L’actriu

Rosanna

Pastor, una

de les

primeres

integrants

d’Amics

i Antics

Alumnes

3 12

49

Tres campus i unaUniversitat: guia perquè no et perdes cap de les novespossibilitats

Més d’un milerd’universitarisfan la pretem-

Bancaixa aporta300 milions pera Cinc Segles3 11La campanya Tria’m

s’adreça aratambé als professors

3 d’octubre del 1997 número 9

Nou curs,nous amics

El rector reclama

autonomia política i

financera per a les

universitats en l’obertura

del curs acadèmic

Artistes, intel·lectuals,

empresaris i professionals

integren Amics i Antics

Alumnes, que arranca

amb força

La Nau dels Estudiants naix amb gran èxit

Ajudes per a l’elaboració debibliografies especialitzades

Les convoca: Servei de

Normalització Lingüística de la

Universitat de València.

Dirigides a: Llicenciats que defen-

sen la tesi de llicenciatura o la tesi

doctoral en valencià a la Universitat

de València. Quedaran exclosos els

adscrits al Departament de Filologia

Catalana.

Dotació: Fins a un màxim de

25.000 pessetes per a les tesis de

llicenciatura i de 50.000 per a les

tesis doctorals.

Termini de sol·licitud: Fins al 31

de juny del 1998.

Més informació: Servei de

Normalització Lingüística, carrer

d’Arts Gràfiques, número 13.

Telèfon: 386 47 84.

Ajudes per a intercanvis degrups de joves europeusLes convoca: Ministeri d’Afers

Socials i Institut de la Joventut.

Dirigides a: Grups de joves d’entre

15 i 25 anys residents en un estat

membre de la Unió Europea.

Objecte: Ajudes per a la realització

d’intercanvis de grups de joves en

el marc del programa “La Joventut

amb Europa”.

Dotació: Fins al 50% de les despe-

ses de l’intercanvi.

Termini de sol·licitud: Cal

adreçar-se a l’Ivaj.

Més informació: Ivaj, carrer de

l’Hospital, número 11.

Beques per a investigadors aAlemanyaLes convoca: Servei Alemany

d’Intercanvi Acadèmic, Ambaixada

d’Alemanya.

Dirigides a: Titulats superiors

menors de 35 anys amb experiència

investigadora mínima de dos anys a

universitats o centres d’investiga-

ció.

Objecte: 54 beques de curta durada

(un mes) per a joves investigadors

per a l’ampliació d’estudis o d’in-

vestigació.

Dotació: 1.700 marcs alemanys

mensuals. A més, 870 marcs per a

despeses de viatge i assegurança.

Termini de sol·licitud: 21 de

novembre del 1997.

Més informació: Ambaixada

d’Alemanya a Madrid.

Beques per a pràctiquesempresarialsLes convoca: Fundació Empresa

Pública.

Dirigides a: Titulats universitaris

de grau superior o mitjà, menors de

30 anys, que hagen obtingut el títol

en el curs 93/94 o posteriors.

Dotació: Entre 902.000 i 1.254.000

pessetes.

Termini de sol·licitud: Fins al 6

d’octubre del 1997.

Més informació: DISE de la

Universitat de València. Avinguda

de Blasco Ibáñez, número 13.

Telèfon: 386 40 40.

Beques per a estudiar al’Escola Espanyola d’Història id’Arqueologia a Itàlia

Les convoca: Consell Superior

d’Investigacions Científiques,

Ministeri d’Educació i de Ciència.

Dirigides a: Titulats superiors

matriculats en tercer cicle i doctors.

Objecte: Beques d’investigació de

dotze mesos de durada al CSIC-

Roma per a l’ampliació d’estudis o

investigació d’aquest centre.

Dotació: 2.475.000 pessetes brutes

a l’inici, i 2.700.000 posteriorment.

Termini de sol·licitud: Fins al 15

d’octubre del 1997.

Més informació: BOE del 30 de

juliol del 1997. Els impresos es

poden recollir al DISE de la

Universitat de València. Avinguda

de Blasco Ibáñez, número 13.

Telèfon: 386 40 40.

Beques d’investigació enàrees d’Humanitats, deSocials i de Ciències

Les convoca: Fundació Bancaixa.

Comissió Delegada de Sogorb.

Dirigides a: Estudiants de primer i

de segon cicle i titulats superiors.

Objecte: Tres ajudes a la investiga-

ció en les àrees d’Humanitats, de

Socials i de Ciències.

Dotació: 500.000 pessetes cada una

de les ajudes.

Termini de sol·licitud: Fins al 20

d’octubre del 1997.

Més informació: Bancaixa-Sogorb.

Places per a estades dedoctors i de tecnòlegs alaboratoris del CIEMAT

Les convoca: Centre d’Investigacions

Energètiques Mediambientals i

Tecnològiques (CIEMAT) del

Ministeri d’Indústria i d’Energia.

Dirigides a: Doctors, investigadors

superiors i llicenciats que acrediten

investigació tecnològica durant

almenys dos anys.

Objecte: 8 beques d’una durada

d’un any prorrogable, per a estades

de doctors i de tecnòlegs a laborato-

ris del CIEMAT.

Dotació: 2.700.000 pts. a l’any.

Termini de sol·licitud: Fins al 30

d’octubre del 1997.

Més informació: BOE de l’1 de

setembre del 1997.

ofertes

beques cursosCursos de llengua de laUniversitat de València

Organitza: Servei de Normalització

Lingüística de la Universitat de

València.

Dirigits a: Estudiants, PAS i PDI.

Preu: Gratuïts.

Preinscripció: Fins al 8 d’octubre

per als estudiants. Per a PAS i PDI la

data de matriculació finalitza avui

divendres 3 d’octubre.

Informació: Servei de Normalització

Lingüística, carrer d’Arts Gràfiques,

número 13. Telèfon: 386 47 84.

Màster en SanitatMediambientalOrganitza: Departament de Biologia

Animal de la Universitat de València.

Dirigit a: Llicenciats, enginyers tèc-

nics i superiors, arquitectes i diplo-

mats. Professionals.

Preu: 450.000 pessetes.

Preinscripció: Fins al 10 d’octubre

del 1997.

Data de realització: D’octubre del

1997 fins a setembre del 1998. 820

hores. De dilluns a divendres, de 9 a

13 hores.

Informació: Oficina Tècnica del

Màster. Universitat Internacional

Menéndez y Pelayo de València.

Palau de Pineda, plaça del Carme, 4.

Telèfon: 386 98 05.

Curs per a animadors d’Esport

Organitza: Servei d’Educació Física

i d’Esports de la Universitat de

València.

Dirigit a: Membres de la comunitat

universitària i públic en general.

Preu: Tres crèdits, 10.000 pessetes

per als membres de la comunitat uni-

versitària i 15.000 pessetes per al

públic en general.

Preinscripció: Fins al 13 de novem-

bre del 1997.

Data de realització: 21, 22, 23, 28,

29 i 30 de novembre. Divendres i dis-

sabtes.

Informació: Àrea de Formació

Físicoesportiva. Servei d’Educació

Física i d’Esports. Carrer Menéndez

y Pelayo, 19, 46010, València.

Curs sobre gestió, màrquetingi patrocini de museus i decentres culturals

Organitza: Universitat Politècnica de

València.

Preu: 7.000 pessetes per al públic en

general i 3.500 pessetes per als uni-

versitaris.

Matrícula: Fins al 16 d’octubre del

1997.

Data de realització: Entre el 17 i el

31 d’octubre del 1997. Divendres i

dissabtes.

Informació: Centre de Formació de

Postgrau de la Universitat Politècnica

de València, camí de Vera s/n.

Telèfon: 387 77 51. Fax: 387 77 59.

E-mail: cfp@cfp.upv.es

Curs de conservació i de gestiód’espècies amenaçades(vertebrats)

Organitza: Gabinet de Formació

CSIC.

Dirigit a: Personal tècnic d’empre-

ses, llicenciats i universitaris.

Preu: 35.000 pessetes.

Data de sol·licitud: Fins al 10 d’oc-

tubre del 1997.

Data de realització: Del 20 al 23

d’octubre del 1997.

Lloc de realització: Sevilla.

Informació: Gabinet de Formació

CSIC, carrer de Jorge Manrique 27-

2ª. Madrid. Telèfon: (91) 585 50

85/51.

Curs sobre desenvolupament ipolítiques de cooperació al’Amèrica Llatina

Organitza: Facultat de Ciències

Econòmiques de la Universitat

Complutense de Madrid.

Dirigit a: Estudiants.

Data de sol·licitud: Fins al 15 d’oc-

tubre del 1997.

Data de realització: Entre l’1 de

maig i el 30 de juny del 1998.

Informació: Facultat de Ciències

Econòmiques de la Universitat

Complutense de Madrid. Pavelló

Central, despatx 30. Campus de

Somosaguas. Madrid. Telèfon: (91)

394 23 32.

Màster en educació ambiental

Organitza: Universitat de València.

Dirigit a: Diplomats o llicenciats

universitaris i professionals amb

experiència en educació ambiental.

Data de sol·licitud: Fins al 20 d’oc-

tubre del 1997.

Data de realització: De novembre

del 1997 fins a setembre del 1999.

Preu: 300.000 pessetes.

Informació: Fundació Universitat-

Empresa (Adeit). Plaça de

l’Ajuntament, número 19, 1. Telèfon:

351 06 63.

Màster en estratègies i gestióambientals

Organitza: Universitat de València.

Dirigit a: Diplomats o llicenciats

universitaris i professionals en matè-

ria ambiental d’administracions

públiques, empreses i organitza-

cions.

Data de sol·licitud: Fins al 20 d’oc-

tubre del 1997.

Data de realització: De novembre

del 1997 fins a juny del 1998.

Horari: De dilluns a dijous, de 16:15

a 20:45 hores.

Preu: 550.000 pessetes.

Durada: 480 hores lectives.

Informació: Fundació Universitat-

Empresa. Plaça de l’Ajuntament,

número 19, 1. Telèfon: 351 06 63.

València, 46003.

