WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 279290715

www.finquesgrup.esinfo@finquesgrup.esAvda. Rep. Argentina,17 Bajos · TarragonaTelf. 977.23.30.11y 648.965.217

C/ Narcís Monturiol, 6-8 · 43700 - EL VENDRELL · Tel. 977 15 54 80

MOSQUES TRANSGÈNIQUES A TARRAGONA?

UN LABORATORI ANGLÈS DEMANA FER PROVES A CULTIUS DE TARRAGONA AMB MOSQUES MODIFICADES GENÈTICAMENT PER

LLUITAR CONTRA LES PLAGUES EN EL SECTOR DE L’OLIVERA

PÀGINA 6

Es compleix el primer any de treball en equip entre

els hospitals Joan XXIII,

Santa Tecla i Sociosanitari

Francolí

DE

STA

CAT

L’economista d’Alcanar

Germà Bel es confi rma com a cap de llista de

Junts pel sí a Tarragona

P09TE

RR

ITO

RI

P02

Valls es vesteix de festa amb

Firagost61a edició de la fi ra

del Camp Català

P11

ESP

EC

IALLa pobresa

continua fent estralls a la demarcació

L’any 2014 Creu Roja va atendre

uns 30.000 casos de pobresa i risc d’exclusió social

P12

TE

RR

ITO

RI

29 de juliol de 2015 | Tema de la setmana2 |

tema de la setmana

L ’aliança estratègica en-tre els tres proveïdors de sanitat pública a Tar-

ragona (ICS, Xarxa de Santa Tecla i GIPSS) ha culminat ja el seu primer any de funci-onament tot establint algu-nes de les bases que han de servir per millorar l’atenció sanitària al territori, tant des del punt de vista de la dotació d’equipaments com pel que fa a l’estandarditza-ció de protocols d’actuació i als fluxos de pacients dins

dels recursos assistencials existents. El treball en equip entre els professionals de Joan XXIII, Santa Tecla, el Vendrell i Sociosanitari Fran-colí ha permès identificar les potencialitats que es deriven de la col·laboració entre els diferents hospitals i ha ser-vit també per marcar els pri-mers objectius a curt termini en l’àmbit de la salut a casa nostra. Entre ells destaca la necessitat de dotar Tarrago-na d’una UCI Pediàtrica de nivell II, en concret a l’Hos-pital Universitari Joan XXIII, i de crear una xarxa territori-al de transport neonatal que

evitaria dependre de la flota d’ambulàncies de Barcelona. Altres punts en els quals els professionals sanitaris del territori estan treballant, a través de les unitats funcio-nals interhospitalàries cre-ades per a cadascuna de les especialitats mèdiques, és la d’aconseguir una unitat de litotrípsia de referència i la de potenciar els equips de cirurgia oncològica del con-junt de centres assistencials que hi ha a la Regió Sanitària de Tarragona.

Si bé l’aliança estratègica entre diferents hospitals de Tarrago-

na no s’ha escapat de la poli-tització a la qual se sotmet el futur del model sanitari d’àm-

bit català (amb diversos debats al Parlament de Catalunya i mocions presentades a l’Ajun-

Primer any de treball en equip entre Joan XXIII, Santa Tecla i GIPSS

UNA ENTESA LIDERADA PELS PROFESSIONALS. La col·laboració entre diferents proveïdors sanitaris del territori, sota el nom TGN Salut AE, s’articula a través de la creació de Unitats Funcionals Territorials en cadascuna de les especialitats mèdiques. Les diferents unitats funcionals estan liderades pels mateixos professionals dels hospitals i Àrees Bàsiques de Salut (ABS) del Tarragonès i del Baix Penedès amb l’objectiu de decidir les mesures que cal adoptar per millorar l’assistència sanitària al territori.

La col·laboració entre els equips professionals de l’ICS, Xarxa de Santa Tecla i Hospital Sociosanitari Francolí avança a bon ritme amb la consecució de la UCI Pediàtrica i el transport neonatal com a fites més immediates per continuar millorant l’atenció sanitària al territori

UCI PEDIÀTRICA DE NIVELL II A L’HOSPITAL 1. UNIVERSITARI JOAN XXIII DE TARRAGONA

XARXA DE TRANSPORT SANITARI NEONATAL PRÒPIA 2. A LA REGIÓ SANITÀRIA DEL CAMP DE TARRAGONA

UNITAT DE LITOTRÍPSIA A JOAN XXIII3.

POTENCIACIÓ DELS EQUIPS DE CIRURGIA ONCOLÒGICA 4. ALS DIFERENTS HOSPITALS DEL TERRITORI

en QUÈ estan tReBallant les Unitats FUnCiOnals?

Òliver Márquez,Tarragona

| 29 de juliol de 2015 | 3Tema de la setmana

TEMA DE LA SETMANA

tament de Tarragona), el cert és que el treball en equip entre els professionals dels diferents centres s’ha revelat com una eina efi cient per tal que el ter-ritori pugui anar incrementant les seves prestacions sanitàries de la mà de l’opinió i la feina dels seus professionals, que són els que estan en contacte amb la realitat del dia a dia en consultes i quiròfans. Els dife-rents grups de treball, anome-nats unitats funcionals, estan integrats i liderats pels matei-xos especialistes que treballen en els seus centres i que tenen com a principal objectiu posar tot el coneixement en comú i analitzar possibles vies de col-laboració i sinergies en benefi ci del servei assistencial i en pro d’una millor atenció a la ciuta-dania. Fins avui els tres proveï-dors sanitaris del Tarragonès i el Baix Penedès han constituït una dotzena d’unitats funcio-nals (vegeu gràfi c d’aquesta pà-gina), la coordinació de les quals va a càrrec d’un professional en actiu al territori (majoritària-ment empleats de Joan XXIII). Les unitats funcionals que es van posar en marxa abans són les que han assolit resultats més aviat. És el cas de la Unitat Funcional de Pediatria, coordi-nada pel Dr. Ricardo Closa, que ha posat sobre la taula de l’ad-ministració la necessitat que el territori disposi d’una UCI Pediàtrica que eviti la derivació de menors d’edat a hospitals de l’àrea de Barcelona. La mateixa unitat de pediatria reclama a la Regió Sanitària la creació d’un transport sanitari propi per a nounats. Tant una petició com l’altra podrien ser una realitat al llarg de 2016. Gairebé en totes les unitats funcionals s’han assolit aven-ços que, segons Albert Pons, co-ordinador de TGN Salut AE, la ciutadania podrà apreciar aviat en la millora de la qualitat del servei. L’objectiu de l’aliança, a mitjà termini, és millorar el fl ux de pacients, reduir les llis-tes d’espera i reduir el nombre de derivacions de pacients a centres de Barcelona.

Balanç positiu

La setmana passada els impul-sors de les unitats funcionals van fer balanç del primer any de la seva posada en marxa davant dels mitjans de comu-nicació. Ara, quan fa un any de la creació de les unitats, tant l’Institut Català de la Salut (ICS)

com Gestió i Prestació de Ser-veis Sanitaris (GiPSS) i la Xarxa Sanitària Santa Tecla, valoren molt positivament la seva ali-ança.El conveni de col·laboració en-tre els proveïdors sanitaris de Tarragona s’emmarca en el Pla de Salut del Govern de la Ge-neralitat 2011-2015 i es man-té com una línia d’acció en el pròxim, del 2016 al 2020. Tot plegat amb l’objectiu de «coor-dinar i posar en comú l’expe-riència dels seus professionals per tal de millorar l’atenció sanitària i sociosanitària a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès», segons afi rma Josep Mercadé, gerent de la Re-gió Sanitària de Tarragona.La col·laboració entre els dife-rents proveïdors de salut de la ciutat, que es va engegar el juny del 2014, no és en cap cas, han sentenciat els seus respon-sables, un «consorci encobert», i han desmentit que hi hagi «prestamisme laboral». Amb aquestes declaracions des de l’administració es vol sortir al pas dels rumors sobre la crea-ció d’un consorci, d’una pri-vatització de la sanitat o d’un desmantellament de l’Hospital Joan XXIII. Uns rumors que tant el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, com el mateix Mercadé, han volgut tallar de soca-rel.D’una banda, Quim Nin subrat-

lla que «no és un consorci en-cobert» ni hi ha «prestamisme laboral». Hi ha «molt bons pro-fessionals que es posen d’acord i que permeten avançar», diu el delegat. A la vegada, remarca que amb l’agrupació de serveis es poden «obtenir recursos per ampliar la cartera de prestaci-ons ofertes a la ciutadania de les nostres comarques».D’altra banda, Mercadé ha ne-gat que s’estigui desmantellant l’Hospital Joan XXIII. I ho argu-menta amb el fet que s’ha man-tingut el seu pressupost i s’ha incrementat el nombre d’altes que ha gestionat el centre de gener a maig, 303 més que en el mateix període del 2014. «El que es diu que estem desman-tellant Joan XXIII per afavorir un altre hospital», ha dit Mer-cadé, «no és cert». «Joan XXIII està assumint la majoria d’acti-vitat», ha assegurat, i ha insistit que «la nostra aposta continua sent potenciar Joan XXIII com a centre de referència», conclou.

Millores als centres tarragonins

En el marc de la roda de premsa de la setmana passada, Pere Àn-gel Montserrat, gerent de l’ICS Tarragona i Terres de l’Ebre i gerent de GiPSS, va avançar diverses actuacions de millora en centres tarragonins. Entre aquests treballs destaquen les obres –que tot just s’acaben d’adjudicar i que està previst que comencin al setembre– per habilitar una planta del Centre Sociosanitari Francolí com a centre neuràlgic de rehabilita-ció; els treballs per acabar de renovar les urgències de l’Hos-pital Joan XXIII, que es preveu que s’acabin al mes d’abril de l’any que ve; o l’adequació dels sostres de l’edifi ci B del mateix centre, a més de la renovació de tota la refrigeració de la planta 1.

L’aliança entre hospitals busca reduir les llistes d’espera, millorar l’accés dels pacients al sistema i evitar derivacions a Barcelona

Els professionals són l’actiu i la ciutadania és la protagonista

ALBERT PONSCOORDINADOR TGN SALUT

AL IANÇA ESTRATÈGICA

A ra fa un any que es van posar en marxa les primeres Unitats Funcionals Territorials i l’experiència i els resultats de la tasca realitzada ens permeten fer

una primera valoració que qualifi quem d’excel·lent.No hi ha dubte que el mèrit, en la seva totalitat, és dels professionals que hi ha al capdavant i que han liderat els projectes d’una manera exemplar.Durant aquest període el més signifi catiu ha estat la possibilitat de millorar la capacitat de resolució en el territori, treballant la implantació del transport neona-tal propi, la UCI Pediàtrica de nivell II, la possibilitat de disposar d’un litotriptor, o el fet de consolidar i potenci-ar la cirurgia oncològica, però no puc deixar de referir-me a tot el que hi ha darrere d’això: hores de reunions per consensuar actuacions, compartir coneixements i expertesa, la creació d’equips, esforços sense els quals avui no estaríem parlant de tot plegat.Durant aquest període també hem hagut de vèncer re-sistències, hem explicat repetides vegades de manera clara i transparent el projecte i ho continuarem fent allà on calgui i a qui ens ho demani.Hem reiterat i provat en infi nitat d’ocasions que no es-tem creant un consorci sinó establint escenaris i creant eines que estimulin i facilitin la col·laboració entre proveïdors per garantir la millor qualitat assistencial possible, amb equitat, capacitat resolutiva i sempre dins del servei públic.I en cap cas s’ha iniciat un procés de desmantellament de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, ans el contrari, aquesta manera de treballar demostra que encara potencia i consolida el seu protagonisme com a hospital de referència a les comarques de Tarragona. Crec fermament que el camí que estem fent plegats és el correcte, ho estem fent amb una velocitat adequada, els professionals cada cop s’hi senten més compromesos i ben aviat els ciutadans notaran les millores que estan implícites.

OPINIÓ

«Durant aquest primer any de plans funcionals hem reiterat i provat en infi nitat d’ocasions que no estem creant cap consorci. Estem establint escenaris i creant eines que estimulin i facilitin la col·laboració entre proveïdors per garantir la millor qualitat assistencial possible, amb equitat, capacitat de resolució, i sempre dins del servei públic»

ATENCIÓ CONTINUADA I URGENT • ATENCIÓ DOMICILIÀRIA • ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA I CRONICITAT • CIRURGIA GENERAL I APARELL DIGESTIU • CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA • DIGESTOLOGIA• ENDOCRINOLOGIA I NUTRICIÓ• MEDICINA INTERNA• OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA • PEDIATRIA • REHABILITACIÓ • UROLOGIA•

EQUIPS INTERHOSPITALARIS

29 de juliol de 2015 | 4 | Sumari i editorial

CLAUS DE LA SETMANA

Frase de la setmana

«Amb la hisenda pròpia hi hauria menys llistes d’espera»

Boi Ruiz, conseller de Salut

L’esposa de Nasreddín l’havia enviat al riu a cercar aigua, ja que ella estava esperant que fermentés la pasta del pa. De mala gana anà poc a poc cap el riu, submergí el canti a l’aigua i... el va perdre arrossegat pel corrent d’aigua. Feia més d’una hora que estava assegut mirant fi xament l’aigua quan un li pregunta:- Què hi fas, aquí?- Estic esperant que fermenti la pasta!

Ningú se sent culpable quan ell mateix és el jutge.• El càstig més gran pel culpable és que mai serà absolt en el tribunal • de la pròpia consciència.L’esperança és un bon esmorzar, però un mal sopar.• Hi ha un remei per tota classe de culpa: reconèixer-la.• On no hi ha esperança no hi pot haver esforç.•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Fins que la pasta fermenti

1611 21

7 8 9La Vila Mediterrània podria ubicar-se en

hotels de la zona

La Xarxa de Santa Tecla i la URV

renoven conveni

Aaquesta setmana he de dir que estic plenament d’acord amb una recent de-claració del president de la Generalitat

que, amb motiu de la presentació del seu mo-del d’hisenda pròpia per al futur Estat català va venir a dir que «sense diners no hi ha Es-tat». És cert. Només si podem garantir-nos la recaptació, la gestió i la posterior distribució dels impostos que generem els catalans i ca-talanes té sentit avançar cap a un Estat propi, especialment després de tots els problemes i enemistats que això està provocant i els que provocarà encara més quan tot tiri endavant. I és que cal recordar que, si bé des dels cer-cles sobiranistes fa molts anys que es parla del menyspreu i del maltracament sistemàtic que Catalunya pateix per part de l’Estat, ha estat necessària l’arribada de la crisi econòmica més fl agrant des de la guerra civil espanyola perquè l’esperit de la independència s’hagi estès a una majoria social sufi cient com per plantejar-la obertament. Som, doncs, davant d’un anhel d’independèn-cia econòmic, més que no pas identitari. La

visió romàntica del sobiranisme català, reser-vada a uns quants milers de persones que ja la reclamaven en l’època de la transició, ha donat pas a una visió més pragmàtica, la de la carte-ra, que sí que ha calat amb força en l’opinió generalitzada del català i la catalana. L’anhel d’independència no respon a una ani-madversió envers l’Estat espanyol. La gran ma-joria de catalans i catalanes tenim arrels en al-tres indrets de l’Estat i gaudim de l’amistat de moltes persones i ens telefonen amb familiars que parlen castellà a les seva cases. Els visitem regularment en època de vacanes i per Nadal. I ells ens visiten a nosaltres. En canvi, a hores d’ara hi ha molts pocs ciuta-dans i ciutadanes del país, ja siguin indepen-dentistes o no, que considerin just el tracte fi s-cal/econòmic que Catalunya rep en el conjunt de l’Estat de les Autonomies. I això em fa venir a la ment la gran oportunitat perduda per Ma-riano Rajoy quan es va negar a parlar del famós pacte fi scal. Si s’hagués negociat quan tocava, potser s’hauria reduït un altre cop l’indepen-dentisme a una simple aspiració romàntica.

