Obra d'Antoni Gaudí. (Ampliació de la declaració de l'obra d'Antoni ...

OBRA D’ANTONI GAUDÍ

(AMPLIACIÓ DE LA DECLARACIÓ DE L’OBRA D’ANTONI GAUDÍ)

GOVERN DE LES ILLES BALEARS GOBIERNO DE CANTABRIA

JUNTA DE CASTILLA Y LEON GENERALITAT DE CATALUNYA

Identificació del bé. 01 ________________________________________________

1. IDENTIFICACIÓ DEL BÉ a) País: Espanya b) Comunitats Autònomes: Catalunya, Cantàbria, Castella i Lleó i Illes Balears c) Denominació del bé: Ampliació de la declaració de l’Obra d’Antoni Gaudí

Títol final: Obra d’Antoni Gaudí Localització Coordenades

UTM Àrea zona a declarar (m2)

Àrea entorno (ha)

Total Annex de

mapes 01 Park Güell Barcelona

(Catalunya) X=429143 Y-4585348

107.965,83

9,408 20,27 1-7

02 Palau Güell1 Barcelona

(Catalunya) X=431031 Y=4581348

3667,2 3,66 4,02 1-5,8-9

03 Casa Milà Barcelona

(Catalunya) X=430033 Y=4583233

11.178,21 11,17 12,28 1-5, 8-9

04 Casa Vicens Barcelona

(Catalunya) X=429099 Y=4584100

1.245 4,23 4,35 1-5, 12-13

05 Obra de Gaudí al Temple Expiatori de la Sagrada Família

Barcelona (Catalunya)

X=431047 Y=4584100 1.947 6,46 6,65 1-5, 14-

15 06 Pavellons de la Finca Güell Barcelona

(Catalunya) X=426477 Y=4582559

648,12 12,40 12,46 1-5, 16-17

07. Col·legi de les Teresianes Barcelona

(Catalunya) X=427609 Y=4583727

4513 3,30 3,75 1-5, 18-19

08 Casa Calvet Barcelona

(Catalunya) X=430960 Y=4582686 4513 3,35 3,80 1-5, 20-

21 09 Torre Figueres, (o de

Bellesguard )


X=427113 Y=4584793 764,26 5,85 5,92 1-5, 22-

23 10 Casa Batlló


X=430282 Y=4579806

4609,51 1,02 1,48 1-5, 24-25

1 Les obres 1,2,3 van ser declarades Patrimoni Mundial el 1984

Identificació del bé. 01 ________________________________________________

11 Obra de Gaudí a la Cripta de la Colònia Güell

Santa Coloma de Cervelló (Catalunya)

X=418783 Y=4579806

2.218 0,32 0,54 1-3, 26-29

12 El Capricho Comillas

(Cantàbria) X=395354 Y=4804193

1570,6 8,48 8,63

1, 30-35

13 Palau Episcopal d’Astorga Astorga

(Castella i Lleó)

X=741600 Y=4705500

3042,84 2,05 0,30 1, 36-37, 38-41

14 Casa de Botines Lleó

(Castella i Lleó)

X=289150 Y=4719600 3886,09 1,30

1,69 1, 36-37, 42-45

15 Obra de Gaudí a la Catedral de Mallorca

Palma de Mallorca (Illes Balears)

X=469825 Y=4380000

6600 189,60 190,26 1,46-51

Identificació del bé. 01 ___________________________________________________

Obra d’Antoni Gaudí 1/2

EUROPA

Mapa 1 Escala: 1:4 500.000 Font: Comissió Europea



COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA

Mapa 2

BARCELONA

Mapa 3



BARCELONA

Mapa 5

1. Palau Güell 2. Casa Milà 3. Park Güell 4. Casa Vicens 5. Obra de Gaudi al Temple de la Sagrada Família 6. Pavellons de la Finca Güell 7. Col·legi de les Teresianes 8. Casa Calvet 9. Torre Figueres (o de Bellesguard) 10. Casa Batlló



01. PARK GÜELL

Mapa 6



02. PALAU GÜELL

Mapa 8



03. CASA MILÀ

Mapa 10



04. CASA VICENS

Mapa 12



05. OBRA DE GAUDÍ AL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Mapa 14



06. PAVELLONS DE LA FINCA GÜELL

Mapa 16



07. COL·LEGI DE LES TERESIANES

Mapa 18



08. CASA CALVET

Mapa 20



09. TORRE FIGUERES (O DE BELLESGUARD)

Mapa 22



10. CASA BATLLÓ

Mapa 24



SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

Mapa 27



11. OBRA DE GAUDÍ A LA CRIPTA DE LA COLÒNIA GÜELL

Mapa 28



COMUNITAT AUTÒNOMA DE CANTÀBRIA

Mapa 30

CANTÀBRIA

Mapa 31

Comillas



COMILLAS

Mapa 33



12. EL CAPRICHO

Mapa 34



COMUNITAT AUTÒNOMA DE CASTELLA I LLEÓ

Mapa 36 LLEÓ

Mapa 37



ASTORGA

Mapa 39 13. Palau Episcopal d'Astorga

13



13. PALAU EPISCOPAL D'ASTORGA

Mapa 40



LLEÓ

Mapa 43 14. Casa de Botines

14



14. CASA DE BOTINES

Mapa 44



COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

Mapa 46

MALLORCA

Mapa 47



PALMA DE MALLORCA

Mapa 49

15



15. OBRA DE GAUDÍ A LA CATEDRAL DE MALLORCA

Mapa 50

2. JUSTIFICACIÓ DE LA INSCRIPCIÓ a) Declaració del valor Antoni Gaudí va créixer i va desenvolupar la seva obra en una Europa en la qual l'arquitectura vuitcentista entrava en una crisi provocada per la repetició d'estils artístics ja consagrats, com eren el neoclacissisme i el neoromanticisme. La revolució industrial va comportar moltes transformacions, més enllà de les derivades del canvi radical en els models de producció. Les ciutats van començar un procés d'expandiment, que lògicament va derivar en la necessitat urgent de definir uns nous plantejaments urbanístics i socials. A Barcelona s'endegà el Pla Cerdà (1859), que amb el traspàs de segle deixa clar l'evolució d'una arquitectura acadèmica a una altra de més lliure i innovadora, que es denominà modernisme. Aquest, però, va ser molt més que un estil, ja que es convertí en una resposta cultural i social a les inquietuds derivades del moment històric que travessava el país. I aquí és on cal situar Gaudí, que malgrat prendre com a punt de partida l'arquitectura històrica va buscar altres conceptes artístics i noves tècniques constructives que aconseguí definir a partir dels resultats de l'experimentació que va portar a terme al llarg de la seva vida amb l'objectiu d'aconseguir l'«obra d'art total», que no distingís entre els detalls ornamentals i les solucions estructurals més complexes. L'encert de Gaudí va ser que malgrat que inicialment s'havia interessat per l'historicisme, va intuir que calia mirar endavant, perquè l'art i l'arquitectura estaven vivint un moment de profunda transformació. Per tant, no deixa de ser normal que en les seves obres hi hagi referències al gòtic, l'estil que estructuralment es considerava el més avançat de la seva època. Va ser a partir d'aquest estil que l'arquitecte va articular un sistema propi, basat en arcs equilibrats, superfícies reglades, eliminació de contraforts i d'arcbotants, i coincidència de forma i estructura. Antoni Gaudí va usar el collage, l'assemblatge, el trencadís, les formes dinàmiques, les superfícies ondulants, els camps de color…«avant la lettre», abans que tots aquests recursos fossin utilitzats pels artistes adscrits als corrents d'avantguarda. Fins i tot hi ha molts historiadors de l'art que associen Gaudí amb el surrealisme, el cubisme, l'expressionisme o certs corrents abstractes. Però el cert és que ell visqué totalment allunyat d'allò que conformava el món de les avantguardes i que l'únic punt de coincidència entre l'arquitecte i aquests artistes és l'afany d'experimentar noves maneres d'expressió i de trobar solucions plàstiques per resoldre les seves inquietuds creatives. Però encara anà més enllà i definí una arquitectura que podríem denominar d'autor, lliure, creativa, experimental, en la qual es fan presents l'art i la tècnica. Dues components que, en el seu cas, no es poden dissociar, ja que Gaudí fou simultàniament arquitecte, artista, constructor, enginyer de les estructures, disciplines que mai va voler separar.

Justificació de la inscripció . 02 ______________________________________________


És evident que l'arquitectura de Gaudí està dotada d'una gran artisticitat, plàsticament i morfològicament. I tanmateix, ell afirmà sempre que l'aparença externa de les coses «no ha de ser res més que el reflex de les necessitats d'ordre utilitari, mecànic i constructiu». Aquesta capacitat de tractar per igual els aspectes arquitectònics, tècnics i artístics no deixa de ser una manifestació més d'una característica d'ordre excepcional que va marcar tota la seva vida: la pluridimensionalitat. L'apreciació que mereix la contribució de Gaudí és actualment unànime i definitiva. Reconegut arreu del món, la seva figura s'ha inclòs, amb un tractament especial, en les històries de l'art i les de l'arquitectura, en les grans enciclopèdies, en la xarxa, en les guies turístiques… A l'hora de valorar l'aportació de Gaudí, cal tenir present, també, dues consideracions. En primer lloc, el fet que d'una banda ha estat considerat el paradigma del modernisme, especialment a Catalunya —si hom té en compte que l'arquitectura en fou la seva manifestació més completa. En segon lloc, el qualificatiu de «rara avis» amb què la historiografia moderna ha definit l'arquitecte. La majoria dels estudiosos estan d'acord a afirmar que en la personalitat d'Antoni Gaudí hi confluïren un nombre insòlit de qualitats: intel·ligència, capacitat d'anàlisi, intuïció, creativitat i apassionament. Allò que ha convertit la seva obra en excepcional és, precisament, aquesta conjuminació en la seva persona de tots aquests factors, els quals l'abocaren irremeiablement a la formulació d'unes obres absolutament innovadores. Si, a més, s'hi afegeix la gran seguretat que tenia en sí mateix, el resultat és la fascinació que ens produeix la seva contemplació. Sempre que hom fa referència al món màgic de Gaudí se susciten incògnites sobre el significat de les formes insòlites que presenta i l'hermetisme dels continguts. No obstant això, el seu grau d'excepcionalitat parteix d'un altre fet: neix d'un profund coneixement de la disciplina i de les tècniques constructives tradicionals, ja que estudià a fons els problemes constructius, i d'una manera molt especial, l'art medieval. Cal afegir, com a justificació del «valor cultural universal», l'impacte que ha causat, des d'un inici, la contemplació de la seva obra, tant en l'àmbit nacional com internacional. La perspectiva històrica permet fer-ne una valoració objectiva.



b) Eventual anàlisi comparativa (mencionant l'estat de conservació de béns

similars) Quan hom parla d'arquitectura modernista es fa referència a l'arquitectura sorgida en el període comprès entre finals del segle XIX i primers decennis del segle XX, especialment a Catalunya. Estilísticament s'emparenta amb els moviments nascuts arreu d'Europa a finals del segle XIX-inicis del XX. En aquest segon àmbit hom parla d'Art Nouveau en referir-se, de manera genèrica, a les noves manifestacions de l'arquitectura i de les arts decoratives aplicades a l'inici d'aquest segle passat. El punt de concordança amb el modernisme passa per l'abandonament dels models històrics per donar pas a formes lliures i creatives inspirades en la natura. En aquest context, cada país desenvolupà el seu propi estil al qual donà un nom específic: Art Nouveau, Sezessionstil, Liberty o Jugendstil, vocables diferents que identifiquen la mateixa actitud innovadora. Antoni Gaudí va desenvolupar tota la seva producció en aquest espai de temps. La seva singularitat rau en què mai no se'n sentí, conscientment, part integrant. I, de fet, el cert és que fou contemplat ja pels seus coetanis com un exponent al marge. Una eventual anàlisi comparativa de la producció gaudiniana amb relació a les obres projectades per altres arquitectes de renom dins l'àmbit nacional i europeu permet afirmar que les obres més emblemàtiques de tots ells són cronològicament posteriors, i que, per tant, efectivament, Gaudí fou un precursor1. En aquest sentit i a tall d'exemple, hom constata que Antoni Gaudí projectà i construí la casa Vicens (1883) i el Capricho de Comillas (1883-1885), deu anys abans que, per exemple, Víctor Horta construís a Brussel·les la casa Tassel (1893-1895) —recentment declarada, amb altres obres d'aquest arquitecte Patrimoni Mundial— . Les dues obres a dalt citades de Gaudí, juntament amb les cavallerisses de la finca Güell constitueixen, doncs, el punt de partida de la vessant creativa de la renovació de l'arquitectura europea de finals del segle XIX. La importància de l'obra de Gaudí es basa en tres fronts diferents però, al mateix temps, inseparables. En primer lloc, si hom contempla des de Gaudí cap enrere, al món de la seva formació com a arquitecte, s'observa que en la seva obra s'uneixen, i encara millor, aconsegueixen la seva culminació i superació els principals corrents del pensament estètic i arquitectònic de la segona meitat del segle XIX. En ell es troben d'una forma paradigmàtica, gairebé excepcional, les idees de John Ruskin sobre la recuperació de l'art i l'arquitectura cristianes medievals, les idees dels prerafaelites i de William Morris sobre la importància de la recuperació dels oficis artesanals i el disseny, i la seva aplicació als processos industrials, les interpretacions de Viollet-le-Duc sobre el gòtic com a estil adequat per donar solució als materials, les tècniques i les tipologies de la nova societat i de les grans ciutats, les grans discussions d'autors com Owen Jones o Charles Blanc sobre la dicotomia entre estructura i ornament, les obsessions per una arquitectura nova, lligada a les formes naturals, que sorgeix dels corrents simbolistes del

1 Vegeu taula pàg. 4



final de segle, alhora que d'aquests grans escenaris tècnics i arquitectònics que van ser les exposicions universals, la idea essencial de l'obra d'art total tal com l'havia plantejada, entre altres, Richard Wagner, etc. En aquest món complex, riquíssim, ple d'estrats infinits que significa el canvi del segle XIX al segle XX, i de l'adaptació de l'art i l'arquitectura als nous temps del progrés de la ciència, la tècnica i la indústria, l'obra de Gaudí actua, doncs, com un gran catalitzador, ple d'invencions i solucions, gairebé sempre definitives. Però, en segon lloc, si hom mira ara des de la seva obra cap endavant, cap a les generacions que el van seguir, veiem com aquestes invencions gaudinianes, que tenen les arrels en les grans problemàtiques del segle XIX i principis del XX, es convertiran en model per als arquitectes i artistes futurs, els que dissenyaran definitivament el segle XX i el Moviment Modern: així, uns, els racionalistes, veuran en Gaudí el gran constructor d'estructures, el geòmetra, l'arquitecte que ha sabut aplicar millor la saviesa de les solucions populars als desafiaments de les noves necessitats i les noves tècniques; uns altres, els expressionistes, hi veuran el demiürg que representa millor la idea de l'obra total, de l'arquitectura com a forma de transcendència a través de la qual somniar un món nou en el qual la religió de l'art és essencial; uns altres, els surrealistes, hi veuran l'arquitecte que representa millor que cap altre el món de la imaginació, de la fantasia, del que és oníric a través de les formes excessives i inesperades del qual es pot aplicar la nova veritat, subjectiva, de l'home modern; i, finalment, en les formes i les tècniques de Gaudí tots descobriran l'anticipació de moltes de les formes i les tècniques essencials de les avantguardes artístiques i arquitectòniques del segle XX. En definitiva, l'obra de Gaudí se situa com a frontissa determinant, paradigmàtica, entre dos móns, el de la modernitat en formació i el de la modernitat formada, o fundada, i, d'una banda, culmina els moviments del passat i, de l'altra, s'avança als del futur. No creiem que hi hagi cap més arquitecte, cap més obra que faci aquest paper d'una forma tan explícita i tan reconeguda de tots. Aquesta importància i aquestes característiques es poden demostrar punt per punt en cadascuna de les obres que va construir. Arquitecte País Població Nom edifici Data H.P. Berlage Holanda Amsterdam La Borsa 1898-1903 L. Sonck Escandinàvia Helsinki Thelephone C 1903-1905 Ch.R. Mackintosh Regne Unit Glasgow Escola d'Art 1897-1899 G. Brega Itàlia Pesaro Casa Ruggieri 1902-1907 V. Horta Bèlgica Brussel·les Casa Tassel 1892-1893 O. Wagner Àustria Viena Casa Majolica 1898-1899 J.M. Olbrich Alemanya Darmstadt Casa Ernst Ludwig 1899 F.H. Sauvage França Nancy Casa Majorelle 1901-1902 Ö. Lachner Hongria Budapest Herminia Road 1905 Domènech i Montaner

Espanya Barcelona Palau de la Música 1905-1908



Aquesta llista —que en cap cas pretén ser exhaustiva, sinó il·lustrativa—, permet confirmar, d'una banda, que Gaudí fou un pioner d'aquesta nova arquitectura, i de l'altra, que malgrat existir un nexe de caràcter estilístic i cronològic entre tots ells, allò que realment comparteixen és el seu caràcter innovador, en el qual els materials utilitzats (la pedra, el maó, el ferro, la fusta, el vidre, el mosaic…) estan al servei d'una original concepció unitària de l'obra, no essent pretextos decoratius, sinó els mateixos paràmetres constructius d'una nova concepció de l'espai. Les tres obres ja declarades de l'arquitecte Antoni Gaudí: el Palau Güell (1886-1890), el Park Güell (1904-1916) i la Casa Milà (1906-1910) servirien per acreditar-lo com el gran arquitecte mundial del seu temps. Tanmateix, la seva extraordinària creativitat anà més enllà d'aquests tres exemples, ja que el conjunt de la seva producció abasta obres que pertanyen a àmbits ben diferenciats: residències unifamiliars, edificis d'habitatges, oficines, complexos residencials, edificis religiosos, escolars i mobiliari. Cal insistir en el fet que consagrà la seva vida a la recerca constant de noves solucions constructives, les quals aplicà en tots i cadascun dels seus projectes. La casa Vicens (1883-1885) i a El Capricho (1883-1885) trenquen el foc del moviment modernista a tot Europa i en totes les variants estilístiques. La relació naturalista hi és essencial i, des d'aquest punt de vista, constitueixen un dels màxims exponents de l'arquitectura europea. Moltes de les seves característiques, des del colorit de la ceràmica i l'extraordinària adaptació al ritme geomètric de l'estructura dels murs fins a les referències exòtiques àrabs i japonitzants, les converteixen en un cas extraordinari en el qual molts dels corrents europeus de la idea de la vida moderna, en contacte amb la naturalesa i altres móns allunyats, però alhora fermament assentada en la reinterpretació de les tradicions locals, troben la culminació. El temple expiatori de la Sagrada Família (1884-1926) mostra una vessant encara inèdita amb relació a les obres ja projectades fins aleshores per Gaudí, alhora que constitueix un exemple excepcional —per la seva magnitud— de la inesgotable capacitat creativa del seu autor. Quan se li encarregà la continuació de les obres, el 1883, el temple era amb prou feines un modest projecte neogòtic iniciat per Francisco de P. del Villar. Anterior, cronològicament, a les tres obres ja declarades Patrimoni Mundial, en la façana del Naixement presenta una complexíssima integració simbòlica, decorativa, estructural i espacial del portal tripartit, i expressa un dels majors esforços, sinó el més gran, duts a terme a l'Europa dels primers anys del segle XX per tornar a omplir de valor les formes de l'arquitectura religiosa, i no és estrany, per tant, que fos admirada com ho va ser pels arquitectes expressionistes, que buscaven també la forma transcendent i el caràcter demiürg. Però, a més, les quatre torres són, d'una banda, una exhibició espacial quasi vertiginosa, amb les escales de cargol, els buits, les connexions inesperades, mentre que, de l'altra, es tracta d'una demostració estructural i geomètrica extraordinària i, des del punt de vista de l'ús constructiu de la pedra, sense comparació a l'arquitectura moderna. Però Gaudí també excel·lí en altres disciplines. En els pavellons de la finca Güell (1884-1887), Antoni Gaudí construeix la millor obra de forja mai realitzada i un dels monuments culminants de l'escultura moderna, adaptada a l'arquitectura i plena de



valors simbòlics: el dragó de la reixa d'entrada. A més, de l'ús del maó i de la ceràmica, i de les referències estilístiques exòtiques, continua en la línia d'introduir constantment elements nous. Un és l'espacial: les cavallerisses s'organitzen en arcs parabòlics i estructura espacial diafragmàtica, de manera que s'avança a molts dels espais de l'arquitectura moderna. Un altre és l'ús, encara incipient del trencadís, i que Gaudí desenvoluparà posteriorment a la resta de la seva obra fins a culminar en els magnífics exemples del park Güell, que han estat sempre una premonició de moltes de les tècniques més radicalment innovadores de les avantguardes artístiques del segle XX, com sobretot el collage. El Palau Episcopal d'Astorga (1889-1893), respecte a les obres declarades presenta la singularitat de fondre en un sol edifici els conceptes de temple, palau i castell. Sota l'aparença d'una fortalesa medieval, Gaudí proposa una nova i personal interpretació del gòtic en perfecta harmonia amb el seu propi entorn natural. Comparteix amb la casa Botines idèntics plantejaments històrics i conceptuals, essent necessària l'observació d'ambdós edificis per eradicar la imatge simplista de l'arquetip d'arquitectura pròpia de l'historicisme academicista, i entendre fins a quin punt les solucions estructurals determinen les formes i les funcions d'aquests dos edificis de manera exemplar. Tanmateix, en els dos cal discernir clarament el seu caràcter monumental condicionats per la singularitat de llurs emplaçaments, amb uns entorns arquitectònics que Gaudí mai va pretendre minimitzar mitjançant la recerca del contrast quant a formes i materials, en clara contradicció amb els edificis ja existents. El valor d'aquest edifici rau en la resposta, intel·ligent i avançada, que Gaudí sabé donar, en la qual rera una imatge exterior aparentment poc agosarada projecta unes solucions utilitàries pel que fa als interiors. L'espectacularitat de les solucions formals de les voltes i els espais de la planta soterrània en contrast amb els ambients diàfans de les plantes nobles, el genial perfeccionament de la talla dels capitells de les columnes amb un resultat plàstic superior a qualsevol plantejament estètic actual, així com l'inquietant forma que presenten els arcs del pòrtic, recreen un conjunt arquitectònic inclassificable en el seu temps, però alhora assimilable per l'idioma universal de l'arquitectura. El col·legi de les Teresianes (1889-1894) és un magnífic exemple de la ductilitat de Gaudí a l'hora d'assumir els encàrrecs. La gran diferència que presenta, d'entrada, respecte a les tres obres ja declarades patrimoni mundial —Palau Güell, Park Güell i casa Milà— és la migradesa de recursos econòmics de què disposà. No es tractava d'un encàrrec provinent de l'alta burgesia barcelonina, sinó de la construcció d'un col·legi. Amb tot, el geni de Gaudí es palesa en la utilització de materials aparentment pobres, usats fins aleshores en edificis industrials però poques vegades en edificis nobles: pedra sense desbastar i col·locada en aparell rústic, maó i, en menor quantitat, ceràmica. L'interior de l'edifici és important i innovador. Els passadissos, organitzats amb successió d'arcs parabòlics, converteixen la ja coneguda espacialitat diafragmàtica de Gaudí en una visió molt més radical i fan la impressió de filtres en els quals la llum que entra entre els arcs sembla un material de construcció més. Aquest interior, alhora senzill i complex, ric i auster, es pot situar entre els exemples més alts d'arquitectura religiosa, en el sentit més profund de la paraula, de finals del segle XIX.



A la casa Botines (1892-1893) Gaudí recupera el concepte de palau neogòtic afrancesat, amb teulades de pissarra i mansardes. Abandona reminiscències exòtiques, més avantguardistes, dels primers treballs i busca una expressió més pròxima a l'arquitectura i la climatologia locals. L'edifici concentra sota l'aparença austera del seu perfil gòtic, un complex món arquitectònic que s'avança intel·ligentment a diverses tendències que sorgiran en el decurs del segle XX. La visió del volum exterior, fàcilment assimilable per a l'espectador, en el qual recrea les formes del gòtic civil, és la conseqüència d'un sorprenent espai interior que pel seu aspecte estructural s'avança al moviment racionalista, en deixar lliure la planta gràcies a uns subtils pilars de foneria com a clar precedent de les solucions actuals en l'àmbit comercial. El recurs del repertori medievalista dóna peu a múltiples i suggerents detalls que s'anticipen a algunes de les propostes de l'art nouveau que Gaudí portarà a la pràctica posteriorment en la seva producció catalana, a través de les peculiars solucions dels arcs de les finestres situades a la planta sòtano, els arcs de les portes en la façana, les xemeneies, la reixa de protecció del fossar i d'altres múltiples elements ornamentals del mobiliari interior. L'edifici no es pot aïllar del context arquitectònic de la ciutat de Lleó. El seu emplaçament fou determinant per al seu autor, i encara avui es pot apreciar la força ambiental que projecta la seva imatge, la qual Gaudí, amb una clara perspectiva de futur, integrà magníficament en el conjunt monumental de la ciutat. La casa Calvet (1898-1900), concebuda com un edifici d'habitatges a l'igual que la casa Milà, però anterior, cronològicament a aquesta darrera, presenta un concepte de composició de la façana de caire barroc, en sintonia amb els corrents artístics d'aleshores, però en absolut convencional: si hom l'observa des de dalt, s'organitza, gràcies a les espadanyes, amb els eixos de simetria paral·lels; si, en canvi, s'observa des de baix, la presència central de la tribuna crea un sol eix. En algun punt, aquestes dues situacions contradictòries es troben, i creen una tensió que no té res a veure amb el que és habitual en aquesta mena de construccions, i que torna a posar Antoni Gaudí, una altra vegada, en relació directa amb els experiments més avançats de l'arquitectura europea del moment, i, en aquest cas, amb els de Wagner en les seves cases urbanes vieneses. Un dels progressos estructurals que en la trajectòria gaudiniana presenta la casa Calvet és l'inici de la fusió entre l'escala interior d'accés als pisos i els dos patis de llums —que Gaudí assaja i aconseguirà plenament a la casa Batlló. A més de la importància que té des del punt de vista estructural, la forma com es resol aquesta conjunció és d'una gran bellesa plàstica, basada en arcades i petites columnes que deixen passar la llum d'un espai a l'altre. La cripta de la Colònia Güell (1898-1915) i les formes de treball que hi són associades tenen una importància absolutament extraordinària. D'una banda, des del punt de vista del conjunt de l'obra de Gaudí, significa el punt culminant i més radical de moltes de les seves investigacions estructurals, formals i simbòliques. Hi queden superades definitivament les referències estilístiques a un estil neogòtic o les al·lusions directes als exotismes característics del segle XIX, així com els naturalismes i simbolismes de finals d'aquest segle. La relació dels materials amb el procés projectual basat en la maqueta esterostàtica suposa una situació d'originalitat excepcional en el panorama europeu, i



l'ús de materials de rebuig o sense desbastar s'avança a moltes de les obsessions de les avantguardes. Bellesguard (1900-1905) defineix una tipologia que serà característica de les cases de segona residència de la burgesia barcelonina, popularment anomenades torres. El conjunt presenta un volum tancat, que recolza tota la tensió en la torre de la cantonada. A l'interior, el vestíbul i l'escala presenten formes contínues i toves que coincideixen amb les seves obres de començament del segle XX (pavellons del Park Güell, finca Miralles, casa Batlló…) i que seran les més properes, encara que sempre absolutament originals, a l'art nouveau internacional. La intervenció de Gaudí a la catedral de Mallorca es contemplà ja en el seu moment, com un esdeveniment d'una importància excepcional dins d'un context molt específic de renovació litúrgica iniciat a principis del segle XX, i que reivindicava la participació del poble en la cerimònia dels sants misteris. L'encàrrec que rebé l'arquitecte no fou, en conseqüència, el d'una simple reintegració arqueològica, i la seva participació suposà la decisió que fos l'art modern el destinat a representar aquesta renovació litúrgica, la qual cosa desfermà un interès insòlit i una manifestació més del seu geni creatiu, al servei de les grans construccions simbòliques. Per últim, cal citar la casa Batlló (1904-1906), en la qual, el color de la façana ha estat comparat sovint amb el mar. Això s'ha aconseguit mitjançant el trencadís de vidres de colors i discs ceràmics que la recobreix, i gràcies a l'ondulació del mur, que també produeix la sensació del moviment d'un cortinatge gegantí. Antoni Gaudí és capaç d'acumular en aquesta façana tota una sèrie de formes que uneixen allò més culte amb allò que és popular, les simbologies agradables dels contes de fades amb les més transcendents de les vanitas, i les formes de l'arquitectura europea del moment, l'art nouveau, en una síntesi excepcional, assolida en molt poques ocasions.



c) Autenticitat /integritat Hem vist, doncs, que l'obra de Gaudí, en el seu conjunt, gaudeix d'un valor universal excepcional. De fet, el llegat de Gaudí és actualment reconegut arreu i ha estat admirat i respectat, tot i que, en alguns moments, la necessitat d'adaptació a nous usos o les reparacions estructurals i la posta al dia de les infraestructures va determinar en el passat alguna intervenció poc reeixida, vinculada a la moda del moment. Malgrat tot, des que l'obra de Gaudí ha estat protegida com a bé cultural d'interès nacional (1969)2, totes les intervencions que s'hi fan han de tenir el vistiplau de les comissions del patrimoni, la qual cosa implica que els criteris d'intervenció han estat estrictes i han tingut com a objectiu recuperar-ne les característiques originals. La Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, i les corresponents lleis autonòmiques atorguen una àmplia protecció en aquests edificis. També el planejament municipal protegeix l'obra de Gaudí. Així, a Barcelona la casa Vicens, el temple expiatori de la Sagrada Família, els pavellons de la finca Güell, el col·legi de les Teresianes, la casa Calvet, Bellesguard i la casa Batlló són incloses al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona de l'any 2000 (ja ho eren a l'anterior Catàleg del patrimoni arquitectònic de l'any 1979).3 Totes les intervencions que s'han produït en els edificis esmentats han de tenir el vistiplau de les comissions de patrimoni. Els criteris d'intervenció en els edificis han estat estrictes i han tingut com a objectiu recuperar-ne les característiques originals. En aquestes intervencions, sovint hem de parlar només de simples reparacions, sense alterar gens ni l'esperit ni els trets materials dels edificis. Així ho documentem als expedients dipositats a l'arxiu de la Comissió del Patrimoni i a les fitxes incloses en el dossier 25 anys d'intervenció en Gaudí, editat pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya amb motiu del XXV curset sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, que va ser totalment dedicat a Gaudí. També ens dóna fe de les obres efectuades el llibre El edificio Gaudí en León. Casa Botines, editat per Caja España, entitat propietària de l'immoble. Una mostra d'actuacions fetes en els diversos edificis de Gaudí que proposem incloure a la Llista del Patrimoni Mundial permetran comprovar que aquestes són respectuoses amb l'obra original. Entre l'any 1997 i el 2001 s'ha dut a terme la restauració de la casa Vicens, en la qual s'han reparat les façanes i els terrats, respectant les característiques de l'edifici i reproduint fidelment les rajoles que faltaven. També, a l'actuació duta a terme a Bellesguard, aquests darrers divuit anys, s'han recuperat materials del propi edifici per reparar merlets, gàrgoles, paraments inclinats de la coberta, i s'han utilitzat tècniques constructives tradicionals, com ara el morter de calç. 2 Degut a la diferent manera en que es denomina a cadascuna de les lleis de patrimoni cultural, els béns culturals protegits, utilitzarem de forma assimilada els termes Béns Culturals d’Interès Nacional i Béns d’Interès Cultural. 3 Al capítol 4 d’aquest expedient s’ofereix una àmpia informació de tota la legislació implicada a la protecció dels edificis.



Entre el 1999 i el 2000, el tancament exterior dels pavellons de la finca Güell, la famosa porta del Drac, ha estat rehabilitada. L'obra de maó i de pedra s'ha netejat, alguns elements petris, molt erosionats, s'han consolidat i reparat, els elements metàl·lics s'han recuperat: porta del Drac de ferro forjat (decapatge, restauració i tractament cromàtic), i reposició de fruits i fulles del taronger que corona la pilastra. També s'han substituït, per altres d'idèntics, els elements de fusta de les finestres del pavelló de porteria. En tot cas, la intervenció es va fer amb total fidelitat a l'original. Quant al temple expiatori de la Sagrada Família, l'obre que hi féu Gaudí no restà acabada del tot. Seguint, però, els seus dibuixos i les seves maquetes, el 1930 s'acabaren tres dels campanars de la façana del Naixement. Les quatre torres, però, no es coronaren del tot fins a finals de la dècada dels setanta, en què també s'acabà un finestral del creuer, una capella de l'absis i els paraments d'una de les dues escales. D'altra banda, després de la Guerra Civil espanyola, es restaurà la cripta, que havia estat incendiada i que es deixà pràcticament com havia estat i com és fins ara. També es recuperaren fragments de maquetes i de models de guix, destruïts a la contesa, que ajudaren a acabar elements arquitectònics i grups escultòrics d'aquesta façana. L'obra que féu Gaudí fou acuradament acabada pels seus primers continuadors. Les obres de manteniment fetes a les Teresianes el 2000, a més d'anar encaminades a millorar les cel·les de les monges, van posar al descobert alguns elements que havien quedat ocults. Però, molt recentment ha tingut lloc la recuperació del coronament dels merlets que envolten l'edifici, amb tota l'expressió plàstica i l'efecte visual original. Es tracta d'uns elements en forma de birret, fets a partir d'un model obtingut per fotografies antigues i per un birret que hi ha a la façana. De la casa Calvet, es pot destacar la restauració de la façana posterior feta el 1995: s'estucà de nou i es deixà preparada per quan hi hagi pressupost per restituir les pintures originals. La intervenció fou respectuosa i gens agressiva, i no s'acabà per manca de recursos materials. Les obres dutes a terme a la casa Batlló entre 1987 i 1992, a part de fer una consolidació estructural dels fonaments, eliminaren elements no originals de Gaudí. A més recuperaren elements mecànics originals, paviments, estucs i pintures, i altres elements decoratius. També es reproduïren portes i finestres a partir de fotografies i dissenys originals, i es referen els basaments i els arcs de pedra de la part baixa de la façana. Pel que fa a la Cripta de la colònia Güell, la darrera restauració practicada descarta d'entrada acabar l'edifici, és a dir, construir la nau superior, però també descarta convertir-lo en una peça de museu. Es tracta d'un edifici viu, que cal conservar per a l'ús a què va ser destinat i que continua essent el mateix: església parroquial. Així doncs, s'han dut a terme intervencions de neteja, reposició i sanejament de les façanes i el porxo, i s'agença l'entorn immediat. Però també, s'intervé en els acabats exteriors de la cripta, que d'alguna manera sempre havien estat provisionals. En aquest sentit, s'hi fa una nova coberta (allí on hi hauria hagut d'haver el sòl de la nau superior) per esmenar els problemes de filtracions i humitats, i es treu la coberta de fibrociment feta quan Gaudí ja havia abandonat les obres (però, es deixa el terrat a la catalana inicial, que tampoc no havia fet Gaudí); es coronen els murs exteriors (que Gaudí no va



acabar) amb fàbrica lineal i es recobreix amb planxa de zinc la rampa que havia fet Gaudí, preparada per rebre l'escala d'accés a la nau superior (l'escala que hi havia tampoc no era de Gaudí). Es tracta d'unes intervencions necessàries per agençar la Cripta, però que no alteren la percepció de l'obra de Gaudí i que, s'ha considerat en tot moment reversible. A més, cal considerar que aquests afegits no formen part intrínseca del monument. També els edificis de Gaudí fora de Catalunya han estat restaurats aquests últims anys seguint criteris respectuosos. D'una banda s'han dut a terme estudis acurats del procés constructiu. De l'altra, s'hi ha intervingut retornant-los, en la mesura del que ha estat possible, al seu estat original. Així, tenint en compte el programa utilitari i funcional, i l'entitat física del mateix edifici, la casa Botines ha estat rehabilitada integralment: recuperant espais originals i reconstruint mimèticament elements o dissenyant elements que harmonitzen amb els preexistents, gràcies al disseny o als materials. Molt recentment s'han emprès obres de recuperació del palau episcopal d'Astorga. A més de la remodelació dels jardins del palau, segons els plànols originals de Gaudí, s'ha treballat a retornar l'espai al seu estat original i se n'han suprimit les instal·lacions fetes el 1960. Finalment, el Capricho de Comillas ha estat objecte d'un acurat estudi i d'una intervenció global. En efecte, a més de fer-hi reparacions, tasques de neteja i renovació d'instal·lacions, s'ha tingut com a objectiu recuperar l'aspecte original del palauet, desfent les intervencions dutes a terme cap a 1914. Les actuacions que s'han fet són del tot reversibles. Per últim, i quant a la intervenció de Gaudí a la catedral de Mallorca, l'estat de conservació de tots els elements litúrgics és bo, llevat de la maqueta del panteó del rei de Mallorca, que requereix una restauració. En algun cas, com el vitrall de les Verges i el vitrall dels Sants Confessors, foren restaurats el 1987. Es pot afirmar que el conjunt de l'obra de Gaudí que ara es proposa per a la seva declaració com a patrimoni mundial, —com a ampliació de l'obra ja declarada— conserva globalment els trets originals del seu geni creador, la qual cosa li ha valgut el reconeixement internacional de què ara gaudeix. Configuren la culminació i la superació dels principals corrents de pensament estètic i arquitectònic de la segona meitat del segle XIX, i són una clara mostra de l'anticipació de moltes de les formes i tècniques essencials de les avantguardes artístiques i arquitectòniques del segle XX.



d) Criteris segons els quals la inscripció és proposada i justificació de la inscripció

segons aquests criteris. (i) Les obres de Gaudí que es proposa incloure a la Llista del Patrimoni Mundial

són peces supremes d’aquest brillant creador. És a dir, peces cabdals del geni creador humà. L’origen de la naturalesa excepcional d’aquesta obra com un tot és una vitalitat que li permet expressar sentiments, pensaments, imatges, experiències i sobretot coneixement del temps que li va tocar viure, el final del segle XIX i l’inici del segle XX. L’obra de Gaudí uneix art i tècnica de tal manera que aquests dos components no es poden separar, perquè ell era alhora un arquitecte, un constructor, un artista, un enginyer d’estructures i un artesà, l’objectiu del qual era crear una obra d’art total.

(ii) Les obres de Gaudí evidencien diferents influències i, al mateix temps, són un

model per als futurs arquitectes i artistes que havien d’afaiçonar el segle XX. En efecte, en Gaudí trobem les influències de John Ruskin (retorn de l’arquitectura medieval), els prerafaelites i Wiliam Morris (retorn dels oficis artesanals), Viollet-le-Duc (ús de l’estil gòtic com a resposta a la nova arquitectura) i els simbolistes (amb la idea de l’arquitectura vinculada a les formes naturals). Però també, l’arquitectura de Gaudí va ser un model per als racionalistes (que hi van veure el gran constructor d’estructures, el geòmetra), els expressionistes (que consideraven Gaudí com el millor representant de l’obra d’art total), els surrealistes (que pensaven que Gaudí era l’arquitecte que millor representava el món de la imaginació a través de formes inesperades) i els moviments d’avantguarda en general (les formes i les tècniques de Gaudí van ser una anticipació de moltes de les formes i tècniques essencials del segle 20: collage, grattage, escultura abstracta, assemblage, nous simbolismes,...).

(iii) Les obres de Gaudí són un testimoni únic i excepcional dins del patrimoni

arquitectònic del 1900. Són úniques i extremadament especials. Encara que normalment són classificades com a peces mestres del Modernisme són totes peces úniques fetes per una ment meravellosa, que va crear el seu propi estil, ja que no es poden comparar a cap obra dels seus contemporanis. De fet Gaudí és considerat com una rara avis i potser a causa d’això l’arquitecte més creatiu del segle XX.

(vi) Les obres de Gaudí s’associen directament amb el gran període cultural que va

tenir lloc a Catalunya entre el final del segle XIX i l’inici del segle XX. De fet, estan entre els exemples més importants de l’arquitectura d’aquell temps.

3. DESCRIPCIÓ INTRODUCCIÓ El 1984, la UNESCO va declarar les tres obres més paradigmàtiques de l’arquitecte Antoni Gaudí i les va incloure a la Llista del Patrimoni Mundial. Es tracta del Park Güell, el palau Güell i la casa Milà. El 2002, coincidint amb la celebració de l’Any Gaudí, es va creure oportú demanar l’ampliació d’aquesta declaració i incloure a la Llista del Patrimoni Mundial totes les obres més rellevants de l’insigne arquitecte, tant les situades a Catalunya –casa Vicens, obra de Gaudí a la Sagrada Família, Pavellons de la finca Güell, col·legi de les Teresianes, casa Calvet, Torre Figueras (o Bellesguard) i casa Batlló a Barcelona, i la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló− com les situades a Cantàbria –el Capricho a Comillas−, Castella i Lleó –casa de Botines i palau episcopal d’Astorga− i Balears −obra de Gaudí a la catedral de Mallorca−. Amb aquesta finalitat la Generalitat de Catalunya, junt amb la Comunitat Autònoma de Cantàbria, la Junta de Castella i Lleó, i el Govern de les Illes Balears, ha preparat aquest expedient, en el qual s’estudien detalladament les catorze obres d’Antoni Gaudí que componen aquesta candidatura i que s’afegiran a les obres de Gaudí ja protegides per la UNESCO. És per això que, abans d’iniciar l’estudi detallat –descripció del bé, història i desenvolupament, forma i data dels

Descripció. 03 ___________________________________________________________

Obra d’ Antoni Gaudi 3/ 2

documents més recents relatius al bé, estat de conservació actual i polítiques i programes relacionats amb la revalorització i la promoció del bé− de cada una de les catorze obres esmentades, farem una breu referència a cada un dels tres edificis declarats inicialment. 01. PARK GÜELL (1900-1914) Eusebi Güell va encarregar el park Güell a Gaudí, el qual va urbanitzar 15 hectàrees de terreny del barri de la Salut de Gràcia, al nord de Barcelona, en una zona coneguda com a Muntanya Pelada, bastant rocosa i plena de desnivells. Inicialment no es va planejar com un parc sinó com una ciutat jardí de caràcter privat a l’estil de les ciutats jardí de gust anglosaxó. Gaudí va pensar en tots els serveis necessaris i va projectar seixanta parcel·les amb jardins, va construir viaductes, places, carrers, murs de tancament i pavellons de porteria, així com una llarga escalinata d’accés i una sala hipòstila destinada a mercat cobert, que a la part superior acull una àmplia plaça major rodejada per un banc barana recobert de trencadís. D’aquesta obra cal destacar, a més, la integració entre arquitectura i naturalesa, que harmonitzen sempre, i la preocupació per la vegetació i el respecte per la flora original. Tanmateix, el projecte immobiliari va resultar frustrat i només es van construir dues de les seixanta cases previstes: la casa Trias (construïda per Juli Batllevell el 1903) i la casa mostra (construïda per Francesc Berenguer el 1902) Gaudí va viure en aquesta casa des de 1906 fins que es va traslladar a la Sagrada

Descripció. 03 ___________________________________________________________


Família. El mateix Güell va viure fins a la seva mort el 1918 en una tercera casa ja existent, la casa Larrard. Els seus hereus van vendre el park Güell a l’Ajuntament de Barcelona, que el va obrir al públic el 1923. 02. PALAU GÜELL (1886-1888) El palau Güell, situat al centre històric de Barcelona, també el va encarregar Eusebi Güell a Gaudí, en aquest cas com a habitatge unifamiliar. Es tracta d’una de les residències més luxoses de la ciutat, que Gaudí va realitzar amb gran meticulositat, i que estava pràcticament acabada el 1888, quan es va celebrar l’Exposició Universal. Tanmateix, molts detalls no es van acabar fins el 1890. L’edifici consta de sis nivells, resolts de diferent manera (soterrani, planta baixa, entresòl i tres pisos). Està concebut a partir d’una gran sala central coberta amb cúpula, molt lluminosa, de 17 m d’altura, al votant de la qual hi ha les dependències. Entre els diversos elements funcionals i decoratius, cal destacar les xemeneies del terrat i les portes d’entrada de ferro forjat. A més de la col·laboració d’altres arquitectes i també d’artesans (serrallers, forjadors, ebenistes, ceramistes) i pintors, Gaudí va dissenyar mobles, llums, vitralls, que va fer construir amb els millors materials –marbres, fustes, ceràmiques, vidres multicolors− amb els quals va crear ambients evocadors de l’estil gòtic i mudèjar segons la seva interpretació personal. Gaudí fa servir aquí l’arc parabòlic, una forma geomètrica que

Descripció. 03 ___________________________________________________________


constantment apareix a tota la seva obra posterior. Quan el 1910 Eusebi Güell es va traslladar a viure al park Güell, l’edifici va passar a la seva filla Mercè, que el 1945 el va vendre a la Diputació de Barcelona, que hi va instal·lar el Museu d’Arts Escèniques. Ha estat restaurat entre 1983 i 1997. Ara és obert al públic. 03. CASA MILÀ (1906-1912) Es tracta d’un edifici monumental per a habitatges, situat al carrer més prestigiós de la ciutat. Per la seva aparença externa rocosa, molt aviat els barcelonins el van batejar com a Pedrera. Per a la casa Milà, recorre a un llenguatge rupturista per al seu temps, és l’última obra civil de Gaudí. Consta en realitat de dues finques, amb accessos independents i sengles patis centrals, però unificats per una mateixa façana. L’estructura de l’edifici és de pilars de pedra i maó massís, que allibera la façana de funcions de càrrega i permet grans obertures per a l’entrada d’aire i de llum. El sistema de pilars va permetre destinar els nou nivells de la casa a diversos usos: el soterrani a garatge pera automòbils (el primer de Barcelona), la planta baixa a establiments comercials, l’entresòl a despatxos, la planta primera o principal a l’habitatge dels propietaris, els quatre pisos superiors per a llogar, i les golfes per als safareigs. Sobre les golfes, configurades per un conjunt d’arcs parabòlics de maó de pla, Gaudí va construir el terrat, que va coronar amb

Descripció. 03 ___________________________________________________________


sorprenents xemeneies, ventiladors i sortides d’escales amb volums escultòrics. Cal destacar també els vestíbuls, la forja dels balcons, els cels rasos de guix amb relleus, el treball de portes, finestres i mobiliari (bastant dispers actualment), el disseny de poms, manetes, tiradors i espiells. La casa Milà s’ha convertit amb el temps en un dels símbols de Barcelona. El 1986, va ser adquirida per l’entitat financera Caixa de Catalunya, que després de restaurar-la va instal·lar un espai d’exposicions temporals i un de permanent: l’Espai Gaudí.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


04. CASA VICENS (1883-1885) a) Descripció del bé L’arquitecte combina en aquesta obra la pedra, el maó vist i una extensa gamma de rajola de València de colors diversos, on la influència d’un orientalisme d’arrel islàmica hi és palesa. A més, és remarcable el treball en forja, especialment la tanca inspirada directament de la naturalesa i, concretament, en el margalló, palmera pròpia de la Mediterrània occidental, extret dels motlles de les plantes que creixien salvatges en el solar quan Antoni Gaudí el visità per primera vegada. Les baranes i reixes són també de ferro forjat i preludien els motius decoratius modernistes. També són exponents d’una arquitectura naturalista els ocells de porcellana que volen davant de la llar de foc moguts per l’aire calent del foc i les finestres de guillotina que són caixes de música i canten com ocells quan s’obren i es tanquen. L’interior de l’edifici presenta un disseny acurat de tots i cadascun dels elements que l’integren. La seva rica i imaginativa decoració abasta una bigarrada successió de pintures murals, entre les quals destaca un trompe-l’oeil al primer pis, a més de fustes tallades o policromades, ceràmica, mobiliari, etc., que li confereixen un caràcter insòlit i fantasiós. De l’època de Gaudí es conserva el fumador, el menjador i el vestíbul. El sostre del menjador està decorat amb unes llosetes de cartró premsat que representen cireretes d’arboç amb fullatge. Entre el sostre i les parets hi ha tot un fris de mènsules amb clavells vermells pintats, a més d’una heura verda esgrafiada sobre fons color crema

Descripció. 03 ___________________________________________________________


amb uns ocells hiperrealistes que volen. A mitja paret comença l'arrambador ceràmic. L'estança està decorada amb escultures de terra cuita de Riba i Garcia, el qual també és autor dels putti que hi ha als quatre angles exteriors. Davant la xemeneia hi ha penjat un mecanisme en forma d’ocell que es mou amb l’aire calent. Quant al fumador, és un espai molt especial i de gran interès. Es tracta de l’estança més oriental, amb una falsa cúpula treballada com un rusc d’abelles, de la qual penja un llum. Les parets estan cobertes de llosetes de cartró que formen relleus, i a sota, un arrambador ceràmic amb roses. La porta de sortida al jardí combina la fusta amb vidres rectangulars de colors. Finalment, pel que fa a la tribuna, la decoració del sostre imita els hivernacles anglesos a través dels quals es veuen fulles de kèntia i palmeres. b) Història i desenvolupament La casa Vicens és considerada la primera obra que Gaudí signà com a arquitecte, i el primer encàrrec que rebé d’un client de l’alta burgesia de Barcelona. El projecte és del 1878 tot i que l’obra s’inicià el 1883. Es tracta d’una casa d’estiueig per al corredor de borsa Manuel Vicens Montaner. L’edifici, de tres plantes i soterrani representa el primer intent de l’arquitecte per trobar un estil nou i fugir de l’historicisme i l’eclecticisme arquitectònics imperants. A la casa Vicens, Gaudí anticipa d’una manera purament intuïtiva tota una sèrie de categories formals i constructives que contribuiran d’una manera decisiva a l’eclosió del modernisme. És una obra que pertany a la primera etapa de la

Descripció. 03 ___________________________________________________________


carrera de Gaudí, caracteritzada per l’experimentació a partir de referències historicistes, les quals reelabora d’una manera molt personal i original a través de la complexa volumetria exterior. La casa Vicens ha estat restaurada en diverses ocasions. La primera intervenció fou duta a terme el 1925 amb una reforma d’ampliació de l’arquitecte Serra Martínez que va consultar a Gaudí el projecte i que li va valer un premi de l’ajuntament de Barcelona. El carrer de Carolines no existia i la façana que actualment dóna a dit carrer tenia un jardí al davant amb palmeres i un brollador decagonal de ceràmica que es pot veure reconstruït al jardí de la Reial Càtedra Gaudí, als pavellons Güell. Atès que la façana donava directament al carrer, Serra Martínez hi col·locà unes reixes a les finestres. La famosa reixa de margallons de Gaudí que també dóna forma a la porta, originàriament voltava tota la finca, més extensa en superfície que actualment, ja que arribava a tocar l’avinguda de Príncep d’Astúries. Cap a la dècada de 1960, quan es va urbanitzar la zona desaparegué una part del solar i els fragments de reixa sobrant es van instal·lar a l’accés del Park Güell pel carrer d’Olot, i al jardí de la casa-museu, on encara avui en dia es poden contemplar. Dins la finca hi ha la popular font de Santa Rita, que gaudeix de gran devoció al barri. c) Tipus i data dels documents més

recents referents al bé Llibres Projecte de restauració Casa Vicens 1997 : carrer de les Carolines, 22 ; TAU ceràmica [Barcelona] : Caparrós

Comunicació, DL 1997 Articles de revista Gaudí : la Casa Vicens, cien años de encantamiento. A: " Casa Viva" nº 102 (1991), p. 36-46 Gaudí : la Casa Vicens, cien años de encantamiento. A: " Casa Viva" nº 20 (1984), p. 52-62 Articles de diari FONTOVA, Rosario. La restauración de la Casa Vicens estará acabada dentro de un año. A: "El Periódico" (12 de noviembre de 1997)

Descripció. 03 ___________________________________________________________


YANIZ, Juan Pedro. La Casa Vicens, primera vivienda familiar construida por Gaudí, será remozada. A: "Avui" (16 d'agost de 1997), p. 10 Webs Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html [Consultada 30/12/2003] Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ [Consultada 30/12/2003] d) Estat actual de conservació Entre el 1997 i el 2001 s’han dut a terme diverses intervencions amb l’objectiu de netejar els murs, impermeabilitzar la coberta i la façana. Malgrat que la finca ha estat alterada pel que fa al seu volum total –recordem que originàriament era una casa aïllada envoltada d’un gran jardí—, i que al llarg dels anys ha sofert algunes modificacions, es pot afirmar que conserva l’esperit i l’aspecte fantasiós que Gaudí volgué donar a aquesta obra primerenca, clar preludi, pel que fa a les arts aplicades i sistemes constructius d’algunes de les constants que caracteritzaran la seva obra arquitectònica posterior. La casa Vicens constitueix, a més, el primer exemple de l’autèntica llibertat expressiva que propugnaran, anys a venir, els modernistes.

e) Polítiques i programes relacionats amb la valoració i la promoció del bé La informació referent a l’apartat e), això és, informació sobre la política i els programes relatius a la valoració i la promoció, es troben àmpliament explicada al capítol 4 d’aquest expedient.

