cd

/O CA

X . . " ^ ' • C ; m-fi:^^^

La Costa Brava vista per

Nicholas de Woevodski XAVIER PEBRES

Calella de Palafrugell tal com

la va conéixer Woevodski T

res magnifiques nits d'estiu em van portar ais jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell per assitir a la primera edició del benvingut Festival de Jazz de la Costa Brava. No havia

tingut ocasió fins ara d'assaborir aquests jardins de nit. La nova oportu-nltat cal inschure-la no només en la ini­ciativa jazzíst ica del Patronat de Turisme de Palafrugell, sino en l'esperit d'obertura al rendiment públic que sem­bla consolidar-se per part de la Caixa d'Estalvis de Girona, actual propietaria de la llegendária finca «del rus». En alguns moments deis concerts de jazz, aprofitava per divagar sota l'oreig propici del lloc a propósit del vel d'ig-noráncies que continua ocultant la figu­

ra i robra de Nicholas de Woevodski i de la seva dona, Dorothy Wesbter, tras-passats el 1975 i el 1980. En altres di-vagacions, aquesta vegada entre els papers vells de l'Arxiu Municipal de Palafrugell, acabava de trobar un docu-ment de primera importancia: la ponen­cia presentada per Ramir W\e6\r Jofra i per Nicholas de Woevodski a la Conferencia Costa Brava organitzada el 1935 a Girona per la Generalitat de Catalunya.

La recent donació de fons documentáis de Ramir Medir per part de la seva filia a l'Arxiu palafrugellenc ha posat a l'abast deis qui «perdem el temps» en capbussades periódiques entre papers esgrogueíts una «primicia» que emer-geix a la llum pública després de 55

28 Revista de Girona / núm. 144 gener - febrer 1991

anys de dormir en aigun calaix, aneste­siada per la presumpta manca d' in-terés. En realitat, la ponencia té molt in­te rés per d i ve rsos mo t ius . Primordialment, perqué demostra i ar­gumenta l'actitud precursora que de-fensaven Nicholas de Woevodski i el seu representant legal, Ramir Medir, sobre la p lan i f i cado del futur de la Costa Brava, planificado que es veuria estroncada i capgirada peí régim resul­tan! de la guerra civil de l'any següent. De retop, il-lustra la personalitat deis dos signants, molt oblidada posterior-ment.

Li t jgis urbaníst jcs

Dos anys després de la seva arribada del 1927, r o b r a de l ma t r imon i Woevodski al Cap Roig de Calella de Palafrugell, ja era a bastament conegu-da i considerada com una de les fites de la Costa Brava cosmopo l i t a , en l'época en qué el turisme es mantenía com una activitat de miñones selectos. La projecció pública de la tasca empre­sa peí matrimoni propietari a la finca del Gap Roig es va consolidar rápida-ment, malgrat que, de moment, només n'havien construít els accessos i iniciat el jardí botánic. Fins cinquanta anys mes tard, el castell constarla d'una sola ala, la de migdia, que representava menys d'una tercera part del projecte global de l'edifici tragat per Nicholas de Woevodski. Només seria completat el 1974 grácies a la donació a la Caixa d'Estalvis de Girona formal i tzada el 1969 a canvi d'una renda vitalicia i del compromís d'acabament de les obres i d'ús d'interés públic de la finca per part deis nous propietaris, D'altra banda, la urbanització portada a terme pels Woevodski a la seva finca del Cap Roig, que construTen i decora-ven simultániament en dos indrets de Tamar iu per a Lord I s l i ng ton (la Musclera) o per a Elizabeth Greenfell (la Perica) o a Calonge per a l'actriu Madeleine Carroll (Castell Madeleine}, va plantejar molt aviat el tema de la pri-vatització de camins ancestrals d'accés al litoral o de paratges de pas tradicio­nal per part de la poblado, litigi al qual s 'a l - lude ix en la p o n e n c i a a la Conferencia Costa Brava. La qüestló es va debatre amb más agudesa en el clima de canvi de régim polítlc que es