2

3

Un Prometeu encadenat, i les

xuclades que reben les seues

entranyes per una àguila, fou la

imatge emprada pel rector de la

Universitat de València, Pedro

Ruiz Torres, per a il·lustrar en la

inauguració del curs l’ensenya-

ment superior i els atacs que rep,

víctima dels pressupostos públics

i de la intervenció política.

Uns minuts abans, el professor

José Azcárraga, catedràtic de

Física Teòrica, va impartir la lliçó

magistral Ciència i societat: alvoltant del coneixement cientí-fic. Una lliçó a la qual es va refe-

rir el rector quan va advocar per

un increment dels recursos

públics destinats a l’educació

superior i va demanar una major

autonomia institucional per a les

universitats. Com la resta de rec-

tors de les universitats espanyo-

les, Pedro Ruiz es va pronunciar

contra la política de la ministra

d’Educació i de Cultura,

Esperanza Aguirre. Els rectors

han coincidit en els seus dis -

cursos inaugurals a criticar la ges-

tió d’Aguirre, a qui van acusar

de no haver establit una línia

d’actuació en matèria superior i

haver-se limitat a rebutjar o a

reduir les propostes de reformes

provinents de les universitats.

Ruiz Torres va incidir en la

necessitat d’incrementar subs-

tancialment els recursos destinats

a ensenyament superior, aug-

mentant-los del 0,9% del PIB

(0,8% en el cas valencià) fins a

l’1,6% de la mitjana dels països

de la Unió Europea.

El rector es va felicitar dels

avenços realitzats durant aquest

curs en el pla d’inversions, que

garanteix les necessitats més

peremptòries en infrastructures

de la Universitat de València,

però va remarcar que les dificul-

tats econòmiques hi persisteixen

en el finançament ordinari.

“Continuem esperant –va dir–

que s’actualitze i s’incremente la

despesa pública per nombre d’es-

tudiants en la nostra universitat,

a fi d’acostar-la no ja a la ràtio

europea, que seria la cosa més

desitjable, sinó, com a mínim, a

la mitjana espanyola”.

El rector va fer una defensa de

l’autonomia universitària davant

de l’intervencionisme polític.

“Convé no oblidar –va dir– que

aquesta autonomia ha estat sem-

pre condicionada per l’interven-

cionisme dels successius

governs”. Ruiz va recordar que

són els poders públics que “per

llei assumeixen la competència

de regular aspectes tan fona-

mentals per a l’educació superior

com ara l’accés als diversos cen-

tres universitaris, el règim econò-

mic i financer de les universitats,

el règim del professorat i les

directrius bàsiques per a la

reforma dels plans d’estudis”. I

es va pronunciar a favor de limi-

tar la intervenció política amb la

posada en funcionament de

“mesures de ‘control remot’ que

estimulen el bon ús dels recursos

universitaris”. D’altra banda, el

rector va dir que qualsevol pacte

polític sobre la llengua ha d’es-

tar d’acord amb els criteris de la

universitat, i va considerar que

la censura als manuals escolars

no és la via més adequada per a

la concòrdia. “Qualsevol intent

seriós de resoldre un conflicte

social que constantment alimen-

ten els qui no tenen el més mínim

interés per la nostra llengua i la

nostra cultura, passa per un pacte

polític que estiga d’acord amb

allò que s’ensenya des de l’es-

cola primària fins a la universi-

tat”. També va recordar a la

Generalitat els seus compromi-

sos pel que fa al llegat biblio -

gràfic del professor Joan Fuster

i va reclamar la necessitat del seu

reconeixement oficial com a

exemple de concòrdia. Un re -

coneixement oficial que va

sol·licitar també per a l’escriptor

Enric Valor, doctor honoris causaper la Universitat de València,

que està sent víctima d’una cam-

panya per a impedir que un ins-

titut porte el seu nom.

Al seu torn, el conseller de

Cultura, Educació i Ciència,

Fran cisco Camps, va manifestar

el seu recolzament a la

Universitat de València, bo i des-

tacant la pròxima celebració dels

seus cinc-cents anys d’història,

“de la qual –segons va manifes-

tar– podem sentir-nos orgullo-

sos”.

Reivindicació icompromís en

el discursd’obertura

informació

La Fundació Bancaixa aportarà

300 milions de pessetes per a

finançar diversos projectes del

Patronat Cinc Segles de la

Universitat de València. El con-

veni entre l’entitat financera valen-

ciana i la Universitat va ser pre-

sentat públicament el passat 18 de

setembre pel rector, Pedro Ruiz

Torres, el vicerector de Cultura,

Antoni Tordera, el gerent de la

Fundació General de la

Universitat, Alejandro Mañes, i el

president de la Fundació

Bancaixa, Ricard Pérez Casado.

Els diners permetran recupe-

rar el patrimoni arquitectònic,

històric i artístic universitari, dins

de les iniciatives encetades per

a commemorar els Cinc Segles

de la institució acadèmica.

Pérez Casado va destacar “l’o-

bligació” de tots a col·laborar amb

la Universitat de València.

Arranca el curs 1997/98

Investidura dels nous doctors, durant l’acte d’obertura del curs al Paranimf.

Bancaixadóna 300milions aCinc Segles

TRES EN UNA

4

Tant si és el primer any que us mogueu pel terri-

tori universitari com si ja fa uns anys que l’heu

conquistat, de segur que us interessa conéixer les

possibilitats que us ofereixen enguany els tres

campus de la Universitat de València on heu

començat a submergir-vos durant aquests dies

d’inici de curs. Tres campus que, a la vegada que

construeixen ciutat, s’acaben de construir i es

reconstrueixen per tal que la Universitat que els

integra complisca 500 anys amb la cara ben neta

i l’esperit ben sa. Seguidament us oferim una

guia perquè no us hi perdeu ni us deixeu perdre

cap oferta de les que ofereixen els centres que

tenen el Campus dels Tarongers, el de Burjassot

i el de Blasco Ibáñez.

Xavi i Santi, dos joves de la

Vall d’Albaida, s’estrenen aquest

any a la Universitat. Per a estu-

diar l’ordenament jurídic han triat

el Campus dels Tarongers, on la

Univer sitat de València im -

parteix, a més dels estudis de

Dret, altres titulacions de l’Àrea

de Socials que abans s’impartien

al Campus de Blasco Ibáñez.

La construcció i el trasllat dels

estudiants a Tarongers s’ha fet de

manera escalonada. Des de fa tres

cursos els estudiants de Dret i de

Treball Social primer, seguits dels

d’Econòmiques, d’Empresarials,

d’ADE i de Relacions Laborals,

han anat instal·lant-se en les

noves dependències que les bas-

tides i els obrers anaven abando-

nant.

Aquest és el segon any que tots

els estudiants de l’Àrea de

Socials, excepte els de Psicologia,

ocupen el campus que es va con-

cebre fa més de deu anys amb el

clar objectiu d’acabar amb la

massificació que ofegava el

Campus de Blasco Ibáñez.

Xavi i Santi no havien estat

mai en cap altre campus univer-

sitari i, esmaperduts per les grans

dimensions del que els ha tocat,

alcen els muscles i

arrufen les celles quan

els preguntem si

coneixen totes les pos-

sibilitats que els ofe-

reix Tarongers.

Ells, junt amb els

més de 40.000 estu-

diants matriculats en

aquest campus, ja

gaudeixen a ple ren-

diment dels següents

espais: el Jardí Nord,

que s’estrena aquest

curs i que substitueix

l’Aparcament Nord;

dos edificis de departaments i de

secretaries; dos aularis; i l’edifici

de serveis que abasta d’energia

tot el campus. Coneguts els reci-

pients, queda descobrir el con-

tingut d’aquests monstres menors

de cinc anys que Xavi i Santi es

miren des dels seus divuit.

Ja coneixen les secretaries ubi-

cades a les plantes baixes dels dos

edificis departamentals: l’oest de

Dret, de Treball Social i de

Relacions Laborals; i l’est

d’Econòmiques,

d’Empresarials i

d’ADE. En la

mateixa planta

baixa, trobaran en

cada un dels edificis

bessons diversos

salons de graus on

podran assistir a

conferències i a tota

mena d’activitats

culturals i acadèmi-

ques i també una

luxosa cafeteria.

Escales amunt, a

l’entresol de cada

bloc, hi ha els despatxos dels direc-

tors i degans, i al llarg dels corre-

dors de les cinc plantes restants

d’aquests edificis tocats per grans

finestrals se succeeixen els depar-

taments on els professors pre paren

les seus classes, investiguen i reben

els alumnes en hores de visita.

Però els edificis més transitats

pels estudiants són els aularis

Nord i Sud on estan les aules.

Raquel, estudianta del darrer curs

de Dret, sí que coneixia un altre

campus, Blasco Ibáñez. Es va tras-

lladar al Campus dels Ta rongers

en la primera fornada, i tres anys

després comenta que aquest ja

comença a ser una altra cosa: “Ja

tens la sensació que estàs en un

campus vertader, no com en un

principi, que hi érem nosaltres a

soles envoltats d’obres per tots els

costats”. A l’Aulari Nord, Raquel

passa la major part del temps bé

a classe bé a la sala de lectura, o

en una de les dues cafeteries, de

les quals es queixa perquè “sem-

blen un tren, els murs en què estan

dividides impedeixen trobar fàcil-

ment els amics”. Aquest des -

avantatge que Raquel troba en la

forma de les cafeteries, les dues

de l’Aulari Nord, les dues del Sud

i la de cada un dels edificis depar-

tamentals, rau en el fet que pretén

absorbir l’excessiu soroll. La capa-

citat de les cafeteries dels aularis

és de 150 persones, in suficient si

es té en compte el gran nombre

d’estudiants matriculats a

Tarongers. Però a aquestes se’n

sumarà una altra a partir de gener,

inclosa a l’edifici de la biblioteca.

