Núm 19 - Agost 2010

Núm

ero

19· A

gost

201

0 · A

rbec

a

C.F. Arbeca a segona regional Premis i expansió comercial: Vilars i Leix El ple diu No a la retallada de l’estatut

Col·labora:

�

Opinióla borrassa agost 2010

Índex

I tu, què n’opines? 4El dia a dia 7Ona anem a raure... 20La pagesia, principi i fiDe tu a tu 22Passió per la biciHo sabies? 26Els carrers i cases d’ArbecaEn primera persona 28Ho diu el Sr. metge �8A little village in the world 40Un arbequí al Regne UnitLa butaca 4�“Fahrenheit 451”Artistes i artesans 45Ivan EgeaEl temps 47Zona verda 49La campanetaA foc lent 50Conill a la vinagretaEntreteniments 51El còmic 52

Coordinadora executivaMontse Fernández i Egea

Consell de redaccióAnna Aguilà MarsalImma Capell Alba Elías RiberaBerta Esqué i MoyàSanti Sans Mir

Disseny portada: Jaume Nadal

Col·laboradorsRamon Codony, Jesús Elies, Esmeralda Fusté, Jaume Nadal, Robert Garsaball, Antoni Pau, Roger Pau, Marc Benet, Xavier Sans, Joan Ra-mon Abat, Giordano Marqués.

Agraïm la col·laboració de totes aquelles per-sones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.

La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels ar-ticles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opin-ions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comen-taris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu con-tingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més

límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

Dipòsit legal: L-�81-2004

Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

Ajuntament d’Arbeca 97� 160 008Consultori mèdic 97� 160 �75Farmàcia d’Arbeca 97� 160 419Cooperativa d’Arbeca 97� 160 000Biblioteca d’Arbeca 97� 160 008Escola Bressol 97� 160 008Col·legi públic Albirka 97� 160 067Casal d’Avis 97� 160 008Parròquia 97� 160 0�4CAP Borges Blanques 97� 142 0��H.U.Arnau de Vilanova 97� 248 100Mossos d’Esquadra Borges 97� 700 000Atenció Ciutadana 012Emergències 112Bombers 085Mossos 088

Núm

ero

18· A

bril

2010

· Arb

eca

.Doble subvenció pels Vilars

. La Cooperativa de Consum

. Artistes i artesans arbequins

Telèfons d’interès

4

Opinió la borrassa agost 2010www.arbeca.org/viure/borrassa.html

El Consell de Redacció de la Borrassa no accepta cartes d’opinió anònimes. En tot cas l’autor pot signar amb un pseudònim però el Consell de Redacció n’ha de conèixer l’autor i es compromet se-gons la legislació vigent a garantir-ne l’anonimat, sempre i quant el texte sigui respectuós.

No a la violència de gènere!

Senyora directora de la Borrassa, li envio aquesta carta per dos motius, el primer per denunciar els fets i el segon, per tal que si algú es troba en la mateixa situació – esperem que no - pugui tenir un primer punt d’infor-mació per tal d’obtenir l’ajuda i el suport necessari.

El passat dissabte 26 de juny vaig ser testimoni en primera persona d’un acte covard i masclista a la nostra Vila. Una veïna d’Arbeca va ser víctima d’una agressió (pressumptament) per part de la seua parella. Aquesta veïna va sortir cames ajudeu-me de casa seva, amb els ulls inflats i veu tremolosa per venir a trucar a la nostra porta.L’astorament primer i el neguit després ens va colpir. Varem mirar de donar-li “aixopluc” per tot seguit posar-ho en coneixement dels Mossos d’Esquadra. L’espera se’ns va fer molt llarga i feixuga.Les explicacions dels Mossos d’Esquadra respecte al nombre d’efectius disponibles a la comarca de les Garri-gues no ens van tranquil·litzar pas. Poc després va venir l’assistència mèdica (SEM), per realitzar-li les primeres cures i dur-la al Centre Sanitari.Hem de rebutjar, censurar i condemnar aquest acte, perquè no es torni a repetir ni a la nostra Vila ni enlloc més.

El dia següent i després de pair una mica l’ensurt, vaig voler aprofundir una mica més en el tema i vaig enviar aquesta mateixa carta a gent que considero propera, regidors de l’ajuntament, càrrecs de la Diputació, la res-posta va ser immediata, i pel que fa la Diputació em va derivar cap a la Generalitat, ja que ells no tenen com-petències en aquests temes. He de dir de que vaig rebre una trucada del Delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, el Sr Miquel Pueyo i Paris o m’indicava punt per punt tots els fets ocorreguts i els passos que es van seguir fins que la víctima va ser acollida a un centre destinat per aquests casos. També agrair el @ rebut per la Sra Elena Fuses i Navarra, Coordinadora Territorial del Institut Català de les Dones a Lleida. On em feia avinent l’interès per aquest cas en concret, i la tasca que s’està realitzant des del consell Comarcal de les Garrigues de coordinació per aquests casos.

Per últim dir-vos que em va informar que el telèfon 900 900 120 és a la disposició de totes aquelles persones que en un moment donat poden trobar-se en una situació com la que he descrit i que es troba operatiu 24 hores tots els dies de l’any.

Joan Ramon Abat i Sànchez

Sí, vinc d’Arbeca

Un senyor de la metròpoli de Barcelona baixava Rambla avall i trepitjà, sense voler, una pela de plàtan, relliscà i quasi es fot de morros. Un barceloní que se’l mirava li diu; Apa, noi, sembla que vinguis d’Arbeca.La resposta fou ràpida; Sí, noi, ho has endevinat, vinc d’Arbeca on hi he anat a comprar per a tot l’any oli d’oli-va arbequina, que el dir dels bons gourmets i de paladar fi afirmen que és el millor del món i jo, per experiència, ho certifico.

Màrius Pons

5

Opinióla borrassa agost 2010

En el centenari de Màrius Torres

Màrius Torres neix el 30 d’agost de 1910 a Lleida. Fill d’una família d’un nivell cultural alt. Va estudiar me-dicina i exerceix de metge a la seva ciutat natal, fins que emmalalteix. La tuberculosi el va recloure durant set anys al sanatori de Puig d’Olena. La seva malaltia li va permetre aprofundir en la seva passió literària i musical. Durant aquest període treballa intensament la seva obra. Moria el 29 de desembre de 1942 a Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental). Aquest any, doncs, se celebra el centenari de Màrius Torres el més gran poeta de ponent. La seva obra la va divulgar Joan Sales, bon amic seu i autor de “Incerta glòria”, obra cabdal de la literatura catalana de postguerra i també de l’epistolari “Cartes a Màrius Torres”. Màrius Torres -germà del polític i lluitador per les llibertats de Catalunya Víctor Torres- , va conrear la música, la poesia i els contes. Era un gran apassionat per la cultura en majúscules. La seva poesia es profundament ex-quisida i tendra amb una extraordinària riquesa de llenguatge.El seu germà Víctor -que estima de veritat Arbeca i els arbequins- deia no fa gaire que el poema que més l’apas-siona del seu germà es el que porta per nom “Presència”, dedicat a la seva mare. Diu així: Com si les teves mans sobre els meus ulls, encarapoguessin, com antany, aturar-se amb amor,em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.Ara t’atures, prop. Aspiro, rosa rància,una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,callen, davant l’angoixa vigilant de l’oïdaque et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en el fosca, podriaagombolar-te encara, somni de cada dia.Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.Per acabar aquest sentit homenatge al nostrat poeta, fem-ho amb aquest poema patriòtic, que té molt de sentit en el moment polític, que està vivint la nostra NACIÓ:

Ara que el braç potent de les fúries aterrala ciutat d’ideals que volíem bastir,entre runes de somnis colgats, més prop de terra,Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.Entre tants crits estranys, que la teva veu puraens parli. Ja no ens queda quasi cap més consolque creure i esperar la nova arquitecturaamb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronzeque de torres altíssimes s’allarga pels camins,i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Manel Morgades Màrius Torres amb el seu germà Víctor

Màrius Torres

6

Opinió la borrassa agost 2010www.arbeca.org/viure/borrassa.html

Albirka, la meva escola

Som al juny de 2010. Han passat nou anys des que vaig arribar a aquesta escola.

Quan vaig començar al parvulari venia de fora i no coneixia a ningú, però aviat vaig fer amics.Curs rere curs les mestres m’han ensenyat a compartir, a jugar net, a estudiar... he après un munt de coses i algunes no les oblidaré mai.En aquesta escola he passat bones estones amb els companys: jugant al pati a futbol, a bàsquet, parlant, expli-cant acudits, canviant cromos ... i d’altres vegades ens hem enfadat però sempre hem tornat a fer les paus.També tinc un bon record de les monitores del menjador que han estat tots aquests anys cuinant, servint les taules, atenent els petits, vigilant els patis...

Avui, després de tants anys en aquesta escola, estic trist de pensar que mai més tornaré a entrar en aquestes classes com a alumne de l’escola Albirka.Ara hauré d’anar a l’institut. Em fa una mica de por i alhora il·lusió: por perquè segurament tot serà més difícil i il•lusió perquè faré amics nous.Pel que fa als meus amics que ara ens haurem de separar en escoles i classes diferents no els oblidaré mai, per-què han sigut uns companys molt especials.

Sóc conscient que acabo una etapa de la meva vida i estic agraït a l’escola Albirka per tot el que ha fet per mi, però no puc mirar endarrere sinó endavant.Desitjo tindre un bon destí i espero que els meus amics també. Sort a tots!!!

Sergi Capdevila

La Borrassa, per saber què passa!

la borrassa agost 2010 El dia a dia

7

El ple diu No a la retallada de l’estatutLa corporació municipal va aprovar per unanimitat una moció en contra de la retallada de l’estatut, el ple va tenir lloc el 5 de juliol del 2010, pocs dies abans de la gran manifestació que va aplegar més d’un mi-

lió de persones a Barcelona, a la qual van assistir una bona colla d’arbequins i arbequines.A continuació detallem el literal de la moció aprova-da pel ple:

Santi SansDeclaració institucional de l’Ajuntament d’Arbeca en res-posta a la sentència emesa pel Tribunal ConstitucionalEl 18 de juny de 2006, el poble de Catalunya aprovava de manera majoritària, per via de referèndum amb caràcter vinculant, el nou Estatut de Catalunya. Amb la celebració d’aquest referèndum, acabava la tramitació de la reforma del nou Estatut, que havia començat el �0 de setembre, quan el Parlament de Catalunya aprovava per amplíssima majoria el projecte del nou Estatut per a Catalunya. Un text que representava l’expressió unitària dels anhels d’autogo-vern del poble de Catalunya.Tot i els diversos posicionaments de les forces polítiques catalanes, en el referèndum, la majoria de partits catalans varen acatar el seu resultat i es varen comprometre a defen-sar amb fermesa i ambició el nou text estatutari.La sentència emesa pel Tribunal Constitucional, el 28 de juny, en resposta als recursos d’inconstitucionalitat presen-tats en contra de l’Estatut de Catalunya és injusta i antide-mocràtica en la mesura que modifica un text referendat pel poble de Catalunya.Amb aquesta sentència s’ha alterat el contingut de l’Estatut i, a més a més, i de forma no menys important, s’ha trencat el pacte que significa l’Estatut, entès com una eina de re-gulació de les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol. Representa també un atac a la dignitat i la llibertat de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, vinguin d’on vin-guin i parlin la llengua que parlin. Ens cal, doncs, una res-posta democràtica, unitària i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història.És per tot això que el ple de l’Ajuntament d’Arbeca apro-

va els següents acords:Primer.- L’Ajuntament d’Arbeca mostra el seu rebuig a la sentència emesa pel Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya, expressant la nostra decepció i in-dignació per un procés i una sentència que mai no s’hauria d’haver produït.Segon.- Reiterar el nostre malestar envers un Tribunal Constitucional que considerem desacreditat i moralment deslegitimat per haver dictat aquesta sentència.Tercer.- L’Ajuntament d’Arbeca dóna suport a la manifes-tació en defensa de l’Estatut i de la voluntat del poble que sota el lema “ Som una nació. Nosaltres decidim” ha estat convocada per al proper dia 10 de juliol a Barcelona, i en-coratgem a la ciutadania del nostre poble a que hi partici-pi, fent sentir la nostra veu, expressant el nostre sentiment

Santi Sans d’afirmació nacional i la nostra voluntat de governar-nos, responent massivament i defensant el dret democràtic dels catalans a decidir el seu futur i el de Catalunya sense més limitacions que la seva pròpia voluntat, demostrant que som una nació i que formem un sol poble.Quart.- L’Ajuntament d’Arbeca dóna suport a les resolu-cions que de manera majoritària es prenguin al Parlament de Catalunya en la secció monogràfica que se celebrarà en els propers dies.Cinquè.- Fer arribar aquests acords al poble d’Arbeca, a la mesa del Parlament de Catalunya, als diferents grups amb representació a la cambra, al Consell Comarcal de les Garrigues, a la Diputació de Lleida, a les Corts de l’Estat espanyol i al Tribunal Constitucional.

la borrassa agost 2010www.arbeca.org/viure/borrassa.html

El dia a dia

8

Aquest va ser el crit unànime en la celebració de l’ascens del CF Arbeca a segona regional, els jugadors van cele-brar pels carrers del poble el seu merescut premi, l’ascens de categoria, després que l’any passat es quedés a tocar dels dits. Una temporada impecable, fent gaudir l’afició amb un mit-ja de tres gols marcats per partit, un total de 8� en tota la competició, un equip jove, 2� anys de mitjana d’edat, que s’ha sobreposat a la marxa de l’entrenador a mitja tempo-rada, per motius més que justificats, que surt al camp tran-quil, a passar-ho bé, que s’ha de pagar els desplaçaments i que juga a futbol amb els amics de tota la vida per la seva gran afició a aquest esport, be es mereix aquest premi. Des de la Borrassa igual que tot el poble, us Felicitem!

A dalt a la dreta imatge dels �ugadors sortint del dalt a la dreta imatge dels �ugadors sortint del camp després del partit, a la dreta foto de grup ce-lebrant l’ascens a segona regional

Sí, sí, sí, �a la tenim aquí !

Ivan Egea

Per vint-i-vuitè any consecutiu el grup de colònies d’Arbeca s’ha posat en marxa. Enguany s’ha traslladat fins a Les Mines d’Osor (La Selva) per organitzar tot un seguit de divertides activitats, amb acampada inclosa, adreçades als nens i nenes d’edats compreses entre 7 i 1� anys.

Aquestes colònies esdevenen una tradicional aventura d’estiu esperada amb nervis, impaciència i il.lusió per una bona colla de nens dels nostre poble i també d’algunes lo-calitats veïnes.Del 2� de juliol a l’1 d’agost, la màgia de les colònies de ben segur haurà deixat en l’esperit aventurer de tos ells una experiència inesborrable.

