C R C

La transparència empresarial

Com identificar els aliments ecològics

Qui governa Europa?L’ERT, el grup de pressió

més influent a la Unió Europea

Els detergents

Núm. 2

Març/abril 2002

INFORMACIÓPER ALCONSUM

Els detergents

opcions.org

n . 2 març/abr i l 2002

Direcció: Montse Peiron

Redacció: Isabel Atela, AlbertoBenbeniste, Montse Peiron

Col·laboracions: Gustau Erill, MarionaFerret, Toni Juan, Alfons López, ÚaMatthíasdóttir, Vanessa Maxé, XavierMiró, Dani Wagman

Disseny gràfic i maquetació: MuntsaBusquets, Pep Sansó

Fotografia: Betty Navarro. SeccióViatges: Toni Atela

Humor i il·lustracions: Laia Olivares

Impressió: J. Casals Mas S. A.

Dipòsit Legal: B-17766-2002

Imprès en paper ecològic

Us agrairem que, si reproduïu de la manera que sigui qualsevol part de la revista, en citeu la procedència

Aquest número s’ha editat gràcies al suport de la

Aquesta revista també s’edita en castellà

Ausiàs Marc 16, 3er 2a · 08010 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

cric@pangea.orghttp://cric.pangea.org

2

EDITORIAL

La idea del consum crític va prenent força, al nostre país. La bona acollida que ha tin-gut el primer número d’Opcions és un indicador en aquest sentit. Molts lectors i lec-tores heu manifestat el vostre interès per conèixer una mica més de prop el caràcterde les empreses a qui comprem.

És una publicació pionera en el seu camp a l’Estat espanyol, i ens queda molt camíper a la millora. En aquest segon número hem incorporat la secció Eines – per anar acomprar. Oferirà informacions molt pràctiques perquè, a l’hora de fer les compresquotidianes, ens sigui fàcil trobar opcions positives des dels punts de vista ecològic isocial. Com que per motius d’espai calia prescindir d’alguna altra secció, hem deciditsuprimir la secció Enigmes, que tenia un caire menys pràctic —tot i que no descartemtornar-la a incloure, si més endavant ampliem el nombre de pàgines. També estre-nem la secció de Cartes dels lectors, a través de la qual podrem mantenir un diàlegenriquidor.

Tenim previst, per a un futur no gaire llunyà, incloure una secció dedicada a l’ali-mentació, un tema tan important i en el qual els últims anys s’han conegut proble-mes molt preocupants. I estem estudiant la possibilitat d’obrir una secció dedicada ales grans empreses multinacionals, que són les que ofereixen els béns que podemtrobar més fàcilment al mercat, i les que tenen una responsabilitat més gran, atesa laseva envergadura.

Creiem que és important fer un consum crític també de la informació. De la queofereix qualsevol mitjà, incloent-hi el nostre. Qui transmet informació, està transme-tent en realitat la seva percepció de les coses. No és habitual tenir present aquestfenomen, ans al contrari: solem assumir que els mitjans de comunicació, pel sol fetde ser-ho, reflexen la realitat. Ens sembla important expressar la idea que tota lainformació que es consumeix és, només, un element més que cada individu pot incor-porar a les seves pròpies reflexions.

Aquest és l’últim número per a l’edició del qual hem tingut una subvenció —a lacontraportada del primer hi deia erròniament que hi havia tres números gratuïts.D’ara en endavant, les nostres fonts d’ingressos principals seran les subscripcions i lapublicitat, que inclourem a partir del número 3 (podeu posar-vos en contacte ambnosaltres si esteu interessats en anunciar-vos). Tenim la idea que els anuncis siguinuna altra forma de subministrar informació pràctica per a un consum ecològic i just.

Com veureu a la contraportada d’aquest número, el proper 29 d’abril farem un actede presentació de la revista, al qual esteu convidats. Comptarem amb una xerrada del’Arcadi Oliveres, una persona ben coneguda per la seva tasca de denúncia i educaciósobre les estructures econòmiques que dificulten que hi hagi més justícia i més pau, ide suport a les iniciatives que intenten construir aquest altre món possible. Des d’a-quí li agraïm la seva col·laboració, i el recolzament que ha donat a les activitats delCRIC des de ja fa temps.

Pensem que la presentació pot ser una bona ocasió per conèixe’ns i intercanviarimpressions. Us hi esperem.

Per rebre més exemplarsSi voleu rebre més exemplars del número 2(gratuïts), ens els podeu demanar al 93 412 75 94 o a cric@pangea.org. Us els enviarem contra reemborsament.

SubscripcionsLes subscripcions que ja ens heu enviatseran efectives a partir del número 3, i finsal número 8 (inclòs). Farem els cobramentsdurant el mes de maig, i us enviarem elsrebuts corresponents.

Fe d’errates del núm. 1 d’Opcions

• A la pàgina 8, s’esmentava Vida Sanacom a entitat certificadora de produc-tes ecològics, quan no ho és. A la sec-ció Eines d’aquest número 2 s’aclareixen detall.

• Al quadre de la pàgina 10, deia quel’empresa Diet-Rádisson fa “Productesdiabètics”. Havia de dir “Productesdietètics”.

• A la contraportada deia que els tresprimers números d’Opcions són gra-tuïts. Només són gratuïts els dos pri-mers números.

Cartes a OpcionsEnvieu-les a:

Revista OPCIONSAusiàs Marc 16, 3er 2a08010 Barcelona

Indiqueu el vostre nom i adreça.

opcions.org

març/abr i l 2002 n . 2

3

M'animo a dirigir-vos quatre paraulessobre la revista. He quedat molt impres-sionat, em sembla una iniciativa moltinteressant. Apropar a la societat aques-ta informació és un pas molt important, imés encara veure que no és tan inacces-sible. Fer un apartat històric en la líniade l’últim article és interessant: certestendències i relacions estan imposadesdes de fa 500 anys amb la colonitzaciód'Amèrica Llatina...

He pensat quatre coses que potsertambé podrien estar bé amb el temps:fer crítica de llibres o pàgines web, ferun apartat més o menys a fons sobreuna multinacional, intentant veure lagran varietat de camps que abarca,tractar més o menys a fons diferentsentitats internacionals tipus FAO, OIT,Banc Mundial o Organització Mundialdel Comerç, explicant el paper quetenen a l’hora d'informar o afectar elcomerç... Són coses que m'han passatpel cap, entenc que no es convertirà enuna revista de 200 pàgines.

Moltes felicitats pel vostre treball isort.

Santi GorostizaBarcelona

M'he llegit tota la revista Opcions i m'haagradat molt. L'únic comentari a fer perpart meva és que m'agradaria que quanse xerra dels articles de consum, no secentri tant en Catalunya sinó que tambéhi hagi marques i petites empreses detota Espanya (en el nostre cas de Balears,encara que no tenguem gran cosa).

Catalina Mas Santa Ponça (Mallorca)

Gràcies per la vostra revista (nostra, siem permeteu la confiança). M’agradariaoferir-vos el meu ajut en el que calguiperquè aquesta idea que heu iniciat no esperdi. De moment m’he subscrit, cosaque entenc que és necessària per a lasupervivència de la revista. Quina altracosa puc fer? Enhorabona pel treball queesteu fent, que em sembla necessari. Laqualitat de la revista, en la forma i en elfons, m’ha impressionat. Espero que elslectors responguem i que puguem disfru-tar de molts números.

Juan J. NavarroBarcelona

Consider la vostra publicació Opcionsuna eina seriosa d'informació. Trobo afaltar la més mínima menció de l'ano-menat Comerç Just i/o solidari. Ho tin-dreu en compte —n’estic segura— en pro-peres publicacions. Una revista comOpcions no pot deixar d'impulsar unmoviment com el del Comerç Just, oi?

Carmen Marcen Maó (Menorca)

M’agradaria fer-vos un suggeriment pera propers números. A l’hora de comprarun cotxe poder saber si la Renault, perexemple, a més de fabricar cotxes d’úscivil, també usa la seva tecnologia per ala indústria militar. El buit d’informacióés molt gran, i m’agradaria que el cobrís-siu per tenir informació a l’hora de fer lacostosa inversió en un cotxe nou.

Juan Antonio SandovalMolina de Segura (Murcia)

Amics d’Opcions, felicitar-vos pel núme-ro 1 de la revista. Per als que ens dedi-quem al món de l’educació pot ser unabona eina per al nostre treball.

