1

Octubre 2018 Butlletí Informatiu nombre 104 Tarragona

Editorial Universitat Rovira i Virgili

Punt d’inflexió?

Finalment, la Cort d’Apel·lació neerlandesa que havia de pronunciar-se sobre el cas Urgenda, la decisió sobre el qual en

primera instància s’havia convertit en una fita fonamental de la litigació climàtica, ha refermat la primera sentència i, en conseqüència, la condemna del Govern dels Països Baixos, obligat, a partir d’aquest nou pronunciament judicial, a

establir objectius més ambiciosos en relació amb la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Que la Cort d’Apel·lació ratifiqués la sentència d’instància era una cosa que potser només podien esperar els més optimistes. Per

això, l’impacte de la decisió és notable i potser igual el que va tenir la primera sentència.

La litigació climàtica s’està convertint a grans passes en un àmbit particularment prometedor a l’hora de revertir les polítiques poc ambicioses i dilatòries de molts governs —això és, les polítiques de mitigació—, així com per començar a

exigir responsabilitats per les conseqüències derivades del canvi climàtic d’origen antròpic —la qual cosa repercuteix en els costos d’adaptació—. En definitiva, davant del business-as-usual de les grans corporacions emissores i l’actitud

passiva i, fins i tot, indolent d’estats atrapats en les jungles negociadores de la diplomàcia global, la litigació climàtica obre possibilitats a la ciutadania per estimular canvis remarcables en relació amb el que és el problema més greu i

comprensiu que afronta la humanitat en conjunt.

És per tot això que la decisió dels tribunals neerlandesos té un abast que supera, amb molt, el contingut estricte de la decisió i els seus efectes sobre les polítiques climàtiques dels Països Baixos. En realitat, es tracta d’una sentència

històrica que, probablement, estimularà noves demandes en altres jurisdiccions i pot ser inspiradora per als tribunals d’altres llocs del planeta. Les conseqüències globals de la Sentència Urgenda són difícils de preveure, però tot fa pensar

que podria ser tractar-s d’un punt d’inflexió en la litigació climàtica que pot produir moviments sísmics en les polítiques

ambientals i econòmiques a nivell global.

Octubre 2018

Agenda

4ta Jornada “Plàstics i Economia Circular: Sostenibilitat i Reciclatge”

Data i lloc: 23 d’octubre de 2018; Madrid, Espanya Organitza: AIMPLAS

Per a més informació: jornadadelplasticosostenible.com

XI Congrés Internacional del Medi Ambient “Innovació per al Canvi Climàtic” Data i lloc: 23 i 24 d’octubre de 2018; Bogotà, Colòmbia

Organitza: Centro d’Estudis per al Desenvolupament Sostenible

Per a més informació: ceid.org

14ª edició del Congrés Nacional del Medi Ambient CONAMA 2018 Data i lloc: 26 al 29 de novembre de 2018; Madrid, Espanya

Organitza: Fundació CONAMA

Per a més informació: conama2018.org

Notícies

Internacional Els experts de l’ONU urgeixen a prendre mesures dràstiques contra el canvi climàtic

Els científics assessors de Nacions Unides adverteixen als Governs que es necessita una transformació sense precedents

per limitar l'augment de la temperatura a 1,5 graus.

2

Els efectes del canvi climàtic -augment de fenòmens

extrems, increment del nivell del mar o descens del gel a l'Àrtic- ja són aquí.

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle relacionades

amb l'home han elevat aproximadament un grau centígrad

la temperatura global respecte als nivells preindustrials, conclou el grup de científics assessors de l'ONU en matèria

de canvi climàtic, conegut per les seves sigles en anglès IPCC.

La qüestió ara és fins on s'arribarà i quins impactes s'està disposat a assumir.

L'IPCC adverteix en un informe presentat la matinada

d'aquest dilluns a Corea del Sud (hora espanyola) que l'escalfament és probable que porti a un augment de 1,5 graus centígrads entre 2030 i 2052 si el món segueix el ritme actual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Això suposa

que s'està en risc d'incomplir l'objectiu més ambiciós de l'Acord de París -quedar per sota de l'1,5 en 2100- en poc més

d'una dècada.