Les colònies d’estiu

E.P. E.P.

Fotos de dos grups de diferents edats que varen marxar de colònies a les Mines d’Osor



9

El celler Vinya Vilars amb els seus vins Vilars i Leix s’obre camí en els mercats d’Alemanya, Suïssa i Àustria.El passat mes de març els vins Vilars i Leix de l’anya-da 2006, van ser guardonats amb la medalla de plata al concurs “La Selección 2010” que es va dur a terme a Muro ( Mallorca ). Aquest prestigiós concurs, cata vins de tot l’estat, en aquesta edició uns 1.500 van participar en aquest concurs, dels quals menys de 200 van obtenir meda-lla, el que demostra l’exigència de l’equip de catadors, i la gran qualitat que han de tenir els vins premiats que sens dubte faran un pas de gegant per ser reconeguts en els països on es publiquen els resultats d’aquest concurs, amb més de 5.000 newsletters directes a professionals dels món del vi i restauradors i amb webs especialitzades que reben més de 500.000 visites al mes, centralitzats des de l’orga-nització mitjançant la web http:// www.spanien.info.

El treball esforçat i deta-llista que dia a dia es duur a terme al celler Vinya Vilars, ha tingut diversos premis com ja hem publi-cat en altres edicions de la Borrassa, però l’esperit empresarial d’aquest petit però excel·lent celler no té límits i lluny de confor-mar-se en obrir-se pas en l’àmbit europeu, vol creuar l’atlàntic i oferir els seus caldos al mercat americà, per aquest motiu, i amb el convenciment que els seus vins són d’una altís-sima qualitat el prestigiós crític Robert Parker, tam-bé ha catat els vins Vilars de l’anyada 2006 i el Leix del 2007, valorant-los molt positivament amb 89 punts sobre 100.Tothom entès en vi coneix l’americà Robert Parker i la seva publicació bimen-

sual The Wine Advocate, fill de Baltimor, va deixar una exitosa carrera en el món del dret, ( era Fiscal superior) per convertir-se en un dels crítics de vins més influents de tot el món, amb més d’onze llibres publicats, tots ells superventes, és sens dubte, un dels homes més influents en el món del vi, tant al preu que es venen els vins que ell valora, com també respecte a l’influència que té sobre la producció de vins, fins a l’extrem que hi ha productors que adapten els seus vins al que creuen que és el gust d’aquest crític amb la finalitat d’obtenir millor puntuació, “parke-ritzen” els vins per tal d’augmentar el número de ventes.

La tenacitat en obrir-se camí en mercats europeus o ameri-cans no impedeix realitzar una bona tasca a nivell estatal, conscient com és l’equip directiu d’aquet celler del bon profit que se’n pot treure i s’ha de treure del mercat més proper, i amb la mateixa visió empresarial abans esmen-tada cal destacar també la participació d’aquest celler a la ruta del vi de Lleida, que neix amb l’objectiu de ser un passeig per la gastronomia, la cultura i la geografia lleida-tanes vistes a través de les seves bodegues o cellers. Un viatge enològic on els vins tradicionals o de nova creació dibuixen un paisatge on el passat, present i futur es sola-pen.Totes les bodegues i cellers que formen part de la Ruta del Vi de Lleida, 2� en total, elaboren els seus caldos sota la certificació de la Denominació d’Origen Costers del Segre, pel que fa al celler dels Vilars, es podrà visitar i gaudir dels seus premiats vins, Vilars de l’anyada 2006 , elaborat amb 50% de merlot i 50% de sirà, un vi concen-trat, porpra brillant amb ribets violetes, els amores del qual són intenses, de fruites vermelles i negres madures, acom-panyades per matisos balsàmics i especials que mostren neteja i complexitat, així com també el Leix de la verema del 2007, aquest sirà al 100% de color cirera violaci, de nas amable , atractiu, golós i cremós, amb aromes balsà-mics, làctics i matisos licorosos.

Premis i expansió comercial: Vilars i Leix

Vilars 2006Vinya els Vilars

D.O. Costers del Segre

Muro/MallorcaMai 2010

H. Juergen FahrenkampPräsident

Karen S. HoefflingerGeschäftsführerin

Der grosse Preisder besten SpanienWeine

in Deutschland, der Schweizund Österreich

Leix 2006

Vinya els Vilars

D.O. Costers del Segre

Muro/MallorcaMai 2010

H. Juergen FahrenkampPräsident

Karen S. HoefflingerGeschäftsführerin

Der grosse Preisder besten SpanienWeine

in Deutschland, der Schweizund Österreich

Imatge dels vins premiats davant del celler

Vinya Vilars


El dia a dia

10

Des del tancament de l’última Borrassa, i com ja ve sent habitual, us informem dels plens que han tingut lloc, en aquest cas, dos, un d’extraordinari, que ja hem comentat en una altra notícia on a banda de la moció per rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional vers l’Estatut tam-bé es van aprovar per unanimitat un parell de punts sobre l’obra d’arranjament de l’itinerari de la visita i musealit-zació del jaciments ibèrics dels Vilars d’Arbeca , així com l’aprovació del conveni amb el Consell Comarcal pel pla Dinamo. I un altre d’ordinari, que es va celebrar el 15 de juliol, un ple farcit de números on PSC i CIU van aprovar amb l’abstenció d’ERC les propostes d’aprovació inicials de modificació de crèdits dels pressupostos dels anys 2006-2007-2008 i 2009.El mateix sentit de vots va tenir l’aprovació del pressupost per l’any 2010, un pressupost de 3.017.869,92€, amb unes inversions reals de 1.395.188,50€ dels quals 768.203,89

es destinaran a diferents actuacions a Vilars, �12.984,61 a un tram d’urbanització del carrer Empordà i a l’electri-ficació del Polígon Industrial, 40.000 a camins, 230.000€ a la nova potabilitzadora d’aigua, i 44.000 a la compra de patrimoni.En el debat d’aquest punt el grup municipal d’ERC va fer notar l’important despesa de la partida de personal que as-cendeix a 606.700€ per aquest any 2010.Per acabar amb els punts de l’ordre del dia que no van ser aprovats per unanimitat, cal destacar l’adjudicació de l’obra d’accés i vestidors de les piscines, que va ser apro-vada per PSC i CIU amb l’abstenció d’ERC.La resta de punts de l’ordre del dia, van ser l’aprovació de les bases per incorporar una persona com a indefinida mit-jançant la modalitat de concurs, les festes locals pel 2011, el 25 de juliol i 16 d’agost, l’acceptació de la subvenció de 66.000 per la llar d’infants que van ser aprovades per unanimitat de tots els regidors.

S’aprova el pressupost del 2010

El diumenge 16 de maig es va celebrar a l’església parro-quial St Jaume d’Arbeca la Primera Comunió de nou nens i nenes del nostre poble.Aquests nens han cursat tercer de Primària a l’escola Al-birka i han rebut dos anys de formació de part de dues catequistes, Carme Llobera i Ramona Dalmau, que amb el seu interès, esforç i paciència han aconseguit iniciar-los en els principis de la vida cristiana.

La celebració oficiada per mossèn Manel Borges va omplir l’església amb familiars i amics, que acompanyaven els nens i compartien amb ells la il.lusió d’un dia tan especial que quedarà en el record de tots.

Felicitats als nens i a les seves famílies: Aixa Bellmunt, Jordi Capdevila, Pol Dalmau, Marina Gotsens, Isaac Montserrat, Pol Ribera, Albert Rubinat, Enric Sola i Jordi Valero.

Els nens i nenes d’Arbeca reben la Primera Comunió

E.P.


11

A finals de la primavera, concretament el dis-sabte 29 de maig del 2010, va tenir lloc a l’es-glésia de Sant Jaume Apòstol d’Arbeca, la Con-firmació de 9 joves de la parròquia, per part del Vicari Episcopal de l’Urgell i les Garrigues Mn. Francesc Giménez Porcuna. Durant dos cursos han rebut la formació cate-quètica, apropant-se a la Religió, a la Bíblia ( Antic i Nou Testament), a l’Església Catòlica i als Sagraments. També s’han fet dues sortides: al Museu Bíblic Tarraconense el primer curs i al monestir del Miracle (Solsona) el segon curs. Al llarg d’aquest temps han pogut gaudir del testimoni d’alguns cristians i cristianes.Els que lliurament varen rebre aquest sagrament són: Esther Barberà Perelló, Jordi Conillera Solé, Maria Culleré Mot-lló, Raül Chimeno Palau, Anna Motlló Gispert, Fàtima Navés Rosario, Marc Perelló Corti, Dídac Sans Vilamajor i Judith Vidal Solé. Felicitacions!!!

Celebració de la confirmació

En el marc de les jornades culturals i dins els actes de la festa de St. Jordi es va realitzar la XXVIII Mostra de cre-acions literàries Sant Jordi, que va celebrar una nova edi-ció del concurs, en el qual es van presentar un total de 94 obres, 40 en la modalitat de prosa i 54 en la modalitat de poesia. El jurat d’aquest any ho va tenir difícil a l’hora d’escollir els guanyadors ja que les obres del concurs teni-en gran qualitat però finalitzada la deliberació els guanya-dors foren:× CATEGORIA “A” PROSA: El Pere i la bombolla bruta – Joana Elies Morlans× CATAGORIA “A” POESIA: La primavera – David

Serra Subirats× CATEGORIA “B” PROSA:L’infern i la gent de la terra – Aixa Bellmunt Vilalta× CATEGORIA “B” POESIA:La meva comunió – Jordi Valero Miret× CATEGORIA “C” PROSA:Sortida d’amics – Ar-nau Capdevila× CATEGORIA “C” POESIA: El temps - Sergi Pai-rada de la Fuente× CATEGORIA “E” PROSA:Els recursos del nostre planeta – Didac Sans Vilamajó× CATEGORIA “F” PROSA:Quan la vida no és te-òrica – Jordi Sumalla Llobera× CATEGORIA “F” POESIA:Un demà desdibuixat – Anna M. Capdevila Rulló

Les categories D en prosa i poesia i la E en poesia van quedar desèrtiques.

Nou certament de creacions literàries


El dia a dia

12

Podeu bescanviar el val a :Agent d’assegurances Ramon Sans -Aïllaments Arbeca- Aillaments Pirineu- Alimentació Teixidó- Aluminis Culleré- Boesga- Bpauto Arbeca- Cansaladeria Josepa Reñé- Deck Forma, S.L.- Excavaci-ons Vilalta- Farmàcia Baget S.C.P.- Ferran joies- Fet a casa- Gimnàs Nova Forma- Gineste´s- Guillem Fuchó -ebaniste- Imatge 23 perruqueria i bellesa- J.Nadal Parquets S.L.- La Cremallera Teatre- La cuina de l’Aracel.li- Llibreria-quiosc Esqué- Maite merceria i complements- Olivart&Pascal advo-cats, S.L.- Pa de Pessic pastisseria- Peixateria Rosa- Pernau, S.L.- Perruqueria Laia Rubió- Repunt 54- SCLdel Camp l’Arbequina- Super Tandy -Guissona- Taller Timoneda- Vivers Simó

L’Associació BEC ha organitzat per setena vegada el Mer-cat a la Fresca, l’objectiu segueix essent l’acostament del comerç de la vila als seus clients, per això aquest dia sur-ten al carrer i fan festa. En el moment del tancament de la revista encara no s’ha celebrat l’acte, tot i que sí que po-dem presentar el cartell que inclou activitats per totes les edats. La programació és per complaure a totes les edats. Pels més petits un espectacle de pallassos, pels que tenen ganes d’observar el que fem les empreses arbequines unes paradetes amb tot l’assortiment i un bon fi de festa amb en Jaume Arnella. També acompanya la festa el toc de gralla de la Revolta.L’organització convidarà a totes les botigues i empreses a associar-se, hi haurà butlletes per a fer-ho a les parades del mercat.En la passada edició, la celebració del Mercat a la Fres-ca, va comptar amb un gran nombre de públic assistent que van gaudir d’unes activitats igualment variades com la cartellera d’aquest any.L’associació ha fet unes sessions molt interessant d’inter-net, una sobre el facebook, i una altra referent a millorar el posicionament d’internet de les webs de les empreses o diverses maneres d’introduir-se a la gran xarxa internauta.

La propera campanya organitzada és la d’obsequiar ven-talls als clients dels associats, per això cal retallar el val que duu aquesta publicació i canviar-lo per un ventall als establiments associats fins a exhaurir existències.

Més activitats de l’associació BEC

Aquest estiu l’Ajuntament d’Arbeca i la Biblioteca Mu-nicipal l’Atlàntida d’Arbeca us ofereixen la possibilitat de llegir revistes a la piscina. En la zona de la guixeta i del bar hi trobareu un ventall de revistes per a poder llegir de forma relaxada mentre un pren el sol o entre bany i banys.

Un estiu de revista


1�

El dia 2� de juny s’inicia la temporada de bany a les Piscines Municipals. Els dos primers dies de bany és gratuït per a tothom i a partir d’aquests cal pagar el preu acordat pel Ple de l’Ajuntament. Les piscines i el seu recinte acullen l’esplai d’estiu, activitats lúdi-co-esportives per als nens i nenes de la vila. També una any més s’han fet els cursets de natació que han impartit diversos monitors, aquests cursets varen fi-nalitzar amb una entrega de diplomes el dia 2� de juliol.

Berta Esqué

S’han iniciat les obres d’enderroc de l’antic cinema per tal d’obrir un carrer i properament construir el consultori mèdic

Berta Esqué

El dia �0 de maig va passar per Arbeca la XXVI Mar-xa Ecològica per laPau, que va fer-hi parada a les 12 del migdia després d’haver passat ja per Belianes i per Bellpuig. Al seu pas per Arbeca i a la plaça del Toll, l’Ajuntament va obsequiar als participants amb sucs i Pa de Pessic pastisseria, amb caramels, tot per agafar força per continuar pedalant.

M.R.

La Coral Infantil l’Encís també va voler celebrar aquest any el final de curs. Aquest any és el primer any que s’ofereix un concert per finalitzar el curs, el qual es va fer a l’Església Parroquial d’Arbeca i on primer es va oferir un repertori amb instruments i després van ser els cantaires qui varen entrar en acció, oferint un repertori que va finalitzar amb la cançó del Cuiner, cançó que els va animar a tots. Per finalitzar l’acte es va oferir xocolata i coca a la plaça del Toll a tots els assistents al concert.