Josep CanalValladolid

Com a privilegiada lectora del primernúmero de la revista Opcions, voldriafelicitar-vos per la iniciativa perquè, sivolem ser crítics amb els productes queconsumim, abans hem d’estar ben infor-mats a tots nivells. Estar ben informatrequereix temps, i s’agraeix quan algú etpresenta la informació resumida i ente-nedora. Ja és costós haver de fer com-paratius qualitatius i quantitatius delsproductes, però encara és més difícildisposar del temps i les possibilitats defer un estudi més a fons de les empre-ses que fabriquen aquests productes. Ésper això que la revista ens ajudarà moltcom a consumidors.

Les explicacions tècniques dels pro-cessos de producció m’han semblatmolt interessants però potser una micamassa llargues.

Espero que la revista tingui prousubscriptors per poder continuar.

Mercè BaldiSant Cugat del Vallès (Barcelona)

CARTES DELS LECTORS SUMARI

ArgumentsLa transparència empresarial

OpcionsEls detergents

Els fabricants de detergents

IdeesTreure taques també

pot ser fàcil!

EinesCom identificar els aliments

ecològics

PossibilitatsLa confortable escalfor

del sol

Trampes Natural... com les mentides

mateixes

LligamsQui governa Europa?

Entreteniments

MiradesLa bulímia no és cura per a

l’anorèxia

Viatges Islàndia

AL PROPER NÚMERO:

Les neveres

21

26

510

4

28

24

22

23

29

30opcions.org

n . 2 març/abr i l 2002

4

Latransparènciaempresarial

La transparència

empresarial és el fet que

una empresa doni a

conèixer la seva activitat, o

que no posi obstacles a què

es conegui. Avui, la societat

reclama cada vegada més

informació, de manera que

sembla que l’opacitat

tendirà a ser rebutjada.

Vegem alguns arguments

entorn de la transparència

des del punt de vista de les

empreses, dels consumidors

i de la societat en general.

Argu

ment s

Elements per construir c

riteri

s

Podem definir la transparència empresa-rial com el fet que una empresa doni aconèixer la seva activitat, o que no posiobstacles a què es conegui. Hi ha tresaspectes clars en què una empresa potser transparent o no: en els productesque ofereix (ingredients o componentsque contenen, origen de les matèriesprimeres, processos d’elaboració), en lagestió econòmica, i en la forma de pro-ducció (on es duu a terme, en quinescondicions laborals, com afecta el medi,quines repercussions socials té).

un cert recel a ser-ho. Algunes empresesno tenen cap interès especial en amagarres, però no són transparents “perquèningú no ho és”.

PERSPECTIVA Els ciutadans cada copreclamen més informació, tant sobre laqualitat del que consumeixen com sobreel comportament de les empreses. Peraixò, l’opacitat cada cop serà menysacceptada. D’altra banda, els avençostecnològics permeten transmetre infor-mació de forma cada vegada més ràpi-da, i entre punts qualssevol del planeta.Això vol dir que cada cop serà més difícilmantenir secrets.

Punt de vista del consumidorPRODUCTES La manca de transparènciaen els productes té l’inconvenient quemoltes vegades el ciutadà no sap què ésexactament el que està consumint. Pertant, no pot saber si tindrà algun efectesobre la seva salut, per exemple.

GESTIÓ I FORMA DE PRODUCCIÓ Si elconsumidor no les coneix, pot passarque doni suport a comportaments queno li semblen adequats, i contra els qualspotser lluita a nivell social. Saber comactuen totes les empreses té l’avantatgeque cada consumidor pot escollir donarsuport a aquelles que li agradin més.

Punt de vista de la societatCOMPARTIR LES MILLORES Pot serque alguna de les innovacions que esdonen als productes per distingir-los dela competència representi una millora. Siés així, fer-la pública permet que tota lasocietat se’n beneficiï, mentre que man-tenir-la en secret és privar la societatd’un benefici del qual té dret a gaudir, jaque s’ha pogut descobrir gràcies a ella.

CORREGIR ELS ERRORS L’opacitat enla gestió té el problema que una empre-sa pot fer-la de manera irresponsable, imostrar-se com a sanejada encara quetingui pèrdues, per exemple. Tot i elsmecanismes de control existents, algunsd’aquests fraus arriben a ser de granmagnitud, solen portar a la fallida del’empresa, i causen perjudicis a moltespersones.

D’altra banda, si una empresa éstransparent, és més fàcil detectar sialguna de les seves activitats és defec-tuosa o millorable, i aplicar les mesurescorrectores convenients, que beneficia-ran tota la societat. n

Hi ha un cert grau de transparènciaobligat per la legislació. Per exemple,s’han de declarar determinats compo-nents d’alguns productes, i les empresesque cotitzen a borsa han de fer públic elbalanç econòmic anual. Tenir més trans-parència que la que marca la llei és unaopció voluntària de cada empresa. Entrel’opacitat absoluta i la transparènciatotal hi ha moltes posicions intermitges.

Punt de vista de les empresesSECRETS EN ELS PRODUCTES L’estra-tègia més habitual en la competènciaempresarial és donar als productes algu-na característica que les empreses con-trincants no coneguin —cosa que, perdefinició, equival a una manca de trans-parència en els productes. Això requereixun esforç per trobar noves característi-ques per oferir, que s’ha de fer periòdica-ment: una vegada s’ha llençat un produc-te al mercat, les empreses rivalsdescobreixen l’element diferenciador il’incorporen, de manera que cal buscar-ne un altre. Aquesta estratègia té el riscque, si els contrincants descobreixen lainnovació abans que es llenci al mercat,l’empresa haurà esmerçat els recursosper a la recerca en va. Per tant, tambécal dedicar esforços a mantenir el secret.

COMPROMÍS Ser transparent comportadiversos esforços per a una empresa,començant pel mateix fet de donar aconèixer com duu a terme les seves acti-vitats. Fer-ho significa prendre pública-ment un compromís, que caldrà mante-nir. D’altra banda, la transparènciarequereix una gestió empresarial moltbona, pel fet que no és habitual: si lamajoria de jugadors juguen amb les car-tes tancades, qui jugui amb les cartesobertes ha de ser doblement hàbil.

CONFIANÇA Una de les recompensesque una empresa obté de la transparèn-cia és la confiança dels consumidors i dela societat. Amagar coses obre la porta aquè es despertin sospites, i la confianças’ha de guanyar mitjançant la imatgeque es doni a través del màrqueting.

INTEGRITAT La transparència obliga aactuar de manera correcta, tant en laproducció com en la gestió. L’opacitatpermet mantenir amagats possiblesfraus; cometre’ls fa córrer el risc d’unapèrdua de reputació important en casque es descobreixin.

RECEL A la nostra societat, ser transpa-rent no és habitual, la qual cosa genera

opcions.org

La reina Elisabet Id’Anglaterra deia quees banyava un cop almes, tant si ho neces-sitava com si no.

A l’antiga Roma, laroba es rentava amb

l’amoníac que desprènl’orina en fermentar.

El sabó era conegut per la majoria de cultures antigues, quel’usaven tant per al cos com per a la roba. El feien amb aigua,greixos vegetals o animals, i cendres vegetals o substànciesminerals com la sosa càustica. A partir del segle II, diversesciutats van esdevenir centres productius de sabó importants, ien distribuïen per tota l’àrea mediterrània.

Fins al segle XV, un dels principals nuclis de vida social a lesciutats eren els banys públics. Després es van considerarimmorals, i el sabó va passar a ser una cosa que calia evitar. Esvestia la mateixa roba durant setmanes, i les pudors es tapa-ven amb perfums. No es va tornar a apreciar el sabó finsentrat el segle XVIII, quan els metges van adonar-se de laimportància de la higiene per a la salut. A més, la industrialit-zació i les importacions de greixos barats de les colònies vanfacilitar la fabricació de sabons a gran escala.

En què consisteix,“netejar”?En llatí, detergere vol dir netejar. Undetergent és una substància que neteja,gràcies a tenir aquestes dues propietats:

• Redueix la tensió superficial de l’ai-gua, de manera que les molècules d’ai-gua no se senten tan atretes mútua-ment, i poden penetrar més bé en lasuperfície que s’ha de netejar (perexemple un teixit).

