Núm.24 · febrer de 2011 - iescanet.catiescanet.cat/PDF/Ai_Domenech_24.pdf · Plat preferit:...

REVISTA DE L’IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

Núm.24 · febrer de 2011

Què ens diu l’AmpaQuè ens diu l’AmpaProfessors nousProfessors nous

Cinema a l’institutCinema a l’institutNoves generacionsNoves generacions

Educat 1x1Educat 1x1EntrevistesEntrevistes

Joves esportiusJoves esportiusAPMAPM

SortidesSortidesFestival de NadalFestival de NadalRecomanacionsRecomanacionsEntretenimentsEntreteniments

Després de l’esperat parèntesi estiuenc, vam encetar un nou curs en aquell llunyà setembre. Vam treure la pols a les motxilles, vam ordenar l’estoig i vam posar el despertador.

I aquell rau-rau de retrobar companys/es, de seguir compartint amb els més propers, de conèixer-ne de nous... I les primeres impressions amb el professo-rat que ens ha tocat, mentre anotàvem l’horari a l’agenda. Pel camí hi ha hagut el butlletí de notes de la 1a avaluació, el Festival de Nadal, les eleccions al Parlament de Catalunya i el 5 a 0 del Barça-Madrid.

El centre segueix creixent i el pati empetitint-se un mòdul amb dues aules més per als de batxillerat. Els alumnes de 1r i 2n d’ESO no porten tant de pes a les motxilles, perquè ho troben tot emmagatzemat als portàtils, un tema estrella de debat constant (portàtils sí / portàtils no).

I a punt de celebrar el Carnestoltes, els alumnes de 3r d’ESO hem enllestit el millor que hem sabut l’exemplar 24è de la revista, farcida de continguts inte-ressants (entrevistes, entreteniments, sortides, diàlegs APM...) i entretinguts. Doneu-li una oportunitat i veureu com és així.

Agraïm a l’associació de mares i pares d’alumnes la seva col•laboració amb la revista de l’institut. I animem tota la comunitat educativa que participi a la nos-tra revista aportant idees, suggerències, redaccions, recomanacions, etc. Podeu fer arribar les vostres aportacions a qualsevol membre de l’equip de redacció de l’optativa de revista, o bé als coordinadors Alonso Porto i Xevi Escrihuela.

Només ens queda desitjar-vos un molt bon curs 2010-2011!

La Redacció

1Editorial

2Què ens diu l’Ampa

2Professors nous

4Eucat 1x1

6Entrevistes alumnes 1r.

7Cinema a l’insitut

8Notícies

9Entrevistes

12Joves esportistes

16Fotografi es de grup

19Sortides

22Interculturalitat

23Can Vidal

24Festival de Nadal

25Tipus de música

30Entrevistes al PAS

32Recomanacions

34Casa Museu

35Rècords Guiness

36Entreteniments

SUMARIEDITORIAL

Coordinació: Xavier Escrihuela i Alonso Porto

Equip de redacció: Carla Amargant, Eric Bascuñana, Alvaro Cano, Pa-tricia Criado, Carla Gil, Laia Gombau, Toni González, Maria Grau, Ignacio Mirande, Anna Oms, Andrea Quiles, Joan Sánchez, Miranda Teulé, Clàu-dia Vega i Adrià Velasco.

Col·laboradors: Anna Mera,

Disseny i maquetació: SIL Informàtica Canet

Edita: AMPA de l’Institut Lluís Domènech i Montaner

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 3

PROFESSORS NOUS!PROFESSORS NOUS!

Què ens diu L’AMPA?

Anna Mera (membre de l’AMPA curs 2008-09 i 2009-10)

Ens tornem a trobar de nou i aquesta vegada per parlar de les Noves Tecnologies.

I, és clar, què us podem dir els pares i mares d’aquestes noves eines que vosaltres no sapigueu ja? Segur que penseu el de sempre: vés amb compte amb qui parles, a qui agregues, quines dades dónes, compte amb els abusos, compte, compte, compte. Perquè no ho podem evitar, us volem protegir.

Per a nosaltres les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són un món nou, desconegut, un misteri insondable i com que no ho contro-lem i no ho coneixem, ens espanta i ens fa por. Sabem que són importan-tíssimes per a vosaltres i el vostre fu-tur, però com a mares i pares pensem també en els perills.

Ens hem d’adaptar als canvis i les diferències generacionals sempre han existit, ara superades per la tecnologia.

Els nostres treballs no els presen-tàvem en PowerPoint i emprant “cor-ta-pega” d’imatges Google i Wikipè-dia. No, nosaltres, si no teníem la sort de comptar amb enciclopèdia a casa,

havíem d’anar a la biblioteca a recollir la informació. Després picar-la amb la màquina d’escriure vella de casa on sempre alguna tecla es quedava en-callada.

I les comunicacions... això ja era el súmmum. Només teníem el telèfon fi x de casa. Trucàvem a la nostra amiga, perquè no ens enganyem, les dones som més comunicatives, i quan es-tàvem en el moment àlgid de la con-versa: -“Avui, en el passadís, crec que el Joan, que estava guapíssim, m’ha mi-rat de reüll…”- Pam! La veu de la teva mare, o de la mare de la teva amiga, o pitjor, la del pare, ens tallava dient des del telèfon supletori: “Pengeu ja d’una vegada que veuràs la factura de Tele-fònica”. És clar, no teníem tarifa plana i només hi havia una companyia.

Per això heu d’entendre que ens costen molt els Facebook, els Twitter, els Messenger, les cookies, els I-Pod i ara, els mòbils tàctils. Que complicat!! Vosaltres ho domineu, heu crescut amb ells. Nosaltres els veiem com una amenaça insòlita.

També tenim nostàlgia i no podem

deixar de pensar què passarà amb els llibres, amb el llenguatge (que vosaltres minimitzeu amb paraules il·legibles). Si no teniu connexió, us perdeu i penseu “ara he de fer servir un diccionari…quin pal!” I s’han per-dut la mecanografi a, que tant ens ha ajudat a escriure amb velocitat, i l’ortografi a. Per a nosaltres, els pares i mares, és un moment de dubtes i neguit pel que vindrà. Encara que, és clar, el futur és vostre.

Però hi hem de veure la part posi-tiva. Vosaltres ens podeu ensenyar com emprar aquestes tecnologies perquè en sou “els amos” i nosaltres podem fer servir la nostra experiència de vida perquè aneu amb…compte, evidentment. El context és diferent, però els problemes, les angoixes, les decepcions amb amics, amb amors i també les alegries…tot això és igual, i nosaltres ja ho hem viscut. Aprofi teu-vos de tot el que teniu al vostre abast, que és moltíssim.

Des de l’AMPA, desitjar-vos un Bon Any i moltíssima sort en tot el que vin-drà.

Lluís Floris i GrauMatèries que imparteixes: Socials.Un llibre: Cien años de soledad .Una pel·lícula: Blade runner.Un/a cantant: Maria Callas. Una ciutat: París / Nova York.Una frase: No facis als altres el que no vols que et facin a tu.Plat preferit: Amanida.Una afecció: Òpera.

Una mania o un vici: Mossegar les ungles.

Sílvia Ribera PontMatèries que imparteixes: Música.Un llibre: La catedral del mar.Una pel·lícula: Allò que el vent s’endugué.Un/a cantant: Michael Jackson.Una ciutat: París.Una frase: -----Plat preferit: Paella.Una afecció: Teatre.Una mania o un vici: Coca-cola.

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 20114

Javier Caballero CidMatèries que imparteixes: Grec, llatí, català, cultura clàssica.Un llibre: Ficciones de Jorge Luís Borges.Una pel·lícula: Àgora.Un/a cantant: Raimon.Una ciutat: Barcelona.Una frase: La memòria és allò que, de tant sabut, s’oblida. (Jorge Bergamín)Plat preferit: La pasteta al bull de l’oli, l’all i

l’anguileta.Una afecció: Poesia.Una mania o un vici: Parlar.

Lourdes FernándezMatèries que imparteixes: Educadora de la USEE.Un llibre: El rumor de la muntanya de Ya-sunari Kawabata. Ens parla de la vellesa de la família, de la natura i la seva bellesa.Una pel·lícula: Mort a Venècia de Visconti. És una preciosa història sobre la recerca de la bellesa absoluta.Un/a cantant: El grup Simply Red. Van molt i

molt bé quan s’ha de fer neteja de la casa.Una ciutat: Venècia. Una ciutat màgica per deixar-te anar i perdre’t pels carrerons.Una frase: Viure la vida amb tranquil•litat i gaudir de les petites coses, fugint de la voràgine de la societat que ens envolta.Plat preferit: MMMmmm! Molts. Un senzill: Truita de patates sense ceba i una mica crua.Una afecció: Seure davant del mar un dia assolellat d’hivern.Una mania o un vici: No suporto que la gent llenci coses i embruti els terres dels carrers.

Esther Mellinas TeixidóMatèries que imparteixes: Anglès. Un llibre: New York Trilogy Paul Auster.Una pel·lícula: Gladiator.Un/a cantant: Pat Metheny.Una ciutat: San Francisco.Una frase: I wish you were here.Plat preferit: Paella.Una afecció: Mountain bike.Una mania o un vici: Ordenar-ho tot alfabèti-

cament (quant es pot).

Emi Perelló FusterMatèries que imparteixes: Educació Física.Un llibre: Es fa molt difícil triar-ne un perquè cada llibre t’aporta coses diferents. En triaré tres: Ves on et porti al cor de Sussana Tamaro; El castell de vidre de Jeannette Walls i Tues-day with Morry de Match Albom.Una pel·lícula: Cometas en el cielo o C.R.A.S.H.Un/a cantant: La Oreja de Van Gogh o Shakira.

Una ciutat: París.Una frase: Ningú pot viure sense un objectiu i l’esforç per aconseguir-ho. Fyodor Dostoyevsky.

Plat preferit: Pollastre al forn amb patates fregides.Una afecció: La fotografi a i fer edició i muntatge d’imatges.Una mania o un vici: Ser massa perfeccionista.

Inma BenedicoMatèries que imparteixes: Educació Física i optatives d’ Expressió Corporal.Un llibre: Final del juego, Julio Cortázar.Una pel·lícula: Cabaret.Un/a cantant: Amy Winehouse.Una ciutat: Salvador de Bahia, Brasil.Una frase: Només el lliurament incondicional condueix al buit real, i des d’aquest lloc de buit puc ser prolífi c i lliure. Stephen Nachma-

novitch.Plat preferit: Espaguetis amb salsa bolonyesa.Una afecció: La dansa.Una mania o un vici: La xocolata.

Àlex SànchezMatèries que imparteixes: Anglès.Un llibre: Alta fi delitat (Nick Hornby)Una pel·lícula: El senyor dels anells.Un/a cantant: Paulinho Moska.Una ciutat: Barcelona.Una frase: Mai jutgis un llibre per la portada.Plat preferit: Pasta.Una afecció: El Mar.Una mania o un vici: Les crispetes.

Maite Faiges RedóMatèries que imparteixes: Música (1r i 3r d’ESO) i Anàlisi musical I ( 1r batxillerat).Un llibre: Ensayo Una pel·lícula: El laberinto del fauno.Un/a cantant: Ismael Serrano.Una ciutat: Cuzco.Una frase: -----Plat preferit: Escudella catalana.Una afecció: Viatjar.