Descripció. 03 ___________________________________________________________

Obra d’Antoni Gaudi 3/ 10

05. OBRA DE GAUDÍ A LA SAGRADA FAMÍLIA (1884-1926) a) Descripció del bé Construcció i estructura Des de l'inici el temple es construí exclusivament gràcies a les aportacions dels fidels. Un donatiu molt important permeté a Gaudí poder desenvolupar un projecte de gran volada, que adequà a la visió que tenia i que havia expressat per escrit sobre el significat d'un temple cristià. La gran complexitat i el temps que comportava construir un temple important com a obra d'anys i anys, li féu proposar d'aixecar una façana -la del naixement- per deixar marcat el pas de la seva pròpia generació. Així, a partir de la cripta iniciada per Villar, Gaudí projectà el temple amb planta de creu llatina, amb tres naus en el transsepte i creuer i cinc fins a la façana principal. Tres grans façanes coronades cada una per quatre campanars: a llevant, la del Naixement; a ponent, la de la Passió: i a migdia, la de la Glòria. En el creuer, un gran cimbori que representa Jesucrist i que corona una gran creu de quatre braços a 170 m. d'alçada. Quatre cimboris més petits el flanquegen i representen els quatre evangelistes. El cimbori que corona l'absis és dedicat a la Mare de Déu. En conjunt, 18 torres, de les quals actualment només n'hi ha vuit d'acabades. Les mides generals del temple són, a l'interior, 90 m de llargada, 60 m el transsepte i 45 m les naus. Les columnes de suport de les voltes representen les esglésies locals amb les apostòliques al creuer. Les de

Descripció. 03 ___________________________________________________________


Catalunya al seu voltant, amb les dels territoris de parla catalana. A la nau central, les de les arxidiòcesis d'Espanya i les del cinc continents a la resta de les naus. Les alçades de les voltes se situen a 30 m a les naus laterals i la girola; a 45 m a la nau central; a 60 m al creuer; i a 75 m a l'absis. Un claustre envolta el conjunt i separa el temple de l'entorn. Dos edificis o sagristies se situen als extrems del carrer de Provença, i les capelles del Baptisme i l'Eucaristia als del carrer de Mallorca. Estructuralment, Gaudí projectà el temple, d'una gran lleugeresa, a partir de columnes inclinades que es ramifiquen equilibradament tot seguint les corbes de pressions amb una síntesi de formes geomètriques i estructura que conforma la seva arquitectura. El 1915, sortí la primera edició d'un àlbum explicatiu del que era i seria el Temple de la Sagrada Família. Era l'expressió d'un programa que mostrava el que estava ja realitzat i que mitjançant uns dibuixos i models de guix presentava el que esdevindria en el futur. Malgrat tot, el que és important és precisament que es donà, amb aquestes siluetes del temple, la visió general precisa que Gaudí somniava del volum i de la verticalitat del seu conjunt. Visió que a partir d'uns plànols generals s'anà concretant en una estructura i lleugera que s'aixeca sobre una planta de creu llatina, amb tres grans façanes i unes voltes i coberta que se suporten per columnes inclinades, les quals es ramifiquen per assolir damunt del creuer una alçada remarcable. Gaudí anà bastint damunt d'aquest esquema tota una plàstica inspirada en la seva

Descripció. 03 ___________________________________________________________


observació de la natura, que es concretà en la utilització de la línia recta, generadora de formes enguerxides, lleugeres i més resistents. Aquestes formes, combinades entre si en un microunivers estellar en el qual unes proporcions simples es repeteixen, es multipliquen i en fan un conjunt arquitectònic nou, mai no imaginat, complex i senzill, facilitarien el camí dels indefugiblement havien de continuar i enllestir en el futur l'obra de Gaudí. La façana del Naixement La façana del Naixement constitueix un immens retaule petri en el que s'explica, a la manera que pretenien fer-ho els constructors de catedral medieval, tota la cosmogonia cristiana. Encara que oferint certes i concretes connexions amb l'estil gòtic, aquesta façana constitueix ja una obra inconfundiblement gaudiniana, un fris en el que barregen, en una estranya amalgama, persones i animals, estrelles i plantes, junt a figures de sants i àngels trompeters que anuncien la bona nova. Presidint-ho tot, imatges de Sant Josep, de la Verge i el Nen; elements que simbolitzen a Jesucrist, a l'Església i a les Virtuts Cardinals. Tres grups d'elements serien factibles de ser establerts com integrants, quan menys, d'aquesta façana del Naixement: escultures absolutament realistes i perfectament definides dotades d'un significat literal o simbòlic, relleus d'intenció imaginativa o fantàstica, entre la realitat i la mitologia; formes de generació geomètrica dotades així mateix d'una doble significació. La barreja de tot això, l'acumulació d'elements tan heterogènics com els citats, produiran com resultat un monumental objecte plàstic en el que a partir d'una certa distància arriba a perdre el significat concret de molt

Descripció. 03 ___________________________________________________________


d'ells, fonent-se els components en un conjunt poc figuratiu i difícilment llegible. Si les figures concretes d'apòstols, àngels, guerres, grups escultòrics escenificant moments de la vida de Jesucrist, etc..., pretenien constituir, en la intenció de Gaudí, un gegantesc diorama on els fidels trobarien un suport iconogràfic fàcilment identificable, la integració de tan diversos llenguatges i signes en una mateixa composició, així com la profusió dels mateixos, atorga en aquesta façana una peculiar significació més enllà de la "lliçó teològica" pretesa, aproximant-la a una formalització plàstica de significació en cert mode abstracte expressionista. La façana del Naixement representa, així, un vast conjunt de signes visuals que fan possible l'existència de diversos nivells de lectura prestant-se a interpretacions que poden anar des de la més immediata i literal a la més obscura o a la del simple objecte plàstic d'índole no figurativa. Sobre aspectes constructius d'aquesta façana pot dir-se que predomina en ella la utilització de la fina pedra esmolada de Montjuïc i que constitueix una clara demostració dels complexos coneixements de Gaudí pel que fa a estereotomia i domini de l'ofici. Pel que fa a les torres, punt culminant -i no únicament pel que fa a la seva alçada- de quan va ser realitzat sota la direcció de Gaudí, només la seva sola existència serviria per posar de manifest la genialitat de l'arquitecte capaç de concebre-les i realitzar-les. Les torres, estructuralment, són formades per un doble embolcall petri, un d'exterior i un altre d'interior, travades ambdues per l'escala helicoïdal situada entre elles. L'ascensió és còmode i rica en oportunitats d'ordre visual que accentuen l'interès del recorregut, contribuint a eliminar qualsevol

Descripció. 03 ___________________________________________________________


sensació de monotonia. Les diverses sortides a l'exterior que apareixen al llarg de l'ascensió, les comunicacions entre ambdues torres, l'adequada il·luminació en tots els seus trams, converteixen aquesta pujada en una experiència absolutament positiva. Acabades quasi per complet a la mort de l'arquitecte, les torres de la Sagrada Família representen una de les més portentoses realitzacions gaudinianes, punt i final i resum, al seu torn, d'una vida dedicada intensament a la creació d'autèntica arquitectura. b) Història i desenvolupament Al final del 1883 Gaudí rebé l'encàrrec d'intervenir en la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família. El projecte esdevingué l’obra de la seva vida. Hi dedicà més de quaranta anys, però, sobretot hi treballà de forma exclusiva a partir de la seva maduresa. Tot i que l'encàrrec fou de continuar l'obra iniciada per Francesc de Paula Villar, ben aviat es guanyà la confiança de l'Associació de Sant Josep, promotora del temple. L'altar de Sant Josep, totalment projectat per Gaudí, s'enllestí el 1885, i la cripta quedà coberta el 1891. Es diu que el fundador de la Sagrada Família, Josep Maria Bocabella sintonitza perfectament amb Gaudí i que això i un donatiu anònim excepcional permet que Gaudí plantegi un nou conjunt. Pel que fa a la cronologia del Temple, la cripta neomedieval fou construïda entre 1884 i 1889; el mur calat que delimita l’absis del temple s’erigí entre 1890 i 1893, a continuació es treballà a la part baixa de la façana del Naixement, que s’acabà el 1905. La construcció dels quatre campanars d’aquesta façana es

va fer lentament, de manera que Gaudí al morir ell 1926, només va veure acabat el de Sant Bernabé (1925). Els altres campanars no es van rematar fins 1927 (el de, Sant Simó); 1929 (el de Sant Judes Tedeu), i 1930 (el de Sant Matias), dirigits per l’arquitecte Domènec Sugrañes. Acabada la Guerra Civil es va haver de restaurar la cripta. També es van recuperar fragments de maquetes i de models de guix amb l’objectiu d’acabar elements arquitectònics i grups escultòrics de la façana del Naixement. Les quatre torres no es van coronar fins a finals de la dècada dels setanta, en què també es va acabar el finestral del creuer, una capella de l’absis i els paraments d’una de les escales. c) Tipus i data dels documents més

recents referents al bé Llibres Àlbum : Temple expiatori de la Sagrada Família : projecte = Templo expiatorio de la Sagrada Familia : proyecto. Barcelona : Asociación Espiritual de Devotos de San José, [19--?] ALONSO GAVELA, Maria Jesús. Gaudí en Astorga . Maria Jesus Alonso Gavela. 2ª ed. rev. y anot. Salamanca : El Autor, DL 1983 ALONSO GAVELA, Maria Jesús.Gaudí en Astorga . Maria Jesus Alonso Gavela. Leon : Institució"Fray Bernardino de Sahagún", 1972 BERGÓS, Joan.Tabicados huecos : bases para las dimensiones de las bóvedas y cubiertas del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia . Joan Bergós.Barcelona : Colegio

Descripció. 03 ___________________________________________________________


Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, DL 1965 BONET I ARMENGOL, Jordi.Temple Sagrada Família. Barcelona : Escudo de Oro, 2000 BONET I ARMENGOL, Jordi. L'Últim Gaudí : el modulat geomètric del temple de la Sagrada Família . 2a ed. [Barcelona] : Pòrtic, 2001

BONET I ARMENGOL, Jordi. L'Últim Gaudí : el modulat geomètric del temple de la Sagrada Família = The Essential Gaudí : the geometric modulation of the church of the Sagrada Família. Barcelona : Pòrtic, 2000 BURRY, Mark. Expiatory church of the Sagrada Família : Antoni Gaudí . Mark Burry. London : Phaidon, 1993 Construïm el Temple de la Sagrada Família [Fitxer informàtic] : obra de Gaudí, obra de tots. Sant Lluís, Menorca : Triangle Postals, DL 2000 CAMPRUBI ALEMANY, Francisco. Die Kirche der Heiligen Familie inBarcelo-na, das Hauptwerk des spanischen Archi-tekten Antonio Gaudí . 1960 .Tesis doc-toral CARANDELL, Josep M. El Temple de la Sagrada Família. Sant Lluís, Menorca : Triangle Postals, DL 1997 Gaudí : Sagrada Família . [textos: Eduardo Rojo Albarrán]. León : EDILESA, DL 1990 LAHUERTA, Juan José.Templo y tiempo: Maragall y Gaudí . A: "Fin de siglo y formas de la modernidad" p. 21-31 MARTINELL I BRUNET, Cèsar. Gaudí i la Sagrada Família :

comentada per ell mateix . 2a ed.Valls : Cossetània, 1999 MOYA PLANA, Luis El Templo de la Sagrada Familia. Barcelona : Templo de la Sagrada Familia, DL 1982 PUIG BOADA, Isidre: El Temple de la Sagrada Família. Barcelona : Ediciones de Nuevo Arte Thor, 1979 PUIG BOADA, Isidre. El Templo de la Sagrada Família. 4a. ed. Barcelona : Ediciones de Nuevo Arte Thor, 1982 QUINTANA, Antonio. Manyanet, Bocabella, Gaudí : tres grandes para un gran templo. Barcelona : Hijos de la Sagrada Familia, DL 1985 La Sagrada Familia : de Gaudí al CAD . Josep Gómez. [et al.]. Barcelona : Edicions UPC, DL 1996 Temple expiatori de la Sagrada Família. Barcelona : [s.n], 1952 TORII, Tokutoshi. El Temple expiatori de la Sagrada Familia. [Japan] : Tomen, [199?] Vine a viure el somni de Gaudí : temple de la Sagrada Família : Capta'98, del 5 al 7 de Juny [Barcelona : Temple de la Sagrada Família, 1998?] Visita a les obres de la Sagrada Família : 24 febrer 1901-2001 . Centre excursio-nista de Catalunya, secció d'Història i Art. [Barcelona : Centre Excursionista de Catalunya, 2001] Articles de revistes ALARCON, J.M. Sagrada Familia : el espectáculo de la catedral en obras. A: RCT : Revista de la construcción" ( Nº 112 .Feb. 2001), p. 4-8 BARRAL I ALTET, Xavier. Reflexions

Descripció. 03 ___________________________________________________________


sobre la Sagrada Família de Barcelona . A: " Revista del Centre de Lectura" 7 èp., nº 1 (4at trim. 2001), p. 4-8 BERRIOCHOA SÁNCHEZ-MORENO, Valentín. La Sagrada Família : com-promiso y contradicción. A: " R&R : Restauración & Rehabilitación : Revista Internacional del Patrimonio Histórico" ( N. 48 .Ene. 2001), p. 62-63 BONET I ARMENGOL, Jordi. El Tem-plo de la Sagrada Família : nuevas aportaciones al estudio de Gaudí . A: " Loggia : Arquitectura & Restauración" nº 9 (1999), p. 22-29 BONET I ARMENGOL, Jordi. El Tem-plo de la Sagrada Família de Antonio Gaudí, últimas obras . A: "Ars Sacra" nº 17 (Ene. 2001), p. 13-26 BONET I ARMENGOL, Jordi. Experimentació tecnològica sobre l'ar-quitectura de Gaudí a la Sagrada Fa-mília. A: " Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi" nº 11 (1997), p. 279-289 BONET I ARMENGOL, Jordi. L'Últim Gaudí. A: "Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi" nº IX-X (1995-1996), p. 159-177 BURRY, Mark. Parametric design and the Sagrada Familia. A: "Arq: Archi-tectural Research Quaterly" vol. 1 nº 4, (summer 1996), p. 70-80 Conèixer Gaudí, del popular al descone-gut ; La Sagrada Família és l'obra d'un poble ; Don Antonio era un santet. A: " Temps" nº 911, (27 Nov.-3 Des. 2001), p. 26-31 Gaudí : the making of the Sagrada Família. A: " Architects' Journal" Vol. 195, nº 13 (1 Apr. 1992), p. 22-51

GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. Resumen histórico de la evolución del entorno urbano de la Sagrada Família. A: " CAU" nº 40 (Nov.- Dic. 1976), p. 20-47 GÓMEZ SERRANO, Josep. El Proyecto de la Sagrada Família de Gaudí en el siglo XXI. A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº 59 (2002), p. 76-83 El Institut Gaudí construye una réplica de las escuelas parroquiales del Templo de la Sagrada Família. A: " CIC" nº 362, (Ene. 2002), p. 36-39 La Sagrada Familia ¿para qué i para quien?. A: " CAU" N. 40 .Nov.- Dic. 1976 Se rematan los campanarios de la Sagra-da Familia. A: " TG: Tapicerias Gan-cedo" nº 17 (1976), p. 38-41 Articles de diari La Nave central de la Sagrada Familia estará acabada antes de siete años. A: " País" (7 jul. 1993) La Nave central del templo de la Sagrada Família se cubrirá hacia el año 2000 : las técnicas de diseño asistido por ordenador permiten acelerar las obras de construc-ción del templo expiatorio proyectado por el reusense Antoni Gaudí . Ramon Bal-mes. A: " Vanguardia" (31 ago. 1993) Les Obres del temple de la Sagrada Família s'acaben per ordinador. Maite Boada. A: " Nou Diari" (14 maig 1993) Un Ordenador dirige la remodelación

Descripció. 03 ___________________________________________________________


de las columnas de Gaudí en la Sagrada Familia. A: " Vanguardia" (7 abr. 1991) ARNÚS. María del Mar. En defensa de Gaudí. A: "Avui" (23 d'abril de 2002) ARNÚS, M. del Mar. No passaran. A: "Avui" (11 de maig de 2002) ARAGAY, Ignasi. Entrevista a Josep Maria Carandell: "Gaudí ha caigut en mans de gent molt perillosa". A: "Avui" (20 de maig de 1995) BOHIGAS, Oriol. A Xavier Bru de Sal A: Defensar Gaudí i la Sagrada Familia. A: "Avui" (4 enero de 1998) BOHIGAS, Oriol. A M del Mar Arnús: corregir el futur de la Sagrada Familia. A: "Avui" (5 de maig de 2002) BOHIGAS, Oriol. A Kazuko Sejima : l'entorn de la Sagrada Familia. A: "Avui" (19 de maig de 2002) BONET I ARMENGOL, Jordi. Idees urbanístiques de Gaudí. A: "Avui" (4 de juny de 2002) BRU DE SALA, Xavier. Gaudí és Wag-ner. A: "El País" (6 de diciembre de 1997), p. 2 CARANDELL, Josep Maria. Que expïin els altres. A: "Avui" (27 d'abril de 2002) CASTILLO, David. La Sagrada Familia, después de Gaudí. Don Luis Bonet Garí: "Los enemigos nos han ayudado más que los amigos". A: "Diario de Barcelona" (23 de marzo de 1974) GONZÁLEZ, Antoni ; LACUESTA, Raquel. La Sagrada Familia ¿Para qué y para quién?. A: "CAU" (Noviembre .diciembre de 19976) nª 40

GONZÁLEZ, J.L. El futur de les obres de Gaudí: un debat encara pendent. A: "Avui" (29 de juliol de 2002) GUIRAL, Carles. Aparecen planos de la Sagrada Família firmados por Antoni Gaudí. A: " Periódico" (25 jul. 1990) MARTIRELL, Josep. El raríssim fenèmen de la Sagrada Familia. A: "Avui" (27 d'abril de 2002) MIRÓ ARDÈVOL, Josep. Gaudí, l'arquitecte de Déu. A: "Avui" (5 de maig de 2002) SENTÍS, Carles. El destí de la Sagrada Familia. A: "Avui" (5 de maig de 2002) CD-ROM MECA, Toni. La Sagrada Familia terminada [Fitxer informàtic] : el sueño de Gaudí hecho realidad. Barcelona : Cover 7 : Toni Meca, cop. 2002 Webs Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html [Consultada 30/12/2003] Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ [Consultada 30/12/2003]

Descripció. 03 ___________________________________________________________


d) Estat actual de conservació Antoni Gaudí dedicà a la construcció de la Sagrada Família més de 40 anys, l’últim terç de la seva vida, de manera exclusiva. Des d’un bon començament sabia que no veuria l’obra totalment acabada, per la magnitud del projecte. Per això va centrar tots els seus esforços en la façana del Naixement, tot i que va estudiar minuciosament tots i cada un dels elements integrants del conjunt, mitjançant càlculs i maquetes molt precises, a fi d’assegurar-ne la continuïtat. Estudià amb models de guix a escala 1:10 i 1:25 totes les noves solucions impossibles de ser concretades solament amb els plànols. Lamentablement, durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la documentació planimètrica fou cremada, però els models de guix van subsistir, en gran part i foren restaurats amb l’esforç dels seus deixebles. En el museu del Temple s’exposen els originals. Gràcies a la recuperació de fragments de maquetes i de models de guix, i a la precisió dels càlculs que Gaudí va fer, l’obra de Gaudí fou acabada amb cura pels seus primers continuadors. Actualment es pot contemplar amb tota la seva plenitud i fidelitat, i el seu estat de conservació és satisfactori. e) Polítiques i programes relacionats amb la valoració i la promoció del bé La informació referent a l’apartat e), això és, informació sobre la política i els programes relatius a la valoració i la promoció, es troben àmpliament explicada al capítol 4 d’aquest expedient.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


06. PAVELLONS DE LA FINCA GÜELL (1884-1887) a) Descripció del bé Els pavellons de porteria i cavallerisses, situats a ambdós costats de la porta del drac, encara que són volums separats, presenten una unitat perquè en tots dos s’hi ha usat un llenguatge similar i perquè la porta actua com a element de connexió. Els volums irregulars i els elements de coronament –cúpules, llanternes, xemeneies− amb revestiment ceràmic de colors vius accentuen el pintoresquisme de les formes, que es desenvolupen dins d’una tendència neomudèjar lliure i personal, lluny de qualsevol interpretació revivalista. Tant des d’un punt de vista estètic com en el plantejament estructural, els pavellons posen de manifest el treball creatiu de Gaudí amb connexions amb el Modernisme. L’edifici El plantejament estructural dels dos pavellons enllaça amb solucions no convencionals, com les que va fer servir anys abans a la Cooperativa de Mataró, i tendeix a concepcions innovadores i personals alhora arrelades a la tradició catalana de la construcció en maó. La porteria es va dissenyar com un pavelló distribuït en tres cossos: el principal de planta octogonal, coronat per una cúpula amb un llanternó, i els dos volums adossats de planta rectangular, coronats de forma similar. Les cavallerisses es van dibuixar com un espai unitari de planta rectangular cobert amb arcs parabòlics i voltes de

Descripció. 03 ___________________________________________________________


maó de pla. Gràcies a la utilització d’obertures trapezoïdals, les cavallerisses tenen una bona llum, que accentua la blancor dels murs. A tocar d’aquesta nau, s’hi va situar el picador, petita sala quadrangular coberta amb cúpula, molt bella a l’exterior. Les obertures assoleixen més un caràcter d’escultura que el pròpiament utilitari. Destaquen les d’arc parabòlic amb reixes de fusta bombada. Cal destacar la importància que la coberta dels edificis va adquirint en l’obra de Gaudí. L’exaltació visual d’elements funcionals de coronament com xemeneies, cupuletes, llanternes, conductes de ventilació, ampits, etc. iniciada ja al Capricho i a la casa Vicens assoleix el seu punt més elevat en aquests pavellons, fins al punt que aquestes formes arriben a adquirir una entitat plàstica que transcendeix la seva simple justificació funcional. És també en aquests pavellons que materials com les rajoles i les ceràmiques policromes, que Gaudí utilitza com a elements coloristes, superen per primera vegada el paper de simple aplacat i es fan servir en estat fragmentari –el trencadís- cosa que permet que siguin aplicats sobre qualsevol superfície. La porta del drac Entre la porteria i les quadres hi ha la gran porta de ferro forjat que conté l’escultura d’un drac. Es tracta d’un treball artesanal creat pel taller Vallet i Piqué el 1885 a partir d’un disseny de Gaudí. Al costat d’aquesta gran entrada, n’hi ha una de petita per als vianants que és emmarcada per un arc parabòlic. La reixa és suportada per un gran pilar, adossat a l’angle del pavelló de cavallerisses. Consta de dues parts: la

superior, amb la figura del drac, realitzada amb gran varietat de peces

Descripció. 03 ___________________________________________________________


metàl·liques, utilitzant fins i tot elements industrials, i la inferior, composta per una gelosia amb diagonal. Tot sembla indicar que l’arquitecte es va inspirar en la mitologia grega, concretament en la llegenda del Jardí de les Hespèrides, en la qual es conta la història de tres nimfes, a les quals es va encarregar vetllar les pomes d’or, però, en perdre-les, com a càstig van ser transformades en arbre. El jardí de la llegenda era custodiat per un temible drac alat. Gaudí es va inspirar en la versió que d’aquesta llegenda es fa a L’Atlàntida de Jacint Verdaguer. El tema del drac va esdevenir un dels elements favorits del llenguatge gaudinià, de manera que en fa moltes representacions i amb materials molt diversos: relleus de fusta de l’escriptori del mateix Gaudí, dels mobles del palau de Comillas, en el sòcol del menjador principal del Palau Güell, amb trencadís a l’escalinata del Park Güell, i fins i tot a la coberta de la Casa Batlló. Als Pavellons de la Finca Güell, la iconografia mítica del drac assoleix una de les expressions més personals dins de l’obra de Gaudí. El drac d’aquest portal en principi tenia ulls de vidre i, a mesura que s’anava obrint la porta, estenia amenaçadorament les seves urpes cap al visitant (ara el mecanisme no funciona). b) Història i desenvolupament Els pavellons de la Finca Güell són fruit de l’encàrrec que Eusebi Güell va fer a Gaudí per a la seva finca situada entre les Corts i Pedralbes. L’obra va consistir a fer una tanca amb tres portes, un pavelló de porteria i un de

cavallerisses, un mirador i una escala sobre la terrassa de l’edifici principal, la

Descripció. 03 ___________________________________________________________


capella de la casa i decoració de xemeneies d’aquest mateix edifici; també féu una font, actualment als jardins del palau de Pedralbes. De tot això, només han arribat als nostres dies els dos pavellons amb la porta del drac, situats a l’entrada principal de la finca, ara a l’avinguda de Pedralbes, i una altra porta que queda davant del cementiri de les Corts. La resta ha desaparegut. La tercera porta, similar a la que es conserva a les Corts, era en terrenys de l’actual facultat de Farmàcia. Els elements construïts a l’edifici principal van desaparèixer entre 1919 i 1924, en l’obra de reforma que l’Ajuntament de Barcelona va fer en l’edifici després que aquest fos donat pels Güell a la Casa Reial espanyola. El 1950 la Universitat de Barcelona va adquirir la finca i el 1953 es va crear per ordre ministerial la Càtedra Gaudí, de la qual va ser el primer director l’arquitecte Josep F. Ràfols. Entre 1967 i 1977, l’arquitecte Joan Bassegoda Nonell va restaurar els pavellons per adequar-los com a seu de la Càtedra Gaudí, que dirigeix l’esmentat arquitecte. c) Tipus i data dels documents més

recents referents al bé Llibres BASSEGODA I NONELL, Joan. Memoria de la Cátedra Gaudí : Curso 1967-1968 . Barcelona : Escuela Tècnica Superior de Arquitectura de Barcelona, 1969 BASSEGODA I NONELL, Joan. Jardí de les Hesperides : la Cátedra Gaudí. [Barcelona] : Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya,

[198?] CÁTEDRA GAUDÍ. CÁTEDRA GAUDÍ(Barcelona). Memoria de la Cátedra Gaudí : Curso 1968-1969. Barcelona : GEA, 1970 Articles de revistes LAHUERTA, Juan José. Una Fuente en los jardines de la finca Güell de Pedral-bes. A: "Vanguardia". (17 oct. 1989) Articles de diari Pavellons d'entrada a la finca Güell. Intervencions en el patrimoni arquitec-tònic d'Antoni Gaudí. [setembre 1999 - febrer 2000]. Institut del Paisatge Urbà. Webs Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html [Consultada 30/12/2003] Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ [Consultada 30/12/2003] d) Estat actual de conservació

Descripció. 03 ___________________________________________________________


Els dos pavellons i la tanca que conté les dues portes d’accés es troben en un bon estat de conservació: l’interior dels edificis, des de que a la dècada dels setanta es van condicionar com a seu de la càtedra Gaudí; l’exterior dels pavellons i la tanca des de la recent restauració. En efecte, s’han restaurat i consolidat elements puntuals del conjunt. En el mur de la porta de vianants, s’han netejat amb vidre micronitzat els sectors fets de maó. S’ha netejat amb apòsits de cel·lulosa i vidre micronitzat el grup escultòric de pedra, i se n’ha consolidat i recuperat els volums amb morters de restauració. A la pilastra de sustentació de la porta del drac s’ha netejat el maó amb vidre micronitzat i s’han netejat i consolidat els elements de pedra (escut i base del taronger). La porta de ferro forjat s’ha restaurat i tractat cromàticament. En la representació del taronger, s’han incorporat els elements que faltaven. Així mateix s’han substituït elements de fusta de les finestres de l’habitatge de la porteria per altres idèntics als originals. e) Polítiques i programes relacionats amb la valoració i la promoció del bé La informació referent a l’apartat e), això és, informació sobre la política i els programes relatius a la valoració i la promoció, es troben àmpliament explicada al capítol 4 d’aquest expedient.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


07. COL·LEGI DE LES TERESIANES (1889-1894) a) Descripció del bé L’obra es presenta com un bloc massís, de planta rectangular allargada amb un eix longitudinal de comunicació, format per arcs parabòlics, i quatre pisos d’alçada: planta baixa i tres pisos. A les parets s’alterna la maçoneria irregular de pedra amb el maó vist, que apareix en els emmarcaments de les obertures, en tot el pis de coronament i ordenant tota la façana amb franges horitzontals. Tot i que constructivament els recursos formals utilitzats en el tractament del maó són d’inspiració mudèjar, el sentit de la composició fa referència al gòtic, amb substitució dels arcs apuntats per arcs parabòlics tant en l’exterior com en els interiors. La composició de l’edifici és molt severa, amb un ordre repetit de finestres, i culmina en un coronament que evoca uns merlets amb quatre agulles en les puntes acabades amb creus ceràmiques. Això permet una lectura simbòlica de l’edifici com a castell interior, en el sentit que Santa Teresa entenia aquesta expressió. Però, a més d’aquesta lectura simbòlica, la composició exterior de l’edifici presenta uns altres trets singulars de novetat, el més important dels quals, sens dubte, rau en el buidat que Antoni Gaudí provoca a les cantonades, de manera que descompon la caixa arquitectònica i se situa, així, en el punt culminant de les investigacions formals del seu temps, amb una radicalitat tal volta només comparable, a la duta a terme per l’escola de Chicago. Tanmateix, l’interior de l’edifici encara és més innovador. La planta baixa és travessada

Descripció. 03 ___________________________________________________________


longitudinalment per un corredor d’arcs parabòlics que es descomponen, a la planta superior, en dos més de paral·lels que giren al voltant de petits patis que unes vegades es prolonguen cap avall i d’altres cap amunt. Els passadissos, organitzats per mitjà de successions d’arcs parabòlics, converteixen la ja coneguda espacialitat diafragmàtica d’Antoni Gaudí en una visió molt més radical, i donen la impressió de filtres en els quals la llum que entra entre els arcs sembla ser, com el mateix espai, un material més de construcció. Aquest interior, alhora senzill i molt complex, riquíssim i auster, pot situar-se entre els exemples més alts d’arquitectura religiosa, en el sentit més profund de la paraula, del final del segle XIX. b) Història i desenvolupament Quan Antoni Gaudí assumí l’encàrrec de les obres del col·legi de les Teresianes, l’edifici ja havia estat aixecat fins al primer pis per l’arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal (1855-1927). Alhora, comptava amb un pressupost reduït, fet que juntament amb l’austeritat pròpia de l’orde religiós determinà que la senzillesa de les estructures internes es reflectís a l’exterior, que no presenta cap decoració policroma. En una primera etapa, des de 1888-1900 la vida de l’escola es desenvolupava pràcticament a la planta baixa. Fins a 1913 no es dugueren a terme les obres de l’església. Entre 1900 i 1936 la comunitat religiosa va continuar creixent la qual cosa requereix la construcció d’un pavelló annex a la part esquerre de l’edifici, per la qual cosa s’obren tres portes: una a la planta baixa, que uneix l’annex mitjançant un porxo; una altra a la planta primera, on

ja existeix un corredor, sobre el porxo de la planta baixa, i que condueix fins a l’església construïda el 1913; i una tercera porta a través de la qual es pot accedir a la planta segona. Entre 1936 i 1939 –anys de la Guerra Civil- l’edifici fou habilitat com a hospital i asil per a la gent gran, i a la planta baixa s’instal·la una caserna militar. Un cop acabada la Guerra i fins el 1956, la comunitat religiosa torna a l’edifici i recupera en la mesura del possible

Descripció. 03 ___________________________________________________________


l’aspecte que tenia en els seus orígens. El 1956, l’arquitecte Bonet Garí, deixeble d’Antoni Gaudí, juntament amb el delineant Ramon Berenguer, realitzen la recopilació de tota la planimetria original. La capella provisional realitzada per Antoni Gaudí encara es mantenia el 1947. El 1946 es construeix un pavelló annex a la part esquerre de l’edifici, obra de l’arquitecte Josep Pellicer Gambús. A partir de 1966 l’escola deixa d’acollir alumnes internes amb la qual cosa l’estructuració de l’escola varia. En el decurs de la dècada de 1960 es renova i s’amplia la xarxa de sanejament. c) Tipus i data dels documents més

recents referents al bé Llibres BARRANCO MARTIN, Carmen [et al.]. Colegio de las Teresianas, de Gaudí : historia y arquitectura. Barcelona : Edicions STJ, DL 2002 El Col.legi de les Teresianes. Barcelona : Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, [s.a.] MARCELO, Arquebisbe de Barcelona. La Compañía de Santa Teresa de jesús 1876-1932. Barcelona : Ediciones STJ, 1969 Revista de la Orden de Santa Teresa de Jesús. nº 167, (1886) Revista de la Orden de Santa Teresa de Jesús. nº 212, (1890) Articles de diari

TOMLOWS, Jos. Colegio de las Teresia-nas in the view of architectural history and documentation 1976-2002 Webs Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html [Consultada 30/12/2003] Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ [Consultada 30/12/2003] d) Estat actual de conservació Des de la seva construcció –ara fa més de cent anys- l’edifici ha superat amb èxit les diverses modificacions que ha sofert al llarg del temps. Durant l’estiu de l’any 2000 s’habiliten les cel·les de les monges dotant-les de serveis i comoditats. Alhora es descobreixen alguns elements que havien quedat ocults. També es procedeix a una neteja de les façanes. Malgrat les alteracions sofertes per la pròpia dinàmica de l’edifici es pot afirmar que el col·legi de les Teresianes acull un senzill i a la vegada complex microcosmos, riquíssim en valors simbòlics i auster en la seva formulació, que el situa entre els més bells exemples d’arquitectura religiosa de finals del segle XIX.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


El 1936, l’edifici perdé els birrets doctorals de ceràmica que coronaven els merlets, els quals està previst de recuperar properament en una intervenció per a la qual s’ha realitzat recentment un original dut a terme per l’escultor Joaquim Camps, que ha pres com a models, tant la documentació fotogràfica de l’època, com l’únic element que encara perdura a la façana. e) Polítiques i programes relacionats amb la valoració i la promoció del bé La informació referent a l’apartat e), això és, informació sobre la política i els programes relatius a la valoració i la promoció, es troben àmpliament explicada al capítol 4 d’aquest expedient.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


08. LA CASA CALVET (1898-1900) a) Descripció del bé Per concebre la façana, Antoni Gaudí procedí a fer els plànols pertinents, però alhora, també com era habitual en ell, realitzà una maqueta en guix, de manera que tot el treball escultòric prengués forma i dimensió en l’espai. La casa Calvet segueix l’esquema característic de les cases de l’Eixample barceloní: una planta baixa dedicada a comerços, una planta noble que s’expressa exteriorment mitjançant una tribuna –destinada com ja hem esmentat a habitatge del propietari- i els pisos superiors destinats a apartaments de lloguer, dos per planta. El material emprat va ser la pedra de Montjuïc. El parament del frontis és de carreus senzillament desbastats i al capdamunt hi ha els busts dels tres sants patrons de Vilassar, lloc d’origen dels Calvet. A la mitgera, visible només des del pati interior, hi ha un seguit d’arquets inclinats que deixen passar llum, però impedint-ne la visibilitat. És important fer èmfasi altre cop al tractament de la façana posterior, el vestíbul i l’ascensor, la fusió entre l’escala i els patis, i el disseny d’elements singulars i de mobiliari, especialment el de les oficines de la planta baixa. És interessant destacar també, pel que fa a la façana el curiós coronament en doble pinyó que omple les tres contracorbes resultants amb tres espigats i estranys palmons de ferro, molt efectistes, que són l’element

Descripció. 03 ___________________________________________________________


principal de les tres petites baranes del terrat. A la banda de la façana posterior, el terrat està poblat de xemeneies cofades que podrien considerar-se un precedent de les de la Pedrera. La iconografia de la façana va més enllà dels palmons martirials i dels sants patrons del coronament. Sobre la porta, com a cartel·la de la tribuna hi ha un xiprer, representació clàssica de l’hospitalitat. A la coberta de la tribuna s’observa el corn de l’abundància, al·legoria de la pròspera situació econòmica dels propietaris. La lletra “C”, inicial del propietari, apareix com a motiu decoratiu bàsic sobre la gran portalada de l’edifici, sobre l’ascensor, i repetidament als treballs d’ebenisteria de les oficines que ocupaven la planta baixa, que actualment allotja un restaurant. Un dels progressos estructurals que dins la trajectòria gaudiniana representa la casa Calvet és l’inici de la fusió entre l’escala interior d’accés als pisos i els dos patis de llums, que Antoni Gaudí assaja i aconseguirà plenament a la casa Batlló. A més de la seva importància des del punt de vista estructural, la manera com es resol aquesta conjunció és una gran bellesa plàstica, a base d’arcades i columnetes que deixen passar la llum d’un espai a l’altre. L’escala arrenca del costat de l’ascensor, a nivell de la planta baixa, i es va enfilant fins al final en forma d’arcs sostinguts per columnes salomòniques de granit artificial. L’escala i els dos patis annexos també es comuniquen mitjançant unes obertures arquejades. A cada replà hi ha un banc que es troba refós a la paret i recorda els del vestíbul. Per la seva originalitat cal esmentar també alguns detalls com el tancament de l’ascensor, els passamans de fusta de la barana, la policromia i els daurats i el disseny dels

Descripció. 03 ___________________________________________________________


elements de les potes: tiradors, picaportes i espiells. b) Història i desenvolupament A finals de la dècada de 1890, Antoni Gaudí era ja un arquitecte reconegut. Fins aleshores havia rebut diversos encàrrecs, tots ells molt ambiciosos, que compaginava amb la seva dedicació a les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Tanmateix, aquesta era la primera vegada que rebia l’encàrrec de construir a l’eixample de Barcelona un edifici de pisos entre parets mitgeres. Per primer cop se li planteja el problema de construir en un espai condicionat, en alçada i superfície, pels edificis contigus. Amb tot, Antoni Gaudí hi sabé trobar solucions estructurals prou innovadores que li valgueren el guardó atorgat per l’ajuntament de Barcelona al millor edifici construït l’any 1899. Era la primera vegada que el consistori barceloní convocava aquest tipus de premi. El pergamí es conserva actualment al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus. La casa Calvet va ser encarregada a l’arquitecte pels fills d’un empresari tèxtil de Vilassar de Mar, Pere Màrtir Calvet, que s’establiren a Barcelona. Els darrers anys del segle XIX foren des del punt de vista econòmic, especialment favorables ja que amb la pèrdua de les colònies d’ultramar, els empresaris havien repatriat capitals que volgueren invertir d’immediat. Aquesta nova burgesia emergent necessitava donar a conèixer el seu estatus social i fou un recurs molt emprat, l’encàrrec a arquitectes de prestigi de llurs residències estiueig o d’habitatge.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


En aquest cas, la família Calvet sol·licità a Antoni Gaudí el disseny d’un edifici que destinarien a magatzem, oficines, habitatge dels propietaris a la planta principal i pisos de lloguer, a les plantes restants. Antoni Gaudí escollí la utilització de l’estil neobarroc a la planta noble –preferit en aquells moments per la nova burgesia- en sintonia absoluta amb els corrents artístics europeus. Tanmateix, en la façana posterior aplicà un estil molt més desimbolt que continuarà duent a la pràctica en les properes cases de pisos que projectarà: la casa Batlló, primer, i la casa Milà, després. Capítol a part mereix el mobiliari gaudinià realitzat per a la casa Calvet. Antoni Gaudí es va ocupar del disseny de la fusteria fixa i mòbil de l’empresa dels Calvet, la qual ser realitzada en fusta de roure i melis als tallers que l’empresa Casas & Bardés tenia al carrer de la Diputació. En aquest aspecte, la casa Calvet marca l’entrada d’aquest estil orgànic, que respecta les curvatures del cos humà i l’utilitza com a base per al disseny. En tancar les portes la raó social “Hijos de Pedro Màrtir Calvet”, la va succeir una altra empresa, Industrial Boyer, SA. Una part del mobiliari gaudinià dissenyat per a l’empresa va quedar-se a altres dependències de l’edifici mentre que l’altra part, més específica per a la indústria tèxtil, va quedar a mans de la família Boyer, propietària de l’ultima empresa tèxtil que va ocupar la casa Calvet. c) Tipus i data dels documents més

recents referents al bé Articles de revista

Casa Calvet. En: " Casa Viva" nº 60 (1987), p. 22-28 Casa de alquiler en la calle de Caspe 52, Barcelona. En: " Arquitectura y Cons-trucción" nº 81, (Jul. 1900), p.200-201 Espejo Calvet : a Gaudí le hubiera gustado ... En: " Diseño Interior" nº 61, (1996?), p. 142-145 FOCHS, Carles. A propòsit del teginat de la Casa Calvet d'Antoni Gaudí. En: " AB : Arquitectes de Barcelona" nº 3 (Set. 1986) Articles de diari Atentado contra una obra de Gaudí. En: "La Vanguardia" (19 de junio de 1980)

Descripció. 03 ___________________________________________________________


Un Gaudí desconocido. En: "La Vanguardia" (23 de marzo de 1996) Paran unas obras ilegales en una casa de Gaudí. En: "El Periódico" (2 de abril de 1987), p. 23 BASSEGODA NONELL, Joan. Restauración de la casa Calvet de Gaudí. En: "ABC" (16 de diciembre de 1990), p. 7 FAVA, Maria. Fan obres il.legals en una casa de Gaudí de Barcelona des de fa tres setmanes. En: "Avui" (29 de març de 1987), p. 16 Webs Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html [Consultada 30/12/2003] Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ [Consultada 30/12/2003] d) Estat actual de conservació L’immoble que ocupa la casa Calvet ha estat restaurat en diverses ocasions. L’any 1990 es procedí a la neteja i restauració de la façana principal, pintant de nou els balcons de ferro forjat per tal de recuperar el seu aspecte original, així com també les persianes de les balconeres. Amb aquesta intervenció, la pedra de Montjuïc va

poder recuperar de nou igualment el seu color original. L’any 1996 la casa Calvet fou igualment notícia amb motiu de la restauració de la seva façana posterior. La intervenció va ser realitzada amb molta cura i va anar precedida d’uns informes realitzats per especialistes en l’obra gaudiniana. e) Polítiques i programes relacionats amb la valoració i la promoció del bé La informació referent a l’apartat e), això és, informació sobre la política i els programes relatius a la valoració i la promoció, es troben àmpliament explicada al capítol 4 d’aquest expedient.

Descripció. 03 ________________________________________________________

Obra d’ Antoni Gaudí 3/33

9. TORRE FIGUERES O DE BELLESGUARD (1900-1905) a) Descripció del bé Edifici exempt de planta quadrada d'un 15 x 15 metres, presenta un cos prismàtic molt compacte, rematat per una coberta piramidal de fortes pendents i coronat per una torre a una banda sobre la qual s’erigeix un pinacle rematat per una de les seves creus característiques de quatre braços. L'interior està organitzat en planta de semisoterrani, dues plantes d'habitatge i altres dues de golfes sota la coberta. Tot l'edifici es troba recobert exteriorment per pedrera i petits fragments de pedra pissarra obtinguda en el mateix terreny on va ser aixecat, mentre que al seu interior la totalitat de les superfícies es troben enlluïdes i acabades en color blanc. La Casa Bellesguard ofereix una estructura mixta de murs de càrrega i pilars, utilitzant-se la pedra i el maó en uns i altres, segons els casos. La planta semisoterrania presenta murs de pedra i pilars cilíndrics del mateix material proveïts de capitells bizantins. Sobre els pilars se suporta una volta paredada sense tirants amb lluneta que faciliten l'entrada de llum des de l'exterior. A la planta baixa es mantenen els sostres de voltes paredades amb tirants, metàl·lics de forma helicoïdal. El pis principal està cobert amb soleres planes de maó que descansen sobre arcs tabicons col·locats a poca distància els uns dels altres, substituint així les biguetes de forjat. En ambdues plantes i escala apareixen, com elements molt característics i de gran efecte plàstic, un cert nombre d'arcs

Descripció. 03 ________________________________________________________


tribulats, de maó, que descansen sobre els pilars respectius. La primera golfa – peça d'àmplies proporcions- es cobreix en la seva part central mitjançant solera plana que constitueix el forjat del superior. Aquesta golfa posseeix vuit pilars de maó de seccions quadrades o rectangulars proveïts de capitells fungiformes del mateix material. Sobre aquesta golfa n’hi ha una altra de superior. b) Història i desenvolupament El terreny que havia d'acollir la casa de camp de Maria Sagués, viuda de Jaume Figueras i gran admiradora d’Antoni Gaudí, acollia al segle XV la residència d'estiu de Martí I l'Humà - el darrer rei catalano-aragonès de la casa de Barcelona-. De fet, el nom de la finca: Bellesguard (que significa "bella vista") prové d'aquesta època i fa referència a la seva ubicació, amb una esplèndida panoràmica de la ciutat medieval. Quan Antoni Gaudí accepta les obres d'aquesta casa, gairebé no quedaven vestigis de la mansió medieval. Les escasses runes que es conservaven foren respectades per Antoni Gaudí. L'exterior de l'edifici, revestit amb pedra pissarrosa, recorda les construccions medievals i s'adapta de forma perfecta a l'entorn. El material únic utilitzat a l'exterior de l'edifici consisteix en una pedra de tonalitats pissarroses de tonalitats. La preocupació gaudiniana per aconseguir una total unitat plàstica i de textures a l'exterior d'aquesta obra el conduiria a decisions tan radicals com puguin ser-ho en revestir de pedra pissarrosa, elements tan poc apropiats com els mainells dels finestrals gòtics. Amb la intenció d'agrupar dins la mateixa finca les ruïnes de l'antiga

Descripció. 03 ________________________________________________________


muralla medieval del Castell de Martí l'Humà i la casa, Antoni Gaudí va proposar canviar el traçat del camí, desviant-lo cap a l'oest, de manera que les runes quedessin unides a la casa sense interrupcions. La topografia del terreny cap aquesta banda tenia un fort pendent degut a l'existència d'una riera que baixava de Collserola. Això obliga a Antoni Gaudí aixecar l'antic camí i desviar el seu traçat. I en lloc de fer-ho amb un mur tradicional de contenció de terres, ho feu, en aplicació de les seves teories estructurals, amb un viaducte sustentat per una estructura de pilars inclinats, arcs i voltes, que són un assaig d'algunes solucions estructurals i formals del Park Güell. L'interior Interiorment les formes són ondulants i completament blanques en pilars, i arcs i unes curioses voltes nervades que res tenen a veure amb les ogivals. El sostre del menjador és d'arcs tabicons molt rebaixats i junts, que sostenen la solera sense necessitat de bigues. És especialment destacable l'estructura de la golfa, amb arcs trilobulats de maó vist i la caixa de l'escala a la qual s'obre un original vitrall amb una estrella en relleu. Cap el 1910 Domènec Sugrañes projectà i dirigí la construcció de la reixa de ferro de la porta principal, la barana de l'escala i els bancs de rajola policroma a banda i banda de l'entrada, a més d'altres elements de l'interior de la casa. c) Tipus i data dels documents més

recents referents al bé Llibres PERMANYER, Lluís. Bellesguard :

del rey a Gaudí. A: "Vanguardia Magazine" [199-?] Articles de diari MOLEMA, Jan. Bellesguard, ¿una morada obispal? Web Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ Consultat [30/12/2003] Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ Consultat [30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html Consultat [30/12/2003] Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ Consultat [30/12/2003] d) Estat actual de conservació El pas del temps i els diferents usos als que ha estat destinat l'edifici des de la seva construcció han provocat petites reformes. La família Guilera, actual propietària, va adquirir l'edifici després de la Guerra Civil, quan aquest encara feia les funcions d'orfenat amb la intenció d'obrir un establiment sanitari, que finalment no es portaria a terme, convertint-se en residència familiar fins l'actualitat. Aquest, així com els seus hereus han vetllat pel seu manteniment i conservació. Entre 1985 i 2003 s'han efectuat diverses obres de consolidació dels pilars i voltes del viaducte; s’han restaurat revestiments de ceràmica i “trencadís”, i s’han restituït elements deteriorats de la coberta.

Descripció. 03 ________________________________________________________


A l’any 2002 estava prevista una intervenció en els viaductes a càrrec de l'Institut del paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. e) Polítiques i programes relacionats amb la valoració i la promoció del bé La informació referent a l’apartat e), això és, informació sobre la política i els programes relatius a la valoració i la promoció, es troben àmpliament explicada al capítol 4 d’aquest expedient.

Descripció 03 ________________________________________________________

Obra d’ Antoni Gaudí 3/ 38

10. CASA BATLLÓ (1904-1906) a) Descripció del bé

L'edifici En la configuració de la façana principal cal tenir en compte que Antoni Gaudí es veié determinat per l'edifici contigu, la casa Amatller. El pla inicial de la façana fou substituït per un joc escultòric de balcons de forja i de tribunes d'obra, on Antoni Gaudí utilitza formes orgàniques. L'acabament sinuós, amb una teulada de fort pendent i una petita torre circular rematada per una coberta bulbiforme i la creu de quatre braços, resol perfectament l'entrega amb la façana de la casa Amatller, que amb el seu pinyó esglaonat condicionava enormement la seqüència entre ambdues construccions. L'estructura de les golfes amb la magnifica coberta curvilínia i escatosa que sembla inspirada en un drac, és d'un gran interès constructiu: derivada de les golfes de la Torre de Bellesguard, és un magnífic precedent de les de la Pedrera. La superfície de la façana lleugerament ondulada, és recoberta de ceràmica i vidre, d'un cromatisme excepcional, que es deu sense dubte a la col·laboració de Josep Maria Jujol. El vestíbul condueix al visitant cap a el començament d'ambdues escales, una de privada, darrera d'un portal de ferro, que porta directament al pis principal on vivien els Batlló , i una altra de pública, que permet accedir a la resta d'apartaments. Les parets estucades amb diferents tonalitats d'una suau color gris perla, no té arestes, i els murs i els sostres es troben en la continuïtat de

Descripció 03 ________________________________________________________


bandes corbes. L'arrambador alterna rajoles de colors molt clars, blau cel i gris, i formes llises amb d'altres en relleus que semblen desgastades per l'aigua i els elements. L'escala general distribueix els distints apartaments, que són dos per planta i es desenvolupa al voltant de l'ascensor i entre els buits dels dos patis de llum, obrint-se en ells, seguint una tipologia bastant habitual a les cases de pisos de l'Eixample barcelonès. Tot i amb això, en aquest cas el tractament cromàtic de les parets, revestides de ceràmiques llises i en relleu que van augmentant gradualment la seva intensitat des dels colors blanc, gris perla i blau cel de les plantes baixes, fins el blau marí i cobalt de les més altes, provoca una especialitat de matisos totalment nous. El vestíbul privat conté una escala que permet accedir directament a la casa dels Batlló, al pis principal. L'escala, de fusta de roure, ocupa pràcticament tot l'espai, i les peces tallades de l'acabament dels graons se succeeixen com vertebres que segueixen l'ondulació típica de l'espinada d'algun monstre prehistòric, un fòssil gegantesc a l'interior d'una cova. El passamà gira al voltant d'un pal metàl·lic envoltat per dues cintes, també de metall, que s'enrosca en espirals contraposades, i que sostenen una bola de cristall coronada per uns tentacles que evoquen l'esquitxada solidifica d'una gota o la corona que culmina un ceptre. La planta noble estava distribuïda essencialment en dues parts. Per un cantó, els salons que donaven a la façana del Passeig de Gràcia, rera la tribuna de pedra, on trobaven l'ambient més públics de la casa i on diversos artistes sota la direcció d’Antoni Gaudí col·laboraren a la seva decoració. Al saló central es trobava l'oratori, avui desmuntat, que contenia una Sagrada

Descripció 03 ________________________________________________________


Família de Josep Llimona amb un marc del propi Antoni Gaudí, un crucifix de Carles Mani, uns canelobres i unes sacres de Josep Maria Jujol, i un sagrari de Joan Rubió i Bellver. A l'extrem oposat de la casa, donant al pati de mançana, els salons més privats i el menjador, pel qual Antoni Gaudí dissenya el mobiliari. La darrera planta de l'edifici són les golfes construïdes per mitjà d'unes voltes aparedades de perfil parabòlic, enguixades i pintades de color blanc. Envolta els patis de llum i servia com a magatzem, safarejos i lloc per estendre la roba. Per mitjà d'una escala de cargol s'accedeix al terrat i des de l'escala a l'interior de la torre cilíndrica, el petit pas de ronda que hi ha en la façana del carrer, just a la cornisa de la façana principal de l'edifici. El terrat, com és habitual a l'obra d’Antoni Gaudí, des del Palau Güell fins a la Pedrera, els grups de xemeneies creen un paisatge de formes i colors increïblement variats. Aquest és el lloc, el més proper al cel, on es produeixen les majors ofrenes de la imaginació d’Antoni Gaudí . La façana posterior de l'edifici està organitzada a través de la superposició de balcons correguts als que s'obren les amplies vidrieres dels diferents apartaments. La barana d'aquests balcons i part del terra estan formats per reixetes de ferro molt transparent, la qual cosa provoca una sensació de gran lleugeresa. L'acabament superior, en canvi és una muralleta massissa amb alguns buits rodons, trilobulats i decoració de discos ceràmics i trencadís de colors, les peces dels quals formen distints dissenys radials i espirals.

Descripció 03 ________________________________________________________


Decoració Tota una sèrie de peces de ceràmica especial serien dissenyades per aquest edifici, des dels discos de cinc diàmetres diferents, de la decoració de la façana, als variats tipus integrants del llom o embolcall amb que es corona aquesta, l'acabament bulbós acabat amb una creu de quatre braços, o les peces que constitueixen els aplacats interiors o resolen la xemeneia de la sala d'espera. El vidre en forma de trencadís, seria utilitzat també en els revestiments de façana, torrassa i xemeneies, així com a les zones més altes de les vidrieres de portes i finestrals. Nombrosos són també els detalls en metalls diversos, fonamentalment en ferro, dissenyats expressament per aquesta casa, destacant les grans peces de foneria que constitueixen les màscares-balcó de la façana principal. És molt important el capítol de l'ebenisteria, amb admirables i originals solucions a portes i mampares tridimensionals i a tota la fusteria de buits en general, aconseguint-se sistemes de tancament, com el de les finestres en tríptic obertes al pati, d'un funcionalisme i originalitat molt notables. La casa Batlló representa, respecte del disseny de cada un dels seus components, un cas extrem dins de l'obra gaudiniana -sempre tan cuidada en aquest aspecte-, podent ser parangonada únicament amb el Palau Güell en el sentit de construir, com a ell, un inesgotable mostrari de solucions que posen de manifest la gran preocupació gaudiniana per la perfecció de cada detall, així com l'existència d'un equip en el que Antoni Gaudí, encara que dirigint-lo tot i supervisant-lo cada detall, tindria la possibilitat recolzar-se en ell.

Descripció 03 ________________________________________________________


b) Història i desenvolupament La casa Batlló és situada entre la casa Ametller de l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch, i un immoble convencional de l'Eixample, projectat per Emili Sala. L'edificació existia des del 1877 i el seu propietari, el fabricant tèxtil Josep Battló i Casanovas, encarrega a Antoni Gaudí la remodelació de la façana i la redistribució dels patis de llum. Quan Pere Milà, amic de l'industrial, coneix la intenció de Batlló de modernitzar la imatge del seu habitatge no dubta a presentar-li Antoni Gaudí, del que era un gran admirador. Malgrat de partir d'una edificació existent, l'arquitecte sap imprimir un aire molt personal al projecte, i la casa es convertí en un dels treballs més emblemàtics de la seva dilatada carrera. La sensibilitat compositora s'aprecia ja des de l'exterior, que es va cobrir amb pedra de Marès i cristall a les primeres plantes, i amb discos ceràmics a les superiors. Durant l'obra, el propi arquitecte decidia, des del carrer, la posició òptima d'aquestes pedres perquè ressaltessin i brillessin amb força, i els operaris anaven col·locant-les pausadament. Aquesta manera de treballar, millorant i perfeccionant una idea inicial durant el procés constructiu, és recurrent a totes les seves obres i reflexa la gran dedicació d’Antoni Gaudí en els seus projectes, que quasi bé mai donava per acabats. Aquest mètode li va suposar alguns problemes burocràtics, ja que les autoritats necessitaven, i necessiten, aprovar projectes conclosos. Per evitar aquests conflictes, Antoni Gaudí acostumava a esbossar els plànols dels seus treballs, permetent així l'evolució d'aquests durant el curs de les obres.

Descripció 03 ________________________________________________________


En un primer moment el propietari demana permís per l'enderroc (1991), però quatre anys més tard, introdueix únicament reformes importants. Les transformacions que proposa són: eixamplament del pati interior, modificació de les façanes anteriors i posterior i de la coberta; canvis totals de les plantes baixa i principal, Condicionament d'aquesta darrera com habitatge pel propietari: redistribució dels envans i reformes menors a la resta de pisos. La casa Batlló consta de planta soterrània, baixa, principal, quatre plantes de pis, una planta amb golfes i pati, el més destacat d'aquesta obra ho constitueixen les plantes baixes i principal, unides sense solució de continuïtat per una escala, independent de la general, que comunica ambdós pisos. L'habitatge del propietari es desenvolupa entre les façanes anterior i posterior, ocupant la totalitat de la superfície del solar, ja que com al Palau Güell i la casa Calvet aquest pis principal tenia la seva prolongació en una terrassa oberta al pati de mançana. Antoni Gaudí amb aquesta obra, i després d'un parell de dècades d'una major austeritat formal, sembla voler recrear els atrevits cromatismes, tan interiors com exteriors, de la casa Vicens. Construcció i estructura En tractar-se d'una obra de reforma, l'arquitecte es veu obligat a respectar part de l'estructura preexistent, constituïda per murs de carga i bigues de fusta en forjats. Les obres realitzades a la planta baixa i principal suposaren greus complicacions, doncs suposa la supressió del mur de la façana i que aquesta quedi apuntalada i a l'aire

Descripció 03 ________________________________________________________


durant quatre dies fins que van poder ser col·locades les noves estructures pètries. També l'escala del pis principal va plantejar difícils problemes, per la qual cosa va haver-se de situar-se en el seu tram primer una biga metàl·lica de forma corba. Antoni Gaudí va afegir un darrer pis i un altre amb golfes, dedicant aquest darrer, principalment, a cambres de mals endreços i resolt per mitjà d'una estructura d'arcs parabòlics aparedats, sobre els que es recolzaria la coberta. Les originals formes estructurals i de tancament introduïdes a la façana principal foren construïdes en pedra de Montjuïc, perfilant-se, segurament, el seu ajust in situ una vegada presentades, el mateix que es faria més tard a la Pedrera. Segons Joan Matamala, va ser realitzada una maqueta, en guix, de la façana principal, la qual evolucionaria des d'una primera solució acusadament geomètrica a la final de formes més lliures. Les lleugeres ondulacions que, en sentit vertical, presenta la façana serien portades a terme rebaixant la fàbrica del mur preexistent i emmotllant-lo segons les noves formes. Els col·laboradors A més dels arquitectes de l'estudi altres col·laboradors que assistiren a Antoni Gaudí en la casa Batlló, es coneix el nom d'un bon nombre d'artesans que participarien en la realització dels dissenys fets expressament per aquesta obra. Així, en fusteria i ebenisteria intervindria la firma Casa i Bardés, la mateixa que construiria el mobiliari de la casa Calvet; en ferros i metalls, els germans Lluís i Josep Badia, que havien estat encarregats als tallers de Joan Oñós, el forjador del palau Güell. Les vidrieres foren encarregades als tallers Pelegrí, i pel que fa a la ceràmica, a Hijo de J. Pujol Baucis. La forma bulbosa, acabament en creu, de la coberta seria realitzada a Mallorca,

Descripció 03 ________________________________________________________


mentre que al ceramista Sebastià Ribó es deuen les peces especials que formen el volum més o menys zoomòrfic amb que es corona la façana principal. Els seus noms representen sols una petita part de tots aquells col·laboradors anònims o gairebé anònims que feren possible uns nivells de perfecció i qualitat d'acabaments, a l'arquitectura gaudiniana. c) Tipus i data dels documents més

recents referents al bé Llibres BASSEGODA I NONELL, Joan. La Casa Batlló. Barcelona : Real Cátedra Gaudí, 2001 GAUDÍ, Antoni. Antoni Gaudí : casa Batlló, Barcelona, Spain, 1906-07 : casa Milà, Barcelona, Spain, 1905-10. Tokyo : A.D.A. Edita, 1973 LAHUERTA, Juan José. Casa Batlló, Barcelona : Gaudí. [Sant Lluís, Menorca] : Triangle Postals, DL 2001 Articles de diari Un arquitecto de las obras de la Casa Batlló (Joan Bassegoda Nonell) defiende la reforma del edificio. A: "El Periódico" (24 de septiembre de 1995) p. 27 Arquitectura histórica: Gaudí: la casa Batlló...revive tras la rehabilitación. A: "AD : architectural digest : las casa más bellas del mundo" N. 40 (Jul-Ago 1991), p. 86-95

BOTEY, Josep Maria. Les transforma-cions arquitectòniques a propòsit de la rehabilitació de la Casa Batlló. A: "Circular Centro de Estudios Gaudinistas" (Abril 1996) nº 1 La Casa Batlló. A: "Muebles Tres Uves" N. 56 (1977) IBAÑEZ, M. Eugenia. El Renacimiento de la Casa Batlló. A: "El Periódico" (21 de octubre de 1990), p. 32 FONTOVA, Rosario. La Casa Batlló se vende con cuatro inquilinos dentro. A: "EL Periódico" (26 de abril 1991) GIRARDI, Vittoria. Alla ricerca di Antonio Gaudí: 6. A: "Architettura : cronache e storia" Anno XV, N. 165 lug. 1969) p. 200-204 NAVARRO ARISA, J.J. La Venta de la casa Batlló se formalizará este año por más de 10.000 millones. A: "País" (26 de abril de 1991) Rehabilitación de la terraza y fachada posterior de la casa Batlló : estudio Doble Espacio y José Mª Botey. A : "ON : Cerámica" (1991) p. 86-91 Webs Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ Consultat [30/12/2003] Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ Consultat [30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html Consultat [30/12/2003]

Descripció 03 ________________________________________________________


Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ Consultat [30/12/2003] d) Estat actual de conservació Des de l'inici de la seva reforma allà pel 1904, la casa Batlló ha anat acumulant la petjada dels diferents propietaris de l'edifici i usos d'alguns dels seus espais. En ésser adquirida per Iberia Seguros, l'entitat condiciona la part posterior de la primera planta. Entre les dècades dels anys 60-70, els arquitectes Joan Bassegoda i Lluís Montero portaren a terme la restauració de les xemeneies del terrat. Quinze anys més tard es portarà terme la neteja de la façana i es repinten els balcons de color marfil, i es dissenyarà un sistema d’il·luminació externa. Temps més tard, J. M. Botey portarà a terme la reforma del soterrani i la planta baixa de l'edifici. L'actuació es va basar en un respecte absolut de l'obra d’Antoni Gaudí i, en conseqüència, es va eliminar tot el que s'havia anat afegint amb el temps. Es varen restaurar els elements malmesos i reposar els que havien desaparegut, sempre que se'n tenia informació exhaustiva. El 1993 Iberia Seguros ven l'edifici a Enric Bernat, l'actual propietari, que promou una nova intervenció (1993-1995) a l'edifici pel que fa a les seves tres primeres plantes per tal que pugui acollir actes socials. e) Polítiques i programes relacionats amb la valoració i la promoció del bé La informació referent a l’apartat e), això és, informació sobre la política i els

programes relatius a la valoració i la promoció, es troben àmpliament explicada al capítol 4 d’aquest expedient.

Descripció 03 ________________________________________________________


11. CRIPTA DE LA COLÒNIA GÜELL (1898-1915) a) Descripció del bé És difícil intentar una descripció de la cripta en els termes de lèxic tradicional de l’arquitectura. Amb tot, cal destacar que és aquí on Gaudí dugué a terme les experiències dels models tridimensionals a escala dels diagrames funiculars de les forces, que utilitzarà en els tempteigs dels sostres de la Sagrada Família. Aquest sistema fou ideat per Gaudí com a instrument de verificació de les seves intuïcions estructurals i, sobretot de viabilitat de les seves intencions plàstiques. Una de les incògnites més grans que ha despertat l’obra al llarg del temps és el de la seva pròpia estabilitat, per cert, ben comprovada. Si fou construïda seguint parcialment el model funicular estudiat per Gaudí per a l’edifici complet, i tenint en compte que, naturalment era tot el conjunt –cripta i església- allò que havia d’esdevenir equilibrat, l’estructura que presenta no està pensada per a l’estat especial de càrregues actual. Aquesta experimentació l’estudià Gaudí mitjançant una maqueta feta amb cordills, que materialitzaven els eixos de les columnes i dels arcs, i dels quals penjaven uns saquets de perdigons el pes dels quals era proporcional a l’empenta que havien de suportar. Per a la cripta de la colònia Güell Gaudí utilitzà un sistema constructiu de llarga tradició a Catalunya com són les voltes de maó, tot desenvolupant-ne les seves possibilitats fins a límits gairebé increïbles. Aquest és el cas de les voltes del porxo que precedeix la cripta, fetes

Descripció 03 ________________________________________________________


de maó, amb forma de paraboloides hiperbòlics que semblen suspeses; aquest porxo sosté una escala que havia de donar accés a l’església mai construïda. Curiosament, la condició d’obra inacabada ha dotat la cripta d’una dimensió difícilment compartida per altres obres realitzades per l’arquitecte, i ha despertat un interès insòlit a l’hora d’intentar reconstruir mentalment la posició definitiva dels elements a partir d’unes suggeridores fotografies repintades que s’han conservat. La cripta presenta dues parts ben diferenciades en la seva concepció constructiva: la posterior, que acull el cor i els espais de serveis, cobert mitjançant voltes tabicades rebaixades que es recolzen en perfils metàl·lics i aquests en murs o suports de maçoneria o maó. La part anterior, amb el presbiteri i la capella, és la que ha fet famós l’edifici. La planta s’organitza al voltant d’un nucli central, que conté l’altar principal, delimitat per quatre columnes basàltiques i l’arqueria que el separa del cor, totes elles inclinades cap a l’interior de dit nucli, i dues crugies perifèriques a la manera de doble deambulatori, configurades per deu columnes i els murs de la façana, tots inclinats cap al nucli i dispostos segons semicercles concèntrics. Columnes i murs suporten els arcs principals de maó disposats n'espiga, dels quals arrenquen les costelles del maó, formades per un arc rebaixat sobre el qual descansa una paret del mateix gruix que el carcanyol. Aquest conjunt de pilars, arcs i costelles és la materialització de part de la maqueta funicular amb la qual Gaudí projectà tot l’edifici durant els deu anys anteriors a l’inici de les obres.

