Notes d'art ¡ d'història

El Rosari Monumental del camí de laSanta Cova de Montserrat*

per Josep Galobart i Soler

rv. BLS MrsrERrs nB cr,ònrn

L¿i darrera part del Saltiri Marià és la quecontempla els misteris de glòria, els més joio-sos del Sant Rosari. Els monuments que els re-presenten en el Rosari Monumental de Mont-serrat estan situats al final del camí de laSanta Cova. És un tram de traçat gairebérecte, que fa una mica de pujada i que menaels pelegrins fins a la porta de la capella. Elsmisteris de glòria són els més monumentals imés carregats de simbolisme del Rosari de

Montserrat. Estan encarats vers llevant, de talmanera que la millor hora per contemplar-losés el matí, quan els il.lumina el sol ixent. Gai-rebé tots foren erigits per entitats religioses.

Primer misteri: La Resurrecció de Jesucrist

El primer misteri de glòria, la Resurreccióde Jesucrist (Mc 16, 1-T), és el més famósdel conjunt dels monuments del Rosari Monu-mental de Montserrat perquè el va projectarinicialment el cèlebre arquitecte Antoni Gaudí(1852-1926). La seva construcció, però, és lamés accidentada i llarga dels quinze misteris.Ara no hi farem sinó una primera aproximació,i en una altra ocasió en parlarem més extensa-ment.

El projecte original, doncs, és d'AntoniGaudí. Tenint en compte el marc natural id'acord amb la narració bíblica, Gaudí va ex-cavar una gran cova a la roca per a instal'lar-hi el sepulcre i només algunes de les imatgesque formen actualment el conjunt del misteri.Les escultures de l'àngel i de Jesús ressuscitatsón obra de Josep Llimona (1864-1934). La de

Jesús, daurada, va ser fosa per Esteve Barberí

* Vegeu als dos números antetiors del Butlletí els âpartats I(Introducció), II (Els misteris de goig) i III (Els misteris de dolor)d'aquest esludi, que ara acaba.

a la seva foneria d'Olot. Les tres Maries forenesculpides per Dionís Renart i Garcia (1878-1946) seguint el model de la maqueta de I'es-cultor Josep Llimona. La reixa que el tancafou treballada per la casa Ballarín segons unprojecte de l'arquitecte Jeroni Martorell iTerrats (1871-I95I), el qual va dirigir tambéI'acabament de les obres del misteri, per béque de manera dferent a la projectada perGaudí, com ha escrit molt encertadament JoanBassegoda i Nonell. La placa d'ofrena que hiha a I'esquerra també és de la casa Ballarín.El conjunt és coronat per I'escut de Catalunya,fet amb la tècnica gaudiniana del "trencadís"de rajola trossejada encastat a la roca, i dut abon terme pel mestre d'obres Jaume Bayo iFont (il.lustració n. 2).

I P ktcct de bronze cunb la insc ripció d'ofrena deL primermisteri de glòria.

2'7

2. Printer ntistet'i de glòtict, Ia Resuveccùi de Jesús,

28

La benemèrita Lliga Espiritual de la Marede Déu de Montserrat es féu càrrec de la cons-trucció. Originalment aquest misteri fou assig-nat, en la distribució feta I'any 1896, a I'Ordedels Cavallers del Sant Sepulcre i als militarscatalans. Però la Lliga Espiritual de la Marede Déu de Montserrat, en carta escrita el 10de juny de 1899 pel seu president, el senyorRicard Permanyer, demanà al pare abat JosepDeàs de construir-lo. El pare abat, pocs diesdesprés, va respondre-li afirmativament. Enaquesta petició hi ha tot un rerefons simbòlicde I'ideari de la Lliga Espiritual de la Mare deDéu'de Montserrat. Enric Prat de la Riba, elprestigiós polític catalanista, I'any 1906 afir-mava que el misteri era l'homenatge delshr¡mes nous de la política catalana, tot afegintque el misteri radiant de la resuruecció de Jesu-críst és humil homenatge del nostre renaixe-ment, de la nostra resurrecció nacional, a la re-surrecció suprema de la Suprema Vida. Esperitque quedà perpetuat en la placa de bronze d'o-frena que hi ha en el misteri: LA LLIGA ES-PIRITUAL / DE NOSTRA SENYORA / DEMONTSERRAT / EN NOM DE LA PIE-TAT / DE CATALUNYA / FA OFRENA /D'AQUEST MISTERI / SIGNE DE TOTARESURRECCIO / XXIX del mes del RoserMCMXVI (il.lustració n. 1).

Tres anys després d'haver-se fet la peticióencara no s'havia iniciat la construcció delmonument. L'abat Deàs, el febrer de 1903, es-crivia a la Junta de la Lliga per interessar-sepel futur del misteri. El president de la Lliga,senyor Joan Mon i Bascós, li respongué quehavien aconseguit que el senyor Permanyerdejará de encargar-se de la realización del Mis-terío... perquè no podia dedicarse á ello. A més,el senyor Mon I'assabentava que la nova juntaja hi treballava de valent, i li preguntava siconeixia eI colosal proyecto de nuestro insigneGaudí; i, molt optimista, li assegurava queabans d'un any el projecte sercí un hecho.