Berta Esqué

Berta Esqué


El dia a dia

14

VII festival fi de curs del gimnàs Nova Forma d’ArbecaEl passat 2 de juliol a les 22:00 h. del ves-pre i a la plaça del toll d’Arbeca, es va dur a terme el VII Espectacle de Fi de curs del Gimnàs d’Arbeca, cal destacar que el Gimnàs d’Arbeca és la continuïtat de l’antic Club Esportiu Silvia Sans que ja fa quinze anys que ens va gaudir d’uns espectacles divertits i diferents com el d’aquest any, que ens va traslladar en una de les nits màgiques de Disney.El nombrós públic va poder gaudir primer d’una petita mostra de defensa personal a càrrec dels nens i nenes del Club de Ta-ekwondo del mateix Gimnàs i tot seguit dels diferents estils de ball que practiquen durant l’any totes les nenes del Gimnàs, amb edats compreses entre els dos anys de les més petitetes i els 22 anys de les alumnes més grans del Gimnàs.L’entrenadora Silvia Sans, vol agrair, en especial, a totes les mares que van col·laborar altruista ment en el difícil

muntatge dels decorats, a totes les seves alumnes i a tot el públic per fer d’aquesta nit, una nit màgica.

Gimnàs Nova Forma d’Arbeca

A la imatge, moment de l’espectacle, a l’actuació final


El dia 22 de juny, l’Escola de Música va oferir el con-cert de fi de curs al pavelló Francesc Macià de les Bor-ges Blanques. L’acte va consistir en un variat repertori de cançons a càrrec dels tres grups de cor (petits, mitjans i grans) i en la interpretació de diferents peces musicals amb els diversos grups instrumentals de l’escola.El concert va aconseguir omplir el pavelló amb un públic ben variat i procedent de les tres localitats que aplega l’es-cola, Arbeca, Borges Blanques i Juneda, i d’altres pobles de la comarca.

Concert final de Curs de l’Escola de Música


15

El 29 de juny 2010 es va inaugurar l’exposició IP�0 al Museu de Lleida, aquesta commemora els trenta anys, durant els qual les institucions varen començar a sumar esforços per tal de recuperar l’arquitectura, l’arqueologia i els béns mobles del nostre territori. Des del Departament de Cultura i mitjans de Comunicació de la Generalitat es van escollir, per aquesta exposició, trenta exemples i un dels seleccionats ha estat la fortalesa ibèrica dels Vilars. L’exposició, que es troba a la sala d’exposicions tempo-rals del Museu de Lleida i de la Biblioteca Pública de Lleida, es podrà veure fins al 28 d’agost, sota els següents horaris: Dimarts de 10 a 14 hores, de Dimecres a Diven-dres de 10 a 14 hores i de 18 a 20 hores, i els dissabtes de 11 a 14 hores i de 18 a 20 hores.

Recuperació de l’arquitectura i l’arqueologia del nostre territori

El passat divendres 18 de juny l’estudi de dansa d’Arbeca Ingrid Moyà va oferir el seu VIè espectacle de fi de curs.Un elenc de ballarins de � a 22 anys va delectar al nom-brós públic assistent amb la seva gràcia, la seva disciplina i la seva elegància. L’espectacle va estar dividit en 2 parts la primera part d’estil clàssic, amb coreogarafies de dan-sa creativa de la mà dels alumnes més petits de l’estudi, destacant la coreografia maduixilàndia basat en la famosa “tarta de fresa”, algunes de tipus celta i altres acompanya-des de música més coneguda com el “hijo de la luna” de Mecano “november rain” de Gun’s and Roses i un medley amb “carusso, b.s.o gladiator i turandot”.

La segona part de l’espectacle va fer un gir radical tant en vestuaris com quant a repertori musical, on no hi podia faltar una mica de pop, rock, i gòtic.Destacant rock a la carretera de la mà del grup més nom-brós de l’estudi (16 alumnes de 6 i 7 anys) vestits com autèntcs rockers amb un medley de (steppenwolf,deep purple, free, i muse ).Com a més pop robbie williams, rihana, kesha.....I tornat a l’estil de l’estudi d’Ingrid Moyà no podia fallar “Innuendo” de Queen de la mà de les alumnes més grans de l’estudi.Aixì doncs un any més l’esforç, la il·lusió i la formació de cada grup va donar com a resultat un espectacle memora-ble deixant una emprempta visual excel·lent.Des d’aquestes línies, Ingrid Moyà felicita a tots els alum-nes per la seva gran tasca, i els encoratja a que continuin en aquest camí.L’estudi de dansa d’Arbeca Ingrid Moyà desitja una bona festa major a tothom!!!

El club d’atletisme d’Arbeca, Joventut Atlètica, ha celebrat una trobada familiar per tal de donar per acabada la temporada 2009-2010.

Festival de fi de curs estudi de dansa Ingrid Moyà

Estudi de dansa Ingrid Moyà

A la imatge, moment d’una de les actuacions de l’espectacle

E.P.


El dia a dia

16

Aquest juny vint-i-un alumnes de l’escola Albirka han acabat 6è curs de Primària. Han com-plert, o compliran aviat, 12 anys. La majoria han conviscut dia rere dia des de P�. Prou temps perquè l’amistat i la relació que ha nascut entre ells perduri per sempre.Van entrar a l’escola uns nens i nenes petitets, amb unes bates que els anaven balderes i amb cara d’espantats, i en surten transformats en nois i noies amb els senyals de la incipient ado-lescència. Els mestres i l’AMPA els han reconegut el seu pas per l’escola i els han ofert diferents activitats i obsequis com a co-miat. El futur immediat és en gran majoria l’IES Josep Vallverdú, però també el col.legi Mare de Déu de Montserrat de les Borges Blanques. Molta sort per a tots ells en els estudis i en la vida:Mar Andrés, Sergi Capdevila, Arnau Capdevila, Noah Gil, Leandro Gontad, Soraya González, Amanda Gor-dillo, Sònia Gotsens, Anna Gotsens, Alex Holgado, Daniel Maxa, Rut Morgades, Paul Mihail, Adrià Perera, Sílvia Reñé, Aaron Ruiz, Diana Ruiz, Carla Santiago, Ivan Serra, Núria Tilló i Gerard Timoneda.

Per altra banda, la resta de cursos des de P3 fins a 5è, fan fer la festa de comiat del curs. L’acte que habitual-ment es celebrava al pati de les escoles, es va traslladar a la Sala de Jocs del Centre Recreatiu, per motius me-tereològics. Per iniciar la festa tots els alumnes van anar pujant a l’escenari per oferir un pe-tit repertori de cançons o balls amb els mestres respectius, i en acabar les actuacions es va ini-ciar el tradicional sopar, el ball i el sorteig de múltiples regals. La festa va acabar ben entrada la matinada.

S’ha acabat l’escolaE.P.

Berta Esqué

A dalt foto de grup dels alumnes de 6è de primària amb el seu birret, marcant el final d’una etapa escolar. A la dreta imatge d’un grup de nens i nenes de l’escola oferint una cançó que com-memora la pau al món.


17

Una any més el Club d’Atletisme d’Arbeca va portar la Flama del Canigó, flama que va encentre la foguera de St. Joan a la plaça del Toll. Actes seguit es va llegir un manifest i al vespre es va fer el sopar popular amb entrepans i coca típica de Sant Joan per tots els assistents al ball.

El dia �0 de maig es va celebrar el �7é Juguem Cantant, que aquesta edició va tenir lloc a la vila de Ponts, i on hi va assistir la Coral Infantil l’Encís. Els cantaires varen passar el dia envoltats de música.

Es celebra XIX Aplec Sardanista vila d’Arbeca el dia 24 de juliol a la Plaça del Toll. A l’acte amenitzat per la cobla Jovenívola d’Agramunt es van poder ballar fins a 16 sardanes entre elles una molt nostra “Arbeca nostra” de Mn. Anton Bru i Manel Gras. Es va ofe-rir un sopar popular perquè els sardanistes agafessin força per continuar dansant.

Arxiu

L’escola bressol St, Jaume d’Arbeca, aquest any tam-bé ha volgut celebrar un dinar de final de curs. El dia 6 de juny s’havia de celebrar el dinar a la Capella, però davant l’amenaça de pluja es va traslladar a la Sala de Jocs del Centre Recreatiu. Al dinar hi varen assistir gairebé totes les famílies que varen degustar una cassola. Per posar punt i final a la festa els nens i nenes varen ballar al so d’una música molt animada.

Núria M.

M.R. Berta Esqué


El dia a dia

18

Les �ornades culturals d’ArbecaEl divendres 16 d’abril es va donar el tret de sortida a les Jornades culturals d’Arbeca, que un any més compten amb moltes activitats organitzades per les entitats de la vila juntament amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arbeca.Les jornades s’iniciaren amb una xerrada organitzada per l’AMPA CEIP Albirka “La hiperactivitat en el món esco-lar” i acabaren el diumenge dia 2 de maig amb un “Vol aeri pel cel de Vilars”, organitzat per l’Associació Amics

de Vilars. Entre aquestes dues dates es varen fer activitats de diversos àmbits, com pot ser la 1era sessió de les “Jor-nades sobre el patrimoni arqueològic de les Garrigues” organitzada per el Centre d’Estudiosos de les Garrigues, o l’acte organitzat pel club Ciclista d’Arbeca, una sessió tècnica sobre “les utilitats del GPS en activitats de lleure a l’aire lliure”, tampoc no hi va faltar la tradicional festa de l’1 de maig a la Capella, on es va fer cassola i activitats per la mainada.

A dalt i a l’esquerra, imatge del primer acte de les �ornades culturals, a dalt a la dreta els cuiners fent la popular cassola a la Capella, a baix a l’esquerra les cucanyes pels més petits a la mateixa festa i a baix a la dreta foto del Joan Busqueta, catedràtic de la UdL amb del regidor Jordi Perelló en la presentació de la ruta turística, la ruta dels Cardona on també hi va participar el professor Francesc Rodríguez.

Santi Sans

Berta Esqué Berta Esqué

Berta Esqué


19

Dia internacional de la dansaEl 29 d’abril de 1982 la Unesco va establir aquest dia per a celebrar el naixement del creador del ballet modern, Jean Georges Noverre, des d’aquell dia a tots els països s’organitzen activitats per a tots els públics.Lleida commemora el dia internacional de la dansa des de fa 12 anys i l’estudi de dansa d’Ingrid Moyà també hi participa des de l’any 2006.Durant 2 dies la Biblioteca Pública de Lleida s’omple d’alumnes de totes les escoles de dansa de la província, escampant el ball com qui escampa una llavor en un camp verge, reivindicant la importància de la dansa en el món de la cultura, la importància del nostre cos, del nostre gest, de la nostra expressió, del que podem arribar a dir sense utilitzar la paraula, només organitzant una sèrie de moviments que emanin del nostre cos, perquè ballar és cosa de tots, ballar fa bé a tothom, és salut, i pura higiene física i mental.Aquest any hi van participar el grup de grans de l’estudi amb una coreografia neoclàssica acompanyada de la mú-

sica de Caruso i Turandot, i el grup de mitjanes amb una coreografia de dansa contemporània amb música de Rihana.

Ingrid Moyà

Imatge de l’actuació a la Biblioteca de Lleida


On anem a raure

20

La nova cultura de l’aigua. 2006

En aquest temps, que tant es parla de l’ús responsable de l’aigua, m’agradaria fer al·lusió a unes conversers que vàrem tenir amb la junta de la cooperativa als anys 1988-89, en els quals tants anys la sequera va afectar Arbeca.

La proposta consistia en plantar vinya en un 20% als regadius que afecte a les zones de la Serreta i al Cap del terme, una àrea en què cada any es perd gran part de la collita per falta d’aigua. El quadre com-paratiu de les necessitats d’aigua eren, per les plan-tacions de panís i fruiters entre 7 o 8 regs a l’any i per a la vinya, entre 1 o 2 regs l’any.

Ens van convocar a unes xerrades sobre cultius de la vinya i s’organit-zà un viatge sobre vivers i plantacions finalment solsament vam plantar 4 o 5 socis. Tot i que es va explicar que el rendiment net per hectàrea hauria es-tat aproximadament el mateix per als fruiters.

Després de 20 anys, podem demostrar que les vinyes planatades a la Serreta (calcàries) i la Guixera (argiloses) han donat les proves de ser una bona terra de vinya, ho demostra; el 1er Premi per l’excel·lent qualitat de verema de la varietat de raïm ulldellebre (tempranillo) després de sotmetre’s a rigoroses anàlisis pels tècnics de les prestigioses “Bodegues Torres”. Premi que s’atorgà el dia 26 de maig a Vilafranca del Penedès a l’autor del mateix escrit.

Una manera d’estalviar aigua no només ha de ser amb degoteig o amb aspersió, amb el cost/inversió que això suposa, sinó també amb el replantejament racional dels cultius.

La pagesia, principi i fiText: Ramon Cots

En Ramon Cots, ens vol fer partíceps mitjançant dues cartes de la il·lusió i la gratificació per la feina ben feta en les seves terres i la fi d’aquestes, talment com la vida mateixa. Tota una vida cuidant i conreant unes terres on hi has deixat molta suor i que t’han fet viure moments inoblidables, però que per altra banda després de veure-les créixer, veure-les grans, en veus la seva fi.

21

la borrassa agost 2010 On anem a raure

L’arrencada 2010

Treballant amb el tractor a la vinya, veig que el tractor està esgotat. Em creia que duraria més que jo, ha passat a l’inrevés per tant, dono veus per si algú vol conrear-me-la.

Al veure el poc èxit determino l’arrencada.

Contacto amb un professional per vendre’m el tractor i la maquinària, aquesta es molta i variada, la resposta és a preu de ferro vell.

Bon negoci! Comprat a preu de mercat i venut a preu de ferro vell, així és la pagesia, com tot.

Plantem amb il·lusió, ho cultivem i al final ho ar-renquem. És el mateix paral·lelisme que la nostra pròpia vida professional, la jubilació és l’arren-cada. A l’abril d’aquest any, al Parlament de Catalunya, es va fer un debat monogràfic exclusivament de l’agricultura, els resultats diuen que van ser posi-tius: estudis i promeses per part d’uns i esperances per als representants agraris i tots contents.

Amics pagesos, a tots nosaltres sempre ens que-rarà la il·lusió amb que vàrem plantar la nostra pròpia vinya.

A dalt imatge d’una vinya en producció, a baix la vinya del Ramon Cots arrancada

22


De tu a tu

1.- Quants anys fa que t’apassiona el món de la bici-cleta? L’esport sempre m’ha agradat, però el món de la bicicleta em va captivar fa uns 10 anys, que és quan vaig començar a fer sortidetes pels volts d’Arbeca. Des de llavors no he parat.