Sense diners no hi ha Estat

Editorial

Valls celebra la 61a edició de

Firagost els dies 4 i 5

Òscar Ramírez presenta el seu nou

llibre a Itàlia

Calafell amplia horaris i places del

menjador social

El fotògraf de tribus urbanes, Miguel

Trillo, a la Tabacalera

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Protagonistes

La neu deixa Òscar Cadiach sense fer el cim del Broad PeakNo ha pogut ser. L’alpinista tarragoní Òscar Cadiach no ha po-gut assolir el repte de ser el primer català a fer 14 «vuit mils», a causa de les males condicions meteorològiques i l’abundant acumulació de neu a la muntanya. És previst que l’expedició desmantelli la infraestructura de camp i torni a Tarragona en les pròximes setmanes.

NO

Imperial Tàrraco, un hotel històric en hores baixes

NO

El grup hoteler HUSA proposa vendre l’hotel Imperial Tàrraco a l’administració per satisfer el deute que té pendent. Ara els seus creditors particulars han de decidir si accepten la pro-posta que, segons els propietaris, permetria mantenir els 360 llocs de treball.

| 29 de juliol de 2015 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Quan vaig venir a l’Hospitalamb el cos mig trencatem rebereu amb amabilitatpreocupant-vos del meu mal.Això que tot el personales dedica als pacientsamb serveis molt atentstant de dia com de nit.Us agraeixo per escritamb l’afecte d’en

Vicenç Fernández Coll 94 anys

Tarragona

Quina enveja em fan aquests paï-sos que gaudeixen de tantes fl ors a l’estiu, como és el cas d’Alemanya. Els pobles i ciutats plens de fl ors. Cases, balcons, fi nestres, els petits ponts y passejos. Grans torretes amb explosió de colors. Alegren la vida al ciutadà i al visitant que queda meravellat de lo que els ulls contemplen. Llavors arriba la tar-dor i les fl ors comencen a desapa-rèixer. Quan l’hivern es presenta amb la neu i les gelades, tot canvia i les trobades d’amics al voltant una cervesa esdevé confortable a l’interior d’un local.A Tarragona tenim la gran sort de gaudir d’un clima únic, on les fl ors poden lluir tot l’any. Tenim man-cança de jardins fl orits, no només de verdor, també de color.A la Rambla Nova tenim gespa sota els arbres que podia estar plena de fl ors adequades a la mitja ombra. Igual que es rega la gespa, es rega-rien les fl ors. Una mica de atenció ciutadana de no trepitjar el lloc, i a gaudir de la vista.També la molt retratada fi gura de Roger de Llúria, resultaria especta-cular si el petit jardí estigués ple de vistoses fl ors i les escales que l’envolten, totes cobertes de tor-retes de fl ors d’aquestes que van penjant cap avall, creant un man-tell preciós.No ha de ser massa car mantenir un jardí així. Potser només es ne-cessitin les ganes de fer-ho.

Mª Elisa Aragonés Domènech-Tarragona

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol MontesóClara Gonzálezredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

CARTES ALDIRECTOR

A l’Hospital de Santa Tecla

A Tarragona hi falten fl ors

IMATGE DE LA SETMANA

MERCURI I EL CASCL’estàtua del déu Mercuri, situada a la plaça dels Carros de Tarragona, ha estat objecte d’una performance, no sabem si amb connotacions reivindi-catives de l’ús del casc... i amb missatge per a la Guàrdia Urbana.

Foto: Ferran Clua

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publica-ran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A:LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT

PISOS I CASES EN LLOGUERPER RESPONDRE A L’ALTA

DEMANDA QUE TENIMEt trobarem l’inquilí ideal!

BUSQUEM

Aicat 4.746

Q uan només falten dos mesos per a les eleccions autonòmi-ques, amb intencions plebiscitàries, he de confessar que estic fet un embolic. Em costa d’entendre qui és qui en

la confi guració de la complexa i desencertada llista unitària. Crec que peca per arribar tard. El sufl é independentista sembla que no passa pel seu millor moment. Les coses es podrien fer d’una altra manera, potser més entenedora, més clara, menys embolcallada. L’estratègia peca per massa complexa. A vegades, alguns tenim la sensació que el procés ens ha superat i que, ara mateix, el vaixell que ens hauria de portar a Ítaca, està a la deriva. He de confessar que la llista unitària no em fa gens de gràcia. Hi ha detalls que em grinyolen. Tinc dubtes sobre l’es-tratègia seguida i, sobretot, pels fruits que donarà. Per més que m’esforci no entenc que Artur Mas, persona per qui nodreixo estima, no vulgui encapçalar una llista, tenint clar que vol con-tinuar sent el president del país. Alguns podrien pensar que es tracta d’un frau de llei. De fet, no puc aplaudir que una llista política estigui farcida de professionals allunyats de la política. Em resulta difícil veure el cantant Lluís Llach o l’economista Germà Bel encapçalant la llista unitària per les seves correspo-nents circumscripcions electorals. De la mateixa manera que no veig el president Mas, Oriol Junqueras o Alicia Sánchez Camac-ho com a concursants en un festival musical, l’inrevés també em resulta laboriós. Els polítics s’han de dedicar a la política i els metges a cuidar dels malalts. Els experiments poden acabar passant una factura massa elevada i poden tenir conseqüències irreversibles. Els que volem una solució per al confl icte entre Espanya i Catalunya no podem deixar de creure en un procés que, ara per ara, s’està embolicant i de mala manera. Desco-nec si els que encapçalen les llistes són conscients del signifi cat d’aquestes eleccions i si estan preparats per a les represàlies de la maquinària de l’estat espanyol. Espero i desitjo que el sentit comú imperi i que en les pròximes setmanes tot s’esclareixi una mica més, perquè, de moment, personalment no ho veig gens clar. I el temps... s’esgota, perillosament.

No ho veig clar

RICARDCHECAPERIODISTA

OPINIÓ

29 de juliol de 2015 | 6 | Tarragona

tarragona

Volen fer proves amb mosques transgèniques en cultius d’oliveres de l’entorn de Tarragona

MEDI aMBIEnt

La firma Oxitec sol·licita a la Generalitat permís per alliberar fins a 2 milions d’insectes genèticament modificats per lluitar contra les plagues al sector

E l Departament d’Agri-cultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat

de Catalunya ha confirmat que l’empresa britànica Oxi-tec Insect Control ha pre-sentat una sol·licitud amb la qual demana autorització per fer assajos científics amb mosques genèticament mo-dificades a diversos cultius d’oliveres de l’entorn de la ciutat de Tarragona. La peti-ció, que respon a un estudi per trobar noves fórmules per lluitar contra les plagues de la mosca de l’olivera, està ara als despatxos de l’admi-nistració catalana que, a tra-vés de la seva Comissió de Bioseguretat, haurà d’auto-ritzar o denegar la petició de la firma anglesa.

Els plans de l’empresa Oxitec són alliberar en diverses fin-ques de l’entorn de la ciutat de Tarragona unes 5.000 mosques transgèniques setmanalment al llarg de tot un any. Això sig-nificaria, doncs, l’alliberament de prop de dos milions d’exem-plars. Es tracta de mosques mascle genèticament modifi-cades que, un cop s’aparellen amb les mosques femelles, pro-dueixen larves que moren dins de l’oliva i, per tant, l’espècie deixa de reproduir-se. D’aques-ta manera, amb el pas de les setmanes, la població de mosca es va reduint progressivament fins a deixar de ser un proble-ma greu per a les explotacions. De moment la Generalitat de Catalunya no ha analitzat la proposta de l’empresa britàni-ca, si bé fonts consultades del departament d’Agricultura han recordat que ara fa un parell d’anys la mateixa companyia va registrar una altra petició per fer el mateix estudi en uns terrenys d’oliveres al municipi d’Alcover. L’anàlisi de la sol-licitud per part de les autoritats es va allargar massa en el temps i va ser la mateixa empresa in-teressada la que va retirar la

petició al·legant que «havien trobat massa obstacles». Ara, un any mig més tard, Oxitec torna a fer la petició per testar el seu treball en uns terrenys pròxims a la ciutat de Tarrago-na, precisament després d’un any, el 2014, en què la mosca

de l’olivera ha fet autèntics estralls en la producció d’oli a Catalunya. Segons Unió de Pa-gesos, alguns dels seus associ-ats han arribat a perdre fins a un 60% de la collita per culpa d’aquest insecte. Si bé des de les entitats eco-

logistes com Greenpeace s’ha posat en alerta «els riscos que aquesta prova pot comportar per a la biodiversitat i per a la producció olivera», el gremi de pagesos no es posiciona oberta-ment amb relació a la possibi-litat de fer front a la mosca de l’olivera fent ús dels avenços de la genètica. Miquel Blanch, responsable sectorial de l’oli del sindicat Unió de Pagesos, assegura que «en el sector hi ha tota mena de sensibilitats que des del sindicat hem de respectar. Els que fan oli eco-lògic són reactius a aquestes vies per contenir les plagues, però també és cert que hi ha molts pagesos que estan patint des de fa molts anys els efectes d’aquesta plaga endèmica i que realment estan expectants da-vant l’arribada d’una solució definitiva. L’any passat va ser especialment dur. Conec com-

panys que van arribar a perdre fins al 70% de la producció per culpa de la mosca», assegura. Des d’aquesta perspectiva, des d’Unió de Pagesos s’adverteix que les autoritats han de «tro-bar solucions. Ja treballem amb alternatives com el tram-peig massiu i alguns produc-tes químics que s’han mostrat relativament efectius, però si hi ha alternatives que passen pel control de la reproducció de l’espècie, i són segures i de total garanties, és quelcom que tard o d’hora caldrà provar». Des del departament d’Agricul-tura encara no s’ha fixat data per analitzar la petició d’Oxi-tec, que haurà de ser revisada per la Comissió de Biosegure-tat (integrada per experts de les àrees de Salut, Territori i Agricultura de la Generalitat). La prova també haurà de ser avaluada per l’Estat.

La mosca de l’olivera està molt estesa en els cultius del Camp de Tarragona i està considerada com a una plaga endèmica del territori. / Tomàs Varga

La firma britànica busca testar una fórmula definitiva per eradicar les plagues de mosca de l’olivera, que l’any passat van provocar pèrdues de fins al 60% de la collita a les nostres comarques

Unió de Pagesos adverteix que cal trobar una solució per reduir els efectes de les plagues de mosca al sector, si bé ja està treballant en altres opcions com el trampeig i els insecticides

| 29 de juliol de 2015 Tarragona | 7

TARRAGONA

L ’Ajuntament de Tarrago-na va publicar, el passat divendres, l’anunci de

licitació del servei d’allot-jament dels participants, membres de les delegacions i de l’organització dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. Amb aquest anunci s’espe-ra resoldre una de les prin-cipals incògnites dels Jocs com és la creació de la Vila Mediterrània, el lloc d’ubica-ció dels esportistes, tècnics i organitzadors que és previst que arribin a la ciutat durant l’esdeveniment esportiu l’any 2017.

Segons es desprèn de les clàu-sules, el concurs és obert a hotels, cadenes hoteleres, agències i Unions Temporals d’Empreses (UTE) que estiguin situats en un radi de com a mà-xim 30 quilòmetres a la rodona de l’Anella Mediterrània (és a dir, que hi podran optar esta-bliments de Salou, la Pineda o Cambrils) i que tinguin experi-ència en l’organització de, com a mínim, dos esdeveniments

internacionals en els darrers deu anys. Tot i això, el reque-riment principal és que puguin acollir més de 4.000 persones en 1.500 habitacions, que han de ser individuals, dobles i tri-ples i adaptades a persones de més de 2 metres. També han de

poder oferir altres serveis com ofi cines d’atenció als esportis-tes, serveis mèdics, servei de restauració (menús diaris), etc.Els establiments candidats hauran de poder garantir la creació una zona comuna in-ternacional en què totes les

delegacions puguin trobar-se i on es cobreixin les necessitats del dia a dia dels esportistes. Aquest espai haurà de disposar de diferents serveis, com ara servei clínic, gimnàs, però tam-bé espais de culte, zones d’oci, botiga de venda de marxandat-

ge dels jocs, supermercat… El concurs estableix que tots els serveis hauran de ser equipara-bles o superiors a la categoria de tres estrelles, que el primer dia que les delegacions podran accedir la Vila Mediterrània el 25 de juny de 2017 i que l’hau-ran d’abandonar, com a mà-xim, el 12 de juliol, amb la qual cosa es requereix l’exclusivitat d’aquests espais durant 12 dies seguits.El pressupost previst és de 5.305.785,12 euros més IVA, amb el qual s’hauran de satis-fer les exigències establertes en el contracte, tot i que a aquesta quantitat caldrà afegir 370.000 euros més per cobrir l’esmenta-da zona internacional.

El ple sobre els Jocs, al setembre

L’alcalde de Tarragona fi nal-ment s’ha avingut a convocar per al pròxim 4 de setembre una sessió monogràfi ca per debatre sobre els Jocs 2017 des-prés que ho hagin demanat tres quartes parts del ple.

Finalment no hi haurà Vila Mediterrània i es buscarà allotjar els atletes en complexos hotelers de la zona.

La Vila Mediterrània s’ubicarà en hotelsJOCS 2017

L’Ajuntament obre un concurs públic adreçat cadenes hoteleres de la zona per allotjar els esportistes dels Jocs 2017

29 de juliol de 2015 | 8 | Tarragona

tarragona

E l Drac de Sant Roc, que enguany fa 30 anys que es va recuperar, serà el

protagonista de les festes. Cartells, samarretes, xapes, motxilles i mocadors en-tre d’altres, incorporaran la imatge que Itziar Solla, disse-nyadora que viu entre Salou, Tarragona i Barcelona va pre-sentar a la convocatòria.

