oCr lesf L’antíd Lletres ORTGAF ... - Espai Barcanova · Dictats preparats 1 Unitat. Les...

ABCDEFG HIJKLMNOPQRSTUVXYZ

L’antídot

LLENGUA CATALANA

ESO

Cont

ra le

s fa

ltes

d’O

RTOG

RAFI

A!

Lletresa lloc

2Joan Bustos

Solucionari

UNITAT 1. Un mag ricRrejaab, rerbaja…

Sietfixesbéeneltítold’aquestapartatin’ordenescorrectamentleslletres,obtindràslaparaulabarreja.

1 Quines paraules s’amaguen darrere aquestes lletres barrejades? Per ajudar-te, tens la definició de cada paraula al costat. I el noi del dibuix. Saps què diu?

2 Prepara unes quantes paraules amb les lletres barrejades per a un company o companya. Per fer-l’hi més fàcil, pots afegir-hi una pista. Assegura’t bé de com s’escriu la paraula i desordena’n correctament les lletres.

AHLO, OCM NAV SLE SOCSE?

6

Ull viu!

Resposta oberta.

PEIX

PUNY

TINTA

VUIT

LLISTA

GENER

CORRE

SECRET

POBLE

MELODIAHOLA, COM VAN

LES COSES?

1 Tornar a casa

Nombredefaltes

Correcció

2 En una illa de l’Atlàntic

Nombredefaltes

Correcció

7

Dictats preparats 1

Unitat

Les oclusives en posició final

1 Llegeix aquestes oracions en veu alta.

Aquellmagésimmensamentric.

Araescup.Hasdeferserviraquesttub.

L’Alfreddiuquetéunamicadeset.

Hihacapdiferènciadepronunciacióentrelesconsonantsfinalsdemagiric?

Ientrelesd’escupitub?Ientrelesd’Alfrediset ?

Quinaconsonantespronunciaencadacas?

2 Completa aquestes paraules amb l’ajuda de les definicions. Si cal, consulta un diccionari. Tingues en compte que cada ratlleta representa una lletra.

Armaperdispararfletxes: Tésiscares,comperexempleundau:

Hoteleconòmic:alb Direccióoposadaalnord:

Partsuperiordelcos: Quetéliquid:hu

3 Omple els espais buits d’aquestes frases amb les consonants corresponents. Entre parèntesis t’indiquem quines són, però no necessàriament en l’ordre en què han d’anar.

AlsudeMadrielclimapotserhumi.(unatiduesd )

ElmeucosíFrederiéspedago.(unagiunac)

Elclunosaquèferambelprínceielseucàrre.(duesp,unabiunac)

Quinfàsti!Herebutuncàstipertrencarelmànedelaporta!(unagiduesc)

L’Eudalil’Albers’hancompratcadascúunabriver.(duesd,unaciunat )

Quinatranquil·litaiquinalentitu!(unadiunat )

L'Alfreésmolttossuivolanaralnor.(duesdiunat )

Enposiciófinal,lesconsonantsoclusives-b, -d, -g(sonores)sonencom-p,-t,-c(sordes).

FIXA’TQUE…

Parlem de…

8

1Unitat

No.

No. No.

/k/ /p/ /t/

a r c c u b

e r g s u d

c a p m i t

d d t

c g

b p p c

c g c

d t c d

t d

d t d

5 Completa les frases amb les formes adients: tan, tant, quan, quant.

Tuetsespaviladacomtagermana,iperaixònocalqueestudiïs.

vasarribar?Ahir?

esvagastarenregals?

Quèt’ajudaarecordarqueprofundacabaen-d,encaraqueaquestalletranoespronunciï?

Aprofundint ésunaformaverbaldegerundi.Enpronunciesla -t ?

Escriuelsgerundisd’aquestsverbs:

donar: creure: sortir:

parlar: témer: fugir:

4 Completa la taula amb les paraules adients. Guia’t per les que ja hi ha.

Devegadesesfadifícilsaberquinaéslaconsonantfinalquecalescriure.Peraprendre-

ho,potsferelsegüent:

–Fesservirlamemòriavisual.Perexemple,escriuapartfretifred.Seguramentuna

delesduesparaulesetfamalalsullsi,pertant,l’altraéslacorrecta.Ai, quin fred!

–Uncopconsultateldiccionari,copiatalcoms’had’escriurelaparaulaqueetdóna

problemes.Perexemple,enl’apartatBalançdequalsevolunitat.Commésvegades

vegisiescriguiscorrectamentunaparaula,mésfàciletseràdesprésrecordar-la.

FIXA’TQUE…

Laforma tanacompanyaadjectiusiadverbis.

