1

Gabinet d’Estudis Econòmics Setembre 2012 www.cambrabcn.org

SETEMBRE 2012

Aquests últims dies l’agenda econòmica i política ha estat molt intensa. En l’àmbit

econòmic, la setmana passada es van presentar les grans línies del Projecte de

Pressupostos de l’Estat per al 2013. El moment econòmic és molt complex i els mercats

financers tenen a Espanya en l’ull de mira, per això aquests comptes públics i les

reformes que els acompanyaran durant els propers mesos seran decisives per recuperar

la confiança en la nostra economia.

El Govern ha elaborat els Pressupostos en base a una previsió de caiguda del PIB

espanyol del -0,5% el 2013, que és bastant més optimista del que preveuen la majoria

dels analistes. Naturalment, el compliment de l’objectiu d’ingressos que figura en el

pressupost, i que és un 4% superior al de 2012, dependrà en gran part de que es

compleixi aquest escenari macroeconòmic, perquè en cas contrari s’hauran de prendre

mesures addicionals. El Govern ha dit que espera que el pla de reformes estructurals que

durà a terme durant els propers sis mesos, i que respon a la demanda que s’havia fet des

de la Cambra el mes de juliol, contribuirà a la recuperació econòmica, a rebaixar la prima

de risc i, per aquesta via, a contenir la despesa en interessos. Cal assenyalar que l’any

vinent es pagaran 10.000 milions més en interessos, una quantitat que supera

l’ajustament en la despesa (7.000 milions).

El Pressupost també conté una sèrie de mesures tributàries amb les quals preveu

augmentar la recaptació en 4.375 milions d’euros. Pràcticament la meitat d’aquets

ingressos extra s’obtindran amb la reducció de la deducció per amortitzacions que s’ha

aprovat per a les grans empreses, i que estarà en vigor el 2013 i 2014. En canvi, una

mesura que sembla encertada és l’actualització voluntària dels balanços de les empreses,

que no s’havia fet des de l’any 1996, i que permetrà d’adaptar els valors comptables a

l’evolució de la inflació així com potenciar el finançament intern de les empreses.

La principal crítica que fem als Pressupostos és que trobem a faltar mesures que impulsin

la creació d’ocupació, sobretot tenint en compte que la taxa d’atur ja arriba al 24%. S’ha

incomplert l’anunci de rebaixar un punt les cotitzacions socials el 2013, una mesura que

tenia per objectiu estimular la creació d’ocupació gràcies a l’abaratiment del seu cost

(estimat en 1.100 milions d’euros). Juntament amb l’anul·lació de la rebaixa de les

cotitzacions, s’han apujat les bases de cotització dels salaris més alts, i també s’han

suprimit les subvencions a les cotitzacions socials dels treballadors contractats. Aquesta

última mesura té un cost estimat de gairebé 1.500 milions d’euros en despesa social per

a les empreses i perjudica sobretot els treballadors majors de 60 anys i a les dones que

es reincorporen després de la maternitat.

Miquel Valls i Maseda

2

Gabinet d’Estudis Econòmics Setembre 2012 www.cambrabcn.org

ENTORN ECONÒMIC

L’OCDE rebaixa les previsions de creixement de les principals economies mundials el 2012

L’afebliment econòmic mundial per la intensificació de la crisi a la zona euro fa que l’OCDE rebaixi les previsions de creixement del PIB per a les principals economies mundials el 2012, excepte per

al Japó. Destaca la millor situació de l’economia nordamericana, per a la que preveu un creixement del 2,3%, mentre que per a la UEM preveu una caiguda del 0,2% i per al RU del 0,7%. Per a Alemanya i França, però, preveu un creixement del 0,8% i 0,1%, respectivament.

Noves mesures de política monetària no convencional als EUA i al Japó La Fed anuncia la compra de 40.000 milions de dòlars mensuals en titulitzacions hipotecàries fins

que l’evolució de l’ocupació millori i mentre la inflació es mantingui en nivells raonables; i

prorroga l’operació TWIST (d’intercanvi de deute a curt per deute a llarg termini) fins a finals d’any. Mentre que el Banc Central del Japó amplia el programa de compra d’actius.

