NOTA  DE  PREMSA    CONSORCIO  ESPAÑOL    MISIÓN  ESPACIAL  EUCLID          

L’AGÈNCIA  ESPACIAL  EUROPEA  APROVA  LA  MISSIÓ  EUCLID  PER  A  ESTUDIAR  L’ENERGIA  FOSCA  DE  L’UNIVERS  

 • Euclid  tindrà  com  a  objectiu  desentranyar  els  misteris  que  hi  ha  darrera  de  la  matèria  fosca  i  l’energia  fosca  .  • Per  a  construir  el  telescopi,  el  consorci  ha  agrupat  al  major  equip  d’astrònoms  i  científics  del  món,  que  compta  

amb  una  important  contribució  espanyola.          Dimecres,  20  de  juny  de  2012    

Barcelona  Avui,  l’Agència  Espacial  Europea  (ESA)  ha  adoptat  oficialment  la  missió  espacial  Euclid.  El  consorci  Euclid  és  

la   major   col·∙laboració   internacional   d’astrònoms,   un   equip   integrat   per   experts   de   tot   el   món   amb   el   repte   de  construir   un   satèl·∙lit   capaç   de   desentranyar   de   què   està   compost   l’Univers.   Aquest   projecte,   que   forma   part   del  programa   de   l’ESA   “Cosmic   Vision”   i   que   pretén   construir   i   posar   el   satèl·∙lit   en   òrbita   durant   aquesta   dècada,  comptarà   amb   la   participació   d’un   consorci   espanyol   integrat   per   desenes   d’investigadors   i   enginyers   de   diferents  centres  de  recerca  de  Barcelona,  Tenerife,  Cartagena  i  Madrid.      Amb  aquesta  declaració  d’intencions,  l’ESA  ha  fet  un  pas  final  en  la  selecció  d’Euclid  com  a  part  del  programa  “Cosmic  Vision”.   En   els   propers   anys,   hi   haurà   un   exèrcit   de   científics   i   enginyers   treballant   amb   la   finalitat   de   construir   i  col·∙locar  el  satèl·∙lit  en  òrbita  a  finals  d’aquesta  dècada.        

Yannick  Mellier,  investigador  principal  del  Consorci  d’Euclid,  ha  declarat  estar  molt  satisfet:  "l’ESA  i  el  Consorci  Euclid  han   treballat   durant   més   de   5   anys   per   arribar   fins   aquí,   i   ara   hem   estat   oficialment   adoptats   per   l’agència   per  començar   la  construcció  d’aquesta  nova   i  emocionant  missió  espacial”.   L’ESA  ha  aprovat  avui  un  Acord  Multilateral  (MLA)  entre  onze  agències  espacials  europees,  que  financen  el  Consorci  Euclid,  per  a  la  construcció  dels  elements  clau  del  satèl·∙lit,  especialment  els  instruments  d’a-­‐bord,  el  programari  per  a  l’anàlisi  de  les  dades  i  la  coordinació  científica  del  satèl·∙lit.  A  més  a  més,  ha  aprovat  un  acord  de  col·∙laboració  amb  la  NASA  per  a  què  també  participi  a  la  missió.  

 Francisco   Castander,   membre   espanyol   de   l’equip   científic   d’Euclid   de   l’ESA,   comenta:   “Durant   els   últims   anys   el  consorci   d’Euclid   ha   anat   reunint   a   experts   en   astronomia,   cosmologia,   física,   disseny   de   satèl·∙lits   i   programari   en  l’equip  que  treball  en  la  definició  i  millora  de  la  missió.  Amb  la  decisió  d’avui  es  dona  llum  verda  per  a  què  aquest  gran  equip   faci   realitat   la   missió   Euclid   que   revelarà   els   secrets   de   l’energia   fos   de   l’univers”.   El   Consorci   Euclid   és   la  col·∙laboració  astronòmica  més  gran  mai  creada,  que  supera  a  l’existent  Planck  de  l’ESA  i  a  les  missions  de  GAIA.      

