Montse Parra López Minerva Mañez Sierra Claudia Andrés Miguel

Sara de Benito Mendieta Marta Ferrandis Manzano

ÍNDEX:

1. INTRODUCCIÓ 2. FITXA DE DADES BÀSIQUES

2.1._DADES GENERALS 2.2._DELEGACIONS A ESPANYA 2.3._JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ

3. HISTÒRIA DE L’ONG EN EL CONTEX GENERAL DE LES ONG 4. DESCRIPCIO DE L’ORGANITZACIO INTERNA 4.1._ACCIÓ HUMANA 4.2._QUI SÓN MSF? 4.3._ESTRUCTURA INTERNACIONAL 4.4._PERSONAL DE DIRECCIÓ DE MSF 4.5._TREBALL DE CAMP I A LES OFICINES 4.6._FINANÇAMENT 5. FONTS DE FINANÇAMENT 6. ÀMBITS D’ACTUACIÓ 7. CONTINGUTS DE LES ACCIONS QUE DUEN A TERME 8. PUBLICACIONS

8.1._REVISTES 8.2._MEMÒRIES 8.3._DOCUMENTS ONLINE 8.4._GUIES 8.5._INFORMES

9. ASSOLIMENTS

9.1._INFORMES D’ALERTA 9.2._PASTILLES CONTRA EL DOLOR ALIÉ 9.3._ASSOLIMENTS MÉS RECENTS

10. CONCLUSIONS

10.1._FACTORS SOCIO – CULTURALS I MEDIÀTICS 10.2._INTERESSOS BENÈFICS 10.3._LA REALITAT

11. BIBLIOGRAFIA

1._INTRODUCCIÓ

En termes generals, com les defineixen les Nacions Unides, podem considerar que una ONG o

organització no governamental, és tracta d’una ‘Organització Voluntària de ciutadans sense ànim de lucre,

nacional o internacional’.

Si aprofundim i completem l’anterior definició, podem dir que les ONG, independentment dels seus

objectius específics o àrea d’accions sobre les que els porten a terme, es tracta d’organitzacions que no

s’han establert mitjançant un acord intergovernamental, és a dir, han sigut creades i dirigides per un grup de

ciutadans i, a pesar que col·laboren amb els governs, no posseeixen com a objectiu obtenir un benefici

econòmic, si no que tenen primordialment un caràcter benèfic amb el qual promoure una labor social

orientada a la solidaritat.

Pel que fa als seus àmbits d’acció, farem referència que podem posseir tant una acció a nivell local com a

nivell internacional. De mode que cobreixen una gran quantitat d’aspectes que es troben en relació amb

l’ajuda humanitària, la salut pública, investigació, desenvolupament econòmic i humà, cultura, drets

humans, etc.

Pareix important fer referència a que en l’actualitat les ONG poden ser classificades de forma general en dos

grans grups, d’una banda trobem aquelles que han sigut orientades cap al desenvolupament (ONGD) i d’altra

banda aquelles que ho han fet cap a els drets humans (ONGH). No obstant, pareix interessant ressaltar que

en ambdós casos s’orienten cap al desenvolupament integral a través de les seues diferents funcions. Així

com que dins d’aquesta gran classificació general podem trobar organitzacions orientades a molts temes

diferents com: immigració, mediambiental, ajuda a la infància, relatives a la salut, investigació, educació, etc.

Després de realitzar aquesta breu introducció general amb la qual aconseguir introduir el tema sobre el qual

aprofundirem al llarg del present treball, pareix convenient realitzar una especificació al voltant d’allò que

anem a tractar, ja que com acabem de observar, el tema de les ONG i els seus àmbits d’acció és massa ample

com per a intentar abastar-lo en la seua totalitat.

En primer lloc, cal dir que l’objectiu primordial del treball és familiaritzar-se amb les organitzacions

no governamentals i en la seua aparició i importància, i una volta aconseguit aquest objectiu, aprofundir en

les organitzacions no governamentals de caràcter mèdic o destinades al àrea de la salut, principalment.

De mode que per a garantir aquest primer objectiu, vam realitzar una investigació exhaustiva sobre dos de

les ONG més importants en l’actualitat com són d’una banda ‘Intermón Oxfam’ i d’altra banda ‘Médicos Sin

Fronteras’.

Finalment, ens decantarem per aquesta última, gràcies a la seua influència i reconeixement a nivell

internacional i la seua importància en relació amb la gran quantitat d’ajuda que proporciona.

D’aquest mode, cal dir, també com a motius que ens van portar a decantar-nos finalment per la present

ONG, que aquesta posseeix actualment més de 3,7 milions de donants i col·laboradors al voltant de tot el

món amb els que aconsegueix prestar ajuda.

De fet, tenim que MSF proporciona cada any una gran quantitat d’ajuda en els diferents escenaris de crisis,

des de catàstrofes i conflictes armats fins a epidèmies i fam, independentment de la raça, sexe, religió o

ideals de les persones necessitades, gràcies al fet què es tracta d’una organització privada, independent i

aconfessional basada en tota una sèrie de principis ètics, els quals en tant que coincidiren totalment en el

nostre esperit humanitari foren els que van fer que finalment ens decantàrem per descriure l’acció

d’aquesta ONG.

Es per això, que a continuació considerem necessari fer referència a questos principis breument:

- Humanitat: Asseguren un tracte humà a qui rep l’assistència, sota qualsevol circumstància.

- Independència: L’anàlisi i l’acció humanitària es troben lliures de qualsevol pressió econòmica,

política, militar, religiosa, etc.

- Imparcialitat: Presten ajuda amb un esperit universal, sense cap discriminació per raça sexe o

ideologia.

- Neutralitat: No prenen partit en cap de les bandes enfrontades en un conflicte.

- Voluntariat: La base de la seua acció humanitària es el compromís i l’acció desinteressada.

D’aquest mode i, emprant com a referència i exemple ‘Médicos Sin Fronteras’ il·lustrarem com porten a

terme el seu treball les ONG’s. En conseqüència abordarem els següents apartats, els quals ens parlen sobre

l’organització interna , les fonts de finançament, els àmbits d’actuació, els continguts de les accions que

porta a terme actualment, les publicacions amb les quals informa als seus contribuïdors i els assoliments

portats a terme fins al moment.

Per últim, cal dir que amb l’objectiu d’elaborar i presentar aquest treball de forma correcta hem emprat una

metodologia determinada en la qual a partir d’una bibliografia bàsica com és la el text de ‘Las organizaciones

no gubernamentales’ de P. Estébanez i la recerca d’informació en tota una xarxa de webs, destacant la

importància de la pàgina web oficial de MSF, hem aconseguit elaborar un treball que serà mostrat

públicament en wikispaces amb l’objectiu que sigui avaluat de forma correcta.