Una imatge, que segons l’auto-ra, «era molt important que fos per a tots els públics». L’Itziar ha explicat que s’ha inspirat en il·lustracions de dracs asiàtics. El dibuix és una síntesi de di-

ferents fotografies que tenia de l’element festiu i ha optat per fer-lo de forma frontal, «per-què dóna una imatge més im-pactant», sense oblidar els seus trets més característics com són les ales i la cua.Segons la dissenyadora, els co-lors de fons són el groc i el ta-ronja, que representen el foc i la calidesa de les festes, i la tex-tura borrosa de les lletres i del drac representen les espurnes.També s’ha presentat la samar-reta de les festes, editada pel Ball de Diables de Tarragona, que enguany puja de preu i cos-tarà 12 €. També la motxilla de

les festes, que edita la Colla de Diables Voramar del Serrallo i Víbria de Tarragona, i que cos-tarà 6 € i, finalment, el moca-dor, que edita la Moixiganga amb un preu de 5 € i la xapa de les festes, que edita l’Agrupació cultural i esportiva de CCOO a l’Ajuntament de Tarragona i que costarà un euro.La Moixiganga també ha avan-çat que, com a novetat, en-guany hi haurà un tatuatge per a nens (reversible amb aigua) amb la imatge de les festes. El marxandatge es podrà trobar a partir del 7 d’agost en diferents punts de venda.

El Drac, protagonista de Santa Tecla 2015festes

La Xarxa Santa Tecla i la URV reforcen el seu compromís amb la formació universitària

UnIVersItat

Aquest curs més de 200 estudiants de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Treball Social faran pràctiques als centres de la institució sociosanitària

L a Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla i la Universi-tat Rovira i Virgili reno-

ven i amplien el seu compro-mís per treballar plegats en la formació dels estudiants de ci-ències de la salut a les nostres comarques. Amb la signatura del conveni marc i la renova-ció de la col·laboració entre la universitat i la institució soci-osanitària, els estudiants de Medicina, Infermeria, Fisiote-ràpia, Nutrició Humana i Die-tètica, Psicologia i del màster en Envelliment i Salut poden fer pràctiques als centres de la Xarxa de Santa Tecla asso-ciats a la Universitat.

El conveni específic actualitza la relació i les actuacions, in-corporant els canvis que ha ex-perimentat tant la URV, que ha crescut en ensenyaments, com també la Xarxa de Santa Tecla, que ha ampliat els àmbits d’ac-tuació, especialment en l’es-pectre social. En definitiva, es tracta de la utilització conjunta de l’estructura assistencial en la docència de grau i postgrau dels professionals sanitaris, a fi de complir les disposicions vi-

gents en l’àmbit de la formació ciències de la salut.Així, l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i l’Hospital Comar-cal del Vendrell, per a l’aten-ció sanitària especialitzada; els centres d’atenció primària ges-tionats per la Fundació Centres Assistencials i d’Urgències de Tarragona; i el centre sociosani-tari Santa Tecla Llevant de Tar-ragona i el centre sociosanitari Santa Tecla del Vendrell, que proporcionen atenció sociosa-nitària, tenen tots la considera-

ció de centres associats a la Uni-versitat Rovira i Virgili. Aquesta consideració comporta que es considerin part de la xarxa do-cent de la URV i que els futurs professionals estudiïn i facin pràctiques en alguns dels seus serveis, que s’especifiquen als annexos del conveni.En la docència, es promou la màxima utilització per part dels estudiants dels serveis hospitalaris, dels d’atenció am-bulatòria, dels sociosanitaris i dels recursos humans i mate-

rials. En la part assistencial, la cooperació ha de fer que les investigacions i ensenyaments universitaris de ciències de la salut es puguin utilitzar per a la millora de l’atenció sanitària i sociosanitària de les persones. I en recerca es vol potenciar l’activitat, coordinant les acti-vitats de la URV amb els dife-rents centres assistencials de la Xarxa per tal d’aconseguir la millor utilització dels recursos humans i materials, potenciar la coordinació amb les unitats d’investigació d’hospitals i cen-tres d’assistència primària i es-timular les vocacions investiga-dores. El conveni estableix una àmplia base per a futures actu-acions conjuntes, com l’obertu-ra de la Xarxa a les pràctiques d’estudiants de la URV d’altres disciplines. La firma, que va anar a càrrec del rector de la universitat, Josep Anton Ferré, i del director general de la Xar-xa de Santa Tecla, Joan Maria Adserà, va comptar també amb la presència de la vicerectora d’Avaluació de la Qualitat de la URV, Montserrat Giralt, els de-gans de Medicina i Ciències de la Salut, Antoni Castro, i d’In-

fermeria Roser Ricomà, i Carlos Alegret, dels Serveis Jurídics de la Xarxa Santa Tecla.

Junts des de 1989

La col·laboració en ciències de la salut entre la Xarxa de San-ta Tecla i la URV ja es va iniciar l’any 1989, en temps de la Di-visió dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de la Universitat de Barcelona, amb les classes i les pràctiques dels alumnes d’Infermeria i l’any 1991 amb les dels alumnes de Medicina. Des de llavors la ins-titució sociosanitària ha ajudat en la formació d’estudiants de medicina, infermeria, treball social, fisioteràpia, psicologia i educació social. La Xarxa de Santa Tecla compta en l’actuali-tat amb 25 professors associats a la URV en els camps de me-dicina (6), Infermeria (17) i Fisi-oteràpia (2). Aquest curs 2015-16 més de 200 estudiants de la URV de diverses disciplines (60 de medicina, 130 d’infermeria, 2 de treball social i 20 de fisi-oteràpia) faran pràctiques als centres que la Xarxa de Santa Tecla té al territori.

Tot el marxandatge amb motiu de les festes, elaborat per diverses entitats, es podrà adquirir a partir del 7 d’agost a diferents punts de venda de la capital tarragonina

D’esquerra a dreta, de peu, el degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Antoni Castro; el rector de la URV, Josep Anton Ferré; el director general de la Xarxa Santa Tecla, Joan M. Adserà, i la degana de la Facultat d’Infermeria, Roser Ricomà, amb la vicerectora Montse Giralt.

| 29 de juliol de 2015 Tarragona | 9

tarragona

E l nou govern municipal de Calafell ha decidit ampliar el suport ali-

mentari que rebien les per-sones, nens i adults, en situ-acions socials i econòmiques de gran necessitat. Vuitanta nens i una trentena d’adults tindran garantit com a mí-nim un àpat al dia (més en el cas dels infants) durant l’estiu.

El centre obert és un servei per a infants en situació de risc d’exclusió social, amb ac-tivitats educatives. Els serveis socials municipals no poden garantir que aquests nens tin-guin un àpat equilibrat diari fora del servei del centre obert.

Molts d’aquests nens tenen as-segurat aquest mínim durant el curs acadèmic al menjador escolar, però a l’estiu ho ne-cessiten igualment. El suport inclou l’esmorzar, el dinar, el berenar i una carmanyola per endur-se. Per aquest estiu, l’antic Ajunta-ment havia previst trenta pla-ces, en torns de tres setmanes, de forma que un mateix usuari podia accedir-hi una setmana de cada tres. «Nosaltres hem decidit que no hi hauria torns, sinó atenció cada dia. I, a més, que a partir del 27 de juliol, i fins al 31 d’agost, ampliarí-em les places fins a vuitanta», explica la tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Helena Ru-

bio.L’objectiu, segons Rubio, «és que tots els nens del municipi arribin al setembre, quan po-dem comptar amb el menja-dor escolar, sense distincions per la situació familiar o els efectes de la crisi. Una mala ali-mentació minva les capacitats i les oportunitats dels infants».Per la seva banda, l’Ajunta-ment oferirà el servei de men-jador social durant el mes d’agost. Actualment, aquest servei compta amb una vinte-na llarga d’usuaris, que està previst que a l’estiu s’acostin a la trentena. Per tal de cobrir el mes de vacances, l’Ajuntament arribarà a un acord amb algun restaurant del municipi.

El menjador social amplia el nombrede places i de dies d’obertura

calafell

Vuitanta nens i una trentena d’adults tindran garantit com a mínim un àpat al dia durant tot l’estiu

T al com apuntava Noti-ciestgn en la seva edi-ció del passat dimecres

22 de juliol, l’economista Germà Bel serà el cap de llis-ta per Tarragona de la candi-datura Junts pel sí. La notí-cia es va confirmar el passat divendres, just després de saber-se que el cantant Lluís Llach encapçalaria la candi-datura independentista per la demarcació de Girona. Bel i Llach s’uneixen a Raül Ro-meva, que és el candidat per Barcelona i resta tan sols co-nèixer almenys fins al tanca-ment d’aquesta edició) qui serà el número 1 per a la de-marcació de Lleida.

Bel, nascut a Alcanar l’any 1963, és llicenciat i doctor en Economia per la Universitat de

Barcelona, màster en Econo-mia per la Universitat de Chi-cago i catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona. De 1990 a 1993 va

ser assessor al Ministeri per a les Administracions Públiques i al Ministeri d’Obres Públi-ques i Transports. L’any 1980 va ingressar a la Joventut So-

cialista de Catalunya, i el 1982 al PSC-PSOE. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit diputat per Barce-lona. Des del 2004 ha conti-nuat la seva tasca docent a la universitat de Barcelona, i ha exercit com professor visitant a les Universitats de Cornell i Princeton, i com investigador visitant a Cornell i Harvard.

Els altres candidats

Aquesta setmana el Consell Na-cional d’Esquerra Republicana de Catalunya ha escollit el can-didat de la seva formació que s’incorporarà a la llista unità-ria pel 27-S al Camp de Tarra-gona: Ferran Civit, que serà el número quatre de la llista que encapçalarà Germà Bel.Per acabar de perfilar els pri-

mers números de la llista, cal-drà saber qui serà el número dos, que ha de sortir també de l’entorn de la societat civil, i quin candidat proposa CDC per ser el número tres de la llista.La resta de partits ja han anat definit les seves llistes. Així, Iniciativa-Verds va ser uns dels primers patits a donar a co-nèixer el nom de la seva can-didata, Hortènsia Grau; el PSC finalment ha optat per Carles Castillo, que s’ha imposat a la resta de candidats que pos-tulaven a encapçalar la llista socialista, i Matias Alonso, per Ciutadans. A hores d’ara hi ha partits que encara no han definit el seu candidat com són la CUP (en procés de primàries) i Unió De-mocràtica.

L’economista Germà Bel serà el capde llista de Junts pel sí a TarragonaFerran Civit (ERC) ocuparà el lloc número 4 mentre que els llocs 2 i 3, corresponents a la societat civil i a CDC, respectivament, encaran s’han de definir

política

Germà Bel, número 1 de Junts pelsí a Tarragona.

29 de juliol de 2015 | 10 | Territori

territori

A la demarcació de Tarra-gona hi ha actualment 90.400 persones en edat

de treballar que no gaudei-xen d’una ocupació recone-guda. Així es desprèn de la darrera Enquesta de Pobla-ció Activa (EPA), que apunta a una sensible millora del mercat laboral a les nostres comarques si es comparen les dades del segon semestre de 2014 i de 2015. En l’actualitat la taxa d’atur a Tarragona és del 22,16%, índexs similar al que es registrava l’any 2012 i molt allunyat del 26% regis-trat a meitats de 2013.

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicada la set-mana passada el nombre de persones aturades a les comar-ques de Tarragona durant el segon trimestre de l’any es va situar en 90.400 persones, xifra que representa un descens de

3.400 persones respecte al pri-mer trimestre, és a dir un 3,62% menys, mentre que el nombre d’aturats s’ha reduït un 6,71%.La taxa d’atur de Tarragona, tot i que baixa, se situa en el 22,16%, i continua sent més alta de les quatre demarcacions catalanes. Pel que fa l’ocupa-ció, la demarcació tarragonina va registrar 317.600 persones ocupades el segon trimestre, un 2,09% més o 6.500 ocupats més que el primer trimestre. El nombre de persones ocupades puja 7.100 persones, el 2,29% més que el mateix període de 2014.

La Cepta, optimista

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (Cepta) ha mostrat la seva sa-tisfacció per l’evolució positiva del mercat laboral apuntada per l’EPA. Segons la patronal,

«la taxa d’atur del segon tri-mestre de 2015 ha tornat a nivells de 2012, recuperant-se notablement de xifres que ha-vien arribat a ésser esfereïdo-res: 26,76% el segon trimestre de 2013» La Cepta apunta que la recuperació de la taxa d’atur es materialitza en un escenari de clar augment de l’ocupació,

que «creix significativament amb creació de llocs de treball, tant a la indústria com al sec-tor serveis. El comportament d’aquest indicador esdevé una de les dades més positives de la recent evolució econòmica de la demarcació». Cepta apunta que la recupera-ció dels nivells d’ocupació a la

indústria demostra «l’èxit dels processos d’internacionalitza-ció del teixit productiu tarrago-ní, i d’una incipient recupera-ció de la demanda interna. La bona evolució de l’ocupació al sector serveis fa palès l’apro-fundiment del procés de tercia-rització de l’economia tarrago-nina».En la banda negativa, la patro-nal apunta que «caldria destacar dues notes més: l’alentiment en la creació de noves empre-ses i la feblesa en la contracta-ció, amb majoria de contractes a temps parcial i temporals. Per altra banda, dins l’àmbit. Es fan paleses reformes estructurals per tal de mobilitzar recursos inversors estancats. L’economia necessita agilitat i un entorn es-table a llarg termini per tal d’as-segurar el retorn de la inversió i els resultats positius que per-metin generar el cercle virtuós de l’economia de mercat.