Descripció 03 ________________________________________________________


La cripta i les formes de treball i de projecte que hi estan associades tenen una importància absolutament extraordinària. D’una banda, en el context de l’obra de Gaudí, significa el punt culminant i més radical de moltes de les seves investigacions estructurals, formals i simbòliques. Hi queden definitivament superades les referències estilístiques a un estil neogòtic o a les al·lusions directes als exotismes característics del segle XIX, així com els naturalismes i simbolismes de finals d’aquell segle. b) Història i desenvolupament La cripta de la colònia Güell és un edifici molt singular i d’especial rellevància en la historia de l’arquitectura moderna, malgrat que és l’única part que s’arribà a construir d’una església que havia de presidir, dalt d’un turó, la colònia tèxtil que Eusebi Güell i Bacigalupi fundà a finals del segle XIX al pla del riu Llobregat, a llevant del poble de Santa Coloma de Cervelló. Amb tot, com hem dit ha esdevingut una de les obres més importants de Gaudí i una de les que desperta més interès i curiositat per les incògnites que planteja, pròpies d’una obra inacabada i que, tanmateix hom pot recórrer com un ens independent. Antoni Gaudí començà a treballar en el projecte l’any 1898. Dit projecte l’ocupà molts anys i, de fet molts estudiosos consideren que la cripta de la colònia Güell fou per a Gaudí com un laboratori en el qual experimentava a la recerca de solucions arquitectòniques que posteriorment aplicaria en un altre edifici de dimensions molt més ambicioses, com el Temple Expiatori de la Sagrada Família. Les obres s’iniciaren el 1908 i quan s’interromperen el 1914 només quedà enllestida la cripta.

Descripció 03 ________________________________________________________


Sense la presència de Gaudí (i ja amb un altre constructor) l’obra continuà durant poc més d’un any, fins que el dia 3 de novembre de 1915 va ser beneïda la cripta, obrint-se al culte al dia següent. En aquests mesos s’havia afegit a la fàbrica que deixà Gaudí els elements imprescindibles per conferir-li un cert caràcter a l’edifici acabat: un terrat a la catalana accessible, construït sobre el terra provisional de la nau superior, i un campanar, situat sobre un cos lateral de la cripta. També s’havia construït una escala sobre la rampa d’accés a la nau superior no construïda. Entre l’obertura de la cripta al culte el novembre de 1915 i una data indeterminada anterior a 1918, s’afegiren a la fàbrica inacabada tres nous elements: una coberta d’estructura de fusta i plaques planes de fibrociment, un muret de totxo seguint el perímetre del mur aixecat per Gaudí i, sobre aquell, un aler de solera de rasilla apoiada en tornapuntes i cobert de teules. El 1969, es va fer una nova intervenció a la rampa (l’escala que ha arribat als nostres dies) els acabaments dels murs i l’entorn, c) Tipus i data dels documents més recents referents al bé Llibres BASSEGODA I NONELL, Joan.La Colonia Güell : breve historia de una institución ejemplar. [Barcelona : Materiales, Maquinaria y Métodos para la Construcción, 1969] Colonia Güell : Parroquia del Sagrado Corazón, Santa Coloma de Cervelló. Barcelona : Beascoa, DL 1977 Cripta de la Colonia Güell de A.

Gaudí. En: J. Prats Vallès]. Barcelona : Polí-grafa, 1968 PLA, Ricard. La Colònia Güell. [Sant Lluís, Menorca] : Triangle Postals, cop. 2003 PUIG BOADA, Isidre. L'Església de la Colònia Güell. [Barcelona] : Lumen, DL 1976 TOMLOW, Jos. Das Modell... = The Model... = El Modelo : el modelo col-gante de Antoni Gaudi y su recons-truccion, nuevos conocimientos para el diseño de la iglesia de la colonia Güell. Stuttgart : Institut für leichte Flächen-tragwerke, 1989 Articles de revista BASSEGODA I NONELL, Joan. Cripta de la Colonia Güell En: "Muebles tres uves". nº.51 (1976) CASALS BALAGUÉ, Albert. Gaudí y el misterio de la encarnación : las incóg-nitas de la cripta de la colonia Güell. En: "Informes de la construcción" Vol. 42, n. 408 (Jul.-Ago. 1990), p. 63-76 CASALS BALAGUÉ, Albert. La Nece-saria comprensión previa a la realidad constructiva del monumento : el caso singular de la cripta de la Colonia Güell. En: "Informes de la cons-trucción"Vol. 45, nº 427 (Sep.-Oct. 1993), p. 17-29 GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, José Luis. De cómo acabar la iglesia de la Colonia Güell obra de Antoni Gaudí. En: "Loggia: Arquitectura & Restauración" nº 9 (1999), p. 44-55 ROCA FABREGAT, Pere. Reflexiones a propósito del estudio de la iglesia de

Descripció 03 ________________________________________________________


la Colonia Güell. En: "OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, canales y Puertos" nº 59 (2002), p. 58-65 TOMLOW, Jos. La Evolución de la innovación estructural de Gaudí : los proyectos de la sede de la Misión Franciscana, la iglesia de la Colonia Güell y el templo de la Sagrada Família. En: "OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, canales y Puertos"Nº 59 (2002), p. 48-57 Articles de diari GONZÁLEZ, J. L. La configuración constructiva de las bóvedas "convexas" de la Iglésia de la Colonia Güell, obra de Antonio Gaudí. En: "Actas del III Congreso Nacional de Historia de la Construcción" vol. 1 p. 431-436 MARTORELL, Josep. La Colonia Güell : el millor Gaudí i el més respectat. En. "Avui" (28 de juny de 2002) Restauració de l'església de la Colònia Güell. En: "AB, Arquitectes de Bar-celona" (Octubre 2002) nª 85, p. 22-26 Web Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ Consultat [30/12/2003] Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ Consultat [30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html Consultat [30/12/2003] Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ Consultat [30/12/2003]

d) Estat actual de conservació Al llarg dels anys, l’edifici s’ha vist sotmès a diverses intervencions. El 1969 es restauraren les rampes i murs. El 1989 s’inicia una àmplia campanya d’estudis sobre la configuració constructiva i la història del seu procés de construcció i un nou tipus de manteniment. El 1996, s’inicià el projecte de restauració. El 1999 s’inicien les obres i l’any 2002 es culmina la restauració amb la intervenció a l’exterior, que ha consistit bàsicament en treballs de neteja i sanejament de les façanes i pòrtic, en neteja de les vidrieres i reposició dels fragments deteriorats, en reposició del mur de contenció de la façana est, i en l’adequació de l’entorn immediat. Però també s’ha intervingut en els acabats exteriors de la cripta que sempre havien sigut provisionals. D’alguna manera la cripta de la colònia Güell sempre havia quedat inacabada. Tanmateix calia conservar al màxim l’obra de Gaudí i per això era necessari eliminar els afegits posteriors. Les noves aportacions s’havien d’harmonitzar amb l’obra original, però no sense que s’arribessin a confondre. A finals del segle XX, la coberta provisional de “pissarra artificial” (fibrociment) afegida després que Gaudí abandonés l’obra, s’havia deteriorat de manera irreversible i fou necessari actuar per evitar goteres. La nova coberta del cos principal actualment és plana, gairebé horitzontal, i accessible. El seu perímetre poligonal contrasta amb la forma estrellada dels murs inacabats de Gaudí, dels quals se separa mitjançant un canal de zenc d’amplada variable. Està coronada per una barana tridimensional de ferro. El paviment, fragmentat per les reixes dels

Descripció 03 ________________________________________________________


canals superficials de desguàs d’acer inoxidable, és de peces d’1 m2 de pedra calcària de la Sénia. Els pilars de la nau superior, que mai es va arribar a aixecar, es dibuixen en el lloc corresponent, amb peces de marbre de color verd. La terrassa descansa sobre una estructura d’acer recolzada únicament en els pilars de la nau inferior. Això permet crear unes bones condicions de conservació de la solera-sostre d’aquesta nau i evita la transmissió de càrregues als murs del perímetre. La rampa d’accés a la nau superior, que només actua com sostre del pòrtic, i de les terrasses que havien de fer la funció d’atri d’aquesta nau han estat recobertes amb planxa de zenc, la vora de la qual, un bordó de 20 mm, corona els murs inacabats seguint les rotundes línies rectes que tenien quan l’obra es va interrompre el 1914. Els murs inacabats de la nau s’han coronat amb una fàbrica lineal, que segueix un dibuix en ziga-zaga, a base de lloses de pedra basàltica. Pel que fa a l’entorn, de moment només s’ha actuat parcialment, en els sectors de llevant i de migdia. S’ha fet un nou eix d’accés i acostament a l’edifici i s’ha pavimentat amb pedra calcària igual que el pòrtic. Aquest nou eix té com perllongament natural el nou accés a la planta superior, que es fa per una escala nova al costat de la façana de llevant. La recent intervenció, formalment diferenciada de l’obra d’Antoni Gaudí, no pretén emular a aquesta, sinó simplement deixar-la ordenada. Contràriament, una intervenció mimètica, donaria lloc a confusió entre elements de l’obra original de l’insigne arquitecte, i les noves aportacions que només tenen intenció de deixar l’obra finalitzada.


Descripció. 03 ___________________________________________________________


12. EL CAPRICHO (1883-1885) a) Descripció del bé El projecte de la Villa Quijano respon a una concepció de l’arquitectura en relació amb la naturalesa. El paisatge i el clima de Comillas, així com la mateixa finca verda i boscos empenyen Gaudí a prendre referències de l’arquitectura anglesa de l’època –el cottage−, enfront de les influències franceses que hi havia a la seva terra catalana. El disseny de les finestres d’arc en mitra, la doble alçada del saló principal, el geometrisme decoratiu de les façanes i fins i tot l’hivernacle s’emmarquen dins dels corrents modernistes (postromàntics) de Morris, historicistes i tradicionals anglesos. La mateixa concepció de l’edifici com un tot orgànic, susceptible d’ampliacions o adhesions (que es produiran) malgrat l’evident geometrisme de la planta, en forma d’U, amb el pati (hivernacle) cap a migdia, els volums arrodonits als angles, el trencament de les cornises amb les mansardes i els diversos volums e les teulades, així com el cos de l’entrada i la torre, descentrat, i la tendència acusada a l’asimetria són també característiques de l’arquitectura anglesa que era moda a Comillas i a la resta de la nostra regió a partir d’aleshores i sobretot a principis de segle, amb obres fonamentals com ara el palau de los Hornillos a Las Fraguas (obra probable de l’anglès Selden Wornum, 1890) i el palau reial de la Magdalena, a la capital (González Riancho i Bringas, 1912). Gaudí fa servir finestres de guillotina i balcons amb seients cap a l’interior i pèrgoles o dossers de ferro forjat, molt de l’estil de la concepció artesanal de les Arts and Crafts, amb formes ondulades

Descripció. 03 ___________________________________________________________


d’inspiració orgànica i naturalista, que culmina amb la construcció d’una gruta artificial (encara que no la hi podem atribuir amb certesa) aprofitant el desnivell del terreny. Junt amb les influències angleses, filtrades per la imaginació de Gaudí, al Capricho apareixen fomes directament relacionades amb l’arquitectura oriental i musulmana, utilització de la ceràmica vidrada, del maó, de les formes trencades a les cornises, on es fa servir aquest material, i sobretot de la torre com a minaret –que té certa semblança amb el de la mesquita d’Ispahan (Iran), la foto del qual es pot veure als arxius de l’Escola d’Arquitectura− punt de referència i amb l’única funció de veure el mar, referències romàntiques que atorguen a la vil·la aquest aspecte sensual i capriciós que dóna nom a l’obra, emfasitzat per alguns mecanismes i ornaments projectats, que no es van arribar a fer, que completaven el caràcter de fantasia, somni, vel·leïtat i fascinació que inquietaven l’arquitecte o complaïen el propietari. Distribució original El palauet es va estructurar entorn d’un hivernacle amb parets de vidre, situat al costat sud, cap a migdia, que, per les altres façanes, era rodejat per la fàbrica de pedra i maó. Presentava una planta en forma d’U. A l’ala oest hi havia una habitació amb llar de foc i bany. Prop del vestíbul d’entrada, sota la torre i cap a la façana nord hi havia una petita sala de visites i el gran saló, de doble alçada, i el menjador, des d’on es pujava a una sala de bany, i, finalment, ja a l’ala oriental, l’habitació de Máximo. En un semisoterrani hi havia la cuina, el celler i el rebost, que es comunicaven amb la

Descripció. 03 ___________________________________________________________


planta noble per una escala de caragol, que pujava directament al vestíbul. Una altra escala l’unia al menjador. Sobre el saló central, hi havia una planta sota coberta amb funció de golfes. La decoració En una època mediatitzada per la regeneració dels oficis artístics les arts aplicades ocupaven un lloc primordial. Als treballs de ferreria, de tradició familiar, cal afegir-hi la ceràmica, el treball dels vitralls, l’ebenisteria i la decoració pictòrica. El ferro és present a les baranes de la torre i als balcons seients amb marquesina tan originals. Les finestres de guillotina tenien mecanismes musicals. Les vidrieres mostraven una decoració simbòlica relacionada amb la música. La decoració floral és abundant, tant als capitells del porxo (barrejada amb ocellets), com a la ceràmica (els repetits gira-sols sobre fons verd que fan filades que alternen amb el maó vermell i les cornises), les fulles de parra de les baranes de ferro i la decoració de les xemeneies. Una sanefa de palmetes recorria la part alta del saló principal i d’altres estances nobles. El tractament de la pedra als murs exteriors del semisoterrani és de carreus encoixinats, mentre que a la planta noble és de maó. La teulada és formada per teules àrabs vidrades de color verd, de la Bisbal. b) Història i desenvolupament 1883. Comillas és una petita vila marinera de la província de Santander (ara Cantàbria) propera a Sant Vicente de la Barquera. Des de fa unes quantes

Descripció. 03 ___________________________________________________________


dècades s’ha convertit en un poble pròsper gràcies a la fortuna en els negocis d’un veí, Antonio López López, que va rebre un títol de marquès del seu poble natal el 1878. Fundador de la Compañía General de Tabacos de Filipinas, de diverses companyies de transport marítim per al tràfic colonial i d’algunes entitats financeres, va atreure els seus acabalats col·laboradors, la major part dels quals pertanyia a la burgesia catalana, lloc on radicava el seu patrimoni, a la nostra vila durant la temporada estiuenca, per la qual cosa aquest petit poble mariner va començar a canviar la seva economia tradicional de subsistència per un incipient turisme privilegiat. Aquesta situació es va consolidar a partir dels anys 1881 i 1882 en què els reis per, invitació del marquès, van elegir Comillas per al descans estiuenc. Máximo Díaz de Quijano, que havia fet la fortuna a Cuba, indià ric, solter, a qui agradaven els llibres bons, la bona cuina i els ornaments exòtics –segons José Luis Sert- regidor de l’Ajuntament de Comillas i carlí d’ideologia, va encarregar a Antoni Gaudí, jove arquitecte català, que just havia acabat els estudis, una residència de luxe en una finca propietat seva a tocar del parc Ocejo, propera a la mansió del marquès, el seu concunyat. Sens dubte, al nostre personatge –dotat d’una gran sensibilitat per a les lletres i la música, com ho testimonien algunes composicions de costums i les partitures per a dos llibrets de sarsuela que havia escrit José Maria de Pereda− no li havien passat desapercebudes les construccions efímeres, pavellons de descans i recepcions, quioscs muntats a la finca Ocejo, per a esbarjo dels reis, ni els mobles i reclinatoris de la capella panteó del marquès i la seva família, tot just acabada d’inaugurar, tot fruit de la imaginació de l’arquitecte català.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


Malgrat la ideologia conservadora, Máximo es va sentir atret per l’exquisitesa i fantasia dels dissenys gaudinians. El quiosc de 1881 era dotat d’un sistema musical, com un campanile, que en ressaltava el caràcter oriental i per tant exòtic, de moda en aquell moment. El de l’any 1882, més atrevit i espectacular, qualificat com a quiosc de fantasia coronat per una cúpula bulbosa, portava també un sistema complex de sons musicals timbrats en bronzes i cristalls de tonalitats i colors suaus. La relació de Gaudí amb el marquès de Comillas havia començat el 1878 amb l’encàrrec dels mobles per a la capella panteó, a través del seu gendre Eusebi Güell. Máximo va haver de seguir el mateix camí per contactar amb l’arquitecte, que fins aleshores no havia pogut veure realitzada cap obra important; només havia fet projectes decoratius per a finques particulars i detalls urbanístics. Les obres van ser dirigides a Comillas per Cristòbal Cascante, ajudat d’una maqueta i la informació fotogràfica del desenvolupament de les obres que sovint li enviava. Les obres es van fer entre 1883 i 1885, any en què es donaren per acabades a causa de la mort del propietari, que hi va viure durant alguns dies. No obstant això, faltaven alguns motius ornamentals, com ara el rètol, com un filacteri amb el nom de l’indià, que havia de coronar la teulada de la fàbrica. S’han fet moltes conjectures quant a l’estada d’Antoni Gaudí a Comillas per supervisar les obres en alguna ocasió (a Barcelona s’estava construint la Casa Vicens), però la majoria dels estudiosos de l’obra gaudiniana arriben a conclusions negatives.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


No obstant això, tenim un testimoni de Tomás Álvarez, veí del poble (amic de José Pardo, contractista de l’obra) segons el qual tant Gaudí com Llimona van ser a la nostra vila. Joan Matamala (fill de Llorenç, modelista que va treballar amb Gaudí als tallers Puntí) té la mateixa opinió: assegura que l’arquitecte va ser a Comillas durant una escala d’un viatge a Santiago de Compostel·la, entre 1883 i 1885. L’interès i l’afecte de Gaudí cap a aquesta obra és indiscutible –era un dels primers projectes que aconseguia materialitzar− com ho demostra el fet que ell mateix va seleccionar un important nombre de plànols per a les dues úniques exposicions muntades durant la seva vida: la de París (1910), en la qual no es van mostrar ni el Palau d’Astorga ni la Casa Batlló, i la de Madrid (1911). No s’ha pogut conservar cap dibuix del projecte de la Villa Quijano o el Capricho, perquè, encara que es guardaven a l’arxiu de l’arquitecte Cascante fins al 1936, van desaparèixer durant la Guerra Civil. 1903. El Capricho passa a propietat de Santiago López Díaz de Quijano, solter, diputat a les Corts i benefactor del Seminari Pontifici, que havia fundat el marquès de Comillas a la mateixa vila, per la qual cosa la Santa Seu li va concedir el títol honorífic de marquès de Casa Quijano. Un dels seus nebots, Claudio López, marquès de Lamadrid, comentava que la seva família va estiuejar a Comillas entre 1905 i 1924, per a la qual cosa va caldre fer una reforma d’ampliació de l’edifici perquè “no hi cabien”. L’esmentada reforma va consistir bàsicament a substituir l’hivernacle, dissenyat per Gaudí, que ocupava l’espai obert de la façana meridional,

Descripció. 03 ___________________________________________________________


davant de l’exedra, per un volum compacte de maó, imitació tosca de la resta de construcció. Aquesta reforma, que se sol datar l’any 1914 (se sap que ja s’havia fet el 1915), es diferenciava fàcilment de l’edifici de Gaudí pel to diferent de la ceràmica usada –ja que ja no tenia brillantor metàl·lica− i també pel tipus de maó usat –més gran que l’original−; les finestres tampoc no eren de guillotina. D’altra banda i com a aspecte més determinant, sobresortia de les ales de l’edifici amb angles rectes, en aresta viva, cosa que feia un efecte contrari a l’efecte ondulant que havia procurat Gaudí a la resta de l’edifici. Claudi López també recordava que les canals de zenc, dissimulades per una cresteria, que recollien l’aigua de la teulada de manera que evitaven els canalons a la façana, causaven molts problemes d’humitat, per la qual cosa és fàcil que en aquell moment també se substituïssin les teules àrabs primitives per les plaques de fibrociment. Que al pati obert de la façana sud del palauet hi va haver un hivernacle, no n’hi ha cap dubte. El mateix José Maria Sert afirma que la planta de l’edifici era oberta i que a la part meridional hi havia un hivernacle. Luis Cuervas-Mons, nebot nét de Máximo, el primer propietari del Capricho, comentava que “aquest hivernacle funcionava com a menjador i albergava plantes interiors i tropicals”. Durant el procés d’estudi i desenvolupament del projecte de restauració actual s’han localitzat les traces i el paviment original, i també que l’estructura era de fusta i vidre. Aquesta estructura amb vidriera devia fer una doble funció, d’acord amb les intencions estètiques del genial arquitecte: d’una banda, afavorir la penetració de la llum i la calor, necessària en una regió com la nostra, que necessita aquests recursos tot al

llarg de bona part de l’any, en una fàbrica en què les obertures de les estances principals eren orientades al nord, per exigències de vistositat i relació amb l’entorn urbà, i, d’altra banda, completar el concepte espacial de l’edifici amb un volum eteri, de clara aparença exòtica. Per tant, devia ser com un jardí interior que servia de relació entre el saló principal de la casa i la terrassa de l’exedra exterior. En aquests treballs previs a la restauració també es va descobrir una mena de galeria o balcó seguit que devia comunicar les dues ales de l’edifici per l’exterior i a l’alçada de la planta superior, per damunt de l’hivernacle. La supressió de l’hivernacle i la substitució per un volum tancat degueren estar motivades, sens dubte, per la necessitat d’albergar una gran família en una casa concebuda des del començament per un home solter. 1928. Mor Santiago i el palauet passa als seus germans Luis, Eusebio, Genara, Isabel i Benita. Posteriorment, va ser adquirit per Joan Antoni Güell (fill d’Eusebi, amic i protector de Gaudí) amb la qual cosa el Capricho va passar a ser propietat de la família del marquès de Comillas i més endavant va ser heretat per Pilar Martos Güell, comtessa de Montagut. c) Tipus i data dels documents més

recents referents al bé Llibres CARRETERO BAJO, Luis I. A. Gaudí : villa "El Capricho", 1883-85. Madrid : l'autor, 1988 GÓMEZ ANUARBE, Manuel. Masonería y santidad : los caprichos de Gaudí en los jardines de Comillas. Torrelavega : Besa-ya, DL 2002

Descripció. 03 ___________________________________________________________


Articles de revista CAMPUZANO RUIZ, Enrique. Gaudí: "El Capricho" y su restauración. Comi-llas (Cantabria). En: " Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi" nº III (1989), p. 53-59 El Capricho, un edificio de Gaudí en Cantabria, vendido a un grupo japonés. En: " Vanguardia" (1-2 ene. 1991) Articles de diari Entrevista con Luis Castillo Arenal: "Restaurar " El Capricho" de Gaudí, un trabajo de arqueología". A: "La Van-guardia" (4 de septiembre de 1989), p. 22 Federico Correa en: "La restauración de Castillo mantiene totalmente el espiritu de Gaudí". El arquitecto responde a las críticas efectuadas por Rafael Moneo. A: "ABC" (19 de agosto de 1990), p. 46 La filial inmobiliaria de Sothesby's pone en venta "El Capricho" de Gaudí por cincuenta millones. A: "La Vanguardia" (3 de marzo de 1987), p. 44 El Gobierno cántabro adquiere "El Capricho" de Antoni Gaudí. A: "La Vanguardia" (1 de octubre de 1985), p. 45 Un grup empresarial compra "El Capricho" de Gaudí a Cantabria. A: "Diari de Barcelona" (31 de gener de 1991) Mirador p.31 Más de mil firmas recogidas para salvar de la ruina "El Capricho" de Gaudí. A: "Diario Montañés" (22 de agosto de 1986)

ARNÚS, Maria del Mar. Una casa encantada, pero sin restaurar. A: "La Vanguardia" (12 de febrero de 1985), p. 41 ARNÚS, Maria del Mar. En defensa de Gaudí. En: "Avui" (23 de abril de 2002) CABRE, Tate. Un Capricho sensorial. A: "La Vanguardia. Vivir en Barcelona" (11 de febrero de 2002), p. 5 CRESPO, M. Un empresario pretende convertir "El Capricho" en un restau-rante. A: "Alerta" (3 de agosto de 1986) p. 11 CHAMORRO, Eduardo. Se vende un Gaudí hacho polvo. A: "Cambio 16" (16 de marzo de 1987), p. 159 DELGADO, Jesus. Un palacio de Co-millas, obra de Gaudí, convertido en restaurante. A: "El País" (3 de julio de 1989), p. 22 FERNÁNDEZ, Julio. Catalunya salvará la mejor obra de Gaudí en Santander. A: "El Períodico" (28 de agosto de 1986), p. 14 GARCÍA, Fernando. Aparentes irregula-ridades en la venta de "EL Capricho" de Gaudí. A: "La Vanguardia" (17 de febre-ro de 1991), p. 54 GARCÍA, Fernando. El Capricho de Gau-dí convertido en restaurante. A: "La Vanguardia" (2 de julio de 1989), p. 55 GARCÍA, Fernando. Entrevista a Kan-saku Matsumoto, comprador de "El Ca-pricho": "En Japón no entendemos que las obras de Gaudí estén en venta. A: "La Vanguardia" /4 de enero de 1991) GONZÁLEZ, Antonio ; ORDIELES, Isabel. Una casa santanderina de gaudí, precursora del modernismo, corre

Descripció. 03 ___________________________________________________________


peligro de derrumbamiento. A: "El Correo Catalán" (18 de marzo de 1982), p. 32 Web Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ Consultat [30/12/2003] Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ Consultat [30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html Consultat [30/12/2003] Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ Consultat [30/12/2003] d) Estat actual de conservació 1977. El Capricho és adquirit per Antonio Díez Vollrath, empresari de Torrelavega, que el cedeix als seus fills Antoni i Ernest. L’estat de conservació lamentable en què es trobava l’edifici determina l’oferiment que la propietat fa a la Diputació regional, sense que s’arribi a cap acord efectiu. També són infructuoses les operacions de subhasta fetes a través d’una reconeguda agència internacional. Davant d’aquestes circumstàncies adverses, els propietaris decideixen emprendre pel seu compte la restauració de la vila gaudiniana i encarreguen el projecte a l’arquitecte Luis Castillo Arenal, que, entre altres guardons, té el premi Europa Nostra per la restauració de la Torre de Don Borja, a Santillana de Mar (per a seu de la Fundación Santillana). Aquest arquitecte concep la rehabilitació del palauet per fer de restaurant, com a solució més acceptable per a tornar al Capricho l’aparença original.

El projecte de restauració es fonamenta en un elaborat estudi teòric de l’obra gaudiniana en general i d’aquest palauet en concret, dins del context d’aquella. Es fa un aixecament planimètric minuciós i exhaustiu i es descobreixen aspectes d’aquest edifici fins ara desconeguts: traces, enrajolat i del, fins ara, suposat hivernacle; galeria exterior de la façana sud; diverses modificacions a l’interior, etc. El paviment de l’hivernacle s’havia respectat, pel fet de ser situat en un nivell inferior (33.5 cm) respecte de la planta baixa de la resta de l’edifici. A la reforma de començaments de segle s’hi va superposar un forjat de fusta par assolir el nivell adequat. L’estructura de fusta i vidre podria ser un antecedent del lluernari que cobreix el pati de la Casa Batlló. A la reforma esmentada es devien fer, a més, les reformes següents: es va partir l’habitació de Máximo, es va construir un lavabo a la sala àrab del costat oest, i es van obrir o tapiar diverses portes. Prenent com a referència la reconstrucció de l’aspecte original del palauet, amb la recuperació dels espais i la decoració original, tenint en compte l’eficàcia de la solució que es va proposar –ser restaurant−, en funció de l’ús i la reversibilitat de l’obra que s’hi havia de fer, la decisió més rellevant va ser, sens dubte, la reconstrucció de l’hivernacle, ja que es va considerar que era un element fonamental per a la comprensió del concepte espacial i estètic de l’edifici. Pel que fa a la resta de la fàbrica, es va reparar la coberta, amb la reposició de teules àrabs, baixants amagats i cresteria original. Es van netejar les façanes i s’hi van posar les rajoles que faltaven. Totes les instal·lacions s’havien de concentrar

Descripció. 03 ___________________________________________________________


en un soterrani fora de l’espai original de l’edifici gaudinià. El Capricho va quedar així: la planta semisoterrània ampliada ha estat utilitzada per a cuines, zona de serveis, celler. La planta primera amb l’hivernacle és la zona noble de menjadors de mida petita, amb la possibilitat de fer servir la terrassa per menjar a l’aire lliure. La planta sota coberta es dedica a sales de cafè i petites sales de reunió i tertúlia. e) Polítiques i programes relacionats amb la valoració i la promoció del bé La informació referent a l’apartat e), això és, informació sobre la política i els programes relatius a la valoració i la promoció, es troben àmpliament explicada al capítol 4 d’aquest expedient.

Descripció. 03 _________________________________________________________

Obra d’ Antoni Gaudi 3 / 63

13. PALAU EPISCOPAL D’ASTORGA (1887-1893) a) Descripció del bé Antoni Gaudí va recrear el projecte original des de la seva residència de Barcelona el 1887, sense conèixer el lloc del seu emplaçament i tenint una vaga idea de les condicions ambientals, arquitectòniques i climàtiques existents a Astorga. Observant els plànols d'emplaçament, es veu clarament la intenció de buscar el paral·lelisme amb els eixos principals de la catedral com element arquitectònic que imposava el domini visual sobre l'entorn. L'edifici s'independitza de la muralla romana, s'aïlla de la resta d'edificacions i s'introdueix a la quadrícula generada per la planta de la catedral. El material bàsic que imposa el caràcter al conjunt edificat, el granit blanc, prové del Bierzo regió limítrofa a les terres d'Astorga que amb peculiaritats arquitectòniques i constructives molt diferents, se situava a l'altre costat de les muntanyes que Antoni Gaudí segurament visità. La pedra vermellosa del caseriu Astorga i de l'edifici més emblemàtic de la ciutat, la catedral, reflexa en qualsevol dia de l'any, la llum del darrer sol recreant una peculiar atmosfera que calaria en les darreres reflexions efectuades a Astorga per Antoni Gaudí. Els plantejaments eclèctics de l'arqueologia medieval a l'arquitectura que Antoni Gaudí experimentava als

Descripció. 03 _________________________________________________________


seus començaments, seguint les pautes del seu mestre Viollet-le-Duc, els desenvolupa sobre una llunyana ciutat immergida en el fred i que a més recreà medieval. Al contrari de la seva producció arquitectònica més tardana on el contrast i la contradicció en l'ús d'un repertori dispar de materials era freqüent, Antoni Gaudí experimenta acompanyat pels seus picapedrers catalans, amb el granit de Montearenas sabent que qualsevol element per subtil o complicat en mida es podria executar. El granit treballat i acabat tosc en tots els paràmetres vistos, a excepció dels mainells dels finestrals estilitzats subtilment fins que el material ho permet, omple les possibles vistes del palau amb la intenció de la recerca de la monumentalitat. La torrassa nord que desenvolupa circularment al seu interior l'escala, es composa de graons monolítics de granit de gran mida treballats per les dues cares amb una gran destresa. En el seu buit central s'havia previst la col·locació d'un ascensor, que possiblement condicionat per la seva forma i davant l'absència del seu creador, ningú encara s'ha arriscat a materialitzar. Aquest cos cilíndric, tradueix a l'exterior l'ús a través de la repetició del mateix buit la finestra que de forma helicoïdal acompanya il·luminant l'escala. L'empremta gaudiniana tallada en granit, que seria precursora de la seva faceta més original desenvolupa en els acabaments de coberta de múltiples edificis catalans, són les columnes monolítiques de la planta noble i

Descripció. 03 _________________________________________________________


singularitzades en les formes subtilment puntegudes dels seus capitells. L'avantguardista perfeccionament de la talla d'aquests capitells i el seu resultat plàstic, superen de manera aclaparadora qualsevol plantejament estètic actual. És necessari detenir-se a l'interior del Palau per a poder abstreure l'essència d'aquests elements i descriure que el mestre va tenir que acariciar-los, deixant la seva signatura de qualitat per desenvolupar-la posteriorment en múltiples ocasions. L'experimentació i el contrast de nous materials, la introdueix Antoni Gaudí dibuixant els nervis de les voltes de creueria, muntants i arcs amb peces ceràmiques pintades i vidrades a l'estil tradicional procedent de Jiménez de Jamuz, poble amb una llarga tradició ceramista, proper a la ciutat d'Astorga. Antoni Gaudí abandonà l'obra quan l'edifici esperava la coberta; les seves intencions es dissiparen, privant-nos de la realitat ambiciosa del conjunt acabat. Als acabaments de xemeneies, pinacles, balustrades i frontó de la façana principal s'ha sabut recentment que participà l'arquitecte madrileny Juan Moya, aportant una línia intel·ligent a l'obra inacabada del mestre. Antoni Gaudí va deixar-nos de forma incompleta, tres de les quatre plantes de l'actual edifici. La planta soterrània envoltada de fossar, tanmateix com faria poc temps després a la casa de Botines, d'estructura medieval, destaca per la seva força espacial en idèntica línia d'actuació que en la resta dels seus singulars soterranis. Es permet barrejar carreus de granit amb d'altres de calcària possiblement de

Descripció. 03 _________________________________________________________


l'antiga edificació en els senzills basaments, uns de secció quadrada i altres cilíndrics amb diferents lectures estructurals, segons les plantes superiors, per aconseguir un espai obert. El maó massís formant els arcs torals formers i ogivals, així com les voltes de maó pla entre ells, solucionen un espai molt diferent a la resta de les plantes, sumint-nos en l'atmosfera medieval que Antoni Gaudí recreà. Per damunt del soterrani, sobrealçant-la del plànol exterior del terreny, es desenvolupen tres plantes de les quals Antoni Gaudí no intervingué en la superior i que possiblement intentaria fusionar amb la gran coberta projectada. La planta baixa i la noble contenen un repertori complet de les genialitats i preocupacions que Antoni Gaudí experimentava a cada edifici. Les perfectes columnes monolítiques de granit del Provisorato amb doble funció, suport de les voltes de l'absis i a la vegada contraresta des de l'interior de les parets de les capelles a través de parelles de boterells subtilment encaixats en els capitells. La profusió d'arcs abocinats capa l'exterior que més tard desenvoluparà en tots els buits de la Casa de Botines, obsessiona a Antoni Gaudí fins el punt de l'experimentació in situ de solucions quasi impossibles. El volum d'accés a l'edifici a mode de pòrtic, és una recreació fantàstica d'un cos geomètric, no classificable aparentment, de planta circular. El que si que s'intueix és el gran atrompetament dels tres arcs d'entrada, a través de les seves desproporcionades dovelles granítiques que lliguen i donen continuïtat als contraforts que sustenten el conjunt.

Descripció. 03 _________________________________________________________


Aquest pòrtic és el resultat de les primeres contribucions d’Antoni Gaudí a la modernitat a través de la recerca d'un llenguatge propi que anirà introduint de forma subtil en els seus projectes. La presència d’Antoni Gaudí era necessària per la resolució de situacions extremes i en aquest punt es constata que les escasses visites degueren ser fructíferes. La concepció general de l'edifici de formes simples medievalistes conformen la seva obra més acadèmica fan suposar que Antoni Gaudí contava amb la possibilitat, com va ocórrer en "El Capricho" de Comillas, que sense la seva presència directa l'edifici es podria construir. Qualsevol altre edifici barceloní d’Antoni Gaudí no es pot entendre sense la presència constant del seu creador. La planta principal o noble del palau aprofita totes les possibilitats per a la captació de la llum, els finestrals s'estilitzen a través de la perfecció del treball del granit amb mainells molt prims. A la capella, les quatre columnes que estructuren el deambulatori, es plantegen amb una esveltesa en el seu fust que esgota tota la capacitat mecànica del material. Els seus capitells són una altra versió més sofisticada de la resta ja descrit però no menys interessant. El baldaquí del tro, també monolític de granit, constitueix una peça més de l'estructura del mur del que forma part, demostrant que no tot s'improvisa a l'obra del mestre.

Descripció. 03 _________________________________________________________


Avui dia, la visió global de l'edifici, en un dur exercici d'abstracció, ens segueix plantejant la imatge d'un objecte inacabat però que precisament troba el seu valor en aquesta condició. La història confusament repleta d'arquitectures mutilades, incompletes o desaparegudes. b) Història i desenvolupament La denominació de l'edifici ha estat des de l'origen la de palau episcopal d'Astorga encara que en realitat mai ha estat utilitzat amb aquesta finalitat Els diferents usos associats a condicionaments històrics no van modificar la seva denominació: des de magatzem provisional durant 50 anys de l'Arxiu Diocesà, Museu d'Epigrafia Romana, alberg de soldats durant la Guerra Civil, oficines de la Falange, fins que el 1964 amb la inauguració del Museo de los Caminos va passar a denominar-se Museo Diocesano de los Caminos. Al 1978 l'obertura a la planta alta d'una exposició permanent d'artistes plàstics lleonesos contemporanis no introdueix modificacions en la seva denominació però avui arrel dels múltiples reconeixements de l'arquitecte autor i amb la commemoració de l'Any Internacional Antoni Gaudí, en complir-se 150 anys del seu naixement se'l coneix com PALACIO DE GAUDI - MUSEO DE LOS CAMINOS. La residència episcopal associada a la catedral estava inicialment situada extramurs de la ciutat d'Astorga segons les dades de l'època de Sant Genadio (898-920) descrits en l'escriptura del seu testament.

Descripció. 03 _________________________________________________________


El trasllat a l'interior del recinte emmurallat es produeix poc temps després de la construcció de la catedral al seu emplaçament actual al voltant de l'any 1069 (Tumbo Negro de la Catedral). En funció de l'estreta vinculació catedral-palau, aquest es trasllada a les rodalies d'aquella gràcies a la reina Urraca que l'any 1120 dóna a petició del bisbe Pelayo un ampli solar on abans havia existit un temple pagà possiblement d'origen romà. Coneixem per un document d'Alfons VI, datat del 25 d'Abril de 1087 que la Catedral presentava una situació aïllada del caseriu de la ciutat, pel que va proposar concedir gràcies especials als clergues que construïren les seves cases prop la catedral a fi de resguardar-la (Historia de la ciudad de Astorga, pàgines 189-190). Aquesta interessant proposta que demostra les intencions inicials d'integració dels grans temples al caseriu, contrasta amb el resultat de la realitat actual, actuant en sentit contrari i buscant l'aïllament físic d'aquests edificis emblemàtics, com si la diferència d'escala fora una barrera aïlladora que s’ha que potenciar aclaparadorament. Es té constància de l'existència de la residència episcopal prop de la catedral gràcies a que el bisbe Nuño I a la primera meitat del segle XIII degut a les males condicions que presentava l'edifici, decideix efectuar importants renovacions per adequar-lo a les exigències que el seu destí reclamava. En aquestes obres s'inclouen les de reparació de la muralla romana que tancava part del recinte episcopal abraçant cinc cubs d'aquesta. Es torna a tenir noticies del palau al segle XV, quan el bisbe Alvaro Osorio

Descripció. 03 _________________________________________________________


(1444-1463) reforma les seves dependències, nosaltres tenim constància d'algunes d'elles arrel dels enderrocs efectuats al seu moment per a construir l'actual Palau d’Antoni Gaudí. Aclareix aquest aspecte José Mª Luengo y Martínez en un article publicat a la revista de la Casa de León en Madrid, 5 de Setembre de 1978, amb el títol "Restos del Antiguo Palacio Episcopal de Astorga" on es descriuen les troballes, efectuades durant les obres, d'una arcada amb cinc arcs sobreposats a uns altres cinc amb estilitzades columnes estriades, en els seus capitells es veuran les armes del bisbe Álvaro Osorio, de l'il·lustre família del Marquès. Durant el segle XVII es realitzen diferents obres de reestructuració i ampliació, obra dels bisbes Fra Antonio de Càceres (1607), Alonso Mexía de Tobar (1616-1636) i Fra Antonio de Sanjurjo (1693-1707). Durant el segle XVIII els diferents bisbes deixen constància de les obres efectuades pel manteniment de les velles fàbriques fins que l'any 1875 l'Arquitecte Diocesà Francisco Javier Daura, realitza l'aixecament dels plànols que han arribat fins els nostres dies. L'expedient plantejava una reparació total de l'edifici que es trobava en estat ruïnós i lamentable, perquè rehabilitat podés servir dignament l'acabat d'anomenar Bisbe. El complex casal de més de 50 dependències estructurades al segle XVI per l'arquitecte Pedro Álvarez de la Torre, necessitava un elevat pressupost que mai va arribar a ser admès pels òrgans oficials per ésser massa car. Les obres efectuades posteriorment es van limitar al més indispensable per

evitar la seva ruïna, acabant-se aquestes l'abril de 1879. El 23 de desembre de 1886 -dos mesos després de que l'anomena bisbe Juan Baustista Grau y Vallespinós, ocupés les dependències del palau- es produeix un incendi que deixa el palau en una ruïna parcial ja que existeix constància de múltiples elements arquitectònics salvats i recuperats com enteixinats, portes, vidrieres que foren a parar a diferents organismes oficials, religiosos i particulars. Quatre dies després de l'incendi, el bisbe grau, exposa a la junta diocesana de construcció i reparació de temples i edificis eclesiàstics, la necessitat de reconstruir la seva morada. Antoni Gaudí i Astorga 1887 A rel de la impossibilitat, exposada per l'alcalde d'Astorga, Sr. Pineda, en un ofici dirigit al Degà, de la participació dels habitants de la ciutat amb ajuts econòmics per a contribuir a les obres de reedificació i basant-se en la pobresa generalitzada de la seva gent, sobre el que ja pesaven excessius tributs, es decideix recorre al govern de SM. La Reina. El 14 de Gener de 1887 el Ministeri de Justícia accepta fer-se càrrec de les obres prèvia presentació d'un projecte i el seu pressupost redactat per l'arquitecte diocesà. Al no existir aquest càrrec a la diòcesi d'Astorga, el bisbe Grau es recorda del seu paisà de Reus, Antoni Gaudí, Arquitecte de 35 anys amb el que s'havia relacionat dos anys abans quan essent vicari general de Tarragona, li havia encomanat el disseny de la capella del col·legi de Jesús Maria.

Descripció. 03 _________________________________________________________


Antoni Gaudí era un arquitecte conegut a Catalunya per les seves múltiples obres realitzades, moltes d'elles relacionades amb un àmbit de l'Església. Aquest any, Antoni Gaudí es trobava acabant el Palau Güell, ja havia assumit la direcció de les obres de la Sagrada Família a Barcelona i havia construït "El Capricho" de Comillas (Santander), sense portar la direcció directa de les obres d'aquest darrer. El 28 de Febrer de 1887 consta que Antoni Gaudí i Cornet, Arquitecte resident a Barcelona, accepta prestar-se per a la formació del projecte de reedificació del palau episcopal. El 8 de Març d'aquest mateix any, el Ministeri de Gràcia i Justícia notifica el seu nomenament. Les nombroses ocupacions d’Antoni Gaudí a Catalunya impedeixen la seva presència immediata a Astorga, pel que va demanar al prelat que li enviés fotografies de la ciutat i la documentació necessària per a poder elaborar el projecte. El plànol d'emplaçament (E: 1/500) del projecte original d’Antoni Gaudí és extraordinàriament significatiu ja que de la seva lectura es dedueix que l'arquitecte encaixa la seva idea limitant-se a respectar el perímetre de l'edificació existent. Actuant de manera anàloga a com ho va fer posteriorment amb l'edifici Botines, Antoni Gaudí allibera el seu Palau de contactes físics amb la resta de les edificacions limítrofes i que fins aquell moment si havien tingut continuïtat amb l'antic edifici. Al plantejar exempt el palau, inclòs desenganxant-lo de la muralla, Antoni Gaudí evita condicionaments

constructius, ambientals i legals entre altres raons perquè encara no coneixia el lloc. És possible que el fossat projectat des de l'origen, respongués a l'existència d'una planta soterrània a l'antiga edificació i Antoni Gaudí intentés el seu aprofitament a fi d'evitar futurs problemes de cimentació. L'agost de 1887, als sis mesos de l'acceptació de l'encàrrec, Antoni Gaudí envia el projecte original que segons consta als plànols ja estava dibuixat el juny d'aquell any. El bisbe Grau entusiasmat envia els plànols al Ministeri que el remet a l'Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando per a la seva aprovació. Al Febrer de 1888, un llarg informe de l'Acadèmia, exigeix modificacions al projecte que Antoni Gaudí va atendre en part i de mala gana tornant a enviar-lo al desembre per a la seva correcció. Al començament de l'any 1889, el perit de l'Acadèmia no considera suficients les correccions efectuades per l'arquitecte i retorna novament el projecte perquè es portin a terme les correccions. Durant aquest procés administratiu, Antoni Gaudí decideix comparèixer a la ciutat d'Astorga i en conèixer la realitat ambiental de l'emplaçament del palau es va sentir decebut i decideix reformar els plànols que per falta de temps sols modifica lleugerament. El 20 de febrer de 1889, el bisbe Grau aconsegueix l'aprovació definitiva del Projecte, subhastant-se l'obra al mes d'Abril i adjudicant-se a Policarpio Arias Rodriguez en la quantitat de 168.520 ptes.

Descripció. 03 _________________________________________________________


El 24 de Juny, coincidint amb l'onomàstica de Grau, es col·loca la primera pedra en un acte d'una solemnitat especial i l'assistència del bisbe, el capítol i les autoritats, el poble d'Astorga i el propi arquitecte que va poder traslladar-se per haver conclòs les obres del palau Güell. A la primera visita, Antoni Gaudí aprofita per a conèixer les terres d'Astorga, els sistemes de construcció local, els materials més apropiats i comuns a la regió. Tanmateix els materials bàsics utilitzats a la construcció, carreus de granit blanc de Montearenas i cobriment de pissarra, corresponen a l'àmbit constructiu del Bierzo. De forma semblant a com actuava a la resta de les seves construccions, Antoni Gaudí imposà la necessitat de contractar operaris i paletes catalans que sabessin interpretar correctament les seves idees durant els períodes d'absència. Durant l'estiu de 1889 i amb les esporàdiques visites d’Antoni Gaudí, s'emprenen les obres de la planta soterrània amb un clar llenguatge medieval: voltes de quatre punts de maó massís sobre arcs del mateix material i suportades per pilars gruixuts de granit i calcària treballats de forma tosca. A l'any 1890 s'executen les obres de la planta noble de l'edifici, on en contraposició amb l'obscuritat de l'espai del soterrani es planteja amplis finestrals. Les columnes s'estilitzen fins el que el propi granit permet. Sorprenen els capitells de formes orgàniques punxants que recorden els posteriors acabaments de xemeneies i pinacles dels seus edificis barcelonins (Casa Batlló i Casa Milà) i amb antecedents a la coberta del Capricho de Comillas. Els arcs peraltats es dibuixen gràcies a l'ús

de peces ceràmiques vidrades de Jiménez de Jamuz. Els problemes constructius per poder aixecar el pòrtic d'accés a l'edifici sols es resolgueren amb la presència del propi Antoni Gaudí. La pretensió del mestre era la construcció sense ajut de cintres ni suports. L'exagerat atrompetament dels tres arcs que conformen el pòrtic era un pas més enllà del que havia posat en pràctica a innumerables buits de portes i finestres (veure solució d'arcs a les finestres de la planta semisoterrània de la casa Botines). Durant els anys 1891-1892 es construeix el pis principal, on destaca la major profusió de buits en proporció als massissos. El 22 de novembre de 1892, Antoni Gaudí amb una carta manuscrita es dirigeix al bisbe Grau al no rebre els honoraris corresponents al segon termini de les obres per la confecció de plànols i direcció d'obra. En aquesta exposa que en quatre anys l'Estat no ha satisfet els seus justs drets i que com professional que viu del seu treball, necessita els seus honoraris sense haver de mendicar el que per justícia li correspon. El 28 d'abril de 1893 mor el contractista de l'obra i és substituït en el mes de maig per Saturnino Villalba y Amenós que pràcticament no pot tenir contactes amb el mestre per presentar aquest la renuncia a la continuació de les obres per desavinences amb la Junta Diocesana. El bisbe Grau mor el 21 de setembre, condicionant la continuïtat d’Antoni Gaudí al capdamunt de la direcció.

Descripció. 03 _________________________________________________________


Aprofitant la seva estada a Lleó durant la construcció de l'edifici Botines, Antoni Gaudí envia la carta de renuncia acabant amb el fort enfrontament que s'havia produït amb la Junta Diocesana, cremant els plànols existents i amb ells la possibilitat futura de continuar i concloure les obres. Durant els últims mesos, les obres que foren dutes a terme sense la direcció de l’arquitecte, consistiren en acabaments del parament ja iniciats i altres elements inacabats a l’interior. Al 1894 i perquè no continuessin paralitzades les obres, amb el deteriorament que això suposava per aquestes, s'anomena director l'arquitecte diocesà Francisco Blanch y Pons, català relacionat familiarment amb Antoni Gaudí. L’arquitecte acabat de nomenar certifica les obres executades amb anterioritat al seu nomenament. Aquestes consisteixen principalment en la col·locació de pissarra a les cobertes i tanques provisionals de finestres per vidres senzills. Al juliol d'aquest any i per permetre l'accés a l'obra a personal de la Junta Diocesana, l'Arquitecte expulsa de l'obra l'encarregat de la mateixa, la qual cosa suposa la definitiva paralització per un llarg període. A partir de 1894, l’edifici parcialment cobert queda abandonat. Cinc anys després, al 1899, s'intenten reconduir les obres gràcies al nou nomenat arquitecte Manuel Hernández i Álvarez Reyero. Les obres se succeirem lentes ja que el 1904 el Bisbe proposa la substitució de l'actual arquitecte per tenir oblidades les obres.

Al 1905, Manuel Gómez Moreno inclou al Catàleg Monumental de la província de Lleó, el palau episcopal d'Astorga com l'obra més important del neogòtic dels nostres temps, denunciant a la vegada l'estat de total abandonament. Al febrer d'aquest any pren possessió de l'episcopat Julián de Diego y Alcolea que amb la intenció de continuar les inacabables obres, s'entrevista amb Antoni Gaudí a la seva residència de Barcelona. El mestre es troba dedicat a un gran nombre d'obres: reforma de la catedral de Palma de Mallorca, projecte i construcció de la casa Milà i el seu principal objectiu en vida "La Sagrada Família". Davant de la definitiva negativa d’Antoni Gaudí, el Bisbe dedicat al seu acabament, seguint en lo possible les pautes inicials del projecte, encarrega a l'arquitecte Ricardo García Guereta, la continuació i coronament de l'edifici. Les obres continuaran de manera pausada tant a l'exterior fins cobrir l'edifici com en el condicionament interior, pintura de frescos de la capella, vidrieres de finestrals i talla d'imatges de la capella. Amb la firma l'any 1914 de la certificació corresponent als àngels de zinc que Antoni Gaudí imaginà a la coberta, l'arquitecte Guereta presenta la renuncia, deixant acabat l'edifici a falta del condicionament de la planta alta. El nou bisbe Antonio Senso y Lázaro pren la direcció contrària, considerant ostentós el Palau i acomodant-se a la fins llavors provisional residència del seminari. Durant la seva permanència al bisbat al llarg de 28 anys es va desentendre completament de l'edifici.

Descripció. 03 _________________________________________________________


L'oblidat palau, serveix durant la Guerra Civil per a quarter de soldats d'artilleria i a la vegada per alberg i oficines de la falange. El resultat de la peculiar ocupació foren els desperfectes causats que valorats per l'arquitecte Manuel de Cárdenas y Pastor, ascendiren a més de 105.000 ptes. Al 1943 inicia l'episcopat Jesús Mérida Pérez que a través de l'organisme "Regiones Devastadas" empren les reparacions dels desperfectes ocasionats durant la guerra, a la vegada que aixeca la tanca exterior de tancament i efectua obres a l'interior per a dotar l'edifici d'instal·lacions adequades d'aigua, llum i sanejament. El bisbe català, nomenat el 1956, José Castelltort trencant la línia austera dels seus predecessors porta a terme les obres de condicionament del Palau amb la fi d'adaptar-lo definitivament per l'ús original de residència episcopal. La seva sobtada mort al mateix vestíbul del palau quan visitava les obres, modificà definitivament la possibilitat de l'ús residencial per a recollir una vella idea com Museo de los Caminos, avui totalment consolidada i potenciada amb el reconeixement del geni de l'arquitecte Antoni Gaudí en el seu 150 aniversari. La planta soterrània segueix acollint el Museu d'Epigrafia Romana inaugurat l'any 1913 al que s'han anat sumant sepulcres medievals trobats a l'àmbit de la diòcesi. L'any 1977 es decideix acondicinar la planta alta realitzada per Guereta per l'exposició de Artistas Plásticos Contemporáneos Leoneses i fins el moment clausurada al públic. Les peculiars terrasses ideades per Antoni Gaudí es van deixar de visitar en

època recent, degut al seu mal estat de conservació. c) Tipus i data dels documents més

recents referents al bé Llibres ALONSO GAVELA, Maria Jesús. Gaudí en Astorga. León : Instituto "Fray Bernardino de Sahagún", 1972 ALONSO GAVELA, Maria Jesús. Gaudí en Astorga. 2ª ed. Rev. Salamanca : El Autor, DL 1983 GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Paisatge d'Astorga. Barcelona : Gas Natural, 1994 Informe sobre estado del palacio episcopal de Astorga.- Alberto García Martínez, Arquitecto. Mayo 1997. Memoria proyecto de restauración del palacio episcopal de Antoni Gaudí en Astorga.- Alberto García Martínez, Arquitecto. Diciembre 1990. Memoria proyecto de reinstalación de la planta sótano del Museo de los Caminos. Astorga. Pablo Puente Aparicio, Arquitecto. Mayo 2002. Visitas personales al palacio.-Julio 2002. Articles de diari RIVERA, Javier. La agonía del espacio. A: "Diario de León" (25 de junio de 1989), p. 6-7 Web Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ Consultat [30/12/2003]

Descripció. 03 _________________________________________________________


Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ Consultat [30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html Consultat [30/12/2003] Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ Consultat [30/12/2003] d) Estat actual de conservació L'edifici presenta a l'actualitat vàries patologies constructives ocasionades pel pas del temps i altres congènites arrossegades des de la seva construcció i agreujades pel seu inicial abandonament. El sistema de cobertes i terrasses, els paraments exteriors i a l'interior la fusteria de finestrals són les unitats constructives que presenten major urgència per a la seva remodelació o reparació i que es documenten detalladament als darrers informes tècnics sobre l'estat de conservació del palau. El material de recobriment de pissarra de les fortes pendents de faldons i capitells de les torres, es troba a l'actualitat força deteriorat. L'estructura de la fusta presenta alguns elements molt degradats i que seria necessari substituir i en alguns casos reparar per mitjà d'armadura de fibra de vidre i resines. El Desguàs de coberta i terrasses en situacions de fortes pluges, presenta deficiències en el seu funcionament. El sistema d'evacuació d'aigües cap a l'exterior, a través de canals verticals oberts i expulsió fora dels murs a través

de gàrgoles de clara inspiració neogòtica, llegat per Antoni Gaudí abans de l'abandó de les obres, produeix en tots els punts l'efecte desitjat. L'aigua desborda la capacitat d'aquests col·lectors envaint lliurement la superfície immediata dels paràmetres de pedra. El mal estat que presenta el morter de les juntes de la maçoneria, contribueix a que les aigües es filtrin a l'interior d'algunes dependències, deteriorant els revestiments de parets. Pel que fa a les fàbriques exteriors, s’ha de dir que l’ala nordest, que acull la sala del tron a la planta noble, presenta un assentament diferencial visible en els dos paraments laterals a través de significatives esquerdes verticals que recorren tot el mur, aprofitant la part més dèbil corresponent als buits de les finestres i grans finestrals del cos superior. Una anàlisi detallada de les fotografies fetes per Gómez Moreno el 1905, s’aprecia clarament l’existència d’una d’aquestes esquerdes. Es confirma doncs, que l’abandonament de les fàbriques del palau durant anys creà situacions irreversibles, dels quals a rel dels moviments sísmics produïts al mes de maig de 1997 s’han agreujat. Analitzant l’aparell d’aquests paraments esmentats, es constata la mala execució de la fàbrica dels carreus amb una disposició deficient de les juntes verticals que produeixen un resultat constructiu poc ortodox. A causa del llarg abandonament, durant més de setze anys, els paraments de l’ala nordest es van ressentir en les zones més dèbils. En les obres de reparacions efectuades l’any 2002, s’ha procedit al sanejament

Descripció. 03 _________________________________________________________


i rejuntat exterior de juntes de la planta soterrani. Restauracions recents L'any 1977, s'acondiciona la planta alta, i s'annexiona la resta del museu. Les visites turístiques a l'edifici, incloïen els recorreguts per les diferents terrasses que van tenir que clausurar-se pel mal estat que presentaven produint-se filtracions d'aigua a l'interior. L'extrema climatologia d'Astorga, amb forts canvis tèrmics diaris, ha produït gran deterioro als elements que constituïen de la coberta i sobretot a les terrasses planes de les diferents plantes. Durant els anys 1991 i 1992, seguint el projecte de restauració de l'arquitecte Alberto García Martínez, s'executaren obres promogudes per la Direcció de Cultura i Benestar Social de la Junta de Castilla y León. Les obres consistiren principalment en sanejar les terrasses planes de l'edifici per presentar filtracions d'aigua a l'interior dels paràmetres i en el tractament químic contra els tèrmits que atacaven les estructures de fusta de l'entramat de coberta i paviments de la segona planta. Al 1997, el mateix arquitecte informà sobre la repetició de problemes de filtracions d'humitats i atac de tèrmits a punts concrets. El sistema d'impermeabilització utilitzat l'any 1992 funcionava correctament, apreciant-se que les humitats eren produïdes pel mal disseny dels elements d'expulsió de l'aigua i pel visible esquerdament en el parament exterior ocasionat per un asiento diferencial en cementació. Aquesta

fissura del mur es va veure afectada pel moviment sísmic produït el maig d'aquell any, augmentant la seva dimensió segons l'informe. L'any 2000 i amb motiu de l'exposició "Las Edades del hombre" celebrada a la ciutat d'Astorga, es remodelaren els jardins del palau, seguint els plànols originals d’Antoni Gaudí, de 1887. A principis de l'any 2002, l'arquitecte Pablo Puente Aparicio, redacta un projecte denominat "Reinstalación de la planta soterrània del Museu consistent principalment en la recuperació integral de l'espai al seu estat original, suprimint instal·lacions executades en 1960. Es van eliminar arrebossats de les voltes planes i es crea una canal sota el paviment per a recollir instal·lacions elèctriques. Es reparen els morters dels paraments verticals afectats per humitats provinents del mal estat general de les juntes de la maçoneria de granit, procedint-se a la reunificació exterior a les zones més deteriorades. e) Polítiques i programes relacionats amb la valoració i la promoció del bé La informació referent a l’apartat e), això és, informació sobre la política i els programes relatius a la valoració i la promoció, es troben àmpliament explicada al capítol 4 d’aquest expedient.