Amb el canvi de responsable el projecte co-mençà a realitzar-se. L'abril de 1903 es feiapúblic el compromís de la Lliga Espiritual d'e-rigir aquest primer misteri de glòria. I el 15 demaig Antoni Gaudí exposà a la Junta de laLliga, segons ens explica un assistent, que laconstrucció del misteri podrá desenrotLlar-semés o menys, segons sía l'import de las suscrip-cións que's recauden. AL mateix temps explicáque's proposa cavar á la roca un sepulcre, qualspedres podrían ésser ofrena de les entitats que

contribueixin á oferir aquest sepulcre ti Jesús,qual Imatge gloriosa, de bronze daurat, estarásobre una mesa d'altar. En lo cas de que'ls fon-dos ho permetessen, se proposa construhir so-bre l'abim, un hort en representació d'aquell enque Nostre Senyor s'aparegué á Santa Magda-lena; si's recaudés mes encare, podría pujarseelectricitat de Monistrol, que recordés cadadissapte les llums miraculoses que anunciarenals pastors la presencia de la Santa Imatge de laVerge en la cova de Montserral. Aquesta expo-sició de Gaudí, que ha passat desapercebudaals historiadors del misteri, es pot completaramb la versió que ens ha tramès Joan Bergóssobre la missa a trenc d'alba el dia de Pasqua,acompanyada dels cants dels ocells i de laflaire de les plantes aromàtiques. Darrere d'a-quest projecte hi ha un transcendental rerefonssimbòlic i religiós que explicarem en una altraocasió.

La Junta del misteri no donà a I'arquitecteAntoni Gaudí I'ordre de començar-ne la cons-trucció fins a les darreries del desembre de1903. A finals d'agost de I'any següent la Juntahavia recollit 10.000 pessetes; però, a causade I'elevat cost, les obres s'anaren retardant.

A finals de juliol de 1901, el president de laLliga comunicava a I'abat Deàs que la imatgede Jesús ressuscitat estava acabada, que ja li'nfaria saber I'arribada a Montserrat, i que calcu-lava que unos 30 hombres en un dia transporta-ran la Sagrada Imagen... al sitio clue debe ocuparel Misterio. Tenim constància, per la crònicade la Revista montserratina de l'agost d'aquellmateix any, que la imatge de Jesucrist ressus-citat hi fou efectivament col.locada.

Segons el pare abat Deàs, Antoni Gaudícol.locà l'escultura del Crist resslscttat de unmodo que al parecer de muchos no estava bien. Il'historiador de l'art Cèsar Martinell va mésenllà quan escriu que la situació de I'esculturano fue del agrado de algunos, lo que parece mo-tivó que se retirase de la dírección l'arqluitecteAntoni Gaudí. En retirarse'n, Gaudí haviaconstruït la gran cova i el terraplè que haviade simular I'hort evangèlic, i havia col.locat elCrist ressuscitat i I'escut de Catalunya.

La retirada d'Antoni Gaudí de la direcció delprojecte coincidí amb la manca de diners peracabar el misteri. Així ho feia saber el presi-dent de la Lliga Espiritual, senyor Joan Mon, aI'abat Deàs: Segons presupost del arquitectesenyor Rubió, tal com estan les coses, per aca-bar Lo Misteri necessitem uns 18000 duros; i

29

3. El prinrcr misteri de glòrio segons el testim.oni fotogràlicfetelÌ911.

com que no els tenien la Junta acordá... suspren-dreho tot y esperar a que lo Providencia'ns tre-gui d'aquest conflicte. Aquestes obres, supervi-sades pel col.laborador de Gaudí Joan Rubió, a

finals de 1907 quedaren totalment paralitzades.L'abat Deàs, sense precisar I'any, diu que

una nova Junta va instal.lar-hi l'àngel i latomba; tot, obra de Josep Llimona seguint elprojecte original d'Antoni Gaudí. Un testimonifotogràfìc, publicat el 191I a Ia Revista mont-serratina, en permet visualitzar I'estat d'aquellany. Podem fer-nos càrrec de la col.locacióoriginal de la imatge de Jesús ressuscitat pen-jada entre cel i terra (il.lustració n. 3).

Com que el 1911 els treballs continuavenaturats, I'abat Josep Deàs tornà a instar els di-rigents de la Lliga Espiritual la necessitat d'a-cabar la construcció del misteri, ja que era l'ú-nic que faltava per completar, per poderinaugurar el conjunt del Rosari Monumental.Alhora els feia saber que si la Lliga Espiritualno podia acabar-lo hi havia una entitat que s'o-feria a fer-ho. La Lliga li respongué que esta-ven disposats a acabar-lo perquè ho conside-rem compromis d'honor. El 31 de maig pujavaa Montserrat el pintor Joan Llimona a parla-

30

mentar amb el pare abat i posar-se d'acord peracabar el misteri; a finals de juliol, un mem-bre de la Junta, senyor Hermenegild Puig, co-municava a l'abat que el contractista els haviapromes que ab dr¡s mesos quedarien llestas lesobres del misteri.