Una mania o un vici: Xocolata negra amb avellanes.

Montse Majà CostaMatèries que imparteixes: Llenguatge i pràctica musical (1r batxillerat), Anàlisi mu-sical II (2n batxillerat) i Petita orquestra (2n ESO).Un llibre: La maleta de mimbre de Germán Holtheuer.Una pel·lícula: Granujas a todo ritmo.Un/a cantant: Status Quo.Una ciutat: Les roques (Veneçuela).

Una frase: Qui toca quan no toca, no toca.Plat preferit: Carxofes arrebossades, a la brasa...Una afecció: Viatjar.Una mania o un vici: No suporto escoltar música amb el volum fort!

Alvaro Cano i Joan Sánchez


Sabeu què és el Projecte Educat 1x1?1. Pablo Martínez, Pol Mendieta , Marta Pérez: això de l’ús dels ordinadors per estudiar.2. Albert Gázquez, Elisenda Frentes, Meritxell Renau: Sí, l’ús dels llibres di-gitals.3. Lucía Oliver, Jordi Xandri: això dels ordinadors portàtils.4. Joan Buzon, Vanessa Gálvez, Esteve Pujol: Sí, és el tema dels ordinadors.

Us agrada o preferiu el format antic?1. Preferim el format antic, és a dir, els llibres.2. Preferim el format nou ja que es molt més lleuger i més ràpid.3. El que ens agrada és el format nou per la connectivitat a Internet.4. Ens agrada aquest format ja que la novetat dels ordinadors ens agrada.

Us han afectat els canvis de l’ESO a Primària?

1. Sí, bastant; hi ha hagut un gran canvi, ja que els horaris i la forma d’estudiar no són les mateixes.2. No, perquè ja hi estàvem acostu-mats de l’any passat.3. No, perquè a fi nals de l’any passat ja havíem treballat amb aquest suport.4. No, però ens ha costat acostumar-nos al nou projecte.

Teniu problemes amb la connectivitat d’Internet?

1. Sí, sovint.2. Abans ara no3. Sí, molts cops.4. De tant en tant.

Enquesta als alumnes del Projecte Educat 1x1

Què és més pràctic, estudiar amb apunts i llibres o amb l‘ordinador portàtil?

1. Amb apunts; ho tens tot més ben ordenat.2. Amb portàtils, perquè és més pràc-tic.3. Amb portàtils, perquè és més ràpid i senzill.4. Amb portàtils, perquè és molt més útil.

Avantatges i inconvenients que té aquest projecte?

Avantatges: és més ràpid, hi ha menys pes a la motxilla, és més pràctic i útil.Inconvenients: és una distracció massa gran per a l’alumnat i fa que no estigui atent a classe. Un altre problema és que sovint no tenim connexió a Internet.

Toni Gonzalez i Maria Grau


El nou projecte del Departament d’Educació de la Genera-litat de Catalunya introdueix l’ús de ordinadors a les au-les. S’anomena Projecte Educat 1x1, i es va iniciar el curs

2010-2011 en els instituts de secundària. Preveu l’ús personalit-zat d’un portàtil per a cada alumne/a i la transformació d’aules en “aules digitals” , amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital. El projecte, tot i tenir la pròpia es-tratègia, aprofi ta els recursos que el Ministeri d’Educació posa a disposició de les comunitats autònomes mitjançant el projecte d’àmbit estatal “Escuela 2.0”.

Entorns Virtuals d’aprenentatge(EVA)

La gestió de l’entorn de l’aula i de l’aprenentatge indi-vidual ve ajudada per la utilització d’un entorn virtual d’aprenentatge (EVA), que ha de ser una mena de “cam-pus virtual” del centre, i que és també una via per a la introducció dels canvis metodològics que s’esmentaven anteriorment.

Connectivitat de les aules

Les aules Educat 1x1 tenen connexió a Internet mit-jançant una xarxa específi ca per a tots els ordinadors que subministra l’ample de banda necessari per al treball d’alumnes i docents. La connexió dels ordinadors es fa normalment mitjançant una xarxa local amb tecnologia Wi-Fi. Els ordinadors dels alumnes accedeixen a l’entorn virtual d’aprenentatge i a Internet sota el tutelatge dels docents.


-Estaves nerviós el primer dia d’institut? Per què?Santi: Sí, perquè no sabia el que em trobaria ja que tot era nou i diferent.

-El canvi és gran respecte a l’escola? Quins canvis has trobat?Santi: El canvi sí es gran. Sobretot la primera hora, que entrem més aviat.

-Has conegut gent nova? Trobes a faltar amics de primària?Santi: Sí he conegut gent nova, i evidentment trobo a faltar amics.

-Què et semblen els professors que tens? Són més exigents respecte a l’escola?Santi: Els professors que tinc són durs però comprensius i bas-tant més exigents que a l’escola.

-T’agraden les noves matèries (tecnologia, optativa,...)?Santi: Sí, fem coses noves i divertides. Sobretot m’agraden les optatives, ja que podem escollir matèries que ens agradin i ens interessin.

-Què és el que més t’agrada de l’institut? I el que menys?Santi: El que més m’agrada és que es més gran i hi ha molta més gent per conèixer. El que menys és el menjar del menjador, on dinen majoritàriament els alumnes de Sant Cebrià.

-Et costa molt adaptar-te al nou horari?Santi: La veritat és que les primeres tres hores es fan llargues, ja que comencem molt aviat. Però suposo que és qüestió de temps.

-Què et sembla que els dimecres i els divendres hi hagi festa a la tarda? Per què?Santi: Em sembla molt bona idea, perquè gràcies a aquestes dues tardes, tenim més temps lliure, per estudiar i fer deures.

-Quins avantatges té treballar amb ordinadors? I quins inconvenients?Santi: Jo crec que els avantatges són que fem servir la tecnolo-gia, ja que en el futur serà molt important. Un inconvenient és la problemàtica amb la connexió a Internet.

Álvaro Cano i Joan Sánchez

Projecte Educat 1x1

NOVES GENERACIONS


Nom i Cognoms: Maria Pérez (Canet)Curs i grup: 1rB.

1- Has trobat alguna diferència de la primària a la secundària?

-Sí, perquè els professors no van tant a darrere teu.

2- Quina és l’assignatura que més t’agrada? Quina és la que menys?

-La que més m’agrada és naturals i la que menys socials.

3- Fas esport o alguna activitat ex-traescolar?

-Sí, música.

4- T’agraden les instal·lacions del cen-tre?

-Sí, perquè m’agraden les noves tec-nologies.

5- Ets responsable a l’hora de fer els deures?

-Sí.

Nom i Cognoms: Roger Guillén Campeny (Canet)Curs i grup:1rB


-Si, perquè a primària hi havia nens petits, i a secundària no.


-La que més m’agrada és optativa i la que menys és anglès.


-No.


-Sí, perquè semblen molt resistents.


-Sí.

Nom i Cognoms: Noèlia Sáez (Sant Cebrià)Curs i grup: 1rD


-Sí, sobretot en els estudis.


-La que més m’agrada és matemàti-ques i la que menys socials.


-No en faig cap.


-No, no m’agraden les noves instal-lacions.

Entrevista


-Sí.

Nom i Cognoms: Liam Hosking (Sant Cebrià)Curs i grup: 1rA


-Sí, sobretot pels ordinadors por-tàtils, m’agraden molt.


-La que més m’agrada és matemàti-ques i la que menys català.

3 -Fas esport o alguna activitat ex-traescolar?

-Sí, bàsquet.


-Sí, m’agraden les pissarres digitals i moltes coses més.


-Sí.

Joan Sánchez i Álvaro Cano

alumnes de 1r ESO


Aquest novembre hem po-gut veure pels carrers del po-ble, alumnes de l’Institut Lluís

Domènech amb material de cinema, enregistrant imatges com autèntics pro-fessionals. Es tracta del programa Minuts Lumière, que forma part del projecte Ci-nema en curs, una iniciativa pionera a l’Estat espanyol que es fa a diverses es-coles públiques de Catalunya i que va co-mençar el curs 2005 - 2006.

Aquest curs 2010 - 2011 hi participen 14 centres educatius de tot Catalunya, entre ells l’Institut de secundària de Ca-net. Minuts Lumière són uns tallers impar-tits conjuntament per un o més docents del centre i un professional del món del cinema, que pot ser realitzador, director de fotografi a, guionista..., que intervé a l’institut unes vuitanta hores al llarg de tot el curs.

De moment ja hem vist els nois i les noies de l’Institut en espais com la Plaça Mercat o les parades del mercat setmanal del dimecres. Els acompanyava un pro-fessor del centre i també un realitzador professional, en Pep Garrido, que era qui

els donava les indicacions necessàries per poder fer els enregistraments.

Durant el curs s’aniran fent diferents sessions pràctiques. Els Minuts Lumière

suposen un moment molt intens per als jo-ves estudiants, ja que suposa el descobri-ment de l’emoció de fer el seu primer pla de cinema. Són plans documentals inspirats en les vistes dels ger-mans Lumière, fi lma-des ara ja fa més d’un segle, en els orígens del cinema. Cada pla té un minut de durada i es fa a partir d’unes condicions molt con-cretes: es disposa d’una única presa, la càmera ha d’estar fi xa i durant la fi lmació no es pot modifi car cap paràmetre. Després d’un treball de visio-nat de pel·lícules dels germans Lumière, cada alumne realitza el seu Minut, escollint on i què vol fi lmar, l’enquadrament i el

Els alumnes de l’Institut fan cinema pels carrers de Canet

moment precís d’iniciar la fi lmació.

La pràctica, a més a més de signifi -car un primer acostament als materials específi cs com són la càmera, el trípode i l’equip de so, posa en joc totes les tries essencials en la realització d’un pla: la localització, l’enquadrament, el diafrag-ma, l’enfocament o la presa de so. També suposa una iniciació als hàbits de treball propis de la creació cinematogràfi ca i d’altres disciplines relacionades amb l’art i la comunicació, com prestar atenció a allò que passa al nostre voltant i la neces-sitat de compartir el treball propi amb la resta de l’equip.

Cinema en curs està organitzat per l’Associació A Bao A Qu gràcies al suport del CoNCA (Consell de Cultura i de les Arts) del Departament de Cultura, i el Departament d’Educació de la Genera-litat de Catalunya. Hi col·laboren també l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Filmoteca de Catalunya i molts dels Ajun-taments de les localitats on es desenvolu-pen els tallers.

Durant els pròxims trimestres, po-drem seguir veient alumnes de l’institut Lluís Domènech gravant els seus propis Minuts Lumière.

Nota de premsa (Ajuntament de Canet)


N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S ·

Alonso, de l’esperança a la decepció

SM el rei Juan Carlos va desitjar molta sort a Alonso just abans que l’asturià pugés al Ferrari per disputar el GP

i bastant després que tots els pilots del Mundial 2010 es fessin la foto ofi cial. “Ja sabeu que dóna mala sort dir alguna cosa abans de la carrera, però com com-prendreu li desitgem el millor del millor”, va afi rmar el monarca espanyol als mi-cròfons de la Sisena.