Laformatantacompanyaunnomitambéindicacomparació.

Laformaquanindicatempsilaformaquant,quantitat.

FIXA’TQUE…

Parlem de…

9

1Unitat

profunda profundament

ocult ocultant

La forma femenina: profunda.

No.

donant creient sortint

parlant tement fugint

tan tant

Quan

Quant

3 Dos aprenents i els seus invents

Nombredefaltes

Correcció

4 El faedor de mentides

Nombredefaltes

Correcció

Abansdecorregireldictat 4, tingues encompteelsegüent:–Hihavuitparaulesqueportenaccentobert i set que elduentancat.–En les formespro-nominals,l’apòstrofs’hadecol·locartana la dreta com espugui:se'l.

–Laformapairs’es-criusensedièresi.

10

1Unitat

Més dictats

El sentit d’un text en funció dels signes de puntuació

1 Llegeix aquest text, en què s’explica una anècdota, i respon a la pregunta que hi ha a continuació.

Famoltsanys,undelinqüentvaserjutjaticondemnatapassarunabonatemporadaalapresó.Elseuadvocatvademanarquerevisessinelcasialcapd’unessetmanesesvanrebreaquestsdosmissatges:

A Perdóimpossible.Quecompleixilasevacondemna.

B Perdó.Impossiblequecompleixilasevacondemna.

Quindelsdosmissatgescreusqueafavoreixeldelinqüent?

Percert,l’homenovaaconseguirelquevolia.

2 Llegeix aquests dos textos breus.

A Acasadel’Enricnohitrobareuporqueries.Noésunporc,no:ésunsenyor.

B Acasadel’Enric,no!Hitrobareuporqueries.No!Ésunporc,noésunsenyor!

Quindelsdosésofensiu?

Quinesdiferènciesdesentitidepuntuaciópresenten?

3 Escriu un missatge o un text breu que tingui dos significats diferents segons la puntuació. Des-prés, ensenya’l a un company o companya. És capaç de veure’n les diferències?

Elssignesdepuntuacióserveixenperestructurareltextescritifer-locomprensible.

Eneltextanterior,lesparaulessónexactamentlesmateixes,peròlesdiferènciesenla

puntuaciófanqueelstextosvulguindirelcontrari.

FIXA’TQUE…

11

1Unitat

Tot a punt!

El B.

En el text A l’Enric és un senyor

i en el B, un porc. En el text B s’hi han anat afegint signes d’admiració.

El B.

Resposta oberta.

Fem un limerick

1 Llegeix aquests dos poemes en veu alta i fes les activitats que hi ha a continuació.

Quantsversostécadapoema?Quinsversosrimenentresi?

Completalesfrasesambl’opciócorrectaentrelesquehihaentreparèntesis:

Elprimerversdecadapoemaésde(10síl·labes/9síl·labes/

8síl·labes).

Elstemessón(seriosos/infantils/sorprenents).

Escriuuntítolperacadapoemaenellloccorresponent.

2 Crea el teu propi limerick en un full a part. Segueix aquests passos:

–Fesunallistadepossiblesprotagonistesidelessevesqualitats(un avi amable, una nena

forta, un regle de fusta).

–Diguesd’onésod’onprové(de Sabadell, menorquí, australià).

–Escriuelprimervers,de9síl·labes(Un avi amable de Sabadell).

–Afegeix-hiunaacció(volia pujar dalt del castell).

–Pensaunaconseqüènciaoalgunacosaquediguielprotagonistaperaltercerielquartversos.

–Comqueelcinquèvershadesergairebéigualqueelprimer…,jahotens!

Alfinal,ambelslimericksdetotselsalumnespodeuferunrecitalpoèticmoltoriginal!

AquellnoiethabitantdeVicballavatotsoldamuntd’unpic.–Quèhipintaelnen,allà?–deiauncapellà.Quinballarí,aquellnoideVic!

UnasenyoradegransalaricadadiaescompraunFerrari.(Volimpressionarelxicot,l’Adrià.)Quincotxàsitambéquinsalari!

Hihapoemesquepodenarribaraserdivertits.Elslimerickssónoriginarisdelspaïsos

deparlaanglesa.Constendecincversos,querimendelamanerasegüent:9A9A6b

6b9A.Podenanaracompanyatsd’unail·lustració.

FIXA’TQUE…

12

1Unitat

Paraules en joc

5 1-1-5 i 3-4

9 síl·labes

sorprenents

Resposta oberta.

Araquehasacabatlaunitat,éselmomentquereflexionisunamicasobrelafeinaquehasfet.