Els dos aularis, el Nord per als

estudiants de Dret, de Treball

Social i part dels de Relacions

Laborals, i el Sud per als

d’Econòmiques, d’Empresarials,

d’ADE i la resta de RL són idèn-

tics. En la primera i la tercera

planta hi ha aules amb capacitat

per a 125 alumnes, amb altres de

més grans on en caben 250. El

segon i quart pis són un corredor-

balcó que dóna a l’anterior planta

i on hi ha aules més xicotetes, per

a unes 50 persones. El cinqué pis

té aules xicotetes i grans, a més

d’altres serveis com ara màqui-

nes de café, fotocopiadores

automàtiques, aules d’informà-

tica i una aula d’audiovisuals.

A l’accés centre de l’Aulari

Nord es troba el DISE-CADE,

on pots informar-te de beques,

cursos, estudis i altres activitats

associatives per a estudiants.

A la planta baixa de l’Aulari

Sud hi ha l’espai associatiu on

diversos grups d’estudiants dis-

posen de locals.

Actualment, en cada aulari hi

ha una sala de lectura amb el

material de consulta distribuït en

prestatgeries. L’auxiliar de

Biblioteques que treballa a la Sala

de Lectura de Dret i de Treball

Social comenta que aquesta

només cobreix un 3% de les

necessitats. “Només hi caben dos-

cents alumnes, quan hi ha qua-

torze mil estudiants de Dret”. Però

aquesta deficiència se solucionarà

el pròxim mes de gener amb la

inauguració de la Biblioteca de

Jurídiques i de Socials.

A Tarongers li falta poc per

a ser una ciutat universitària

amb tots els serveis escaients.

El mes de gener estarà acabada

la Biblioteca de Jurídiques i de

Socials. Un edifici de sis plan-

tes amb 1.400 llocs de lectura

i amb una capacitat per a

emmagatzemar 750.000 vo -

lums bibliogràfics. A més, hi

haurà una hemeroteca, una

cafeteria i una sala d’actes.

Les obres continuaran per a

fer realitat un gran jardí al sud,

un camp d’esports i una plaça

pública al costat de la qual es

construirà l’edifici de Ciències

Socials.

La construcció de la plaça

pública se li ha encomanat al

prestigiós arquitecte Álvaro

Siza, premi Pritzker, l’equiva-

lent del premi Nobel en arqui-

tectura. En els cinc mil metres

d’espai que s’han previst per al

projecte de Siza, es construiran

una aula magna, un complex de

serveis per als estudiants i un

saló obert concebut com a lloc

d’esplai.

El que vindrà

L’Aulari Nord del Campus dels Tarongers.

Gegants menors

Tarongersacull des del’any passat

tots els estudiants de

Socials excepteels de

Psicologia

ESTER PINTER

TRES EN UNA

5

L’avingudamés

humanaDels tres campus de la

Universitat de València, el de

Blasco Ibáñez és el més integrat

a la ciutat de València. A banda

de les dependències del carrer

de la Nau, a Blasco Ibáñez es

troba l’edifici més antic de la

Universitat, l’antiga Facultat de

Ciències de l’any 1925. La mas-

sificació que ofegava aquest

campus en els últims anys va

obligar a construir el tercer cam-

pus, el dels Tarongers. Feta la

distribució, el Campus de Blasco

Ibáñez quedarà a plena disposi-

ció dels estudiants de l’Àrea

d’Humanitats, a més dels de

Medicina, que continuaran en la

històrica Facultat de Medicina i

d’Odontologia construïda el

1928, i els d’Infermeria. A més,

hi haurà serveis, instituts i, prò-

ximament, el Rectorat.

Però com que tot

projecte d’adaptació

requereix temps, la

distribució de les

dependències del

Campus de Blasco

Ibáñez per titula-

cions serà provisio-

nal. Per a conéixer-

lo et proposem un

recorregut per l’a-

vinguda que per

aprofitar-lo bé cal

començar passant

per l’Oficina del

Servei d’Informació

als Estudiants-DISE,

encara situada en l’antiga

Facultat de Farmàcia però que

pròximament es traslladarà amb

el Vicerectorat d’Estudiants i el

CADE a la primera planta de

l’Aulari 3, al costat del Col·legi

Lluís Vives. L’antiga Facultat de

Ciències, on està ara el

Vicerectorat d’Estudiants, es

remodelarà perquè el Rectorat,

que ara es troba a l’Antiga

Senda de Senent, s’hi trasllade

junt amb els Serveis Centrals.

El Tatami s’instal·larà a l’Aulari

Multiusos.

Al DISE disposes d’informa-

ció i de documentació especia-

litzada en temes d’ensenyament

superior i de joventut. El DISE

és una sala d’autoconsulta on et

pots assabentar de tota la in -

formació acadèmica i dels ser-

veis que ofereix la Universitat,

dels estudis, de beques, de cur-

sos, congressos, oposicions, tre-

ball a l’estranger, activitats cul-

turals i a l’aire lliure, entre mol-

tes altres coses. El CADE

(Centre d’Assesso rament i de

Dinamització dels Estudiants)

també és de visita obligada per

a tots aquells

estudiants inte-

ressats en el món

de l’associacio-

nisme. Aquests,

a més de tenir

una aula d’auto-

edició on fer ús

d’ordinadors i

d’impressores,

disposen de l’a-

nomenat Hotel

d’Associacions,

unes plantes més

amunt. Un servei

que ofereix a les

associacions una

seu des d’on dinamitzar les

seues activitats. A més de la

dinamització sociocultural, el

CADE assessora en la resolució

de conflictes acadèmics, informa

sobre l’objecció de consciència

i té a la disposició dels estu-

diants una assessoria psico -

Amb el fi d’aprofitar els espais

que el trasllat dels estudiants de

Ciències ha deixat a Blasco

Ibáñez, les facultats es distri-

buiran de la següent manera:

La Facultat de Filologia ocu-

parà l’antic edifici de la Facultat

de Ciències Econòmiques i

Empresarials.

La Facultat de Filosofia i CE

es traslladarà a l’antic edifici de

la Facultat de Dret, incloent-hi

la cinquena planta de l’Aulari

IV.

La Facultat de Geografia i

d’Història ocuparà l’edifici

actualment compartit per la

Facultat de Filologia i la de G. i

H., més la 3ª i la 4ª planta de

l’Aulari IV.

L’Escola Universitària d’In -

fermeria comprén l’edifici

actualment compartit per l’EU

d’Infermeria, el Departament

d’Infermeria i seccions dels

departaments de Farmacologia

i de Medicina Preventiva.

La Facultat de Medicina i

d’Odontologia inclou els actuals

edificis de la F. de Medicina i

d’Odontologia i la Clínica

Odontològica, amb les amplia-

cions necessàries.

Distribució dels estudiants

lògica, una sexològica, una jurí-

dica i una altra per a discapaci-

tats físics i sensorials.

Un altre dels serveis que t’o-

fereix Blasco Ibáñez és el de

Normalització Lingüística, situat

a Arts Gràfiques número 13 i en

el futur en l’antiga Facultat de

Ciències. Hi pots recórrer per

assabentar-te dels teus drets per

a estudiar en valencià i per a

conéixer altres activitats que t’o-

fereix.

Els Aularis Multiusos, que

actualment es dediquen a la

docència i on hi ha sales ade-

quades per a fer pràctiques de

Fisioteràpia, està previst que s’a-

daptaran per a espais esportius.

El Pavelló Poliesportiu, la

construcció més moderna de

Blasco Ibáñez, està situat a l’a-

vinguda de Menéndez y Pelayo,

al costat de les instal·lacions del

Servei d’Esports. Disposa d’una

moderna pista central amb sòl

de parquet, d’una sala de mus-

culació, d’un frontó cobert, de

vestidors i de despatxos. El

camp d’esports comprén dotze

pistes: tres de tennis, dos de bàs-

quet, una de voleibol, cinc de

futbol, una de futbol i una de

tennis. A més, hi ha una altra

pista més menuda perquè l’uti-

litzen els xiquets i xiquetes i una

pista d’atletisme i de salt de lon-

gitud.

El Col·legi Major Lluís Vives,

situat a l’avinguda de Blasco

Ibáñez, acull cada any més de

quatre-cents alumnes de la

Universitat de València. A més

de funcionar com a residència,

també s’hi fan actes culturals.

Com la resta de campus, el de

Blasco Ibáñez tam bé disposarà

d’una biblioteca central on s’a-

plegaran tots els fons biblio -

gràfics de l’Àrea d’Humanitats.

El projecte està en fase de redac-

ció , però ja se sap que ocuparà

l’antiga Escola d’Empresarials

al carrer d’Arts Gràfiques, 13.

Pilota valenciana, al Pavelló Poliesportiu del Campus de Blasco Ibáñez.

El Campus de

Blasco Ibáñez

queda a plena

disposició dels

estudiants de

l’Àrea

d’Humanitats, de

Medicina i

d’Infermeria i per

a serveis i el

Rectorat

Escriu al Nou Dise

Premsa@uv.es

TRES EN UNA

6

A dos quilòmetres de València,

eixint per la pista d’Ademús i tocant

Burjassot, trobem el Campus de

Ciències. Un conjunt arquitectònic

amb cinc facultats on s’impartei-

xen dotze titulacions. Més de

quinze mil estudiants visiten dià-

riament les aules d’aquest campus

de la Universitat de València, tal

vegada el més estimat pels seus

usuaris. “He estat molt a gust en

aquest campus durant els cinc anys

d’estudiant”, diu Elisa, qui s’ha lli-

cenciat aquest any

en Física. “Hi ha

molt de lloc d’esplai

i zones verdes on

trobar-se amb com-

panys. Durant

aquests anys m’he

sentit, més que estu-

dianta de Física,

membre d’una

comunitat universitària”.

I és que en arribar al Campus de

Burjassot un té la sensació d’entrar

en un parc plàcid que dissimula

entre palmeres i altres arbres medi-

terranis la moderada alçada de més

de deu edificis dedicats a la docèn-

cia i als serveis als estudiants.