vivía durant el període compres entre el final de la dictadura de Primo de Rivera i la p r o c l a m a d o de la S e g o n a República el 1931, amb el convenci-ment per part deis reclamants que la major laxitud durant la Dictadura, peí que fa al respecte de les liéis urbanísti-ques havia de ser reparada ara. En la sessió plenária de l'Ajuntament de Palafrugell de! 24 de gener de 1931 ja apareix la petició d'un grup de regi-dors per tal que «la corporació acordi dirigir-se al Governador i a l'Autoritat de Marina demanant-li's una inspecció ge­neral de la nostra Costa per a obligar que es posin d'acord amb alió legislat to ts e ls que no hi es tán» [Baix Emparda. 24 de gener de 1931]. La petició sorgiá arran de diversos liti-gis urbanístics relacionats amb finques pr ivades en const rucc ió . El regidor senyor Bofill al-ludia a '-ranarquia que ha regnat en el que fa referencia a les construccions i tancaments de camins en la nostra Costa Brava i cita el suc-ceít en les propietats de Lord Islington i el coronen Woevodski, els quals han efectuat tancaments totals sense que l'Ajuntament de la Dictadura s'hi opo-sés " [Baix Emparda, 9 de gener de 1931].

L'Ajuntament palafrugellenc, en efecte, va interposar aquest any 1931 «una protesta davant les autoritats superiors amb referencia a les tanques i cons­truccions efectuades pels senyors es-trangers a la Musdera i Cap Roig i que havia trobat ambient favorable prop els constructors de la primera i un recurs en con t ra de la segona» [Baix

El castell de Cap Roig

UUÍSSERRAT

Revista de Girona / núm. 144 gener - febrer 1991 29

Dos aspectes de Cap Roig

JORDI OLAVARRIETA

Emparda. 9 de malg de 1931]. Nicholas de Woevodski va recorrer da-vant el governador civil de Girona la denuncia presentada per l'Ajuntament de Palafrugell a propósit de tancament de camins públics d'accés al mar en la seva finca del Cap Roig, tancament que podia infringir la llei de costes vi-gent en la zona marítimo-terrestre. Albora, es va procurar els servéis d'un gestor palafrugellenc coneixedor deis meandres de la política municipal, en la qual havia participat anys enrere. Es tractava de Ramir Medir Jofra (germá del pintor Lluis Medir, sense parentiu directe amb l'homónim alcalde palafru­gellenc).

El paper de Ramir Medir

Nascut a Palafrugell el 1889, Ramir Medir havia estat en la joventut militant actiu de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), fundador i presi-dent del Centre República Autonomista de Palafrugell i regidor de l'Ajuntament, abans de dimitir i abandonar la carrera política republicana. Tornarla a ser regi­dor municipal i primer tinent d'alcalde durant el franquismo, del 1961 al 1967, després d'haver publicat el 1953 a les Ediciones Alhambra de Madrid una Historia del gremio corchero d'obligada referencia i freqüent consulta. A partir de la primera dimissió com a regidor república, va «militar» en favor del sector turístic a través deis organis­mos naixents, com ara el Patronat de la Costa Brava creat el 1935. Paral-leJa-ment, es va instal-lar com a gestor 111-cenciat i va ser representant legal amb poders notaríais del matrimoni Woevodski, deis diversos propietaris estrangers deis xalets construíts peí matrimoni, i del mas Juny que el pintor Josep M. Sert posseiria a la platja pala-mosina del Castell a partir del 1930. El 1931 va actuar com a representant de Nicholas de Woevodski prop de l'Ajuntament de Palafrugell a propósit del litigi plantejat per la corporació mu­nicipal. Al capdavall, la denuncia va ser desestimada peí governador civil de Girona, previ informe deis servéis d'Obres Publiques sobre les interven-cions en qüestió al litoral de la finca. Segons la providencia dictada peí go­vernador civil, «resulta que el senyor Woevodsky s'ha reduit a millorar la seva propietat, respectant el camí de vigilancia del litoral que es troba avui en millors condicions que abans i que en quant al salvament, aquest servei també es troba millorat per quant no s'ha tancat de la part llindant amb el mar i en canvi el desembarc a Cap Roig, abans dificultós avui és facilitat gracias a les millores del Sr. Woevodsky i per tot aixó la providencia del Govern Civil ha resolt desestimar la denuncia per injustificada». En canvi, la mateixa reclamado referi­da a la finca de la Musclera de Tamariu. construida per Nicholas de Woevodski per a Lord Islington, va prosperar i la providencia del governa­dor civil disposava que «havent tancat