En els últims minuts de carrera el box de Red Bull era un paquet de cigars ner-viós. Horner no parava de moure les ca-mes, Newey estava concentrat, alguns mecànics resaven i altres no volien ni mirar la tele. Consumat el títol de Vettel, l’explosió d’alegria va ser indescriptible. Felicitacions i llàgrimes d’emoció per tots els costats que contrastaven amb la de-cepció al “hospitality” de Ferrari, on Alon-so va ser rebut amb abraçades i aplaudi-ments. Quan l’asturià es va reunir amb els enginyers de l’equip, fi ns i tot va vessar algunes llàgrimes de tristesa. Abans, en un gest d’esportivitat, Fernando felicitar Horner al creuar al pàdoc.

A Oviedo i Maranello, decepció ab-soluta. Tot el contrari de Heppenheim, el poble natal de Vettel, de 25.000 habitants i situat 60 km al sud de Frankfurt, on hi va haver una gran festa amb 1.500 afi cionats. A Oviedo, altres 1.500 afi cionats abarrota-ven l’Auditori Príncep Felip, però després de la carrera, gent de totes les edats, ves-tida amb samarretes i banderes blaves i vermelles, van abandonar capcots el

recinte. No hi ha dos sense tres. L’afi ció sempre amb tu, deia una pancarta.

Els miners de Xile

A uns 700 metres de profunditat han romàs 33 miners xilens des del pas-sat cinc d’agost quan es va esfon-

drar el jaciment San José. Tanmateix, 69 dies sota terra després, per fi el dimecres 14 d’Octubre des de les 00:11 hores (5.11 hores, a Catalunya) ha estat rescatat el pri-mer dels miners atrapats. Nom Florencio Avalos ja va assolir la superfície terrestre gràcies a la càpsula ‘Fènix II’, elaborada per l’Exèrcit xilè en col·laboració dels tre-balladors de la NASA per rescatar tots els miners atrapats a la mina de San José, a l’estat d’Atacama, al nord de Xile.

El Govern xilè va anunciar que ajudarà els miners rescatats a trobar noves feines,

mentre les famílies van indicar que co-rrespon als propis afectats decidir si tor-nen a treballar com miners.

Eleccions del consell escolar al centre

E l Consell Escolar és l’òrgan de par-ticipació de la comunitat educativa en el govern dels centres docents,

amb funcions en l’àmbit de la Programa-ció General del Centre, i en el seguiment i l’avaluació de les seves activitats, així com en l’elecció de la direcció del centre, entre d’altres funcions.

Les eleccions del consell escolar del centre van ser el dimecres 24 de novem-bre en les quals es renovaven 3 profes-sors, 1 pare o mare d’alumne/a i 3 alum-nes. L’horari de la votació va ser de les 9h del matí a la 1 del migdia; el lloc de la vo-tació per a pares i professors va ser la sala del professorat. Els alumnes van realitzar les seves votacions a l’hora de tutoria el mateix dimecres, de 10 a 11 del matí.I aquest va ser el resultat de la votació:Els tres alumnes més votats:

1. Clàudia Cluselles Castellà, 203 vots2. Eva Micó Espinar, 140 vots3. Ulisses Martí i Palma, 138 vots

El pare més votat:1. Josep Comas Verdaguer, 15 vots

Els tres professors elegits:1. Francisco Sánchez Martínez, 26 vots2. Xavier Escrihuela Bonet, 24 vots3. Joan Terrats Farrerons, 17 vots


Escons anteriors Escons aconseguits Variacions d’escons Vots Percentatge

CiU 48 62 +14 1.198.010 38,47 %PCS 37 28 -9 570.361 18,32 %PPC 14 18 +4 384.019 12,33 %ICV-EUIA 12 10 -2 229.985 7,39 %ERC 21 10 -11 218.046 7,00 %SI 4 102.197 3,28 %C’s 3 3 = 105.827 3,28 %

N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S ·

Eleccions a Catalunya

L es eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IXa legislatura de l’actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010. El President de la

Generalitat, José Montilla, signà el decret de dissolució del Par-lament de Catalunya a la seva seu el 4 d’octubre que ofi cialitzava el que ja havia estat anunciat en començar el curs polític unes setmanes abans.

El Parlament de Catalunya que surti d’aquestes eleccions es-tarà compost de 135 diputats. Aquests diputats es reparteixen en les 4 circumscripcions electorals de la següent manera:

• Barcelona: 85 diputats• Tarragona: 18 diputats• Girona: 17 diputats• Lleida: 15 diputats

Els resultats van ser els següents:

La visita del Papa a Barcelona

Amb la visita del Papa a Barcelo-na s’han tornat a sentir els tò-pics de sempre: l’elevat cost de

l’organització de la visita, les molès-ties que ocasiona als ciutadans, o que l’Església té una immensa riquesa que no destina a eliminar la pobresa. Resulta cu-riosa la lleugeresa amb què es parla de tot això oblidant-nos que:• Una quarta part de Catalunya, catòlics o no, seguí la retransmissió per TV de la cerimònia emesa des de la Basílica de la Sagrada Família, per la qual cosa la in-versió efectuada es veurà àmpliament recompensada amb els benefi cis que re-portarà al nom i imatge de la ciutat.

Va ser el triomf del segell Barça, la cin-quena victòria de Pep Guardiola sobre el Reial Madrid, en tots els partits que el seu equip ha jugat des que va arribar, però la d’avui té més signifi cació, perquè la va aconseguir sent fi del al seu estil i davant un equip que no havia perdut ni un sol partit en tota la temporada.

Toni González i Maria Grau

• Els béns de l’Església proce-deixen fonamen-talment de dona-cions i aportacions voluntàries i és la seva responsabili-tat decidir la desti-nació que els dóna. Però sí que és res-ponsabilitat nostra saber què es fa i en què es gasta els

diners dels nostres impostos. Diners que, a més, paguem obligatòriament i que, en canvi, sembla que ens preocupa bastant menys.

Barça - Madrid (5-0)

L a millor versió del Barça, la del futbol en majúscules, la de l’estètica per sobre de tot, va destrossar el Reial

Madrid (5-0) i va donar un cop d’autoritat davant del món del futbol. El dia del 111 aniversari de la seva fundació, els juga-dors del Barça van regalar una actuació somiada, van golejar al seu màxim rival i van convertir bona part de la segona part en un gran rondo amb els jugadors ma-dridistes com a convidats.


1- Amb quants anys vas començar?Doncs vaig començar a la ràdio amb tret-ze anys, però abans havia fet alguns arti-cles a revistes locals.

2- Qui et va introduir en aquest món?Al principi vaig fer-ho jo solet perquè es-tava en una revista on vaig entrar a partir d’un treball i llavors vaig començar a fer articles a la revista del meu poble. Des-prés vaig fer una càsting per a Comrà-dio al saló de la infància i em van agafar; a partir d’aquí anava cada dissabte a fer aquell programa i em van començar a sortir cosetes, però tot m’ho he buscat jo, tot i que algunes persones m’han ajudat una mica.

3- En quantes emissores de ràdio treballes o has treballat?Doncs ara estic treballant a Catalunya rà-dio, Comràdio, Ràdio Estel i també estic a Ràdio Gràcia fent una secció des del tren.

4- Has treballat a programes de televisió?Sí, hi he treballat i aquest any estic co-mençant a treballar-hi més. Ara estic al Canal Català, al programa “Vostè té la paraula” on entrevisto polítics i altres. També estic al TVist de TV3 on hi faig col·laboracions. I també estic a Barcelona Televisió, al programa “Hola nens”.

5- Estàs estudiant? Quina carrera?Sí, estic estudiant un Grau de comunica-ció.Faré la carrera de Periodisme.

6- Si no treballessis als mitjans de comunicació, a què t’agradaria dedicar-te?Abans volia ser professor de català, però desprès vaig veure que m’agradava més això i vaig adonar-me que això de ser pro-fessor de català i castigar els nens era una mica rollo.

7- Què els sembla als teus amics que surtis a la televisió i a la ràdio?Al principi als meus amics els resultava una mica estrany perquè era molt jove i no s’ho prenien gaire seriosament, però a mesura que han anat passant els anys han vist que realment m’agrada i que hi

dedico molt de temps.Però a vegades s’enfaden una mica per-què no tinc temps per quedar, però s’ho han pres bé.

8- En què ha canviat la teva vida des que col·labores en diversos mitjans de comunicació?Home, ha canviat en moltes coses, perquè abans feia moltes activitats extraescolars, i a partir d’aquell moment m’hi havia de dedicar cada cop més. I entre això i els estudis hi dedicava quasi tot el temps, i el poc que em sobrava quedava amb els amics.

9- Has entrevistat algun/a famós/a? A qui?Ui, sí, sísísísí, l’Elsa Pataki, que va estrenar una pel·lícula fa un mes a Barcelona.

11- A qui t’agradaria entrevistar? Per quin motiu?Uf! M’agradaria entrevistar la Belén Es-teban perquè em sembla una manera intel·ligent d’estar 10 anys a la tele, vivint-ne, sense tenir estudis.

12- Has hagut d’improvisar algun cop?Sí, moltes vegades. Sobretot al principi, perquè em passaven els guions i quan em posava nerviós em saltava línies i després havia de tornar a l’anterior i m’embolicava una mica.

Entrevista aManel Ferrer

13- Tens previst seguir treballant en els mitjans de comunicació o t’agradaria treballar en alguna altra cosa?Doncs ara, en aquest moment, no. M’agrada molt això i m’agradaria dedicar-m’hi.

14- Què és el pitjor de la teva feina?Quan ha de presentar-se un convidat i arriba tard o no es presenta. I que la gent que veu i escolta la ràdio es creu amb for-ça per poder criticar el teu treball quan et veu pel carrer.

15- Que és el millor de la teva feina?El fet de conèixer tanta gent i poder co-municar-me amb ells.

16- On t’agradaria anar de viatge? Per què? Amb qui?M’agradaria molt anar a Nova York.Perquè l’he vist a les pel·lícules i als llibres i tinc curiositat.Amb la meva xicota.

17- Qui és el teu ídol? Per quin motiu?És l’Espartac Peran de TV3, perquè he tre-ballat amb ell algun dia i m’agrada molt com treballa.

18- Què li demanes al 2011?Seguir fent tot el que estic fent fi ns ara i, si és possible, afegir-n’hi més.

Anna Oms i Patrícia Criado


1- On us vau conèixer? I quan?La majoria ens coneixíem de l’escola, però com a grup de Filippo Landini portem uns 6 anys plegats.

2- Quan va començar tot?Quan no érem coneguts vam començar a penjar vídeos al Youtube, i una disco-gràfi ca es va interessar per nosaltres i vam començar a gravar el nostre primer disc (Primer primera) i la gent ens anava coneixent, però encara no es cantaven les nostres cançons.

3- Com us inspireu per compondre cançons? Quan temps trigueu?Fins ara, el guitarrista, l’Oriol Ribes, porta una lletra i una melodia amb la guitarra i a partir d’aquí tots junts treballem la cançó i ho posem en comú.El temps que triguem és relatiu; potser un mes no estàs gens inspirat, però amb dues setmanes et surten moltes cançons de cop.

4- Quant de temps assageu a la setmana?

Normalment assagem dos dies, el cap de setmana, perquè s’ha de combinar amb la feina.