Descripció. 03 _________________________________________________________


14. CASA DE BOTINES (1892-1893) a) Descripció del bé Visió arquitectònica Possiblement, la casa Botines és l’edifici més utilitari de Gaudí. La concepció del projecte, que Gaudí va configurar des de Barcelona amb els mateixos plantejaments experimentats a Astorga, respon a un encàrrec amb un programa d’usos molt definits. El coneixement previ del lloc de l’emplaçament no va condicionar en absolut les idees desenvolupades en plànols i que per primera vegada es materialitzarien tal com les va concebre. Els clients, comerciants tèxtils, devien conèixer la singularitat de les obres que s’estaven fent al Palau Episcopal d’Astorga perquè oferissin a Gaudí l’encàrrec d’aixecar un edifici emblemàtic que representés la seva firma comercial, amb les pautes arquitectòniques del Palau, però amb la introducció dels últims avenços tecnològics del món comercial, ja experimentats a Catalunya. En aquest moment, Gaudí desenvolupa les seves idees a través d’esquemes neomedievals per resoldre volums i façanes, però alhora, en una constant contradicció, ja havia construït la Casa Vicens per a un fabricant de rajoles de València i “el Capricho” de Comillas, edificis que van marcar l’inici de la seva trajectòria més independent. El gòtic racional de Viollet Le Duc i les influències de l’arquitecte nord-americà Richardson junt amb els nous conceptes

Descripció. 03 _________________________________________________________


per a l’edificació en alçada, a través de la conquesta de tipologies i tècniques que permeten la utilització homogènia de tot el volum edificat, són bases formals en la concepció de la Casa Botines. Des de la condició que té d’edifici aïllat, Gaudí n’organitza els diferents usos, a través d’una estructuració d’espais interiors subtilment adaptats a la forçada planta irregular. A les dues plantes inferiors, on es desenvolupa l’activitat comercial dels propietaris, la concepció estructural s’inclina cap a la racionalitat més pura. Les dues plantes, planta baixa i soterrani, es van fusionar a través d’espais diàfans alliberats dels murs convencionals de manera que gràcies a les columnes de ferro fos es potencia l’espai comercial. Le Corbusier i Mies Van der Rohe van desenvolupar aquests plantejaments espacials al cap dels anys. L’edifici neix com un bloc compacte que s’independitza de l’entorn i emergeix sobre la caseria existent buscant perspectives llunyanes que el pas del temps ha anat amagant fatalment. La visió de l’edifici no en delata la planta irregular i produeix una aparença d’ortogonalitat per la col·locació enginyosa de torrelles a les quatre cantonades i per l’estudiada solució de la gran coberta. Els esquemes medievals són representats a les façanes a través de plints coincidents amb ampits de finestres, que dibuixen horitzontalment el programa que es desenvolupa a l’interior.

Descripció. 03 _________________________________________________________


La lògica constructiva usada, esglaona els murs aprofitant la reducció dels gruixos de la fàbrica a través dels plints al·ludits i produeix un efecte més gran de fortalesa medieval. Les torrelles acabades amb cuculles extravagants, l’anacrònic fossat perimetral, la força del treball tosc de la calcària lleonesa, i la cornisa volada dibuixant les lluernes de la coberta recreen un marcat caràcter monumental. El gran basament amb murs d’un metre de gruix s’interromp a mitja alçada de la planta baixa, per tal de preservar zones cegues a l’interior aptes per a l’ús comercial i un pla superior d’il·luminació pràcticament continu que banya tot l’interior. Gaudí aprofita aquest gruix del mur del basament tan potent per projectar les obertures més interessants de tot el conjunt. Desenvolupa, principalment a les finestres del soterrani i a les portes d’accés, les seves inquietuds sobre la resolució dels arcs atrompetats, que acabava d’experimentar a l’accés del Palau Episcopal d’Astorga. Amb aquest basament i la seva pronunciada solera de coronació, Gaudí embolica els elements més característics de l’edifici: la porta principal i les finestres cantoneres de l’angle més agut de l’edifici, que posteriorment va detallar en un croquis precís ja que era una variació de la idea inicial. L’aparent contradicció de Gaudí en l’ús dels materials s’evidencia a l’interior de la planta comercial. Els esvelts fusts de ferro fos acabats en forma de copa en els dos extrems reben la càrrega dels pisos superiors a través d’un entramat metàl·lic que descansa en capitells dobles desproporcionats de calcària, en un intent de fusionar l’espai diàfan,

Descripció. 03 _________________________________________________________


precoç i racionalista, amb la línia monumentalista exterior. El prodigi de Gaudí a través dels mestres picapedrers catalans s’intueix en el tractament peculiar i variat de les diferents obertures de les façanes. La calcària de les muntanyes lleoneses amb tonalitats variades blanca, grisosa i amb vetes vermelloses va atreure l’atenció de Gaudí en visitar els edificis emblemàtics lleonesos. La qualitat de la pedra i el treball fi dels picapedrers queda demostrada en les dovelles i claus dels arcs gaudinians de les finestres de la planta soterrani que afortunadament han arribat intactes a nosaltres gràcies a la protecció permanent de la reixa del fossat. La profunda intenció del dissenyador arriba al virtuosisme del picapedrer a través de les claus dels arcs de finestres de la planta baixa, on la calcària blanca amb vetes vermelles es talla en una posició poc ortodoxa amb la intenció subtil d’aconseguir efectes multiplicadors de la mateixa forma. Constatem que Gaudí té aquesta intenció clara quan veiem que la mateixa calcària amb vetes s’usa en diferents posicions segons estigui en ampits de finestres, en muntants de les obertures o en dovelles atrompetades de finestres del soterrani, sense resultat aparent en aquest darrer cas. Gaudí projecta el conjunt de les façanes, en clar contrast amb els murs llisos de l'edifici veí del Palau dels Guzmanes, amb aparell de carreus i carreuons de talla tosca a panys de paret i de talla fina a brancals i ampits de finestres, d’acord amb la línia clàssica que predominava en aquella època.

Les façanes es coronen amb xemeneies de la més pura línia gaudiniana, predecessores d’altres de més famoses repartides per edificis catalans. L’elaborada reixa que protegeix el fossat, el tractament de les fusteries de finestres i portes, aquestes darreres de doble obertura, els detalls d’escales i balustres, i el mobiliari de la planta comercial completen l’univers arquitectònic que Gaudí va traslladar de Barcelona a Lleó i va aconseguir recrear un conjunt de forta personalitat projectual, on queden fusionats l’estructura i la forma. La forma irregular del solar respon, en funció dels avatars del plet per la propietat dels terrenys, a les alineacions imposades pels tècnics de l’Ajuntament amb la intenció de conservar la visió de part de la façana del Palau dels

Descripció. 03 _________________________________________________________


Guzmanes, de consolidar l’alineació existent a la caseria pel sud, de fixar una línia paral·lela a la façana dominant de la Diputació per l’est, i d’adaptar-se a l’antiga muralla pel nord, alhora que es respectaven llums de l’edifici municipal existent, enderrocat posteriorment. Perquè l’edifici fos totalment aïllat, Gaudí, expressament, per l’oest es va independitzar de les edificacions a través d’un peculiar carreró de reduïdes dimensions. L’edifici projectat emergia en principi sobre la resta de la caseria alhora que competia en alçada, gràcies a les cuculles de les torrelles , amb el sobri edifici renaixentista de la Diputació. Experimentant amb els últims corrents edificatoris portats d’Amèrica del Nord i desenvolupats a la pròspera Catalunya de l’època, Gaudí planteja un edifici totalment utilitari per servir indistintament els dos usos bàsics: comercial i residencial. Desenvolupa el programa diferenciant les dues plantes baixes per a ús comercial amb accessos independents de les cinc plantes superiors residencials a les quals s’accedeix per dues escales amb entrada per carrers oposats. La primera planta presenta dos habitatges per a ús dels dos promotors. La façana es diferencia de la resta de plantes superiors per grans finestrals d’inspiració flamenca. Dos de les quatre plantes altes es desenvolupen sota la gran coberts i l’última, corresponent a les golfes, s’il·lumina pels patis interiors. Les finestres de la segona i la tercera planta es resolen amb arcs trevolats o amb doble mainell per mitjà d’un especejament simplificat de dovelles i

clau, precursor de les formes brutalistes experimentades posteriorment a la Pedrera. La solució de les finestres de lluerna de la planta de les golfes és una altra peculiar versió de les projectades per al Col·legi de les Teresianes. b) Història i desenvolupament La casa Botines és situada a la ciutat de Lleó i forma part de l’anomenat Casc Antic, que és afectat per la declaració de Conjunt Historicoartístic. El nom de la casa Botines procedeix de la deformació del cognom d’un antic soci dels promotors de l’edifici, d’origen català, JOAN HOMS BOTINÀS. El negoci original de “Prendería o casa de préstamos” que regentava Homs Botinàs i que més endavant va compartir amb un dels promotors de l’edifici, Simón Fernández, va ser prou conegut, a causa de la seva peculiar activitat, perquè en l’àmbit popular s’introduís la versió lleonesa de l’estrany cognom: Botines. Al cap d’un temps, Simón Fernández es va associar amb un altre antic empleat de Botinàs, anomenat Mariano Andrés, amb el qual va construir l’actual edifici per a magatzem de teixits i casa de canvis. Malgrat la nova denominació de “Fernández i Andrés”, com va aparèixer en els múltiples anuncis de l’època i com constava amb lletres de forja a l’entrada principal de l’establiment comercial, els lleonesos van seguir dient-li casa Botines.

Descripció. 03 _________________________________________________________


Actualment, el nom Botines s’associa amb l’espai lliure existent a la zona sud de l’edifici. Ara, l’edifici estatja la seu social de l’entitat propietària Caja España i s’anomena Edifici Botines de Gaudí. La Casa Botines de Gaudí té l’origen lligat al Palau Episcopal d’Astorga amb el qual comparteix, a més, aspectes històrics i conceptuals. La proximitat de les dues ciutats en l’espai i en el temps i la feliç coincidència d’una xarxa complicada de relacions lleoneses catalanes a través dels negocis tèxtils entre els promotors i l’industrial i financer Eusebi Güell van portar Gaudí a Lleó per projectar potser la seva obra més conceptual, possiblement fruit de la llunyania conscient, on la visió estructural de l’espai es fon amb la plasticitat de la seva aparença. El solar on hi ha l’edifici formava part d’una parcel·la més extensa que ocupava tot al davant del Palau dels Guzmanes, al qual pertanyia en origen. El 1886, els industrials lleonesos Fernández i Andrés van comprar l’esmentat solar als antics propietaris del palau de la Diputació amb la intenció de construir-hi un edifici en alçada per a seu de la seva firma comercial. El 1887 es va iniciar un plet entre l’Ajuntament de Lleó i els propietaris del solar pel qual només es reconeixia el domini d’una part per edificar i la resta havia de quedar lliure per conformar la plaça San Marcelo. L’Ajuntament va fixar les alineacions per a l’edificació futura, de manera que complauen la propietat que des del principi les accepta perquè els permet plantejar la idea, segurament ja

insinuada per Gaudí, d’un edifici totalment exempt. Els problemes van continuar quan el propietari del límit oest va recórrer l’acord de l’Ajuntament perquè no permetés construir en aquest solar que fins aleshores havia estat lliure, el qual, a més, ocultaria la vista completa del Palau Provincial. El 1889, uns quants mesos després de començar les obres del Palau Episcopal d’Astorga amb la presència de Gaudí, es reconeix la propietat del solar edificat actual i, per tant, el dret de construir-hi. Les obres comencen el gener del 1892 amb l’excavació del terreny. Per l’abril, les condicions climàtiques van permetre fer els fonaments. Els treballs es van fer amb rapidesa, amb coincidència amb les visites simultànies al Palau d’Astorga. Es va acabar pel setembre del 1893 amb la col·locació de l’estàtua de Sant Jordi a la façana principal. Pocs mesos després, pel novembre d’aquell mateix any, Gaudí va renunciar a continuar les obres del Palau Episcopal. Arran de l’adquisició de l’edifici de Botines que el Monte de Piedad y Caja de Ahorros de León va fer als hereus de Mariano Andrés per l’octubre del 1929, es plantegen les primeres obres de remodelació per adaptar-lo a oficina bancària amb entrada per la porta principal de la plaça San Marcelo i el servei de “monte de piedad” per la porta nord del darrere. Aquestes obres van respectar l’espai diàfan existent fins aleshores a la planta baixa, que van desvincular, però, del semisoterrani en suprimir l’escala

Descripció. 03 _________________________________________________________


central de fusta i un entresolat comercial. A la remodelació també es van suprimir els mostradors i les baranes de fusta dissenyats per Gaudí per a l’entitat tèxtil. Actualment, part d’aquest mobiliari és en mans dels descendents dels promotors de l’edifici. Les plantes per a habitatge van continuar amb l’ús original i, per tant, sense alteracions en la configuració. Hi ha constància d’una distribució peculiar en algun habitatge fins als anys cinquanta, amb divisions de fusta a mitja alçada entre dependències. El 1953, l’entitat bancària propietària decideix emprendre obres de remodelació importants, segons projecte de l’arquitecte lleonès Luís Aparicio Guisasola, que van afectar principalment el semisoterrani, la planta baixa i el primer pis, La planta baixa sofreix remodelacions transcendentals irreversibles en canviar la distribució espacial plantejada per Gaudí. Es decideix suprimir part dels cossos d’escala d’accés als pisos per guanyar espai comercial a la planta. Amb aquesta finalitat, se suprimeixen vuit suports de la part central i va caldre reforçar l’estructura metàl·lica del forjat de la primera planta. Aquests canvis estructurals influeixen sobre la resta dels suports que a partir d’aleshores reben una càrrega excessiva, cosa que fa necessari reforçar els fonaments dels pilars laterals. La planta semisoterrani acollirà una distribució nova per a oficines així com cambres cuirassades de formigó. Es projecten escales circulars amb lloses de formigó armat per comunicar les dues plantes interiors.

La supressió dels suports metàl·lics centrals de la planta noble implica una solució de reforç estructural laboriosa. Es reforcen amb formigó armat els pilars laterals que reben les noves càrregues. Aquesta solució implica haver de fer un folre decoratiu als pilars reforçats i una unitat de disseny per a la resta de la planta. Es recrea un espai nou classicista i es forma el pati central de despatx al públic a través de pilars grossos i arcs revestits d’aplacat de marbre complicat i laboriós, que també s’aplica al mostrador. Aquestes obres de reforç estructural s’han d’amagar amb falsos sostres d’escaiola, que per la seva alçada interfereixen en les finestres. Es conforma un espai interior central al públic amb falsa llum central, que no té res a veure amb el gran espai diàfan que va idear Gaudí. La planta principal és molt remodelada per acollir espais representatius de l’entitat bancària, saló de sessions i despatxos de presidència. Es col·loquen llindes de suport per suprimir murs i s’oculten sota sostres d’escaiola. Se substitueixen paviments de fusta per altres de marbre. Aquell mateix any, es decideix desmuntar la figura de Sant Jordi perquè la pedra es degradava. La polèmica es planteja quan, aprofitant la substitució de la figura, algun sector lleonès insinua canviar-la per una altra de la Verge del Camí. Finalment, s’opta fer una rèplica de l’antiga, que s’encarrega a Andrés Seoane. c) Tipus i data dels documents més

recents referents al bé

Descripció. 03 _________________________________________________________


Llibres El edificio Gaudí de león. Casa Botines. León : Caja España, 1997 DIEZ SAENZ DE MIERA, Mariano. Proyecto de rehabilitación de la Casa de Botines. 1993 Soñando en piedra : Casa de Botines. León. Palacio Episcopal de Astorga. [León] : Ayuntamiento de León, 2002 Articles de revista Los Estudios previos de la Casa Botines de Gaudí en León. J.L. González...[et al.]. En: "Loggia" En: arquitectura & Restauración", nº 1 (1996), p. 75-85 Gaudí en el reino de León. En: "Correo de las Artes" nº III, (1959), p. 4-6 ORIA, Violeta. Gaudí en León : la casa de Botines. texto: Violeta Oria. En: "R&R : Revista : restauración y Rehabilitación: Internacional del Patrimonio Histórico". nº 34 (Nov. 1999), p. 50-57 Webs Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ [Consultada 30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html [Consultada 30/12/2003]

Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ [Consultada 30/12/2003] d) Estat actual de conservació Rehabilitació integral 1994-1996 El 1993 s’emprenen obres de rehabilitació integral de l’edifici segons projecte dels arquitectes Mariano Sáenz de Miera i Félix Compadre Díez. Segons la memòria del projecte, els autors plantegen les obres fent compatibles la imatge arquitectònica revalorada amb els espais més interessants de l’immoble per fer-ne una utilització representativa, racional i flexible. Els estudis previs al projecte van córrer a càrrec del Departament de Construccions Arquitectòniques de la Universitat Politècnica de Catalunya, a partir de la modelització numèrica de l’edifici, el seguiment del seu comportament estàtic i l’anàlisi del risc sísmic. Aquest estudi va permetre els autors detectar les situacions patològiques i l’estat de conservació deficient d’alguns elements, cosa que va implicar plantejar-ne la substitució o la remodelació. Segons els autors, perdudes les funcions d’origen de l’edifici, aquest perviu a través d’altres de noves més o menys relacionades amb les anteriors. Per als autors, la rehabilitació ha estat condicionada per dues premisses fonamentals: el programa utilitari i funcional i l’entitat i realitat física de l’edifici mateix. S’ha procurat que entre els dos valors s’estableixi una raó

Descripció. 03 _________________________________________________________


dialèctica i s’ha valorat quan un ha de predominar sobre l’altre. El projecte ha plantejat posar de relleu les cinc crugies estructurals que determinen un espai central unitari, que implica les tres crugies interiors i un perímetre continu que correspon a les dues crugies restants. Segons la memòria del projecte, en uns casos es va optar per la reconstrucció mimètica, mentre que en altres es va plantejar una recuperació analògica basada en el concepte de “diacronia harmònica”, és a dir amb elements que harmonitzen amb els preexistents i manifestes aquesta harmonia gràcies al disseny o als materials. El programa del projecte es concreta en els objectius següents: • Consolidació de l’edifici • Recuperació i condicionament, en

principi, de la planta semisoterrani com a sala d’exposicions, conferències i altres actes públics, amb la possibilitat alternativa d’adaptar-la a altres usos que puguin ser convenients.

• Retornar la planta a l’estat en què la va concebre Gaudí.

• Revitalització de les plantes principal, primera, segona i tercera per a oficines representatives.

• Regeneració de les golfes per tal de crear un espai per a cúspide institucional.

• Construcció d’un espai exterior, sota la rasant, per allotjar el nucli d’instal·lacions noves i quadres tècnics de l’edifici.

Consolidació de l’edifici La solució de reforç dels fonaments ha consistit a col·locar una pantalla de micropilots de 15 metres de profunditat

en el perímetre de l’edifici i junt als sabates centrats. Posteriorment, s’ha reforçat l’espai entre sabates amb la col·locació de grans bigues de formigó armat que descansen sobre els micropilots interiors. Es va travar horitzontalment la planta principal amb elements metàl·lics en forma de creus de Sant Andreu de manera que es va fer una gelosia amb l’estructura existent. A la planta tercera, l’entramat de fusta, en mal estat, es va substituir per bigues de fusta laminada i doble tauler de contraxapat. A la façana nord s’ha annexat part de la via pública que coincidia en gran part amb l’antiga muralla medieval que en el projecte original es va respectar. Aquest espai es desenvolupa en dos nivells de soterrani per acollir les instal·lacions de l’edifici: elèctriques, de climatització, dipòsits d’aigua i combustible. La planta semisoterrani ha recuperat l’espai original en suprimir murs i cambres cuirassades i escales corbes afegides a la reforma de 1953. El sistema de voltes a la catalana entre jàsseres de ferro s’ha deixat vist. L’accés a aquesta planta a sofert una variació nova en fer escales noves aprofitant els dos portals existents. Per comunicar les plantes soterrani i semisoterrani s’ha projectat una altra escala a tocar la porta nord. A la planta baixa la intervenció s’ha centrat a recuperar l’espai diàfan total original, però s’assumeixen modificacions plantejades en la reforma anterior. Es restitueixen les columnes de foneria i els seus capitells de pedra.

Descripció. 03 _________________________________________________________


En aquesta planta queda visiblement patent la incorporació de dos elevadors circulars protegits per urnes de vidre com a possible homenatge a l’elevador projectat per Gaudí per al Palau d’Astorga. A les deteriorades vidrieres de finestrals ha intervingut el mestre vidrier Luis García Zurdo, que, trobant una solució compromesa de recuperació subtil dels elements significatius existents, ha aportat transparències noves al renascut espai gaudinià. A la planta principal desapareixen les escales corbes fetes a l’última reforma. S’accedeix a aquesta planta i a totes les altres plantes per dos elevadors incorporats a la crugia central que formen un bloc amb les escales originals. S’eliminen els blocs centrals de serveis dels habitatges i els patis de ventilació, i s’incorporen a grans vestíbuls de distribució que el nou ús demana. Amb funció testimonial es conserven els quatre patis extrems, il·luminats per lluernes en el pla de coberta i amb tots els elements rehabilitats tal com els va concebre Gaudí. Les escales continuen fent una funció similar a l'originària gràcies a una acurada restauració dels balustres, passamans i sòcols. S’incorporen a la distribució actual les peculiars fusteries de doble obertura de les portes, així com les fusteries de les finestres de guillotina, i es rehabiliten els mecanismes originals d’obertura. La resta de plantes repeteixen el mateix esquema organitzatiu que la planta principal, ja que les funcions són similars.

La gran coberta que en origen estatjava la casa del porter i petites habitacions de mals endreços ha estat reinterpretada com a espai emblemàtic de l’entitat bancària al marge de qualsevol plantejament conservacionista. Segons la memòria del projecte, el mal estat de la fusta de l’entramat va justificar la renovació total de la seva estructura amb la intenció de l’aprofitament integral del seu volum. Estructuralment es va resoldre l’espai amb un vistós entramat de fusta, fet de làmines nervades, en les quals es van integrar les lluernes originals per fer llum. e) Polítiques i programes relacionats amb la valoració i la promoció del bé La informació referent a l’apartat e), això és, informació sobre la política i els programes relatius a la valoració i la promoció, es troben àmpliament explicada al capítol 4 d’aquest expedient.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


15. OBRA DE GAUDÍ A LA CATEDRAL DE MALLORCA (1904-1914) a) Descripció del bé Breu relació de les reformes i obres fetes per Gaudí a la catedral de Mallorca: - Trasllat del cor al centre de la nau

central. - Supressió del retaule major, que

deixà a la vista la capella de la Trinitat.

- El presbiteri fou avançat un tram de

volta, és a dir, fins a les dues primeres columnes.

- L’altar major es canvià de lloc i es

col·locà sobre una tarima, amb tres escalons d’accés per tot el voltant, formada per una llosa de pedra i sis columnes.

- Enderrocament de la galeria

mudèjar, anomenada corredor dels Ciris, ja que rompia la verticalitat dels murs.

- Retirada d’un fris que recorria tot el

cadiram, que fou substituït per un altre de caràcter gòtic.

- Les tombes reials de Jaume II i

Jaume III de Mallorca, que estaven situades a la nau central i protegides per una reixa, que també fou desmuntada, foren traslladades a la capella de la Trinitat. (Actualment es troben al Museu).

- Decoració (inacabada) del cadiram, que començà Jujol

Descripció. 03 ___________________________________________________________


- Col·locació del cadiram en els murs laterals i central de la capella Reial.

Reforma de l’antiga càtedra

episcopal, que es va ressaltar mitjançant unes columnes pintades en daurat. En el seu interior poden observar-se esbossos a llapis.

- Trasllat de la porta plateresca a la capella de Tots els Sants. - Decoració del mur central i laterals

de la capella Reial, a partir d’escuts dels prelats i branques d’olivera, amb ritme triangular, tot fet amb ceràmica esmaltada i pintada.

- El baldaquí es dissenyà dos cops,

una primera vegada de forma quadrada, però fou substituït per l’actual, de forma heptagonal i amb 35 làmpades. El conjunt és una maqueta de mida natural, feta amb fusta, cordes, teles, papers…

- Els púlpits foren traslladats i

col·locats a ambdós costats del presbiteri. Dugueren a terme reformes a tots dos.

- Les tribunes, decorades amb

elements platerescs i talles de fusta, foren col·locades sobre bancs i pilars de marbre a cada costat del presbiteri.

- Les vidrieres de la capella Reial. Dels vuit vitralls que havia de projectar, només en podem contemplar dos, totalment acabats. Aquests estan realitzats amb la tècnica de la tricomia.

- El rosetó situat en el centre de la

capella Reial. -

Descripció. 03 ___________________________________________________________


- Finestres exteriors, de mida petita, situades a uns dos metres del terra.

- Col·locació del retaule gòtic sobre la

porta del Mirador, mitjançant dues mènsules de pedra. El retaule està superposat en dos trams.

- Col·locació de les imatges del

retaule en els arcs que comuniquen la capella Reial amb les naus laterals.

- Col·locació de la Mare de Déu, del

mateix retaule gòtic, en el centre de la capella de la Trinitat i decorant el capitell.

- Decoració de la volta de la capella

de la Trinitat amb ceràmica trossejada, que es quedà en una simple mostra, a més d’esbossos a

llapis. - Decoració en forma de dosser i

esbossos en els murs laterals de la capella Reial.

- Realització de l’escala de pedra de

tres peces que uneix la tribuna del Corpus Christi amb el cor.

- Reforma de la capella de Sant

Bernat. - Realització d’una volta a la capella

de Sant Jeroni, per facilitar-hi l’accés.

- Els bancs de fusta, de dues mides,

situats a la nau lateral dreta i entre les columnes

- Banquetes de fusta. - Un confessionari de fusta situada a

prop de la porta del Mirador. -

Descripció. 03 ___________________________________________________________


- Un conopeu. - Els faristols de fusta situats a la

capella Reial amb cadiram. El baldaquí. El baldaquí que Gaudí va posar damunt l’altar major de la Seu de Palma l’any 1912 forma part, com ja hem anunciat abans, del seu projecte de reformes a l’espai de l’absis. Segons Maria Dolors Ladaria “així com la Sagrada Família és l’expressió del sentiment religiós i espiritual de Antoni Gaudí, el baldaquí representa aquest sentiment a l’obra de les arts decoratives fetes per l’arquitecte català”. Aquest gran baldaquí, que només volia ser un projecte, és a dir, com una maqueta, en substituí un altre de més senzill i de forma quadrada que havia col·locat el mateix Antoni Gaudí l’any 1904, quan fou inaugurada la restauració. El nou baldaquí consta de tres parts: - la cobertura, un tapís que fins als

anys 70 tingué al centre un brodat antic en què figurava un pelicà, símbol eucarístic tradicional.

- la corona, de forma heptagonal, està

adornada a la part alta per espigues i a la part baixa per pàmpols i raïms, tot fent al·lusió al sacrifici de l’Eucaristia. La corona acaba amb la imatge tradicional del Calvari: la Creu, amb Jesús, Sant Joan i la Verge.

- el lampadari, constituït per trenta-

cinc llànties de llautó que solucionen la il·luminació de l’altar.

Aquest baldaquí estava fet en pla d’experiència per a estudi de les seves

possibilitats, fou confeccionat a partir de materials efímers d’escàs valor, com paper, fusta, filferro, tela de lli i cartró, excepte un lateral que sí està fet de metall i vidre. Aquest fet demostra que és una obra inacabada, un model prototipus, el qual s’havia de desenvolupar més endavant i amb materials més sòlids. A pesar del seu caràcter provisional, i sense restar-li la més mínima rellevància, circumstàncies posteriors el convertiren en definitiu. S’ha de destacar el fet que fa poc, l’any 1999, el baldaquí fou objecte d’una respectuosa restauració, ja que el pas del temps i la feblesa dels seus elements en provocaren el deteriorament. Les espigues de blat que coronen l’heptàgon, la major part de les quals es trobaven perdudes o trencades, foren substituïdes, en la seva totalitat, per unes altres. Les noves espigues foren confeccionades a partir d’un procés de manufactura molt similar al que al seu moment fou realitzat pels artesans d’Antoni Gaudí i sempre aprofitant tots els elements originals que es trobaven en bon estat de conservació. Llavors es reféu la il·luminació amb bombetes de baix consum que no fessin malbé el material efímer. Amb motiu de l’Any Internacional Gaudí 2002, ha tornat a plantejar-se la qüestió d’una ulterior restauració o d’una realització definitiva de la maqueta. El baldaquí d’Antoni Gaudí ha estat objecte de nombroses lloances i és considerat per molts l’element més impressionant de l’obra gaudiniana a la Seu. La idea de lluminositat. Els vitralls Les cròniques dels viatgers del vuit-cents ens recorden el problema d’il·luminació, o d’obscuritat, que patia la Catedral de Mallorca. Hem

Descripció. 03 ___________________________________________________________


d’assenyalar el fet que en el pla primitiu de la catedral hi havia projectats set rosetons i cinquanta-set vitralls, però que la major part es trobaven tapiats o ocults per grans retaules barrocs, ens podem fer una idea així de la deficient il·luminació de la Seu abans de la intervenció d’Antoni Gaudí. En aquest context, no és difícil entendre l’interès de l’arquitecte per convertir la catedral en una font de llum; una llum no diàfana, sinó irreal, característica de les catedrals medievals. Antoni Gaudí projectà, a més del rosetó, els vuit vitralls de la capella Reial, tot i que finalment, per raons econòmiques, només se’n dugueren a terme tres. Els vitralls, dedicats, com ja hem esmentat anteriorment, a la Reina dels Apòstols, dels Màrtirs i de les Verges i Confessors, inundaren de llum la catedral.

Antoni Gaudí, per a la realització dels vitralls, comptà amb la col·laboració d’Ivo Pasqual, Jaume Llongueras i Joaquim Torres, els quals compongueren els vitralls en el taller de la Sagrada Família, utilitzant una tècnica basada en els principis de la tricromia, és a dir, l’obtenció de tonalitats mitjançant la superposició de tres vidres de colors primaris. Gaudí estava orgullós de com els seus vitralls en tricromia filtraven la llum del sol mediterrània, que ell tan apreciava. La decoració ceràmica. De totes les actuacions previstes amb elements ceràmics, solament va dur a terme la decoració del mur absidal. La base del conjunt la constitueix una decoració vegetal i heràldica. Antoni Gaudí folrà de ceràmica de la Roqueta el fons de la capella Reial al voltant de la càtedra episcopal: amb brots d’olivera de màjolica de reflexos

metàl·lics daurats, que es desenvolupen a partir d’eixos verticals, i formen amb les seves ramificacions un joc d’hexàgons. Cada un presenta una aspa en el centre i es descompon en figures triangulars, a partir del traçat dels seus radis. En dites figures s’insereix l’heràldica amb els escuts dels bisbes de la diòcesi de Mallorca, des del segle XIII fins al darrer, el bisbe Campins. Antoni Gaudí, en aquesta tasca de revestiment del mur, fou ajudat per l’arquitecte Josep Maria Jujol. Els reflexos daurats, juntament amb el vidriat predominantment vermellós i verdós, defineixen, amb el blanc, tota la decoració. Les cartel·les que contenen els escuts dels bisbes s’emmarquen, també, en daurats. El mobiliari. Antoni Gaudí sempre havia projectat mobiliari. Des de la seva pròpia taula d’estudi, a la vitrina de la guanteria Comella, etc. També es va interessar en el mobiliari litúrgic, dissenyà també els objectes de culte, des de cirials i canelobres, a creus, ciris pasquals, confessionaris, etc. Antoni Gaudí per a la Catedral de Palma dissenyà un faldistori per al bisbe ⎯baix, sense respatller i en forma de tisores⎯, un banc per als oficiants, dos faristols grans de ferro forjat i fusta per al cor, un faristol més simple de ferro, dos canelobres funeraris, dos bancs per als primatxers, quatre tamborets. Sobretot, cal destacar l’escala per a l’exposició del Santíssim, ornada amb profusió d’elements simbòlics i lletres. També hem d’esmentar el tintinacle i el conopeu, signes de basílica. Els faristols són giratoris i de grans dimensions per suportar els pesants

Descripció. 03 ___________________________________________________________


llibres de pergamí dels canonges. Uns passamans de ferro augmenten la resistència del trípode que, per la part inferior, s’uneix a un peu trilobular de fusta i, per la superior, a un cercle d’unió. El suport dels llibres és de fusta, i fou dissenyat per respectar millor el llom dels llibres corals. Això demostra clarament l’interès que Antoni Gaudí tenia per trobar solucions estètiques i funcionals a l’hora de dissenyar els objectes. Encara que no pot considerar-se pròpiament com a mobiliari cal esmentar la barana de tancament del presbiteri, amb l’enginyosa forma d’obrir-se. També cal destacar el moble escala per accedir més fàcilment a l’ostensori.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 1 Tipologia : BALDAQUÍ Autor: Gaudí Data: 1912 Estil/Època: modernista Localització: Catedral de Mallorca. Presbiteri de la Catedral Material/Tècnica: paper, fusta, filferro, tela de lli i cartró / talla i policromia Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Palma Núm. inventari: IIC, Illes Balears, 238 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo / restaurat l’any 1999 Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: consta de tres parts: - la cobertura, formada per un tapís de brocat antic de tema eucarístic. - la corona, de forma heptagonal,

adornada a la part alta per espigues i a la part baixa per pàmpols i raïms, tot fent al·lusió al sacrifici de l’Eucaristia, i rematada per un Calvari.

- el lampadari, constituït per trenta-cinc llànties de llautó que solucionen la il·luminació.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 2 Tipologia : COL·LECCIÓ DE 12 CANELOBRES Autor: Antoni Gaudí Data: primer ¼ del segle XX Estil/Època: modernista Localització: Catedral de Mallorca. Presbiteri Material/Tècnica: ferro/forja Mides: 60 cm Procedència (taller): Espanya. Catalunya Núm. inventari: I/C Illes Balears 239, 240, 241, 242, 243, 244, 245, 246, 247, 248, 3774, 3775 Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació) Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: estructura circular de sis braços, subjectada a la paret per un suport de dibuix mixtilini.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 3 Tipologia : LAMPADARI Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernista Localització: Catedral de Mallorca. Capella de la Trinitat Material/Tècnica: coure daurat i ferro / forja, daurat Mides: llargària 110 cm; amplària 58 cm; diàmetre 53 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 255 Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació) Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: lampadari format per dues làmines de ferro, sobre les quals es recolzen set parells de ferros. En el seu encreuament hi ha un ganxo del qual pengen les set làmpades corresponents de coure daurat, amb uns plats.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 4 Tipologia : BARANA D’ESCALA Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Cara posterior de la tribuna de la nau de la part de l’Evangeli Material/Tècnica: ferro/forja Mides: llargària 169 cm, amplària 91 cm, profunditat 277 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 275.6 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: barana formada per dues fileres de cercles d’igual mida, una sobre l’altra, amb dues barres que travessen per la meitat aquestes fileres. Els ferros de la barrera que tanca l’escala dibuixen vuits cada cop més allargats.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 5 Tipologia : DUES TRIBUNES Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1905 Estil/Època: eclecticisme Localització: Catedral de Mallorca. Entre el primer pilar de la nau de l’Evangeli i el final del mur lateral de la capella Reial. Material/Tècnica: pedra de Santanyí, fusta, ferro i marbre / talla, daurat, policromia i forja Mides: llargària 775 cm; amplària 768 cm; profunditat 328 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 275.0, 275.3, 276.0 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: tribuna que descansa sobre pilars de marbre a la primera cara (que es recolzen sobre bancs també de marbre combinats) i sobre columnes de pedra de Santanyí a la segona cara. Damunt un brancal, tretze cartel·les presenten una inscripció de versos llatins, amb els noms de les notes musicals en daurat, representades en els pentagrames a la part inferior. A damunt, tenim gelosies de fusta coronades per una cresteria daurada amb decoració a partir de volutes i àngels barrocs daurats. Sostre interior amb enteixinat mudèjar. (Es crea a partir d’elements barrocs d’un retaule anterior i elements gòtics del cor i un enteixinat mudèjar.)

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 6 Tipologia : LAMPADARI Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Presbiteri Material/Tècnica: ferro /forja i daurat Mides: Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 287 Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació) Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: lampadari que consta de tres corones de diàmetres diferents i superposades. Recorren i pengen del lampadari unes cintes contínues. Tres anelles col·locades en triangle coronen el conjunt.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 7 Tipologia : JOC DE DOS LAMPADARIS Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Presbiteri Material/Tècnica: ferro /forja i daurat Mides: Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 288, 289 Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació) Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: Els lampadaris consten de dues corones, una sobre l’altra i espaiades. Recorre el lampadari una cinta contínua que crea espais geomètrics. Superposades com a coronament vertical trobam dues anelles que presenten una lleugera forma de cor.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 8 Tipologia : JOC DE DOS LAMPADARIS Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Presbiteri Material/Tècnica: ferro / forja i daurat Mides: Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 3772, 3773 Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació) Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: Els lampadaris consten de dues corones, una sobre l’altra i espaiades. La corono de la part alta, més petita, la trobam en posició vertical i d’aquesta penja una segona corona, més gran i en posició horitzontal. Recorre el lampadari una cinta contínua que crea espais geomètrics.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 9 Tipologia : JOC DE 12 LAMPADARIS Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Sis lampadaris es troben ubicats a les sis primeres columnes que separen la nau central de les nau de l’Evangeli i els altres sis, ubicats a les sis primeres columnes que separen la nau central de la nau de l’Epístola. Material/Tècnica: ferro/forja Mides: llargària 106 cm, amplària 306 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 290, 291, 292, 293, 294, 295, 296, 297, 298, 299, 300, 301 Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació) Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: lampadari format per dos anells de vuit làmpades cada un, cadascun envoltant un pilar octogonal. Les làmpades del nivell superior estan situades a les arestes de les columnes i les del nivell inferior estan situades a cada cara del pilar octogonal. Cada làmpada està formada per un cub i un platet octogonal i decorades amb cintes ondulants que creen un ritme alternant.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 10 Tipologia : FARISTOL Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Capella del Corpus Christi Material/Tècnica: fusta i ferro / talla i forja Mides: alçària 190 cm, profunditat 140 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 303 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: faristol giratori de quatre cares, sostingut per un peu central de ferro que reposa damunt tres peus més, també de ferro forjat i de forma helicoïdal. Tot el conjunt esta assentat sobre un basament de fusta en forma de trèvol.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 11 Tipologia : CONFESSIONARI Autor: (diversos) Antoni Gaudí i desconegut Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. A la nau de l’Epístola, devora el portal del Mirador Material/Tècnica: fusta/talla Mides: llargària 4,37 m, amplària 2,25 cm, profunditat 1,50 m Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 531 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: confessionari de planta en forma de creu. El tram transversal és el de més amplària i de menor alçària. El cos, acabat a la part inferior per un sòcol, té tres obertures: a la part frontal presenta un arc apuntat, que inscriu una finestra geminada amb decoració calada de traceries; a cada lateral, entre columnetes nervades i gelosies en els costats i en el centre, presenta també un arc apuntat. A la part superior s’originen frontons apuntats seguint la inclinació dels vertents, molt empinats; al capcer trobam gelosies calades en forma de triangle. Llaceries, amb motius vegetals coronen els terrats, mentre que els frontons acaben amb una creu que presenta decoracions florals a la part frontal i amb adornaments vegetals als dos frontons laterals.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 12 Tipologia : TORNAVEU Autor: (diversos) Antoni Gaudí i Tomàs Vila (escultor) Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Al peu del presbiteri, al costat de l’Epístola Material/Tècnica: pedra de Santanyí / talla Mides: llargària 14 m ; amplària 5 m; profunditat 5 m Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 682.0, 682.1, 682.2, 682.3, 682.4, 682.5, 682.6, 682.7, 682, 8, 682.9 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (27/07/1969) Descripció: dissenyat per Gaudí i realitzat per l’escultor Tomàs Vila. Tornaveu hexagonal adossat a un gran pilar, el qual està coronat per una creu i un cor de secció triangular. A una de les arestes del pilar es troba adossada una escultura que representa Jesucrist. El pilar es recolza sobre un gran basament, sota el qual es representa escultòricament el sacrifici d’Isaac, que a la vegada es recolza sobre una base en forma de voluta. Aquesta base té davant una escultura de l’anyell místic. Damunt els cinc costats del tornaveu hi ha cinc fornícules amb forma de mitja lluna on es troben els busts dels apòstols Pere i Pau i d’altres tres profetes. A la part posterior del pilar es troba una escultura d’un àngel amb ales desplegades i davall, una àncora i un pilar estriat, que arriba fins al terra. Tota la peça està decorada amb palmes, flors, volutes i espigues.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 13 Tipologia : ESCALA D’ALTAR Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Capella de la Pietat Material/Tècnica: fusta i ferro / talla i forja Mides: llargària 189 cm; amplària 127 cm; profunditat 226 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 302 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: escala de set escalons decreixents que en doblegar-se per la meitat deixen al descobert, a la cara interna, l’escut d’Aragó. Les baranes són entorcillades i asimètriques i, damunt, hi trobam un passamans corb. L’escala desplegada se sustenta sobre dos peus de base esfèrica i fust tornejat.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 14 Tipologia : TINTINACLE Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Sagristia Material/Tècnica: ferro i fusta / forja i talla Mides: llargària 253 cm; profunditat 15 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 150 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: sobre un mànec de fusta se situa el cos de la campana, que no té la forma clàssica, sinó que té forma de cilindre de bronze forjat. Aquesta està rematada per un sol. El batall, situat a l’exterior, s’articula i se subjecta al mànec i s’acciona mitjançant una cadeneta que travessa el cos del mànec, del qual penja una petita plomada.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 15 Tipologia : BANC DELS OFICIANTS Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Capella de Sant Bernat Material/Tècnica: fusta i ferro / talla i forja. Mides: llargària 210 cm; alçada 97; profunditat 62 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 1640 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: banc de fusta amb elements de forja. És format per seient i respatller rectangular i sustentat a partir de quatre peus amb motllures quadriculades. Decoració a partir d’elements geomètrics i vegetals.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 16 Tipologia : FARISTOL Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Devora del púlpit al costat de l’evangeli Material/Tècnica: fusta i ferro / talla i forja Mides: 200 cm; 113 cm; 86 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca. Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 2431 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: faristol giratori de quatre cares i sostingut per tres peus de ferro tornejats. Tot el conjunt està assentat damunt un basament de fusta de forma trevolada.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 17 Tipologia : VITRALL DE LES VERGES Autor: Antoni Gaudí (arquitecte) i Joaquim Torres García (pintor) Data: entre 1904 i 1905 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Capella Reial, al costat de l’Epístola Material/Tècnica: vidre, àcid pur i plom / tricromia. Mides: alçària 143.5 cm; amplària 255 cm Procedència (taller): Espanya. Catalunya. Barcelona Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 2454 Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació natural) Estat de conservació / Restauracions: bo / restaurat l'any 1987 Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: vitrall gòtic amb traceria, on es representen les verges. Utilització de la tècnica de la tricromia, és a dir, obtenció de tonalitats mitjançant la superposició de tres vidres de colors primaris.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 18 Tipologia : VITRALL DELS SANTS CONFESSORS Autor: Antoni Gaudí (arquitecte) i Joaquim Torres Garcia Data: entre 1904 i 1905 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Capella Reial, al costat de l’Evangeli. Material/tècnica: vidre, àcid pur i plom / tricromia Mides: alçària 143,5 cm; amplària 255 cm Procedència (taller): Espanya. Catalunya. Barcelona. Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 2455 Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació natural) Estat de conservació / Restauracions: bo / restaurat l'any 1987 Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: vitrall gòtic amb traceria, on es representen els Sants Confessors. Utilització de la tècnica de la tricromia, és a dir, obtenció de tonalitats mitjançant la superposició de tres vidres de colors primaris.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 19 Tipologia : CONOPEU Autor: Antoni Gaudí (arquitecte) i Josep Maria Jujol i Gibert (arquitecte) Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Presbiteri Material/Tècnica: ferro, bronze, cotó i alumini / forja, teixit i daurat. Mides: 250 cm; 125 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 2878 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: el conopeu és com un gran paraigües de forma cònica amb tela llistada des del vèrtex a la vora per franges vermelles i grogues, alternades. El conopeu se subjecta pel vèrtex a un pal que permet col·locar-lo a un costat del presbiteri i dur-lo elevat a les processons. El pal acaba exteriorment amb una esfera coronada per una creu.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 20 Tipologia : COL·LECCIÓ DE SIS COLUMNES CANELOBRES Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme - goticista Localització: Catedral de Mallorca. Presbiteri, entorn de l’altar major i flanquejant la càtedra. Material/Tècnica: pedra i ferro / talla i forja Mides: alçària 245 cm; amplària 38 cm; profunditat 38 cm (columna)/ llargària 78 cm; diàmetre 80 cm (canelobre) Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 174, 175, 176, 177, 178, 179, 180, 181, 182, 183, 184, 185 (inventariats en dues parts: la part de la columna i la part del canelobre) Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació altar) Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: - Columna de pedra amb basament, compost per una base hexagonal i motllures quadrilobulades. Fust també quadrilobulat. Capitell amb trets corintis que s’amaguen davall de la forja del canelobre. Tot coronat amb figures d’àngels. - Canelobres de forja de vuit braços, composts per motius vegetals i geomètrics. (Destacar que d’aquestes columnes canelobre el que fou fet per Gaudí és el basament de pedra i els canelobres de ferro forjat)

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 21 Tipologia : QUATRE TAMBORETS Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Presbiteri Material/Tècnica: fusta / talla Mides: llargària 46, 50 cm; amplària 49 cm; profunditat 49 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 197, 198, 199, 200 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: tamboret de seient quadrat, amb quatre peus amb motllures, lleugerament inclinats cap a l’exterior i de base en forma de piràmide invertida. Quatre travessers encarats, dos són horitzontals i els dos restants tenen forma de “Y” invertida.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 22 Tipologia : JOC DE DUES BARANES Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Presbiteri. A l’esquerra i a la dreta de la càtedra episcopal. Material/Tècnica: ferro/forja Mides: llargària 105 cm; amplària 243 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca. Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 255, 226 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: baranes formades per una franja semicircular decorada amb motius orgànics, separats per petites barres entorcillades que sobresurten formant uns peus que fixen la barra al terra.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 23 Tipologia : REIXA Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Separa el presbiteri de la nau central Material/Tècnica: ferro /forja Mides: llargària 1 m; amplària 9 m Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 227 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: reixa dividida en tres parts. Els extrems estan lleugerament decorats a la part superior, i a la part central es concentra la decoració a la porta amb l’anagrama de Santa Maria, titular de la catedral.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 24 Tipologia : JOC DE DUES BARANES CANELOBRE Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Separen el presbiteri de la nau central Material/tècnica: ferro/forja Mides: llargària 220 cm; amplària 622 cm; profunditat 139 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 228, 229 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: barana canelobre dividida per tres trams que separen el presbiteri de la nau central. El primer tram, més curt, presenta, a la part superior, mitja el·lipse sense decoració. Els trams següents, en forma de ballesta, fan de suport a cinc cassoletes per a ciris. Els diferents trams estan separats per tres barres canelobre entorcillades i amb un peu curvilini. Recorre la part inferior de la barana un calat metàl·lic que és interromput a la part central per dos escuts, un amb les barres d’Aragó i l’altre amb l’escut de Mallorca. (Aquestes baranes formen part de la reixa de la fitxa 22)

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 25 Tipologia : FALDISTORI Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Presbiteri Material/Tècnica: fusta i pell / talla Mides: llargària 83 cm; amplària 73,50 cm; profunditat 41,50 cm. Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 234 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: cadira mòbil, sense respatller, en forma de tisores, amb quatre peus que recorden les arpes d’un lleó, i amb dos travessers entorcillats de bronze. La part superior de la cadira presenta quatre braços entorcillats, decorats amb caps de lleó i rematats amb una esfera. Aquests estan units per dos travessers entorcillats. El seient és rectangular i de pell daurat i policromat.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 26 Tipologia : FARISTOL (Mestre de Capella) Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Atri de la sagristia de vermells. Material/Tècnica: fusta i ferro / talla i forja Mides: Alçària 154 cm, amplària 67 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca. Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 3776 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: faristol de fusta i ferro d’una sola cara i sostingut per un peu de ferro forjat que es divideix en tres i crea una forma trevolada.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 27 Tipologia : JOC DE DOS BANCS PER ALS PRIMATXERS Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Capella de la Corona Material/Tècnica: fusta /talla Mides: llargària 200 cm; alçaria 92,50 cm; profunditat 50 cm. Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 3777, 3778 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: bancs de fusta. Estan formats per seient per a tres persones i respatller rectangular i sustentats a partir de tres peus amb motllures quadriculades.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 28 Tipologia : MAQUETA DEL PANTEÓ DEL REI DE MALLORCA PER A LA CAPELLA ALTA O DE LA TRINITAT. Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1914 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Claustre (Museu Capitular) Material/Tècnica: fusta / talla Mides: amplària 99 cm, alçària 151 cm, profunditat 104 cm Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 3779 Ús original / Ús actual: Estat de conservació / Restauracions: En mal estat, requereix restauració. Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: Maqueta que dissenyà Gaudí per el projecte de la capella Alta o capella de la Trinitat. Segueix un esquema de capella gòtica amb arc ogivals i voltes de creuaria. Decoració amb motius vegetals i zoomòrfics.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 29 Tipologia : ROSASSA Autor: Antoni Gaudí (arquitecte) i Joaquim Torres García (pintor) Data: entre 1904 i 1905 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Capella Reial Material/Tècnica: vidre, àcid pur i plom / tricromia. Mides: Procedència (taller): Espanya. Catalunya. Barcelona Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 3780 Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació natural) Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: Rosassa gòtica amb traceria. Utilització de la tècnica de la tricromia, és a dir, obtenció de tonalitats mitjançant la superposició de tres vidres de colors primaris. Rep el nom de Regina Angelorum i cada òcul de la rosassa és ocupat per una cara d’àngel.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 30 Tipologia : ONZE FRAGMENTS DE VITRALLS Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1905 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca Material/Tècnica: vidre, àcid pur i plom / tricromia. Mides: la major part dels fragments oscil·len entre 60 cm d’amplària i 77cm de alçària. Procedència (taller): Espanya. Catalunya. Barcelona Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 3781 Ús original / Ús actual: litúrgic Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: Utilització de la tècnica de la tricromia, és a dir, obtenció de tonalitats mitjançant la superposició de tres vidres de colors primaris. Aquests fragments de vitralls reben el nom dels Màrtirs i Profetes Sant Valerià i Sant Amós.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 31 Tipologia : DECORACIÓ CERÀMICA DELS MURS DE L’ABSIS Autor: Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol Data: entre 1904 i 1905 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Mur absidial Material/Tècnica: ceràmica vidriada amb reflexos metàl·lics daurats (majòlica) Mides: Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS Ús original / Ús actual: decoratiu Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: La base del conjunt la constitueix una decoració vegetal i heràldica. Brots d’olivera de majòlica de reflexos metàl·lics daurats, que es desenvolupen a partir d’eixos verticals, i formen amb les seves ramificacions un joc d’hexàgons. Cada un presenta un aspa en el centre i es descompon en figures triangulars. En dites figures s’insereix l’heràldica amb els 55 escuts dels bisbes que regiren la diòcesi de Mallorca. Tota la decoració està composta per 5646 peces fetes a la fàbrica mallorquina de la Roqueta.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 32 Tipologia : JOC DE DUES LLÀNTIES I MÈNSULES Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1905 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Capella de Sant Sebastià. Material/Tècnica: ferro /forja Mides: Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 3782, 4452 Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació capella) Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: Dues mènsules de ferro forjat daurades amb or vell, formades per unes lletres i nombres de pur estil gaudinià, que sostenen dues llànties circulars del mateix material, amb decoració vegetal i amb vuit ciris elèctrics. A la mènsula de l’esquerra es llegeix la paraula “Roma” i a la dreta la data “285”, que és l’any que aleshores s’atribuïa al martiri, també a Roma, de Sant Sebastià.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


FITXA 33 Tipologia : JOC DE DUES LLÀNTIES I MÈNSULES Autor: Antoni Gaudí Data: entre 1904 i 1905 Estil/Època: modernisme Localització: Catedral de Mallorca. Capella de la Puríssima Material/Tècnica: ferro /forja Mides: Procedència (taller): Espanya. Illes Balears. Mallorca Núm. inventari: I/C ILLES BALEARS 4453, 4454 Ús original / Ús actual: litúrgic (il·luminació capella) Estat de conservació / Restauracions: bo Propietat: Església catòlica. Mallorca Nivell de protecció patrimonial: BIC 7040-2-2-51-2170 (24/07/1969) BOE núm. 199 20/08/1969 Descripció: Dues mènsules de ferro forjat daurades amb or vell, formades per unes lletres i nombres de pur estil gaudinià, que sostenen dues llànties circulars del mateix material, amb decoració vegetal i amb vuit ciris elèctrics. A la mènsula de l’esquerra es llegeix la paraula “Roma” i a la dreta la data “1854”, que és l’any de la declaració dogmàtica de la Immaculada al Vàtica pel papa beat Pius IX.

Descripció. 03 ___________________________________________________________


b) Història i desenvolupament La catedral de Mallorca, més coneguda com la Seu, començada per iniciativa del rei Jaume II de Mallorca, és un temple gòtic. Tres-cents anys durà la construcció interior, que tingué el principi en la capella Reial, l’espai del presbiteri i, després, s’expandí en les tres naus altíssimes. La darrera clau de la volta de la nau central fou beneïda i enlairada el 1587 i el portal major, del renaixement tardà, fou beneït el 1601. La façana principal (superposada a l’antiga, que amenaçava desplomar-se), és neogòtica, segons un projecte de Juan B. Peyronnet, de 1855. La façana de migjorn configura el que potser és la silueta més representativa de Palma, caracteritzada pel ritme vertical que marquen els contraforts, coronats per pinacles. El portal de migjorn, o del Mirador és obra de Pere Morey i és d’estil gòtic del segle XIV, amb escultures de Jean deValenciennes al timpà. El portal nord és el de l’Almoina, del segle XV, amb arqueria gòtica. La Seu té 6.000 m2 de superfície i un projecte inicial de vuitanta-set finestrals i set rosetons, encara que molts romanen cecs. La planta és de tres naus i la coberta és de voltes de creueria sostingudes per esveltes columnes que assoleixen una gran alçària i dinamisme. L’absis central conté la capella alta de la Trinitat, on hi ha els sepulcres dels reis de Mallorca Jaume II i Jaume III. El presbiteri, amb l’altar major, la càtedra medieval i el cadirat del segle XVI configuren la capella Reial. Els laterals acullen setze capelles, la majoria amb retaules barrocs. Té dues capelles absidals, la del Corpus Christi, amb un remarcable retaule barroc, i la de Sant Pere.

Antoni Gaudí a la Catedral de Mallorca. Propostes i projectes de trasllat del cor a la Catedral de Mallorca abans de la intervenció de Antoni Gaudí. La intenció de reformar la Seu, amb el trasllat del cor al seu lloc primitiu, la capella Reial, i així facilitar la visibilitat a l’interior de l’església, ja es troba documentada en el segle XVIII. En el segle XIX, Jaime Villanueva, en visitar la Catedral, lamenta que el cor estigui situat “en medio de la nave mayor, como se acostumbra en nuestras catedrales, donde como en todas ellas hace inútil la mayor parte del templo a los fieles que concurren a los oficios y sermones…”. I proposa traslladar-lo a la capella Reial. El terratrèmol de 1851 va fer que s’aconseguís el finançament per a les obres de reconstrucció de la façana, la qual s’havia desplomat amb el terratrèmol, i per a la reforma interior, que preveia el trasllat del cor a l’absis major. L’arquitecte designat l’any 1852 per dur endavant el projecte fou Juan B. Peyronnet, però només es va dur a terme la façana neogòtica i no la reforma interior de la Seu. Aquestes referències demostren que el programa que aplicà Antoni Gaudí ja estava establert prèviament, però no fou fins a l’arribada del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, impulsor de la reforma i figura decisiva, que es dugué a terme. El projecte d’Antoni Gaudí. Intervenció d’Antoni Gaudí a la catedral (1902-1914). L’any 1904 el bisbe Campins, després de diverses negociacions amb tots els canonges i amb Antoni Gaudí, publica a la seva carta pastoral el Programa General de Reforma Litúrgica, en què s’inclou la restauració de la catedral,

Descripció. 03 ___________________________________________________________


que preveu com a pla central el trasllat al presbiteri del cor i del sepulcre de Jaume II. Campins reafirma “que el nostre pla no és destructor sinó restaurador: es tracta d’integrar i de posar en bon ordre les coses. Rebutja el purisme: cal respectar els elements artístics que han sobrevingut”. Després de dos anys d’estudi (1902-1904) Antoni Gaudí, acompanyat del seu deixeble, Joan Rubió i Bellver, inicia el projecte d’intervenció a la catedral de Mallorca. Segons alguns estudiosos, es tracta més d’una intervenció estructural a la catedral que d’una restauració, com comentava el bisbe Campins a la seva carta pastoral. Intervencions fetes entre 1902 i 1914: - Trasllat del cor al presbiteri, que

ocupava el centre de la nau en disposició monàstica.

- Trasllat del retaule major barroc i del retaule gòtic i es deixà, així, a la vista la capella de la Trinitat o capella Alta.

- Ampliació del presbiteri sobre un tram de la nau central, a causa de la nova ubicació del cor.

- Restauració i rehabilitació de l’antiga càtedra episcopal (peça de marbre del segle XIV), que quedà al descobert.

- Decoració dels murs de l’absis. Els murs corresponents a l’absis i propers a la càtedra es revestiren amb branques d’olivera de majòlica de reflexos metàl·lics que, distribuïts en forma triangular, emmarquen els 55 escuts d’armes dels prelats que regiren la diòcesi de Mallorca. Tota la decoració (5.646 peces) es féu a la fàbrica mallorquina de ceràmica de la Roqueta.

- Eliminació del corredor dels Ciris, que envoltava, a certa altura, el presbiteri i que estava destinat en els

seus orígens a la il·luminació inicial del temple.

- Instal·lació d’un gran baldaquí a l’altar major.

- Instal·lació a ambdós costats del presbiteri d'una tribuna per als cantaires, formada per dos cossos, un de baix construït amb elements platerescs i procedents del mur del cor anterior, i un altre d’alt amb detalls de fusta, sobrants dels respatllers del cor gòtic.

- Il·luminació interior. Obertura del rosetó i dels vuit vitralls a la capella de la Trinitat. Els vitralls, seguint les indicacions del bisbe Campins, foren dedicats a la Reina dels Apòstols, dels Màrtirs i de les Verges i Confessors, i inunden de llum la Catedral. Completà la il·luminació interior amb la col·locació de canelobres i lampadaris de ferro forjat a distints llocs de la Catedral.

- Projecció de mobles i objectes

litúrgics (conopeu, tintinacle, escala per a l’exposició del Santíssim).