2.- Com t’hi vas introduir? I per què?Podríem dir que va ser un bon amic, el David Sans (Pinxo), qui em va introduir en aquest món. Sempre em parlava de les seves aventures en marxes i pedalades i això va des-pertar la meva curiositat. Encara recordo la primera marxa que vaig fer amb ell, la “Pedalada del Segre” de Ponts de 96 km, en la qual jo vaig estar unes 7 o 8 hores a arribar a la meta, va ser tota una aventura...

3.- Formes part d’algun club professional?Fa uns dos anys, juntament amb una colla d’amics vam decidir formar un equip de competició. Era simplement una aventura, el nostre objectiu era competir al Gran Pre-mi Massi Copa Catalana Internacional, per tal de saber quines eren les nostres capacitats i sobretot divertir-nos amb l’experiència. Vivers Jaume Pelegrí d’Arbeca, al qual

estem molt agraïts, va ser el nostre màxim patrocinador i qui va donar nom al primer equip. La meva bona sort va arribar quan l’any següent, un dels equips de renom de la província de Lleida va decidir fitxar-me, era el Bassella - Motoclub Segre - Conor WRC. L’entrada a l’equip em va permetre disputar, a més a més de la Copa Catalana, totes les proves de l’Open d’Espanya de rally.

4.- Hi ha més gent d’Arbeca que va a les competici-ons?De moment sóc l’únic arbequí que va a competicions d’aquest tipus, però he de dir que setmanalment es porten a terme marxes i pedalades de BTT no competitives, en les quals hi he trobat un bon munt d’arbequins i arbequines que gaudeixen d’aquest esport igual que jo.

5.- És una afició o es pot viure d’aquest esport? Tens patrocinis?Per mi és una afició, viure de la bicicleta seria un somni! Puc estar ben content de competir en un equip com el Moto Club, ja que té nombrosos patrocinadors i em permet anar a totes les proves estatals i catalanes sense tenir cap despe-sa en allotjaments i desplaçaments, a més a més de propor-

Passió per la bici

Circuit GP Massi Copa Catalana (Banyoles 2009)

En Joan Ma Perera Quintana, el petit de cal Cusí, fa 10 anys que esta captivat pel món de la bicicleta i en fa dos que de la mà d’un entrenador personal bilbaí i amb molt d’esforç , uns 1.000 quilòmetres al mes, que es diu aviat, triomfa en aquest esport amb classificacions des-tacadíssimes tant a nivell de Catalunya com en proves de la resta de l’Estat. Amb el suport de la seva família en especial de la seva dona, la Jutdith, pot compaginar feina i un entrena-ment diari, encara que destaca que l’important és gaudir de l’esport en general i de la bici-cleta en particular, pel que ens anima a fer-nos socis del club ciclista d’Arbeca, un club molt actiu, del qual cal destacar que està treballant en l’organització de la primera marxa BTT “Ter-ra d’Oliveres”.

Entrevista: Montse FernándezSanti Sans

2�

la borrassa agost 2010 De tu a tu

cionar-me una bona bici-cleta, un bon equipament, mecànics, mànagers... El ciclisme de BTT no és pas un esport que mou milions com el futbol o la Fórmula 1, ser el número 1, que no és pas el meu cas, no significa viure d’aquest món, sinó moltes vegades compaginar la feina i l’esport.

6.- Ens pots explicar qui-na modalitat practiques i en què consisteix?Practico la modalitat de rally. Per entendre’ns se-ria Bicicleta Tot Terreny (BTT) en circuits tancats de poc quilometratge (de 4 a 9km) i força desnivell i amb zones tècniques (graons, trialeres, tobo-gans, ...), en els quals cal donar un seguit de voltes segons la categoria en què corres. En el meu cas, categoria Master �0.

7.- Quan et pots arribar a gastar en una bicicleta pro-fessional? Que quedi clar que estem parlant d’una bicicleta profes-sional, no voldria pas que ningú s’espantés!! Una bicicle-ta professional ha de tenir un seguit de característiques importants: que sigui el més lleugera possible, que sigui manejable, polivalent, que tingui uns bons components: canvis, frens i molt importants, les rodes. Perquè us en feu la idea, els preus poden anar des de 2.500€ fins a 9.000€, o fins i tot més. Però el preu de la bicicleta no serà pas el factor més important a tenir en compte a l’hora de pedalar, perquè tant si val 200€ com si en val 10.000€ caldrà tenir unes bones cames per fer-la rendir.

8.- Quants dies a la setmana/hores dediques a l’entre-nament?

Aquesta és la millor pregunta...Crec que l’entrenament és la clau per arribar cada vegada més lluny. Fa dos anys que disposo d’entrenador personal. El bilbaí Joseba Barrón, ciclista i doctor en medicina es-portiva, és qui m’encamina i em marca els entrenaments i pautes a seguir per tal d’evolucionar de mica en mica.L’entrenament que practico és diari. Cada dia s’ha de fer els deures i això és força sacrificat. Hi dedico de 10 a 15 hores setmanals, varia força segons la temporada d’entre-nament. Això, i una dieta equilibrada, em permet fer avan-ços força significatius.

9.- Quants quilòmetres fas quan entrenes? I a les cur-ses?Faig una mitjana de 80 quilòmetres diaris. Tot i que hi ha temporades que això no és així. Perquè us en feu una idea, uns 1000 quilòmetres mensuals.A les curses la cosa canvia, el número de quilòmetres per volta dependrà de la dificultat tècnica del circuit i del des-nivell acumulat i això determinarà el quilometratge total

Circuit GP Massi Copa Catalana -contrarellotge- (Flix 2010)

24


De tu a tu

de la cursa. Però normalment, en una carrera, faig un total de 25 o �0 quilòmetres.

10.- En quantes curses has partici-pat? Són molt dures? En els meus dos anys de competició i tenint en compte que la temporada s’inicia al març i acaba a l’octubre, he disputat unes �0 curses aproxi-madament. A part d’això, m’agrada anar setmanalment i de manera dis-tesa a les marxes i pedalades popu-lars que es celebren a multitud de pobles i ciutats d’arreu.Les carreres competitives no tenen res a veure amb les marxes populars. Hi ha moltíssim nivell, a part de ner-vis i dificultats afegides. Són curses molt dures, tant per la dificultat tècnica, la velocitat com per les complicacions que acostumen a sorgir a nivell de mecànica: trencaments de cadena, punxades de roda,.... i alguna caiguda inesperada!

11.- Quina t’ha impressionat més?Tots els circuits t’acostumen a impressionar al principi, però hi ha una carrera que m’ha quedat especialment gra-bada a la ment: els Campionats de Catalunya a Tavascan. Un circuit de tan sols 4Km, que transcorria pel bell mig de les pistes d’esquí de Tavascan. Van ser els pitjors 4km de la meva vida: rius, slaloms, trialeres d’infern i la famosa pujada del diable!...Una altra carrera que m’ha impressionat força, ha estat la VOLCAT (Volta a Catalunya en BTT). Aquesta no ha tin-gut res a veure amb les carreres de rally que us he explicat fins ara. Va ser una prova per etapes, que transcorria pel Prepirineu Català. Uns 200km en � etapes. Vaig gaudir moltíssim!!

12.- Quin és el teu palmarès esportiu?Fa gràcia dit així... però estic força content dels resultats que he obtingut fins ara, ja que solament fa dos anys que estic en el món de la competició.Resultats 2009:

GP Massi Copa Catalana Internacional (6 proves)14ª po-sició Mater �0VI Trofeo Ribagorza(4 proves) 12ª posició Master 30Resultats 2010:Campionats provincials de Lleida �ª posició Master �0VOLCAT (Volta a Catalunya en BTT, per etapes) 13ª po-sició Master �0GP Massi Copa Catalana Internacional (7 proves) 29ª po-sició Master �0Superprestigio Massi Open Espanya BTT (6 proves) 17ª posicióPowerbar Marathon Open Espanya Lliçà d’Amunt 18ª po-sició Master �0Powebar Marathon Open Espanya Aguilar de Segarra 25ª posició Master �0

Com he dit abans, aquests darrers anys també he participat en pedalades no competitives que precisament m’han en-coratjat a seguir endavant en aquest esport, com per exem-ple:2n classificat Memorial Ramon Mayench d’Alguaire 20071r classificat Marxa de l’oli de la Granadella 20071r classificat Iron’Iber Arbeca 2007 3r classificat Transiscar Agramunt 20092n classificat Hivernal de Guissona 2009

Circuit Superprestigio Massi Open Espanya (Port Ainé 2010)

25

la borrassa agost 2010 De tu a tu

6è classificat Hivernal de Cervera 20092n classificat Missatgers del Cis-ter 2009 1r classificat Pedalada de Les Pi-les de Gaià 2009... entre moltes altres.

13.- Animaries a la gent per-què faci el mateix que tu?Practicar esport sempre és im-portant. Jo animaria a la gent a gaudir de l’esport i de la natura, i una molt bona manera de fer-ho és damunt d’una bicicleta. Cal tenir present però, que l’esport no s’ha d’agafar mai com una obligació, és important passar-s’ho bé, per tant animaria a la gent a fer el mateix que jo sem-pre i quan gaudeixin de l’expe-riència.Jo personalment, he tingut molta sort de tenir al meu voltant una família que em recolza moltíssim en aquesta aventura que estic vivint i això m’ha fet gaudir de la competició. Em sento força afortunat ja que mai he anat sol a cap carrera, sempre he estat acompanyat i això és el que m’ha fet arri-bar allà on estic. Agraeixo de tot cor a tota la meva família i en especial a la meva dona Judith, el seu recolzament en tot moment.

14.- El nivell d’exigència és molt gran?Jo crec que l’exigència és a nivell personal. En el meu cas, ningú m’exigeix uns resultats sinó jo mateix. Jo em marco els meus objectius i a partir d’aquí és qüestió de treballar a fons per aconseguir-los. Cal dir que no és gens fàcil el camí de l’èxit, en el món de la BTT hi ha gent preparadís-sima i amb un nivell molt alt, cal posar-se les piles si es vol arribar a ser un bon contrincant.

15.- Que ens en pots dir del nou club ciclista que s’ha format a Arbeca?Estic molt content que un poble com Arbeca tingui un Club Ciclista com el que ha acabat de néixer. Com he dit abans,

hi ha força arbequins i arbequines amants de la BTT i per mi és un orgull que el meu poble també tingui un club de ciclisme.El nostre club organitza quedades btteres setmanals i multinivells, participa en marxes i pedalades d’arreu de Catalunya, organitza activitats familiars per als sòcis i sò-cies i també activitats esportives paral•leles al món de la BTT com senderisme, excursionisme,... Aprofito l’avinentesa per explicar-vos que actualment es-tem treballant en el que serà la primera Marxa BTT “Terra d’Oliveres” que es celebrarà el proper 12 de setembre a la Vila d’Arbeca. Us convido a tots i a totes a participar-hi i a visitar el nostre blog en el qual hi trobareu un bon munt d’informació sobre aquest esdeveniment.http://clubciclismearbeca.blogspot.com/Com a membre del C.C. Arbeca us animo a fer-vos socis i sòcies del nostre club i gaudir de l’esport i la natura amb bona companyia.Salut i Pedals!!!

Campionats Provincials (La Fatarella 2010)


Ho sabies?

26

Comensem la descripció de les cases del carrer de l’Aba-dia, antigament conegut com el carrer de baix. Però abans, vull agrair a la Ramona Farregut que em donés unes dades de la casa de cal Cansons, al carrer Coral Harmonia, que jo no vaig posar correctament.Vàrem dir que l’any 1892 hi vivia l’hereu del Ton dels Colomins, i això és cert, però després posem que la com-praren els Cansons, i això no és així, a finals del segle XIX la compraren els de la Seca, que hi visqueren fins pocs anys abans de la guerra, quan el Gabriel de la Seca es féu la casa a la carretera de Belianes, llavors la llogaren al Ton del Catarí que hi visqué fins la decada dels quaranta i ara sí, que és quan la compren els del Cansosns.Agrairia als qui saben alguna cosa sobre les cases d’Arbeca i jo no ho hagi dit prou correctament, que m’ho facin saber per tal de poder corregir-ho oportunament.Continuant amb les cases del carrer Abadia, conegut tam-bé amb els noms de carrer de baix o carrer del forn baix, tal com es va comentar en el número anterior, la primera casa és cal Giordano o cala Isabel. En el capbreu de 1518 tota aquesta cruïlla de cases era un pati del Pere Ballester. En la fassana d’aquesta casa hi consta la data de 1594 que seria quan un descendent d’aquest Ballesté que vivia on ara és cal Cadet, si féu casa. La façana d’aquesta abarcava tot el tros des del el carrer Coral L’Harmonia fins al carrer

del beurador. Els Ballester eren al segle XVI una de les famílies més influents i adinerades de la vila. Malauradament amb mo-tiu de la guerra dels Segadors al estar aquesta casa tant prop de la muralla, quedà totalment derruïda. Solsament quedà en peu aquest tros de façana del Giordano i l’escala que pujava dalt del pis. Aquesta escala encara es conserva avui. Té el detall que hem feu veure el Llorens Rubió, que la primera grau o escala i el basament de la columna és tot

de una peça. A finals del segle XVII i el XVIII les colum-nes ornamentals que encara es conservaven aquí a Arbeca, ja són dos arreus diferents. La porta d’entrada d’aquesta casa, coneguda ja al segle XVII com cal Falegre, seria al mig mateix de la façana, on avui hi ha la porta del molí de cal Simona. La portalada seria afovellada com la que hi havia a l’antiga Abadia, antigament cal Duc, avui cal Perera, i com la que hi ha a cala Gloria.Tot seguit després de la guerra dels Segadors (1640-1653) degut a la destrucció quasi total d’Arbeca, les famílies adi-nerades també ho passaren malament. Els del Falegre amb la casa tota derruïda i molt difícil de deixar-la com abans, l’hereu es quedà el tros que dóna al carrer del Abeurador.

Els carrers i cases d’ArbecaJesús Elies

Imatge de cal Tarroig

Imatge de cal Carabassa

27

la borrassa agost 2010 Ho sabies?