2._FITXA DE DADES BÀSIQUES 2.1._DADES GENERALS

Dades Generals

Nom:

Médicos Sin Fronteras

Acrónimo:

MSN

Data de fundació:

20 de desembre 1971

Fundadors:

un xicotet grup de metges i periodistes

Lloc de fundació:

París (França)

Tipus:

fundació humanitària privada, sense ànim de lucre

Seccions:

19

Professionals implicats:

més de 22 000

Socis i col·laboradors:

més de 3, 8 milions

Objectiu:

‘’donar assistència a poblacions en situacions de crisi, sense discriminació per raça, religió o ideologia política’’

Membres:

Moviment Internacional de Metges Sense Fronteres, Internacional Council of Voluntary Agencies (ICVA)

Sedes:

Suiza, Ginebra (oficines centrals)

Camp d’actuació:

els cinc continents

Majors intervencions realitzades:

RDC, Zimbabue, Somalia, Níger, Sur de Sudàn, Nigeria, Kenia, Chad, Haití, RCA.

Premis:

El Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1991, el Premi Consell d'Europa dels Drets Humans 1992, la Medalla Nansen per als Refugiats 1993, el Premi Roosevelt a les Quatre Llibertats 1996, el Premi Indira Gandhi 1996, el Premi Conrad N. Hilton 1998, el Premi Nobel de la Pau 1999, el Premi Zayed per a la Salut 2002 i el Premi Rei Hussein al Lideratge Humanitari 2004.

Formes de col·laboració:

fent-se soci, donant donatius, exercint com a voluntari professional, difonent el seu missatge...

Contacte: 902 30 30 65, sas@msf.es

2.2._DELEGACIONS A ESPANYA

MSF BARCELONA Aragón, Cataluña, Islas Baleares Nou de la Rambla, 26 08001 - BARCELONA T: 933 046 180 msf-bcndele@barcelona.msf.org

MSF BILBAO Cantabria, Navarra, La Rioja, País Vasco Alameda de Mazarredo, 47, 3º 48009 - BILBAO T: 944 231 194 msf-bilbao@barcelona.msf.org

MSF NOROESTE Asturias, Galicia, Provincia de León Rúa Oliveira 3 Bajo?15704 Santiago de Compostela T 981 587 091 msf- noroeste@barcelona.msf.org T 985 319 293 - Móvil 629 187 005 msf-gijon@barcelona.msf.org

MSF MADRID Castilla La Mancha, Castilla y León (excepto León), Comunidad de Madrid Princesa 31, 2º 28008 - MADRID T 915 411 375 oficina-madrid@madrid.msf.org

MSF MÁLAGA Andalucía, Extremadura La Merced, 1, 1º 29012 MÁLAGA T 952 604 131 102 msf-malaga@barcelona.msf.org

MSF VALENCIA Comunidad Valenciana, Región de Murcia Zapatería de los Niños, 2-4, bajos 46001 - VALENCIA T 963 916 133 msf-valencia@barcelona.msf.org

2.3._JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ

Aquest treball tracta sobre la mundialment reconeguda ONG internacional Médicos Sin Fronteras (MSF). Es tracta d’una organització no governamental que ha cedit la seua ajuda medico-humanitària a milers de persones víctimes d’una situació social i vital precària e insostenible, ja siga per raons bèl·liques, econòmiques o a causa d’una catàstrofe. Baix el nostre punt de vista, Médicos Sin Fronteras ha estat donant exemple del que ha de ser l’esperit d’una ONG, tractant de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que més ho han necessitat, sense rebre res a canvi, només mitjançant la cooperació i el treball dels milers de voluntaris que treballen dia a dia per tal d’aconseguir que aquesta ONG siga endavant amb la seua important labor. Tal és la importància dels assoliments d’aquesta organització, que fou premiada com a mostra d’agraïment i gratitud mitjançant l’entrega d’un premi Nobel de la Pau, d’ entre altres condecoracions.

És tracta, doncs, d’una institució insígnia, representant com cap altra de valors tan importants com són la solidaritat, la comprensió, la justícia i la generositat, uns valors amb els quals ens sentim identificades com a estudiants de medicina.

3._HISTÒRIA DE L’ONG EN EL CONTEXT GENERAL DE LES ONG

En aquest apartat es pretén explicar la historia de ‘Médicos Sin Fronteras’ a partir del context

general en què van aparèixer la major part de les ONG que existeixen actualment.

Amb la intenció d’abordar el present tema de la forma correcta, hem de remuntar-nos a l’any 1787, quan va

aparèixer el primer dels antecedents de les ONG amb una societat creada en pro de l’abolició de l’esclavitud,

la coneguda com a Anti – Slavery Internacional, ja que aquesta, d’acord amb el seu objectiu pot ser

considerada com a una organització orientada a la defensa dels drets humans, o segons les últimes

consideracions actuals, una ONGH.

D’aquest mode, un poc més tard, al voltant de 1859 com a conseqüència de la gran quantitat de ferits i

morts a la batalla de Solferino, apareixerà Creu Roja Internacional, la qual a pesar de no ser merament una

ONG, ja que rep diferents components públics, la creació d’aquesta i la seua importància en l’assistència

mèdica i humanitària, la convertiran en un dels punts de referència de moltes de les ONG que es crearan

posteriorment.

D’aquest mode, les ONG’s, començaran a aparèixer en el món occidental després de la II Guerra Mundial, a

mitjans del segle XX, ja que durant aquest període es crea la Declaració Universal dels Drets Humans junt

amb l’aparició las Naciones Unidas, fets que van introduir nous conceptes com la solidaritat i la justícia en la

societat i incrementant el desenvolupament de les ONG’s.

A més, un altra línia d’acció a partir de la qual començaran a desenvolupar-se més les ONG serà a partir de

les missions socials de l’església, les quals portaran una línia religiosa però que obriran noves portes de

caràcter laic i voluntari, on trobem a les ONG.

Serà així com durant els anys successius, moltes organitzacions enviaran als seus voluntaris a portar accions

al tercer món i es buscarà resposta als conflictes sorgits.

Serà al final dels anys seixanta i principis del setanta quan es produirà un canvi important en les ONG. Ja que

fou quan aquestes a més de atendre a víctimes i ajudar, es van comprometre a denunciar les atrocitats que

s’estaven cometent.

Serà en este moment quan, concretament en 1971, apareixerà ‘Médicos Sin Fronteras’. La seua creació es va

donar a França per un grup de metges que davant de descoordinació i manca de mitjans amb els que

treballaven en casos com el genocidi de la minoria Ibo en la guerra de secessió de Biafra (Nigèria 1968) , així

com davant les inundacions que assoliren durant aquesta època Pakistan (1970), coincidiren en la

incomoditat davant l’obligació de guardar silenci, decidiren crear MSF, una ONG privada, i que com hem fet

referència en apartats anteriors, porta a terme una important tasca humanitària i mèdica internacional que

aporta la seua ajuda a les víctimes de catàstrofes d’origen natural o humà i de conflictes armats, sense cap

tipus de discriminació.

