Número 617: 8 d'abril de 2016

núm

. 617

8 d’abril de 2016

Jessi Pérez, la seva filla, presenta dilluns la iniciativa als Texas, el dia que el músic hauria fet 66 anys

Neix un centre de documentació digital sobre la música i la figura de Gato Pérez

Xa

vi T

ed

ó

pàg. 12pàg. 12 ISSN - 1695-4793

5Badia desmenteix

que avali l’enderroc

de Santa Maria

7Ajuntament i veïns

volen l’aturada de

400 HUT il·legals

A.B.

Arxiu

X.T.

5Exmilitants d’ETA

i MIL homenatgen

Oriol Solé Sugranyes

Casa Fuster farà una reforma exterior 12 anys després d’obrir

pàg. 6pàg. 6

“Ara toca fer un tractament acurat d’una

façana tan excepcional per mantenir el

patrimoni”, diu la direcció de la cadena

El nou projecte torna a recaure en GCA

Architects, autors de la rehabilitació inicial

i busca data per a l’estiu o al setembre

2

8 d’abril de 2016l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

editorial

Aquest dissabte s’acaba un llarg procés participatiu que ha pretès

ajudar a l’elaboració del Pla d’Actuació del Districte i del Pla d’Ac-

tuació Municipal. Han estat 35 reunions només a Gràcia, han estat

més de 9.000 propostes a tota la ciutat i 625 al districte, la més

votada de les quals és l’entrada lliure al Park Güell (331 vots). Ha es-

tat una idea innovadora que ha afavorit l’aparició a les reunions de

veïns que potser no havien participat mai en la vida local. Ens ho

hem passat bé, i alguns processos de debat seguiran, com un que

promet especialment: el de les terrasses dels bars. Hi ha hagut dife-

rents nivells de maduració de debats, des dels consells de barri que

p ermetien filosofar fins a grans pugnes com la reforma de l’Aba-

ceria. Els que han tingut i tindran més recorregut són els debats

en els quals el Districte hi portava una proposta inicial amb dades,

com el de turisme, però també n’hi ha hagut d’aquests, com el de

les superilles, on el més calent era

a l’aigüera i els representants mu-

nicipals no s’havien assabentat

que a Gràcia ja s’aplicava el que

ara es vol estendre a tota la ciutat.

Després van matisar l’error.

Però el debat també ha deixat

llums i ombres que s’hauran

d’aclarir en les properes setmanes, sobretot en el sentit si servi-

rà d’alguna cosa la proposta veïnal que l’autoritat municipal no

preveia i que s’ha llançat amb l’esperança que sigui inclosa en els

plans. O si tot plegat només haurà estat un brindis al sol de l’Ajun-

tament per tenir els veïns entretinguts i enganyats sobre les noves

maneres de fer política. Cal esperar abans de disparar. Però estem a

l’aguait. Com també ho estarem en el debat que s’ha viscut a través

de les xarxes socials i a través de la plataforma decidim.barcelona,

on s’hi han colat grans idees però també propostes realment freaks

com la construcció d’un tren bala al Coll o l’enderrocament de

l’església de Santa Maria.

L’Ajuntament no ha calculat bé que el sistema de registre no tenia

per què controlar l’aparició de trols, una espècie ben instal·lada a la

xarxa que parasititza qualsevol debat. També els mitjans de comu-

nicació, una part dels quals en guerra declarada amb l’alcaldessa

Ada Colau, han volgut fer el caldo gros a partir d’aquestes bouta-des, i ara a Gràcia tenim un regidor havent de desmentir que s’avali

l’enderroc d’una església i un capellà avisant cada diumenge els

seus feligresos que no passa res. Quina gran victòria. Les esglésies

estan bé on estan. Qui les vulgui utilitzar, que les utilitzi, i com diria

Eugenio, si els capellans es volen casar, que ho facin si s’estimen.

El PAD s’ha desmadrat

cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i

DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

La XAJI són les sigles de Xarxa

Activa de la Joventut per la

Igualtat. Està formada per

nois i noies voluntàries per

treballar des dels seus centres

educatius a favor de la igual-

tat i en contra les violències

de gènere. La Plataforma con-

tra les violències de gènere

proposa aquest projecte als

centres educatius de la ciutat

i seria interessant que, amb la

seva ajuda i suport s’imple-

mentés en els centres de

Gràcia. A l’alumnat voluntari

se li dóna una formació d’en-

tre sis i nou hores a càrrec

de persones especialitzades

sense cap cost per a l’institut.

En aquesta formació l’alum-

nat treballa, de forma activa,

com detectar els casos de

violència de gènere al centre

(de vegades, parlem de

micro-violències masclistes o

de formes de relació norma-

litzades per la nostra societat,

i que per tant són difícils de

detectar). Els objectius de la

XAJI són: posar en coneixe-

ment de la persona adulta de

referència al centre de pos-

sibles violències o d’actituds

masclistes; fer tasques de

sensibilització sobre aquests

temes; normalment es tracta

de fer accions que el propi

alumnat decideix. Tots els

centres del districte podrien

treballar-hi en xarxa.

Segueix el festival d’horaris per a l’audiència pública de dimecres que ve, dia de Champions, al Districte. Tal com va informar aquests dependent fa dues setmanes, l’equip de govern -en una reunió a tres, qui s’haurà txivat?- va decidir avançar mitja hora el tradicional inici a les 19 hores fins a les 18.30 hores. Però els cartells que s’han penjat al carrer marquen l’horari antic i els correus electrònics de convocatòria insten a arribar cap a les 18 hores “per no endarrerir l’inici de la sessió”. Força Barça!

Què és la XAJI

Conxa

Garcia

L’Ajuntament no ha

calculat bé l’aparició de

trols que parasititzen

qualsevol debat a internet

FUNDACIÓ PARE ESQUÉ

Comentant la notícia de la Funda-

ció Pare Esqué: estic més inclinada

a respetar les organitzacions de

tipus civil, però haig de dir que

aquesta entitat és per fomentar va-

lors humans i cívics. La veig des de

La Sedeta i no em molesta. Han fet

darrerament activitats i concerts,

que poden considerar-se sense

connotació religiosa. Demano que

se’ls accepti.

Carmen Pons

COHABITATGE SENIOR

Vull insistir en un tema en el qual

reflexiono des de fa temps i que

em preocupa, la soledat de la

gent gran. He parlat aquí d’una

alternativa com és el Cohabitatge

senior. Al meu entendre, dóna so-

lució efectiva envers la soledat a

l’assistència física i també emoci-

onal; decidir com volem viure l’en-

velliment, no dependre de ningú

i seguir vivint de forma indepen-

dent sense condiconal la família.

Estudis realitzats en d’altres paï-

sos demostren que la vivenda col-laborativa de gent gran té un efec-

te directe per combatre la soledat,

incrementa la participació social i

també afavoreix un envelliment

saludable. També podria tenir,

aquesta alternativa que per a no-

saltres encara és nova, un efec-

te econòmic perquè redueix els

ingressos hospitalaris, incentiva

l’economia local i col·laborativa.

S’estableix així un principi de so-

lidaritat i ajuda mútua, un entorn

de debat i consens, que permeten

a les persones mantenir-se actives

més temps. De la proposta, Consi-

dero el més satisfactori la relació

humana que s’estableix i el fet

d’envellir acompanyats.

Maria Marrugat

SANTA MARIA DE GRÀCIA

Les xarxes socials en van plenes.

Que sigui un titular graciós sobre

propotes al PAD té un passi, però

que hi hagi un debat sobre una

possible expropiació de l’Església

de Santa Maria de Gràcia és un

complet disbarat.

E. Castañé

8 d’abril de 2016l’independent

3

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

tribuna AMPA Escola Bressol Enxaneta

Carta de l’escola Enxaneta a l’AjuntamentS’acosten les preinscripcions a les

Escoles Bressol Municipals (EBM)

i hores d’ara l’Ajuntament no ha

comunicat a les famílies de l’EBM

Enxaneta ni tampoc a les educa-

dores de l’escola com afectaran

els canvis de gestió al centre

de cara al curs vinent. El passat

més de febrer, l’Ajuntament de

Barcelona va informar a diferents

col·lectius que les tres EBM pú-

bliques però amb gestió privada,

dues de les quals són del districte

de Gràcia (Enxaneta i Caspolino),

passarien a ser gestionades di-

rectament per l’Ajuntament. Una

decisió que celebrem i que desit-

gem que acabi amb la situació

d’explotació laboral en la qual es

troben les educadores d’aquests

centres amb sous de poc més de

800 € al mes. Lamentem que ens

vam assabentar de la informació

per la premsa i mai per part de

l’Ajuntament.

Des de les AMPA d’aquests cen-

tres es va demanar a l’Ajunta-

ment la necessitat de treballar

conjuntament en la transició

cap al model públic. Creiem i de-

fensem que hem de treballar de

forma coordinada totes les parts

implicades: educadores, famíli-

es i infants i l’àrea d’educació de

l’Ajuntament.

A dia d’avui l’EBM Enxaneta i la

seva AMPA han recollit més de

900 signatures entre les famílies i

les educadores per a reclamar els

següents punts:

Continuïtat dels equips d’edu-

cadores que han dut a terme els

projectes des del seu inici fins a

l’actualitat.

Que les famílies puguin seguir op-

tant al servei de permanència en-

tre les 17 i les 19 h. (Que s’ofereixi

mitjançant un servei extern i espe-

cialitzat, si hi ha demanda per part

de les famílies. Tenint en compte

que sempre que sigui possible els

infants no han de passar més de 8

hores a l’EBM)

Que es mantingui el calendari es-

colar que es gaudeix actualment.

(Que s’ofereixi a través d’un servei

extern i especialitzat, si hi ha de-

manda per part de les famílies)

Un canal obert de diàleg cons-

tant entre escola, AMPA i Ajun-

tament per tal que la transició

entre els dos models sigui el més

satisfactori possible i tingui el

menor impacte en els infants.

