DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 2010 www.informadordemartorell.cat Número 1.414 1o

L’Informadorde MARTORELL des del 1979

REFERENTS La Generalitat enllesteix el projecte del futur Centre d’Excel·lènciadel sector de l’automoció al costat de Seat a Martorell i està pendent de lalicitació de l’obra ACTIUS El centre portarà 1.200 joves estudiants d’arreu n P10

Capital de l’automoció

MAQUETA. El projecte de construcció del Centre d’Excel·lència permetrà a Martorell ser el punt de referència de l’automòbil c AJM

Dónen nom a 33 espaispúblics com a l’alcaldeFlores o Mossèn Josep Pi

Societat n P13

c Aj. Martorell

Societat n P7

La FundacióHospital Sant Joande Déu rep unabonificació del’Ajuntament permillorar urgències

c spv

Societat n P9

L’alcalde Esteveinaugura la novaampliació de laplaça de les Horesamb la intenciód’esponjar la Vila

DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 20102 L’Informador de Martorell

Redacció i administració:Apartat de correus, 2708760 Martorell (Barcelona)Telèfon: 608 941 944Correu electrònic:informadordemartorell@hotmail.com

Edita:Edicions 63000, SLAdministració i publicitat:Mòbil: 608 941 944Disseny i maquetació:Llobregat Nord Tècniques Gràfiques

Impressió:Més Gran Serveis Gràfics i DigitalsDipòsit legal: B-17.326-81Cap de redacció:Andreu González i Castro

Col·laboradors:Iván Sánchez, Antoni Munné iTomàs, Jordi Benavente, SerigbTendrub, Sadurní Pons, JoaquimParera, Freddy Silvana i Àlex Ribes.Membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

Tour de France

u Quan arriba el mes dejuliol pateixo perquè hede fer el Tour de Francedurant tres setmanes iquedo desfet per l’esforç ila forta calor. Després dedinar un gaspatxo acom-panyat de qualsevol que-viure d’estiu he de con-nectar la televisió, pujar ibaixar muntanyes compe-tint amb notables corre-dors de bicicletes mentreagafo amb una son terribleque en Cela l’acompanya-ria amb pijama i orinal.

Aquesta connexió vitalés culpa de l’estat emo-cional febles d’unes neu-rones competitives quetambé van bicicleta si elscompanys de carrera o fanbé i estan preparats perassolir notables resultats.Quedo molt cansat cadajornada de la cursa des-prés de tanta suor, tensió imuscularment esforçat.

Val la pena competiramb l’activitat sociopolíti-ca que ens envolta? Crecque no. Tal com diu enBarbeta (La Vanguardia, 18de juliol de 2010) estemen mans d’una avantguar-da que resulta ser laQuinta Columna. No val lapena esforçar-s’hi ni preo-cupar-s’hi més del comp-te. El més important ésvisitar Europa des delsexcel·lents reportatges te-levisius que apareixenben filmats mentre duratota la carrera francesa.Paisatges urbans, forestalsi muntanyencs mentre da-munt la bicicleta una se-lecció de bons atletes pro-fessionals no paren demenjar, beure i rodar cen-tenars i centenars de kilò-metres emprenyadors. Elslíders són líders de veritatja que són respectats pertothom del pelotón. Aquíel més tontet del pelotóndemocràticament pot arri-bar a ser un líder si és unmurri. Encara que tothomsàpiga la seva procedèn-cia i manera de fer.Tothom calla. Tothom a lamanifestació celebrant unaltre fracàs. I l’endemà,com sempre, inútilmentsense saber què fer. A partdel ridícul continuo. I queguanyin sempre els altres.

amb lesdues manssp

spv

Reforma de l’edifici del Col·legi La Mercè, al carrer del Murn Aprofitant l’aturada de l’activitat escolar per les vacances d’estiu, el Col·legi La Mercè ha iniciat elstreballs de reforma i millora de la façana de l’edifici del centre al carrer del Mur. La reforma de l’edificiconsistirà en l’acondicionament de la façana, amb la restauració i pintat del centre. Aquesta obra s’hainiciat, a l’estiu del 2010, perquè l’any vinent, el Col·legi La Mercè commemorarà el 110 aniversari del’arribada de la congregació de les Germanes Mercedàries a Martorell. En aquest sentit, la direcció delcentre està treballant intensament per a l’elaboració d’un programa d’actes per celebrar aquesta efemè-ride. Un dels actes més solemnes serà l’estrena de la nova plaça que l’Ajuntament està creant davantde l’escola i que portarà el nom de la Germana Sant Ramon, una de les monges més sensibles que haresidit mai a l’escola mercedària de Martorell. Amb tot això, amb la millora d’una nova façana, el carrerdel Mur gaudirà de tres espais històrics restaurats a poca distància: la Torre de les Hores amb el pasde la Casa Par, l’edifici del Cafè d’El Progrés i, ara, el Col·legi La Mercè.

editorialJa n’hi ha prou, Jorba

n Corria l’any 2004 quan acaba el segon man-dat de Francesc Miró com a president del Fut-bol Sala Martorell. L’aleshores alcaldessa deMartorell, Dora Ramon, va rebutjar la propostade Miró per seguir mantenir l’equip a l’elit delfutbol sala estatal. Feia un any enrera, l’equipaleshores dirigit per Padú es proclama sotscam-pió de lliga a Divisió d’Honor. El potent Interviúde José María García evitava el somni d’un po-ble entregat al futbol sala. Amb Miró, l’entitatva tocar sostre. El pavelló es va convertir en l’e-picentre d’una afició que va recórrer en autocarper mitja Espanya seguint a l’equip.

El despreci públic i conegut de l’exalcal-dessa Dora Ramon al màxim exponent de l’èxitdel futbol sala (Miró) va provocar la caiguda de-finitiva de l’entitat. Així, fa sis anys, veient unbuit de poder, l’aleshores regidor d’Esports,Joan Jorba va crear, a dit, una junta directiva to-talment nova amb gent de la seva confiança.Amb el pas del temps, Jorba va utilitzar el fut-bol sala com a moneda de canvi en la gestió deltripartit i, juntament amb la pèssima gestió deDora Ramon, es fonien al cap de quatre anys ales urnes arrossegats per la majoria absoluta deCiU. El Futbol Sala Martorell es va veure abocatal descens de Divisió d’Honor a Primera Nacio-nal A. Dos descensos de cop com a conseqüèn-cia de l’endeutament històric de l’entitat. Jorba,dirigint el club a l’ombra essent regidor d’Es-ports, va voler mantenir l’estructura professio-

nal que tenia Miró fins que va deixar l’entitatamb un forat negre que no s’ha recuperat ni hofarà mai més.