1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

3 Completa:

Unacosaqueheaprès:

Unaactivitatquem’haagradat:

4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES

13

1Unitat

Balanç

1 Tornar a casa

LaPaulaseiaenaquellacadiravellaiespellifadatalcomhaviafetdeumesosenrere.Mentreesperava,pensavaquelihauriaagradattenirunregalperaenJoel,perònon’hihaviapogutcomprarcap.Deumesosenunorfenatnoerenprecisamentunesvacances.

Laura Baix:La clau Apsu. Barcanova.

4 El faedor de mentides

2 En una illa de l’Atlàntic

Havienarribatalapuntadel’illaivantombarcapal’esquerra,directesalapostadesol.Elparatgeeramigdesèrtic.Noméssorraimar.LaRosas’aturàperfotografiarunsarbustosenormesquesortiendel’aigua.Lesentortolligadesarrelserengruixudesiformavenunsartísticsteixits.

PiLar GarriGa:Un estiu a Tacugama. Barcanova.

3 Dos aprenents i els seus invents

L’Armandil’Eduardsónalacuinapotinejant.Hofansovint,sobretotlestardesquenotenenclasseal’institut.Avuiintentenferunacoca,però,evidentment,nose’nsurten:noméscalveureeldesordrequehihadamuntdelmarbre.Hihatotd’ingredientsescampats:farina,sucre,llevat,uniogurt…Demomentdiscuteixeniundiual’altrequeendreci,perònoesposend’acord.Nohihamanera!Aveurequèn’opina,detotplegat,elparedel’Armand,quearamateixobrelaporta.Quanhovegiesposaràtancontentcomlamaredel’Eduardlasetmanapassada,segur.

L’Alexandrediuqueéspríncep,filldelreiAlbatrosidelareinaFortuna,jaqueaixòéselquelihafetcreureelseupare.Peròundiaesquedasoliquanexplicaquiés,ningúnose’lcreu.Ellfatempsquedubta,però.Aquestseràelpuntdepartidapersaberquiésenrealitaticonèixerlaraóperlaqualelseuparelihadittantesmentides.Latopadaamblarealitatnoseràgensfàcildepair,imenysencaraquanhauràdecompartirlasevarealitatambaltresnoisenunacasad’acollida.

Ressenyadelllibreawww.barcanova.cat(textadaptat).

14

1Unitat Textos

per als dictats

Alumnes maltractats pels companys: el bullying i els seus símptomes

Al’escolasónobjectedeburlesibromesdesagradables:elsanomenenambmalnoms,elsinsultenielsmolesten.Sovintestanimplicatsendiscussionsibarallesenquèestrobenindefensosiacabenperdent.Eneljocsónelsúltimsasertriats.Alpatisolenquedar-sepropdelmestre.Notenengairesamics.Aclassetenendificultatsperpar-lar,transmetenunaimpressiód’inseguretatid’ansietat,tenenunaspectetristielseurendimentescolarbaixa.Tornenacasaamblarobaielsllibresesquinçats.«Perden»objectesidiners.Demanenqueelsacompanyinal’escolaonohivolenanar.Intentenevitardeterminatsllocs,diesoclasses.Tenenmalsons,canvissobtatsd’humorosesentenmalamentabansd’anaral’institut.Presentensenyalsdecopsiesgarrinxades.

Jordi CoLLeLL i Carme esCudé:Maltractament entre alumnes: bullying. (http://www.xtec.es/~jcollell/03Alerta.htm).

1 imatge x 1.000 paraules

15

1UnitatDictat

complementari

UNITAT 2. País feliç, països feliçosUna mica de geografia

Tens uns bons coneixements de geografia? I a l’hora de lletrejar paraules, te’n surts?

1 Llegeix els noms d’aquests països.

Busca, entre aquests països, noms que presentin les característiques següents:

– Comença amb s-: – Conté una ss:

– Acaba amb -s: – Conté una s:

– Conté una ç: – Conté una z:

Hi ha cap nom que no tingui s, ss, ç ni z ? En cas que n’hi hagi algun, escriu-lo.

2 Per parelles, proposeu noms de països i demaneu al vostre company o companya que els lletregi. Repetiu l’operació tres o quatre cops. Per fer-ho més complicat, podeu demanar-li que els lletre-gi començant per la dreta.

3 Llegeix aquesta oració en veu alta: A França, els francesos i les franceses són feliços i felices perquè França és un país feliç. Ets capaç de pronunciar-la ràpidament, com si fos un embarbus-sament? Fes el mateix amb tres països diferents. Si cal, consulta un diccionari.

16

Ull viu!

Suècia, Sèrbia... Rússia, Suïssa

Estats Units... Brasil, Israel...