E,l mes de desembre d'aquest mateix any,però, les obres estaven novament aturades.Tanmateix el senyor Hermenegild Puig asse-gurava a l'abat Deàs que la Junta desitjava po-der col'locar-hi les escultures de les tl'es Ma-ries -tal com havia suggerit l'abat- iposar-hi una reixa que tanqués el misteri.

A mig juny de 1912, segons la Revista Mont-serratina, s'havien reprès els treballs de /aconstrucción definitiva del Primer misterio deglòria... cuyo plan ha sido moclificado notabLe-nxente. L'autor d'aquesta modificació fou I'es-cultor Josep Llimona, el qual, bo i atenent al-guns suggeriments de I'abat Deàs, féu unamaqueta del misteri que serviria de model peracabar-1o defi nitivament.

Segons el pare abat, un nou secretari, elsenyor Josep Feliu, no dejó piedra por removerpara buscar Los ntedíos que faltavan, y asi pudoacabarse (si merece tal nombre)...

Aquesta darrera i definitiva empenta es re-llançà amb una nova crida a contribuir-hi econò-micament, datada el dia de Santa Eulàlia, 10 defebrer de 1914. Durant els anys 1914 i l9l5 te-nim constància que la Lliga Espiritual olganitzàactes amb aquesta finalitat en diverses pobla-cions de Catalunya, entle les quals cal citar lesciutats de Sabadell, Terrassa i Manresa.

Podem resseguir força detalladament la cro-nologia de la conclusió sota la supelvisió deI'arquitecte Jeroni Martorell. Segons la crònicadel Monestir, eI 20 de gener de 1916 quedarencol.locades les tres Maries, i 7a Revista mont-sercatina, molt més extensa, precisa en el nú-mero de febrer: Han sido colocadas las esthtuasde las tres piadosas Marías en el prímer Miste-rio de glòria. Son de tamaño natural, de piedramuy bien labradas )r causan un efecto en verdadsorprendente... Soló falta en este Misterio, paraque esté terminado del todo, la verja de hierro.En el número d'abril, la mateixa revista publi-cava una fotografia del misteri sense la reixa(il.lustració n. 4), mentre que en el de setem-bre n'apareix una altra amb la reixa ja col.lo-cada (il.lustració n. 5).

Efectivament, I'any 1916 s'acabà i es féu lasolemne benedicció del misteri i del conjuntdel Rosari Monumental de Montserraf. La

4. El printer misteri de glòria segons el lestitlloni fotogrìIrtcfet el mmç de 1916

crida per a la Inauguració solemne del RosariMonumental de Montserrat, dirigida als Cata-lans devots de Maria, fou publicada a la Re-vista Montserratina del mes d'octubre i en unsfulls solts signats pel canonge Jaume Collell,Ia Lliga Espiritual de la Mare de Déu deMontserrat, i una bona part de les associacionsreligioses que havien col.laborat a I'erecciódels altres misteris. Organifzava els actes laLliga Espiritual. La Revista PopuLar publicava,el 12 d'octubre, un editorial amb el títoI ElSímbolo de Mont.serraf, escrit per mossèn LluísCarreras, en el qual, a més de lloar la conclu-sió del Rosari Monumental, en feia una apli-cació espiritual.

La benedicció del primer misteri de glòria ila inauguració de tot el conjunt del Rosari Mo-numental tingué lloc el 29 d'octtbre de 1916.Els actes revestiren una gran solemnitat, comexpliquen les cròniques. Comptà amb lapresència dels bisbes de Barcelona, Dr. EnricReig i Casanova, i de Solsona, Dr. FrancescVidal i Barraquer. El de Barcelona celebrà lamissa pontifical, i el futur cardenal Vidal iBarraquer hi predicà el sermó. A la tarda hihagué la processó f,ns al misteri, durant laqual es cantà el rosari compost pel mestremossèn Lluís Romeu que produjo severo y reli-

5. El primer ntisteri cle glòria segons el testintoni fotogràficfet el setentbre de 1916.

gioso efecto. Abans de la benedicció del mis-teri I'eminent polític i escriptor senyor Jaume8ofill i Matas, en nom de la Lliga Espiritual,en féu ofrena a la Mare de Déu de Montserrat.

Els primers dies de la guerra civil el misterisofrí nombroses mutilacions, com podem apre-ciar en el testimoni fotogràfic del primer mis-teri de glòria publicat en la introducció d'a-quest article. Les ales de l'àngel, els caps, elsbraços i les mans de les escultures foren tren-cats. La inscripció "Resuruexit, non est hic"(Mc 16,6) va desaparèixer. El misteri restà enun estat lamentable. L'any 1947, el dia de lafesta de I'entronització de la Mare de Déu deMontserrat, alguns membres de la Lliga Espi-ritual es plantejaren la necessitat de restaurar-lo; i, malgrat les dificultats econòmiques, hodugueren a bon terme. Les obres de restauracióforen supervisades per I'arquitecte FrancescFolguera. L'entitat, fundada per Torras i Ba-ges, organitzà un pelegrinatge a Montserrat elsdies 7 i 8 de juny del mateix 1947 per solem-nitzar la restauració del I misteri de gloria. Elsactes d'inauguració de la restauració foren sen-zills però molt viscuts. Consistiren en unamissa celebrada a la Santa Cova, i després,des d'allí mateix, s'organitzà una processó finsal primer misteri de glòria on, segons el pro-

3l

grama, es procedí a l,a Benedicció de I'obra iofrena al Rvnd. P. Aba¡ en nom de la Lliga Espi-ritual. En realitat, però, en lloc del pare abatAureli M. Escarré rebé I'ofrena i en féu la be-nedicció el pare Adalbert M. Franquesa, ales-hores Sagristà Major de la basílica de Mont-serrat. L'acte acabà, ben escaientment, amb elcant del Regina Coeli (I7'hstració n. 6).