Per evitar-ho es necessita una transició "sense precedents" i canvis "ràpids" i de "gran abast" en l'electricitat, l'agricultura, les ciutats, el transport i la indústria, apunta l'informe. Si es vol complir la meta del 1,5 es requereix una

disminució en 2030 el 45% de les emissions de diòxid de carboni (CO2) -el principal gas d'efecte hivernacle- que fa al

nivell de 2010. En 2050, aquestes emissions -que majoritàriament procedeixen dels combustibles fòssils han d'haver desaparegut, alguna cosa realment complicat.

Continuar llegint la notícia completa: Elpais.com (8 d’octubre del 2018)

Un Nobel d’Economia per incloure al canvi climàtic entre les finances mundials

Ningú va prendre seriosament a William Nordhaus quan el 1975 va incloure entre els seus estudis l'impacte econòmic

que generaria l'home si esgotés el petroli, el gas natural i el carbó. Aquest avançament, que el va convertir en un dels pares de l'economia del clima, li va valer el guardó d'aquest any.

Fa 43 anys, el nord-americà William Nordhaus es va avançar

al món. En les seves investigacions estudiava l'economia del

petroli, del gas natural i del carbó. ¿La raó?

Predir quan aquestes energies no renovables anaven a esgotar-se i així analitzar el seu impacte sobre el medi

ambient. Un enfocament, inovadorsísimo per l'època, batejat

com l'economia del canvi climàtic. Aquest avançament li va merèixer el Nobel d'Economia 2018, compartit amb Paul

Romer.

Aquest reconomiento era impensable a la fi del segle passat. Imaginar que l'ésser humado pogués alterar el clima lluïa

desgavellat.

No obstant això, Nordhaus va avaluar el creixement econòmic

dels últims dos segles a partir de les altes emissions de diòxid de carboni. Un increment alarmant des de l'època de la Revolució Industrial que avui ens cobra el planeta amb el seu

escalfament global.

Aquesta situació va ser inclosa entre les finances mundials gràcies a aquest catedràtic de la Universitat de Yale, als

Estats Units. De fet, la problemàtica és tan masticable als seus ulls que el nord-americà ha fet famosa la seva analogia de "El casino del clima", un dels seus llibres més famosos que porta per subtítol: Risc, incertesa i l'economia d'un món

que s'escalfa .

Continuar llegint la notícia completa: Elespectador.com (8 d’octubre del 2018)

El tribunal d'apel·lació holandès defensa la decisió del canvi climàtic

Els Països Baixos van ordenar augmentar les retallades d'emissions en la decisió històrica que posa "notícies a tots els governs mundials"

Foto: El País

Foto: El Espectador

3

Un tribunal a La Haia ha confirmat un ordre jurídic històric sobre el govern holandès per accelerar les retallades d'emissions de carboni, un dia després que els científics del clima del món advertissin que esgotava el temps per evitar

un escalfament perillós.

Els jutges de la cort d'apel·lació van determinar que la gravetat i l'abast de la crisi climàtica exigien una reducció de

gasos d'efecte hivernacle d'almenys el 25% per a l'any 2020,

mesurada amb els nivells de 1990, superior a la caiguda del 17% prevista per l'administració liberal de Mark Rutte.

La sentència, que va ser rebuda amb els qui es presenten i

saluda a la sala del tribunal, posa vent a les veles d' una

borsa de casos similars que s'estan planejant arreu del món, des de Noruega fins a Nova Zelanda i des del Regne Unit

fins a Uganda.

Marjan Minnesma, el director de la campanya d'Urgenda que va presentar el cas, va demanar als líders polítics que

iniciessin el combat contra el canvi climàtic en comptes de

les accions judicials.

Ella va dir: "L'informe especial de l'IPCC posa de manifest que hem de reduir les emissions amb molta urgència . El govern holandès sap que, com un país de baix nivell, som al front del canvi climàtic. Les nostres agències

governamentals van concloure recentment que, en el pitjor dels casos, els nivells del mar podrien augmentar de 2,5 a

3 metres a finals de segle. La decisió del tribunal d'apel·lació fa notícia a tots els governs. Han d'actuar ara, o es mantindran en compte ".