 LA  MISSIÓ    

Euclid  és  una  missió  de  l’ESA  dissenyada  per  a  entendre  l’origen  de  l’expansió  accelerada  de  l’Univers,  coneguda  pels  físics   i   astrònoms   com   “energia   fosca”   i   que   constitueix  més   d’un   70%   del   nostre   univers   actual.   euclid   observarà  centenars  de  milions  de  galàxies  en  una  gran  regió  del  cel   i  monitorarà   les  senyals  que  deixen   l’energia   i   la  matèria  fosques   i   la   gravetat   sobre   la   geometria   de   l’Univers   i   la   història   còsmica   de   formació   d’estructures.  Mitjançant   la  mesura  de  la  distribució  de  galàxies  a  l’Univers  i  de  les  seves  formes,  els  astrònoms  podran  dilucidar  l’origen  d’aquesta  energia  fosca  i  veure  si  la  teoria  de  la  relativitat  general  es  vàlida  encara  per  a  descriure  aquests  fenòmens  en  escales  

 NOTA  DE  PREMSA    CONSORCIO  ESPAÑOL    MISIÓN  ESPACIAL  EUCLID          més  enllà  dels  mil  milions  d’anys  llum.  Per  poder  fer  aquestes  observacions,  el  satèl·∙lit  estarà  equipat  amb  una  càmera  en  el  visible  (VIS)  i  un  espectròmetre  en  l’infraroig  proper  (NISP),  que  permetran  generar  un  mapa  global  de  l’univers  en   3D.   Els   instruments   seran   desenvolupats   pel   Consorci   Europeu,   constituït   per  més   de   110   laboratoris,   inclosos  alguns  espanyols,  i  800  científics  d’Europa,  liderats  per  Yannic  Mellier,  De  l’Institute  d’Astrophysique  de  Paris  (IAP).    

 

PARTICIPACIÓ  D’ESPANYA    A   més   de   l’ESA,   els   principals   països   que   formen   part   del   Consorci   són   Alemanya,   Àustria,   Dinamarca,   Espanya,  Finlàndia,  Holanda,  Itàlia,  Noruega,  Regne  Unit,  Romania  i  Suïssa,  amb  una  contribució  de  laboratoris  dels  EUA.      

La  unitat  espanyola  de  col·∙laboració  en  el  projecte  està  integrada  per  investigadors  de  l’Institut  de  Ciències  de  l’Espai  –  ICE/IEEC-­‐CSIC  (F.  J.  Castander),   l’Institut  de  Física  d’Altes  Energies  –   IFAE  (C.  Padilla,  R.  Miquel),  el  Port  d’Informació  Científica  –  PIC  (M.  Delfino),  el  Centro  de  Investigaciones  Energéticas  Medioambientales  y  Tecnológicas  –  CIEMAT  (E.  Sánchez),   l’Instituto   de   Física   Teórica   de   la   Universidad   Autónoma   de  Madrid   –     IFT-­‐UAM   (Juan   Garcia-­‐Bellido),   la  Universidad  Politécnica  de  Cartagena  –  UPCT  (R.  Toledo,    I.  Villo),  l’Instituto  de  Astrofísica  de  Canarias  –  IAC  (R.  Rebolo)  i  el  Centro  de  Astrobiología  –    CAB  (M.  R.  Zapatero  Osorio).  

L’ICE/IEEC-­‐CSIC,   l’IFAE   i   el   CIEMAT   aportaran   la   roda   de   filtres   de   l’instrument   NISP.   La   construcció   d’aquest  subsistema  es  realitzarà  al  taller  mecànic  de  l’IFAE  i  en  col·∙laboració  amb  la  indústria  espacial  espanyola.    A  més  a  més,  l’ICE/IEEC-­‐CSIC,   juntament   amb  el   PIC,   l’IFAE   i   l’IFT-­‐UAM,   realitzaran   simulacions   d’alta   resolució   de   l’estructura   de  l’Univers  per  a  comparar-­‐les  després  amb  les  observacions  i  les  dades  que  s’esperen  obtenir  amb  el  satèl·∙lit.  Al  PIC  s’hi  ubicarà  un  dels  Centres  de  Dades  Científiques  d’Euclid.        L’origen  de  l’expansió  accelerada  de  l’Univers  és  un  dels  reptes  més  fascinants  de  la  cosmologia  i  la  física  fonamental  del  segle  XXI.  Els  astrònoms  i  els  físics  estan  convençuts  de  què  la  cerca  de  la  seva  naturalesa  revolucionarà  la  nostra  comprensió  de  la  física  quàntica,  la  gravetat  i  la  física  de  l’Univers  primitiu.  Euclid  proporcionarà  dades  extraordinàries  dels  cosmos  i  permetrà  obtenir  una  imatge  de  l’Univers  sense  precedents.      