Segon misteri: L'Ascensió del Senyor

L'Ascensió del Senyor (Lc 24,50-53), se-gon misteri de glòria, fou projectat per I'arqui-tecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (1862-1940) i I'esculpí I'escultor Josep Reynés iGurguí (1850-1926) (il.lustració n. 7). El se-nyor Pere-Grau Maristany i Oliver, futur comtede Lavern, demanà de fer-se càrrec de I'erec-ció del misteri Por su devoción á la Patrona deCataluíia, y con motivo de haver impetrado porintercesión de la misma una gracia particular.

Aquest misteri fou projectat a manera d'ungran retaule goticomodernista amb un gran tau-ler central, emmarcat pel treballades polseres icoronat amb una cresteria (il.lustració n. 8). El

I,LI6A ESPIRITUÂL DE LA ITlÁRE DE DÉU DE IIIOIII.sI]RRAT

lìN L1 t'ljsl\ ( tìt,Et,R.\t).-\ t,t,){ t.,\IJIINtÌDÌ(:( t{r I ot;tiRt¡tElçT I)ti t.Es .,tìlilisI)tt iilìsli¿\r'R,\ctó t)tit_ t,Rr¡ttìß IÌIs.ltìßI I)E(;l-irt{t¡\ t)tÌt. tìO,ç.\R¡ .\tO\t ]|EN1,\t. t)E.\t o¡*'rsriiÙ(,\1', tN,\ I ì(;trtì..\1 ti: l_ \ \' I D'O( tU-tÌRE Dß i\tcM\\.t I t{ust.¡\tll,\T

^vtÌt, \,ilt

lìE.lt'À"\' t)tj ¡l(IIXt vtI, ,\NY l)E t_'DN,l.Ro-Nl'l'z.\Clu l)D l-.\ s,\\'t,\ IIt.\I(;U DI.t t.\

ïtit,Ì(;ti DE ltOì-TSEIìR,\ l

6. Recordatori de lafesta d'inauguració de la restauraciódeL primer misteri de glòría, ceLebrada el 8 dejuny de 1947.

32

tauler central està format per dos grans blocsde marbre de Carrara, amb la representació deI'Ascensió del Senyor al cel, esculpida en granrelleu, que decreix, a mesura que ascendeix, a

baix relleu. A la part inferior del tauler hi ha lainscripció bíblica: ET FACTUM EST, DUMBENEDICERET / ILLIS, RECESSIT B EISET FEREBATUR / IN COELUM. S. Luc. c.XXIV, Yers.51.

A les polseres hi ha encastats els símbols delsquatre evangelistes, el nom de Maria i les ini-cials del donador i de la seva esposa que, com lacresteria i I'anagrama de Jesucrist, són de metall.

A la base del monument hi ha una tialus-trada, amb escales laterals, amb una baranaesculpida amb motius vegetals al centre de laqual hi ha I'anagrama de Jesucrist i una cintaamb la inscripció: Ofrena d'En Pere-Grau Ma-ristany y Oliver / a la Sta. Verge de Montserraten l'any de MCMIIL

A la base de la barana hi ha els escuts delMasnou, d'on era fill el senyor Maristany, i deMontserrat. El monument es completa, lateral-ment, amb dues grans i elegants teieres deferro forjat i una barana de tanca. Aquest mis-teri és un dels més reeixits del conjunt delRosari Monumental de Montserrat.

¡+-€,:1+J.'_ì,

7. Segon misteri de glòria, l'Ascensió cle Jesús aI cel.

i" i;,

:

.

¡

ð

.r{L,_ -*:Fr ,!í*È''. ,W

I8 Crorluis clel segott nxi.tteri de glòria projectat perI'ctrquitecte Bonaventuro Bassegoda i Amigít

De la construcció d'aquest misteri -que. se-gons el pare Francesc de Paula Crusellas,monjo de Montserrat, costà 25.000 duros- calremarcar-ne les dificultats per transportar elsdos grans blocs de marbre del relleu centralfins a I'indret del camí de la Santa Cova ons'aixeca el rnonument (il.lustració n. 9). L'a-bat Josep Deàs explica que aquest trasllat,des de Barcelona, costó mucho. Desde Barce-lona los llevaron en un carromato con 16 o 18mulos y de.sde el Monasterio á su lugar no seatrevieron bajarlo los Írabajadores de aqui yJué necessario subieran obreros del puerto deBarcelona, gue estan acostumbrados a movergrandes pesos. Recordanxos que para bajarlosestuvieron como un mes para cada una y fue ne-cessario ensanchar en aLgunas partes el ca-mino y deruibar las paredes del mismo. La crò-nica del Monestir confirma que calguéeixamplar el camí en alguns indrets, i con-signa que el primer bloc es començà a baixar,pel camí de la Santa Cova, el dilluns dia 30de març de 1903, i que el seu pes era de lJtonelades i mitja. Aquest primer bloc arribà el6 d'abril, la crònica concreta que al migdia,al llit del torrent de Santa Maria, és a dir, a

I'actual plaça de I'estació inferior del Funicu-

9. Printer ternte cleL segon nisteri de glòria, format pels dos gran.sbloc.y rle nmrbre, ¡¡bro de I'e,scultor Josep Re7'¡1þs i Gurguí.

lar de la Santa Cova. A la tarda del mateixdia començaren els treballs pel baixar el se-gon bloc.

