vastadors ocorreguts en els anysvuitanta i noranta del segle passaten el Regne Unit i en els UsA sobreles conseqüències en la població deles polítiques capitalistes neolibe-rals.

Però també els efectes devasta-dors d'aquestes polítiques són evi-dents en les aigües i fronteres del'Europa fortalesa. Milers de perso-nes ofegades, aixafades, mercade-ria per a màfies (capitalisme sangui-nari dit siga de pas) però també mi-lers de milions d'euros en mans dela indústria militar i de “seguretat”en eixe intent sense lògica ni sentitcomú de fer murs i barreres plenesde càmeres i vigilància policial per aevitar l'inevitable. Milions de perso-nes obligades a emigrar forçada-ment a conseqüència de les políti-ques imperialistes i bèl·liques, encorrecte llenguatge democràtic, ge-oestratègiques, imposades des delsorganismes de poder econòmic mili-tars i dutes a terme per governs oc-cidentals submissos i obedients.

En aquest context, la resistència iles cerques de sistemes d'auto or-ganització i autogovern, adquireixuna importància vital i les campan-yes que des de CGT s'estan impul-sant sobre la recuperació dels bénscomuns tenen com a objectius obrirel debat, la conscienciació i la cons-trucció d'altres formes de gestionarAllò Públic.

EDiTA: COMiTÉ CONFEDERAL DE LA CONFEDERACiÓ GENERAL DEL TREBALL DEL PAÍs VALENCiÀ (CGT-PV) - D. LEGAL: V-155-1987 - JULiOL 2016

La lluita per Allò Públic

La lluita pels serveis públicss'ha convertit en eix cen-tral de l'acció sindical detota la CGT, després delCongrés Extraordinari ce-

lebrat el passat mes d'abril a iruña. ino és que abans no formara part dela nostra agenda d'accions i reivindi-cacions, portem anys treballantcampanyes dins del sector públic,més aviat després del Congrés s'haconfigurat, tant en la forma com enel fons, la recuperació d'aquestsserveis com a béns comuns de totala població i, per tant, dels criterisper a la seua gestió més enllà del'àmbit estatal en el qual ara es tro-ben.

Però segueix sent important insis-tir en la necessitat que aquesta lluitaté una importància vital dins de l'ac-tual procés malaltís i homicida delcapitalisme globalitzat. Cal recordarque en aquesta evolució cap a uncapitalisme sense control, quearranca de les tesis neoliberals del'Escola de Chicago, les opcionsque la socialdemocràcia, i els partitspolítics que encara la sustenten, dedomesticació o humanització d'a-questa bèstia devoradora de recur-sos naturals, pobles i persones, ésmés clarament que mai una quime-ra. En tres quartes parts del planetala gran majoria de la població sobre-viu i competeix entre guerres, fam,dictadures, fanatisme i falses demo-

ENTREVIsTaamb Lirios Mayans,professora d’espanyol en Françapàg. 8

EDITORIaLsindicalisme és solidaritatpàg. 2

aNàLIsILa destrucció silenciosa del treball establepàg. 3

MEMòRIaValentín, la memòriapàg. 4

80 anys de la Revoluciósocialpàg. 5

I MésLluites, agenda... pàg. 6 i 7

CGT País ValenciàComunicació Cgt-pv

@CGTPV www.cgtpv.org

cràcies. Però la situació d'utòpicestat del benestar que s'ha viscut enl'Europa construïda després de lasegona guerra mundial està arribanta la seua fi. El cas de Grècia, i desyriza com a exemple clarificador,posa en evidència la necessitat,com així passa en eixa RepúblicaHel·lènica, de construir altres eines irealitats de lluita al marge del caducsistema liberal de partits, o, al-menys, en els marges d'aquest.

En aquest sentit les polítiques im-posades per FMi i Banc Mundial através dels mecanismes d'incre-ment del deute extern, desregularit-zacions i privatitzacions totals delssistemes productius als denominatspaïsos pobres, autèntiques einesd'extermini en la pràctica, s'han anatestenent a tot el planeta. El cas d'i-tàlia (deute superior al 132% delseu PiB) o del Regne d'Espanya(deute igual al seu PiB anual) sónevidents però són la punta de l'ice-berg per al que es va imposant aEuropa. La següent fase apunta a laprivatització total de serveis públicsi a la desregularització en el “blocdur” dels països rics, com per exem-ple, França. O dit d'una altra forma,a l'exclusió d'una part important deles classes treballadores i popularsd'aquests estats del marc reguladorde drets i llibertats en el qual hanestat vivint durant l'últim lustre. i,per descomptat, tenim exemples de-

Canal CGT País Valencià

Manifestació de la CGT a Madrid celebrada el 18 de juny En Defensa d’Allò Públic #xLoPúblico18J.

Exposició CGT-PVLa mirada de Kati Horna.

Guerra i Revolució (1936-1939)

Lirios Mayans, a l’esquerra, en “Acció Directa”

secretariatPermanent del

Comité ConfederalPaís Valencià i Múrcia

Avgda. del Cid 15446014 València (L’Horta).Tels.: 96 383 44 40

96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgsec.general@cgtpv.org

Fundació Ferrer i Guàrdia.Avgda. del Cid 154 baixTels. 96 383 44 40 46014-València

FEDERACiONs LOCALs i COMARCALs

FIC de CastellóC/ Cerdan de Tallada 23 entresòlTel. 96 425 06 36Fax 96 425 06 3612004-Castelló-La Planacgtkastello@hotmail.comcgtkastello15@gmail.com

SU del Camp de Morvedre i l’AltPalànciaC/ del Treball, 21, baixTel. 96 269 86 3346520 Port de sagunt (València)cgtportsag@gmail.com

FL de PuçolC/ Castell de Morvedre 12-1er. dreta.Tel. 96 146 54 54Fax 96 146 54 5446530-Puçol (València-L’Horta)cgtpuzol@gmail.com

FL de ValènciaAv. del Cid 154Tel. 96 383 44 40 Fax 96 383 44 4746014-València (L’Horta).fed.local@cgtvalencia.org

• sP de la FL de València, tel. 96 38344 40

• sindicat de Metall, Energia iMineria, tel. 96 313 43 50

• sindicat de Neteja, tel. 96 313 43 51• sindicat de Transports, Comuni-

cacions i Mar, tel. 96 383 53 73• sindicat de Banca, Estalvi i

Assegurances, tel. 96 383 53 74 • sindicat d’Administració Pública, tel.

96 383 45 08 • sindicat d’Oficis Diversos, tel.96

383 45 25• sindicat d’Alimentació, Comerç i

Hostaleria, tel. 96 313 41 39

serveis Afiliats: Biblioteca Llibertària “Ferrer i

Guàrdia”, Àrea de la Dona, OficinaPrecària CGT

FL La Safor-GandiaC/ Pintor sorolla 39 baixTel. 96 287 70 60Fax 96 287 70 6046700-Gandia (València-La safor)cgtlasafor@gmail.com

Federació Provincial d’AlacantC/ José Reus García, 3 Entpta. Dcha.Tel. 96 518 22 1103010 - Alacant (L’Alacantí)alacant@cgt.es

SOV d’AlcoiC/ Echegaray 10 baix Tel. 96 554 71 46Fax 96 554 71 4603800 -Alcoi (Alacant-L’Alcoià)f.l.alcoi@cgtpv.org

SOV de BenidormC/ san Antonio nº 15Tel. 96 680 65 80Fax 96 680 65 8003501 -Benidorm (Alacant)Apt. Correus 125 (CP: 03501)cgtmarinabaixa@gmail.com

2 - notícia confederal Juliol del 2016o p i n i ó

Perquè entre episodis de lluites,reivindicacions, conquestes i, so-bretot, pel record d'aquelles per-

sones que es van quedar fora del camí iperquè el recorregut ha sigut massa dur imolt llarg, avui, ningú pot qüestionar, otan sol dubtar de la necessitat imperantd'una organització sindical que, en laseua independència i llibertat, represen-te, defense i empodere els drets de lanostra vida laboral.

I diem aquesta aparent obvietat per-què avui la nostra lluita té la necessitatd'estar més organitzada que mai. Perquèavui el sindicalisme no està en exclusivi-tat en els centres de treball, estaremerrant la nostra acció si entenem queaquest és l'únic camí. Avui el sindicalis-me està en el carrer, en la societat i en lespolítiques que decideixen sobre les nos-tres precàries condicions laborals. Avuiel sindicalisme ha de ser protagonista enla nostra protesta i en la defensa delsnostres drets, però no en exclusivitat.Per açò l'acció sindical en els centres detreball és insuficient si no va acompan-yada d'un enfortiment estructural i orga-nitzat del sindicat com a eina. La CGTés un projecte social i com així ho ente-nem, el nostre compromís està en la so-cietat treballant en ella per a transfor-mar-la.

