En els cinc continents hi ha una ofertade 5.500 albergs juvenils. Al llarg iample de l’Estat espanyol n’hi ha 182,sis dels quals els trobaràs oberts aquest

hivern dins de la geografia valenciana.Amb el carnet d’alberguista podràsallotjar-te en qualsevol d’ells a un preumòdic. Amés, a través de l’Institut de

la Joventut, d’Internet i amb les diver-ses guies d’albergs editades podràsconéixer de prop totes les possibilitats ifer les teues reserves. PPààgg.. 33

NUMERO 49. 3 DE DESEMBRE 1998

Els albergs juvenils són una bona opció per a fer turisme econòmic el pròxim pontde la Constitució o aquest Nadal. Al País Valencià en trobaràs un bon grapat

Un total de quarantacol·lectius d’estudiantsde la Universitat aspi-ren a repartir-se els 108llocs de representacióque els corresponen als

estudiants en l’òrgan dedecisió més importantde la institució, elClaustre.També es trienhui els representantsper a les Juntes de

Centre. La majoria delsgrups es presenten amés d’una facultat oescola. En l’interiord’aquest número troba-reu un quadre amb les

candidatures que espresenten a cada centrei el nombre de repre-sentants que els corres-pon a cada un d’ells.PPààgg.. 88

Eleccions d’estudiantsQuaranta candidatures es presenten hui a les eleccions claustrals i de Junta de Centre

Vacances d’hivern

Préstecs a baixinterés per als universitaris

El Ministeri d’Educacióha aprovat un pla per afacilitar la concessió decrèdits bancaris enbones condicions alsestudiants dels darrerscursos de carrera. Pàg.5

L’Edició de Partitures(Curset d’InformàticaMusical)

Organitza: AssociacióCultural Divisi.Dirigit a: No cal tindreconeixementsd’informàtica per arealitzar el curs, però síconeixements bàsics dellenguatge musical.Duració: Del 23 al 26 dedesembre. 20 hores.Preinscripció: Fins al 22de desembre del 1998.30 hores. Preu: 28.000pessetes. Mésinformació: Al’Associació per alDenvolupamentEmpresarial. C/Doctor Gili Morte, 20-B. València.Tef.: 96 380 38 47.

Visualització iRelaxament

Organitza: AssociacióCarena. Dirigit a: Totapersona interessada.Duració: Del 22 al 23 degener. Divendres idissabte. Preu: 10.000pessetes. Preinscripció:Fins al 21 de gener del1999. Més informació: Al’Associació Carena. C/ElSalvador, 5-10. València.Tef.: 96 392 38 98.

Prevenció deDrogodependències als Centres Juvenils

Organitza: Escola

d’Animadors JuvenilsFernando Sotos Campos.Dirigit a: Tota personainteressada.Duració: Del 9 al 30 degener.Preinscripció: Fins al 2de gener.Més informació: Al’Escola d’AnimadorsJuvenils Ferrando SotoCampos. C/Sant Ramon,12, baix. València. Tef.:96 392 44 84.

Urbanització i ExplosióUrbana en unaGlobalitzacióDesigualitària

Organitza: PatronatSud-Nord. Solidaritat iCultura. Universitat deValència.Dirigit a: Tota personainteressada.Duració: Del 15 al 17 dedesembre.Preu: 5.000 pessetes.Preinscripció: Fins al 12de desembre del 1998.Més informació: PatronatSud-Nord. C/ArtsGràfiques, 13. València.Tef.: 96 386 41 07.

Diploma de DretEuropeu de l’Empresa

Organitza: Departamentde Dret Mercantil.Dirigit a: Llicenciats idiplomats.Duració: Des d’abril ajuny del 1999. 260 hores.De dilluns a divendres de

16 a 20 hores.Preu: 200.000 pessetes.Preinscripció: Fins al 18de desembre del 1998.Més informació: Al’ADEIT-FundacióUniversitat-Empresa.Plaça de l’Ajuntament19-1ª. Tef.: 96 351 0663. http://fuev.adeit.uv.es

Mercat de treball:professions amb futur

Organitzen: InstitutUniversitari d’Estudis dela Dona i Universitat deValència. Dirigit a: Tota personainteressada.Preu: 3.500 pessetes.Duració: Del 15 defebrer al 10 de març del1999. 20 hores.Convalidable per doscrèdits de lliure opcióper la Universitat.Dilluns i dimecres, de 16a 18:30 hores. Matrícula: A la seu del’Associació per alDesenvolupamentEmpresarial. C/Doctor Gili Morte, 20-B. València.Tef.: 96 380 38 47.

La Formació Ambiental en els Esports a l’AireLliure

Organitza: CentreExcursionista deValència.Dirigit a: Tota personainteressada.

Duració: Del 13 degener fins al 22 de febrerdel 1999.Preu: 29.500 pessetes.Preinscripció: Fins al 12de gener del 1998.Més informació: AlCentre Excursionista deValència. Pl/Tavernes deValldigna, 4. València.Telèfons: 96 391 16 43/96392 31 47.http://www.redestb.es/cev

Diploma en MedicinaMaternofetal

Organitza: Departamentde Pediatria, Obstetrícia iGinecologia.Dirigit a: Llicenciats enMedicina, especialistesen Obstetrícia iGinecologia, MedicinaFamiliar i Comunitària,metges residentsd’aquestes especilitats,metges generals i DUEdedicades a les curesmaternals o neonatals.Matrones.Duració: De gener a junydel 1999. 130 hores.Divendres, de 8 a 14hores, i de 16 a 21 hores;dissabtes, de 9 a 14 hores.Preu: 85.000 pessetes.Preinscripció: Fins al 30de desembre del 1998.Més informa ció: Al’ADEIT-FundacióUniversitat-Empresa.Plaça de l’Ajuntament 19-1ª. Tef.: 96 351 06 63.ev.adeit.uv.es

2 Cites

BEQUESCURSOS

NOU DISE 44993 DESEMBRE 98

Ajudes de Manutenció

Les convoca: El Vicerectoratd’Estudiants (Universitat deValència). Dirigides a: Estudiants de laUniversitat de València amb pocsrecursos econòmics (queden exclo-sos de la convocatòria els estu-diants de tercer cicle i els matricu-lats a centres adscrits). Els criterisde selecció estan basats en elsnivells de renda familiar, patrimonii criteris de tipus acadèmic, i enaquest sentit els alumnes de segonao posterior matrícules hauran desuperar el 50% dels crèdits o assig-natures.Termini: Fins al 22 de gener.Més informació:Al CADE(Vierectorat d’Estudiants).

Beques d’Especialització enControl Analític de Qualitat deProductes Objecte de ComerçExterior

Les convoca: El Ministerid’Economia i Hisenda. SecretariaGeneral de Comerç Exterior.Objecte: Es convoquen dues bequesper a l’any 1999 d’especialització encontrol analític de qualitat de pro-ductes objecte de comerç exterior,amb destinació al Centred’Assistència Tècnica i Inspecció deComerç Exterior de València. Unade les beques s’adreça a titulats degrau mitjà i l’altra a titulars en for-mació professional en segon grau,especialitat química o equivalent.Termini: La convocatòria publicadaen el Butlletí Oficial de l’Estat dereferència no establix el termini depresentació de les sol·licituds. Per amés informació cal que contacteuamb el CATICE (Centred’Assistència Tècnica i d’Inspeccióde Comerç Exterior) de València.C/Pintor Sorolla, 3-4. 46002. Tef.:96 351 98 01. Fax: 96 351 91 42.Més informació: En el ButlletíOficial de l’Estat, BOE 20-11-98.

Beques i Ajudes per a Estudisde Postgrau a la Universitat deHarvard

Les convoquen: El Reial Col·legiComplutense i la Universitat deHarvard.Dirigides a: Llicenciats, enginyers iarquitectes interessats en algun delscursos de postgrau que s’oferixen enqualsevol de les facultats o escolesde l’anomenada universitat. La con-vocatòria abraça totes les àrees deconeixement sempre que el pro-grama siga oferit per la Universitatde Harvard. És necessari acreditarl’admissió en el programa correspo-nent i els coneixements de l’idiomaanglés, mitjançant el TOEFL o equi-valent. El procediment de concessióde la beca és paral·lel al de l’admis-sió per a cada un dels programes.Cal consultar la següent adreça

electrònica:http//www.ucm.es/info/vicrnt/con-vocator.htmMatrícula: La documentació s’en-viarà al Registre General de laUniversitat Complutense de Madrid(Vicerrectorado de RelacionesInternacionales) o a la seu del ReialCol·legi Complutense deCambridge.Termini: Fin a l’11 de gener del1999. Més informació: Per a obtindremés informació sobre els cursos,programes o formularis de sol·lici-tud, es poden demanar a les escoleso a través de la següent adreçaelectrònica: http://www.harvard.edu

Convocatòria per a la selecció de candidats per a realitzar treballs d’investigació

La convoca: El Banc d’Espanya.Objecte: Convocatòria per a la selec-ció de 3 candidats per a realitzar tre-balls d’investigació executats dins del’àmbit de l’economia aplicada, pre-ferentment en les àrees de macroeco-nomia, política monetària, economiainternacional, econometria, finances omercat de treball. S’hi valoraran espe-cialment els projectes destinats a estu-diar la política monetària, l’economiaespanyola o el procés de la integracióeuropea.Dirigida a: Doctors o equivalents,amb títol obtingut no abans de l’1 degener del 1993. S’haurà d’acreditarexperiència en treballs d’investigaciósobre temes relacionats amb algunade les àrees especificades, i parlar iescriure anglés.Sol·licituds: A l’adreça d’Internethttp://www.bde.es. o en qualsevolsucursal del Banc d’Espanya.Termini: Fins al 15 de gener del1999.Més informació: Contacteu amb elBanc d’Espanya. Telèfon: 91 338 6412. O a través d’Internet.

Beques per a realitzar estudisde postgrau en Història iCivilització, Economia, Dret iCiències Polítiques i Socials

Les convoca: L’Institut UniversitariEuropeu de Florència.Sol·licituds: El impresos de sol·lici-tut (tant en espanyol com l’específicde l’IUE) poden aconseguir-se a lesoficines del DISE al Campus deBlasco Ibáñez i al de Tarongers,també en Internet en:http:77www.iue.itTermini: Fins al 31 de gener del1999.