La tossuderia de Jorba va provocar que lajunta directiva triada a dit dimitís a marxes for-çades. A més, Jorba va empastifar a més d’undirectiu amb qüestions particulars. El deute erahistòric. Els números vermells i el club pràctica-ment sense viabilitat. El maquiavelisme de Jor-ba -autèntic especialista- va portar-lo a seguirdemanant líquid (diners) a l’Ajuntament amb latàctica de la llagrimeta. Fruit de convenis ambl’Ajuntament actual, ha obtingut més de 70milions de les antigues pessetes en els últimsanys. Però qui no ha complert amb el conveniha estat Jorba. Llavors, a qui li manca sensibili-tat? Mentre l’entitat segueix agonitzant des defa sis anys, Jorba ni fa ni deixa fer. Ell és el prin-cipal responsable ha portat a l’entitat a aques-ta situació sense sortida. Té una munió de de-núncies fetes de proveïdors que esperen co-brar. Això sí, cobra els abonaments de l’any queve al comptat perquè l’ingrés bancari li té l’ai-xeta tancada. Un no pot voler ser el salvador dela pàtria quan ha estat el responsable d’enfon-sar la nau. Ara s’escuda amb uns pares deso-rientats que només volen que els seus fillsjuguin a futbol sala. Curiós el paper del PSC. Arapugen al carro del futbol sala quan se’l vanliquidar mentre governaven. Joan, explica laveritat abans que la justícia no passi comptes.

L’Informador de Martorell 3DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 2010

n El desembre de 2005 vaig viatjar aParís aprofitant un d'aquests vols a preumòdic que tant han ajudat que es puguivoltar el món i tornar al Born. Era hivern ifeia un fred que pelava. Fins i tot hi havianeu, cosa que afegeix romanticisme a laciutat si no és que portes les sabates fora-dades, com era el meu cas. Un dels puntsd'interès que recomano de visitar detotes passades, si mai aneu a París, és elcementiri de Père Lachaise. No és genstètric, en part perquè és d'un d'aquestscementiris que ha quedat dintre de la ciu-tat i en part perquè hi passen molts turis-tes.

Entre els molts noms il·lustres que hi haal fossar, els que em van fer més il·lusióde trobar van ser Balzac i Oscar Wilde. DeBalzac n'he llegit alguna cosa (EugénieGrandet el recordo amb especial afecte) i litinc encara més simpatia des que vaig lle-gir Els anys italians, una biografia delnovel·lista escrita pel martorellenc JoanIsart. Isart explica com Balzac sovint vapatir problemes econòmics i vivia amagatdels creditors. Però volia complir ambells, de manera que per eixugar els deu-tes es posà un pla de treball descomunal.El resum és que la proliferació d'obres deBalzac s'explica per l'economia domèsti-ca. Pel que fa a Oscar Wilde, és simple-ment un mestre d'enginy inesgotable. Latomba de Wilde és molt aparatosa: téforma de grif (un animal fabulós amb lameitat superior del cos d'àguila i la infe-rior de lleó) i és plena de petons marcatsamb pintallavis. Pel que fa a afluència depúblic, rivalitza amb la de Jim Morrison, el

cantant de The Doors.El que vaig intentar defugir en aquella

visita va ser el turisme fotogràfic. Ésimpossible no conèixer Chopin o EdithPiaf, però vaig intentar no ser tan esnobper fer-me fotos amb músics o cantantsque formen part de la galeria de la famaperò que no escolto gaire sovint.

Amb tot, si una cosa em va colpir d'a-quell cementiri va ser les tombes de mili-tars. Les tombes infinites i els panteonssón un discurs antimilitarista escrit enpedra. Sovint, a les làpides s'hi llegia elcomunicat de defunció que arribava a lafamília o els mèrits de guerra del soldatcaigut. Tot molt bonic si no es coneix l'ab-surd de les accions de la Gran Guerra, unaguerra d'assalt i de trinxeres que no s'hau-ria produït sense l'auxili de quantitatsingents de conyac. Sense conyac, no hihauria hagut milions de joves llançant-sea morir contra l'enemic.

Així que si mai aneu a París, recomanoque feu un tomb pel Père Lachaise. Arabé: comproveu abans que les soles de lessabates no se us hagin obert en un badall.

ca l’andreuAndreu González i CastroAutor del llibre “100 motius per ser del Barça” (Cossetània)

París no s’acaba mai(però els diners, sí)

societat anònimaÀlex Ribes

http://alexribes.bloc.cat

n El nostre protagonista sospitavaque havia arribat l’estiu. El primer signeevident era que el seu cos desmesurat,víctima dels excessos de l’hivern, s’es-forçava en agafar la son amb uns calço-tets com a única vestimenta. Els dubtesentre encendre l’aire condicionat i mo-rir-se congelat o obrir la finestra i escol-tar el soroll de totes les motos l’hi om-plia el cap d’incertesa. Al final, l’insomniel lligava a unes magnífiques sessionstelevisives de matinada. Això li haviapermès descobrir desenes d'aparells degimnàstica que eren provats per mera-velloses noies d'etern somriure. Quantornava al llit acabava somniant ambmelics que el perseguien.

El nostre protagonista sospitava quehavia arribat l’estiu. El segon signe evi-dent era que uns senyors damunt d'unabicicleta pujaven i baixaven ports demuntanya en el televisor mentre la sonque no havia aconseguit durant la nit aral’hi clavava al sofà. S'anava despertant acada meta volant gràcies als crits delscomentaristes, però la dolçor d'una mig-diada estival sense més horitzó vitalque la nevera on esperaven llaunes decervesa freda semblava més atractivaque la serp multicolor.

El nostre protagonista sospitava quehavia arribat l’estiu. El tercer signe evi-dent era que l'anticicló de les Açoress'havia instal·lat al mapa de l'home deltemps. Obrir la finestra al migdia eracom encendre un assecador de cabell isortir al carrer s’assemblava a saltar decop a una barbacoa humana. De fet,alguns turistes britànics ja feien pudorde gamba. El nostre protagonista sospi-tava que havia arribat l’estiu. El quartsigne evident eren les samarretes queportava la gent. Tot tipus de frasesenginyoses lluïen en el pit dels ciuta-dans més exhibicionistes. Algunes,divertides (No estoy gordo, estoy en formato16:9). Altres, iròniques (¿De qué policía mehabla, señor porro?). Moltes, cruels (Mepareces medio tonto, pero es que sólo te conozcoa medias). I, sobretot, amb grans dosis deconya (Corro que me las pelo y viceversa).

El nostre protagonista sospitava quehavia arribat l’estiu. El cinquè signe evi-dent eren les estúpides candidates a sercançons de l'estiu que escoltava per laràdio. Un exemple: “Tinc la sensació deque aquesta serà una bona nit. Aquestaés la nit. Anem a viure-la. Tinc pasta.Anem a gastar-la tota. Sortir i trencaramb tot. M’agrada. Déu meu. Salta d’a-quest sofà. Anem. Baixa a gaudir”.Després d’aquesta despesa neuronal, elnostre protagonista optava per apagar elreceptor i recordar els melics de la tele-visió de matinada.

El nostre protagonista sospitava quehavia arribat l’estiu. El sisè signe evi-dent era que aviat agafaria un avió queel deixaria en un luxós hotel del Carib.Allà li donarien una polsera cridanera i liassegurarien que tot estava inclòs.Llavors es dedicaria a dormitar, menjar ibeure.

El nostre protagonista sospitava ques’havia acabat l’estiu. El primer signeevident era que s’havia engreixat cincquilos.

‘No estoy gordo,estoy en formato 16:9’

n Fa un temps que està d’actualitat eltema del burca, aquella mena de vestitque en alguns països islàmics porten lesdones, i que es distingeix perquè és total,és a dir, cobreix del tot el cap i el cos, ambnomés una petita obertura reixada a l’al-tura dels ulls i que ha començat a veure’saquí, segons diuen, perquè jo encara non’he vist cap. Doncs, sí, aquest debat,d’un temps ençà, ens el trobem pertotarreu.