Com podem observar, les intervencions realitzades per Antoni Gaudí es concentren principalment a l’altar i a la zona absidal, les naus i l’exterior són deixats com a fons de reserva, a penes tocats, sense que puguem saber fins on hauria estat possible la seva transformació. En les naus, les intervencions de Gaudí es limiten a les armelles metàl·liques de les columnes ⎯disposades per penjar-hi palmes i ciris d’il·luminació i per rebaixar l’alçada de la nau central fins a l’escala dels feligresos⎯ i a les reixes de tancament d’algunes capelles laterals. A l’exterior queden construïts els petits forats de ventilació de poc més de dos

Descripció. 03 ___________________________________________________________


pams quadrats de superfície aproximadament. Antoni Gaudí, des de 1904 fins a 1914, treballa a la catedral ajudat, primer, per Joan Rubió i Bellver, com a auxiliar de direcció, i de 1908 a 1914, per Josep Maria Jujol. Antoni Gaudí es desplaçà sempre que les circumstàncies ho requerien i per intervenir directament en determinades tasques, com la col·locació dels vitralls en el rosetó i per observar la marxa de les obres. Aquestes s’havien de prolongar àmpliament fins a la dècada dels anys 20, però el treball de Gaudí finalitzà l’any 1914, quan, per motius encara no aclarits del tot, abandonà les obres de la catedral. Des d'aquest moment Joan Rubió i Bellver fou l’encarregat de finalitzar les obres. El 1915 mor el bisbe Campins i, un any després, el canonge Rotger, que havia estat, juntament amb el bisbe Campins, un dels més fervents impulsors de la restauració gaudiniana. L’època de Gaudí a Mallorca havia finalitzat. c) Tipus i data dels documents més recents referents al bé Llibres ADAMS CRAM, R. The Cathedral of Palma de mallorca. An architectural study. Cambridge, Massachusetts, 1932 ALCOVER, A. M. Vida del Rdm i Il.lm. Sr. D. Pere Joam Campins i Barceló, bisbe de la Ciutat de Mallorca. Palma de Mallorca : Estampa d'en Felip Guap, 1915 COLL TOMAS, Baltasar.Catedral de Mallorca. Palma de Mallorca : l'autor, DL 1997

DURLIAT, M. L'Art dans le Royaume de Majorque. Tolouse : Ed. Privat, 1962 FURIO, V. La Catedral de Palma de Mallorca. Guia Pràctica. Palma, 1948 KERRIGAN, Anthony. Gaudí en la Catedral deMallorca. [Palma de Mallorca] : [Panorama Balear], DL 1960 LLABRÉS I MARTORELL, Pere-Joan. Gaudí a la Seu de Mallorca = Gaudí en la Catedral de Mallorca. [Palma de Mallorca] : Conselleria d'Obres Públiques, Habitatge i Transports, Direcció General d'Arquitectura i Habitatge : Capítol Catedral Mallorca, 2002 LLOMPART, G. El Cor de la Catedral de Mallorca. G. Llompart, I. Mateo, J.M. Palou. Palma : Olañeta, 1989 ROTGER CAPLLONCH, Mateo. Restauración de la catedral de Mallorca. Palma de Mallorca : Tipolitografía de Amengual y Muntaner, 1907 SAGRISTÀ, Emilio. Gaudí en la catedral de Mallorca : anécdotas y recuerdos. Castellón de la Plana : [Sociedad Castellonense de Cultura], 1962 SEBASTIAN, S. Arquitectura mallorquina y contemporánea. Palma de Mallorca : Estudio General Luliano, 1973 SEGUI AZNAR, M. Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947). Palma de Mallorca : UIB, Col.legi Oficial d'Arquitectes de Balears, 1990 Artícles de revistes

Descripció. 03 ___________________________________________________________


ALCOVER, A.M. La Seo de Mallorca y su restauración. A: "Razón y Fe", (1925) BONET GARÍ, L. La restauración de la Catedral de Mallorca. A: "Revista Balear", nº 28 i 29 (1972) LAHUERTA, Juan José. La Cattedrale di Mallorca restaurata : la maniera di Gaudí = The Renovation of the Majorca cathedral : in the manner of Gaudí. A: "Lotus". nº 65 (1990), p. 104-117 COLL TOMÀS, Baltasar. Antonio Gaudí iluminó los ventanales de piedra de la Catedral de Mallorca. A: "Vanguardia" (11 oct. 1987) LAHUERTA, Juan José. La Cattedrale di Mallorca restaurata : la maniera di Gaudí = The Renovation of the Majorca cathedral : in the manner of Gaudí. a: "Lotus". nº 65 (1990), p. 104-117 Sobre les estades a Mallorca dels arquitectes Gaudí i Le Corbusier. A:: "Estudis Bleàrics". Nº 21, p. 71-74 Webs Gaudí designer http://www.gaudidesigner.com/ Consultat [30/12/2003] Gaudí 2002 Any Internacional Gaudí http://www.gaudi2002.bcn.es/ Consultat [30/12/2003] Gaudí & Reus http://www.reusgaudi2002.org/index_catala.html Consultat [30/12/2003] Gaudí http://cvc.cervantes.es/actcult/gaudi/ Consultat [30/12/2003]

d) Estat actual de conservació Les obres realitzades per Antoni Gaudí a la catedral de Mallorca presenten, en conjunt, un bon estat de conservació. A l’any 1987 es va dur a terme la restauració dels vitralls de les Verges i dels Sants Confessors dissenyats per l’arquitecte, que en aquesta ocasió va tenir com a col·laboradors els pintors Iu Pasqual, Jaume Llongueras i Joaquím Torres García. A més, al 1999 es va fer la restauració integral del baldaquí, a causa del deteriorament i la fragilitat d’alguns dels seus elements. Així mateix es va aprofitar per substituir l’antiga il·luminació per bombetes de baix consum, a fi de no perjudicar el material efímer. La resta del conjunt dissenyat per Antoni Gaudí per a la catedral ofereix un estat de conservació satisfactori, a excepció de la maqueta del panteó del rei de Mallorca feta per a la capella Alta o de la Trinitat, la qual requereix una intervenció a curt o a mig termini, amb l’objectiu de recuperar l’aspecte original, molt deteriorat a causa del pas del temps.


Descripció. 03 ___________________________________________________________


Gestió.04 _____________________________________________________


4. GESTIÓ a) Drets de propietat 04 Casa Vicens Carrer de les Carolines, 18 08012 Barcelona

Propietari: Javier Herrero Jover

Direcció :

Passeig de Gràcia, 120 08008 Barcelona

05 Obra de Gaudí al Temple Expiatori Sagrada Família Carrer de Marina, 253 08013 Barcelona

Propietari:

N’és propietari la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Familia, que junt amb el bisbat de Barcelona gestionen l’edifici.

Direcció :

Carrer Mallorca, 401 08013 Barcelona

06 Pavellones de la Finca Güell Avinguda de Pedralbes, 7 08034 Barcelona

Propietari: Universitat de Barcelona

Direcció :

Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona

Gestor:

Universitat Politècnica de Catalunya

Direcció :

Carrer de Jordi Girona, 31 08034 Barcelona

07 Col·legi de les Teresianes Carrer de Ganduxer, 85 08022 Barcelona

Propietari: Col.legi de les Teresianes

Direcció :

Carrer de Ganduxer, 85-103 08002 Barcelona

08 Casa Calvet Carrer de Casp, 48 08010 Barcelona

Propietari: Santiago Llensa Boyer

Direcció :

Carrer de Casp, 48 08001 Barcelona

Gestió.04 _____________________________________________________


09 Torre Figueres (o de Bellesguard) Carrer de Bellesguard, 16-20 08022 Barcelona

Propietari: Lluís Guilera Soler

Direcció :

Carrer Bellesguard, 16 08022 Barcelona

10 Casa Batlló Passeig de Gràcia, 43 08007 Barcelona

Propietari: Inmobiliaria Casa Batlló, S.L.

Direcció :

Passeig de Gràcia, 43 08007 Barcelona

11 Obra de Gaudí a la Cripta de la Colònia Güell Carrer Reixac, s/n 08690 Santa Coloma de Cervelló

Propietari:

a La propietat de la Cripta Güell és de:

INCASOL (Institut Català del Sol); Diputació de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat

Direcció :

Gestió :

La Colònia Güell és gestionada i administrada pel Consorci de la Colònia Güell (format per les tres entitats esmentades més els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat)

Direcció :

Parc de Torreblanca Ctra. Nacional, 340 08980 Sant Feliu de Llobregat

12 El Capricho Barrio de Sobrellano, s/n 39520 Comillas

Propietari: El Capricho de Gaudí, SANO

Direcció:

Barrio de Sobrellanos, s/n Comillas

13 Palau Episcopal d’Astorga Plaza Eduardo de Castro, 11 24700 Astorga

Propietari: Obispado de Astorga

Direcció:

Gestió.04 _____________________________________________________


14 Casa de Botines Plaza de San Marcelo, 5 24002 León

Propietari: Caja España de Inversiones

Direcció :

Plaza de San Marcelo, 5 24002 León

15 Obra de Gaudí a la Catedral de Mallorca Plaça de l’Almoina, s/n 07001 Palma de Mallorca

Propietari:

Bisbat de Mallorca

Gestió.04 _____________________________________________________


b) Situació jurídica 1 04 Casa Vicens

L’any 1969 va ser declarada com a Bé d’Interès Cultural i queda emparada per les lleis estatal i autonòmica

Consta amb la protecció A (BIC/BCIN) al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històricartístic de la ciutat de Barcelona, aprovat el 2000; i amb clau 13ª al Pla General.

05 Obra de Gaudí al Temple Expiatori de la Sagrada Familia



06 Pavellons de la Finca Güell



07 Col·legi de les Teresianes



08 Casa Calvet



1 El text íntegre del Decret de 24 de juliol de 1969, publicat al Boletín Oficial del Estado (B.O.E.) amb data 20 d'agost del 1969, pel qual es declaren Monuments Histórico-Artíctic les obres de Gaudí es pot consultar al capítol 7 d'aquest expedient.

Gestió.04 _____________________________________________________


09 Torre Figueres, (o de Bellesguard ) L’any 1969 va ser declarada com a Bé d’Interès Cultural i queda emparada

per les lleis estatal i autonòmica. Consta amb la protecció A (BIC/BCIN) al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històricartístic de la ciutat de Barcelona, aprovat el 2000; i amb clau 13ª al Pla General.

10 Casa Batlló

L’any 1969 va ser declarada com a Bé d’Interès Cultural i queda emparada per les lleis estatal i autonòmica.


11 Obra de Gaudí a la Cripta de la Colònia Güell



12 El Capricho

L’any 1969 va ser declarada com a Bé d’Interès Cultural i queda emparada per les lleis estatal i autonòmica. Està protegir per les Normes subsidàries de 1992 (BOE 2-6-1992). Actualment és en tràmit una modificaciópuntual que afecta l’entorn. S’està redactant el Pla Especial del Casc Antic.

13 Palau Episcopal d’Astorga

L’any 1969 va ser declarat com a Bé d’Interès Cultural (BIC) i és inclosa en la declaració de BIC Conjunt Històric d’Astorga (Reial Decret 282/1978 de 27 de gener) i dins el Conjunt Històric de Camí de Santiago (Decret 324/1999 de 23 de desembre) És inclòs al sòl urbà cosolidat com a equipament cultural privat del Pla General d’Ordenació Urbana, amb aprovació inicial de juny de 2002. La muralla inclosa al conjunt del palau té la referècia AO (muralles d’Astorga) amb protecció integral –apartat 1.3 P.6-) al Catàleg d’Immobles protegits del Pla General.

Gestió.04 _____________________________________________________


14 Casa de Botines

L’any 1969 va ser declarat com a Bé d’Interès Cultural (BIC) i és inclosa en la declaració de BIC Conjunt Històric del casc antic de Lleó. Consta amb nivell de protecció 1 al Pla Especial d’Ordenació, millora i protecció de la ciutat antiga (Pla General d’Ordenació Urbana, de 1980).


L’any 1969 es va declarar Bé d’Interès Cultural l’obra que Gaudí va fer a la catedral de mallorca. La Catedral ja era protegida com a BIC des de 3 de juny de 1931, amb el número 7040-2-2-51-8. La catedral queda inclosa al Conjunt Històric (BIC) del nucli antic de Palma, declarat pel Decret 1842/1964 d’11 de juny. La delimitaciódel Conjunt Històric es va ampliar posteriorment.

El 1985 es va aprovar el Pla General d’Ordenació Urbana de Palma.

Gestió.04 _____________________________________________________


c) Mesures de protecció i mecanismes d'aplicació2 El conjunt de lleis que serveixen a l'objectiu de la gestió del patrimoni cultural i que les diverses administracions públiques competents apliquen a la gestió de les obres de Gaudí, formen un entramat complex compost en cinc nivells jurídics (internacional, supranacional, nacional, autonòmic i municipal). Per tal d'analitzar aquesta normativa hem utilitzat els criteris i estructurat la informació de la manera següent:

1) De la legislació internacional i supranacional, això és la Convenció per la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural de la Unesco i la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic a Europa del Consell d'Europa, en tractar-se d'una normativa precisament internacional, i abastament coneguda, només mencionarem que l'Estat espanyol va subscriure els tractats corresponents el 1982 i 1985 respectivament, i que la seva doctrina es recull tant a la legislació estatal com l’autonòmica.

2) La legislació corresponent als nivells, estatal, autonòmic i municipal, s'exposarà de forma resumida i seguint un criteri d'ordenació territorial, això és, estat, comunitats autònomes i dins cadascuna d'aquestes, els municipis.

3) S'ha incorporat en aquest apartat, a més de la legislació específica en matèria de patrimoni cultural, aquella legislació que per la seva finalitat es considera una eina complementària de gran valor per a la conservació i difusió del patrimoni, és la legislació especialitzada en matèria de turisme i urbanisme.

4) Els texts íntegres de tota aquesta normativa es troben en annex per a la seva consulta, a l'apartat 7 d'aquesta candidatura.

5) Pel que fa a la forma com s’aplica aquesta normativa, en observar coincidències entre les lleis de les quatre comunitats autònomes, hem intentat fer una síntesi i explicar-ho de forma unitària, per facilitar la tasca del lector.

Legislació estatal La llei 16/85 de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, estableix que integren el Patrimoni Històric Espanyol els immobles i objectes mobles d'interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic. També en formen part el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments i zones arqueològiques, així com els llocs naturals, jardins i parcs, que tinguin valor artístic o antropològic. Sens perjudici de les competències que corresponen als poders públics, són deures i atribucions essencials de l'Administració de l'Estat, de conformitat amb l'establert als articles 46 i 44, 149.1.1, i 149.2 de la Constitució espanyola, garantir la conservació del patrimoni Històric Espanyol, així com promoure’n l'enriquiment i fomentar i tutelar l'accés de tots els ciutadans als béns que hi són compresos.

2 El text íntegre de tota aquesta legislació s’inclou al capítol 7b. d’aquest expedient.

Gestió.04 _____________________________________________________


D'una altra banda, l'organització territorial de l'Estat en Comunitats Autònomes atorga a aquestes competències en matèria de Cultura i, sense perjudici de l'exposat al paràgraf anterior, sobre patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així doncs, són responsables de la preservació i conservació, tant l'Administració de l'Estat com les Autotomies. Fent ús de dites competències, totes les Comunitats Autònomes han elaborat un Corpus normatiu que regula les intervencions arqueològiques i el règim de Museus; altres, assumint plenament l'exercici de les seves competències, han elaborat lleis sobre Patrimoni: aquest és el cas de Balears, Cantàbria, Castella i Lleó i Catalunya. Legislació autonòmica Catalunya Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Parlament de Catalunya, del Patrimoni Cultural Català Aquesta Llei, que té un precedent il·lustre en la Llei del 3 de juliol de 1934, de conservació del patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya, cal considerar-la com el marc dins el qual s'han de situar necessàriament les diferents lleis sectorials que han fixat l'ordenació de cada sector específic. La Llei parteix d'un concepte ampli del patrimoni cultural de Catalunya, que engloba el patrimoni moble, el patrimoni immoble i el patrimoni immaterial, siguin de titularitat pública o privada, i les manifestacions de la cultura tradicional i popular. S'estableixen tres categories de protecció, comunes a béns mobles, immobles i immaterials: els béns culturals d'interès nacional, els béns catalogats i la resta de béns integrants de l'ampli concepte de patrimoni cultural definit per l'article 1 del seu articulat. D'acord amb la competència reconeguda pel Tribunal Constitucional en la dita Sentència 17/1991, s'atribueix al Govern de la Generalitat la facultat de declarar els béns culturals d'interès nacional, la categoria de protecció de major rang, que es correspon amb la dels béns d'interès cultural definida per l'esmentada Llei del patrimoni històric espanyol. La Llei crea una segona esfera de protecció dels béns del patrimoni cultural de menor rellevància, els béns catalogats, els instruments de protecció i de control dels quals recauen principalment en els municipis.

Gestió.04 _____________________________________________________


Aquesta figura es denomina béns culturals d'interès local. En relació amb els béns immobles d'interès nacional, la Llei regula diferents figures de protecció, en funció de la tipologia del bé. Els béns immobles d'interès local no només poden ésser catalogats en el marc d'aquesta Llei, sinó que també s'esmenten els mecanismes de protecció regulats per la legislació urbanística. Entre les mesures de foment i difusió destaquen l'establiment en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de l'anomenat "u per cent cultural", la creació de l'Inventari del Patrimoni Cultural Català i els preceptes dedicats a la gestió dels monuments per a facilitar-ne la visita pública. D'aquesta manera, la Llei no s'atura en els objectius de protecció i restauració del patrimoni cultural, sinó que pretén dinamitzar-ne la difusió com a conseqüència lògica de l'assoliment progressiu d'aquells objectius. S'acompleix així la prescripció de l'article 8.2 de l'Estatut d'Autonomia, que imposa a la Generalitat el deure de promoure la participació dels ciutadans en la cultura. La Llei estableix també l'exigència de qualificacions i titulacions professionals per a determinades actuacions i intervencions, amb la finalitat d'augmentar els nivells de protecció dels béns patrimonials. També regula el règim sancionador, amb la classificació de les infraccions i les sancions corresponents i la determinació dels òrgans competents per a imposar-les, juntament amb l'establiment de mesures cautelars i addicionals. Es crea, finalment, el Consell Assessor del Patrimoni Cultural, com a òrgan consultiu de les administracions públiques en les matèries relacionades amb el patrimoni, per a assolir els objectius que marca la Llei. Municipal

Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana (PGM)

Ordenança sobre protecció del Patrimoni Arquitectònic historicoartístic de la

Ciutat de Barcelona Barcelona i l’àrea d’influència dels municipis del seu voltant donen forma al que es coneix com àrea metropolitana. A nivell urbanístic això vol dir que calen unes normes que ordenin urbanísticament el territori que l’integra, que és bàsicament l’objecte del Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana (PGM), aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme (PGM), el 14 de juliol de 1976 i que ha estat modificat i actualitzat el 2001. El PGM actua com a marc normatiu dins el qual els corresponents ajuntaments creen les seves ordenances municipals. Tot i que no és una de les seves principals funcions, el PGM en els seus articles 20, 75, 147-150, 151-160, introdueix els mecanismes per protegir el patrimoni arquitectònic que es troba en la seva àrea d’actuació.

Gestió.04 _____________________________________________________


L’Ajuntament de Barcelona el 1979 aprovà l’Ordenança sobre protecció del Patrimoni Arquitectònic historicoartístic de la Ciutat de Barcelona i la revisió del Catàleg municipal el maig del 2000. Abans d’entrar a explicar el funcionament i composició d’aquesta Ordenança i Catàleg, que, com podem imaginar, és complex en tractar-se d’una capital com Barcelona, amb una llarga història i un abundant patrimoni, subratllarem que el Catàleg parteix del respecte i l’assimil.lació del que diu la llei 30/1993 del Patrimoni Cultural Català. L’Ordenança... estableix entre altres coses quatre categories de protecció (A,B,C,D), la de més alt nivell l’A, correspon als Béns Culturals d’Interès Nacional que estableix la llei 30/93 del Patrimoni Cultural Català, en tant que això, automàticament també ostenten la més alta categoria dins el catàleg municipal. Reprenguem ara el que s’exposa al PGM i, en concret, les zones urbanístiques, i ajuntem-ho amb la compartimentació en districtes de la ciutat de Barcelona. Veurem com a partir d’ambdues qüestions, l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat uns plans especials per a la gestió del seu patrimoni que recull una sèrie de normativa específica, atenent a les característiques dels edificis. Els monuments que es proposen en aquesta candidatura i localitzats a la ciutat de Barcelona es troben situats a tres districtes de la ciutat, que són: l’Eixample, Gràcia, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, cadascun amb un pla especial. Resumir el seu contingut és una feina força complexa i la seva extensió tampoc queda justificada en el context d’aquest expedient 3. Destaquen, però per la seva importància els articles 31 (4,5), 32 (4,5), 32 (4,5) i 32 (4,5) dels respectius plans especials, en els quals s’explica i especifica la protecció dels entorns dels edificis. Altra legislació relacionada

Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya La Llei de turisme de Catalunya respon als nous valors inspiradors de la promoció i la gestió del turisme, tots ells expressats en el Congrés de Turisme de Catalunya, que tingué lloc a Tarragona el febrer de 20014, i recull les recomanacions i les directives internacionals i comunitàries en aquesta matèria. La llei té en compte la repercussió i les oportunitats econòmiques que una activitat d’aquest tipus té sobre el progrés i el desenvolupament social del país, però no defuig la responsabilitat de preservar els valors naturals, històrics, culturals i ambientals dels recursos que fan possible aquesta activitat, d’acord amb el principi de desenvolupament sostenible. 3 El seu contingut es pot consultar al lloc web de l’Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.es/catala/ajuntament/wcmunici.htm [Consulta: 5/8/2003] 4 Congrés de turisme de Catalunya [Fitxer informàtic] tarragona 20 i 21 de febrer 2001. Palau de Congressos de Tarragona ([Tarragona : Consell de cambres de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, 2001])

Gestió.04 _____________________________________________________


Castella i Lleó Llei 12/2002, de 11 de juliol, de Patrimoni Cultural de Castella i Lleó La Llei 12/2002 del Patrimoni Cultural es crea davant de la necessitat de dotar la Comunitat de Castella i Lleó d’una norma que al mateix temps completi el conjunt de figures de protecció del Patrimoni Cultural fins ara aplicable, i proporcioni un marc d’actuació en aquesta matèria més adequat a la nostra realitat regional. Així mateix estableix normes específiques aplicables a noves formes d’actuació i intervenció publiques i privades sobre els béns afectats, que han augmentat en els últims temps. La Llei té com a finalitat la protecció, acreixement i difusió del Patrimoni Cultural de Castella i Lleó, així com la investigació i la transmissió a les generacions futures. Conté per aconseguir-ho un conjunt de normes rectores de l’acció administrativa dirigida a la protecció i acreixement del Patrimoni Cultural de la Comunitat, i concreta els drets i deures concernents als que realitzin actuacions que afectin als béns que l’integren. El text de la Llei està estructurat en un Títol Preliminar, que conté disposicions generals sobre les diferents matèries que constitueixen l’objecte d’aquesta, i set títols que tracten, respectivament, de la classificació dels béns que integren el Patrimoni Cultural de la Comunitat, del seu règim de protecció i conservació, del patrimoni arqueològic, del patrimoni etnològic i lingüístic, del patrimoni documental i bibliogràfic, de les mesures de foment i, per últim, del règim inspector i d’aplicació de sancions, a més d’una part final composta per tres disposicions addicionals; tres transitòries, dos derogatòries i tres disposicions finals. Es parteix d’un concepte ampli de Patrimoni Cultural, en el que s’integren els béns mobles, immobles, activitats i específicament, el patrimoni documental i bibliogràfic i lingüístic. La Llei conté els principis, normes i procediment que han de regir la política de protecció dels béns culturals de la Comunitat Autònoma. Per això estableix en el títol preliminar els principis bàsics d’actuació de les diferents instàncies que intervenen en aquest àmbit, i fa una referència especial a l’Església catòlica, ja que es té en compte la consideració del destacat paper que té en la conservació d’una part molt importat d’aquests béns. La protecció que es dispensa al Patrimoni Cultural de la Comunitat en virtut d’aquesta Llei s’articula en tres règims que, en funció de l’interès apreciat en els béns que l’integren, determinen l’aplicació de les diferents normes. El primer d’aquests règims es refereix a tots els béns que presentin valors definitoris del Patrimoni. El segon es refereix als béns inclosos en l’Inventari de Béns del Patrimoni Cultural de Castella i Lleó, i el tercer als béns declarats d’interès cultural. En el títol I es defineixen aquestes categories i s’estableixen les normes de procediment que s’han de seguir per a la classificació dels diferents béns.

Gestió.04 _____________________________________________________


El Títol II de la Llei conté les normes especials per a la protecció dels Béns d’Interès Cultural i integrants de l’inventari, juntament amb les que s’apliquen en general a tots els béns que integren el Patrimoni Cultural de Castella i Lleó d’acord amb aquesta Llei. Conté els deures i drets generals que afecten a tot titular o posseïdor de béns que formin part del Patrimoni Cultural de Castella i Lleó, hagin o no estat qualificats com a Béns d’Interès Cultural o inventariats, així com les normes de protecció que són comunes a ambdues categories. Entre aquestes normes s’inclouen les referents als drets de tempteig i retracte instituïts en benefici de les entitats públiques i no lucratives, mitjançant els quals es pretén afavorir la conservació i utilització dels béns més significatius per tal classe d’institucions i garantir el gaudi i conservació a la Comunitat Autònoma dels béns mobles inventariats o declarats d’interès cultural. Les normes de particular aplicació per a la protecció dels béns inventariats i declarats d’interès cultural es troben igualment recollides en aquest títol II, en els Capítols II i III, respectivament. Tot això conforma el règim general de protecció i conservació corresponent a les categories de béns establertes en la Llei, en el que es preveuen les potestats administratives i deures necessaris per garantir la seva conservació, així com la funció de tutela sobre aquests que correspon a l’Administració competent. El títol VI, referent a mesures de foment, introdueix algunes previsions noves amb la finalitat d’un millor coneixement, comprensió i difusió del patrimoni, tant pel que fa al sistema educatiu com mitjançant la implantació dels serveis especialitzats. L’últim dels Títols de la Llei, dedicat al règim inspector i aplicador de sancions, conté la necessària tipificació de les infraccions i sancions correlatives als deures que imposa la Llei, amb subjecció a la normativa general sobre el procediment administratiu més recent, i l’adequa a les peculiaritats que normalment ofereixen les activitats il·lícites en matèria de Patrimoni Cultural, segons l’experiència proporcionada per la gestió. Municipal

Astorga • Pla general d’ordenació urbana d’Astorga El Pla general d’ordenació urbana d’Astorga (PGOUA)5 té com a objectiu la revisió del Pla vigent des de 1976, alhora que la refosa en un únic document dels tres instruments de planejament que el componen. El Pla especial del recinte emmurallat, una de les parts que componen el PGOUA, que va ser aprovat l’any 1997, conté un Catàleg d’edificis i elements d’interès amb l’objecte de conservar els valors d’un patrimoni edificat acumulat al llarg de la història, que es trobava sotmès a un procés intensiu de remodelació i substitució per noves edificacions que no s’integraven al conjunt urbà existent. El contingut d’aquest Catàleg s’ha estructurat en quatre apartats corresponents als nivells de protecció que planteja la normativa del Pla general: A Protecció integral, B

5 El text íntegre del Pla General d’Ordenació Urbana d’Astorga, es pot consultar a l’adreça electrònica http://www.jcyl.es/plau/lplanes.plau [consultada: 04/01/2004]

Gestió.04 _____________________________________________________


Protecció estructural, C. Protecció ambiental especial, D edificis del nivell C amb elements d’interès. El Palau Episcopal d’Astorga és classificat en el nivell A, corresponent a la màxima protecció. S’han elaborat també una sèrie de mesures de protecció i de possible actuació sobre cada edifici catalogat. No sols es tracta d’establir la obligatorietat de conservar el patrimoni edificat −d’altra banda imposada pel Reial decret del 27 de gener de 1978 que declara el recinte emmurallat de la ciutat d’Astorga com a conjunt historicoartístic− sinó també de contribuir a la creació d’incentius per a la rehabilitació d’edificis existents de manera que es fomenti al màxim el manteniment dels elements característics de l’arquitectura dels edificis. Lleó • Pla general El Pla general (PG) és un instrument d’ordenació integral del territori municipal. Defineix i regula el règim jurdicourbanístic del sòl i de l’edificació. L’àmbit d’aplicació abasta la totalitat del municipi de Lleó. El Pla especial d’ordenació, millora i protecció de la ciutat antiga, part específica del PG, té com a objectius: a) Analitzar les característiques que lliguen les diferents tipologies arquitectòniques i

urbanístiques, amb el sistema funcional que suporten. b) Analitzar les articulacions històriques entre el teixit residencial, els edificis de

caràcter monumental i el sistema d’espais lliures públics i privats. c) Garantir la defensa dels interessos de la població afectada, pel que fa a les

conseqüències econòmiques i socials que pugui suposar l’execució del Pla especial. d) El Pla especial previst assumirà els condicionants que es derivin del Decret del

Ministeri d’Educación Nacional de 5 de setembre de 1962, pel qual es declaren "conjunt historicoartístic", determinades zones de la ciutat de Lleó.

e) En la zona historicoartística pròpiament dita, els volums no podran excedir els previstos en el Decret abans esmentat de 5 de setembre de 1962. En la resta d’àmbit territorial del Pla, la volumetria màxima no podrà tampoc excedir la que assenyalen les normes transitòries del decret esmentat.

La Casa de Botines consta en aquest Pla especial amb el nivell 1 de protecció, que correspon al grau màxim de protecció. Cantàbria Llei 11/1988, 13 octubre Patrimoni Cultural de Cantàbria La Llei 11/199, de 13 d’octubre, de Patrimoni Cultural de Cantàbria s’aprova per tal de protegir, preservar i promoure les peculiaritats culturals del lloc, de la seva gent com una aportació a les cultures espanyola, europea i universal.

Gestió.04 _____________________________________________________


La LPCCant empra un concepte de patrimoni cultural molt ampli, ja que inclou tots els béns relacionats amb la cultura i la història de Cantàbria. S’ha d’assenyalar que ens trobem davant de funcions públiques, i per tant, es regulen aspectes d’organització i de competències, i per tant s’inclouen els deures de col·laboració d’altres Administracions Públiques, dels particulars i de l’Església catòlica, i també s’estableixen els òrgans assessors i instrumentals. Pel que fa els béns protegits per la Llei, de forma innovadora i destacable, es distingeixen els béns d’interès cultural, els béns catalogats i els béns inventariats. Aquests, es classifiquen indistintament en les categories anteriors, tant els béns immobles (especificant els següents tipus: monuments, conjunts històrics, lloc cultural, zona arqueològica o lloc natural, els béns mobles o béns immaterials. Els béns d’interès cultural són els que es declaren com a tal i s’inscriuen en el Règim General de Béns d’Interès Cultural de Cantàbria, ja que per les seves qualitats específiques, són una mostra destacada de la cultura de Cantàbria. La Conselleria de Cultura i Esport s’ocupa del procediment de declaració d’aquests béns, amb la intervenció dels òrgans assessors especialitzats i l’audiència als interessats. El Govern de Cantàbria fa la declaració que es publica al Butlletí Oficial de Cantàbria i al Butlletí Oficial de l’Estat i finalment, s’inscriu al registre General, abans esmentat. La segona categoria inclou els béns catalogats o béns culturals d’interès local, i està integrada pels béns immobles, mobles o immaterials que, sense gaudir a priori de la importància dels Béns d’Interès Cultural, defineixen per si mateixos un aspecte destacat de la identitat cultural d’una localitat o d’un municipi; i per tant s’inclouen en el Catàleg del Patrimoni Cultural de Cantàbria. La declaració dels béns culturals d’interès local la fa el Conseller de Cultura i Esport, amb l’informe previ de l’ajuntament afectat i a proposta del Director General de Cultura i aleshores s’inscriu al Catàleg del Patrimoni Cultural. Els béns inventariats són la resta de béns que constitueixen punts de referència de la cultura càntabra i que sense estar inclosos en el registre i ni en el catàleg, mereixen ser conservats i per això s’inscriuen a l’Inventari General del Patrimoni Cultural de Cantàbria, amb expressa connexió amb els catàlegs urbanístics municipals. Pel que fa al règim de protecció dels béns anteriors, s’inclou, sencer, en el títol III LPCCant, es preveu un règim general aplicable a tots els béns del Patrimoni Cultural de Cantàbria, i que s’integra pel deure general de conservació d’aquests béns (amb les mesures publiques corresponents en el supòsit d’incompliment); les ordres de suspensió i paralització (en cas que els béns corrin algun perill); els deures de facilitar l’accés, la inspecció i la investigació: els drets de tempteig i retracte; les limitacions a la transmissió; l’expropiació; la previsió dels efectes dels plans, programes i projectes, públics o privats, en aquests béns, amb anàlisi específica en les avaluacions ambientals corresponents, i diverses funcions públiques de protecció d’aquests béns. A continuació, s’estableix el règim de protecció dels béns d’interès cultural, i es distingeix el règim dels béns immobles i dels mobles.

Gestió.04 _____________________________________________________


Els béns immobles del Patrimoni Cultural de Cantàbria poden ser declarats monument, conjunt històric, lloc cultural, zona arqueològica i lloc natural (unint, en aquest darrer cas, els aspectes ambientals i els culturals); alhora, els llocs culturals es poden classificar com jardí històric, lloc històric, lloc d’interès etnogràfic, paisatge cultural i rutes culturals. En relació amb els béns immobles, es distingeix un règim general de protecció (que s’integra per la protecció dels entorns, el règim d’actuacions i intervencions en aquests béns, les limitacions pel desplaçament de béns, la necessitat de comptar amb autoritzacions de l’Administració cultural amb caràcter previ a les actuacions sobre els mateixos i les mesures urbanístiques vinculades al planejament, a la declaració de ruïna i a la demolició) i els règims específics de protecció dels béns immobles declarats d’interès cultural (partint d’un règim general, es regula posteriorment, la protecció de cada una de les categories d’aquests béns, amb especial atenció pel que fa als conjunts històrics), dels béns d’interès local i dels béns inventariats. En referència amb els conjunts històrics queda ben palesa l’obligació de la retirada de rètols i elements publicitaris, i així com d’altres tipus d’elements i cables. Es preveu el deure de la conservació dels béns immobles, s’exigeix però, l’autorització prèvia de l'Administració cultural abans de qualsevol actuació; els trasllats, amb comunicació amb la mateixa Administració; el comerç d’aquests béns, així com les actuacions d’urgència i les cessions en dipòsit a les Administracions Públiques (que inclou la possibilitat d’exposició pública). La Llei finalitza amb la regulació de les mesures de foment (subvencions, 1 per 100 cultural, pagaments amb béns culturals, Pla del Patrimoni Cultural de Cantàbria, etc.) i el règim d’aplicació de sancions (arts. 122 a 127 i arts 128 a 138, respectivament). Altra legislació relacionada

Decret 36/2001, 2 de maig, de desenvolupament parcial de la Llei de Cantàbria

11/1998, de 13 d’octubre, de Patrimoni Cultural. Decret 144/2002, 19 de desembre, pel que es regula el procediment per l’elaboració

i aprovació dels Plan Especials en Matèria de Protecció del Patrimoni Cultural. Decret 59/2000, 26 de juliol, pel que es regula el voluntariat cultural a Cantabria.

Decret 5/2002, 24 de gener, pel que es regula la Comisió de Coordinació del Govern

de Cantabria per a la protecció del Patrimoni Cultural. Decret 7/2000, de 2 de març, pel que es regula la composició i el funcionament de

les Comisions Tècniques en matèria de Patrimoni Cultural. Decret 22/2001, 12 de març, del Règim General de Béns d’Interès Cultural, del

Catàleg General de Béns dInterès Local i de l’Inventari General del Patrimoni Cultural de Cantabria.

Gestió.04 _____________________________________________________


Illes Balears Llei 12/1998, 21 de desembre de Patrimoni Històric La Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears es va aprovar amb la finalitat d’ordenar globalment l’acció dels poders públics i dels ciutadans de les Illes Balears en matèria de defensa del patrimoni històric, per tal de completar l’ordenament jurídic vigent i aprofundir en els principis conservacionistes. Es va partir d’un concepte ampli de patrimoni històric, comú a les lleis autonòmiques en aquesta la matèria, es distingeixen, com a categories de béns protegits especialment els béns d’interès cultural i els béns catalogats. Els béns d’interès cultural són els béns mobles i immobles més rellevants del patrimoni històric balear pel seu valor singular. Els béns immobles d’interès cultural es classifiquen en monuments, conjunt, jardí i lloc històric, lloc d’interès etnològic, zona arqueològica i zona paleontològica. Els articles 7 a 13 regulen el procediment de declaració d’aquests béns, tenint en compte els períodes d’audiència a l’interessat i, quan es tracti de béns immobles, d’informació pública; per acabar, mitjançant acord del ple del Consell Insular corresponent, i l’acord es publica al Butlletí Oficial de les Illes Balears i al Butlletí Oficial de l’Estat, i s’inscriu en el Registre Insular de BIC i en Registre de Béns d’Interès Cultural de les Illes Balears. Els béns catalogats són els béns mobles i immobles que no tenen la rellevància dels anteriors, però tenen suficient significat i valor per ser protegits singularment. El procediment de declaració correspon, tant pel que fa a l’inici com a l’acabament, a la Comissió Insular del Patrimoni Històric. Els béns protegits s’inscriuen al Catàleg General del Patrimoni Històric de les Illes Balears i en el corresponent Catàleg Insular. En ambdós casos, les declaracions corresponents es comuniquen tant al Registre General de Béns d’Interès Cultural com a l’Inventari General de Béns Mobles del Ministeri d’Educació i Cultura. El règim jurídic de protecció distingeix normes comunes, normes per als béns d’interès cultural i els catalogats i normes específiques segons els béns protegits siguin immobles o mobles. Com normes comunes es preveu el deure general de conservació d’aquests béns pels seus propietaris i titulars, la potestat d’inspecció de les Administracions Públiques, la suspensió d’obres que afecten negativament a aquests béns o la prohibició de detectors de metalls. Pel que fa a les normes generals de protecció per a Béns d’Interès Cultural i béns catalogats, es regula el deure de conservació, i les conseqüències de l’incompliment, la reparació de danys, l’autorització administrativa prèvia a actuacions en aquests béns, la prohibició de col·locar-hi elements exteriors, les multes coercitives com instrument per

Gestió.04 _____________________________________________________


fer complir les obligacions previstes a la Llei, així com els drets de tempteig i retracte i l’expropiació per interès social. Posteriorment, la LPHIB distingeix certes mesures de protecció en funció de si els béns protegits són immobles o mobles. En relació amb els béns immobles, s’estableix el dret d’accés als interessos culturals i la limitació de desplaçament del seu entorn, essent les més importants les vinculades a l’ordenació urbanística (vinculació al planejament, cal autorització de la Comissió Insular del Patrimoni Històric, prèvia a qualsevol obra, plans urbanístics de conjunts històrics, llicències, criteris d’intervenció i regulació del procediment de ruïna d’aquests béns). La LPHIB acaba amb la regulació de les mesures de foment i difusió, l’organització administrativa i el règim per aplicar sancions. Mecanismes d’aplicació6 En aquest apartat tractarem de com s'aplica aquesta normativa per a la protecció i conservació dels béns, que les administracions per mitjà de la seva actuació porten a terme. En aquest sentit les Comunitats Autònomes incloses en aquesta candidatura, a través de les Direccions Generals competents en matèria de Patrimoni Cultural, tenen regulades una sèrie de normes i sistemes per executar aquestes lleis, així com per evitar el seu incompliment. Com hem exposat en el punt e) de la introducció d'aquest apartat, explicarem tot l'anteriorment mencionat de forma conjunta en observar que en cadascuna de les lleis es recollien uns mateixos paràmetres, i així oferir al lector una síntesi que li faciliti la lectura. Volem, però, posar el nostre èmfasi en què es tracta d'una síntesi, i que cadascuna de les lleis introdueixen elements particulars i alguna novetat significativa tant per donar contingut a la seva visió de lo peculiar, com per donar resposta als buits detectats, fruit de l'experiència en la gestió del patrimoni, o per donar cabuda a noves exigències introduïdes per les normatives internacionals. Començarem per descriure sumàriament el règim aplicable:

1. - Possibilitat de modificar o anul·lar llicències urbanístiques, afectades per la declaració d'un immoble com bé cultural d'interès nacional.

2. - Prohibició de l'enderrocament d'aquests béns, llevat que hagin perdut els seus valors, essent necessari deixar sense efecte la declaració.

3. - La declaració d'un bé d'interès cultural preval sobre els plans i les normes urbanístiques que l'afecten, que s’haurien d’ajustar a ella o ser modificades.

6 Degut a la diferent manera en que es denomina a cadascuna de les lleis de patrimoni cultural que analitzem, els béns culturals protegits, utilitzarem de forma assimilada els termes Bé Cultural d’Interès Nacional i Bé d’Interès Cultural.

Gestió.04 _____________________________________________________


4. - Necessitat d'autorització prèvia del Departament de Cultura a qualsevol

intervenció sobre aquests béns.

5. - Regulació dels criteris de protecció i restauració, relatius a la intervenció en aquests béns (prohibició d'eliminar parts dels béns, de col·locar publicitat, cables, antenes, etc.)

6. - Necessitat d'autorització del Departament de Cultura pels canvis d'usos dels monuments.

7. - Prohibició de separar o desplaçar els immobles del seu entorn, si bé es preveu la possibilitat, segons la legislació estatal, amb informe favorable del Departament de Cultura i amb llicència urbanística.

8. - Es prohibeix tota construcció que pugui alterar el volum, la tipologia, la morfologia o el cromatisme dels immobles o pertorbi la seva contemplació.

Per portar a terme una protecció completa és necessari també comptar amb instrument de supervisió i inspecció. És per això que les administracions tenen el personal tècnic específic que controla permanentment l'estat de conservació dels béns, així com els mecanismes i mesures sancionadores en el cas que sigui necessari. La intervenció de l'Administració per tal de garantir l'estat de conservació la podem condensar en els supòsits següents:

1. - En el cas que s'incompleixi el deure de conservació dels béns, l'Administració pot ordenar als propietaris o posseïdors l'execució de les obres o la realització de les actuacions que siguin necessàries per preservar-los, conservar-los i mantenir-los.

2. - Si els qui la llei obliga a portar a terme el manteniment i conservació d'aquests béns, no ho fan, l'Administració actuarà subsidiàriament.

3. - Les persones o institucions responsables sens perjudici de la sanció que els correspongui, hauran de portar a terme la reparació dels danys, reposició, reconstrucció o enderroc, o mitjançant les mesures que siguin necessàries per a restituir el bé al seu estat anterior.

4. - Independentment de les sancions corresponents, l'Administració competent pot imposar multes coercitives per a fer efectiu el compliment dels deures imposats per la llei.

5. - L'Administració pot inspeccionar en qualsevol moment les obres i les intervencions que es facin en els béns. Els propietaris d'aquests permetran l'accés, sempre que siguin necessari als efectes de la inspecció.

6. - Els funcionaris públics als que s'assigna el control i la inspecció sobre el patrimoni cultural tenen la consideració d'autoritat i estan facultats per

Gestió.04 _____________________________________________________


examinar el bé i, en general, tot el que pugui servir d'informació per complir i executar les seves tasques.

7. - L'incompliment de les obligacions establertes per la llei tenen la consideració d'infracció administrativa excepte que constitueixin delicte. Les infraccions d'aquestes lleis es classifiquen en lleus, greus i molt greus. Les sancions estan tipificades i relacionades segons les lleis de cadascuna de les Comunitats Autònomes.

Gestió.04 _____________________________________________________


d) Organismes responsables de la gestió Des de que s’inicià la proposta d’ampliar la declaració de l'Obra de Gaudí el 2002, amb la coordinació de Catalunya i el recolzament del Consell de Patrimoni Històric del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, es proposa la creació d’un organisme supraregional que coordines l’actuació de les diferents administracions amb competències a la matèria. El Ple del Consell, a la vista de la necessitat d’un òrgan amb caràcter general que gestionés aquest patrimoni, en la seva reunió de maig de 2002, va acordar7:

1. - La Creació d'una comissió per a la gestió de l'obra de Gaudí Patrimoni Mundial8 com òrgan encarregat de coordinar i vetllar per la conservació i protecció dels béns que formen part del mateix i assegurar el compliment dels principis generals inspiradors de la Convenció per la Protecció del patrimoni Mundial, Cultural i Natural (1972), tot respectant el repartiment competancional establert per la Constitució Espanyola i les lleis.

2. - La composició de la Comissió estarà presidida pel Director General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i formaran part d'aquesta: el Director General de Cultura de la Diputació Regional de Cantàbria; el Director General del Patrimoni i Promoció Cultural de la Junta de Castella i Lleó; el Director General de Cultura del Govern de les Illes Balears; i el Subdirector General de Protecció del Patrimoni Històric i Secretari del Consell de Patrimoni Històric, que actuarà com secretari; o persona que els representi9. Els membres de la Comissió podran anar acompanyats d'assessors tècnics. 10

3. - El Consell és reunirà, amb caràcter ordinari al menys una vegada l'any. També es contempla la possibilitat de reunions extraordinàries quan el President o els membres del Consell ho considerin convenient.

4. - Les funcions de la Comissió seran la coordinació de l'elaboració del document a presentar al Centre del Patrimoni Mundial, el seguiment de que cadascuna de les Comunitats Autònomes compleixin amb els requisits exigits per la Convenció del Patrimoni Mundial i la coordinació entre les Administracions Públiques implicades per la celebració d'esdeveniments culturals que tinguin relació amb Antoni Gaudí.

A partir dels models de gestió desenvolupats per les Comunitats en funció de la legislació vigent, es diferencien varis organismes i institucions públiques que d’una o

7 El text íntegre es pot consultar al capítol 7 d’aquest expedient. 8 El nom oficial d’aquesta comisió és “Comisión para la gestión de la obra de Gaudí Patrimonio Mundial” 9 Els seus membres seran permanents 10 La seu de la comisió coincidirà amb la presidència de la comissió.

Gestió.04 _____________________________________________________


altra manera intervenen en la gestió dels edificis de Gaudí en les Comunitats Autònomes promotores de la present candidatura. Són les Direccions Generals de Cultura les responsables últimes del Patrimoni Cultural dels Governs Autònoms, però per a la seva execució dels diversos aspectes de la gestió dels edificis es relacionen amb altres institucions en funció de les actuacions precises en cada moment. Organisme competent de caràcter general: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Plaza del Rey, 1 28071 MADRID En l'àmbit de les seves competències: Govern Balear Conselleria General de Cultura Direcció General de Cultura C/ Capità Salom, 29 07004 PALMA DE MALLORCA Gobierno de Cantàbria Consejería de Cultura, Turismo y Deporte Dirección General de Cultura Pasaje de la Peña, 2 1ª 39071 SANTANDER Junta de Castilla y León Consejería de Educación y Cultura Dirección General de Patrimonio y Promoción Cultural Autov. Puente Colgante s/n Ntra. Sra. Del Prado 47071 VALLADOLID Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General de Patrimoni Cultural Portaferrissa, 1 08002 BARCELONA

Gestió.04 _____________________________________________________


e) Escala a la que té lloc la gestió i nom i direcció de la persona de contacte El marc general en què té lloc la gestió d'aquests edificis s'estructura en diferents nivells, de forma similar a l'estructura jurídica. La Comissió per a la gestió de l'obra de Gaudí Patrimoni Mundial, com hem vist a l'apartat anterior, és un òrgan general de caràcter supraregional, la missió i funcions del qual té per objecte, la coordinació i vigilància de l'estat de conservació i protecció dels béns que formen part d'aquest patrimoni. A partir del poder que la Constitució atribueix a les Comunitats en matèria de Patrimoni Cultural, els diferents Estatuts d’Autonomia de les Comunitats Autònomes implicades en la present candidatura estableixen la competència exclusiva de les Comunitats Autònomes, pel que es refereix a Patrimoni Cultural, ubicat en el seu territori i del seu interès. Sota aquesta perspectiva, encara que s’intenti una gestió homogènia sota la presència de la Comissió Coordinadora, les obligacions i competències finals recauen directament en uns determinats òrgans autonòmics de gestió En aquestes línies els òrgans competents pel desenvolupament de la gestió sobre Patrimoni Cultural, és el Govern Balear, el Govern de Cantàbria, la Junta de Castella i Lleó i la Generalitat de Catalunya; els quals exerceixen la seva competència a través dels Departaments de Cultura, i les seves Direccions Generals de Patrimoni Cultural, que tenen en aquest moment encomanada aquesta gestió, segons les actuals estructures orgàniques. En un tercer nivell es troben els Ajuntaments, tradicionalment amb competències en la matèria, però que la seva tasca principal és l'aplicació de la legislació urbanística. A través de l'elaboració de Plans Especials inscriuen, cataloguen i protegeixen els béns immobles. Il·lma. Sra. Catalina Sureda Conselleria General de Cultura Direcció General de Cultura C/ Capità Salom, 29 07004 PALMA DE MALLORCA Il·lmo. Sr. D.Justo Bareda Cueto Consejería de Cultura, Turismo y Deporte Dirección General de Cultura Pasaje de la Peña, 2 1ª 39071 SANTANDER

Gestió.04 _____________________________________________________


Il.lmo. Sr. D. Enrique Sainz Martín Consejería de Educación y Cultura Dirección General de Patrimonio y Promoción Cultural Autov. Puente Colgante s/n Ntra. Sra. Del Prado 47071 VALLADOLID Il·lm. Sr. Francesc Tarrats Bou Departament de Cultura Direcció General de Patrimoni Cultural Portaferrissa, 1 08002 BARCELONA

Gestió.04 _____________________________________________________


f) Plans adoptats en relació amb el bé Els models de gestió adoptats a partir de l’aplicació de la legislació vigent ha fet que es pugui diferenciar diversos camps d’actuació sobre el patrimoni arquitectònic que s’han concretat en l’acceptació de plans que són els que també s’apliquen a les obres de Gaudí. La finalitat d’aquests programes és una sèrie d’accions encaminades assolir una administració eficaç i obtenir els millors resultats possibles. El seu objectiu és el coneixement, la conservació i la difusió d’aquests béns culturals. Malgrat que cada Comunitat Autònoma, en atribució de les seves competències, manté uns plans específics, l’anàlisi d’aquests, ens han fet diferenciar els següents models generals. Inventari Per poder protegir, conservar i difondre és necessari conèixer. Cal avaluar el valor i significat dels béns culturals i establir el lloc i el paper que els correspon dins el conjunt de la creació. Aquesta és la raó de l’inventari.

1. – Inventari del Patrimoni Cultural. S’elabora i manté un inventari del patrimoni, amb la finalitat de permetre la seva documentació i recopilació sistemàtiques, la investigació i la difusió de tots els béns que l’integren.

Protecció i Conservació Les organitzacions patrimonials tenen per missió preservar per a la posteritat els béns patrimonials. És per això que es porten a terme les accions següents:

2. – Protecció legal d’aquells béns culturals que per les seves característiques i valor hagin de ser declarats.

3. - Garantir el manteniment i la conservació dels béns culturals a través dels criteris de restauració establerts per llei i intervencions respectuoses amb el patrimoni.

Gestió.04 _____________________________________________________


Difusió Per una major divulgació del patrimoni es porten a terme una sèrie de mesures tendents a donar a conèixer a tot tipus de públic, tan el de l¡àmbit de la investigació com el popular, el valor dels monuments i el seu contingut de la forma més àmplia i amena possible.

4. – Accés als béns culturals d’interès nacional en condicions adequades de conservació, coneixement, difusió dels béns i seguretat dels visitants.

5. – Inclusió del coneixement del patrimoni en els currículums dels diferents nivells del sistema educatiu reglat obligatori.

6. – Promoció de l’edició de publicacions d’investigació i de divulgació del

patrimoni. Altres plans de gestió Catalunya En el camp de la gestió turística trobem a Catalunya organitzacions especialitzada en la promoció i difusió del turisme, com és el cas de l’Oficina de Turisme de Barcelona, Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, o l’Ajuntament de Barcelona. El Consorci Turisme de Barcelona va ser creat l'any 1993 per l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i la Fundació Barcelona Promoció amb l'objectiu de promocionar la ciutat com a destinació turística, recollint les accions de promoció realitzades desde la Cambra de Comerç de Barcelona i molt especialment la tasca realitzada pel Patronat Municipal de Turisme des de l'any 1981. A través de diferents línies d'actuació o programes, Turisme de Barcelona ofereix productes i serveis específics adreçats al sector turístic professional i al turista individual de ciutat i adaptats als diferents segments de mercat. Des del programa de Turisme Cultural es vol potenciar i difondre el turisme cultural a la ciutat on tant el professional com el turista trobaran múltiples possibilitats per programar i gaudir-ne. Walking throught Barcelona

És un producte de turisme cultural que combina l'activitat acadèmica amb el turisme de qualitat, oferint una nova i dinàmica visió de la ciutat, a la vegada cultural i lúdica, des

Gestió.04 _____________________________________________________


de l'època medieval fins a la Barcelona del segle XXI. Es caracteritza per l'alt nivell de qualitat dels serveis i per l'elevat nivell d'atenció al client. Barcelona Bus Turístic

El Barcelona Bus Turístic ajuda a descobrir, de la forma més còmoda, els llocs més atractius i interessants de la ciutat, inclosos els edificis més emblemàtics de Gaudí. La Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya té com a funció planificar, programar, coordinar i dirigir els mecanismes per al control de l'aplicació de la normativa sobre ordenació del turisme; atorgar les autoritzacions per a l'exercici de l'activitat turística i coordinar les actuacions d'informació de les oficines de turisme adscrites a la Xarxa d'Oficines de Turisme de Catalunya. A través del web Catalunya Turisme http://www.gencat.net/turistex_nou/home.htm ofereix una amplia informació sobre els recursos turístics de Catalunya i en especial un de dedicat a Gaudí. El programa Ruta del Modernisme http://www.rutamodernisme.com és una iniciativa portada a terme per l’Ajuntament de Barcelona, Oficina del Paisatge i Modernisme Europeu. Aquest oferiex tres programes, un per cadascun dels més il·lustres arquitectes modernistes catalans: Puig i Cadafalch, Domenech i Montaner i Gaudí. Cantabria El Pla d’excel·lència turística és un conveni de col·laboració entre el Ministeri d’Economia, la Conselleria de Cultura, Turisme i Esport de la Comunitat Autònoma de Cantàbria i l’Ajuntament de Comillas. Neix de la consideració que la millora de la competitivitat turística de Comillas i la seva sostenibilitat econòmica, social i mediambiental necessita una millora de la qualitat del medi urbà i natural del municipi, una ampliació i una millora dels serveis públics, una adaptació a les tendències de la demanda i la posta en valor de nous recursos turístics. El Pla d’excel·lència turística es concreta en la realització d’actuacions amb els objectius següents: • Augment de la qualitat dels serveis turístics de destí • Millora del medi urbà i natural del municipi • Ampliació i millora dels espais d’ús públic • Augment, diversificació i millora de l’oferta complementària • Potenciació de recursos turístics • Creació de nous productes • Sensibilització i implicació de la població i agents locals en una cultura de qualitat

Gestió.04 _____________________________________________________


Illes Balears El Pla de catedrals té com a objectiu prioritari la protecció d’un patrimoni tan específic com són els conjunts catedralicis amb tot el seu significat i complexitat. D’aquesta manera se’n reconeix, entre moltes altres coses, l’alt valor històric, el simbolisme, la funció conformadora de l’urbanisme i de la identitat de les ciutats i la capacitat per a reflectir les grans línies històriques de l’art i del pensament. Però sobretot permet racionalitzar les intervencions i inversions per a conservar-les i donar-los la necessària continuïtat. Per a assolir aquests objectius cal ampliar-ne i aprofundir-ne el coneixement, reflexionar com i per què es fan aquestes intervencions, fer-ne el manteniment i difondre’n tant aquest coneixement com les actuacions. Tot això emmarcat en un compromís recíproc entre les institucions responsables i amb una referència metodològica comuna. El Pla de catedrals és resultat del compromís de col·laboració entre les administracions responsables del patrimoni i les institucions eclesiàstiques que en són titulars, amb el suport d’una conscienciació social creixent, per conèixer, protegir i conservar millor els noranta conjunts catedralicis espanyols. Així es reconeix en tots els acords subscrits per desenvolupar-lo, tant en l’acord marc de 1997, entre el Ministeri de Cultura i l’Església, com en aquells més específics amb les comunitats autònomes i les diverses diòcesis. El Pla es planteja en tres nivells, cada un d’ells en una etapa específica. En primer lloc, es fa una anàlisi sobre la situació actual dels conjunts catedralicis a l’Estat espanyol. La segona fase del Pla és la realització de Plans Directors. La tercera línia de desenvolupament del Pla és la canalització d’inversions que farà l’Estat i les comunitats autònomes en funció de les programacions dels Plans Directors i segons els corresponents acords concrets o convenis a què arribin les institucions competents.

Gestió.04 _____________________________________________________


g) Recursos financers: fonts i nivells Cada una de les CCAA disposa d’un pressupost diferent segons l’estat d’evolució en què es troba amb relació amb el bé. En aquests pressupostos s’hauria d’afegir partides provinents de les fonts estructurals de la Unió Europea en algunes regions, projectes científics en els que intervenen organismes estatals i, per últim, petites inversions privades o d’institucions locals encaminades a la difusió i promoció dels edificis com recurs d’oci i cultura. És difícil conèixer xifres exactes i ingressades al mateix any s causa de la disparitat de fonts utilitzades. Les xifres que es donen a continuació, no volen ser exhaustives sinó més aviat reflectir l’interès que des de fa temps es manté sobre les obres de Gaudí.

ORGANITZACIÓ ANY QUANTITAT

Ajuntament de Barcelona. Paisatge urbà

2000 30.566 Euros


2002 222.227 Euros

Casa Batlló 2002 350.000 Euros

Consorci de la Colònia Güell 2002 229.000 Euros

Generalitat de Catalunya 2002 60.000 Euros

Palau Episcopal d’Astorga 2002 120.206 Euros

Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família11

2002 10.818.608 Euros


2003 84.140 Euros

Casa Batlló 2003 350.000 Euros

Consorci de la Colònia Güell 2003 205.000 Euros

Generalitat de Catalunya 2003 3.000 Euros

Palau Episcopal d’Astorga 2003 182.000 Euros

Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família

2003 13.222.743 Euros

11 Les quantitats expressades corresponen al pressupost global de la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Familía i s’apliquen tant a la conservació i gestió de l’edifici, com a la continuitat de les obres. Per tractar-se d’un temple expiatori, la procedència d’aquests fons procedeix de les donacions i la venda d’entradas.

Gestió.04 _____________________________________________________


ANY GAUDÍ L’impacte que es deriva de la celebració de l’Any Gaudí s’ha d’analitzar no solament des de la perspectiva estrictament cultural, sinó també en termes del moviment econòmic que ha generat. Els efectes econòmics directes del Gaudí 2002 provenen, en gran part, de l'activitat cultural programada. Una aproximació als ingressos generats gracies a la recaptació per entrades ha de tenir en compta les exposicions i rutes de nova programació, així com aquelles ja existents.

GAUDI 2002

Activitats específiques programades l’Any Gaudí.