Continuar llegint la notícia completa: Theguardian.com (9 d’ octubre del 2018)

Unió Europea

El Parlament europeu exigeix accelerar la descarbonització dels cotxes L'Eurocambra aprova una reducció del 40% del diòxid de carboni dels vehicles particulars en 2030.

El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres per 389 vots a favor, 239 en contra i 41 abstencions, elevar els

requisits de reducció d'emissions per als cotxes nous i furgonetes. La votació és el primer pas per disminuir el diòxid de

carboni (CO2) d'aquests vehicles, i haurà de ser ratificada encara pels Estats membres i la Comissió Europea, que podrien rebaixar l'ambició de la iniciativa. Concretament, l'Eurocambra ha donat el vistiplau al fet que en 2025 les

emissions de CO2 siguin un 20% inferiors que en 2021.

Per 2030, aquesta retallada de gasos ha de situar-se al 40%.

Els objectius superen els proposats per la Comissió, que era partidària d'una retallada més progressiu, del 30% en 2030,

perquè la indústria compti amb temps suficient per adaptar-se.

Les emissions de diòxid de carboni (CO2), el principal gas

d'efecte hivernacle, s'han reduït en el sector elèctric de la

Unió Europea des de 1990. I seguiran disminuint gràcies a les diferents polítiques posades en marxa per la UE per

promocionar les energies renovables i penalitzar les tecnologies més contaminants com el carbó.

Però el transport per carretera segueix sent l'alumne endarrerit en la lluita contra el canvi climàtic a Europa.

"El transport és l'únic sector important de la Unió en què les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuen

augmentant", assenyala el Parlament Europeu, molt més ambiciós que la Comissió en la lluita contra el CO2 dels vehicles particulars.

Aquesta és la posició amb la qual el Parlament negociarà amb la Comissió Europea i els governs dels Vint a partir d'ara. I d'aquestes discussions haurà de sortir la nova directiva que marcarà el camí de la descarbonització del transport a la

propera dècada.

Continuar llegint la notícia completa: Elpais.com (4 d’octubre del 2018)

Foto: The Guardian

Foto: El País

4

Suïssa aprova en referèndum incorporar la bicicleta a la seva Constitució Els electors suïssos han votat massivament aquest diumenge a favor d'incorporar la bicicleta a la seva Constitució, amb

l'objectiu que el seu desenvolupament sigui igual d'important que el de les vies i els senders pedestres.

Segons els seus patrocinadors, la millora de la xarxa de pistes per a bicicletes contribuirà a la seguretat dels ciclistes i a alleugerir el trànsit, a més de tenir efectes positius sobre la salut, el medi ambient i el turisme.

En funció d'aquesta decisió, el Govern suís podrà desenvolupar estàndards nacionals i subministrar geodades

per a mapes i aplicacions mòbils.

En tant, la planificació, construcció i manteniment de les

pistes per a bicicleta continuarà sent responsabilitat de les autoritats locals.

Mesures rebutjades en referèndum

En canvi, els suïssos van rebutjar de manera clara sengles

iniciatives relacionades amb l'agricultura i l'alimentació.

La primera, que buscava afavorir el comerç d'aliments

produïts localment i de temporada, així com encoratjar condicions de treball justes i reduir el malbaratament

d'aliments, va ser rebutjada per un 63% de votants.

Una segona iniciativa titulada 'Per la sobirania alimentària' va rebre un 70% de vots en contra. El seu propòsit era

obligar el govern a adoptar una política agrícola favorable a una producció sostenible, ecològica i social, el que hagués requerit d'una important intervenció estatal per a restringir la importació d'aliments a través d'aranzels, quotes o

prohibint l'entrada de certs productes, inclosos els genèticament modificats.

Continuar llegint la notícia completa: 20minutos.es (23 de setembre del 2018)

Alemanya ja sap què fer amb els milions de carros dièsel que contaminen seus carrers

El govern de Merkel va arribar a un acord perquè propietaris de vells automòbils dièsel puguin modificar el seu carro a costa del fabricant, o el canviïn per un de nou o de segona mà, amb una prima variable segons les marques.

El govern alemany va anunciar aquest dimarts un acord de mínims sobre el futur dels vells vehicles dièsel massa

contaminants.