Com passa en tots els debats, la dis-cussió no acaba mai i, generalment, ningúconvenç ningú. Qui ha començat dema-nant que es prohibeixi l’ús del burca, aca-ba insistint en el mateix. S’han pogutescoltar tots els arguments en pro com encontra d’aquest vestit. De fet, no sé pas sise’n pot dir vestit, d’aquesta indumentà-ria tan estrafolària, talment com si la donaanés dins d’un sac, de cap a peus. He po-gut escoltar algunes discussions sobre sicaldria prohibir-lo o si calia permetre l’úsdel burca i el cas és que a mi tampoc

m’han convençut de manera clara i con-tundent i, és clar, continuo a les fosques.

D’entrada, sembla imposar-se el crite-ria de, perquè s’hauria de prohibir? Segui-dament, però, sorgeix el dubte de, i perquè s’hauria d’acceptar una manera tancontrària als costums d’aquí? Potser eldesllorigador no està pas en el fet que si-gui tan diferent sinó que no es pot adme-tre que ningú surti de casa amb la cara ta-pada. A més a més, es pot afegir que noens sembla normal, ni prudent, ni és untema indiferent, ni inspira confiança, nipot ésser còmode, ni crec que cap donas’hi pugui trobar bé.

En el fons, jo també em decantaria perno permetre que les dones (ni els ho-mes!) puguin anar tan anul·lades, tan de-saparegurades, perquè han de ser méspresents, com tothom. Us imagineu unadona “vestida” amb un burca anant a durels seus fills a l’escola? Els seus fills, po-brets, que ni poden saber quina cara fa lamare! Que no poden fer ni rebre un petóde la mare, pobrets! No, això no és nor-mal, no és admissible, però el cas és queexisteix i aquestes pobres dones no sa-ben què és abraçar els seus fills i omplir-los de manyagues i de petons. Privar-lesd’aquests goig és un crim.

No sé pas com acabarà aquesta qües-tió. El pitjor serà que, es resolgui com esresolgui, o molt hauria de canviar o la so-lució no satisfarà pas tothom.

El burca, sí o no?

amb el boli a puntAntoni Munné i Tomàs

DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 20104 L’Informador de Martorell

n Igmarg Bergman, en el seu llibre“Linterna Mágica” va dir: “no és estranyque el nazisme arrelés tant fort en unasocietat com la sueca d'aquell temps, ambun entorn com aquell avesat a la por aDéu i la religió, al sentiment de culpaconstant, a la necessitat de submissió alpoder i als dogmatismes... Aquella socie-tat estava predestinada a rebre amb elsbraços oberts qualsevol forma de totalita-risme i més un totalitarisme com el impor-tat de la Alemanya nazi”.El film de “Haneke: La cinta blanca” ens

mostra una societat amb por, amb por atot, amb por a Déu, amb por inspirada perla religió, amb por als veïns, als pares, alpatró i al amo, per alguns individus aques-ta por acaba esdevenint una necessitat ies converteix finalment en un elementquotidià sense el qual alguns no podenconcebre el mon i encara menys les sevesvides. En el poblet alemany en que esde-venen els fets de “La Cinta Blanca” la pores un fet quotidià, però a més hi ha unelement afegit, amb un tractament gai-rebé gòtic ens son mostrats uns personat-

ges, uns nens, una mena d'avançada de“El poble dels maleïts”.

Capitanejats per una nena preadoles-cent d'aspecte beatífic, aquests nens esdediquen a impartir "justícia divina" entretots aquells que creuen que d'alguna ma-nera han contravingut els dogmes a se-guir, per ells no hi ha perdó possible, hande castigar aquell que no viu segons lesnormes, ningú es pot saltar les lleis ni lamoral establerta. Al poble doncs s'afegeix una nova por, la

por al càstig immediat, un càstig que maies sap quan caurà i qui l'impartirà, hacomençat una dictadura de la por quepagaran els innocents.

És curiosa la necessitat de l'ésser humàa la por, a sentir-se per sota d'algú, a assu-mir una inferioritat preestablerta al davantdels poders. Aquesta és, potser, una deles raons perquè alguns partits totalitaristenen èxit en segons quins països i per-què dictadures feixistes (de dreta i d’es-querra) tenen tants adeptes entre lescapes més desvalgudes de la societat. Elfet de que es retallin llibertats polítiques,privades i de pensament per motius polí-tics o religiosos no impedeix que les dic-tadures es mantinguin, algunes personesfins hi tot necessiten sentir-se oprimits,aquesta es la seva manera de sentir-selliures, no havent de pensar per si matei-xos, que els diguin que poden fer i que nopoden fer, que es el que han de llegir,quina música han d'escoltar, quin art hande contemplar, per aquestes persones lallibertat es això i aquesta manera de pen-

sar els fa sentir superiors a tots els altres,als estrangers, als que no son com ells i nopensen igual que ells, aquests es conver-teixen en la encarnació del mal i s'ha d'ex-terminar.

El fet és que el mal, segons les religionsviu dins de tot aquell que no és comdiuen els dogmes que s'ha de ser. El malviu en teoria dins nostre i això fa que exis-teixi la necessitat d'un guardià que estiguisempre alerta, una encarnació del "bé"que vigili els representants del "mal" queviuen entre nosaltres i que pot ser qual-sevol de nosaltres.

Aquest sentiment paranoic arrelat enles societats totalitàries fa que la gent nodubti en vigilar-se els uns als altres i siconvé denunciar a qui sigui sospitós d'uncomportament "estrany". Una societatbasada en la por a tot i a tots crea mons-tres i de vegades aquests monstres sónelevats a la categoria d'herois vigilants, dejusticiers com en Batman que no és altracosa que un ésser humà normal i correntque un dia es va autoerigir en guardià dela pau i del sistema. Una persona sota lamirada del qual tothom és un possiblerepresentant del mal. Perquè si el "bé"surt de dins nostre, el "mal" també potsortir de dins nostre i això s'ha d'evitar.Així és com es comencen a llaurar-se lesdictadores, amb la por a tot el que es dife-rent a nosaltres, el que trenca les normesmés sagrades i que no actua, pensa, fa elque es suposa que ha de fer un ciutadànormal i corrent, temerós de Déu i del sis-tema que està per sobre d'ell.

Ciutadans: “Lacinta blanca &

Batman”

opinióJoaquim Parera i Albiac

n He de confessar que abans de poderconfegir aquestes lletres en memòria del’amic Manel, he hagut de deixar passaruns dies des de la seva tràgica i sobtadadesaparició, el 4 de juliol passat. Fins ara,m’ha estat del tot impossible, el meu es-tat emocional no m’ho ha permès.

Vaig conèixer en Manel i a l’Olga, quanfa quinze anys que van decidir traslladarla seva residència a Martorell. Jo els haviaescrit, com a alcalde, una carta de benvin-guda i els havia ofert la possibilitat, si eradel seu gust, de tenir una entrevista. Enacceptar la invitació va ser quan vaig tenirocasió de conèixer-los i començar a esta-blir els vincles d’una bona i lleial amistatque ha durat fins ara quan s’ha vist tràgi-cament truncada.

Des del primer moment en Manel emva semblar un home vital, inquiet, ambmoltes aficions: els ferrocarrils, les motos,la muntanya (precisament aquest, final-ment se l’acabaria enduent), etc. Homed’una gran cultura, coneixedor del país ide multitud de llocs i llogarets tan de lamuntanya com del pla, als quals ell haviaestat, moltes vegades li havia ironitzatdient-li que era impossible que amb elsanys que tenia hagués pogut estar i cone-gut tants i tants llocs.

