1

Gabinet d’Estudis Econòmics Agost 2012 www.cambrabcn.org

AGOST 2012

Durant el mes de juny la Cambra ha realitzat una enquesta a 3.200 establiments

empresarials per conèixer els problemes d’accés al finançament amb els següents

resultats. En els darrers tres anys, els empresaris del sector constructor afectats per

aquests problemes han augmentat notablement, del 47% al 66%; i els de la indústria,

del 34% al 48%.

El principal problema assenyalat pels empresaris catalans és la manca de liquiditat per

estancament de l’activitat o per manca de pagament dels clients, seguit per l’elevat cost

del finançament, ja sigui perquè el tipus d’interès és alt o per l’enduriment de les

condicions creditícies.

Val a dir que el percentatge d’empresaris que sol·licita finançament a una entitat de

crèdit i l’aconsegueix és elevat, del 87%, però d’aquest, només el 23% l’ha aconseguit

sense problemes. El 58% l’ha aconseguit amb condicions més exigents (a un tipus

d’interès més alt, amb més avals, ...) i al 6% restant, li han concedit, però les condicions

eren tant exigents que no les ha acceptat.

Darrerament, el Govern espanyol ha aprovat un reial decret llei que regula la

reestructuració del sector financer. Confiem que aquesta serà la definitiva per sanejar-lo,

recuperar la confiança dels mercats, que es redueixi la prima de risc del deute públic

espanyol, i s’abarateixi el cost i els requeriments per a les empreses per obtenir

finançament aliè.

Tanmateix, a hores d’ara encara no s’ha avançat en la unió bancària europea, les

propostes de la comissió parlamentària no es coneixeran fins a finals de setembre, i és a

mitjans d’octubre quan es presentarà un informe amb un full de ruta i un calendari

específic per dur a terme aquest nou projecte europeu. Així mateix, restem a l’espera de

saber que farà el BCE respecte a la possibilitat de comprar de deute públic per combatre

els alts tipus d’interès que paguen Espanya i Itàlia. Tampoc està clar encara si el Govern

espanyol demanarà el rescat a Europa. El procés de pressa de decisions en el si de la

Unió Europea continua sent massa lent i això, juntament amb les notícies contradictòries

que arriben als mitjans de comunicació, no dóna senyals de confiança als agents

econòmics ni afavoreix la recuperació econòmica. Confiem que la reunió del BCE aquesta

setmana i la de l’Eurogrup la setmana vinent aportaran claredat i concreció.

Miquel Valls i Maseda

2

Gabinet d’Estudis Econòmics Agost 2012 www.cambrabcn.org

ENTORN ECONÒMIC

El creixement intertrimestral del PIB dels Estats Units s’alenteix una mica el 2T

La segona estimació situa el creixement intertrimestral en el 0,4% el segon trimestre, una dècima menys que el trimestre anterior. Aquest alentiment té l’origen en la demanda interna.

Tots els seus components creixen a un ritme inferior al del trimestre precedent, especialment la inversió residencial. Per contra, el creixement de les exportacions s’accelera el 2T.

El ritme de creixement de l’economia del Brasil millora el segon trimestre El seu PIB ha crescut el 0,4% intertrimestral el 2T, tres dècimes més que el 1T, tot i que, en

termes interanuals, es desaccelera fins al 0,5% ja que aquest té en compte el creixement dels

darrers quatre trimestres. El creixement intertrimestral se sustenta en el consum públic i privat.

L’indicador de clima mundial de l’IFO retrocedeix, després de dos trimestres a l’alça

Aquest retrocés obeeix a l’empitjorament de la situació però també de les expectatives per als propers sis mesos. L’indicador per a Europa de l’Oest i per a Nordamerica cau, sobretot, pel

deteriorament de les expectatives; mentre que a l’Àsia obeeix més a l’empitjorament de la

situació,mentre que les expectatives es mantenen positives, tot i que es revisen a la baixa.

El PIB d’Espanya cau el 0,4% intertrimestral el 2T, una dècima més que el 1T

I situa l’interanual en el -1,3%. L’empitjorament de l’activitat, en termes intertrimestrals, prové

de la demanda interna, i més concretament, del consum de les llars i de la inversió en construcció, que intensifiquen la caiguda, i del descens de la inversió en actius fixos immaterials.