Pren bona nota de l’a-dreça de la WEB del DISEon trobaràs tota la infor-mació necessària sobrebeques, cursos, treball...:

http://www.uv.es/dise/

3Informació NOU DISE 44993 DESEMBRE 98

En vacances d’hivern, escapa’t a un alberg

Vídeo a lacarta atravésd’Internet

Per als pròxims festius hi ha 6 albergs oberts al País Valencià, 182 a Espanya i 5.500 arreu del món

REDACCIOEn virtut del conveni firmatentre la Universitat deValència i l’empresa SiliconGraphics, els estudiants i laresta de personal de la insti-tució acadèmica disposarand’un servidor de vídeo sotademanda a què podran acce-dir des dels seus ordinadors através d’Internet. Alguns vídeos es poden veure

a partir de hui, ja que durant lasetmana passada el Serveid’Informàtica de la Universitatha estat bolcant en el servidortotes les produccions del Tallerd’Audiovisuals a fi que puguenser consultades de formacòmoda i senzilla per estudiantsi professors. Les possibilitats que obri un

servei d’aquest tipus des delpunt de vista docent són im -menses. Permet arxivar les clas-ses impartides perquè els alum-nes repassen els punts confusoso assistisquen en diferit a aque-lles classes en què per incom-patibilitat d’horari o altres mo -tius no han pogut estar presents.L’empresa Silicon Graphics

ha sigut motor de la informà-tica gràfica a escala mundialdes de la seua creació fa dès-set anys. El software utilitzat,Me dia Base server, permet ferús del servei des de qualsevolordinador personal (PC, IBMo compatible o AppleMacintosh) sense necessitat demaquinària addicional. Per avisualitzar els vídeos s’utilitzaun programari client de lliuredistribució que s’instal·la enl’ordinador com un programaadjunt al client Web (Netscapeo Explorer), amb la qual cosaqueda integrat en el navega-dor, la seua utilització és moltsenzilla i no requerix cap entre-nament. El Media Base oferix el vídeo

sota demanda, l’usuari té un con-trol complet de la sessió i de ladistribució de vídeo multidifu-sió en la qual els interessats sin-tonitzen l’emissió com si es trac-tara d’un canal de televisió. Laconfiguració actual del servidorpermet oferir de manera simultà-nia més de dues-centes emis-sions de qualitat VHS.

ESTER PINTERSi encara no coneixes el PaísValencià i disposes d’uns dine-rets per a començar a descobrir-lo, aprofita els dies de festa ques’acosten per a fer-ho. L’InstitutValencià de la Joventut disposad’una xarxa d’albergs i campa-ments per tota la geografia valen-ciana per allotjar-se en els qualsnomés cal tindre el carnet d’al-berguista, el qual el pots aconse-guir a les oficines del Turivaj deValència, Castelló i Alacant, alsset Espais Joves valencians i enels mateixos albergs.La xarxa la componen deu

albergs i tres campaments, peròen les dates hivernals només n’hiha disponibles sis. Tres d’ells sóngestionats directament per l’IVAJi els altres per empreses o enti-tats privades, però les tarifes sónles mateixes en els sis. Fins elsvint-i-cinc anys inclosos, en tem-porada alta que inclou Nadal,Setmana Santa i de maig a setem-bre, costa 1.700 pessetes al diaen pensió completa i, si nomésvoleu allotjament i desdejuni,770. A partir dels vint-i-sis anys,en Nadal costa 2.225 pessetes lapensió completa i 1.240 l’allot-jament i desdejuni.A més, hi hadescomptes amb el Carnet Jove.Els albergs gestionats per l’IVAJ,L’Argentina a Benicàssim, Mari Vent a la platja de Piles, i Torre

d’Alboraig a la Foia de Bunyolno obrin tot l’any. A L’Argentina podeu anar de

l’1 de febrer al 22 de desembre.Aquest alberg ocupa un edificide meitat de segle d’estil mari-ner, amb totes les instal·lacions iserveis modernitzats, al cor de lazona turística a vora mar. Està aprop de l’Escola de Vela i té pis-tes esportives. El Torre d’Alboraig és un antic

casalot totalment renovat iampliat. Té dos pinars, diversesesplanades per a jugar,instal·lacions esportives i una pis-cina. A més, està molt a prop dezones muntanyoses on es potpracticar el senderisme i altresesports d’aventura. Està oberttambé de l’1 de febrer al 22 dedesembre. En canvi, el Mar i Vent a Piles

obri del 15 de gener a l’1 dedesembre. Per a reservar allotja-ment en qualsevol d’aquests tresalbergs podeu telefonar al 96 39859 00. Els altres tres albergs, ges-tionats per empreses privades,Biar, La Marina i Morella, obrintot l’any. El de Biar, a l’Alcoià, es troba

a un quilòmetre i mig del centreurbà, en el camí que du al Mo -nes tir de la Nostra Senyora deGràcia. Des d’allí es pot visitarVillena, Ibi, o realitzar la ruta delscastells, entre moltes altresopcions. L’alberg de Moraira, ala Marina Alta, està a menys d’unquilòmetre del nucli urbà i a centcinquanta metres de la platja. Desde l’alberg de Mo rella, als Ports,podreu fer senderisme o visitarinfinitat de bonics poblets, sem-pre que us agrade la neu.

Aquests albergs estan integratsen la Xarxa Espanyola d’Al bergsJuvenils, l’organisme represen-tant a Espanya de la FederacióInternacional d’Albergs Juvenils.Quan et faces el carnet d’alber-guista et regalaran una guia ambels 182 albergs espanyols. També hi ha una guia amb els

5.500 albergs de tot el món. Lapots comprar o consultar al’IVAJ, i en ella trobaràs des-tacades de color blau totes lesinstal·lacions juvenils quepodràs reservar des d’ací ambel sistema IBN, xarxa interna-cional de reserves informatit-zada.Els albergs, a més de perme-

tre’t viatjar econòmicament, sónllocs idonis per a l’encontre depersones de diferents nacionali-tats, races i cultures.

Les vacances de Nadal iel pont de laImmaculada són unaexcusa perfecta per acarregar-te la motxillaal coll i descobrir nousparatges lluny de la ciu-tat. El fred recomanarebutjar les tendes decampanya, però hi hauna altra opció perquèl’escapada no arruïne elteu pressupost: elsalbergs. Al PaísValencià, per a aquestesdates, en tens 6 on triar,182 a la restad’Espanya i 5.500 en totel món.

UUnnaa eessttuuddiiaannttaa,, aammbb llaa mmoottxxiillllaa pprreeppaarraaddaa,, eenn uunnaa iimmaattggee dd’’aarrxxiiuu..

No es pot respirar a les Facultats!!!

Ja n’estic fart! Tots els dies, quanarribe a la Facultat de Dret, m’ofe-gue perquè tothom s’hi passa lajornada fumant com un carreter.Tinc problemes respiratoris i nopuc deixar d’anar a classe. No estàprohibit fumar als edificis públics?Doncs què passa al respecte?

Robert. Estudiant de Dret

Maltractaments

Em trobava l’altre dia a la consultadel metge –de la metgessa, per aser més exactes–, a la sala d’es-pera, amb altra gent. El cas és quehi havia una parella major, matri-moni supose. Tots estàvem ensilenci excepte l’home d’aquestaparella, que es dedicava a renyar enveu alta, públicament, la “seua”dona. “Seua” amb cometes, perquèdevia pensar que era propietat seuai que ell, com a “amo”, la podiatractar com li vinguera en gana. Larenyava perquè la dona no s’aclariaamb els papers dels metges: “Quesi aquest no és, que el que toca tel’has deixat oblidat, que és aquestel de data de tal, que aquell altre ésd’allò, la Verge, que aquest paperno és per a hui!”. I repetia la ronda,una i altra vegada, agarrant-li elspapers, donant-li-los, amb veuaspra i gestos bruscos, de menys-preu. Realment no estava per aju-dar-la, més aviat sembla que s’en-tretenia atabalant-la, anul·lant-lacom a persona davant de tots elspresents. La dona callada, és clar,atabalada, anul·lada. I la resta de lagent, callats, esperant que passarael temps ràpid per acabar amb lasituació. Cert és que protestardavant d’aquesta actitud suposavauna situació tensa i desagradable,però no és menys cert que la situa-ció ja ho era, de tensa i desagrada-ble. L’entrada de la parella a laconsulta va estar precedida d’unaxicoteta espenta d’ell en l’esquenad’ella, i no afectuosa precisament.De maltractament físic no n’hihagué, però de psicològic a cabas-sos.La situació, malgrat l’evident anor-malitat, tendim a considerar-la nor-mal, però no ho hauria de ser. Sesuposa que després de tantes notí-cies com hem sentit de donesassassinades per la seua parellaestàvem prou conscienciats deltema dels maltractaments cap a ladona dins del matrimoni, però sem-bla que no ho estem tant. Potser indignats sí que hoestem i per això ens enfadem, però conscienciats no i per això callem.De què serveix un insult casolà al’agressor; de què encesos comen-taris amb les amistats; de què unminut de silenci, una concentració o unamanifestació, si quan tenim la pos-sibilitat de censurar en viu un mal-tractament no ho fem? On està lanostra solidaritat si pensem que noés el nostre problema i que ja s’hofaran? La dona no s’ho feia, sim-plement suportava.Sembla que la nostra societatencara no està preparada per acabaramb els maltractaments, per aixòels permetem. Només demanemjustícia per als excessos, però elmaltractament quotidià l’acceptem

El “problema kurd” no és res nou,és un llast que s’arrossega jaalguns anys, però del qual ningúno vol parlar. Però per què?Perquè hi ha moltes parts inte-ressades a les quals no els inte-ressa que s’aclarisca la qüestió ies done a “Déu el que és de Déui al Cèsar el que és del Cèsar”....Però per què?Frivolitzant i fent una metàfora

de la situació, podríem explicarel problema de la següent manera,i que cada un n’extraga les seuespròpies conclusions...El Kurdistan, un vast territori

un poc més gran que Espanya, ésun pastís molt gran amb molts ideliciosos ingredients; té petroli

(la seua reserva petrolífera és de45.000 milions de barrils a l’any,cosa que el col·loca en el sisé llocamb majors reserves del món), témines de ferro, de coure i de crom(el 2% i el 8% de la producciómundial del 1970), té sofre, carbói els més grans naixements d’ai-gua a la zona...Doncs bé, una vegada presen-

tada la recepta d’aquest apetitóspastís, s’organitza una gran festael 1923, a la qual acudixen “elsmenuts” (als quals se’ls entregauna part del pastís) i “els adults”(encarregats de “posar-hi ordre”i tallar més o menys tros segonsels seus propis interessos...). Peròposem noms i cognoms a lescoses i parlem dels països parti-cipants...Entre “els menuts”, als quals

se’ls entregarà un tros del pastís,hi ha els països limítrofs amb elKurdistan, és a dir Iraq, Iran, Síriai Turquia. I entre “els adults”,encarregats de repartir el pastís,hi ha França, Gran Bretanya (...),més o menys les mateixes hienesque anys abans s’encarregarend’organitzar el repartiment d’À-frica... I sempre igual, des d’unataula i traçant el nou mapa ambun tiralínies, sense mirar queaquella terra no era terra, no erauna “terra de ningú”, sinó que encanvi era un territori ja poblat,amb les seus tribus i clans, ambles seues creences i disputes...,els quals no se’ls podia fer con-viure en “perfecta harmonia”,

perquè a uns quants senyors, mésintel· ligents que la resta, i sobre-tot molt més civilitzats (...), se’lsva acudir començar una nova“carrera colonial” per a tindremés que l’altre... Doncs bé, unacosa pareguda va passar aquellmes de juliol del 1923, quan esva signar el Tractat de Lausana...Ningú no es va parar a pensar elque pensaven els pobladors delKurdistan sobre aquell tema...Ningú no va recordar el que el

