Localitzaci: Amrica s un continent que va de pol nord a pol sud. Al nord, limita amb lOce Glacial rtic; al sud, amb lOce Glacial Antrtic; a lest, amb lAtlntic; i a loest, amb el Pacfic.

Relleu:Amrica est composta, bsicament, per una srie de serralades a la costa occidental a les zones de xocs i enfonsaments de plaques tectniques. A l'Amrica del Nord destaquen, del costat occidental, les Muntanyes Rocalloses, la Serra de Baixa Califrnia i la Serra de Nevada. Del costat oriental, destaquen nicament els Monts Apalatxes. Al centre d'Amrica del Nord es troben les planes ms grans del continent, on hi ha la zona del Planell Mexic. A l'Amrica Central es troba noms una cadena muntanyosa anomenada Serralada Centroamericana, la qual travessa tots els pasos d'aquesta zona del continent. Malgrat aix, cal dir que rep un nom diferent a cada pas. Si parlem dels accidents geogrfics de les Antilles, ens trobem amb que el relleu s un arc combinat amb valls, muntanyes, planes i altiplans que fan daquest paisatge un gran punt datenci turstic. A les illes ms grans podem trobar elevacions del terreny, com la Sierra Maestra, a Cuba. Tamb hi ha massissos, com els de Selle i Hotter, a l'illa de L'Espanyola. La resta de les illes daquest arxiplag sn puntes de muntanya que sobresurten del mar. A l'Amrica del Sud destaquen els Andes, on es troben els cims ms importants del continent. Els Andes s la serralada emergida ms llarga del mn i s una de les principals fonts econmiques dels pasos on es troba. Tamb podem trobar planes, com la de lOrinoco, de l'Amazones, etc. A la costa de l'Atlntic es troba tamb la Meseta Brasilera. A la Serralada dels Andes s on hi trobem lAconcagua que, amb 6.959 metres d'altitud, s el cim ms alt de tota Amrica.

Recursos Naturals:Soja, blat de moro, fibra de cot, tomquets, pomes, taronges, maquinria, productes marins, productes qumics, nquel, coure, paper, carns i fusta, carb, gas natural, ferro, or, petroli, plata, plat, urani, ramaderia (bobina i porcina), canya de sucre, blat, cot, caf, plata, recursos pesquers, oli de palma, tequila, banana, plom, sal, ciment i cervesa.

Menjars Americans:Els aliments ms tpics sn la patata, el tomquet, el blat de moro i el cacau. A lAmrica del Sud, els productes i menjars que predominen sn dinfluncia espanyola i portuguesa. Un menjar tpic que es consumeix a la zona de lAmrica Llatina s la Marraqueta una mena de pa batut. s propi daquesta zona, i est elaborat amb farina blanca de blat, aigua, llevat i sal, necessita ms temps de fermentaci que els altres pans i no cont greixos. Lorigen daquest menjar encara no s gaire clar, per hi ha varies hiptesis amb teories diferents. Una de les hiptesis freqents, va ser una duna historiadora, que deia que aquest pa havia estat portat per un grec que havia vingut a La Paz per a crear la seva prpia botiga, iniciant aix un petit negoci on es dedicava a fer aquests pans.

Una altra hiptesi comuna s que, desprs de la Guerra del Pacfic, mentre els xilens van ocupar la ciutat peruana de Tacna, els peruans feien el pa tal i com els hi demanaven els de Xile, amb la farina que els hi donaven i amb ms quantitat daigua, cosa que feia que la massa augments la seva mida i queds ms cruixent (ja que aquesta s una caracterstica de la Marraqueta).

Cultura: MAIES, INQUES I ASTEQUESMAIES. La civilitzaci Maia ocupava tot el sud de la Pennsula del Yucatn, en els segles V i XV. Eren agricultors que vivien i s'organitzaven en ciutats Estat independents; tenien un sistema d'escriptura jeroglfica i uns coneixements matemtics i astronomia.Tamb van construir unes pirmides, temples i palaus per els qui manaven.Desprs d'arribar-hi els espanyols la civilitzaci maia havia desaparegut per causes desconegudes.

INQUES. La civilitzaci inca es va desenvolupar a l'Amrica del Sud, situats a la serralada dels Andes; en el any 1100 van ser conquerits. Els inques van crear un imperi amb el centre a Cusco; la seca civilitzaci va arribar els 12 milions d'habitants. Eren agricultors, i van crear un sistema de terrasses per conrear las vessants. ASTEQUES. Els asteques van dominar la frtil vall de Mxic en el any 1519, que va ser la data d'arribada dels espanyols. En un poble molt guerrer hi van conquerir un gran imperi, amb la ciutat de Tenochtitlan, que s'estenia pel centre i el sud de Mxic. L'agricultura i el comer eren les seves activitats econmiques principals. Tamb van desenvolupar la civilitzaci urbana, amb ciutats importants.

Esports:FUTBOL. El futbol s lesport ms popular en bastants pasos dAmrica. Brasil, Uruguai i Argentina han aconseguit ser campions del mn varies vegades. Les federacions no depenen noms duna confederaci sin que, a Amrica hi ha dos confederacions: Conmebol que sencarrega dorganitzar les federacions del Sud dAmrica i la Concacaf, s lencarregada dorganitzar les federacions del nord, el centre i el Carib. Els campionats ms importants sn la Copa Amrica i la Copa dor, que aquestes corresponen a la Conmebol i la Concacaf respectivament. A nivell de clubs, els tornejos ms importants sn la Copa Libertadores d'Amrica i la Copa Sud-Americana (que ambdues depenen de la Conmebol) i la Concacaf League Campions (que depn de la Concacaf).FUTBOL AMERIC. El futbol americ tamb s un esport dequip. Va nixer fa ms de 100 anys als Estats Units d'Amrica com una evoluci del rugbi angls. s un dels esports de contacte ms competitius dEstats Units, tot i que es practica actualment en ms de 60 pasos. Aquest esport requereix una gran disciplina , entrenament fsic i preparaci mental. La major lliga competitiva i popular d'aquest esport es dna a la National Football League (NFL), la lliga de futbol americ professional dels Estats Units.