A totes aquestes aficions i passions, alcap de poc temps n’hi va afegir una altra,la de Martorell i la gent de Martorell, po-

ble que, de seguida va fer seu, solia dirque, malgrat no haver-hi nascut, l’estima-va per que ell i la seva companya l’havienescollit per portar a terme el seu projectede família.

Després, al cap de no gaire temps, idesprés d’unes quantes converses, vamanar compartint la nostra idea i el nostreprojecte per Martorell i també per Cata-lunya, una altre de les seves obsessions.Vam compartir militància política en en-trar, amb la seva força característica a mili-tar a Convergència, de la que, al cap depoc temps, va passar a ser president del’executiva local del partit. Immedia-tament després passava a formar part deles llistes electorals i va passar a ser regi-dor, aquesta primera vegada i malgrathaver guanyat les eleccions, a l’oposició.Vam compartir aquesta feixuga tasca comtambé l’immensa alegria de l’esclatantvictòria quatre anys més tard, l’any 2007.

Quan va ser l’hora de formar govern, elManel, com sempre, va anar a totes i vaescollir la dedicació exclusiva i va accep-

tar el difícil repte de les tasques de ser-veis, medi ambient i via pública. Ho haexercit amb tots els seus trets caracterís-tics, amb grans dosis de tenacitat, perquèera tenaç, també tossut i, a vegades,obsessiu.

Manel, hem compartit quinze anys deles nostres vides, amb moments de totamena. Hem compartit projectes, senti-ments, ambicions i maneres de veure i desentir el nostre poble i el nostre país, ambacords i també amb desacords. Hem estatsempre l’un al costat de l’altre, segur quealgunes vegades t’he fallat i te’n demanodisculpes. Ara, una de les teves grans afi-cions, la muntanya, se t’ha endut i ha tallatde cop la possibilitat de que puguemcomptar amb tu per tirar endavant el nos-tre projecte, però estic segur que des delmés enllà, ens continuaràs donant un copde ma per tal que puguem arribar a fer-lorealitat. Ens has deixat prematuramentperò t’asseguro que no t’oblidarem, per-què has deixat un solc en les nostresvides.

ManelCaballero i Boira,

in memoriam

opinióSalvador Esteve i Figuerasalcalde de Martorell

Aj. Martorell

L’Informador de Martorell 5DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 2010

n Desconec els motius per als quals elClub Cine Foto de Martorell tanca les se-ves portes. Però no crec que la incorpora-ció de les noves tecnologies siguin preci-sament el motiu per el qual una entitatdesaparegui. Però això és un pare moltpersonal i sense molts elements de judici.

Sense cap ànim de recriminar cap ges-tió anterior, jo vaig viure una època daura-da de la fotografia gracies al Club CineFoto de Martorell. Per mi, van ser inobli-

dables les sortides fotogràfiques amb enmalaurat Joan Porta i Creixell, qui era elpresident en aquells temps, el inoblida-ble Quico Porta, en Pere Alegre, en JosepJornet, en Jesús “Situs” Canals i un muntde persones que estimaven la fotografiaper damunt de totes les coses.

Encara recordo la meva primera mostrade diapositives i la meva primera càmerareflex. Una Hanimex amb una lent de 50mil·límetres i una lluminositat de 1.8. Nohavia diners per res mes. Amb ella vaigguanyar diferents concursos de fotografia.Fins i tot, vaig ser el primer martorellenc(crec) en guanyar la Venus d’Or. Els tempscanvien però els bons records perduren.Personalment em sap molt de greu i mesquan penso que els meus primers conei-xements de fotografia els vaig aprendre ales antigues instal·lacions del carrer deLloselles.

Al llegir, en aquest setmanari, la notíciala tristor es va fer present, però al mateixtemps, una pila de bons records de mo-ments viscuts ara ja fa quasi quaranta anysem varen traslladar a un extraordinari capde setmana a Rupit, unes caminades cà-mera amb ma per ciutat vella a Barcelonai altres indrets on solíem sortir a fer foto-grafies per el simple i senzill motiu depoder mostrar-les la setmana següent ales reunions que fèiem al local social. Aixòsí, el pa amb tomàquet i l’embotit de tornfou el complement idoni de tantes sorti-des i tanta amistat.

Les entitats per que no acabin mala-ment no poden perdre mai el caliu humà.És fonamental per superar els momentsdifícils. Quins records més bons. Quinasort haver-los viscut en un temps inobli-dable, que desgraciadament, ja no tor-narà.

Club Cine FotoMartorell

opinióSerigb Tendrub

n No ho puc evitar: m’inquieta la pro-fusió de banderes espanyoles a finestres,bars, taxis i balcons arran de la victòria dela selecció barçoespanyola a la copa delmón de futbol 2010. M’inquieta perquè séque és la mateixa bandera amb la qualvan entrar les tropes franquistes aCatalunya i amb la qual van imposar unadictadura nefasta per al nostre país i lanostra cultura durant 40 anys, l’ombra dela qual és tan fosca i allargada que arribafins als nostres dies.

Per a mi, el tema de l’escut és una minú-

cia. La “rojigualda” amb l’escut franquista,amb el toro d’Osborne o amb el de lamonarquia constitucional no varien massapel fet que, a Catalunya, “ocupen” unespai que no els pertoca. A no ser que elsusuaris de la “rojigualda” se’n sentin enl’obligació (d’usar-la) “por derecho deconquista”. No oblidem que Catalunya vaperdre una guerra de secessió i que, desde llavors, sempre més ha estat ocupadamilitarment.

De fet, tornant a l’escut constitucionalque acompanya l’actual bandera espan-yola, cal constatar que és pràcticamentidèntic a l’escut que la va acompanyar, enel bàndol nacional, entre el 13 de setem-bre de 1936 i el 2 de febrer de 1938, és adir, en plena Guerra Civil. El sinistre escutamb el pollastrot aguilenc, orlat amb lainscripció “Una, grande y libre”, és poste-

rior. Va presidir les astes victorioses desdel 2 de febrer de 1938 fins al 5 d’octubrede 1981! Ho sento: malfio de la presènciade la bandera espanyola a Catalunya per-què l’únic que ha demostrat des que ésvigent és que el nostre país sempre haperdut sistemàticament totes les possibi-litats de progrés real (econòmic, polític,cultural i social) mentre ha onejat en elcel català. Ara m’inquieta caminar pelscarrers catalans. No em podia imaginarque hi havia tantes persones disposadesa empunyar la bandera amb què el fran-quisme va desfer la nostra nació. Unanació històrica que, paradoxalment, enca-ra avui necessita afirmar que ho és, i queno pot decidir què serà quan sigui granperquè la “indisoluble unidad de lanación española” li ho impedeix. Ui, quiniuiu!