1920 es va firmar a Sevres, ningúno recordà el “Culte als Àngels”(una religió d’origen kurd), unallengua única i genuïna anome-nada kurd, ni el Govend (dansakurda), ni el Nawroz (any noukurd)... I el que encara és pitjor,ningú no va recordar els trentamilions de persones a les qualsse’ls ha negat la identitat, lesseues arrels, el seu passat. Unacastració forçosa d’aquell tresorque ens és donat així que naixem;la nostra identitat.I després què? Després vin-

gueren les neteges ètniques, lesdeportacions forçoses, el geno-cidi (recordem què va passar aIraq fa alguns anys), la repres-sió... (calia intentar esborrar dela història milers d’anys de pas-sat kurd!). Intentaren camuflar,emmascarar i, en definitiva, repri-mir tot allò que poguera recordara poble kurd... Per exemple, lesfestes religioses es nacionalitza-ren (cas del Nawroz a Turquia),a l’igual que feren els cristiansamb les festes paganes que assi-milaren i feren pròpies. La llen-gua fou prohibida i allò que unavegada es va denominar catifakurda (amb unes tècniques,motius i colors característics)perd la seua “denominació d’o-rigen” i passa a denominar-secatifes iraquianes o turques...Prou, no es poden ignorar per

més temps més de trenta milionsde persones, el quart grup ètnicmés gran d’Orient Pròxim i unpaís que, sense ni tan sols gaudird’una nacionalitat reconeguda,posseïx mitjans de difusió cultu-ral a nivell mundial; televisió,ràdio, publicacions, etc., que anyrere any van en augment, gràciesa l’esforç de moltes persones quecontinuen lluitant des de l’exili,per a fer audible aquest crit desilenci que tants anys s’està cri-dant.Unim les nostres veus i, amb

motiu de la celebració del cin-quanta Aniversari de laDeclaració dels Drets Humans,solidaritzem-nos amb un poble iunes gents als quals se’ls negàqualsevol dret i una nació amb laqual sentir-se identificats.

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: David Garcia. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Consell de Redacció: Ricard Huerta, CharoÁlvarez, Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal, VicentMartínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/de l’AntigaSenda de Senent, 11, 46023). Telèfon: 96

386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: T. Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar tola,17-27, 46021. Telèfon: 96 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: David Garcia, CarlosPascual, Juli Peretó, Antoni Tordera, PilarSanz, Josep Lluís Barona, Josep MariaJordan Galduf, Asunción Dobón, FrancescBayarri i Manuel Peris.

4 OpinióNOU DISE 44993 DESEMBRE 98

Tribuna Lliure Bústia Oberta

Amnèsia col·lectiva oguerra de silenci?

El poble kurd se l’hasotmés a una

castració forçosa dela seua identitat pera esborrar la seuahistòria i repartir-seel seu ric llegat

Carolina Fàbregas HernándezCol·laboradora de la Biblioteca Kurda.

com quelcom normal.Personalment pense que la dismi-nució d’aquestes accions no vindràd’un enduriment del codi penal,sinó d’una pressió social contrària aaquesta manera de pensar i d’ac-tuar.Quan la parella era dins de la con-sulta una dona comentà: “El conec iés una llàstima. Abans era molt bo imolt callat, però es veu que ha per-dut una miqueta el cap”. Potser sí,que ell no siga només botxí sinótambé víctima d’una malaltia, peròamb eixa marxa potser que la donatambé perda una miqueta el cap, sino l’ha perdut ja. I d’això ens femcòmplices si en lloc de posar-hi fremirem cap a un altre costat.

Vicent Moya.PAS de la Universitat de València

Acords de la CBB

Reunida la Comissió Gestora de laCBB, integrada pels germans fun-dadors Harpo, Terry, Tajao, ComCal, Ermua-nu i el Capità, i desprésde l’exposició de motius del darrer,es prenen, per unanimitat, elssegüents acords:CBB 98/11a. La CBB assumeix ladissidència com a principi fona-mental i es compromet a promourei practicar l’esperit dissident.CBB 98/11b. La CBB atorga elpremi Com Cal, premi atorgat aaquelles persones o institucions quedestaquen en la seua activitat depromoció de l’esperit del BonBeure, a Ivan Muñoz i a EstherRojo, representants de laUniversitat d’Alcalá d’Henares alCEJUM, per la seua destacadacol·laboració en l’extensió del nos-tre projecte.CBB 98/11c. Iniciar una campanyade col·laboració amb el FrontHumanicista Popular (dissident).CBB 98/11d. Proposar a les autori-tats pertinents el reconeixement dela Universitat d’Alcalá d’Henarescom a part del nostre territori nacio-nal, amb eixida al mar.

CBB 98/11e. Felicitar públicamentEsther Rojo per la seua reelecciócom a delegada de segon deFilologia Hispànica.CBB 98/11f. Acceptar com a mem-bres honorífics de la CBB a IvanMuñoz i a Esther Rojo, que entra-ran a formar part de la Confrariaamb els noms de Kiyo Loco iXiquitina, respectivament.CBB 98/11g. Contactar amb DavidCopperfield per tal d’aconseguircinc-centes mil signatures perquè elguanche siga declarat idioma uni-versal.Jaume Monzó “el Capità”. Gran

Mester a títol eventual de la CBB

Quan teníem totes les respostes

Quan teníem totes les respostes enscanviaren les preguntes. Aquestafrase, famós grafit que aparegué aQuito ens anys de la revolució,aparegué, d’igual manera, als lava-bos de l’aulari interfacultatiu delCampus de Burjassot, en una revo-lució –aquesta digestiva– del seuautor.Aquesta manca d’originalitat m’hafet rumiar sobre la situació actualde les reivindicacions estudiantilsque, malgrat incondicionals de pasucat amb oli, sempre són necessà-ries per millorar l’estat de la socie-tat. Hem assolit un punt en quèl’activitat natural d’anar a l’encalçde la veritat –tant en temes lingüís-tics, polítics i/o esportius– ha estatreduïda a una mena d’obligatorietatper enfonsar-se dins d’un munt–diguem-ho així– d’ir racionalitatforça gran, és a dir que actualmentla gent es dedica a “seguir el rotllo”que els altres imposen. On és laconvicció pròpia? On són els idealsde cada un?Cal llançar un ganxo ràpidament al’arbre més pròxim i eixir d’aquestriu turbulent.Si ens han canviat les preguntes,per què no donem noves respostes?

Mónica Reyero

Tota la comunitat universitària (estudiants,professors i PAS) té obertes les pàgines deNOU DISE. Les cartes i les tribunes s’han deremetre a PPrreemmssaa@@uuvv..eess, o bé a Gabinet dePremsa, carrer de l’Antiga Senda de Senent,número 11. València, 46023.

5Informació NOU DISE 44993 DESEMBRE 98

AMANDA GASCOEls estudiants que comencen unallicenciatura o diplomatura veuenencara lluny el seu futur laboral.És fàcil escoltar-los la frase se -güent: “Primer m’he de traure lacarrera i després ja veurem”.Els universitaris d’últim curs

s’han d’enfrontar a altres reptes.Tenen molt present el fet que aca-baran i que han de començar abuscar faena. En aquest sentit, elMinisteri d’Educació ha impulsatuns préstecs bancaris amb l’ob-jectiu de facilitar l’accés al mer-cat laboral als joves que estiguena punt d’acabar els seus estudis.Es vol així que els titulats dispo-sen d’uns diners que els perme-tran encarar l’accés al mercat labo-ral sense tindre una de pen dènciaeconòmica completa dels pares.S’ha anunciat que el gran avan-

tatge dels préstecs a universitarisrau en els seus interessos baixos:el 0,5+Mibor. El Mi bor és unaxifra que apareix en el BOE cadaics temps i que s’ha de sumar altipus d’interés. La xifra del Miborno és sempre la mateixa, actual-

ment se situa en un 3,83. Això sig-nifica que els interessos dels crè-dits per a universitaris se situenen un 4,33%.Durant aquest curs, ja es poden

sol·licitar uns crèdits bancaris quearriben fin a 360.000 pessetes.Aquesta xifra es rep en set dispo-sicions. La primera quantitat dediners seria de 210.000 pessetes is’ingressaria el 30 de desembred’enguany. La resta es rebria enmensualitats de 70.000 pessetes,des de gener fins a juny del 1999.Les entitats financeres que apor-ten els prétecs són: Banc deSantander, Popular i Argentaria. Els sol·licitants del préstec no

estan obligats a tornar els dinersdurant el primer any, però després

cal espavilar-se perquè hi ha untermini de pagament de cinc anys.El problema ve si en aquest tempsencara no s’ha trobat faena i no espot enfrontar el pagament del prés-tec. Aleshores, segurament esdepén més que mai dels pares.Els anomenats crèdits tous són

vàlids per als estudiants de qual-sevol universitat espanyola, sigapública o privada. A més, progra-mes similars circulen des de fatemps en altres països europeus.Però què n’opinen els estudiantsde la Universitat de València?Malgrat que el tema va tindre uncert ressò en els mitjans de comu-nicació, encara no és conegutàmpliament pels estudiants. En totcas, molts d’ells tenen dubtessobre els avantatges dels crèditsque se’ls oferixen. “No vull arris-car-me a hipotecar el meu futurimmediat”, assegura Ferran, estu-diant d’últim curs de ComunicacióAudiovisual. La seua idea és gene-ralitzada. Anna, estudianta deFilologia Catalana, diu que laquantitat de diners “no és suficientper acabar els estudis i pensar aindependitzar-se”. Araceli, unaaltra estudianta d’últim curs,indica que no es fàcil trobar untreball “estable i relativament benremunerat quan acabem lacarrera”. Per això tem no poderafrontar els crèdits bancaris i sen-tir-se més nugada als pares per-què li’ls haurien de pagar ells. Tot i rebre la notícia amb es -

cepticisme, els universitaris con-sideren que els crèdits són un pri-mer intent de donar una solució ala pregunta “I ara què?”, una qües-tió que es planteja més d’un quanfinalitza els seus estudis i està migdesorientat. David Joan Garcia, vicerector

d’Estudiants, opina que l’ajuda nos’ha de menyprear. L’objecció queen fa és que no hauria de ser res-tringida. “Els universitaris delsprimers cursos també haurien dedisposar d’aquests crèdits, ja queels necessiten per afrontar econò-micament la carrera que acabend’iniciar”.D’altra banda, la Conselleria

d’Educació està estudiant la pos-sibilitat de fer-se càrrec dels inte-ressos dels préstecs.