La benedicció del misteri tingué lloc el di-lluns 27 de juliol de 1903. Unes hores abans deI'acte s'esfrondrà el talús que s'havia aixecat al'altre costat del camí on hi ha el monument.Segons I'abat Deàs s'havia fet á destajo... depiedra seca i pt això devia cedir.

Els actes d'inauguració consistiren en unamissa solemne celebrada pel pare abat, ambsermó predicat pel canonge Jaume Collell. Ala tarda, en processó, s'anà fìns al misteri onel senyor Pere-Grau Maristany en féu I'ofrenaal Revdm. Pare Abat "perque la SantissimaVerge protegeixi ma casa, no'ns desampari may,y aprenguin los meus fills aquí presents, a conè-xer quLtnt val son egregi patroclni ". Tot seguitel pare abat procedí a la benedicció.

Ultra la devoció que tenia el senyor Pere-Grau Maristany i Oliver a la Mare de Déu deMontserrat, i la gr'àcia que el mogué a erigir elsegon misteri de glòria (il.lustració n. 10), laconsecució del títol de comte de Lavern, comexplica l,a Revista montserratina, el féu pujarnovament a Montserrat a donar-ne gràcies el26 de desembre de 191 1.

J -')

- \.\

i>-- - ;:":..,./1\---*.---^._-'

l0 DeÍaLl deL bctix reLleu del. segon misteri de glòria, obrctrle Josep Re¡:n¿s ¡ 6r,,'trr'.

Tercer misteri: La Vinguda de I'EsperitSant

Des del primer momenl, I'any 1896, en atri-buir la construcció dels misteris del RosariMonumental de Montserrat es destinà a la cle-recia catalana aquest tercer misteri de glòria,La Vinguda de I'Esperit Sant (Ac 2, f-ß).

Passaren els anys, i en ocasió de celebrar-sea Montserrat, del 18 al 20 de juliol de I'any1900, la segona Conferència Provincial delsbisbes de la Tarraconense, I'abat Josep Deàsinstà -ell precisa int,itar- els bisbes de les diò-cesis catalanes que la clerecia es fes càrrecde I'erecció del tercer misteri de glòria. Laproposta fou atesa i la crònica del Monestirconsigna que, el "concili", com I'anomena elcronista, resolviri que el clero de CcLtaLuña se

encargase de erigir el 3er. nústerio de Glorict,lel Ro.ça ri M onu mcn ta l.

Els bisbes, en retornar a les seves diòcesis,feren crides als seus sacerdots, publicades enels butlletins oficials dels bisbats, a col.labo-rar econòmicament a I'erecció d'aquest mis-teri. I els butlletins anaren publicant les llistesdels donatius rebuts. A la diòcesi de Barce-lona, la mort del bisbe Josep Morgades, el 8

de gener de 1901, féu que la recollida de di-

.1+

ners no es comencés oficialment fins desprésde I'entrada del nou bisbe, el cardenal Salva-dor Casañas, el qual el 8 de desembre de 1902féu una nova crida; la primera havia estat fetapel bisbe Morgades mateix I'agost del 1900. Elcardenal Casañas obrí personalment la subs-cripció amb I'aportació de 1.000 pessetes. Pos-teriorment, el gener de 1904, féu una novaaportació de 4.000 pessetes.

Explica l'abat Deàs que a la diòcesi de Bar-celona es recolliren força diners; a les altres,menys. Les tres diòcesis que recaptaren mésforen: Barcelona, que aplegà 10.035 pessetes,5.000 de les quals aportades pel cardenal Ca-sañas; Tarragona, que en recollí 1.514; i Vic,1.251,54.

Amb els diners recaptats, però, no es poguédur a terme un primer projecte de I'arquitecteJoan Martorell i de I'escultor Josep Maria Bar'-nades, que pujava a 10.000 duros. El projectedel monument actual, segons el Butlletí deI'Arquebisbat de Tarragona, pujava 18.364,50pessetes, a les quals calgué afegil algunesdespeses de poca consideració. Segons l'abatDeàs aquest fercer misteri de glòria costà4.000 dulos, és a dir 20.000 pessetes, i el Mo-nestir va col'labolar-hi amb 400 duros.