El Jardí Principal o plaça central,

precedit per una font, que substi-

tueix des de fa uns mesos l’antic

aparcament, està envoltat per qua-

tre facultats de les cinc que té el

campus. A una banda hi ha la de

Matemàtiques i la de Ciències

Biològiques, dividida en dos blocs

on s’imparteixen també els estudis

de Bioquímica. En l’altra part del

jardí s’alcen quatre blocs, dos de la

Facultat de Química, que ofereix

també l’enginyeria d’aquesta espe-

cialitat, i altres dos blocs semblants

de la Facultat de Física, que a més

d’oferir aquesta titulació imparteix

els estudis d’Òptica i

d’Optometr ia ,d’Enginyeria

Informàtica, d’Enginyeria Elec -

trònica i d’Enginyeria Tècnica en

Telecomunicacions en l’especiali-

tat de Sistemes Electrònics.

El rectangle es tanca amb el tan

transitat Edifici de Serveis, on es

troba l’ADR de Física, locals per a

les associacions, la co o perativa de

llibres i el Servei de

Fotografia.

La cinquena titu-

lació, i última en

arribar al Campus de

Burjassot, és la de

Farmàcia. Aquesta té

unes instal·lacions

molt modernes inte-

grades en un bell

edifici que connecta a través d’una

passarel·la de dues plantes amb els

aularis interfacultatius, un bloc

enorme amb més de quaranta aules

construït amb el mateix patró que

l’edifici de Farmàcia. L’espai que

ocupen aquests dos blocs ha fet que

el campus s’estenguera cap al nord.

Cada facultat acull una sala d’in-

formàtica, tret de la de Física que

està ubicada a l’edi-

fici de Serveis

Generals abans

esmentat. Mostrant

el carnet d’estudiant,

s’hi pot accedir lliu-

rement en hores no

lectives. Tots els

ordinadors estan

connectats a Internet,

i al llarg d’aquest curs la Universitat

de València té previst oferir a tots

els estudiants un compte de correu

electrònic. Actualment, només els

estudiants de la Facultat de Física i

de la de Ciències Biològiques gau-

deixen d’aquesta possibilitat.

L’edifici corbat que envolta el

campus per l’oest serà batejat prò-

ximament amb el nom del matemà-

tic més il·lustre i més internacional

de la Universitat de València en el

segle XVI. En ell s’apleguen tots

els departaments de l’Àrea de

Ciències, i a la planta baixa es tro-

ben els laboratoris i les ins tal·lacions

per als investigadors.

Tres cafeteries integrades en el

campus alimenten

els estudiants i tre-

balladors de l’Àrea

de Ciències. La més

antiga és la ubicada

a la planta baixa de

l’edifici de Serveis

Generals amb un

menjador al damunt.

Però molts són els

estudiants que es porten l’entrepà

de casa i, en arribar el fred, fan llar-

gues cues per tal d’escalfar el desit-

jat menjar en un dels dos micro ones

que la Universitat hi té instal·lats

gratuïtament. Els més im pacients

passen de cues a canvi de 25 pes-

setes que els costa usar un tercer

aparell microones. Elisa prefereix

l’ambient de l’antiga cafeteria, però

reconeix que a la de Farmàcia les

instal·lacions són millors, “hi ha tau-

les en l’exterior i per pocs diners de

més es menja millor”. Josep, tècnic

del Servei d’Informació als

Estudiants, DISE, recomana la cafe-

teria de l’edifici d’investigació,

Jeroni Muñoz. El campus està

envoltat de cafeteries privades que

també ofereixen menús econòmics.

Però aquells comensals que estimen

complaure el seu estómac a l’aire

lliure, poden satisfer el seu desig

menjant en les taules de fusta dels

jardins.

Pràcticament en totes les facul-

tats i a l’edifici de les secretaries hi

ha màquines fotocopiadores que

funcionen introduint-hi una moneda.

Al voltant del campus també hi ha

establiments on es fan fotocòpies a

un preu assequible.

La planta baixa de l’edifici de ser-

veis es completa amb un gimnàs

que a hores d’ara està en obres per

a la seua remodelació però que al

llarg del curs estarà disponible per

a tots els membres de la Universitat

que tinguen la targeta esportiva.Tres

plantes més amunt trobaràs el Servei

d’Educació Física.

La Biblioteca de Ciències

Envoltat de jardins, un edifici

quadrat blanc dividit en quatre blocs,

de dues plantes i amb una entrada

de llum central, acull el fons

bibliogràfic de totes les titulacions

de Ciències del Campus de

Burjassot excepte els prop de 8.000

exemplars de Farmàcia que es tro-

ben en la seua pròpia biblioteca.

L’anomenada Biblioteca de

Ciències disposa de dues sales de

lectura a la planta baixa, les quals

només s’obrin quan l’afluència d’es-

tudiants supera les prestacions de

la gran biblioteca de la primera

planta on es troba tot el material de

consulta. En la segona planta està

l’hemeroteca, on es reben totes les

publicacions relacionades amb l’À-

rea de Ciències i altres. A més, al

soterrani d’aquest edifici s’està habi-

litant un espai amb les necessàries

mesures de seguretat per tal d’arxi-

var els fons bibliogràfics menys uti-

litzats que es trobaven a la

Biblioteca del carrer de la Nau,

abans de tancar-la per a remodelar-

la. Algunes facultats, com ara la de

Biològiques, tenen sales de lectura

obertes de dilluns a divendres.

La Sala d’Actes de l’edifici de la

Biblioteca és la millor condicionada

del campus, almenys fins que estiga

acabada la de la Facultat de

Farmàcia. Té una capacitat de 150

places i està preparada per a pro-

jeccions audiovisuals. Altres sales

que s’utilitzen per a aquest fi són el

Saló de Graus de Matemàtiques i

una altra de l’anomenada Aula 300,

situada entre els blocs de

Biològiques. Lloc on es troba també

el DISE-CADE i on podràs assa-

bentar-te de tot el que fa a estudis,

beques, cursos, treball i oci referits

especialment a l’Àrea de Ciències.

A més de tot això, trobaràs un

hivernacle on investiguen els botà-

nics, l’Institut de Física Corpuscular,

l’edifici dels deganats i les secreta-

ries, el Servei d’Informàtica i les

dependències del Servei de

Manteniment. Tot un seguit d’es-

pais que només et cal saber que

existeixen per a fer-los teus.

L’accés al Campus de Burjassot

ha estat una de les principals

queixes dels estudiants d’aquest

campus. La mancança del sufi-

cient transport públic quedarà

definitivament saldada amb l’a-

rribada del metro. El curs passat

ja us anunciàrem la pròxima

parada i, a hores d’ara, ja us

podem confirmar que molt

prompte començaran les obres

perquè el tramvia s’ature a l’en-

trada del Campus de Burjassot.

Mentre, a més de la línia 63 de

l’EMT, el servei d’autobusos entre

l’estació de metro d’Ademús i el

Campus de Burjassot que presta

FGV en col·laboració amb la

CVT continuarà funcionant. A

partir del dilluns dia 6 d’octubre

i al llarg del curs 97-98, es pres-

tarà el següent servei:

De dilluns a divendres:

Entre les 7:30 i les 9 hores pas-

saran cada set minuts i mig.

Entre les 9 i les 21:45 hores cada

15 minuts.

Dissabtes:

Entre les 7:30 i les 14:30 amb una

freqüència de 15 minuts.

Ciències al natural

Com anar-hi

L’edifici d’investigació Jeroni Muñoz envolta el campus per l’oest.

L’edificicorbat portael nom delmatemàtic

valencià delsegle XVI

JeroniMuñozEl campus

universitaride Burjassot

té cinc facultats i

ofereix dotzetitulacionsde Ciències

opinió

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: VicentAlonso. Director: Francesc Bayarri.

Redacció: Ester Pinter (cap de redacció),Ferranda Martí, Olga Dénia, AlfonsCervera i Manuel Peris. Fotografia:Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema:Carlos Giraldós. Asse sso ra ment lingüís-

tic: Agustí Peiró. Administració i Serveis:Eulogio Hernández, Juan Jordán i Vicent

Martínez. Redacció: Gabinet de Premsa (C/ de l’Antiga Sendade Senent, 11, planta 4, 46023). Telèfon: 386 41 13. Fax:386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Publicitat:PB&A (Carrer del Poeta Ar tola, 17-27ª, 46021. Telèfon:393 44 65). Impressió i distribució: Grà fiques Papallona(Carrer Pio XI, 40, València). Depòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: Vicent Alonso, CarlosPascual, Juli Peretó, Antoni Tordera, Pilar Sanz, Josep LluísBarona, Josep Maria Jordan Galduf, Asunción Dobón,Francesc Bayarri i Manuel Peris.

Després que Carlos Ber langa va

es criure una cançó dedicada a les

caixeres dels supermercats, seria

estupend que algú s’animara a posar

música als arxivers/res. Els investi-

gadors tenim un deute pendent amb

alguns d’aquests excel·lents pro-

fessionals que tant ens han ajudat.

Però el més freqüent és que el per-

sonal dels arxius ignore el contin-

gut dels seus fons i adopte una acti-

tud beòcia de defensor del tresor

contra el sospitós que ve a tafane-

jar. “Ací no hi ha res d’això que

vosté busca”, acostuma a ser la pri-

mera resposta.

Dissortadament, en ocasions, no

els falta raó almenys pel que fa a la

història contemporània. Ací ningú

no s’ha preocupat de recollir fons

documentals i de crear arxius espe-

cialitzats. Un pot assabentar-se del

que feia Blasco Ibáñez anant a

París, indagant als arxius dels

Renseignements Generaux d’aque-

lla ciutat, però no hi ha manera d’es-

brinar alguna cosa sobre les san-

cions que van rebre els blasquistes

a València perquè la documentació

governativa és inassolible. Aquestes

mancances esdevenen un forat

negre quan arribem al període fran-

quista. La documentació del

Sindicato Vertical, necessària per a

estudiar, entre altres coses, el repar-

timent de les quotes a les empreses

durant l’autarquia, ha desaparegut.

És impossible accedir a les sentèn-

cies de Magistratura del Treball per

a conéixer la realitat de les relacions

laborals, perquè no es troben dis-

ponibles. I així successivament.