La prima de risc del deute públic espanyol recula el setembre respecte a l’agost

Els primers dies de setembre han estat claus per l’evolució de la prima de risc del deute sobirà

espanyol, que ha caigut fortament, de 547 punts bàsics el 31 d’agost, fins als 412 punts el 7 de

setembre, on s’ha mantingut força estable fins als darrers dies del mes, en què ha repuntat, si bé tanca el setembre per sota del nivell d’agost. El descens a principis de mes s’explica per l’anunci del BCE, en què s’estableix un nou programa de compra de deute públic il·limitat al mercat secundari en operacions amb termini d’entre 1 i 3 anys; mentre que el repunt dels darrers dies obeeix a la incertesa a l’entorn de les ajudes a les entitats financeres.

Es manté la tendència alcista del preu del petroli, per tercer mes consecutiu

Malgrat l’alentiment de l’activitat mundial, el preu del petroli puja, per tercer mes consecutiu, i se

situa en 113,4$, de mitjana, el setembre. Un alça que probablement s’explica per la inestabilitat geopolítica i els problemes d’oferta que se’n puguin derivar. En euros, però, el preu del petroli cau fins als 88,2€, de mitjana, degut a l’apreciació de la moneda europea respecte al dòlar. L’euro es continua recuperant vers el dòlar, i se situa en 1,29$/€ el setembre

La debilitat econòmica, la crisi del deute sobirà i la incertesa a la UEM han fet que l’euro perdi valor durant bona part de l’any. A partir de l’agost, però, la moneda europea ha començat a recuperar-se lleugerament, i al setembre aquesta tendència agafa més força, gràcies al recolzament del BCE a l’estabilitat de l’euro arrel de les mesures esmentades anteriorment. L’IBEX-35 es continua recuperant per segon mes consecutiu, però continua baix Els principals índexs borsaris (IBEX-35, EuroSTOXX, Standard&Poors i Nikkei) evolucionen a l’alça

el setembre, sent l’augment més important el de l’IBEX (de gairebé el 4% mensual), que

recupera valor, per segon mes consecutiu, tot i que continua en un nivell baix. També aquesta recuperació de les borses s’explica, principalment, per les mesures de política monetària no

convencional del BCE esmentades anteriorment, que han fet millorar la confiança dels inversors.

Prima de risc del deute sobirà espanyol Punts bàsics

547

452

300

350

400

450

500

550

600

Font: Macrobond

6/9/2012Noves mesures

del BCE

3

Gabinet d’Estudis Econòmics Setembre 2012 www.cambrabcn.org

ECONOMIA CATALANA

S’intensifica la caiguda de la producció industrial el juliol

La producció industrial, corregida d’efectes de calendari, retrocedeix el 6,4% interanual el juliol, un punt percentual més que al juny. Aquesta evolució s’explica per la caiguda més intensa de la producció de béns de consum i béns d’equipament. Cal destacar el fort descens d’aquesta última, del 8,5% acumulat en els set primers mesos del 2012, després de dos anys de recuperació. Alentiment del creixement de les exportacions de béns El mes del juliol, les exportacions de béns creixen el 3% interanual, és a dir, continua la

tendència de desacceleració que es va iniciar el març passat, de manera que acumulen un creixement positiu, del 6,7% interanual, els set primers mesos del 2012, però inferior al del mateix període del 2011 (16,4%). Tot i això, el creixement de les exportacions, juntament amb el descens de les importacions, fa que el dèficit comercial de béns continuï caient i se situï en el nivell més baix dels darrers 13 anys.

Es modera el descens de l’activitat als serveis, per segon mes consecutiu Aquesta moderació de la caiguda de l’activitat als serveis prové de les branques del comerç, la informació i les comunicacions i les activitats professionals, científiques i tècniques, que registren un descens de l’activitat menor que el mes anterior; així com a l’acceleració del creixement de l’activitat del transport i l’emmagatzematge, que és l’única que creix en el què portem del 2012.

Creixement moderat de les pernoctacions a hotels el mes d’agost La xifra de pernoctacions en establiments hotelers a l’agost augmenta un feble 0,6% interanual l’agost. Tanmateix, en termes acumulats, el nombre de pernoctacions se situa en 35 milions els vuit primers mesos d’aquest any, un rècord històric. Alhora que el grau d’ocupació per places

hoteleres millora lleugerament, fins al 78,4% l’agost del 2012.