L'obra s'encarregà novament a I'alquitecteJoan Martorell i la part escultòrica a Josep M.Barnades (il.lustració n. 1 I ). El misteri estàformat per dues massisses columnes que em-marquen un gran mosaic central que repre-senta la vinguda de I'Esperit Sant. ExplicaI'abat Deàs que I'arquitecte i I'escultor encar-regaren eL cuadro de mosaico á la casa de Parisque habia hecho los de la iglesia del Rosario deLourdes. Lo mandaron en varia,s piezas y víno ácoLocctrlo un italiano trctbajador de lct nüsmacasa (il.lustració n. 12). Una obra molt poste-rior, el Indice artístico de MontserucLt, publicatel 1956, diu que el mosaic fué ejecutado porMario Maragliano, Coronant el misteri hi haun candeler flamejant de set braços amb lallegenda Sacrum Septenariunt, inscrita en unaestola, ja que com deia la crida a I'erecció delmisteri ...ningunct otra clase como la nuestra lIasacerdotal] necesita tanto los dones clel EspíritttSanto, ya que el Señor nos ha escogido para que

iluminentos )' sanürtquenlos á los dentás.Les dues grosses columnes laterals que I'em-

marquen tenen quatre anelles, en les quals hiha inscrits els noms dels vuit bisbats que for-men la província eclesiàstica Tarraconense.En el nivell del terç superior de cadascuna hi

./;

ha una composició d'elements simbòlics al'lu-sius als quatre bisbats anunciats. La part supe-rior és entorxada; totes dues estan coronadesamb un petit pinacle.

A la base del misteri hi llegim Ia inscripciódedi catòri a:

BEATISSIMAE VIRGINI DEIPARAEPROVINCIAE ECCLESIASTICAETARRACONENSIS PATRONAE

PRAESULES CLERUSQUEHOC MONUMENTUM

" ANNO DOMINI MCMIII.D.O.C.

El monument es completa amb un banc cor-regut avançat en forma semiel'líptica que con-vida a afegir-se a I'església naixent. Segons1'abat Deàs la reixa que tanca el misteri foucostejada pels pares cartoixans de Montalegre.

Tanmateix aquest tercer misteri de glòria,malgrat la data que hi ha en la inscripció, foubeneït el dia 1 de juny, festa de Pentecostès,de I'any 1904. Féu la benedicció el pare abat,sensillament )- sense pompa per evitor ciertosrecelos..., possiblement per la desigual partici-pació de les diòcesis.

Quart misteri: L'Assumpció de la Mare deDéu

Des del primer moment, I'elecció del quartmisteri de glòria, L'Assumpció de la Mare deDéu, fou assumida per I'Associació de les Fi-lles de Maria de Catalunya (il'lustració n. 13).

Aquesta Associació, per mitjà del seu porta-veu, la Revista de las Hijas de María, llançà lacrida a I'erecció del misteri, i publicà periòdi-cament el llistat de les aportacions econòmi-ques, així com la informació sobre la benedic-ció. Malauradament no hem pogut localitzar,de moment, cap col.lecció d'aquesta revista.Sabem que el juny de I 898 ja s'hi començarena publicar aquestes informacions; el juliol de1898 les aportacions econòmiques ja pujavena més de 3.000 pessetes.

El monument fou encarregat al mestre d'o-bres Joaquim Codina i Matalí. El misteri deI'Assumpció de la Mare de Déu al cel estàrepresentat al fons d'una fornícula en actitudd'elevació vers Jesús, que està a la part supe-rior en actitud de rebre-la a la glòria. Las imá-genes de la Santíssima Virgen y de nuestro ado-

I I Tercer mi.steri de glòria, la vinguda d.e I'Bsperit Sanl.

l2 Mo.saic central del tercer nt.isteri de gLòria.

rable Redentor, fueron modelados y dirigidas ensu ejecución por el laureado D. Venancio Vall-mitjana, secundado admirablemente por el eje-cutor D. Pablo Carbonell. Al capitell de ladreta hi ha representades les filles de Mariaque anhelen unir-se a la Verge Maria; al del'esquerra, el drac, símbol del mal, que en fuig.

A la part inferior, sostinguda per una co-lumna amb un capitell, hi ha un altar, a 7a partfrontal del qual hi ha la inscripció, de molt di-fícil lectura: OFRENA DE LAS ASSOCIA-CIONS DE / FILLAS DE MARIA. I en elcapitell, I'any: MDCCCC.

La part ornamental de forja, actualmentmancada d'alguns elements, és obra de Ferreri Masriera. Els lliris de la dreta són símbol dela puresa, i els cards de I'esquerra representenels vicis. D'entre els misteris de glòria, aquestés el més humil.

La crida per a la benedicció, la trobem a lespàgines de la Revista Popular del 2I de junyde 1900. En el número següent, corresponental dia 28, a més de qüestions pràctiques s'hianunciava que l'1 de juliol tindria lloc a l'an-tiga església de les benedictines de SantaClara de Barcelona un acte per demanar laprotecció de la Mare de Déu sobre la romeria,i per beneir el nou penó que es portaria al pe-legrinatge, pintat per dues Filles de Mariacognomenades Serra i Goday. El programadels actes del pelegrinatge a Montserrat per a

la inauguració d'aquest misteri fou publicat ala Revista Popular el 5 de juny de 1900.

