1

Gabinet d’Estudis Econòmics Gener 2013 www.cambrabcn.org

GENER 2013

El començament d’aquest nou any 2013 ens ha portat un canvi de signe en alguns

indicadors de caràcter monetari i financer, que projecten una certa millora de les

expectatives econòmiques. En el cas de l’economia espanyola, tant l’evolució alcista de la

renda variable com el descens de la prima de risc i, sobretot, la renovada capacitat de les

principals empreses del país i del Tresor Públic per emetre deute a tipus més assumibles,

apunten clarament en aquesta direcció. No obstant, i en marcat contrast amb els

incipients senyals positius procedents dels mercats financers, tant els indicadors

d’activitat com les previsions de consens dels analistes continuen descomptant evolucions

negatives per a la producció i l’ocupació al llarg del 2013. Concretament, les previsions

de la Cambra assenyalen que el PIB català podria caure l’1,5% el 2013, el mateix

descens que ha estimat recentment l’FMI per a Espanya.

A Europa, en canvi, els indicadors més avançats del cicle s’estan començant a recuperar

lentament i assenyalen que la sortida de la recessió a Europa està pròxima.

Concretament, els índexs de confiança de gestors de compres, que són els més seguits

per captar els canvis de cicle, mostren una millora al gener per tercer mes consecutiu.

Així mateix, l’FMI, en el seu darrer informe de perspectives, diu que els greus riscos de

crisi a la zona euro ja han passat. Però aquests bones notícies no ens han de portar a

l’eufòria perquè encara persisteixen riscos a curt termini, com els elevats dèficits públics

als països perifèrics o els dubtes sobre el procés d’integració bancària i fiscal a la UE.

Tanmateix, l’economia espanyola, a l’igual que la resta d’economies perifèriques

rescatades, hem assolit un notable progrés en l’ajustament dels principals desequilibris

macroeconòmics durant els últims quatre anys, fet que ens ha permès començar a reduir

la nostra dependència financera de l’exterior. Tot i així, aquest grau de dependència és

encara elevat i una reducció més ràpida i profunda requerirà esforços addicionals

d’ajustament. A dins de casa nostra, el que hem d’aconseguir és estimular la propensió a

invertir del sector empresarial privat, una decisió que dependrà tant de l’accés al crèdit

en condicions assumibles com de la confiança en el futur. Uns tipus d’interès a llarg

termini moderats i un pes del deute públic en el PIB descendent són condicions

necessàries per restaurar i consolidar aquesta confiança. Però cal fixar estratègies de

consolidació fiscal realistes i creïbles a mitjà termini, i sobretot aquestes han d’anar

acompanyades de reformes estructurals per reforçar la competitivitat.

Miquel Valls i Maseda

2

Gabinet d’Estudis Econòmics Gener 2013 www.cambrabcn.org

ENTORN ECONÒMIC

L’FMI preveu un repunt gradual del creixement mundial el 2013

Es preveu que el PIB mundial creixerà el 3,5% el 2013, tres dècimes més que el 2012. A aquest repunt gradual hi contribuiran les mesures que s’estan prenent als Estats Units i a la zona euro per

evitar els riscos d’agreujament de la crisi, així com a les mesures d’impuls per reactivar el creixement que s’estan prenent al Japó i a algunes economies emergents. L’FMI també assenyala que si les condicions financeres continuen millorant, el creixement podria ser més robust del previst. La feblesa econòmica a la zona euro s’atenua, segons l’índex PMI

L’índex dels gestors de compres (PMI) s’eleva el gener, per tercer mes consecutiu, i assoleix el

màxim dels darrers 11 mesos, tot i que continua en zona de recessió (per sota dels 50 punts). Això significa que la caiguda de l’activitat econòmica a la zona euro s’atenua. Tanmateix, hi ha

diferències notables entre països: mentre que l’activitat a Alemanya mostra signes d’acceleració,

a França en mostra de desacceleració marcada.

El PIB de la Xina recupera la tendència ascendent en agafar impuls el 4T del 2012

Després de pràcticament dos anys de desacceleració del creixement, el PIB de la Xina ha crescut

el 7,9% interanual el darrer trimestre del 2012, cinc dècimes més que l’anterior. Una de les raons

que expliquen aquesta acceleració és el repunt de l’exportació, que augmenta el 9,4% interanual

i nominal, gairebé 5 punts més que el trimestre precedent.

Cauen les primes de risc del deute sobirà dels PIIGS

La caiguda més forta és la de les primes del deute sobirà a Grècia i a Portugal, però també són els dos països dels PIIGS on aquesta és més alta. A Espanya, la prima de risc del deute públic ha

baixat dels 391 punts bàsics amb què va tancar el desembre, fins als 345 punts bàsics el gener.

La caiguda de les primes de risc obeeix, sobretot, a la millora dels indicadors macroeconòmics en l’àmbit internacional i a l’inici de la devolució dels préstecs de les entitats financeres al BCE.

Els principals índexs borsaris es revaloritzen Els mateixos factors que han rebaixat les primes de risc han impulsat els principals índexs

borsaris. L’IBEX-35 acumula sis mesos consecutius de pujades, i al gener s’ha revaloritzat un

2,5%, similar al guany de l’Euro-STOXX (2,4%), però inferior al del Dow Jones (5,8%) i el Nikkei (7,2%).

El preu del petroli repunta el gener, després de tres mesos de descensos Els conflictes a Mali i Nigèria han elevat el preu del petroli fins als 112 dòlars, de mitjana, el

gener (el 2,5% més que el desembre).