S’accentua el descens del nombre d’hipoteques d’habitatges el juliol El descens del nombre d’hipoteques s’accelera fins a gairebé el 26% interanual el juliol, trencant la tendència de moderació de la caiguda dels quatre mesos precedents. El descens d’hipoteques és, pràcticament, del 36% acumulat els set primers mesos del 2012, el més fort, en un mateix període, des del 2008.

El creixement dels preus industrials s’accelera notablement l’agost Els preus industrials creixen el 3,4% interanual l’agost, un punt percentual més que el juliol, impulsats, fonamentalment, per la intensificació del creixement dels preus de l’energia, que passa del 7,4% el juliol, fins a l’11,7% l’agost, com a conseqüència de l’encariment del petroli.

Dèficit comercial de béns (Exportacions menys importacions) Gener - juliol Milions d’euros

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Font: Direcció General de Duanes- AEAT

4

Gabinet d’Estudis Econòmics Setembre 2012 www.cambrabcn.org

NOVETATS DE POLÍTICA ECONÒMICA Presentació del Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2013. El Govern de l’Estat ha presentat uns pressupostos amb els que pretén reduir el dèficit de l’Estat i la Seguretat Social fins al -3,8% el 2013. Per assolir-ho, la despesa es reduirà un 7,3%, una

vegada exclosa l’aportació a la Seguretat Social, el pagament d’interessos i el sistema de finançament de les Administracions Territorials, i els ingressos augmentaran el 4%. Aquesta previsió es basa en un escenari econòmic de caiguda del PIB del 0,5% el 2013. Mesures per la banda de la despesa:

- Congelació dels sous públics i de la nova oferta d’empleats públics. La despesa de

personal actiu de l’Estat es reduirà un 3,9%.

- Pujada en l’1% de totes les pensions. La despesa en pensions augmentarà el 4,9% pel major nombre pensionistes, fins a 121.557 milions d’euros.

- La despesa en R+D civil es manté congelada, en 5.563 milions d’euros.

- La despesa en Justícia es redueix en un 4,3%, fins als 1.543 milions d’euros.

- Els Ministeris que tenen una major retallada de la despesa són: Agricultura i Medi Ambient (-25%), Indústria, Energia i Turisme (-21%) i Educació, Cultura i Esport (-17%).

- Per contra, el pressupost del Ministeri de Sanitat, Seguretat Social i Igualtat experimenta un increment del 29% i el del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social del 14%.

Mesures tributàries per la banda dels ingressos:

- Actualització monetària voluntària per part de les empreses de l’últim balanç aprovat. L’import de l’actualització estarà sotmès a una càrrega fiscal del 5%. L’import de la

revaloritzacions es portarà a un compte específic que l’empresa podarà destinar a la reducció de resultats comptables negatius, a l’ampliació de capital social o a reserves de lliure disposició. Recaptació: 300 milions d’euros.

- Es limita la deducció per amortitzacions de les grans empreses al 70% del màxim

previst, durant 2013 i 2014. Les pimes podran amortitzar normalment. Recaptació: 2.371 milions d’euros.

- Les plusvàlues que s’obtinguin per vendes a curt termini (<1 any) tributaran en l’IRPF al tipus de gravamen del contribuent enlloc de al tipus de gravamen de l’estalvi. Recaptació: 90 milions d’euros.

- Supressió de la deducció per inversió en habitatge habitual per a les adquisicions que es realitzin a partir de 2013. Recaptació: 90 milions d’euros.

- Nou gravamen del 20% per als premis de loteries superiors a 2.500 euros. Recaptació: 824 milions d’euros.

- Pròrroga de l’Impost sobre el Patrimoni l’any 2013: Recaptació: 700 milions d’euros.

- Els ajuntaments podran gravar amb l’IBI el patrimoni històric que estigui afecte a activitats econòmiques.

El Govern també ha presentat el Pla de Reformes estructurals previstes per al proper

semestre, que inclou més de 40 iniciatives legislatives, a més del Pla d’Emprenedors i les Estratègies de Ciència, Tecnologia i Innovació.