1

En aquest nou número de La Plega de l’Arxiu hi podreu notar algun canvi. I és que hem decidit incloure les imatges de les portades dels llibres que us recomanem, per fer més gràfica la referència bibliogràfica, i a la vegada fer més atractiu el butlletí. Recordeu que a tot el material que anomenem a La Plega hi teniu accés, i que el podeu demanar lliurement. Notícies Els documents fundacionals en línia! Des de fa ben poc, ja podeu gaudir a l’apartat d’història de la pàgina web institucional, dels documents fundacionals de l’Escola Pia. Es troben disponibles en diversos idiomes. Hi podeu accedir lliurement, des d’aquesta adreça: http://epc.escolapia.cat/Internet/CAT/Historia/dfpresentacio.htm. ANC @ULA Fa unes setmanes, es va presentar a l’Arxiu Nacional de Catalunya el servei ANC@ula, un servei creat per la unitat del Servei Didàctic de l’arxiu, que pretén potenciar els fons que custodien, com a font per a l’estudi i la recerca i, en definitiva, apropar l’alumnat a les fonts documentals i al coneixement de la història, però amb l’ANC@ula es posa més a prop dels alumnes, gràcies a una nova plataforma accessible des d’Internet. Una gran eina documental per treballs de recerca! Accediu-hi des de: http://cultura.gencat.net/anc/Sdanc/. Caminada per la Pau. Granollers 2008 Enguany, en motiu de sant Josep de Calassanç, s’ha tornat a celebrar la caminada per la Pau. Aquest cop l’escenari ha estat els carrers de Granollers, per on els grups de 4t d’ESO de tots els centres d’Escola Pia catalana han realitzat les proves i itineraris muntats per l’equip de Pastoral. Ingrés Fons P. Bayó Recentment, va entrar el fons personal de Jaume Bayó (a.c.s.). Tota la documentació i llibres que han semblat oportú, ingressen al nostre APEPC. La documentació ocupa uns 2 metres lineals, a més dels llibres. El material es troba disponible al nostre arxiu. Visita de l’Assistent Jaume Pellicer A finals de setembre, vam rebre la visita de l’assistent general Jaume Pellicer i l’informàtic Ricardo Cerveron, per parlar d’un possible projecte de Catàleg del patrimoni bibliogràfic comú de l’Escola Pia. L’APEPC tenia preparada una proposta, que ha presentat. S’han donat opinions de camins a seguir, i des de Roma continuaran els passos.

LA PLEGA DE L’ARXIU

Butlletí de l’APEPC Barcelona, desembre 08, número 15

Presentació

2

Miquel Gavín Del P. Lluís Marañón vam rebre un paquet amb documentació referent al P. Miquel Gavín i Barceló, que guardava una senyora a la casa on havia viscut el P. Gavín. Hi ha documentació personal, cartes, homilies, fotografies, retalls de premsa. S’escriu ... (en publicacions no escolàpies) Per consultar qualsevol d’aquests documents, podeu fer-nos arribar qualsevol petició a través del nostre correu: arxiu.provincial@escolapia.cat, o bé al telèfon 93.441.00.04.

Pedagogia, política i transformació social (1900-1917). L’educació en el context de la Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, 2008. Inclou l’apartat: Tarròs, Ramon; Florensa, Joan. Església, cultura i educació. Pàgs. 144-168.

Ferrer i Gironès, Francesc. Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Barcelona: Edicions 62, 2000. 394 pàgs.

Albertí i Oriol, Jordi. El silenci de les campanes. De l’anticlericalisme del segle XIX a la persecució religiosa durant la guerra civil a Catalunya. Barcelona: Proa, 2007.

Triadú, Joan. La ciutat dels llibres. Barcelona: Proa, 1999. 310 pàgs.

3

Entrades Per consultar qualsevol d’aquests documents, podeu fer-nos arribar qualsevol petició a través del nostre correu: arxiu.provincial@escolapia.cat, o bé al telèfon 93.441.00.04.

Primera parte de la gramatica latina con la explicación, y notas del P. Agustin de San Juan Bautista de la Religión de las Escuelas Pías. Puigcerdà: por Joaquin Abadal impresor, [s. XIX].