• Les molècules del detergent tenen unpol lipòfil, que es combina bé amb elsgreixos, i un pol hidròfil, que es combi-na bé amb l’aigua. La brutícia —queestà adherida als teixits mitjançantpartícules olioses— atreu els pols lipò-fils, i els pols hidròfils queden dispo-sats cap enfora i encerclant la brutícia,de manera que l’aigua s’ho enduu totplegat.

El sabó té aquestes dues propietats, iper tant és un detergent. A partir del1930 es van començar a sintetitzarsubstàncies detergents derivades delpetroli. Després es van descobrir altresingredients que, afegits a les substànciesdetergents, donaven al conjunt unacapacitat netejadora més gran. Avui,quan diem detergent ens referim a tot elconjunt.

El fregament (que s’aconsegueix ambles voltes de bombo de les rentadores) iuna certa temperatura ajuden a què eldetergent netegi més.

5

març/abr i l 2002 n . 2

Els detergents

b r u t í c i a

pol lipòfil

pol hidròfil

Opci on s

A la botiga, a quivot

e m?

ComposicióEls components principals dels detergents actuals són elssegüents:

TENSIOACTIUS o surfactants: són la substància detergentpròpiament dita. Segons les propietats químiques, es classifi-quen en aniònics, catiònics, no iònics i amfòters (cada tipusté propietats netejadores diferents).

POTENCIADORS o constructors: retenen el calci i el magnesique hi pugui haver a l’aigua, i eviten que la brutícia es torni adipositar en el teixit (si l’aigua conté molt calci o magnesi, esdiu que és dura).

ENZIMS: trenquen les molècules de les taques proteíniques(ou, llet, sang), per tal que l’aigua se les pugui endur.

BLANQUEJADORS: deixen la roba més blanca i eliminen lestaques més difícils.

ABRILLANTADORS ÒPTICS: són substàncies fluorescents queno se’n van en esbandir la roba. Reflecteixen els rajos ultravio-lats del sol, de manera que la roba sembla més blanca del queés (de fet li dóna un to lleugerament blavós o verdós, segonsla marca). En la roba de color, els colors queden més vius.

PERFUMS: fan que la roba faci olor.

FARCIMENT: no té cap funció netejadora, només s’hi posa peraugmentar el volum del detergent. Depenent de la fórmula,pot representar des d’un 5% fins a un 45% del total dematèria. Els detergents concentrats no en porten.

opcions.org

BIODEGRADABILITATSegons la legislació vigent, en un

paquet de detergent hi pot haver laparaula “biodegradable” si el tensioactiudeixa de tenir un 90% de la propietattensioactiva (de disminuir la tensiósuperficial de l’aigua) 28 dies després deser abocat a l’aigua. La presència desubstàncies tensioactives causa perjudi-cis a la vida aquàtica.

Segons els fabricants ecològics,aquest grau de biodegradabilitat no éssuficient. D’altra banda, la llei no diu ressobre la resta d’ingredients, que podenarribar a significar un 80% del deter-gent. En els detergents convencionals,aquests ingredients no són biodegrada-bles i són tòxics per a la vida aquàtica(en especial els derivats del petroli).Malgrat la proliferació de depuradores, ales aigües marines se’n troben residus.

La fabricació industrial de detergents ésun procés relativament senzill. Les ma-tèries primeres es barregen amb aiguafins que formen una pasta. Després es fal’atomització, que consisteix a transfor-mar la pasta en pols: la pasta passa perun tub a pressió i entra en una grantorre, on és “ruixada” amb aire calent acontracorrent. L’aire evapora l’aigua dela pasta i es forma la pols (és més omenys fina segons la pressió amb què hasortit del tub i el diàmetre dels orificisdel “ruixador”). Alguns dels ingredients,que no poden resistir la temperatura del’aire calent o la humitat, s’afegeixen a lapols obtinguda després de l’atomització.A continuació, la pols es remena en untambor que gira, per obtenir una barrejahomogènia. Finalment, passa per unsedàs que separa les partícules massafines o massa gruixudes.

Les fàbriques de detergents han d’es-tar ben equipades amb aspiradors, per-què la pols pot provocar problemesd’al·lèrgia o asma als treballadors. Calposar cura sobretot a la part on es mani-pulen enzims, que són especialmentperillosos per al sistema respiratori.

Els residusUna fàbrica de detergents no generagaires residus (no passa el mateix en laproducció de les matèries primeres). Del’atomitzador en surt —a més del deter-gent— vapor d’aigua, que s’allibera a l’at-mosfera, i pols fina de detergent. Aques-ta pols es filtra i es reintrodueix alprincipi del procés, com també el deter-gent massa fi o massa gruixut que s’obtédels sedassos.

La maquinària es neteja amb aigua,que també es pot reutilitzar portant-lacap al principi del procés.

6

n . 2 març/abr i l 2002

Els detergents i el medi ambient

Procés d’elaboració

1

En els detergents convencionals, nomésés parcialment biode-gradable el tensioac-tiu. En els detergents

ecològics, es fan servir els ingredientsmés biodegradables

i menys tòxics que es coneixen.

Els detergents s’han associat des de fa temps amb

problemes mediambientals. Ja abans que se’n fessin

de sintètics, el sabó tenia el problema que, en aigües

molt dures, es combinava amb el calci i deixava un

film insoluble a la superfície de l’aigua. La dècada de

1960 es van introduir legislacions per limitar la gran

quantitat d’escuma que generaven els detergents

sintètics.

Avui, els aspectes que cal tenir en compte des d’un

punt de vista mediambiental són els següents:opcions.org

s’ha d’acompanyar d’una substància, elTAED, que es combina amb els metallspesants que hi ha als fons fluvials omarins i els introdueix a la cadena tròfi-ca. A més, cal rentar almenys a 60ºCperquè faci efecte. El percarbonat blan-queja a qualsevol temperatura i no alli-bera cap substància tòxica.

ANTIBACTERISDarrerament, molts detergents (conven-cionals) contenen agents antibacteris.No tenen cap utilitat pràctica, i en canvipoden causar problemes a la vida bacte-riana aquàtica. Com que els fabricantsmantenen les formulacions en secret, ésmolt difícil saber quins agents antibacte-ris fan servir. Hi ha un acord industrialper no fer servir triclosan, una substàn-cia molt problemàtica.

EUTROFITZACIÓA Espanya, molts detergents con-

vencionals usen fosfats, fosfonats opercarboxilats com a potenciadors.Aquestes substàncies actuen com a fer-tilitzants de les algues, i provoquen quees reprodueixin molt de pressa. La granquantitat d’algues esgota l’oxigen del’aigua, que deixa d’estar disponible pera la fauna aquàtica (microbis i peixos), igenera pudors. Aquest fenomen s’ano-mena eutrofització, i ha causat dese-quilibris molt greus en diversos llacs irius.

A la majoria de països europeus i abona part d’Amèrica del Nord ja estàprohibit fer servir aquests ingredients(en alguns llocs des del 1970), però aEspanya encara no. El substitut més uti-litzat són les zeolites, unes substànciesminerals. Tenen l’inconvenient que nosón solubles en aigua, i s’acumulen alfons de les plantes depuradores.

BLANQUEJADORSPoden ser basats en clor o basats

en oxigen. Un dels principals problemesde la indústria del clor és que generasubstàncies organoclorades, com dioxi-nes i furans, que causen molts proble-mes de salut (disrupcions hormonals,malformacions en fetus, càncer) i s’acu-mulen als teixits dels éssers vius (no espoden metabolitzar). Actualment quasino es fan servir blanquejadors basats enclor als detergents.

Entre els basats en oxigen, hi ha elperborat i el percarbonat. El perborat tél’inconvenient que allibera bor al medi(és tòxic per a la vida aquàtica), i que

7

març/abr i l 2002 n . 2

2

3

4

QUÈ HI HA ALS DETERGENTS

Component En detergents convencionals En detergents ecològics

TENSIOACTIUS Derivats del petroli. Alguns fabricants Sabons fets a partir d’olis vegetalshi afegeixen algun sabó (gira-sol, colza, coco) i substàncies minerals

POTENCIADORS Fosfats (sobretot tripolifosfat), Zeolites, citrat de sodi, àcid cítricfosfonats, policarboxilats o zeolites

ENZIMS Obtinguts per síntesi química o a partir S’obtenen de cultius bacteriansde cultius bacterians (poden ser manipulats genèticament perquè generin més quantitat d’enzims)

BLANQUEJADORS El més usual és el perborat sòdic El més usual és el percarbonat sòdic

ABRILLANTADORS ÒPTICS Derivats del petroli No en solen dur

PERFUMS Derivats del petroli Olis essencials naturals

ANTIBACTERIS ? No n’hi ha

FARCIMENT Sulfat sòdic No n’hi ha

A la secció Trampes esparla amb detall delsagents antibacteris.

opcions.org

Distintiu del programaWash Right

RegulacionsmediambientalsHi ha tres grans organismes que hanpres alguna iniciativa pel que fa a la rela-ció dels detergents amb el mediambient.