5- Si no estiguessis en el grup, a què t’agradaria dedicar-te? Si no em dediqués a la música ni a l’atenció al client en una ofi cina de Toyo-ta, m’agradaria haver estudiat periodisme o magisteri.

6- Quin és el teu somni?Doncs dedicar-me exclusivament a la mú-sica i poder viure d’ella.

7- Què creus que és el pitjor de la vostra feina?A part de la crisi, cantar en català no t’obre gaire portes i és complicat, ja que ara hi ha molta competència. Però el pitjor és muntar i desmuntar l’escenari.

9- On t’agradaria actuar?Ara mateix on puguem.

10- On t’agradaria anar de vacances?M’agradaria viatjar a Austràlia, Nova Ze-landa o inclús a Amèrica.

11- Us porteu bé entre vosaltres o hi ha algun confl icte?Ens portem bé entre nosaltres, hem d’es-tar units com a grup.

12- Explica’ns alguna anècdota.Al fi nal de cada cançó tinc el costum de fer girar el micro i en més d’una ocasió, s’ha desprès del cable i ha sortit volant pels ai-res i més d’un cop he pogut fer mal a algú.

13- Heu anat junts de viatge?Tots cinc junts, no, però un any vam anar quatre membres del grup a la República Dominicana.

14- Què us agrada, a més de cantar?El que m’agrada més és que quan fas cançons pròpies la gent et respongui cantant-la.

15- Quans discs heu fet?Portem dos discs: Primer primera i Farem revolucions, amb la discografi a de “Maldi-ta Nerea”, Tato Latorre.

16- Esteu pensant de fer un nou projecte?Això és el que pensem, però amb la crisi costa que surtin concerts.

17- On assageu les cançons? Les assagem a un local d’Arenys, que compartim amb altres grups.

18- A quins llocs heu actuat?Gairebé per tot Catalunya, Andorra, la Co-munitat Valenciana…

19- Quina va ser la vostra experiència al cantar al Palau Sant Jordi?Va ser al•lucinant, però només vam can-tar una cançó, hi tocàvem molts grups, i veure tanta gent cantant les cançons im-pressionava bastant.

20- Ho tornaríeu a fer?Sí, si pogués ara mateix!

21- Què esperes d’aquest 2011?Primer salut, econòmicament que s’arregli tot, que ens surtin concerts i que la gent ens conegui més.

Anna Oms i Patrícia Criado

CARLES PUJOL (cantant del grup de pop català Filippo Landini)


BASQUET: Marc Bley / 2n AQuant fa que practiques aquest esport?Gairebé 10 anys.

Per què vas escollir el bàsquet i no un altre esport?Perquè un familiar m’hi va enganxar.

Tens algun amulet per tenir sort als partits? Amulet… Més aviat una canellera especial.Dediques moltes hores a entrenar?4 hores a la setmana.

Què fas per concentrar-te abans de sortir a la pista?Desconnectar del món i respirar fons.

Què és per a tu el bàsquet?Doncs… Tot.

Quin número portes?El 7.

Qui són els 3 millors jugadors del teu equip? No crec que destaqui ningú en especial, però si n’haig de des-tacar algun, per mi serien en Modesto Ferrer, en Pau Mitjà i jo.

Ets una persona que juga per guanyar o jugues per diversió, perquè t’agrada?Principalment perquè m’agrada, però guanyar mai hi està de més.

Ens pots explicar alguna anècdota que t’hagi passat?Saltant per un rebot, vaig caure malament i em vaig fer una fi s-sura al peu dret.

FUTBOL: Jordi XandriQuant fa que practiques aquest esport?2 anys, uns 50 partits.

Per què et vas decidir pel futbol?Perquè m’agrada i hi faltaven jugadors.

Què és el que més t’agrada d’aquest esport?La competivitat i la dedicació.

Quina posició ocupes al camp? Quin dorsal portes?Central. Número 4.

A quin equip jugues?Canet FC.

Quins dies a la setmana entrenes? Quantes hores en total?2 dies, dimarts i dijous. 4 hores, 2 i 2.

Acostumes a sortir a l’onze inicial?Sí, sempre.

Quin és el teu ídol?Gerard Piqué. És el millor central junt amb en Puyol.

Quin és el teu equip preferit?FC Barcelona.

Quin és el regat que t’agrada més fer?Croqueta i retall.

És difícil compaginar estudis i esport?No, perquè només entrenem 2 dies.

TENNIS: Noèlia GómezQuant temps fa que practiques aquest esport?Fa 7 anys i mig que el practico aproximadament.

Per què vas escollir el tennis?Tenia ganes de fer esport i vaig decidir provar-ho amb el tennis.

J O V E S E S P O R T I S T E SE E


Què és el que més t’agrada d’aquest esport?Que et pots distreure.

Has conegut algun tennista famós? Quin?Sí, en Rafa Nadal.

On el vas conèixer ?A l’Open Godó de Barcelona.

Quants entrenadors has tingut?He tingut 5 entrenadors.Quantes hores a la setmana entrenes?Entreno 5 hores aproximadament.

Has jugat algun campionat? Quin?Sí, el Campionat de Catalunya.

Has jugat algun torneig fora de Catalunya? On?No n’he jugat cap.

Quin és el cop que costa més de millorar: “Drive”, “sacada”...?El Revés.

A la teva família hi ha algú més que practiqui el tennis? Qui?Sí, tots estem implicats en el món del tennis.

T’agradaria arribar a ser una tennista professional?Sí, però és molt difícil d’arribar-hi, i cal molt d’esforç i sacrifi ci.

Et costa molt compaginar-ho amb els estudis i amb la teva vida social?Sí, perquè hi has de dedicar molt de temps i, no només les hores que entrenes, sinó que també fas físic.

NATACIÓ: Laia Benítez ManzanasQuant fa que practiques aquest esport?Vaig començar a 1r i a 2n de primària a l’escola Misericòrdia, i aquest any en farà 6 que sóc en el club.

Per què la natació i no un altre esport?Perquè és l’esport que més m’agrada i perquè els metges em van aconsellar que era un dels millors esports per als meus petits problemes respiratoris.

Quan et llances a l’aigua, què sents?La veritat és que abans de llançar-t’hi, en els entrenaments, tens el típic sentiment de mandra, però jo em sento més relaxada quan sóc a dins.

Tens algun amulet per a les competicions?

Semblarà d’inútils, però sempre m’agrada llançar-me o competir amb una goma del cabell en el canell.

Dediques moltes hores a entrenar?La veritat és que dedico força hores a entrenar, aproximadament unes 10-12 hores a la setmana, i el més pesat són els entrena-ments al matí abans de venir a l’institut.

En quin club nedes? Quant de temps fa que en formes en part?Nedo al Club Natació Calella, i farà 6 anys que en sóc federada.Quin és l’estil que se’t dóna millor?No tinc un estil defi nit, però l’estil que més m’agrada és la papa-llona.

Què fas per concentrar-te abans de les competicions?Procuro tancar els ulls i respirar profundament encara que, amb els nervis que es passen, és difícil concentrar-se.

Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagi passat algun cop entrenant o abans d’alguna competició?Una anècdota, entre d’altres, va ser un dia que teníem una com-petició, i vaig veure que les meves companyes anaven cap a un noi, que em semblava conegut però no sabia ben bé qui era. Ens vam fer la foto, i al cap d’uns dies, vaig veure, per la tele, aquell mateix noi, i resulta que s’havia convertit en el campió d’Europa.

Què és per tu la natació?Jo crec que per als que es dediquen de ple a aquest esport no ho veuran pas com una afi ció, sinó com una forma de vida diferent ja que t’ho has de combinar tot molt bé: els deures, els entrena-ments, el fet de preferir entrenar abans que anar amb els teus amics de festa, etc.La veritat és que és dur, però si t’hi esforces arribes a obtenir recompenses. També és més fàcil si hi ha gent que et recolza, com els amics, la família i també els entrenadors. Gràcies a ells he progressat molt.

PATINATGE: Alba Ríos GálvezQuant fa que practiques esport?Des dels 8 anys.

Per què el patinatge i no un altre esport? Què té d’especial?No ho sé, però crec que té molta difi cultat i al mateix temps és bonic i és un esport amb molt d’estil. Has de treballar molt per aconseguir que et surtin bé els salts i les piruetes. Crec que és


això el que té d’especial perquè després d’aquest treball et surt perfecte.

Dediques moltes hores a entrenar?Doncs sí, els dies que tinc entrenament són: el dilluns, dimecres, dijous i dissabte (al matí). Tots els dies 3 hores i el dijous 2 hores.

Tens algun amulet que et porti sort per a les competicions?Sí, tinc un collaret que és un patí i sempre el porto.

Són molt difícils les piruetes que feu?N’hi ha algunes que són més difícils que altres, però totes les piruetes tenen la seva difi cultat.

En un futur t’hi voldries dedicar a nivell internacional? Sí que m’agradaria dedicar-m’hi a nivell internacional, però és molt difícil arribar-hi i has de ser molt bona patinant.

Els vestits que porteu a les competicions els escolliu vosal-tres o els decideix l’entrenadora?Podem escollir el color i una mica la forma que volem que tingui, però l’entrenadora decideix perquè han de tenir alguna cosa a veure amb la música i, tot i això, les idees quasi sempre les dóna la modista.

T’exigeixes molt a tu mateixa en les competicions?Sí, perquè m’agrada que em surti molt bé i perquè així vas més segura a la competició, però igualment sempre em poso molt nerviosa.

Pots explicar alguna anècdota que t’hagi passat?En un festival de patinatge, al fi nal surten tots els clubs i quan ens va tocar a nosaltres, vam sortir molt ràpid i anàvem agafa-des de les mans i teníem a davant unes nenes petites. Com que anàvem agafades de les mans, ens vam emportar per davant les nenes petites i van caure a terra. Per sort, no es van fer mal! I van començar a riure igual que nosaltres.

FUTBOL SALA: Adrián Quiles VeraQuants anys fa que practiques l’esport?Practico aquest esport fa 12 anys.

Per què vas escollir futbol sala i no un altre esport?Perquè de petit el meus pares m’hi van apuntar i des de llavors m’ha agradat.

Tens algun amulet per tenir sort als partits? No, això són tonteries que no valen per a res.

Dediques moltes hores a entrenar?El normal, dos o tres dies a la setmana, d’hora i mitja la sessió.

Què fas per concentrar-te abans de sortir a la pista?Escoltar música o, simplement, estar callat i pensar en el partit.

Quin número portes?Porto el 14.

Qui són els 3 millors jugadors del teu equip? Pablito, Jacobo, Escoto. Tot i que tots els meus companys són molt bons.

Ets una persona que juga per guanyar o per diversió? Per què t’agrada?Jo jugo per passar-m’ho bé, però a qui no li agrada guanyar al-gun cop...

Ens pots explicar algun anècdota que t’hagi passat?Doncs al principi d’una fi nal d’un torneig vaig rebre una punta-da de peu i em van trencar un os del peu; tot i així, vaig conti-nuar jugant i vam acabar guanyant.

HÍPICA: Maria GrauQuant de temps fa que muntes a cavall?Fa 8 anys que munto a cavall.

Com es diu el teu cavall?Es diu Nimeño.

Amb quina edat vas començar a practicar l’equitació?Amb 6 anys vaig començar a muntar.