Rubió y Ors, Joaquín. El libro de las niñas. Trigésimasegunda edición. Barcelona: Librería de las Hijas de José Rubió, 1896. 162 pàgs.

Institut d’Estudis Catalans. Repertori de manuscrits catalans (1620-1714). Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2006. 681 pàgs. ISBN 84-7283-890-0.

Congar, Yves. Les voies du dieu vivant. Théologie et vie spirituelle. París: Les éditions du cerf, 1962. 444 pàgs.

4

Sospedra Buyé, Antonio. La misteriosa muerte del Santo Màrtir Obispo de Barcelona, Doctor Manuel Irurita y Almandoz. Barcelona: Antoni Sospedra i Buyé, cp.cr., 2008. 301 pàgs.

Alturo i Perucho, Jesús. El calze i la lira entre reixes. Culte i textos clandestins dins de la Presó Model de Barcelona (1937). Lleida: Pagès editors, 2008. 239 pàgs.

Burgués, José P. SEPI 1978-2008. 30 años de Evangelización en el sureste y en la Nación. Miami (Florida, EUA) : Centro de Artes Gráficas, 2008. 113 pàgs.

Berthe, P. redentorista. Narraciones bíblicas. Madrid : Sucesores de Rivardeneyra, 1896. 123 pàgs.

5

L’aparador

Les Mútues Escolars de Pares de Família de 1933

El 2 de juny de 1933, les Corts espanyoles aprovaren la llei de confessions i associacions religioses. La llei desenvolupava la Constitució i prohibia als ordes i congregacions de religiosos tenir escoles i dedicar-se a l’ensenyament com institució. Els religiosos podien continuar ensenyant com a simples ciutadans. Durant aquell mes de juny de 1933 s’anaren fent les gestions necessàries per crear a cada col·legi una Mútua Escolar de Pares de Família, entitat que podia tenir escoles. Les Mútues Escolars (M. E.) creades per mantenir els col·legis escolapis són

- Alella, com a sucursal de la M. E. Eduard Llanas. - Balaguer, M. E. Maragall. - Barcelona Sant Antoni, M. E, Eduard Llanas (amb la sucursal d’Alella). - Barcelona Balmes, M. E. de Pares de Família del Col·legi Balmes. - Barcelona Calassanci: no hem trobat cap referència. - Barcelona Nostra Senyora, M. E. Bernat Metge (amb la sucursal de

Caldes Montbui). - Barcelona Sarrià, M. E. Josep Gispert. - Caldes de Montbui, com a sucursal de la M. E. Bernat Metge. - Calella, M. E. Arquebisbe Costa i Fornaguera. - Mataró, M. E. Calassanç Vives i Tutó. - Moià, Mútua Escolar. - Morella, Associació Local de Pares de Família de Morella. - Igualada, M. E. Igualadina. - Olot, M. E. amb el Col·legi Fontanella. - Puigcerdà, M. E. Pedagogium Ceretà. - Tàrrega, M. E. amb el col·legi Modern Liceu. - Terrassa, M. E. Dr. Cadevall. - Sabadell, M. E. Fèlix Amat. - Vilanova i la Geltrú, M. E. Manuel de Cabanyes. - Granollers, fundat el mateix 1933, era escola de la parròquia. - Sitges, fundat el mateix 1933, era de l’Associació Cultural.

No sols es constituïren aquestes Mútues legalment, sinó que es va haver de fer la documentació de lloguer o de venda de l’edifici de l’Escola Pia a la corresponent Mútua, la qual cosa va requerir els permisos del P. General i de la Santa Seu. Tor es gestionà l’estiu de 1933, de manera que el curs 1933-1934 es va poder començar amb la nova organització.

6

La fotografia

Document datat a Solsona el 16 de novembre de 1785 i signat pel provincial P. Sebastià Casas. Pel que es faculta al P. Rector a alienar o vendre censals de la comunitat, a fi de poder acabar la construcció de l’edifici que ha de servir d’escola i deixar la casa que provisionalment habita la comunitat i serveix d’escola. Hem adquirit el document per compra a través d’Internet. Gràcies col·laboradors!