França Nova Zelanda

Alemanya

1 L’Enzo té pressa

Nombre de faltes

Correcció

2 Una reunió de simis

Nombre de faltes

Correcció

17

Dictats preparats 2

Unitat

La essa sorda i la essa sonora

1 Llegeix aquesta oració en veu alta. Pronuncia’n diferenciadament les consonants destacades.

L’Enzo es dirigia cap al pis del seu amic caminant apressadament.

2 Llegeix aquestes paraules en veu alta i classifica-les segons que sonin com Enzo o com apressa-dament. N’hi ha cinc de cada tipus.

cent camisa zero seure cosa crisi plaça tassa pinzell març

3 Completa aquesta informació sobre la essa sonora. Fixa’t en els exemples.

Entre vocals s’escriu , com per exemple posar, casa, francesa.

A començament de paraula s’escriu , com per exemple zona, zoo, zebra.

Darrere de consonant també s’escriu , com per exemple dotze, esmorzar, quinze.

4 Completa aquesta informació sobre la essa sorda. Fixa’t en els exemples.

A començament de paraula es pot escriure o , com per exemple saber, centre.

Entre vocals es pot escriure , o , com per exemple massa, acer, plaça.

En posició final es pot escriure o , com per exemple intens, descalç.

La essa de rosa s’anomena sonora perquè, en pronun-

ciar-se, les cordes vocals vibren. Comprova-ho pronunciant

aquest so i posant-te els dits al coll, a l’alçada de la nou.

Això no passa amb la essa de rossa, que és sorda.

FIXA’T QUE…

SONEN COM ENZO /Z/ SONEN COM APRESSADAMENT /S/

Parlem de…

18

2Unitat

camisa, zero, cosa, crisi, pinzell

s

z

z

s c

ss c ç

s ç

cent, seure, plaça, tassa, març

Pronuncia aquestes sèries d’adjectius diferenciant bé els que tenen essa sonora dels que

tenen essa sorda.

6 Essa sonora o essa sorda? Digues en veu alta les paraules següents abans de completar-les amb la grafia que correspongui (-s- o -ss-). En cas de dubte, fes servir un diccionari.

pasti eria trave ar precio a proce ó famo es irlande os

expo ició fra e ba e cla e rique a pa eig

cri i di abte re istir bra a ta a impre ora

expre ió te i Eivi a Bra il malalti a pa ar

7 Identifica l’error ortogràfic que conté cada frase i corregeix-lo al costat.

Necesitem almenys deu euros més per poder-li comprar el regal que volem.

Aquells paisatges anglesos tenen una gran bellessa.

Per expresar-nos fem servir diferents llenguatges, a més de l’oral.

De què et penses disfresar per Carnestoltes?

Estic tan impresionat que no sé per on començar.

A l’avi no li facis coses estranyes per menjar: li agrada el menjar cassolà.

Per bullir la pasta has de fer servir una casola ben grossa.

La Rosa no és pas rosa: és ben morena.

5 Completa aquesta taula amb els adjectius corresponents. Guia’t pels que ja hi ha.

Parlem de…

19

2Unitat

grassa grasses

gris grisos grises

ros rossa rossos

suís suïssa suïsses

japonès japonesos

finlandesa finlandesos finlandeses

seriosa seriosos serioses

gros grossos

necessitem

bellesa

expressar-nos

disfressar

impressionat

casolà

cassola

rossa

ss ss s ss s s

s s s ss s ss

s ss s s ss ss

ss s ss s ss ss

–

––

–

–

–

––

–

–

3 Un caçador d’allò més especial

Nombre de faltes

Correcció

4 Ser feliç és fàcil

Nombre de faltes

Correcció

Abans de corregir el dictat 4, tingues en compte el següent:– Hi ha tres paraules que duen accent obert i 12 que el porten tancat.– Canvien s ’escr iu amb -nv-.– Inoblidable s’escriu amb b; les paraules que acaben en -able s’escriuen amb b.

20

2Unitat

Més dictats

Els usos del punt

1 Relaciona cada tipus de punt amb la seva funció.

punt final • • Indica la fi d’un dels paràgrafs d’un text. L’escriptura continua a

la línia següent, que comença tres o quatre espais més endins i

amb majúscula.

punt i a part • • Indica la fi d’una oració que no està unida a cap altra. L’escriptura

continua a la mateixa línia i la primera paraula de l’oració següent

comença amb majúscula.

punt i seguit • • Indica l’acabament d’un text.

2 Encercla els punts d’aquest text amb colors diferents. Fes servir el blau per al punt i seguit, el vermell per al punt i a part i el verd per al punt final.