 INFORMACIÓ  ADDICIONAL:    Nota  de  Premsa  Oficial  de  l’Agencia  Espacial  Europea:    http://www.esa.int/export/esaSC/SEMZS3BXH3H_index_0.html    Informació  (imatges  i  videos)  sobre  la  missió  Euclid:      http://www.euclid-­‐emc.org/    

     

 NOTA  DE  PREMSA    CONSORCIO  ESPAÑOL    MISIÓN  ESPACIAL  EUCLID          

EL  SATÈL·∙LIT      La  missió  Euclid  és  fruit  de   la  unió  de  dos  conceptes  de  missió  espacial  anteriors:  DUNE  i  SPACE.  Ambdues  missions  tenien  com  a  prioritat  estudiar  la  matèria  i  l’energia  fosques.  Mentres  DUNE  pretenia  estudiar  l’Univers  principalment  mitjançant   el   fenomen   de   lents   gravitacionals,   SPACE   ho   feia   a   través   de   l’estudi   de   l’agrupament   de   les   galàxies,  analitzant  els  seus  espectres  i  determinant  les  seves  distàncies.        Euclid  es  va  originar  integrant  ambdues  missions  i  millora  les  seves  prestacions  ja  que  combina  de  manera  òptima  els  dos  mètodes  d’observació  per  a  generar  un  mapa  global  de  l’Univers  en  3D.  A  més  a  més,  la  combinació  de  les  dades  d’Euclid  estudiant  l’univers  “proper”  amb  les  dades  de  la  radiació  còsmica  de  fons  de  microones,  que  estudia  l’univers  priitu,   obtingudes   amb   les   dades   del   satèl·∙lit  WMAP   i   ara   amb   el   satèl·∙lit   Planck   de  major   sensibilitat   i   resolució,  permetran  tenir  un  coneixement  molt  detallat  de  com  és  l’univers,  quines  són  les  seves  components  i  quina  ha  estat  i  serà  la  seva  evolució.      El  satèl·∙lit,  de  4.5  m  de  llarg  x  3.1  m  de  diàmetre  i  2100  kg  de  massa,  constarà  d’un  telescopi  de  1.2  m  de  diàmetre  que  observarà   l’Univers   amb   dos   instruments:   una   càmera-­‐espectrògraf   en   l’infraroig   proper   i   una   càmera   en   l’òptic.  L’aportació  de  la  col·∙laboració  espanyola  a  la  càrrega  útil  consisteix  en  subministrar  una  roda  de  filtres  i   la  unitat  de  controls  de   l’instrument   infraroig.  A  més  a  més,  disposarà  d’un  Centre  de  Dades  Científiques,  ubicat   a  Catalunya,   i  s’encarregarà  del   paquet  de   simulació  en  el   segment  de   terra.   Euclid  obtindrà   imatges  profundes  d’alta   resolució   i  espectres  d’una   gran   regió  de   l’Univers,   buscant   la   caracterització  detallada  de   la  matèria   fosca   i   l’energia   fosca,   a  partir  principalment  de  tècniques  de  recerca  com  les  lents  gravitacionals  dèbils1  i  l’agrupament  de  les  galàxies  fent  ús  de  les  oscil·∙lacions  acústiques  bariòniques2  i  les  distorsions  en  l’espai  de  desplaçament  al  roig.      Està  previst  llençar  el  satèl·∙lit  a  l’espai  a  mitjans  del  2020.  El  seu  lloc  a  l’espai  correspondrà  a  un  punt  lagrangià  L2,  un  punt   de   l’espai   en   el   que   les   forces   gravitatòries   i   els  moviments   orbitals   del   sistema   Sol-­‐Terra   s’equilibren.   Estarà  ubicat  a  1.5  milions  de  km  darrera  de  la  Terra,  vist  des  del  Sol,  un  lloc  ideal  amb  una  temperatura  aproximadament  constant  (que  evita  l’escalfament  i  refredament  constant  dels  instruments,  que  perjudicaria  l’eficiència  de  la  missió).  Malgrat  tot,  no  estarà  sol  en  aquesta  regió  sinó  que  l’acompanyaran  altres  missions  tan  emblemàtiques  com  Herschel,  Planck,  Gaia  i  el  telescopi  espacial  James  Webb  i  Darwin.      