Després d'una reunió nocturna a Berlín, els responsables

socialdemòcrates de l'SPD i els conservadors de la CDU i la CSU van anunciar un acord de mínims per promoure "un aire

net i la seguretat de la mobilitat a les nostres ciutats".

Polítics i fabricants de cotxes portaven mesos tractant de trobar un compromís per organitzar la costosa actualització

de la flota de vehicles dièsel, una tecnologia inventada a

Alemanya.

Sense prendre decisions definitives sobre aquest assumpte, el text presentat pel govern obre als propietaris de vells dièsel

la possibilitat de modificar el cotxe a costa del fabricant, o de canviar-lo per un de nou o de segona mà, amb un prima

variable segons les marques .

Aquestes mesures es limiten però a les 14 ciutats amb més contaminació, entre elles Munic, Stuttgart, Colònia, Reutlingen, Hamburg, Limburg, Düsseldorf, Kiel, Darmstadt o Bochum.

Continuar llegint la notícia completa: Elespectador.com (2 d’octubre del 2018)

Espanya

Espanya, pas a pas en la seva legislació contra el maltractament animal Cada dia transcendeixen als mitjans de comunicació situacions de maltractament animal que solen anar aparellades de

sancions o condemnes que sens dubte semblen desproporcionades en funció de la gravetat dels fets.

Foto: 20 Minutos

Foto: El País

5

És el cas, per exemple, de la condemna a tres mesos de presó per a la propietària d'un gos yorkshire al qual va deixar morir de fam.

A dia d'avui, segons posen de manifest des del Partit Animalista (PACMA), ningú ha ingressat a la presó per la comissió

d'un delicte de maltractament animal. Entenen que la normativa actual no compleix una funció dissuasòria de la comissió d'aquest tipus de delictes recollits en l'article 337 del Codi Penal de 2015.

El L'article diu que serà castigat amb la pena de tres mesos a un any de presó i inhabilitació especial d'un any a tres

anys per a l'exercici de professió que tingui relació amb els animals, "el que per qualsevol mitjà o procediment maltracti

injustificadament, causant-li lesions que menyscabin

greument la seva salut o sotmetent-lo a explotació sexual, a un animal domèstic ".

Si es causa la mort de l'animal, les penes s'incrementen de

sis a divuit mesos de presó i inhabilitació especial de dos a quatre anys per a l'exercici de professió.

Proposició de llei per reformar el Codi Penal

Actualment a les Cambres es tramita la proposició de llei de modificació del Codi Penal en material de maltractament

animal que, segons els experts, planteja un canvi més que

substancial en els tipus penals.

El nou text prohibeix explícitament qualsevol tipus de maltractament animal per al qual no hi hagi habilitació legal expressa. Seria el cas del sacrifici d'animals en àmbits ramaders o, com a segon exemple, les pràctiques dutes a terme

amb els animals utilitzats per a fins docents o d'investigació.

També s'inclou l'expressió "animal vertebrat" amb el que a la protecció d'animals domèstics s'afegeixen els animals en

llibertat i salvatges.

Continuar llegint la notícia completa: Confilegal.com (4 d’octubre del 2018)

Las sis zones contaminades per radioactivitat a Espanya

Madrid, Toledo, Tarragona, Huelva, Múrcia i Almeria estan al mapa de les zones afectades per abocaments radioactius..

El 2008 es va aprovar un reial decret que buscava regular els sòls i aigües "afectats per contaminació radiològica". Aquella norma ordenava al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que fes un inventari de les zones contaminades, cosa

que mai s'ha fet. Després de diverses informacions d'EL PAÍS sobre l'absència del catàleg i la presència d'enterraments

clandestins de residus a la dictadura, el CSN ha admès l'existència de sis àrees amb "presència de radioactivitat", que no estan declarades com contaminades perquè no existeix el catàleg ni la norma que el regular.

