, ja teníem les nostres sispròpies idees per començar a treba-llar: des d’una beguda energètica finsa una revista de moda, passant per unrestaurant, una firma de rellotges, unservei de recollida d’infants i unaagència de viatges.

Voltage, empresa dedicada a la pro-ducció de begudes energètiques quecomptava amb una forta campanyapublicitària, va desenvolupar tres en-vasos que contenien diferents extrac-tes i components. Swag va crear unmagazine sobre moda que encaixavaperfectament amb el seu públic objec-tiu, adolescents barcelonins. B-OnTime, restaurant localitzat a l’avingudaDiagonal de Barcelona, va crear unaaplicació que permetia demanar ambantelació l’àpat dels clients, reduintd’aquesta manera en gran mesura eltemps d’espera dels comensals.Intech, creadora de rellotges amb undispositiu mòbil integrat, va dissenyartres models que destacaven pel seudisseny i funcionalitat. Pick me up, ser-vei de recollida per a nens, va crear unsistema mitjançant el qual uns profes-sors nadius impartien classes lúdiquesen anglès als infants després d’haver-los anat a buscar a l’escola. Per últim,Your Trip, empresa dedicada a l’orga-nització de viatges, permetia als seusclients dissenyar el seu propi periple.

A mesura que les setmanes passaven,la nostra empresa s’anava definint:vam elaborar el posicionament, l’anàlisieconòmica i la de competència, el

Il·lusió, futur i emprenedoriaPaula Pallarés i Marc Vila, alumnes de 1r de Batxillerat

La vida a l’Escola

22

màrqueting... Arribà llavors la gran sor-presa. Quan ja estàvem finalitzant elnostre treball, la Gemma ens va expli-car que faríem una presentació de lanostra empresa a la Sala d’actes com

a cloenda del projecte. En aquestacte, però, no només estaríem pre-sents els participants, sinó que elsnostres familiars i amics també hi esta-rien convidats. Aquesta notícia ens vaimpactar de gran manera i va fer queens involucréssim encara més. Vamhaver de preparar un powerpoint ambl’objectiu d’impactar i reclamar l’aten-ció dels presents a la nostra exposició;

vam haver d’assajar i preparar-nos pertal de decidir la nostra col·locació al’escenari; vam haver d’aprendre aprojectar la veu... I, finalment, el grandia va arribar.

Ens situem dimecres 12 de desembre,dues hores abans de l’esperada pre-sentació. Allà estàvem entre nerviosos iemocionats vestits amb americanes,corbates, camises, faldilles i mocas-sins, tot desitjant sortir a l’escenari idemostrar el nostre gran esforç i treball.Va arribar l’hora acordada. Darrere de

l’escenari, mentre el director RicardPol feia una inspiradora presentació,veiem com la gran sala estava plena,des de la primera fins l’última fila, ambles cares dels nostres familiars, amics,companys i professors.

Mica en mica els sis equips vam anarpresentant el nostres projectes en an-glès davant, entre altres, d’algunsmembres de la Fundació EscolaEmprenedors, que escoltaven amb in-terès les nostres idees que, val a dir,ells mateixos van qualificar d’originals.L’acte arribà a la seva fi. Tots compar-tíem la sensació d’alleujament, peròtambé de tristesa, perquè aquestatasca amb què tant ens havíem involu-crat ja finalitzava. Amb molta emoció,vam pujar de nou tots a l’escenari, vamdonar les gràcies per l’atenció i el su-port rebuts durant el transcurs de l’ac-tivitat i vam saludar els nostres oients,moment en què ens vam fer la fotogra-fia de grup que serà un record d’unprojecte que mai no oblidarem.

Per acabar, només volem expressar lanostra gratitud per l’oportunitat queens ha brindat l’Escola. Ha estat unaimmensa satisfacció el poder desen-volupar un projecte com aquest. L’únicque podem afegir és el desig queaquesta activitat es repeteixi durant elspropers cursos.

23

24

Activitats

L‘esport, el joc, la interpretació, les ma-nualitats, la música i la dansa són elseixos entorn als quals giren moltes deles activitats d’estiu que, tant a lesnostres instal·lacions com en l’entornnatural del centre, l’Escola proposa atots els alumnes d’entre 2 i 17 anysque vulguin passar un temps de va-cances tot combinant la diversió ambl’educació.