I en aquest sentit, amb aquesta ideaprincipal, l'equip del Comitè Confederaldel País Valencià i Múrcia, que el passat3 de juny va donar per finalitzat el seumandat, ha treballat. Va quedar liquida-da tota una labor, amb major o menorencert, però sí carregada d'il·lusió imolta esperança i en l'obstinació de trau-re endavant el compliment dels acords iamb la sensibilitat necessària per a im-pregnar-se de tota l'actualitat que obliga-va estar a l'altura en tot moment.

En aquesta línia, durant el període detres anys, s'ha col·laborat i treballat per adur a terme diferents mobilitzacions,com les marxes contra l'atur (22M). Vaneixir un total de vuit autocars des de di-ferents localitats, a més de les personesque van decidir realitzar la marxa a peu,

com molt bé recordareu. Es va participaren diferents concentracions i tancamentscom amb la PAH, donant suport estatalen la trobada que es va realitzar en elslocals de la CGT de València, on va par-ticipar l'avui alcaldessa de Barcelona,Ada Colau. Es va treballar per a exigir eltancament dels CIEs i es va recolzar l'o-cupació de col·lectius com Ca Esperan-ça i organitzacions socials com en el casdel conflicte de Parke Alkosa.

Ens vam sumar amb Amnistia Interna-cional en campanyes de denúncia, do-nant difusió a les accions en assumpteslaborals. Es va tendir ponts amb altres or-ganitzacions com a Lambda, col·laborantamb ella en Ràdio Klara. Dir que RàdioKlara ha sigut nostra plataforma infor-mativa, perquè per ella ha passat la difu-sió i comunicació de les nostres accions.

Vam ser pioners, quan encara els mit-jans no ho abordaven, a denunciar públi-cament els acords transatlàntics (TTIP),informant de les seues maldats en dife-rents formes. Ens vam sumar en cam-panyes contra la repressió (Totes juntes);contra la Llei Mordassa; en suport aAlfon; a Carmen i Carlos de Granada.També participem recolzant a les com-panyes de Galícia i als xics i xiques de laPrimavera Valenciana, detinguts en unade les vagues d'estudiants.

Però també convoquem les nostrespròpies mobilitzacions: campanyes con-tra el pensionazo; Mercadona, en suporta Fran; contractes en el BBVA; EROBankia i sabadell; contra el tancament desodexo; contra les retallades de Unipost;contra l’ERO Panrico; contra l'explota-ció als treballadors i treballadores de Co-rreos; contra la hipocresia de l'ONCE, ensuport als companys i companyes itambé, el cas més sonat, el de RTVV, de-fensant la readmissió de les i els treballa-dors i denunciant eixe model de televisiópública que la va portar a la ruïna.

Es van realitzar diferents cursos en elsdiferents territoris, quatre sobre antire-pressió, acompanyat d'una jornada desuport als qui ho havien patit. Tambévam adaptar i reeditar la Guia per a pre-

càries, llibret realitzat pels companys deCatalunya.

Com a CGT-PV, s'ha participat acti-vament en la Memòria Històrica, entre-vistant-nos amb els responsables de l'A-juntament de València per a la recupera-ció dels noms d'aquells homes i donesllibertàries que podien figurar en la novadenominació d'alguns dels carrers de Va-lència. També participem en la recreaciód'un viatge a Algèria com a símbol delmític stanbrook, coincidint amb el 75aniversari. Realitzem un reportatgesobre el recorregut, participant el secre-tari d'Acció social, Antonio Pérez Colla-do com a observador i portaveu i Maríasantolaria i Marco Lledó com a realitza-dors del mateix. El documental va serpresentat a València i Alacant per a totala ciutadania, despertant un gran interèsi valorant-se com un bon treball, honesti d'interès històric.

Han sigut molts els assumptes tractatsi moltes les accions dutes a terme peraquest Comitè Confederal PV al llargd'aquests tres anys. Hem sigut una micamés visibles i la nostra opinió va quedarreflectida en alguns mitjans. Però tambéés cert, han quedat pendents acords icampanyes per realitzar. Però ningú po-sarà en qüestió la necessitat d'un ComitèConfederal que done estructura organit-zativa, coordine, col·labore i done su-port a les federacions territorials.

La CGT que pot presumir de la seuaindependència, llibertat i, sobretot de so-lidaritat com a senyals d'identitat, no potpermetre's el luxe de comptar amb unamilitància lliurada en exclusivitat a laseua secció sindical, perquè l'error seriamajúscul. La CGT, per a la seua estructu-ra organitzativa, necessita entroncar ambuna militància jove i compromesa quecontinue la lluita donant-li frescor aaquests temps i com a tal, us demanemun xicotet esforç del compromís que re-valoritze el suport mutu, del que fem tan-tes vegades gal·la i que ens engrandeix.

A C C I Ó D I R E C T APROGRaMa D’INFORMaCIó sOCIaL I LabORaL DE CGT-PV

Tots els dimecres en directe, de 16 a 18 h. (podcasts en www.cgtpv.org)

EsCOLTA’L i PARTiCiPA!! a RàDIO KLaRa 104.4. FM i www.radioklara.org

PURiFiCACiÓN EisMANsecretària Comunicació CGT-PV i M

editor ia lSINDICALISME ÉS SOLIDARITAT

imatge d’una Plenària de la CGT del País Valencià i Múrcia celebrada en 2014.

Juliol del 2016 notícia confederal - 3r e f l e x i ó s o b r e a c t u a l i t a t s o c i o l a b o r a l

superades les etapes d'expulsió del món laborald'una bona part de les plantilles dedicades a la cons-trucció durant la bambolla immobiliària, que va cons-tituir el primer i gran matalàs de persones aturades,bona part amb escassa formació i poques possibili-tats de trobar novament treball, almenys en un llocestable i amb bones condicions horàries i salarials,com el què estaven habituades a tenir.

superada la segona etapa, de grans ERO en em-preses multinacionals, bancs i empreses públiquesque, a la calor de les reformes laborals sobretot del2010, anunciant unes pèrdues que ningú es creia, ounes retallades en tot cas innecessàries, van veureenormement reduïdes les seues plantilles reals, per adonar pas a un munt de persones provinents d’ETTs,contractes i subcontractes que continuaren fent elmateix treball, cada vegada en pitjors condicions.

Conclòs el procés d’aprimament de les plantillesfuncionarials mitjançant la taxa de reposició zero,10% o... que ha deixat a quasi totes les administra-cions del país amb un 30% menys de personal(160.000 llocs de treball destruïts) deixant seriosesdificultats per a prestar els serveis que els correspo-nen.

Tocada de mort la via de treball estable habitual-ment realitzat per dones, en estrangular i precaritzarel treball en l'àmbit de les cures, com l'educació, sa-nitat, discapacitat o serveis socials.

Deteriorades i destruïdes les empreses públiquesencara rendibles per a poder ser venudes al millorpostor açò sí, ja netes de plantilles fixes que reduïscales despeses i augmenten els beneficis.

Destruït el xicotet comerç per la competència des-lleial de grans superfícies i hipermercats, recolzatsper les regulacions complaents dels diversos go-verns.

Estrangulades les empreses familiars, que sola-ment poden sobreviure si exploten més que les gransmultinacionals al seu personal i a si mateixos, i que

lluiten absurdament per a aconseguir ser els i les em-prenedores que tant lloen i tan poc recolzen des delgovern.

Posada la guinda de la precarietat amb l'enèsimareforma laboral del 2012 que continua donant einesper a expulsar a les persones dels seus llocs de tre-ball estable i amb drets laborals que fa 10 anys ni ha-guérem somiat que ens robarien.

Va semblar arribat el moment en què, segons elgovern havia començat la recuperació, començava acrear-se ocupació i... res més, perquè a l’algarada defelicitacions pels nous llocs de treball creats, s'hansucceït el desconcert de qui en absolut percep eixamillora, i el doll d'aigua freda de les xifres, semprepertinaces, encara que es tracten de maquillar unavegada i una altra, de la contínua reducció de taxad'ocupació i afiliacions a la seguretat social. No hi hamés ocupació, sinó menys persones que la cerquen;per no oblidar l'escàndol de les condicions en què s'o-fereixen: inestable, a temps parcial, horaris desgave-llats, i fins i tot contractes de dies o hores!