AISE (Associació Internacionalde Saboneria, Detergència iProductes de Manteniment)Agrupa uns 1.200 fabricants de deter-gents convencionals, que cobreixen un90% del mercat. El 1997 van dissenyarel programa Wash Right (“Rentar Bé”),per reduir l’impacte ambiental delsdetergents. Les empreses adherides alprograma poden posar el logotip WashRight als paquets de detergent.

Els objectius del programa són que elconsum de detergents, el pes dels enva-sos i l’ús d’ingredients poc biodegrada-bles siguin, a finals del 2002, un 10%inferiors que el 1996, i que el consumd’energia en cada rentada sigui un 5%més baix que el 1996. Com que algunsdels objectius no depenen dels fabri-cants, el programa inclou una sèrie d’ac-cions per educar els ciutadans. Entre elsseus consells hi podem llegir: vostè potreciclar els envasos si la seva ciutat dis-posa de la infraestructura necessària.Però el programa no té cap acció previs-ta de cara a fer els envasos de materialsreciclables...

El 2000, l’auditora Pricewaterhouse-Coopers va fer un seguiment del progra-ma i va veure que hi ha una evoluciópositiva (excepte en el cas del consumd’energia per bugada, que no es va ava-luar). Alguns dels resultats de l’estudisón sorprenents: segons l’auditora, elpes dels envasos s’havia reduït en un20% a Grècia, i s’havia incrementat enun 22’6% a Finlàndia.

VOLUML’únic que distingeix els detergents

no concentrats dels concentrats és queen aquests últims no hi ha farciment. Elfarciment no proporciona cap qualitat aldetergent, i en canvi implica usar mésmatèries primeres (el farciment pròpia-ment dit i envasos més grans), transpor-tar més volum i més pes (i per tant con-sumir més energia i emetre més CO2), igenerar més residus.

Alguns fabricants diuen que els consu-midors espanyols “no es refien” delsconcentrats, potser per allò de “preu perpreu, sabates grosses”. Però la veritat ésque no s’ha fet cap campanya d’informa-ció sobre el tema.

ENVASATLes capses de cartó solen ser de

cartó reciclat, almenys en part, i sónreciclables. Es poden llençar al conteni-dor per a paper, encara que tinguinalgun residu de detergent. Darrerament,hi ha la tendència de presentar elsdetergents (convencionals) en bosses deplàstic. Tenen l’inconvenient que pertransportar-les cal un segon empaque-tat. D’altra banda, pocs fabricants indi-quen els plàstics de què està fet l’envàs,de manera que no podem saber si ésreciclable o no. El més habitual és usardiversos tipus de plàstics que posterior-ment no es poden separar, i per tanttampoc no es podran reciclar. Aquestabarreja de plàstics es pot indicar al’envàs amb el símbol .

Les ampolles de detergent líquid solenser de plàstic PET, que és força lleuger ifàcilment reciclable. Els envasos de PETes podrien reutilitzar retornant-los alfabricant, però no hi ha mecanismesestablerts per fer-ho.

8

n . 2 març/abr i l 2002

6

5

Un detergentconcentrat pot pre-

sentar-se en pols o enpastilles (així encara

ocupa menys).Un detergent en pasti-lles pot ocupar unes 6vegades menys i pesar

quasi la meitat que la versió no concen-trada, per un mateix

nombre i tipus de bugades.

Durant el reciclatgedel PET s’emeten

gasos contaminants.La majoria de plantes

de reciclatge són al’Índia i altres països

en els quals les legis-lacions mediambien-

tals són més laxes queal món occidental.

identifica el PET

identifica diversos plàstics

opcions.org

Comissió EuropeaEl 1998 va adoptar el programa WashRight com una recomanació per a totsels fabricants. El 1999 va redactar el plecde condicions que han de complir elsdetergents per poder atorgar-losl’Ecolabel, l’etiqueta ecològica europea.

Del plec de condicions en destaquemaquests trets:

• No exclou l’ús de fosfats, ni d’ingre-dients sintètics no biodegradables, nide components classificats per lalegislació europea com a molt tòxicsper als organismes aquàtics o quepoden produir efectes nefastos a llargtermini per al medi ambient aquàtic.Però no n’hi pot haver més d’un deter-minat límit, i per tant es considera queels detergents que rebin l’Ecolabeltenen un impacte ambiental reduït.

• Exclou el TAED, una substància moltusada a Espanya.

• Permet l’ús d’enzims obtinguts de cul-tius de bacteris transgènics.

• Els detergents han de ser concentrats.

EDMA (Associació deFabricants de DetergentsEcològics)Segons diuen ells mateixos, agrupa elsfabricants “realment verds”; actualmentn’hi ha cinc, i dos més estan en tràmitd’incorporar-s’hi. Tot i que ha participaten el procés de definició de condicionsper a l’etiqueta ecològica europea, creuque aquestes condicions són massalaxes, i que la concessió de l’Ecolabel adetergents poc respectuosos amb elmedi confon el consumidor. Proposa unsistema d’etiquetatge per estrelles (simi-lar al que s’usa en els hotels), perquè espuguin distingir els detergents “unamica ecològics” dels “més ecològics”.

L’EDMA no té un segell distintiu propi,però demana als fabricants que en for-men part que especifiquin als envasostots els ingredients que contenen elsdetergents (la legislació només obliga aespecificar-ne uns quants).

9

març/abr i l 2002 n . 2

ALGUNS CONSELLS PRÀCTICS

ESCOLLIR EL DETERGENT• Encara no hi ha cap segell que permeti distin-

gir els detergents ecològics. Les marques quees poden trobar més freqüentment aCatalunya són Almacabio, Eco Lino, Ecover,Ulrich i Urtekram. Es poden trobar a les boti-gues especialitzades, i en alguns (molt pocs)comerços convencionals.

• Que no dugui fosfats, fosfonats ni policarboxi-lats (és obligatori declarar aquests ingredientsa l’etiqueta).

• Que sigui concentrat, i encara millor en pasti-lles (o en saquets si és líquid).

• Envasat en cartó o plàstic PET (com les ampo-lles de detergent líquid).

• Els detergents líquids causen menys frega-ment a la roba, i s’aconsellen per a teixits deli-cats o roba poc bruta. Tenen l’inconvenientque estan diluïts amb molta aigua, i per tant laquantitat de substància netejadora per unitatde volum és més petita.

CÀRREGA DE LA RENTADORA• Esperar a poder omplir-la abans de fer una

bugada, a no ser que la rentadora tingui unprograma per a mitja càrrega. Algunes renta-dores regulen la quantitat d’aigua i de deter-gent en funció del pes de la roba. També n’hiha amb entrada per a aigua calenta, de mane-ra que consumeixen menys energia.

• Separar la roba bruta de la molt bruta, de caraa dosificar en conseqüència.

• Alguns fabricants ecològics ofereixen el blan-quejador per separat, perquè no cal fer-ne ser-vir a totes les bugades (només per a roba clarao molt bruta).

• Treure les taques difícils prèviament.

DOSI• Si es fa servir massa detergent pot passar que,

en esbandir, l’aigua no se’l pugui endur tot i enquedi a la roba, juntament amb la brutícia quehavia atrapat. Segurament, amb menys deter-gent del que recomanen els fabricants n’hi haprou (un estudi fet a Anglaterra el 1990 vaconcloure que les dosis recomanades erenmolt superiors a les necessàries).

TEMPERATURA• Com més baixa, millor. De fet, a partir de 60ºC

l’acció netejadora decau. Les taques proteíni-ques no marxen a més de 40ºC.