30 Revista de Girona / núm. 144 gener - febrer 1991

en determinats llocs fins al mateix límit de les roques, privant ais pescadors dedicar-s'hi en aquella llocs i havent tancat un camí i tenint el nou una pen-dent exagerada que fa difícil el seu pas, dit senyor ha de treure els 15 úl-tims metres de la tanca Nord i posar el camí que substítueix el tancat en condi-cions necessáries per a circular-hi, do-nant-li el desenrotllament necessari per a süavitzar la pendent» [Baix Emparda, 16 de maig de 1931].

Ponencia a la Conferencia Costa Brava

La Generalitat de Catalunya restaurada el 1931 es va mostrar sensible a la conveniencia i a la urgencia de la plani­ficado turística al litoral. D'aquesta sen-sibiljtat se'n derivarla la Conferencia de la Costa Brava celebrada a Girona l'agost de 1935 a instáncies del conse-ller d'Obres Publiques de la Generalitat, Joan Valles Pujáis, i en la qual es constituiría el Patronat de la Costa Brava. Hi van participar ajunta-ments, associacions i particulars. S'hi van presentar una trentena de comuni-cacions. entre les quals una de Ramir Medir Jotra en nom propi i en represen­tado de Nicholas de Woevodski, el fla-mant propietari de la finca del Cap Roig aCalellade Palafrugell. En el preámbul, Ramir Medir assumeix la condició de representant legal de Nicholas de Woevodski i trenca una llanga en favor del seu client després de les fhccions que l'han oposat a algu-nes autoritats publiques per la qüestió de privatització de camins a la zona marítimo-terrestre i a alguns sectors de l'ambient social de l'época, a propósit de les finques del Cap Roig, de Tamariu o del Castell Madeleine de Calonge.

Escriu Medir en primer lloc: <'Atesa la importancia que representa per a l'ave-nir de la Costa Brava el fet que D. Nicoiau Woevodsky hagi construít vora la Mediterránia, en terme de Palafrugell, uns jardins que son l'admiradó de tot el país, i fins diré de molts turistes que de fots indrets de l'Europa han vingut ex-pressament a veure'ls: el fet que uns star del cinema anglés per la mediado del dit Sr. Woevodsky hagi també hono-rat la Costa Brava, arrelant -se en ella, i el de que altres anglesos com Lord

Islington i la vídua Grenfell s'hagin arre-lat també, valoritzant els terrenys i gas­tan! importantíssimes quantitats de diner en la comarca empordanesa; i ates per altra banda que aquest fet ex­cepcional. Iluny de meréixer la simpatía i la máxima atenció per part de les po-blacions afectades, sembla a voltes que representa una contrarietat i una molestia, fa que el sotasignant en nom deis importantíssims interessos que re­presenta avui es cregui en el deure ine­ludible de comparéixer a la informado oberta per a significar que la Generalitat de Catalunya, amb el sentit de la responsabilital que caracteritza a l'Honorable Conseller que regeix avui la Conselleria d'Obres Publiques, segu-rament que no voldrá pas acceptar aqüestes suggeréncies aíllades que fins avui s'han produTt en contra del mi-llorament de la Costa Brava, filies mol-tes voltes de la incomprensió i altres d'enveges i gelosíes absurdas. Per aixó és que, convenguts com estem de la trascendentalitat del problema, ens hem cregut en el cas de proposar els segijents enunciáis, per si la Conselleria d'Obres Publiques vol teñir­los en compte».