Qui t’hi va introduir?Ningú.

Al començament et feia por?No, por no, però si que tenia una mica d’inseguretat.

Què t’agrada més: el pas, el trot o el galop?M’agrada més el galop, perquè és quan el cavall va més ràpid i és més emocionant.

Tens cavall propi?Sí, tinc dos cavalls, un de blanc i un de negre.

J O V E S E S P O R T I S T E SE E

PISCILÀNDIA I CLIENT-Hola, bona tarda.-La verdad es que nunca me habían preguntao ezo eh.-Perdoni, què diu?-Calli!-Com? -Que calliii!-Perdoni, no em falti al respecte.-No oigo ná!-Li dic que no em falti al respecte.-Pero mira si es buena persona.-Escolti, li truco de l’empresa “Piscilàndia”, perquè tenim unes ofertes interessantíssimes. Li agradaria tenir alguna piscina?-Tengo tres piscinas. -Sí, però segur que no tenen climatització, ni autoneteja.-Que nos estan engañando, que no nos engañen, que nos digan la verdad. -Miri si té els papers de les piscines, si us plau.-Huy, no me he traío las gafas de cerca.-Miri, em sembla que no ens entenem.-EH! Cabróó!-No m’insulti que jo he estat respectuosa amb vostè en tot mo-ment.-Bye bye hasta otro ratito.

CONTROL D’ALCOHOLÈMIA-Pot parar el cotxe si us plau. Li farem el control d’alcoholèmia?

Has competit algun cop?Sí, he fet algunes competicions de Doma Clàssica.

Et consideres bona?Sí.

Com t’agradaria que fos el teu cavall?M’agradaria que fos més ràpid i més bo.

HOQUEI: Arnau RamonQuant fa que practiques aquest esport?Fa 5 anys que el practico.

Per què l’hoquei i no un altre esport? Què té d’especial?Perquè (l’hoquei) és molt divertit; el que té d’especial és que a mi m’agrada des de petit i és molt complet.

Dediques moltes hores a entrenar?Sí, hi dedico gairebé 7 hores a la setmana.

Quants jugadors sou a l’equip? Quina posició ocupes?Som 7 jugadors, jo ocupo la posició de davanter.

És difícil estar tanta estona perseguint la pilota amb un estic?No, perquè quan t’hi acostumes, ja no és difícil.

En un futur voldries ser jugador professional?Sí, i m’esforçaré fi ns aconseguir-ho.

Quin dorsal portes?Porto el número 27.

A l’hora de jugar un partit, ets molt competitiu o simplement jugues per diversió?Sóc molt competitiu perquè m’agrada guanyar i si perdem s’ha d’acceptar.

Ens pots explicar alguna anècdota que t’hagi passat?Sí, doncs que un dia vaig conèixer el meu jugador preferit. És en Jordi Adroher.

Andrea Quiles i Miranda Teulé

- Se va abe un follón que no sabe ni dónde sa metio... -Em pot ensenyar el permís de conduir i la documentació del vehicle?-Huy, pues no me he traío las gafas del cerca.-Surti del cotxe, si us plau.- Tinc els pebrots que m’exploten ja!-Faci el favor. Bufi aquí si us plau, sense parar, fi ns que el llum s’apagui.- Que nos vamos a ahogar.- Ha triplicat la taxa d’alcoholèmia. Aquí té la seva multa.-A robar carteras que no hay pasta para comer. -Segurament li traurem 4 punts del carnet.-Ho haveu vist, ho haveu vist, la mare que us va parir!-Ara truquem a un familiar perquè el vingui a buscar.-Maravilloso, espectacular, me amozionao al verlo.-Adéu, i vagi amb compte-Me’n vaig, ja no vull sapiguer res.

Álvaro Cano, Joan Sánchez, Adrià Velasco,Ignacio Mirande, Anna Oms i Patrícia Criado

DIÀLEGS APM

Alumes d’ESO


Alumes de BAT

SORTIDESUn año más, el Instituto de Canet

decide visitar el Duero y el cau-dal de poemas que recoge de tan

ilustres poetas.Yendo camino a Soria, nos adentra-

mos en un paisaje amarillo rodeado de la inmensidad azul del cielo: ahí, está, en lo alto, Medinaceli. Esa ciudad diamantina que decía Gerardo Diego, nos abre su an-cha puerta romana como en su día estuvo abierta para El Cid. Pero Soria es mucho más que una imagen cidiana, soleada y ancha, porque es llana y extensa y la atra-viesan kilómetros de soledades donde explorarse sin prisa el forro del alma. Nos acogemos a este sosiego que nos brinda, que es lo que más demandan las gentes que la visitan.

Seguimos nuestra ruta hacia Valdege-ña, pueblo de Avelino Hernández, donde recibimos la cálida acogida de su herma-no Ricardo, y la mujer de éste, Dolores. Desde el primer momento, nos damos cuenta que ellos son unos grandes emba-jadores del sistema de valores que Avelino nos enseñó en “Mientras cenan con noso-tros los amigos”. Nuestra presencia, nuestras risas, nuestras charlas y el arte literario del autor y del escul-tor Colomo hacen que, de alguna manera, la esencia de un pueblo abandonado como es Valdegeña, no se diluya para siempre.

El segundo día, visitamos la ciudad de Soria. Empezamos te-niendo una vista panorámica de ésta desde El Mirón. Desde ahí vemos por donde traza el Duero su curva de ballesta, aludiendo a esa Castilla guerrera de anta-ño y detrás del río, el Moncayo azul. Nuestro amigo César Sanz nos deleita con su amor por su tierra y sus gentes a través de su discurso y su fotografía, y con él nos adentramos en la calidez de la luz de la tarde soriana.

Machado comenzó a ver Soria a través de los ojos de su amada Leonor, soriana de nacimiento. Por ello, el poe-

ta exalta la belleza de los paisajes soria-nos. En el paseo de San Polo a San Saturio, los álamos dorados en torno al río que lle-van en sus cortezas cifras que son fechas de enamorados, son testigos del amor de Antonio y Leonor.

Pero ¿quién iba a presagiar ese trágico fi nal? Córtazar en Rayuela dice que “uno no elige el amor, sino que el amor te eli-ge a ti” y el poeta llora en sus poemas la pérdida de la amada. El olmo seco, cente-nario, hendido por el rayo sirve de inspi-ración al poeta para hablar de la lamenta-ble situación de su mujer. Al lado del río, recordamos el pasado místico y guerrero de Castilla a través del Monasterio de San Juan de Duero, donde monjes templarios, el día de todos los santos salen por la no-che en el Monte de las Ánimas y cometen atrocidades.

En Soria ciudad, recorremos su arte-ria comercial “El Collado” y retrocedemos cien años en el tiempo al entrar en el Casino Numantino, donde Mari Carmen ya nos espera para enseñarnos el piano

SORIA. 1º DE BACHILLERATOSteinway que tocaba Gerardo Diego y la sala donde Machado y el profesor Zunón entablaban sus conversaciones.

Tambíen conocemos otra de las face-tas del poeta: su labor como profesor. En el Instituto Antonio Machado, acudimos a la “Aula Machado” y descubrimos que su labor docente estaba encaminada a “sem-brar inquietudes”, dejar una semilla “que algún día ha de madurar”

El último día, subimos a la Laguna Ne-gra, en los Picos de Urbión, donde nace el Duero y en el seno de sus aguas brillan las estrellas. Bajamos para comer rumbo a Matalebreras, donde Carmen nos espe-ra con su deliciosa comida. Mientras, con nosotros, comen nuestros amigos Ricar-do y Dolores. Tiempo de despedidas y abrazos.

Ya, en Canet, los alumnos marchan a sus hogares con una mochila de impre-siones que seguro dejan huella en el es-píritu. En algún momento, en el andar de la vida echarán la vista atrás, y recordarán “esos días azules y ese sol de la infancia”.

Astrid Roig


L a Marta Bujalance, de 1r de batxille-rat A, ha estat sis mesos a Schwerin (Alemanya), des del juliol fi ns al

desembre passat. La valoració de la seva experiència en aquest intercanvi és molt positiva i, a més, li ha permès fer una im-mersió lingüística intensiva . Us en fem cinc cèntims en la següent entrevista.

1. Què és el que et va motivar per marxar?El meu interès per aprendre d’altres cultu-res, costums i maneres de viure.

2. Et va costar molt adaptar-t’hi?Bé, al principi vaig tenir una sèrie de pro-blemes que van complicar la meva adap-tació, però fi nalment tot va acabar molt millor del que mai hagués imaginat.

3. Sabies parlar bé l’idioma?Vaig anar-hi sense tenir un gran domini de la llengua i al principi no creia que po-gués aprendre’l mai, però amb paciència i esforç vaig aconseguir desenvolupar el poc que sabia.

4. Quin era l’horari escolar?L’horari em va encantar. És bastant dife-

rent del nostre i no tan intens. Les classes duren 45 minuts i hi ha descansos de 10 minuts entre una i altra, excepte després de la segona i de la quarta hora, en què els descansos són de 20 mi-nuts. Cada assignatura es treba-lla durant dues hores, amb la du-ració i els intervals esmentats. El marc horari és de 7:50h a 13:30h. Segons les assignatures escolli-des, algun dia s’hi havia d’anar a la tarda durant dues hores.

5. Vas aconseguir fer amics ràpidament?Ràpidament no, pels problemes que abans he esmentat, però més tard en vaig fer i de molt bons i amables amb mi.

6. Amb qui vivies? Vas estar-hi a gust?Vaig viure amb la Valeska, una noia alemanya que va estar al

centre el curs passat. Hi vaig estar molt bé, la família era molt carinyosa amb mi.

7. Quines diferències hi ha entre els dos centres?De diferències n’hi ha moltes. He vist que els alumnes són més disciplinats i apro-fi ten millor les seves capacitats. El trac-te al professorat és de vostè i les classes

Estada a Alemanyasón més fàcils de fer, és a dir, la gent es comporta molt a l’aula i fa el que toca. Els 45 minuts que dura la classe són del tot profi tosos. Tot i això, també hi ha estones en què es fan bromes o es xerra. Una cosa que m’ha agradat molt és la companyo-nia, però preferiria no haver de tractar el professorat de vostè.

8. Per què vas escollir Alemanya?Perquè després de conèixer la Valeska, em va convidar a passar un temps allà.

9. Tens intenció de repetir l’experiència?Sí, em moro de ganes de poder repetir una experiència tan fabulosa i emocio-nant com la que he viscut, bé sigui a Ale-manya o a un altre lloc.

10. Quin és el millor record que te n’has emportat?El millor record són les paraules tendres i emotives dels meus amics quan van aco-miadar-se de mi. Va ser molt trist haver de tornar.

11. Quins tràmits vas haver de fer?Cap. La Valeska va venir a casa meva a tra-vés d’una organització i vam establir una amistat molt forta; tant, que hi vaig anar perquè ella m’hi va convidar.