Crèdits,però delsbancaris

Préstecs tous per a poder accedir al mercat laboral

REDACCIOEl vicerector de Relacions ambla Societat de la Universitat deValència, Ramon Torcal, inau-gurarà el pròxim 15 de desem-bre unes jornades sobre Turismei Ciutat. Les jornades estanorganitzades per la FundacióCava nilles d’Alts EstudisTurístics i es desenvoluparan elsdies 15 i 16 al Saló SánchezAyuso de l’Edifici Depar -tamental Oriental del Campusdels Tarongers.La reflexió se centrarà al vol-

tant d’una pregunta: És Valènciauna ciutat turística?Amb confe -rències i taules redones s’hi inten-tarà donar una resposta des dediversos angles. Evolució turís-tica de la ciutat de València:situació actual i perspectives ésel títol d’una de les conferències.També s’analitzarà l’impacteeconòmic del turisme a la ciutati el turisme urbà en el context dela marca turística Terra i Mar.Una altra de les conferències estitula Reptes del turisme aValència: qualitat de serveis, for-mació i satisfacció d’usuaris.Les inscripcions es poden rea-

litzar a la Fundació Cavanillesd’Alts Estudis Turístics (telèfon:963 98 33 19).

La Universitatorganitza unesjornades sobreTurisme

No tots els crèdits són d’assignatures troncals, obli-gatòries o de lliure opció. La vida real, la que trobareuels estudiants en acabar la vida acadèmica, està far-cida d’uns altres crèdits: els bancaris. Per anar fentboca, el Ministeri d’Educació ha posat en marxa unpla per a concedir crèdits als estudiants per tal queaccedisquen al mercat laboral en millors condicions.

CClliieennttss ffaann ccuuaa eenn uunnaa ooffiicciinnaa bbaannccààrriiaa..

Els anomenatscrèdits tous

són vàlids per alsestudiantsde qualsevoluniversitat

espanyola, sigapública o privada

n Venc els llibres de 1er d’ADE. Elsllibres estan pràcticament nous i s’ofe-rixen a un preu reduït. Si us interessentruqueu al 96 357 05 07 i pregunteuper Marta.

n Venc els següents llibres: ElDiccionario Enciclopédico Larousse(16 toms); l’Enciclopedia Larousse;

El Mundo de la Computación.Oceano: El mundo Teórico;l’Enciclopedia Albatros del Mar (4toms); l’Enciclopedia GrandesCompositores de Salvat (6 toms);Enciclopedia Infantil Lecciones,Carrogio: Biblioteca Cultural (4toms); tots els premis Planeta del1952 al 1984 (11 toms); tots els pre-mis Nobel des de l’any 1921 al 1978(10 toms). Si t’interessa algun d’a-

quests llibres truca al 96 385 02 62 ipregunta per Pepa.

nEs ven bitllet d’autobús deValència a Frankfurt. Eurolines.Preu rebaixat. Si t’interessa crida al 96362 56 24 i pregunta per Esperanza.

n Es busca xica per a completar pis alcarrer Alboraia número 34, porta 16.El preu és de 12.500 ptes./mes despesesd’escala a banda. Si t’interessa truca al96 361 68 19 i pregunta per Teresa.

nOferisc espai en el meu pis, bus-que gent per a compartir pis, estu-diants de doctorat o treballadors. Elpreu seria de 30.000 ptes./mes.C/Mestre Gozalbo 31-12, pis sisé.Crida al 96 395 68 85 i pregunta perDolores Acosta.

n Es donen classes d’Informàtica i deCiències, d’Ofimàtica i deProgramació. Programes a mida,Moden, Red, Internet, etc. Des de 800ptes. hora. A domicili. Mètode propi.Experiència de més de cinc anys. Aprénen tres o quatre classes. Llicenciat enInformàtica. Particulars. Si us interessa

truqueu al 909 01 59 11 i pregunteu perLuis.

n Done classes de Ciències i deComptabilitat. Per a BUP, COU icarreres. A domicili, en qualsevol zonade València. Des de 1.000 ptes./hora.Mètode propi. Garantisc l’aprovat ambsols dues classes per setmana. Els inte-ressats podeu trucar al 929 24 12 76.

n Done classes d’Anglés, de Llatí i deGrec parlats i escrits a gent de COU,BUP, EGB i carreres; també a empresesi a executius. Des de 1.000 ptes./hora.Mètode individualitzat, en sols un mes.Experiència amb xics amb problemes.Si t’interessa truca al 909 01 59 11 ipregunta per Susana.

n Sóc biòloga-bioquímica i domine elsidiomes francés (nativa) i inglés, per laqual cosa he combinat aquests coneixe-ments i aptituds per a dedicar-me a rea-litzar traduccions de textos tant científico-tècnics com literaris i fins i tot subtitula-cions de pel·lícules quan algú aporta elsmitjans tècnics per a això. Són traduccionsaltament fiables, ràpides i econòmiques.

Si algú hi està interessat, que no dubte aconsultar-me en: gaiam@balearkom.es.

n Done classes de Francés i faig tra-duccions. Sóc francesa i m’oferisc per adonar classes de francés de qualsevolnivell i per a traduir textos a aquestallengua, per a la qual cosa tinc moltaexperiència. Em diuen VeroniqueBouissiere i em podeu trobar al telèfon96 392 40 57.

n Done classes d’Anglés i de Francés.En horari de matí o de vesprada.Titulada superior per l’Escola Oficiald’Idiomes. Preus i lloc a convenir.Telèfon: 93 024 88 09.

n Done classes de Valencià de qualse-vol nivell. Prepare per als exàmens dela Junta Qualificadora de Coneixementsde Valencià. Des de 1.000 pessetesl’hora. Podeu trobar-me al telèfon 96369 42 57.

n Llicenciada en Dret i fent el docto-rat dóna classes de qualsevol matèriade Dret. El preu és econòmic. Si t’inte-ressa crida al 96 341 44 96 o al 96 334

PISOS

VENDES CLASSES

S’han acabat ja elsdies de novembre,que segons diuensón els més clars del’any. Però com queel fred ha tardat aarribar, i ara japodem dir que eltenim a dins, us pro-posem per a aquestasetmana un recorre-gut per la Costera.La capital d’aquestacomarca entre l’hor-ta i el secà és un

dels monumentshistòrics més impor-tants del país. Estracta de la ciutat deXàtiva, amb unasèrie d’edificisemblemàtics (laSeu, l’Almodí, elCastell, Sant Pere,Sant Feliu, el carrerMontcada) que pagala pena de conéixer,només que fóra pera indagar mínima-ment la nostra histò-

ria, en un creuer decamins que ha estatpoblat des del Neo -lític (la CovaNegra). També elsmoros i els cristianshan deixat impor-tants petjades enaquest territori queobri les portes del’interior i del sud. Ino podem perdre devista que el nom desocarrats els ve alsxativins del fetd’haver patit lacrema de la ciutatdurant la Guerra deSuccessió. És peraquest motiu que alMuseu Municipal esva penjar cap peravall el retrat del

primer rei borbó,Felip V, ordenant dela socarrimada.Abans o després defer la passejada perXàtiva, no deixeu depujar a l’ermita deSanta Anna, un tem-ple construït pelsBorja i restaurat fauns anys, des d’onpodreu veure, enaquests últims diesclars de la tardor, unimpressionant pai-satge, albirant totesles comarques queseparen València deMontesa. I aprofiteula nit del dissabteper a celebrar l’ani-versari de la disco-teca Alkimia.

tamTAMJa està bé d’embrutar les parets i els panellsamb anuncis de tota mena. Si podeu embrutarun full de NOU DISE i arribar a milers de perso-nes, per què continuar amb grafits que resultenmés antics que la cripta de Sant Vicent de laRoda. Envia’ns els teus missatges i reclams, gra-

Cada dia és més neces-sari el control d’accésals nostres ordinadors il’autentificació perso-

nal en Internet. A la fira tecnològicaCOMDEX s’han presentat elsúltims productes quant a identifica-ció i autentificació, és a dir qui sóci com ho demostre. La biometriasembla la forma més fàcil, barata isegura. Els sistemes que s’hi vanpresentar podríem enquadrar-los endiversos tipus, cada un amb elsseus pros i els seus contres, siste-mes basats en la firma, en la veu,en el reconeixement facial, en lesempremtes dactilars, en la palma dela mà, en la retina, i el basat en laimatge tèrmica. Fent-ne un ràpidextracte tenim els basats en la firmai la veu com els més econòmics,

encara que els seus resultats podenveure’s afectats per l’estat físic oemocional de la persona. Els basatsen el reconeixement facial, en l’em-premta dactilar o en la palma de lamà, es podrien considerar fàcils,ràpids i barats. I, finalment, aquellsque necessiten una major inversióen maquinària per al seu funciona-ment i partixen amb l’etiquetad’impossibles de falsificar són elsbasats en la retina i els d’imatgetèrmica. Podem obtindre’n mésinformació en les següent adrecesd’Internet:http://www.saflink.com,http://www.voicecrypt.com,http://www.iriscan.com,http://www.biopassword.com,http://www.truetouch.com ihttp://www.lonewolfsoftware.com.A pesar de l’etiqueta anteriormentcitada, hui entre els més segurs hi ha

el programari de la firma Iriscan,basat en la captació de la imatges del’iris, ja que no hi ha dos iris igualsal món. Com no podia ser d’una altramanera, hi ha un programari de lafirma Time Wolf que permet contro-lar el temps emprat davant de l’ordi-nador, les hores extres realitzades perl’empleat, els dies de baixa permalaltia, dies de vacances... Nomésqueda esperar que siga la mateixaempresa creadora l’única quesofrisca l’aplicació d’aquest progra-mari. Després de tant de control no vindriamalament donar una volta per unapàgina més lúdica, com ara lasegüent enhttp://www.freeyellow.com/mem-bers4/azlibros, on podem trobar desde llibres de poesia a teatre, i fins itot fer recerques a la BibliotecaNacional o a la de Catalunya.

6 Facultats pertorbadesNOU DISE 44993 DESEMBRE 98

Arròs al fornsocarradet

Àries

Si havies pensatanar-te’n de pontal Sàhara i no

tens una illeta, no deses-peres. La teua alcaldessaentre el pont de la Mar i elde l’Exposició (Calatrava)hi manté un desert.

Lleó

La lluna i Uràformaran untriangle amb

Taure i vosaltres en nota-reu els aspectes. Un bonplat d’arròs amb fesols inaps, i qui sap si també unbon constipat.

Sagitari

Sentireu lanecessitat pro-funda de ser

optimistes. Si l’oratge usho impedix, tanque-vos acasa amb el llibre deSaramago Assaig sobre laceguesa i se us en passaranles ganes.