Turisme:ILLA DE PASQUA. s una illa situada a lOce Pacfic sud i que pertany al pas de Xile. Disposa duna superfcie de 163 km aproximadament, que cont 5035 habitants ms o menys, segons unes dades recollides lany 2011. Aquests habitants es concentren TOTS a Hanga Roa, capital i nica poblaci en tota la illa. All es parlen 2 idiomes: lespanyol i el rapanui (idioma propi de la zona de la polinsia). Aquesta illa t un gran atractiu turstic grcies als monuments de pedra dels quals disposa. Aquestes esttues sanomenen Moais, i nhi ha ms de 900. Aquestes figures eren tallades amb pedres de basalt a la pedrera del volc Rano Raraku. Quan estaven fetes a punt es transportaven verticalment fent servir cordes i fustes a mode de rodetes fins a l'ahu, altrament dit altar, que li pertanyia. Un cop all se'ls hi donava "vida" i poder amb la collocaci dels ulls de corall. BANFF NATIONAL PARK. Les glaceres de les Muntanyes Rocalloses Canadenques desguassen amb el seu particular color grcies a l'erosi dels sls rocosos, per acabar alimentant rius, rierols i llacs d'aigua turquesa. El Parc Nacional Banff s el parc natural ms vell de Canad. Engloba una enorme zona protegida on s'encadenen llacs com el Louise, el Llac Peyto, el Moraine, o el Bow. Tots aquests, sn miralls d'aigua turquesa impressionants grcies a la seva coloraci. Un paisatge de muntanya i boscos acaben per formar un dels paisatges de muntanya ms bonics de tot mn.

Sectors Econmics:Un pas que t exemples dels tres grans sectors (primari, secundari i terciari) sn els Estats Units. Els EEUU tenen molts recursos naturals, ja que sn un pas bastant extens. Sn lders en la producci agrcola, concentrada principalment als estats del sud (Califrnia, Texas i Florida), i sn els productors principals de blat de moro, soja i blat. Tamb disposen duna indstria molt variada, per la majoria est orientada a l'alta tecnologia. Les indstries principals sn la de l'autombil, la dels avions, i l'electrnica, (majoritriament dedicada a l'rea dels ordinadors). Els treballs que requereixen m d'obra s'han redut notablement (al voltant del 10%), ja que moltes companyies nacionals s'aprofiten de la m d'obra barata dels pasos asitics, per motius ms que lgics (estalviar el ms possible). El sector terciari dels Estats Units es veu reflectit, sobretot, en el que s el comer. Estats Units promou el comer lliure entre els pasos del mn. La seva principal aliana comercial est amb el Canad i Mxic, ja que el 20% del comer es realitza amb el Canad i 12% amb Mxic. Pel que fa als pasos de lAmrica del Sud, tamb nhi ha que tamb disposen dels tres sectors. Un daquests pasos s Brasil. Aquest territori est dividit en dues rees agrcoles. La primera, que abasta ms de la meitat del pas i est localitzada al sud, t un clima semi-temperat amb precipitacions regulars, disposa de millors terres, de tecnologia avanada i duna infraestructura adequada. Aquesta regi s la que produeix la major part dels guanys brasilers i de les exportacions agrcoles. L'altra rea, localitzada al nord-est de la regi (que s afectada sovint per sequeres) no rep precipitacions regulars, i no ha desenvolupat una infraestructura adequada. En aquesta regi es produeix el cacau, i les fruites tropicals. L'agricultura brasilera s variada, i el pas s auto-suficient en la producci d'aliments. Brasil s un dels productors principals de la canya de sucre i del caf, i un gran exportador de cacau, soja, carn, sucre, taronja, tabac i fruites tropicals. Si parlem del sector secundari, Brasil t un dels sectors industrials ms avanats de tota Llatinoamrica. Aquest sector representa un ter del PIB de Brasil, i comprn la indstria de lautombil, de l'acer, de la petroqumica, de la informtica i de laviaci. En quant al sector terciari, l'economia del Brasil, s molt superior a cap altra economia sud-americana, i est experimentant una expansi important en els mercats mundials.

Festes i tradicions:DIA DACCI DE GRCIES. El Thanksgiving day s la festa ms popular a lAmrica del Nord. Als EEUU es celebra el quart dijous de novembre i al Canad es celebra el segon dilluns doctubre. En aquesta festa, el que es vol celebrar es donar les grcies a Du per la collita daquell any. Aquesta tradici s un tipus dhomenatge a la supervivncia dels colonitzadors, i tot el suport que van rebre per part dels amerindis que hi havia a Amrica en aquell moment. Normalment, el dia dacci de grcies se celebra un sopar familiar, on s tradicional el pasts de carbassa que hi ha de postres. CARNESTOLTES BRASILER. El Carnestoltes del Brasil s una celebraci anual que t lloc quaranta dies els abans de Pasqua, marcant el comenament de la quaresma, amb data no definida (entre febrer i mar segons l'any). Les celebracions de carnestoltes van ser portades a Brasil per navegants espanyols i portuguesos, on es van barrejar amb la cultura afro-brasilera, i s'associen amb desfilades amb carrosses, disfresses i balls populars. Les celebracions principals es duen a terme a Rio de Janeiro, Salvador de Baha, Recife / Olinda i So Paulo, on les escoles de samba i les bandes ocupen barris sencers.