                                                                                                                       1. Lents  gravitacionals:  són  distorsions  produïdes  en  les  imatges  que  obtenim  de  galàxies  degut  a  la  interposició  de  matèria  entre  la  galàxia  

i  nosaltres.  Aquest  fenomen  és  un  mètode  excel·∙lent  per  obtenir  un  mapa  de  la  matèria  fosca  i  mesurar  l’energia  fosca  estudiant  com  aquesta  afecta  a  la  geometria  i  evolució  de  l’agrupament  de  la  distribució  de  matèria.  La  tècnica  consisteix  en  analitzar  aquestes  distorsions  produïdes  per  les  distribucions  de  massa  en  les  imatges  de  les  galàxies.    

 2. Les  oscil·∙lacions  acústiques  bariòniques  (BAO):  són  oscil·∙lacions  que  es  van  generar  a  l’univers  primitiu  i  que  han  quedat  impreses  en  

l’agrupament  de  galàxies  i  es  manifesten  per  l’existència  d’una  escala  determinada  a  la  que  les  galàxies  presenten  un  major  agrupament.  Aquestes  oscil·∙lacions  proporcionen  un  regle  estàndard  per  a  mesurar  la  geometria  de  l’univers  que  depèn  del  contingut  d’energia  fosca  i  matèria  fosca.    

 NOTA  DE  PREMSA    CONSORCIO  ESPAÑOL    MISIÓN  ESPACIAL  EUCLID          

 Figura:  Impressió  artística  del  satèl·∙lit  Euclid  en  òrbita  al  voltant  del  punt  lagrangià  L2.  Cedida  per  :  ESA  –  C  Carreau  

 INFORMACIÓ  DE  CONTACTE:      DR.  FRANCISCO  J.  CASTANDER  (ICE/IEEC-­‐CSIC)  INSTITUT  DE  CIÈNCIES  DE  L’ESPAI  E-­‐mail:  fjc@ieec.uab.es,    Tel:  +34  680  600  556    

DR.  CRISTOBAL  PADILLA  /  DR.  RAMON  MIQUEL  INSTITUT  DE  FÍSICA  D’ALTES  ENERGIES  (IFAE)  E-­‐mail:  padilla@ifae.es  /  rmiquel@ifae.es  Tel:  +34  93  586  8258      PROF.  MANUEL  DELFINO  PORT  D'INFORMACIÓ  CIENTÍFICA  (PIC)  E-­‐mail:  delfino@pic.es  Tel:  +34  93  581  4109    DR.  EUSEBIO  SÁNCHEZ  CIEMAT  E-­‐mail:  Eusebio.Sanchez@ciemat.es  Tel:  +34  91  3460934    PROF.  JUAN  GARCÍA-­‐BELLIDO  IFT-­‐UAM  E-­‐mail:  juan.garciabellido@uam.es  Tel:  +34  91  2999812    

     Responsable  de  Comunicación  del  IEEC  Alina  Hirschmann    E-­‐mail:  alina@ieec.uab.es    Tel:  +34  93  581  4779    Responsable  de  Comunicación  del  IFAE  Sara  Strauch  E-­‐mail:  sarastrauch@ifae.es  Tel:  +34  93  581  2831    YANNICK  MELLIER  (EUCLID  CONSORTIUM  LEAD)  INSTITUT  D'ASTROPHYSIQUE  DE  PARIS,  PARIS,  FRANCE  Phone:  +33  1  44  32  81  40    Email:  mellier@iap.fr    BOB  NICHOL  (EC  COMMUNICATIONS  LEAD)  ICG,  UNIVERSITY  OF  PORTSMOUTH,  PORTSMOUTH,  UK  Phone:  +44  (0)23  9284  3117  Mobile:  +44  (0)7963792049  Email:  bob.nichol@port.ac.uk  Twitter:  robertcnicho  

 NOTA  DE  PREMSA    CONSORCIO  ESPAÑOL    MISIÓN  ESPACIAL  EUCLID