Bessons

El planeta Martfarà trígon ambNeptú i Urà. i

els seus benefactors efec-tes els sentireu interior-ment en forma d’impulsosamorosos. Tingueu cura

amb qui se us acoste, per-què vos altres hi estareuperillosament massa dis-posats.

Taure

Dormir a solesuns dies no li famal a ningú,

així que no feu plansalternatius. Els somnispoden ser quasi tan pla-ents com la realitat, perònomés temporalment, novaja a ser que us agradenmassa.

Verge

La lluna usenviarà uns eflu-vis ben favora-

bles i us trobareu mésatractius del natural.Poseu els peus en terra,continuareu sent els desempre: la lluna està d’unbromista!

Capricorn

Ja va sent horaque desaparei-xeu. Els del

vostre voltant us hoagrairan i vosaltresdesitjareu que continuenagraint-vos-ho méstemps. Vinga, escapeu-vos.

Balança

La telefonadaque durant ja

massa temps esteu espe-rant us arribarà aquestasetmana. Assumiu lesconseqüències delcobrament a destinació.

Aquari

Ara és elmoment per aposar en pràctica

les vostres idees.Comenceu per renovar elvostre repertori d’acudits.

Cranc

Ja que de nòviosno aneu massa

ben servits, consoleu-vosamb les mariscades que usserviran els vostres amics.

Escorpió

No t’angoixes sitampoc no ettoca la grossa

enguany. Després de tot,en aquesta vida només hiha dues coses segures: lamort i l’extra ordinàriaqualitat dels anuncis del’ONCE.

Peixos

Cuida les rela-cions amb lafamília. En

alguns llocs, quan hi vas ademanar faena, et pregun-ten: “Vosté té algun fami-liar en aquesta empresa?”.Directament.

ESCAPA’TLa inauguració d’un observatori astronòmic situala Universitat en un lloc privilegiat per a desco-brir els problemes dels planetes, les estrelles itot aquest simpàtic món. Les dades són barreja-des posteriorment en els ordinadors d’últimageneració que atresora la institució. I els resul-tats són imaginables.

7Informació NOU DISE 44993 DESEMBRE 98

REDACCIO

Té seixanta pàgines, moltainformació escrita i molta dis-tracció visual. Preparant CincSegles és un catàleg que arre-plega les activitats realitzadesfins ara i la programació pre-vista per a aquest curs, previa la celebració central quetindrà lloc durant el curs 1999-2000. El catàleg, del que s’hafet una àmplia tirada, estàil·lustrat per Javier Mariscal.El dissenyador valencià haconvertit Xano (el personatgemeitat ou meitat pollet de lanova marca de la Universitat)en protagonista d’un singularrecorregut gràfic pel mónacadèmic en una mescla depintura, còmic i modern jero-glífic que cal endevinar.Els reis d’Espanya presidi-

xen el Comité d’Honor ambla composició del qual s’obriel catàleg, del qual formenpart, entre altres, el presidentdel Govern, José María Aznar;el de la Generalitat Valenciana,

Eduardo Zaplana; i la minis-tra d’Educa ció, EsperanzaAguirre. Després d’una pre-sentació, el catàleg informasobre les activitats que s’hanposat en marxa fins ara totseguint el fil conductor de lescinc línies de programació delcinqué centenari: La His tòriacom a Patrimoni i Llegat; LesCiències i els Sabers de laUniversitat; La Formació coma Futur; La Universitat en laSo cietat Global; i L’EstudiGe neral de les Arts.Aquests cinc epígrafs tor-

nen a passar-se per anunciarles activitats d’un dens pro-grama que es desenrotllarà alllarg del present curs i que téen el 30 d’abril de l’any prò-xim una efemèride singular, jaque en aquella data es com-memoren els cinc-cents anysde l’aprovació de les consti-tucions de la Universitat pelsJurats de la ciutat de València.Per això hi està prevista lacelebració d’un solemne acteacadèmic, la realització d’u-

nes jornades d’estudi sobre elsproblemes i reptes de la for-mació universitària i la inau-guració a l’IVAM d’una expo-sició en què cinc fotògrafs deprestigi internacional deixa-ran cons tància de la seuamirada sobre la Universitat deValència, els seus espais i lesseues gents.

BIBLIOTEQUES. Congressoscientífics, publicacions, digita-lització d’arxius i biblioteques,activitats culturals, exposicionsi debats constituïxen el gros del’àmplia programació d’aquestcurs amb què s’inicia la com-memoració. Una commemora-ció que, segons va anunciar elrector, Pedro Ruiz Torres, ja téassegurada el seu finançamenta través de les aportacions delspatrocinadors que, fonamental-ment des del sector privat, s’hanimplicat en la celebració delsactes. A mil milions de pesse-tes puja l’aportació realitzadapels patrocinadors oficials deCinc Segles (Banco CentralHispa no, San tander, CAM,Bancaixa i Con selleria Cultura),els pa tro cinadors específics(Apple Com puter, Banesto,Consell Superior d’Esports,Diputació de Valèn cia iFundació Cañada Blanch) idiverses entitats col·laborado-res com ara Bodegas SalvadorPoveda, Ceitex SL, Dragados,

Dranevi, Ford Fundació AENA,Iberia, Ivam, Microgestió,Renfe, Residència InternacionalErasmus, Teatres de la Genera -litat, Telefónica i altres socie-tats que estan ultimant la seuaparticipació en el programa.Amb l’inici del curs 1999-

2000, any central de la com-memoració, han d’estar aca-bades les obres de rehabilita-ció de l’edifici històric de laUniver sitat al carrer de la Nau,segons va explicar el vicerec-tor d’In fras tructures, FranciscoMora les, en la presentació delcatàleg. Morales va anunciarla pròxima inauguració de laBi blioteca de Ciències Socialsal Campus dels Tarongers i vaassegurar que durant el pròximany es licitaran les obres de lanova Biblioteca d’Humanitats,de l’ampliació de la Bibliotecade Medicina, de la Bibliotecade les Ciències de la Salut i dela rehabilitació de l’antiga Fa -cultat de Ciències, al Campusde Blasco Ibáñez, com a seudel Rectorat i dels ServeisCentrals.El catàleg es tanca amb un

capítol en què s’explica comparticipar en Cinc Segles iamb una guia dels serveis uni-versitaris més directamentimplicats en la gestió del pro-grama i en la distribució depublicacions i de materialaudiovisual a disposició delsinteressats.

Cinc Segles a hores d’araUn catàleg dissenyat per Javier Mariscal recull la programació prevista per als pròxims mesos

REDACCIOHui s’inicia al Col·legi Major RectorPeset un dels primers congressos deCinc Segles. Porta com a títolTolerància religiosa i convivència civili pretén indagar sobre el passat delsestudis de Teologia a la Universitat deValència i les seues possibilitats en l’ho-ritzó de l’any 2000 des d’una perspec-tiva ecumènica que reunix cristians,musulmans i jueus.Les jornades formen part d’un ampli

projecte que, sota el títol de Càtedra deles Tres Religions, impulsen el grupUniversitat de València Religió Any2000, la Comunitat Jueva de València,la Comunitat Islàmica de València i elCentre Ecumènic Pare Congar, promo-gut per la congregació dominica deValència. La Càtedra de les TresReligions pretén recuperar la tradicióde convivència del món civil amb lestres grans religions monoteistes(judaisme, islamisme i cristianisme),configurant-se com un espai compartiti neutre per al diàleg entre els cultes iper a la investigació sobre la funció cul-tural i social de la religió.En la jornada de hui estan previstes

quatre conferències. Lau reano Robles,de la Universitat de Salamanca, dirigiràuna mirada al passat amb el seu textsobre Teo logia i política d’integraciócultural en la València medieval. JuanBosch, del Centre Ecumènic PareCongar, farà una prospecció cap al futuren una conferència titulada Cap al ter-cer mil·lenni, entre el fonamentalismei l’ecumenisme. A la vesprada RogerGaraudy, un dels primers filòsofs queva tractar d’harmonitzar la utopia mar-xista i la fe cristiana i que posteriorments’ha compromés amb l’islamisme, dis-sertarà sobre la incidència de la religióislàmica en la vida política. Per la seuabanda, Shlomo Ben Ami, professord’Història Moder na i exambaixadord’Israel a Espanya, pronunciarà unaconferència amb el títol Religió juevai Estat hebreu, com buscar-hi la pau?La jornada de demà divendres s’ini-

ciarà amb una conferència del profes-sor de la Universitat de La LagunaFrancisco Díez de Velasco, que plan-tejarà la qüestió de la història de lesreligions com a alternativa a les clas-ses de religió a les escoles. Una taularedona sobre el fet religiós en la socie-tat espanyola actual reunirà JuanAntonio Tudela, teòleg; Baruj Garzón,filòsof i rabí; Ryay Tatary Bakry, pre-sident de la Unió de ComunitatsIslàmiques d’Espanya; i Vicenta MestreEscrivá, professora de Psicologia de laUniversitat de València. Les jornades,que seran clausurades pel vicerector deCultura i responsable del programaCinc Segles, Antonio Tor dera, es tan-caran amb una conferència a càrrecd’Esteban Pérez Delgado, catedràtic dePsicologia Bàsica de la Universitat deVa lència.

Jueus, cristians imusulmans, hui alRector Peset

Els mil milions de pessetes aportats pels patroci-nadors per a la celebració dels Cinc Segles de laUniversitat de València donen una idea de l’inte-rés suscitat pel projecte i també de la quantitat d’i-niciatives que permet posar en marxa: informati-zació de biblioteques, publicacions, restauració depatrimoni, congressos científics i un llarg etcèteradel qual deixa constància el catàleg presentat lasetmana passada.

UUnnaa iimmaattggee ddee llaa pprreesseennttaacciióó ddeell ccaattààlleegg ddee lleess aaccttiivviittaattss ddee CCiinncc SSeegglleess ppeerr aa aaqquueesstt ccuurrss..

Per a commemorar la data en què els Jurats deValència aprovaren les constitucions de la Universitat

SABIES QUE...? Els Jurats que el 30 d’abril del 1499 esreuniren amb el notari síndic Bernat d’Asis a casa delracional Gaspar Amat per aprovar les constitucions del’Estudi General eren Jaume Vallès, Damià Bonet,Bernat Vidal, Lluis Amalrich i Pere Belluga.