13. Quat misteri de glòria, I'Assumpció de Ia Mare deDéu al cel.

36

La benedicció tingué lloc el diumenge 8 dejuliol, i en podem seguir els actes a partir dela crònica, signada per "una Filla de Maria",publicada a la Revista Popular. Per impossibi-litat del bisbe de Barcelona Josep Morgades,fou I'abat de Montserrat, Josep Deàs, qui lapresidí. La festa aplegà a Montserrat més de800 Filles de Maria del I al 9 de juliol, uncentenar de les quals hi pujaren a peu des deMonistrol. L'acte de benedicció se celebrà ados quarts de quatre de la tarda del diumenge.Aplegades a I'església de Montserrat, les Fi-lles de Maria resaren la Visita de I'Associació,i tot seguit, processionalment, es dirigiren allloc on s'alça el quart misteri de glòria tot can-tant un sencillo y bonito Rosario. Arribades aI'indret del misteri fou descobert el monument,moment en què la banda de I'E,scolania deMontserrat interpretà la "marxa reial". Segui-dament el pare abat, assistit per dos monjos iel director de I'Arxiconfraria de les Filles deMaria, mossèn Francesc d'Assís Roca, procedía la benedicció del misteri. A continuació,I'Escolania cantà la quarta dena dels misterisde glòria del Rosari sota la direcció del pareGtzmân. Acabat, s'entonà I'himne pel a la be-nedicció del misteri, escrit per mossèn JacintVerdaguer, que comença Vos crida á la gLoriaJesús Amorós, i musicat pel mestre CàndidoCandi, la tornada del qual està gravada a lapart inferiol del relleu del misteri.

L'himne de mossèn Cinto diu així:

Vos crida á la Gloria

Jesús amorós;

A cantar victoria

Pujaunos ab vos.

Avuy nos guiáu, oh Mare,

cap á aqueixa serra

d'hont vos sou I'estel;

perque á 1'altura seguintvos,

sortim de la terlaper pujar al cel,

Vos crida á la gloria...

Maria'ns demana lliris,lliris de puresa,

roses del amor;

la doncella que'1s ho dona

del món ben depresa,

1i roba ¡ay! lo cor.

Vos crida á Ia gloria...

Maria, Mare amorosa,

guiáu nostres passos

de dia y de nit,ja que som les vostras Fillas

trayenos dels llassos

del mal esperit.

Vos crida á la gloria...

Pujém, Fillas de Maria,nostra Mara'ns crida

desde Montserrat;alli'ns espera per darnos

lo past de 1a vidade son Fill amat.

Vos crida á la gloria...

Cal dir que les Filles de Maria varen estre-nar per aquesta festa un parell d'himnes,aquest de mossèn Cinto que, com hem dit, es

cantà al moment de la benedicció, i el que vaescriure la poetesa Trinitat Aldrich, estrenaten fer entrada el pelegrinatge al Santuari, ambmúsica, també, del mestre Càndido Candi.

L'endemà, dia 9, al matí, hom celebrà a

Montserrat una missa en sufragi de les Fillesde Maria que havien mort darrerament; a con-tinuació se celebrà una segona missa en su-fragi del canonge de Barcelona Valentí Ba-sart, que havia estat un dels primers iniciadorsde la'construcció del misteri.

Cinquè misteri: La Coronació de la Marede Déu

El darrer misteri del Rosari Monumental deMontserrat, La Coronació de la Mare deDéu, fou erigit pels Terciaris carmelites. Ori-ginàriament estava destinat a les Confrariesdel Roser de Catalunya, les quals no pogue-ren, o no volgueren, acceptar I'erecció delmisteri. D'ací que a principis de I'any 1900,I'abat Josep Deàs l'oferís al Tercer Orde Car-melità, que començà a gestionar-ne i a pro-moure'n la construcció.

El dilluns 19 de març, consultades diversesjuntes directives locals dels terciaris, se ce-lebrà una reunió a la parròquia de Santa Annade Barcelona en què es constituí la Junta delcinquè misteri de glòria presidida pel canongeDr. Ricard Cortés, futur bisbe auxiliar de Bar-celona; com a secretari fou nomenat el carme-lita pare Lino Soler i Garrigosa, que havia es-tat el director de la Revista Carmelitana.

En la crida als terciaris a col.laborar en I'e-recció del misteri, datada el 20 de juny, laJunta fa constar el seu goig perquè el Místerioque se nos encarga á nosotros los carmelitascierra la .serie de los demas Misterios, y será elcanto fnal de ese poemd tan admirable escul-pido en mármol o bronce por los primeros artis-tas de nuestra tierra. La crida fou publicada a

la Revista Popular, a \a Veu del Montserrat tals Butlletins dels bisbats de Vic i Tarragona.

El 7 de gener de 1901 la Junta començà a

impulsar la recaptació de donatius, el llistatdels quals es publicalen ala Revista Popular.

Per la seva banda el canonge Jaume Collell,en un editorial publicat ala Revista Popular elnovembre de 1901, feia una crida a les Confra-

14. Base del cinquè misteri de glòrk4 amb els dos ntedallutsamb les escenes del lliuratnent de I'escapulari alfundadorde L'orde carntelilcì.

ries de la Mare de Déu del Roser de Catalu-nya a unirse esas dos grandes agrupaciones decarmelitas y confrades del Rosario, y juntas re-alizar de un modo magnífico la construcció delcinquè misteri de glòria. A partir de les notí-cies que hem trobat no sembla que aquestacrida tingués una resposta afir'mativa, cosa queresponia, ben segur, a I'atribució inicial delmisteri a les confraries del Roser.