Aquestes són les sis zones on el CSN diu, però, que no hi ha

un risc significatiu. Banquetes del Jarama. Madrid i Toledo | 8 enterraments de superfície desconeguda. Cesi-137 i

estronci-90

Molt pocs coneixien dels sis enterraments al llarg del canal

de reg del Jarama en què la dictadura va enterrar les restes radioactius de la fuita que es va produir el 1970 a les

instal·lacions del llavors anomenat Centre Nacional d'Energia

Nuclear Juan Vigón, situat en la Ciutat Universitària de Madrid. La fuita de diverses desenes de líquid radioactiu es

va colar per les clavegueres i va anar a parar al Manzanares. D'aquí va passar a l'Jarama, a la real sèquia d'aquest riu i al

Tajo. El franquisme no va posar en marxa cap pla de contenció i

va ocultar l'accident.

El canal de reg es va drenar i part dels fangs es van enterrar en els marges de la sèquia. "El silenci durant 48 anys és

inadmissible", critica Ecologistes en Acció. "La falta de senyalització és una mostra clara d'això", afegeix. A les banquetes hi ha presència de cesi-137 i estronci-90.

Continuar llegint la notícia completa: Elpais.com (5 d’octubre del 2018)

Foto: Confilegal

Foto: El País

6

El vehicle elèctric, a un any de poder recórrer Espanya sense barreres de subministrament

El vehicle elèctric és l'estrella a la fira de l'automòbil de París aquests dies. Per a la indústria automobilística és la seva aposta principal de present i futur per acabar amb les emissions contaminants a la carretera. en un futur sense vehicles

amb emissions contaminants.

Ara mateix, segons l'Associació de Constructors Europeus

d'Automòbils (ACEA), tot just set de cada cent cotxes a Espanya tenen motors alternatius i, d'aquests, uns 10.000,

menys de l'1%, són elèctrics. En dotze anys, això sí, l'objectiu per la Comissió Europea és que siguin gairebé

300.000 al nostre país, sumats als 2 milions de vehicles

híbrids que esperen també per llavors.

Abans, a finals de l'any que ve, es preveu que ja hi hagi prou punts de recàrrega com per recórrer tota Espanya amb

aquest tipus de cotxes. Punt d'inflexió al qual se sumaria l'estalvi en manteniment i subministrament d'energia.

Abans, això sí, caldria instal·lar un punt de càrrega a casa

que pot costar entre els 400 i més de 1000 euros.

Entre els seus desavantatges principals estan les seves emissions contaminants i residus generats en la producció

del vehicle i en l'obtenció de l'energia procedent de centrals de carbó.

També, l'impacte ecològic dels metalls de la seva bateria. El objectiu és atendre aspectes relacionats amb la biodiversitat marina, contaminació i eutrofització, impactes de les activitats humanes en el mar, alteració de les condicions

hidrogràfiques, escombraries marines i soroll submarí.

El Ministeri recorda en la nota que el primer cicle de les estratègies marines ha finalitzat en l'any en curs i ha comptat amb l'avaluació positiva per part de la Comissió Europea (CE).

Així, Espanya va ser el país més ben valorat pel que fa al disseny de programes de seguiment d'aquests espais i el segon en avaluació del medi marí, estat ambiental d'aquests espais i l'establiment d'objectius ambientals.

Font: Abc.es (7 d’octubre del 2018)

Catalunya

Barcelona es reconcilia amb els seus rius

De clavegueres a concorreguts parcs fluvials en les seves desembocadures, el Besòs i el Llobregat segueixen batallant

per la seva recuperació. Encara queden molts reptes pendents per resoldre.

Si es ho expliquen fa 30 anys, molts no haurien cregut que els seus néts acabarien remullant els peus en ell. Per aquell

temps, el Besòs feia pudor al seu pas per Barcelona i la poca vida que sobrevivia entre les seves aigües s'ofegava en una

visible escuma tòxica.

Dècades després, la imatge de desenes de nens creuant de

puntetes el riu el passat 23 de setembre durant les festes de la Mercè, il·lustra la història de la seva reconciliació amb la

ciutat. A l'altra banda de la capital catalana, entre l'aeroport

i el Port de Barcelona, espècies d'ocells com l'ànec blanc tornen a niar a la desembocadura del Llobregat, l'altre gran

riu que desemboca a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, avui reconvertit en aquest tram en un parc fluvial.

Comença a quedar lluny aquest riu Besòs que l'escriptora Patricia Gabacho va definir com una "criatura marginal,

desvalguda i castigada per la desídia".