Canvi de tendència de l’euro, que s’aprecia versus el dòlar

Després de 15 mesos consecutius de pèrdua de valor, la moneda europea puja fins als 1,32$ de mitjana el gener, gràcies a la millora dels indicadors financers a la zona euro.

7,47,9

4,5

9,4

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

0

2

4

6

8

10

12

14

I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II III IV

PIB real Exportacions nominals

Font: Elaboració pròpia a partir de Macrobond

PIB i exportacions de la Xina Taxes de variació interanual, en %

3

Gabinet d’Estudis Econòmics Gener 2013 www.cambrabcn.org

ECONOMIA CATALANA Els indicadors a la indústria milloren lleugerament els darrers mesos del 2012

El descens de la producció industrial es modera els mesos d’octubre i novembre. Paral·lelament, s’observa una millora notable del grau d’utilització de la capacitat productiva (UCP), que se situa en el 70% el 4T, el més alt en el darrer any i mig. A aquesta millora hi ha contribuït sobretot el repunt de les exportacions.

El creixement de les exportacions de béns repunta els mesos d’octubre i novembre gràcies a les dirigides fora de la UE Això situa el creixement acumulat fins al novembre en el 4,5%. Els països que més contribueixen al creixement de l’exportació són Alemanya, Suïssa, Algèria, Xina, Brasil, Regne Unit i Rússia. Mentre que els sectors que més han contribuït al creixement són l’alimentació, l’automòbil i els productes químics.

Les pernoctacions de turistes en rècords històrics el 2012

Les pernoctacions s’han elevat fins a 48,3 milions el 2012, un 0,6% més que l’any anterior. Però el 4T ha estat fluix sobretot per la caiguda del turisme domèstic (7,7%), si bé el creixement de l’estranger també s’ha moderat. El 2012, han crescut sobretot les pernoctacions de turistes

procedents de Rússia, Regne Unit, Irlanda i països nòrdics. Destaca l’augment dels turistes russos que ha elevat el seu pes fins al 15% del total, convertint-se així en el col·lectiu estranger més important. La caiguda de l’ocupació continua sense fre el 2012 La població ocupada a Catalunya ha estat de 2.811,4 milers de persones al quart trimestre del 2012, xifra que suposa una acceleració del descens interanual fins al 6,5%. Tots els sectors

registren caigudes respecte a l'any anterior: l’ocupació als serveis, que concentra el major

nombre de treballadors, baixa un 4,2%; i a la construcció es registra el descens més important, del 23,4%. La taxa d’atur assoleix el 23,9% el quart trimestre de 2012, enfront d’un 26% a Espanya El nombre d’aturats ha arribat a 885 mil persones el quart trimestre, quantitat que mostra un

increment del 14,1% respecte a l’any anterior. La taxa d’atur masculina és superior a la femenina (24,59% enfront 23,22%). Per grups d'edat, la taxa d'atur més elevada ha estat la de 16 a 24 anys (52,14%).

-17,5

12,813,9

-2,9

-21,4

26,1

16,8

13,7

-30

-20

-10

0

10

20

30

2009 2010 2011 2012

UEM Resta del món

Font: Direcció General de Duanes

Exportació de béns, en valor. Gener-novembre Taxes de variació interanual acumulada, en %

4

Gabinet d’Estudis Econòmics Gener 2013 www.cambrabcn.org

NOVETATS DE POLÍTICA ECONÒMICA El Govern espanyol aprova l’informe sobre l’Avantprojecte de llei de garantia de la unitat de mercat

Aquesta llei, encara pendent d’aprovació, està inspirada en el principi de llicència única i legislació d’origen, que ja funciona en el Mercat Únic Europeu. La llei pretén que qualsevol producte o servei produït a l’empar d’una normativa autonòmica pugui ser comercialitzat a tot el territori nacional sense necessitat de tràmit addicional.

Es regulen mecanismes de cooperació entre administracions públiques per a l’elaboració

de projectes normatius amb objecte de preservar la coherència dels mateixos a les diferents comunitats autònomes.

Les memòries d’impacte normatiu de les lleis noves de totes les administracions tindran

en consideració el seu impacte en la unitat de mercat.

S’estableix un procediment d’intercanvi d’informació especial i abreujat entre

administracions i entre autoritats d’origen i destí per a l’exercici de les funcions de supervisió.

Així mateix, s’estableix la integració d’una base de dades comú dels diferents registres sectorials d’administracions públiques.

A més, es crea el Consell per a la Unitat de Mercat, un òrgan de cooperació administrativa per vetllar pel compliment de la llei.

El Govern català ha aprovat el decret que regularà l’acreditació de la venda de proximitat dels productes agroalimentaris Aquest decret pretén potenciar la venda directa i de circuit curt, ajudar a maximitzar els esforços

de foment i promoció dels productes de temporada, i millorar la sensibilitat envers l’entorn

natural. Al mateix temps, és una normativa que persegueix la dinamització de l’economia productiva i el desenvolupament rural, i també la defensa dels petits productors i el consum local. El logotip amb què s’identificaran els productes i els productors agraris que venen directament consisteix en una fletxa que envolta una tipografia amb la inscripció Venda de Proximitat i el subtítol circuit curt o directa segons la imatge que s’hagi d’utilitzar per a cada cas. Aquells qui

compleixin els requisits, un cop adherits al sistema de venda de proximitat, podran descarregar-se el logotip identificador del lloc web de la Generalitat.