L’Ecolabel és un distin-tiu que s’atorga a pro-

ductes diversos sicompleixen determi-

nades condicions.

opcions.org

n . 2 març/abr i l 2002

A continuació oferim un perfil de les empreses propietàries

d’alguns detergents que hi ha a les nostres botigues.

Les fonts principals d’informació han estat les mateixes

empreses, i organitzacions de consum responsable d’arreu del

món (principalment The Ethical Consumer i Corporate Watch).

Als apartats MEDI AMBIENT i SOCIAL hi ha les coses que ens ha semblat rellevant dedestacar sobre aquests dos aspectes. Pel que fa a qüestions mediambientals, totesles empreses tenen en comú que es van adaptant a les noves legislacions quant atractament de residus i d’aigües, substitució de matèries primeres, etc., i només algu-nes van més enllà. No donem informació sobre l’origen de les matèries primeres, per-què són molt diverses i provenen d’arreu del món. Quant a aspectes laborals, la majo-ria usen contractes temporals quan hi ha pics de feina.

Si l’empresa forma part d’algun grup empresarial de pressió (vegeu la seccióLligams), ho indiquem a l’apartat LOBBIES. Al final d’aquesta secció hi ha la presenta-ció de cada lobby.

10

Els fabricants de detergents

Hedera NaturAlmacabio és una marca de detergentecològic que pertany a l’empresa italianaHedera Natur. Va néixer el 1984 i comer-cialitza detergents i productes cosmèticsecològics a l’engròs i al detall. Els pro-ductes els fabriquen diversos proveïdorsd’acord amb les fórmules que estableixHedera Natur. Ven a Alemanya, Àustria,Espanya, França, Itàlia i Luxemburg. Téprevist oferir una nova línia de deter-gents per a rentat de cotxes. Forma grupamb Heto, una empresa que distribueixdetergents per a cadenes comercialsamb la marca Winni’s.

Procter&GambleProcter&Gamble és una multinacionalnord-americana que té els detergentsAriel i Bold, entre moltes altres coses.Nascuda el 1837, avui té unes 250 mar-ques que arriben a 5.000 milions deconsumidors d’uns 130 països. Ven pro-ductes de neteja, cosmètica i higiene,farmàcia i alimentació, i té un nombreindeterminat d’indústries. Ariel és lamarca líder de detergents a Espanya.

El 2001, Procter&Gamble (P&G) vaobtenir 3.314 milions d’euros de benefici(un 17% menys que l’any anterior). Elmarç d’aquell mateix any, l’expresidentmexicà Ernesto Zedillo es va incorporaral quadre directiu de la multinacional.

El 1998, P&G va dissenyar el pla“Organization 2005”, un conjunt d’ini-ciatives per accelerar el creixement deles vendes, del volum i dels beneficis del’empresa. L’objectiu és que, fins al2004, les vendes s’incrementin anual-ment entre un 6% i un 8%, i el valor deles accions entre un 13% i un 15%. El plainclou una estructura de l’empresa mésglobalitzada: passarà de tenir quatregrans unitats geogràfiques, a tenir set

opcions.org

març/abr i l 2002 n . 2

pensació a Unilever, però no se n’harevelat la quantitat).

• P&G, juntament amb científics d’algu-nes universitats i experts en salutpública, participa en la IndianaCalcium Initiative, un programa perconscienciar de la necessitat urgentd’incrementar l’aportació de calci enla dieta de la majoria de la poblaciónord-americana. Segons aquesta ini-ciativa, si els teus nens no mengen 4o 5 racions de lactis cada dia, [..] hasd’incloure aliments enriquits amb cal-ci a la seva dieta. El responsable de lainiciativa per part de P&G explica quediversos estudis clínics han demostratque el calci que hi ha a Sunny Delightamb Calci aporta al cos un 40% mésde calci que moltes altres fonts.Sunny Delight és una beguda propie-tat de P&G. La legislació de l’estatd’Indiana estableix que els aliments ibegudes enriquits amb calci són unacompra preferent a totes les institu-cions públiques.

• L’últim trimestre del 2000, P&G vaparticipar en un programa de lluitacontra la tuberculosi als païsospobres, en col·laboració amb l’UNICEF.Per cada ampolla de rentavaixellesantibacteris que venia (de marcaDawn), P&G pagava una vacuna contrala tuberculosi. També amb l’UNICEF,P&G participa en el projecteNutriDelight. Es tracta de vendre unabeguda rica en ferro, vitamina A i iodi-na a països on els infants tenen pro-blemes de malnutrició.

• L’any 1990, l’ONG americana Neighborto Neighbor va llençar una campanyade boicot a P&G. El motiu era que elpreu que pagava pel seu cafè Folgers,cultivat a El Salvador, no permetia alsagricultors guanyar-se la vida.L’octubre del 2001, diversos accionis-tes de P&G li van demanar que garan-tís uns ingressos dignes als treballa-dors salvadorenys. El gener del 2002,P&G va donar 1’7 milions d’euros a l’or-ganització TechnoServe, perquèdurant 10 anys ajudi els agricultors amillorar la qualitat del cafè i el puguinvendre a un preu més alt.

• P&G té filials a diversos paradisos fis-cals.

• Segons el Center for ResponsivePolitics nord-americà, P&G va aportar313.000 euros a la campanya electoralpresidencial del 2002 (el 22% el vadonar al partit demòcrata i el 73% alrepublicà).

• P&G forma part d’AmCham, BRT,EuropaBio, EuroPEN, ICC, TABD,USCIB, WBCSD.

grans unitats basades en línies de pro-ductes, que abarcaran les operacions deP&G a tot el món. Molta càrrega de ges-tió de les filials passarà cap a l’empresamatriu, de manera que s’eliminaranjerarquies i costos administratius.

Aplicar el pla costa uns 2.150 milionsd’euros, que es veuran compensats pelsestalvis en els costos de producció, demanera que s’espera un balanç positiude 1.000 milions d’euros anuals fins al2004 (el 2001 es va veure que aquestbalanç positiu podia arribar a ser d’uns1.700 milions d’euros anuals). Per acon-seguir-ho, es tancaran 10 fàbriques i finsa unes 6.700 línies de producció, i s’aco-miadarà al voltant del 14% de la planti-lla: uns 15.000 llocs de treball (dels quals6.700 corresponen a manufactura,3.900 a gestió i 4.400 a altres sectors).Els costos associats amb els acomiada-ments de manufactura es repercutiranen el preu de venda al públic dels pro-ductes, i els de gestió es compensaranamb estalvis en màrqueting, recerca iadministració. El 2001 ja s’havien elimi-nat 9.200 llocs de treball.

El juny del 99, el director general deP&G, Durk Jager, va manifestar que sem-pre hem dit que el que pretén el pla ésaccelerar el creixement, no pas eliminarllocs de treball. Les reduccions de planti-lla són principalment una consequènciadels canvis.

• Les filials europees de P&G estanadherides al programa Wash Right.

• P&G diu que no confia en el sistema del’etiqueta ecològica europea per adetergents. Creu que el que s’hauriade fer, en lloc de posar una etiquetaals productes, és ser transparents icompartir la informació pràctica ambel consumidor.

• P&G col·labora amb empreses que fanrecerca sobre el genoma humà, i usacotó transgènic en els seus tampons(Tampax). L’abril del 2001,Greenpeace va trobar ingredientstransgènics a les patates Pringlesvenudes a Tailàndia (P&G havia ditque no n’hi havia) i a l’Índia, país en elqual està prohibit introduir alimentstransgènics sense autorització (P&Gno l’havia demanat).

• P&G és accionista i col·laboradora dePacktion, una de les principals produc-tores mundials d’embalatges.

• L’agost del 2001, Procter&Gamble vaespiar els plans de comercialització dexampús d’Unilever. Les dues empresesvan resoldre el conflicte abans d’arri-bar a judici (P&G va pagar una com-

11

MEDI AMBIENT

SOCIAL

LOBBIES

opcions.org

n . 2 març/abr i l 2002

líder absolut en aquest segment (té alvoltant del 85% de quota de mercat).Entre els seus principals clients hi haCarrefour, Lidl, Schlecker i Dia.

• Bilore està adherida al programaWash Right.