3 En cadascun d’aquests textos breus hi falten punts. Col·loca’ls en el lloc corresponent. Fes servir el color blau si és un punt i seguit, el vermell si és un punt i a part i el verd si és un punt final.

Van venir molt d’hora Després de saludar, van començar a treballar en silenci

Quan tinguis el joc, me’l passes, si us plau Tinc tantes ganes de jugar-hi!

Va ser una sorpresa molt agradable Vaig arribar a casa, com cada dia, i quan no m’ho espe-

rava, van treure el pastís Em va fer molta il·lusió

Perdoneu pel retard. Ja tenim Internet, però aquí a Tacugama anem molt atabalats.Quin enrenou! No hi ha ningú que descansi ni una hora seguida!Més o menys ha passat el que us vaig dir per telèfon. En Bala es passa els dies

buscant els «ximps» que es van escapar i parlant amb les autoritats i els mitjans de comunicació.

Com que ell estava tan amoïnat i em necessitava, vaig optar per tornar i ajudar en tot allò que pogués.

El grup de «ximps» adults va sortir del recinte gràcies a en Bruno, que, se suposa, va obrir la porta! (Ja us deia jo que són molt espavilats!!) Van estar deambulant per tot el santuari, i van entrar a tot arreu on podien després de rebentar les portes.

Aprofitant l’avinentesa, en Bruno va sortir de Tacugama i se’n va anar muntanya avall fins a una presa que hi ha a uns tres quilòmetres. Allà es va trobar amb un jeep parat amb quatre persones: dos americans i dos locals, el xofer i el guia.

Pilar GarriGa: Un estiu a Tacugama. Barcanova.

21

2Unitat

Tot a punt!

. . / .

.

.

. . / .

Escrivim un text instructiu

1 Llegeix el text següent en veu alta. Fes-ho en un to neutre, com si fossis un presentador o una presentadora de televisió. Després, respon a les preguntes que hi ha a continuació.

Instruccions per posar-se una samarretaQuan arriba l’estiu podem deixar de banda els jerseis i les camises per posar-nos les anomenades samarretes. Una samarreta és una peça de roba fresca per a la part superior del cos. Té tres forats que cal no confondre. El forat central, concebut per passar-hi el cap, és més gros i s’anomena coll. Els forats laterals, tècnicament anome-nats mànigues, serveixen per als braços, tot i que no arriben pràcticament al colze.

Per posar-nos la samarreta cal passar alhora el cap i els braços pels forats. Cal vigilar de no ficar el cap per una màniga, o pitjor encara, passar-hi una extremitat inferior (o peu), ja que el resultat no és gaire elegant.

Un altre error de principiant és posar-se aquesta peça per damunt de l’americana o de l’abric. A més que tampoc no és gaire elegant, dóna força escalfor, ja que podem acabar amb tres mànigues, una damunt de l’altra, cosa poc recomanable a l’estiu.

Creus que és necessari haver llegit aquest text per posar-se com cal una samarreta?

Quina és, aleshores, la intenció del text?

2 Escriu un text similar a l’anterior en què expliquis un dels tres processos que et proposem. Fes-ho com si l’hagués de llegir una persona que no sap de què li estàs parlant. Explica, si cal, els conceptes bàsics. Després, poseu en comú els vostres textos.

A Com cal fer un entrepà de formatge.

B Com s’ha d’obrir la porta de casa.

C Com cal seure al sofà per mirar la televisió.

22

2Unitat

Paraules en joc

No.

Humorística, irònica...

Resposta oberta.

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.



3 Completa:

Una cosa que he après:

Una activitat que m’ha agradat:



23

2Unitat

Balanç

1 L’Enzo té pressa

L’Enzo es dirigia cap al pis del seu amic caminant apressadament. Pressentia que no tenien gaire temps, però primer volia comprovar que aquell lloc fos segur. No volia posar en perill els nens. D’altra banda, no els volia preocupar més del compte. Si passejaven una estona per la ciutat, es distraurien.

laura Baix: La clau Apsu. Barcanova.

4 Ser feliç és fàcil

2 Una reunió de simis

Per fi van arribar a un mirador, des d’on podien albirar una panoràmica del bosc tancat. Uns quants ximpanzés s’estaven enfilats als arbres més llunyans i uns altres eren a l’ombra d’un arbre gros, ben juntets, com si es reunissin per fer un míting subversiu.


3 Un caçador d’allò més especial

L’Ignasi és un noi ros d’ulls grisos i de braços llargs i pesants, tot i que molt traçut. Viu a Sant Vicenç del Cim, un poblet d’uns cent habitants escassos, una mica endinsat en la nostra comarca. L’Ignasi, al poble tothom ho sap, és caçador. Però per caçar no necessita cap fusell, ni tampoc cal que els cérvols pateixin: és caçador de bolets. En va aprendre de l’avi Llorenç. De ben petit l’Ignasi era capaç de distingir un rossinyol d’un cep. No li va suposar gaire esforç. Ara bé, cuinar-los ja és una altra cosa. I ningú sap fer-ho com l’àvia Assumpta.