D’aquest mode serà com MSF suposarà tot un canvi. Una transformació que va adaptar l’ajuda humanitària a

les noves necessitats, on el fet d’atendre a les víctimes no era suficient, si no que també començarà a ser

necessari denunciar les violacions dels drets humans crear corrents d’opinió a través dels mitjans de

comunicació i professionalitzar la ajuda, ja que aquesta organització reuneix principalment a membres del

cos sanitari i està oberta a altre professionals útils en la seua tasca.

D’aquest mode, una de les seues primeres intervencions durant l’any següent a la seua creació serà la de

proporcionar ajuda humanitària després del terratrèmol de Nicaragua i, encara que no serà en aquest

apartat on abordarem els assoliments de la nostra ONG al llargs anys, si no en apartats següents, hem de fer

ja referència a que la seua acció i influència aniran creixent fet pel qual encara hui en dia després de 40 anys

d’actuació encara continua ajudant davant situacions difícils com el terratrèmol de Haití de l’any 2010.

Si tornem al context general i més o menys actual de les ONG’s, s’originarà un període de debat sobre

l’eficàcia de les ONG i demés moviments solidaris. Començà a formar-se una sensació de fracàs, ja que

continuaven i continuen existint problemes de desigualtats entre els països, existint encara diferències entre

desenvolupats i subdesenvolupats, junt a la aparició de pobresa dins mateixa dels països considerats rics.

No obstant, finalment aquesta sensació servirà per a acabar reafirmant i incrementant la importància de les

ONG’s sanitàries com MSF, la qual a més, a partir d’aquests anys anirà guanyant una creixent influència,

membres i voluntariat que contribuiran al fet que MSF fora guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries en

1991 i el Premi Nobel de la Pau a l’any 1999, per ser pionera en el treball humanitari.

4._DESCRIPCIÓ DE L’ORGANITZACIÓ INTERNA 4.1._ACCIÓ HUMANA

El treball d’aquesta associació està basat en principis humanitaris de l’ètica mèdica i la imparcialitat.

L’organització està compromesa a aportar suport mèdic de qualitat a les persones sense tenir en compte la

crisi de la seua raça, religió o afiliació política.

MSF opera independentment de ninguna agenda política, miliar o religiosa. Els equips mèdics realitzen

avaluacions sobre el terreny per a determinar les necessitats mèdiques de la població abans d’obrir els

programes, amb la intenció de plenar els buits existents (en compte de duplicar els serveis que ja ofereixen)

o arribar fins comunitats que no han sigut ateses. La clau per a actuar independentment com una resposta a

la crisi és el seu finançament independent. El 90% d’aquest finançament (i el 100% del finançament de MSF

als Estats Units) ve de fonts privades no governamentals.

En 2009, MSF tenia com uns 3,8 milions d’afiliats i finançaments privats a tot el món.

Com a organització, MSF és neutral, i no dóna costat a ningun conflicte armat, però sí brinda atenció en

funció de les necessitats i dona suport per a augmentar l’accés independent a les víctimes dels conflictes.

MSF té una carta de fundació que estableix un marc de les seues activitats:

1. MSF brinda assistència a la població en angustia, a víctimes de desastres naturals (o causats per

l’home) i a víctimes de conflictes armats. Ho fa independentment de la raça, religió, conviccions

polítiques o credo.

2. MSF observa neutral i imparcialment en nom de l’ètica mèdica universal i el dret de l’assistència

humanitària, i afirma la llibertat completa i sense malentesos, en exercici de les seues funcions.

3. Els membres es comprometen a respectar el codi d’ètica professional i de mantenir la independència

completa de tots els poders polítics, econòmics o religiosos.

4. Com a voluntaris, els membres entenen els riscos i perills de les missions que duen a terme i no fan

reclamacions per ells mateixa o allò que se’ls assigna davant de qualsevol forma de compensació

distinta de la que l’associació podria ser capaç de oferir-li.

4.2._QUI SÓN MSF?

L’organització de MSF està formada per més de 22.000 individus representant dotzenes de

nacionalitats de tot el món. Els gerents són doctors, infermeres, experts en logística, administradors,

epidemiòlegs, tècnics de laboratori, professionals de la salut mental i altres que treballen per MSF davant els

principis d’acció humanitària i l’ètica mèdica (a la carta).

El personal de camp de MSF està suportat pels col·laboradors en 19 oficines al voltant del món. La gran

majoria dels treballadors de les oficines són de les pròpies comunitats en crisi, amb un 10 % de l’equip que

inclou a personal d’altres països.

4.3._ESTRUCTURA INTERNACIONAL

MSF és un moviment internacional format per 19 associacions: Australia, Àustria, Bèlgica, Canadà,

Dinamarca, França, Alemanya, Grècia, Holanda, Hong Kong, Itàlia, Japó, Luxemburg, Noruega, Espanya,

Suècia, Suïssa, Regne Unit i els Estats Units.

Cada associació és responsable del Consell d’Administració, elegit pels propis membres (actuals i anteriors

membres de l’administració o treball de camp) durant l’Assemblea General. Gràcies al gran treball, ha sigut

considerablement finançat i premiat amb recursos logístics.

4.4._PERSONAL DE DIRECCIÓ DE MSF El personal de la junta de directors està compost per:

Director executiu: Sophie Delaunay

President: Matthew Spitzer

Vicepresident: Deane Marchbein

Tresorer: John E. Plum

Secretari: David A. Shevlin

Col·laboradors:

o Marie – Pierre Allie

o Jonathan Fisher

o Suerie Moon

o Mary Ann Hopkins

o André Heller Pérache

o Brigg Reilley

o Kelly S. Grimshaw

Consell de consultes, en canvi, l’integren:

Daniel Goldring, copresidente de la junta

Susan Liautaud , copresident de la junta

Richard Rockefeller

Meena Ahamed

Elizabeth Beshel Robinson

Victoria B. Bjorklund

Robert Bookman

De la “Creative Artists Agency”

Charles A. Hirschler

Gary A Isaac

Laurie McDonald

Larry Pantirer

Darin Portnoy

Professor assistent en l’Escola de Medicina “Albert Einstein.”