Podria semblar que el pitjor ha passat, que a partird'ara els qui ens hem lliurat de la crema estem fora deperill, que hem superat el risc de caure en l'exclusiósocial i la precarietat d'un dia per a un altre, com hemvist que els passava a tantes i tantes persones al nos-tre al voltant; seguim sent “classe mitjana”, amb sala-ris dignes, un mes de vacances i fins i tot dret a laconciliació!, encara que per a què la conciliació quanels qui podem gaudir-la fa ja molt temps que deixemde necessitar-la, i en el que tenim posats els ulls ésen la nostra jubilació; a l'igual, per cert, que empresa-riat i administracions, desitjoses de desfer-se de mas-todonts cars i canviar-los per personal jove, precari,barat i en moltes ocasions amb disponibilitat de ferquasi de tot.

i no obstant açò la realitat torna a colpejar-nos pera demostrar en la pell d'algú pròxim que el llarg i in-exorable camí de la desaparició de l'ocupació estableno ha acabat, solament va acabar el treball en gene-ral i ara continua amb el fi, unes amortitzacions perací, un article “x” del conveni “i” per allà, una falta deproductivitat d'altra banda, una venda o absorciód'empresa…. Van fent desaparèixer el poc treball de

qualitat que va quedant, i ja solament esperem ambdesesperació que la jubilació arribe abans que enstiren.

Aquest deshumanitzat sistema financer, que sola-ment entén i sap d'acumulació de riqueses ha clavatles seues gargamelles en les nostres vides, i per arespondre no serveixen les armes de la negociació,ni per descomptat el “buenismo”, menys encara tan-car els ulls tot esperant que passe l'aiguat. s'ha obertuna nova era per a la nostra societat occidental, ihem d'enfrontar-nos a ella amb altres ulls i novespropostes.

En el costum de tenir quasi tot amb facilitat, amb larelaxació que dóna la ingènua confiança que els dretsque un dia van ser guanyats amb sang i lluita eren persempre, el desconcert ha sigut, sens dubte, la prime-ra reacció, i per a una bona part continua sent-ho, noobstant açò, a poc a poc va deixant pas a una respos-ta, potser encara vacil·lant, però cada vegada méssòlida. i cada dia són més freqüents l'aparició de co-operatives, centres autogestionats, grups de con-sums, escoles lliures…. Davant les seues irracionalsdeshumanitzades i economicistes polítiques, es vagestant un altre món de solidaritat, suport mutu i en elcentre del qual estan, sens dubte, les persones.

Davant la silenciosa destrucció de la seua ocupa-ció, l'autogestió, la solidaritat i el suport mutu són lanostra resposta.

La destrucció silenciosa del treball estable

A N À L I S I

EMiLiA MORENOsecretària General CGT-PV i M

// Davant les seues irracionals deshumanitzades i economicistes polítiques, es va gestant un altre mónde solidaritat, suport mutu i en el centre del qual estan, sens dubte, les persones //

https://www.youtube.com/watch?v=ideDfinf0sY

El passat 25 de juny es complia el 37aniversari de l'assassinat de ValentínGonzález a la vaga de les colles de cà-rrega i descàrrega de l'antic Mercatd´Abastos de la ciutat de València. En-guany diverses organitzacions anarco-sindicalistas, llibertàries i la Plataformaper la Memòria del País Valencià con-fluïm a les portes de l'antic mercat per aseguir reclamant dignitat i memòria pera Valentín, i per a aquells i aquelles quecom ell són víctimes de la denominadaTransició Espanyola.

Referent a dignificar la figura del jovecenetista valencià, des de la Confedera-ció s'ha anat realitzant un extens treballper a recuperar-la. Actualment podemtrobar tant en les pàgines de la federa-ció local de València (http://www.cgtva-lencia.org/?s=valentin+gonzalez) comde la CGT del País Valencià(http://www.cgtpv.org/?s=valentin+gon-zalez) una informació àmplia de totaeixa activitat realitzada durant aquestsúltims anys. El documental produït perla Confederació -“Valentín. La otra Tran-sición”- i disponible ja lliurement en laxarxa, treballava entre altres aspectesaquesta qüestió contextualitzant l'as-sassinat de Valentín i vinculant-lo a al-tres produïts en eixa època perquè, combé denunciava Mariano sánchez soleren la pel·lícula, no siguen consideratsfets aïllats com així varen fer els dife-rents ens postfranquistes i molts mitjansde comunicació vinculats al sistema.

Juliol del 2016s i n d i c a l i s m e e n l l u i t a4 - notícia confederal

Valentín, la memòria

w e b s a l P a í s V a l e n c i àCGT País Valenciàhttp://www.cgtpv.org

CGT Valènciahttp://www.cgtvalencia.org

CGT alacanthttp://cgt-alicante.es

3 7 º A N I V E R S A R I A S S A S S I N A T

JOsÉ AsENsiOEquip Comunicació CGT-PV

Però el documental aprofundia, comaixí venia reflectit en el projecte apro-vat en el seu moment per tota la CGT,en altres qüestions vinculades irre-meiablement a aquest assassinat d'es-tat. Una d'elles era la recuperació de lamemòria col·lectiva vinculada a l'anar-cosindicalisme i al moviment obrer,com a elements claus d'aquell períodei àmpliament menyspreat en moltsdels estudis i materials audiovisuals

que hi ha sobre l'època, i especialmentels referits a la CNT. En aquest aspec-te la denominada Transició oficial harealitzat un important treball d'oculta-ció del que en aquells moments s'en-globava sota el concepte de ruptura i adestacar exclusivament a les figures ipartits polítics que van consentir, vansignar i van recolzar la Monarquia Par-lamentària i els Pactes de la Moncloa.Aquesta metòdica i extensa labor defiltratge de la realitat ha portat a l'oblitgeneralitzat i a l'errònia consideracióque àmplies capes de la població, es-pecialment la gent jove, té de tot el queva ocórrer durant aquells anys.

sobre aquest camp de la memòriacol·lectiva, com bé reclamava la pan-carta que CGT ha portat als últims

actes d'homenatge, existeix encaramolt treball que realitzar si volem eixirde l'oblit imposat pels engranatgesdel sistema. indubtablement la figurade Valentín, i tot el que representa, ésàmpliament reconeguda dins delsnostres àmbits llibertaris però no aixífora d'ells. Ni hi ha hagut justícia, nireconeixement oficial, ni molt menysforma part de l'imaginari col·lectiu delluita obrera en la Transició. Tota eixafaena segueix estant en les nostresmans seguir realitzant-la si volem queles generacions esdevenidores tin-

guen consciència crítica i realment in-formada.

Queda molt per treballar en elcamp de la recuperació de la memò-ria històrica llibertària d'aquell perío-de. i no solament sobre ValentínGonzález i el seu terrible assassinat.solament eixa labor tenaç de recupe-ració aconseguiria que en algun prò-xim acte en el seu record centenarsde milers de valencians i valencianeses congregaren, com així va ocórreren 1979, per a rendir-li merescut ho-menatge.

// Ni hi ha hagut justícia, ni reconeixement oficial,

ni molt menys forma part del'imaginari col·lectiu de lluita

obrera en la Transició //

Homenatge a Valentín González Ramírez celebrat el 25 de juny de 2016. Van participar-hi, entrealtres, CNT, Plataforma per la Memòria del País Valencià i CGT unitàriament. / J. R. FERRaNDIs

El sábado 2 de julio se reunieron en la sede de CGT Valencia dis-tintos colectivos sociales del País Valenciano para continuar tratan-do de coordinar una campaña por la Renta Básica en el territorio

En esta ii Asamblea, la primera se celebró recientemente en Ali-cante, estuvieron presentes la Asamblea de Paradas y Precariasde CGT valencia, Renta Básica Madrid, CGT Marina Baixa, CGTAlicante, Colectivo Feminista Dones i Prou, Asociación Parke Alco-sa, Asamblea de Parados y Precarios Quart de Poblet, Marea RojaAlacant, Plataforma de Parados de Vallbona, Asamblea Vecinal deParados de Liria, Plataforma Precarios de Morvedre, sillas contrael Hambre, Toma la Plaza Alicante, No somos Delito Alicante, Ba-ladre y varias personas a nivel personal.

se debatieron varias propuestas que fueron concretándose enla realización de una campaña de recogida de firmas por la RentaBásica, para ser entregadas a la Generalitat, empezar a presionara las autoridades a nivel local y autonómico, entrevistándose conellas y la elaboración de un texto común que unifique las reivindi-caciones de todxs. Comunicación CGT-alicante

Celebrada la II asamblea por la Renta básica del País Valenciano

C O N T R A E L P A R O Y L A P R E C A R I E D A D

PaCO J. CsI

tils, la incorporació de la dona a tots elscamps de la vida econòmica i política.

Com estem veient des del comença-ment de 2016, al llarg de tot l’any es vana succeir infinitat d'actes en els quals l'e-tapa que s'inicia al juliol de 1936 es re-cordarà, amb major o menor rigor histò-ric, depenent de quina organització o

instància promoga l'acte. Majoritària-ment el que es va a destacar, encaraque per a açò calga retocar o fins i totmanipular els fets històrics, és el paperdel govern i l'exèrcit republicans. Noobstant açò, i com sol fer-se en els lli-bres, el paper protagonista del poble tre-ballador seguirà col·locant-se en segonterme i sempre com a comparsa delsgrans líders polítics i militars.