Pedro Ramos, veí de 66 anys "de tota la vida" de Sant Adrià de Besòs, és testimoni històric de la seva transformació mediambiental.

Foto: ABC

Foto: El País

7

Ara passeja diàriament a les ribes del riu. Quan era nen, ni s'acostava a un cabal "ple d'horts, descampats i abocadors de residus abandonats amb una forta olor", recorda. "I ara sóc aquí, i veig l'aigua, que sé que no està del tot bé, però

que almenys és transparent. Dóna gust. Qui ho diria ". Amb tot, la manca d'aigua en els cabals de tots dos rius i l'elevada salinitat del Llobregat segueixen sent una amenaça permanent, adverteixen els experts.

Continuar llegint la notícia completa: Elpais.com (7 d’octubre del 2018)

Una estranya cuca de llum americana prolifera a Girona L'insecte brilla mentre vola, a diferència dels seus parents locals, que només ho fan quan estan posats.

Des de fa un parell d'anys, els veïns de diverses localitats del Gironès (Sant Joan de Mollet, Flaçà, Bordils, Celrà, Juià i

Cervià de Ter), del Baix Empordà (Foixà) i de la Garrotxa van observant un bell espectacle nocturns: cuques de llum

que brillen en la nit mentre ronden per l'aire.

Però succeeix que els lluernes locals no tenen aquests hàbits acrobàtics: les femelles il·luminen el seu abdomen

fosforescent quan estan posades sobre l'herba, una branca d'arbre o una esquerda d'una paret, però mai en vol. Són els

mascles els que fan servir les seves ales per arribar fins al

focus que els atrau.

És a dir, tenen uns hàbits d'aparellament més passius que els de les nouvingudes.

El Departament de Territori i Sostenibilitat, entomòlegs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la plataforma de

participació ciutadana 'gusanosdeluz' han resolt, en part, el misteri: es tracta d'un gènere de cuca de llum americana

(Photinus) que ha proliferat, a milers .

Però encara no s'ha pogut identificar l'espècie concreta, ni quin ha estat el seu itinerari fins arribar al Gironès.

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha confirmat la presència per primera vegada d'aquesta

espècie exòtica "nova o poc documentada". Els autors de l'article publicat al butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural que informa del fenomen, Amador Viñolas, Narcís Vicens i Josep Muñoz-Batet, reconeixen que "s'ignora com ha

arribat aquesta espècie a la zona", sent les dues hipòtesi més viables la importació de plantes ornamentals o la fugida

d'exemplars criats per obtenir la luciferasa, l'enzim que utilitzen els insectes per emetre el seu llum que és utilitzada en laboratoris de biotecnoliogía.

Continuar llegint la notícia completa: Elperiodico.com (1 d’octubre del 2018)

La Generalitat reclama a l'Estat més implicació per reduir la contaminació atmosfèrica La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic posa de relleu la necessitat de més inversió estatal en

transport públic per afavorir el transvasament modal.

La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha reclamat aquest dilluns a Madrid més

implicació del Govern de l’Estat en l’aplicació de mesures

per millorar la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona.

Ho ha fet en una trobada entre les diferents Comunitats Autònomes i membres de la Comissió Europea que ha

organitzat el Ministeri per a la Transició Ecològica, en unes

jornades de dos dies de durada i que finalitzaran dimarts a la tarda.

Catalunya hi participa exposant les accions que duu a terme

per acabar amb les superacions dels límits europeus d’alguns contaminants atmosfèrics; la situació actual del

diòxid de nitrogen (NO2) i de les partícules (PM10); i els

principals canvis en relació a l’ozó troposfèric (O3).

Sota el control europeu

Foto: El Periódico

Foto: Ecoticias

8

Els compromisos adquirits per les diferents administracions catalanes en la Cimera de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, celebrada la primavera de 2017, van evitar un expedient d’infracció de la normativa comunitària sobre

qualitat de l’aire, pas previ al Tribunal de Justícia de la Unió. Fins ara Europa ha valorat positivament les actuacions proposades però en fa un seguiment exhaustiu per comprovar-ne el compliment. Les jornades que s’estan celebrant a

Madrid formen part de les comunicacions amb la Unió Europea.