Garrick Utley

Robert van Zwieten

Del “Asian Development Bank”

Fonamentalment, l’organització de l’activitat d’aquesta ONG es basa en una sèrie de reunions on es decideix i programa les accions i inversions. El tresorer, juntament amb els administratius, s’encarreguen de portar la comptabilitat i determinar els fons recaptats segons els seus fins (pagament de personal, ajudes humanitàries, compra de material, etc). Les reunions estan regides pel president, vicepresident, tresorer, secretari i personal adjunt. Aquestes serien els components de la junta de directors, però també està el consell de consultes, encarregat d’assumptes més directes amb les problemàtiques i amb el personal de camp. Igualment, també tot el personal d’ambdós juntes s’uneix per determinar assumptes segons la seua rellevància. Des del personal de camp, als països on s’està intentar suplir l’assistència mèdica, s’envien informes per tal de determinar la situació i les necessitats mèdiques i materials (mèdics), que es discuteixen a les juntes generals i es decideix el pla d’actuació. Els representants (president, vicepresident) són votat per la junta i també per alguns afiliats, pel que els donants poden estar informats i intervenir en certs actes i decisions. Els treballadors de camp, en canvi, són seleccionats segons les seues aptituds, després d’entrevistes amb els encarregats de triar la gent per als projectes de camp o de captació de donants. A més, l’organització compta amb un gran suport dels afiliats (a més del tema de les votacions), pel que fa nombroses reunions informatives per mantenir el contacte amb els col·laboradors i mantenir-les alerta dels projectes en què inverteixen els diners aportats, d’igual forma que també s’accepten crítiques i suggeriments.

4.5._TREBALL DE CAMP I A LES OFICINES

En MSF es necessiten tant treballadors mèdics com de primes auxilis, reclutant voluntaris per a

proveir assistència en uns 60 països en cas de conflictes armats, epidèmies, malnutrició, exclusió de

l’assistència sanitària o desastres naturals.

En el procés de contractació de voluntaris per a treballs de camp s’aprecien una sèrie de pautes:

1. Requeriments generals

2. Requeriments professionals

3. FAQs i sessions informatives

4. Sol·licitud online

Després de conèixer i complir els requeriments, s’assisteixen a reunions informatives i es realitza una

sol·licitud.

5. Informació dels sol·licitants sobre les condicions

6. Entrevista

7. Sessió informativa als aspirants que passen l’entrevista

8. Els sol·licitants acceptats són posats al “pool” (o llista d’espera)

9. Contacte amb els candidats per al treball de camp, si surt la possibilitat.

Dins dels requisits per a l’ajuda mèdica es necessiten persones capacitades en camps com la medicina,

laboratoris, psiquiatres, infermeres, epidemiòlegs, anestesistes, etc. En canvi, en l’ajuda no mèdica trobem

places d’administrador o controlador financer, logístic d’aigües i sanitat, etc, que tenen un mètode de

sol·licitud molt paregut però amb intenció d’una posició en l’administració i oficines.

Hem de considerar important tant la feina de camp (als llocs conflictius) com la de l’oficina, encarregada de

l’organització de gran part dels viatges i materials.

4.6._FINANÇAMENT Com a ONG, MSF no dóna suport a ninguna entitat política, religiosa o ideològica, pel per a sobreviure

necessita el finançament de moltes persones afiliades a l’organització que aporten fons per tal de realitzar

les accions proposades per l’organització. Tot i això, si reb donacions d’alguna entitat abans considerada, no

ho utilitza per fer-li propaganda, sinó que és més bé considerada com una donació més (fet pel qual poques

vegades rep aquesta ajuda, ja que, a més, moltes vegades esperen favors de propaganda de favoritisme a

canvi).

Hem de tenir en compte que, tot i tenir una dependència econòmica dels afiliats i col·laboradors, MSF pot

rebre també aportacions de grans entitats, com empreses adinerades o inversors de cadenes de comerços.

Per això, tot i que es tinga en compte i s’expresse als mitjans, l’organització no està a favor de decantar-se

per una empresa per a motius comercials, sinó més bé benèfics.

5._FONTS DE FINANÇAMENT

La finançació de MSF, es el següent aspecte que recollirem, sent molt important per al funcionament íntegre

de la ONG. Cal destacar abans de tot, que una de les característiques que predominen en la finançació de

MSF es la independència. Amb açò volem dir, que MSF, avalua lliurement les necessitats de les poblacions a

les que assisteix, sense que la seva decisió estiga condicionada per l’agenda internacional des finançadors ni

per interessos polítics dels Estats o dels agents directa o indirectament implicats.

Per això, MSF basa la seua estratègia en la obtenció de fons que aporten estabilitat, que procedisquen de

fonts diverses i que estiguen compromeses amb els principis humanitaris. Açò es reflecteix en una estructura

de fons en que predominen els d’origen privat front als públics i el màxim exponent del qual son les

aportacions dels socis i col·laboradors de la organització.

Sobre a quines fonts ens referim quan parlem de fons públics i privats, podem destacar aquests exemples:

- Fons privats: donatius de ciutadans espanyols, empreses, socis, sent administrats per Metges Sense

Fronteres en la totalitat.

- Fons institucionals: Procedents de les Nacions Unides, la Comunitat Europea, la Secretaria d’Estat

per a la Cooperació i per a Iberoamèrica i dels governs Autònoms.

MSF presenta comptes financers combinats i auditats de tot el moviment internacional, que donen una visió

del marc de treball internacional de MSF.

El total d’ingressos desde la perspectiva internacional son uns 665,4 milions d’euros. Atenent a la

classificació anterior, la procedència d’aquests es:

Els comptes anuals de MSF, però a Espanya han sigut d’uns ingressos totals de 71.644.791€, procedents en

un 12% de institucions i en un 88% de organismes privats. La procedència es igual que a nivell internacional,

però en aquest cas hem extret el detall de la procedència de cada ingrés.

La estructura financera de MSF, es caracteritza també per tenir una estructura sòlida e independent que

assegura la pertinència y eficàcia de les tasques. Si hi ha intervencions d’emergència, no hi ha que esperar a

la mobilització de actors polítics donants públics o mitjans de comunicació. Sempre hi ha fons als que

recorrir per a aquestes situacions.

Tots els fons que estiguen en contradicció amb la missió social i el codi ètic de MSF (per exemple, els de

autors implicats en un conflicte) no son acceptats per aquest organització. Es per això que cada cas de

donació o financiació de institucions públiques es revisat detalladament.

MSF respecta escrupolosament el desig dels que decideixen assignar una donació a una intervenció

específica. Si per alguna raó no siguera possible respectar-ho, la ONG es compromet a sol·licitar autorització

a cada donant per designar els fons a altres projectes que tenen molta necessitat, com va ser el cas del

tsunami en 2004.

Sobre tot, la institució té la responsabilitat de rendir comtes, no sols de quina distribució dels fons s’ha fet

(missió socials, despesa de estructures) sinó també del ús estratègic, es a dir d’on, com i quan intervenim.

Aquest exercici consisteix en una autoavaluació que aporta a la financiació una gran transparència i una

possibilitat de millorar la pertinència i qualitat de tot el que fem. A més els comptes i projectes son auditats i

avaluats per diferents entitats nacionals i internacionals, internes i externes i els resultats son publicats amb

regularitat.