Però va ser la classe treballadora laque va col·lectivitzar terres, fàbriques iserveis, millorant la producció i la distri-bució; la que es va fer càrrec del trans-

notícia confederal - 5Juliol del 2016 s i n d i c a l i s m e e n l l u i t a

// Ens correspon explicar queel que va tenir la ii Repúblicade revolucionari va ser fruit

de la lluita, l'esforç i el somnicol·lectius de tot un poble //

El 19 de juliol de 1936 ha quedat enels anals com l'inici del que una part dela historiografia considera la revoluciósocial espanyola, però és evident quemolt abans d'eixa data ja havia comen-çat la classe treballadora dels poblesque conformen la península ibèrica unprocés de transformació integral.

En efecte, des de l'últim terç del segleXiX, els nous corrents portats per la in-ternacional al nostre país s'havien fosamb el vell esperit rebel, forjat durantgeneracions de rancor a la dominaciófeudal i religiosa, i amb la tradició autòc-tona de vida i treball col·lectiu: germa-nors, germanies, rebel·lions comuneres,“ejidos”, boscos i pastures de la comuni-tat o les labors agrícoles compartides,com el treball a tornallom en l'horta va-lenciana.

Era un terreny abonat perquè lesidees llibertàries germinaren ràpid i ambforça entre bracers agrícoles i treballa-dors urbans. immediatament van co-mençar a constituir-se i federar-se agru-pacions obreres per tot el territori, enca-ra que van ser les regions mésindustrialitzades (catalanes, valencia-nes, basques i asturianes) al costat deles zones camperoles d'Andalusia,Aragó i La Manxa on amb major intensi-tat es donava aquest procés d'organit-zació obrera i social.

Afortunadament existeixen estudisbastant fiables sobre les realitzacionsdurant el fenomen de les col·lectivitza-cions, demostrant que el procés de ges-tió col·lectiva de terres, fàbriques i ser-veis per la pròpia classe treballadora nosolament és un bell somni, sinó que espot realitzar. Mèrit major té que ditatransformació del privat al comú es rea-litze en un context de guerra i amb unscompanys de viatge (govern republicà ipartits polítics) que no es van privar deposar quantes traves van poder a latransformació social.

El perfecte funcionament que es vaaconseguir de tots els serveis i la indús-tria a Barcelona i València, la modernit-zació d'escoles i hospitals, l'acostamentdel teatre, el cinema i la cultura en gene-ral a tota la població exclosa fins llavors,la millora de cultius i condicions de vidaen les zones rurals són fets històricsque ningú pot negar avui dia. Tampoc espot ignorar que impulsant, compartint idefensant eixos canvis estava l'anarco-sindicalisme, sense la seua presènciaés probable que l'experiència no hague-ra sigut possible.

A més d'engegar tot el procés pro-ductiu i els serveis, la CNT també es vaocupar d'organitzar el món de la culturai la comunicació, creant fins i tot la seuapròpia producció de cinema, ràdio, pro-paganda, etc. Fins i tot els sindicats vancrear escoles tècniques i universitàriesper a formar als nous gestors en infinitatd'especialitats industrials, agrícoles oels serveis públics. Al repte d'augmentarles exportacions, per a alleujar la situa-ció d'asfíxia econòmica republicana,des de l'anarcosindicalisme es va impul-sar la creació del Consell Llevantí Unifi-cat de l'Exportació Agrícola (CLUEA)que es va encarregar eficaçment de ca-nalitzar les exportacions de taronges, laprincipal font de divises, que encara quecomptava amb el suport de la UGT va

80 anys de la Revolució socialM E M Ó R I A I R E I V I N D I C A C I Ó

ANTONiO PÉREZ COLLADOsecretari Acció social CGT-PV

ser boicotejat fins a la seua estatalitza-ció pels dirigents del PsOE. Processosrevolucionaris es van viure en quasi latotalitat de poblacions valencianes, arri-bant a col·lectivitzar terres i indústries,emetent bons i monedes pròpies, aixícom a canviar els noms relacionatsamb la religió d'algunes d'elles: Villardel Arzobispo, sant Joan, etc.

En tots els camps resulta inqüestio-nable el paper jugat pel moviment lliber-tari, però sens dubte és en el de la donaon més profunds i visibles van ser talscanvis. Un dels fets de major transcen-dència, sobretot des del punt de vistade l'alliberament integral de les donesva ser el naixement de la revista Muje-res Libres (maig de 1936) que donarialloc al naixement, un any després a Va-lència, de l'organització del mateix nom,que va arribar a comptar amb unes10.000 associades i que va tenir unpaper fonamental en la consolidació delprojecte revolucionari. Van ser princi-palment les militants de Dones Lliuresles impulsores dels canvis en els textoslegals i els comportaments socialssobre l'avortament, el divorci, la con-cepció i la maternitat lliure i responsa-ble, el projecte d’alliberadors de prosti-tució, les maternitats i hospitals infan-

port, l'ensenyament, la sanitat i la restade serveis. Tot açò va representar unavertadera revolució, a pesar que ambprou faenes durara uns mesos. A la gentllibertària ens correspon explicar que elque va tenir la ii República de revolucio-nari no va ser el fruit d'eixa determinadaforma de govern, sinó que va ser la llui-ta, l'esforç i el somni col·lectius de tot unpoble, que portava dècades assajant larevolució, la qual cosa va fer possible l'-històric moment que es va viure enaquells mesos.

Des de la CGT-PV commemorareml'aniversari de la revolució del 36 ambuna sèrie de jornades, xerrades, home-natges i exposicions. Del 1 al 15 de ju-liol, el Centre Municipal de les Arts d’A-lacant va acollir l’exposició “La miradade Kati Horna. Guerra i Revolució(1936-1939”; el 16 de juliol, va tindre llocuna jornada commemorativa a Castellóamb homenatge a les persones afuse-llades i represaliades, passe d’audiovi-suals i una xerrada a càrrec d’Eladi Mai-nar; i el 19 de juliol, a València es varetre homenatge a la Revolució amb unaassemblea de militants de la CGT-PV,una xerrada-debat sobre “80 anys de laRevolució social” amb Miguel Navarré iun homenatge a Lucía sánchez saornil.

La mirada de la fotògrafa hongaresa Kati Horna torna al País Valencià amb una exposició itinerant

inaugurada a alacant

L’exposició “La mirada de Kati Horna.Guerra i Revolució (1936-1939)”,organitzada per la CGT-PV, reuneix 98

instantànies, algunes d’elles inèdites, de les 270que la fotògrafa anarquista va aconseguir salvarde la seua estada a Espanya entre 1937 i 1939.El Centre Municipal de les arts (Pl. Quijano, 2),gràcies a la col·laboració entre la Regidoria deCultura dirigida per Daniel simón i José MaríaOterino, militant de la Confederació General delTreball del País Valencià i Múrcia i comissari dela mostra, ha acollit de l’1 al 15 de juliol aquestaretrospectiva de lliure accés

Kati Horna és sens dubte una de lescreadores més inusuals i autèntiques del s.xx,“una obrera de la fotografia” com es definia ellamateixa.

Feminista, solidària i llibertària, l’artistanascuda a budapest en 1912 i participant de lesavantguardes d’entreguerres, va ser cridada adocumentar i donar testimoniatge del treballtransformador que estaven portant endavant laCNT i la classe treballadora durant la GuerraCivil :“col·lectivitats, comitès de gestió de laproducció en les empreses, ocupaciód’esglésies i edificis, febril treball d’educació icultura parlaven d’una transformació molt mésprofunda que una simple reforma de l’Estat”, talcom es destaca en el catàleg amb el qualcompta l’exposició.

L’àmplia exposició conformada per quasi uncentenar de fotografies organitzadestemàticament entorn de “Construint un mónnou. Revolució”; “Vivint durant la guerra.Moments de la vida quotidiana”; “Vida en elfront”; “acolliment”; “Rostres i mirades” i“Visió surrealista sobre la Guerra Civil.Fotomontatges”, forma part de les activitatsorganitzades per la CGT-PV per a commemorarel 80 aniversari de la Revolució social.

L’exposició, concebuda com a intinerant,arribarà a València i Castelló en els pròximsmesos. Els ens interessats poden demanar-laposant-se en contacte amb la Confederació(sec.general@cgtpv.org i comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info). + info: www.cgtpv.org

sobre estes línies, fotos del moment de la inauguració el passat 1 de juliol. L’exposicióva ser presentada per Daniel simón, Emilia Moreno i Chemi Oterino. / CGT-MuRCIa

6 - notícia confederal Juliol del 2016s i n d i c a l i s m e e n a c c i ó

A/A de los responsables de ventas de REPsOL, sU-PERCOR, COViRAN, siMPLY, CORREOs, estancos,quioscos de prensa… y ahora también LAs FALLAs

Desde hace seis años, en sus establecimientos, susclientes pueden adquirir los cupones y juegos de laONCE, actualmente son más de 7.000 puntos de venta,los que integran el CANAL FÍsiCO COMPLEMENTARiO(han llegado a ser más de 12.000).