Emocions

Les coses que recordem a la vidasón aquelles que van lligades a unaforta càrrega emocional. És per aixòque se’ns fa difícil recordar on hemdeixat el mòbil fa dos minuts i, encanvi, és molt senzill recordar un pri-mer petó fa molts anys. Així doncs, sivolem transmetre coneixements, ja si-guin lingüístics o de la matèria quesigui, cal connectar amb les emo-cions dels alumnes.

Dins de les activitats que ofereixl’Escola d’estiu, en trobem algunes onla càrrega emotiva és present en el diaa dia. A través d’un fil conductor, esprocura cridar l’atenció sobre aquellsfets que volem que recordin i que, pertant, aprenguin. La imaginació, lamàgia, els personatges fantàstics sóneines molt útils per fer evident l’únicaprova de l’aprenentatge, la memòria.

L’Escola d’estiu d’Infantil, les Colòniesde l’Escola, All Enjoy Summer, entre al-tres, són activitats que giren sempre alvoltant d’alguna història o fil conductor.

English

Els alumnes de l’Escola treballen lallengua anglesa extensament durant elcurs acadèmic, èmfasi que té continu-ïtat durant les activitats d’estiu, on unampli ventall d’elles la tenen com a llen-gua vehicular. Amb aquest tipus d’acti-

vitat pretenem crear espais en què elsalumnes puguin experimentar la llenguaanglesa en contextos diferents als del’aula tot posant en pràctica els conei-xements apresos durant l’any.

Esport

Una medicina que és gratuïta i que noes ven en farmàcies. Això és l’esport.La sensació de benestar que sentimdesprés de practicar-lo té la seva ex-plicació en una petita glàndula anome-nada hipòfisi. Quan fem esport, aques-

L’estiu a BetàniaPatmosMarc Raventós, coordinador de les activitats extraescolars i d’estiu

25

ta glàndula allibera endorfines al cos,fet que desencadena sensacions comara analgèsia, benestar i una disminu-ció important de l’ansietat.

És per tot això que l’esport té una am-plia representació en les activitatsd’estiu que oferta l’Escola. A més detreballar valors com el treball en equip,la superació, el respecte, la comunica-ció..., millorem l’estat anímic i l’autoes-tima dels alumnes.

Avorrir-se?

Ens avorrim quan l’entorn no canvia,quan les tasques es repeteixen, quanla monotonia s’apodera de l’ordre deldia. Tal com relata el físic JorgeWagenswerg: «La boca necessita sali-

va, els pulmons aire, el cor sang i elcervell... què necessita el cervell perfuncionar? El cervell necessita canvi. Iresulta que quan el temps flueix buit decanvis llavors la situació té nom: es diuavorriment». Cal doncs estimular ambvivències noves als més curiosos de lafamília, els infants.

L’estiu arriba a BetàniaPatmos ambidees fresques i innovadores, ambganes d’assolir un objectiu: que elsnens i nenes visquin experiències inèdi-tes, una injecció de motivació que banyil’ambient estiuenc a l’Escola.

Setembre

L’estiu acostuma a ser llarg per als mésjoves de la casa i curt per als adults.Davant d’aquesta paradoxa, aquest anyl’Escola ofereix quatre activitats que esperllongaran durant la primera setmanade setembre donant cobertura així a lesnecessitats familiars dels alumnesd’Educació Infantil i Primària.

Novetats

Aquest estiu hem ampliat el ventallamb tres activitats noves. Go Ride(summer Bike) proposa als alumnespracticar l’anglès mentre pedalensobre una bicicleta de muntanya.Seguint la ruta de l’antic carrilet, anirande Ripoll a Sant Feliu de Guíxols totfent un videobloc mentre gaudeixend’altres activitats culturals.

També oferim una activitat destinada altreball de les competències bàsiquesa través dels deures d’estiu. Treballd’estiu pretén combinar el treball aca-dèmic amb altres activitats engresca-dores, com ara l’esport o la piscina.

Donant continuïtat a l’activitat extraes-colar de dansa, neix el Campus de crea-ció i d’improvisació en dansa, una activi-tat en què es desenvolupa la imaginaciói la creativitat d’aquest art escènic.