6._ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Al igual que els ingressos estan totalment controlats, el seu utilitzament, es a dir, les despeses que

seran les que al fi i al cap son les que han de controlar-se de forma més estricta per assegurar un bon

funcionament i bona acció per part de la ONG també ho estarán. També ens donen idea, de quins son els

principals problemes que resol la organització, es a dir, els seus principals àmbits d’actuació.

MSF es coneguda principalment pels seus programes d’emergència degut a la espectacularitat d’aquestes

accions.. No obstant, el treball de fos, es aquest que es desarrolla en països en situació de

subdesenvolupament crònic o bé en països inestables amb un plantejament de llarga duració. Per exemple,

els quatre hospitals en els que treballa MSF en Moçambic, on 20 professionals atenen a una població de

108.000 persones en un país devastat per una guerra que ha durat 16 anys.

Sempre que es possible MSF actua en col·laboració amb les autoritats sanitàries locals. Si algun conflicte o

guerra ho impedeix i la població té carestia de la mínima assistència, Metges Sense Fronteres, mobilitza tots

els seus recursos per a superar els contratemps i prestar l’ajuda necessària. MSF sempre defendrà el dret de

assistència humanitària a les víctimes dels conflictes.

Desde la seva creació, MSF ha augmentat la ajuda mèdica i ha ampliat la seva activitat diversificant-la.

Actualment els camps d’actuació poden agrupar-se en aquestes categories:

- Programes de assistència tècnica: en els projectes de assistència tècnica el objectiu que es

persegueix es establir o restablir unes estructures de salut que tinguen una continuïtat en el temps.

Per això, MSF forma i recicla al personal local. Posteriorment, aquest assumirà la responsabilitat dels

serveis sanitaris. MSF busca també estratègies de auto financiació per assegurar esta viabilitat

futura. Per últim, MSF porta a cap la organització global dels serveis de salut, el que també engloba

la rehabilitació o construcció de estructures sanitàries bàsiques, on el personal sanitari puga assistir i

promocionar la salut entre la població que cobreix.

- Camps de refugiats: en col·laboració amb el Alt Comissionat de les nacions Unides (ACNUR), s’ha

augmentat considerablement la ajuda als 30 milions de refugiats víctimes de la guerra i de la fam

que existeixen en el mon. La ajuda de MSF als refugiats consisteix en el establiment de centres de

acollida adaptats, la organització de dispensaris i hospitals, assistència sanitària, realització de

campanyes de vacunació i prevenció de enfermetats contagioses.

- Situacions de conflicte: en els cridats punts calents de la terra, MSF actua en pro dels damnificats. A

més dels ferits civils o militars, les guerres tenen altres conseqüències, com epidèmies, fam,

inaccessibilitat als servicis de salut i medicaments. La acció de MSF davant de situacions de conflicte

consisteix en la organització de la assistència mèdica, transport i distribució de medicaments, i

assistència permanent en els conflictes prolongats.

- Programes d’urgència: les catàstrofes naturals, com terratrèmols, inundacions, epidèmies, erupcions

volcàniques son urgències imprevisibles que creen un brutal desequilibri entre necessitats i medis.

La actuació de MSF davant d’aquests fets es immediata i consisteix primerament en l’enviament de

personal especialitzat, l’avaluació de les necessitats més al·lucinants tals com medicaments i

material mèdic, distribució de productes de primera necessitat i assistència a les víctimes.

- Sensibilització de la opinió pública en temes humanitaris. A més de la atenció sanitària que realitzen

els diferents equips de la organització cap a les poblacions més necessitades, el testimoni forma part

també de la missió de MSF. MSF vol cridar la atenció de la opinió pública sobre les poblacions en

perill poc ateses per els mitjans de comunicació i en certs casos, implicarà mes en una resposta

humanitària. I en interès de les víctimes, MSF pot denunciar les violacions massives i repetides dels

drets del home i/o del dret humanitari, com els desplaçaments forçats de poblacions, el rebuig de

refugiats, el genocidi, els crims contra la humanitat i els crims de guerra.

7._CONTINGUT DE LES ACCIONS QUE DUEN A TERME

La ONG elegida de Metges Sense Fronteres actualment duu a terme gran quantitat d’accions distribuïdes al llarg dels continents:

Àfrica

Àsia i el Càucas

Amèrica Europa i l’Orient Mitjà

Fonamentalment, la seua acció està enfocada a aquells països que han sigut objecte de epidèmies o malalties endèmiques, conflictes armats, catàstrofes naturals o violència social amb exclusió d’assistència sanitària. Durant el 2009, les majors intervencions per despeses de projectes foren els donats a països africans donada la seua inestabilitat en quant a conflictes armats, proliferació de epidèmies, violència social... Al ser una ONG tan gran, MSF porta a terme actualment diverses accions entre les que conten per exemple la seua acció en el Congo. MSF treballa a la República Democràtica del Congo des de 1981 ajudant a les persones que hi viuen. Durant l’any 2009, la gent de l’est del Congo va sofrir atacs continus de grups armats. Degut a les diverses conseqüències de gent morta, ferida, dones violades... MSF va donar assistència sanitària a la població a través d’hospitals, clíniques mòbils, campanyes de vacunació i programes de tractament del còlera i