Insistim, celebrem la decisió, sa-

bem que no és senzill, sabem la

bona predisposició, però recla-

mem amb urgència un canal de

comunicació directa i constant

entre l’Ajuntament, l’AMPA i les

educadores dels centres per a co-

mençar a encarar el curs vinent

amb les màximes garanties pels

infants, les famílies i les educa-

dores.

X.T.

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President

d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de

L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Man-

zanera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, An-

na Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny,

Èric Lluent, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi

i Marc Vilajosana. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Con-

xa Garcia, Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casa-

lé, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere

Martí, Joan Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger

Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia

Coll, David Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi Lou.

Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692

601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Dipòsit legal: B-32.478-00

Sol·licitat control PGD

Volem que segueixin els equips d’educadores

que han dut a terme els projectes des de l’inici

el bloc

Preguntes sense resposta

sobre la trampa de donar-

se d’alta de l’àrea verda via

internet. Comencem…. Per

què, si el tràmit és online, la

targeta triga 5 dies en arribar?

I, mentrestant, que es fa amb

el cotxe? Aparcar-lo al balcó? I

per què atenció al client no et

sap dir les zones de la ciutat

exemptes de pagament per

aparcar mentre se soluciona

el problema? Per quin motiu

l’única solució és personar-se

a l’única seu de l’àrea verda

i demanar una còpia que

se’t lliura al moment d’una

targeta que encara no tens? I

com es justifica que, llavors, et

cobrin 5 euros quan la targeta

és gratuïta? Però el servei on-

line no existeix precisament

per evitar desplaçaments? De

veritat que en aquest món de

la immediatesa 2.0 no es po-

dria reduir tot a una aplicació

de mòbil? O teclejar la matrí-

cula als parquímetres, com es

fa amb la zona blava, un cop

et dones d’alta? I com és que

justament l’única aplicació

que existeix per pagar l’àrea

verda només serveixi per als

no residents? I per què al fer

una queixa et responen, via

online també, pots consultar

una pàgina que no resol cap

dubte? Algú pot contestar les

meves preguntes?

Carina Bellver

#ÀreaVerda

Celebrem la decisió de la gestió municipal però reclamem un canal de comunicació directa

La Nau Espacial. Espai de lleure

per a l’educació emocional i el

desenvolupament personal per

mitjà d’activitats i jocs.

La Ikas. Taverna basca al

número 22 de La Perla que

ofereix suculents entrepans i

amanides en un gran ambient.

Cinemes Verdi. Prestigiosa sala

de cinema que ofereix pel•lícules

europees i independentes en

versió original.

Montana Shop. Botiga que ven

tots els productes de la marca

de graffiti i productes per a

belles arts o il·lustració.

Cal Tip. Cooperativa de

coneixement i gestió de talent

ubicada al número 72 del carrer

Torrijos.

Unió de Botiguers de

Travessera de Gràcia.

Associació de comerciants de la

travessera de Gràcia-Casc Antic.

El Rebot d’Orient. Una jove

Botiga especialitzada en tes,

espècies i herbes aromàtiques

al número 31 de Puigmartí.

Cafeteria Luis. Cafeteria

situada al número 16 de

l’avinguda Vallcarca que és un

punt de trobada dels veïns.

Gràcia Qualitat. El restaurant

dels germans Domingo que

ofereix tota la gamma Espinaler

al número 105 del carrer Gran.

Escola La Salle. entre ubicat a la

plaça del Nord que cobreix totes

les etapes educatives, des de

primària fins a batxillerat.

L’Independent suma més

socis en aquesta nova etapa

L’Associació Cultural L’Independent de Gràcia segueix su-

mant socis per tirar endavant el projecte. A continuació,

us presentem una desena més de persones i entitats que

s’han incorporat a l’entitat en les darreres setmanes per

garantir la viabilitat econòmica del setmanari.

4

8 d’abril de 2016l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

Fes-te soci de l’independent!L’Independent de Gràcia, després de 14 anys al carrer, es rellança com a asso-ciació cultural amb 30 impulsors provi-nents del periodisme, la societat civil, la cultura, l’esport i la política local. Volem aconseguir un efecte multiplicador per-

què l’Independent és de tots i volem un Consell Editorial on tu també hi siguis.Pertànyer a l’Associació Cultural L’In-dependent de Gràcia, dóna dret a par-ticipar en les assemblees de socis i a la llista interna, escollir el Consell Edito-

rial, participar activament en el dia a dia del setmanari i rebre cada setmana la publicació a casa. Els socis tindran ofertes especials i condicions preferents en les activitats organitzades per l’As-sociació Cultural.

Dades PersonalsNom i cognoms .........................................................................correu e. .................................................................Adreça ..........................................................................................................................................C.P. ........................Localitat ................................................................................................. Telèfon .......................................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ........................................................................................................NIF ....................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:

c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]

La quota d’associat és de 10 euros mensuals, girats trimestralment.

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

tuitsSelecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuits

dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

[el tuit de la setmana]

Toni Casares @Tnicasares

Joana (filla meva. 6 anys).– I si no vull? Jo.– Doncs ho fas, perquè

ara mano jo. Ella.– Ja; i a tu et mana l’@AdaColau. Jo– ....

CiutatsE-Andreu@CiutatsE

En 300 metres,a Gràcia, 2 oficines de BBVA i una de CX. Potser

no és tant sorprenent que es tanquim 50-75% en pocs anys, i

més amb bona apps

DCompanyon #UErgonya @davidcompanyon

#TalDiaComAvui de fa 146 La Revolta de les Quintes #vilade-

Gracia, símbol de republicanisme, perviu a la memòria

Jo9N Lafarga @joanlafarga

Cal que la sanitat pública es faci càrrec de la salut dels animals

de companyia?

la setmana

Johan Cruyff deia que les seleccions de futbol responen al ca-

ràcter de cada país. És una de les reflexions que demostren que

era un geni. I és una gran veritat que mostra la profunditat social

d’aquest esport.

Itàlia usa el catenaccio, que vol dir fonamentar les opcions de

victòria en el contracop. És aquella pràctica tan gràfica d’aparcar

l’autocar davant la porteria i esperar amb astúcia les ocasions.

Respon molt al caràcter llatí. No els agrada atacar però són murris

i saben improvisar. “Els italians no poden guanyar mai un partit,

però tu sí que pots perdre davant d’ells”, deia Cruyff i la clavava.

L’Europa de l’oli és un món i l’Europa de la mantega, un altre, que

diria Josep Pla. Alemanya juga amb la filosofia completament

oposada. Alemanya és un motor de BMW on totes les peces fan

la funció a la perfecció. Juga amb l’excel·lència del treball d’equip.

No hi ha individualitats extre-

mes, l’estructura està planifica-

da al detall, i desestima qualse-

vol concessió a la galeria.

Cruyff tenia dues frases que

mostren com, en part, bevia

d’aquesta cultura ordenada i

lògica. Holanda és un país del

Nord i parla una llengua de la família germànica, i el jugador

del Barça ho havia mamat. “Si tu tens la pilota, no la té el rival”,

deia amb aquella claredat que tombava d’esquena. “A l’equip, el

porter és el primer atacant i el davanter és el primer defensor”,

afegia. El treball d’equip.

Però Holanda no és Alemanya, i juga un futbol amb llenguatge

propi. Per molt que la selecció holandesa s’anomenés la Taronja

Mecànica, el treball d’equip hi quedava matisat per les individua-

litats, els tocs de genialitat i les ganes d’agradar. “Al futbol sempre

s’hi ha de jugar de manera atractiva, s’hi ha de jugar de manera

ofensiva, ha de ser un espectacle”, deia Cruyff. El qui va ser llegen-

da del futbol va incorporar aquesta filosofia neerlandesa al Barça,

i va lligar amb el caràcter del país. A través del Barça, Catalunya va

trobar la seva pròpia expressió en el futbol. Mai no agrairem prou

a Cruyff aquesta contribució que va fer a Catalunya, i que Pep

Guardiola va culminar.

A l’Estat espanyol només tenen llenguatge futbolístic propi

Catalunya i Euskadi. Els equips bascos, com és conegut, es carac-

teritzen per practicar una defensa contundent, i per un esperit

combatiu que dura fins al darrer minut. Coincideix amb els tòpics

del caràcter basc.

Espanya durant molts anys va definir el seu futbol a partir

d’aquest caràcter basc, a partir del gol de Zarra l’any 1950 davant

d’Anglaterra. Però Espanya no va poder guanyar un mundial fins

a l’any 2010 amb l’estil de joc a la catalana que havia forjat Cruyff

i que havia confirmat Guardiola. Espanya no ha pogut definir un

llenguatge propi en futbol.

El que li devem a Johan Cruyff

Lluís Bou

“Els italians no guanyen mai un partit,

però tu pots perdre davant ells”, deia

tribuna David Rabadà i Vives, professor de Ciències Geològiques

Educar en la feina ben feta

Al respecte de l’article publicat

per Carme Alcoverro el passat

divendres quatre de març con-

sidero que cal aclarir algunes

aspectes del text amb els quals

no hi estic d’acord. Ella escriu

que davant l’era d’Internet els

mestres no cal que ho sàpi-

guen tot. És obvi que tot no

ho poden saber però Alcover-

ro afegeix que és més impor-

tant que els mestres ensenyin

a aprendre que no pas tenir

coneixements per ensenyar.

Aquesta idea, com ella més

tard insinua, prové de clàssics

de la pedagogia de finals dels

segles XIX i d’inicis del XX. Quin

és el problema en tot això?

Ho explicarem en tres punts.

Primer, a partir del moment

que van començar a aplicar-se

aquestes antigues pedagogies

en el nostre sistema educatiu,

aquest va caure en el pitjor fra-

càs escolar de tota Europa, és a

dir, d’ençà fa més de vint anys

som els últims de la classe.