7.700.000 Euros

Recaptat en les activitats existents abans de l’any 2002 (Bus Turístic, Casa Milà, Casa-Museu Park Güell, Sagrada Família)

39.500.000 Euros

Impacte econòmic directe 14.152.000 Euros

Gestió.04 _____________________________________________________


h) Competències i formació en tècniques de conservació i gestió: origen dels medis

de que es disposen Les quatre Comunitats Autònomes que integren la present candidatura han assumit la necessitat d’una formació continuada dels seus treballadors en el camp de la conservació i la gestió integral del patrimoni, com ho recullen les respectives lleis de patrimoni. La seva execució s’ha d’inscriure dins el marc de la funció pública, encarregada de facilitar la formació de tot el personal al servei de l’administració.12 Aquesta necessitat es fonamenta en la importància que des de les diferents institucions es dóna a la capacitació, eficiència i eficàcia dels seus col·laboradors. Totes les administracions dins els seu organigrama disposen d’un cos específic de tècnics en patrimoni històric, al qual s’accedeix previ la possessió d’una titulació acadèmica de grau superior especialitzada i la superació d’unes proves específiques. També hem de tenir en compte que des de les Universitats i institucions científiques de l’Estat, s’ha possibilitat la formació de tècnics en la matèria, afegint a la seva oferta habitual, una sèrie de programes d’extensió universitària o tercer nivell, que conformen un ampli ventall de productes, que oferim a tall d’exemple: Master en Gestión del Patrimonio Cultural

Centro Superior de Estudios de Gestión, Análisis y Evaluación. Universidad Complutense de Madrid http://www.ucm.es/info/csegae/

Programas de Tercer Ciclo sobre "Territorio y Patrimonio Histórico y

Cultural", "Proyecto del Territorio", "Análisis Territorial y Patrimonio Histórico" Universida de Castilla-La Mancha http://www.uclm.es/

Master en Arquitectura y Patrimonio Histórico; Master Europeo en Arte,

Cultura, Conservación y Gestión de Bienes Culturales; Experto Universitario en Bibliotecas; Experto Universitario en Archivos Fotográficos, etc. Universida de Sevilla http://www.us.es

"Master Universitario en Gestión de Actividades Culturales y Turísticas" "Master Universitario en Gestión Cultural del Patrimonio" "Master Universitario en Turismo Cultural" "Master Universitario en Gestión Cultural"

12 En el cas de Catalunya aquesta es porta a terme per dues canals. L’Escola de l’Administració Pública en primer lloc i els cursos que ha proposta dels propis funcionaris es realitzen a través de l’AFCAT.

Gestió.04 _____________________________________________________


Universidad Politécnica de Valencia http://www.upv.es/cepegc/

Curso de posgrado sobre Conservación y Gestión del Patrimonio Cultural

Universidad de Valencia. Servicio de Conservación del Patrimonio Histórico-Artístico La Nau, 2. 46003 Valencia Tel : 96/3864129 Fax: 96/3864620

Tratamiento y Recursos del Patrimonio Histórico-Artístico Universidad de Alcala´. Colegio San Ildefonso. Plaza San Diego s/n. 28001 Alcalá de Henares Tel : 91/8854107 Fax : 8854165

Curso de Posgrado y Master en Museología y Gestión del Patrimonio Cultural Universidad de Barcelona. Instituto Catalán de Antropología Urgell, 259, 3º. 08036 Barcelona Tel /Fax : 93/ 3212259

Curso de Orientación Profesional para Geógrafos: Análisis y gestión del Patrimonio Universidad de Alcala´ de Henares. Colegio San Ildefonso Plaza San Diego, s/n. 28001 Alcalá de Henares Tel : 91/8854107

Curso Interdisciplinar el Patrimonio Histórico y Natural Fundación Marcelino Botín Pedrueca, 1. 39003 Santander Tel : 942/ 226072 Fax : 942/ 360494

Titulado Especialista en Gestión del Patrimonio Universidad de Alcalá Colegio Trinitarios C/ Trinidad, 1 28801 Alcalá de Henares (Madrid) Tel / Fax: 91/8855276

Curso de Especialista en Turismo y Patrimonio Cultural IUSC International University Study Center Centro: Iusc.Centro de Estudios Superiores Dirección: Entenza, 332 08029 Barcelona (Barcelona) España

Intervención y Gestión del Paisaje para la dinamización del Patrimonio

Cultural y Turismo Universidad Autónoma de Barcelona http://www.blues.uab.es/escola_doctorat/oferta/cat/cursosnous/diplomatures/socials14.html

Arte, Cultura, Conservación y gestión de Bienes Culturales Universidad de Sevilla

Gestió.04 _____________________________________________________


http://www.us.es/include/frameador2.php?url=http://www.vtc.us.es/vtc.asp Experto/Master en Gestión de Bienes Culturales y patrimonio

Universidad de la Coruña http://www.udc.es/masterc/

Experto Universitario en gestión del Patrimonio Histórico y Cultural

Universidad Pública de Navarra http://www.unavarra.es/organiza/titpr_patri.htm

Evaluación y gestión del Patrimonio Histórico-artístico

Universidad de Salamanca http://www.usal.es/postgrado

Museología y gestión del patrimonio cultural

Universitat de Barcelona

Master en gestión cultural: turismo, patrimonio y naturaleza Instituto Universitario Ortega y Gasset. Universidad Complutense

El Patrimonio Histórico y Natural, valor cultural y recurso económico

Fundación Marcelino Botín Pel que fa al coneixement de l’obra d’Antoni Gaudí, el seu estudi forma part dels plans d’estudis de les diverses disciplines implicades com són l’arquitectura, l’art, la restauració, etc. A banda dels estudis ofertats per les Universitats altres institucions acadèmiques i professionals com són el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi periòdicament inclouen en les seves activitats cursos dedicats a l’estudi de l’obra de Gaudí.

Gestió.04 _____________________________________________________


i) Instal·lacions d'acollida als visitants i estadístiques sobre l'afluència de públic Per la correcta interpretació de les dades que s’exposen a continuació, cal fer una sèrie d’explicacions. Els edificis que s’inclouen en aquesta candidatura a banda de tenir titularitats diverses, també tenen usos diversos. Així ens trobem que edificis com la Casa Calvet, la Casa Vicens o la Torre Figueres, de propietat privada, encara conserven i desenvolupen la seva funció originària, la d’habitatge. Com podem suposar, la seva visita pública és més o menys factible segons els casos i d’acord amb la bona voluntat dels propietaris13. És per això, que les xifres estadístiques i els serveis que s’oferten pel que fa en aquests edificis s’hauran de llegir en aquest context.14

LLEGENDA

Ticket

Gratuït

Visites guiades

Barreres arquitectòniques

Museus, Biblioteca

Cafeteria

Tenda

Edificis que conserven el seu ús original ----------

13 Encara que en tots els casos es respeta l’establert per la llei. 14 Amb motiu de la celebració de l’Any Gaudí, la totalitat de les seves obres estaven obertes a la visita pública de forma sistemàtica.

Gestió.04 _____________________________________________________


ESTADÍSTIQUES DE PÚBLIC 2000 2001 2002 04 Casa Vicens ----------- ----------- 17.829 05 Obra de Gaudí al Temple Expiatori de la Sagrada Família 1.420.087 1.554.529 2.024.092 06 Pavellones de la Finca Güell 8.012 07 Col·legi de les Teresianes ---------- ---------- No-control 08 Casa Calvet ---------- ---------- 2.819 09 Torre Figueres, (o de Bellesguard ) ----------- ----------- 5.509 10 Casa Batlló ----------- ----------- 365.000 11 Obra de Gaudí a la Cripta de la

Colònia Güell

restauración

restauración

restauración

52.000

12 El Capricho ----------- ----------- ----------- ----------- 13 Palau Episcopal d’Astorga 75.000 65.000 14 Casa de Botines ----------- ----------- ----------- 60.500 15 Obra de Gaudí a la Catedral de

Mallorca

----------- ----------- 820.000 920.000

Gestió.04 _____________________________________________________


SERVEIS 04 Casa Vicens ---------- ---------- ---------- ----------

05 Obra de Gaudí al Temple Expiatori de la Sagrada Familia

06 Pavellones de la Finca Güell

07 Col·legi de les Teresianes ---------- ---------- ---------- ----------

08 Casa Calvet ---------- ---------- ---------- ----------

09 Torre Figueres, (o de Bellesguard ) ---------- ---------- ---------- ----------

10 Casa Batlló

11 Obra de Gaudí a la Cripta de la Colonia Güell

12 El Capricho ---------- ---------- ---------- ----------

13 Palau Episcopal d’Astorga

14 Casa de Botines


Gestió.04 _____________________________________________________


j) Pla de gestió del bé i declaració d'objectius 1. – Concepció del pla de gestió de les obres de Gaudí Aquest pla de gestió es concep per a la tutela de les obres de Gaudí declarades Patrimoni Mundial com un procés integrat per diferents accions tendents a la seva protecció, conservació, investigació i difusió, que es materialitza en programes especialitzats en cadascun d'aquests aspectes. El pla de gestió pretén ser una extensió de les actuacions que sobre els edificis es practica per part dels diferents actors implicats, les administracions responsables, sense la participació de les quals, fóra impensable haver arribat fins aquí i en les quals recau la responsabilitat final de la gestió. La finalitat del pla és doncs, portar a terme una intervenció més racional sobre el llegat cultural que representa per a la humanitat l'obra de Gaudí Parteix de la consideració del territori com un recurs cultural i econòmic que deriva del seu preament com a part del patrimoni històric i cultural, que considera no tan sols l'objecte edificat, sinó la construcció de l'espai, i que s'enriqueix davant el valor diferencial que adquireix en les diferents escales territorials. També en la creença que és imprescindible que la valorització del patrimoni es faci en condicions de sostenibilitat, especialment tractant d'identificar processos que transgredeixin la seva capacitat de càrrega, com podria ser la superació de l'aforament dels edificis o la pràctica de campanyes agressives de màrqueting. En definitiva, en el respecte dels fonaments en què es basa l'autenticitat dels recursos patrimonials. El pla s'ha concebut com un procés obert, en el qual s'aniran revisant periòdicament els programes d'actuacions plantejats per tal d'assolir els objectius definits. Una discussió i un debat continu pel qual es puguin assenyalar els objectius per etapes i sobretot avaluar-ne el progrés. El patrimoni és una herència complexa i difícil de gestionar, però no s'ha d'oblidar que aquest no és sols passat, sinó també present, i capacitat d'encoratjar nous models socioeconòmics i territorials en el futur. 2. – Àmbit d’actuació Antoni Gaudí (1852-1926) produí al llarg de la seva vida una extensa i variada obra classificable dins diverses disciplines que van de l'arquitectura al disseny de mobiliari. L'estudi de la seva producció artística en els darrers anys ha permès no tan sols un millor coneixement del seu geni creador, sinó també la descoberta de possibles obres, que el temps i la finalització d'aquestes investigacions, permetran una definitiva atribució a l'arquitecte.

Gestió.04 _____________________________________________________


El 1969 l'Estat espanyol declarà Bé d'Interès Cultural l’obra de Gaudí fins llavors catalogada per tal de protegir-ne l’excepcionalitat artística: Porta de la Finca Miralles, Pavellons de la Finca Güell, Torre Figueres, Palau Güell, Casa Milà, Casa Batlló, Park Güell, Casa Calvet, Casa Vicens, Sagrada Família, Cripta de la Colònia Güell, Cooperativa Obrera Mataronense, Palau Episcopal d'Astorga, Casa de Botines, Capricho, Restauració de la Catedral de Mallorca i el Col·legi de les Teresianes. La Unesco declarà el 1984 Patrimoni Mundial tres d'aquests edificis: el Park Güell, la Casa Milà i el Palau Güell. Ara les comunitats autònomes de Balears, Cantàbria, Castella i Lleó i Catalunya, conjuntament amb el Ministeri d'Educació, Cultura, i Esport espanyol, proposem estendre aquesta declaració a 12 obres més d'una especial significació i vàlua arquitectònica com són: Pavellons de la Finca Güell, Torre Figueres, Casa Batlló, Casa Calvet, Casa Vicens, Sagrada Família, Cripta de la Colònia Güell, Palau Episcopal d'Astorga, Casa de Botines, Capricho, Restauració de la Catedral de Mallorca i el Col·legi de les Teresianes. El resultat serà un conjunt de 15 edificis que representen el geni de l'artista, alhora que explicen un període historicoartístic únic i irrepetible. La localització de l'arquitectura gaudiniana no es concentra en un sol lloc, sinó que es distribueix en diversos punts de la geografia espanyola: Illes Balears, Cantàbria, Castella i Lleó i Catalunya. L'organització territorial de l'estat atorga a les comunitats autònomes competències en matèria de Cultura i sense perjudici del que estableix la Constitució Espanyola, sobre patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, amb el que això significa, com s’ha exposat a l’apartat c del capítol 4 de la candidatura pel que fa a la seva gestió. A l'actualitat, la titularitat de les obres de Gaudí, l'ostenta una gran diversitat d'organitzacions que van des de la totalment privada a la totalment pública, passant per fundacions o patronats. Tot plegat conforma un mapa complex per a la seva gestió conjunta, al qual s'ha arribat a través de la conjunció del interès comú de conservar l'obra del genial arquitecte per a les generacions futures. 3. – Objectius generals

Assegurar la millor protecció, cura i ús possible dels edificis de Gaudí

Cooperació del sector públic i privat per així augmentar els recursos i per a la conservació de l'obra de Gaudí.

Potenciar l'ús flexible i responsable dels recursos, tenint en compte les prioritats de

la conservació a llarg termini.

Gestió.04 _____________________________________________________


Establir els nivells més alts de conservació basats en la investigació i l'experimentació i l’establiment d’uns criteris i uns estàndards vàlids per a tota l'obra de Gaudí.

Donar informació, assessorament autoritzat i assistència tècnica que reflecteixin

tots aquests criteris

Ajudar la gent a fruir i entendre l'obra de Gaudí i sentir la necessitat de protegir-la

Proporcionar la formació necessària de personal per promoure la seva eficàcia.

Potenciar la investigació sobre l'obra de Gaudí, per un millor coneixement i enteniment.

Revisar el conjunt d'aquests treballs periòdicament com a base per avaluar amb més

precisió la necessitat d'acció. 4. – Recursos financers Cada una de les comunitats autònomes disposa d'un pressupost diferent segons l'estat d'evolució en el qual es troba en relació amb el bé15. En aquests pressupostos s'haurien d'afegir partides provinents dels fons estructurals de la Unió Europea en algunes regions, projectes científics en els quals intervenen organismes estatals i, per últim, petites inversions privades o d'institucions locals encaminades a la difusió i promoció dels edificis com a recurs d'oci i cultura. Segons això i altres factors de caire econòmic es creu que les línies d’actuació a seguir pel que fa al finançament de la gestió s’han d’adreçar cap a l’estratègia següent:

Consolidar la part del finançament que actualment correspon a fons públics.

Establir un pla de patrocini que permeti cobrir la resta del pressupost.

Diversificar les fonts de finançament actual, cercant la participació de noves institucions públiques i privades.

Desvincular activitats de generació d'ingressos amb tendència a assolir

l'autofinançament

15 Per veure una informació més detallada de les inversions realitzades l’any 2002 vegis l’apartat g del capítol 4 de la candidatura

Gestió.04 _____________________________________________________


5. Gestió del projecte En iniciar l'elaboració d'aquest pla gestor en el marc de l'ampliació de la declaració Patrimoni Mundial de l'obra de Gaudí, amb la coordinació de Catalunya i el suport del Consell del Patrimoni Històric d'Educació, Cultura i Esports, es proposa la creació d’un organisme supraregional de caràcter general16, que coordini l’actuació de les diferents administracions amb competències en la matèria i que el Ple del Consell aprovà en la reunió de 12 de maig de 200217. Així mateix per portar a terme l’execució del projecte hi hauria d’haver quatre comissions públicoprivades, una per cadascuna de les comunitats autònomes, formades pels titulars dels diferents edificis i la coordinació del corresponent govern autonòmic. La seva funció seria el desenvolupament d’aquest pla estratègic.18 6. - Estructura D’acord amb els objectius establerts en la planificació d’aquest pla de gestió, s'han concebut quatre programes que els contenen de forma agrupada per matèries pel seu millor desenvolupament: Conservació i restauració Aquest programa comprèn la conservació i restauració dels edificis de Gaudí Objectius: Plantejament d'una programació que abordi la conservació i la restauració de les

obres gaudinianes amb problemes comuns derivats de característiques similars. Racionalitzar les inversions en conservació i restauració i evitar la dispersió

d'esforços excessivament puntuals. Realitzar actuacions modèliques tendents a configurar línies de coneixement i

criteris generals i específics d'intervenció per al conjunt de les obres de Gaudí. Estratègia:

Definir una política de preservació preventiva de restauració comuna i coordinada

16 Comisión para la gestión de la obra de Gaudí Patrimonio Mundial. 17 El document íntegre es pot consultar en annex al capítol 7 de l’expedient de la candidatura 18 L’staff de la Comissió serà permament i la seu central de la Comisió coincidirà amb la presidència.

Gestió.04 _____________________________________________________


a) Reunió de tècnics especialistes de les institucions i entitats implicades, així com aquells professionals que per la seva especial vàlua es cregui oportú convidar a participar

Garantir la conservació del patrimoni immoble del conjunt de les obres de Gaudí

a) Revisió periòdica de l’estat de conservació de tots els edificis per un equip de

tècnics especialistes i redacció de l’informe corresponent. b) Previsió d’intervencions d’urgències en el cas que sigui necessari.

Dotar d'instruments moderns per al control de les condicions de conservació

a) Pla bianual d’implantació de mesures de control ambiental i d’altres patologies

concretes que es puguin donar.

Difusió i comunicació El programa de difusió i comunicació s'ha dissenyat amb la intenció principal d'apropar l'obra de Gaudí a la societat. Obejctius: Desenvolupar i perfeccionar mètodes didàctics d'interpretació dels edificis i totes

aquelles innovacions que es produeixin en el camp de la comunicació i de la didàctica.

Fomentar la col·laboració entre educadors i tècnics en patrimoni, així com altres

professionals de procedència pluridisciplinar. Estratègia:

Creació d’un logotip o imatge visual, conjuntament amb un eslògan que transmeti el missatge de l’obra de Gaudí.

Creació de programes comuns de difusió de l’obra gaudiniana que contindrà:

a) Homogeneïtzació de polítiques en relació amb la senyalització, accessos, tràfic,

etc. b) Elaboració d’elements de difusió:

1. – Creació d’un portal Gaudí on a més de trobar informació sobre Gaudí i la seva obra, s’ofereixin productes de valor afegit.

Gestió.04 _____________________________________________________


2. – Producció de documentals en col.laboració amb diferents empreses audiovisuals per a la seva emissió en cadenes de televisió generalistes i temàtiques. 3. - Publicacions en diferents suports i d'acord amb unes directius que en línies generals serien:

3.1. - Coneixement i difusió dels treballs científics relacionats amb l'obra de Gaudí. 3.2. - Publicacions de clar caràcter didàctic i social amb un circuit definit per a una distribució eficaç.

3.3. - Tipificació de les publicacions amb precisió, singularitzant-se, de manera que s’aconsegueixi fàcilment identificar-ne el nivell i la temàtica.

Donar a conèixer el patrimoni relacionat amb l'obra de Gaudí mitjançant la

presentació rigorosa, didàctica i lúdica alhora.

Transmetre els valors de la localització concreta del conjunt de les obres com un element central de l'experiència del visitant.

a) Musealització individualitzada, però coordinada de cadascun dels edificis.

Promoure la creació d'un grup d'Amics de l'Obra de Gaudí. A banda de les funcions

que podem atribuir en aquestes entitats, haurien de tenir un espai al lloc web i elaborar un newsletter o butlletí electrònic.

Les pràctiques laborals de la nostra societat es cararcteritzen per extensos horaris, la

qual cosa incideix negativament en el consum i participació en activitats culturals. Contràriament, el consum de productes del sector de l'oci i l'entreteniment, del qual la cultura és un subsector, s'incrementa contínuament. És per això que si es vol aconseguir un nitxol d'audiència superior a l'actual, s'han de fer propostes que contemplin horaris més amplis i s’adaptin a les necessitats del públic actual.

Investigació El programa d'investigació s'ha pensat com una peça clau per al coneixement de l'obra de Gaudí. Objectius: Promoure i impulsar de forma coordinada la recerca històrica i tècnica de l'obra de

Gaudí.

Gestió.04 _____________________________________________________


En el camp de la restauració, la investigació tindrà dos objectius importants: ampliar el camp d'aplicació de les tecnologies punta actuals i crear-ne de noves, sempre que aquestes estiguin en consonància amb els criteris d’autenticitat i integritat de les obres.

Estratègia:

Les actuacions en matèria d'investigació han de ser portades a terme per les organitzacions que subscriuen aquest pla i les unitats especialitzades en la investigació vinculades en aquestes (universitats, etc.) sense que per això calgui la creació d'estructures paral·leles.

Promoure accions concretes com:

a) Creació de beques d’investigació b) Creació de premis a la investigació de l’obra de Gaudí

Elaborar i mantenir actualitzat un inventari que estudi en sentit ampli el patrimoni

de les obres de Gaudí.

Facilitar la consulta i l'estudi de les obres i els seus objectes segons unes normes d'accés preestablertes.

Promoure el desenvolupament de campanyes concretes plurianuals que incloguin,

en funció de l'oportunitat, l'organització de congressos, simposis i seminaris, estudis, prospeccions i actuacions d'urgència.

Potenciar el paper de la Càtedra Gaudí i de l'Espai Gaudí com a centres d'informació

i d'investigació especialitzats en Gaudí.

La influència del medi ambient en la conservació del patrimoni arquitectònic recomana l'establiment de la cooperació amb entitats especialitzades en el seu tractament.

Turisme Per l'especificitat i amplitud del seu contingut aquest s'ha plantejat com un programa independent al de difusió. Objectius: Interpretar el patrimoni cultural d'una forma estratègica i global, la qual cosa implica

insertar-lo plenament en la vida urbana actual. El turisme i la cultura tenen un paper rellevant en la recuperació del patrimoni arquitectònic i urbanístic. Per això, la seva inserció en la vida de les ciutats és un dels reptes que es planteja i per la qual cosa

Gestió.04 _____________________________________________________


és necessari considerar de forma interrelacionada l'aspecte humà, físic i mediambiental.

El patrimoni ha de ser utilitzat, però aquesta utilització ha de fer-se de forma

controlada i responsable. Un turisme sostenible que estigui estretament relacionat amb la no superació de capacitat d'acollida als monuments. La funció turística s'ha d'integrar harmoniosament amb la ciutat i s'ha de convertir en quelcom positiu per als residents, per al sector turístic i per als visitants.

Qualsevol acció que s'emprengui haurà de tenir en compte que:

El patrimoni cultural és un recurs fràgil i no renovable

Tots les activitats turístiques han de ser summament estudiades i mesurades,

perquè no tinguin un impacte negatiu sobre els monuments.

Considerar en el moment de la segmentació del públic en potencia, la diferenciació de necessitats del públic nacional i estranger.

Considerar el canvi d'hàbits en el consum d'aquest tipus de turisme i les seves

pròpies característiques. Per un cantó l'estacionalitat s'està perdent i la seva pràctica s'estén al llarg de tot l'any. El públic del turisme cultural és cada cop més individualitzat, cerca una oferta complementària d'infraestructures, i serveis a l’hora de triar el seu destí.

Per elaborar qualsevol programa considerar la funcionalitat dels edificis. Per això,

aquells elements de funcionalitat incidental se'ls dotarà d'altres factors que ho compensin.

Estratègia:

Esdevenir un model de referència del patrimoni modernista a Espanya, Europa i la resta del món.

Planificació d'una política conjunta de difusió de la imatge amb:

a) Participació en les fires de turisme b) Ofertes a les oficines de turisme

Completar l'oferta turística espanyola mitjançant una proposta de qualitat.

a) Creació d’un paquet turístic Gaudí, i l’establiment de contactes amb els operadors turístics corresponent.

Transformar l’obra de Gaudí com a element central de la imatge exterior de les

ciutats amb obra de Gaudí i l’Estat espanyol.

Gestió.04 _____________________________________________________


Fer una proposta turística, adreçada a diversos segments de públic, que satisfaci necessitats i expectatives diverses:

a) Itineraris culturals. Realitzar una proposta d’itinerari per a la seva incorporació al

programa iniciat en aquest sentit pel Consell d’Europa.

b) Promoció dels monuments individuals i en relació amb d’altres edificis o esdeveniments culturals.

Ex.: Obres de Gaudí a Barcelona > l’Eixample Capricho de Comillas > Palacio de Sobrellano Catedral de Mallorca > Modernisme a les Illes

c) Senyalització dels circuits i rutes culturals, perquè la visita es configuri com una

mera fórmula de pràctica cultural.

Revalorar o fer una promoció especial d'aquells edificis menys coneguts del gran públic però d'igual importància.

Col·laboració entre entitats i organismes de turisme i cultura

Formació del personal en turisme cultural, especialment amb l'objectiu de pal·liar els

efectes negatius que aquest pot provocar sobre els monuments

Gestió.04 _____________________________________________________


k) Número d’empleats Cada Comunitat Autònoma, en funció de l’organigrama de personal al servei de la seva administració automàtica, disposa de diferents professionals que d’una o altra manera intervenen en la gestió dels edificis de Gaudí. Els propietaris dels edificis tenen una sèrie de treballadors per tal de portar a terme la gestió diària del bé, que són en nombre els que relacionen a continuació. També haurem de tenir en compte les consideracions exposades a l'apartat i) d'aquest capítol.

TREBALLADORS 04 Casa Vicens 05 Obra de Gaudí al Temple de la Sagrada Familia 80 06 Pavellons de la Finca Güell 5 07 Col·legi de les Teresianes 08 Casa Calvet 09 Torre Figueres, (o de Bellesguard ) 10 Casa Batlló 40 11 Obra de Gaudí a la Cripta de la

Colonia Güell

6 12 El Capricho 13 Palau Episcopal d’Astorga 8

Gestió.04 _____________________________________________________


14 Casa de Botines 15 Obra de Gaudí a la Catedral de Mallorca 54

5. FACTORS QUE AFECTEN AL BÉ Un bé cultural no és una entitat aïllada, ans el contrari, un bé forma part d’un nucli urbà o se situa en un entorn natural amb els quals interactua. Sigui com sigui, el seu estat de conservació és el resultat de múltiples factors, a més dels purament tècnics. En aquest apartat tractarem d’aquests altres factors, que constitueixen pressions causades pel desenvolupament (obres de demolició, canvis d’ús, contaminació visual…), ambientals (sismes, contaminació, clima…) i antròpiques (densitat de població, turisme, etc.). Normalment el grau d’agressivitat d’aquests factors està directament relacionat amb la participació de l’home. Alguns d’aquests factors tindran major o menor importància en relació amb el nucli on es trobi l’edifici. Cadascun dels edificis d’aquesta candidatura es troben situats en nuclis urbans de diferents dimensions, la qual cosa implica diferents problemàtiques, que es tindran en compte a l’hora d’analitzar les dades. a) Pressions causades pel desenvolupament Des del punt de vista del desenvolupament els factors a considerar o que poden afectar els edificis d’aquesta candidatura són: obres de demolició o reconstrucció, remodelació dels edificis per canvis d’ús, comunicacions d’accés, presència i integració de l’arquitectura contemporània, etc. Al llarg del capítol 4 d’aquest expedient hem explicat les mesures de protecció i mecanismes pels quals aquestes mesures es porten a terme. Tota la legislació en matèria de patrimoni cultural, tant estatal com autonòmica, recull unes directrius molt explícites pel que fa referència a la demolició o reconstrucció dels béns, que no estan permeses, els canvis d’ús, que han de ser autoritzats per les administracions competents i els edificis i altres elements que corresponguin als serveis d’infraestructures com cables, cartells, etc. han de ser respectuosos amb el patrimoni arquitectònic i no interferir la visió de l’edifici i integrar-se en el seu entorn, respectant la perspectiva visual. També hem vist com aquests edificis ostenten una segona i tercera protecció, ja que per un cantó estan inclosos en els planejaments urbanístics corresponents i per l’altre formen quasi sempre part de conjunts històrics a les seves respectives ciutats. Així doncs, la legislació vigent ha previst tota una sèrie de factors de risc que poden afectar els béns culturals i que podem afirmar s’han respectat, i han augmentat dia a dia, a mesura que s’avança en la gestió del patrimoni. El darrer factor d’aquest apartat és l’accessibilitat1, entesa com l’existència de mitjans de comunicació per arribar a l’edifici. Aquesta és altre cop, una problemàtica

1 Referent a les barreres arquitectòniques, la legislació espanyola ha legislat àmpliament, tant a nivell estatal com autonòmic, així com des de la prespectiva general de la construcció, com de la seva aplicació específica al patrimoni històric. A la direcció electrònica

Factors que afecten al bé. 05 ______________________________________________


sobrerament resolta, no tan sols per l’existència d’un ampli servei públic de transport, sinó també perquè les infraestructures de vies i carreteres estan en bon estat, i es complementen majoritàriament amb servei d’aparcaments.

.http://www.soloarquitectura.com/documentos/norbarrerasarquitectonicas.html [Consultada: 5/1/2004] es pot consultar tota la normativa existent.



b) Pressions ambientals En aquest apartat el factor més important és el de la contaminació atmosfèrica. És necessari assenyalar que el procés expansiu que s’està donant en aquesta matèria, és a dir, el fet de ser un problema únicament de l’àmbit urbà que hagi passat a ser un problema d’àmbit universal, i el procés accelerat d’aportacions científiques, obliguen a una continua reconsideració de la legislació. Existeix una legislació específica sobre la protecció del medi ambient atmosfèric que actualment es troba en procés de modificació com a resultat del treball realitzat pels grups de científics internacionals en els últims anys. L’Estat espanyol té l’obligació d’adoptar totes les directrius promulgades per la Unió Europea (UE) i, per un altre cantó, té el dret de pronunciar-se en tot allò en que la UE no ho hagi fet. A més, les comunitats autònomes poden dictar lleis en matèria de contaminació atmosfèrica. La finalitat d’aquest expedient no és l’estudi aprofundit de la legislació i problemàtica mediambiental, sinó la interacció amb el patrimoni, per això ens limitarem a resumir el contingut que recull l’amplia legislació existent i els seus objectius, i oferirem com a exemple algunes de les accions que en aquest sentit estan funcionant. L’objectiu de la legislació sobre protecció de l’àmbit atmosfèric és preservar la qualitat de l’aire a fi de protegir la salut humana i tot tipus de béns de qualsevol naturalesa. Per aconseguir aquest objectiu hi ha dos normes que fixen els nivells d’emissió en l’atmosfera i de qualitat de l’aire d’obligat compliment. Aquests últims s’han de complir independentment que, en casos especials, s’hagin de fixar límits d’emissions més restrictius que els habituals. Per aconseguir l’objectiu d’evitar la degradació de l’aire, la legislació estableix els instruments necessaris per actuar, que són els següents: De caràcter preventiu: inclou la regulació de les activitats potencialment

contaminants de l’atmosfera i la vigilància de la qualitat de l’aire. De control: inclouen inspeccions dels nivells d’emissió de les activitats i la

vigilància del compliment de la norma. De potestat sancionadora: inclouen les sancions aplicables a les diferents infraccions

de la norma. De restauració: inclouen els plans d’actuació en les zones declarades de protecció

especial i d’atmosfera contaminada.



Amb l’objectiu de minimitzar la contaminació atmosfèrica com hem vist és necessari, per un cantó, el control de les emissions atmosfèriques (nivells d’emissió), i, per l’altre cantó, la vigilància de la presència dels contaminants a l’aire (nivells d’immissió). En aquest sentit és interessant conèixer les iniciatives que es porten a terme des de les diverses comunitats autònomes, que ajudaran a avaluar l’estat de la qüestió i que es poden consultar en les següents direccions electròniques:

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient Xarxa de Viligància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya http://www.gencat.es:8000/oicqa/owa/b01.consulta?estacio=00&contaminant=99&dades=1

Index Català de Qualitat de l’Aire http://www.gencat.net:8000/oauto_icqa/owa/p01.consulta?estacio=98&opcio=1

Gobierno de Cantabria Consejería de Medio Ambiente http://www.medioambientecantabria.org/a6_4_2.html

Gobierno de Castilla y León Consejería de Medio Ambiente

http://www.jcyl.es/jcyl/cmaot/dgca/datos_atmosfera/

Govern de les Illes Balears Conselleria de Medi Ambient

http://www.caib.es/govern/organigrama/area.ct.jsp?coduo=184

Un problema que afecta cada cop més els nuclis urbans és el que es denomina contaminació acústica. La contaminació acústica pot definir-se com l’increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels factors importants del deteriorament de la qualitat ambiental del territori. La legislació existent en aquest sentit és molt incipient tot i que la seva elaboració s’està accelerant per la demanda ciutadana. Tinguem en compte que l’Estat espanyol està considerat el país més sorollós d’Europa, i, en general, les ciutats mediterrànies estan al primer lloc de la contaminació acústica, superades sols pel Japó.



El Parlament de Catalunya amb data 28 de juny de 2002 aprovà la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica. Per les seves característiques la llei és capdavantera a l’Estat i s’avança a la directiva que la Unió Europea té en projecte, recollint d’avançada el seu esperit. Diversos països de la UE tenen llei de protecció contra la contaminació acústica com són: França, Alemanya i Itàlia. En el cas català, se segueix metodològicament el model suís que parteix d’un marc general, fa una zonificació acústica del territori i es basa en el compromís dels agents implicats2.

2 El text íntegre d’aquesta llei es pot consultar a l’adreça electrònica http://www.gencat.net/mediamb/lleis/atmosfer/atmos024.htm [Consulted: 12/08/2003]



c) Desastres naturals La major part dels edificis que s’inclouen en aquesta candidatura es troben situats geogràficament a la costa mediterrània de la península Ibèrica. El Mediterrani occidental està situat en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d’Europa i d’Àfrica. La tassa de convergència és moderada i per tant els terratrèmols, que són el resultat d’aquest moviment, es produeixen, afortunadament, amb poca freqüència. Malgrat el perill moderat que es produeixi un terratrèmol destructor, els seus efectes generalitzats i el seu caràcter, avui dia encara imprevisibles, fan necessària la consideració de risc sísmic per mitjà d’una prevenció adequada. Per això, l’any 1981, es creà a la Generalitat de Catalunya el Servei de Sismologia, per estudiar amb detall la sismicitat del territori, fer el seguiment i determinar i caracteritzar les zones sísmiques.3 Tampoc podem assegurar que les zones geogràfiques on es troben les Obres de Gaudí estiguin exemptes de patir qualsevol altre desastre natural, sols podem indicar que l’índex de probabilitat és molt baix i que les respectives infraestructures estan adequades per suportar qualsevol eventualitat. No sabem com afectarà el canvi climàtic als monuments, però en aquest sentit des de les diferents administracions es participa i col·labora en iniciatives que treballen en aquest sentit.

3 Per a més informació es pt consultar el lloc web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a la direcció electrònica http://www.icc.es/sismes/home.html [Conultada: 12/08/2003]



d) Pressions causades per l’afluència de visitants o turistes En aquest apartat tractarem de la vulnerabilitat del patrimoni a la pressió de l’home. El turisme basat en el patrimoni cultural tindrà, per naturalesa, més tendència a transformar els monuments i el seu entorn que altres formes de turisme, encara que el nombre de visitants sigui escàs. És per això que és necessari que els productes que es preparin siguin sostenibles i per això és convenient que s’avaluí la seva vulnerabilitat. Segons l’Organització Mundial del Turisme, l’increment dels ingressos del turisme europeu a la pròxima dècada procedirà en la major part de formes alternatives de viatjar, i no del turisme clàssic. S’espera que durant els pròxims 20 anys aquest tipus de turisme representi més del 20% del total dels viatges i que experimenti un creixement més ràpid que qualsevol altre segment de mercat. Al capítol 4, punt k d’aquest expedient, on es parla de les estadístiques de visitants, en fer-ho, hem realitzat una explicació entorn de la funcionalitat dels edificis, i com aquesta influenciava en la seva incidentalitat. Sembla, com diuen els experts, que la baixa afluència de visitants no és un indicador determinant per garantir l’estat de conservació dels monuments, però ens dóna alguna informació. Els edificis que es proposen en aquesta candidatura i que estan oberts a la visita pública de forma sistemàtica i regular tenen els seus propis mecanismes reguladors, pel que es refereix a l’aforament i la seva capacitat de càrrega. D’altra banda també s’ha considerat que la inserció de la funció turística en el si de les ciutats presenta múltiples dimensions i que la pressió turística dels visitants es pot avaluar des de la perspectiva d’indicadors com la relació establerta entre visitants/residents; capacitat d’allotjament/població local, així com la dimensió econòmica i/o l’impacte sociocultural. Oferim les dades corresponents als segons indicadors per considerar-les complementàries. Com veurem els resultats que oferim indiquen per exemple que Barcelona té una pressió d’un 20,78% i Lleó 16,92%, quantitats que podem considerar del tot acceptables.



e) Nombre de persones que viuen dins els límits del bé i a la zona tapó HABITANTS Edifici Zona tapón 1 Casa Vicens 3 309

2 El Capricho * *

3 Obra de Gaudí al Temple Expiatori de la Sagrada Família *

4. Pavellons de la Finca Güell 9 5247

5 Palau Episcopal d’Astorga * *

6 Col·legi de les Teresianes 500 aprox. 846

7 Casa de Botines * *

8 Casa Calvet 37 273

9 Obra de Gaudí a la Cripta de la Colònia Güell * *

10 Torre Figueres, (o de Bellesguard ) 15 2215

11 Obra de Gaudí a la Catedral de Mallorca * *

12 Casa Batlló 6 + treballadors 482 + treballadors

6. SEGUIMENT a) Indicadors bàsics per mesurar l’estat de conservació Els indicadors i procediments establerts per a la valoració de l’estat de conservació es basa en una anàlisi visual de les obres, per qualsevol actuació que es vulgui practicar s’utilitzen tècniques d’anàlisi precises, etc. 1. Identificació a) Dades identificatives del monument b) Data de l’inspecció o control de l’estat de conservació c) Reportatge fotogràfic 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

INFRAESTRUCTURES ESTRUCTURA1 Sostres Escales Embigats Entrebigats COBERTES TANCAMENTS EXTERIORS VERTICALS2 Façana Patis Mitgeres Acabats Finestres i/o balconeres Enfosquiments Baranes Llindes Brancals Trencadís Ferros forjats Revestiments

1 Els factors que es consideraran en cadascun dels apartats són: presència de fisures, oxidació aparent de l’armat, fletxes aparents, presència de corrosió, presència d’humitats endèmiques, presència de xilòfags o fongs, degradació del material. 2 Els factors que es consideren en cadascun dels apartats són: modificacions superficials, eliminació de matèria, deformacions, ruptures i disjuncions

Seguiment. 06 ______________________________________________


Revestiments ceràmics Fusteries ELEMENTS COMUNS INTERIORS Zones d'accés: Vestíbul Escales Sales i equipaments Acabats: Paviments Graons Parets Baranes Portes d’accés a l’edifici Pintures Guixos Fusteries Mosaics En el cas que es trobi algun defecte, un cop detectat, el procediment a seguir és omplir una fitxa complementària en la qual consta la següent informació: Fotografia: Subsistema: Descripció de l’element: Localització de l’element dins de l’edifici: Descripció de la lesió: Causes: Qualificació (VALORACIÓ) de la gravetat: Urgència: Amidament: Comentaris:

Seguiment. 06 ______________________________________________


b) Disposicions administratives referents al seguiment del bé El seguiment de l’estat de conservació dels béns culturals està previst per la legislació vigent en matèria de patrimoni cultural que afecta en aquests edificis. Segons es descriu a les corresponents lleis, els titulars dels béns integrants del patrimoni cultural, primers responsables de la seva conservació, facilitaran informació de l’estat de conservació dels béns i sobre la seva utilització, sempre que ho sol.liciti l’Administració. Aquesta pot inspeccionar en qualsevol moment les obres i les intervencions que es facin en els béns integrats del patrimoni cultural. Els propietaris dels béns permetran l’accés als edificis sempre que sigui necessari a efectes d’inspecció. Els funcionaris públics a qui s’assigna el control i la inspecció sobre el patrimoni cultural tenen la consideració d’autoritat i estan facultats per examinar els béns, documents i en general, tot allò que pugui servir d’informació per complir i executar les seves tasques. No està establerta una periodització per realitzar aquest seguiment. Com a criteri per realitzar-lo es pren la particularitat de l’edifici i el coneixement que es té de l’estat de conservació del monument. L’Administració, però, no intervé sols d’ofici. És sensible i atén qualsevol informació o denuncia que li arribi, independent de l’origen d’aquestes. Existeixen també casos o situacions dins de la vida dels monuments en què les autoritats intervenen per avaluar l’estat de conservació com pot ser la realització d’una intervenció arquitectònica, que com hem explicat en el capítol 4 requereix l’autorització dels responsables en matèria de patrimoni cultural. Recordarem per finalitzar, que els ajuntaments també porten a terme treballs de protecció del patrimoni, com es disposa a la normativa urbanística, i que podem considerar complementàries a les que realitzen les administracions autonòmiques, Amb la qual cosa el control de l’estat de conservació dels monuments està garantit.

Seguiment. 06 ______________________________________________


c) Resultat dels darrers informes presentats. Les inspeccions fetes en els béns culturals immobles tenen com a objectiu controlar-ne l’estat de conservació alhora que les obres que s’hi fan i les diferents incidències que els puguin afectar. Així, des de les comissions del patrimoni cultural i/o des de la Secció d’Inspecció Tècnica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i també des dels organismes municipals corresponents, es duen a terme visites d’inspecció dels edificis declarats i, en general, de tots els béns protegits, i s’emeten els informes tècnics i administratius corresponents. La casuística que ens faciliten aquests informes és molt variada i ens permet seguir de prop els problemes que afecten els nostres edificis patrimonials, i poder prendre, així, les mesures que se creguin oportunes. En efecte, els informes redactats el 1995 i el 1996 relatius a la casa Vicens en destaquen el bon estat de conservació, però també ens detallen la necessitat de restaurar les façanes –principal i del jardí- i el terrat (aquesta restauració es va fer entre 1997 i 2001). Amb freqüència els informes ens donen a conèixer obres fetes en monuments sense els permisos corresponents de l’ajuntament i del govern autònom. Aquest és el cas de les obres iniciades el 1987 a la casa Calvet, que afectaven principalment elements mobles de Gaudí, com ara una gran mampara de fusta que ja havia estat desmuntada per traslladar-la a una altra part de l’edifici, i que finalment es va mantenir al lloc d’origen, gràcies a la intervenció de l’administració. Així mateix, la propietat va tramitar el permís d’obres corresponent. En aquest sentit, també cal destacar els informes relatius a la casa Batlló de 1990 i 1995, en què, malgrat la correcció de les obres fetes, no s’havien demanat tots els permisos corresponents. Els informes emesos en les visites d’inspecció ens permeten també conèixer els requeriments de l’administració sobre les intervencions en els edificis protegits. Així, l’emès el 1997 sobre el detall de les obres que calia fer a la casa Vicens i les condicions que s’hi imposaven; o els redactats el 2001 i el 2003 sobre les obres que calia fer a la cripta de la colònia Güell, o el de 1999 sobre la intervenció que es pensava fer als pavellons de la finca Güell. També cal destacar els informes de seguiment de les obres de restauració, entre d’altres els redactats el 2000 i el 2001 sobre la restauració de la casa Vicens. Casa Vicens

Seguiment. 06 ______________________________________________


FONTOVA, Rosario. La restauración de la Casa Vicens estará acabada dentro de un año. A: "El Periódico" (12 de noviembre de 1997) YANIZ, Juan Pedro. La Casa Vicens, primera vivienda familiar construida por Gaudí, será remozada. A: "Avui" (16 d'agost de 1997), p. 10 El Capricho Entrevista con Luis Castillo Arenal: "Restaurar " El Capricho" de Gaudí, un trabajo de arqueología". A: "La Vanguardia" (4 de septiembre de 1989), p. 22 Federico Correa: "La restauración de Castillo mantiene totalmente el espiritu de Gaudí". El arquitecto responde a las críticas efectuadas por Rafael Moneo. A: "ABC" (19 de agosto de 1990), p. 46 La filial inmobiliaria de Sothesby's pone en venta "El Capricho" de Gaudí por cincuenta millones. A: "La Vanguardia" (3 de marzo de 1987), p. 44 El Gobierno cántabro adquiere "El Capricho" de Antoni Gaudí. A: "La Vanguardia" (1 de octubre de 1985), p. 45 Un grup empresarial compra "El Capricho" de Gaudí a Cantabria. A: "Diari de Barcelona" (31 de gener de 1991) Mirador p.31 Más de mil firmas recogidas para salvar de la ruina "El Capricho" de Gaudí. A: "Diario Montañés" (22 de agosto de 1986) ARNÚS, Maria del Mar. Una casa encantada, pero sin restaurar. A: "La Vanguardia" (12 de febrero de 1985), p. 41 ARNÚS, Maria del Mar. En defensa de Gaudí. A: "Avui" (23 de abril de 2002) CABRE, Tate. Un Capricho sensorial. A: "La Vanguardia. Vivir en Barcelona" (11 de febrero de 2002), p. 5 CRESPO, M. Un empresario pretende convertir "El Capricho" en un restaurante. A: "Alerta" (3 de agosto de 1986) p. 11 CHAMORRO, Eduardo. Se vende un Gaudí hacho polvo. A: "Cambio 16" (16 de marzo de 1987), p. 159 DELGADO, Jesus. Un palacio de Comillas, obra de Gaudí, convertido en restaurante. A: "El País" (3 de julio de 1989), p. 22 FERNÁNDEZ, Julio. Catalunya salvará la mejor obra de Gaudí en Santander. A: "El Períodico" (28 de agosto de 1986), p. 14

Seguiment. 06 ______________________________________________


GARCÍA, Fernando. Aparentes irregularidades en la venta de "EL Capricho" de Gaudí. A: "La Vanguardia" (17 de febrero de 1991), p. 54 GARCÍA, Fernando. El Capricho de Gaudí convertido en restaurante. A: "La Vanguardia" (2 de julio de 1989), p. 55 GARCÍA, Fernando. Entrevista a Kansaku Matsumoto, comprador de "El Capricho": "En Japón no entendemos que las obras de Gaudí estén en venta. A: "La Vanguardia" /4 de enero de 1991) GONZÁLEZ, Antonio ; ORDIELES, Isabel. Una casa santanderina de gaudí, precursora del modernismo, corre peligro de derrumbamiento. A: "El Correo Catalán" (18 de marzo de 1982), p. 32 Obra de Gaudí al Temple Expiatori de la Sagrada Familia ARNÚS. María del Mar. En defensa de Gaudí. A: "Avui" (23 d'abril de 2002) ARNÚS, M. del Mar. No passaran. A: "Avui" (11 de maig de 2002) ARAGAY, Ignasi. Entrevista a Josep Maria Carandell: "Gaudí ha caigut en mans de gent molt perillosa". A: "Avui" (20 de maig de 1995) BOHIGAS, Oriol. A Xavier Bru de Sala: Defensar Gaudí i la Sagrada Familia. A: "Avui" (4 enero de 1998) BOHIGAS, Oriol. A M del Mar Arnús: corregir el futur de la Sagrada Familia. A: "Avui" (5 de maig de 2002) BOHIGAS, Oriol. A Kazuko Sejima : l'entorn de la Sagrada Familia. A: "Avui" (19 de maig de 2002) BONET I ARMENGOL, Jordi. Idees urbanístiques de Gaudí. A: "Avui" (4 de juny de 2002) BRU DE SALA, Xavier. Gaudí és Wagner. A: "El País" (6 de diciembre de 1997), p. 2 CARANDELL, Josep Maria. Que expïin els altres. A: "Avui" (27 d'abril de 2002) CASTILLO, David. La Sagrada Familia, después de Gaudí. Don Luis Bonet Garí: "Los enemigos nos han ayudado más que los amigos". A: "Diario de Barcelona" (23 de marzo de 1974) GONZÁLEZ, Antoni ; LACUESTA, Raquel. La Sagrada Familia ¿Para qué y para quién?. A: "CAU" (Noviembre.diciembre de 19976) nª 40

Seguiment. 06 ______________________________________________


GONZÁLEZ, J.L. El futur de les obres de Gaudí: un debat encara pendent. A: "Avui" (29 de juliol de 2002) MARTIRELL, Josep. El raríssim fenèmen de la Sagrada Familia. A: "Avui" (27 d'abril de 2002) MIRÓ ARDÈVOL, Josep. Gaudí, l'arquitecte de Déu. A: "Avui" (5 de maig de 2002) SENTÍS, Carles. El destí de la Sagrada Familia. A: "Avui" (5 de maig de 2002) Pabellones de la Finca Güell Pavellons d'entrada a la finca Güell. Intervencions en el patrimoni arquitectònic d'Antoni Gaudí. [setembre 1999 - febrer 2000]. Institut del Paisatge Urbà. Palau Episcopal d’Astorga RIVERA, Javier. La agonía del espacio. A: "Diario de León" (25 de junio de 1989), p. 6-7 Col·legi de les Teresianes TOMLOWS, Jos. Colegio de las Teresianas in the view of architectural history and documentation 1976-2002 Casa de Botines Los Estudios previos de la Casa Botines de Gaudí en León. J.L. González...[et al.]. A: "Loggia" A: arquitectura & Restauración", nº 1 (1996), p. 75-85 ORIA, Violeta. Gaudí en León : la casa de Botines. texto: Violeta Oria. A: "R&R : Revista : restauración y Rehabilitación: Internacional del Patrimonio Histórico". nº 34 (Nov. 1999), p. 50-57 Casa Calvet Atentado contra una obra de Gaudí. A: "La Vanguardia" (19 de junio de 1980) Un Gaudí desconocido. A: "La Vanguardia" (23 de marzo de 1996)

Seguiment. 06 ______________________________________________


Paran unas obras ilegales en una casa de Gaudí. A: "El Periódico" (2 de abril de 1987), p. 23 BASSEGODA NONELL, Joan. Restauración de la casa Calvet de Gaudí. A: "ABC" (16 de diciembre de 1990), p. 7 FAVA, Maria. Fan obres il.legals en una casa de Gaudí de Barcelona des de fa tres setmanes. A: "Avui" (29 de març de 1987), p. 16 Obra de Gaudí a la Cripta de la Colònia Güell GONZÁLEZ, J. L. La configuración constructiva de las bóvedas "convexas" de la Iglésia de la Colonia Güell, obra de Antonio Gaudí. A: "Actas del III Congreso Nacional de Historia de la Construcción" vol. 1 p. 431-436 MARTORELL, Josep. La Colonia Güell : el millor Gaudí i el més respectat. A: "Avui" (28 de juny de 2002) Restauració de l'església de la Colònia Güell. A: "AB, Arquitectes de Barcelona" (Octubre 2002) nª 85, p. 22-26 Torre Figueres (o de Bellesguard) MOLEMA, Jan. Bellesguard, ¿una morada obispal? Obra de Gaudí en la Catedral de Mallorca BONET GARÍ, L. La restauración de la Catedral de Mallorca. A: "Revista Balear", nº 28 i 29 (1972) LAHUERTA, Juan José. La Cattedrale di Mallorca restaurata : la maniera di Gaudí = The Renovation of the Majorca cathedral : in the manner of Gaudí. A: "Lotus". nº 65 (1990), p. 104-117 COLL TOMÀS, Baltasar. Antonio Gaudí iluminó los ventanales de piedra de la Catedral de Mallorca. A: "Vanguardia" (11 oct. 1987) LAHUERTA, Juan José. La Cattedrale di Mallorca restaurata : la maniera di Gaudí = The Renovation of the Majorca cathedral : in the manner of Gaudí. A: "Lotus". nº 65 (1990), p. 104-117

Seguiment. 06 ______________________________________________


Casa Batlló Un arquitecto de las obras de la Casa Batlló (Joan Bassegoda Nonell) defiende la reforma del edificio. A: "El Periódico" (24 de septiembre de 1995) p. 27 BOTEY, Josep Maria. Les transformacions arquitectòniques a propòsit de la rehabilitació de la Casa Batlló. A: "Circular Centro de Estudios Gaudinistas" (Abril 1996) nº 1 IBAÑEZ, M. Eugenia. El Renacimiento de la Casa Batlló. A: "El Periódico" (21 de octubre de 1990), p. 32

7. DOCUMENTACIÓ a) Diapositives i altres documents àudiovisuals En aquesta secció es troba seguint l’ordre establert, la documentació fotogràfica i planimètrica dels edificis proposats:

04 Casa Vicens 05 Obra de Gaudí al Temple Expiatori de la Sagrada Família 06 Pavellons de la Finca Güell 07 Col·legi de les Teresianes 08 Casa Calvet 09 Torre Figueres, (o de Bellesguard) 10 Casa Batlló 11 Obra de Gaudí a la Cripta de la Colònia Güell 12 El Capricho 13 Palau Episcopal d’Astorga 14 Casa de Botines 15 Obra de Gaudí a la Catedral de Mallorca

Documentació. 07 _______________________________________________

Obra d’Antoni Gaudí 7 / 103

b) Còpia dels plans de gestió del bé i extractes d’altres plans d’interès Legislació Estatal Llei 16/85 de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol (BOE 29/6/1985)

Decret 24 de juliol de 1969, pel que es declaren Monuments Historicoartístics les obres de

Gaudí (BOE 20/8/1969) Comissió per a la gestió de l’obra de Gaudí Patrimoni Mundial

Comunitats Autònomes Catalunya Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Parlament de Catalunya, del Patrimoni Cultural Català

Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya (BOE 16/7/2002)

Castella i Lleó Llei 12/2002, de 11 de juliol, del Patrimoni Cultural de Castella i Lleó (BOE 1/8/2002)

Cantàbria Llei 11/1998, 13 octubre Patrimoni Cultural de Cantàbria (BOE 12/1/1999)

Resolució de 13 de juliol de 2003, de la Secretaria General de Turisme, per la que es dona

publicitat al Conveni de col·laboració entre el Ministeri d’Economia, la Conselleria de Cultura, Turisme i Esport de la Comunitat Autònoma de Cantàbria, i l'Ajuntament de Comillas, pel desenvolupament d’un pla d’excel·lència turística a Comillas. (BOE 23/08/2003)

Illes Balears Llei 12/1998, 21 de desembre de Patrimoni Històric Illes Balears (BOE 5/2/1999)

Documentació. 07 _______________________________________________


7/119

Fe d’errades A l’apartat TERCERO, on diu “Consejo” ha de dir “Comisión” Errata In section THREE, the word “Consejo” (Council) has to be substitute by the word “Comité” (Committee)

Documentació. 07 _______________________________________________

Obra d’ Antoni Gaudí 7 / 120

Documentació. 07 _______________________________________________


Documentació. 07 _______________________________________________


c) Bibliografïa Index

Modernisme Antoni Gaudí. Vida i Obra Casa Vicens Obra de Gaudí al Temple Expiatori de la Sagrada Família Pavellons de la Finca Güell Col·legi de les Teresianes Casa Calvet Torre Figueres, (o de Bellesguard) Casa Batlló Obra de Gaudí a la Cripta de la Colònia Güell El Capricho Palau Episcopal d’Astorga Casa de Botines Obra de Gaudí a la Catedral de Mallorca

Modernisme Llibres Art Nouveau = Modernismo = Jugendstil = Modern style . exposición del Goethe-Institut zur Pflege der deutschen Sprache im Ausland und zur Förderung der internationalen kulturellen Zusammenarbeit ; presentación y comentarios de Gabriele Sterner ; montaje de la exposición por Hermann Vogel.Munich : Goethe-Insitut, cop. 1978 Art Nouveau : 1890-1914 . edited by Paul Greenhalgh. New York, N.Y. : Harry N. Abrams, 2000 Art Nouveau in Europe today : a general appraisal . [general co-ordination Réseau Art Nouveau Network] Arte en la carpintería moderna española. Barcelona : Librería Martínez Pérez, [19-?] ALZINA, Guida. Sobrevolant Gaudí. Barcelona : Experiencia, 2002 ARNÚS, María del Mar. Comillas, preludio de la modernidad. Madrid : Electa, DL 1999 AUDET Y PUIG, Andrés. Carpintería artística. Barcelona : Seguí, [19--?] BAIRATI, Eleonora. Il Liberty in Italia. Roma ; Bari : Laterza, 1985

Documentació. 07 _______________________________________________


BANCELLS, Consol. Guia del modernisme a l'Eixample. Barcelona : Nou Art Thor, DL 1990 BANCELLS, Consol. El Modernisme a Mallorca. Barcelona : Nou Art Thor, DL 1989

Barcelona fi de segle : façanes i monuments. Barcelona : GEA, [1990?] Barcelona y Gaudí : ejemplos modernistas . [editor: Paco Asensio ; texto: Raül Garcia i Aranzueque ; edición y coordinación: Susana González]. Madrid : Kliczkowski : ASPPAN, 2001

BARJAU, Santiago. Rutas del modernismo. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Direcció General de Turisme, DL 1995 BARJAU, Santiago. Rutes del modernisme. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Direcció General de Turisme, DL 1988

BASSEGODA I NONELL, Joan. Modernisme a Catalunya : arquitectura. Barcelona : Nou Art Thor, DL 1988 BOHIGAS, Oriol. Arquitectura modernista. Barcelona : Lumen, [1968]

BOHIGAS, Oriol. Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Barcelona : Lumen, 1973 BOHIGAS, Orio. Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Barcelona : Lumen, 1983 CANO TRAVADO, Gerardo. Manifiesto contra el modernismo optimista. Barcelona : L'Autor, 1975 CARBONELL BASTÉ, Sílvia. Les Fàbriques i els somnis : Modernisme tèxtil a Catalunya = Las Fábricas y los sueños : Modernismo textil en Catalunya. Terrassa : Centre de Documentació i Museu Tèxtil, DL 2002 CASAS, Núria. La Barcelona de Gaudí. Barcelona : Pòrtic, cop. 2001 CIRICI PELLICER, Alexandre. El Arte Modernista Catalán. Barcelona : Aymà, 1951 CIRICI PELLICER, Alexandre. 1900 en Barcelona : modernismo, modernstyle, art nouveau, Jugendstil . Barcelona : Polígrafa, DL 1967 Da Gaudí a Picasso : il modernismo catalano. Milano : Olivetti : Electa, 1991 DAL MASCHIO EISELE, Inés. El Modernisme. [Bacelona : Consell Comarcal del Baix Llobregat?], 1994 DELEVOY, Robert L. Diario del simbolismo. Genève : Skira ; [Barcelona] : Destino, 1979

Documentació. 07 _______________________________________________


DOMÈNECH I ESTAPÀ, Josep. Modernismo arquitectónico. Barcelona : [Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona], 1912 Evocación del modernismo : exposición . Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares, Comisión de Cultura ; [Cesáreo Rodríguez-Aguilera].Barcelona : Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleres, DL 1965 FAHR-BECKER, Gabriele. El Modernismo. Köln : Könemann, 1996 FLORENSA I FERRER, Adolf. Revolución barroca y revolución modernista. Barcelona : Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1968 FREIXA, Mireia. El Modernisme a Catalunya. Barcelona : Barcanova, 1991 FREIXA, Mireia. El Modernismo en España. Madrid : Cátedra, 1986 GARCIA I ESPUCHE, Albert.El Quadrat d'or : centre de la Barcelona modernista : la formació d'un espai urbà privilegiat. Barcelona : Olimpíada Cultural : Lunwerg, 1990 GARCIA I ESPUCHE, Albert. El Quadrat d'or : centre de la Barcelona modernista : la formació d'un espai urbà privilegiat. Barcelona : Ajuntament : Lunwerg, 2002 GARCIA-MARTÍN, Manuel. Els Oficis catalans : Protagonistes del modernisme. [Barcelona] : Catalana de Gas, [1977]

GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Los Portales modernistas. Barcelona : Catalana de Gas y Electricidad, [1979?] Guia de la Barcelona modernista = Barcelona's modernist guide. Barcelona : Sendai, DL 1991

Història de la cultura catalana. [... direcció general de Pere Gabriel].Barcelona : Edicions 62, DL 1995 Història de la cultura catalana. [... direcció general de Pere Gabriel].Barcelona : Edicions 62, DL 1994 Història de l'art català. [...sota la coordinació de Francesc Miralles] ; fotografies de Francesc Català Roca.Barcelona : Edicions 62, 1983-1996 Historia del arte hispánico. [dirección : Rogelio Buendía].Madrid : Alhambra, 1978 1980