d’atenció a víctimes de violència sexual. Entre febrer i març del 2009 uns 100.000 desplaçats arribaren a les zones de Kayna y a la ciutat de Lubero. Al nord-est del país, MSF oferí atenció sanitària i d’emergència a les zones més afectades pel conflicte, encara que no deixà de costat els altres hospitals en els que estava treballant actualment a Rutshuru, Nyanzale, Masisi, Mweso... Degut a la poca o nul·la higiene existent en aquests països després de conflictes armats d’aquest tipus, MSF respongué a epidèmies recurrents a través d’unitats de tractament del còlera en Rutshuru i Goma i vacunà xiquets menors de 5 anys contra el xarampió. A més, inicià un programa d’emergència de quatre mesos en Lulingu, Kivu Sur, per oferir atenció sanitària i nutricional als desplaçats i les comunitats locals, tractant a més de 15.700 persones en total. MSF també va donar ajudes als refugiats que fugen cap a la República del Congo. Vàries comunitats de la província d’Equador es produïren revoltes pels drets d’agricultura i pesca, tinguen com a conseqüència la fugida de més de 100.000 persones que escapaven del conflicte creuant la frontera amb la república del Congo. En novembre, MSF començà a atendre a refugiats congolenys en aquest país mentre altre equip avaluava les necessitats i començava a treballar a l’oest de la RDC. Com a altre exemple podríem posar els projectes que s’estan duent a terme en la regió de l’Orient Mitjà en països com per exemple Afganistan. A Afganistan arribà l’ONG de Metges Sense Fronteres l’any 1980, tornant durant els anys 2004 i 2009 finalment. El conflicte va agreujar-se especialment a l’est i sud del país durant aquest últim any que va ser el més mortífer per als civils des del 2001, quan va esclatar la guerra entre la coalició liderada per els Estats Units i el Govern afgà i diferents grups de la oposició. Afganistan té alguns dels pitjors indicadors de salut del món, les seues taxes de mortalitat infantil són especialment altes: unes 257 morts per cada 1000 nascuts vius, segons algunes estimacions d’UNICEF. A més, fins fa poc, només hi havia un hospital en Kandahar que oferia serveis mèdics complets per tot el sud d’Afganistan. En general, la gent ha de recórrer cents de quilòmetres a través de zones molt perilloses per aconseguir atenció mèdica. Metges Sense Fronteres tornà, com hem dit, l’any 2009 després d’abandonar el país el juny de 2004 per l’assassinat de cinc treballadors de l’ONG en la província de Badghis. El motiu del regrés va ser comprovar que la situació general dels afgans, lluny de millorar estava empitjorant, donat que la gent duu any vivint en condicions molt precàries i sense quasi accés a assistència mèdica per mal funcionament dels hospitals públics i l’excessiu preu de les clíniques privades que no es poden permetre. Així, MSF començà a donar suport a l’hospital del distret Ahmed Shah Baba, a l’est de Kabul i poc després a un altre centre hospitalari a la província de Helmand. Degut a la falta de respecte a les estructures de salut per part dels protagonistes del conflicte, els afgans no es senten segurs a un hospital i per això MSF arribà a la conclusió de que s’havia de aconseguir que els hospitals foren zones segures on l’entrada d’armes no estigués permesa i on els equips treballen junt amb el personal per oferir atenció mèdica gratuïta. Durant finals de l’any 2009 i principis de l’any 2010, MSF començà a donar suport al projecte de l’hospital Boost en la capital de la província de Helmand, la població de la qual s’ha vist molt afectada pel conflicte. Aquest centre provincial és un dels dos únics hospitals generals públics del sud d’Afganistan. MSF va ampliar el seu suport a tots els serveis i durant l’any 2010, MSF té com a objectiu que l’hospital funcione les 24 hores al dia, els set dies a la setmana, mitjanant la presència permanent del personal mèdic i la gratuïtat dels serveis.

Amb aquests projectes, Metges Sense Fronteres ha tractat d’apropar la creença de la necessitat d’un servei sanitari gratuït per totes les persones, pel qual no s’haja de pagar excessives quantitats de preu i que signa digne per totes les persones. Així, hem pogut comprovar l’efectivitat d’aquest apropament sanitari en països subdesenvolupats com el Congo o l’Afganistan, víctimes de conflictes armats o malalties infeccioses o epidèmies.

8._PUBLICACIONS

Metges Sense Fronteres utilitza diferents mitjans per donar-se a conèixer que van desde el paper escrit a documents online. Utilitza diversos mitjans entre els que conten:

1. Revistes 2. Informes 3. Guies 4. Memòries 5. Documents online

A continuació es descriuran breument incloent una descripció detallada, amb dates de publicacions.

8.1._REVISTES

Les revistes publicades per MSF normalment es solen imprimir i enviar als associats a aquesta ONG, aquestes publicacions solen tindre una extensió aproximada de setze pàgines i sempre segueixen un ordre especial:

Editorial: on l’ONG dóna la seua opinió sobre els temes d’actualitat que es tracten a la revista. Reportatge d’actualitat: és el principal reportatge, porta gran quantitat de materials addicionals com

fotos, taules de dades o gràfiques. MSF des del terreny : es fa un breu seguiment de la resta de projectes importants en els que està

involucrada l’ONG en aquests moments. Primer pla o notícia de seguiment: es realitza un article a partir d’una història d’actualitat sanitària

viscuda en una persona o vàries, sempre des de l’ interès individual. Notícies relatives a l’ONG: notícies que estan relacionades amb el funcionament de l’ONG, actes... Entrevista a qualsevol personalitat important que haja pogut intervindré en MSF.

A aquestes seccions també se li poden afegir varies més que tracten de temes especials elegits per l’ONG com per exemple recordatoris de malalties oblidades, crisis o emergències ocorregudes durant l’any de publicació de la revista.

8.2._MEMÒRIES

En aquests documents podem observar una espècie de resum de les malalties i accions dutes a terme durant tot l’any. En aquests documents es fa un balanç dels resultats obtinguts durant tot l’any així com els conflictes encara existents als territoris on MSF duu a terme la seua labor humanitària i sanitària.

En aquests documents trobem:

Resum de l’any tractat

Projectes duts a terme per MSF durant aquest any. Aquesta secció inclou un resum de les operacions, un glossari d’indicadors i immediatament totes les accions preses detallades.

Píldores gastades en malalties a l’any. S’expliquen les malalties que més pastilles han utilitzat així com nous projectes que es volen dur a terme en aquest àmbit.

A aquestes seccions també se li poden afegir les seccions de finances, agraïments o per exemple suport social o accions humanitàries en diferents llocs.

8.3._DOCUMENTS ONLINE

Aquests documents presenten breus reflexions sobre temes d’actualitat com per exemple: cròniques palestines, independència de les accions humanitàries o reflexions sobre les dimensions polítiques de l’Acció humanitària. Aquests documents es poden descarregar des de la pàgina web de MSF i solen publicar-se cada 5 o 6 mesos, encara que no tenen una regularitat definida.

8.4._GUIES

Les guies de MSF són documents que tracten diferents malalties o especialitats mèdiques i serveixen per informar-se sobre les malalties com la tuberculosi, la meningitis... o per saber que fer en un cas d’urgència.

Podem trobar guies sobre: Tuberculosi

Medicaments essencials

Meningitis

Obstetrícia

Salut en situacions d’emergència.

8.5._INFORMES

Per últim, aquests documents són pareguts a les revistes. Tenen una extensió curta, d’unes 12 pàgines cadascun i tracten temes molt concrets: malalties com la malària, accions de MSF, medicaments contra malalties o informes sobre la situació en països com Paquistan.

Aquests documents són articles en els quals es parla d’aquests temes incloent molts materials fotogràfics i gran quantitat de referències finals.

9._ASSOLIMENTS

Alguns exemples dels seus assoliments més importants són:

En 2008, MSF (Espanya), atengué a més d’un milió

de persones en 23 països en crisis humanitàries, gràcies al recolzament de 446 000 col·laboradors. Compta amb un equip de psicòlegs especialitzat per tractar d’ajudar les víctimes. Aquests han treballat en casos com per exemple el de les víctimes evacuades després del tsunami a Japó. Ha tractat a més de 100 000 pacients de colera en Haití, després de la catàstrofe. Encara que la epidèmia segueix sent impredictible i la organització segueix en alerta.

Una de les campanyes de vacunació contra la meningitis més importants que s’han fet a Àfrica (Niigeria, Níger i Chad). La ONG treballà amb les autoritats per vacunar una població de més de huit milions de persones.