Quin iuiu!

opinióJordi Boladeras

DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 20106 L’Informador de Martorell

L’Informador de Martorell 7DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 2010

Aproven una mociócontra l’ús del burkan L'Ajuntament de Martorellva aprovar, en la sessió plenà-ria del 19 de juliol passat, unamoció presentada pel PP so-bre la prohibició d’usar vesti-mentes que cobreixin total-ment la cara i impedeixin laidentificació visual de les per-sones en els equipamentsmunicipals o espais de públi-ca concurrència. La moció pro-posa “prohibir, d’acord al pro-cediment legalment establert,fer servir vestimentes o acces-soris que cobreixin totalmentla cara i que impedeixin laidentificació i la comunicacióvisual en els equipamentsmunicipals (cívics, culturals,educatius, esportius i altres...)o espais de pública concur-rència que no tinguin finalitatsreligioses, mitjançant la sevaregulació en les ordenancesmunicipals”. També especifi-ca que “només s'establiranexcepcions en relació a lacelebració de les festes i cele-bracions tradicionals, així comper raons de seguretat pelque fa a les forces i cossospolicials o per raons de salut ihigiene en el treball”. L'Ajun-tament de Martorell conti-nuarà duent a terme accionsde sensibilització i de forma-ció de tots els col·lectiussocials de la ciutat encamina-des a garantir el respecte a ladignitat de la dona des delsvalors de la plena igualtat i laconvivència. La moció va seraprovada amb els vots a favorde CiU, PP i ERC; el PSC es vaabstenir i el vot contrari d’ICV.

Morera substitueixCaballero a l’ATLLn La regidora de l’Ajunta-ment de Martorell, MercèMorera i Santafé (CiU) substi-tuirà a Manel Caballero i Boi-ra, mort el 4 de juliol passaten un accident de muntanya,com a representant del Con-sell d’Administració de l’em-presa pública Aigües Ter Llo-bregat. Des de l’any 2007, Ca-ballero era el representant del’Ajuntament de Martorell aAigües Ter Llobregat.

Estrena d’un noutram de l’antiga N-IIn Aquest divendres 23 dejuliol, a partir de les 20.15 ho-res, s’inaugura un nou tram del’antiga N-II comprès entrel’Avinguda Fèlix Duran i Ca-ñameras i l’Avinguda GermansMartí, coincidint amb la festadel barri de Can Carreras. Enaquest punt s’han eixamplatles voreres, s’han construïtmés zones ajardinades i s’hareconduït la zona del trànsitrodat.

Bonifiquen a la Fundació Hospital SantJoan de Déu per fer les obres de reforma

n L’Ajuntament de Martorell,va aprovar per unanimitat detots els grups municipals en lasessió plenària del 19 de juliolpassat, la concessió d’una bo-nificació del 95% de la quotadel impost sobre construc-cions, instal·lacions i obres,sol·licitada per la FundacióHospital Sant Joan de Déu deMartorell per executar lesobres d’ampliació i reforma del’equipament mèdic. La vincu-lació de l’Hospital Sant Joande Déu amb Martorell s’allargadurant més de 110 anys.

L’alcalde de Martorell, Sal-vador Esteve, considera que“hem volgut concedir aquestabonificació a la Fundació Hos-pital Sant Joan de Déu perquèconsiderem que el projected’ampliació i de reforma és ne-cessari per a la gent de Mar-torell. Amb aquesta reforma,l’equipament s’adaptarà a lesnecessitats actuals que, junta-ment amb la construcció de lanova residència per a la gentgran permetrà a l’Hospital dis-posar de més espai per a créi-xer i millorar els serveis d’a-tenció sanitària. Aquest és unpas molt important”.

Les obres d’ampliació i re-forma de l’Hospital Sant Joan

de Déu de Martorell consisti-ran en la remodelació integralde l’àrea d’urgències així comd’altres actuacions col·lateralsa l’àrea quirúrgica-obstètrica ialtres serveis. Amb l’execuciód’aquestes obres, s’adequaranels espais al model assisten-cial amb la finalitat d’oferir unamillor atenció als pacients deMartorell i la resta de munici-

pis del Baix Llobregat Nord.Durant la sessió plenària, l’ex-alcaldessa Dora Ramon (PSC)va demanar que s’acceleri laconstrucció del futur hospital ala Sínia, que falta el suport delgovern tripartit, i el regidord’Hisenda, Josep Casasayas(CiU) va dir que la Generalitates troba en una situació eco-nòmica “difícil”.

Urgències. Les obres permetran redistribuir una de les zones més visitades

L’Ajuntament concedeix una bonificació en l’impost per executar l’obraAj. Martorell

Aj. Martorell

El PSC i ICV s’oposen al futur Centre Integral d’Esport i Salutn Els grups municipals del PSC i ICV de l’Ajuntament de Martorell van tornar a demostrar la seva ne-gativa a la construcció del futur Centre Integral d’Esport i Salut, que està impulsant el govern municipalde CiU. En la sessió plenària del 19 de juliol passat, l’Ajuntament de Martorell va aprovar una modifi-ciació pressupostària per garantir l’execució de les obres i perquè es posi en marxa abans d’acabaraquest any. Així ho va assegurar el regidor d’Hisenda, Josep Casasayas. És per això que la periodifi-cació del pressupost de l’execució de l’obra s’avanci un any. Els diners destinats a aquesta inversió pro-vindran d’estalvis d’altres partides i no suposarà un augment de l’endeutament. L’acord es va aprovaramb els vots de CiU, ERC i PP.

DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 20108 L’Informador de Martorell

L’Artesanàlia 2010dedicada al tèxtiln La novena edició de l’Ar-tesanàlia, la mostra de les ac-tivitats artesanals i dels anticsoficis de Martorell, estaràdedicada aquest any íntegra-ment al món del tèxtil. Peraixò, l'organització de l’Arte-sanàlia pretén enfortir la imat-ge que va tenir Martorell,principalment amb la colòniade Can Bros, d’una de les acti-vitats més importants en eldesenvolupament econòmic iindustrial del segle passat. Ésper això, que Artesanàlia té laintenció de crear un granmural de fotografies d’aque-lles persones de Martorellque, al llarg de la seva vida,van treballar en alguna fàbricatèxtil, de paraigües o entallers de modistes. Així, totesaquelles persones que parti-cipin de l’Artesanàlia haurande fotografiar-se a FotografiaPorta, en el seu horari comer-cial. L’Artesanàlia va néixer favuit anys amb la intenció demostrar les activitats artesa-nals i els antics oficis ques’han fet a Martorell. L’Artesa-nàlia, que organitza l’Ajunta-ment de Martorell i té elsuport de la Penya Barcelonis-ta de Martorell i dels esplaisde gent gran de Martorell, ésel tret de sortida de la FestaMajor 2010. L’Artesanàlia esfarà el proper 13 d’agost, de18.00 a 22.00 hores.

La Fundació Okume Azrecapta 3.000 eurosn La Fundació Okume AZrecapta més de 3.000 euros enels actes solidaris d'aquestjuliol a Martorell. El 16 dejuliol passat, va tenir lloc unconcert benèfic als Jardins del’Enrajolada amb la presènciade l’humorista Pep Plaza, l’ar-tista local Marc Armengol i laGaleón Blues Band. Els fonsrecaptats es destinaran a des-parasitar uns 30.000 nens alCamerun. Per a més informa-ció dels projectes que OkumeAZ te en marxa actualment aGuinea Ecuatorial, Senegal,Burkina Fhaso, etc... entreu a:www.okumeaz.org.