Informació

REDACCIO

La Societat Coral el Micalet haconcedit els seu màxim guardó ala Universitat de València enreconeixement al seu impuls perun ensenyament lliure i en valen-cià que l’ha convertida “en unbastió inexpugnable en la defensade la unitat de la llengua”.Aquesta distinció s’afegix a lamedalla que enguany ha conce-dit la Universitat d’Alacant a lade València, com també al màximguardó atorgat per l’Acadèmiade Belles Arts de Sant Carles, totsdos en honor als seus cinc seglesd’història.L’acte de lliurament del Mica -

let, fet durant un sopar que es vacelebrar dissabte passat, va re -unir tres-centes persones al vol-tant d’aquesta veterana associa-

ció cultural, peça clau en l’im-puls i la dignificació del teatrevalencià. Junt amb el presidentde la Societat Coral, FredericJordan, hi intervingueren l’edi-tor Eliseu Climent, la pedagogaCarme Miquel, el regidor d’Es -querra Unida a la ciutat deValència Fran cesc Díez i el vellactivista del valencianisme EnricTàrrega. Climent comparà laUniversitat amb una roca contrala qual topa la política lingüís-tica i reaccionària del PP, comtambé amb Galileo Galilei i laseua defensa racional de la cièn-cia.El rector, Pedro Ruiz, que va

rebre el Micalet d’Honor en nomde la Universitat de València, vadir que aquest premi “ens recor -da que no estem sols en la lluitaen defensa de la llibertat de pen-

sament i de la cultura en totesles seues vessants, de respecteal medi ambient i als escassosfragments que ens queden de lle-gat històric, de propugnar la dig-nitat del valencià com a llenguade cultura i d’expressió cientí-fica”. Segons Ruiz, aquestguardó recorda també “que hi haamplis sectors de la ciutat quevaloren els nostres es forços, per-què a tots plegats ens mou lail·lusió per un futur més just, mésnet i més culte”. El rector vaparangonar el fet que “també elMicalet ha patit agressions perpart dels sectors més intransi-gents de la nostra societat, pre-cisament per no claudicar i se -guir una línia ferma de defensadel valencià i de la cultura, desde posicions honestes i senseprejudicis ni autoodis”.

Micalet per a la UniversitatLa Societat Coral atorga el seu màxim guardó a la institució acadèmica

MAGDALENA RUIZLa Universitat de València, a tra-vés del Servei de FormacióPermanent (SFP), ha dissenyat peral present curs un programa d’i-niciació a la docència università-ria dirigit als professors de novacontractació. Aquesta experiènciaque s’inicia demà divendres estàdestinada a oferir informació iassessorament sobre l’estructurade la Universitat i la docència alllarg de tot el curs.El saló d’actes del SFP és el

marc escollit per a la jornada inau-gural d’aquest programa d’ini-ciació a la docència universitària.Un acte que servirà per a donar labenvinguda als professors derecent incorporació i introduir-losen el projecte col·lectiu de la nos-tra Universitat. La jornada s’obriràamb una presentació a l’estructuraorganitzativa i acadèmica de laUniversitat a càrrec de RafaelGuardiola, del Servei d’Estu diants,com també una anàlisi de la pla-nificació i avaluació de l’ensen-yança superior a càrrec deFernando Roda, del Departamentde Didàctica i OrganitzacióEscolar. El SFP va enviar missives als

57 professors integrats en aquestprograma per a fer-los coneixe-dors d’aquesta primera jornada,la majoria dels quals han certifi-cat ja la seua assistència. El director del Servei, Bernar -

dino Salinas, va subratllar que “ésla primera vegada que des d’a-questa dependència de laUniversitat es desenvolupa unainiciativa semblant” i espera queservisca de referència per a con-vocatòries futures.

Jornada deformació perals nousprofessors

Els estudiants elegixen hui els 108representants al Claustre

8 NOU DISE 44993 DESEMBRE 98

EEMMPPRR.. FFIISSIIOO.. IINNFF.. MMAAGG.. RRLLAABB.. TTRR..SSOO AAFFIIEE.. BBIIOOLL.. EECCOONN.. MMAATTEE.. DDRREETT FFAARRMM.. FFIILLOOLL.. FFIILLOOSS.. FFIISSIICC.. GGªª II HHªª MMEEDD.. PPSSIICCOO.. QQUUIIMM..

88 11 22 33 66 22 11 55 1100 22 1166 77 99 77 55 88 55 77 44

Ábaco n

AcTúa n

Ad'E n

AECA n

AEN n n n n n n n n n

AEN-CEPC n

AEP-Ad'E n

AETS-Ad'E n

AIQu n

Asoc. Ing. Óptica n

Aula 2000 n n n n n

BEA n n n n n n

Bib. y Doc.. n

BIO'99 n

Campus Jove n n n n n n n n n n n n n

n

CASI n

CAU de CAFÉ n

CEFICE-BEA n

CEI n

CEM n

CEP-BEA n

CERELS n

EDI n

Els Quatre Gats n

Ente. d'Est.Va. n n n n n n n

ENTESA-BEA n n n n

n

GIF Unión Ind. n

G.Hist. del Arte n

ITACA n

ITACA-BEA n

Mos.d'Estudiants n

PAU n

Pens. Crític n n n

PIE nPot. Químico

n

REM-i n

Hui dijous, entre les 10:15 i les 20hores, als vestíbuls dels 19 centres dela Universitat de València estaran

instal·lades les meses electorals onels estudiants han de votar per a ele-gir els 108 representants al Claustre i

a les Juntes de Centre. 40 candidatu-res aspiren a formar part del majoròrgan de decisió de la institució.

10 AgendaNOU DISE 550010 DESEMBRE 98

Teatre Principal

Del 3 al 20 de desembre esrepresenta l’obra La tragedia delRey Ricardo, de WilliamShakespeare. Amb José PedroCarrión, María Luisa San José iXavier Elorriaga. Sota la direcció deJohn Strasberg.C/Barques, 15. Telèfon: 96 351 0051.

Teatre Rialto

Del 18 de novembre al 6 dedesembre es representa l’obra Laspresidentas, de Werner Schwab.Dirigida per Carme Portaceli i ambMercè Aranega, Lina Lambert iLourdes Barba. Plaça del’Ajuntament, 17. Tefs.: 96 351 2336 i 96 351 91 30.

Teatre Talia

Del 25 de novembre al 20 dedesembre es representa l’obraAquella nit amb Lluís,de KevinElyot, sota la direcció de RamonMoreno. Producció de la GeneralitatValenciana.

Sala Palmireno

Els dies 12 i 13 de gener esrepresenta l’obra Inhospital (lainseguretat social), per Nas Teatre.Text de Carles Pons. Direcció: JesúsJara.

El desig segons Deleuze (primera sessió)

Data: Dijous, 3 de desembre. 19:30hores.Participant: Maite Larraui, filòsofa.Preu: Entrada lliure.Lloc: Sala Sorolla. Centre CulturalBancaixa. Plaça de Tetuan. Tef.: 96387 58 64. València

El desig segons Deleuze(segona sessió)

Data: Dijous, 10 de desembre. 19:30hores.Participant: Maite Larraui, filòsofa.Preu: Entrada lliure.Lloc: Sala Sorolla. Centre CulturalBancaixa. Plaça de Tetuan. Tef.: 96387 58 64. València.

Curs sobre Derivats iNoves Formes d’Inversió

Dates: Del 14 al 18 de desembre del1998.Informació i matrícula: Per ainscriure-vos-hi cal fer l’ingrés alcompte següent (estudiants 1.550pessetes i treballadors 2.500): 2077-0724-63-3101207636 de Bancaixa ientregar el resguard juntament ambla butlleta d’inscripció a Entesa, alCampus dels Tarongers, al CADE deBlascoIbáñez o al de Burjassot, o béo al Tirant lo Blanc-DelegacióCentrals d’Alumnes de la UniversitatPolitècnica.

Seminari sobre ‘Principisper a un AnàlisiCoreogràfica’

Organitza: Institut de Creativitat id’Innovacions Educatives.Departament de Filosofia (Àread’Estètica i Teoria de l’Art).Vicerectorat d’ExtensióUniversitària.Professora: Carmen GiménezMorte.Dates: Del 14 al 29 de gener del1999.Horari: De 17 a 18:30 hores.Lloc: Seminari d’Estètica i Teoria del’Art. Facultat de Filosofia i Ciènciesde l’Educació. Av/Blasco Ibáñez, 21.València. Tef.: 386 44 20. Ext: 6248.

Primer Congrésd’Ensenyament de laPsicologia

Dates: Del 24 al 27 de febrer del

1999.Lloc: Se celebrarà a la Facultat dePsicologia de la Universitat deValència. Avinguda Blasco Ibáñez, 21.

Premis ‘Facultatde Dret de València perals millors treballsd’investigació’

Presentació:A la Secretaria delDeganat de la Facultat de Dret abansde les 14 hores del dia 15 de generdel 1999.Organitza: Facultat de Dret amb lacol·laboració de Tirant lo BlanchEdicions.Més informació: Al Deganat de laFacultat de Dret.

II Premi de Fotografia Facultat de Dret

Les obres s’admetran fins al dia 15de gener del 1999 a les 14 hores, is’hauran de remetre a la Facultat deDret de la Universitat de València.Av/Campus dels Tarongers, s/n.46071, València. Més informació: A la Facultat deDret.

V Premi LiterariUniversitat de Sevilla

Presentació:A la Facultat de BellesArts de la Universitat de Sevilla.C/Laraña, 3. 41003, Sevilla. Fins al12 de desembre, indicant en el sobre“V Certamen Literari” i la seuamodalitat, segons siga Poesia,Novel·la o Teatre.Més informació: Al telèfon 455 1052.

Presentació del llibre‘Desde la tolerancia’

Presentació del llibre Desde latolerancia, de Cedecs Editorial, deVirgilio Latorre. Hi intervindran: Javier de Lucas,Juan Carlos Carbonell i VirgilioLatorre.Data: Dijous, 3 de desembre.Hora: A les 19 hores.Lloc: A la Sala de la Muralla delCol·legi Major Rector Peset. Plaçadel Forn de Sant Nicolau, 4.València.

Cicle cine alemany delsanys noranta

Dies: De l’1 al 27 de desembre. Més informació: A la Filmoteca dela Generalitat Valenciana. Plaça del’Ajuntament, 17. Tef.: 96 351 2336.

Cicle d’ArquitecturaJaponesa

Norihiko Dan, professor de laUniversitat de Tòquio. Seminari:L’espai i la composició enl’aquitectura japonesacontemporània.Dia: 3 de desembre.Hora: 17:30 hores.Lloc: Escola Territoriald’Arquitectes d’Alacant. C/SantFerran, 44. Alacant. Salad’Exposicions.Les matrícules del seminari esrealitzaran al Centre de Formacióde Postgrau de la UniversitatPolitècnica de València. El preu ésde 5.000 pessetes.

Campanya ‘Una MiradaSolidària’

El dia 27 de desembre es realitzaràuna marató en Canal 9 on esrecolliran fons per a Cuba i el Perú.

Cicle ‘La ciutat i la seuagent’. Taula redona: ‘LaCiutat i els DretsHumans’

Dia: Dimecres 9 de desembre.Hora: A les 19 hores.Lloc: Sala d’Actes del Col·legiMajor Rector Peset. C/Forn de SantNicolau, 4.

Presentació d’empreses ala Universitat de València

Data: Dijous 10 de desembre.Lloc: Saló de Graus de l’EdificiDepartamental Occidental. Campusdels Tarongers.