MSF. Chad (2009)

9.1._ELS INFORMES D’ALERTA

Entre altres formes de lluita, utilitza la investigació i posterior emissió d’informes d’alerta sobre la

situació sanitària, social y econòmica dels països més desfavorits per tal de crear consciencia en la població. Es tracta de una forma de denuncia social que té com a objectiu aconseguir ajuda, col·laboració, financiació i suport per a poder complir amb la seua labor medico-humanitària. Aquests informes han aconseguit la participació estatal en problemes socials que havien estat oblidats o que inclús senzillament ignorats des de sempre. El 2009, fou l’últim d’aquests informes i l’organització feu conèixer al món les cisis actuals que es trobaven des atingudes a causa de la falta de recolzament mediàtic i polític. Per exemple, en Bolívia, el MSF ha integrat el diagnòstic i tractament del Chagas, dins dels centres d’atenció primària, on a més, s’ha ampliat als adults, que fins ara quedaven fora dels programes pels efectes secundaris que es podien produir en les persones de major edat. En base a aquesta experiència, MSF llança una campanya internacional per reclamar una major atenció per als malalts d’aquesta malaltia. Aquest informe en concret, es tracta de la llista de ‘’Les deu crisis més desavingudes’’ i porta publicant-se des de 1998.

EL TERRATRÈMOL D’HAITÍ, LA MAJOR INTERVENCIÓ D’EMERGÈNCIA DE LA HISTORIA de MSF. Un gran exemple d’assoliment és sens dubte la seua actuació a Haití després de la catàstrofe. Gràcies a la solidaritat per part de socis i donants, MSF pogué oferir la seua ajuda tant mèdica com d’atenció i assistència de primera necessitat:

Més de 173.000 pacients han sigut tractats. Més d’11.000 persones han sigut intervingudes quirúrgicament. Més de 81.000 persones han rebut assistència psicològica. Distribució de quasi 27.000 tendes y més de 35.000 kits de bens de primera necessitat.

A més, tot i que MSF ha fet possible tot allò, encara hi ha una situació social de precarietat general a Haití. Per tant, MSF s’ha compromès a continuar ajudant fins que les persones víctimes d’aquesta catàstrofe puguen viure dignament.

Per a seguir millorant la qualitat de la seua assistència, ha creat dos equips permanents capaços de donar una resposta immediata en zones de alt risc: Àfrica (amb sede en Naerobi) i en el Carib (amb sede en Panamà). Aquests equips estan preparats per a realitzar avaluacions rapides i donar la primera resposta a les crisis al moment de major urgència.

9.2._PASTILLES CONTRA EL DOLOR ALIÉ

Aquesta és una campanya que intenta incitar a la població espanyola a col·laborar en el combat contra les anomenades malalties oblidades: sida infantil, malaltia del somni, tuberculosi, malària....etc. Es tracta d’un projecte de sensibilització i un símbol d’ajuda. Han aconseguit la col·laboració de moltes personalitats: directors de cine, esportistes famosos, cantants, actors, grans cuiners, músics, etc. Milers de pacients ja estan rebent tractament gràcies a les ajudes aconseguides mitjançant la venta d’aquestes pastilles, és a dir, gracies al recolzament de la població. Quant a la desnutrició infantil, la ONG segeuix apostant pels aliments terapèutics llestos per a usar. En 2008, 45 000 xiquets en perill de mort per desnutrició, foren tractats per la secció espanyola de SDF.

9.3._ASSOLIMENTS MÉS RECENTS

Durant el 2010:

Desenvolupament d’una nova vacuna contra la meningitis. Desenvolupament d’una nova prova contra la tuberculosi que milloraria el diagnòstic. Desenvolupament d’uns nous protocols per al tractament de la malària. Creació de el Pool de Patentes de Medicamentos. Consolidació de millores en la qualitat de l’ajuda alimentaria a xiquets menors de dos anys i

prevenció de desnutrició infantil.

Durant el 2011:

Col·laboració en el assaig clínic d’una nova prova rapida per a mesurar la carda viral del VIH, a Malaui.

Atenció a civils ferits pels enfrontaments armats en dos estats del nord, al sud de Sudan. Dia mundial de la Malària: imposició d’un canvi de rumb contra la malària severa en xiquets. Activitats mèdiques en coordinació amb les autoritats japoneses després del tsunami a Japó.

10._CONCLUSIONS

Les ONGs han sigut determinants en el desenvolupament de la nostra societat, com una projecció de

la bondat dels països econòmicament més favorables davant els menys favorables, en un intent d’igualtat i

equilibri econòmic. Des de la seua aparició, s’han sentit en un gran ventall mediàtic totes les seus actuacions

i projectes.

I és veritat que han sigut fonamentals: algunes maniobres alimentàries han salvat milers de vides, des de

camps de refugiats fins vacunes contra malalties de fàcil cura però que allà són mortals. Fins i tot han arribat

a intervenir en negociacions amb terroristes per l’alliberament de rehens. Podem dir que, part d’aquestos

països subdesenvolupats (també anomenats “en via/procés de desenvolupament”) tenen una població la

vida de la qual depèn fonamentalment d’aquestes organitzacions, perquè des d’una mala política a

corrupcions, pobresa, guerres, etc la població es troba sense recursos ni mitjans per aconseguir feina ni

menjar.

Però no tot és així, i els projectes de les ONG van més enllà del que la gent coneix. En primer lloc, aquesta

necessitat dels països més rics per ajudar les més pobres (dit de forma general) es deu a l’educació que hem

rebut i que té una important base religiosa i moral: ajudar els demés, ja siga per creences religioses o per

deure moral. La població més favorable econòmica i socialment ha adoptat un punt de mira en el qual es

sent culpable de la pobresa dels altres països, pel que una xicoteta ajuda monetària li permet calmar aquesta

culpa.

Els medis han propagat tantes fotografies de xiquets morint de fam, una crua realitat però

acuradament seleccionada, que la gent ha comparat la seua situació amb la d’aquestes persones i, davant la

culpabilitat del seu benestar, ha decidit que està en les seues mans canviar aquesta realitat.

És una lloable postura, però darrere veiem que no tot són postures solidaries o sentiment d’injustícia: moltes

fundacions, per guanyar-se els clients o els vots electorals, han fet donacions a la “beneficència” més per

reputació i consideració social que per empatia.

10.1._FACTORS SOCIO – CULTURALS I MEDIÀTICS

Però, deixant a banda el caràcter de les fonts monetàries, també interessa els projectes en que

s’inverteixen els fons dels voluntaris amb quota mensual; hem de considerar que, sent els propis països

benestants els que planegen aquestos projectes, no consideren moltes vegades que no estan en situació de

jutjar la situació objectivament, i pensen segons el seu punt de vista què “poden necessitar” sense

assegurar-ho.