Continuar llegint la noticia completa: Gencat.cat (8 d’octubre del 2018)

CEDAT

IV Seminari Internacional “Empreses i Drets Humans” UJI/URV

Els dies 4 i 5 d'octubre va tenir lloc el IV Seminari Internacional "Empreses i Drets Humans", fruit del treball conjunt de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Jaume I i amb el suport de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

En aquesta ocasió, reconeguts acadèmics i estudiants predoctorals es van reunir a la ciutat de Castellón de la Plana a la seu de la Universitat Jaume I per discutir diversos aspectes de la temàtica proposada.

El primer panel panell va estar integrat pel Dr. Agustín

Viguri Perea (UJI), Gastón Mèdici Colombo (URV) i Juan

Carlos Blanco (UTN). S'hi van discutir noves tendències dels drets humans i es va fer focus en els conflictes

socioambientals i el paper de les empreses en aquests.

El segon panell va estar enfocat en el dret dels pobles

indígenes, el dret a la llibertat religiosa, a la vida i a la consulta prèvia i va comptar amb la presència de la Dra.

Maria Victòria Cambrer Suárez (UJI), Jerónimo Basilio Sao Mateus (URV ), Núria Reguart Segarra (UJI) i el Dr. Natan

Elkin (UJI).

La següent jornada va obrir amb les presentacions de les

/ els Dres / és. José Manuel Sánchez Patró (UV), Antoni Pigrau Solé (URV) i Adoració Guamán (UV) que van

abordar el tema del futur tractat internacional sobre drets humans i empreses i del Pla d'Acció Nacional espanyol.

El quart i últim panell, que va tenir com a focus els mecanismes judicials i la jurisdicció dels tribunals per a l'abordatge

de la responsabilitat de les empreses transnacionals i les cadenes de subministraments, va ser integrat per les / els Dres / és. José Elías Esteve Moltó (UV), Francisco Zamora Cabot (UJI), Chiara Marullo (UJI) i Lorena Sales Pallarès

(UCLM). El seminari va concloure amb la presentació del llibre "Empreses i Drets Humans: temes actuals" (Eds. Zamora Cabot & Marullo).

Font: cedat.cat

Normativa

Unió Europea

Decisió d’Execució (UE) 2018/1478 de la Comissió, de 3 d’octubre de 2018, per la qual es modifica la

Decisió d’Execució (UE) 2016/2323 per actualitzar la llista europea d’ instal·lacions de reciclatge de vaixells establerta d’acord amb el Reglament (UE) nº 1257/2013 del Parlament Europeu i del Consell.

Per a més informació: DOUE L 294/6

Decisió d'Execució (UE) 2018/1135 de la Comissió, de 10 d'agost de 2018, per la qual s'estableixen el

tipus, el format i la freqüència de la informació que han de comunicar els Estats membres sobre l'aplicació de la Directiva 2010 / 75 / UE del Parlament Europeu i del Consell, sobre les emissions industrials

[notificada amb el nombre C (2018) 5009]. Per a més informació: DOUE L 205/40

Espanya

Llei 9/2018, de 31 de juliol, per la qual es modifica la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Per a més informació: BOE Nom. 236, de 29 de setembre de 2018 (15 pàgs.)

Foto: CEDAT

9

Reial decret llei 15/2018, de 5 d'octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors.

Per a més informació: BOE Nom. 242, de 6 d’octubre de 2018 (38 pàgs.)

Catalunya

Decret llei 4/2018, de 17 de juliol, pel qual s'assumeix la gestió directa del servei de proveïment d'aigua

a poblacions per mitjà de les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat i es crea el Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat.

Per a més informació: DOGC Nom. 7667, de 19 de juliol de 2018 (19 pàgs.)

Jurisprudència

Europa

Sentència del Tribunal de Justícia (Sala Segona) de 4 d'octubre de 2018. Assumpte C-668/16 que té per

objecte un recurs per incompliment d'acord amb el que disposa l'article 258 TFUE, interposat per la Comissió Europea en contra de la República Federal d'Alemanya. Incompliment de l'Estat. Directiva

2006/40 / CE. Emissions procedents dels sistemes d'aire condicionat dels vehicles de motor. Homologació

dels vehicles de motor. Vehicles que no s'ajusten als requisits tècnics. Responsabilitat de les autoritats nacionals.