Eric Bascuñana


V iatjar forma; i transforma, afegiria jo. L’alumnat del nostre centre que ha participat en alguna oca-

sió en l’intercanvi que des de ja fa uns cur-sos organitzem amb un centre alemany, així ho testimonia: una necessitat sobta-da d’obrir-se al món, de descobrir nous indrets, una altra cultura, etc. I així ho te-nen de clar , també, els responsables de l’institut alemany Hans Carossa, la nostra “Gastschule” a Berlín. Una bona part del seu espai web desplega un programa ex-tensíssim que té com a principal objectiu informar l’alumnat sobre algunes de les possibilitats de què disposa si desitja par-ticipar en algun programa internacional. No es tracta de cap centre d’elit ni de cap fet extraordinari o cas aïllat, sinó d’una aposta habitual que fan els centres ale-manys i les autoritats educatives d’aquest país. Un temps enrere, quan vàrem ende-gar el primer intercanvi amb la Internatio-nale Gesamtchule, de Heidelberg, em va impressionar el fet que aquell centre or-

ganitzés intercanvis amb el nostre centre, amb un centre ucraïnès, amb un centre francès, amb un d’anglès, etc.

També facilitaven als estudiants la possibilitat d’escolaritzar-se en un centre estranger i, sobtava, veure aleshores (ja fa uns 9 anys) que acollien estudiants de diverses nacionalitats, i tenien estudiants distribuïts per diversos països del món, com ara Xina, Nova Zelanda, el Regne Unit, etc. La nostra “Gastschule” berlinesa té un programa igualment extens i, així, si donem un cop d’ull als programes inter-nacionals estrella, veurem que organitzen intercanvis d’estudiants amb els Estats Units, amb Anglaterra i amb nosaltres (és clar), però alhora, disposen d’una bossa de, “Gastfamilien” o famílies disposades a acollir estudiants procedents de diversos països, i també disposen d’un “Auslands-jahr”, o programa d’escolarització, durant un curs, en països tan diversos com ara Rússia, Nova Zelanda, Japó, etc.

És clara i evident la vocació interna-

cional que tenen els centres alemanys i, penso que és una opció per la qual hau-ria de seguir apostant el nostre centre. Els darrers cursos, a més de l’intercanvi, el nostre centre ha acollit i escolaritzat es-tudiants de diversos països (d’Alemanya, dels Estats Units, Austràlia, etc.); ha ins-crit estudiants a camps de treball o d’estiu al Regne Unit; ha facilitat la possibilitat a l’alumnat que estudia alemany de passar un temps a Alemanya, assistint a l’escola (durant un trimestre o al llarg d’un curs escolar sencer o, fi ns i tot, durant el mes d’agost a Berlin); ha organitzat sessions de videoconferència amb el Regne Unit o amb els Estats Units, per exemple. I és que viatjar, de manera real o virtual, forma...Reisen bildet.

http://www.hans-carossa-gymnasium.de/

Jordi Canalda

SORTIDESREISEN BILDET... IM AUSLAND ZUR SCHULE GEHEN NOCH MEHR

QÜESTIONARI:

NOMS: -Enzo Mauro. -Rubén Cipeanu. -Gustavo Londoño. -Mariamma Bokung. -Timoty Ruiz. -Keimer Franco. -Yingi Ly. -Mohamed El Yaiaui. -Florencia Saavedra.

1. D’on ets?-Uruguai.-Romania.-Colòmbia, Cali.-He nascut aquí però els meus pares són de Gàmbia.-De Filipines.-Equador.- Xina.-D’Espanya.-D’Argentina.

2. Quants anys fa que vas arribar a Catalunya?-10 anys.-9 anys.-6 anys.-Els meus pares van arribar aquí el 1991.-Vaig arribar fa 6 anys.-3 anys, crec.- 12 anys.-He nascut aquí.-Fa 6 anys.

3. Hi ha alguna cosa que enyores del teu país ?

-No, era petit quan vaig arri-bar a Catalunya.-Els amics.-Tot en general: els amics, els pares...-Els meus pares enyoren la meva família.-Del meu país enyoro la fa-mília, el menjar i les festes del meu poble.-Les platges.-El menjar.-Sí, les ciutats i el menjar.-La família i les tardes prenent “mate” amb els amics.

4. Com va ser el teu procés d’integració?-Bo.-Normal, ràpid.-Xungu, com tots.-Els meus pares se sentien rars perquè no sabien l’espanyol.-El primer any només parlava anglès i Ta-galog i vaig haver d’aprendre català i cas-tellà, però a poc a poc vaig anar coneixent la llengua i els amics.-Bo.-Una mica difícil ja que no entenia l’ho qe deian i es reian de tu per ser d’un altre pais... -No va haver-hi integració, vaig néixer aquí.-Bé, al principi va ser molt difícil. Havia deixat els amics i la família i l’únic que re-petia als meus pares era que volia tornar. Vam arribar al juny i vaig passar-me l’estiu sola. El setembre vaig començar 6è de pri-mària; tots els meus companys parlaven entre ells i no m’adonava de res del que deien. Durant dos anys vaig anar a l’aula d’acollida amb altres alumnes per apren-dre la llengua i integrar-me més ràpid. El fet de voler ser una més d’aquí, em va do-nar força per voler dominar al més aviat possible la llengua.

5. T’hi sents a gust ?-Sí, molt.-Sí.-A vegades sí, a vegades no.-Els meus pares i jo ens sentim a gust.-Sí.-Sí.

- No molt.-És clar.-És clar que sí. Vaig tenir la sort de trobar persones agradables que sempre m’han donat un cop de mà. He fet amistat amb molt bona gent i enca-ra segueixo coneixent persones que em sor-prenen. Ara em costaria molt deixar Catalunya i Canet de Mar.

6. Com és l’educació al teu país? Quants cursos hi ha? Com s’estructura?Qui és el calendari escolar?

Utilitzeu ordinadors?-Igual que aquí, exactament igual.-L’estructura i el calendari són els ma-teixos, però el grau d’exigència és més alt.-Dolenta, de 5è de primària passes a ba-txillerat; comença al juliol o agost i acaba abans.-És la mateixa educació que aquí, però si no estudies has de treballar. També hi ha ordinadors.-És molt més estricte que aquí. Igual que aquí, el curs comença al juny i acaba l’abril-Molt bona. Igual. Igual. Igual. Sí.- No ho sé, perquè no vaig estudiar a Xina. Els mateixos, però és de 1r-3r ESO i de 1r-3 bat. No ho sé però pots estudiar fi ns i tot durant les vacances en el col·legi per re-forçar els teus estudis. Crec que no.-Normal. L’educació s’acaba a 2n de batxi-llerat. De 10:00 a 14:00 h.-L’educació és molt similar, potser una mica més conservadora, però les assig-natures són les mateixes. La primària té 7 cursos i l’ESO, 5. A l’ESO es poden esco-llir dues modalitats: una es coneix com a “comercial”, relacionada amb les lletres; l’altra, denominada “batxillerat”, està vin-culada a les ciències. El calendari escolar va de març a desem-bre, tot i que al juliol hi ha dues setmanes de vacances. Pel que fa a l’ús d’ordinadors, als centres públics la infraestructura és precària i l’ambient hostil; els privats compten amb equipaments informàtics, però bàsics.

INTERCULTURALITATEl centre és un refl ex de la realitat social, diversa, inte-gradora i multicultural. Catalunya és des de fa temps un país d’acollida. Hem entrevistat 9 alumnes de l’institut

que provenen de països diferents perquè ens expliquin com va ser la seva arribada i el seu procés d’integració, i la importància de l’aula d’acollida en aquest procés.


7. Hi ha més exigència que aquí?-No.-No.-No, ni molt menys.- No ho sé.-És com aquí.-Igual.-Sí. No pots portar arracades ni la cara pintada ni les ungles, si no no pots entrar.-N’hi ha menys.-Depèn de si vas a un centre públic o privat; en els privats el professorat pot dur a terme la seva tasca sense tants en-trebancs derivats de la confl ictivitat de l’alumnat.

8.Com són les classes?-Normals, més difícils.-Normals.-Com aquí.-Igual que aquí, però en un altre idioma , i amb fulls, no amb llibres.-Els alumnes estan asseguts i quan entra el professor s’aixequen i diuen: “Bon dia, senyor professor”.-Com aquí.-Depèn del centre, però normal, crec que com al nostre.-Tenen dues portes.-Les classes segueixen la mateixa rutina. Quan el professor entrava per la porta, feia preguntes orals a qualsevol alumne per veure qui havia seguit la darrera clas-se. Després obríem el llibre, subratllàvem el que era rellevant mentre el professor esquematitzava a la pissarra els contin-guts.

9. Ens pots dir algun menjar típic? Com es prepara?-Xurrasco a la paella.-Sopa.-Patates al forn. Agafes les patates i les po-ses al forn fi ns que quedin toves.-Un menjar típic és la crema de cacauet amb arròs. No sé com es prepara.-Pansit Canton (fi deus amb arròs i verdu-res). Es barregen la ceba, les mongetes tendres, el pollastre i l’all; s’hi afegeixen els fi deus d’arròs i tot seguit el caldo.-No en sé cap.-Crec que l’arròs, però n’hi ha d’altres que es preparen manualment, que són la pas-ta xinesa. Depèn de la persona, s’utilitzen uns ingredients o altres.-Cus-cus. Amb tot tipus de verdura.-Les empanades. Són discos de massa que contenen carn picada, ou dur, ceba i olives. Es tanquen fent formes al voltant de la massa i es fornegen durant trenta minuts.

Els passats dies 11 i 17 de novembre, els grups de 4t d’ESO vam fer una

sortida a la Colònia Vidal, prop de Puig-reig (Berguedà). L’objectiu de la sortida era poder refl exionar sobre com era la vida a una colònia industrial, a més d’aprendre i comprendre el seu funcio-nament.

Vam sortir a un quart de nou de la pa-rada de bus dels Comediants de Canet de Mar i el viatge va durar aproximada-ment una hora i mitja.

En arribar a la colònia, ens van deixar un temps per esmorzar. Després ens van passar un vídeo on ens explicaven l’origen d’aquesta i en acabar, ens van separar en dos grups i mentre uns vi-sitaven la fàbrica, els altres recorrien la comunitat i els seus espais socials.

Durant la visita a la fàbrica ens van mostrar les diferents fases en què el cotó (principal matèria utilitzada a la fàbrica) havia de ser tractat per convertir-se en fi l. També ens van ensenyar els telers amb què teixien. Per altra banda, també vam poder escoltar la sirena de la fàbri-

ca, que indicava el començament del torn de la jornada del treballador. La fà-brica era impulsada per energia hidràu-lica, obtinguda de les turbines del riu.

Al poble, vam poder presenciar in-drets de la vida quotidiana dels obrers i de les seves famílies com per exemple: el safareig, on les dones netejaven la roba de tota la setmana i xerraven de les seves coses; la botiga, que era l’únic lloc on les famílies podien trobar menjar; el banc, on s’organitzaven tots els temes econòmics; la biblioteca, on els que po-dien llegir anaven a passar-hi una esto-na; l’escola, on se separaven els nens de les nenes i els pisos dels obrers, on les famílies vivien.

Aquesta sortida ens ha servit per re-fl exionar sobre les diferències entre les actuals condicions de vida i treball i les que havien d’afrontar els obrers de la colònia, extenuants, inacabables i insa-nes jornades laborals.

Susanna Pérez, Maria Dulsat i Marta Dotras, 4t A.

Can Vidal: el passat de la indústria catalana

10. Quant fa que no vas el teu país?-9 anys.-2 anys.-2 anys.-Mai hi he anat, però l’any que ve, a l’estiu hi aniré.-Fa dos anys.