HARDY, William. Guía del estilo Art Nouveau. Madrid : Ágata, 1997 HERRERO DE LA FUENTE, Marta. Arquitectura ecléctica y modernista de Valladolid. Valladolid : Universidad de Valladolid, Departamento de historia del arte, 1976

Documentació. 07 _______________________________________________


HOFSTÄTTER, Hans Helmut. Geschichte der europäischen Jugendstilmalerei. Köln : DuMont, 1965 HOFSTÄTTER, Hans Helmut. Historia de la pintura modernista europea. Barcelona : Blume, 1981 JORNADES INTERNACIONALS D'ESTUDIS GAUDINISTES .5es : 1998 : Reus. Gaudí i el modernisme = Gaudí y el modernismo . V Jornades Internacionals d'Estudis Gaudinistes = V Jornadas Internacionales de Estudios Gaudinistas. Barcelona : Centre d'Estudis Gaudinistes, DL 1999 La Ruta del Modernisme : de Güell a Güell : guió cinematogràfic = La ruta del Modernismo : de Güell a Güell : guión cinematográfico = The route of Modernisme : from Güell to Güell : film script. [fotografías = fotografies = photographs Salvador del Carril ; textos = textes = texts Joaquina Ballarín]. Barcelona : Comunicació Televisiva : Tere Moral, DL 1998 LACUESTA, Raquel. Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona [etc.] : Gustavo Gili, DL 1990 LACUESTA, Raquel. Guía de arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona [etc.] : Gustavo Gili, DL 1995 LEVICK, Melba. Barcelona a moderniste landscape. Barcelona : Polígrafa, DL 1994 LEVICK, Melba. Barcelona, un paisaje modernista. Barcelona : Polígrafa, DL 1992 LOYER, François. Art Nouveau en Cataluña. Köln : Taschen : Evergreen, cop. 1997 LOYER, François. Catalunya modernista : 1888-1929. Barcelona : Destino, 1991 Els Masriera : Francesc Masriera .1842-1902, Josep Masriera .1841-1912, Lluís Masriera : 1872-1958. Barcelona : MNAC, Museu Nacional d'Art de Catalunya : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura : Proa, 1996 Moderne beweging : tien jaar DOCOMOMO : Architectuuragenda 1999 = Modern movement : ten years of DOCOMOMO : architecture diary 1999. .Rotterdam : Nai Uitgevers, cop. 1998 Modernisme a Catalunya. Director de l'obra: J.M. Infiesta ; pròleg: Rafael Santos Torroella. Barcelona : Nou Art Thor, 1981 Modernisme i modernistes. Textos: Borja de Riquer i Permanyer, ... [et al.] ; fotografies: Marc Llimargas, ... [et al.]. Barcelona ; Madrid : Lunwerg, DL 2001 Modernismo en Cataluña. Autores: Juan Bassegoda ... [etc.] ; coordinador: José M Infiesta. Barcelona : Ediciones de Nuevo Arte Thor, 1976 El Modernisme. Barcelona : Olimpíada Cultural : Lunwerg, 1990

Documentació. 07 _______________________________________________


El Modernisme. Direcció de l'obra: Francesc Fontbona. Barcelona : Isard, 2002 El Modernisme a Barcelona. Barcelona : Ciutat Groga, DL 1995 El Modernismo en España. Madrid : Dirección General de Bellas Artes, Ministerio de Educación y Ciencia, 1969 El Modernismo en las comarcas tarraconenses = Modernism in the counties of Tarragona. Tarragona : Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, [199-?] MARFANY, Joan Lluís. Aspectes del modernisme. Barcelona : Curial, 1975 MCCULLY, Marilyn. Els Quatre Gats : art in Barcelona around 1900. Princeton, N.J. : Art Museum, Princeton University Press, c1978 MENDOZA GARRIGA, Cristina. Barcelona modernista. Barcelona : Planeta, 1989 MIYAKE, Riichi. Fin-de-siècle architecture. Tokyo : Kodansha, cop 1985 MURRAY, Donald G. El Modernismo y su tiempo : arquitectura y decoración en las islas . Palma de Mallorca : Olañeta, 1989 El "Quadrat d'Or" : 150 casas en el centro de la Barcelona modernista : Guía . [idea, selección y dirección: Albert García Espuche]. [Barcelona] : Olimpíada Cultural : Ajuntament de Barcelona, DL 1990 The "Quadrat d'Or" .Golden Square : 150 houses in the centre of modernista Barcelona : Guidebook . [Idea, selection and direction Albert Garcia Espuche]. [Barcelona] : Olimpíada Cultural : Ajuntament de Barcelona, DL 1990 PERMANYER, Lluís. Un Passeig per la Barcelona modernista. Barcelona : Polígrafa, DL. 1998 PI DE CABANYES, Oriol. Cases modernistes de Catalunya. Barcelona : Edicions 62, 1992 RÀFOLS, Josep Francesc. El Arte modernista en Barcelona. Barcelona : Libreria Dalmau, 1943 RÁFOLS, Josep Francesc. Modernisme i modernistes. Barcelona : Destino, 1982 RÁFOLS, Josep Francesc. Modernismo y modernistas. Barcelona : Destino, 1949 Ruta del modernisme . [Direcció: Xavier Bas]. [Tarragona] : Diputació de Tarragona,

1994 Ruta del modernisme [Document cartogràfic]. [Barcelona] : Ajuntament de Barcelona, [1997]

Documentació. 07 _______________________________________________


Ruta europea del modernisme . [textos i documentació: Mireia Freixa, Laura Mercader, Joan Molet].Barcelona : Mediterrània, DL 2000 SCHMUTZLER, Robert. El Modernismo. Madrid : Alianza, 1980

SEGUÍ AZNAR, Miguel. El Modernisme en les Illes Balears : arquitectura i decoració = El Modernismo en las Islas Baleares : arquitectura y decoración. Palma de Mallorca : Govern de les Illes Balears, Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, cop. 2000 SOLÀ-MORALES I RUBIÓ, Ignasi de. Arquitectura modernista : fi de segle a Barcelona. Barcelona [etc.] : G. Gili, DL 1992

SOLÀ-MORALES I RUBIÓ, Ignasi de. Arquitectura modernista : fin de siglo en Barcelona . Barcelona [etc.] : G. Gili, cop. 1992 STERNER, Gabriele. Modernismos. Barcelona [etc.] : Labor, 1977 El Temps del modernisme : cicle de conferències fet a la Institució Cultural del CIC de Terrassa, curs 1979.80. [Barcelona] : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985 TAFURI, Manfredo. Architettura contemporanea. [Milano] : Electa, 1976

. TAFURI, Manfredo. Arquitectura contemporánea. Madrid : Aguilar.Asuri, cop. 1989 El Temps del modernisme : cicle de conferències fet a la Institució Cultural del CIC de Terrassa, curs 1979.80. [Barcelona] : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985 TRENC BALLESTER, Eliseo. Las Artes gráficas de la época modernista en Barcelona. Barcelona : Gremio de Industrias Gráficas, cop. 1977

TRENC BALLESTER, Eliseu. Alexandre de Riquer. Madrid : Lunwerg, DL 2000 El Vitrall modernista : abril-maig 1984, Fundació Joan Miró, Centre d'Estudis d'Art Contemporani. [Barcelona] : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1984 VALENTÍ FIOL, Eduardo. El Primer modernismo literario catalán y sus fundamentos ideológicos. Esplugues de Llobregat : Ariel, [1973]

VILA-GRAU, Joan. El Vitraller modernista Antoni Rigalt i Blanch. Discurs de contesta per Joan Bassegoda i Nonell. Barcelona : [Real Academia de Ciencas y Artes de Barcelona], 1983

VILA-GRAU, Joan. Els Vitrallers de la Barcelona Modernista. Barcelona : Polígrafa, 1982 Artículos de revista

Documentació. 07 _______________________________________________


Barcelona i la passió modernista. A: "Barcelona : Metrópolis Mediterránia" nº 16 (1990), p. 65-128 BANCELLS, Consol. Los Arrimaderos cerámicos del Ensanche de Barcelona. A: "On : cerámica", 1991, p. 110-117 BASSEGODA I NONELL, Joan. A: "Nexus", nº 11 (1993), p. 28-33 BOHIGAS, Oriol. Tres qüestions sobre l'arquitectura modernista : un llenguatge amb identitat pròpia. A: "Barcelona : Metrópolis Mediterránia" nº 16 (1990), p. 74-77 Ciència y modernisme. A: "Ciència", Any 8, Vol. VII, n. 71-72 (Gen.- Feb. 1991) Crónica modernista ...A: "Esquella De La Torratxa" Any 20, nº 1014, (Juny 1898) CUSPINERA I FONT, Lluís. Els Altres arquitectes modernistes : l'aportació dels seguidors de Domènech i Montaner i Gaudí. A: "Barcelona : Metrópolis Mediterránia" nº. 16, (1990), p. 87-90 DALÍ, Salvador. De la beauté terrifiante et comestible, de l'architecture modern style. A: "Minotaure" nº. 3-4, (1933), p. 69-76 GIARD, Noémie. Réception française de l'architecture du modernisme catalan .1880-1930. A: "48.14 : la revue du Musée d'Orsay" nº. 15, (Automne 2002), p. 80-89 LLUCH, Ernest. L'Arquitectura modernista catalana contra la industrializació .I. A: "Avenç" nº. 184, (Set. 1994), p. 8-14 LLUCH, Ernest. L'Arquitectura modernista catalana contra la industrializació .II. A: "Avenç" nº. 185, (Oct.. 1994), p. 10-15 Modernisme, l'estat de la qüestió. A: "Nexus" nº. 11, (Des. 1993) MERINO, Mª del Mar. Arquitectura : entre la tradición y el progreso. A: "Revista De Los Ministerios de Fomento y Medio Ambiente" nº. 466 (Jul.-Ago. 1998), p. 34-48 PANE, Roberto. Gaudí e il modernismo catalano. A: "Casabella" nº. 338, (Lug. 1969), p. 55-59 RÀFOLS, Josep Francesc Interiores modernistas. A: "Cuadernos de Arquitectura" nº 38, (4º trim. 1959), p. 160-163 S XX : les cares de l'arquitectura a Mallorca : dossier. A: "Mirall" nº 110 (Març 2000), p, 5-21 SARRABLO, Vicente. Hierro y acero en la arquitectura del gaudinismo. A: "OP : Revista Del Colegio de Ingenieros De Caminos, Canales y Puertos" nº 59, (2002), p.

Documentació. 07 _______________________________________________


92-99 SOLÀ-MORALES I RUBIÓ, Ignasi de. Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo. A: "Arquitecturas Bis" nº. 3 (Set. 1974), p. [1]-7 SOLÀ-MORALES I RUBIÓ, Ignasi de. Storicismo contro modernismo : la distruzione del linguaggio accademico : the destruction of academic language = Historicism against modernism. A: "Lotus" nº. 23, (1979), p. 104-113 VILLALÓN, Teo La Estela de Gaudí : las bodegas modernistas de Cataluña. A: "Sobremesa", Año 9, nº 96, (Oct. 1992), p. 54-65 Audiovisuales De Güell a Güell [Enregistrament vídeo] : [la ruta del modernisme] . Director creatiu-productor: Ferran Moral ; realitzador: Victor Vidal ; amb la col.laboració: Ajuntament de Barcelona, Institut del Paisatge Urbà. Barcelona : Comunicació Televisiva, DL 1997 Gaudí [Enregistrament video] : un segle de visions. Direcció i realització: Felip Solé.[Sant Joan Despí] : Televisió de Catalunya, cop.1998 Josep Puig i Cadalfach [Enregistrament video] : l'instint de creació ... d'un investigador de la bellesa . direcció i realització: Felip Solé. [Sant Joan Despí] : Televisió de Catalunya, cop.1999 Llanternes màgiques del modernisme [Enregistrament vídeo] : LLuís Domènech i Montaner, JosepPuig i Cadafalch . direcció Oleguer Sarsanedas ; realització Lala Gomà ; producció Jordi Mas ; un reportatge de Francesc Pou i Juli Rubia. [Sant Joan Despí] : Televisió de Catalunya, cop.1990 Manuel Raspall i Mayol [Enregistrament vídeo] : arquitecte del modernisme. És un vídeo d'en Josep M. Monravà. [Catalunya] : Josep Monravà, 1990 [El Modernisme a Barcelona] [Enregistrament vídeo] . Realització: Joan Mallarach ; cap de producció: Ramon Llull. [Barcelona] : Provideo : Olimpíada Cultural Barcelona'92, [1990] El Quadrat d'or [Enregistrament vídeo] . Guió: Albert García Espuche ; realització: Manuel Huerga ; una coproducció: Olimpíada Cultural Barcelona'92, TVE Sant Cugat..Barcelona : Olimpíada Cultural Barcelona'92, cop. 1990 Antoni Gaudí. Vida i Obra Llibres 50 years of Gaudí 1926-1977 : [catalogue of an exhibition organised by the Dirección General de Relaciones Culturales del Ministerio de Asuntos Exteriores, Sección de

Documentació. 07 _______________________________________________


Actividades Artísticas] .[Madrid ] : Servicio de Publicaciones, Ministerio de Asuntos Exteriores, [1977] Antoni Gaudi . Enric Casanelles...[et al.] ; selección e introducción Salvador Tarragó. Barcelona : Ediciones del Serbal, 1991 Antoni Gaudí / [idea y concepto: Paco Asensio y Hugo Kliczkowski ; edición: Susana González]. Rivas-Vaciamadrid, Madrid : Kliczkowski, 2003 Antoni Gaudí.Testi: Joan Bassegoda Nonell,...[et al.]. .[Firenze?] : Vallecchi, 1979 Antoni Gaudí 1852-1926 : antalogía contemporánea . [editor:] Juan José Lahuerta. Madrid : Alianza, DL 2002 Antoni Gaudí : [l'home-l'obra-l'anècdota] . Abella, Puig Boada, Bonet Garí...[et al.]. Barcelona : Franciscàlia, 1964 Antoni Gaudí : la seva vida, les seves obres, la seva mort : miscel.lània d'escrits . de A. Martí Monteys ... [et al.]. Barcelona : Políglota, [1926]

Antoni Gaudí [Visual]. Leicester : Magna, cop. 1990 Antoni Gaudí i Cornet : arquitecte genial : miscel.lània . [autors: M. Aragonès Virgili ... et al.]. Reus : Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1996 Antoni Gaudí, Salvador Dalí . [editor: Paco Asensio ; texto: Llorenç Bonet, Cristina

Montes] .Barcelona : Loft ; Madrid : Kliczkowski, DL 2002 Antoni Gaudí, arquitecte : resum biogràfic per a infants. Adaptació de Jordi Mir ; dibuixos A. Batllori Jofré. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Delegació de Cultura, 1977 Antonio Gaudí and the catalan movement, 1870-1930. Virginia : American Association for Architectural Bibliographers : University Press of Virginia, 1973 Antonio Gaudí i Cornet. Editor Byung-Joong Kang . Pusan [Korea] : the Pusan Chamber of Commerce and Industry, 197? Antoni Gaudí : una visión poliédrica : la obra de Gaudí en la fotografía catalana

contemporánea : Manel Armengol, Toni Catany, Manel Esclusa, Marc Llimargas, Leopold Pomés,

Humberto Rivas, Rafael Vargas. [Barcelona?] : COPEC, DL 2002

Antoni Gaudí : une vision polyédrique : l'oeuvre de Gaudí dans la photographie Catalane contemporaine : Manel Armengol, Toni Catany, Manel Esclusa, Marc Llimargas, Leopold Pomés, Humberto Rivas, Rafael Vargas. [Barcelone?] : Consortium de Promotion de la Culture Catalane à l'Étranger (COPEC), DL 2002

Documentació. 07 _______________________________________________


Any dels oficis de la construcció : 2002, Gaudí 150 anys : catàleg d'activitats .Barcelona : Institut Gaudí de la Construcció, 2002 Art et histoire de Barcelona .Florence : Bonechi, cop. 1996 Els Arquitectes de Gaudí : [Berenguer, Rubió, Jujol, Sugrañes, Ràfols, Quintana, Martinell, Bergós, Bonet, Puig Boada. Barcelona : Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, Àrea de Cultura, Formació i Publicacions, 2002 ALAIMO, John Antonio Gaudí, una visión inacabada. Barcelona : [s.n.], 1973 ALCALDE, Josefina M. Gaudí-Güell : la mirada azul . Chile : l'autora, 2001 ÁLVAREZ IZQUIERDO, Rafael. Gaudí . Rafael Álvarez Izquierdo. .Madrid : Palabra,

1992 ÁLVAREZ IZQUIERDO, Rafael. Gaudí : arquitecto de Dios .1852-1926. 2ª ed. .Madrid : Palabra, 1999 ALZINA, Guida. Sobrevolant Gaudí. Barcelona : Experiencia, 2002 AMIGOS DE GAUDI.Memoria leída en la reunión anual celebrada el dia 30 de junio de 1955.. Barcelona : Amigos de Gaudi, [1955?] ARNAU, Roger.Gaudí : l'arquitecte de Déu. Barcelona : Claret, 2002 ARROYO, Javier. Gaudí : art i modernisme / [texto y fotos:] Javier Arroyo. Castelló :

Fundación Ruralcaixa, DL 2003 La Barcelona de Gaudí : amb les millors rutes per recórrer tota la Barcelona modernista / [editora: Gemma Arbusà ; documentació i redacció: Mónica García Zambrana]. Barcelona : RACC : Edicions 62, 2003 BADESA GINER, Jordi. Gaudí . Barcelona : La Busca, 1998 BADESA, Jordi. Vida d'Antoni Gaudí. Reus : Diari de Tarragona, 1994 BALDELLÓ, Francesc de P.Petites biografies de grans barcelonins : Lluís Millet, Antoni Gaudí, Josep Pedragrosa, Agustí Massana, Francesc Pujol . Francesc de P. Baldelló. Barcelona : [s.n.], 1965 BASSEGODA I NONELL, Joan. 30 años de monumentalidad gaudiniana. [Málaga] : Universidad de Málaga, Departamento de Historia del Arte, 1999 BASSEGODA I NONELL, Joan. Antoni Gaudí. Barcelona : Edicions 62, 1992 BASSEGODA I NONELL, Joan. Antoni Gaudí. 2a ed. Barcelona : Edicions 62, 1998

Documentació. 07 _______________________________________________


BASSEGODA I NONELL, Joan. Antonio Gaudi : master architect. New York : Abbeville, cop. 2000 BASSEGODA I NONELL, Joan. Antonio Gaudí : vida y arquitectura. [Tarragona?] : Caja de Ahorros Provincial de Tarragona, DL 1977 BASSEGODA I NONELL, Joan. Aproximación a Gaudí. Aranjuez : Doce Calles, DL 1992 BASSEGODA I NONELL, Joan. El Calvario de Gaudí. Napoli : Arte Tipografica,

1997 BASSEGODA I NONELL, Joan. El Gran Gaudí. Sabadell : AUSA, DL 1989 BASSEGODA I NONELL, Joan. El Senyor Gaudí : recull d'assaigs i articles. Barcelona : Claret, 2001 BASSEGODA I NONELL, Joan. Gaudí. 4ª ed..Barcelona : Nou Art Thor, 1986 BASSEGODA I NONELL, Joan. Gaudí. Barcelona : Nou Art Thor, DL 1978 BASSEGODA I NONELL, Joan. Gaudí. Barcelona : Salvat, DL 1991 BASSEGODA I NONELL, Joan. Gaudí : arquitectura del futuro. Barcelona : Salvat : Caja de Pensiones, "la Caixa", 1984 BASSEGODA I NONELL, Joan. Gaudí : la arquitectura del espíritu. Barcelona : Salvat, cop. 2001 BASSEGODA I NONELL, Joan. Gaudí o Espacio, luz y equilibrio / Juan Bassegoda

Nonell. Madrid : Criterio Libros, 2002 BASSEGODA I NONELL, Joan. Geometría reglada y arquitectura : memoria leída en la sesión del día 19 de enero de 1989. Barcelona : [Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona], 1989 BASSEGODA I NONELL, Joan. Guia de Gaudí. Barcelona : Nou Art Thor, DL 1988 BASSEGODA I NONELL, Joan. Guia de Gaudí. Barcelona : Ed. Literarias y Científicas, cop. 1970 BASSEGODA I NONELL, Joan. Gótico, neogótico y Gaudí. [Sevilla] : Consejería de Educación, Junta de Andalucía : Fundación el Monte : Fundación Fondo de Cultura de Sevilla, [199-?] BASSEGODA I NONELL, Joan. L'Estudi de Gaudí. Barcelona : Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, 1996 BASSEGODA I NONELL, Joan. La Arquitectura de Gaudí. Madrid : Cupsa, c1982

Documentació. 07 _______________________________________________


BASSEGODA I NONELL, Joan.La Cerámica en la arquitectura de Gaudí. Sevilla : Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría, 1978 BASSEGODA I NONELL, Joan. Josep Bayó Font : contractista de Gaudí / Joan Bassegoda Nonell. Barcelona : Edicions UPC, 2003 BERGÓS, Joan. Antoni Gaudí i el compte de Güell. Barcelona : [Amics de Gaudí], DL 1970 BERGÓS, Joan.Gaudí. Madrid : Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1971 BERGÓS, Joan.Gaudí . [Juan Bergos Masso]. 2ª ed.revisada y anotada por Juan Bassegoda Nonell. Madrid : Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1976 BERGÓS, Joan. Gaudí : arquitecte genial : vida i obra. Barcelona : Millà, 1972

BERGÓS, Joan. Gaudí : el hombre y la obra. [Barcelona] : Universidad Politécnica de Barcelona, 1974 BERGÓS, Joan. Gaudí : l'home i l'obra. Barcelona : Ariel, 1954 BERGÓS, Joan. Gaudí : the man and his work. Boston; New York; London : Little, Brown, cop. 1999

BLASCO, Adrià. Adrià Blasco recorda Gaudí. Barcelona : La Busca, 2002 BONET I ARMENGOL, Jordi. L'Últim Gaudí : el modulat geomètric del temple de la Sagrada Família. 2a ed..[Barcelona] : Pòrtic, 2001

BONET I ARMENGOL, Jordi. L'Últim Gaudí : el modulat geomètric del temple de la Sagrada Família = The Essential Gaudí : the geometric modulation of the church of the Sagrada Família. Barcelona : Pòrtic, 2000 Celebració de l'Any dels Oficis de la Construcció : 2002. Barcelona : Institut Gaudí de la Construcció, 2003 La Ceràmica en l'obra de Gaudí . [textos del catàleg: Joan Bassegoda, Maria Antònia Casanovas, Luis Gueilburt]. .Barcelona : Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, DL 2002 City icons . introduction by Beth Dunlop and Denis Hector. London : Phaidon, 1999 CAMPOS, José Arturo.Las Voces de Gaudí. Barcelona : Edicions UPC, 2002 CANELA I GARAYOA, Mercè. La Fantasía inacabable d'Antoni Gaudí. Barcelona : Blume, 1980

Documentació. 07 _______________________________________________


CARDONER BLANCH, Francesc de Paula. El Gaudí marià i el pessebre gegant. [S.l. : s.n.], 1987 CARMEL-ARTHUR, Judith. Antoni Gaudí : arquitecto visionario de lo sagrado y lo profano . [Buenos Aires] : Kliczkowski ; Barcelona : ASPPAN ; Buenos Aires : CP67, 1999 CASANELLES, Eusebi Antoni Gaudí. Barcelona : Aymà, 1991 CASANELLES, E. Antoni Gaudí : a reappraisal .Greenwich .Connecticut ; New York : Graphic Society, [1969] CASANELLES, Eusebi. Nueva visión de Gaudí. [Barcelona : La Polígrafa], D.L. 1965 CASAS, Núria. La Barcelona de Gaudí. Barcelona : Pòrtic, cop. 2001 CASTELLAR-GASSOL, Joan. Gaudí : la vida d'un visionari. Barcelona : Edicions de 1984, 1999 CENTRO DE ESTUDIOS GAUDINISTAS. Jornadas internacionales de estudios gaudinistas . Barcelona ; Madrid : Blume, 1970 CIRLOT, Juan Eduardo. El Arte de Gaudí. Barcelona : Omega, cop. 1950 CIRLOT, Juan Eduardo. El Arte de Gaudí. 2ª ed .Barcelona : Omega, cop. 1954 CIRLOT, Juan Eduardo. Gaudí. Sant Lluís, Menorca : Triangle Postals, DL 2002 CIRLOT, Juan Eduardo. Gaudí : una introducció a la seva arquitectura. Sant Lluís, Menorca : Triangle Postals, DL 2001 CIRLOT, Juan Eduardo. Gaudí : una introducción a su arquitectura. Sant Lluís, Menorca : Triangle Postals, DL 2001 CIRLOT, Juan Eduardo. Gaudí vist per J. E. Cirlot. [Barcelona] : Laie, 2002 CIRLOT, Juan Eduardo. Introducción a la arquitectura de Gaudí. Barcelona : RM, DL 1966 COLLINS, George R. Antonio Gaudí. New York : George Braziller, 1960 COLLINS, George R. Antonio Gaudí. Barcelona [etc.] : Bruguera, 1961 COLLINS, George R. The Designs and drawings of Antonio Gaudí. Princeton : Princeton University Press, cop. 1983 COLLINS, George R. The Drawings of Antonio Gaudí. New York : Drawing Center, 1977

Documentació. 07 _______________________________________________


COSTANTINO, María. Gaudí. Madrid : Libsa, cop. 1993 CROSAS, Jaume. Gaudí : el seu temps i la seva obra. [Terrasa] : Caixa d'Estalvis de Terrassa, DL 1986 CUITO, Aurora. Antoni Gaudí : obra completa = complete works = gesamte Werke. Madrid : Kliczkowski ; Barcelona : Loft, 2002 CURSET SOBRE LA INTERVENCIÓ EN EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (25è : 2002 : Barcelona)). 25 anys d'intervenció en Gaudí : balanç per al futur : XXV curset sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, del 12 al 15 de desembre de 2002 ... / AADIPA. 2002 Des(posicions) : vuit propostes visuals a l'entorn de Gaudí : circ romà de Tarragona : 18 d'abril - 31 de maig de 2002. Tarragona : Ajuntament de Tarragona, 2002 Dóna vida a l'arquitectura : Antoni Gaudí i Cornet i Josep Ma Jujol i Gibert. [Tokyo : Waseda University, 2002?] DALISI, Riccardo.Gaudì, mobili e oggetti. Milano : Electa, [1979] DALISI, Riccardo. Gaudí furniture. London : Academy, 1980 DESCHARNES, Robert. La Vision artistique et religieuse de Gaudí : suivie de "La visió artística i religiosa d'en Gaudí. Suisse : Lausanne, 1969 DESCHARNES, Robert. La Visió artística i religiosa de Gaudí . Robert Descharnes, Clovis Prévost ; amb un pròleg de Salvador Dalí ; i l'assaig "La visió artística i religiosa d'en Gaudí" de Francesc Pujols, presentat per Joan Alavedra. Barcelona : Ayma, 1969 DOUMATO, Lamia. Antonio Gaudí, 1852-1926 .Monticello, III : Vance Bibliographies, 1981 DU-ATLANTIS Antoni Gaudí, der Architekturplastiker. Zurich : [s.n.], 1966 En torno a Gaudí : edificio gaudí, León del 20 de diciembre de 1996 al 31 de enero de 1997 .[León] : Caja España, [1996] Exposición Gaudí . [organizada por el Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares ; dirección: Centro de Estudios Gaudinistas, Sección de Cultura del Colegio de Arquitectos ; guía y contenido por C.M.B. Barcelona : Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares, DL 1967 ELIAS, Jordi.Gaudí : assaig biogràfic. Barcelona : Edicions "Circo", 1961 ESCOFET 1886 S.A. Gaudí : mosaico hidráulico = hydraulic mosaic = mosaïque hidraulique . Escofet ; [texto = text: Joan Bassegoda i Nonell]. Barcelona : Escofet 1886 S.A., [199-?]

Documentació. 07 _______________________________________________


ESPLUGUES, Miquel d', Pare. El Primer comte de Güell : notes psicològiques i assaig sobre el sentit aristocràtic a Catalunya. [Barcelona?] : Arts gràfiques Nicolau Poncell, 1921 ESTÉVEZ, Alberto T.Gaudí. Madrid : Susaeta, 2002 ESTEVE GONZÁLEZ, Carlos. El Món màgic de Gaudí. Barcelona : Molino, cop. 2002 Fragments de Gaudí : Gaudí a través de les fotografies del fons Canosa = Fragmentos de Gaudí : Gaudí a través de les [sic] fotografies [sic] del fons [sic] Canosa = Fragments of Gaudí : Gaudí via the Canosa collection . [direcció del catàleg: Raimon Ramis ; coordinació del catàleg: Carme de Mur ; textes: J. Bassegoda i Raimon Ramis ; fotografies: Marino i Emilio Canosa]. .[Barcelona] : Escola de Fotografia, Fundació Politècnica de Catalunya, DL 2000 Fragments de Gaudí [Material gràfic] : Gaudí a través de les fotografies del fons Canosa = Fragmentos de Gaudí : Gaudí a través de les [sic] fotografies [sic] del fons [sic] Canosa = Fragments of Gaudí : Gaudí via the Canosa collection . organització: Escola de Fotografia FPC. .[Barcelona] : Escola de Fotografia, Fundació Politècnica de Catalunya, [2000] FANTONE, Claudio Renato, Il Mondo organico di Gaudí : architetto costruttore. Firenze : Alinea, 1999 FARH-BECKER, Gabriele Barcelona, Antoni Gaudí y Cornet : Architektur als Ereignis. Kolhn : DuMOnt, cop. 1979 FERNÁNDEZ, Fernando. Ahora, lo mágico en Gaudí : una aproximación mágica al genio . Barcelona : Interpress, DL 2002 FERRER I BASTIDA, David. Gaudí . [Barcelona] : Santa & Cole : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona : Edicions UPC, cop. 2002 FÉRRIN, Ana Mª. Gaudí : de piedra y fuego. [S.l.] : Jaraquemada, 2001 FÉRRIN, Ana Mª. Gaudí : la huella del genio. [S.l.] : Jaraquemada, 2001 FLORES, Carlos. Gaudí, Jujol y el modernismo catalán. [Madrid] : Aguilar, [1982] FLORES, Carlos Introducción a gaudí. Madrid [etc.] : Aguilar, 1983 FLORES, Carlos. La Lección de Gaudí = The Lesson of Gaudí. Madrid : Espasa-Calpe, cop. 2002

FONTANALS, Imma. Gaudí, cuatro miradas : [Dalí, Pujols, Pla, Subirachs]. Barcelona : Apóstrofe, 2002

Documentació. 07 _______________________________________________


FONTANALS, Imma. Vuit ulls per a Gaudí : [Dalí, Pujols, Pla, Subirachs] / Imma Fontabals. Barcelona : Apóstrofe, 2002 FONTBONA, Francesc. Gaudí al detall : el geni del Modernisme català. Barcelona : Pòrtic, 2002 FORT I COGUL, Eufemià. Gaudí i la restauració de Poblet. Barcelona : Rafael Dalmau, 1976 Gaudi . [Centro de Estudios Gaudinistas, Amigos de Gaudi, Circulo Artístico de Sant Lluc, publicación patrocinada por el Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, dirigida por Cuadernos de Arquitectura]. .[Barcelona] : Cuadernos de Arquitectura, [1960] Gaudi . [élaboration et édition: Servei d'Informació, Documentació i Publicacions del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya]. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Direcció General de Turisme, DL 1984 Gaudi : exposición 1964. Madrid : Ministerio de la Vivienda, Dirección General de Arquitectura, 1964 Gaudi na 50 jaar = 50 años de Gaudi : 1852-1926. [Madrid] : Servicio de Publicaciones del Ministerio de Asuntos Exteriores, [1978] Gaudí . dibuixat pels estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, dirigits pels professors: Santiago Roqueta Matías ... [et al.] de la Càtedra de Dibuix II, al llarg del curs 1983-84. Barcelona : ETSAB, 1985 Gaudí . prefacio: Le Corbusier ; fotografias: Joaquín Gomis, selección y secuencia J. Prats Vallés. Barcelona : RM, DL 1958 Gaudí 2002 : Miscel.lània . Oriol Bohigas ... [et al.] ; director: Daniel Giralt-Miracle ; coordinador: Rossend Casanova. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Planeta, cop. 2002 Gaudí 2002 : els secrets més amagats de l'arquitecte . textos: Núria Barba ... [et al.] ; fotografies: Miguel Raurich ; il·lustració: Gustavo Conte-Pomi. Barcelona : Edícola-62, 2002 Gaudí : [Gaudí's buildings in Barcelona]. Barcelona : Municipal Office of Tourism and Information, [1950?]

Gaudí : [edificios de Gaudí en Barcelona]. Barcelona : Ayuntamiento de Barcelona, Oficina Municipal de Turismo e Información, [1950?] Gaudí : el arquitecto de la naturaleza / [dirección y coordinación: Eduard Fornés, Mònica Estruch y Núria Carpena ; textos y coordinación de contenidos: Tate Cabré ; fotografías: Miquel Badia]. Barcelona : Libreria Universitaria de Barcelona : Mediterrània, 2003

Documentació. 07 _______________________________________________


Gaudí : art and design : exposition organised to mark the occasion of International Gaudí Year . text: Joan Bassegoda ... [et al.] ; curator: Daniel Giralt-Miracle]. Barcelona : Fundació Caixa Catalunya, cop. 2002 Gaudí : art i disseny : exposició organitzada en ocasió de l'Any Internacional Gaudí . [textos: Joan Bassegoda ... [et al.] ; comisari: Daniel Giralt-Miracle]. Barcelona : Fundació Caixa Catalunya, cop. 2002 Gaudí : arte y diseño : exposición organizada con ocasión del Año Internacional Gaudí . [textos: Joan Bassegoda ... [et al.] ; comisari: Daniel Giralt-Miracle]. Barcelona : Fundació Caixa Catalunya, cop. 2002 Gaudí : commemoració dels 70 anys de la seva mort .[s.l. : s.n.], DL 1996 Gaudí : espais sagrats . a càrrec de Maria Antonietta Crippa y [sic] Juan Bassegoda Nonell ; fotografies: Marc Llimargas i Casas ; textos: Joan Bassegoda Nonell, ... [et al.]. Barcelona ; Madrid : Lunwerg, DL 2002 Gaudí : exploring form : space, geometry, srtucture and construction . Daniel Giralt-Miracle, editor. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura : Lunwerg, DL 2002 Gaudí : l'home i la seva obra = el hombre y su obra = the man and his work . [coordinació del catàleg: Pere Jordi Figuerola Rotger]. [Barcelona] : Museu Diocesà de Barcelona, DL 2002 : Claret Gaudí : la búsqueda de la forma : espacio, geometría, estructura y construcción . Daniel Giralt-Miracle, director. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura : Lunwerg, DL 2002 Gaudí : la recerca de la forma : espai, geometria, estructura i construcció . Daniel Giralt-Miracle, director. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura : Lunwerg, DL 2002 Gaudí & Reus : exposició permanent, Raval de Santa Anna : Museu Salvador Vilaseca. [Reus] : Institut Municipal de Museus, 2002 Gaudí : obra completa . [editor: Paco Asensio ; autoras: Aurora Cuito, Cristina Montes]. Madrid : Kliczkowski, DL 2002 Gaudí : su vida, su teoría, su obra : [por] César Martinell. [Barcelona : Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, 1967?] Gaudí a París l'any 1910 . [edició i coordinació catàleg: Judith Urbano]. [Barcelona] : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura .ESARQ : Universitat Internacional de Catalunya, [2002] Gaudí al COAC : 2002 : informació d'activitats sobre els actes de les demarcacions i delegacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. [Barcelona] : Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, [2002]

Documentació. 07 _______________________________________________


Gaudí and modernisme català : human love and design. [Nagoya] : Chunichi Shimbun, Matsuzakaya, 1989 Gaudí diseñador : Gaudí designer. Barcelona : Blume, 1978 Gaudí dissenyador . organitzat per: ADI.FAD Agrupació de Disseny Industrial del FAD, Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears, Col.legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya i Balears, Càtedra Gaudí de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, BCD Barcelona Centre de Disseny, BD Edicions de Disseny. [Barcelona : s.n.], DL 1977 : Viking Gaudí e il sacro . a cura di M. Antonietta Crippa. [Itàlia] : ICARO associazione culturale : Comune di Cagliari, Assessorato alla cultura, [198-] Gaudí en Madrid : ciclo de mesas redondas .Madrid, abril-mayo de 2002. [Madrid] : Fundación Independiente, DL 2002 Gaudí i Verdaguer : tradició i modernitat a la Barcelona del canvi de segle 1878-1912 . [autors = autores: Pere Gabriel ... [et al.]. Barcelona : Museu d'Història de la Ciutat : Institut de Cultura de Barcelona : Triangle Postals, DL 2002 Gaudí i el seu temps . Juan José Lahuerta .ed. Barcelona : Barcanova, 1990 Gaudí sense Gaudí : un itinerari pels arquitectes col·laboradors i admiradors del Camp de Tarragona . [textos: Joan Figuerola ; fotografies: Josep Maria Ribas Prous, Llorenç Herrera Altés]. [Tarragona] : Fundació Caixa Tarragona, DL 2002 Gaudí vist des de la retina japonesa : el per què d'una fascinació = Gaudí visto desde la

retina japonesa : el porqué de una fascinación : Kenji Imai, Takushi Katafuchi, Hisao Suzuki [Barcelona: Casa Àsia, DL 2002 Gaudí invisible = Invisible Gaudí / Josep Gómez i Serrano ... [et al] ; pròleg = prólogo = introduction: Daniel Giralt Miracle. [Sant Cugat del Vallès] : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, DL 2003 Gaudí y la ruta del modernismo en Barcelona. Barcelona : Nauta, 1998 Gaudí. Barcelona : Editorial Canosa, 1929 Gaudí. Barcelona : A. Campanya, 1980 GARCÍA, Marina. Gaudí per a nens. Madrid : Celeste-Albur, cop. 2001 GARRUT, Josep Maria. Justificació del "Gaudinisme". Barcelona] : Ayuntamiento, Delegación de Servicios de Cultura, [imp. 1936] GAUDÍ 2002, ANY INTERNACIONAL GAUDÍ. Programa oficial : any

Documentació. 07 _______________________________________________


internacional Gaudí 2002 [Barcelona] : Ajuntament de Barcelona, DL 2002 GAUDÍ, Antoni. Antoni Gaudí : 1852-1926. Barcelona : Fundació Caixa de Pensions, 1984 GAUDÍ, Antoni. Antoni Gaudí : 1852-1926. Madrid : Fundación Caja de Pensiones, 1985 GAUDÍ, Antoni. Antonio Gaudí. Tokyo : A+U Publishing, 1977 GAUDÍ, Antoni. Escritos y documentos. Barcelona : Acantilado, 2002 GAUDÍ, Antoni. Gaudí : arte y arquitectura. Tokyo : Rikuyo-sha, 1985 GAUDÍ, Antoni.Gaudí : dibuixos de Gaudí, 1879 : cavalcada-homenatge al Rector de Vallfogona = dibujos de Gaudí, 1879 : cabalgata-homenaje al "Rector de Vallfogona" = drawings by Gaudí, 1879 : cavalcade-homage to the "Rector de Vallfogona" . [text: Joan Bassegoda]. .[Barcelona] : Reial Càtedra Gaudí : Edicions UPC, 2002 GAUDÍ, Antoni. Gaudí : dibuixos originals = original drawings . [textos: Jordi Bonet i Armengol]. Barcelona : Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família : Càtedra Gaudí, Universitat Politècnica de Catalunya, DL 1996 GAUDÍ, Antoni. Gaudí : hàbitat, natura i cosmos . Fotografíes: Marc Llimargas ; textos: María Antonietta Crippa, Juan Bassegoda Nonell, Juan Morell Núñez, Pedro Navascués, Francesc Navés Viñas. Barcelona; Madrid : Lunwerg, DL 2001 GAUDÍ, Antoni. Gaudí : hábitat, naturaleza y cosmos. Barcelona; Madrid : Lunwerg, DL 2001 GAUDÍ, Antoni. Gaudí dissenyador. [Barcelona] : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la col.laboració del Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, DL 1984 GAUDÍ, Antoni. Gaudí x Gaudí : el pensament i l'obra de Gaudí a través de la fotografia i de les seves paraules = el pensamiento y la obra de Gaudí a través de la fotografía y de sus palabras = the thoughts and work of Gaudí through photography and his own words . [Barcelona] : Triangle Postals, DL 2002 GAUDÍ, Antoni.Idee per l'architettura : scritti e pensieri raccolti dagli allievi . Antoni Gaudí. Milano : Jaca Book, 1995 GAUDÍ, Antoni. Las Conversaciones de Gaudí con Juan Bergós . con una introducción de Juan Bassegoda Nonell. Madrid : Hogar y Arquitectura, 1974 GAUDÍ, Antoni. Univers Gaudí.. [Barcelona] : Centre de Cultura Contemporània de Barcelona : Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona ; [Madrid] : Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, DL 2002 GAUDÍ, Antoni. Universo Gaudí. [Barcelona] : Centre de Cultura Contemporània de

Documentació. 07 _______________________________________________


Barcelona : Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona ; [Madrid] : Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, DL 2002 GAUDÍ-GROEP DELFT.Gaudí : rationalist met perfecte materiaalbeheersing . [Delft] : Delftse Universitaire Pers, 1979

GAUDÍ-GROEP DELFT. Gaudí was een rationalist met perfecte materiaalbeheersing. [Delft] : Technische Hogeschool Delft, 1978 GAUDí, Antoni. El Pensament de Gaudí. Barcelona : La Gaya Ciència : Publicacions del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, DL 1981 GAUDí, Antoni. Manuscritos, artículos, conversaciones y dibujos . Antoni Gaudí. Murcia : Comisión de Cultura del Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, 1982 GAUDí, Antoni. Manuscritos, artículos, conversaciones y dibujos 2ª ed. .Murcia : Comisión de Cultura del Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, 2002 GIMÈNEZ I CAMINS, Agustí. Antoni Gaudí, independentista. [Barcelona?] : Edicions C, 1993 GILL, John. Essential Gaudí. Bath : Parragon, 2001 GOMIS, Joaquim. Atmosfera Gaudí [Barcelona] : Fundació Caixa de Catalunya, [1996?] GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, José Luis. Gaudí y la razón constructiva : un legado inagotable. Tres Cantos, Madrid : Akal, DL 2002 GREGORY, Chris. The true nature of brickwork. [Nottingham] : priv. Print, 1986 GUAL VILLALBÍ, Pedro. Biografia de Eusebio Güell y Bacigalupi, primer Conde de Güell : escrita, para el acto de colocar su retrato en la Galería de Catalanes Ilustres. Barcelona : Ayuntamiento de Barcelona, 1953

GUEILBURT, Luis. Gaudí-àlbum : Barcelona. Barcelona : Pòrtic, 2002 GUIDA. Sobrevolant Gaudí. Barcelona : CYAN, DL 1990 GUIX SUGRAÑES, Josep Maria. Defensa de Gaudí. Reus : Monterols, 1960 GÓMEZ ANUARBE, Manuel. Masonería y santidad : los caprichos de Gaudí en los jardines de Comillas. Torrelavega : Besaya, DL 2002 GÓMEZ I SERRANO, Josep. L'Obrador de Gaudí. Barcelona : ETSAV : Edicions UPC, 1996 GÜELL I GUIX, Xavier. Antoni Gaudí. Barcelona [etc.] : Gustavo Gili, DL 1986

Documentació. 07 _______________________________________________


GÜELL I GUIX, Xavier Antoni Gaudí. Barcelona [etc.] : Gustavo Gili, 1990 GÜELL I GUIX, Xavier. Gaudi. Barcelona : G. Gili, DL 1991 GÜELL i GUIX, Xavier. Gaudi guide. Barcelona : G. Gili, DL 1991

GÜELL i GUIX, Xavier. Guía Gaudí. Barcelona : G. Gili, cop. 2002 GÜELL, Carmen.Gaudí y el conde de Güell : el artista y el mecenas. Barcelona : Martínez Roca, 2001 Herrajes Gaudí = Gaudí's metal fittings. Barcelona : BD Ediciones de Diseño, [1979] Homenaje a Gaudí : oleos y obra gráfica . Norberto Leon. Barcelona : Galeria d'Art Mayte Muñoz, 1986 Homenatge a Gaudí : olis i dibuixos = Homenaje a Gaudí = Tribute to Gaudí .

Norberto León. [Barcelona : s.n., 1986?] HAID, Hans Stadel, Alm & Gaudí. Innsbruck : Löwenzahn, cop. 1997 HENSBERGEN, Gijs van. Antoni Gaudí. Barcelona : Plaza & Janés, 2001 HITCHCOCK, Henry-Russell. Gaudí. New York : Museum of Modern Art, cop. 1957 HUERTA, Francisco. La Arquitectura de Antoni Gaudí. Barcelona : Universitat Politècnica de Catalunya, Institut de Ciències de l'Educació, DL 1986 Impacte Gaudí : Centre d'Art Santa Mònica, 2 juliol-30 setembre 2002, Barcelona . [Direcció de l'edició: Josep-Miquel Garcia]. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, DL 2002 IRIE, Masayuki [Teoria d'Antoni Gaudí]. Tokio : Waseda, 1997 JIMENO, Oswaldo. Gaudí. [Lima] : Letras Peruanas, 1961 JORNADAS INTERNACIONALES DE ESTUDIOS GAUDINISTAS .9ª : 2002 : Palma de Mallorca Gaudí a Mallorca . IX Jornades Internacionales d'Estudis Gaudinistes, Palma de Mallorca, del 6 al 8 de juny de 2002. Barcelona : Centre d'Estudis Gaudinistes, [2002] JORNADAS INTERNACIONALES DE ESTUDIOS GAUDINISTAS .7es : 2000 : Delft, Holanda. Gaudí innovator : Las VII Jornadas Internacionales Gaudinistas : Delft 9-12 noviembre 2000 = the VII International Days of Gaudí studies : Delft 9-12 november 2000 . Foundation for Analysis of Buildings. [Delft] : Foundation for Analysis of Buildings, cop. 2001

Documentació. 07 _______________________________________________


JORNADES INTERNACIONALS D'ESTUDIS GAUDINISTES .5es : 1998 : Reus.Gaudí i el modernisme = Gaudí y el modernismo . V Jornades Internacionals d'Estudis Gaudinistes = V Jornadas Internacionales de Estudios Gaudinistas. Barcelona : Centre d'Estudis Gaudinistes, DL 1999 JUSTE RIBES, Desideri Obras del arquitecto Gaudí [Visual]. [Barcelona] : D. Juste, 1952?] KALMAN, Ruty Antoni Gaudí : the sources of his work.Tel Aviv : l'autora, 2002 .Treball manuscrit amb il.lustracions originals i imatges fotocopiades colorejades per l'autora KURITA, Isamu. Antonio Gaudí . [Toquio] : Parco, cop. 1985 KURITA, Isamu Antonio Gaudí . [Tokyo] : Parco, 1978 LAHUERTA, Juan José.Antoni Gaudí, 1852-1926 : architettura, ideologia e politica. Milano : Electa, cop. 1992 LAHUERTA, Juan José. Antoni Gaudí, 1852-1926 : arquitectura, ideología y política. Madrid : Electa España, cop. 1993 LAHUERTA, Juan José Antoni Gaudí, 1852-1926 : arquitectura, ideología y política. Madrid : Electa España, cop. 1999 LE CORBUSIER. Gaudí . texto: Le Corbusier ; fotoscop: Gomis-Prats. Barcelona : Polígrafa, DL 1967 LLARCH, Joan. Gaudí : Biografia mágica. Barcelona : Plaza & Janés, 1982 LLIMARGAS I CASAS, Marc. Gaudí : el hombre y la obra. Barcelona ; Madrid : Lunwerg, DL 1999 La Mort de Gaudí i el seu ressò a la revista "El Propagador de la devoción a San José" . a cura de Lluís Bonet i Armengol. Barcelona : Claret, 2001 Los Muebles de Gaudí = the furniture of Gaudí. Barcelona : Amigos de Gaudí : B.D. Ediciones de Diseño, DL 1975 MANENT, Ramon. Mirar Gaudí. Barcelona : Lunwerg, cop. 2002 MARTINELL I BRUNET, Cesar. Antonio Gaudí : 1852-1926. Paris : Libr. A. Hatier, cop. 1955 MARTINELL I BRUNET, Cesar. Gaudinismo. Barcelona : Amigos de Gaudi, 1954 MARTINELL I BRUNET, Cèsar. El Arquitecto Gaudí : resumen biográfico. Barcelona : Ayuntamiento de Barcelona, 1970 MARTINELL I BRUNET, Cèsar. L'Arquitecte Gaudí. Reus : Asociación de Estudios

Documentació. 07 _______________________________________________


Reusenses, 1979 MARTINELL I BRUNET, Cèsar. L'Arquitecte Gaudí : resum biografic. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Delegació de Serveis de Cultura, Servei de Publicacions, 1976 MARTINELL I BRUNET, César. Conversaciones con Gaudí. Barcelona : Ediciones Punto Fijo, 1969 MARTINELL I BRUNET, César. Gaudí : su vida, su teoria, su obra. Barcelona : Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares, Comisión de Cultura, 1967 MARTINELL i BRUNET, Cesar. La Raiz reusense en la obra de Gaudi. [S.l : s.n, 1952?] MATAMALA FLOTATS, Juan. Antonio Gaudí : un itinerario con el arquitecto. Barcelona : Claret, 1999 MECA, Toni ¿Sabías que ... Gaudí : 150 curiosidades sobre el arquitecto más universal / [idea original: Toni Meca]. Barcelona : TM Dreams, 2002 MILÁ, Ernesto. El Misterio Gaudí : [sus claves esotéricas y simbólicas, francmasón, rosacruz, alquimista?]. Barcelona : Martínez Roca, DL 1994 MOLEMA, Jan. Antonio Gaudí : un camino hacia la originalidad. Santander : Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Cantabria, DL 1992 MONTEZ, Cristina. Antoni Gaudí. London : Dumonte Monte, 2002 MOIX, Llàtzer. Barcelona la ciudad de Gaudí. Barcelona : Triangle, 1998 MORAVÁNSZKY, Ákos. Antoni Gaudí. Budapest : Akadémiai Kiadó ; Warszawa : Wydawnictwo Arkady, 1983 MORAVÁNSZKY, Ákos. Antoni Gaudí. Budapest : Akadémiai, 1985 MORRIONE, Gabriele. Gaudí : immagine e architettura. Roma : Kappa, 1979 MOWER, David. Gaudí. London : Oresko, cop. 1977 MÜLLER, Christian Andréas On ne badine pas avec Gaudi. Genève, 1986 NAVARRO ARISA, J.J. Gaudí : [l'arquitecte de Déu]. Barcelona : Planeta, cop. 2002 OLLÉ, M. Àngels. Els Primers estímuls sensorials d'Antoni Gaudí. Tarragona : Arola, 2002 Pionniers du xxe siècle 2 : Gaudí . [redaction du catalogue: Salvador Tarragó Cid, Yvonne Brunhammer]. .[Paris : Musée des Arts Décoratifs, 1971?]