CaixaBank i la Cambra de Tar-ragona han renovat l’acord en-tre ambdues entitats per col-laborar en les actuacions de promoció del comerç exterior que duu a terme la cambra tar-ragonina. El conveni reafirma el suport de l’entitat financera a les activitats de la cambra com a patrocinador Premium d’aquestes accions. L’acord estableix la col·laboració amb l’entitat cameral en l’assesso-rament en mercats internacio-nals, la celebració de jornades informatives sobre països on exportar i en les onze missions comercials que la cambra tar-ragonina ha programat fins al juny de 2016 a diversos països africans i asiàtics. CaixaBank posa a la disposició

de la cambra les seves oficines operatives i de representació a Àfrica i Àsia per tal que aten-guin els empresaris tarrago-nins participants en les mis-

sions comercials que l’entitat cameral programi en aquests continents. CaixaBank disposa de dues oficines operatives al Marroc, una a Tànger i l’altra

a Casablanca, des de les quals ofereix els seus serveis de ban-ca d’empreses i corporativa. L’entitat també disposa d’una oficina de representació a Al-gèria, Istanbul (Turquia), El Caire (Egipte), Beijing i Shang-hai (Xina), Nova Delhi (Índia) i Singapur. L’acord entre CaixaBank i la Cambra de Comerç de Tar-ragona també preveu la col-laboració en les jornades infor-matives i cursos que la cambra organitza durant el 2015 com és el patrocini dels Bon dia Tar-ragona, els Premis a la Interna-cionalització i diversos cursos de formació d’empresaris i emprenedors.El director territorial de Cai-xaBank a Catalunya, Jaume

Masana, ha destacat que l’acord de col·laboració amb la Cambra de Tarragona «és una aliança estratègica que respon al compromís de l’entitat amb els agents eco-nòmics tarragonins». Per la seva banda, el president de la Cambra, Andreu Suriol ha manifestat que «amb els con-venis Premium s’estan creant tot un seguit de sinergies amb les principals empreses de les comarques de Tarragona i amb aquelles amb interessos al territori, assolint d’aquesta manera el múscul necessari per seguir fent de la Cambra de Tarragona un proactiu al servei de l’emprenedoria i la internacionalització de l’acti-vitat”.

L’atur baixa a la demarcació a nivells de 2012

CaixaBank i Cambra de Tarragona renoven l’acord en suport de la internacionalització de les empreses

eCoNoMiA

La darrera Enquesta de Població Activa (EPA) quantifica en 90.400el nombre de persones que no treballen a la demarcació

CaixaBank col·laborarà, a través de les seves oficines als continentsafricà i asiàtic, amb les missions comercials impulsades per la Cambra

El president de la Cambra de Tarragona, Andreu Suriol, amb el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana. / Cedida

| 29 de juliol de 2015 | 11Territori

territori

E ls dies 4 i 5 d’agost tin-drà lloc Firagost, el gran exponent agrícola i co-

mercial de la vila amb la pre-sència de milers de visitants i compradors, i molts actes complementaris que comple-ten la fira, i amb l’assistència de més de 350 expositors en-tre els quals més de 30 coope-ratives agrícoles.

• 10 h | Nucli de la Ciutat. Obertura de les exposicions de Firagost, que romandran ober-tes fins dimecres dia 5 d’agost a 2/4 de 9 del vespre. Més de 350 expositors amb un quilòmetre i mig de recinte firal al centre de Valls. • 17 h | Sala d’Actes de la Cam-bra de Comerç. Jornada tècnica sobre Producció avícola de qua-litat amb races autòctones• 17 h | Passeig dels Caputxins. XII Trobada de puntaires• 18 h | Plaça dels Alls. VIII Mostra de Cerveses Artesanes a Valls. • 18,30 h | Carrers de Valls. Cer-cavila a càrrec d’un important grup de cavalleries i carruatges. • 19 h | Saló de Sessions de l’Ajuntament de Valls. Acte inau-gural de Firagost 2015. L’acte el presidirà l’Hble. Sr. Santi Vila i Vicente, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Tot seguit, visita de la Firagost 2015 per part de les autoritats.• 19 h | Plaça de l’Oli. V Tast mu-sical dels productes de l’associa-ció Fet a l’Alt Camp. • 19 h | Pel centre de Valls. Ani-mació de carrer amb els perso-natges de Dins del bosc (Into the woods).• 19 h | Biblioteca Popular (Passeig dels Caputxins). Jornada sobre Ei-nes per obtenir valor afegit a les produccions agràries• 19,30 h | El Pati. V Concurs de Beure en Porró. • 20 h | Plaça del Blat. Laia Bastús & Agostino Aragno – Blues, Gos-pel, Folk, Cançó d’Autor.

• 21,30 h | Kursaal (Crta. de Barce-lona). XXXVI Concurs d’arrosse-gament amb trineu. • 23 h | Passeig i plaça de l’Esta-ció. XXX Cursa-concurs de porta-dors de saques d’avellanes.• 23,30 h | Auditori Mas Miquel. Superevents Firagost We are bo-jos!

• 10 h | Kursaal (Ctra. de Barcelo-na). Mercat del tracte equí.• 11 h | Kursaal (Ctra. de Barcelo-na). Passejada amb ponis• 11 h | Sala d’Actes Cambra de Comerç de Valls. Xerrada sobre Maquinària agrària, inspeccions tècniques i problemàtica dels fabricants.• 12 h | Museu de Valls (Passeig dels Caputxins). Inauguració de l’exposició Porrons de col·lecció. A continuació, xerrada sobre “El porró i les arts” a càrrec de Jo-sep M. Rovira• 12,30 h | C. Gonzàlez Alba (Sota el Pati) Beermut: concert vermut amb maridatge de cerveses arte-sanes i formatges catalans.• 18 h | Cambra de Comerç (C. Ja-cint Verdaguer). Jornada tècnica sobre Nou règim d’autorització en vinya.• 18 h | Biblioteca Popular (Pas-seig dels Caputxins). Xerrada presentació “Pam a pam”, el teu mapa de consum responsable i de l’economia solidària.• 18 h | C. Gonzàlez Alba (Sota el Pati) I fins a les 8 del vespre, Swing and beer.• 18,30 h | Parc Barrau (Passeig de l’Estació). XIII Gimcana per a gossos de totes les races. • 20,15 h | Plaça del Blat Gran actuació castellera, a càrrec de la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.• 20,30 h | Recinte Firal. Venda pública de les fruites i altres productes exposats. • 20,30 h | El Pati I fins a 2/4 de 12 de la nit, Discoteca mòbil amb música de tots èxits, per a tot el públic.

dimarts 4

dimecres 5

Arriba la 61a edició de Firagost, la fira del camp catalàEls dies 4 i 5 d’agost el certamen oferirà una mostres de productes del camp i artesans, també de maquinària i xerrades, actes culturals, musicals, d’oci i castells

Nucli central de Valls: fruites del camp, vins, plantes, herboristeria, jardineria i altres productes de l’agricultura i per a l’agricultura.Pg. Estació-c/Vallvera: maquinà-ria agrícola, ramadera i vehicles.C/Teatre: alimentació artesana.

Pl. Quarter i Francesc Català-Roca: ceràmica, artesania i es-tands diversos.C/Germans Sant Gabriel: es-tands institucionals.Pati de Sant Roc: XXV Exposició de bonsais.

Pl. dels Alls: VIII Mostra de Cer-veses Artesanes a Valls (només 4 d’agost).Pl. Blat: Mostra-Exposició del Camp Català.Pg. Estació: exhibició de Motors Estàtics dels Anys 30.

/firagost@firagost

espais de firagost

29 de juliol de 2015 | 12 | Territori

TERRITORI

Les accions de Creu Roja per combatre la pobresa i l’exclusió social a les

nostres comarques es van reduir sensiblement durant l’any 2014, atès que ha bai-xat el nombre de famílies que han requerit atenció en aquest sentit. Malgrat això, segons es desprèn de la me-mòria anual de l’entitat de 2014, a la província de Tar-ragona encara un de cada tres projectes impulsats per Creu Roja responen a casos de manca de recursos eco-nòmics de la societat. L’any passat Creu Roja va ajudar a la província més de 80.000 persones a través dels seus diferents programes d’actua-ció (formació, ocupació, gent gran, infants, emergències, pobresa, intervenció soci-al...). Tota l’activitat de Creu Roja al territori es va finan-çar amb 9 milions d’euros, el 36% dels quals procedeix de fonts de finançament pròpi-es (socis i sòcies i Sorteig de l’Or, entre altres ingressos) i la resta de prestacions de serveis i subvencions i dona-cions. A la província l’entitat ja té més de 18.000 socis i sò-cies.

La Creu Roja va tancar l’any 2014 a la província de Tarra·gona atenent 80.124 persones en el conjunt dels seus àmbits d’intervenció, de les quals 28.165 (35%) responen a pro·jectes de lluita contra la pobre·sa i exclusió social.

Contra la pobresa

El nombre de beneficiaris dels projectes de lluita contra la po·bresa baixen lleugerament res·pecte a l’any anterior (29.765 el 2013), però s’ha intensificat la qualitat, amb intervencions més transversals. La Creu Roja ha apostat per la dignificació dels ajuts i per oferir una aten·

ció integral a les persones en situació vulnerable, no només cobrint les seves necessitats més immediates, sinó promo·vent la recuperació de la seva autonomia econòmica i perso·nal. Al llarg de 2014, Creu Roja va distribuir productes bàsics (aliments, projectes per a la hi·giene personal i de la llar, ajuts per pagar subministraments, joguines) mitjançant els se·güents projectes:

Pla d’ajuda alimentària de •la UE: 13.578 persones be·neficiàries. Kits de suport social: 4.560 •persones beneficiàries. Cobertura de necessitats •bàsiques de la gent gran: 1.545 persones beneficià·ries. Campanya de joguines de •Creu Roja Joventut: 4.911 infants beneficiaris.

La infància va ser el 2014 un dels col·lectius que va rebre una atenció prioritària per part de Creu Roja i per això es van desenvolupar un seguit d’ajuts específics per tal de millorar la situació de les famílies amb infants en situació vulnerable: beques menjador per a alum·nes de primària i secundària, repartiment de targetes prepa·gament d’alimentació en perío·des de vacances escolars, ajuts per a la compra de material es·colar i vestuari o la incorpora·ció d’un àpat en els programes de reforç escolar. Totes aques·tes actuacions, finançades en bona part per fons propis de la institució, van arribar al 2014 a 1.577 infants.Per tal de proporcionar una atenció integral amb els dife·rents ajuts que necessita cada persona, la Creu Roja ha estès aquest 2014 la implantació dels anomenats PSF (Punts de

Suport a les Famílies). Al con·junt de Tarragona i les Terres de l’Ebre l’any passat es van atendre 718 persones.

Projectes d’ocupació

La Creu Roja acompanya les ajudes per cobrir les neces·sitats més immediates amb altres projectes per apoderar les persones en situació vul·nerable i garantir que puguin recuperar la seva autonomia econòmica i personal.Es tracta, per exemple, dels programes d’ocupació i inser·ció laboral, que han arribat a 1.276 persones usuàries, i que han comptat amb una taxa d’inserció en els projectes d’iti·neraris d’un 41%. Per desen·volupar aquest programa s’ha contactat amb 204 empreses, la majoria de les quals han col·laborat facilitant insercions, signant convenis de pràcti·

ques, promovent formacions, etc.

Projectes per a infants

Durant l’any 2014, Creu Roja ha ampliat els seus projectes de mediació social i èxit es·colar, arribant a més infants i encetant·lo als municipis de Vila·seca, Valls, Amposta i el Vendrell, que s’han afegit als ja existents a Tarragona i Tortosa. En aquest projecte els infants reben ajuda per fer els deures, a més d’afavorir el seu desen·volupament, l’adquisició d’hà·bits i valor i conductes positi·ves. Durant el curs 2014·2015 s’han atès 114 infants.

Àmbits d’intervenció

La llista següent mostra les persones ateses en tots els àm·bits d’intervenció de l’entitat humanitària al territori:

Lluita contra la pobresa: •28.165Creu Roja Joventut: 17.275•Socors i emergències: •14.155Gent gran i atenció a la de·•pendència: 8.195Salut: 4.403•Intervenció social: 3.039 •Formació: 2.885•Ocupació: 1.276 •Drets humans i cooperació •internacional: 731Total: 80.124 persones•

Creu Roja atén prop de 30.000 casos de pobresa a la demarcació el 2014Segons l’entitat humanitària les actuacions contra la pobresahan tocat sostre al territori, però es millora i s’intensifica l’atenció

L’entitat manté la presència de voluntariat en la línia dels darrers anys i incrementa el nombre de socis i sòcies (més de 18.000 a tota la demarcació)

MéS de 9 MiLiOnS d’euROS en TASqueS huMAniTÀRieS L’Any 2014. Les accions de Creu Roja a la província l’any passat es van cobrir a través de fonts de finançament pròpies (socis i sò·cies i Sorteig de l’Or, entre altres ingressos) i a través de la prestacions de serveis, subvencions i donacions. Els socis i sòcies han continuat creixent durant el 2014, passant de 17.660 a 18.316 a la demarcació. La presència del voluntari·at s’ha mantingut en el nivell dels anys anteriors, tot i que ha augmentat l’activitat.

SOCIAL

| 29 de juliol de 2015 Territori | 13

TERRITORI

L’aeroport de Reus s’ha marcat com a objectius prioritaris per als prò-

xims anys incrementar el nombre de vols xàrter per equiparar-los amb el nombre de vols de baix cost, que actu-alment representen el volum més gran d’operacions de la infraestructura aeroportuà-ria. Així s’ha posat de mani-fest en la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus, reunida per primera vegada des de la constitució dels nous ajunta-ments, amb la presència del delegat del Govern a Tarrago-na, Joaquim Nin, i del secre-tari de Territori i Mobilitat, Ricard Font, i el president del Patronat de turisme de Costa Daurada, Octavi Bono, entre altres. La Taula està formada per administracions, agents privats i cambres de comerç, i des de l’any 2012 fins a l’ac-tualitat ja ha contactat amb més de 110 companyies per

mostrar els atractius del ter-ritori com a destinació de no-ves rutes.

El delegat del Govern de la Ge-neralitat, Joaquim Nin, ha de-fensat que cal promocionar el vol xàrter perquè «més del 90% d’usuaris que utilitzen aquests tipus de vols es queden al terri-tori, a la Costa Daurada, i això ens interessa».En aquesta taula també s’ha posat de manifest que les ex-pectatives de creixement de l’espai aeroportuari depenen en gran part de l’estratègia co-mercial de la principal compa-nyia operadora, Ryanair, que ha decidit centrar tota la seva activitat a l’Estat espanyol a l’aeroport de Barcelona men-tre duri el procés d’adquisició de nous aparells, que es preveu que s’allargui fins al 2016.Segons Raül Font, secretari de Territori i Mobilitat, malgrat aquesta realitat, la companyia

«ens ha traslladat que continua confiant en Reus, i una prova d’això és que manté els dos vols que té vigents durant l’hivern per, quan tingui els nous avi-ons, poder operar des d’aquí, en resposta a la seva estratègia d’expansió».A aquesta línia de treball que és l’equiparació de vols baix cost i vols xàrter s’uneix la de la pro-moció pròpia de l’aeroport de Reus. En aquest sentit, Font

ha anunciat que l’aeroport de Reus presentarà candidatura per ser la seu del Routes Euro-pe 2018, una trobada de com-panyies aèries europees que serveix per debatre i presen-tar les diferents destinacions europees. Es preveu que entre 75 i 100 companyies aèries de tot Europa visitaran l’aeroport reusenc, «un factor de promo-ció molt important del terri-tori, ja que podem parlar amb totes les companyies i explicar-los les bondats de l’aeroport i del territori», ha assegurat Nin.Quant a les perspectives de creixement, segons Raül Font, els resultats poden millorar però depenen de molts factors, especialment de la recupera-ció econòmica en general. «És important la gent que ve, però

també la gent que marxa. I aquests darrers anys, la gent, a Catalunya, ha volat menys», va afirmar.