BiloreL’empresa basca Bilore es va fundar el1897. Fabrica diversos productes deneteja, en dues plantes a Espanya i unaa França (la va comprar el 2001 a la mul-tinacional Unilever). Actualment està enuna etapa de creixement molt fort: el2001 va produir un 20% més que el2000, i la plantilla va incrementar-se enun 15%. Des del 1999, el director generalés Manuel Luque (mentre treballava pera l’empresa Camp, Luque va fer-sefamós per l’eslògan “busque, compare, ysi encuentra algo mejor, cómprelo”).

Bilore és una de les principals empre-ses del món en fabricació de detergentsper a marques blanques, i a Espanya és

12

Marca Empresa

Hedera Natur

Procter&Gamble

Bilore

Reckitt Benckiser

Henkel

Ecover

Grupo AC Marca

Incasa

Persán

Unilever

Tipus

Petita

Multinacional

Gran

Multinacional

Multinacional

Mitjana

Grup empre-sarial

Mitjana

Gran

Multinacional

Activitats

Comercialitzadetergents i cosmè-tics ecològics

Neteja, higiene icosmètica, perfu-meria, alimentació,farmàcia

Productes de neteja

Productes de nete-ja, higiene i cosmè-tica

Neteja, higiene icosmètica, adhe-sius, tractament desuperfícies

Productes de netejaecològics

Neteja, cosmètica,tints, insecticides,adhesius

Productes de netejai tovalloletes humi-des

Productes de neteja

Alimentació, neteja,higiene i cosmètica,perfumeria

Propietat

Bruno Torresan (majoria) ialtres socis

Accionistes (inclouen entitatsbancàries i financeres)

15’8% govern basc, 9’5% tre-balladors, resta confidencial

24’5% JAB Investments, restaaccionistes amb menys del 3%de les accions

80% família Henkel, 20%Clorox (un dels principalsfabricants de clorurs del món).

Jörven Holding

Confidencial (són tres famíliescatalanes)

José Luis Pescador

60% diverses famílies sevilla-nes, 40% un fons d’inversióde la Junta de Andalucía

Accionistes

Treballadors

10

106.000

250

23.000

60.500

43

500

102

400

295.000

Facturació 2000(milions d’euros)

1’6

45.000

90’15**

5.171

12.800

18

100

15’5

105**

47.582

PERFIL DELS FABRICANTS DE DETERGENTS

D’on és

Itàlia

Estats Units

País Basc

Regne Unit

Alemanya

Bèlgica

Catalunya

Catalunya

Andalusia

Regne Unit iHolanda

MEDI AMBIENT

* Entre parèntesis, la participació dels detergents en el negoci de l’empresa. ** Font: anuari empresarial Alimarket.

opcions.org

març/abr i l 2002 n . 2

13

Reckitt BenckiserLes marques Colon i Elena pertanyien al’empresa Camp, de Granollers, fins queva ser comprada per l’empresa holande-sa Benckiser el 1989. Aquesta es va fusio-nar amb la britànica Reckitt&Colman el1999, formant l’actual Reckitt Benckiser.

La multinacional és líder mundial en elsector de productes de neteja domèstics.També té activitat en higiene i cosmètica itractament de superfícies, i té una divisióals Estats Units que fa mostasses i salses.

• Reckitt Benckiser està adherida al pro-grama Wash Right.

• Té diverses filials que fabriquen pesti-cides.

• El Codi de Conducta de l’Empresa esta-bleix pautes de comportament força

concretes (vegeu el requadre dedicatals codis de conducta a la pàgina 17), idiu que cap acció que dugui a termeun directiu en compliment del Codi noserà criticada, encara que comportiuna pèrdua econòmica.

• El 19 de setembre del 2001 va instau-rar un fons per donar suport a les víc-times de l’atac a les Torres Bessones iel Pentàgon. L’empresa aportarà alfons tants diners com hi aportin elsseus empleats als Estats Units.

• Reckitt Benckiser participa de formaactiva en actes socials i esportius allàon està ubicada.

• La planta de Granollers és molt prope-ra al casc urbà. S’està treballant ambl’ajuntament per minimitzar l’impactesobre el veïnatge, per exemple reduintel soroll.

Altres marques

Winni’s

Neteja: Bold, Fairy, Dash, Quanto, Ace, Escudo, Lenor Care, Mister Proper, DonLimpio, Viakal, Swiffer, Febreze. Higiene i cosmètica: Pantene, H&S, Vidal Sassoon,Wash&Go, Tampax, Crest, Blendax, Tempo, Max Factor, Clairol, Herbal Essences,Noxcema. Perfumeria: Hugo Boss, Boss, Laura Biagiotti, Old Spice, Oil of Ulay,Giorgio, Roma, Tempore, Sotto Voce, G. Alimentació: Pringles, Sunny Delight. Per aanimals: Eukanuba, Iams. Farmàcia: Vicks, Metamucil, Praims, Thermacare, Actonel,Monocid.

Aros, Minidós, marques blanques

Neteja: Coral, Woolite, Flor, Vanish, Calgon, Calgonit, Harpic, Air Wick, Glassex.Higiene i cosmètica: Veet, Disprin, Lemsip, Dettol.

Neteja: Micolor, Perlan, Persil, Vernel, Mistol, Tenn, Fasa, Neutrex, Conejo, Estrella.Higiene i cosmètica: Schwarzkopf, Fa, Diadermine, La Toja, Magno, Licor del Polo,Denivit, Vademecum, Country Colors, Vital Colors, Nordic Colors, Brillance. Adhesius:Pritt, Loctite Super Glue-3, Pattex, Power Tape, Tangit.

Techno Green, Eco Pro

Neteja: Finosedil, marques blanques. Ceres abrillantadores: Alex. Insecticides: Orion(distribueix Baygon i Autan, de Bayer). Tints: Iberia. Esponges neteja-sabates: Yak.Higiene i cosmètica: Montserrat Fortuny, Bril, Lida, Naturaleza y Vida, Giorgi, Sindo,Cotton. Ambientadors: Green Line. Adhesius: Ceys, Araldit (distribueix la marcaholandesa HG).

Wire, marques blanques

Flota, San, marques blanques

Alimentació: Nocilla, Ligeresa, Calvé, Tulipán, Artúa, Flora, Maizena, Starlux, Knorr,Hellman’s, Findus, Iglo, Salto, Los Salteados, Capitán, Ragú, Continental, Frigo,Magnum, Solero, Carte d’Or, Cornetto, Calippo, Viennetta, Lipton, Rama, Pro-activ.Neteja: Mimosín, Domestos, Cif, Vim, Persil, Ballerina. Higiene i cosmètica: Signal,Close-up, Rexona, Axe, Impulso, Timotei, Sunsilk, Organics, Rimmel, Dove, Lux, Pond’s,Equilibran-T, Tensifirm, Vaseline. Perfumeria: Atkinsons, Patrics, Otelo, Cerruti, CalvinKlein, Contradiction, Escape, Obsession, Valentino, Karl Lagerfield, Chloé.

Plantes deproducció

—

En té a 70 paï-sos (a Espanyaen té una, aMataró)

2 a Espanya i 1a França

Unes 50 arreudel món (2 aEspanya)

Més de 200 auns 75 països.A Espanya enté 9

1 a Malle(Bèlgica)

2 a l’Hospitaletde Llobregat, 1a Bigues i Riellsi 1 a Txèquia

2 a SantaMargarida i elsMonjos

1 a Sevilla

Unes 150 a uns80 països (4 aEspanya)

Mercat

90% Itàlia, 10% Europa.Botigues ecològiques

Tot el món

Espanya, Europa iAmèrica Llatina

Tot el món

25% Alemanya, resta totel món

10% Bèlgica, 90% a 20països de 4 continents.Botigues ecològiques ialguns supermercats

18% Catalunya, 47%Espanya, 35% exportacióa uns 40 països

20% Catalunya, 75%Espanya, 5% exportació

30% Andalusia, 45%Espanya, 25% Europa iAmèrica Llatina

Tot el món

Producció*(tones anuals)

—

?(30%)

115.096

?(25%)

?(33%)

8.500(30%)

24.400(75%)

1.500(5%)

?(75%)

?

Detergentecològic?

Sí

No

No

No

No

Sí

No

No

No

No

MEDI AMBIENT

SOCIAL

opcions.org

n . 2 març/abr i l 2002

14

EcoverEco Lino i Ecover pertanyen a l’empresabelga Ecover, fundada el 1979. Fa deter-gents i altres productes de neteja, tantper al sector domèstic com per a l’indus-trial. Subcontracta la fabricació de pasti-lles a una empresa danesa, perquè no téla tecnologia necessària (el detergent enpastilles d’Ecover encara no és al mercatespanyol).