Segon, si als mestres no els cal

saber tant perquè tot es pot tro-

bar per Internet, millor quedar-se

a casa i que l’ordinador faci d’es-

cola, tot i que aquí Alcoverro ha

confós coneixements docents

amb informació de xarxa, coses

ben diferents si el que volem és

educar amb veritats.

I tercer, això d’ensenyar a apren-

dre és com dir que un triangle és

una figura triangular, no significa

res i no s’arriba en lloc. Des del

meu punt de vista, ensenyar és

fer que uns altres aprenguin,

i aprendre és rebre ensenya-

ments. Això es un peix que

es mossega la cua, igual que

passa amb l’assumpte de l’ou

i la gallina. Potser a alguns els

resulti atractiu el joc de parau-

les d’ensenyar a aprendre però

convindrem que resulta quel-

com buit. És més, amb mestres

amb pocs coneixements de

què han d’ensenyar, ensenyar

a aprendre significa que no

s’aprèn res perquè el mestre

poc sap què ensenyar.

En fi, crec que l’article de Car-

me Alcoverro es troba molt

allunyat de la realitat de l’aula

repetint arnades idees de su-

posats experts en educació

que ja no trepitgen l’aula unes

vint hores per setmana, amb

poca o gens experiència do-

cent, sense haver fet classes

amb més de trenta alumnes

per aula i desconeixent la di-

versitat ètnica dels mateixos.

Si als mestres no els cal saber tant perquè tot es troba a Internet, millor

quedar-se a casa

A alguns els sembla atractiu el joc de paraules

d’ensenyar a aprendre però resulta buit


5

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política

Mitja dotzena de

concentracions si

cau el Banc Expropiat

Gràcia, Sants, Raval, Poble-sec, Vallcarca i Horta són els primers punts on s’han convocat concen-tracions per al dia que es desallot-gi el Banc Expropiat o per l’ende-mà. Fonts dels moviments socials apunten, però, que l’execució de l’ordre judicial va per llarg.

breus

Una dotzena d’exmilitants d’ETA, MIL, FAC i PCE (i) i una quarentena d’artistes fan pinya a l’ACIDH

Albert Balanzà

No volien que passés com els 25 anys de les Jornades Llibertàries del Park Güell, celebrats el 2002 al Poble-sec sense pena ni glòria. En aquell temps, l’històric Ateneu Llibertari de Perill acabava de ser desnonat i el moviment okupa, el més afí dels actuals a aquest sec-tor, tampoc passava pels seus mi-llors moments. No, els 40 anys de l’assassinat de Solé Sugranyes, el company de Salvador Puig Antich i única vícti-ma mortal de la Fuga de Segòvia, va aplegar dimecres fins a cinc ex-militants d’ETA (p-m) com Koldo Aizpurua, Mikel Lascurain, Miren Amilibia, Melchor Fernández de Larrinoa i Juan Amenabar, els dos

La Gràcia negra es reivindica i homenatja Solé Sugranyes als 40 anys de ser assassinat

primers participants en la fuga i els altres tres integrants de l’esca-mot exterior. També hi havia tres participants més d’aquell episodi

A.B.

La bandera negra dels llibertaris ha tornat a onejar amb força aquest dimecres a Gràcia, on sempre n’ha mantingut un fil històric més prim o més grui-xut, i l’excusa ha estat l’ho-menatge pendent que diverses generacions d’amics, militants i simpatitzants li devien a Oriol Solé Sugranyes. Quaranta anys després de ser assassinat per la Guàrdia Civil en els fets poste-riors a la Fuga de Segòvia, tres hores llargues han culminat amb un ram de roses a la seva mare.

Conxita Sugranyes, amb 96 anys, dimecres, al final de l’acte d’homenatge al seu fill Oriol

Una família d’11 germans amb arrels a l’entorn de plaça Raspall

No només a través dels llibres de memòries de Jean-Marc Rouillan queda clara la petjada del MIL, de Puig Antich i dels Solé Sugranyes a Gràcia, amb desenes de pisos francs, sinó que la família de l’Oriol forma part d’un d’aquells cognoms

El Districte desmenteix que avali l’enderroc de Santa MariaA. B.

Després de la recopilació de pro-postes freaks en el procés partici-patiu del PAD/PAM, com el tren bala al Coll o la proposta d’un particular d’enderrocar l’esglé-sia de Santa Maria, i la reacció en tromba de col·lectius i mit-jans conservadors, el Districte ha sortit al pas del cas per des-mentir que aquest últim sigui un projecte seu o que compti amb algun tipus d’aval oficial. “És una proposta individual que no-més ha rebut 42 suports”, apunta l’executiu local en un comunicat. El Districte afegeix que la pro-posta, desmentida públicament pel regidor, Eloi Badia, “no és, ni ha estat mai, una proposta del govern municipal” i que en cap cas està prevista una votació en l’audiència del dia 13.

A. B.

L’Ajuntament de Barcelona ho ha tornat a fer: aprovar una moció d’un grup municipal, en aquest cas la CUP, i per unanimitat en el suport de la resta, perquè eñs con-sellers de districte siguin triats en les pròximes eleccions munici-pals del 2019 de manera directa pels veïns i no per designació dels partits en funció del percentatge de representativitat. La moció

La CUP, impulsora de la moció, admet que la proposta no és vinculant

L’Ajuntament aprova de nou l’elecció de consellers com a simple voluntat

afirma “la voluntat” d’aprovar en aquest mandat “un nou model de descentralització dels districtes, impulsant les modificacions nor-matives que siguin necessàries per facilitar l’elecció per sufragi universal i directa” dels conse-llers. Malgrat el consens existent i la capacitat d’articular aquesta possibilitat de funcionament a través de les normes reguladores dels districtes, fonts de la CUP i de l’Ajuntament han aclarit que

aquesta és de nou una moció una vegada més “no vinculant”.El debat sobre l’elecció directa dels consellers té una llarga tra-jectòria de reivindicació a Gràcia, més que en cap altre districte de la ciutat, i ha estat motiu d’una-nimitats, sobretot en campanya electoral, però també d’iniciatives polítiques fracassades com la que el 2006 l’aleshores vicepresident del districte, Albert Musons, va impulsar per elevar el poder dels

amb llarga trajectòria al nucli històric, sobretot a l’entorn de la plaça Raspall. Gràfiques Tordera era la impremta del germà Jordi i la Lola, en una altra impremta al carrer Quevedo els van detenir i encara hi ha un pis de la família al carrer Tagamanent.

històric, catalans, com Josep Llu-ís Pons (MIL), Frederic Sánchez Juliachs (PCE-i) i Carles Garcia Solé (FAC), i altres militants del

MIL com Felip Solé i Sabaté, Jordi Solé Sugranyes i Ricard de Vargas. Molts cabells blancs però les idees al mateix lloc. Només hi va faltar, per impediment judicial, un altre històric del MIL, Jean-Marc Ro-uillan, encara complint penes de presó a França.Per l’escenari, davant d’unes 300 persones que omplien fins al car-rer el teatre de l’ACIDH, van pas-

sar una quarentena d’artistes i intel·lectuals com l’historiador Ferran Aisa, els cantants Pau Riba, Enric Hernàez o Jaume Arnella, tots conduïts pel periodista i poeta de Vallcarca, David Castillo. Textos de l’Oriol i per a l’Oriol van centrar l’acte, iniciat a les sis i tancat passades les nou, en-capçalat per un documental i el llibre Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després, coordinat per Ri-card de Vargas. “No és important si vam expropiar tres bancs, que ho vam fer, sinó el desig que les coses canviessin”, va apuntar el seu cosí Felip Solé. “Gràcies als preservadors de la memòria i alerta perquè no ens tornin a robar la memòria”, va afegir fent un enllaç amb l’actualitat el peri-odista Jesús Rodríguez.

“No és important si vam

expropiar bancs, que

ho vam fer, sinó que tot

canviés”, va dir Solé Sabaté

Cartell de la jornada participativa de la CUP a la plaça Joanic

X.T.

consellers. D’altra banda, la CUP de Gràcia organitza una jornada aquest dissabte al matí a la plaça Joanic per explicar la tasca rea-litzada per la formació fins ara al

Districte i recollir propostes dels veïns per dur als propers plens. La jornada es clourà amb l’actua-ció de la cantautora Marina Ràfols i un vermut.

6


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

“Ara toca fer un tractament acurat d’una façana tan excepcional”, diu la direcció de la cadena

Van obrir el 30 de juny de 2004 després de quatre anys d’una profunda reconversió exteri-or i interior d’un edifici que havia albergat fins aleshores la companyia ENHER, que havia estat reivindicat pels veïns per fer-hi un centre cívic i que més enrere havia estat residència del poeta Salvador Espriu i espai d’oci dels anys 20 pel Cafè Vie-nès. Dotze anys després i en ple canvi de pell dels Jardinets cap a l’oferta turística de luxe, Casa Fuster es posa al dia.