Pendents de Tunísia

La inestabilitat que es viu a Tunísia després dels darrers atemptats contra turistes ha beneficiat l’aeroport reusenc, ja que dos dels principals ope-radors de vols, TUI i Tomas COOK, han redirigit clients a la Costa Daurada. La primera por-tarà 12.000 persones més de les previstes i la segona, 1.500. Se-gons Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme, «és una si-tuació que ens entristeix, però estem satisfets que les compa-nyies pensin en nosaltres quan tenen algun problema».

Quin futur té l’aeroport?La Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus es marca com a objectiu incrementar el nombre de vols xàrter

L’aeroport de presentarà candidatura per ser la seu del Routes Europe 2018, important trobada de companyies aèries europees

El futur de l’aeroport de Reus depèn a hores d’ara de les decisions que pren-gui la principal companyia que hi opera, Ryanair, que es troba en ple procés de compra de nous aparells per renovar la seva flota.

INFRAESTRUCTURES

El campió del món de natació en aigües obertes, David Meca, ha estat el padrí de la jornada de sensibilització que s’ha dut a terme aquest passat dissabte entre els banyistes de diferents platges del municipi, organit-zada per Paisaje Limpio, amb la col·laboració d’Ecoembes i el suport de l’Ajuntament de

Tarragona, el club de Vela Plat-ja Llarga i l’Associació Surf and Clean, que han destacat el pa-per protagonista que tenen els usuaris per fer que això millori cada dia. Meca ha destacat que els tarragonins som uns privile-giats de gaudir d’aquestes plat-ges i que per això «les hem de cuidar».

Tallers d’instruments fets amb envasos recollits a la platja, pin-tures murals o un collage han es-tat algunes de les activitats amb què els nens han pogut gaudir aprenent a reduir, reutilitzar i reciclar. La campanya per unes platges netes a Tarragona s’ha dut a terme simultàniament a 12 platges del territori.

El nedador David Meca «neteja» les platges de la Costa Daurada

MEDI AMBIENT

ww

w.n

otic

iest

gn.tv

29 de juliol de 2015 | 14 | Opinió

OPINIÓ

C/ La Unió, 45, 1r -2a43001 TARRAGONATel./Fax. 977 236 908

statecla@clinicadentalsantatecla.esMÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

EL TEU ANUNCIECONÒMIC

Truca a:616 728 550 / 686 703 910 / 977 259 911

envia’ns un correu a:publicitat@noticiestgn.cat

TTV

ALEJANDROPÉREZ UN T IPO CON SUERTE

COACH

Refl exions sobre la sanitat pública

JOSEPMERCADÉGERENT DE LA REGIÓ

SANITÀRIA DEL CAMP DE TARRGONA

R especte a l’article «Defensem la sani-tat pública» de Pau Ricomà, publicat a la premsa local la setmana passada,

vull fer les refl exions següents:No hi ha cap pla per privatitzar la sanitat, malgrat les constants insinuacions que s’uti-litzen políticament per part d’alguns partits. Rotundament, no hi ha un pla ocult per pri-vatitzar la sanitat.A la Regió Sanitària es planifi ca i es gestiona seguint les directrius del Pla de salut de Ca-talunya 2011-2015 que vol respondre, entre moltes altres coses, al missatge de l’Organit-zació Mundial de la Salut en l’informe sobre la salut al món 2010: «Tots els països poden fer alguna cosa, molts del quals molt, per mi-

llorar l’efi ciència dels seus sistemes sanitaris, i alliberar així tots els recursos que es podri-en emprar per donar cobertura a més gent, a més serveis i a més despeses».És a partir d’aquestes directrius públiques que s’articulen fórmules de col·laboració, coordinació i cooperació entre els tres grans proveïdors de sanitat pública a Tarragona ciu-tat.Tenim molt clars els principis bàsics de la sanitat a Catalunya, universalitat, equitat i gratuïtat, que el Govern garanteix, i a partir dels quals articulem les actuacions sanitàries a realitzar sense cap més interès que reforçar el sistema sanitari a Tarragona i alhora fer-lo més sostenible.

P el títol no és cap relat d’invasions d’alie-nígenes o de llargues columnes de zom-bies. Parlo d’un tema seriós de l’estiu: els

mosquits tigre. Quan arriba el bon temps m’agra-da passejar pel Parc del Francolí. De fet, moltes narracions i poesies han sortit del meu cap entre la tranquil·litat del lloc. De sobte, un insistent in-secte comença a volar pels voltants i no es cansa fi ns que notes la seva picadura. Després vénen picors i molèsties durant una setmana. I no s’ha trobat cap remei per allunyar-los.

El cas del professor Oberbander encara és un mis-teri i es pregunten quins insectes el van picar. El conegut botànic preparava una expedició per investigar les vores del riu Amazones, ja que s’ha-vien descobert unes plantes que podrien aïllar els virus d’algunes malalties. En pocs dies una co-lumna de científi cs avançava entre la vegetació. Oberbander trepitjà un petit munt de fang i ales-hores l’atacaren uns furiosos mosquits. Després van desaparèixer entre els gruixuts troncs i copes dels arbres. El professor demanava ajuda... El seu cos estava ple de picades i, cansats per l’amarga experiència, els expedicionaris van dormir allí. Oberbander es queixava. Al matí van observar que la seva pell canviava del color vermell al verd i que tenia febre. Amb branques improvisaren una llitera per transportar-lo. Decidiren tornar al poble i després, a Europa. Les seves cames i bra-ços es començaren a encongir. Una nit sentiren un crit esgarrifós... Llanternes en mà, els cientí-fi cs registraren els voltants el clar d’aquella selva on dormien. I el noi que es va quedar vigilant el lloc va veure... Una planta d’un metre s’aixecava de la llitera, caminava sobre les arrels i es perdia entre la vegetació!

P er si encara no ho saps, aquests dies estic col·laborant amb la Watermelon Pool, una iniciativa en què gent co-neguda de Tarragona es presta a ser llançada a una pisci-

na per una bona causa, recollir diners per alguna de les moltes associacions de Tarragona. El meu paper en aquest xou és fer entrevistes als nostres protagonistes a Ràdio Ciutat de Tarragona perquè es donin a conèixer i, sobretot, donin a conèixer la seva tasca perquè, si una cosa tenen en comú tots i totes elles, és que són gent que cada dia treballen perquè a Tarragona passin coses. Amb una mitjana de 3 o 4 associacions per cap, tenim caste-llers, organitzadors de les festes, grups d’escortes, plataformes ciutadanes, grups de teatre, gent que participa en el Seguici i a la Setmana Santa i... millor ho deixo perquè no acabaria. El cas és que són gent activa i que encaixa molt amb el nostre lema, #femquepassi. Com que això de famosos sona una mica estrany i el terme celebrities una mica americà, hem decidit anomenar els nostres protagonistes TTV, Tarragonins i Tarragonines de Tota la Vida. Si ets del Vendrell i no havies sentit mai el terme, et diré que normalment s’associa a la gent nascuda a la ciutat i que està involucrada en tots els saraus. Hi ha qui es pren aquest terme com una versió tarragonina dels 8 cognoms bascos, fent molt èmfasi en «lo de Tota la Vida». Fins i tot m’he trobat gent que li semblava malament que utilitzéssim aquesta nomenclatura per als nostres protagonistes i m’ha sorprès que la majoria de queixes no venien precisament dels fi lls del Rovira i Virgili. Això m’ha fet refl exionar: què et defi neix com tarragoní o tarragoni-na? Haver nascut aquí? I si vinc a viure amb dos mesos? O dos anys? On és el límit? És menys tarragoní el que ve als 20 anys que el que va marxar i no ha tornat mai? En qualsevol cas, deter-minar el «tarragonisme» d’una persona en funció del lloc on va néixer o, fi ns i tot, on van néixer els seus pares, em recorda tant a un sistema de castes que em fa por: classifi car la gent en cate-gories determinades al naixement i que no poden canviar de cap forma. Encara pitjor quan es pretén que alguna d’aquestes castes estigui per sobre, com a mínim en reconeixement, que les altres. A part que això no em genera gaire bon rotllo, em fa la sensació que tampoc és gaire pràctic, ja que la denominació d’origen pura de Tarragona no va necessàriament lligada a una major impli-cació amb la ciutat. Com que això no ens porta enlloc, crec que ha arribat l’hora de canviar el signifi cat de TTV per un altre que generi més bon rotllo i que posi de relleu persones que realment fan de Tarragona una ciutat millor. Així que, recordant una frase que va valdre unes eleccions, he pensat que podríem dir que TTV és tothom que viu i treballa per Tarragona. Perquè, com va dir Bob Marley: pot haver estimat altres abans i pot ser que estimi altres després, però el que importa és que ara t’estima a tu.

Han arribat aquí

XAVIERPARERALLICENCIAT

EN GEOGRAFIA

I H ISTÒRIA

| 29 de juliol de 2015 Opinió

OPINIÓ

| 15

H a tornat la il·lusió. Almenys a mi. Jo era, ho confesso, dels que estaven una mica esbra-vats amb el procés. I no era perquè se m’ha-

gués acabat el desig d’independència, sinó perquè semblava que el camí es desdibuixava cada vegada més. Tan nítid i inequívoc com havia estat! Els male-ïts interessos polítics ho entelen tot. Però, per sort, per fi tenim llista. Una llista amb les dues grans dones, gràcies a les quals va començar tot –i no ho oblidem, ha continuat tot– amb Raül Ro-meva – eloqüent, preparat, convincent... sexi! i amb una frase per la història: Aquest és un objectiu comú que ens transcendeix a tots – amb el president, que només faltaria, i amb Junqueras – quina llista més coixa hauria estat sense ell. També hi tenim en Pep Guardiola, que mai no ha mostrat cap altre interès polític que la independència de Catalunya; Lluís Llach a la llista per Girona, i se n’han d’afegir molts més. És una llista multicolor on vull pensar que fi -nalment tots els interessos es fonen en un de sol. Que bonic, que bonic, m’he dit! – tal com canten els Manel – Ara només cal creuar els dits o ajuntar les mans i pregar perquè tot segueixi sense ensurts in-terns, que d’externs els tenim assegurats. Una llàsti-ma que la CUP no hi sigui, però no ho és tant quan la seva posició és clara: estan per la independència. No puc dir el mateix d’Iniciativa, que ben bé encara no sé... Em resulta difícil entendre si amb la seva llista conjunta Catalunya, Sí que es pot estan amb el sobiranisme. Joan Herrera no dóna respostes clares

respecte a la independència, respon amb altres pre-guntes i fa circumloquis que despisten d’allò més. Sembla com si encara tingués la bona fe de creure en una tercera via i que el diàleg fos possible. Com vols portar a la pràctica, Joan, totes les lloables mi-llores socials que pretens si no en tenim ni cinc, ni els tindrem si ens els ha de donar –tornar és més exacte– Espanya?Parlant d’Espanya, el sentiment nacionalista espa-nyol està traient pans de les pedres –com els cata-lans, vaja!– en tocant a l’enginy. Al costat de les pa-raules i frases de sempre –irresponsabilitat, abisme, article 155, insolidaritat– ara n’hi trobem de molt més reeixides: lista de semipensionistas, moció de censu-ra, Mas es menos, Ley de Seguridad Nacional, Guardiola jugó con España en el Mundial, el Ebro es español y nace en Cantabria –ja ho sabem que a l’enemic ni aigua, ja ho sabem. D’aquí a allà en diran per fer un llibre. Jo, de moment, la frase més sensata i realista que he sentit és la del rei quan, després de parlar amb Mas, va dir que la seva postura és irreconducible, i, com diria Joaquim Nadal –no sé si encara ho diu, després de parodiar-lo tant al Polònia – lògicament, també ho és la situació de Catalunya. Farien bé d’escoltar-se el rei els fi dels defensors de la corona.Segur que provaran per tots els mitjans d’aturar-nos, traient coloms i, si poden, conills de la chistera cons-titucional. En tot cas, ja cal que s’espavilin perquè se-gons els càlculs de Salvador Cardús en un article seu de fa pocs dies, crec que era a La Vanguardia, la vic-tòria no és tan lluny. Reprodueixo els seus números aquí per si vostès, lectors, ho volen veure més clar i volen alegrar-se amb mi: Catalunya té actualment un cens de 5.250.000 votants. Si vota el 70%, que ja seria un èxit de participació, votarien 3.675.000 persones. La majoria absoluta estaria en 1.837.501 vots a les llistes sobiranistes. Els sí-sí a la consulta del 9N van ser 1.897.274; avisa Cardús que no vol ser fatxenda, i jo aviso que tampoc, però ens en sobren uns quants milers. Així doncs, si la il·lusió es man-té, si s’ha recuperat, si ha augmentat, guanyarem. Si perdem, que Déu ens agafi confessats, que Espanya tindrà l’excusa perfecta per acabar-nos d’esclafar.

D èiem en l’article passat que l’autor bíblic no tenia més coneixements de la natura que els que tenien els seus contemporanis.

D’altra banda si hagués parlat amb la nostra men-talitat i amb el nostre llenguatge, no hauria estat comprés. Imaginem-nos que en els transcurs del segles es perdés la pràctica del futbol i el seu lèxic. En el s. XL cau en mans d’un periodista una crònica d’un partit jugat als nostres dies i intenta llegir-la. Pensarà que els homes del s. XXI erem poc menys que subnormals: què vol dir “jugar a casa”? És que les cases d’aquell temps incloïen camps de futbol? I “fer mans”?: potser fer manetes?. I “estar fora de joc”?: és que de vegades algun jugador abandonava el camp? etc. etc. Un altre exemple el tenim en el gènere epistolar. La forma de les cartes ha canviat a través del temps. En primer lloc una carta s’ha de llegir sabent que és una carta: només així evitarem llegir-la malament: la data no indica el dia exacte de la seva redacció, no és una constatació notari-al, però tampoc una datació simbòlica. “L’estimat amic” inicial pot designar una persona que no és ni amiga ni estimada. El desig de salut no manifesta cap interès especial, etc. Una carta s’ha de llegir te-nint en compte el gènere epistolar i també el temps de la seva redacció. L’autor bíblic es fa ressò de les opinions de la seva època sobre la massa informe inicial, del gir del sol al voltant de la terra, del fi xisme de les espècies vegetals i animals, etc. En tot això no es diferen-cia en res dels seus contemporanis i, per tant, no és cap ajut per a la ciència moderna. Aquest llen-guatge està molt lluny del nostre. Allò que canvia radicalment és el seu missatge religiós. El podem sintetitzar en els següents punts: 1) Déu és únic i creador de totes les coses, també de les primitives forces còsmiques. 2) Aquest poder omnipotent de Déu no és una força cega sinó que l’ordre i la distin-ció dels éssers de la creació manifesten la saviesa i la intel·ligència divines. 3) Tota cosa creada, per ser obra de Déu, és una cosa bona, però no divina. 4) Els astres i els animals estan al servei de l’home i no són déus que s’han d’adorar o bé éssers als que l’home s’ha de sotmetre. 5) L’home té alguna cosa espacial que l’eleva per damunt de la simple ma-tèria. A la vegada és per ell que tota la creació pot retre homenatge a Déu.El llenguatge mític és tan apte com qualsevol altre per a trametre veritats. Però la seva veritat està en allò que diu, no en la manera com ho diu. El mite és vertader o fals no per les imatges que utilitza, sinó pel missatge que comunica. Per això la Bíblia pot usar-lo: d’una banda s’acomoda al llenguatge del seu temps i de l’altra tramet veritats desconegudes per les grans cultures de l’antiguitat. Un cas clar el tenim en el monoteisme: els mateixos mites utilit-zats pel politeisme en la Bíblia es posen al servei del més estricte monoteisme.