- Fa molt temps.- ------2 mesos.-Des d’aquest estiu. Acostumo a anar-hi cada dos anys.

Carla Gil i Carla Amargant


Com cada curs, el Festival de Nadal va tancar l’any acadèmic i ens va permetre compartir una estona abans de desitjar-nos un bon any nou. Hi van prendre part alumnes i professors, amb diverses actuacions destacades (cançons, coreo-grafi es, interpretacions musicals) que ens va permetre comprovar el gran talent artístic que hi ha al centre, exceptuant potser la Nadala cantada pel professorat, que hi va posar, això sí, molta voluntat.

La Redacció

Festival de Nadal


Pop: S’entén com a música pop a una combinació de diferents gèneres musicals que són altament populars dins d’una societat. Aquest tipus de música es feta per ser altament comercialitzada.

Michael Jackson: “Billy jean / Bad / Black or write” Madonna: “Celebration / Bad girl / Vogue”

Pop rock: És un gènere musical que combina elements del rock amb melodies suaus. Les cançons són identifi cades per ser d’estructura simple, melodia atrapant i repetició del cor o tornada i per usar com a base instrumental la guitarra elèctrica i el teclat. Literalment, pop rock és la traducció abreujada de l’anglès “Popular Rock”, que s’evoca a un públic pertanyent a l’àmbit i global.

McFly: “That girl / Falling in love / All about you” One Republic: “Stop and stare / All the right moves / Apologize”

Punk rock: És un gènere de música rock i un moviment cultural que neix a mitjans anys 70, principalment al Regne Unit i als Estats Units. Les arrels musicals del punk rock es troben en els grups de garage rock americans i de beat britànics dels anys 60, en el pub rock i glam rock britànics de principis dels 70.

Sum 41: “In too the deep / With me / Still waiting” Red Union: “No lesson learned / I hate girls like you / The partisan”

TPUS DE MÚSICA


Rock: És un estil musical que evolucionà a partir del Blues. El nom rock avui dia s’aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric.

Linkin Park: “Ind the end /What I’ve done / Numb” The Beatles: “Help / Yesterday / Let it be”

Dance: És un estil musical, subgènere de la música electrònica, nascut als anys 80 però l’explosió del qual no es va produir fi ns als anys 90. Es caracteritza principalment pel seu peculiar ritme, compost de quatre cops de percussió per compàs.

O-Zone: “Despre tine / Noma Numa / Dragontea din tei” DJ Bobo: “Superstar / Es mi vida / Everybody”

Hip-hop: Consisteix a cantar o parlar lletres rimades acompanyades d’un ritme repetitiu i sincopat. Es pot parlar de molts temes, normalment es parla de la vida dels carrers, es fa crítica social, o bé les lletres parlen de les pròpies experiències. Està basat en rimes que sorgeixen als barris negres novaiorquesos vinculats des de principis dels 80 als ambients de la cultura hip-hop.

Daara J: “Esperanza / Boomrang / Allah” LL Cool J: “Mama said knock you out / I need love / I’m bad”


House: És un estil de música electrònica. Les arrels del house comencen el 1985. Els seus creadors mesclaven elements de la música disco amb sons electrònics infl uïts per la música de Kraftwerk, si bé aquest moviment s’originà com una reacció a la saturació produïda per la música disco i derivats.

David Guetta: “Sexy bitch / Memories / When love takes over” DJ Tïesto: “Power mix / Traffi c / Elements of life”

Regaetton: És un ritme llatí, infl uenciat pel hip-hop de zones llatines de Miami, Los Àngeles i Nova York. Neix a partir de les festes en les quals els DJ punxaven.

Calle 13: “ Atrevete te te / Pa’l norte / Un beso de desayuno” Bob Marley: “One love / No woman no cry / Three little birds”

Adrià Velasco


Secretària: Mercè Amor Arias

1. Quant fa que treballes en aquest centre?-Des de l’1 de juliol del 2008, és a dir, dos cursos sencers amb nosaltres.

2. Has treballat en algun altre centre?-No, aquest és el primer.

3. T’agrada el teu treball? Per què?-Sí, per moltes raons, i una és la d’estar re-lacionada amb el servei públic.

4. Tens alguna anècdota que t’hagi passat en el centre?Sí, moltes, però ara no me’n recordo de cap.

5. Quin horari fas?- Dilluns, dijous i divendres de 8h a 15h; dimarts i dimecres de 8h a 14h i de 15h a 17h.

6. Tens bona relació amb l’alumnat?- Considero que és bona.

7. En què consisteix la teva feina?- Bàsicament amb tot allò relacionat amb la informació i la gestió de documentació acadèmica, atenció al públic, etc.

8. Què és el que més t’agrada del teu treball?

-Que cada dia és diferent, la feina és varia-da i m’agrada treballar al meu poble.

Secretària: Montserrat Castellà Pujol

1. Quant fa que treballes en aquest centre?15 anys.

2.Has treballat en un altre centre?Sí.

3. T’agrada el teu treball? Per què?Sí. Pel contacte amb els alumnes, pares i famílies.

4. Tens alguna anècdota que t’hagi passat en el centre?Moltíssimes i relacionades amb els alum-nes.

5.Quin horari fas?De 8 a 13:30h i de 15 a 17:30h (dilluns, di-marts i dijous)De 8 a 15h (dimecres i divendres)

6.Tens bona relació amb l’alumnat?Molta.

7.En què es basa la teva feina?Expedients acadèmics (qualsevol tema relacionat amb l’alumnat).Tràmits relacionats amb el professorat

(baixes i altes per malaltia, etc.).

8.Què és el que més t’agrada del teu treball?El contacte amb els alumnes.

Conserge: Margarida Titus Pérez

1.Quant fa que treballes en aquest centre?-Des que van obrir l’Institut.

2.Has treballat en un altre centre?-Sí, a Arenys de Mar.

3.T’agrada aquest treball? Per què?-Sí, és agradable estar amb la gent.

4.Tens alguna anècdota que t’hagi passat en el centre?-Unes quantes: quan plovia, la riera no es podia creuar i havíem de deixar els cotxes a Vila Flora i anar a agafar el tren a l’estació caminant.

5.Quin horari fas?-De 7:30 a 13h i de 15 a 18h, dilluns i di-marts.-De 7:30 a 13.30h dimecres i dijous.-De 7:30 a 14h divendres

6.Quina és l’època en què tens més feina?-En l’època d’exàmens i sortides.

Entrevistaals membres del PASFormen part de la comunitat educativa i la seva tasca és

essencial per al funcionament del centre. Parlem de les persones que treballen a Secretaria i Consergeria.

“Em pots fer una fotocòpia d’urgència?”, “Em dónes la clau del lavabo, d’informàtica, de la biblioteca...?”, “Ja t’he fi r-

mat les actes?”, “Em pots mirar això a l’expedient?”...Quantes vegades ens hi hem adreçat demanant-los això i tantes altres coses... Hem volgut entrevistar-les per saber-ne més coses: com és el seu dia a dia, quines anècdotes han vis-cut i què els agrada de la seva feina.


El passat 27 de gener els alumnes de 1r de Batxillerat van tenir l’oportunitat d’assistir al Teatre Principal d’Arenys de Mar a la representació de l’obra Laura a la ciutat dels sants,

basada en la novel·la escrita l’any 1931 per Miquel Llor, amb el mateix títol, que descriu la maduresa literària de l’autor i la socie-tat catalana en l’època del modernisme.

Es representa la història de la Laura, una dona atractiva i inexperta que prové de Barcelona amb el desig d’evadir-se de la mediocritat i de la rutina de la gran ciutat. La protagonista es casa amb Tomàs Muntanyola, un ric hereu en una petita localitat anomenada Comarquinal. Durant la convivència amb la família del seu espòs, la Laura no tarda a adonar-se’n de la hipocresia de la burgesia rural que només es mou per interessos i, a més, co-mença a experimentar una forta opressió a causa de l’ambient de la llar i del menyspreu de la seva cunyada Teresa.

La protagonista sembla condemnada a una amarga vida, fi ns que apareix en Pere Gifreda, un advocat de 27 anys culte, afable, elegant i respectuós, de qui la Teresa havia estat sempre secre-tament enamorada.

Aquesta obra ha estat representada per diversos actors ama-teurs, entre els quals, una companya de l’institut, estudiant de 2n de Batxillerat d’Arts Escèniques, l’Ariadna de Vilar, que realitzava el paper de Beatriu, confi dent de la Laura, tímida i vergonyosa.

Estel Arnó

7.Tens bona relació amb l’alumnat?-Molta.

8.Què és el que més t’agrada del teu treball?-Els alumnes.

9. Què és el que menys t’agrada del teu treball?-Llevar-me aviat.

10. Quantes vegades al dia et demanen la clau per anar al lavabo?- Aproximadament unes 50 vegades al dia.

Conserge: Albert Pujadas Barrera

1. Quant fa que treballes en aquest centre?- Des del curs 2007-08.

2. Has treballat en algun altre centre?- No, aquest és l’únic centre en què he fet de conserge.

3. T’agrada aquest treball? Per què?- És un feina prou entretinguda i distreta, amb un tracte directe amb la gent, tant

de cara amb l’alumnat com al professorat o als pares. Una feina prou variada. Doncs sí, m’agrada, però cal dir també que hi ha moments de tot.

4. Tens alguna anècdota que t’hagi passat en el curs?- Hi ha diverses anècdotes. No ho sé... Un cop es va quedar tancada una noia en el lavabo i la vam treure pel damunt amb una escala; una altra vegada al Carnestol-tes em vaig disfressar d’Obama i va tenir molt d’èxit entre l’alumnat.

5. Quin horari fas?-Faig 3 dies jornada intensiva i dos dies matí i tarda.

6. Quina és l’època que tens més feina?-A principi i a fi nal de curs.

7. Tens bona relació amb l’alumnat?-Sí, i és reconfortant. Crec que és una edat decisiva per a ells i és importat que es for-min bé. També cal dir que hi ha moments de tot, a vegades vénen amb presses, nervis i poca educació. Però en general l’ambient és aprovable i satisfactori.

8. Què és el que més t’agrada del teu treball?- L’horari i que treballo a prop de casa.

9. Què és el que menys t’agrada del teu treball?-El soroll a l’hora del pati, els canvis de classe, etc. També que les papereres es fan servir massa poc.

10. Quants cops et demanen la clau per anar al lavabo?-Massa cops, crec que hi van per vici o sols per poder sortir de classe.


SORTIDA AL TEATRE


ABCdari de l’Institut

Alumne: Persona que té 7 hores menys al dia.

(Es)Borrador: Objecte que desapareix a l’aula.

Classes: Lloc on véns a passar l’estona.

Director: Policia que si et veu et pot posar una multa.

Estudiar: El que tot els alumnes diuen haver fet o prometen que faran.

Facebook: Tothom el fa servir a l’aula virtual.

Guix: Objecte blanc que veus passar volant.

Hores: Temps perdut a classe.

Institut: Espai social d’aprenentatge.

Justifi cant: Ningú el porta.

K: No està permesa escriure-la

Llibreta: Bloc de full per fer avions de paper.

Menjador: Falta d’higiene.