A continuado, la ponencia apunta, amb visió precursora, la conveniencia de no projectar cap carretera que ressegueixi la linia de costa en aquest sector del Baix Empordá i que les vies d'accés a la Costa Brava siguin de carácter radi­cal. En aquest punt Medir i Woevodski es mostraven en consonancia amb les directrius proposades a la Conferencia peí jove arquitecte Josep-Lluis Sert i

Revista de Girona / núm. 144 gener - febrer 1991

Woevodski amb la seva muHer,

Dorothy Welster (segona a ¡'esquerra)

i unes amigues

31

El conseller Valles i Pujáis al Teatre Municipal de Girona: conferencia de la Costa Brava, 1935

peí grup renovador del GATCPAC, tin-gudes fins avui per una de les propos­tes mes raonables formulades sobre la planificació turística de la Costa Brava. La segona proposta de la ponenc ia Medir-Woevodski es refereix a la tipifi-cació de zones destinados a edificado de luxe, zones que «han de compren-dre necessáriament raprofitament deis terrenys fins a la zona marítimo-terres-tre, limitant-se com és natural al com-pliment de les servituds legáis en la materia».

Peí que fa en tercer lloc ais nuclis po-blats de les platges enumerades per Medir des de l'Estartit fins a la Fosca, demana que es reglamenti l'edificació, «corregint el péssim gust arquitectónic que ha presidit en els darrers trenta anys. Molt i molt millor una barraca de pescadors d'un segle enrera que no pas aqüestes cases horribles del segle XX» i també que «eís edificis siguin —en lo possible— d'estil cátala, amb faganes, teulades, arcades, obertures i demés detalls arquitectónics d'un gust nostre». Proposa la prohibido de «cases juntes formant carrers. A ésser possible, han d'ésser cases-jardins, aTllades les unes de les altres». Sol-licita que les installa-cions d'electricitat siguin subterránies "d ' aco rd amb els moderns procedi -ments», que s'organitzln els servéis d'higiene i condúcelo d'aigües residuals a les platges. I conclou en aquest punt que en comptes de «foragitar els foras-ters de categoría que volen conviure entre nosaltres llargues temporades, es preocupin millor de fer construir en ca-dascuna de les platges on hi concorre

molt públic, ademes de! servei de cloa-ques, uns excusats o waters per a evi­tar aquesta vergonya —indigne d'un poblé que es titula civilitzat— de veure tots els camins, corriols, cales i platges, plenes d'excrements humans (...) prohi-bint ademes de lo que acabem de dir el dipositar papers i escombrarles en les platges, altra malura també a corregir, imposant fortes penyores ais infractors. Cal també prohibir en absolut que tallin els pins i els suros de vora mar. Molt so-vint aquests allaus de turistes de cam­ping, sense considerado a la bellesa de la Costa, tallen i cremen els pins, con-travenint amb aixó les encertades dis-posicions del Govern de la Generalitat. A aquest fi demanem que s'augmentin els llocs de Mossos d 'Esquadra a la Costa Brava».

La cinquena i darrera qüestió que expo­sa fa referencia a la política d'atracció tu r ís t ica : «Si no f ineix pas aquesta mania de persecució deis turistes de gran considerado, si els Ajuntaments no varíen pas sa línia de conducta, aco-llint tota mena de denuncies, la majoria d'el les infundades i injustes, que no teñen altra finalitat que produir molés-ties ais que compren terrenys i formen el prestigi de la Costa Brava, no arriba-rem pas enlloc, i la nostra Costa no ob-tindrá la categoría que li correspon». La ponencia reflecteix els críterís que defensava el matrimoni propietari del Cap Roig, expressats peí seu repre-sen tan t lega l . Fins a l 'esc lat de la Guer ra Civ i l l 'est iu següent , Ramir Medir va continuar defensant la seva posició i la deis Woevodski en diferents tribunes.