És pionera en la fabricació de deter-gents ecològics; des del principi va ferdetergent sense fosfats. A mesura queels problemes mediambientals del mónes feien més evidents, la demanda dedetergent ecològic va incrementar-se, il’empresa va anar creixent. A finals delsanys 1980 ja era present a molts païsoseuropeus. Va decidir construir una fàbri-ca ecològica per a la qual es requeriauna inversió molt important, i l’empresaes va vendre a Group 4 Falk, una multi-nacional danesa de seguretat. Actual-ment pertany al Jörven Holding.

Ecover va ser una de les fundadoresde l’EDMA (Associació de Fabricants deDetergents Ecològics), i ha col·laborat enla definició de condicions que han decomplir els detergents per a rebre l’eti-queta ecològica europea (tot i que creuque aquestes condicions són massalaxes).

• Ecover és conscient que la gran quan-titat d’espècies que habiten rius i marsestan a la base de la cadena tròfica, isón fonamentals per a l’equilibri ecolò-gic. Com que la seva activitat té reper-cussions en els sistemes aquàtics,creu que és responsabilitat seva noperjudicar-los. Es preocupa perquètots els ingredients que fa servirsiguin totalment biodegradables i notòxics, i també perquè no causin pro-blemes dermatològics als usuaris.Intenta obtenir-los de proveïdors elmés propers possible.

• El 1992 va estrenar el que ells anome-nen “la fàbrica ecològica”, que és unaremodelació de l’antiga planta de pro-ducció. Les bigues són de pi del nordd’Europa, obtingut de boscos explo-

HenkelHenkel, la propietària de Dixan i Wipp, ésuna de les empreses químiques mésgrans del món. Es dedica a detergents iproductes de neteja (representen unatercera part del seu negoci), cosmètica(a través de la divisió Schwarzkopf),adhesius, i tractament de superfícies.

Henkel és el principal productor euro-peu de detergents, i el cinquè a nivellmundial. El 2000 va tenir uns beneficisde 505 milions d’euros. La publicitat ésel segon capítol en despeses, després dela manufactura. A finals del 2001 va dis-senyar un programa de contenció de cos-tos, que preveu eliminar entre 2.500 i3.000 llocs de treball entre 2002 i 2003.

Moltes marques de Henkel són lídersmundials, i els seus productes s’usen enuna gran diversitat d’indústries. El marçdel 2001, un dels adhesius Pritt es va ferarribar a l’estació espacial InternationalSpace Station, i es va comprovar que ésefectiu en absència de gravetat.

• Henkel està adherida al programaWash Right.

• Té indústries petroquímiques i derecerca en biotecnologia (manipulaciógenètica).

• Coincidint amb el 125è aniversari de laseva fundació, Henkel ha fet 125accions d’ajuda a la infància arreu delmón. A Catalunya, a Sant Feliu deCodines, ha muntat una biblioteca pera nens socialment desafavorits, dota-da amb 2.000 llibres que han donatels treballadors, i una aula amb cincordinadors i accés a Internet.

• El 2001, l’Institut Català de la Dona vadonar el “Premi de Publicitat” aHenkel, per un anunci de Mistol en quèun jove s’ofereix, amb molta naturali-tat, per rentar els plats després d’unafesta.

• Henkel forma part del TABD i delWBCSD.

MEDI AMBIENT

SOCIAL

LOBBIES

MEDI AMBIENT

opcions.org

març/abr i l 2002 n . 2

15

sobre el medi, permet a l’empresaincrementar els seus beneficis econò-mics, perquè estalvia despeses en con-sums i en manteniment, i minimitza elsriscos per a la salut dels treballadors.

• A Ecover hi ha muntat un sistema percompartir cotxe entre els treballadors.Els que l’usen tenen un sobresou, i elsque van a la fàbrica en bicicleta també.

• La universitat sueca Stensund FolkCollege té una instal·lació d’aqüicultu-ra per estudiar els efectes de lesaigües residuals sobre la vida aquàti-ca. Després d’usar productes Ecover atot el campus durant cinc mesos, vanveure que la qualitat de l’aigua i lescondicions de vida de peixos, plantes imicroorganismes havia millorat.

• Ecover declara tots els ingredientsdels detergents a l’envàs, i proposaque es faci en tots els detergents que

tats sosteniblement, i estan envernis-sades amb oli de llinosa (com a substi-tut de vernissos sintètics). Els totxossón de residus d’argila provinents dela indústria del carbó. La teulada tédiverses capes; a la més exterior hi haherba, que regula la temperatura tanta l’estiu com a l’hivern, i la capa aïllant

és feta de llana de roca i cautxúimpermeable. Els envans són de pla-ques de guix amb aïllant fet de paperreciclat, i el paviment és de linòleum.Hi ha algunes cúpules i parets exte-riors de vidre, orientades de maneraque s’aprofiti al màxim la llum i l’escal-for del sol. Un artista va pintar lesparets del vestíbul per fer-les més ale-gres.

L’aigua residual es tracta en unadepuradora biològica, que inclou unsistema d’estanys amb canyes i plan-tes aquàtiques (els microbis de lesarrels purifiquen l’aigua). L’aigua quesurt de la depuradora s’usa per alssanitaris i per regar l’herba de la teu-lada a l’estiu.

L’edifici s’integra bé en l’entorn,gràcies a la forma (la teulada no ésplana sinó que té forma com debarret), als colors (de l’herba de lateulada, de la fusta i de l’argila), i alsestanys, tanques i arbustos que vanposar a l’exterior.

D’altra banda, han ideat un procésde producció propi que permet consu-mir molta menys energia que usant elprocés convencional. Aquesta fàbrica,a més de reduir l’impacte negatiu

SOCIAL

Ecover creu que, perquè la indústria

convencional esreconverteixi a mèto-

des de produccióecològics, cal que elsconsumidors deixemde comprar els seus

productes.

s’anomenin ecològics. Creu que ésfonamental que es faciliti informacióel més clarament possible, per tal quepugui créixer la consciència dels pro-blemes mediambientals en general iels associats amb els productes deneteja en particular. Ha llançat un pro-jecte per intentar que els seus proveï-dors siguin igualment transparents.

• Ecover creu que dins del concepte desostenibilitat s’hi inclouen no nomésels aspectes mediambientals, sinótambé els socials i econòmics.

• Els treballadors es poden acollir a unsistema de torns rotatius. La meitatdel personal són dones. L’organitzacióés força horitzontal, i tots els treballa-dors es reuneixen per parlar de lamarxa de l’empresa una vegada l’any.

La fàbrica ecològicad’Ecover, a més de reduirl’impacte negatiu sobre elmedi, permet a l’empresa

incrementar els seusbeneficis econòmics

opcions.org

IncasaMimidú és una marca d’Incasa(Industrias Català S.A.). És una empresade Santa Margarida i els Monjos que esva fundar el 1983. Fabrica suavitzantstèxtils, productes de neteja, tovalloleteshumides netejadores, i detergentslíquids (representen el 5% del volumtotal de producció).

Té algunes marques pròpies, però elgruix de la producció és per a marquesblanques de cadenes de distribució comEroski (marca Washme) o Schlecker(marca As). Incasa creu que el pes de lesmarques tradicionals s’està perdent, per-què els consumidors ja han descobertque els preus baixos dels detergents demarques blanques no tenen perquèestar associats amb mala qualitat. Pensaque la qualitat del seu detergent líquidés comparable a la de la marca líder aEspanya (Ariel).

Per tal de poder oferir productesbons a preus molt inferiors als de lesgrans marques, manté una estructuramínima (però suficient) i no inverteix enpublicitat.

Incasa ha estat distingida com aEmpresa Gasela per la Generalitat. Ladistinció es dóna a empreses que hantingut un increment fort en vendes itenen una bona rendibilitat financera (ésa dir, tenen beneficis).

16

n . 2 març/abr i l 2002

MEDI AMBIENT

SOCIAL

MEDI AMBIENT

productora a la República Txeca, i filialscomercials a Portugal, França, Itàlia,Eslovàquia, Hongria, Polònia, Mèxic iXile. Està valorant la possibilitat de fabri-car a Mèxic i en algun altre país queencara no vol revelar.