Desde la Confederación General del Trabajo en laONCE, en adelante CGT- ONCE, hacemos un llamamien-to a estas marcas y establecimientos para que cesen enla venta comercialización de estos productos. seguroque se sorprenderán de un llamamiento de esta índole,ya que seguramente y pese a que el volumen de ingre-sos-beneficios que la venta de estos productos ONCE nosuponen para ustedes un incremento apreciable en suscuentas de resultados, es seguro que muchos de uste-des, si no todos, piensan que vendiendo estos cupones yjuegos de la ONCE en sus establecimientos, están “ayu-dando” al colectivo de trabajadores de la ONCE, nadamás alejado de la realidad.

Los responsables de estas firmas y sus clientes, tie-nen que saber que cada venta de un cupón o juegoONCE, que se realiza en sus comercios, es una ventaque quitan a los vendedor@s de la ONCE, poniendo engrave peligro la estabilidad laboral del colectivo discapa-citado.

La ONCE está sancionando a sus trabajador@s porno alcanzar un mínimo de ventas, que ella fija, y quecada día son más difíciles de lograr, dándose la triste pa-radoja de que sancionan al colectivo vendedor por “ven-

…Y ahora también las Fallas

C G T - O N C E I N F O R M A

sECCiÓN siNDiCAL EsTATAL DE CGT-ONCE

der poco”, mientras hay un establecimiento cualquierade las firmas arriba citadas a pocos metros en donde seestán vendiendo los productos ONCE.

Al vender sus establecimientos los productos ONCE,volvemos a insistir, ponen en grave riesgo el trabajo delcolectivo vendedor, ya que solamente tenemos nuestroscupones y rascas para vivir de su venta, y las sancionesque nos aplican por “vender poco” pueden incluso llegaral despido, como desgraciadamente así ha sucedido.

si de verdad quieren colaborar con la labor social dela ONCE, no hagan competencia directa con el colectivovendedor, no pongan en riesgo nuestro trabajo, porquesi en conciencia, por unos míseros euros, no renunciana la comercialización de los juegos ONCE, tendremos

que realizar una campaña más agresiva de informacióna sus clientes en las puertas de sus establecimientos, yseguro que no es una buena publicidad para sus mar-cas, que la ciudadanía tenga conocimiento de que estáncontribuyendo a la ruina del colectivo de personas condiscapacidad (trabajador@s de la ONCE).

No hay mejor labor social que procurar un trabajodigno para los discapacitados, lo demás, es pura litera-tura para esconder el cinismo.

¡Ni CORREOs, Ni EsTANCOs, Ni sUPER-MERCA-DOs, LA VENTA DE LOs JUEGOs DE LA ONCE, PARALOs DisCAPACiTAD@s

En la foto, un moment del repartiment d’informació al carrer el passat 11 de juliol./ PICóNT

La empresa deberá reintegrar tambiénparte del salario descontado indebida-mente a tres interventores de CGT en

las últimas elecciones sindicales

La multinacional lo intenta y la Confede-ració General del Treball del País Valenciàse resiste, da la batalla y gana en los juz-gados. Dos conflictos colectivos en materiade tutela de derechos fundamentales sehan resuelto recientemente de forma favo-rable para los trabajadores tras la acciónjudicial emprendida por la CGT-PV. En losúltimos años, la automovilística con fábricaen la localidad valenciana de Almussafes,ha tenido que afrontar al menos cinco reso-luciones judiciales a instancia del sindicatoanarcosindicalista que suponen un rapa-polvo a la insistencia empresarial en violarderechos sindicales.

El juzgado de Lo social nº9 de Valenciaha dictado sentencia que ya es firme - FordEspaña sL no ha recurrido y ha hecho efec-tivo el pago de la indemnización-, conde-nando a la multinacional por “actuación em-presarial contraria a derecho al vulnerar elderecho a la libertad sindical e igualdad” y apagar 3.006,95 euros al sindicato en con-cepto de indemnización por daños morales.

Los hechos denunciados se remontan alos años 2014 y 2015, cuando, pese a lareiteradas solicitudes de la sección sindicalde CGT-PV en Ford, la empresa negó unay otra vez y sin explicación previa a facilitarlistados de horas extras y de formación re-alizadas por los trabajadores de la plantaentre febrero de 2014 y octubre de 2015.Una conducta que tiene “trascendenciaconstitucional de los derechos en juego y,

Ford es obligada a indemnizar a CGT tras vulnerar por enésima vez su derecho a la libertad sindical

F O R D E S P A Ñ A S L

LiBERTAD MONTEsiNOsGabinete de Prensa CGT-PV

atendiendo a la entidad del daño produci-do y de la pluralidad de comportamientoslesivos, al derecho de la libertad sindical” yque supone una vulneración con sancióncontemplada en la Ley de sanciones e in-fracciones del Orden social.

Pese al intento de la empresa de evitarla sentencia condenatoria facilitando en lafase de alegaciones la documentación re-querida vía judicial por habérsela negadorepetidamente por otras vías al sindicato,la jueza señala la extemporaneidad de lamedida: “El cumplimiento era extemporá-neo, habiendo hecho falta venir a juiciopara obtener la información a que tiene de-recho el sindicato”, se puede leer en eltexto del dictamen.

Y además, desmonta la argumentaciónesgrimida por la dirección de Ford de quela falta de los listados requeridos se debíaa un fallo de la informática. La resolucióndeja bien claro que es algo que no justifica“la falta de información al sindicato (…) du-rante período tan extenso, tratándose deuna empresa con muchos trabajadores y(…) la empresa debía tener mediante par-tes de trabajo o de otro modo controlada larealización de tales horas y podía haber in-formado a los sindicatos de otro modo, omodificado antes el programa informático”.

Finalmente, teniendo en cuenta que laconducta de Ford “comporta una situaciónde desprestigio del Sindicato ante los tra-bajadores, conducta a la que se une la rei-terada negativa empresarial al reconoci-miento de la sección sindical de CGT loque ha dado lugar a pronunciamientos ju-diciales”, el fallo reconoce daño moral parala sección sindical y “procede a condenar ala empresa demandante a abonar a la sec-ción sindical de CGT-PV la cantidad de3006,95 euros en concepto de indemniza-ción por daños morales”.

Ford tendrá que dispensar el mismotrato a los interventores de CGT que alos de uGT

El 17 de febrero de 2015 tuvieron lugarlas últimas elecciones sindicales en laplanta de Ford-Almussafes. Los resultadosse cerraron con una nueva mayoría abso-luta para el sindicato mimado por la em-presa, la UGT obtuvo 25 delegados, mien-tras sTM-intersindical Valenciana lograbacinco representantes; CCOO, cuatro; yCGT un total de tres delegados.

Es conocido que, frente a las facilidadesque Ford ofrece a UGT, su acción es laopuesta respecto a la CGT, un sindicatocombativo e incómodo cuya antigua se-cretaria General, Paqui Cuesta, llegó a serdespedida en 2010.

De esta forma, la celebración de los co-micios sindicales el pasado año supusouna nueva discriminación respecto a laUGT. Tal y como explica Mariano Bosch,delegado de CGT en Ford “Para CGT eramuy complicado sacar interventores el díade las elecciones porque Ford descontabael sueldo a quien se prestara a estar en lasmesas electorales. Así que sólo pudimoscontar con tres. En contraposición, UGTsacaba un interventor por turno y por mesa(16 mesas en el colegio de obreros y 6 en

el de técnicos, 22 mesas por 3 turnos su-ponen un total de 66 interventores). Nosextrañaba. Y finalmente conseguimosaveriguar que a muchos de ellos la empre-sa les había pagado el día”.

De esta manera, continúa Bosch, “CGTpresentó demanda ante el juzgado solici-tando un informe de las nóminas de los in-terventores de UGT que habían estado enel recuento de las elecciones durante suturno de trabajo y que habían firmado lasactas”. Ford presentó el informe eviden-ciando así que no había descontado el sa-lario a ninguno de ellos y les había dadopermiso retribuido.

El conflicto se zanjó con un acuerdo me-diante acta de conciliación por el cual Fordes, en primer lugar, obligada a abonar lascuantías que descontó indebidamente alos tres empleados que actuaron de inter-ventores de CGT .

Y, en segundo lugar, ha de asumir el si-guiente acuerdo reflejado en el acta: “enlas futuras elecciones a representantes delos trabajadores en el centro de trabajo deAlmussafes, si CGT presenta candidaturatendrá derecho a un interventor por mesaelectoral con derecho a permiso retribuidoel día de las votaciones. A tal fin el sindica-to CGT podrá asignar estos interventoresa las mesas o turnos que éste arbitre sien-do el único límite el número total de inter-ventores anteriormente citado”. Y para evi-tar futuros agravios comparativos “si se re-conociera a otro sindicato cualquier mejorarespecto a lo pactado en este acto, las par-tes revisarán este acuerdo con el fin de in-corporar las mismas mejoras y evitar des-igualdades de trato”.