Mentrestant la Junta del Terciaris carmelitescontinuà recollint els donatius per a la cons-trucció del misteri. Durant els anys 1902 i1903 la Revista popular va publicar resums dellistes d'aportacions. En la darrera es comuni-cava als lectors que havien de començar-seben aviat les obres d'aquest misteri. Els tre-balls degueren allargar-se molt, possiblementper manca de cabals, i no fou fins a I'agost deI'any 1905 que I'obra estigué acabada, si béencara no col.locada.

El cinquè misteri de glòria, el darer del Ro-sari, fou dissenyat pel mestre d'obres JoaquimCodina i Matalí, i realitzà la part escultòricaI'escultor Joan Flotats i Llucià (1841-1911).S'alça sobre una base en què hi ha dos meda-llons de bronze, que representen dues escenesdel lliurament de I'escapulari al fundador deI'orde carmelità. A sobre, en gran relleu, hi ha larepresentació de la coronació de la Mare deDéu per la Santíssima Trinitat, emmarcada perdues esveltes columnes acabades amb un capi-tell amb motius vegetals. El misteri està coronatper dos àngels que sostenen una cúpula emmar-cada per quatre elegants pinacles. I el tanca unareixa de fosa semicircular (il.lustració n. 14).

El 15 d'agost de 1905, la Junta del misterifeia saber que I'obra estava acabada, i, des-prés de descriure-la, anunciava que només fal-

15. Part superior del cinquè misteri de glòria.

tava beneir-la. La premsa publicà la nota eldia 20 d'agost. La data escollida per a la sevabenedicció fou el primer diumenge d'octubre,dia 1, d'aquell mateix any, festa de la Marede Déu del Roser. El 9 de setembre el secre-tari de la Junta, el carmelita Lino Soler, sig-nava una nota sobre diversos aspectes del'acte d'inauguració. Però el programa del pe-legrinatge finalment no fou publicat, i el mis-teri no es va arribar a beneir.

Què succeí? Mentrestant, el carmelita pareLino Soler, secretari i ànima del misteri, esposà greument malalt i morí el 21 d'octubre. Elcanonge Jaume Collell, en un editorial publi-cat el 16 de novembre, explicava Ia situaciódel cinquè misteri de glòria amb aquestes pa-raules: els terciaríos del Carmen tienen á puntode ser inaugurado el último misteri de Gloria ósea la Coronación de la Virgen, habiendo que-rido la buena Madre llevarse antes al cielo alincansable promovedor del monumento y devo-tísimo carmelita, D. Lino Soler.

38

El misteri fou inaugurat, finalment, el l0 dejuny de I'any 1906. La crònica del Monestirconfirma aquesta data, malgrat que I'abat Jo-sep Deàs, en la seva memòria, tantes vegadescitada, diu erròniament que es beneí el primerdiumenge d'octubre de 1905; és una confusióamb la primera data proposada. La Guia Histò-rico descriptiva del Pelegrino en Montserrat,publicada el 1909, també s'equivoca en donarla data del 10 de juliol de 1906 en lloc del 10de juny, error profusament divulgat posterior-ment.

Les notícies sobre la inauguració són forçadiscretes. La ressenya de la benedicció quepublicà la Revista Popular afirma que fou una

fiesta de familia. La vigília de la benedicciópujaren a Montserrat els membres de l'Arxi-confraria de la Mare de Déu del Carme presi-dida pel Dr. Ildefons Gatell, i per Manel deRos i de Càrcer, que era rector de Santa Annade Barcelona, on estava establerta la Confra-ria del Carme. El dia 10 al matí el Dr. Gatellcelebrà la missa de Comunió General. A latarda, a les quatre, s'organitzà la processó capal misteri presidida pel pare abat. Durant elcamí, com era costum, es resà el Rosari. E,lDr. Manuel de Ros i de Càrcer féu el discursd'ofrena del misteri i, tot seguit, l'abat Deàs elbeneí (il.lustració n. 15).

Després de resseguir la història particular decada misteri, i per a concloure aquests tres ar-ticles sobre el Rosari Monumental del camí dela Santa Cova de Montserrat, només ens restadir unes paraules d'agraiment. En acabar la in-troducció agraíem al canonge Dr. Jaume Co-llell, promotor i animador de la construcciódel Rosari, la seva tasca i la seva devoció a laMare de Déu de Montserrat. Ara és de justíciafer extensiu aquell agraïment a totes les asso-ciacions religioses i entitats, i a tots els parti-culars, que es feren càrrec d'erigir algun delsmisteris. Com digué el cardenal Salvador Ca-sañas, les associacions religioses que contri-buïren a la construcció dels misteris deposita-ron en el poético Rosari de la cueva de laVirgen el óbolo de la piedad filial que ha detransmitir á las generaciones venideras la pu-jante fe y acendrado amor religioso de los fielescatalanes. Llur devoció a la Mare de Déu deMontserrat és una mostra més de la vitalitatde l'església catalana d'entre segles.