La situació és encara més catastrò-

fica si passem del camp públic al

privat. Ací està vedat fer història

empresarial, una branca de la histò-

ria econòmica de voga en altres paï-

sos gràcies al fet que les empreses

posen a disposició dels investiga-

dors els seus rics arxius. Des del

FEIS, Fundació d’Estudis de

CCOO, hem intentat recopilar la

documentació sobre els jurats d’em-

presa de les grans fàbriques i ens

hem trobat que cap d’elles, tret de

Macosa, la conserva. Cal suposar

que sí que deuen guardar la docu-

mentació econòmica, però, tot i ser

d’anys passats, les nostres empre-

ses la consideren informació reser-

vada i secretíssima. Un amic meu

que intenta estudiar la instal·lació

de Ford a València n’ha obtingut

més informació, via Internet, d’un

grup d’investigadors europeus de

l’automòbil (Gerpysa) que de Ford-

España. En els raríssims casos que

es troba algun arxiu empresarial

d’importància, com ara el cas de la

Jutera de Foios i d’Alts Forns de

Sagunt, unes empreses ja desapare-

gudes, el material resta tancat sota

clau en una habitació, morint-se de

riure i sense classificar.

En altres països és freqüent que

personatges de relleu i amb una

important activitat política, cultural

o empresarial lleguen el seu arxiu

privat a alguna institució, general-

ment fundada per ells. Entre nosal-

tres això és un somni. Un personatge

clau en la històra del País Valencià,

com ara Ignasi Villalonga, a qui

s’ha dedicat una aula en la nova

Facultat d’Econòmiques, no té

encara cap estudi sobre la seua vida

i obra. Alguns investigadors ho han

intentat i han hagut de desistir-hi

davant de la falta de fonts.

Aquesta lamentable situació no

és culpa dels arxivers/res, sinó que

és deguda a diverses raons, com

ara la falta d’una tradició memo-

rialista en els particulars i pel

desinterés i la manca d’una polí-

tica arxivística de les institucions.

Els arxius no són una cosa inert,

una paperera més o menys cons-

pícua que recull allò que no vol

ningú. Com els museus, han de

tenir una política d’adquisicions

que els vaja enriquint. Per això

hem d’aplaudir que la Universitat,

en col·laboració amb altres insti-

tucions (la Fundació Cañada

Blanch, la FEIS de CCOO), haja

gestionat l’adquisició i classifica-

ció de tres arxius privats impor-

tants: el de Juli Just, ministre de

la República en l’exili, el d’Adolfo

Rincón de Arellano, alcalde i pre-

sident de la Diputació durant el

franquisme, i el d’Alberto García

Esteve, l’advocat que més es va

distingir en la defensa dels repre-

saliats polítics i dels treballadors

durant la dictadura. Cal agrair el

despreniment dels interessats i

desitjar que l’exemple s’estenga.

Els secrets millor guardatsPer Ramiro Reig

Professor d’Història Econòmica

NOU DISE, el periòdic de la

Universitat de València, arranca amb el

curs. Cada divendres, 20.000 exemplars

eixiran de la rotativa i es distribuïran gra-

tuïtament entre els 45 centres de la

Universitat de València. Noves seccions,

més pàgines i millores tècniques s’hi ani-

ran introduint progressivament per tal d’a-

conseguir la qualitat que els lectors es

mereixen. Aquesta primera entrega del curs

1997/98 fa el número 9 des que NOU DISE

va començar a editar-se després de con-

vertir l’antiga revista DISE, de caràcter

mensual, en un periòdic setmanal.

La millora del producte no passa només

per la introducció de noves tècniques o per

l’augment de pàgines, seccions i col·labo-

radors. La qualitat l’hem d’aconseguir mit-

jançant la col·laboració de tots els integrants

de la comunitat universitària. Una col·labo-

ració que esperem a través de tribunes d’o-

pinió, cartes i crítiques. També amb la par-

ticipació en les noves seccions d’alt risc

cardíac que encetem en aquest número sota

el nom d’Aula Magma.

Cada setmana, els cursos més interessants, les beques,

l’agenda cultural, la crítica de llibres, els anuncis de pisos

per a compartir o apunts per a passar a net els podràs trobar

en les pàgines del teu periòdic. També tota l’actualitat uni-

versitària, entrevistes, opinió i reportatges.

Per als estudiants que s’incorporen enguany a la

Universitat, hem preparat una àmplia guia sobre tots els ser-

veis que poden trobar en els tres campus. Volem, d’aquesta

manera, oferir-los un bon servei de benvinguda. Una forma

d’explicar-los que ja des del primer curs en són membres de

ple dret i que, per tant, NOU DISE és seu.

Editorial

7

8

Quina cara Creuen posseir la veritat. I el

pitjor és que des de la tarima

la prediquen. Quan claven el

rem, mantenen la mateixa

cara, sense un gest. Quina

cara! Ara tens l’oportunitat

de restablir la veritat, sense

identificar el pecador.

Envia’ns les millors perlesdels teus profes.

Exemple: “Els afectats pel

virus de la sida que utilitzaren

el sagrament del matrimoni

convertirien una institució que

per a l’Església és de vida i

d’amor en una comunitat de

mort”.

Menuda creuPensen que són forts perquè

són joves i actuen en grup.

Però la superioritat, els estu-

diants l’haurien de demostrar

en els exàmens i això no passa

sempre. Menuda creu! Si com

a professor t’interessa aclarir

les coses, envia’ns les respos-

tes (anònimes) més xocants

que t’han fet empassar.

Exemple: “Juli Cèsar va nài-

xer l’any 1000 a.d.C. i es diu

que era fill d’Eneas i nét de

Venus”. El professor de la

Universitat, Vicent Josep

Escartí, ho va llegir en un exa-

men de Llatí de Selectivitat.

DICCIONARI PER A AGRAFSL’agrafia és la incapacitat per a expressar idees per escrit.

Si ets àgraf total, no et preocupes. Pots arribar a ministra

d’algun govern, a president d’un club de futbol o, amb

paciència, a periodista de NOU DISE. Si ets àgraf parcial,

col·labora amb el Diccionari per a àgrafs, una obra magma

que serà de consulta obligatòria en el futur per a investiga-

dors de Biologia Hipotecària i d’Obstetrícia Social.

Tots els crítics la qualifi-

quen de “poderosa”.

L’última películ·la de

l’argentí Adolfo

Aristaráin arriba als

cinemes de València

després d’agradar al

públic del Festival de

Sant Sebastià. El direc-

tor d’ Un lugar en elmundo presenta ara

Martín (Hache). L’obra

aporta bona cosa d’au-

tobiografia: un director

de cinema argentí que

viu a Madrid torna al

seu país perquè el seu

fill ha patit un greu

accident relacionat amb

les drogues. La força de

les interpretacions i dels

diàlegs contribueix al

“poder” del film.

Escarba la teua agenda

i recomana’ns aquella

escapadeta, visita o

vetlada que et va eixir

tan bé de preu i que

cregues que els lectors

de NOU DISE no poden

perdre’s. Per anar fent

goleta, et recomanem

viatjar a l’Alguer, una

bella ciutat turística

banyada per la

Mediterrània i única

ciutat de l’illa de

Sardenya on es parla

un català arcaïc que

anomenen alguerés.

Imponents esglésies,

cases i bastions i torres

que circumden el centre

històric són testimoni

d’un passat català enca-

ra viu entre la població.

No deixes de visitar la

cova de Neptú. Durant

l’estiu i a la Pasqua

pots anar-hi i tornar-ne

per 30.000 pessetes.

Informa-te’n al

07-3979974329.

cinecine

Escapa’t

tamtamJa està bé d’embrutar les parets i els

panells amb anuncis de tota mena. Si

podeu embrutar un full de NOU

DISE i arribar a milers de persones,

deixeu-vos de grafits que resulten més

antics que la processó del Corpus.

Envia’ns els teus missatges i reclams,

gratis, a l’adreça mèdica habitual.

nCompartisc pis a l’avinguda de l’Antic

Regne de València. Enfront dels Cines

Martí. Assolellat, ampli, amb dos wc,

cuina, rentadora i televisor. Lloguer:

25.000 pessetes al mes. Pregunteu per

Nacho al 333 48 97 o al 384 18 28.

nBusque xics per a compartir pis.

Preferiblement estudiants Erasmus. El pis

té rentadora, gas ciutat, garatge. Es troba al

camí vell d’Alboraia. Lloguer de 15.000

pessetes al mes. Si us interessa podeu tele-

fonar al 227 07 09. Pregunteu per Estela.

nOferim una habitació a la zona de

Torrefiel. És una vivenda molt tranquil·la,

està moblada i té electrodomèstics de tota

mena. Telefoneu al 365 46 25.

nEs lloga un pis de tres habitacions al

carrer de Castañ Tobeñas, número 1, prop

de les línies que porten a les facultats. El

preu és de 50.000 pessetes. Si us interessa

telefoneu al 370 82 03 i pregunteu per

Carmen.

nEs lloga un pis de tres habitacions prou

cèntric. Costa 55.000 pessetes i està a l’avin-

guda de Peris i Valero, número 59.

Telefoneu a les vesprades al 333 78 16.

nEs lloga un pis a l’avinguda del

Cardenal Benlloch. Té tres habitacions. El

lloguer és de 48.000 pessetes. Preu on

s’inclou roba de llit, taula d’estudi i des-

peses d’escala. Telefoneu al 359 77 72 si

és això el que esteu buscant.

nOferisc habitació en règim de pensió al

carrer de Sant Vicent número 16. Costa

25.000 pessetes al mes i inclou allotjament i

neteja de la roba del llit. Telefoneu al 392 33

97 i pregunteu per Josefa. (Aquest pis està

dins del programa de convivència amb estu-

diants valencianoparlants).

nS’ofereix una habitació en règim de

pensió a estrangeres amb domini de l’an-

glés. El lloguer mensual és a con venir. La

vivenda es troba a l’avinguda del Sud, 7.

Telefoneu al 383 74 75. (El pis està dins

del programa de convivència amb estu-

diants valencianoparlants).

nS’ofereix una habitació en règim de

pensió al carrer Moro Zeït, número 2. El

preu és a convenir. Pregunteu per Amparo

al 391 18 01. (Aquest pis està dins del

programa de convivència amb estudiants

valencianoparlants).

nDone classes d’Alemany de tots elsnivells. Sóc nadiu, i us podeu passar per

l’avinguda del Port 148, porta 15 i parlar

amb Lola Martínez si hi esteu interessats.

nProfessora nadiva dóna classes d’An glés.