La CGT-PV celebra el sentido ambas re-soluciones en los tribunales y manifiestauna vez más su compromiso con la defen-sa de los derechos de la clase obrera.

// En los últimos años, Ford ha tenido que afrontaral menos cinco resoluciones

judiciales a instancia de CGT que suponen

un rapapolvo a la insistencia en violar derechos //

Juliol del 2016 e n t r e v i s t a i a g e n d a

si vols col.laborar amb: envia els teus articles, notícies, dades, opinionsinformacions, fotos...

comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

notícia confederal - 7

A G E N DA

Escola d’Estiu Ruesta 2016. Del 28 al 31 de juliol

Un any més la CGT obri la seua Escola Llibertària d'Estiu, unespai de trobada i discussió, d'aprenentatge i esplai, en el qualtotes puguem aportar les nostres experiències i sabers per a en-riquir-nos mútuament.Enguany, entre el 28 i el 31 de juliol, ens trobarem en Ruestasota el lema: De la Revolució social (1936) al retrocés deDrets i Llibertats.Es compleix el 80 aniversari del començament de la Guerra Civili la Revolució social, que amb esperança i determinació van en-gegar les dones i homes del Moviment Llibertari. Al fil d'aquestacommemoració, enguany l'Escola Llibertària de CGT, a través dequatre Tallers rememorarem aquells dies i el que va suposar pera nosaltres, extrapolant aquells fets amb la situació actual de Re-pressió i atac a la Llibertat a la qual ens sotmet el nou Feixisme-Neoliberal. A través del coneixement del nostre passat i el seuparal·lelisme amb el present, reflexionarem sobre la situació ac-tual i les estratègies de lluita per a enfrontar-les.

Els tallers:- Treball esclau en el franquisme, Cecilio Gordillo (Grup de Treball Recuperant la Memòria Histò-rica de CGT-Andalusia)- Treball en les presons avui, Emiliano Tapia (Coordinador As. AsDECOBA)- Repressió en el tardofranquisme, Chato Galante (Exprés del Franquisme i membre de la Comu-na)- Repressió a la dissidència avui, Alba Villanueva (NosomosDelito)- 80 anys de Dones Lliures, Laura Vicente (Historiadora i militant de Dones Llibertàries Zgz)- Feminisme avui, Justa Montero (Militant de l'Assemblea Feminista)- Col·lectivització a Barcelona (1936-39), Josep Quevedo (investigador i militant de CGT)- Autogestió avui, José L. Carretero (Militant de iCEA i solidaritat Obrera)Sol·licita la fitxa d'inscripció en el teu sindicat o escriu un correu a sp-a.social@gt.org.es+info: http://ruesta.com/ https://www.facebook.com/profile.php?id=100009052968885&fref=ts

R E S U LTAT S E L E C C I O N S S I N D I C A L S

CGT guanya les eleccions sindicals d’abentel i de schuller s.L. a ValènciaLes últimes eleccions sindicals en aquestes empreses del metall, celebrades el 23 de febrera Abentel i el 31 de març a schuller s.L., van suposar un èxit per a la Confederació. Mentrea Abentel, amb 30 treballadors, la CGT va arreplegar 15 vots i un representant front als 7vots i cap delegat per a CCOO, a schuller s.L. (61 empleats), 4 dels 5 representants en jocvan ser també per a CGT. Les xifres van ser clares: 41 vots per a CGT i 7 vots per a CCOO.

Nous representants sindicals de CGT en Roda Ibérica i aluplexEn l’empresa Roda ibérica d’Alzira, la Confederació ha obtingut dos representants en elComité d’Empresa en assolir 55 vots d’un total de 172 electors. Així, s’ha convertit en elsindicat més votat per darrere de CCOO i per davant de la UGT i el GTi.Els resultats són: CGT, 2; CCOO, 4; UGT, 2 i GTi, 1.D’altra banda, en l’empresa Aluplex de Xiva, CGT ha obtingut un representant per dimissiód’un delegat de la UGT.

La CGT obté el representant sindical triat a silomarAmb una plantilla de 14 treballadors, l’empresa de Quart de Poblet dedicada a l’elaboració idistribució de productes del mar congelats va celebrar eleccions sindicals a principis dejuliol. El resultat, informa CGT-Metall València, es va saldar amb un nou delegat sindical pera la Confederació.

Nous representants de CGT en Eulen, avanqua i ElecnorEn el mes de juny han tingut lloc eleccions sindicals en diverses empreses al País Valencià.La Confederació ha obtingut els resultats que detallem a continuació:Eulen servicios sociosanitarios en el barri de Campanar a València. La CGT s’ha presentatper primera vegada en aquesta empresa i, d’un cens de 18 treballadors i treballadores, haobtingut 10 vots, el què es tradueix en un nou delegat.A Avanqua (Oceanogràfic, Àgora i Hemisfèric de la Ciutat de les Ciències de València), laCGT passa d’un representant a dos amb 40 vots. El Comité d’Empresa queda configurat dela següent manera: CGT, 3; CCOO, 8 i UGT i UsO un delegat cadascun.Quant a Elecnor sA d’Aldaia, la Confederació assoleix la majoria absoluta en l’òrgan derepresentants dels treballadors: 6 nous representants formaran part d’un Comité integrattambé per 2 representants de CCOO i 1 de la UGT.Aquesta companya, dedicada a la instal·lació de fibra òptica i xarxes de comunicació,compta amb 111 treballadors i treballadores i es regeix pel Conveni de indústria Metall.Tal i com assenyalen des del sindicat de Metall de la CGT a València, “en l’any 2012 laCGT es va presentar per primera vegada” i es va obtindre aleshores 4 representants.significatiu és el fet que l’afiliació a la CGT supera a més el 25% de la plantilla. CGT-Metalldóna l’enhorabona als seus delegats què han dut a terme un treball “refrendat en leseleccions sindicals”.

CGT manté el seu representant sindical en Telefónica Móviles de València i assoleixper primera vegada un delegat en la neteja de la universitat PolitècnicaTelefónica Móviles València: CGT: 1 representant i 9 vots; CCOO: 3 representants i 21 vots;UGT: 3 representants i 27 vots; sumamos: 2 representants i 17 votsClece, Neteja Universitat de València: CGT: 1 representant i 11 vots, sent aquesta la primeravegada que es presentava.; CCOO: 3 representants i 20 vots; UGT: 2 representants i 16vots.

CGT obté 8 dels 13 representants sindicals en FormicaLa Confederació General del Treball ha aconseguit un ampli recolzament per part de laplantilla de Formica -fàbrica de laminats per a cuines, construcció i decoració, situada aAlbal-. Així, 129 vots dels 203 emesos en les recents eleccions sindicals han sigut per a laCGT. El sindicat augmenta en un delegat la seua representació al nou Comité d’empresaque queda configurat de la següent manera: CGT: 8 delegats; UGT: 3 delegats; CCOO: 1representant; UsO: 1 representant.

Foto: Dominique Faget/AFP

CONTINUACIÓ ENTREVISTA LIRIOS MAYANS

Com estan afectant les vagues en lavida del país i en les consciències delsciutadans? Quins són a grans trets elsdiferents posicionaments polítics?

Com deia abans, el problema és que noés una lluita massiva. Hi ha un sector de lapoblació que està molt conscienciat i resolta continuar amb la mobilització, però éssolament una part, bastant xicoteta, de lasocietat francesa. No cal oblidar que elpercentatge de treballadors sindicats essitua a França a menys d'un 10%, la qualcosa és molt poc.

Les vagues no tenen major incidènciaen la vida de tots els dies: el ritme habituales veu molt rares vegades modificat per lasituació (per exemple trens que no circu-len en dies puntuals, o falta de gasolinaper al cotxe, o arribar tard al treball perquèhi ha un bloqueig en l'autopista), però lagent s'adapta i cerca solucions alternati-ves. Ara bé, és cert que excepte la gentclarament polititzada, el discurs que méses sent en el carrer és una espècie dequeixa resignada:“els governants hofan malament, els va-guistes ens impedei-xen anar a treballar,ningú es posa d'a-cord, ningú negocia,què mal”… i ací esqueda tot.

a Espanya el silencimediàtic és signifi-catiu: s'ha parlatmés de les inunda-cions que de les va-gues… Només la celebració de l'Euro-copa ha sigut el detonant que comença-ra a informar-se sobre el conflicte icentrant-se en la violència. Què es potaprendre d'aquesta lluita que no volenque sapiem?

si es tracta d'un silenci mediàtic inten-cional, aquest es deu bàsicament al fetque els mitjans tracten de desviar l'atenciódel gran públic dels problemes essencialscom a tot arreu. Aquest fet, a més, mostrabé els vincles entre els mitjans de comuni-cació i els poders econòmic i polític, demanera que aquells han acabat per con-vertir-se en mera propaganda d'aquests.