Font: Poder Judicial

Sentència del Tribunal de Justícia (Gran Sala) de 4 de setembre de 2018. Assumpte C-57 / 16P que té per

objecte un recurs de cassació d'acord amb l'article 56 de l'Estatut del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, interposat per ClientEarth, recolzada per la República de Finlàndia i el Regne de Suècia, en

contra de la Comissió Europea. Accés als documents de les institucions de la Unió Europea. Reglament (CE) nº 1049/2001. Reglament (CE) nº 1367/2006. Informe d'avaluació d'impacte, projecte d'informe

d'avaluació d'impacte i dictamen del comitè d'avaluació d'impacte. Iniciatives legislatives en matèria mediambiental. Denegació d'accés. Divulgació dels documents sol·licitats durant el procediment.

Persistència de l'interès a exercitar l'acció. Excepció relativa a la protecció del procés de presa de

decisions en curs d'una institució de la Unió. Presumpció general. Font: Poder Judicial

Espanya

Sentència del Tribunal Constitucional. Sentència 69/2018, de 21 de juny de 2018. Recurs d'inconstitucionalitat 283-2015. Interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb

diversos preceptes de la Llei 18/2014, de 15 d'octubre, d'aprovació de mesures urgent per al creixement, la competitivitat i l'eficiència. Competències sobre comerç interior i horaris comercials, energia i

ocupació: nul·litat parcial dels preceptes legals que atribueixen funcions executives a l'administració de

l'Estat en matèria d'energia i ocupació i regulen l'autorització administrativa prèvia a la constitució d'empreses de treball temporal.

Fuente: Poder Judicial

Articles

Arroyo Alfonso, María Soledad (2018). Apunts sobre la Administrativització del Dret Penal del Medi Ambient.

Farbiarz Mas, Alexandra (2018). Demanda al Parlament Europeu i al Consell per la seva inacció davant el canvi climàtic. Gascón Marcén, Ana (2018). Tribunals internacionals i Estats Llatinoamericans: Últims avanços en la protecció del medi

ambient.

Publicacions de membres del CEDAT Capítols de llibres o articles de revista

Basilio São Mateus, Jerónimo (2018). Sustainability and Law. En: Felipe Pérez, Beatriz & otros (Ed). Sustainable

development in terms of justice: Issues of theory. Law and Governance. Cambridge Scholars Publishing. Medici Colombo, Gastón (2018). El Acuerdo Escazú: La implementación del Principio 10 de Río en América Latina y el

Caribe. En: Revista Catalana de Derecho Ambiental, Vol. 9, No. 1. Casado Casado, Lucía (2018). Acceso a la información, participación pública y acceso a la justicia en materia de medio

ambiente: veinte años del Convenio de Aarhus. En: Revista Catalana de Derecho Ambiental, Vol. 9, No. 1.

Publicacions de recent adquisició Disponibles al CRAI

Alonso Ibáñez, María del Rosario; Alenza García, José Francisco; Almenar-Muñoz, Mercedes; & otros. Retos del

desarrollo urbano sostenible e integrado. Valencia: Tirant Lo Blanch, 2018.

10

Fernández Durán, Ramón. La quiebra del capitalismo global, 2000-2030: crisis multidimensional, caos sistémico, ruina ecológica y guerras por los recursos: preparándonos para el comercio del colapso de la civilización industrial: el inicio

del fin de la energía fósil, una ruptura. Madrid: Libros en Acción, 2011. Uribe Pando, Natalia; Cabrera Medaglia, Jorge; & otros. Recursos naturals: riquesa o espoliació?. Girona: Universitat

de Girona, 2013 Gerrard, Michael B.; Wannier, Gregory E. Threatened island nations: legal implications of rising seas and a changing

climate. Cambridge, New York: Cambridge University Press, 2013.

Wohlleben, Peter. La vida secreta de los árboles: descubre su mundo oculto: qué sienten, qué comunican. Barcelona: Obelisco, 2016.

El butlletí informatiu és un servei gratuït del Centro d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

Per a altes o baixes de subscripció, comentaris o suggeriments, escriure a cedat@urv.cat

https://www.facebook.com/CEDAT.URV