J o sóc de pagès i visc en un poble relativament petit i potser no del tot rural; hi visc com a ca-pellà adscrit, la qual cosa em permet donar un

cop de mà al rector quan m’ho demana i assistir als funerals que se celebren a la parròquia. La gent del meu poble no és allò que se’n diu gent missai-re, i l’església, els diumenges, més aviat far pena. Però quan mor una persona del poble, a l’església, hi acostuma a anar tothom, i l’església s’omple de gom a gom.

Escric tot això perquè, no fa gaire, un il·lustre columnista d’un periòdic nostrat, Miquel Berga, escrivia un article titulat “Funerals”, en el qual llo-ava els enterraments civils perquè, al marge de si

han aconseguit o no un ritual transcendent, “han aconseguit posar el difunt al centre de l’acte”, és a dir, “s’hi celebra la vida viscuda”; i per això afegeix que es troba sovint dient: “el vaig conèixer al seu funeral”.

Crec que l’articulista té tota la raó del món, però potser no en té tanta quan desqualifi ca els fune-rals catòlics més tradicionals, si més no, penso jo, els funerals en què havia assistit - ho diu en passat -, on “tot anava de la miraculosa aspiració a la re-surrecció de la carn i, d’alguna manera, el consol per als assistents consistia a certifi car que el mort assoliria una vida eterna i celestial”.

Probablement, de funerals d’aquesta mena, n’hi ha; funerals, diguem-ho així, “de comuni”, on el celebrant ignora o sap molt poca cosa del difunt de torn i es despatxa amb un sermó que no toca de cap manera de peus a terra. Però els funerals en què jo acostumo a participar - ja no dic presidir - no són així: a part que la persona i la biografi a del difunt, sense elogis que no vénen al cas, hi són ben presents, es crea un clima de solidaritat exemplar, i la referència al “cel dels benaurats”, que hi ha de ser, no sona de cap manera com a música celestial. A més, penso que la cerimònia religiosa, quan es fa ben feta, no pot deixar de suscitar en l’ànim dels assistents, fi ns i tot dels més “allunyats”, la famosa pregunta: “¿I si fos veritat?”

Una de funerals

JOSEPGILPREVERE

La Bíblia ila creació (II)

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

La il·lusió

TERESA DUCHESCRIPTORA

I BLOGUERA

A HTTP: / /

SALSA-F ICCIO.

BLOGSPOT.COM

29 de juliol de 2015 | Cultura16 |

CULTURA

Les tribus urbanes, sota l’objectiu del fotògraf Miguel Trillo

Prop de 15.000 persones visiten l’exposició ‘L’Àrtic es trenca’ a Vila-seca

Fins al dia 25 d’octubre es podrà veure projecta-da l’obra Trajectes. Cinc dècades de retrats d’estèti-ques urbanes juvenils arreu del món, del reconegut

fotògraf Miguel Trillo, a la Pantalla de la Tabacalera.

Trajectes és un itinerari en el qual l’artista treballa des de mitjan anys setanta fins a l’actualitat. Al principi va retratar col·lectius de joves en l’entorn musical, a l’Espanya rebel sorgida de la dictadura. Ja als anys 80, fotografia molt de prop l’anomenada «movida madri-leña», posteriorment i durant les últimes dues dèca-des, sense deixar de reflectir la joventut espanyola, viatja a alguns països àrabs i a les megalòpolis d’Àsia i d’Amèrica a la recerca de noves estètiques urbanes.La seva obra s’emmarca dins del documentalisme fo-

togràfic amb intencions conceptuals. Li agrada reflec-tir la vida de certes minories, a les quals aborda sense cap mena de premeditació, guiat pel seu instint. Es tracta de joves que busquen ser especials i que s’iden-tifiquen amb diverses tribus urbanes. La relació amb els personatges és directa, sense postures ni muntat-ges, i creu que l’escenari on habiten és tan important com el model. L’autor defuig dels tòpics, cercant un retrat tranquil, on la pròpia imatge és l’única referència, com si es tractés d’un retrat pictòric clàssic.Segons Gerry Badger, la seva extensa obra sobre la cultura juvenil i la moda urbana «esdevindrà una fi-gura fonamental a tot el món en aquest gènere foto-gràfic tan fascinant».

Gairebé 15.000 persones han visitat la mostra L’Àrtic es trenca que ha estat ubica-da al parc del Pinar de Perruquet de la Pineda des del passat 25 de juny, fins al passat dissabte. Del total de visitants, 14.108 han estat públic en general i 274

han estat visites programades en grup.Durant un mes, les visites a l’exposició programada com cada any per l’Obra Social ”la Caixa”, han estat constants fins al darrer dia, jornada de màxima afluència amb 850 persones.L’objectiu de l’exposició L’Àrtic es trenca ha estat mostrar la singularitat dels ecosiste-mes del pol nord, explicant l’important paper que tenen en el clima global, així com les seves característiques físiques i la seva biodiversitat. Tot això s’ha pogut conèixer a través d’un centenar de fotografies impactants d’Andoni Canela, un dels fotògrafs de natura més prestigiosos. Les instantànies d’aquest impressionant territori, preses ex-pressament per a la mostra, han acompanyat els visitants en els 200 metres quadrats de recorregut de l’exposició.

La Cobla Sant Jordi & Laia Frigolé, a l’Auditori Pau Casals

Els bons compositors de la música de cobla, i amb la cançó com a fil conductor, conformen la proposta del concert programat pel dijous

30 de juliol, a les 22 hores, a l’Auditori Pau Casals, dins del 35è Festival internacional de música Pau Casals. Serà amb la Cobla Sant Jordi–Ciutat de Bar-celona com a convidada i amb obres de composi-tors com Enric Morera, Juli Garreta, Eduard Toldrà i Joaquim Serra, autors d’obres com Abril (Morera); Frisança (Garreta); Visca l’amor (Toldrà) o La noia que no sap plorar (Serra), algunes de les quals seran can-tades per la soprano Laia Frigolé. La programació de música de cobla en el Festival Internacional de Música Pau Casals es deu a la voluntat de mostrar les característiques úniques d’aquesta formació de cambra, amb uns instruments originals com la tenora o el tible, i divulgar-ne les seves qualitats, obres i formacions.

Fins al 25 d’octubre, es podrà veure projectadaa la Tabacalera la seva obra, ‘Trajectes’

A dalt, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. A sota, la soprano Laia Frigolé, que actuaran a l’Au-ditori pau Casals del Vendrell el dijous 30 de juliol.

| 29 de juliol de 2015 | 17Agenda

AgendA

La Sayra, una adolescent d’Hondures que somia en un futur millor, es reuneix amb el seu pare per poder marxar als Estats Units. A l’estació de Tapachula espe-ren el pas d’un tren de mercaderies per poder pujar sobre els vagons i arribar així al seu destí. Durant el viatge, s’exposaran a les inclemències del temps, la violència i els perills d’un trajecte que cada any em-prenen milions de persones.Lloc: Espai Jove La PalmeraHora: 22

Amb l’objectiu de dinamitzar l’activitat cultural de la ciutat, els bars i restaurants de la plaça del Rei, juntament amb l’Associació de Músics Professionals AMUPRO, han organitzat un cicle de concerts tots els dijous al vespre. Els encarregats d’amenitzar aquest dijous seran Angel Dust.Lloc: Plaça del ReiHora: 20

Visita guiada al Serrallo, el barri mariner de Tarrago-na, per conèixer la seva història i la seva actualitat. La visita acabarà amb un viatge en golondrina per l’inte-rior del port. Cal recollir les invitacions una setmana abans a la re-cepció del Museu. Es demana que si no es pot assistir s’avisi per tal que altres persones interessades puguin realitzar la visita.Lloc: Museu del PortHora: 22Altres dies: Tots els divendres d’estiu fins al 28 d’agost.

La Jove Orquestra Intercomarcal neix l’any 2010 fruit de la iniciativa de joves músics de la demarcació de Tarragona. L’obra estrella del concert serà la Quarta Simfonia de Johannes Brahms, una de les obres més estimades del repertori orquestral. A més a més, per a aquesta ocasió es comptarà amb la brillant interpre-tació del concertino per a trombó i orquestra de Ferdi-nand David de la mà d’Héctor Penadés, guanyador del 3r Concurs de Solistes de la JOIC.Lloc: Teatre TarragonaHora: 19Preu: 10€

DIVENDRES 31 | 20hTeatre musical infantil en anglès amb l’obra The magic world de la companyia de teatre Mai no hi som tots. Entrada única: 1€

EXPOSICIÓLa 6a exposició de socis de l’Ateneu de Tarragona restarà oberta fins al pròxim 27 de setembre.Horari de dilluns a divendres de 17 a 21h. ACTIVITATS A L’ATENEUCada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos socis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.Mail: ateneudetarragona@tinet.cat. Facebook: Ateneu de Tarragona.

ATENEU DETARRAGONA

27 28 29 30 31 1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

31

JULIOL / AgOST 2015

POESIA VISUAL

EXPOSICIÓ

EXPOSICIÓ

‘L’ou de colom’

Nou poetes visuals que es reuneixen per tercera vegada expressaran a través d’aquest mitjà una versió àmplia del visualisme. En aquesta mostra es podran veure des de poemes visuals fins a poemes objecte, passant per l’acció poètica i la intervenció espacial. Els nou poetes, Miguel Agudo, Pedro Alba, Edu Barbero, Núria Fernández, Francesc X. Forés, Isabel Jover, Sergi Quiñonero, César Reglero i Àngels Sagués tenen un llarg camí recorregut en aquesta disciplina artística suggerent i crítica. Sempre amb les idees calentes i les eines a punt per expressar quelcom del món que els envolta, per fer més poètica la mirada i la vida. Lloc: Serveis Territorials de Cultura de la GeneralitatFins al 6 d’agost

‘Deltebre I. La història d’un naufragi’

Deltebre I és un vaixell de transport militar d’una flota anglesa que, juntament amb altres vaixells del mateix comboi, es va enfonsar a la desembocadura de l’Ebre, en el marc del conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès, l’estiu de 1813.Aquest vaixell formava part del comboi militar que actuà al setge a la plaça de Tarragona. La presa i la defensa de la ciutat de Tarragona eren l’objectiu de l’expedició marítima, organitzada pel lloctinent general John Murray i dirigida pel contraalmirall Hallowell i que pretenia dividir la península en dues parts i aturar el subministrament francès. Aquesta operació constituïa una peça clau en el moviment estratègic de la guerra a l’est peninsular. L’atac fou un fracàs i, durant la retirada, una sèrie de vaixells de transport van quedar embarrancats per un temporal a les goles de l’Ebre. Les fonts parlen d’un total de 18 embarcacions que van encallar, 13 de les quals van ser recuperades. Per tant, van quedar 5 vaixells perduts a l’Ebre amb la seva càrrega militar. Un d’aquests és l’anomenat Deltebre I.Lloc: Museu Nacional Arqueològic de TarragonaFins al 4 d’octubre

‘Transmissions’

Exposició final dels vuit projectes artístics en con-text creats durant el programa Transmissions de Küns-tainer, en el marc d’El Teler de Llum. Els projectes aborden, des de solucions formals i conceptuals di-ferents, la diversitat de realitats, d’experiències i de mirades sobre el Camp de Tarragona.Lloc: Tinglado 2Fins al 28 d’agost

DIMECRESTarragonaCinema a la fresca. ‘Sin nombre’

29

DIJOUSTarragonaBlue Sunset Concert: Angel Dust

30

DIVENDRESTarragonaLes nits al Museu del Port

31

DIUMENGETarragonaETC. ‘Quarta Simfonia de Brahms’

2

ww

w.n

otic

iest

gn.tv

29 de juliol de 2015 | 18 | El temps

ADOPTA,ELLS ET NECESSITEN!La Joy va ser rescatada d’una persona que la tenia en pèssimes condicions. Aquesta preciositat no té ni una família d’acollida. Està molt trista i deprimida. És una gossa molt bona i noble. Té una tendresa infi -nita a la seva mirada. Necessita ajuda ur-gent. Adopta o acull.Contacte: gaiatgn@gmail.com

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 30

Tempestes d’estiu

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 29

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 28º / min. 22º

DIVENDRES 31

DIUMENGE 2

DIMARTS 4

DISSABTE 1

DILLUNS 3

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

Els in ter va ls ennuvo la ts cont inuaran dominant e l ce l , to t i que e l so l es de ixarà veure a es tones , i les tem-pera tures ba ixaran l leugerament . Les jo rnades de d i jous i d ivendres es taran marcades per les tempestes . A par t i r de d iumenge les tempera tures to rna-ran a pu jar i e l so l l lu i rà ar reu .