En sentit contrari, destaca la millora de les exportacions de béns i serveis.

La prima de risc del deute públic espanyol repunta els darrers dies d’agost

La tendència general de la prima de risc del deute sobirà espanyol ha estat descendent els primers vint dies del mes però després ha repuntat, fins a situar-se en 547 punts bàsics el dia 31. La resolució del rescat financer a Espanya i la implementació de la tercera reforma del sector

financer per part del Govern espanyol seran claus per a l’evolució de la prima de risc el setembre.

El preu del petroli continua pujant a l’agost, per segon mes consecutiu

El preu del barril de petroli se situa en 112,4 $ el mes d’agost, el que suposa un alça del 10%

respecte al mes anterior, la més elevada de l’any, després d’un segon trimestre de reduccions continuades. En euros, el preu del petroli s’eleva una mica menys, el 9%, fins als 90,6 € afavorit per l’apreciació de la moneda europea, que se situa en 1,24$, de mitjana, a l’agost. Els principals índexs borsaris tanquen en positiu el mes d’agost

Després del sotrac del juliol, l’IBEX-35 repunta i se situa en 7.420 punts l’agost, un 10% per sobre del mes anterior, una alça més important que la dels principals índexs borsaris a Europa,

Estats Units i el Japó (l’Eurostoxx puja el 5% i l’Standard&Poors i el Nikkei el 2%, cadascun).

Creixement econòmic mundial i indicador IFO del clima al món Taxes de creixement interanual (eix dret) i índex 2005=100 (eix esquerre)

4,5

5,2 5,4

2,8

-0,6

5,3

3,9

3,5 (P)

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

-40

-20

0

20

40

60

80

100

120

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

PIB (eix dret)

Clima IFO (eix

esquerre)

(P) PrevisióFont: IMF Outlook (juliol 2012) i IFO World Economic Survey

3

Gabinet d’Estudis Econòmics Agost 2012 www.cambrabcn.org

ECONOMIA CATALANA

La Generalitat avança una caiguda intertrimestral del PIB del 0,3% el 2T

Aquesta caiguda és superior a la del trimestre anterior (-0,1%), i situa la interanual en el -1,1% el segon trimestre. En termes interanuals, s’accentua la caiguda de l’activitat (valor afegit brut) a la indústria i a la construcció; mentre que l’activitat als serveis entra en terreny negatiu el 2T. El descens de la producció industrial s’accentua el segon trimestre L’empitjorament en l’evolució de la producció industrial per components és generalitzat. D’una banda, s’alenteix el creixement de la producció d’energia. I de l’altra, recau la producció de béns

de consum i s’intensifica la caiguda de la producció de béns intermedis i de béns d’equipament. Aquesta última és la que més cau: -9,5% interanual el 2T. Alentiment del creixement de les exportacions i caiguda més forta de les importacions El segon trimestre, la feblesa econòmica a Europa fa que les exportacions catalanes de béns perdin impuls i creixin el 6% interanual el segon trimestre, enfront del 8,8% del precedent.

Mentre les exportacions a la zona euro creixen feblement, les dirigides a la resta del món,

excloent la UE no monetària i Nordamerica, creixen a taxes de dos dígits. Alhora, la contracció de la demanda interna fa que el descens de les importacions catalanes s’acceleri fins al -4,7% el 2T. La caiguda de l’activitat als serveis s’accelera, sobretot al comerç i als serveis auxiliars L’indicador que elabora Idescat situa la caiguda de l’activitat als serveis gairebé en el 7% interanual el segon trimestre, més del doble que la del primer. El deteriorament de l’activitat és

pràcticament generalitzat per branques, sent els més intensos el del comerç i el de les activitats administratives i auxiliars. L’única activitat que creix és la del transport i l’emmagatzematge.

L’activitat hotelera pràcticament s’estanca el juliol La temporada d’estiu comença fluixa: el nombre de pernoctacions creix un feble 0,4% interanual

el juliol. El turisme estranger evita que la caiguda sigui més forta ja que augmenta quasi el 6%, en nombre de pernoctacions, mentre que les de turistes domèstics cauen pràcticament el 15%. Tot i això, el grau d’ocupació és del 74,6% el juliol, dues dècimes més alt que el juliol del 2011. La contracció de les vendes al detall també s’intensifica el juliol Aquestes retrocedeixen el 6,3% interanual el juliol enfront del -6 % del segon trimestre. El descens de les vendes en grans superfícies també s’intensifica, fins al -9% el 2T.