Albert Balanzà

”Què vol dir Hotel Monument?”. Aquesta era la pregunta que fe-ia un conseller de Cultura quan l’Independent d’aquell 2 de juliol de 2004 obria portada amb la in-auguració del primer hotel amb aquesta qualificació a Barcelona. Ara n’hi ha 12 i han de complir el requisit d’ubicar-se en un edifici singular. Però el temps ha pas-sat, tant a dins de l’hotel amb el Cafè Vienès -que exporta els seus característics sofàs a altres pro-jectes hotelers- com a fora, on a la façana s’hi fa necessària una repassada, sobretot a la cornisa superior i a algun balcó on hi de-sentona algun cable penjant.L’Ajuntament, en aquest sentit, va concedir aquesta tardor llicència per a la restauració de les façanes i la cadena propietària, Hoteles

Casa Fuster es posa al dia amb una reforma exterior 12 anys després de la inauguració

Xavi Tedó

Center, ha adjudicat les obres pre-vistes a GCA Architects, l’estudi que ja es va encarregar de la re-habilitació inicial i que va guanyar per això el premi Quatrium l’any 2005. Fonts de GCA han explicat a l’Independent que la reforma del 2016 es limitarà a la “delicada fa-çana” de Casa Fuster i que no afec-tarà els espais interiors. La direcció general de la cadena hotelera, a preguntes d’aquest setmanari, ha especificat que les obres se centraran en “la neteja i manteniment de la singular i ex-traordinària façana de l’hotel mo-numental”. “Toca ara fer un trac-

Detall de la façana de l’hotel Casa Fuster

tament acurat d’una façana tan excepcional”, han afegit en una nota escrita, remarcant que la in-tenció de la reforma és “una mos-tra més de la vinculació de l’hotel amb la cultura i el manteniment del magnífic patrimoni arquitectò-nic de la ciutat”.Només hi ha pendent de definir en aquests moments, i per això nego-

cia Hoteles Center amb el Distric-te, la data d’inici d’instal·lació de bastides, tant a la façana dels Jar-dinets com a la del carrer Gràcia, a la banda del darrere. Fonts muni-cipals i de GCA han apuntat, però, que els condicionants de normati-va, encara més restrictius a Gràcia que a la resta de la ciutat, impedei-xen iniciar la reforma abans que acabi el curs escolar per la proxi-mitat del Patronat Domènech i que l’obra tampoc es pot executar mentre duri la Festa Major. Entre finals de juny i mitjans d’agost o ja a partir del setembre serien les dues possibilitats per a l’execució.

breus

Gràcia celebra la setmana del Camí escolar amb una bicicleta-da popular aquest diumenge 10 d’abril, que arrencarà a Joanic a les deu del matí i, després d’un recorregut pel barri, finalitzarà a la mateixa plaça amb activitats familiars. A més, el Reina Vio-lant acollirà una xerrada oberta aquest divendres sobre camí es-colar i espai públic urbà (17.30).

Bicicletada popular per

celebrar la Setmana del

camí escolar a Gràcia

S. M.

El trasllat del Centre d’Atenció Primària Pare Claret a Còrsega no es farà efectiu fins al setem-bre però el personal ha comen-çat a manifestar el malestar pel canvi de gestor. Una cinquan-tena de persones, entre metges, infermeres i auxiliars, deixarien

Pamem s’encarregarà del centre de Còrsega, que preveu obrir al setembre

El personal del CAP Pare Claret es rebel·la contra el canvi de gestor

de treballar per a l’Institut Català de la Salut per dependre de PA-MEM, l’organització municipal que assumirà les urgències de l’Esperança al CAP Larrard. Se-gons fonts mèdiques, el canvi pot representar un empitjorament de les seves condicions laborals, canvis d’horaris, possibles tras-llats a altres zones del Districte o

una càrrega de feina a causa del tancament recent de Mutuam. Tot i que en les darreres reuni-ons entre personal i ICS no se n’han donat els detalls del tras-llat i veient que les obres de Còr-sega segueixen el ritme previst, els afectats van decidir després de setmana santa fer pública la seva situació amb una pancarta

S. L.

Pancarta reivindicativa a la porta del CAP Pare Claret

reivindicativa a la porta del CAP Pare Claret i una recollida de sig-natures al mateix centre entre els usuaris. Així mateix, han iniciat

les reunions amb els sindicats i l’Institut Català de la Salut per-què es posi sobre la taula totes les condicions del canvi.

El nou projecte torna

a recaure en GCA

Architects, autors de la

rehabilitació inicial

Gràcia On Vas? concreta una Abaceria sense súper i pàrquing A. B.

La plataforma Gràcia On Vas? ha concretat aquest dijous la seva proposta en el debat obert per a la reforma de l’Abaceria en el qual ha mantingut tenses converses amb els paradistes durant el pro-cés participatiu del Districte. En un document difós a través del seu web, l’entitat defineix una pro-posta sense súper ni pàrquing per a clients i vincula els dos elements perquè “la necessitat d’abaratir la quota de manteniment dels para-distes” amb el súper es pot com-pensar no construint una planta més de pàrquing per a clients, que suposa una inversió de set milions d’euros. A la planta altell, entre altres propostes, l’entitat planteja la idea de nevera solidà-ria per a famílies sense recursos.


7

societatsocietat

El director del Pla Estratègic de Turisme, Albert Arias, dilluns al Districte

L’estratègia municipal denuncia que els albergs juvenils, amb 1.300 places a la Vila, són quasi hotels

Ni els 7 nous hotels, hostals, apartaments i residències ni els 100 carrers amb 7.355 habitat-ges turístics sinó els 400 apar-taments il·legals que, tal com va apuntar el director del Pla Estratègic de Turisme, Albert Arias, “se’ns estan escapant de les mans”. Aquesta és una de les principals preocupacions del debat sobre turisme que va tenir lloc dilluns al Districte en la recta final del procés partici-patiu del PAM/PAD.

Albert Balanzà

Aquesta setmana s’ha acabat la fase oberta de propostes amb 35 reunions i des d’ara i fins al ju-liol s’entra en l’avaluació i incor-poració d’idees al pla municipal de ciutat i de districte, però just abans d’aquest canvi d’etapa s’ha convocat un dels debats sectori-

Ajuntament i veïns volen frenar el turisme a Gràcia detectant 400 apartaments il·legals

A.B.

als clau a Gràcia: el de turisme. Només Horta n’ha fet un altre, en clau de districte, i només es pre-veu que Ciutat Vella faci el seu.Ajuntament i veïns, a partir de la diagnosi crítica que n’ha fet Ari-as, ara director del pla, veí de la

Salut i exdirigent de la platafor-ma Defensem el Park Güell, han posat en el punt de mira els 400 pisos il·legals per frenar el turis-me a Gràcia i la idea dels veïns és “buscar” aquests pisos “fent un treball de camp” i fins i tot cre-

ar una web només amb els pisos amb llicència. També des de la direcció del pla de turisme es vigila els albergs juvenils, que a Gràcia té fins a 10 espais, i alguns de tan rellevants com el Generator de Còrsega (646 places), el BCNSportHos-tels (401 places) i una part de Ca-sa Gràcia als Jardinets (265 pla-ces). “S’ha pervertit el concepte d’alberg juvenil cap a una oferta d’hotel de baix cost”, va advertir Arias.L’Ajuntament va iniciar la sessió amb una anàlisi dura també de l’impacte del turisme a Gràcia i a Barcelona, per exemple, tenint en compte alguns focus d’atrac-ció com el Park Güell (“L’es-tadística dóna 2,5 milions de visitants però s’estima que són bastants més”, va apuntar) o els creueristes (“Passen 4,5 hores a la ciutat, es gasten 53 euros de mitjana i no els podem aplicar la taxa turística perquè no arriben al mínim de 12 hores d’estada”, va lamentar).

“Estem parlant de 6.000 apartaments

il·legals a Barcelona, dels quals 400 a Gràcia; però com que no tenim dades i són furtius, se’ns estan escapant de les mans”

“S’ha pervertit el concepte d’alberg juvenil derivant-lo a una oferta

d’hotel de baix cost”

“Hi ha dades sobre creueristes i no són

públiques. Hi ha moltes caixes negres encara a l’Ajuntament, però ho

estem intentant revertir”

“L’estadística dóna 2,5 milions de visitants al Park Güell però s’estima

que són bastants més”

Albert Arias, director

del Pla Estratègic de Turisme

8

8 d’abril de 2016l’independent societatsocietat

Allargar el mandat del president no té quòrum

Crisi a les Colles de Cultura Popular, que farà eleccions

A. B.

Les Colles de Cultura Popular de Gràcia celebraran eleccions en els pròxims dies, per segon cop en menys de dos mesos, després que la junta de transició elegida al fe-brer no aconseguís fer prosperar dijous passat un canvi d’estatuts que hauria permès allargar de fet el mandat de l’anterior president, Guillem Roma.L’entitat, que agrupa les 9 asso-ciacions de difusió de la cultura popular a Gràcia (bastoners, cas-tellers, geganters i diables) i que gestiona La Violeta, ha convocat dissabte una assemblea per trobar el desllorigador a la situació que es va originar el passat 11 de febrer quan, un cop acabat el mandat de tres anys de Roma, es van celebrar eleccions i va guanyar una llis-ta encapçalada per Josep Antoni Torralba, amb Roma de tresorer. Tal com ha reconegut el fins ara president a aquest setmanari, la candidatura de Torralba es va plantejar “perquè ningú no volia ser-ho i per superar la situació de bloqueig”. La llista Torralba-Roma portava com a primer punt del programa “la voluntat que en cas de ser escollida aquesta can-didatura, a la propera assemblea es proposaria una modificació dels estatuts per fer possible que en Guillem Roma pugui agafar el càrrec de president i en Josep An-toni Torralba de tresorer”.

La nova junta va ser escollida en aquella elecció del febrer, pe-rò dijous passat, 31 de març, va portar la modificació d’estatuts a assemblea i la proposta només va ser avalada per 5 vots contra 4. Es requereixen dos terços de suport. “Amb un 6 a 3 hagués prosperat el canvi”, diu Roma.Les Colles de Cultura es tornaran a trobar, doncs, dissabte, en re-unió oberta amb una nova pro-posta del fins ara president. “La gestió de les colles no ha d’afec-tar la gestió de la Violeta i això pot passar per separar respon-sabilitats”, apunta Roma. Una possible sortida de consens és la celebració d’eleccions amb un president que gestioni les colles i Roma de vicepresident gestio-nant el centre cívic.