NUBA EN ADOPCIÓ! Aquest gatet de 2 mesos busca una família. És molt juganer i afectuós, no para de ronar i buscar el contacte humà. Està molt sa, desparasitat i testat. Busquem una llar per ell. Ens ajudeu a trobar el seu àngel?Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

| 29 de juliol de 2015

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia i oci | 19

C/ Narcís Monturiol, 6-8 · 43700 - EL VENDRELL · Tel. 977 15 54 80

Els gurmets de Tarragona recordarem sempre la bona feina gastronòmica desenvolupada durant els anys que van del 1996 al 2002 pels germans Cam-

pabadal.Enrique, a la cuina, i Leandro, a la sala, van situar el seu restaurant Belle Epoque, que es trobava al nucli antic, en-tre els millors de la ciutat. Però des de 1986 ja regentaven també el bar restaurant del Càmping Tàrraco, al costat de la platja de l’Arrabassada, i que era el negoci familiar de tota la vida. El 2002, a causa d’un excés de feina i manca de temps, van decidir tancar el Belle Epoque un cop acon-seguit el seu objectiu professional.L’any 2006, ja desaparegut també el Càmping Tàrraco, van reinaugurar el restaurant amb el mateix amb el nom de La Platja on ofereix una cuina senzilla però molt honesta, ben feta i amb una molt bona relació qualitat/preu.Amb un gran pàrquing per als seus clients, ara a l’estiu que no tanca cap dia i ofereix plats ben apetitosos com

croquetes casolanes, 7,00 €; musclos a la marinera, 6,90 €; llobarro al forn, 13,70 €; entrecot a la graella 13,90 €, fi deuà, galtes de porc; xai, 9,80 €; secret ibèric, 9,20 €... Però el millor triomf de l’oferta està en el menú paella que, per 20 euros IVA inclòs, comença amb una amani-da de formatge amb bacó i fruits secs molt ben adobada, musclos al vapor, calamars a l’andalusa, paella marinera, postres, vi i cafè.I des del passat dissabte, dia 25 de juliol, tots els dissab-tes al vespre la resta de l’estiu i a la terrassa, ofereixen el menú sardinada en què, a més dels entrants a com-partir, braves, musclos i amanida Cèsar, es pot assaborir una sardinada a la brasa feta a la vista dels comensals, o llonganissa com a alternativa, amb postre i beguda. Tot plegat per 16 €, IVA inclòs. S’inclou també un didalet del típic rom cremat.Els tarragonins que recordem aquelles sardinades que fa dècades feia la Barraca del Port, ara les podem gaudir de nou, al costat de l’Arrabassada, sense problemes d’aparca-ment a la terrassa a l’aire lliure del restaurant La Platja, de la mà de dos bons professionals com són els germans Campabadal.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

La Platja: paelles i sardinades al costat de l’Arrabassada

LA PLATJA

C/ Arrabassada, 2 · TarragonaTels.: 977 290 238 / 625 103 195

info@restaurantlaplatja.comwww.laplatja.com

Com diu la sarsuela, «costas las de Levante y playas las de Lloret. Uns dies per la Costa Brava, gaudint de meravelloses caletes, encantadores platges envoltades de pins on el verd dels arbres s’uneix al blau del mar, assaborint les millors taules gastro-nòmiques i descansant en els més emble-màtics hotels és una opció que tenim ben a la vora i que hem de començar per Llo-ret, però triant bé els llocs on estar.Designat per la Guia Gourmand hotel i restaurant de l’any 2013, l’hotel Monter-rey i el seu restaurant gastronòmic Freu són unes de les millors opcions per gaudir uns dies a Lloret de Mar. És un hotel de 5 estrelles que ocupa una zona tranquil·la de la vila, encara que no llunyana del cen-tre, envoltada de jardins, amb una mag-nífi ca piscina i un complet spa, a més del casino de Lloret.Freu es pot considerar una de les millors experiències gastronòmiques de la Costa Brava. Ofereix una línia de cuina mediter-rània que elabora amb gran cura el xef Pep Arbó. El seu menú degustació és tot un plaer pel paladar. La setmana vinent, una altra opció d’allotjament a Lloret de Mar.

ESCAPADES D’ESTIU:COSTA BRAVA (I)

Elaboració Els calamarsons es netegen i es posen en una cassola amb una mica d’oli i sal. És important fi car-hi poc oli, ja que el calamarsó deixa anar el seu suc i no en necessita molt per coure’s. S’afegeixen les verdures tallades a trossos petits i es cuina tot junt. Quan estigui a mig fer, s’afegeix un raig de vi blanc. S’anirà reduint a poc a poc i, quan ho veiem cuit, al punt de cocció, ja estarà llest. Al plat i bon profi t!

La recepta del Molí de Cal Tof

Calamarsons ambverdures de l’hortIngredients CalamarsonsOliSal i pebre

Pebrot vermell i verdCebaVi blanc

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2

El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

29 de juliol de 2015 | Gent20 |

GENT

Repsol ha donat la benvinguda a 30 becaris provinents de diferents centres universitaris i educatius d’arreu d’Espanya, oferint-los l’oportunitat d’apropar-se al món laboral en dife-rents especialitats. L’acte de presentació i benvinguda va tenir lloc al Complex Industrial de Tarragona on Josep Francesc Font, director del Complex Industrial i, Xavier Favà, Subdi-rector de Gestió de Recursos, van conduir l’acte guiant als futurs professionals a través de les instal·lacions i explicant-los els diferents processos de producció de les plantes. Aquests estudiants han estat seleccionats per poder realitzar pràctiques al Complex Industrial de Repsol a Tarragona gràcies a una beca Repsol que els ha estat atorgada, una oportunitat excel·lent de complementar els seus estudis en una empresa multinacional.

El dissabte 1 d’agost se celebrarà el 7è Mercat Vell de Conesa. El nucli antic del poble s’om-plirà de parades on s’oferiran tot tipus d’articles i objectes antics, artesania, bijuteria, roba... A més, els veïns han decorat les entrades de les seves cases amb motius originals per tal que es puguin visitar. Tanmateix hi haurà exposicions de pintors, de ceràmica, de fotografi a, de cotxes d’època, així com una instal·lació a Sant Antoni en record de l’aiguat de l’any passat i una amb bales de palla a les entrades al poble. Com sempre hi haurà la recreació de dues botigues antigues que enguany seran una de joguines i una d’electrodomèstics. El Grup Gralla Manufactures Teatrals animarà l’esdeveniment i hi haurà la 6a trobada de Plaques de Cava, així com jocs, música i degustacions per a tothom.

Repsol dóna la benvinguda abecaris de diferents centres

Conesa celebrarà l’1 d’agostel 7è Mercat Vell del poble

Paquita Chinchilla, dona pionera de la fotografi a, va celebrar el seu 90è aniversari amb plena lucidesa i envoltada de la seva família. Filla, esposa i mare de fotògrafs, la seva família pertany a tota una saga d’aquest ofi ci. Especialitzada en diferents branques de la fotografi a, el retrat, fotografi a de laboratori, domini de la llum i retoc i acolorit de la fotografi a quan encara eren imatges en blanc i negre. Pròxima-ment, la residència de la Mercè inaugurarà una exposició del seu fi ll Segú Chinchilla, coincidint amb les festes de Santa Tecla i la Mercè, anomenada Els anys 70 a Tarragona.

La fotògrafa Paquita Chinchilla fa 90 anys

| 29 de juliol de 2015 | 21Gent

gent

Invasion di campo és el seu catorzè llibre i el segon que publica en italià.La ciutat de Matera, capital europea de la cultura l’any 2019, ha acollit fa pocs dies el festival cultural Al3Mura que ha comptat amb la presència de repre-sentants de la ciutat de Tarragona. L’escriptor i peri-odista Òscar Ramírez Dolcet ha presentat, en el marc d’aquest esdeveniment que aplega a artistes de tota Itàlia, el seu últim llibre Invasione di campo, una obra que es va editar primer en català i que ara s’ha traduït a l’italià. La presentació del llibre d’Òscar Ramírez s’ha fet al Palazzo Llanfranchi, al centre de la ciutat de Mate-ra, a la regió de la Basilicata, i ha comptat amb un nombrós públic que aquests dies ha gaudit de tots els actes programats al festival Al3Mura. Manolo Rivera, editor de Silva Edicions, ha format també part de l’ex-pedició tarragonina a terres italianes acompanyant a Ramírez. No és la primera vegada que Òscar Ramírez presenta les seves obres a Itàlia. El seu llibre Aforo Completo / Tutto al completo, editat per Silva Edicions, es va pre-sentar el 2013 al Instituto Cervantes de Roma i als ajuntaments de Nàpols, Ischia i Procida entre d’altres. L’any passat, l’escriptor reusenc resident a la Canonja va assistir al festival Al3Mura que es va celebrar a la ciutat d’Altamura on va cloure aquesta trobada inter-nacional de la cultura. Invasione di Campo és el catorzè llibre d’Òscar Ramírez i compta amb el pròleg del poeta italià Bartolomeo Smaldone. Aquesta obra és un recull de textos, pensaments i aforismes on, amb una clara prosa poètica, l’autor parla de moments quotidians de la vida i les sensacions que l’envolten com l’amor, el desamor, la mort, els viatges o els petits detalls que sovint passen desapercebuts.Durant la presentació, Òscar Ramírez va explicar al públic assistent que ell, com a escriptor, necessita escriure cada dia. Segons l’escriptor i periodista «a la vida és neces-sari tenir dosis de felicitat però també de dolor i patiment perquè tots els sentiments, bons o dolents, ens ajuden a equilibrar-nos emocionalment i a recordar-nos que som mortals però hem de viure la vida intensament». Actualment, Òscar Ramírez treballa en dos nous llibres, en aquest cas per encàrrec, que es presentaran en pocs mesos. Un és de caràcter històric i l’altre, biogràfic.

L’escriptor Òscar Ramírez presenta el seu nou llibre a Itàlia

Dissabte va tenir lloc l’acte La Cucafera busca princesa 2015, el càsting per escollir la nena que farà de princesa de La Cucafera Baixa per les festes de Santa Tecla d’aquest any. Nou nenes, d’entre 6 i 9 anys, van fer la prova, presentant-se al públic i recitant el poema que s’havien estudiat, versos que la princesa dirigeix als tarragonins i tarra-gonines la nit de la baixada als peus de la Catedral. Després d’una difícil deliberació, el jurat va donar el nom de les tres finalistes, que van haver d’explicar per què els agradaria ser la princesa. Finalment, Irene López Torres, de 8 anys, va ser l’escollida.

El passat dilluns la Policia Local de Salou i els serveis de salvament i socorrisme van visitar els nens i nenes que participen en el Casal Xic’s que es du a terme a l’escola Europa. Els agents han informat als infants dels perills de no fer cas de les indicacions, conscienciant-los de la importància de la seguretat vial així com recordar-los que han de prendre mesures si van en bicicleta o patins. Els més petits van poder pujar als vehicles policials i de salvament (cotxe patrulla, moto, furgó de salvament...) posant-se a la pell dels efectius.

La Cucafera ja té princesa per la baixada de

Santa Tecla

La Policia Local de Salou i els serveis de salvament

visiten el Casal Xic’s

Òscar Ramírez durant la presentació del llibre. Foto d’Angela Smaldone.

29 de juliol de 2015 | Classificats22 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

RIUDECANYES. Venc finca rústica al Pantà de Riudecanyes, 1 hectària, 26 centiaries. Caseta, aigua de mina, xarxa de rec del pantà. (De particular a particular). Tel. 649 984 027

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

REUS. Piso reformado y céntrico en Reus. 3 habitaciones y 1 baño (plato ducha). Ascensor, calefacción y aire acondicionado. Armario empotrado, terraza/balcón, puerta de seguridad. Ventanas de aluminio, puertas de madera maciza. Oportunidad. 118.500€ Tel. 977 23 30 11 / 661 716 383

TARRAGONA. SAN SALVADOR. Piso de tres habitaciones, baño, salón, comedor, cocina, galería cerrada con aluminio, trastero, muy soleado, exterior y cerca de la parada del bus, zona deportiva. Precio: 37.000€ Tel. 610 500 017

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aproximadamente, 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

TARRAGONA. ZONA TABACALERA. Piso en venta de 92m2, semi-nuevo, parquet, dos armarios empotrados, cocina independiente, calefacción, aire acondicionado, balcón exterior y una amplia terraza, ascensor. 180.000€ Tel. 977 242 160

TARRAGONA. ZONA EROSKI. Piso de 85m2, de 3 habitaciones, de poco más de 10 años de antigüedad, con calefacción, 2 baños completos (uno suite) y balcón. Parking, trastero y zona comunitaria con piscina. 169.000€ Tel. 977 92 06 57

CALAFELL-PUEBLO. Piso en venta, consta de recibidor, saón-comedor con terraza, baño completo con ducha en gresite, tiene 4 dormitorios, cocina equipada y lavadero. 50.000€ Tel. 977 69 35 68 y 691 23 90 03

SAN RAMON. Piso seminuevo de 86m2, 4 habitaciones y 2 baños, amueblado y equipado. Calefacción, exterior, terraza, puerta blindada, parquing, zona comunitaria. Bus y zona comercial cercana. 126.000€ Se valoraría alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado. 45.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. VIA ROMA. Alquiler opción a compra, 3 habitaciones, 2 baños, parking incluído. 600€ Tel. 647 743 661

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

VILAFORTUNY. OPORTUNIDAD, URGE. Dúplex, 3 habitaciones, zona comunitaria con piscina, parking. Por: 159.000€ Tel. 647 743 661

SALOU. MIRADOR DE SALOU. Apartamento de una habitación de matrimonio, comedor, cocina, baño y una terraza muy grande con vistas a la zona comunitaria con piscina y jardín. Precio: 90.000€ Tel. 610 500 017

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per: 140.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV460

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. Preu: 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

VILALLONGA DEL CAMP. Piso seminuevo, 3 habitaciones y 2 baños, terraza, calefacción, puerta blindada, trastero, ascensor. Precio: 99.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. ZONA TABACALERA. Piso de 100m2, con 3 habitaciones, semi nuevo, aire acondicionado, calefacción, cocina amplísima, armarios empotrados y totalmente exterior con balcón. Precio: 190.000€ Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. CASI NUEVO. Piso en venta de 95m2, de 4 habitaciones amplias, 4 armarios empotrados, amplio comedor con terraza, cocina con galería, 2 baños completos, ascensor, calefacción, zona comunitaria, dos plazas de aparcamiento juntas, trastero de 25m2, aproximadamente. 305.000€ www.rapejun.com - Tel. 977 242 160

TARRAGONA. PUNTA DE LA MORA. Chalet individual de 630m2 terreno y 200m2 construidos de casa, piscina, jardines, 5 hab., 3 baños, terrazas (verano/invierno), cerca playa, a 15 min. de Tarragona. Para entrar a vivir. Muchas mejoras. 335.000€ Tel. 977 218 730 - 610 500 017

EL MORELL. Casa unifamiliar en venta. 400m2, gran oportunidad, SEMINUEVA, acabados de primera calidad, casa en dos plantas más amplio garaje subterráneo, 5 dormitorios, salón comedor, cocina, 3 baños completos, vestidor, terrazas, jardín privado. Precio: 335.000€ www.rapejun.com - Tel. 977 242 160

EL CATLLAR. Chalet independiente con parcelas de 700m2 cada una. Balsa para regar, árboles frutales, barbacoa. Vivienda de una planta con 2 habitaciones y 1 baño. Chimenea. Autobús próximo. Muchas posibilidades. Oportunidad. Precio: 175.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

CUNIT - ZONA CENTRICA próxima a SEGUR. Casa individual de 90m2, en parcela de 670m2, consta de recibidor, salón-comedor con chimenea, salida a terraza, 3 dorm., baño reformado, cocina individual, trastero y barbacoa. Precio: 120.000€ Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