Aprovades les festeslocals per al 2011n L’Ajuntament de Martorell,va aprovar en la sessió plenà-ria del mes de juliol, les duesdates com a festes locals per al’any vinent: el dimarts 16 d’a-gost coincidint amb la FestaMajor i el dilluns 31 d’octubre,vigília de Tots Sants. Des del’Ajuntament s’informarà a to-tes les empreses del municipiper conèixer el calendari la-boral i, també, als centreseducatius i de salut.

La Generalitat destina 1.256.019,63 eurosper finançar els programes d’atenció social

n L’Ajuntament de Martorellrebrà 1.256.019,63 euros delDepartament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitatde Catalunya per finançar elsprogrames d’atenció social.Aquest import correspon alconveni entre la Generalitat il’Ajuntament per coordinar icol·laborar en la prestació ifinançament dels serveis so-cials. Així ho recullen els con-tractes programa en matèriade serveis socials que el direc-tor dels Serveis Territorialsd’Acció Social i Ciutadania aBarcelona, Josep Gonzàlez-Cambray, van signar el 15 dejuny passat a la seu delConsell Comarcal del BaixLlobregat amb la regidora deBenestar Social, Mercè Morera.

En total, el Departamentd’Acció Social i Ciutadaniadestinarà 19,2 milions d’eurosa la comarca del Baix Llobregatper finançar els serveis socialsbàsics i altres programes so-cials, 1,8 milions més que l’any2009. Els diners destinats alsserveis bàsics permeten fi-nançar, entre d’altres, actua-cions com l’ajuda domiciliàriaaixí com contribuir a finançarels professionals dels serveissocials locals.

La signatura dels contractesprograma es deriva de l’AcordMarc en matèria de serveissocials subscrit el 2008 entre elDepartament d’Acció Social iCiutadania, la Federació deMunicipis de Catalunya il’Associació Catalana de Muni-cipis. Aquest Acord, vigent finsl’any vinent, fixa un nou esque-ma de coordinació, cooperació

i col·laboració interadministra-tiva per a la prestació i finança-ment dels serveis socials. Através dels contractes progra-ma, el Departament d’AccióSocial i Ciutadanaia i els enslocals acorden les accions adesenvolupar i avaluen anual-ment la consecució dels objec-tius per determinar les novesaportacions econòmiques.

Signatura. Els representants dels municipis del Baix Llobregat al Consell

La regidora de Benestar, Mercè Morera, signa el contracte programaAj. Martorell

Aj. Martorell

L’alcalde Esteve acompanya a Hereu en una visita a Seatn L’alcalde de Martorell, Salvador Esteve va acompanyar a l’alcalde Barcelona, Jordi Hereu, el 20 dejuliol passat, en la visita a les instal·lacions de Seat a Martorell per a conèixer de primera mà els pro-jectes de futur de la marca automobilística. La visita de Hereu es produeix en l’inici d’una nova etapade col·laboració entre la companyia i la ciutat, que es remunta a 60 anys enrere, quan la Zona Francava enllumenar el naixement de l'empresa. En l’acte també hi va assistir la regidora de Treball, Indústria,Relacions Institucionals, Dinamització comercial i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Martorell,Maria Teresa Casanovas. Hereu va dir “que Barcelona dóna suport i donarà suport sempre a empre-ses com Seat que aposten per un canvi de model productiu basat en la innovació i el disseny”.

L’Informador de Martorell 9DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 2010

n L’alcalde de Martorell,Salvador Esteve, va inaugurarel 16 de juny passat les obresd’ampliació i remodelació dela plaça de les Hores, a la Vila.Durant l’estrena de la plaça,Esteve va assegurar que“inaugurem l’ampliació d’unaplaça que l’hem adaptada ales noves necessitats, amb unespai lúdic per als infants i unseguit de bancs per a la gentgran. Es tracta d’una obra quepermet esponjar una micamés la Vila i aportar una micamés de benestar entre la gentque viu a Martorell”. Al finalde la seva intervenció l’alcal-de Esteve va tenir un recordpel regidor Manel Caballero,mort el 4 de juliol passat enun accident de muntanya. Totseguit, Esteve va descobriruna placa amb el nom de laplaça.

L’ampliació ha estat possi-ble per la compra de la fincasituada al número 56 de laplaça de la Vila. Amb aquestaampliació, la plaça de lesHores compta amb una bate-ria de contenidors soterrats ala façana del carrer deLloselles. A la façana de laplaça de la Vila, s’ha continuatel paviment existent ambpeça de formigó prefabricat.En la zona de l’antic pas enrampa i per fer la connexióamb la zona plana s'hancol·locat uns graons de for-migó. En aquesta línia s’hasituat la font d’aigua, on s’ini-cia una zona plana de jocsinfantils amb un conjunt abase d'escala i tobogan iaccés lateral, a sobre d’un sòlcontinu amb base de cautxú,amb colors verd, beix i ver-mell.

Per separar aquest pla dela zona del conjunt de conte-nidors s'ha construït un bancde bloc de formigó armat, fol-rat amb fusta d’iroko, quesegueix per la façana de laparet mitgera. Al darrere delbanc se situen dues jardine-res a dos nivells: la primera,amb flors de temporada i lasegona, amb unes deu unitatsd’arbustos de fulla perenne

(photinia). Quant a iluminació,s’ha canviat de lloc un bàculexistent i se n’ha instal·lat unde nou, situats en el pla de lazona de jocs infantils. A laresta de la plaça s’ha renovatla gespa i la zona de flors is’han rehabilitat algunespeces del banc central exis-tent. Les obres d’ampliació iremodelació de la plaça deles Hores han anat a càrrec de

l’empresa Construccions iSuccessors d’A. Vives, SL.Aquesta millora ve acompan-yada de la transformació delscarrers de la Vila de prioritatinvertida, és a dir, en favordels vianants que s’ha execu-tat des dels carrers d’AnselmClavé fins a la Cambreta, la re-cuperació de la Casa Par ambl’espai Muxart i la connexióamb el carrer del Mur.

Record. L’alcalde Salvador Esteve va tenir unes paraules d’homenatge al regidor mor en accident, Manel Caballero

L’alcalde Salvador Esteve inaugura l’ampliació de l’espai assegurantque “es tracta d’esponjar una mica més la Vila i aportar més benestar

a la gent” · L’alcalde descobreix una placa amb el nom de la plaça

Aj. Martorell

Aj. Martorell

La plaça de les Hores s’eixampla ambun espai més lúdic per a petits i grans

DIVENDRES, 16 DE JULIOL DE 201010 L’Informador de Martorell

L’Informador de Martorell 11DIVENDRES, 16 DE JULIOL DE 2010

Exhibició de maquetesmodulars de ferrocarriln Com a continuació de lesactivitats per commemorar el25é aniversari de la fundaciódels Amics del Ferrocarril deMartorell, aquest dissabte 24de juliol es farà una exhibicióde maquetes modulars a esca-la N 1:160 al vestíbul del nouMercadona, en col·laboracióamb la Secció Catalana demodulistes de Plataforma-n.Es formarà una maqueta deaproximadament 25 metres delongitud, que representenmés de 70 metres de vies.Aquesta gran maqueta es for-marà amb l’aportació de dife-rents associacions d’Amics delFerrocarril de Catalunya. L’ho-rari d’obertura serà d’11:00 a14:00 i de 15:30 a 20:00 hores.L’entrada és gratuïta.