Arxiu

Guillem Roma en una foto d’arxiu

Misión y Desarrollo para Goun-di es va fundar a Barcelona l’any 2003 amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de la població del Goundi, al Txad, mitjançant iniciatives so-cials sanitàries, educatives i de desenvolupament agrícola. La seva parella fundadora, Mario Ubach i Isabel Rodríguez, va viure del 1970 al 1980 al carrer Bailén 154, entre Roselló i Pro-vença. Les seves arrels gracien-ques van més enllà: van estar operant a la Clínica del Remei, ell com a cirurgià durant 30 anys, i ella, com a infermera, durant 20 anys. Mario visitava a les consultas del Remei on ella l’ajudava i també a l’Insti-tut Mèdic de Gràcia, a Torrent de les Flors, en un despatx

A la dreta Mario Ubach, fundador de l’entitat, amb diversos col·laboradors de l’ONG

De la Clínica del Remei al Txad

compartit. Des de 2005, i sense interrupció, aquesta associació sense ànim de lucre ha participat en tots els projectes proactius que es desenvolupen als hospitals de N’Djamena (Hospital Universita-ri Le Bon Samaritan) i l’Hospital de Goundi. Des del 2012 també col·labora activament en el man-teniment de l’Associació de Dis-capacitats Físics (AHPG). Entre els projectes previstos pel 2016 es troben, entre d’altres, finalitzar la construcció de la microcentral elèctrica híbrida i la col·laboració amb la Fundació Banc de Recur-

Misión y Desarrollo para Goundi organitza el XIII concert solidari

Recaptar fons sota el trepi-dant ritme de la jazz band La Locomotora Negra. Això és el que ha planejat l’ONG Misión y Desarrollo para Goundi el 17 d’abril a l’Auditori: un concert solidari -i ja van tret-ze- en benefici de la població de Goundi, al Txad. Els fons que es recaptin en l’edició d’enguany es destinaran a un projecte agrícola d’aquesta població africana.

reportatge Silvia Manzanera

sos - Pont Solidari. Txad és el quart país més pobre del món. El 80% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, i l’esperança de vida no arriba als 50 any.Aquest any el concert solidari és a càrrec de la trepidant Jazz Band La Locomotora Negra. Sota la direcció de Ricard Gili, presentarà un potent especta-cle de jazz i swing, que estarà acompanyat per la veu incom-parable de Susanna Sheiman i el ritme vertiginós de Lindy Hoppers Swing.

cedida


9

10


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||documents

Deu anys de revoltes a la plaça de la VilaLa desena representació de la Revolta de les Quintes, organitzada pels Trabucaires de Gràcia amb la col·laboració de

molts graciencs entregats, es va celebrar el passat diumenge 3 d’abril en una plaça de la Vila plena de gom a gom. Sens

dubte, aquesta és una de les cites imprescindibles del calendari festiu gracienc. Una recreació dels fets de l’abril de1870

que inclou la manifestació de les dones, crema dels papers, intervenció d’en Francesc Derch i les barricades a la plaça. Un

posada en escena dirigida per Sonsoles Santis i Rosa Martí i amb el rere fons de novel·la Set dies de Gràcia de Carla Gràcia

Mercadé, que enguany ha volgut aportar el seu granet de sorra a un espectacle que es supera any rere any. En qualitat i

en quantitat. Fotografies: Josep M. Contel


11

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

recomanemParlem amb... Yasmina Khadra.

Conversa emmarcada dins dels ac-

tes de commemoració dels 50 anys

d’Alianza Editoria amb l’autor de El atentado, Las golondrinas de Kabul o Las sirenas de Bagdad, entre mol-

tes altres. Khadra ha rebut nombro-

sos premis, com ara el de l’Acadè-

mia Francesa pel conjunt de la se-

va obra, i el Gran Prix de Littérature

Henri Gal. Les seves novel·les han

estat portades al cinema, adapta-

des al teatre i reproduïdes com a

còmics i llibres il·lustrats.

Dilluns 11 d’abril a les 19 h a la biblioteca Jaume Fuster

la gran fàbrica de la música soul. A càr-

rec d’Alberto Valle, periodista, promotor

musical i DJ.

Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 19 h

Jam micro obert: Loqueterroting Jam

Session.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21 h

Lectura: El principi d’Arquímedes, Josep

Maria Miró.

Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Dimecres 13 d’abrilLletra petita. Llibres a escena: Rínxols

d’Ós, amb La Cuentista Teatro. A partir de

3 anys.

Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 18 h

Taller de cultura occitana: Càtars i resis-

tents, l’imaginari albigesista en la litera-

tura occitana moderna. A càrrec de Jau-

me Figueras i Trull.

CAOC (Providència, 42), a les 18.30 h

Conferència: El riure com recurs tera-

pèutic i psicoespiritual, amb Joan Garri-

ga i David Barba

Institut Gestalt (Verdi 94), a les 20 h

Espectacle: Tony Hellfinger.


Nocturna Discordia Sessions.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 21.30 h

Dijous 14 d’abrilLlibres a escena: El gripau babau. A par-

tir de 4 anys. Companyia La Sal.

Bibl. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 65-67), a

les 18 h

Xerrada: Turisme km.0, turisme respon-

sable.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Concert: Juliette Robles.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les

21.30 h

Open Mic Night.

Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22 h

Soda Jam Session.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22.30 hAmb el suport de:

Momentum Fest. Multidisciplinar dance

performance.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 20.30 h

Concert: The Rayberis.

La Violeta (Maspons, 10), a les 20.45

Concert: Tapan Bhattacharya & Lluís Solé

& Pandit Shalil Shankar.

CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert: Gipsy Klezmer Lab.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h

Concert: Leds.

Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22.15 h

Concert: No estamos Lokos.

La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les

22.30 h

Dissabte 9 d’abril22a Mostra de Música instrumental per a

infants i joves.

Jesuïtes Col·legi Kostka (Riera de Cant Toda, 29-

31), de 9.30 a 13.30 h i de 15.30 a 20.30 h

Vermut musical: La República Rumbera +

Jam Session.

L’Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 10), a les 12.30 h

Festival de la diversitat. Inscripció prèvia.

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a partir de les 16 h

Teatre: Qui és l’assassí. Cia Vada Retro.


Presentació de la 5è Exhibit in Barcelona.

Galeria UntitledBCN (Topazi, 14), a les 20 h

Gran nit de swing: Monòlegs + Concert

de Swing + DJs + Acutacions + Ball.

Almo2bar (Bruniquer, 59), a les 21 h

Concert: Venancio y los Jóvenes de An-

taño.

Soda Acústic (Guilleries, 6), a les 22 h

Diumenge 10 d’abrilTitelles: Iupi!! Fins a 5 anys. Titerearte.

La Casa de los Cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 12 h

Taller de Qigong dirigit per Pilar García.

Jardí del Silenci (Encarnació, 62-64), a les 12 h

Vermut actuació amb l’humor absurd i crí-

tica política del clown Matteo Cifariello.

Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 12.30 h

Teatre: Qui és l’assassí. Cia Vada Retro.


Concert: Ràdio Carbó.


Dilluns 11 d’abrilLa claqueta. Projecció del documental

Mirades. Col·loqui realitzat per membres

de la ONG i de l’equip de CreaRSA.

Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 19 h

Lectura: Perifèria Koltès, Bernard-Marie.


Dimarts 12 d’abrilEls viatges de la paraula. Tamla Motown:

EXPOSICIONS

Fins al 8 d’abrilExposició “Llapis, paper i bombes”,

que reflecteix la vida dels infants refugi-

ats lluny del front de la guerra civil espa-

nyola. La monografia mostra una nom-

brosa selecció de dibuixos fets per nens i

nenes com a persones refugiades, d’arreu

la península, que es van acollir a pobles

de comarques centrals del País Valencià

durant el conflicte.

Casa de València (Còrsega, 335)

Fins al 22 d’abrilExposició Rostres de la Mediterrània.

Amb il·lustracions d’artistes nacionals i

internacionals. La xerrada d’inauguració

serà divendres 4 de març a les 20.30 h, Po-

lítica europea contra les persones refugi-

ades. El cas de Lesbos, a càrrec de Beatriu

Guarro, de Stop Mare Mortum Exposició.

L’Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 10)

Fins al 23 d’abril Exposició Apel·les Mestre. Artista com-

plet. Home polièdric. Homenatge al tre-

ball artístic d’aquest conegut i polifacètic

artista de casa nostra: poeta, il·lustrador,

músic, autor teatral... Editada i cedida per

l’Esbart Català de Dansaires. Inauguració

i taula rodona, dijous 7 d’abril a les set de

la tarde, a càrrec de Josep Mª Delhom i

Jordi Artigas i Montse Garrich, comissària

de l’expopsició i representant de l’Esbart

Català Dansaire.

Centre Cívic El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)

Fins al 30 d’abril Exposició El Campanar i la Revolta de les

Quintes. Durant el mes d’abril de 1870

uns centenars de dones, en protesta con-

tra les lleves obligatòries, van assaltar

l’Ajuntament de Gràcia i van cremar a la

plaça tots els documents i mobles de la

Casa Consistorial. Una revolta on la Vila es

va omplir de barricades defensades pels

graciencs, mentre el campanar en mans

de les dones va tocar a sometent durant

gairebé una setmana, i l’exèrcit bombar-

dejava Gràcia sense parar, des del bell

mig del passeig de Gràcia amb Provença.

La mostra fa un recorregut per aquests

fets històrics i mostra com aquests han

perviscut a la memòria col·lectiva .

La Violeta (Maspons, 6)

ACTES

Divendres 8 d’abrilMicro obert de rap!

La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

Tornen les kafetes rockeres mensuals d’Al-

darull a l’Ateneu Rosa de Foc: Sencillos i

Elegantes + tapes veganes.

Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 19.30 h

Grans converses: Alberte Montes, còmic,

guionista i actor+ Carlos Ares, president da

Academia Galega do Audiovisual.

Ateneu Roig (Torrent d’en Vidalet, 43), a les 19 h

Cinema: La pantalla desnuda, Florence

Jaugey, Nicaragua, 2014.

Cinemes Girona (Girona, 175), a les 20 h

Divendres 15 d’abrilCinema: Fugir de l’oblit, Abel Moreno.

Cinemes Girona (Girona, 175), a les 20 h

III Cicle Indiscret: Fernando Alfaro + Có-

mo Vivir En El Campo + Tirana.