Cobra 800 pessetes a l’hora. Si us interessa

podeu telefonar al número 383 79 21.

nDone classes particulars de Física i de

Matemàtiques a universitaris. Telèfon:

351 78 98.

nDone classes d’Informàtica,

d’Ofimàtica i de Programació. Programes

a mesura. Configuracions de mòdem i

sobre xarxa Internet, entre altres. Des de

800 pessetes a l’hora. Oferisc un mètode

propi que he experimentat durant més de

cinc anys. Telefoneu al 909 01 59 11.

nLlicenciat en Empresarials, done clas-

ses de Comptabilitat de tot tipus. Des de

mil pessetes a l’hora i a domicili.

Garantisc l’aprovat. Telefoneu al 909 01

59 11.

nDone classes d’Anglés, de Francés, de

Llatí i de Grec parlat o escrit. Des de mil

pessetes a l’hora. Oferisc un mètode indi-

vidualitzat per aprendre en un mes. Tinc

experiència amb persones amb problemes.

Pregunteu per Susana al 929 02 06 29.

nVenc una caravana Lord Musterland

Siesta. Té sis places. Es troba en bon

estat, ja que durant tot l’any ha estat guar-

dada al garatge. El seu preu és de 800.000

pessetes. Si us interessa, truqueu al 964

67 13 36.

nEs passen treballs a l’ordinador amb

una perfecta presentació. Telefoneu al 138

79 16 i demaneu per Teresa.

nM’oferisc per a netejar pisos d’estu-

diants. Si us interessa telefoneu al número

365 46 25.

altres

vendes

classes

pisos

L’Aula Magma és un espai políticament incorrecte, que nodisposa d’autorització governativa. Aquesta nova secció deNOU DISE necessita de la teua colA laboració i enginy per acada una de les seues subseccions. Si ets un modern,envia’ns les teues propostes a E-mail: Premsa@uv.es. Si etsun romàntic, per correu al Gabinet de Premsa, C/ de l’AntigaSenda de Senent número 11, planta 4, València, 46023.

HORTOGRAF, A. (Del llat. i el gr.) m. i f. Intel·lectual que

inventa una gramàtica distinta per a la seua llengua cada

sis o set anys. Ara, que bufa ponent, pot tornar a admetre

els accents, però mai els apòstrofs i les geminades.

HASTRAL (Del llat. hastralis) m. Carta usada pels deixebles

dels hortògrafs per a intentar comprendre els seus escrits.

VELOCIRECTOR, A. (Zool.) m. i f. Professor universitari d’i-

dees paleontològiques i fossilitzades que demostra molta

pressa per arribar al cim del poder acadèmic.

NOU DISE (Period.) m. Criptograma jeroglífic esde vingut

capçalera periodística. La primera paraula vol dir no-vell

(encara que també és un número i un sinònim de nou, fruita

seca). La segona podria referir-se a algun mecanisme de

transmissió d’informació als estudiants o una idea semblant.

EDIFICI DEPART-MENTAL (Arquit.) m. Dependència intrín-

seca als campus universitaris destinada a atendre els des-

varis mentals d’estudiants i de professors.

CAMPUS (Llat. total) m. Bancal on se sembra la llavor de

la cultura i, després de cinc anys, esclaten les flors dels

tarongers (i de les carabasses, les sebes, les...).

BIBLIOTECA (Del llat. i del gr.) f. Lloc d’encontre de joves i

d’investigadors utilitzat per a lligar (intentar-ho, almenys),

fer la sesta i mastegar xiclet. Es caracteritza perquè les

parets estan adornades amb prestatgeries de llibres.

OBERTURA (Mús.) f. Peça instrumental executada als

paranimfs per a obrir la temporada. Pot incloure àries

desafinades i fuga de notes, o fugida molto vivace del

molt honorable director de la Filharmònica regional i d’al-

guns solistes me(ga)lòmans.

informació

9

La Universitat de València ha

posat en funcionament el Col·legi

Major Rector Peset, en l’antiga

casa senyorial dels Martínez

Vallejo (s. XVIII), situada a la

plaça del Forn de Sant Nicolau.

De cara al seu nou ús com a

residència universitària, el palau

ha estat rehabilitat i se li ha afe-

git un cos de nova edificació.

Amb aquesta ubicació, la

Universitat ha volgut contribuir

a la rehabilitació del centre histò-

ric de la ciutat. D’aquesta

manera, el Col·legi Major Rector

Peset combina els estils arqui-

tectònics de la casa senyorial

divuitesca i el racionalisme de

les línies més pures a través de

l’edifici original i l’adossat de la

nova construcció.

Durant els anys cinquanta,

l’antiga casa senyorial va servir

com a emplaçament per a l’an-

tiga Escola de Magisteri. Avui el

centre té una capacitat de 130

places per a estudiants, distribuïts

en habitacions dobles i indivi-

duals, i de 30 per a professors.

L’estada s’hi fa en règim de pen-

sió completa.

A més de les habitacions, el

col·legi disposa d’espais d’ús

comú, com ara la Sala d’Estar, la

Biblioteca-sala d’Ordinadors,

Cafeteria-menjador i sales de

vídeo. Un ampli Saló d’Actes i

un espai per a exposicions i poli-

valent –la Sala de la Muralla–

acolliran activitats innovadores.

Caja Madrid col·labora en la dota-

ció de la biblioteca del col·legi.

En la rehabilitació s’han recu-

perat els elements significatius

des del punt de vista patrimonial

i arquitectònic, com ara la

Muralla Islàmica (s. XI), la Torre

Miramar (s. XVIII), la volta amb

llanterna (s. XIX) que corona

l’escala principal i les cornises i

els ampits de la façana.

MARISOL HOYOS

Quedaven encara alguns dies

de vacances, però, curiosament,

una setmana abans de l’inici del

curs les aules i els corredors del

Campus dels Tarongers s’ompli-

ren amb més d’un miler d’estu-

diants. No semblaven perduts, ni

tampoc venien a matricular-se.

Tanmateix, una carpeta de color

taronja i la seua acreditació els

convidaven a assistir diàriament

al campus. Amb un aire de re -

trobada i de represa de la vida uni-

versitària, començava així la set-

mana de cursos, de tallers i d’ac-

tivitats culturals de La Nau dels

Estudiants. Una cita única després

de l’estiu, que reunia de nou un

fum d’universitaris en els matei-

xos espais, però amb un ambient

molt més relaxat i lluny encara

dels rutinaris llibres i apunts.

Durant cinc dies, s’han pogut

reprendre àmbits de formació i

aspectes socioculturals que són el

centre d’interés entre les associa-

cions universitàries

i els estudiants, i

que, sovint, no es

desenvolupen al

llarg del curs. Els

participants assis-

tiren a un total de

trenta seminaris,

estructurats en

quatre àmbits. Al

primer grup, ano-

menat EinesInformàtiques ,

acudiren molts

estudiants per a familitaritzar-se

amb el maneig d’alguns progra-

mes informàtics, o per aprendre a

navegar per les pàgines web.

Associacionisme, Participació iCultura van ser els eixos al vol-

tant dels quals giraren altres semi-

naris dedicats a temes tan diver-

sos com ara la comunicació en el

món de les persones dis -

capacitades, la Universitat i el seu

patrimoni, les cultures del rock, o

la planificació i gestió de projec-

tes i d’associacions juvenils. Cinc

altres cursos plantejaren els pro-

blemes del Medi Ambient des de

perspectives molt diverses i s’hi

acostaren mitjançant el dibuix

naturalista, la jardineria medi-

terrània, l’educació mediambien-

tal o les possibilitats del reciclatge.

Finalment, al Campusd’Ocupació, llicenciats i estudiants

afrontaren el problema actual de

l’atur i plantejaren altres formes

de treball possibles.

D’altra banda, el fet que l’as-

sistència als cursos atorgara dos

preuats crèdits de lliure opció, va

atraure especialment l’atenció dels

creditomaníacs, que acudiren

desesperadament a La Nau per tal

d’alleugerir en una setmana el pes

del curs vinent.

Les vesprades les

aules es convertiren

en cuines temporals

i s’ompliren d’espè-

cies, de vins o d’es-

pinacs. Al pati sona-

ren les castanyoles i

les notes d’algunes

danses tradicionals, i

molts aprengueren a

comunicar-se per sig-

nes. Eren els tallers

de La Nau que apor-

taren als estudiants

un component més vivencial i

pràctic: Cuina medieval; Fanzines;Fer paper reciclat artesà; Consumecològic; Llengua de signes; Accióteatral; Creació de pàgines web;

Com es parla en públic; etc.

Poc abans dels tallers, els alta-

veus de l’Aulari Sud anunciaven

l’inici de les taules redones i con-

ferències. El primer dia, Francisco

Morales, vicerector d’Estudis de

la UVEG, Manuel Quixal, vice-

rector d’Estudiants de la Universitat

Jaume I, i Pedro Coca, secretari de

la Confederació Empresarial Va -

len ciana, oferiren el seu punt de

vista sobre el paper que jugarà la

universitat en la societat del segle

XXI. Diego López Garrido i

Antoni Vercher plantejaren en la

següent taula la legislació mediam-

biental i les possibles accions que

la universitat hauria de desenvo-

lupar per a contribuir a la lluita con-

tra l’agressió al medi. Altres dues

conferències tingueren la partici-

pació de Javier Echevarría i de

Jorge Riechmann, que acostaren

els estudiants al concepte de

Telèpolis i als problemes del tre-

ball en un món limitat, respectiva-

ment. Finalment, el divendres, els

debats de La Nau es tancaren amb

una taula redona que va estar dedi-

cada al Mercat de la comunicació:joves productes, nous públics.

Les dates en les quals se

celebrà la setmana de La Nau

permeteren als estudiants gaudir

paral·lelament d’altres ofertes

més lúdiques. Concerts i actua-

cions teatrals inundaren el

Claustre de la Universitat de

València al carrer de la Nau. Tres

dies de festa i de bon ambient

acolliren les actuacions dels grups

Sedaví Big Band, Tres fan Ball,

Quimera Teatre i Oniria Teatre.