Activitats

26

Si fem un exercici de memòria, podríemconsiderar l’atletisme una disciplina tanantiga com l’ésser humà. En efecte, lespròpies necessitats de subsistència, lafam i la guerra van obligar els nostresavantpassats a ser cada vegada mésdestres i més hàbils a l’hora de córrer,de saltar i de llançar objectes. La moti-vació per realitzar aquestes activitats fí-siques que sovint els resultaven fatigo-ses era clara: estava en joc la pròpiasubsistència de l’espècie humana.

Mil anys abans de Crist, però, els anticsgrecs van descobrir que era possiblegaudir del plaer de l’activitat física i deljoc per si mateix, raó per la qual van acor-dar la creació dels anomenats «jocs» onparticipaven els «atletes», una nova formacultural i de relacions que des de bonprincipi va fonamentar-se en la competi-ció (precisament l’origen de la paraula at-leta cal buscar-la en un ètim grec que espodria traduir com a “competidor”) i vadisposar d’un mateix reglament per a totsaquells que desitjaven participar-hi.Després d’una evolució de milers d’anys,els objectius dels éssers humans havienpassat de la mera subsistència a conver-tir la carrera, els salts i els llançaments enuna experiència lúdica i noble que teniacom a finalitat última comprovar d’unaforma justa i objectiva qui era l’individuque estava millor preparat, qui era, en de-finitiva, el millor competidor.

Fem un petit repàs de les diferentscompeticions que s’hi practicaven totdestacant aquelles que han arribat fins anosaltres. En els jocs olímpics antics secelebraven diferents proves com aral’estadi, que consistia a fer una volta(192 m) a la pista; els diaules, on elscompetidors havien de fer dos tombs al’estadi; els dòlics, una cursa de fonsd’entre 7 i 24 voltes; els hoplites, unacursa de 2 a 4 voltes a l’estadi, però,atenció, amb l’armadura i l’escut al da-munt; i, finalment, el salt de longitud i elllançament de disc.

A mida que el temps passà, van sorgirnous tipus de competicions esportives,com el pentatló antic, una disciplina at-

lètica que incloïa diverses modalitats:l’stadion (una prova combinada de 3 es-tadis), la lluita, el salt de llargada, el llan-çament de javelina i el llançament dedisc. Els pentatletes eren consideratsels esportistes més hàbils i desitjats. Amés, el seu entrenament sovint formavapart del servei militar de l’època, donatque cada una de les cinc proves quecomposaven el pentatló era considera-da d’utilitat per als soldats i, en conse-qüència, també per a la guerra.

Un nou tipus de pentatló sorgí molts se-gles després, concretament l’any 1906en els jocs olímpics moderns: el pentat-ló a l’aire lliure o pentatló atlètic.Clara commemoració del pentatló antic,fou una competició combinada de pro-ves atlètiques a l’aire lliure que havia deportar a terme un mateix atleta, home,durant dos dies diferents. Les modali-tats esportives que s’incloïen foren lacursa de velocitat prolongada (una voltaa l’estadi de 400 m), el salt de llargada(sense carrera), el llançament de disc, elllançament de javelina i la lluita grecoro-mana, proves que, després d’una ediciód’absència, en els jocs d’Estocolm de1912 van ser modernitzades per les se-güents: 200 m llisos, 1.500 m llisos, saltde llargada, llançament de javelina i llan-çament de disc. Actualment, però,aquest tipus de pentatló no s’hi practi-ca. En tot cas, l’única variant d’aquestaprova combinada que hi podem trobarés el pentatló en pista coberta que, irò-nicament, pertany exclusivament a la ca-tegoria femenina.