CALAFELL-PUEBLO. Recibidor, salón-comedor con salida a terraza, baño completo, cocina amplia y lavadero, 3 dorm. dobles. 95.000€ Tel. 977 69 35 68 y 691 23 90 03

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Piso en alquiler, sup. aprox., 116m2, 3 habitaciones (1 con salida a la terraza), cocina -comedor con balcón- terraza, galería, 2 baños, calefacción, ascensor, exterior y soleado. SEMI-AMUEBLADO. 550€/mes Tel. 676 007 446

TARRAGONA. CASC ANTIC. Piso en alquiler, reformado, aprox. 70 m2, 2 habitaciones, cocina -comedor, baño con columna de hidromasaje, techos altos, vigas vistas, aire acondicionado frío/calor, amueblado y todo equipado. PV: 475€/mes Tel. 676 007 446

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Pis moblat, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 500€/mes. Tel. 619 180 288

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 1.100€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ SANT ANTONI Mª CLARET. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 3er pis sense ascensor. Per: 400€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref: AM248

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Piso de 4 habitaciones, salón-comedor, cocina, baño, galería, con muebles, muy luminoso y soleado, céntrico y muy silencioso. Precio: 480€ Tel.: 610 500 017

TARRAGONA. C/ EIVISSA. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, calefacció. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref: AM255

TARRAGONA. Varios pisos en alquiler; diferentes zonas; con o sin muebles; de una, dos, tres o cuatro habitaciones. Consultar precios en Finques El Centenari: 610 500 017

TARRAGONA. PL. PONENT. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, terrassa. Per: 450€ tel. 977 25 20 52 Ref: A149

TARRAGONA. ZONA AV. CATALUNYA. Piso de 2 habitaciones (1 doble y una individual) totalmente reformado, cocina independiente, muy luminoso, 1º sin ascensor. 400€/mes Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. ZONA CALLE IBIZA. Piso de 3 habitaciones totalmente reformado con 85m2, muebles modernos, calefacción con balcón practicable. Precio 575€/mes. Tel. 977 92 06 57

BAIX PENEDÈS. Gran variedad de casas, pisos, locales y parkings de alquiler. Tel. 977 66 40 35

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany i terrassa gran. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A177

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€. Tel. 977 92 06 57

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 habitaciones, 2 baños, garaje de 32m2, gran jardín privado. Por: 650€/mes. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. APODACA. Moblat, reformat, 1 habitació, menjador, cuina i bany. 385€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Piso de tres habitaciones, salón, comedor, cocina, baño, trastero, con muebles prácticamente nuevos, un balcón a la calle REPÚBLICA ARGENTINA. Cerca de El Corte Inglés y la universidad. Por: 450€/mes. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. C/ LA NAU. Sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany, 3er pis sense ascensor. Per: 280€/mes Tel. 977 25 20 52 Ref: A184

CALAFELL. LA MASIA. Piso reformado, consta de recibidor, salon comedor con salida a terraza, estupendas vistas al mar, tiene 2 dormitoios, baño completo, amueblado, zona comunitaria con piscina. Precio: 450€ Tel. 977 69 35 68 / 691 23 90 03

EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones, cocina americana, amueblado y equipado. Parking y jardín. Zona muy tranquila. 380€/mes Tel. 660 915 000

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, a prop d’El Corte Inglés. Per: 450€ Tel. 977 252 052. Ref.: AM099

TARRAGONA. ZONA CAMPUS UNIVERSITARI. Pis de 65m2, de 2 dormitoris, 1 bany i terrassa. Per entrar. Moblat. 550€/mes Tel. 977079600

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Alquilamos pisos de 1 a 4 habitaciones a partir de 350€/mes Tel. 977 21 13 28

TARRAGONA. ZONA RENFE. Estudios amueblados y equipados. Por: 290€/mes Tel. 647 743 661

TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS (SPSP). Piso de 2 habitaciones, 1 vestidor y 2 baños. Semiamueblado. Ascensor, balcón, calefacción, puerta blindada y aire acondicionado. 575€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ JAUME I. Pis amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM078

TARRAGONA. Piso de dos habitaciones, centro de ciudad, cocina independiente. Perfecto estado. Posibilidad de parking, mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 21 31 07

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Por: 575€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref: AM251

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, con cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Piso de dos habitaciones, comedor, cocina, baño, balcón con muebles prácticamente nuevos, muy luminoso y tranquilo, 3º sin ascensor. Precio: 400€ con los gastos incluídos -basuras y comunidad. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. C/ APODACA. Moblat. Tot en un mateix ambient. Cuina independent, sofà de 3 places, llit. Per: 275€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: AM112

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: AM254

TARRAGONA. Piso de tres habitaciones, un despacho, salón comedor, cocina, baño, aseo, un balcón a la calle REDING, céntrico, luminoso, con muebles. Precio: 570€ Tel. 610 500 017

TARRAGONA. VIA ROMA. Alquiler opción a compra, 3 hab., 2 baños, parking incluído. 650€/mes Tel. 647743661

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€/mes Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 450€ Tel.: 977 25 20 52 Ref.: A190

CALAFELL. CASTELL. Piso de obra nueva, consta de recibidor, salón comedor con terraza, baño con ducha, 3 dormitorios, terraza privada, amueblado con ascensor y parking. Precio: 500€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 23 90 03

CALAFELL. MAS ROMEU. Casa individual con parcela de 1.000m2, consta de garaje individual, recibidor, salón comedor con chimenea de leña y salida a terraza, cocina amplia con salida a porche y barbacoa, 3 dormitorios dobles, 1 baño completo. Trastero grande, huerto y piscina mediana. 550€/mes Tel. 977 69 35 68 / 691 23 90 03

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Lloguer plaça de pàrquing. Tel. 628 156 478

TARRAGONA. C/ RIU ANOIA. SE VENDE COCHERA INDIVIDUAL de 40m2 en edificio de cocheras. Con servicios, luz. No es concesión administrativa, es propiedad. Precio: 36.000€ negociables. Tel. 618 567 142

TARRAGONA. REPÚBLICA ARGENTINA - CORTE INGLÉS. Local en alquiler, de 55m2, con escaparate, aseo, persianas enrollables. 400€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Parking en alquiler para coche y moto, buen acceso. 60€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ IBIZA. Parking en venta para coche pequeño. Por: 7.500€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler de trastero. 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA, 14. Local en alquiler de 250m2, 2 entradas, 3 plazas de párking. Directo del propietario. Telfs: 635 125 576 / 977 220 107

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Local en alquiler, céntrico, de 25m2, todo acondicionado, con dos despachos, recepción, con los gastos incluídos de basuras, comunidad del Bulevar menos luz. Precio: 225€/mes. Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño. 10.500€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. OFERTA. Venta de parking en el centro. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 23.625€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Local en alquiler, de 25m2, para entrar, todo incluído en el precio menos luz. 200€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. ZONA VALL DE L’ARRABASSADA. Locales en alquiler. Diferentes supercícies desde 150m2 a 340m2. Tel. 977 21 79 50. PROMOCIONES JOSE LUIS.

TARRAGONA. BEETHOVEN. En edificio de oficinas. Despacho de 75m2. Totalmente acondicionado. 500€/mes. Tel. 977 21 79 50. PROMOCIONES JOSE LUIS.

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing. 60€ Tel. 655 915 266

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS, 3. Local comercial en alquiler, 2 plantas, 178m2 útiles + altillos de 120m2 útiles, 3 baños rehabilitados, aire acondicionado, instalación eléctrica nueva. Directo propietario. Tel. 635 125 576 / 977 220 107

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. Oficina en venta. Grandes posibilidades de negocio, en una zona inmejorable de la ciudad. Dispone de una amplia recepción, zona de trabajo para más de 10 personas con vistas a Ramón y Cajal, dos despachos, una sala de trabajo, 2 baños. 69.500€. www.rapejun.com Tel. 977 242 160

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Centro comercial. Se alquila/vende local de 140m2. Tel. 977 23 69 20 / 638 418 256

HABITATGESCompra/Venda

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

| 29 de juliol de 2015 | 23Classi� cats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949

TARRAGONA. PERE MARTELL. Alquiler de parking. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Se alquila despacho de 15m2, zonas comunes, WC y exterior a la Rambla Nova. Ideal para abogados, seguros, inmobiliarias, procuradores o actividades profesionales de cualquier tipo. 290€/mes. Tel.: 673 575 270

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. O� cina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 54.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. Se traspasa cervecería restaurante por expansión de negocio. Posibilidad de franquiciarse en la misma empresa. Super� cie 180m2, salones para ver futbol con 4 pantallas grandes, terraza con 20 mesas y cerrada para invierno con aluminio. Ingresos demostrables. Contactar con Javier. Tel. 678 630 641. Solo se traspasará a profesionales del sector que continuen con la líniea de negocio.

CALAFELL. Se alquila despacho equipado de 20m, para abogado, gestor, administrador, seguros o similares. Precio a consultar. Telfs. 977 693 568 / 691 239 003

ES BUSCA FINCA RURAL. Associació sense ànim de lucre busca � nca rural per a projecte social i mediambiental. verdakoro2013@gmail.com, tel. 977 638 665

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 155 689

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. OFERTA. Venta de parking. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 13.900€ Últimas plazas. Tel. 977213107

EL CATLLAR. AVINGUDA CATALUNYA. Local en lloguer, de 58m2, bany. 325€/mes. Tel. 977 24 71 24 / 630 991 528

VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias o� cinas y lavabo. 300.000€. Tel. 659 22 61 57

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. 15.000€. Tel. 616 042 335

VILA-SECA. Terreno rustico de 10.000 m2, fácil acceso, a 5 minutos del centro urbano, urge venderlo. Tel. 977 37 60 06

TARRAGONA. C/ ASSALT. Bar todo montado, céntrico, 90m2, 2 aparatos de a/c, botelleros, mesas, sillas, cocina con salida de humos, congelador, frigorí� co, lavaplatos, barra de mármol... 600€/mes + indemnización económica. Telfs. 610 500 017 / 977 21 87 30

CHAPARRAL SSI 180 (2007) motor Volvo 135hp revisado y colector recién cambiado. Solo 11.500€. Xavier. Tel. 661 768 042

Ofertas especiales de neumáticas HONDA y motores HONDA/JOHNSON en stock. Xavier. Tel. 661 768 042

Le vendemos la embarcación y le tramitamos la documentación para que no se preocupe de situaciones indeseables. Xavier. Tel. 661 768 042

RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004. Barca cabinada ideal pesca/paseo. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. Precio: 12.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Año 1993. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Teléfonos: 977 80 08 66 / 611 768 040

TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado. Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Con remolque y sin documentación. Precio: 2.500€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON ULTRA 199. Lancha con motor potente (230hp) revisado con accesorios. Solo 4.500€. Xavier. Tel. 661 768 042

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

EMPRESA INMOBILIARIA en Tarragona precisa COMERCIALES CON EXPERIENCIA para atender las demandas de nuestros clientes (alta comisión). Teléfono: 610 500 017

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Telèfon: 977 80 08 66 / 661 768 040

Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Telèfon: 686 411 008. Tito Figueras

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Tel.: 977 666 753

Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Avenida República Argentina, número 17 de TARRAGONA. Para más información: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Teléfono: 658029146

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Estamos presentes en los principales portales inmobiliarios y prensa. Tel.: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Para más información llame a los teléfonos: 877 069 769 / 619 492 969

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel.: 626010186

Vendo Golf V-2.0-TDI.

De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje.Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

MOTORCotxes

TREBALLProfessionals

FORMACIÓCursos

MOTORNàutica

MOTORMotos

VARISAltres ofertes

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATS

classi� cats@noticiestgn.cat

616 728 550 / 686 703 910

Vespa DN 200-200ccc

Vendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.

Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

29 de juliol de 2015 | 24 | Contraportada

termòmetre de la setmana

Recuperació mercat laboral a Tarragona

Incertesa al voltant de la Vila Mediterrània

Un hotel històric en hores baixes

Les darreres dades mostren un clar descens de l’atur, tot i que Tarragona encara és la que en té la taxa més alta

L’anunci de concurs públic adreçat a hotels ha creat inquietud entre l’oposició i una resposta a priori negativa dels hotelers

El futur de l’hotel Imperial Tàrraco de Tarragona està en mans dels seus creditors

Una empresa tarragonina elabora uns bombons de vermut

Que la gastronomia no para d’evolucionar, de transformar-se i d’in-

novar és un fet que pocs po-sen en dubte. Des de tots els seus vessants, l’art culinari esdevé una font d’ocupació i treball per a molts sectors diferenciats. També l’àmbit de la investigació intervé de manera molt important en l’evolució del món de la gas-tronomia. És la investigació, a petita o gran escala, la que permet crear combinacions entre aliments o productes que a priori no semblen es-tar destinats a formar bino-mi. Una de les darreres cre-acions en aquest sentit s’ha produït de la mà d’una em-presa establerta a les comar-ques tarragonines dedicada a l’elaboració i comercialit-zació de vermut. Parlem de Vermouth Yzaguirre (www.vermutyzaguirre.com), em-presa que ha presentat re-

centment una fusió entre el seu producte estrella, el ver-mut, i la xocolata.

La darrera edició del Congrés Internacional d’Investigació Enològica, que va tenir lloc al Palau de Fires i Congressos de Tarragona el passat mes de juny, va ser l’escenari on es va fer realitat la fusió entre la xocolata i el vermut en forma de bombons i trufes. Aquests productes sorprenents van ser elaborats pel xef Ángel Olac-hea, del Centro Andaluz de Investigaciones Vitivinícolas, durant una sessió en la qual es van proposar noves mane-res de consumir el vermut i diferents combinacions entre aquest licor i la xocolata.

Trufes i bombons

El primer producte que es va desenvolupar van ser les trufes de vermut, elaborades amb la varietat Rojo Reserva. En aquest cas, s’integra amb la xocolata per donar lloc a una sensació de contrastos

entre l’amargor del cacau i les diferents espècies que predo-minen en el vermut.Un altre producte que es va elaborar la mateixa varietat de producte van ser els bom-bons semiesfèrics. En aquest cas, el vermut s’incorpora en estat semilíquid a l’interior de la xocolata perquè quedi una textura adequada per tal que es trenqui la seva estructura i permeti lliscar el vermut.Amb aquestes noves fórmules de consum, l’empresa pretén aportar una nova forma de presentar aquest producte a la taula alhora que innova en el sector de l’enologia.

Yzaguirre Vermouth, establerta al Morell, desenvolupa aquestafusió de sabors en forma de bombons semiesfèrics i trufes

Redacció,Tarragona

Els bombons incorporen vermut semilíquid al seu interior.

Els productes han estat elaborats pel xef Ángel Olachea, del Centro Andaluz de Investigaciones Vitivinícolas