Documentació. 07 _______________________________________________


PABÓN-CHARNECO, Arleen. The Architectural collaborators of Antoni Gaudí : a dissertation . Ann Arbor : University Microfilms International, 1983 PANE, Roberto. Antoni Gaudí. 2a ed. riv. e ampliata. Milano : Edizioni di Comunità, 1982 PANE, Roberto. Antoni Gaudí. Milano : Edizioni di Comunità, 1964

PERMANYER, Lluís. El Gaudí de Barcelona. Barcelona : Polígrafa, DL 1996 PERUCHO, Joan. Gaudí : una arquitectura de anticipación. Barcelona : Polígrafa, DL 1967 PI DE CABANYES, Oriol. Gaudí, una cosmogonia. Barcelona : Proa, 2002 PI I SUÑER, José M. Gaudí y la familia Güell. Barcelona : Amigos de Gaudi : Círculo Artístico Sant Lluc, 1958 PITARCH I MORELL, Mª Teresa. Empremtes d'Antoni Gaudí i Cornet a Reus .1852-1926. Reus : Patronat Municipal de Turisme i Comerç, DL 2001 PITARCH I MORELL, Mª Teresa. Reus al segle XIX : fets i personatges rellevants / M. Teresa Pitarch i Morell. [Reus] : Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus ; [Tarragona] Autoritat Portuària de Tarragona, 2002 PLA, Josep. Dalí, Gaudí, Nonell : tres artistes catalanes. Madrid : Alianza ; Barcelona : Enciclopèdia Catalana, cop 1980 PLA, Josep. Homenots 2: Antoni Gaudí, Isidre Nonell, Eugeni d'Ors, Bofill i Mates. Barcelona : Destino : Edicions 62, 1987 POBLET, Josep M. Gaudí : l'home i el geni . 1ª ed. .Barcelona : Bruguera, 1973 PUIG ALEMAN, Ignasi. Gaudí : Rosacruz y Martinista. Girona : EPIC, cop. 2002 PUJOLS, Francesc. La Visió artística i religiosa d'en Gaudí. Barcelona : Quaderns Crema, 1996 QUATTROCCHI, Luca Gaudí. Firenze : Giunti, 1993 Riudoms, homenatge a Gaudí. .Riudoms, Baix Camp : L'Om revista de Riudoms, 2002 Riudoms, homenatge a Gaudí. Riudoms : Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Riudoms, 2002 RACIONERO, Luis El mundo de Gaudí : guión cinematográfico. Barcelona : Producciones Cinematográficas Teide, 1976 RÀFOLS, Josep Francesc. Gaudí : 1852-1926. [3. ed.]..Barcelona : Aedos, 1952

Documentació. 07 _______________________________________________


RÀFOLS, Josep Francesc. Gaudí : 1852-1926. Barcelona : Claret, 1999 RAMIREZ, Juan Antonio. La Metáfora de la colmena : de Gaudí a Le Corbusier. Madrid : Siruela, 1998 RAMÍREZ, Juan Antonio. Gaudí : la arquitectura como obra de arte total. Madrid : Anaya, 1992 RATHLEF, Elisabeth von. Gaudí Blanc i Negre. [Barcelona] : Caixa de Barcelona, Obra Social, DL 1983 RIFÀ, Fina. Barcelona explica'ns Gaudí. Barcelona : Loft ; Madrid : Kliczkowski, 2002 ROJO ALBARRÁN, Eduardo. Antonio Gaudí, ese incomprendido: la Cripta Güell. Sant Cugat del Valles : los Libros de la Frontera, 1988 RUBIÓ I TUDURÍ, Santiago.Cálculo funicular del hormigón armado : generalización de los métodos de cálculo y proyecto del arquitecto Gaudí, a las estructuras de hormigón armado . Buenos Aires : G. Gili, 1952 SIMPOSIO SOBRE ANTONIO GAUDI Y SU OBRA .1989, Astorga Antonio Gaudí y su obra : actas del simposio : celebrado en la ciudad de Astorga los días 22,23, 24 y 25 de junio del año 1989,con motivo de celebrarse el primer centenario de lacolocación de la primera piedra del palacio episcopal de la ciudad. Astorga : [Comissión organizadora del Centenario], DL 1990 SIRE. L'Enigma Gaudí. Barcelona : Maimés, DL 1984 SOLÉ I GASULL, Domènec. Antoni Gaudí : fill de Reus .la seva documentació = a native of Reus .his paper. Reus : Domènec Solé Gasull, 1998 SOLÀ-MORALES I RUBIÓ, Ignasi de. Gaudí. Barcelona : Poligrafa, 1983 SOTOO, Etsuroo Basuserona ishihori shusyo. Tokyo : Chikuma sho bo, 1985 STERNER, Gabriele. Antoni Gaudí : architecture in Barcelona. Woodbury, New York [etc.] : Barron's, cop 1985 SUBIRACHS, Josep M. Gaudí, Welles, Steinberg . discurso de Josep Maria Subirachs Sitjar leído en el acto de su recepción pública el día 29 de Abril de 1990 y contestación del académico numerario Juan José Martín González. Madrid : Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1990 SWEENEY, James Johnson. Antoni Gaudí. London : Architectural Press, c1960 SWEENEY, James Johnson. Antoni Gaudí. Buenos Aires, Arg : Infinito, 1961 Solá-Morales i Rubió, Ignasi de. Gaudí. Barcelona : Polígrafa, DL 1984

Documentació. 07 _______________________________________________


TANAKA, Hiroya. Gaudí y la mesura. Barcelona : Gaudí Club, 1991 TANAKA, Hiroya. [Gaudi: architectural works : drawing of actual measurement. Tokyo : Shokokusha, 1987 TARRAGO I CID, Salvador. Gaudí. 1ª ed. .Barcelona : Escudo de Oro, 1974 TARRAGONA, Josep Maria. Gaudí : biografia de l'artista. Barcelona : Proa, 1999 TARRAGONA, Josep Maria. Un arquitecto genial : Antoni Gaudí. Barcelona : Casals,

2001 TELLARINI, Giampiero. A Gaudí : architettura e simbolo. Rimini : Luise, cop 1986 TELLO, A.B. Antoni Gaudí. Barcelona : Vilmar, DL 1900 THIÉBAUT, Philippe. Gaudí : el arquitecto visionario. Barcelona [etc] : Ediciones B, 2001 TOMLOW, Jos. Das Modell... = The Model... = El Modelo : el modelo colgante de Antoni Gaudi y su reconstruccion, nuevos conocimientos para el diseño de la iglesia de la colonia Güell. Stuttgart : Institut für leichte Flächentragwerke, 1989 TORII, Tokutoshi. El Mundo enigmático de Gaudí : cómo creó su arquitectura. Madrid : Instituto de España, DL 1983 TOSHIAKI, Tangue. [La Vida de Gaudí ]. Tokyo : Shokokusha, 1977 La Verdad sobre Gaudí : conjunto de pruebas que revalidan el hecho histórico del nacimiento de Gaudí en el "Mas de la Calderera" de Riudoms . [Agrupación cultural de Amigos de Gaudí] .[s.l. : s.n.], 1960 .Barcelona : Francisco Forés Font VINCA MASINI, Lara. Antoni Gaudí. Firenze, Sadea.Sansoni, 1969 WILLAUME, Alain. Gaudí : imágenes y mitos. Barcelona : Lunwerg, DL 1991 WIEDEMANN, Josef Antoni gaudí : inspiration in Architektur und Handwerk. München : George D. W. Calwey, cop. 1974 YLIMAULA, Anna-Maija Origins of style : phenomenological aproach to the essence of style in the architecture of Antoni Gaudí, C.R. Mackintosh and Otto Wagner. Oulu : Universitas Ouluensis, 1992 ZERBST, Rainer. Gaudí : 1852-1926 : Antoni Gaudi i Cornet - a life devoted to architecture . Cologne : Taschen, 1988 ZERBST, Rainer. Gaudí : 1852-1926 : Antoni Gaudi i Cornet - ein Leben in der Architektur . Köln : Taschen, 1987

Documentació. 07 _______________________________________________


ZERBST, Rainer. Gaudí : 1852-1926, Antoni Gaudi i Cornet, una vida dedicada a la arquitectura. Köln : Taschen, cop. 1997 ZERBST, Rainer. Gaudí : Antoni Gaudi i Cornet, una vida dedicada a la arquitectura. Köln : Taschen, cop. 1989 Articles de revista Antoni Gaudi : alcune storie emblematiche. A: " Parametro" nº. 197 (Lug.-Ago. 1993) Antonio Gaudí. A: "Arquitectura : Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid" Año 7, n. 75, (Mar. 1965) Arquitectura histórical: " Gaudí : la casa Batlló ... revive tras la rehabilitación. A: " AD : Architectural Digest : las casas más bellas del mundo" nº. 40, (Jul.- Ago. 1991) p. 86-95 ADELL ARGILÉS, Josep Maria. Las Bóvedas de la Atlántida = The Atlantis vaults. A: " Informes de la Construcción" Vol. 44, nº. 421, (Sep.-Oct. 1992), p. 113-123 AGUADÉ, Enric. Bibliografia sobre Antoni Gaudí : 1852-1926 A: " Revista del Centre de Lectura" 7 èp., nº. 1, (4at trim. 2001), p. 25-26 ANDRÉS, Óscar A. Extensión de la técnica funicular de Gaudí a la concepción y génesis de superfícies estructurales A: " Informes de la Construccion" Vol. 44, nº. 424, (Mar.-Abr. 1993), p. 9-34 Barcelona set to celebrate its 'appointment with Gaudi A: " Architects' journal" vol. 214, nº 15 (Oct 2001), p. 25 BARONI, Daniele. Gaudí e l'ambiente domestico : il maestro di un Medioevo prossimo venturo A: " Ottagono" nº. 87 (Dic. 1987), p. 38-49 BASSEGODA I NONELL, Joan. El Gaudí menys conegut. A: " Informació i Debat" (Juny 2000), p. 12-13 BASSEGODA I NONELL, Joan. Félix Candela y Antonio Gaudí. A: " AB : Arquitectes de Barcelona" nº. 62, (Març 1998), p. 44 BASSEGODA I NONELL, Joan. Gaudi i el modernisme. A: " Nexus" nº. 11 (1993), p. 28-33 BASSEGODA I NONELL, Joan. La Construcción tradicional en la arquitectura de Gaudí. A: " Informes De La Construcción" vol. 42, nº 408 (Jul.-Ago. 1990), p. 7-14 BASSEGODA I NONELL, Joan. Mas sobre los proyectos estudiantiles de Gaudí. A: "Hogar y arquitectura" nº. 88, (Mayo-Jun. 1970), p. 32-37

Documentació. 07 _______________________________________________


BASSEGODA I NONELL, Joan. Otros aspectos constructivos de la obra de Gaudí. A: "CAU" nº. 70 (Mar. 1981), p. 63-65 BASSEGODA I NONELL, Joan. Los Proyectos estudiantiles de Gaudí. A: " Hogar Y Arquitectura" nº. 84 (Sep.-Oct. 1969), p. [41-52] BASSEGODA I NONELL, Joan. Los Proyectos estudiantiles de Gaudí. A: " Hogar y arquitectura" nº. 84, ( Set.-Oct. 1969), p. 41-52 BATLLE GIRONA, Modest. La "funcionalidad visual" de la ingeniería de Gaudí. A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº. 59 (2002), p. 108-111 BEDDALL, Thomas G. Gaudí and the Catalan Gothic. A: " Journal Of The Society Of Architectural Historians" vol. XXXIV, nº 175, (Mar. 1975), p. 48-59 BEDDALL, Thomas G. Gaudí y el gótico catalan. A: "Hogar y Arquitectura" nº112 (Jun. 1974), p. 32-44 BELLMUNT I RIBAS, Rafael. Aproximación a la patología en la obra de Gaudí . Rafael Bellmunt Ribas, Fructuoso Maña Reixach. A: " CAU" nº 70 (Mar. 1981), p. 66-73 BENTIVOGLIO, Enzo. Come Mahler nella musica Gaudí nell'architettura . di Enzo Bentivoglio A: " Architettura : cronache e storia" Anno XXIV, n. 277 .Nov 1978, p. 395-400 BERNAU, Nikolaus. Antoni Gaudí, Barcelona A: " Bauwelt" vol. 93, n. 24 (jun 2002), p.2 BOHIGAS, Oriol. Gaudí y el gaudinismo . Oriol Bohigas. A: "San Jorge" (Jul. 1954), p. 22-26 BOHIGAS, Oriol. L'"Homenot" dedicat a Gaudí : Josep Pla destaca els valors socials i culturals de l'obra ...Oriol Bohigas. A: " Nexus" nº 18 (Jul. 1997), p. 54-61 BONADA, Lluís. El Gaudí que ens han amagat . Lluís Bonada. A: " Temps" nº. 911 (27 Nov.-3 Des. 2001), p. 20-21 BONET I ARMENGOL, Jordi. Experimentació tecnològica sobre l'arquitectura de Gaudí a la Sagrada Família. A: " Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi" nº. 11 (1997), p. 279-289 BONET I ARMENGOL, Jordi. L'Últim Gaudí . Jordi Bonet i Armengol. A: " Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi" nº. IX-X (1995-1996), p. 159-177 BONET I GARÍ, Lluís. L'Obra arquitectònica de Gaudí . Lluis Bonet i Gari. A: "Ciutat i la Casa" nº 6 (1927), p. 3-32

Documentació. 07 _______________________________________________


BRAEM, R. Over Gaudí. A: " Architectón" nº 4 (Juli 1968) BRU DE SALA, Xavier. Gaudí es Wagner. A: " AB : Arquitectes de Barcelona" nº 62 (Març 1998), p. 44 BRUNATI, Mario. L'Arquitecto Gaudí : spazio e sintesi plastica nel genio di Barcellona. A: " Architettura : cronache e storia" Anno IV, nº 31, (Magg. 1958) p. 42-45 BURRY, Mark and Jane. New Testament. A: " RIBA Journal" vol. 109, N. 6 (jun 2002), p. 72-74 El COAC a l'avantguarda de l'any Gaudí. A: " Informació i debat" (Març 2002), p. 6 11 Consideraciones sobre la dimensión estructural de la obra de Antoni Gaudí . P. Roca ... [et al.]. A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº 38 (1996), p. 50-63 Cronologia de la vida i l'obra d'Antoni Gaudí : 4ª part. A: " Temple" Any 134, (Set.-Oct. 2000), p. 10-11 Cronologia de la vida i l'obra d'Antoni Gaudí : 5ª part. A: " Temple" Any 134, (Nov.-Des. 2000), p. 10-11 Cronologia de la vida i l'obra d'Antoni Gaudí : 6ª part. A: " Temple" Any 135, (Gen.-Feb. 2001), p. 10-11 Cronologia de la vida i l'obra d'Antoni Gaudí : 7ª part. A: " Temple" Any 135, (Mar.-Abr. 2001), p. 15-16 Cronologia de la vida i l'obra d'Antoni Gaudí : 8ª part. A: " Temple" Any 135, (Maig-Juny 2001), p. 11-12 Cronologia de la vida i l'obra d'Antoni Gaudí : 9ª part. A: " Temple" Any 135, (Jul.-Ago. 2001), p. 16-17 CAMPS, Colisa. A través del ancho mundo : homenaje a Gaudí en Japón. A: "Casa Viva" nº 87 (1990?), p. 56-61 CAPILLA, Antoni. A la recerca de l'originalitat perduda. A: " Informatiu del Col.Legi d'aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona" nº. 40, (1ª quinzena, gen. 1994), p. 13-14 CASALS BALAGUÉ, Albert. Gaudí y el misterio de la encarnación : las incógnitas de la cripta de la colonia Güell. A: " Informes de la Construcción" vol. 42, nº. 408, (Jul.-Ago. 1990), p. 63-76 CHUECA GOITIA, Fernando. Gaudí : más acá y más allá de la arquitectura. A: "

Documentació. 07 _______________________________________________


Revista Nacional de Arquitectura" nº. 204 (Dic. 1958), p. 29-34 CIRICI PELLICER, Alexandre. Gaudí, pintor. A: " Serra d'Or" Any VIII, nº 10 (Oct. 1966), p. 41-45 CIRLOT, Lourdes. Una Aproximació a la iconografia gaudiniana. A: " Quaderns De l'obra Social" nº. 25 (Oct. 1984), p. 15-18 COLLINS, George R. Antoni Gaudí as creative medievalist. A: " Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi" nº I (1986), p. 69-81 COLLINS, George R. Antonio Gaudí : estructura y forma. A: " Hogar y Arquitectura" nº. 66, (Sep.-Oct. 1966), p. 35-52 COLLINS, George R. Antonio Gaudí : structure and form. A: " Perspecta" nº. 8, (1963), p. 63-90 COLLINS, George R. Dibujos de Gaudí : catalogación. A: " Estudios Pro arte" nº 10 (Abr.-Jun. 1977), p. 88-104 CONILL I MONTOBBIO, Buenaventura. La Cerrajería de Gaudí. A: " Barcelona Atracción" nº 123 (Jul. 1921), p. [2-10] CRANDELL, Gina. Element: tile. A: " Land Form" nº. 7 (2000), p. 98-105 Dal Geometrico al florale . a cura di Antoni de Moragas. A: " Casa Vogue" nº. 120.121 (Lug.-Ago. 1981), p. 98-103 DALÍ, Salvador. De la beauté terrifiante et comestible, de l'architecture modern style. A: " Minotaure" nº. 3-4 (1933), p. 69-76 DALISI, Riccardo. Design as a 'nebulous composite' : the furniture of Gaudí. A: " Modo" vol. 3, nº 20 (jun 1979), p. 43-45 DESCHARNES, Robert. Gaudi : le héros espagnol de l'architecture 1900 a aussit fait des meubles. A: " Connaissance des Arts" nº 228 (Fev. 1971), p. 42-49 En la mort d'Antoni Gaudí. A: " Revista de Catalunya" vol. V, any III, n. 25. (Jul. 1926), p. 59-65 La Exposición Gaudí en el Tinell. A: " Cuadernos de Arquitectura" nº. 26, (2º trim. 1956), p. 185-187 Exposition Gaudí, Musée des Arts Décoratifs, Paris 9 juin-27 septembre 1971. A: " Architecture d'Aujourd'hui" nº 156 (Juin.- Jui. 1971), p. XVI Finca estupenda. A: " SU FINCA" Año 2, n. 8 .Jun. 1930, p. 238 FANTONE, Claudio Renato. Antoni Gaudí : la tradizione ed innovazione nell'uso del

Documentació. 07 _______________________________________________


laterizio . Claudio Renato Fantone. A: " costruire in laterizio" n. 24.91, (Nov.-Dec. 1991), p. 494-503 FERNANDEZ CASADO, Carlos. Gaudí visto desde la arquitectura del ingeniero . Carlos Fernández Casado. A: " OP : revista del colegio de ingenieros de caminos, canales y puertos" nº 59, (2002), p. 6-15 FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, José Antonio.Gaudí, un precursosr . José Antonio Fernández Ordoñez. A: " OP : revista del colegio de ingenieros de caminos, canales y puertos" nº 59 (2002), p. 4-5 FERRER, Rai. Projecció de l'obra d'Antoni Gaudí en l'imaginari de la Ciència Ficció . Rai Ferrer. A: " Nexus" nº. 19, (Des. 1997), p. 26-35 FISAC, Miguel. Exposición Gaudí : impresiones sobre Gaudí . Miguel Fisac. A: " revista nacional de arquitectura" Año XVI, nº 179, (Nov. 1956), p. 11-14 FLORES, Mónica.Gaudí : entre la gloria mundana y los altares . Mónica Flores. A: " menhir : arquitectura, construcción, diseño" nº 2, (Mayo 2001), p. 82-85 FONDEVILA I GUINART, Mariàngels. L'Afer Gaudí a l'Exposició de les Arts Déco de París del 1925 . Mariàngels Fondevila i Guinart. A: " Revista de Catalunya" Nova etapa, nº 116 (març 1997), p. 53-66 Gaudí chapel. A: " Building Design" nº 1503, (sep 2001), p. 2 El Gaudí silenciat. A: "Veu del carrer" nº 74 (Jul.-Ago. 2002), p. 11-17 Gaudir Gaudí : la ceràmica en l'obra de Gaudí. A: " Informatiu del Col.Legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona" nº 198 (1ª quinzena de febrer 2002), p. 39-44 Gaudí : 1852-1926. A: " Proyectos Y Materiales" vol. 5, nº 5 (sep.-Oct. 1949), p. 21 53 Gaudí : estructura y naturaleza. A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº 59 (2002) Gaudí en París : Salón de la "Société Nationale des Beaux Arts". A: " Anuario : Asociación de Arquitectos de Cataluña" (1911), p. 30-45 Gaudí vist per divuit escriptors i artistes : ... conjunt de textos d'escriptors representatius de l'art del segle XX : André Breton, Joan Brossa. Josep Carner, Juan Eduardo Cirlot, Jean Cocteau, Jean Giono, Le Corbusier, Evelyn Waugh- il.lustrat per fotògrafs que han sabut donar una particular mirada a l'obra de l'arquitecte . il.lustracions Francesc Català-Roca, Toni Catany, Colita, Ferran Freixa, Joaquim Gomis, Dora Maar, Leopoldo Pomés, Clovis Prévost, Man Ray, Miquel Vidal. A: " Nexus" nº 28 (Jul. 2002), p. 36-57 Gaudí. A: " Cuadernos De Arquitectura" nº 26 (2º trim. 1956)

Documentació. 07 _______________________________________________


Gaudí. A: " Cupula" nº 39 (1953) Gaudí, 150 años de un genio . texto: Nelly Malmanger. A: " AITIM : Boletin de Información Técnica" nº 214 (Nov.-Dic. 2001), p. 13-21 Gaudí, constructor . [coordinación y dirección: Antonio Gonzalez Moreno-Navarro]. A: " Informes de la Construcción" vol. 42, nº 408 (Jul.-Ago. 1990) Gaudí, la revolució de les formes. A: " Barcelona : Metropolis Mediterránia" nº 58 (Gen.-Abr. 2002), p. 26-84 Gaudímania hits Barcelona. A: " World Architecture" nº 108 (July-Aug. 2002), p. 27 GARCÍA GABARRÓ, Gustavo. Gaudí y la superación del Gòtico. A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº 59 (2002), p. 36-41 GARRUT, Josep Maria. Gaudí en la caricatura. A: " San Jorge" nº 37 (Ene. 1960), p. 18-24 GAUDÍ, Antoni. Las Conversaciones de Gaudí con Juan Bergós. A: " Hogar Y Arquitectura" N. 112 .Jun. 1974, p. 44-68 GAUDÍ, Antoni. Ornamentation . Antoni Gaudí. A: " VIA : Publications of the Graduate School of Fine Arts" vol. 2 (1973), p. 18-25 GIRARDI, Vittoria. Alla ricerca di Antonio Gaudí. A: " Architettura : cronache e storia" Anno XIV, nº 159, (Genn. 1969), p. 688-694 GIRARDI, Vittoria. Alla ricerca di Antonio Gaudí : 2 .A: " Architettura : cronache e storia" Anno XIV, nº 160, (Feb. 1969), p. 760-764 GIRARDI, Vittoria.Alla ricerca di Antonio Gaudí : 3 . A: " Architettura : cronache e storia" Anno XIV, nº 161, (Mar. 1969) p. 830-834 GIRARDI, Vittoria. Alla ricerca di Antonio Gaudí : 4. A: " Architettura : cronache e storia" Anno XIV, nº 162, (Apr. 1969 p. 900-904 GIRARDI, Vittoria. Alla ricerca di Antonio Gaudí : 5 . A: " Architettura : cronache e storia" Anno XV, nº 164, (Giu. 1969) p. 130-134 GIRARDI, Vittoria. Alla ricerca di Antonio Gaudí : 6 . A: " Architettura : cronache e storia" Anno XV, nº 165, (Lug. 1969) p. 200-204 GIRARDI, Vittoria. Alla ricerca di Antonio Gaudí : 7 . A: " Architettura : cronache e storia" Anno XV, nº 166, (Ago. 1969) p. 270-272 GIRARDI, Vittoria. Alla ricerca di Antonio Gaudí : 8 . A: " Architettura : cronache e storia" Anno XV, nº 167, (Set. 1969) p. 342-344

Documentació. 07 _______________________________________________


GOMIS TORRES, Josep Maria. Arquitectura gaudiniana, estètica i ètica. A: " Revista del Centre de Lectura" 7 èp., nº 1 (4at trim. 2001), p. 23-24 GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. Antoni Gaudí : ¿sencillamente un .genial arquitecto?. A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº 59 (2002), p. 28-35 GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. Estructura y espacio en la arquitectura de Gaudí.. A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº 59 (2002), p. 66-75 GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. Gaudí, constructor : la materialización de una arquitectura singular. A: "Informes de la construcción" vol. 42, nº 408 (Jul.-Ago. 1990), p. 5-8 GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, José Luis. El Futur de les obres de Gaudí : un debat encara pendent .II. A: " AB : Arquitectes de Barcelona" nº 85, (Jul. 2002), p. 20-21 GRAVAGNUOLO, Benedetto. Gaudí o dell'architettura incommestibile. A: " Modo" (Giu. 1981), p. 53-57 GÓMEZ SERRANO, Josep. Gaudí : arquitectura i geometria. A: " Informació i Debat" (Juny 2002), p. 8-11 Homenaje a Gaudí. A: " Papeles de Son Armadans" Año IV, tom. XV, nº XLV bis (dic. 1959) HARTMAN, Hattie. We could be heroes. A: " Building Design" nº 1537 (jun 2002), p. 9 ISHIYAMA, Osamu. Gaudí and modernisme catala . Osamu Ishiyama. A: " Japan Architect" nº 391-392 (Nov.-Dec. 1989), p. 82-88 Jujol, Gaudí : architectuur. A: "Techno-magazine thd nieuws" (Jaargang 9 .Feb. 1977) JONES, Will. Gaudiniana hits Barcelona. A: " World Architecture" nº 108, (jul 2002), p. 27 LAHUERTA, Juan José. Essència i significació de les formes gaudinianes : la temptació de la matèria . Juan José Lahuerta. A: " Barcelona : Metrópolis Mediterránia" nº 16 (1990), p. 78-82 LAHUERTA, Juan José. Gaudiniana, Barcelona 2002; Gaudí e il peccato originale dell'architettura. A: " Casabella" Vol. 66, nº 701, (jun 2002), p. 4-7 LLORENS, Tomàs. Gaudí dissenyador : o el crepúsculo de los gaudinismos. A: " Arquitecturas Bis" nº 19 (Nov. 1977), p. 27-29

Documentació. 07 _______________________________________________


MAGRINYÀ, Francesc. Gaudí-Cerdà : una contraposición sugerente. A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº 59, (2002), p. 84- 91 MARTINELL I BRUNET, Cèsar. Antoni Gaudí. A: " Revista de Catalunya" vol. V, any III, nº 25 (Jul. 1926), p. 1-7 MARTINELL I BRUNET, Cèsar. Sesión de crítica de arquitectura celebrada en Barcelona como homenaje a Antonio Gaudí. A: " Revista Nacional de Arquitectura" año XIII, nº 139 (Jul. 1953), p. 35-50 Nouvelles acquisitions : Antoni Gaudí : ensemble d'oeuvres de diverses provenances: Palacio Güell, Casa Batlló, Casa Milà. A: " 48.14 : la revue du Musée d'Orsay" nº 15 (Automne 2002), p. 40-45 NEVADO, Miguel A.R. La madera en la arquitectura de Antoni Gaudí . Miguel A.Rz. Nevado. A: " AITIM : Boletin de Información Técnica" nº 218 (Jul.-Ago. 2002), p. 22-31 Paris Barcelone : 1888-1937. A: " Connaissance des Arts" nº hors serie 170 (2001) PANE, Roberto. Gaudí e il modernismo catalano. A: " Casabella" nº 338 (Lug. 1969), p. 55-59 PARCERISAS, Pilar. Gaudí, urbanista. A: " Quaderns de l'Obra Social" nº 24 (Ago. 1984), p. 15-17 PEARCE, David. Fifty years of Gaudí on display in London. A: " Building Design" nº 449, (jun 1979), p. 9 La reconstrucción virtual del Obrador de Gaudí . Josep Vicent Gómez Serrano ... [et al.]. A: " Loggia : Arquitectura & Restauración" nº 9 (1999), p. 30-4 RÀFOLS, Josep Francesc. Els Mobles projectats per en Gudí i els seus objectes d'art litúrgic.. A: " Ciutat i la Casa" nº 6 (1927), p. 29-32 RÀFOLS, Josep Francesc. Gaudí. A: " Arquitectura : Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid" Año 10, nº 106 (Feb. 1928), p. 47-53 RIBAS I PIERA, Manuel.Consideraciones sobre Gaudí, a través de sus obras urbanísticas. A: " Cuadernos de Arquitectura" nº 63 (1er. trim. 1966), p. 20-33 RINALDI, Rosamaria. Inside Gaudi's houses; architects : Antonio Gaudí. A: " Domus" nº 626, (Mar 1982), p. 47-50 ROIG ROSICH, Josep. Algunes pinzellades sobre la mort i la vida d'Antoni Gaudí. A: " Revista del Centre de Lectura" 7 èp., nº 1 (4at trim. 2001), p. 9-14 RUI-WAMBA MARTIJA, Javier. Gaudí ingeniero. A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº 59 (2002), p. 100-107

Documentació. 07 _______________________________________________


SALCEDO MILIANI, Antonio. Aproximació a Gaudí : relacions amb les seves vivències i conceptes. A: " Revista del Centre de Lectura" 7 èp., nº 1 (4at trim. 2001), p. 15-18 SCHOELKOPF, Robert J. Antonio Gaudí : architect 1852-1926. A: " Perspecta" nº 2 (1953), p. 58-65 SERT, Josep Lluís. Gaudí, visionnaire et précurseuer. A: " Oeil" nº 2 (15 Feb. 1955), p. 27-35 SOLÀ-MORALES I RUBIÓ, Ignasi de. Storicismo contro modernismo : la distruzione del linguaggio accademico = Historicism against modernism : the destruction of academic language. A: " Lotus" nº 23 (1979), p. 104-113 SUGRAÑES I GRAS, Domingo. D. Antonio Gaudí. A: " Constructor" Año IV, nº 33 (Jul. 1926), p. 472-473 SUGRAÑES I GRAS, Domingo. Nota necrológica : Antoni Gaudí i Cornet. A: " Anuario : Asociación de Arquitectos de Cataluña" (1927), p. 43-47 SWEENEY, James Johnson. Tomorrow's working geometry? . by James Johnson Sweeney. A: " Architectural Forum" (Mar. 1956), p. 112-117 Tardor de l'any Gaudí al COAC. A: " Informació i Debat" (Nov. 2002), p. 12-15 TARRAGO I CID, Salvador. Entre la estructura y la forma. A: " CAU", nº 69 (Feb. 1981), p. 48-68 TARRAGÓ I CID, Salvador. La Relación estructura y forma en Gaudí. A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº 59 (2002), p. 18-27 TOMLOW, Jos. La Evolución de la innovación estructural de Gaudí : los proyectos de la sede de la Misión Franciscana, la iglesia de la Colonia Güell y el templo de la Sagrada Família . Jos Tomlow- A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº 59 (2002), p. 48-57 TUSQUETS, Óscar. Gaudí-Dalí. Oscar Tusquets i Daniel Giralt-Miracle. A: " Nexus" nº 16 (Jul. 1995), p. 46-57 TUSQUETS, Oscar. L'anno Gaudí. A: " Domus" nº 848, (May 2002), p. 44-55 VARGAS, Rafael. Gaudí a través de Rafael Vargas. A: " On : Diseño" nº 231 (2002), p. 284-290 VITRIOL, Arnau de. Gaudí : el hombre mágico. A: " Karma 7" nº 234 (Mayo 1992), p. 39-43 WAUGH, Evelyn. Gaudí A: " Sites" nº 15 (1986), p. 6-11

Documentació. 07 _______________________________________________


WAUGH, Evelyn. Gaudí. A: " Architectural Review" (June 1930), p. 309-311 WHIFFEN, Marcus. Catalan surreal. A: " Architectural Review" (Nov. 1950), p. 322-325 Articles de diari Antoni Gaudí . Jordi Morant i Clanxet. A: " Diari De Tarragona" (7 gen. 1993) Antoni Gaudí, el gran desconegut. A: " Nou Diari" (29 mar. 1992) L'Arquebisbat i Riudoms estudien la restauració de la casa de Gaudí. A: " Diari De Tarragona" (28 feb. 1993) Un Arquitecto dice hallar prueba de que Gaudí es de Riudoms. A: " Diari de Tarragona" ( 25 oct. 1992) La Arquitectura actual : arquitectura y materiales para la construcción. A: " Diario De Barcelona" (24 abr. 1971) L'Assenyada rauxa d'Antoni Gaudí . Agustí Giménez i Camins. A: " Nou Diari" (22 oct. 1992) L'Ànima de l'arquitecte : a punt de ser nomenat un vice-postulador de la canonització de Gaudí. A: " Avui" (7 març 1993) BASSEGODA I NONELL, Joan. Aclarados los detalles sobre el accidente que causó la muerte a Gaudí. A: " Vanguardia" (11 jun. 1987) BASSEGODA I NONELL, Joan. Un Arquitecto en los altares. A: " Vanguardia" ( 23 nov. 1992) BASSEGODA I NONELL, Joan. Gaudí "underground". A: " Vanguardia" (24 set. 1987) BASSEGODA I NONELL, Joan. Gaudí y Oriente. A: " Vanguardia" ( 4 jun. 1991) CAPMANY, Maria Aurèlia. Gaudí va al Oeste. A: " Vanguardia" ( 20 mar. 1987) CARANDELL, Josep M. Errors sobre Gaudí. A: " Diari De Barcelona" ( 12 des. 1992) CASTELLÀ-GASSOL, J. Gaudí insólito. A: " Correo Catalán" ( 21 d'octubre 1964) Entrevista a José Manuel Almuzara, arquitecto : "muchos de sus admiradores desean la beatificación de Gaudí". A: " Vanguardia" ( 8 nov. 1992)

Documentació. 07 _______________________________________________


Gaudí a Riudoms. A: "Nou Diari" ( 12 maig 1993) Gaudí i el beat de Riudoms. A: " Nou Diari" ( 19 maig 1993) GUIRAL, Carles. Descubierta la primera obra de Gaudí. A: " Periódico" ( 14 nov. 1991) Un Libro cuestiona a Gaudí como precursor de la arquitectura y el arte contemporáneos . J.J. Navarro Arisa. A: " País" (4 mar. 1993) Luces de Bohemia. A: "Diari De Tarragona" ( 6 nov. 1992) LLUCH, Ernest. Gaudí y Güell. A: " Vanguardia" ( 5 ago. 1993) Un Museu dedicat a Gaudí. A: " Diari de Tarragona" ( 24 març 1994) El Naixement d'un geni, Antoni Gaudí. A: " Diari De Tarragona" ( 20 des. 1992) Reus serà la seu d'unes jornades mundials sobre l'obra i la persona de Gaudí : L'ajuntament prepara per al pròxim novembre una trobada de 200 investigadors. A: " El Punt" ( 3 febrer 1998) Riudoms compra la casa familiar on va viure Gaudi. A: " Nou Diari" (7 feb. 1994) SUBIRACHS, Josep M. Gaudir Gaudí. A: "Avui" (6 des. 1992) SUBIRACHS, Josep M. Una Historia apasionante : cuando apenas empezaba a ver la luz, la Sagrada Família tuvo un golpe de suerte, una pelea entre arquitectos, permitió que Gaudí se hiciera cargo de un proyecto que le perseguiría hasta el fin de sus días ...A: " Observador" ( 11 sep. 1992) TÀPIES, Antoni. Gaudí i el Japó . Antoni Tàpies. A: " Vanguardia" ( 6 jun. 1989) Los Vizcondes de Güell, la familia para la que trabajó Gaudí. A: " Diari De Tarragona" ( 25 des. 1994) Audiovisuales Antoni Gaudí 1852-1926 [Enregistrament vídeo] : my house is a tree . manuscript and production: Henrik Bøegh. [Copenhaguen] : Art Guide, cop. 1991 Gaudí [Enregistrament video] : un segle de visions . Direcció i realització: Felip Solé. [Sant Joan Despí] : Televisió de Catalunya, cop.1998 Gaudí [Enregistrament vídeo]. Guió: Josep Mª Vila Puig ; realitza: " Josep-Humbert Oyamburu ; s una producció Humberfilm. [Barcelona] : Humberfilm, [198-]

Documentació. 07 _______________________________________________


Gaudí [Enregistrament vídeo] . producida y dirigida por José María Argemí, 1960 Un Homme, une ville [Enregistrament vídeo] : Ricardo Bofill, Barcelone. Une émision de A. Romus et J.E. Caudron ; production: RTB. Liège : RTBF, cop.1982

CD-ROM Construïm el Temple de la Sagrada Família [Fitxer informàtic] : obra de Gaudí, obra de tots. Sant Lluís, Menorca : Triangle Postals, DL 2000 GAUDÍ, Antoni. Gaudí [Fitxer informàtic]. Art direction: David Martínez. Barcelona : Dvlp, cop. 1999 Gaudi [Fitxer informàtic]. Dirección del proyecto: J. Sanjuán ; coordinación del proyecto: Maurici Liso ; idea original y guión interactivo: J. Sanjuán Maurici Liso, Josep Mallofré ; desarrollo informático y diseño gráfico: Josep Mallofré ; Supervisión: Hiroya Tanaka ; dirección de la documentación: Txatxo Sabater ; documentación: Pilar Paricio, Rosalia Feu ; traductores: Esther Pedreño, Donna Velázquez, Antonio Bassols, Fanny Taghavi. Barcelona : D.R. Multimedia, 1994 Gaudí [Fitxer informàtic] : parla = habla = speaks. [Barcelona] : Museu Diocesà de Barcelona, DL 2002 Gaudí o el joc de l'arquitecte [Fixer informatic]. Disseny interactiu i guió: Toni Matas. Barcelona : Barcelona Multimedia, DL 2001

LAHUERTA, Juan José.Casa Batlló, Barcelona [Fitxer informàtic] : Gaudí . textos: Juan José Lahuerta ; fotografías: Pere Vivas, Ricard Pla. [Sant Lluís, Menorca] : Triangle Postals, DL 2001

MECA, Toni. La Sagrada Familia terminada [Fitxer informàtic] : el sueño de Gaudí hecho realidad . by Toni Meca. .Barcelona : Cover 7 : Toni Meca, cop. 2002 Casa Vicens Llibres Projecte de restauració Casa Vicens 1997 : carrer de les Carolines, 22 ; TAU ceràmica [Barcelona] : Caparrós Comunicació, DL 1997 Articles de revista Gaudí : la Casa Vicens, cien años de encantamiento. A: " Casa Viva" nº 102 (1991), p. 36-46 Gaudí : la Casa Vicens, cien años de encantamiento. A: " Casa Viva" nº 20 (1984),

Documentació. 07 _______________________________________________


p. 52-62 Articles de diari FONTOVA, Rosario. La restauración de la Casa Vicens estará acabada dentro de un año. A: "El Periódico" (12 de noviembre de 1997) YANIZ, Juan Pedro. La Casa Vicens, primera vivienda familiar construida por Gaudí, será remozada. A: "Avui" (16 d'agost de 1997), p. 10 Obra de Gaudí al Temple Expiatori de la Sagrada Família Llibres Album : Temple expiatori de la Sagrada Familia : projecte = Templo expiatorio de la Sagrada Familia : proyecto. Barcelona : Asociación Espiritual de Devotos de San José, [19--?] Àlbum record a Gaudí i al Temple Expiatori de la Sagrada Família .[Barcelona : s.n.], 1936 ALONSO GAVELA, Maria Jesús. Gaudí en Astorga . Maria Jesus Alonso Gavela. 2ª ed. rev. y anot. Salamanca : El Autor, DL 1983 ALONSO GAVELA, Maria Jesús.Gaudí en Astorga . Maria Jesus Alonso Gavela. Leon : Institució"Fray Bernardino de Sahagún", 1972 BERGÓS, Joan.Tabicados huecos : bases para las dimensiones de las bóvedas y cubiertas del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia . Joan Bergós.Barcelona : Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, DL 1965 BONET I ARMENGOL, Jordi.Temple Sagrada Família. Barcelona : Escudo de Oro, 2000 BONET I ARMENGOL, Jordi. L'Últim Gaudí : el modulat geomètric del temple de la Sagrada Família . 2a ed.[Barcelona] : Pòrtic, 2001

BONET I ARMENGOL, Jordi. L'Últim Gaudí : el modulat geomètric del temple de la Sagrada Família = The Essential Gaudí : the geometric modulation of the church of the Sagrada Família. Barcelona : Pòrtic, 2000 BURRY, Mark. Expiatory church of the Sagrada Família : Antoni Gaudí . Mark Burry. .London : Phaidon, 1993

Documentació. 07 _______________________________________________


Construïm el Temple de la Sagrada Família [Fitxer informàtic] : obra de Gaudí, obra de tots. Sant Lluís, Menorca : Triangle Postals, DL 2000 CAMPRUBI ALEMANY, Francisco. Die Kirche der Heiligen Familie in Barcelona, das Hauptwerk des spanischen Architekten Antonio Gaudí . 1960 .Tesis doctoral CARANDELL, Josep M. El Temple de la Sagrada Família. Sant Lluís, Menorca : Triangle Postals, DL 1997 Exposición gráfica de las obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia : notas históricas : catálogo recuerdo 1940.[Barcelona? : s.n.], [1940?] Gaudí : Sagrada Família . [textos: Eduardo Rojo Albarrán].León : EDILESA, DL 1990 GOMIS, Joaquín.La Sagrada Familia de Antoni Gaudí. Barcelona : Omega, cop. 1952 LAHUERTA, Juan José.Templo y tiempo: Maragall y Gaudí . A: "Fin de siglo y formas de la modernidad" p. 21-31 MARTINELL I BRUNET, Cèsar. Gaudí i la Sagrada Família : comentada per ell mateix . Barcelona : Aymà, 1951 MARTINELL I BRUNET, Cèsar. Gaudí i la Sagrada Família : comentada per ell mateix . 2a ed.Valls : Cossetània, 1999 MARTINELL I BRUNET, César. La Sagrada Familia. Barcelona : Ayma, 1952 MARTINELL I BRUNET, César. La Sagrada Familia y su continuación : conveniencia de un centro de estudios gaudinistas. Barcelona : Amigos de Gaudi : Círculo Artístico Sant Lluc, 1957 MOYA PLANA, Luis El Templo de la Sagrada Familia. Barcelona : Templo de la Sagrada Familia, DL 1982 PUIG BOADA, Isidre: El Temple de la Sagrada Família. Barcelona : Ediciones de Nuevo Arte Thor, 1979 PUIG BOADA, Isidre. El Temple de la Sagrada Família. Barcelona : Barcino, 1929 PUIG BOADA, Isidre. El Templo de la Sagrada Familia : síntesis del arte de Gaudí . Barcelona : Omega, cop. 1952 PUIG BOADA, Isidre. El Templo de la Sagrada Família. 4a. ed. Barcelona : Ediciones de Nuevo Arte Thor, 1982 QUINTANA, Antonio. Manyanet, Bocabella, Gaudí : tres grandes para un gran templo. Barcelona : Hijos de la Sagrada Familia, DL 1985

Documentació. 07 _______________________________________________


La Sagrada Familia : de Gaudí al CAD . Josep Gómez. [et al.]. Barcelona : Edicions UPC, DL 1996 El Temple expiatori de la Sagrada Família que erigeix a Barcelona l'Associació espiritual de devots de Sant Josep. Barcelona : Seix Barral, 1947 Temple expiatori de la Sagrada Família. Barcelona : [s.n], 1952 TORII, Tokutoshi. El Temple expiatori de la Sagrada Familia. [Japan] : Tomen, [199?] Vine a viure el somni de Gaudí : temple de la Sagrada Família : Capta'98, del 5 al 7 de Juny [Barcelona : Temple de la Sagrada Família, 1998?] Visita a les obres de la Sagrada Família : 24 febrer 1901-2001 . Centre excursionista de Catalunya, secció d'Història i Art. [Barcelona : Centre Excursionista de Catalunya, 2001] Articles de revistas ALARCON, J.M. Sagrada Familia : el espectáculo de la catedral en obras. A: RCT : Revista de la construcción" ( Nº 112 .Feb. 2001), p. 4-8 BARRAL I ALTET, Xavier. Reflexions sobre la Sagrada Família de Barcelona . A: " Revista del Centre de Lectura" 7 èp., nº 1 (4at trim. 2001), p. 4-8 BERRIOCHOA SÁNCHEZ-MORENO, Valentín. La Sagrada Família : compromiso y contradicción. A: " R&R : Restauración & Rehabilitación : Revista Internacional del Patrimonio Histórico" ( N. 48 .Ene. 2001), p. 62-63 BOHIGAS, Oriol. La Sagrada Família . Oriol Bohigas. A: " Barcelona Atracción" ( N. 309 .Dic. 1945), p. 239-243 BONET I ARMENGOL, Jordi. El Templo de la Sagrada Família : nuevas aportaciones al estudio de Gaudí . A: " Loggia : Arquitectura & Restauración" nº 9 (1999), p. 22-29 BONET I ARMENGOL, Jordi. El Templo de la Sagrada Família de Antonio Gaudí, últimas obras . A: "Ars Sacra" nº 17 (Ene. 2001), p. 13-26 BONET I ARMENGOL, Jordi. Experimentació tecnològica sobre l'arquitectura de Gaudí a la Sagrada Família. A: " Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi" nº 11 (1997), p. 279-289 BONET I ARMENGOL, Jordi. L'Últim Gaudí. A: "Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi" nº IX-X (1995-1996), p. 159-177 BURRY, Mark. Parametric design and the Sagrada Familia. A: "Arq: Architectural Research Quaterly" vol. 1 nº 4, (summer 1996), p. 70-80

Documentació. 07 _______________________________________________


Conèixer Gaudí, del popular al desconegut ; La Sagrada Família és l'obra d'un poble ; Don Antonio era un santet. A: " Temps" nº 911, (27 Nov.-3 Des. 2001), p. 26-31 Las Construcciones escolares en Catalunya. A: "Construcción" Año III, nº 19 (Ene. 1918), p. 6-16 Gaudí : the making of the Sagrada Família. A: " Architects' Journal" Vol. 195, nº 13 (1 Apr. 1992), p. 22-51 GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. Resumen histórico de la evolución del entorno urbano de la Sagrada Família. A: " CAU" nº 40 (Nov.- Dic. 1976), p. 20-47 GÓMEZ SERRANO, Josep. El Proyecto de la Sagrada Família de Gaudí en el siglo XXI. A: " OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos" nº 59 (2002), p. 76-83 El Institut Gaudí construye una réplica de las escuelas parroquiales del Templo de la Sagrada Família. A: " CIC" nº 362, (Ene. 2002), p. 36-39 QUINTANA, Francisco de P. Les Formes guerxes del temple de la Sagrada Família. A: "Ciutat i la Casa" nº 6, (1927), p. 16-29 La Sagrada Familia ¿para qué i para quien?. A: " CAU" N. 40 .Nov.- Dic. 1976 Se rematan los campanarios de la Sagrada Familia. A: " TG: Tapicerias Gancedo" nº 17 (1976), p. 38-41 SELLÉS I BARÓ, Salvador. El Templo de la Sagrada Família. A: " Arquitectura Y Construcción" nº 186 (Ene. 1908), p. 4-11 SUGRAÑES I GRAS, Domingo. Disposició estàtica del Temple de la Sagrada Família. A: " Anuario : Asociación de Arquitectos de Cataluña" (1923), p. 17-36 SUGRAÑES I GRAS, Domingo. La Estabilidad de construcción en el templo de la Sagrada Familia. A: " Ibérica" nº. 169 (Mar. 1917), p. 202-205 SUGRAÑES I GRAS, Domingo. La Forma en el templo de la Sagrada Familia. A: " Ibérica" nº 182 (Jun. 1917), p. 408-413 Artícles de diari La Nave central de la Sagrada Familia estará acabada antes de siete años. A: " País" (7 jul. 1993) La Nave central del templo de la Sagrada Família se cubrirá hacia el año 2000 : las técnicas de diseño asistido por ordenador permiten acelerar las obras de construcción del templo expiatorio proyectado por el reusense Antoni Gaudí . Ramon Balmes. A: " Vanguardia" (31 ago. 1993)

Documentació. 07 _______________________________________________


Les Obres del temple de la Sagrada Família s'acaben per ordinador. Maite Boada. A: " Nou Diari" (14 maig 1993) Un Ordenador dirige la remodelación de las columnas de Gaudí en la Sagrada Familia. A: " Vanguardia" (7 abr. 1991) ARNÚS. María del Mar. En defensa de Gaudí. A: "Avui" (23 d'abril de 2002) ARNÚS, M. del Mar. No passaran. A: "Avui" (11 de maig de 2002) ARAGAY, Ignasi. Entrevista a Josep Maria Carandell: "Gaudí ha caigut en mans de gent molt perillosa". A: "Avui" (20 de maig de 1995) BOHIGAS, Oriol. A Xavier Bru de Sal A: Defensar Gaudí i la Sagrada Familia. A: "Avui" (4 enero de 1998) BOHIGAS, Oriol. A M del Mar Arnús: corregir el futur de la Sagrada Familia. A: "Avui" (5 de maig de 2002) BOHIGAS, Oriol. A Kazuko Sejima : l'entorn de la Sagrada Familia. A: "Avui" (19 de maig de 2002) BONET I ARMENGOL, Jordi. Idees urbanístiques de Gaudí. A: "Avui" (4 de juny de 2002) BRU DE SALA, Xavier. Gaudí és Wagner. A: "El País" (6 de diciembre de 1997), p. 2 CARANDELL, Josep Maria. Que expïin els altres. A: "Avui" (27 d'abril de 2002) CASTILLO, David. La Sagrada Familia, después de Gaudí. Don Luis Bonet Garí: "Los enemigos nos han ayudado más que los amigos". A: "Diario de Barcelona" (23 de marzo de 1974) GONZÁLEZ, Antoni ; LACUESTA, Raquel. La Sagrada Familia ¿Para qué y para quién?. A: "CAU" (Noviembre.diciembre de 19976) nª 40 GONZÁLEZ, J.L. El futur de les obres de Gaudí: un debat encara pendent. A: "Avui" (29 de juliol de 2002) GUIRAL, Carles. Aparecen planos de la Sagrada Família firmados por Antoni Gaudí. A: " Periódico" (25 jul. 1990) MARTIRELL, Josep. El raríssim fenèmen de la Sagrada Familia. A: "Avui" (27 d'abril de 2002) MIRÓ ARDÈVOL, Josep. Gaudí, l'arquitecte de Déu. A: "Avui" (5 de maig de 2002) SENTÍS, Carles. El destí de la Sagrada Familia. A: "Avui" (5 de maig de 2002) CD-ROM

Documentació. 07 _______________________________________________


MECA, Toni. La Sagrada Familia terminada [Fitxer informàtic] : el sueño de Gaudí hecho realidad. Barcelona : Cover 7 : Toni Meca, cop. 2002 Pavellones de la Finca Güell Llibres BASSEGODA I NONELL, Joan. Memoria de la Cátedra Gaudí : Curso 1967-1968 . Barcelona : Escuela Tècnica Superior de Arquitectura de Barcelona, 1969 BASSEGODA I NONELL, Joan. Jardí de les Hesperides : la Cátedra Gaudí. [Barcelona] : Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya, [198?] CÁTEDRA GAUDÍ. CÁTEDRA GAUDÍ(Barcelona). Memoria de la Cátedra Gaudí : Curso 1968-1969. Barcelona : GEA, 1970 Articles de revista LAHUERTA, Juan José. Una Fuente en los jardines de la finca Güell de Pedralbes. A: "Vanguardia". (17 oct. 1989) Articles de diari Pavellons d'entrada a la finca Güell. Intervencions en el patrimoni arquitectònic d'Antoni Gaudí. [setembre 1999 - febrer 2000]. Institut del Paisatge Urbà. Col·legi de les Teresianes Llibres BARRANCO MARTIN, Carmen [et al.]. Colegio de las Teresianas, de Gaudí : historia y arquitectura. Barcelona : Edicions STJ, DL 2002 El Col.legi de les Teresianes. Barcelona : Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, [s.a.] MARCELO, Arquebisbe de Barcelona. La Compañía de Santa Teresa de jesús 1876-1932. Barcelona : Ediciones STJ, 1969 Revista de la Orden de Santa Teresa de Jesús. nº 167, (1886)

Documentació. 07 _______________________________________________


Revista de la Orden de Santa Teresa de Jesús. nº 212, (1890) Articles de diario TOMLOWS, Jos. Colegio de las Teresianas in the view of architectural history and documentation 1976-2002 Casa Calvet Articles de revista Casa Calvet. A: " Casa Viva" nº 60 (1987), p. 22-28 Casa de alquiler en la calle de Caspe 52, Barcelona. A: " Arquitectura y Construcción" nº 81, (Jul. 1900), p.200-201 Espejo Calvet : a Gaudí le hubiera gustado ... A: " Diseño Interior" nº 61, (1996?), p. 142-145 FOCHS, Carles. A propòsit del teginat de la Casa Calvet d'Antoni Gaudí. A: " AB : Arquitectes de Barcelona" nº 3 (Set. 1986) Articles de diari Atentado contra una obra de Gaudí. A: "La Vanguardia" (19 de junio de 1980) Un Gaudí desconocido. A: "La Vanguardia" (23 de marzo de 1996) Paran unas obras ilegales en una casa de Gaudí. A: "El Periódico" (2 de abril de 1987), p. 23 BASSEGODA NONELL, Joan. Restauración de la casa Calvet de Gaudí. A: "ABC" (16 de diciembre de 1990), p. 7 FAVA, Maria. Fan obres il.legals en una casa de Gaudí de Barcelona des de fa tres setmanes. A: "Avui" (29 de març de 1987), p. 16 Torre Figueres ( o del Bellesguard) Llibres

Documentació. 07 _______________________________________________


PERMANYER, Lluís. Bellesguard : del rey a Gaudí. A: "Vanguardia Magazine" [199-?] Articles de diari MOLEMA, Jan. Bellesguard, ¿una morada obispal? Casa Batlló Llibres BASSEGODA I NONELL, Joan. La Casa Batlló. Barcelona : Real Cátedra Gaudí, 2001 GAUDÍ, Antoni. Antoni Gaudí : casa Batlló, Barcelona, Spain, 1906-07 : casa Milà, Barcelona, Spain, 1905-10. Tokyo : A.D.A. Edita, 1973 LAHUERTA, Juan José. Casa Batlló, Barcelona : Gaudí. [Sant Lluís, Menorca] : Triangle Postals, DL 2001 Articles de diari Un arquitecto de las obras de la Casa Batlló (Joan Bassegoda Nonell) defiende la reforma del edificio. A: "El Periódico" (24 de septiembre de 1995) p. 27 Arquitectura histórica: Gaudí: la casa Batlló...revive tras la rehabilitación. A: "AD : architectural digest : las casa más bellas del mundo" N. 40 (Jul-Ago 1991), p. 86-95 BOTEY, Josep Maria. Les transformacions arquitectòniques a propòsit de la rehabilitació de la Casa Batlló. A: "Circular Centro de Estudios Gaudinistas" (Abril 1996) nº 1 La Casa Batlló. A: "Muebles Tres Uves" N. 56 (1977) IBAÑEZ, M. Eugenia. El Renacimiento de la Casa Batlló. A: "El Periódico" (21 de octubre de 1990), p. 32 FONTOVA, Rosario. La Casa Batlló se vende con cuatro inquilinos dentro. En "EL Periódico" (26 de abril 1991) GIRARDI, Vittoria. Alla ricerca di Antonio Gaudí: 6. A: "Architettura : cronache e storia" Anno XV, N. 165 lug. 1969) p. 200-204 NAVARRO ARISA, J.J. La Venta de la casa Batlló se formalizará este año por más de 10.000 millones. A: "País" (26 de abril de 1991)

Documentació. 07 _______________________________________________


Rehabilitación de la terraza y fachada posterior de la casa Batlló : estudio Doble Espacio y José Mª Botey. En : "ON : Cerámica" (1991) p. 86-91 Obra de Gaudí a la Cripta de la Colònia Güell Llibres BASSEGODA I NONELL, Joan.La Colonia Güell : breve historia de una institución ejemplar. [Barcelona : Materiales, Maquinaria y Métodos para la Construcción, 1969] Colonia Güell : Parroquia del Sagrado Corazón, Santa Coloma de Cervelló. Barcelona : Beascoa, DL 1977 Cripta de la Colonia Güell de A. Gaudí. A: J. Prats Vallès]. Barcelona : Polígrafa, 1968 PLA, Ricard. La Colònia Güell. [Sant Lluís, Menorca] : Triangle Postals, cop. 2003 PUIG BOADA, Isidre. L'Església de la Colònia Güell. [Barcelona] : Lumen, DL 1976 TOMLOW, Jos. Das Modell... = The Model... = El Modelo : el modelo colgante de Antoni Gaudi y su reconstruccion, nuevos conocimientos para el diseño de la iglesia de la colonia Güell. Stuttgart : Institut für leichte Flächentragwerke, 1989 Articles de revista BASSEGODA I NONELL, Joan. Cripta de la Colonia Güell A: "Muebles tres uves". nº.51 (1976) CASALS BALAGUÉ, Albert. Gaudí y el misterio de la encarnación : las incógnitas de la cripta de la colonia Güell. A: "Informes de la construcción" Vol. 42, n. 408 (Jul.-Ago. 1990), p. 63-76 CASALS BALAGUÉ, Albert. La Necesaria comprensión previa a la realidad constructiva del monumento : el caso singular de la cripta de la Colonia Güell. A: "Informes de la construcción"Vol. 45, nº 427 (Sep.-Oct. 1993), p. 17-29 GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, José Luis. De cómo acabar la iglesia de la Colonia Güell obra de Antoni Gaudí. A: "Loggia: Arquitectura & Restauración" nº 9 (1999), p. 44-55 ROCA FABREGAT, Pere. Reflexiones a propósito del estudio de la iglesia de la Colonia Güell. A: "OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, canales y Puertos" nº 59 (2002), p. 58-65

Documentació. 07 _______________________________________________


TOMLOW, Jos. La Evolución de la innovación estructural de Gaudí : los proyectos de la sede de la Misión Franciscana, la iglesia de la Colonia Güell y el templo de la Sagrada Família. A: "OP : Revista del Colegio de Ingenieros de Caminos, canales y Puertos"Nº 59 (2002), p. 48-57 Articles de diari GONZÁLEZ, J. L. La configuración constructiva de las bóvedas "convexas" de la Iglésia de la Colonia Güell, obra de Antonio Gaudí. A: "Actas del III Congreso Nacional de Historia de la Construcción" vol. 1 p. 431-436 MARTORELL, Josep. La Colonia Güell : el millor Gaudí i el més respectat. En. "Avui" (28 de juny de 2002) Restauració de l'església de la Colònia Güell. A: "AB, Arquitectes de Barcelona" (Octubre 2002) nª 85, p. 22-26 El Capricho Llibres CARRETERO BAJO, Luis I. A. Gaudí : villa "El Capricho", 1883-85. Madrid : l'autor, 1988 GÓMEZ ANUARBE, Manuel. Masonería y santidad : los caprichos de Gaudí en los jardines de Comillas. Torrelavega : Besaya, DL 2002 Articles de revista CAMPUZANO RUIZ, Enrique. Gaudí: "El Capricho" y su restauración. Comillas (Cantabria). A: " Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi" nº III (1989), p. 53-59 El Capricho, un edificio de Gaudí en Cantabria, vendido a un grupo japonés. A: " Vanguardia" (1-2 ene. 1991) Articles de diari Entrevista con Luis Castillo Arenal: "Restaurar " El Capricho" de Gaudí, un trabajo de arqueología". A: "La Vanguardia" (4 de septiembre de 1989), p. 22

Documentació. 07 _______________________________________________


Federico Correa en: "La restauración de Castillo mantiene totalmente el espiritu de Gaudí". El arquitecto responde a las críticas efectuadas por Rafael Moneo. A: "ABC" (19 de agosto de 1990), p. 46 La filial inmobiliaria de Sothesby's pone en venta "El Capricho" de Gaudí por cincuenta millones. En. "La Vanguardia" (3 de marzo de 1987), p. 44 El Gobierno cántabro adquiere "El Capricho" de Antoni Gaudí. A: "La Vanguardia" (1 de octubre de 1985), p. 45 Un grup empresarial compra "El Capricho" de Gaudí a Cantabria. A: "Diari de Barcelona" (31 de gener de 1991) Mirador p.31 Más de mil firmas recogidas para salvar de la ruina "El Capricho" de Gaudí. A: "Diario Montañés" (22 de agosto de 1986) ARNÚS, Maria del Mar. Una casa encantada, pero sin restaurar. A: "La Vanguardia" (12 de febrero de 1985), p. 41 ARNÚS, Maria del Mar. En defensa de Gaudí. A: "Avui" (23 de abril de 2002) CABRE, Tate. Un Capricho sensorial. A: "La Vanguardia. Vivir en Barcelona" (11 de febrero de 2002), p. 5 CRESPO, M. Un empresario pretende convertir "El Capricho" en un restaurante. A: "Alerta" (3 de agosto de 1986) p. 11 CHAMORRO, Eduardo. Se vende un Gaudí hacho polvo. A: "Cambio 16" (16 de marzo de 1987), p. 159 DELGADO, Jesus. Un palacio de Comillas, obra de Gaudí, convertido en restaurante. A: "El País" (3 de julio de 1989), p. 22 FERNÁNDEZ, Julio. Catalunya salvará la mejor obra de Gaudí en Santander. A: "El Períodico" (28 de agosto de 1986), p. 14 GARCÍA, Fernando. Aparentes irregularidades en la venta de "EL Capricho" de Gaudí. A: "La Vanguardia" (17 de febrero de 1991), p. 54 GARCÍA, Fernando. El Capricho de Gaudí convertido en restaurante. A: "La Vanguardia" (2 de julio de 1989), p. 55 GARCÍA, Fernando. Entrevista a Kansaku Matsumoto, comprador de "El Capricho": "En Japón no entendemos que las obras de Gaudí estén en venta. En. "La Vanguardia" /4 de enero de 1991) GONZÁLEZ, Antonio ; ORDIELES, Isabel. Una casa santanderina de gaudí, precursora del modernismo, corre peligro de derrumbamiento. A: "El Correo Catalán" (18 de marzo de 1982), p. 32

Documentació. 07 _______________________________________________


Palau Episcopal d’Astorga Llibres ALONSO GAVELA, Maria Jesús. Gaudí en Astorga. León : Instituto "Fray Bernardino de Sahagún", 1972 ALONSO GAVELA, Maria Jesús. Gaudí en Astorga. 2ª ed. Rev. Salamanca : El Autor, DL 1983 GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Paisatge d'Astorga. Barcelona : Gas Natural, 1994 Articles de diari RIVERA, Javier. La agonía del espacio. A: "Diario de León" (25 de junio de 1989), p. 6-7 Casa de Botines Llibres El edificio Gaudí de león. Casa Botines. León : Caja España, 1997 DIEZ SAENZ DE MIERA, Mariano. Proyecto de rehabilitación de la Casa de Botines. 1993 Soñando en piedra : Casa de Botines. León. Palacio Episcopal de Astorga. [León] : Ayuntamiento de León, 2002 Articles de revista Los Estudios previos de la Casa Botines de Gaudí en León. J.L. González...[et al.]. A: "Loggia" A: arquitectura & Restauración", nº 1 (1996), p. 75-85 Gaudí en el reino de León. A: "Correo de las Artes" nº III, (1959), p. 4-6 ORIA, Violeta. Gaudí en León : la casa de Botines. texto: Violeta Oria. A: "R&R : Revista : restauración y Rehabilitación: Internacional del Patrimonio Histórico". nº 34 (Nov. 1999), p. 50-57

Documentació. 07 _______________________________________________


Obra de Gaudí a la Catedral de Mallorca Llibres ADAMS CRAM, R. The Cathedral of Palma de mallorca. An architectural study. Cambridge, Massachusetts, 1932 ALCOVER, A. M. Vida del Rdm i Il.lm. Sr. D. Pere Joam Campins i Barceló, bisbe de la Ciutat de Mallorca. Palma de Mallorca : Estampa d'en Felip Guap, 1915 COLL TOMAS, Baltasar.Catedral de Mallorca. Palma de Mallorca : l'autor, DL 1997 DURLIAT, M. L'Art dans le Royaume de Majorque. Tolouse : Ed. Privat, 1962 FURIO, V. La Catedral de Palma de Mallorca. Guia Pràctica. Palma, 1948 KERRIGAN, Anthony. Gaudí en la Catedral deMallorca. [Palma de Mallorca] : [Panorama Balear], DL 1960 LLABRÉS I MARTORELL, Pere-Joan. Gaudí a la Seu de Mallorca = Gaudí en la Catedral de Mallorca. [Palma de Mallorca] : Conselleria d'Obres Públiques, Habitatge i Transports, Direcció General d'Arquitectura i Habitatge : Capítol Catedral Mallorca, 2002 LLOMPART, G. El Cor de la Catedral de Mallorca. G. Llompart, I. Mateo, J.M. Palou. Palma : Olañeta, 1989 ROTGER CAPLLONCH, Mateo. Restauración de la catedral de Mallorca. Palma de Mallorca : Tipo-litografía de Amengual y Muntaner, 1907 SAGRISTÀ, Emilio. Gaudí en la catedral de Mallorca : anécdotas y recuerdos. Castellón de la Plana : [Sociedad Castellonense de Cultura], 1962 SEBASTIAN, S. Arquitectura mallorquina y contemporánea. Palma de Mallorca : Estudio General Luliano, 1973 SEGUI AZNAR, M. Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947). Palma de Mallorca : UIB, Col.legi Oficial d'Arquitectes de Balears, 1990 Articles de revistes ALCOVER, A.M. La Seo de Mallorca y su restauración. A: "Razón y Fe", (1925) BONET GARÍ, L. La restauración de la Catedral de Mallorca. A: "Revista Balear", nº 28 i 29 (1972) LAHUERTA, Juan José. La Cattedrale di Mallorca restaurata : la maniera di Gaudí = The Renovation of the Majorca cathedral : in the manner of Gaudí. A: "Lotus". nº 65 (1990), p. 104-117

Documentació. 07 _______________________________________________


COLL TOMÀS, Baltasar. Antonio Gaudí iluminó los ventanales de piedra de la Catedral de Mallorca. A: "Vanguardia" (11 oct. 1987) LAHUERTA, Juan José. La Cattedrale di Mallorca restaurata : la maniera di Gaudí = The Renovation of the Majorca cathedral : in the manner of Gaudí. A: "Lotus". nº 65 (1990), p. 104-117 Sobre les estades a Mallorca dels arquitectes Gaudí i Le Corbusier. A: "Estudis Bleàrics". Nº 21, p. 71-74

Documentació. 07 _______________________________________________


d) Direcció del lloc on es conserva l’inventari, els expedients i els arxius. Govern Balear Conselleria General de Cultura Direcció General de Cultura C/ Capità Salom, 29 07004 PALMA DE MALLORCA Mm. Catalina Sureda Fons [email protected] Gobierno de Cantabria Consejería de Cultura, Turismo y Deporte Dirección General de Cultura Pasaje de la Peña, 2 1º 39071 SANTANDER M. Justo Bareda Cueto [email protected] Junta de Castilla y León Consejería de Educación y Cultura Dirección General de Patrimonio y Promoción Cultural Autov. Puente Colgante s/n Ntra. Sra. del Prado 47071 VALLADOLID M. Enrique Sainz Martín [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Portaferrissa, 1 08002 BARCELONA M. Francesc Tarrats Bou [email protected]

Obra d'Antoni Gaudí. (Ampliació de la declaració de l'obra d'Antoni ...

Documents

Transcript of Obra d'Antoni Gaudí. (Ampliació de la declaració de l'obra d'Antoni ...