La pluja i el mal temps no impe-

diren als estudiants acostar-s’hi

per a sentir les notes del nou disc

de la Sedaví Big Band, amb rit-

mes llatins, participar en una

vetlada d’improvisació i d’humor

anomenada Nit Des clowntrolada,

gaudir d’una representació de tea-

tre corporal, o aprendre a ballar

diversos estils musicals, la nit de

la cloenda.

Al llarg del mes d’agost i fins

als últims dies abans del comença-

ment de La Nau, molts estudiants

feren cua a les portes del CADE

per a poder matricular-se i parti-

cipar en els diversos cursos i

tallers. De fet, alguns es queixa-

ren de les dificultats per a poder

matricular-s’hi, ja que les places

s’esgotaren ràpidament i les llis-

tes d’espera aparegueren imme-

diatament.

La setmana d’activitats ha

estat organitzada pel Vice rectorat

d’Estudiants, mitjançant el ser-

vei CADE (Centre

d’Assessorament i de Dina -

mització dels Estudiants), amb la

finalitat de crear un nou espai de

formació i de debat que amb la

seua consolidació esdevinga un

punt de trobada dels universita-

ris abans de començar el curs. En

coherència amb això, els desti-

nataris de La Nau dels Estudiants

no només són els universitaris de

qualsevol de les universitats del

País Valencià, sinó també els

estudiants pre universitaris que

hagen superat les proves d’accés

a la universitat, com també

aquells que hagen acabat els seus

estudis recentment.

El rector Peset ja téColA legi Major

La Nau dels Estudiants reuneix més d’un milerd’alumnes que es preparen per a l’inici del curs

El grup Oniria Teatre, la nit de la cloenda al Claustre del carrer de la Nau.

Interior del nou ColA legi Major de la Universitat.

Echevarría,Vercher i

LópezGarrido

participarenen les taules

redones

Engegar la màquina

cites

10

ConferènciesCicle de conferències sobre ‘L’ofici d’escriure’, dins dels Premis Ciutat d’Alzira

Divendres, 3 d’octubre, a les 18

hores, conferència a càrrec d’Isabel-

Clara Simó. Hi parlarà sobre

Tècniques literàries de la narrativa.

Dissabte, 4 d’octubre, de 9:30 a

13:30 hores, sessió teòrico-pràctica

a càrrec de Daniel Cassany sota el

títol La cultura de l’escriptura. I ales 17 hores, La passió d’escriure iel vici de compartir-la. Conferència

a càrrec de Mercè Company.

Dimarts, 7 d’octubre, a les 18

hores. Conferència a càrrec de

Josep Lacreu sobre Les novestendències de la lexicografia.

Dimecres, 8 d’octubre. Dia

d’Ausiàs March. Presentació del

llibre El poeta i el seu temps. A les

23 hores, Raimon oferirà un concert

al Gran Teatre d’Alzira.

Totes les conferències se celebraran

a la Casa de la Cultura.

JornadesII Jornades Internacionalsde Rusísticaa la Comunitat Valenciana

Dijous, 2 d’octubre, a les 10 hores,

obertura de les Jornades a la

Facultat de Filologia. Durant tres

dies hi haurà ponències i

conferències.

El dilluns, dia 6, hi tindran lloc dos

interessants conferències: A les 13

hores, al Saló d’Actes, el doctor

Vsévolod Bagnó parlarà sobre Rúsiai Espanya, frontera comuna.

En el mateix lloc, a les 15 hores,

l’acadèmic Yuri Karaúlov

pronunciarà una altra conferència

sobre El llenguatge de Dostoievski.

ConcertsConcert d’oberturadel curs de l’Orfeó i del’Orquestra Filharmònicaal Palau de la Música

Data: 16 d’octubre del 1997.

Lloc: Sala A del Palau de la Música.

Hora: 20:15 hores.

Programa: Primera part a càrrec de

l’Orfeó Universitari. En la segona,

l’Orquestra Filharmònica de la

Universitat de València interpretarà

obres de Bizet, de Granados, de

Cervera Lloret i de Falla.

PremisIV Premi Francesc Ferrer Pastor sobre Realitat Sociolingüística Valenciana

Objecte: Assaig o treball

d’investigació sobre la llengua, la

cultura i la societat dels valencians.

Termini de presentació: 30

d’octubre del 1997.

Extensió: No superior a 200 folis

A-4, a doble espai.

Dotació: 350.000 pessetes i edició

de l’obra en la col·lecció de

Comercial Denes Francesc Ferrer

Pastor.

Narrativa Eròtica de la Vall d’Albaida

Objecte: Obres de tema eròtic, ori-

ginals i inèdites de qualsevol gène-

re: novel·la, biografia, narracions.

Termini de presentació: 17

d’octubre del 1997.

Extensió: Una extensió mínima de

50 fulls A-4, a doble espai, mecano-

grafiats per una sola cara.

Dotació: 500.000 pessetes, que

s’entendran com a pagament dels

drets d’autor dels primers 2.500

exemplars venuts. De la resta,

l’autor percebrà un 10%.

Més informació: Mancomunitat de

Municipis de la Vall d’Albaida.

Telèfon: 291 15 32.

Segon Concurs de Poesia Jove de l’Ajuntament d’Alzira

Objecte: Poemes sobre temàtica

lliure de joves menors de 26 anys.

En valencià i en castellà.

Termini de presentació: 31

d’octubre del 1997.

Extensió: No serà inferior a 60

versos ni superior a 100. En un o

diversos poemes. Presentats a doble

espai, mecanografiats per una cara.

Dotació: Dos premis de 50.000

pessetes. El premi englobarà el

pagament dels drets d’autor dels

250 exemplars que editarà

l’ajuntament.

Més informació: Centre

d’Informació Juvenil d’Alzira.

Telèfon: 241 74 07.

Premi Eduardo Nicol d’Assaig o Tesi de Filosofia

Objecte: Treballs d’investigació de

l’obra del filòsof Eduardo Nicol,

tant presentats des de Mèxic com

des d’altres països de parla hispana.

Termini de presentació: 31

d’octubre del 1997.

Extensió: No serà inferior a 30

fulls A-4.

Dotació: 3.500 dòlars dels EUA. El

segon i tercer treballs premiats

també seran publicats.

Més informació: Universidad

Nacional Autónoma de México.

Telèfon: 622 18 16. E-mail:

coordfil@servidor.unam.mx.

EsportsAtletisme, musculació, bàsquet, voleibol, tennis, escacs, esports adaptats, balls de saló...

Inscripcions: Al Servei d’Educació

Física i d’Esports de la Universitat

de València.

Lloc: Carrer de Menéndez y Pelayo,

número 19.

Dirigits a: Estudiants, PAS i PDI.

Telèfon: 398 32 36.

agendacultural

Botànica criptogàmica

Experts internacionals en

Botànica han qualificat Espanya

com un dels països més desta-

cats en aquest camp, segons ha

declarat la doctora Eva Barreno,

professora del Departament de

Biologia Vegetal de la Uni -

versitat de València, amb motiu

de les Jornades de Botànica

Cripto gàmica celebrades recent -

ment en aquesta ciutat.

Al congrés de criptogàmia

(algues, fongs, líquens, briòfits

i falgueres) van assistir destacats

experts d’aquest camp, com ara

la doctora Lynn Margulis

(Universitat de Massachussets),

pionera en les teories de la sim-

biosi per a explicar l’origen dels

organismes complexos i impul-

sora de la Teoria Gaia sobre el

funcionament global de la bios-

fera.

Margulis va remarcar la neces-

sitat de potenciar els congressos

sobre criptogàmia, ja que ofe-

reixen la possibilitat de posar en

contacte, des d’un punt de vista

global, investigadors que proce-

deixen d’especialitats diferents,

com ara dels fongs, dels líquens,

de les algues, etc. “L’es -

pecialització està conduint cap a

coneixements profunds sobre

temes concrets, però s’està per-

dent les idees globals, en aquest

cas de la Botànica i de

l’Ecologia”, va apuntar Eva

Barreno.

El doctor Pier L. Nimis (Uni -

versitat de Trieste) va explicar

els seus estudis sobre la relació

entre els nivells de contamina-

ció atmosfèrica amb el càncer de

pulmó, amb l’ús de líquens.

El congrés també ha oferit la

possibilitat de presentar un com-

plet llibre de Botànica, editat per

McGraw-Hill, en el qual han

col·laborat professors de la

Universitat de València i que serà

llibre de text a Itàlia i a Portugal.

Participants en el congrés de Botànica Criptogàmica celebrat a València.

R. F. CID

informació

11

“Silenciar o canviar els orí-

gens del valencià, intentant

trencar els vincles filològics i

culturals comuns amb la resta

de territoris que parlen català,

és un fet greu, que va més enllà

de qualsevol consideració d’o-

portunitat política i constitueix

una intromissió administrativa

en l’àmbit del coneixement que

afecta la llibertat de càtedra”.

Amb aquestes paraules, la

Junta de Govern ha eixit al pas

d’algunes modificacions en els

llibres de text per a l’ensenya-

ment secundari impulsades des

de la Conselleria d’Educació.

També ha lamentat l’intent

d’excloure els termes País

Valencià i Regne de València

del llenguatge políticament

correcte. “Per als universitaris,

i en general per als docents,

País Valencià i Regne de

València representen formes

molt vàlides per a referir-se al

territori i a èpoques determi-

nades de la nostra història”, ha

assenyalat la Junta en el comu-

nicat que ha aprovat.

Finalment, s’assenyala en

l’escrit aprovat, “el clima d’en-

frontament del i en valencià

repercuteix negativament en el

procés de recuperació de la

nostra llengua”.

Llibertat de càtedra davantoportunisme polític

La campanyaTria’m, també

per a professorszats. La segona fase es dirigeix al

professorat, i es posarà en marxa

a finals d’octubre. Entre la infor-

mació que es farà arribar als pro-

fessors destaquen els reculls de

neologismes i de bibliografia per

àrees de coneixement. Es tracta

de mostrar als professors que el

valencià és una llengua preparada

tècnicament per a la docència.