Almo2bar (Bruniquer, 59), a les 21.30 h

Lectura: Animales nocturnos, Juan

Mayorga.


Concert: Nonno.

Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

ENTITATS

Divendres 8 d’abrilEntrega de premis del concurs de foto-

grafia i Instagram de Sant Medir.

Sala d’actes del Districte (Pl. Vila, 2), a les 20 h

Dissabte 9 d’abrilTaller pràctic de swales o rases d’in-

filtració per aprendre a realitzar rases

d’infiltració per afavorir la retenció i

redistribució de l’aigua. Reserves a au-

[email protected] / 93 213 39 45.

Aula Ambiental del Bosc Turull (Pg. Turull, 2),

de les 9.30 a 18 h

Diumenge 10 d’abrilProjecció Concert de Pasqua Gala Ver-

di. Escenes i àries d’òperes.

Oratori Sant Felip Neri (Sol, 2), a les 17 h

Documental: Això ho canvia tot, de

Naomi Klein + tertúlia amb Giacomo

Dalisa, de l’Institut de Ciències Ambi-

entals UAB, Toni Ribas, portaveu Equo,

Juanjo Cruz, de Som Energia.

Ateneu Roig (Torrent d’en Vidalet, 43), a les 18 h

Fins al 17 d’abrilLa Coral Va de gospel organitza una re-

collida d’aliments per a Disa - Caritas

Sant Josep Oriol: sucre, farina, cacau

en pols, brou, oli de girasol, cereals in-

fantils, puré de patates, pasta per a so-

pa, sardines en llauna, arròs i llet.

Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord)

Institut Francès

12


||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura

Els cinemes Texas i Ventura Pons homenatgen al pare de la rumba el dia que hagués fet 66 anys

El proper dilluns 11 d’abril Gato Pérez hagués fet 66 anys. A partir d’aquell dia veurà la llum Gato-perez.cat, un centre documental de la música i l’obra de l’artista, un patrimoni digital que reunirà tota la seva trajectòria. Un pro-jecte que la seva filla, Jessi Pérez, va iniciar el 2014: “És un treball molt exhaustiu i ens fa molta il·lusió presentar-lo a Gràcia”. La celebració de l’aniversari també inclou el passi del documental de Ventura Pons ‘El gran gato’, en cartellera a partir del divendres 16 als cinemes Texas.

Silvia Manzanera

“No es podia celebrar d’una altra manera: en un cinema popular, on hi anàvem de petits, a prop de la comunitat gitana, i amb els amics de tota la vida”. Jessi Pérez no amaga l’emoció que li resulta estrenar el projecte Gatoperez.cat en el dia que el seu pare hagués fet 66 anys, l’11 d’abril. Ni tampoc la il·lusió de fer-ho acompanyada per Ventura Pons als Texas, i amb la projecció del documental ‘El gran gato’. La festa de dilluns és conseqüèn-cia del treball que Pérez va iniciar el 2014 quan va començar a confi-gurar el projecte de recull i digita-lització de l’obra completa del seu pare. “Vaig trucar al Ventura per-

Cedida

Un centre de documentació online reunirà l’obra completa de Gato Pérez

què necessitava informació per a la web i ell feia dies que li rondava la idea de reposar el documental”, confessa Pérez. Professional de la música i vinculada a la Troba Kung-Fu, es va llençar de cap a la creació del que considera “pa-trimoni de la música”. Amb una subvenció de l’SGAE i de l’Ajun-tament de Brcelona, Gatoperez.cat ja està llesta per veure la llum, tot i que encara faltaran abocar més dades. “Serà una web viva i molt exhaustiva, perquè a més de tota la seva discografia també hi ha material inèdit, dibuixos i textos que va escriure. A part de ser conegut per la rumba, el Gato

Gato Pérez acompanyat dels Estrellas de Gràcia

en una imatge de 1987 Conversa inèdita de Carles Flavià i Sisa sobre el músicL’acte que els cinemes Texas han programat el proper di-lluns 10 d’abril en record de Gato Pérez tindrà un altre pro-tagonista, i una altra part d’ho-menatge: Carles Flavià. Ventu-ra Pons va filmar 45 minuts de conversa entre l’actor -que ha-via estat precisament mànager

del cantant de rumba- i Jaume Sisa, tot parlant de “l’enyorat” Gato Pérez. Aquest material de Pons gairebé inèdit es projec-tarà abans del documental ‘El gran gato’, i servirà per recor-dar la figura de Flavià, que va morir el passat 20 de març a causa d’un càncer.

El cantautor portuguès

João Afonso presenta al

CAT ‘Sangue Bom’

Un dels principals cantautors de la música popular portuguesa en l’actualitat, João Afonso, presen-tarà aquest diumenge 10 d’abril al CAT el seu darrer disc, Sangue Bom (19 h). Es tracta d’un recull de cançons d’amistat, fraternitat i amor escrites per Mia Couto i José Eduardo Agulusa musicades per Afonso, amb faules dels para-digmes de la infància, testimonis melòdics del portuguès i un món d’afectes humans i musicals entre Portugal, Moçambic i Angola. Ai-xí, el seu cinquè treball discogràfic compta amb les col·laboracions de Fred Martins (Brasil), Kepa Junkera (País Basc) o Anxo Pintos (Galícia), entre molts d’altres.

breus

Triple concert al

festival de la Diversitat

dissabte a la Fontana

El Festival Diversitat, una jorna-da per acostar la diversitat funci-onal als infants i joves de la ciutat, celebra dissabte una nova edició a la Fontana amb diversos tallers i activitats, que se celebraran du-rant tota la tarda. I a partir de les deu de la nit, hi actuaran Gabriel Gorce (interpretat amb llengua de signes per Yaiza Meriel), Ghost Trip i The Rollovers.

Cedida

era un teòric”, explica Jessi Pérez. L’acte de dilluns als Texas, pro-gramat a les deu de la nit, pretén ser un homenatge a la figura del

genial compositor. ‘El gran gato’, estrenat al 2002, “és un testimoni sobre la lluita i les ganes de viure de tota una generació”.

“Aquesta nit moriré assassinat i vostès hauràn d’esbrinar qui és el meu assassí”. Així arrenca Qui és l’assassí, escrita per l’Albert Capel, fan indiscutible de les comèdies i de la improvisació. “Tenia ganes de fer una obra on el públic tin-gués el seu paper i intervingués a la trama”, explica el director de Vada Retro, que a més interpreta a l’inspector Porró, un personatge amb molt de pes a l’obra, perquè

Cedida

Cartell promocional de l’obra dels Vada Retro Teatre, ‘Qui és l’assassí’

Quan el públic determina el finalha d’estar “atent a les reaccions del públic” i “a les dels actors”. “Tenim una sèrie de pautes marcades pe-rò els personatges aniran reacci-onant segons les emocions dels espectadors”, afegeix Capel, que també opina que les reaccions im-provisades agraden tant al públic com als mateixos actors.Fa sis anys que aquest grup de tea-tre gracienc representen de forma regular les seves obres a la Sedeta,

Els graciencs Vada Retro estrenen a la Sedeta ‘Qui és l’assassí’

Una comèdia de suspens on els espectadors seran deter-minants per al desenvolupa-ment i el desenllaç de l’obra. Improvisació en estat pur. Així és l’última pensada dels Vada Retro Teatre, Qui és l’assassí, que aquest cap de setmana estrenen a la Sedeta, la seva sala de capçalera.

reportatge Silvia Manzanera

aconseguint un públic fidel i un passió pel teatre que ha anat a l’al-ça. Perquè s’ho curren. I a més no paren: Mostra de Teatre Juvenil a Sant Feliu de Codines i Mostra

Nacional de Pineda. Però abans, al bar de la Sedeta, La teva cara em sona, un concurs - especta-cle amb sopar opcional. El 22 d’abril a les 22 h.


13

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||culturacultura

crítica d’art

La galería H20 (Verdi, 152) sol

oferir excel·lents exposicions fo-

togràfiques que permeten des-

cobrir nous artistes i a la vegada

oferir propostes creatives molt

interessants, com és el cas de

la mostra del jove artista Pietro

Milici (1984), que té una forma-

ció universitària centrada en la

Biologia Marina, la Fotografia i

el Disseny. El títol de l’exposició

és Let our people grow, traduït

com “Deixa que la nostra gent

creixi”. En ella s’observen una

vintena de retrats d’homes i

dones adults de diferents edats

que estan fumant cànnabis.

Les fotografies semblen quadres

barrocs degut a l’existència d’un

fons negre on només sobre-

surten el rostre i les mans dels

personatges anònims que hi

apareixen. La llum que incideix

en aquestes dues parts del cos

permet copsar l’instant de plaer

El barroquisme de la fotografia

Ramon Casalé

i relaxació que es produeix men-

tre es consumeix el cànnabis. El

fum blanc que deixen anar les ci-

garretes ens aproximen a la idea

gestual que es pot trobar en un

quadre abstracte. El realisme i

l’expressionisme de l’imatge es

fusionen en la mateixa obra.

Aquesta exposició és fruit de

tres anys d’investigació després

d’haver freqüentat una associ-

ació de fumadors de cànnabis

a Gràcia, el que li va permetre

observar la gent mentre fumava.

Segons Pietro Milici, una planta

“és un símbol de fertilitat, de

creixement, d’abundància... pe-

rò en alguns casos les plantes

són un pretext per afirmar una

negació, una prohibició que

només neix de la necessitat de

privar i especular sobre ella”. L’ar-

tista el que fa és mostrar, a través

de la fotografia, una realitat exis-

tent a la nostra societat.

Silvano Constanzo

Les ombres de Constanzo. Fins al 24 de juny la Fundació Felícia Fuster acull l’exposició Urban Shadows (Ombres urbanes), obra de l’artista italià Silvano Constanzo, una sèrie de fotografies on l’artista juga amb gran subtilesa amb les formes i matisos de l’espai urbà.