En un suplement dedicat peí Diari de Girona al turisme arran de les Fires de Sant Narcís, l'octubre de 1935. Ramir Medi r pub l i cava un ar t ic le sobre «Passat i esdeven idor de la Costa Brava», el qual condoía en Túltim pará-graf: «Pensem en l'exemple de Cannes. Es la població mes interessant, mes atraient de la Costa Blava francesa. Cannes no era res mes que un poblet i ns ign i f i can t abans del 1838; pero mercés ais treballs i a les iniciatives de Lord B r o u g h a m , ant ic conse l le r d ' A n g l a t e r r a i de Sir Rob inson Woolfield, arriba en gran part a l'estat de floreixement actual, floreixement que desitgem obtingui la Costa Brava». El mateix suplement dedicava un repor-

32 Revista de Girona / núm. 144 gener - febrer 1991

tatge gráíic ais Jardins del Cap Roig. En els peus de foto s'hi llegia: «A la Costa Brava es pot dir que és verge encara de tota urbanització; pero no per aixó ex-ploradors estrangers han deixat d'explo-rar-la i, trobant-s'hi bé, han comprat ter-renys a má plana i s'hi han bastit xalets —que hem d'ésser sincers— amb gust artístic, amotllant-los al caire de la nos-tra costa i, en eis pendents, hi han fet jardins que son admirado del turista. En aquest cas s'hi troba la finca de Woevodsky a Cap Roig (Palafrugeii) de la que reproduim tres vistes deis seus jardins botánics, bell indret de delicia i éxtasi».

Projecció social del turisme cosmopolita

La reputado de la nova finca Cap Roig va irradiar rápidament fins a Barcelona, especialment entre els ambienta que valoraven les iniciatives turístiques de qualitat. En el número corresponent a l'estiu del 1933 del magazine cátala D'ací i d'allá, el vescomte de Güell es-crivia un reportatge, profusament il-lus-trat, dedica! ais Woevodski amb el títol de <'Bell empeit de senyoria bntánica a la Costa Brava». Se'n dedueix que el vescomte de Güell havia tractat el ma-trimoni i revela en conseqüéncia la seva inclpient integrado en els cercles so-cials de l'alta burgesia catalana abans de la Guerra Civil.

Escrivia el vescomte de Güell referint-se al negoci d'antiquariat que encara man-tenien els Woevodski a Londres: "Aquest matrimoni posseeix a Londres una casa que pot considerar-se com un veritable fogar d'informació artística. Segons em varen dir ells mateixos fa uns anys, com una justa recompensa a 'lurs sacnficis i esforgos en pro de l'art, s'havien fet mútuament una prome-tenga: la de construir-se al lloc que mes els impressionés per la seva bellesa una casa que fos un compendi de llurs con-cepcions estétiques, llurs sentiments de confort modern i llurs enyorances de la "ar antiga. Després de recorrer en au-tomóbil la costa espanyola, italiana, por­tuguesa, i coneixent naturalment la Cote d'Azur, varen decidir que no hi havia res com la nostra Costa Brava». Afegla el vescomte de Güell a propósit de la portalada ja construida: «El que diu al meu entendre en favor de la ca-

pacitat d'assimilació artística del senyor Woevodsky és la seva admirable com­penetrado amb el nostre gótic, que es fa evident en l'espléndida representado del monestir de Poblet que han fet en llur casa-paiau de Palafrugeii». També al-ludia a les visites del presi-dent Francesc Maciá al Cap Roig, quan es desplagava al veí mas Juny del pin­tor Josep M. Sert, amb qui havia fet amistat a París durant i'exili del polític en temps de la dictadura de Primo de Rivera: «La finca ha estat visitada mes d'una vegada per l'Honorable president de la Generalitat que, amb la máxima autoritat, ha expressat ais seus propie-taris la gratitud que Catalunya els deurá per haver triat i embellit amb tant de tacte un paratge de la nostra Costa Brava».

Xavier Febrés és periodista.

Revista de Girona / núm. 144 gener - febrer 1991 33