LAURA SERRA Barcelona | Actualitzada el 10/01/2015 00:00

A aquestes altures de carrera, tots els papers que escullNúria Espert (l’Hospitalet de Llobregat, 1935) són moltsignificatius. Només la seva presència ja converteix unmuntatge en un dels esdeveniments teatrals de latemporada. Amb El rei Lear, a més, torna a posar-se en lapell d’un personatge masculí de Shakespeare, torna a lesordres de Lluís Pasqual al costat d’un repartiment estel·lar itorna al Teatre Lliure, per fi, parlant altre cop en català. Unaestrena que val per tres.

Amb 60 anys de carrera, a vostè ja només li propose nels papers no difícils, dificilíssims.

També me’n demanen de fàcils, però és senzill dir que no. Siés una cosa que ja he fet i en el seu moment va sortir bé,tret que siguin les Medees, que les he anat fent al llarg de lameva vida, per què tornar-hi?

Que li agraden els reptes és evident: va fer una Medeaals 19 anys!

Allò va canviar la meva vida, perquè ni jo ni ningú sabia queera una actriu tràgica. Va ser un cop de sort, d’aquells de lespel·lícules de la Sara Montiel, on ella canta en un bar, lasenten i la porten al Metropolitan. Va passar que la primera actriu es va posar malalta i faltaven tan pocs dies per estrenar queningú amb cara i ulls ho va voler acceptar, i m’ho van donar a mi. Com que va anar molt bé, vaig descobrir que tenia unesfacultats, tothom ho va descobrir, i em van començar a donar papers dramàtics.

El rei Lear és un altre repte i també pot ser un risc. Com va d ir Jordi Pujol d’ell mateix, ¿vostè encara pot espa tllar laseva biografia?

Jo no tinc els diners a Andorra! I no, jo crec que, encara que cometés un error terrible, ja no puc embrutar la meva biografia. Siara em tornés boja, el que he fet, ho he fet.

Es penedeix d’alguna cosa?

En la vida privada, l’important em sembla que ho he fet bé. I he tingut molta sort, que és un factor molt important. La gent espensa que si parla de la sort es treu mèrit. I no. La sort és necessària per al més important i per al més humil.

Quins altres moments li han canviat la vida? El rei Lear en serà un?

Tant de bo, però encara no es pot dir. Casar-me amb l’Armand [Moreno] és la sort més gran de la meva vida, un home que veniadel cinema i es va convertir en un home de teatre extraordinari, que em va col·locar on ho va fer. Però després va venir en VíctorGarcía amb Les criades i Yerma i em va donar una gran empenta que també em va canviar la vida. Dirigir per tot el món em vacanviar la vida. He canviat molts cops de vida però en totes hi ha intervingut la sort, la sort, la sort...

S’encomana a la sort. I a Déu?

Núria Espert: “Un disgust al teatre em dura un trajecte en taxi, i un èxit... http://www.ara.cat/cultura/Nuria-Espert-disgust-teatre-trajecte_0_128...

1 of 2 10/01/2015 9:43

Hem viscut dies sinistres. Vostè va viure el franqu isme i també com a artista va veure coartada la sev a llibertat. Com hova viure?

Una heroïna no ho he sigut, però sempre he plantat la cara que he pogut plantar sense que me la trenquessin. Si no, no seriaaquí. Això ve de fàbrica. Els meus pares eren republicans, el pare fuster i la mare treballadora d’una fàbrica. Van perdre laguerra, tots la vam perdre, però no em van omplir d’odi i, potser perquè no tenien cap connexió, això va evitar quem’adoctrinessin. No m’agraden els talibans de cap color.

Lear és un d’aquells papers que tot intèrpret somia a fer. Vostè no...

No em passava pel cap, potser perquè ja havia fet dos homes [Hamlet i Pròsper]. Però feia bastant temps que les coses quem’arribaven no em feien il·lusió. I, de sobte, una cosa que no m’havia passat pel cap, i vaig dir: quina por!, fem-ho!

Com interpreta un home i rei?

No imposto la veu ni duc barba, però sóc un rei, no una reina, perquè jo crec que una dona hauria reaccionat diferent, potsers’enverinaria o assassinaria algú. Ell ho fa amb una fúria terrorífica. El seu orgull el manté dret fins que tria la bogeria per nosuïcidar-se. Crec que és un mal autoinfligit: perd la raó per no pensar en el que li fa mal de veritat. Fa una nit de fi del món i elldiu: “La tempesta no deixarà que m’obsessioni amb coses que em dolen més encara”. El rei es refugia en un món imaginari is’acosta a la natura.

L’obra fa una aproximació molt crua a la vellesa.

En les dues filles que han jurat amor incondicional al pare hi veus la destrucció profunda, i que Lear no hagi detectat res enquaranta anys... ¿no les coneixia, no sabia res d’elles? El poder i la supèrbia fan la gent cega. Per mostrar-nos això,Shakespeare va al límit: mostra l’apocalipsi.

Shakespeare ensenya com, en un tancar i obrir d’ull s, la vida pot canviar per una decisió equivocada.

Una acció equivocada, sobretot si és portada per la supèrbia o per l’ambició, sigui de diners, de poder o de sexe, taca el passat icanvia el futur. I una decisió equivocada no pot canviar-lo cap a bé, és impossible.

Una actriu també està subjecta a possessions i apar ences, com Lear.

Això no té res a veure amb la felicitat. Són coses d’un moment. A mi abans no em passava tant, però ara un disgust al teatre emdura un trajecte en taxi, i un exitàs em dura un trajecte en taxi. Al cotxe puc estar molt contenta o, si no, pot arribar a caurealguna llagrimeta, però després arribo a casa, agafo un iogurt, em desmaquillo, poso la tele i miro d’entretenir-me perquè emvingui la son. Quan vaig començar no devia ser així, esclar, devia ser tot passió i por i tremolors. Fins que als trenta-i-tants dius:sóc una actriu i el que he de fer és créixer i aprendre, de la vida, no només teatre. Jo no vaig tenir cap educació formal, tot va sera través dels llibres.

¿Com és treballar amb actors tan bons i que l’admir en tant?

Que m’admirin em va molt bé, i tant de bo sigui veritat! Però sobretot és un plaer treballar amb aquest repartiment. Esticenlluernada. En Lluís [Pasqual] em va dir: “Si no tinc el repartiment, no la farem. T’ho juro”.

Vostè no farà com Lear, repartir el regnat i deixar el regne, que és l’escenari. Qui serien les seves filles?

En tinc moltes, de filles teatrals: la Blanca Portillo, la Vicky Peña... Però la meva actriu preferida a Espanya era l’Anna Lizaran.Del teatre te’n treu la falta de ganes, d’il·lusió, de salut o la falta d’ofertes. Però mentre em senti tan estimada... hauran de venirels geos!

Núria Espert: “Un disgust al teatre em dura un trajecte en taxi, i un èxit... http://www.ara.cat/cultura/Nuria-Espert-disgust-teatre-trajecte_0_128...

2 of 2 10/01/2015 9:43