Com és el procés de creació d’un llibre que triga 21 anys en veure la llum?Tenia escrits una sèrie de textos i volia veure si es podien desen-volupar, deixar-me emportar pel que passava. De fet, això és el que faig sempre. Una part del procés creatiu va ser això. El re-sultat és un text curt perquè està molt concentrat. Hi ha més ma-terial escrit; part està dormint, altra amb formes diferents.

Històries dins d’històries?Sí, el capità del vaixell està lle-gint un altre llibre, ‘Tratado so-bre los frenos desvelado’, que és una interpretació més filosòfica del meu Tratado.

En tot aquest temps hauràs escrit en molts llocs. I el teu estil haurà variat.Aprofitava els viatges; m’agra-da escriure a llocs que no em

Nubla a la seva particular ‘habitació de mar’

L’aventura marítima de Víctor Nubla

resultin familiar: les habitacions d’hotel o els bars, espais que em permeten concentrar-me sempre que tinguin una finestra. La feina d’estil ha estat en la correcció final. Ha estat un bon exercici d’autoco-neixement com a escriptor.

Molts anys però text curt.Tenia tot molt material indiferen-ciat però quan vaig entendre que tot allò podia convertir-se en una història vaig fer del menjador de casa una habitació de mar, plena de vaixelles, quadres marins, lli-bres, diccionaris nàutics, làmpa-des de vaixell... Volia recrear l’am-bientar adequat.

La lectura no és ràpida.És la forma el que el fa semblar

L’escriptor gracienc publica ‘El viaje secreto de Elidan Marau a través

Ha trigat 21 anys en escriure ‘El viaje secreto de Elidan Marau a través del Mar de Leche’. Tot un viatge d’auto-coneixement com a escriptor, ara satisfet d’haver completat una història repleta de màgia i llegendes, filosòfica i poètica. “Una aventura reflexiva cap allò desconegut”.

entrevista Silvia Manzanera

complex. Però si el lector fa un petit esforç, la recompença és gran: pirates, batalles, llegendes i molta màgia.

Alguna pressió per tractar-se d’aquesta temàtica?Vaig créixer amb l’Illa del tresor, Salgari, Tintín, Allan Poe, Mobi Dick; són les meves referències. Em va costar atrevir-me, el llen-guatge de mar és diferent i no volia cometre errors.

Com ha estat la resposta del teu entorn més proper?Estic molt content. Tothom hi troba màgia, chamanisme, llegendes. He fet el llibre que m’hagués agradat llegir a mi. Amb la música faig igual.

Silvia Manzanera

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Julieta. 16.05, 18.10, 20.15 i 22.10 (excepte dg). Dg,

22.20. Dg, 16.05, 18.10 i 20.15.• Don Quijote (Teatre Bolshoi Live). Dg, 17.00.• Mi gran boda griega 2. Dv, ds, dl, dm, dc i dj, 16.05

i 20.00.• Kiki, el amor se hace. Dg, 16.00 i 22.15. 18.05 i

20.10. Dv, ds, dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• El Pregón. Dv, ds, dl, dm, dc i dj, 18.10 i 22.05. Dg, 22.20.

• Kung Fu Panda 3. Ds i dg, 16.00 i 18.00.• Altamira. Ds i dg, 20.10 i 22.15. Dv, dl, dm, dc i dj,

16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.• El juez (L’hermine). 16.10, 18.15, 20.20 i 22.25.• Zootrópolis. 16.00 i 18.10.

• Cien años de perdón. 20.25 i 22.25.• Las crónicas de Blancanieves. 19.15 i 22.05.• Nuestra hermana pequeña. 16.10, 19.10 i 22.10.• Batman v Superman. 16.00, 19.00 i 22.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Joana Biarnés, una entre tots. Dv i dc, 20.00.• El misterio de God’s Pocket. Dv, 16.00, 18.00 i

22.20. Ds, dg i dc, 18.00, 20.00 i 22.20. Dj, 18.00 i 22.20.

• O los tres o ninguno. Dv i ds, 16.00. Dv, ds, dc i dj, 22.00. Dg, 20.30.

• Nuestra hermana pequeña. Dv, ds, dg, dc i dj, 17.14 i 20.00.

• Efrain. Dv, 16.00. Ds, 23.00. Dg, 22.00. Dc i dj, 17.00 i 22.00.

• Al sostre del món. Ds, 18.00. Dg, 16.00.• El niño y el mundo. Ds, 16.00.• Casa Asia: BAK (Garden). Ds, 20.00.

• Casa Asia: Los olvidados de Karaganda. Dj, 20.00.• LATcinema: La pantalla desnuda. Dv, 20.00.• Don Quijote (Teatre Bolshoi Live). Dg, 17.00.• La maternitat d’Elna. Dj, 19.00.• El inventor de juegos. Ds i dg, 16.00.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat]

• Sala 1: Truman. 16.00, 18.00 i 20.00. Irrational Man. 22.00 (excepte dl). Dl, Homenatge a Gato Pérez: El gran gato. 22.00.

• Sala 2: La novia. 16.00 i 18.00. Ds i dg, 18.00. Lla-gosta. 20.00 i 22.10.

• Sala 3: La meva casa a París. 16.00, 18.00 i 20.00. El fi ll de Saül. 22.00.

• Sala 4: Embolic a Broadway. 16.00, 18.00 i 20.00. Una pastisseria a Tòquio. 22.00.

SESSIONS TEXAS NANOS. En català i 3 €. Ds i dg, 16.00: • Sala 2: El trencanous.

Sessions matinals. Diumenges i festius a les 12 h:• Sala 1: Pérez, el ratolí dels teus somnis• Sala 2: El trencanous.• Sala 3: La casa màgica. • Sala 4: Charlie Brown i Snoopy, la pel·lícula

Peanuts.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Julieta. 12.00, 16.05, 18.20, 20.25 i 22.35.• Cemetery of Splendour. 16.00, 18.00 i 22.25.• Mustang. 16.05, 18.10, 20.15 i 22.30. Sub. cat. Dv,

dg, dl, dm, dc i dj, 12.00.• El regalo. 12.00, 16.00, 18.10 i 20.20. Excepte ds,

16.00, 18.10 i 20.20.• El abrazo de la serpiente. 22.30.• La habitación. 20.20.• Madame Marguerite. 12.00.• Spotlight. 16.30.• El renacido. 18.45.

• Batman v Superman. 21.45.• Hitchcock/Truff aut. 12.00.• Mal dia para pescar. Dm, 20.00.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • La chica danesa. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00.• La modista. 18.15.• Ave César. 20.30.• La habitación. 22.25.• Madame Marguerite. 16.00, 17.45, 20.05 i 22.30.• El novato. 16.00, 18.25, 19.15 i 22.30.• Hitchcock/Truff aut. 16.05 i 22.35. 17.40 i 20.50.• Nuestra hermana pequeña. 20.10.• Cantinfl as. Dm, 20.15.• Lacombe Lucien. Dj, 20.15.VERDI KIDS: Zootrópolis (català). Ds, 16.10. Dg,

11.30. 12.00. Ernest & Celestine. Dg, 11.30. Kung Fu Panda 3 (català). Dg, 11.30. 12.00. Khumba. Dg, 11.30.

14


|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports

El conjunt de la plaça del Nord és a un pas de ratificar l’accés al play-off d’ascens a la lliga EBA

Després de caure a la darrera jornada amb el Tenea Espar-reguera, els Lluïsos s’han refet aquest cap de setmana amb una victòria de prestigi davant el líder del grup primer de la Copa Ca-talunya, el Viladecans, per tretze punts de diferència. La derrota del Sitges a casa permet a l’equip de Marc Guiu situar-se tercer en solitari i tenir un peu mig al play-off d’ascens a la lliga EBA.

Xavi Tedó

El duel contra el conjunt del Baix Llobregat era un prova de foc per mesurar les forces dels graciencs, que van ratificar la seva candi-datura a l’ascens amb un triomf convincent que es va començar a gestar al segon quart. L’agressivi-tat en defensa dels blaus va ofegar els visitants que es van trobar un omnipresent Victor Pla al davant amb 20 punts, 14 rebots i 33 de valoració. Un triomf que rearma de moral un equip que ha perdut fins a final de temporada dos ho-mes claus com són el capità Madí Tena i Òscar Gatell. A falta de cinc jornades per acabar la fase regu-lar, els homes de Marc Guiu man-tenen la tercera posició però ara ja amb una victòria de marge res-pecte el quart classificat, el Sitges, que va caure a la seva pista contra l’AEC Collblanc B. El cinquè clas-sificat, La Salle Reus, és a tres vic-tòries dels graciencs, que només necessiten sumar dos triomfs més

Lluïsos

Els Lluïsos van superar de manera clara el líder

del grup primer de Copa Catalunya

per entrar de nou a la fase d’as-cens. Conservar la tercera plaça és l’objectiu dels Lluïsos tenint pre-sent que el Grup Barna A és tam-bé a tres victòries i el Viladecans, a quatre. Aquest diumenge visi-ten l’A.E.S.E A, avantpenúltim, en una jornada propícia per ratificar el tercer lloc abans d’encarar els dos duels més complicats contra l’AEC Collblanc B, setè, i La Salle Reus, que esgotarà les opcions de ser entre els quatre primers. Els Lluïsos tancaran la lliga visitant el SESE A i rebent el Valls en un calendari més assequible que no pas el Sitges, que s’ha d’enfrontar al segon classificat.