L’Analí és xinesa, és adoptada i té dues amigues. En un to fresc, divertit i irònic, ens va explicant el seu dia a dia, que escriu en un diari. Tan bon punt els seus pares adop-tius canvien de casa, la vida de l’Analí es veu alterada per un viatge a la Xina. Aquest viatge serà inoblidable, no tan sols per conèixer el seu país d’origen, sinó també per la sorpresa que els pares li amagaven: hi van a buscar una germaneta per a l’Analí. I així, a través del seu diari, ens parla del viatge, de l’adopció, de l’idioma, dels menjars, tot des de la seva visió.

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

24

2Unitat Textos

per als dictats

1 imatge x 1.000 paraules

Campanya «5 al dia»

El descens del consum de fruites i hortalisses fresques, sobretot entre les franges més joves de població, a favor d’altres productes transformats (pastisseria, làctics, sucs envasats) que gaudeixen normalment d’un gran suport publicitari preocupa les institucions que vetllen per l’educació i la salut del consumidor. En aquest sentit, la campanya «5 al dia» té com a principal objectiu promoure el consum de les fruites i hortalisses entre els infants i els adolescents, així com entre les seves famílies. L’eslògan de la campanya fa referència a la importància que té per a la correcta alimentació el consum d’un mínim de cinc racions diàries entre fruites i hortalisses.

Campanya «5 al dia». Mercabarna i AGEM.

25

2UnitatDictat

complementari

GEÒLEG GEOGRAFIAJEROGLÍFIC JERSEI

ROIG XIMPANZÉGEGANT GELOSIA

GENERACIÓXINÈS XIQUETCARTUTX

XEMENEIA XEC XENÒFOB XERINGA

GENT GIR GINECÒLEG JEURE

XINXETAXIFRA

UNITAT 3. Un gerani i una xinxeta al despatx

Joc de Kim

1 Llegeix aquestes paraules. Fixa-t’hi bé. Després de dos minuts, tanca el quadern i fes les activitats que hi ha a continuació, que et plantejarà un company o companya. En acabar, intercanvieu els papers.

Digues:

– quatre paraules que comencin amb g;

– una paraula que comenci amb j;

– quatre paraules que comencin amb x;

Hi ha cap paraula que no comenci amb g, j o x?

2 Resol aquest missatge secret. Què hi diu? Pista: @ = j.

*et%e @ut#e* d’un @ut@at men#en fet#e d’un pen@at.

26

Ull viu!

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat.

1 Què són els diamants?

Nombre de faltes

Correcció

2 Dubtes que s’esvaeixen

Nombre de faltes

Correcció

27

Dictats preparats 3

Unitat

Les palatals sonores i sordes i les africades finals

1 Llegeix en veu alta aquesta oració. Encercla amb un mateix color les consonants destacades en negreta que sonin igual.

En Jesús ruixa la reixa del despatx on hi ha els geranis des del maig.

2 Omple els espais buits d’aquestes sèries de paraules amb g o j. Si tens dubtes, consulta un diccionari. Després, completa la frase que hi ha a continuació.

El so [] es representa amb la lletra davant a, o, u i amb la lletra davant e, i.

3 Llegeix aquest breu text i copia les paraules que contradiguin el que es diu en la frase final de l’activitat anterior.

Majestat, heu de jeure un momentet. Només serà una petita injecció. Au, arromangueu-vos

la màniga del jersei. Mooolt bé!

A E I O U

FIXA’T QUE…

El so inicial de Jesús i gerani [] és sonor, com la essa de Rosa. Pots fer la prova posant-

te el dit al coll, a l’alçada de la nou, mentre el pronuncies.

Per contra, el so que apareix en ruixa i reixa [ʃ] és sord, com la essa de rossa. En pro-

nunciar-lo les cordes vocals no vibren.

Finalment, despatx i maig [tʃ] acaben en el mateix so sord compost (africat).

Parlem de…

28

3Unitat

majestat, jeure, injecció, jersei

j g

j g g j j

j g g j j

j g g j j

j g g j j

Quina lletra, pronunciada en alguns casos, s’escriu quan el so xeix [ʃ] va entre vocals?