Es diria que en tota Europa, per cenyir-nos a un espai que coneixem, s'estan pro-duint dos fenòmens socials molt interes-sants, que són primer la presa de cons-ciència que aquest sistema econòmic ésaltament nociu i després la posada endubte de la democràcia representativa.Tots dos estan causalment vinculats, perdescomptat, i es propaguen una mica per-tot arreu, sobretot conforme experiènciesde combat o de resistència van manifes-tant no solament la seua legitimitat, sinófins i tot el seu èxit.

A França, en aquest sentit, existeixendes de fa ja algunes dècades alguns movi-ments que han provat la seua capacitat deresistència, com per exemple les ZAD(acrònim de “Zone à Défendre”, zona quedefensar) que, en nombroses ocasions,

han aconseguit detenir projectes que po-saven en perill l'ecosistema de certs re-gions (el cas més conegut actualment ésel de l'aeroport de Notre-Dames-des-Lan-des). Es tracta de lluites que, malgrathaver posat en escac eixos projectes, elsgoverns successius intenten minimitzar -tal vegada perquè intueixen en elles l'em-brió d'un canvi enorme-.

A escala europea, l'estratègia de silencisembla ser la mateixa.

Vols afegir alguna cosa més?Jo diria que el veritablement preocu-

pant és l'abast de l'estat d'emergència i lesconseqüències que té la repressió policialen la societat.

Primer, cal escoltar el llenguatge bel·li-cista de Manuel Valls per a adonar-se d'açò.Fa uns dies, va declarar “la guerra contra elterrorisme va a ser llarga i uns altres inno-cents van a morir”. No és el llenguatge propid'un socialdemòcrata, sinó el d'un tirà.Aquestes paraules afermen la por en la so-

cietat i justifiquen lapolítica d'emergència.La gent, quan escoltatals discursos, té por iaccepta sense incon-venients la presènciade les forces de l'ordreen la seua vida quoti-diana; el problema ésque l'excepció, ara, esconverteix en norma ila policia es beneficiad'una sèrie de dretsque, en temps normal,li són restringits. [Bé,

la situació és encara més complexa perquèen aquest moment les forces de l'ordre des-envolupen un discurs victimista bastantnociu –però potser m'aparte una mica deltema–.]

Que s'aplique la política repressiva pera prevenir el terrorisme és una cosa, jaqüestionable ontològicament però bo; queaquesta s'estenga per a reprimir qualsevolesclat social, és un problema. i açò és elque està ocorrent a França: que el terme“terrorista”, com ja he dit abans, s'utilitzaara com una espècie de paraigua que abri-ga a elements molt dispars.

Així, els atacs intencionals contra su-cursals de bancs, o companyies d'assegu-rances o de telefonia, contra immobiliàriessón considerats com a actes de caràcter“terrorista”, la qual cosa té tres conse-qüències immediates: d'una banda, s'ob-via totalment el missatge polític d'eixa vio-lència i amb açò, s'enalteix automàtica-ment la victimització dels afectats; per unaaltra, es reprimeix durament als seus ac-tors. Aquesta repressió, que està sent moltdura perquè es vol exemplaritzant (perexemple, condemnar a joves, en judicisexpeditius a imatge dels què s'apliquen aterroristes, a diversos mesos de presó fè-rria per haver posat adhesius en la vitrinad'un restaurant el patró del qual és un re-conegut homófobo), va a tenir, a termini,conseqüències desastroses i, crec, impre-visibles.

s'estan produint dos fenòmens socials: la presa

de consciència que aquestsistema econòmic és

altament nociu i la posadaen dubte de la democràcia

representativa

Edita: Comité Confederal de la CGT-PV. Coordinen: secretaria de Comunicaciói Imatge/Equip de Comunicació de la CGT-PV. Comité de redacció: AntonioPérez Collado, Puri Eisman, Libertad Montesinos, Emilia Moreno, José Asensio iJosefina Juste. Fotografies: Fons documental propi i expropiat. Traduccions:servei de Normalització Lingüística de la CGT-PV.

HI COL·LABOREN:sECCIONs sINDICALs, sINDICATs, sECRETARIEs I FEDERACIONs LOCALs DE CGT-PV,

PURIFICACIÓN EIsMAN, EMILIA MORENO, JOsÉ AsENsIO, COMUNICACIÓN CGT-ALICANTE, ANTONIO PÉREZ COLLADO, CGT-ONCE

ARTICLE DE PORTADA: JOsÉ AsENsIO

MAQUETACIÓ: LIBERTAD MONTEsINOsFOTOMECÀNICA I IMPREssIÓ: IMPREsA NORTE

EDITA:COMITE CONFEDERAL DE LA CGT-PVAvinguda del Cid, 154. 46014 VALENCIA

Tel.: 96 383 44 40 - 96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgCorreu electrònic: comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

Entrevista a Lirios Mayans Díaz, Professora d’espanyol en França

“L’estat d’emergència pel terrorisme serveix per a reprimir sense límits la lluita contra la reforma laboral”Educada en un ambient fortament polititzat en el si d’una família de “classe mitja-na” amb consciència de classe treballadora -els seus pares són metge i professo-ra-, Lirios ha desenvolupat, al llarg dels seus quaranta anys, un agut i constructiuesperit crític que fa d’ella una lliurepensadora. Així, va començar a organitzar-se enmoviments socials molt jove. Finalment arriba a la CGT en l’any 1998, mentre estu-diava periodisme. A partir de l’any 2000 es va fer càrrec del Gabinet de Premsa deCGT-PV fins que en 2002 decideix migrar a París. Allí, sense abandonar la militànciallibertària, es matricula a la Sorbonne, s’especialitza en filologia espanyola i oposi-ta, convertint-se en catedràtica i passant a treballar en diversos instituts i escoles

superiors francesos. Entre 2010 i 2012 assumeix la responsabilitat de la Secretariad’Internacional de la CNT-f. Actualment, viu a Rennes, capital de la Bretanya, on nosols ha sigut mare i continua donant classes en l’exigent ensenyament superior,sinò que ha començat de nou a estudiar. El tema del seu predoctorat? L’escriptorvalencià Rafael Chirbes, demoledor novel·lista de la història recent espanyola. Enaquesta entrevista, ens interessem per les causes i la marxa de la contestació a laReforma laboral que ha aconseguit posar en escac el govern francés i convulsionarels, fins ara, plàcids i aparentment inexorables desmantellament de l’Estat de be-nestar i negociacions del TTIP.

Després d'aquests últims anys en elsquals el malestar social i la regressióen drets a França eren patents i elFront Nacional de Marine Lepen sem-blava canalitzar tot eixe descontenta-ment, ha sigut una sorpresa l'esclatsocial contra la nova Llei del Treball?

Bé, no és exactament una sorpresa.A França existeix un substrat de mobilit-zació social relativament actiu, que ambbastant regularitat i en funció de l'agen-da política, és capaç d'organitzar-se pera eixir al carrer. Però aquesta base és, aescala de la societat francesa, minsa i,per açò, la seua capacitat de respostaés limitada.

Llavors, que una part de la societates mobilitze contra la Llei del Treball noés sorprenent: ho és, no obstant açò, elfet que aquesta mobilització haja presen diferents esferes socials i es mantin-ga des de fa ara quasi quatre bonsmesos, a pesar que no és una mobilitza-ció massiva. D'altra banda, la lluita con-tra aquesta llei no fa més que reflectir undescontentament generalitzat, que existeixdes de fa molt temps, i que ha començat a co-brar una forma de lluita que difereix de les mo-bilitzacions “tradicionals”, perquè sembla queno es tracta d'un fenomen puntual, sinó tal ve-gada l'inici, o més aviat la convergència de di-ferents lluites cap a un moviment que pot sermés durable.

Quin paper estan exercint els diferentssectors i organitzacions socials: precariat,estudiants, sindicats, Nuit Debout (15Mfrancès), etc?

Els estudiants, de la universitat i dels insti-tuts, van ser els primers a alertar-se pels efec-tes de la Llei El Khomri. Ells van ser els pri-mers a eixir al carrer, quan la llei va començara debatre's en l'Assemblea Nacional, i a enge-gar l'ocupació nocturna de les places de lesprincipals ciutats, és el que s'ha donat a ano-menar Nuit Debout, on es tracta d'assajar lapràctica de la democràcia directa, com a res-posta al descontentament generalitzat cap ala classe política.

Els treballadors precaris així com els inter-mitents de l'espectacle [es tracta d'un estatutque només existeix a França, crec, i que con-sisteix a garantir als treballadors del sectorcultural l'accés a l'atur en els períodes en elsquals no estan treballant davant el públic, pera permetre'ls el temps de creació necessari ala seua projecció artística] segueixen la mobi-lització també, i molts s'han unit o segueixende prop Nuit Debout.