La filla Caterina casada amb el Pere Balsells, dit el Ga-nyol, li donen la part del mig de la casa, i la part restant que es la que dóna al carrer d’en Roig, ara Coral l’Harmonia, el van venent a petits patis per treure’n algun diner, i és el que hem explicat en el número passat de la Borrassa. L’any 1665 trobo documents que parlen del Falegre i del Ganyol.Aquesta casa del mig donada a la Caterina Ballester, durant molts anys fou coneguda com a cal Ganyol. He comentat abans l’escala, per cert relativament ben conservada, que dóna idea del que havia sigut aquesta casa. A continuació de l’escala hi ha una dependència molt gran on hi ha un pou amb els seu brocal tot de pedra picada, exactament igual com el que hi havia a l’Abadia. És un forat quadrat aproximadament d’un metre, que travessa la roca del Toll, d’uns dos o tres metres de gruix i que per davall la roca del Toll, d’uns dos o tres metres de gruix i que per davall la roca està tot buidat. No em voldria equivocar però crec que té més de 100 metres cubics de capacitat. El tros de façana del Giordano, l’escala i el pou, són tres detalls de la magnificència d’aquesta casa a principis del segle XVII.Aquesta casa de cal Ganyol fins a principis del segle XIX segueix amb el mateix nom. Seria una família que moriria sense descendència directa i es lloa a una família que en deien del Setrill. A mitjans del segle XIX, l’hereu de cal Marsol, Josep Sans Gairoles casat amb la pubilla de cal Falegre, compra l’entrada, les escales, el pou i el tros del fons de la casa de cal Ganyol. I els del Pelat es queden amb el cub, un seller i les dependències que hi havia damunt del seller.Quan el Marsol compra la casa del Ganyol, aprofita el lloc per fer-hi un molí d’oli amb premsa de biga. Avui encara es poden veure alguns estris d’aquest molí: la satamola, el contrapès de la premsa i els anclaments d’aquesta. Dins el celler de cal Ganyol hi ha tres grans piques de pedra molt ben treballades.La casa del Falegre, la que és avui cal Simona, sempre portà el mateix nom fins que l’any 1856, com he dit abans, l’hereu dels Marsol es casa amb la pubilla del Falegre, dei-xen la casa del Portal del Toll (cal Teresí) i venen a viure en aquesta casa. A partir d’ara ja no li diran cal Falegre sinó cal Marsol. Aquest renom li durarà pocs anys. Els del Marsol es fan casa nova als antics patis del molí nou dels Ducs de Medinaceli i a principis del segle XX es venen la casa als del Simona els quals encara la conserven avui dia.Baixant pel carrer de l’abeurador, darrera de cal Simona, hi havia un forn de coure pa de la vila. Molts dels que llegireu la Borrassa, segurament que us en recordareu. No he trobat cap document que en digui res. Crec que seria re-lativament nou. De mitjans del segle XIX. Si no ho recor-do malament, el Rosendo Monells el tingué llogat algun temps. Es vengué en dècada dels seixanta i en comprà una part el Simona i l’altra part els del Manquet del Po.Continuant el carrer, deixo cal Manquet i també l’altra

casa que hi ha a l’altre costat, de la Maria del Policronio que són del Toll.Pujant amunt hi ha una caseta petita que en relació del 1892, trobo que hi viu el Francisco del Pixo. Jo de quant era petit me’n recordo que hi vivia una dona gran, crec que en deien de cal Tit.Passo a la casa de cal Dr. Roig. Em xocà l’altre dia al pas-sar per davant d’aquesta casa, hi ha un rètol que hi posa “Cal Tarroig”. Aquesta casa al 1732 era de Juan Roig. A mitjans del segle XIX un descendent d’aquest era cirurgià, pel que el va quedar el nom de Dr. Roig. Els cirurgians dels pobles, avui metges, sempre se’ls ha conegut com a doctor tal, doctor qual, ell al anomenar-se Roig de cog-nom, casa seva era coneguda com a cal “Doctor Roig”. Aquest va morir sense descendència directa i segurament ho heredaren els padrins del Jaume Perera.Quan estava passant aquestes ratlles, vaig deixar el llapis i el paper i vaig anar a veure al Jaume Perera per preguntar això de cal Tarroig. Ell em digué que sí que era cal Dr. Roig però Tarroig està més aviat dit. Amb certa part té raó i li respecto. Pujant amunt hi ha cal Carabassa. Abans hi visqueren els del Simona, fins a principis del segle XX compraren la casa de cal Marsol, abans Falegre.En el capbreu de 1518 per aquest indret hi tobo la pallissa del Sr. Duc. En la paret del carrer de cal Carabassa hi ha una arcada de pedra ben picada mig amagada i sota de l’arcada hi ha una pica de pedra. Bé podria ser restes de les antigues dependències del senyor. Juntament amb una arcada gran de pedra molt ben picada que hi ha cal Dr. Roig i dos arcades més que hi ha a continuació al corral del Soldevila, avui del Mario. Pujant amunt hi ha cal Golpes. D’aquesta casa no n’he tro-vat res, ni tant sols he vist cap data en les llindes. En el llis-tat que tinc de 1892 tampoc hi consta cap nom. Deixem-ho aquí i en la pròxima Borrassa esbrinarem les altres cases del carrer de l’Abadia.

Imatge de cal Golpes

28


En primera persona

Estem amb la Magda Balsells a cal Marrinxa a la nostra Barceloneta d’Arbeca. Nascuda a Arbeca l’any 1962. La Magda va estudiar a les Mon-ges i a l’actual CEIP Albirka del nostre poble. També va estudiar a Falset, Bellpuig i Lleida. A nivell més concret i relacionat amb la seva feina va es-tudiar disseny a l’Escola d’Arts Oficis de Tàrrega i un postgrau de Disseny a l’Escola Massana de Barcelona . També té estudis superiors d’Història de l’Art per part de la Universitat de Lleida i ha realitzat cursos d’escultura, gravat, foto, etc. A nivell laboral, ha treballat en un estudi de disseny a Vilafranca del Penedès, a l’estudi del Director Creatiu Miguel Moyano de BCN, això li ha d’agrair a la meva cosina l’Elvira de cal Navarro que li va donar un cop de mà en facilitar-li aquesta feina.També treballà al a mul-tinacional Tiempo BBDO. Ha tingut un taller de disseny propi juntament amb altres dues companyes més. Actualment treballa com a professora de Disseny Gràfic a l’ Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol de Lleida de la qual forma part de l’equip directiu. A banda del treball com a professora també realitza feines de tipus “free lance”. Ha realitzat una gran quanti-tat de dissenys de tota mena. Col·labora en un munt d’activitats. Viu a Albatàrrec amb el seu fill Pol.

Respecte a com va néixer al seu interès pel disseny, la Magda ens explica que : “ des de sempre, m’ha atret i encara m’atreu molt el món del disseny

i el de la publicitat . El fet de donar una part funcional i estètica als productes, serveis, missatges, etc, que a més a més permet crear molt en la comunicació visual i donar un valor afegit a un producte, encara que a vegades pot ésser excessiu i que hi hagi tal en ocasions, més pa que formatge. “

M’explica que el disseny és una professió l’activitat de la qual consisteix en concebre, programar, projectar i realitzar comunicacions visuals per transmetre missatges específics i que generalment es realitza per mitjans industrials. Diu literalment: “ El disseny posibilita comunicar gràficament idees, fets i valors processats i sintetitzats en termes de forma i comunicació, factors socials, culturals, econòmics, estètics i tecnològics “

Com a bona professora que és i fruit de les meves preguntes m’ explica que el disseny treballa en cinc camps: Imatge corporativa, senyalètica, disseny d’envasos, editorial, i publicitat . Per cert, lector, t’imagines com seria avui el nostre món sense publicitat ?.

Al llarg de la conversa, insisteix en què com més avançada és una societat a nivell de renda per càpita, més varietat de

Magda Balsells: “ Un símbol ha de comunicar de manera senzilla i clara la filosofia i la història d’una corporació.”

Xavier Sans Duch

Col·labora amb la Borrassa!

29

la borrassa agost 2010 En primera persona

productes hi ha, per la qual cosa aquests s’han de donar a conèixer i promocionar, i obliga a les empreses a gastar una gran quantitat de diners en disseny i publicitat, això fa que podem dir sense por a exagerar que en una gran quantitat de productes que consumim el seu cost en publicitat sigui a l’entorn del 15 al 20 % del seu cost total.

La Magda creu que el nivell del disseny al nostre país és molt alt, que essent Barcelona i Milà els màxims referents a nivell europeu, avui en dia la capital catalana està per damunt de la capital llombarda; i que això comporta que aquí a Catalunya hi hagi escoles de disseny de nivell mundial ( Massana, Elisava, Eina, etc ) que estan molt lligades amb les empreses amb uns convenis escola-empresa per una aplicació industrial-tecnològica i que per sort, un altíssim percen-tatge de la gent que surt d’aquestes escoles treballa immediatament.

A tall d’exemple de costos, explica que quan treballava a l’empresa Tiempo BBDO per fer el logotip de l’ACB de Bàs-quet a les darreries de la dècada dels vuitanta del segle passat entre estudis de mercat, sociòlegs,... etc i altres treballs que al final van durar mig any i això comporta el seu cost total fos força elevat.

En un món on es mouen tants diners i amb tant de glamour la Magda intenta contrarestar-ho treballant amb el que ella sap fer i sense cobrar ni mig cèntim d’euro en ONGs com l’Organització Antisida de Lleida, el Banc d’Aliments o l’ ACAPS ( Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí ). En aquesta darrera organització també hi ha col·laborat acollint durant dos anys un nen sahrauí, intentant pal·liar el que és una de les vergonyes més grans de la història de l’estat espanyol , això ho diu ella i ho dic jo.

Ens explica que en la seva docència també intenta transmetre que hi hagi un factor de solidaritat i en aquest sentit a l’úl-tim curs realitzem projectes en pro d’organitzacions solidàries com per exemple els dirigits a la Cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges ( etiquetes, caixes, tríptics, etc dels seus productes ), i la imatge corporativa de l’Associació Anti Sida de Lleida

El fet d’haver treballat en una multinacional com Tiempo BBDO que portava la publicitat de grans empreses com les del Grup de neteja Henkel, Matutano, Sony, Aigües de Barcelona entre altres i amb gent com el redactor publicitari Gustavo Caldas i el director creatiu Jordi Vilajoana, històric de CDC que va ésser Director de TV3 fa que pugui parlar amb propietat de “ al treballar en una empresa d’aquest tipus pertanys a ella en un 100%, amb una feina molt absorbent i estressant però al temps també molt satis-factòria en veure el treball realitzat “.

En aquesta empresa, que va ésser la seva escola i on va estar-hi 5 anys hi va arribar en un principi per fer una suplència 6 mesos, però un dia en acabar la su-plència un directiu amb un rostre inexpressiu li va dir : “ segueix-me, i després de recórrer una els pasadissos i despatxos de l’empresa li diu : si t’interessa aquest espai és per tu “ i així va ésser. Allí va treballar com a muntadora d’originals i després de Directora d’Art Junior i de Directora d’Art (a seques) després.

Centred'Observació

de l'Univers

Camp d'Aprenentatge del Montsecwww.xtec.cat/cda-montsec

Generalitat de CatalunyaDepartament d'EducacióCdA del Montsec

s/n 25691 Àger [email protected] tel: 675788555Camí del Coll d'Ares

Camp d'Aprenentatge del Montsec

J. Xavier Franch PeñasJuli Vallory Foix

www.xtec.cat/cda-montsecmòbil: 675788555

[email protected], s/n 25691 Àger -

Generalitat de CatalunyaDepartament d'EducacióCdA del Montsec

Imatge corporativa del Centre d'Observació de l'Univers d'Àger

La revista d’Arbeca!

�0


En primera persona

Fou en aquesta empresa on li va succeir l’anècdota que explica a continuació:

“ Per passar a ocupar el càrrec de Directora d’Art Junior a l’empresa em van fer un encàrrec-prova que havia de realitzar durant un cap de setmana tancada dins de l’empresa. En concret havia de realitzar un catàleg per Aigües de Barcelona. I així ho vaig fer, es tractava però d’un treball molt exigent i dur. Doncs bé, durant la nit del dissabte al diumenge der-rotada per la feina que encara m’esperava, sense forces i amb molts dubtes de si podria acabar l’encàrrec vaig rebre la inesperada visita d’alguns companys de feina que em van portar sopar i el que és més important escalfor i ànims per acabar la feina, la qual cosa vaig fer i efectivament a primera hora del dilluns el director tenia el catàleg que m’havia encarregat acabat “.

Un dia però la truquen des de Lleida i li ofereixen ser profesora de projectes publicitaris a l’ Escola Municipal d’Art Leandre Cristofol de Lleida, de la qual cosa se’n deriva a priori un canvi de vida, amb més tranquil·litat i un ritme menys absorbent. És a punt de començar el curs i en tres dies ha de prendre la decisió. Tot va molt ràpid. Té dubtes, com tothom. La idea de dedicar-se a la docència li agrada i la terra sempre tira. Un dia sense saber haver-lo vist mai ni saber com és compar-teix un acte amb l’Antoni Llevot, el director de l’Escola i després lliguen les coses. Tot va molt ràpid. Diu que sí. L’experiència a l’empresa li dóna molta confiança respecte als ensenyaments que haurà de realitzar a l’Escola. I aquí treballa fins ara.

Arbequina de soca-rel, creu que quan una persona treballa i viu molt temps fora del po-ble sempre desitja tornar , ha fet moltes tasques a nivell d’institucions i entitats locals, com per exemple: el símbol del nostre Ajuntament que va ésser una de les seves primeres feines a nivell d’imatge corporativa, la realització durant dos anys seguits cartells de la Fira de Santa Caterina, la coordinació de la imatge Corporativa, dissenys, envasos i caixes de la Cooperativa del Camp i el disseny i maquetació de la Revista dels Amics de Vilars entre d’altres.

A la meva pregunta de com veu l’Arbeca d’avui em contesta: “ Bé, la meva opinió no és massa objectiva ja que no hi visc, però quasi cada cap de setmana vaig a visitar a la meva família i els meus amics/gues. M’agrada ser d’Arbeca i m’agrada encara més, com el poble ha sabut rebre i integrar gent d’altres països amb molta dificultat econòmica per tirar endavant les seves famílies, crec que és una bona lliçó de convivència per tot el que comporta conviure amb diferents cultures i tradicions.

Tinc molta nostàlgia del diumenge a la tarda, vam arribar a tenir dos cinemes, el Catalunya i el Centro i ara que no n’hi hagi cap.... I per cert un d’ells el Catalunya el va portar uns anys el meu padrí de cal Marrinxa . Recordo el gran caliu que hi havia els diumenges per la tarda amb partit de futbol i sessió de cinema i la paradeta ambulant de la Maria de cal Ma, que anàvem tota la canalla a comprar berenar a la mitja part de la sessió, guardo d’un record molt bonic, allò era fer festa el diumenge.

Quiònia Pujol Sabaté618909396Biòloga

Imatge corporativa de Bio Watt

I ara també al facebook!