Medalla aFrancescBurguera

La Universitat ha decidit con-

cedir la seua medalla a Francesc

de Paula Burguera pels seus

“mèrits com a escriptor i com a

periodista compromés amb el nos-

tre país”. Aquest reconeixement

és una iniciativa de l’Institut Inter -

universitari de Filologia Va -

lenciana, que va proposar aquest

guardó en juny.

D’acord amb la proposta,

Francesc de Paula Burguera ha

dut a terme “una intensa activitat

periodística, sobretot en Levante,

Madrid, Noticias al Día, Saó, El

País, Avui i Las Provincias, entre

altres mitjans de comunicació”.

El document afegeix: “Els seus

escrits han estat sempre una

referència in excusable en la

defensa de les llibertats democrà-

tiques i dels drets i els signes d’i-

dentitat dels valencians, en parti-

cular els culturals i lingüístics”.

Els darrers cursos les universi-

tats valencianes han experimen-

tat un augment de la demanda de

docència en valencià. A la

Universitat de València s’ha pas-

sat del 18,17% del curs 1995-96

al 32,82% del curs passat. Des del

curs 1990-91, quasi se n’ha tri-

plicat la demanda. D’altra banda,

aquesta demanda està encara lluny

de ser coberta, i aquesta mancança

fa necessària –a més de les mesu-

res administratives que cada uni-

versitat està prenent internament–

una actuació específica de suport

als docents que fan classe en

valencià i d’animació als qui

encara no ho fan i estarien en con-

dicions de fer-ho.

Per això, les universitats valen-

cianes han posat en marxa una

nova campanya conjunta d’ex-

tensió de la docència en valencià

i de promoció dels serveis lin-

güístics, que enguany s’adreça tant

als estudiants com als professors.

Amb ella es pretén estimular el

floriment de la demanda latent de

docència en valencià en el procés

de matriculació, donar a conéixer

l’existència física dels serveis lin-

güístics i difondre els serveis que

presten, promoure la seguretat en

la llengua com a vehicle vàlid per

a tota mena de comunicació, aug-

mentar-ne el prestigi i incremen-

tar la lleialtat lingüística.

La primera fase de la campanya,

adreçada als estudiants, els ofe-

reix una in formació individualit-

zada sobre els seus drets lingüís-

tics, els recursos formatius que la

Universitat posa al seu abast per

a millorar el nivell de valencià i

reculls terminològics especialit-

12

La colu

mna

E l 1999 la Universitatde València complirà500 anys d’història.

La preparació de l’aniversari hacomençat ja, i tot un fum d’acti-vitats en prometen una de bengrossa. Ara bé, què passarà sialeshores ja heu acabat els estu-dis? Com coneixereu o partici-pareu en allò que s’hi courà?

Observeu la foto d’aquesta

pàgina. Fixeu-vos en els perso-

natges que hi posen. Potser els

coneixeu, però de segur que no

compreneu el perquè d’aquesta

curiosa i inusual composició

ubicada en l’històric Claustre de

la Universitat de València.

D’esquerra a dreta tenim Rafael

Ferrando, president de la CEV,

el futbolista Fernando Gómez,

la pintora Carme Calvo, el nota-

ri Carlos Pascual, i l’actriu Ro-

sanna Pastor.

Doncs així, tan estirats com

semblen, tenen ben clar per què

estan en la foto. Uns com a

amics i altres com a antics

alumnes, però el cas és que tots

cinc han volgut prendre part

d’Amics i Antics Alumnes.

El projecte té l’objectiu ge-

neral de “fomentar i, si s’escau,

d’organitzar actes commemora-

tius del Vé Centenari de la Uni-

versitat de València”, afirma el

gerent de la Fundació General

de la Universitat, Alejandro

Mañes. La idea, però, ha nascut

per tal de “respondre a una de-

manda ja existent, tot utilitzant

aquest organisme com a vincle

d’unió”.

Crida l’atenció la fórmula

d’amics i d’antics alumnes,

però ja hi ha altres universitats

—la Pompeu Fabra n’és un

exemple— que han obert les

portes als amics. “Volem donar

l’oportunitat de formar-ne part a

tots aquells que tenen una sensi-

bilitat especial per la Universi-

tat”, explicava Mañes.

Aquest és el cas de la pinto-

ra Carme Calvo i de l’actriu Ro-

sanna Pastor. Totes dues han es-

tudiat fora de la Universitat de

València —Belles Arts i Art

Dramàtic, respectivament—,

però han mantingut un contacte

amb l’ens que, diguem-ne, els

dóna el dret d’apuntar-s’hi les

primeres. “Som amigues de la

Universitat des de fa molts

anys”, presumia Carme Calvo.

Per a Rosanna Pastor, fer-se’n

amiga oficial és, a més d’una

cosa natural, quasi un deure, ja

que “la societat ha de saber el

que ací es fa i inte-

grar-s’hi d’una

manera o d’altra.

De fet, jo estic or-

gullosa de poder

recolzar-la”.

El mateix dia

de la foto, el vice-

rector de Cultura,

Antoni Tordera, va

presentar l’organisme com un

nou “canal de comunicació amb

el món extra universitari, del

qual tots, tard o prompte, for-

marem part”.

Els membres rebran en pocs

dies informació sobre les nove-

tats editorials del Servei de Pu-

blicacions de la Universitat; so-

bre els cursos, màsters i semina-

ris de l’ADEIT; i, també, el

NOU DISE i la revista de difu-

sió de la investigació Mètode. Amés a més, podran gaudir de

serveis com ara l’ús de les ins-

tal·lacions i del Pavelló Poli -

esportiu amb un descompte.

Però, sobretot, coneixeran ca-

dascuna de les activitats pre -

vistes en el programa Cinc Se-

gles, les d’altres patronats de la

Fundació General de la Univer-

sitat i altres iniciatives artístico-

culturals que s’hi organitzen.

A aquesta oferta s’afegiran,

segons fonts del

Patronat Cinc Se-

gles, altres pro-

postes de col·labo-

ració i de comuni-

cació segons el

perfil dels mem-

bres. En aquest

sentit, l’objectiu és

que s’hi integre la

pluralitat social que s’interessa

per l’àmbit universitari.

Així, hi trobem un amic que

encara és alumne, Fernando

Gómez, futbolista del València.

L’excapità de l’equip —i això

va per als curiosos-aficionats—

estudia Econòmiques a la Uni-

versitat de València, però pensa

que mai no és prompte per a re-

colzar la Universitat.

Del món empresarial valen-

cià, el president de la CEV, Ra-

fael Fer rando, és un bon repre-

sentant. “Vaig estudiar un curs a

la Universitat de València i em

sent també ex alumne a més d’a-

mic”. Segons ell, s’ha unit al

projecte perquè “de la universi-

tat eixiran els futurs professio-

nals i, per tant, recolzar-la és fo-

namental per tal de recolzar el

futur”.

També expressava molt bo-

na predisposició el notari Carlos

Pascual, exalumne de Dret, qui,

tot llançat, feia un pronòstic:

“Ara el problema principal és la

massificació i el finançament,

però amb tot i això la Universi-

tat continuarà evolucionant”.

Tam bé va destacar “l’esforç

d’acostament a la societat que

ha fet la Universitat de Valèn-

cia, a pesar que les relacions no

són fàcils. Els que pretenen la

submissió en aquesta relació no

ho acon seguiran”.

En poc més de quinze dies

unes vuitanta persones de les

professions més diverses s’han

pujat al carro d’Amics. Per a

funcionar, el projecte té un pres -

supost bàsic de 30 milions de

pessetes per als pròxims dos

anys, mentre que l’aportació dels

membres, 6.000 pessetes anuals,

es destinarà a la restauració del

patrimoni històric de la Univer-

sitat de València.

Ací uns amics

contraportada

D’esquerra a dreta, Rafael Ferrando, Fernando Gómez, Carme Calvo, Carlos Pascual i Rosanna Pastor.

Amics iAntics

Alumnesde la

Universitatsón ja mésde vuitanta

persones

El Patronat Cinc Segles estrena Amics i Antics Alumnes per tald’enfortir els vincles de la Universitat amb la societat

D’ací a poc temps, la

universitat serà governada

pels polítics i els seus

cavalls lleparan, autistes,

les columnes clivellades

dels claustres. Aquests

cavalls miraran amb ten-

dresa els visitants i esva-

lotaran els pèls de la cri-

nera per a dir que ells no

tenen res a veure amb

aquesta barrabassada, que

ells també pateixen els

personatges obscens que

castiguen les seues coste-

lles: com vosté, vosté i

aquell altre, diran en un

últim gest que mourà l’in-

terlocutor a mostrar-los la

seua pietat i la més sen-

tida commiseració.

L’autonomia univer-

sitària és un joguet trencat

en les mans d’un govern

adolescent que juga amb

el temps i amb la història

com si el temps i la histò-

ria foren un cavallet de

cartó fabricat en CD Rom.

Els arguments que apun-

talen les decisions d’aquell

govern, en les seues ves-

sants estatal i auto nòmica,

hi arriben en un format

ideològic heretat del pas-

sat més fosc en lloc d’o-

ferir-nos l’embolcall

màgic que ens ajude a

inventar un temps més

d’acord amb la tecnologia

punta de la in dependència

cultural i la sobirania que

les universitats han de

gaudir per a superar les

seues dificultats i establir-

ne, així, els programes

d’actuació que faran pos-

sible aquella superació.

Per això, els polítics del

govern popular s’han ser-

vit dels cavalls i han anat

segant l’herba de l’auto-

nomia universitària fins a

deixar-la més esclarissada

que el cap d’Iván de la

Peña. Ara diuen que fins

i tot el Consell

d’Universitats és com una

ombra que espera la seua

lapidació en les mans

juganeres d’aquell govern.

A mi ja no em sorprén res:

només, una miqueta, allò

dels cavalls llepant làn-

guidament i amb tendresa

les columnes del claustre.

Només això.

ALFONS CERVERA

Cavalls

LARA MAGRANER