Can Carreras viu laseva festa de barrin La festa de Can Carreras se-gueix aquest divendres 23 dejuliol, al Passeig de Cata-lunya, amb la lectura delpregó de festes a càrrecd’Adolf Bargués. Tot seguit, apartir de les 21.30 hores, alPasseig de Catalunya, hi hauràun sopar a la fresca i, totseguit, música i ball amb el DJIsidre. El dissabte 24 de juliol,a partir de les 10.00 hores, alPasseig de Catalunya, hi hauràuna xocolotada popular, el ter-cer Campionat de DòminoFestes de Sant Jaume. A les11.30 hores, hi haurà l’actuaciódel Grup Folklòric de SenegalUjojoal. A partir de les 21.30hores, al Passeig de Catalunya,hi haurà el sopar popular ambtiquet amb sorteig de regalsseguit del ball popular amb elDJ Isidre. El diumenge 25 dejuliol, de 10.00 a 14.00 hores,al passeig de Catalunya, es fa-rà la segona trobada de pla-ques de cava. A les 11.30hores, al Passeig de Catalunya,hi haurà una botifarrada popu-lar; una passejada en ponis ivermut popular.

El Centre d’Excel·lència de l’Automocióde Martorell portarà 1.200 estudiants

n La Generalitat de Catalu-nya ha enllestit el projecte perconstruir el Centre de Forma-ció Professional integrada enel sector de l’automoció, queimpulsa conjuntament l’Ajun-tament de Martorell i les em-preses del sector. Pendent dela licitació de l’obra, previstaper a la tardor, la regidora deTreball, Indústria, PromocióEconòmica, Relacions Institu-cionals, Dinamització Comer-cial i Turisme de l’Ajuntamentde Martorell, Teresa Casano-vas assegura que “des del pri-mer dia, aquest equip de go-vern ha fet una aposta claraper aquest projecte que, si nofos per la nostra insistència,potser hagués quedat amagaten un calaix. I el nostre interès

ho demostra que hem sabutcontagiar la il·lusió d’aquestprojecte com una gran oportu-nitat de futur. I ho hem fetcedint els terrenys on s’ubica-ran el futur centre, participantdel disseny de l’equipament,del pla d’empresa i agilitzanttots els tràmits possibles, coma pas previ i decisiu peldesenvolupament del projec-te. Fruit d’aquest treball,l’Ajuntament de Martorell tin-drà representació als òrgansde govern d’aquest centre.

Paper de referènciaCasanovas explica que

“d’una banda, Martorell enfor-tirà, encara més, el seu papercom a referent del sector del’automoció arreu de l’Estat i

fer-se un lloc de privilegi en elmapa pedagògic del país. I,d’una altra, que serà un centreque garantirà un aprenentatgede qualitat per als més joves.En aquest centre, comparablea qualsevol universitat, hihaurà 1.200 estudiants d’arreuque seran el futur del sectorde l’automoció. Des de l’Ajun-tament tenim molt clar quequan uneixes formació i joventestàs fent una aposta ferma defutur”. Finalment, la regidorade CiU confessa que “esticconvençuda que amb l’obertu-ra d’aquest centre la gent i lesempreses de Martorell en sor-tiran guanyant amb un seguitde noves oportunitats”. ElCentre serà un equipament deprimer nivell mundial.

El futur equipament està pendent que s’obri el procés de licitacióFotomuntatge Aj. Martorell

Futur equipament. Imatge virtual de com serà l’edifici que acollirà el nou centre de formació de l’automoció

DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 201012 L’Informador de Martorell

L’Informador de Martorell 13DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 2010

Martí Flores, Jaume Amat, Mossèn Pi i lagermana Sant Ramon seran noms públics

Plaça de Joan Amades.13. Passatge entre Pau Claris icarrer Montserrat: Pujada Roja.14. Passatge entre Pau Claris iCentral Elèctrica-Montserrat:Passatge de Cal Cardús.15. Placa entre Pau Claris (des-munt) i vinya de Ca N’Olivella:Plaça de Ca n’Olivella.16. Passatge entre els carrersVerge del Carme i Pintor Sert:Passatge Bultó.17. Passatge entre Verge delCarme –paral·lel a l’anterior – iAv. Germans Martí: Carrer deJaume Melendres. 18. Carrer situat entre Dr. Gayai el darrera de les cases delcarrer Verge del Carme: Carrerd’Emili Poch.19. Pas transversal entre l’Av.Germans Martí i l’edifici Stel:Carrer d’Eusebi Folquer. 20.Vial situat entre el carrerJosep Vilar i Francesc Macià, ientre la plaça del Sol i la pista

d’Atletisme i el nou camp defutbol: Passeig de la Marató.21. Nova plaça entre els carrersde Llosellas i el Mur: Plaça dela Germana Sant Ramon. 22.Espai situat davant de lesestacions de Renfe i MartorellCentral: Plaça de Martí Flores.23.Carreró de la Caserna:Carreró d’Àngela Benaca.24.Pas i escales entre elscarrers Montserrat i Pau Claris:Passatge de Ca la Teresa. 25.Espai situat al final delcarrer Montserrat (desprès depassar l’antic pas a nivell deCan Carreres, entre el carrer iel vial de connexió a l’alçadade Ca N’Oliveras): Plaça de Ra-mon Llull.26.Espai situat davant delcol·legi “Montserrat” (antic“Correa”): Plaça del Pontarró.27.Pas situat entre el carrerSant Genís de Rocafort i el vialparal·lel al riu Anoia: Passatge

de Cal Titó.28. Passatge situat entre elcarrer Sant Genís de Rocafort iel vial de l’Anoia, entre els edi-ficis de la llar d’infants i l’AnoiaPark: Passatge del Torrent dela Vall.29. Espai situat al darrera del’edifici Anoia Park, entres elspassatges de Cal Titó i el delTorrent de la Vall: Parc deJoaquim Miró. 30. Espai situat entre el carrerdel Tit i la plaça de PacoEspañol: Parc de la Vil·laRomana.31. Carrer de l’Església: Carrerde Mossèn Josep Pi.32. Passatge entre el Cap deBuenos Aires i el CEIP VicenteAleixandre: Passatge deGuillem Tomàs.33. Zona verda situada a l’en-trada del C/ Pere Puig venintdes del Congost: Jardins deManel Caballero.

L’Ajuntament aprova la denominació de 33 nous espais de Martorell

n L’Ajuntament de Martorellha aprovat la proposta de de-nominació de 33 nous espaispúblics dels quals destaquen,entre d’altres, la Plaça de Jau-me Amat, de Martí Flores, dela Germana Sant Ramon, elcarrer de Mossèn Josep Pi oels jardins de Manel Caba-llero. La proposta recull la re-tolació de trenta-tres espaispúblics actualment sensedenominar existents en el tei-xit urbà martorellenc. Enaquest sentit, és la idea derecordar i retre homenatge aun grup de martorellencs i depersones vinculades ambMartorell. Les 33 noves deno-minacions d’espais públics aMartorell són:1. Passatge entre el carrer delRiu i plaça de la Creu: Pas-satge de la Fàbrica Sardà iTolosa.2. Passatge entre els números52 i 54 de la carretera dePiera: Passatge del Torrentdel Pelegrí.3. Passatge entre els números54 i 56 de la carretera dePiera: Passatge de Paulí Salas.4. Plaça del Pavelló EsportiuMunicipal: Plaça de BuenosAires.5. Passatge entre el PavellóEsportiu, l’Institut PompeuFabra i les escales d’accés aBuenos Aires: Passatge de lesSolanelles.6. Passatge entre l’HospitalSant Joan de Déu i el CEIPJuan Ramón Jiménez: Passatgede la Riba-roja.7. Camí de la Torrassa: Camíde la Torrassa.8. Espai entre MancomunitatsComarcals i Dr. Trueta: Plaçadel Mestre Llorenç Cofiño.9. Espai 1 entre els carrers deMestre Morera i Dr. Trueta:Plaça d’Isidre Clopas.10. Espai 2 entre els carrers deMestre Morera i Dr. Trueta:Plaça de Jaume Amat.11. Passatge situat entre la Pl.de la Vila, núm 3 i el carrer delRevall: Passatge de Cal Bar-galló.12. Espai entre el carreró de laCambreta i el carrer de Dalt: i