5 Omple els espais buits d’aquestes paraules amb tx o ig. Fixa’t abans en les sèries de paraules.

esquitxar, esquitxeu, esquitxes esqui

pugem, pugeu, pujol pu

cartutxera, encartutxar, encartutxat cartu

rajava, rajaria, ragen ra

mitja, mitgetes, mitjana m

6 En cadascuna d’aquestes oracions hi ha una paraula amb un error. Identifica-la i escriu-la cor-rectament al costat. Compara la teva correcció amb la d’un company o companya.

Ell no sab resoldre l’exercici de matemàtiques.

Li agrada quedar-se a casa. És molt cassolana.

He perdut algunes peçes del trencaclosques.

Fantàstic! Farem una barbacoa. M’encanta la carn a la brassa!

Algú ha guixat la pared.

Per obtenir el color taronja, barrejeu el vermell i el groc.

Farà caloreta. No cal que duguis gersei.

A l’equip som quince i ens avenim molt.

Aquella ciutat està situada molt al sut.

4 Omple els espais buits d’aquestes paraules amb x o ix. Per ajudar-te, tens la definició de cada paraula o una pista al costat. Després, respon a la pregunta que hi ha a continuació.

Parlem de…

29

3Unitat

i

sap

casolana

peces

brasa

paret

barregeu

jersei

quinze

sud

ix

ix

ix

x

ix

tx

ig

tx

ig

ig

3 La Judit

Nombre de faltes

Correcció

4 Pluja als llavis

Nombre de faltes

Correcció

Abans de corregir el dictat 4, tingues en compte el següent:– Hi ha tres paraules que porten accent obert i quatre que el duen tancat.– Para atenció a les formes de l’imper-fet d’indicatiu dels verbs de la prime-ra conjugació, que s’escriuen amb v (mirava).

– Fixa’t com s’escriuen les paraules flaix, espessa, estranya i llampec.

30

3Unitat

Més dictats

L’interrogant, l’admiració i els punts suspensius

1 Relaciona cada signe de puntuació amb el seu ús.

Interrogant (?) • • Indica que cal llegir una oració amb una entonació

exclamativa. S’escriu només al final.

Admiració (!) • • Assenyalen que una oració no està acabada o que una

enumeració no queda tancada. Se’n posen tres.

Punts suspensius (…) • • Indica que cal llegir una oració amb una entonació

interrogativa. S’acostuma a escriure només al final.

2 Escriu una oració per a cadascuna d’aquestes situacions. Utilitza els signes de puntuació que calguin.

Vols saber què has de fer per recuperar la tecnologia, ja que l’examen

et va anar malament, i ho dius al professor.

La tutora enumera les coses que haurien de millorar perquè la classe funcionés

més bé.

Expliques qui hi havia a l’última festa d’aniversari on vas anar. No cal que anomenis

tothom.

Acabes d’obrir un paquet on hi ha un regal que no t’esperaves i que et fa molta

il·lusió.

T’admires que ja s’hagi acabat una pel·lícula que semblava interminable.

La teva germana vol saber si li podries deixar un moment l’ordinador per consultar el seu

correu electrònic.

31

3Unitat

Tot a punt!

Resposta oberta.

Preparem preguntes per a un concurs

1 Llegeix aquest text detingudament. Després, a partir del que has llegit, proposa vuit preguntes. Fixa’t en les dues que ja et donem com a model.

1 De quina nacionalitat eren els fundadors de la ciutat?

2 En quants districtes està dividida Nova York?

3

4

5

6

7

8

Compara les teves preguntes amb les d’algun company o companya i mireu de

respondre-hi sense mirar el text.

2 En grups de quatre, prepareu el concurs Convertiu-vosenexperts. Cal que seguiu aquests passos:

A Busqueu un paràgraf d’unes 10 línies d’un tema sobre el qual vulgueu convertir-vos en

experts. El podeu extreure d’un llibre de naturals, de tecnologia, de socials… o d’Internet.

Per exemple, els elements bàsics d’un esport poc conegut, l’argument d’una novel·la…

B Penseu vuit preguntes a partir del text i comproveu que es poden respondre.

C Intercanvieu el text i les preguntes amb un altre grup. Són capaços de trobar les respostes

correctes en un temps limitat? I vosaltres, us en sortiu?

Nova York és una de les ciutats més importants del món. És tot un referent mundial en economia (la borsa de Wall Street), política, moda, cultura, música, espectacle… És la seu de museus molt importants i de les Nacions Unides. Situada a la costa est dels Estats Units, té gairebé 10 milions d’habitants. Els novaiorquesos l’anomenen The Big Apple, la gran poma, per la seva forma o The City that Never Sleeps, és a dir, la ciutat que no dorm mai, per la seva rica oferta cultural i d’espectacles. Fundada per un grup de colons holandesos el segle xvii, el seu primer nom va ser Nova Amsterdam. Es va convertir gairebé immediatament en una colònia anglesa i durant un breu període de temps també va ser la capital del país. Els seus 800 quilòmetres quadrats de superfície estan dividits en cinc districtes: Manhattan, Queens, el Bronx, Brooklyn i Staten Island.