La inflació espanyola s’eleva notablement, fins al 2,7% l’agost, segons l’avenç de l’INE Això suposaria un alça de cinc dècimes de cop respecte al mes anterior, i situaria la inflació espanyola en el nivell més alt des de novembre del 2011. Aquesta alça obeeix, principalment, a

l’increment dels preus dels carburants.

Indicador d’activitat als serveis

Taxes de variació interanual, en %

-2,7

-4,3

5,1

-0,1 -0,3

-3,7

-0,9

-6,9

-9,6

2,7

-0,2

-4,9

-2,8

-7,2

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

Total Comerç Transp. i emmagatz.

Hostaleria Inform. i comunic.

Activ. prof., cientif. I tècniques

Activ. adm.i serveis aux.

1T.12

2T.12

Font: Idescat

4

Gabinet d’Estudis Econòmics Agost 2012 www.cambrabcn.org

NOVETATS DE POLÍTICA ECONÒMICA El Consell de Ministres aprova un Reial Decret Llei de reestructuració i resolució d’entitats de crèdits

Amb les mesures d’aquest Reial Decret Llei, el Govern dóna compliment als compromisos de naturalesa jurídica contemplats en el programa d’assistència financera a Espanya per a la recapitalització del sector bancari, acordat per l’Eurogrup el passat 20 de juliol. Les mesures que inclou són les següents:

Un nou marc reforçat de gestió de situacions de crisi d’entitats de crèdit, que estableix

tres tipus:

La intervenció primerenca (dificultats lleus) està prevista per a entitats que poden ser viables pels seus propis mitjans, però que poden requerir un ajut excepcional i transitori a través d’instruments convertibles en accions, a tornar en un termini de dos

anys.

La reestructuració està prevista per a les entitats que presenten debilitats transitòries i que poden ser superades mitjançant la injecció de fons públics.

En els casos de resolució ordenada (per a entitats inviables) es procedirà a la venda del negoci, la transmissió dels actius o passius a un "banc pont" o la transmissió d’actius o passius a una entitat de gestió d’actius. El FROB tindrà que procedir a la venda de les accions ordinàries o participacions en el capital social de les entitats en el termini màxim de cinc anys..

Una nova regulació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) que delimita les seves competències i reforça significativament les eines d’intervenció en totes les fases de gestió de crisi. De manera que el FROB es configura, juntament amb el Banc d’Espanya com la institució pública encarregada de la reestructuració i

resolució d’entitats de crèdit.

Un sistema de repartiment entre el sector públic i privat del cost dels processos de reestructuració derivat de la intervenció en les entitats. Aquesta norma estableix el

mecanisme per el qual els titulars d’instruments híbrids de capital (participacions preferents i deute subordinat) poden veure’s obligats a assumir part de les pèrdues

d’una entitat en crisi.

El reforçament de la protecció als inversors minoristes, que consisteix en introduir una sèrie de restriccions per a la comercialització d’aquells productes.

Un marc legal per a la constitució d’una Societat de Gestió d’Actius (SGA). Aquest

instrument permetrà treure del balanç determinats actius problemàtics de les entitats que rebin suport públic per facilitar el seu sanejament.

Reforçament dels requeriments de capital que han de tenir les entitats, tant en la definició com en el nivell, que serà del 9% a partir de l’1 de gener del 2013.

Nous límits a la remuneració de directius d’entitats amb ajudes. El límit màxim a la retribució fixa passa dels 600.000€ als 500.000€.

I el traspàs de competències al Banc d’Espanya, que serà competent en a l’autorització

d’entitats i en la imposició de sancions de caràcter molt greu.

El Govern de la Generalitat acorda acollir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic anunciat per l’Executiu espanyol El Govern català sol·licitarà 5.023 milions, que segons aquest inclou el que hi ha en el pressupost amb el dèficit autoritzat i les previsions per al refinançament de venciments

pendents fins a finals d’any.