El pentatló modern és una competicióolímpica totalment diferent del pentatlóatlètic. Format per cinc disciplines (tir,esgrima, natació 200 m, equitació i cros3.000 m), fou inclòs per primera vegadaen el programa olímpic en els jocsd’Estocolm de 1912 pel fundador delrenovat moviment olímpic, el baró deCoubertin, qui el va adreçar exclusiva-ment a atletes masculins (les doneshauran d’esperar a l’edició de 2000 perparticipar en aquesta prova), tot inspi-rant-se en l’atleta ideal dels jocs de l’an-tiguitat. En efecte, el pentatló modern

vol simular l’experiència d’un soldat dela cavalleria del segle XIX, que ha de do-minar la tècnica de muntar a cavall,saber lluitar amb l’espasa i amb la pisto-la, saber nedar i, per últim, córrer perestar preparat per a qualsevol incidèn-cia que pugui presentar-se durant la ba-talla. Des de llavors, aquesta competicióes desenvolupa bàsicament en païsosamb forta tradició militar. Sense anarmés lluny, George Patton, famós gene-ral americà de la Segona GuerraMundial, hi va participar i va quedar enuna meritòria cinquena posició en elpentatló dels jocs d’Estocolm de l’any1912. Les potències mundials enaquesta modalitat han estat tradicional-ment Suècia, Alemanya, la UnióSoviètica, França, Itàlia i Gran Bretanya.En els darrers anys, però, Rússia i espe-cialment Hon gria han assumit un dominiabassegador en aquesta disciplina.

Inspirat en totes aquestes modalitats icompeticions, ara fa set anys va néixerel pentatló interclasses, un model decompetició original i genuí, propi del’Escola BetàniaPatmos, que se celebrael dia de la Festa de l’Escola, el primerdissabte de maig. Com ja hem fet notar,s’originà inspirat en els pentatlons clàs-sics, però, a diferència d’aquests, totsels alumnes, des de 3r EP fins a 2nd’ESO, no competeixen per assolir laglòria i l’èxit individual, sinó que tots elscompanys i companyes d’una mateixaclasse formen un únic equip que s’orga-nitza de forma autònoma per assolir lamàxima quantitat de punts en cada unade les cinc proves programades. Així,dividit cada grup en cinc equips (cadas-cun d’ells pensats per superar una deles proves), lluiten amb l’objectiu de su-perar la resta de classes del seu curs enles cinc disciplines incloses en el pen-tatló, que són:

• Futbol sala: cada classe ha de for-mar un equip mixt de 5, com a mínim,a 10, com a màxim, jugadors i jugado-res. D’una banda, els equips delsalumnes de 3r, 4t ,5è i 6è EP dispu-ten tres partits de 15 minuts amb lesaltres tres classes del seu curs. Els

Pentatló interclasses: un model de valors i d’autogestióJaume Feixas, cap del Departament d’Educació Física i Esports

27

alumnes de 1r i 2n d’ESO, per laseva banda, juguen únicament dospartits envers les altres dues classesdel seu curs. Aquest any els enfronta-ments tenen lloc en la pista de gespade l’entrada i en el pavelló de parquetentre les 9.00 i les 13.00 h.

• Bàsquet: cada classe ha de formar unequip mixt de 5, com a mínim, a 10,com a màxim, jugadors i jugadoresque disputen tres partits de 15 minutsamb les altres classes del seu curs alscamps de minibàsquet i de bàsquetde la pista blava; en el cas de l’ESO,es disputen únicament dos partits.

• Minitennis: cada classe ha de pre-sentar una o dues parelles, preferent-ment mixtes. A Primària es juguen trespartits de 10 minuts en un únic formatde tie-break i a l’ESO se’n juguen dos.

• Relleus d’atletisme/cros: cada clas-se ha de formar un equip mixt de 4 re-llevistes, que han de completar unavolta de 180 m al circuit de l’Escola ipassar el testimoni al seu company ocompanya.

• Relleus de natació: cada classe hade preparar un equip mixt de relleusamb quatre nedadors amb l’objectiude fer el màxim nombre de piscinesd’estil lliure en vuit minuts. A Primàriaestan permesos els relleus cada 25 m;a Secundària, cada 50 m.