No ho sé: Típica resposta quan no vols parlar.

Optativa: La majoria tria la més fàcil.

Pírcing: Cosa de moda a l’institut.

Quina hora és?: La pregunta que més es fa a classe.

Retard: Casualment són per adormir-se.

Silenci: El professor sempre en demana.

Teatre: Excusa per anar a casa.

Universitat: Molts es queden pel camí.

Vacances: Després de 6 comunicats en tens.

WC: Lloc totalment prohibit a l’hora de classe.

Xino: Cara que fem al matí.

Y: Falta d’ortografi a per a molts alumnes.

Zoo: Institut Lluís Domènech i Montaner.

Adrià Velasco i Eric Bascuñana

Amb aquestes imatges no calen paraules.

Miranda Teulé

Racó denúncia


Name: Ana Smolrović

1: What motivated you to come to Spain?The Spanish language and the nice loca-tion motivated me to come to Spain.

2: Where do you come from?I come from Berlin.

3: How long are you staying for?I am staying here for one week.

4: Do you keep in touch with your family? How?Yes, but not a lot, because I had a lot to do and not a lot of time.With the Mobil phone – messenger.

5: Is this high school very diff erent from yours?There are not a lot of diff erence between this building and my school building in Berlin, but I think teachers teach in a dif-ferent way.

La mediació la constituïm un grup d’alumnes i professors/es. Aquests alumnes prèviament han fet un curs

per informar-se de tot el que era la me-diació. La fi nalitat és ajudar nois i noies de l’ institut amb els problemes que tinguin amb qualsevol altra persona de la comu-nitat educativa. És un servei confi dencial, per tant els mediadors/es no poden dir res a ningú; la persona que vol utilitzar aquest servei pot escollir el mediador/a que vul-gui. En aquest servei el mediador/a no pot prendre partit per cap del implicats sinó que ha de ser imparcial davant la situació amb l’objectiu de trobar una solució al pro-blema.

Aquest servei no és molt sol·licitat en aquests moments i és per això que animem els nois i noies que si tenen algun problema el comuniquin al professor Ramon Ten que és qui coordina aquest curs el servei de la mediació.

Miranda Teulé

Interview 6: Who are you staying with?I am staying with Mireia.

7: Have you got any friends in Canet de Mar?At fi rst no, but I got to know a lot of people yesterday, so I think they are my friends now.

8: Do you like Spain? Why?Yes, I like Spain, because of the buildings, the sea, the people, the language and the feeling. (Spain mentality)

9: What do you like the most of Spain?I love the mentality.

10: What course/level are you in?I am in the level 10.

11: Have you visited any monument in Barcelona?Not until this moment, but I am going to visit some monuments of Barcelona, to-day.

12: Do you feel welcome?Yes, the people are very nice here.

13: What are the main diff erences between the local food and yours? What do you like the most?I didn’t eat a lot of Spanish food at this moment, because I am the fi rst day in Spain, that’s why I can’t comment it.

Andrea Quiles i Miranda Teulé

Mediació


1r- Call of duty Aquest joc està ambientat a la Segona Guerra Mundial.

Portat per un jugador que ha de fer una sèrie de missions a Europa, en la pell d’un soldat anglès, americà i rus.

2n- Sing Star Simula un karaoke que segons l’entonació de la veu calcula puntua-cions.

Pots cantar diferents cançons de dife-rents estils.

3r- PES 2010 (Pro Evolution Soccer)Simulador d’un partit de futbol en què pots triar equip, jugadors....

4t- Tony HawkSimulador d’un skater; pots escollir la taula i llavors vas per la ciutat i, amb els objectes que vas trobant, fas trucs.

Els jocs més escollits pels professors són:1r- Tetris2n- Wii fi t plus3r- Comecocos4t- PES 2010 (Pro Evolution Soccer)

RECOMANACIONS

La música més votada entre els alumnes ha estat:

1r- Metallica2n- Fito & Fitipaldis3r- Canto del Loco4t- Black Eyed Peace5è- David Guetta

La música que més agrada entre els professors ha es-tat:

1r- Raimon2n- Manel3r- Joaquín Sabina4t- Maná

Els alumnes de d’institut han decidit que els millors videojocs són:

VIDEOJOCS MÚSICA


Les pel·lícules que més agraden als alumnes són:

1r- Avatar 2n- El niño con el pijama de rayas3r- Scary Movie4t- Sexo en Nueva York5è- Hanna Montana 2 6è- Mama Mía

Les pel·lícules que més agraden als professors són:

1r- Àgora2n- El graduado 3r- La guerra de las galàxies

RECOMANACIONSPEL·LÍCULES

La roba que més es porta actualment a d’institut és:

1r- Stradivarius2n- DC3r- Bershka4t- Roxy5è- Vans6è- ALFI (al fi nal del “mercadillo”)

Els alumnes de 1r d’ESO han escollit com a millors professors a:

1r- Ramon Ten2n- Imma Garcia3r- Anna Franquesa4t- Paco Garófano

Els alumnes de 2n d’ESO han escollit com a millors professors a:

1r- Enric Abadal2n- Miquel Ribas3r- Imma Garcia4t- Ramon Ten

Els alumnes de 3r d’ESO han escollit com a millors professors a:

1r- Miquel Galceran 2n- Carina Torres3r- Lluís Illas4t- Enric Abadal

Els alumnes de 4t d’ESOhan escollit com a millors professors a:

1r- Xevi Escrihuela2n- Emi Perelló3r- Francisco Sánchez4t- Rita González

Els alumnes de 1r de BAT han escollit com a millors professors a:

1r- Lluís Illas2n- Anna Tàpies3r- Manel Tostón4t- Julia García

Els alumnes de 2n de BAT han escollit com a millors professors a:

1r- Toni Chaveinte2n- Albert Galicia3r- Imma Font4t- Albert Herrero

Eric Bascuñana i Ignacio Mirandé

MARCA O ESTIL DE ROBA

La roba que porten els professors és:

1r- ALFI (al fi nal del “mercadillo”)2n- Calvin Klein3r- Zara4t- Punt Roma5è- Adolfo Domínguez6è- Mango

PROFESSORS PREFERITS


Enguany se celebra el 150è aniver-sari del naixement del poeta mo-dernista Joan Maragall (Barcelona,

1860-1911). La seva obra Visions i cants és una de les lectures prescriptives de la matèria optativa de Literatura catalana de 2n de batxillerat. Els alumnes van visitar el dijous 13 de gener l’antiga residència del poeta que acull l’Arxiu Joan Maragall, una secció de la Biblioteca de Catalunya orientada als estudiosos de la fi gura, la trajectòria i l’obra de l’escriptor i del con-junt del Modernisme.

Les dependències de l’Arxiu Maragall són, alhora, casa-museu i estan condicio-nades per a la realització de visites de di-ferents habitacions i estances on el popu-lar poeta de la “paraula viva” va passar els darrers dotze anys de la seva vida.

La visita la va guiar Pere Maragall, un dels néts del poeta. Després de veure el vídeo El meu avi, programa de TV3 que dedicà un dels seus capítols a la fi gura de Maragall, l’alumnat va passejar per les estances de la casa, observant encuriosits fotografi es, quadres, mobiliari... i seguint amb atenció les explicacions, mentre ana-ven responent les preguntes del dossier didàctic.

La Redacció

Dades bàsiques

Adreça: c/ Alfons XII, 79Zona: Sant Gervasi - GalvanyDistricte: Sarrià-Sant GervasiCodi Postal: 08006E-mail: [email protected]èfon: 932413004FAX 932001416

Dies Hores Preus Observacions

Dilluns i dimarts de 10:00 h a 14:00 h Visites guiadesDimecres de 10:00 h a 14:00 h i de 15:00 h a 20:00 h Gratuït Dimecres, en horari de matíDijous i divendresÚltim dissabte de mes de 10:00 h a 14:00 h Últim dissabte al mes

ARXIUCASA-MUSEU JOAN MARAGALL


Rècord Guinness

L’HOME AMB EL MAJOR NOMBRE DE PÍRCINGSJohn Lynch té el record del món amb 241 pírcings; d’aquets, 151 estan en el seu cap.

L’HOME MÉS TATUAT DEL MÓNAmb un 99,9% de la seva pell tatuada, Tom Leppard no va guanyar el rècord Guiness ja que Lucky Rich té el 100% de la pell tatuada.

UNGLES MÉS LLARGUESMelvin té les ungles llargues en ambdues mans, amb una longitud conjunta total de 9,05 m, un rècord absolut en el món de les ungles.

L’HOME MÉS PESAT DEL MÓNManuel Uribe Garza pesava 560 kg , ho van descobrir gràcies al fet que ell va posar un anunci al diari perquè volia recuperar la seva vida d’abans; ara pesa 299,3 kg.

CAMES MÉS LLARGUESSvetlana viu a Torremolinos (Espanya), on es van mesurar les seves cames de 132 cm el 8 de juliol de 2003.



ENIGMÀRIUS:

1. Vida religiosa que requereix companyia de primats, de 7 lletres.

2. La posició natural de l’advocat, de 4 lletres.

3. L’ única fúria contra la qual hi ha vacuna, de 5 lletres.

4. Les espècies més musicals, de 5 lletres.

5. Membrana de cine, de 9 lletres.

6. Tòrax d’en Brad, de 3 lletres.

7. Herbes que enguany no creixeran al Camp Nou, de 11 lletres.

8. La divisa de Pau Gasol, de 7 lletres.

9. Aparco el vaixell d’un davanter periquito, de 6 lletres.

10. Especialitat d’en Xavi del Barça que és una ídem, de 7 lletres.

ENDEVINALLES:1. Passo la vida fent voltes caminant a poc a poc però per més

que camini sempre estic al mateix lloc.

2. A tot arreu la trobem perquè agrada molt a la gent.Però

amb cura l’ has de mirar si no et vols perjudicar.

3. No sóc maco, però lligo molt.Sóc tan fort que et protegiré sempre.

No tinc martell però si clau.Sóc obert amb els que em coneixen bé.

4. Tinc dues banyes,i un cos daurat. Segur que si em proves

t’hauré agradat!.

5. Sovint em vesteixo amb un abricencara que no sóc gens

fredolic, i passo un gran calvariquan em pengen a l’armari.

PALÍNDROMS:Els palíndroms són frases que es llegeixen tant del dret com del revés, i tenen el mateix signifi cat. A Calaf, l’Acili, si li cal, fa laca.

La pols és lo pal.Casa seva reps el trofeu? Que fort! L’esperaves a sac!Mulla la llum.

Troba les 7 diferències

SOLUCIONS: 1: Monacal, 2: Dret, 3: Ràbia, 4: Claus, 5: Pel·lícula, 6: Pit, 7: Alfàbregues, 8: Quetzal, 9: Ancoro, 10: PassadaSOLUCIONS: 1: Rellotge, 2: Televisió, 3:Cadena, 4:Cruisant, 5:Penjador.

E | N | T | R | E | T | E | N | I | M | E | N | T | S

Núm.24 · febrer de 2011 - iescanet.catiescanet.cat/PDF/Ai_Domenech_24.pdf · Plat preferit:...

Documents

Transcript of Núm.24 · febrer de 2011 - iescanet.catiescanet.cat/PDF/Ai_Domenech_24.pdf · Plat preferit:...