Els Lluïsos superen el líder de la Copa Catalunya i se situen tercers en solitari

El SAFA Claror pot perdre la categoria aquesta jornadaEls graciencs necessiten un miracle per seguir a Copa Ca-talunya un any després del seu històric ascens. El SAFA va perdre dissabte de manera clara contra el CB Valls per 91 a 75 i ja és a quatre victòries del dotze classificat, el Tenea Esparreguera, que marca la salvació, quan només queden cinc jornades per acabar la lliga regular. De fet, si l’equip de Guillem Abelló no és capaç de guanyar el Ciutat Vella A,

rival directe en la lluita per la permanència, i l’Esparreguera guanya el seu duel contra La Salle Reus, el descens ja serà matemàtic. Els taronges, però, tenen un calendari més favora-ble que els del Baix Llobregat perquè a la següent jornada aquests se les veuran contra el Valls, mentre que el seu opo-nent serà el cuer, l’Ipsi A. Dos duels en què el SAFA mirarà de retallar una diferència que ara per ara s’albira definitiva.

El CN Catalunya, que

ja no es juga res, se les

veu amb el Mediterrani

En un partit ja intrascendent, els graciencs viatgen a Sants el dis-sabte 14 d’abril per disputar l’úl-tim partit a domicili de la present temporada. Després de quedar fora de la Copa del Rei i fa unes jornades també del play-off pel tí-tol de lliga de la Divisió d’Honor, el conjunt de Tato Garcia busca acabar el campionat en la nove-na posició, que ara ocupa el Wa-terpolo Navarra amb dos punts més. El darrer partit el Catalunya el disputarà a casa, a la pisci-na Sant Jordi, una setmana més tard, contra el Real Canoe, tercer classificat i equip revel·lació del campionat.

L’Europa, a l’assalt de la

segona plaça en la seva

visita al camp del Gavà

El conjunt d’Albert Poch s’en-fronta diumenge al segon classi-ficat, el Gavà, amb l’objectiu de superar l’equip del Baix Llobre-gat que només té un punt més. Els graciencs no van passar de l’empat amb el Figueres i van de-saprofitar una ocasió d’or d’as-solir la segona plaça. L’empat del Gavà contra el Prat deixa les coses com estaven a falta de sis jornades. Els escapulats tenen tres punts més que el Sabadell B, quart, i el Vilafranca, cinquè.

Àngel Garreta

breus


15

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmica

Més de 700 botigues formen part d’un portal plenament consolidat

El fundador de Graciadivina, Jordi Martín, signava l’1 de maig del 2006 el primer con-tracte amb una botiga en el que representava la posada en marxa d’aquest cercador comer-cial de Gràcia. Era un botiga de roba del carrer Torrijos que es deia Stock i que ja fa anys que va tancar. Deu anys després, el portal acull més de 700 botigues del districte en un projecte ple-nament consolidat que té com a princicpal objectiu la promoció del comerç local.

Xavi Tedó

Martín recorda aquell primer contracte com si fos ahir i afirma rient que “tenia mèrit inscriure’s en un cercador on no hi havia cap altre comerç”. Just després s’hi van sumar diferents establiments de l’entorn de la plaça Rovira, on viu Martín. Va ser l’empenta defi-nitiva per arrelar entre el teixit co-mercial: “Eren botiguers i amics i va ser la seva manera de donar suport a la iniciativa que posava en marxa”. Des d’aleshores cente-nars de botigues han apostat per ser en aquest cercador. “La xifra que tenim ara és considerable i la mantenim, tot i que el context econòmic no ajuda”. En aquest sentit, Martín explica que “les bo-tigues que tanquen es compensen amb les noves que obren portes, el portal no creix ni decreix i en els temps que vivim això és molt

X.T

Imatge de la nova web Graciadivina

perquè malauradament hi ha una gran rotació”. Els comerços que busquen una major visibilitat i augmentar vendes per mitjà del portal han de pagar una quota de 58 euros a l’any que també els permet participar en accions pu-blicitàries puntuals, rebre avisos i incidències a nivell comercial i col·laborar amb entitats de la Vila. “La quota de 48 euros més IVA no s’ha incrementat des del 2010 per la situació econòmica, el nostre compromís és que el cost sigui econòmic i assumible”. Amb la voluntat de celebrar el desè aniversari, el cercador ha reno-vat la seva imatge modernitzant i actualitzant la pàgina web per fer-la més funcional. Així mateix s’ha adaptat per a les aplicacions mòbils perquè es pugui consultar des del telèfon o la tauleta. Amb la vista posada en engegar nous projectes, ara Graciadivina ha po-sat en marxa la sisena edició de

El cercador comercial Graciadivina celebra els deu anys renovant web

les bosses de pa amb publicitat de comerços de la Vila. Una manera efectiva d’arribar a milers de llars amb unes bosses reutilitzables i un disseny acurat. Aquest és un altre dels projectes que ha impul-sat el portal des que es va crear fa deu anys i que se sumen als talo-naris de descomptes i l’aparador amb ofertes concretes de temps enrera. Propostes innovadores que han consolidat Graciadivina com el portal de referència del co-merç de Gràcia. El volum de visi-tes que presenta el portal és el mi-llor indicador del seu èxit. Un èxit forjat amb la constància i la dedi-cació del seu precursor, que dia rere dia treballa incansablement per promocionar el comerç de proximitat, que resisteix l’embes-tida de la crisi i de la globalització econòmica. Martín confia en una recuperació que es comença a al-birar, tot i que amb més lentitud de la desitjada.

16


plaça Raspall

La força gitana es deixa sentirEl 8 d’abril de 1971 se celebra a Londres el Primer Congrés Ro-maní Mundial, que representa el despertar del moviment gi-tano perquè fins aquella època el destí d’aquest poble s’havia decidit sense tenir en comp-te les seves necessitats o de-mandes. Aquell grup va alçar la veu contra l’estatus social i econòmic de la seva comuni-tat i van exigir ser reconeguts i respectats per la societat sense renunciar a la seva identitat. El congrés va servir per aprovar la bandera i l’himne gitano, el famós “Gelem, Gelem”, que va composar el serbi Zarko Jova-novic en memòria a les vícti-mes de l’Holocaust. Però aquell simposi va ser determinant so-bretot per la unitat internacio-nal del poble romaní contra la marginació social a la recerca d’un futur millor. D’aquí neix la commemoració del Dia Inter-nacional del Poble Gitano, que ret tribut a aquelles persones

X.T.

que van ser pioneres a l’hora de reivindicar els drets d’una mino-ria fins aleshores exclosa social-ment. Per celebrar-ho, el Consell Municipal del Poble Gitano, amb el suport de diferents adminis-tracions, celebra diferents actes a la ciutat aquest divendres sota el lema Força gitana (Rromani zor). El més rellevant és la cerimònia floral amb l’encesa d’espelmes i llançament de pètals al riu Besòs al carrer Olímpic de Sant Adrià, que tindrà lloc a la una del mig-dia. A la ciutat de Barcelona, a la plaça Sant Jaume, hi haurà una exposició per commemorar el 45è aniversari de la diada. Els ac-tes també tenen parada a Gràcia, un dels epicentres de la nostra comunitat. Aquest any per tercer cop consecutiu hem muntat un punt d’informació gestionat per l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia a la plaça de la Vila que se suma a les altres parades que s’han anat fent en diferents punts de la ciutat des del passat 28 de

març. Un estand que serveix per donar visibilitat al moviment gi-tano i explicar la nostra història gràcies als panells informatius que resumeixen la lluita que es va iniciar l’any 1971. Una de les novetats d’enguany és el taller de rumba per a tota la família que celebrarem divendres a la matei-xa plaça a dos quarts de les sis de la tarda en el marc del projecte

“Refent Sintonies” i que orga-nitza el Taller de Músics. La jornada es clourà a les vuit del vespre als Cinemes Texas amb el passi del documental “Jac-ques Leonard. El paio Chac”, dirigit pel seu fill Yago. Aquest documental retrata la vida d’aquest fotògraf parisenc que es va enamorar d’una gitana de Barcelona, Rosario Amaya, i de la ciutat i s’hi va quedar a viure. El fotògraf va dedicar to-ta la seva vida a immortalitzar gitanos d’arreu del món i el seu arxiu fotogràfic és un dels més valuosos de la nostra comuni-tat. Ell també es mereix avui un reconeixement per la seva llui-ta en defensa dels nostres drets col·lectius.

Divendres celebrem a la plaça, com a novetat, un taller de rumba per

a tota la família

Ricard Valentí

Punt d’informació de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia dijous a la plaça de la Vila

Panells informatius de la història del moviment gitano

La jornada es clourà amb el passi del documental

‘El paio Chac’ als cinemes Texas

X.T.

la torratxa

La Gràcia

‘offshore’

És difícil imaginar el Miquel

de les olives traspassant

fons en comptagotes a una

societat oculta de Panamà.

Ningú sospita que ell, l’hereu

de la Bacallaneria Ros, tant

afable i parlador amb tots els

clients, cada vegada que ven

una oliva, pugui deixar-ne de

facturar una altra de sotamà.

No, el seu nom no és a la llis-

ta que han divulgat els mit-

jans de comunicació de tot el

món. Ni el de la seva dona. Ni

tampoc el del seu testaferro.

No en té. En Miquel de les

olives afronta amb resignació

mundana un altre exercici de

la declaració de la renda. I qui

exercici passa, any empeny.

I així, probablement sense

gaire més fita que viure una

vida digna i fer digna la dels

altres, aixeca la persiana de

la botiga cada matí, amb

excepció dels dilluns, que

toca festa.

A no gaires metres, un altre

establiment, Rosselló Cosmè-

tics, avui ja no obrirà. Costa

de creure que l’escàndol de

les societats offshore hagi

trastocat tant la vida d’aques-

ta família de tradició comer-

ciant. La filla no ha dit res als

clients dels seus comptes

opacs en paradisos fiscals.

Per què no en té. No, i és que

el seu neguit és un altre, com

aprendre a fer una altra feina,

potser menys remunerada

que la que feia ara i potser

amb menys comprensió de

la seva família, que havia

maldat per mantenir la

botiga oberta des del 1940.

Quina immensa i meravellosa

estafa, la Gràcia offshore!

Ernest Cauhé

@ernestcauhé

Número 617: 8 d'abril de 2016

Documents

Transcript of Número 617: 8 d'abril de 2016