En alguns casos, mentre alguns projectes han gastat milions en vacunes contra la malària, la població

africana sols demanava pressupost per a teles mosquiteres per evitar que els mosquits (principal via

d’infecció de la malaltia) els piquen durant la nit. Unes teles són més efectives que unes vacunes, i d’haver-

se proposat aquest projecte s’haurien estalviat diners i esforços. Però açò sols és un exemple, ja que molts

altres projectes iniciats amb recursos suficients des de les assemblees de les ONGs han sigut portats a mal

termini: inviables, fallits, inútils, amb la pèrdua econòmica que això comporta. I açò pareix ser més un

problema de comunicació amb els propis habitants que pretenen ajudar que de suport financer: tot i la crisi,

la gent continua aportant fons, mentre una mala inversió ho arruïna tot.

S’ha de dir també que, en moltes associacions, s’envia gent perquè parle amb les natius i responga davant

les vertaderes necessitats de la població, i que el que abans era normal (grans despeses econòmiques amb

resultats insignificants) ara han progressat fins postures més reflexives i comunicatives.

10.2._INTERESSOS BENÈFICS

Altre tema relacionat també és les exigències dels donants: hi ha grans fundacions i partits polítics

que donen diners a les ONG a canvi d’un ús determinat d’aquestos en projectes que poden augmentar la

popularitat de l’empresa en qüestió, es porten o no a bon terme (de fet, poques vegades es parlen de

projectes que han sigut un èxit, sols es parla de l’existència en si d’aquestos projectes). Així les ONG queden

condicionades i tampoc poden portar a terme iniciatives pròpies que podrien ser més útils. Moltes ONG no

estan condicionades pel fet de no acceptar fer propaganda ni política ni comercial de les empreses

financeres (pel que les empreses acaben per no fer actes benèfics), però altres, davant la pressió econòmica,

han cedit i es veuen obligades a una dependència mediàtica i comercial d’aquestes.

Un punt interessant és la necessitat tant mediàtica com política de fer sentir bé els ciutadans (per diversos

motius ideològics) posant-los en situació: ells, còmodes a les seues cases, tenen un alt nivell de vida en

comparació a la gent tercermundista. Sempre surten fotos de xiquets a l’Àfrica morint de fam, perquè

realment funciona i permet la captació de voluntaris que aporten diners a l’organització. Tot i això, ens

deixen veure el que els convé: moltes organitzacions (religioses o no) acullen milers de persones de grans

ciutats que no tenen on dormir ni què menjar i que ens podem trobar tranquilament passejant pel carrer.

Aquesta gent no està en situació molt diferent dels africans, però és més favorable estalviar escàndols

públics fent veure a la gent que al seu propi poble hi ha persones tercermundistes.

A més, moltes ONG donen ajudes a gent que ho reben agraïdes pensant que no tenen com subsistir quan

aquestes persones són perfectament autosuficients i es valen per sí mateixa. Però també impera el

sentiment d’orgull, el sentir-se necessitat. I això passa tant als voluntaris que viatgen als llocs en qüestió

(ajuda en primera fila) com els col·laboradors que ingressen fons mensual i anualment.

10.3._LA REALITAT

Tot s’ha de dir: no sempre és així. Les precàries situacions en les que viuen són inhumanes a la vista

dels “civilitzats”, però des del seu punt de vista, la seua vida és molt més senzilla del que es considera: poden

viure feliços sense una casa de dos pisos amb cotxe i pantalla de plasma. Moltes poblacions són

autosuficients, tot i viure en cabanyes de canyes sota un desert abrasador.

Com en el cas de Cristòfol Colon, ens hem sentit en el deure d’intervenir en alguns casos en els quals no

devíem per motius que estan lluny de beneficar als pobladors d’aquestos països. I és que, entre d’altres,

sempre ens han fet pensar que l’ajuda monetària per a la gent que ho necessita ens fa sentir bé. Des de

creences catòliques fins morals, ajudar els demés és com

Per tant, les conclusions a les que arribem serien: 1. Les ONG són una necessitat en països subdesenvolupats; en aquest cas, MSF per la seua

aportació d’assistència mèdica a les persones que no en tenen. 2. Es tracta d’organitzacions amb un component administratiu i altre executiu (treball de camp)

i una jerarquia, basat en un sistema parlamentari on es decideix el pla d’acció. 3. Com a organització no estatal, necessiten fonts de finançament que venen de donacions

benèfiques i aportacions econòmiques dels afiliats. 4. Entre d’altres, moltes formes d’actuació són projectes propagandístics per a la captació tant

d’afiliats com de donacions (pastilles contra el dolor alié, etc)

5. MSF pren accions en diversos països necessitats, en accions tant mèdiques com a nivell d’educació i infraestructura. A més, està distribuït en diversos països (tant europeus com en la resta de continents) per estendre el seu camp d’actuació.

6. Les ONG compten amb el factor solidari de la gent, afectada pels seus credencials tant morals com religiosos.

10.4._TREBALL EN GRUP

Hem de constatar que, aquest treball en grup, ens ha servit com a forma d’integració tant de les diverses persones com les seues aportacions, a nivell tant d’organització com de treball individual. Ens ha semblat bona idea el dividir un treball en els integrants del grup, ja que abasta diversos temes i cada component podria tractar-ne un individualment i després compartir- ho amb la resta del grup.

A més, també ha donat lloc a debats per a decidir tant l’organització com la composició i contingut, pel que ens ha servit per reflexionar sobre els distints punts de vista mitjançant els quals podem tractar un mateix tema. El que més destaquem ha sigut la participació activa de totes les persones, el que ha permès facilitar la tasca d’elaboració del treball.

11._BIBLIOGRAFIA

“Blanc bo busca negre pobre”, Gustau Nerín.

Entrevista amb Gustau Nerín: http://www.vilaweb.cat/noticia/3859774/20110314/leuropeu-

necessita-sentir-bo-converteix-lafrica-pidolaire.html

Fitxa tècnica; informació bàsica de les ONG; document en pantalla sobre la fixta tècnica de MSF:

http://ong.consumer.es/mdicos-sin-fronteras-espaa.38

Pàgina oficial de Metges Sense Fronteres (MSF): http://www.msf.es

Periòdico “El Nacional”, articles extrets d’aquest periòdic; en portada “Haití: confirman que el cólera

llegó a Puerto Príncipe”.

http://el-nacional.com/www/site/p_contenido.php?q=nodo/164637/BBC%20Mundo/Hait%C3%AD:-

confirman-que-el-c%C3%B3lera-lleg%C3%B3-a-Puerto-Pr%C3%ADncipe

Periòdic “Actualidad 2.0”, articles extrets; en portada “MSF publica su informe anual”

http://www.actualidad20.com/africa/medicos-sin-fronteras-publica-su-informe-anual/