�1


Com a veïna del poble i en concret de la Barceloneta no m’agrada gens el fet que la Plaça de la Serp estigui tan deixada. Les places són un lloc per viure i conviure ja que són un lloc per jugar, trobar-se i, conversar i realment crec que està molt deteriorada, i els nens es poden fer mal, estaria bé que l’Ajuntament apostés per tornar-la a deixar com estava els primers anys perquè els veïns del poble en tornessin a gaudir.

En un aspecte positiu valoro molt bé la tasca que realitza l’Associació Amics de Vilars que contribueix de manera molt important a donar a conèixer la nostra cultura i història, les nostres arrels, l’amor a la natura i al nostre terme, etc. En definitiva, fer poble. “

Respecte a altres facetes artístiques i a mode d’exemple ara està treballant en les il·lustracions en gravat , disseny i ma-quetació d’un llibre sobre percepcions de persones i paisatges dels secans del Segrià i ha participat de manera reiterada en exposicions col·lectives de fotografia, de gravat i de pintura acrílica. Al nostre poble exposicions col·lectives de pintura i gravat amb les seves companyes d’estudi, així com de dibuix amb aquarel·la al Museu del Vi de Vilafranca del Penedès.

Desitjant-li sort en tots els aspectes espero que ben aviat realitzi el logotip, símbol, etc oficials de la futura República Catalana. “ seria tot un honor fer-ho “ em diu.


�2


En primera persona

L’abril va ser el Mes de la Prevenció de l’Abús Infantil per això volem aconsellar els pares sobre com ajudar a evitar els perills per als menors associats amb la Web.

Els nens d’avui estan fascinats per Internet i són extremadament hàbils quan es tracta d’usar un ordinador. És per aques-ta raó que els pares i els professors han de ser conscients dels perills que pot comportar la mala utilització de la Xarxa -depredadors en línia, ciber-pinxos, estafadors i fins i tot companys, entre d’altres- i han de parlar amb els seus fills / alumnes sobre com evitar aquests problemes en el cas que es donin.

“Els nens són un objectiu molt fàcil per als individus amb males intencions que pretenen utilitzar-los amb finalitats il·legals i deshonestes”, adverteix Catalin Cosoi, investigador sènior de BitDefender. “Afortunadament, aquestes re-percussions negatives es poden evitar mitjançant l’educació i mantenint converses obertes amb els menors sobre l’ús d’Internet i de les pràctiques de seguretat. “

1.-La bona comunicació és la clau per a la seguretat online. Els pares han de convertir-se en aliats i discutir obertament els diversos aspectes relatius a la seguretat amb els menors, ja que aquests passen molt temps a la Xarxa tant a casa com a l’escola. Utilització de programes i mòduls de Control Parental són una part important per mantenir la seguretat en línia dels més petits. Els pares han d’entendre com funcionen aquests serveis per a, així, poder protegir a tota la família dels perills Web. Sobretot, han d’evitar que els nens se sentin “espiats”.

2.-L’ordinador ha de ser col·locat en una àrea comuna, en la qual un adult pot fer un cop d’ull al monitor de tant en tant; per exemple, al menjador o a la sala d’estar.

�.-Quan els menors es creïn un compte en xarxes socials com Facebook ®, els pares han d’estudiar el grau de privacitat de cada lloc i compilar llistes de persones de confiança amb les quals els nens puguin comunicar-se sense problema.

4.-Cal ser molt conscients del perill que pot comportar que els menors quedin físicament amb persones que han conegut a través d’aquestes xarxes.

5.-Cal ensenyar els nens a posar fi a converses que els incomodin. Si algú en la web - fins i tot un amic - els fan sentir temor, confusió, ofesos o amenaçats, s’asseguri que sàpiguen trobar un adult amb qui parlar sobre el tema, i finalitzar la conversa a temps.

6.-S’ha d’ajudar els nens a identificar correus electrònics que continguin spam o amb contingut inapropiat i assegurar-se que sàpiguen abstenir-se d’obrir i reenviar aquest tipus de missatges.

7.-Els pares han de buscar, amb certa regularitat, el nom dels seus protegits als motors de cerca per veure la informació que apareix sobre ells en blogs, comunitats en les quals estiguin actius, etc.

8.-Conegui l’argot dels xat, com a acrònims, emoticones, etc., per saber exactament de què estan parlant amb els nens a la Xarxa.

9.-Durant les activitats que requereixin l’ús d’Internet a classe, els estudiants han de ser supervisats de prop.

10.-I, finalment, fer entendre els estudiants i els nens que no tot el que veuen o escolten en Internet és veritat. Els des-coneguts poden donar amb molta facilitat Informació falsa sobre si mateixos, a fi d’atreure l’atenció dels més petits de la casa.Font: BitDefender ®,

10 consells sobre seguretat en Internet per apares

��


El passat �0 d’abril a les 20:�0 a la sala de Plens de l’Ajun-tament i emmarcada dins les jornades culturals i organitzada conjuntament per l’Ajuntament de la Floresta i d’Arbeca, es va presentar La Ruta dels Cardona.

En aquest acte de presentació es va gaudir amb la presència del sr. Joan J. Busqueta i Rius, Degà de la Facultat de Lle-tres de la Universitat de Lleida i del sr. Francesc Rodriguez Bernal, professor d’història de la UdL, especialitzat en el llinatge del Cardona i membre actiu del Centre de Valorit-zació i Dinamització del Patrimoni Cultural. A nivell informatiu, comentar que aquest Centre és un Ser-vei Cientificotècnic de la Universitat de Lleida que neix amb la voluntat de posar l’experiència investigadora i de coneixement de la universitat en l’àmbit de la gestió patri-monial i la dinamització cultural i turística a disposició de les institucions, les empreses, els investigadors i els pro-fessionals públics o privats. I sobretot, com una institució compromesa amb la valorització i dinamització cultural del patrimoni.

Amb la presentació de la Ruta dels Cardona es va par-lar de la importància que va tenir aquesta família a nivell de Catalunya durant el s. XV i XVI, fou la família més influent d’aquells temps. Cal recordar, com a informació rellevant, que els Cardona podien creuar tot Catalunya, de nord a sud, només trepitjant terres de la seva propietat, aquest detall, ens dóna idea de l’embargadura i del poten-cial econòmic i social del Cardona. A més, disposaven d’un immens patrimoni en castells, palaus i en altres riqueses de l’època.

L’objectiu d’aquesta ruta és enllaçar l’existència del Castell-Palau d’Arbeca, amb el castell de la Floresta, pensant que Arbeca era una de les residències principals dels Cardona i els castell de la Floresta feia de complement perfecte a la funció residencial del Castell-Palau d’Arbeca. I per tant, amb l’existència d’aquesta ruta es vol crear la dinamització del turisme cultural d’ambdues poblacions. Així quan els visitants s’acostin tant a la Floresta com Arbeca coneguin l’existència d’aquest important patrimoni situat en les dues poblacions.

Per tant us convidem a que pugueu visitar els dos castells a través del que hem anomenat La Ruta dels Cardona, cal que les visites siguin concertades prèviament per tal d’obtenir una millor organització. Per concertar les visites pels castells de les dues poblacions us especifiquem on us podeu dirigir:a/e: [email protected] 973 141 094a/e: [email protected] 659294542a/e: [email protected] a/e: [email protected] 973160 000 (OFICINA DE TURISME- AGROBOTIGA D’ARBECA)

La ruta dels CardonaA�untament d’Arbeca

�4


En primera persona

Castors i LlúdriguesAquest any els castors i llúdrigues vam ser dels primers de marxar de campa-ments. El dia 26 vam marxar tots ben equipats i carregats cap a Àger plens de ganes per passar 5 dies replets d’activi-tats. Durant la nostra estada vam fer tota mena de tallers: pintar samarretes, fer estels ja que Àger es terra de parapents i fins i tot tallers de cuina, per això hem tornat fets uns grans xefs. També vam tenir temps de jugar tant dins com fora de la piscina. A mes vam aprendre més coses sobre aquesta població de la No-guera i vam explorar tots els seus carrers i carrerets, tant de nit com de dia.A més de tot això també vam tenir temps de caminar i posar-nos en contacte amb la natura; vam anar de ruta fins a Corçà i vam aguantar la calor, el sol i el cansa-ment com grans excursionistes. Però sobretot, el que ens vam fer va ser riure, cantar i passar-nos-ho d’allò mes be!

Aquests cinc dies de campaments ens han servit per acabar-nos de conèixer més bé entre nosaltres, tancar el nostre eix d’animació de tot l’any i agafar més ganes de veure’ns l’any que ve!

Llops i DainesAquest any els campaments de la bran-ca de Llops i Daines s’han desenvolu-pat prop del Pedraforca, concretament en un terreny d’acampada que es podria dir que era el rovell de l’ou de les moltes activitats que, com a membres de la Ca-tatribu, van anar desenvolupant; des de rutes pels pobles del voltant fins a jocs i dinàmiques, sempre amb el Pedraforca com a fons d’escenari. Els Llops i Daines van poder experimentar la sensació de viure per uns dies envoltats per la natu-ra, als quals no els va faltar de res! Pluja, fang, fred la primera nit i calor la resta de dies, amb un rierol amb l’aigua sufi-cientment freda per poder refrescar-s’hi i vaques pasturant pels voltants. Els Llops i Daines van demostrar que són capaços de muntar un campament, que tenen un gran interès per aprendre coses noves i, sobretot, de passar-s’ho la mar de bé. El terreny d’acampada estava ple de vida, corredisses, càntics i moltes rialles.

Campaments de la Pet�ada del SecàLa Pet�ada del Secà

�5


Ràngers i Noies GuiaEls Ports de Beseït ha estat la destinació dels primers campaments que s’han or-ganitzat per aquesta branca, la qual s’ha obert aquest any.La calor, la set i el cansament van inten-tar treure protagonisme als qui realment ho van ser, els Ràngers i Noies Guia. Fortes pendents, senders rocosos i al-gun que altre mur que vam haver de su-perar per poder contemplar el magnífic paisatge que ens proporcionen aquestes muntanyes. La ruta va ser més compli-cada del que estava prevista però això no ens va poder arrancar les ganes de passar-nos-ho bé i de complir l’objectiu que ens vam marcar, recórrer els Ports a peu i aprendre les nocions bàsiques per saber situar-se i interpretar els mapes. A més vam poder observar les cabres típiques d’aquesta zona, serps, àligues i sobretot mosquits, els quals ens van deixar un record per emportar-nos a casa en forma de picades. Tot i les dificultats que van anar sorgint, cap d’aquestes ens va fer trontollar i impedir que gaudíssim d’uns campament que ens ha unit com a grup.

Pioners i Caravel•lesL’Ítaca dels Pioners i les Noies guia ha ascendir al pic del Canigó!Després de preparar-nos físicament i psi-cològicament durant tot l’any per acon-seguir el nostre gran objectiu, aquest ha sigut més fàcil del que ens esperàvem! Tot i que les motxilles no ens ajudaven a recórrer tranquil•lament els paratges de la serra del Canigó, la nostra aventura ens ha ajudat a assaborir el nomadisme entre les muntanyes, la llibertat de ca-minar i endinsar-nos en un món natural ple de vida! Hem vist isards, marmotes i hem compartit espais amb altres animals menys agradables, però, en definitiva, hem conviscut grans moments durant una setmana de ruta!Els pobles i la gent de la Catalunya nord ens ha obert les portes als seus municipis (Vilafranca, Vernet, Castell i Prada) per conèixer la seva història, cultura i geografia, i el que més ens ha sorprès ha estat que el català encara és una llengua viva entre alguns habitants d’aquestes belles contrades. Només ens queda animar-vos a conèixer aquest indret de la Catalunya nord!


�6


En primera persona

Com de ben segur sabeu, aquest any 2010 és l’any Vilars, ja que es commemoren els 25 anys d’inici de les excavacions a la fortalesa.I per aquest motiu s’han planificat activitats durant tot l’any per acostar la fortalesa a la ciutadania.Des del gener fins al moment, s’han anat desenvolupant activitats a diferents indrets de Catalunya i fins i tot a nivell europeu com París, Alemanya, República Txeca i totes aquestes activitats han estat organitzades per diferents administracions i serveis com el Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la UdL, Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de les Garrigues, el Centre d’Estudis Garrigues, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el suport constant de l’Associació Amics de Vilars d’Arbeca i l’Ajuntament d’Arbeca.Bàsicament les activitats organitzades han anat relacionades amb la presentació de les característiques de la fortalesa del Vilars com el fossat, el pou i xerrades informatives sobre la fortalesa a nivell general, tot i aquestes conferències, també s’han fet activitats més d’oci com sortides, tallers d’arqueologia, visitar expo-sicions, excursions a peu, visites aèries a Vilars, jornada de portes obertes etc.

Però l’objectiu d’aquest article no és fer balanç de les activitats ja fetes, això us pertoca fer-ho a vosaltres com a ciutadans que heu participat en les mateixes, si no fer ressò i difusió de les que manquen per fer, per-què conegueu quin calendari hi ha previst, tot i que també cal esmentar que la programació pot experimen-tar alguna variació però a través de l’ajuntament d’Arbeca i el pregó ja anirem informant de les activitats programades.

2010:Any VilarsMavi Vidal Àrea de Promoció Econòmica

�7


CALENDARI D’ACTIVITATS:MES ACTIVITAT ORGANITZADORJULIOL Dia 10. Concert de gospel al jaci-

ment dels Vilars.Associació d’Amics de Vilars i Ajuntament d’Arbeca

Dia �0. Nit de foc i batucada a la Fortalesa dels Vilars.

AGOST Dia 1. Concurs de pintura ràpida. Arbeca.

Amics de Vilars i Ajuntament d’Arbeca

Dies 14 i 15. Exposició pintures concurs pintura. ràpida. Festa Major d’Arbeca.

Festa Major d’Arbeca. Presenta-ció dels gegants.

SETEMBRE Dies 6-10. Universitat d’estiu. Curs teòric i pràctic d’arqueolo-gia.

Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) i Universitat de Lleida

OCTUBRE Dies 2 i �. 10è Cap de setmana ibèric. Portes obertes i Festa del Cavall.Dinar XXVè Aniversari.

Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) i Universitat de Lleida

Retrobament dels i les participants en les 25 campanyes d’excavació i de totes les persones vinculades als Vilars.

Grup d’Investigació Prehistòrica (UdL), Ajuntament d’Arbeca, As-sociació d’Amics de Vilars, Mu-seu d’Arqueologia de Catalunya.

NOVEMBRE

VII Trobada d’estudiosos de les Garrigues. Presentació llibre i entrega premis Joves Investiga-dors/es.

Centre Estudis Garrigues, Consell Comarcal de les Garrigues

Dies 15-19. Setmana de la Pre-història: “L’edat del bronze: mo-saic de cultures”. Arxiu Històric de Lleida i UdL.

Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida i De-partament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Dia 29, Reunió internacional so-bre fossats. Universitat de Lleida i Arbeca.

Grup d’Investigació Prehistòrica, Universitat de Lleida, Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Ajuntament d’Arbeca

DESEMBRE Presentació del primer número de la Sèrie de Monografies sobre la Fortalesa, dedicada al sistema defensiu de la fortificació.

Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida

�8

Ho diu el sr. metge la borrassa agost 2010www.arbeca.org/viure/borrassa.html

La hiperhidrosis, o excès de suor , és una molèstia que pot provocar a algunes persones efectes traumàtics.

Què és la sudoració?

Es tracta d’un fenomen fisiològic desti-nat a mantindre estable la temperatura corporal, amb la seva evaporació es consumeix el calor sobrant del nostre cos eliminant les substancies nocives.Sovint aquesta suor pot ser excessiva i degenera un greu problema: la hiperhi-drosis

Què és la hiperhidrosis?

És una producció excessiva de suor, es tracta d’un líquid compost per aigua, sals minerals i toxines, i es converteix en una molèstia pel qui ho pateix ja que provoca complexes i desequili-bris anímics .Les mans, les aixelles, el rostre i el cap son les parts de l’organisme més afectades per aquesta patologia, que desperta un fort rebuig social, i pot condicionar la vida laboral i afectiva.

Quines són les circumstàncies que poden desencade-nar la hiperhidrosis?

Les altes temperatures provoquen un augment de suor, però en realitat les circumstàncies que més provoquen la hiperhidrosis són:

- l’obesitat.- Una dieta exagerada.- L’embaràs.- Alguns fàrmacs- La menopausa.- El consum de tabac i alcohol.

- D’hipertiroidisme.- L’ansietat.- L’angoixa i situacions d’estrès en l’ambient familiar o laboral.

Solucions

Per solucionar aquest problema existei-xen al mercat molts productes que van, des de compostos naturals passant per productes químics , sabons i gels espe-cífics amb clorhexidina i al•lumini força eficaços per a frenar la suor, fins a: com a últim recurs la cirurgia.

És convenient una bona higiene personal, però tot hi això el problema persisteix ja que es tracta d’un mecanisme glandular intern.

No obstant les recomanacions generals per combatre l’ex-cés de sudoració són:-Utilitzar roba de cotó, transpirable i no sintètica.-Mitjons i sabates poroses-Evitar l’ingesta massiva d’aliments picants i alcohol.-Dutxar-se més d’una vegada al dia.-Aplicar-se desodorants adequats amb alt percentatge antitranspirant.-Canviar-se de roba més sovint

La hiperhidrosisText: Equip mèdic del Consultori Municipal d’Arbeca


Ara també al facebook!

�9

Ho diu el sr. metgela borrassa agost 2010

Quan em fa mal la zona lumbar, em poso una mica de pomada a la zona i, a continuació, l’ estoreta elèctrica. Això és útil?Sí, la veritat és que l’ escalfor pot ajudar a relaxar una mica la musculatura, i també alguna pomada antiinflamatòria que no escalfi. Amb uns 20 o 30 minuts d’ aplicació n’ hi ha prou.

Una veïna m’ ha parlat d’ un senyor/-a que fa uns tractaments que amb dues sessions et solucionen tots els dolors. És fiable anar-hi?És important informar-se bé si la persona en qüestió és un professional titulat i entès en el tipus de tractament que rea-litza. Cal saber que en aquesta professió hi ha molt intrusisme. Per tant cal anar amb compte.

M’he donat un cop o m’he torçat el turmell i m’hi he posat gel. És correcte?Davant d’ un traumatisme agut posarem fred, durant uns 10 o 15 minuts, però mai directament sobre la pell (ens podríem cremar), sinó que la protegirem amb una tovallola fina.

Em noto molt cruixit de l’ esquena després de tornar d’ una excursió del cap de setmana. Han passat 4 dies; faig bé posant-m’hi escalfor?Sí, davant d’ un traumatisme no agut optarem per posar escalfor. Ara bé, tant el fred com la calor tenen un efecte anal-gèsic; per tant, podem optar per qualsevol dels dos, segons la tolerància de cadascú.

Són efectius els banys de contrast?Sí. Després d’ un procés que hagi cursat amb un edema o vessament, el fet d’ anar alternant aigua freda i calenta provoca una vasoconstricció seguida d’ una vasodilatació que ens ajuda a millorar. El temps orientatiu podria ser de � minuts d’ aigua calenta i un de freda. En total uns 15 minuts aproximadament. I com que a l’ aigua freda va bé posar-hi glaçons, és bo acabar amb l’ aigua freda.

Tinc mala circulació a les cames. Què puc fer-hi?Per a millorar el retorn venós podeu estirar-vos boca per amunt amb les cames una mica més enlairades que el cos. Se-guidament moveu els dits amunt i avall i després els peus, com si preméssiu l’ accelerador. També es pot aprofitar una bona dutxa per fer contrastos amb aigua freda i calenta.

Pel que fa a la circulació arterial cal tenir en compte l’ estat del pacient; generalment, el que s’ aconsella és caminar.

Si m’he malmès la cama dreta i he de portar una crossa, a quin costat l’ he de portar?Al costat contrari de l’ extremitat afectada, cosa que ens permet una millor base de sustentació i evitar la coixesa. Mai al mateix costat.

Bona Festa Major!

Font: Puig Ll. El fisioterapeuta a casa, Barcelona: Viena, 2010

Preguntes sobre fisioteràpiaRamon Codony Serra.

Fisioterapeuta de la Residència El Jardí (Sitges), de l’ Asepeyo Molins de Rei, de la U. E. Horta i del F.C. Damm de [email protected]

Col·labora amb la Borrassa!


A little village in the world

40

F r ancesc Vidal Vives, de pro-fessió cambrer, fa dos anys i escaig que viu a Londres, on va trobar el canvi d’aires

que buscava, en una ciutat dinàmica, on la vida passa molt ràpid i el ritme de treball es diferent. Destaca les aju-des socials i afirma rotundament que es pot viure tranquil-lament sense cotxe, fet impensable a les nostres Garrigues, on el cotxe s’ha convertit en una eina imprescindible per poder anar a treballar.

1.-Quants anys fa que vàreu marxar d’Arbeca?Al maig passat va fer dos anys

2.-Què us va empènyer a fer aquest decisiu pas?Els meus amics em van recomanar canviar d’aires i a més necessitava alguna cosa diferent perquè tot era molt monòton.

3.- En arribar al nou país quina és la pri-mera sensació que và-reu tenir?Molta gent pel carrer i curiosament molta gent jove no es veu gaire gent gran pel carrer.

4.- Si volguéssim fer turisme a la teva ciu-tat/país que ens re-comanaries? I quina seria la millor època de l’any?Els llocs importants de Londres són sobrada-ment coneguts, jo reco-mano visitar els parcs de la ciutat especial-ment a la primavera.

5.- Que és el que més diferencia Arbeca de la ciutat on viviu ara i del país respecte al nostre, Catalunya?És una cosa una mica estranya i curiosa és el pas del temps a Arbeca el dia passava molt lent en canvi, aquí, el dia és un puny i els mesos i les setmanes passen molt ràpid. Cal dir que el ritme de vida i de treball es diferent.6.- Què és el que més trobeu a faltar?La família i els meus amics d’Arbeca especialment ara que tots comencen a tenir criatures.

7.- I el que no trobeu a faltar gens?La monotonia i la lentitud massa relax no és bo.

8.- Veniu gaire sovint a Arbeca?Vinc unes tres vegades l’any per dates assenyalades o bé per bodes i d’altres esdeveniments socials.

9.- Quan us pregunten d’on sou que responeu?De Catalunya i cada vegada has d’explicar el mateix, els que vivim fora ens haurien de donar a tots la creu de Sant

Un arbequí al Regne Unit Entrevista: Santi Sans

Imatge de la Tower Bridge

41

la borrassa agost 2010 A little village in the world

Jordi.

10.- La gent coneix Catalunya? I Lleida? I Arbeca?Coneixen molt bé Barcelona i potser de rebot Catalunya. Però jo encara no m’he trobat ningú que co-negui Lleida i menys Arbeca.

11.-Què és el que més valores o destaques del teu país d’acolli-da?És un país on es fan les coses més bé que al nostre, al principi no s’entén massa perquè és així o aixà però a mesura que vas vivint aquí t’adones que tre-ballen bé.

12.- Has notat dife-rència en la manera de treballar? Hi ha mobilitat la-boral, o una gran estabilitat, allò de una empresa per tota la vida?Ja he dit abans el ritme de treball és diferent i la manera de treballar, si hagués de triar un adjectiu per a definir-la, diria que és més ordenada.Si hi ha molta mobilitat laboral no existeix la feina per a tota la vida sempre diuen que s’ha de millorar i es canvia molt sovint de feina o empresa, potser ara degut a la crisi no es veu tant aquesta rotació laboral però segueix exis-tint.

13.- Ens hem tret de sobre la imatge del sol, la sangria, la festa i la migdiada?NO, encara estem molt estereotipats, fins i tot les propa-gandes per a visitar el nostre país deixen entreveure aques-ta imatge.

14- Quantes hores es treballa al dia, com es distribueix la �ornada, quants dies de vacances feu?Parlo per mi. La meva jornada és de vuit hores de dilluns a divendres, però a vegades tens la possibilitat de fer hores extres i ho acostumo a fer perquè les paguen bé i tot es molt car a Londres amics meus, per tant la meva jornada alguns dies és de unes dotze hores. 15.- Quan comença el curs escolar, quan acaba, quan fan vacances els nens? L’educació és gratuïta? I obliga-

tòria fins a quina edat?Sobre el curs escolar desafortunadament no us puc dir gran cosa, però pel que es veu, sí, l’educació és gratuïta, i no sé del cert fins a quina edat, perdoneu, però no és un tema que hi estic gaire posat.

16.- Hi ha bonificació pels medicaments, l’assistència sanitària és gratuïta i universal?La sanitat és igual que al nostre país, gratuïta i universal.

17.- I la protecció social? Hi ha ajudes per tenir fills? Per aturats? Hi ha pensionistes? A quina edat es �ubi-len els treballadors?La protecció social en aquest país és molt gran. El govern ajuda moltissim a les famílies o persones sense recursos, ajuda sobretot en temes de vivenda.

18. La gent té casa pròpia o va a lloguer, cada quan canvia de cotxe, o és pot viure perfectament sense cot-xe, la gent canvia de residència sovint per canviar de feina?Sí, ara acostumen a tenir casa pròpia potser abans anaven més de lloguer, i també canvien bastant sovint de casa per diverses raons ja sigui feina, perquè se’ls fa petita quan tenen família o bé perquè no els agrada la zona etc. No cal cotxe per a res els trens sempre són puntuals i hi ha moltes combinacions per arribar als llocs.

19.- Consideres que econòmicament la gent és més rica

London Eye, una noria de 135 metres d’alçada amb 32 cabines de 25 passatgers


A little village in the world

42

o més pobra respecte a Catalunya?Com al nostre país mes o menys però aquí em sembla que hi ha gent més rica que al nostre país.

20.- On es viu millor a Arbeca-Catalunya o a Londres?A Londres ja ho he dit abans és ciutat del jovent i això es molt atractiu i impor-tant sempre tens activitats per a fer que a Arbeca no se m’haurien passat ni pel cap, fins i tot us ensenyo una foto perquè ho entengueu

21.- Els nadius et veuen com un estran-ger? Quin tracte hi ha amb els nou vin-guts?Pots exercir el dret de vot, fins a quin nivell? ( Municipal, supra municipal, autonòmic, estatal...)

Estant molt acostumats a rebre immigració, hi ha gent de tot el món. El tracte als nouvinguts és nor-mal i sí a vegades, et veuen com un estranger. Em fa l’efecte que es pot votar per les eleccions munici-pals en tant que ciutadà europeu.

22.- Penses tornar a residir a Arbeca?No ho sé, ara estic aquí i hi estic bé ja ho veurem.

Parc Clapham Common


4�

la borrassa agost 2010 La butaca

Fahrenheit 451 (1966) és una pel•lícula dirigida per di-rector francès François Truffaut i basada en una novel•la de Ray Bradbury que porta el mateix títol. La novel•la se situa en el gènere de la distopia, igual que altres títols com Un món feliç, d’Aldous Huxley, o 1984, de George Or-well. El gènere de la distopia consisteix a reflectir un futur ple de normes on les persones estan fèrriament controla-des, de manera que es tracta d’un futur bastant negatiu i inhabitable. De fet, distopia és el contrari d’utopia, de lloc anhelat i somniat, inexistent per perfecte. Aquest gènere es basa en la por que el món degeneri fins al punt que les llibertats més bàsiques siguin anul•lades. Un dels extrems d’aquest fet es troba en la novel•la 1984, on existeix fins i tot la denominada “policia del pensament”, de manera que un no només no és lliure per actuar, sinó que no pot ni tenir pensaments subversius perquè hi ha especialistes que a través dels gestos poden detectar-los i, en conseqüència, executar l’individu.

Fahrenheit 451 ens mostra un món on està pro-hibit llegir perquè llegir fa pensar i provoca la infelicitat. A més, també accentua les diferències entre les persones perquè la gent que llegeix es creu superior a la que no ho fa. Els llibres estan prohibits i hi ha equips de bombers que escorcollen les cases i si en troben els cremen. L’ofi-ci de bomber, doncs, ha canviat substancialment: si abans apagaven focs, ara n’encenen. El títol prové del fet que 451 graus Farhrenheit és la temperatura a la qual crema el paper. El protagonista, Montag (Oskar Werner), és un bomber que porta una vida ordenada i que no desobeeix les normes del sistema. La seva dona, Linda (Julie Chris-tie) té una actitud superficial, convencional i acrítica amb el sistema imposat. Els seus antídots són els programes de televisió i les pastilles, a les quals mostra certa addicció, cosa que ens fa veure que la felicitat en el món en què habita és més superficial que natural. Montag coneix una mestra, Clarisse (també interpretada per Julie Christie), que és l’antítesi de la seva dona: és reivindicativa i crí-tica i, a més, participa en grups clandestins que intenten obtenir llibres i llegir-los. La mestra ha estat expulsada de l’escola perquè la directora intueix que les seves idees són una mica subversives.