Els sindicats, per la seua banda, han se-guit el moviment, però no han sigut els pri-mers a mobilitzar-se. Entre els sindicats s'ob-serva un nucli dur, conformat principalmentper la CGT, FO i sud, que són els que mante-nen la base del moviment entre els treballa-dors sindicats. La CGT compta amb treballa-dors en el sector industrial i ferroviari, comsud, són ells els que estan duent a terme lesaccions de bloqueig o d'atur tècnic la incidèn-cia del qual es pot considerar important, i quepodria portar al govern a cedir, en cas demantenir-se la mobilització en el temps. LaCFDT i la CFTC per la seua banda, segueixenuna trajectòria molt moderada, perquè ente-nen que la llei pot ser reformada.

De manera que, a pesar que hi ha una mobi-lització molt important, aquesta no és massiva.

També caldria preguntar-se sobre la capa-citat que tenen aquests diferents actors so-cials per a posar-se d'acord i lluitar junts: i ací,

desgraciadament, ens trobem amb un delsproblemes recurrents de l'esquerra. Enaquest sentit, moltes lluites s'han perdut acíen el passat (per exemple, el fracàs de 2010contra la reforma de les pensions) perquè ca-dascú es tanca en una guerra improductiva ino s'aconsegueix convergir cap a un projectecomú.

Cal recordar, per cert, que açò es produeixen un context ja molt tibant, ja que Françaestà en estat d'emergència des dels atemp-tats de novembre de 2015 i que, de moment,el govern no té la intenció de derogar tal me-sura, tant menys quant que és a França on esjugava l'Eurocopa aquest mes de juny.

No sé si cal contemplar com atzaròs el vin-cle entre l'estat d'emergència i l'aplicació d'a-questa llei: el que és clar, és que al govern live de perles aplicar l'estat d'emergència no japer a canalitzar les manifestacions, sinó clara-ment per a reprimir a pler i sense cap tipus delímits: amb tota lògica, la repressió policial nofa més que atiar el descontent i polaritzar po-sicions, a més d'instaurar un clima de violèn-cia que està resultant nefast, a molts nivells.

Virginia Mataix assenyalava, en un articlepublicat aquests dies, el següent: “LaFrance és diferent, que per açò el pobleestà ben educat en el col·legi quant a l'ad-quisició de drets fonamentals i a com nodeixar-se robar pels governants. L'esperitde Montesquieu i Robespierre de la Revo-lució Francesa romanen en la sang delpoble francés”. Com a docent, en contactecontinu amb la “comunitat educativa”, quèopines d'açò? Com veus als espanyols encomparació?

Bé, em sembla que és una frase que fan-tasia amb certa idea històrica que es sol vehi-cular sobre França, però que resulta bastantingènua i que revela un coneixement aproxi-matiu, per no dir erroni, de la realitat francesa.

En primer lloc, és insensat i fins a perillósafirmar que l'esperit de Robespierre, que vaser un dels instigadors del règim de terrordesprés de la revolució francesa, roman en lasang del poble francés (que per cert no s'iden-tifica per res amb la noció de “poble”). Tampoccal oblidar que el concepte de República ésdiferent a França i a Espanya: la Repúblicaés, ací, un règim eminentment conservador.

Quant a que els francesos coneixen elsseus drets perquè li'ls han ensenyat en l'esco-la… Açò és molt qüestionable. Primer cal re-

cordar que existeix una diferència entre elque cridem drets fonamentals, aquells quevan ser reconeguts en la declaració de 1793i en les seues successives reescriptures, ique cadascú pot conèixer, mal que bé, si haseguit classes d'història, i tot l'aparat legalque conforma la Cinquena República i queés, com en qualsevol sistema parlamentari,extremadament complex. En aquest sentit,ací ocorre el mateix que a Espanya: i és queel coneixement de les lleis, per a la major partde la gent, resulta com a poc superficial.

Després cal recordar que l'escola france-sa és l'escola de la República, i aquells quedecideixen les lleis i els programes educatiussón els governants, així que els governantsno van a promulgar regles que els posen enperill, lògicament. L'escola és, des de Napo-leó, un dels pilars de la República, i com a tal,és un mitjà en completa adequació amb elsistema del que emana, per no dir que és unmitjà de propaganda.

L'exemple més recent és l'aplicació del'estat d'emergència: amb l'argument de lalluita contra el terrorisme, que és un argu-ment que funciona molt bé perquè paralitza ala gent en la por a un atac imminent, ací s'es-tà produint una retallada fenomenal dels nos-tres drets i de les nostres llibertats, fins alpunt que ja no es tracta d'un estat de dret,sinó d'un estat policial. Excepte explicadesexcepcions, ningú es mobilitza contra açò. iels qui ho fan, estan patint una repressió moltforta. D'açò, òbviament, es parla molt poc.

No sé molt bé què dir sobre com veig alsespanyols. Jo no veig, en tot cas, que elsfrancesos s'organitzen ni més ni millor queels espanyols. La poca experiència de lluitessocials que vaig tenir a Espanya em va deixarun record d'espontaneïtat, d'energia, de com-panyonia i de vehemència que falta ací. Josentia allí alguna cosa que no he sentit maiací: i és que podíem canviar les coses, queestàvem tots junts lluitant per alguna cosaque tenia un sentit fort. Ací les lluites estansempre matisades per un escepticisme críticque, sense deixar de ser necessari, condueixa voltes a la inacció o el desemparament.Des de fora, jo tinc la impressió de que oco-rren coses més interessants a nivell polític aEspanya que a França, però potser sóc jo arala que idealitza a Espanya…

El govern “socialista” d'Hollande i de Vallsno és més que l'executor “democràtic” ne-

LiBERTAD MONTEsiNOsEquip de Comunicació CGT-PV

cessari per a aplicar les mesures dela Troica ja imposades a Grècia, Es-panya, Itàlia o Portugal. Quins són eldiscurs i les accions que estan duenta terme front a l'oposició dels treba-lladors a les seues polítiques?

Bé, a grans trets jo diria que utilitzendos grans arguments per a justificaruna política econòmica i social ultralibe-ral: la crisi i l'amenaça terrorista. La crisiimposa, des d'Europa, una sèrie de me-sures que França ha d'acatar si no volveure's a la vora de l'abisme, i açòpassa, com a Espanya, per una políticad'austeritat la principal conseqüènciade la qual és la precarització de la vida,i que es manifesta en retallades moltimportants en matèria social i, com ara,en l'aplicació de mesures amb les qualspretenen generar ocupació, indepen-dentment de les condicions de treball ales quals volen sotmetre als treballa-dors.

Quant a l'amenaça terrorista, bé, açòjustifica l'engegada de l'estat d'emer-

gència sense majors problemes, i amb l'avald'un 60% de la població –és molt–. És certque hi ha un perill real, açò no es pot obviar.Però el problema és que es produeix una ba-nalització de la paraula “terrorista”, fins alpunt que qualsevol acte que s'ix del marcpuga ser titllat de terrorista, amb la persecu-ció que açò implica. Ocorre a França, aquestsúltims temps, que casos que van ser jutjats de“vandalisme” (i àdhuc aquest terme oculta laraó política que existia darrere, reduint el fet aun mer atac violent) tornen a ser examinats,amb ànim de poder ser acusats de delicte deterrorisme: és una estratègia molt hàbil, perpart del govern socialista, per a impedir l'orga-nització de l'extrema esquerra.

L'argument del terrorisme i de la crisi com-parteixen un mateix denominador: i és ques'imbriquen molt bé per a sostenir el clima depor. El govern els utilitza constantment per aespantar i enfront d'açò, els ciutadans sesenten molt xicotets.

Respecte a les accions dutes a terme con-tra la Llei de Treball, s'observa per part delgovern un discurs que per moments cobra untint totalitari. Al principi, quan van començarels bloquejos de les refineries, el secretarid'Estat de transports, Alain Vidalies, va decla-rar que la situació no era en absolut proble-màtica, quan en l'oest del país ja es comen-çava a sentir la penúria de carburants.

Després, conforme la lluita ha anat conso-lidant-se, els discursos de Valls i d'Hollandemanipulen clarament els termes per a donar-li la volta a la situació, dient per exemple queels treballadors que fan vaga són disbauxatsirresponsables que segresten al país i queper la seua culpa el país està perdent moltís-sims diners… O siga, que els culpables aradel malestar social són, segons el govern, elstreballadors per no voler cooperar i rebel·lar-se contra una situació que els sembla injusta.Així, aquest govern manté una actitud pater-nalista que tendeix a excloure als “no polítics”del joc democràtic: suggereixen que la situa-ció és tan complexa que només ells podencomprendre-la i, per tant, aportar solucions,perquè els ciutadans no saben, són incapa-ços i, per tant, irresponsables.

Cartell del moviment Nuit Debout en una plaça de Rennes (Bretanya): Nit en peu, Valls agenollat.

Continua en p.7