32

3Unitat

Paraules en joc

Resposta oberta.

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.



3 Completa:

Una cosa que he après:

Una activitat que m’ha agradat:



33

3Unitat

Balanç

1 Què són els diamants?

Els diamants són, en realitat, producte de la calor i de la pressió. A uns dos-cents qui-lòmetres per sota de la superfície de la terra, els àtoms de carboni s’escalfen a 3.600 graus i es comprimeixen sota increïbles pressions en allò que s’anomena el camp d’estabilitat dels diamants.


4 Pluja als llavis

2 Dubtes que s’esvaeixen

En un primer instant va dubtar. No ho veia clar. Però quan l’home li digué la quantitat de diners de què estaven parlant, acceptà de seguida. Amb allò podria començar a viure molt millor i, al capdavall, no feia cap mal a ningú. Només es tractava d’informar. Una feina ben senzilla.

laura Baix: La clau Apsu. Barcanova.

3 La Judit

La Judit Jou i Roig és una noia pèl-roja que viu amb la seva família a Vilafranca del Puig. Els seus amics i les seves amigues de l’institut diuen que és una mica boja, i també una mica bruixa. És cert que de vegades pot semblar esbojarrada, tot i que entre setmana fuig de fer bajanades, per allò de centrar-se en els estudis. I sí, cal dir que de vegades anuncia tota seriosa que farà tal temps, que guanyarà tal equip o que sortirà tal problema a l’examen, però no és que tingui cap poder: ho fa per fatxenderia, vaja, per fer-se notar.

Una ombra, un núvol negre darrere els arbres. I com un flaix, una llum li va caure sobre els ulls. Després, el va veure. Era un noi envoltat d’una boira espessa que la mirava. El noi li va allargar la mà. Sentia les veus dels seus companys que la cridaven, però no podia moure’s. Sentia una atracció estranya en els ulls d’aquell noi. Ulls verds i penetrants, com les maragdes. La seva mirada se li clavava ànima endins. Un tre-molor li va recórrer tot el cos i un llampec va esquerdar el cel. Aleshores va començar a ploure rabiosament.

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

34

3Unitat Textos

per als dictats

PE

L TE

U C

OM

PTE

Llengua i televisió

Amb la implementació de la televisió digital terrestre (TDT) l’oferta de canals

de televisió ha augmentat força. Això ens permet fer zàping, de vegades sense

sentit, però també en podem treure profit. Per això, però, cal seleccionar bé

quins programes volem mirar. Per exemple, un concurs en què cal demostrar

coneixements, habilitat i simpatia? Les notícies, per saber què passa arreu? Una

televisió local per veure-hi els veïns? Un partit apassionant? Una pel·lícula en

versió original i amb subtítols? Un programa en la nostra llengua de les televisions

valenciana o balear?

Entre tota la classe poseu en comú la informació següent:

– el nombre d’hores diàries que mira cadascú la televisió;

– el canal preferit;

– els tres programes més vistos.

Després, amb les dades obtingudes, elaboreu un text com el següent:

Els alumnes de la nostra classe mirem la televisió unes hores de mitjana

els dies laborables i unes hores el cap de setmana. Les cadenes més

vistes són ( %), ( %) i

( %). Els programes més vistos són ,

i .

Spellingbee: concursos d’ortografia als països de parla anglesa

La mecànica és molt senzilla. Els participants en aquesta mena de competicions, sovint nens i nenes, han de lletrejar paraules. Originaris dels Estats Units, en l’actualitat se’n fan sobretot al Regne Unit, a Austràlia i al Canadà. El primer guanyador d’un concurs de lletrejar paraules oficial va ser Andrew Smith l’any 1925. Hi ha qui critica que les paraules que es lletregen són poc habituals i que sovint no cal ni entendre-les per aconseguir els premis proporcionats pels patrocinadors. Però sigui com sigui, aquests concursos són d’allò més populars i atreuen l’audiència i els anunciants.

Entrada de la versió anglesa de la Viquipèdia (text traduït i adaptat).

35

3UnitatDictat

complementari

oCr lesf L’antíd Lletres ORTGAF ... - Espai Barcanova · Dictats preparats 1 Unitat. Les...

Documents

Transcript of oCr lesf L’antíd Lletres ORTGAF ... - Espai Barcanova · Dictats preparats 1 Unitat. Les...