Jazz al Vives

Dia: Dijous, 3 de desembre.Hora: A les 19:30 hores.Lloc: Sala d’Actes del Col·legiMajor Lluís Vives.Hi participen: Antonio Serrano,harmònica; Tino Gil, piano;Amadeo Adell, contrabaix; PacoAranda, bateria.

CITES

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500 pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.Te’l

portem Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tef.: E-mail:

NIF:

MARISOL HOYOSDes de menuts, hem aprés al’escola el nom d’un munt derius que es troben perduts enalgun lloc de la Xina, les capi-tals del món sencer i, més aprop, tots els pobles que acom-panyen l’Ebre o el Xúquer desdel seu naixement fins a la seuaarribada a la mar. Més enllà d’a-quells mapes, plens de colors ide formes tan diverses, els geò-grafs han anat descobrint-nosles muntanyes i els paisatgesd’alguns països tan llunyans quepotser mai no arribarem a conéi-xer-los, i els rius i les terres queens han acompanyat des de lanostra infància. Sense desapegar-se del terri-

tori i des d’un plantejament cla-rament horitzontal i interdisci-plinari, la recerca dels geògrafsha connectat sempre amb altresestudis afins al camp de les cièn-cies de la terra i de les ciènciessocials, establint un contacteproper amb altres investigadorsde disciplines tan diverses comara les que es cultiven al Depar -ta ment de Biologia Vegetal deBurjassot, al Centre de Desertifi -cació o al Departament d’Eco -no mia Aplicada. El Departament de Geografia

de la Universitat va nàixer arrande l’antiga Càtedra de Geografiai està molt marcat per la presèn-cia a la Universitat d’eminentsinvestigadors com ara els pro-fessors Rosselló, López Gómez

i Antonio Gil. Entre les seueslínies d’investigació destaquen,en el camp de la geografia física,l’estudi des dels anys seixantade la geomorfologia litoral. Enaquest terreny s’ha analitzat deprop la situació de les costes bai-xes o de sorra, de les albuferesi de les marjals, atenent espe-cialment l’evolució d’uns am -bients que han anat canviant itransformant-se, amb mires derecompondre un equilibri tren-cat bruscament per l’arribada del’home. El Departament també s’en-

carrega de la publicació de di -versos treballs dedicats a la dinà-mica usual dels ambients flu-vials, referits específicament ala situació de les nostres ram-bles i dels barrancs, com tambéa analitzar les característiquesde població dels plans del Xú -quer i del Túria, que periòdica-ment solen reactivar-se i pro-voquen inundacions que deforma recurrent es donen alscursos baixos dels rius. Treballant en estreta col·labo-

ració amb el Centre de Deserti -ficació, altres geògrafs han cen-trat la seua atenció en l’estudidels diferents processos que esproduïxen a les vessants d’ero-sió, fent-hi una sèrie d’experi-ments de simulació de plugesper a fixar les taxes d’infiltra-ció i de producció sedimentària. També en col·laboració amb

el Departament d’Arqueologia

de la Universitat, els geògrafsfísics han basat els seus treballsen l’anàlisi del pol·len fòssil,que constituïx un interessantregistre sedimentari a l’horad’estudiar el canvi ambiental dela capa vegetal i l’evolució delspaisatges naturals al llarg delstemps quaternari i holocé. Elsresultats de totes aquestes recer-ques de camp queden reflectitsfinalment en un mapa que, d’al-guna manera, configura el car-net d’identitat del geògraf. El Departament també ha in -

troduït les noves tecnologies enel seu funcionament, amb siste-mes de cartografia automàtica,d’informació geogràfica i, fins itot, amb tècniques associades ala teledetecció i els satèl·lits, a fide confegir l’atles climàtic delPaís Valencià que pot mostrar lagènesi i evolució de successostraumàtics sobre l’orografia, comara la crescuda de l’Ebre i la seuapossible influència tèrmica sobreel litoral valencià. Altres línies d’investigació,

com ara la geografia humana iregional, han posat un especialinterés en l’estudi del món ruraldurant els anys seixanta i setan -ta, considerant els problemes es -pe cífics del regadiu, de les granshortes i dels plans litorals. Méstard, la societat canviant i pro-gressivament urbanitzada del’Espanya dels anys huitanta haplantejat nous reptes al mónrural i els geògrafs han partici-

pat de la creació de programesde desenvolupament i de turis -me rural. Alguns treballs hanvolgut estudiar també el procésd’incorporació de la dona pro-cedent del món rural al mercatlaboral, la seua situació en in -gres sar a les cooperatives detaronja, a la indústria del torrói en el treball a domicili. En el món pròpiament urbà

s’han analitzat problemes comara els aspectes evolutius de lesnostres ciutats, l’organitzacióregional de la xarxa de ciutatsvalencianes, les rehabilitacionsdels nuclis històrics i, fins i tot,les vies de comunicació entre elpoble i la ciutat. Finalment, la geografia huma -

na i regional ha posat un interésespecial en l’explicació i l’en-teniment de l’organització delterritori i de la seua articulaciósobre la base d’algunes variantshistòriques de jerarquitzacióentre ciutats o en l’extensió d’a-questes al voltant de camins,séquies i cultius o, en aquestsmoments, entorn de l’activitatindustrial tèxtil, ceràmica, turís-tica o del calçat. El Departament de Geografia

ha utilitzat com a via d’expres-sió dels seus resultats científicsuna revista periòdica, Cuadernsde Geografia, que s’ha vingutpublicant dues vegades a l’any,ininterrompudament, des del’any 1964.

9Informació NOU DISE 44993 DESEMBRE 98

Departament de Geografia de la Universitat

D E P A R T A P A R T

Amb els peus en terra

Amb un mapa en la butxaca i observant ben de prop la terra que xafen, els geògrafs ens han acostat als pai-satges dels rius i de les muntanyes de tots els racons del món. Llancem ara una mirada sobre el Departamentde Geografia de la Universitat, que estudia la vida del nostre entorn i preveu tant els efectes de la pressió del’home sobre el territori com el desenvolupament del món rural i urbà i l’evolució de la natura.

DDeeppaarrttaammeenntt::Geografia.Facultat deGeografia i Història.DDiirreeccttoorr:: Juan Mateu Bellés.IInnvveessttiiggaacciioonnss eenn ccuurrss::

Hidrogeomorfologia. Hidrologia.Cartografia geomorfològica.Teledetecció. Geoarqueologia.Planificació i ordenació del territori.Geografia agrària.Desenvolupament rural. Immigraciófemenina. Anàlisi i gestió de laimatge pública urbana. Turisme ioci. La toponímia turística del PaísValencià. Sector pesquer.Desenvolupament rural a zonesdes favorides.CCaammppss dd’’aapplliiccaacciióó::Ordenació del territori. Planificacióturística i paisatgística. Planificacióurbana. Diagnòstic i estudisestratègigs de ciutats i territoris.Protecció civil. Prevenció de riscos:inundacions. Desenvolupamentregional. Planificació de serveispúblics i d’infrastructures. Estudisprospectius de les demandes edu-

Ajudes a asso-ciacions i aprojectes desolidaritatREDACCIOEl Vicerectorat d’Estudiants haconvocat les ajudes anuals per aprojectes de cooperació i solida-ritat. Així mateix, el Vicerectoratha fet pública la convocatòria d’a-judes a associacions d’estudiantsde la Universitat de València.Les ajudes a projectes de co -

operació i solidaritat s’atorgaranen dues etapes. El primer terminiper a la presentació dels projectesconclou el 29 de gener del 1999.El segon termini finalitza el 14 demaig. Poden optar-hi els grups,col·lectius, ONGs i associacionsd’estudiants que realitzen les seuesactivitats en l’àmbit de la Univer -sitat de València i que tinguen enmarxa projectes de cooperació isolidaritat. L’objectiu de la con-vocatòria és atorgar ajudes a pro-jectes de solidaritat amb les pobla-cions de països empobrits o ambels sectors més desfavorits de lasocietat valenciana.La convocatòria d’ajudes a as -

sociacions d’estudiants té com atermini el 15 de gener del 1999.Els destinataris són els grups,col·lectius i associacions que dis-posen d’una organització de tre-ball en equip. Les ajudes estarandestinades a projectes de caràctersocial i cultural sense finalitatlucrativa. Se subvencionaran pro-jectes com ara publicacions, expo-sicons, concerts, xarrades, con-gressos, voluntariat social i inter-vencions en medi ambient.

Manifest per la llibertatd’expressióREDACCIO

La Mesa per l’Ensenyament enValencià ha fet públic un manifesten defensa de la llibertat d’ex-pressió. El document critica ladecisió de les Corts Valencianesd’instar el Consell perquè es pren-guen “les disposicions pertinentsen matèria d’instrucció escolar pera saber si alguns professors estanvulnerant deliberadament la legis-lació en matèria d’ensenyament ide cultura valencianes”.Segons la plataforma de l’en-

senyament, aquesta mesura “retro-trau a períodes de la història quecréiem feliçment superats”. Aixímateix, “qüestiona explícitamentla tasca docent del professoratvalencià i atempta greument con-tra els principis més elementalsde llibertat d’expressió i de lli-bertat de càtedra”.La Mesa per l’Ensenyament en

Valencià és una entitat cívica inte-grada per sindicats, associacionsi coordinadores. També s’hanadherit al manifest alguns partitspolítics. El document ha sigut dis-tribuït àmpliament per aconseguirel suport de la societat valenciana.

IInntteeggrraannttss ddeell DDeeppaarrttaammeenntt ddee GGeeooggrraaffiiaa ttrreebbaalllleenn eenn llaa ccoonnffeecccciióó ddee mmaappeess..

11Informació NOU DISE 44993 DESEMBRE 98

REDACCIOIdentidad nacional, ciudadaníay derechos humanos és el títolde la conferència que Jon Juaristipronunciarà el pròxim dimecres,dia 9 de desembre, a la Facultatde Dret. L’acte tindrà lloc a les13 hores a l’Aula 301.Juaristi ocupa en l’actualitat la

Càtedra de Pensament Contem -porani de la Fundació CañadaBlanch. L’escriptor, nascut aBilbao el 1951, és catedràtic deFilologia Espanyola al País Basc.Amb el seu llibre El bucle me -lan cólico. Historias de nacio-nalistas vascos va guanyar eldarrer Premi Nacional d’Assaig.Segons les teories de Jon

Juaristi, expressades en El bucle,el nacionalisme basc ha conso-lidat la seua hegemonia “avan -çant-se a la pèrdua per a gua nyarsempre”. Perquè, segons l’autor,darrere de les reivindicacionsabertzales “no hi ha pèrdues oofenses reals que hagen de serreparades”. D’acord amb l’au-tor, aquesta hegemonia nacio-nalista s’ha dut a terme a costade “la marginació cultural i delsotmetiment polític de la majo-ria no nacionalista de la pobla-ció basca”.