Arxiu personal

ROBA DE TREBALL

Parellada PilarPascuali Capell

AL SERVEI DE L’EMPRESA I EL SEU PERSONAL

c/Mur, 45 - Telèfon: 93 775 13 92 - Fax: 93 774 26 17 - Fax: 08760 MARTORELL

DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 201014 L’Informador de Martorell

L’Informador de Martorell 15DIVENDRES, 23 DE JULIOL DE 2010

A

AJUNTAMENTInformació93 775 00 50Aigües deMartorell93 775 10 28Arxiu Municipal93 774 04 21Deixalleria Mpal93 776 52 34OMIC93 775 37 52MercatMunicipal93 775 27 10GestióTributària93 775 20 54ServeisMunicipals93 775 34 34Serveis Tècnics93 775 27 16Departamentde Treball93 775 31 01 Tresoreria93 775 15 85

BENESTAR

Serveis SocialsGeneralitat93 773 71 80Centre de diaper a gent gran93 774 20 77EducadorsSocials93 774 04 19 Esplai d’avisBuenos Aires93 775 32 56Esplai d’avisLa Vila93 775 56 04Residènciade gent granSant Joan Déu93 775 01 25Patronat Mpal.Serveis Socials93 774 11 41Centre Especialde Treball93 775 39 45

CULTURAPatronat Mpal.de Cultura93 774 22 00

Casa de Culturala Vila93 775 32 54Centre Cultural93 774 22 00Museus deMartorell93 774 09 64Museu del'Enrajolada93 775 07 95Servei LocalCatalà

EDUCACIÓEquip d’Ass.Psicop.93 775 05 89Centre derecursospedagògics

93 775 05 91CEIPEls Convents93 775 01 67CEIPJosé Echegaray93 775 20 98CEIP JuanRamón Jiménez93 775 10 66CEIP VicenteAlexandre

93 775 46 90Col·legiLa Mercè93 775 01 10CEIP LolaAnglada93 774 83 30CEE Mare deD. del Pontarró 93 775 41 19Servei Localde Català93 774 01 12Centre formaciód’adults93 775 50 56Escola Mpal.Arts Plàstiques93 775 37 71Escola Mpal.d’idiomes93 775 11 43Escola Mpal.de música93 775 19 48Escola Mpal.de moda 93 775 03 56IES Joan Oró93 775 36 18IES PompeuFabra93 775 59 16

Llar infantsPont d’Estels93 775 85 96Llar infantsRiu de Sons93 774 17 03Llar infantsLes Torretes03 775 40 20Llar infantsLa Vila93 775 56 18Llar Parroquial93 775 41 16Llar infantsPatufet93 775 09 34Pla de transicióal treball93 775 16 44

ESPORTSPatronat Mpal.d'Esports93 775 5351 Camp futbolLes Carolines93 775 41 17Complex Esp.Torrent deLlops93 775 24 33Complex Esp.

La Vila93 774 23 65Instal·lacionsEsportivesMunicipals93 775 16 71Pavelló Esports93 775 39 19Piscina La Vila93 774 23 65Piscina d'Estiu93 775 10 04

PREMSAL'Informador de Martorell608 941 944Ràdio Martorell93 775 52 52

SANITATCAPBuenos Aires93 775 51 03CAP La Vila93 775 19 51CAP Torrentde Llops93 776 69 68AgènciaSeguretat Social93 775 19 69CAP Salut

Mental93 774 51 53Centre neuropsiquiàtric93 775 22 00Creu Roja 93 775 05 50Hospital SantJoan de Déu93 774 20 20Asepeyo93 776 69 80Ambulàncies061

MOBILITATFerrocarrils dela Generalitat93 205 15 15Renfe902 24 02 02Bus Soler Sauret93 632 51 33Taxis Martorell93 775 24 45T-Bus a la carta93 775 25 61

SEGURETAT CIUTADANABombers085Policia Local

93 775 07 83Protecció Civil93 775 24 96Mossosd’Esquadra088

ALTRESCorreus93 775 11 46Jutjats93 775 00 64InformacióGeneralitat012Telegramesper telèfon93 322 20 00Pomfusa(Serveis Funeraris)93 775 55 52Registre dela Propietat93 775 58 51Parròquia deSanta Maria93 775 00 89GermanesJosefines93 775 01 25

telèfons d’interès

necrològiques

Pomfusa informa que els últimsdecessos són els següents:

Pilar Romero Machucade 70 anys11 de juliol de 2010Sant Andreu de la BarcaJosep Maria Bacardit Vivesde 78 anys12 de juliol de 2010Oratori de PomfusaIsidre Galceran Estevede 85 anys12 de juliol de 2010Sant Esteve SesroviresAntonio Martínez Osunade 48 anys13 de juliol de 2010Santa Maria de MartorellAurora Moragas Murade 83 anys13 de juliol de 2010AbreraMaria Pilar Sánchez Apariciode 55 anys13 de juliol de 2010Oratori de PomfusaFrancisco Belarte Esplugasde 87 anys17 de juliol de 2010Santa Maria de MartorellEmilio Blázquez Lópezde 97 anys18 de juliol de 2010Oratori de PomfusaJuan Orihuela Garcíade 81 anys19 de juliol de 2010Oratori de PomfusaConcepción Barragán Bajode 94 anys21 de juliol de 2010Oratori de Pomfusa

Farmàcia de guàrdiaFarmàcia MassanedaPça. Vicenç Rodríguez, 1(Buenos Aires)Telèfon 93 774 19 54Del 16 al 23 de juliol de 2010

La coral del barri de Rosanes canta a l’Abadia de Montserrat

Pere Bel

n La Coral del Barri Rosanes va cantar el 18 de juliol passat a l’altar Major de la Basílica de Montserrat.La coral, dirigida per l’Alba Bohigues, va actuar al migdia després de la Missa Solemne i va interpretarsis peces musicals diferents: “Senyor Sant Jordi”, “El Bon caçador”, “La Llevantina”, “És la Moreneta”,“Pirineu” i “L’Himne del Barri Rosanes”. Una trentena de martorellencs van ser a l’Abadia.

Festes al barriVerge del Carme

Pere Alegre

n El barri Verge del Carmeva viure la seva festa debarri. Entre els actes mésdestacats va ser la festainfantil amb els “DandyClowns” la, graellada po-pular, l’actuació musical acàrrec del cantant Enric,sardinada popular, tallerd’intercanvi de danses delmón, actuacions intercultu-rals d’adults, joves i nens,l’actuació del conjunt “Axis”(en la fotografia). La festainfantil i la xocolatada po-pular va ser el colofó.