El dos criteris bàsics per formar elsequips són: la integració de tots elscompanys i companyes que així ho de-sitgin en algun dels cinc equips i la dis-tribució més efectiva dels recursos hu-mans disponibles. Per tant, per poderguanyar la copa han de saber organit-zar-se, saber sacrificar-se, saber esfor-çar-se, saber liderar amb generositat isaber triar la millor distribució per acada una de les cinc modalitats. I ésque, més enllà de l’aparent finalitat lúdi-ca i festiva, rere aquesta activitat espor-tiva s’amaga una finalitat formativa: espretén (i els anys ens han demostratque s’aconsegueix) que siguin els pro-pis alumnes els que s’organitzin deforma autònoma i responsable, que si-guin ells qui estudiïn i planifiquin la dis-tribució estratègica més efectiva delscompanys de la classe tenint en comptetant les seves habilitats i experiènciesesportives prèvies com les dels possi-bles adversaris. D’aquesta manera, elpentatló interclasses de BetàniaPatmos

representa, per un costat, una magnificaoportunitat d’autogestió i d’aprenentat-ge per als nostres alumnes i, per l’altre,la promoció d’un esperit col·lectiu i decooperació que és el que li dóna real-ment sentit a aquesta activitat multidis-ciplinar, integradora i festiva.

El pentatló interclasses de Betània -Patmos també ha sofert la seva pròpiaevolució i esperem que ho continui fentcada any amb l’objectiu de fer-lo cadavegada més participatiu i més engres-cador per als nostres alumnes. Entre elscursos 2005-2006 i 2011 -2012 va seruna competició formada per quatre pro-ves; de fet, i per ser justos, aquells anysla competició s’anomenava tetratló i lesquatre proves eren: atletisme/cros, re-lleus de natació, futbol sala i bàsquet(amb equips mixtos ambdós últims). Apartir del curs 2012-2013 i amb l’ob-jectiu que puguem parlar d’una autènti-ca prova de pentatló per equips, s’hadecidit incorporar una nova modalitat deraqueta, el minitennis, en format de do-bles i preferentment amb equips mixtos.

Per acabar, aprofitarem per fer una petitareflexió. És curiós observar com, en es-pais de pràctica esportiva similars on laintervenció directa dels adults es redueixconsiderablement, els alumnes, a partir jadels vuit o nou anys, augmenten expo-nencialment el seu grau de responsabili-tat i d’implicació, cosa que els ajuda acréixer com a persones i éssers socialsautònoms. Aquest és un dels motius pelsquals els entrenadors dels equips de lanostra Escola que participen en competi-cions escolars, a diferència de molts al-tres centres, generalment marquen idonen les directrius del joc als seus juga-dors abans de començar els partits, du-rant els temps morts o, de forma especial,en el moment de la reflexió final i de cara atenir-ho en compte en propers partits. Encomptades ocasions es dóna una ins-trucció cridant mentre el jugador es trobaimmers en ple joc, perquè és precisa-

ment en aquest moment on l’alumne hade prendre de forma autònoma les sevespròpies decisions, tot i que puguin resul-tar equivocades. L’alumne no ha de tenirpor de l’error; tots som conscients que ésprecisament dels propis errors d’on méshem aprés al llarg de la vida. Serà en elmoment del feedback, de la reflexió alfinal del partit o en el següent entrena-ment que l’entrenador ajudarà a corregiraquelles decisions i aquells conceptesbàsics que han estat executats errònia-ment durant el transcurs de la competi-ció, això sí, sempre en un ambient cons-tructiu, de calma i sense nervis.

Força espectadors hem observat enmés d’una ocasió com alguns pares ientrenadors, segurament motivats perun excés de zel o per simple desconei-xement, acaben anant més enllà del queseria estrictament necessari a l’horad’intervenir o d’interactuar en les dife-rents fases de l’activitat esportiva en quèparticipa el seu fill. Hauríem de ser ple-nament conscients que la falta d’unespai per a l’error junt amb un excés d’e-xigència acaba generant frustració enels nens, que el que volen, essencial-ment, en primer lloc, és jugar i divertir-sei, en segon, posar a prova, envers altrescompanys, les capacitats físiques i elsaprenentatges tècnics que a vegadestantes hores d’entrenament els hi hacostat adquirir. Aquesta estratègia d’ob-servació en la distància, de confiança enl’entrenador i de no recriminació serà laque més ajudarà els nostres fills i fillesen el seus processos d’aprenentatge ide formació. D’aquesta manera i no d’al-tra entre tots aconseguirem convertirl’esport escolar en una autèntica escolade líders, de bons ciutadans i de bonespersones, que, segurament, al cap i a lafi, és el que devien pretendre els anticsgrecs quan varen tenir la genialitat d’in-ventar una cosa en principi tan poc útil iamb el temps tan transcendent coms’han demostrat els Jocs Olímpics.