Juaristi parla a Dret sobre la identitat nacional

El vestíbul de l’Edifici Departamental Occidental del Campus delsTarongers acull, entre l’1 i l’11 de desembre, l’exposició tituladaLes Nacions Unides i els Drets Humans. Aquesta activitat està orga-nitzada per la Biblioteca Depositària de les Nacions Unides inclosadins de la Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat.

EXPOSICIO SOBRE ELS DRETS HUMANS

R.F. CIDDurant aquestes jornades, els pro-fessors Car los Ferreira i EliseoGómez-Senent van mostrar laseua preocupació per la capaci-tat d’alguns països subdesenvo-lupats per a fabricar armes bac-teriològiques i pel fet que algunscientífics adrecen les seues inves-tigacions en aquesta di recció.El vicerector Juli Pe retó va

assenyalar que en la societat “hiha una certa sensibilitat latentsobre aquests temes, mo tivadaper les notícies que els mitjansde comunicació oferixen referi-des a investigació genètica, clo-natge, etc., però els dilemes èticshi són sem pre els mateixos, re -latius a aquells temes que posenen perill la dignitat de les perso-nes”. Pel que fa als arxius ge -nètics d’alguns col·lectius con-crets (cas dels violadors o de lapoblació en general), va indicar

que no plantegen cap problemaètic sempre que es respecte laintimitat de les persones. I va afe-gir que el conflicte pot sorgir pelmal ús d’aquesta informació.El vicerector criticà algunes

propostes nord-americanes queen nom de l’ètica creen territoristancats a la investigació, almateix temps que ad vocà pel res-pecte a l’objecció de conscièn-cia del científic, amb l’exempledel professor Jack Star, que varenunciar recentment a realitzarinvestigacions sobre embrio logiahumana.Sobre les grans inversions en

investigació militar, va asse -nyalar que des del ProjecteMan ha t tan per a l’obtenció dela bomba atòmica el següent cas“que no va tindre resultat” foula Guerra de les Galàxies deReagan. “Però la investigaciómilitar, que les administracions

militars dels estats anomenenR+D, continua desenvolupant-se en to tes les branques. De fet,alguns materials corrents d’úscivil són el resultat d’investi-gacions en el camp bèl·lic, i lesaplicacions civils del Pro jecteManhattan suposaren el boomcientífic, industrial i econòmicdels Estats Units. A la univer-sitat no hi ha una idea clara del’objectiu final de les investi-gacions, perquè s’hi fan estudis

majoritàriament de ciènciabàsica”.Els professors defengueren la

importància d’una informació idifusió correcta dels treballs cien-tífics. En alguns casos es difo-nen informacions equivocadesque creen te mor en la poblaciósobre alguns avenços de la cièn-cia, com ara en la manipulaciógenètica i en els aliments transgè-nics.

Ètica i ciència, compatiblesUnes jornades sobre la investigació científica debaten el paper de l’ètica en aquest camp del saber humà

Armes biològiques i químiques, la clonació humanao l’experimentació genètica, són alguns dels argu-ments recurrents que s’han tractat en les Jornadessobre Ètica en la Investigació Científica celebradesa la Facultat de Biologia, organitzades per l’asso-ciació Tirant lo Blanc.

TTrreebbaallllss dd’’iinnvveessttiiggaacciióó eenn uunn llaabboorraattoorrii ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt..

RAFAEL F. CIDn dia del mes d’abril del1895, concretament el26, nasqué a Torremochadel Giloca (Terol) Inés

Gómez Juderías, funcionària admi-nistrativa de la Universitat deValència que a hores d’ara té centtres anys. En aquell temps, feia dosmesos que Martí havia desembar-cat a Cuba per a iniciar la Guerrade la Independència. Espanya viviael període conegut com la Res -tauració Monàrquica des del 1875,i María Cristina hi exercia com aregent. La població espa nyola eraquasi la meitat que l’actual, díhuitmilions. Eren altres temps.Encara es veu amb alguna fre-

qüència amb les seues antiguescompanyes de la Universitat deValència, “les joves”, tal com elladiu, a les quals els porta la bar-baritat de vint anys. Cuidadosaamb la seua imatge i amb el seudret a la intimitat, no veu capmotiu perquè la gent s’interesseper la seua persona, encara queens recorda que en altres ocasionsja l’han entrevistada.La seua vida laboral començà

el 1916. Als vint-i-un anys Inésva guanyar l’oposició al CosAdministratiu de l’Estat, haviaestudiat per a mestre superior,però li van oferir de preparar l’o-posició. Era la primera vegadaque l’Administració admetia lapresència de dones en les seuesoficines. “Als companys que pre-paraven l’oposició no els agra-

dava que les dones ens hi pre-sentàrem, perquè els llevàvem ellloc. Aprovàrem set dones d’untotal de trenta-dos places”.La seua primera destinació va

ser la ciutat d’Oviedo, on solsestigué uns mesos, d’allí es vatraslladar a Osca, on es féu càrrecde les tasques administratives dela Delegació de Primer Ense -nyament. Fou l’època dels go -verns de Dato, García Prieto iMaura, i de les primeres vagues.Allí visqué el fracàs de la cam-panya del Marroc (el desastred’Annual, 1921), la dictadura dePrimo de Rivera, l’eixida d’Al -fonso XIII en abril del 1931 i elsinicis de la Segona República.

El 1932 es trasllada a la De -legació Administrativa d’Edu -cació de València, on va estar finsa la fi de la Guerra Civil. Unavegada acabada la contesa, Inésva viatjar a Madrid per a parlaramb el subsecretari d’Educació:“Mire vosté, estic cansadíssima,estig esgotada, necessite descan-sar”. Que obtingué la següent res-posta: “Vaja-se’n vosté a laUniversitat de València, que allípodrà estar vosté més tranquil·la”.

Durant els tres anys de guerra,Inés es féu càrrec, ella sola, deles necessitats administratives dehuit-cents professors. Després vaingressar a la Universitat deValència, on va treballar fins a laseua jubilació el 1965. Recordaque en arribar a la Universitat hihavia tres dones en tasques admi-nistratives, a la Facultat de Filo -sofia i a la Biblioteca de Dret.“En un principi hi havia poc tre-ball, però a partir dels Exàmensd’Estat fou quan començà a aug-mentar el nombre d’estudiants”.La presència d’Inés a la Uni -

versitat coincidí amb els recto-rats de Rodríguez Fornos i deBarcia Goyanes. Fornos eracatedràtic de Medicina i “estavaen el vell casalot del carrerGuillem de Castro, com l’ano-menava ell”. “Fa uns anys li ferenun homenatge a Barcia i alesho-res li vaig escriure una carta defelicitació, em va contestar moltafectuosament”.Inés Gómez conserva bona

memòria de la seua vida. Li pre-guntem si recorda els esdeveni-ments del 23 de febrer del 1981a València i diu: “Com no els vaiga recordar, si va ser ahir”. Eltemps es contrau per a algunespersones, i un esdeveniment defa dèsset anys pot estar molt prò-xim en la memòria de qui ha vis-cut més d’un segle. Aquell dia elva viure “passant por, com tot-hom”. Inés tenia huitanta-cincanys aquell mes de febrer; la seuament viatja ràpidament en el

temps. “També recorde unacolumna de ferro que passà perRussafa amb pantalons curts, aixòva ser en juliol, veritat?”, i ara esreferix a l’inici de la Guerra Civilel 1936. Sense cap intenció harelacionat els dos actes bèl·lics, itot seguit parla d’una “compa -nyia de quota que arribà d’Oscai enviaren a la guerra d’Àfrica,allí es quedaren tots”. Una altravegada la guerra, els seus pensa-ments viatgen retrocedint en laseua vida. “No hi hauria d’haver-hi guerres, només porten desas-tres i pèrdues per a les nacions”.Recorda algunes anècdotes del

seu pas per la Universitat deValència, a poc a poc li n’arri-ben alguns records, com ara eldel professor Leopoldo Gómez,de Medicina Legal i interventorde la Universitat, “que quanvenia sempre es llevava el barreti deia molt graciós: ‘Senyors, sivolen estar sans no facen casdels metges ni prenguen capmedecina’”.Inés Gómez Juderías viu des

de fa més de seixanta anys en untercer pis, sense ascensor, delcarrer Cirilo Amorós. Tots elsdies fa un passeig pel carrer comsi li volguera dir al món queaquestes escales són la garantiade la salut, com si volguera dir-nos a tots que el temps noméspassa ràpid per a nosaltres. Inésva camí dels cent quatre anys,però viscuts al ritme del segleXIX, que són molts més.Felicitats, iaia!

ls “defensors” delvalencià a Castellóde la Ribera ja hanaconseguit la solu-

ció al problema toponímicdel seu poble: a partir d’aras’anomenarà Villanueva deCastellón. Així són lescoses: la gent que defén elvalencià com una llenguadiferent del català l’únicacosa que vol és que s’hifaça servir el castellà ipunt. Ja ho va dir ManuelTarancón, president de laDiputació de València,insigne i quasi pactat, entreel PP i el PSPV, presidentd’una més que improbableAcadèmia Valenciana de laLlengua: “Per a no fer-meun embolic entre el valen-cià i el català, escric encastellà”. A mi tant se me’ndóna això de Tarancón: nosé què diables escriuràaquest home la proximitatmés notòria del qual a lacultura va ser quan exerciad’aprenent de periodista enRadio Minuto. L’únicacosa que em preocupa ésque a l’últim sempre iscaperdent el valencià. Ara el meu amic VicentMartínez s’haurà d’amagaren el seu poble cada voltaque diga Castelló de laRibera, si no vol que algunmalànima vulga tallar-li elcoll amb una corbella. Aixísón els qui diuen que defe-nen les essències valencia-nes davant del catalanismeimperialista: o estàs ambells o et tallen el cap. Nodebades, els partidaris dedir Villanueva de Castellóns’han buscat per a defendreles seues teories el naziJuan García Sentandreu, elmateix que va ordenar faunes setmanes el llança-ment de tomates i d’ouscontra els membres delConsell Valencià deCultura i el mateix quearmava els altercats feixis-tes a la Universitat deValència quan era un eternestudiant de Dret. Així són ells i així els hemde continuar patint, nosabem fins a quan, tots elsdemocràtes.

Alfons Cervera

LA COLUMNA

Inés Gómez Juderías ha complit cent tres anys de vida i espera sobreviure fins i tot a Cinc Segles

Castelló

12 ÚltimaNOU DISE 44993 DESEMBRE 98

E

U

La iaia de la Universitat

IInnééss GGóómmeezz eenn llaa sseeuuaaccaassaa ddeell bbaarrrrrriiddee ll’’EEiixxaammpplleeaa VVaallèènncciiaa..

Durant la Guerra Civil,Inés va cobrir les necessitats

administratives dehuit-cents professorsi després ingressà a la Universitat