El protagonista comença a sentir curiositat per sa-ber què contenen els llibres que crema. De fet, és sabut que les coses prohibides creen més curiositat que les que són legals i fàcils d’obtenir. Això fa que el màxim dirigent del cos de bombers a què pertany el protagonista alliçoni els seus membres sobre els efectes nocius de la lectura, ja que per ells és probable sucumbir a la temptació d’en-

dur-se un llibre en una de les seves batudes. Montag no pot vèncer aquesta temptació i comença a robar llibres. Els amaga a casa i durant la nit es manté despert per lle-gir el màxim de temps possible. El seu aspecte ullerós i compulsiu davant la lectura resulta fins i tot irònic vist des de l’actualitat. És interessant veure l’evolució de Montag, que passa de ser un home que assumeix el seu ofici sense plantejar-se res més enllà de les quatre parets del seu món a ser un activista contrari al sistema. És cert que en aquest canvi hi té alguna cosa a veure el personatge deClarisse , ja que l’atracció és un motor bàsic a l’hora de voler accedir al món que envolta a l’altre.

Aquesta evolució desperta sospites a l’entorn la-boral i familiar de Montag, que comença a canviar de com-portament: es mostra irascible, esquerp i amb una actitud defensiva. La seva mirada recorda a la d’un gat desconfiat i desconcertat. Només és qüestió de temps que salti i es-garrapi. Aquesta calma i contenció de Montag abans d’ex-plotar violenta l’espectador, que és conscient que s’estan a punt de desencadenar alguns fets dramàtics i que la cal-ma molts cops presagia tempesta. Al principi, Montag es mostra més cautelós i intenta amagar les seves activitats clandestines, però després ja actua obertament. En aquest sentit, hi ha un moment molt emblemàtic en què té l’atre-viment de llegir un fragment d’una novel•la davant de la seva dona i de tres amigues que han vingut a visitar-la, en una escena que presenta la típica estampa de les visites: vestits elegants, cafè i convencions. La irrupció de Montag amb un llibre a la mà provoca incomoditat i desconcert. El passatge que llegeix en veu alta descriu sentiments, cosa que provoca que una de les amigues de la dona es posi a plorar, tot dient que gairebé ho havia oblidat. Gràcies a aquest comentari intuïm que aquestes persones havien

Fahrenheit 451Esmeralda Fusté


La butaca

44

viscut en un temps en el qual els llibres encara no estaven prohibits. És per això que aquesta dona s’emociona, per-què la lectura li desperta emocions que tenia adormides. Les altres amigues miren Montag amb cara de reprovació, com si hagués realitzat un acte cruel i malintencionat. Amb això veiem que en aquesta societat també es volen eliminar els sentiments, que són vistos com una cosa negativa que cal evitar. La literatura parla de sentiment i de pensament, aspectes totalment criminalitzats per la societat en què viu el protagonista. Sentir i pensar és positiu perquè planteja dubtes i permet conèixer-se i assumir-se, però al mateix temps pot resultar dolorós i difícil. És per això que la dona plora, perquè li ha fet mal veure descrites unes emocions que en algun moment de la vida han estat les seves.

A Farhrenheit 451també hi surten apuntats temes de naturalesa social com la delació i la manipulació infor-mativa dels mitjans de comunicació. El sistema de denún-cia està molt ben muntat i manté l’anonimat del delator: al davant de les casernes de bombers hi ha unes bústies vermelles on els ciutadans poden dipositar un paper amb l’adreça i la foto de la persona de qui sospiten, de mane-ra que els bombers s’hi presenten per comprovar si hi ha

llibres o no, i si n’hi ha procedeixen a cremar-los. És així com el sistema s’assegura un ordre i aconsegueix dividir la població entre ciutadans rectes i ciutadans indesitjables, de manera que els primers veuen els altres com nocius i mereixedors de ser retirats de circulació.

Un cop vaig llegir que Fahrenheit 451 tenia el fi-nal més bonic de la història del cinema. I és veritat que el final mereix un capítol a part. Es tracta d’un final que, tant formalment com de contingut, és diferent de la resta de la pel•lícula. Aquesta diferència resulta molt reconfortant perquè deixa veure un punt d’esperança a pesar de la ne-gativitat i duresa del món en què viuen els personatges. No explicaré en què consisteix aquest final perquè crec que l’espectador mereix tenir l’oportunitat de veure’s sorprès i captivat per la màgia de les imatges i de les paraules. Només diré que és un final que potencia l’instint de su-peració i de resistència de les persones davant un entorn hostil, al qual combaten des de l’aïllament i en benefici de les generacions que han de venir. Si us agraden el cinema i la literatura no podreu evitar sentir-vos commoguts per Fahrenheit 451.


45

la borrassa agost 2010 Artistes i artesans

Vaig neixer el 31/1/1981 i defineixo com a escultor i pintor, tot i que em considero bastant multidisciplinar, ja que tam-bé faig fotografia , disseny, serigrafia, .... bé tot el que està relacionat amb el món de l’art.Els meus inicis realment no els conec, ja que des de ben petit ja m’agradava molt dibuixar i fer manualitats, o sigui que es pot dir que des que sé agafar un llapis que em va intrigar tot el món de la creativitat. A mesura que em vaig anar fent gran, cada cop tenia més clar que em volia dedi-car a alguna cosa relacionada amb l’art. Llavors quan vaig acabar els estudis secundaris i vaig tenir l’oportunitat de començar una carrera vaig fer Belles Arts i aquí és on realment vaig començar a conèixer l’art i les diferents disciplines que se’n deriven. Després de conèixer totes les disciplines que t’ensenyen a la carrera, em vaig decantar per l’escultura i vaig fer l’especialització. I avui dia es pot dir que em considero més escultor que una altra cosa tot i que no he deixat mai de fer altres activitats.La meva trajectòria artística no sé ben bé com definir-la ja que

considero que no porto prou anys en aquest món com per tenir una lí-nia marcada. Vaig començar fent un art molt abstrac-te que a mesura que han passat els anys s’ha anat convertint cada cop en més figu-

ratiu. I d’aquí un temps qui sap... la meva obra està en constant moviment i això significa que va evolucionant. Tinc una base que és el meu estil, que és el que fa reconèixer les meves obres, però que va canviant a mesura que vaig madurant les idees o els projectes que em van sorgint. És sempre un repte fer coses noves i intentar no repetir-se.

Ivan Egea.“Em considero més

escultor que una altra cosa tot i que

sóc bastant multidisciplinar”

www.ivanegea.com


Artistes i artesans

46

Actualment, estic vivint i treballant a Barcelona. Em dedico al disseny i muntatge d’exposicions. És una fei-na que m’ha ajudat a entendre més el món de l’art, ja sigui des de la manipulació de les obres, l’embalatge, la distribució o la conservació. Hi ha tot un món des que l’obra surt del taller de l’artista fins que arriba a una galeria d’art. A més, és una feina que m’ha portat a viatjar per tota Espanya i conèixer la realitat que ens envolta.Durant el temps lliure em dedico a la meva obra. Quan sóc a Barcelona bàsicament em dedico a pintar o bé a fer algun projecte amb l’ordinador, ja que no tinc un espai adequat per practicar l’escultura. I quan sóc a Arbeca em dedico a l’escultura.Els materials que utilitzo són molt diversos. Quan faig escultura m’agrada molt treballar la pedra i el marbre. També utilitzo molt la fusta ja sigui com a complement de la pedra o bé com a peça definitiva i últimament

m’he ficat bas-tant dins del món de la fo-neria, realit-zant peces de ferro, bronze o plom colat. Quan faig pintura normalment treballo sobre fusta o tela i la tècnica que més utilitzo és l’acrílic. Tot i que també faig servir esmalts o anilines per les meves obres. Es tracta de fusionar estils.En principi totes les meves obres estarien en venta, la raó de fer-les és que agra-din a la gent per poder-les vendre algun dia. Tot i que alguna em costaria molt de vendre-la perquè li tens un “carinyo” especial, ja sigui pel moment en què la vas fer o bé pel que et pugui recordar o simplement perquè “aquella és la que més t’agrada de totes les que has fet fins ara”.Triar-ne una és difícil. Perquè totes tenen el seu punt d’atractiu. Quan les has acabat de fer t’agraden totes. A mesura que passa el temps i les mires des de la llunyania n’hi ha que en quedes més satisfet i n’hi ha que no tant. Però al final totes formen part de la teva personalitat ja que totes que han sortit dels teus pensaments i les teves idees. Una que m’agrada molt i la tinc a casa, al poble, és una escultura de marbre negre de Bèlgica que és molt rar de trobar.Dels mestres que he tingut, de tots, he après coses, d’alguns a valorar-te tu el que fas abans de que t’ho valorin els altres,

d’alguns a criticar-te tu mateix la teva obra i a ser inconfor-mista amb el que fas, intentant sempre millorar i no quedar-te estancat. A creure amb el que fas i a ser realista dintre d’aquest món tan complicat. En general, crec que he tingut bons mestres, des de la meva infància fins ara que encara estic aprenent. Gent que m’ha format com a persona i com artista.A la carrera de Belles Arts va ser on realment vaig conèixer l’art i la gran diversitat d’estils que té. Després de la carre-ra vaig anar durant uns mesos a Itàlia per conèixer sobretot diferents maneres de treballar el marbre. Allí vaig aprendre diferents tècniques que no s’utilitzen normalment aquí. Con-sidero que va ser una experiència molt enriquidora tan a nivell professional com a personal.

www.ivanegea.com

47

la borrassa agost 2010 el temps

Dades recollides i cedides per Antoni Pau i SansPl

uvio

met

ria a

nual

d'A

rbec

a (fi

ns a

31/

07/1

0)

050100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600

650

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

l/m2


el temps

48

Comparativa entre la mitja mensual (des de l'any 1969 al 2010) i l'any 2010 (fins 31/07/10)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

l/m2

Serie1 Serie2Any 2010 Mitja mensual

Abril '10 Maig '10 Juny '10 Juliol '10Pluja 6 8 7 2NeuPedraTormenta 1 2 1Boira 1RosadaGebre 9Neu que cobreix el terra

<0,1 l/m2 1 4>=0,1 l/m2 2 1>=1 l/m2 5 2 � 1>=10 l/m2 1 2>=�0 l/m2 1

5 l. el dia 12 �8 l. el dia � 21 l. el dia 9 1 l. el dia 4

Detalls meteorològics

Die

s de

pre

cipi

taci

ons:

Precipitació màxima en un dia

Núm

ero

de d

ies

de:

Curiositats: L’abril de 2010 ha plogut 14 litres, l’any 2009 en va ploure 1�7.5 litres tot i que la mitja mensual és de 45 litres, en canvi al maig del 2010 ha plogut 58.5 litres i el 2009 no va ploure gens, i la mitja és de 5�.7 litres.L’any 2009 de gener a juliol va ploure 267 litres, l’any 2010 n’ha fet 282.2 litres.

49

la borrassa agost 2010 Zona verda

NOM COMÚ: Campaneta

NOM CIENTÍFIC: Calystegia sepium

Aquestes plantes acostumen a germinar en zones temperades, en talussos, marges i límits de boscos. Es tracta d’una planta reptant, no creix en altura per si sola, sinó que serveix de tiges reptadores que els permet adherir-se a altres plantes per aconseguir l’altura suficient per a realitzar la fotosíntesi, poden assolir una longitud de fins a 5 metres!

El període de floració comprèn els mesos de juny a setembre, aquestes flors, que poden assolir una grandària de 7 cm de diàmetre consten de 5 pètals blancs i, com el seu nom ja indica, de forma acam-panada.

Si es talla la tija es podrà observar que en surt una saba lletosa, composta per resines glucosídiques que actuen com a purgants, a vegades de forma

molt dràstica, un consum excessiu d’aquesta planta pot provocar vòmits i grans descomposicions.

TEMPS DE FOC!!Com ja s’ha anat informant pels mitjans de comunicació s’ha d’anar en compte durant els mesos d’estiu ja que la probabilitat de produir-se un incendi és molt alta, tot i les abundants pluges d’aquesta primavera, que ha permès retardar l’època d’alt risc d’incendis, és a partir d’aquests dies que s’ha de vigilar més ja que els herbassars i els arbustos han començat a assecar-se, quedant solament la matèria seca que serveix com a combustible i com a font d’ignició d’un incendi.

La campanetaRoger Pau

flponent.atspace.org

fl www.unavarra.es



A foc lent

50

Ingredients:Per 4 persones

1 Conill1 Ceba4 o 5 allsTimó1 bitxo1 tassa de vinagre4 tasses d’aigua1 bon raig de conyac1/2 pastilla de “caldo” concentrat 1 farcellet de julibert

Conill a la vinagreta

Santi Sans

Jose

p A

lons

o

Preparació:

Primerament, rostirem el conill que prèviament haurem trossejat, amb el bitxo, quan estigui ben daurat hi afegirem un raig generòs de conyac, seguidament hi afegirem la ceba, els alls i el julibert tallat a la juliana,

quan estigui una mica cuit, hi ficarem el timó, com si tiressim sal. Un cop estigui tot bastant cuit hi afegirem el vinagre i l’aigua a proporció 1 a 4 i quan comenci a bullir, li afegirem mitja pasti-lla de “caldo” concentrat.Ho deixarem bullir fins que el conill estigui ben tovet i el vina-gre amb l’aigua s’hagin reduït fins aconseguir un suc espès.


Ara també al facebook!

Les 7 diferènciesTroba les 7 diferències que hi ha entre aquestes dues imatges d’alguns membres del Club d’Atletisme por-tant la flama del Canigó, la revetlla de Sant Joan, a la Plaça del Toll.

Solucions entreteniments número anterior de la Borrassa:

Solucions endevinalles:

1. Mitjons2. l’Abecedari�. Llibre4. La gana5. La foscor6. Cremallera7. Coixí8. Cementiri

Endevinalles populars:

1.Una cosa blanca, blanca, l’agafem i no s’aguanta.S:_ _ _ _ _

2.Sóc un cos que ningú no ha vist però visc entre els mortals; i el dia que jo falti moriran homes plantes i animals.S:_ _ _ _

�.De vegades és blau, de vegades és gris. En ell hi viu el sol i la lluna hi

té el pis.S:_ _ _

4.Sóc fill de l’aigua, fill ben natural; i torno a ésser aigua sense fer cap mal.S:_ _ _

5. Per les estances del cel es passeja un donzella, vestida de robes blanques i brillant com una estrella.S:_ _ _ _ _

6. Quin és l’animal tibat que porta una serra al cap?

S:_ _ _ _

7. A molts vesteix i no és sastre, alimenta a molta gent, i encara que algú el maltracta, no diu mal, sempre en diu bé.S:_ _ _ _ _ _

8.No tinc cap color,no faig cap olor,no dono sabor,i en temps de calorus dono frescor.S:_ _ _ _ _

Entreteniments

52

la borrassa abril 2010www.arbeca.org/viure/borrassa.html

Núm 19 - Agost 2010

Documents

Transcript of Núm 19 - Agost 2010