Una de les característiques del grup ésque s’ha especialitzat en productes moltconcrets, com detergents líquids per aroba delicada (Norit és líder a Espanya,amb un 40% de quota de mercat, iFinosedil és la segona marca aCatalunya) o esponges per netejar saba-tes. També fabrica per a algunes mar-ques blanques (com Carrefour, m&k oDia), i té una xarxa de distribució pròpia.

• Grupo AC Marca està adherida al pro-grama Wash Right.

• El Grupo AC Marca és una entitat pro-tectora del Gran Teatre del Liceu (li fauna aportació anual de 30.000 euros),i col·labora amb l’Institut Químic deSarrià per potenciar l’educació i larecerca.

PersánPuntomatic va ser el primer detergentconcentrat en pastilles que hi va haver aEspanya, el 1983, i encara és líder enaquest segment. La marca és de l’em-presa Persán, que va néixer a Sevillal’any 1941. És un dels principals fabri-cants de detergents de capital espanyol,juntament amb Bilore. Té una filialcomercial a Argentina des del 1998.

Un 35% de les seves vendes correspo-nen a detergents per a marques blan-ques (Mercadona, Unigro, Carrefour, Dia,Condal). Exporta a Europa i AmèricaLlatina.

Una de les activitats importants del’empresa és la recerca. Hi destina el52% de les inversions i el 8% del perso-nal. Té projectes de col·laboració ambdiverses institucions, com ara laUniversidad de Sevilla.

• Persán està adherida al programaWash Right.

Grupo AC MarcaEls detergents líquids Norit i Gior són deGrupo AC Marca, que està format perIndustrias Marca (productes de neteja),Laboratorios RTB (perfumeria, higiene icosmètica) i Grupo Ceys (adhesius i bri-colatge). El 1922, Antonio Marca va fun-dar una empresa que feia tints tèxtilsper a ús domèstic. L’empresa va anarcomprant altres empreses i marques,fins a formar el grup actual. Té una filial

opcions.org

2000 va adquirir el gegant de l’alimenta-ció Bestfoods (marques Knorr, Starlux,Hellman’s i Nocilla), la qual cosa va impli-car acomiadar 8.000 treballadors.

Aquesta seria la seva última gran com-pra, perquè el mateix any la multinacio-nal va fer un gir substancial i es vaorientar cap a la “minimització”. Va dis-senyar el pla “Camí cap al creixement”,amb l’objectiu de créixer entre un 5% iun 6% anualment fins al 2004. El plapreveu quedar-se amb només 400 de les1.200 marques que tenia en aquellmoment, tancar unes 100 fàbriques i eli-minar uns 25.000 llocs de treball (un10% de la plantilla total). Fer-ho li cos-tarà uns 3.000 milions d’euros, però alcapdavall li suposarà un estalvi de 5.000milions d’euros. La primavera del 2001 jahavia tancat 59 fàbriques i eliminat15.100 llocs de treball. De fet, els cincanys anteriors al “Camí cap al creixe-ment” Unilever havia eliminat 10.000llocs de treball anualment.

Sembla que un dels motius per a laminimització és la constatació que elcreixement de les grans empreses estàarribant a un sostre. Per exemple, lamultinacional britànica ICI (ImperialChemical Industries, una de les més

UnileverSkip i Surf pertanyen a Unilever, unamultinacional anglo-holandesa de la qualpoca gent ha sentit parlar, però que encanvi és propietària de moltes marquesde gran consum arreu del món. Com ellsmateixos diuen, a la ciutat més gran ifins al poblet més petit i remot, hi tro-baràs les marques que ens han donatèxit. Unilever és l’empresa que mésdiners dedica a publicitat del món: uns6.500 milions d’euros anuals (més d’unbilió de pessetes).

Va néixer el 1930, fruit de la fusióentre l’holandesa Margarine Unie (feiamargarina) i l’anglesa Lever Brothers(feia sabó). Ven productes d’alimentació,neteja, perfumeria i higiene, i té un nom-bre indeterminat d’altres activitats, queinclouen indústries petroquímiques iplantacions de te.

Entre els membres del consell d’admi-nistració d’Unilever hi ha Sir LeonBrittan, exvicepresident de la UnióEuropea i excomissari europeu decomerç.

Al llarg de la seva història, Unilever hacrescut gràcies a comprar moltesempreses i marques, alhora que es des-feia de les menys productives. L’any

17

març/abr i l 2002 n . 2

Henkel: La informació no pública obtinguda com a conseqüèn-cia de treballar a l’empresa no pot ser usada en interès propiper l’empleat ni per cap persona que li sigui propera.

Procter&Gamble: Per garantir el joc net i la integritat en elsmercats financers, no comerciem amb accions de P&G o de capaltra empresa basant-nos en informació material no públicaadquirida en els nostres llocs de treball. Informació material voldir qualsevol informació que un inversor consideraria importanta l’hora de prendre decisions per invertir. Per exemple, coneixe-ment d’adquisicions o vendes, de llançaments de nous produc-tes, o informació financera. La informació interna i no públicasobre P&G no s’ha de donar a conèixer sense una raó empresa-rial legítima ni sense l’oportuna autorització dels directius.

Reckitt Benckiser: Els empleats que tinguin informació enbase a la qual es pugui predir raonablement el comportamentde les accions de l’empresa, no poden comerciar amb accionsde l’empresa ja que podrien treure avantatge d’aquesta infor-mació. Els alts executius tenen restriccions addicionals durantels dos mesos previs a la publicació de l’informe anual, i durantel mes previ a la publicació dels informes trimestrals.

Unilever: Unilever espera dels seus empleats que evitin activi-tats personals i interessos financers que podrien entrar en con-flicte amb el seu compromís amb el seu lloc de treball. Es prenenmesures per assegurar que els empleats reben el guiatge apro-piat en àrees on podrien aparèixer aquests tipus de conflictes.

Ja fa uns quants anysque moviments socialsde tot el món es pregun-ten pel comportamentde les empreses, i lesdenuncien si descobrei-xen que actuen demanera socialment

injusta o ecològicament perjudicial. Després d’una primerafase en què les empreses no s’escoltaven aquests moviments, ide resultes de la pressió social ininterrompuda i cada vegadamés palesa públicament, s’han passat a una segona fase enquè manifesten que es preocupen per les qüestions mediam-bientals i socials.

Així, avui totes les grans multinacionals han redactat uncodi de conducta, on declaren que totes les seves activitatss’han de dur a terme respectant les normes ètiques elemen-tals. El següent pas, al qual encara no s’ha arribat, seria esta-blir mecanismes perquè organitzacions alienes a les empresescontrolin si realment se segueixen o no les pautes marcadespels codis.

Tots els codis de conducta són similars, però alguns estanredactats de forma vaga i deixen moltes portes obertes, men-tre que d’altres estableixen normes més concretes. Un delsaspectes que toquen és el de l’ús il·lícit d’informació privilegia-da per part dels treballadors a l’hora d’invertir en borsa.Vegem com aborden aquesta qüestió els codis de les multina-cionals presents en el sector dels detergents.

ELS CODIS DE CONDUCTA

opcions.org

seva biodiversitat i perquè les aigüessubterrànies alimenten el riu Pambar.Unilever va enviar treballadors a reco-llir aquests termòmetres, que tenienresidus de mercuri. També els va ferrecollir 7’4 tones de vidre que estavenenterrades en diversos pous en elrecinte de la fàbrica. Unilever va dirque aquests vidres no tenen mercuri ies van enterrar a la nostra fàbrica elsanys 1980. Però no va explicar perquèhavia enterrat un material que es potreciclar fàcilment... Segons fotografiespreses per Greenpeace, els vidresdesenterrats tenien quantitats visiblesde mercuri, i els treballadors no duiencap equipament de protecció.

De resultes de tota la controvèrsia,Unilever va encarregar una auditoriamediambiental, que va estimar ques’havien alliberat uns 300 quilos demercuri a les aigües del bosc deSholas, i uns 70 quilos a l’atmosfera.

grans empreses químiques del món) estàtenint problemes econòmics seriosos. Lamateixa Unilever va tenir uns beneficisde 3.302 milions d’euros el 2000, quesón un 77% dels que havia obtingutl’any anterior, i el valor de les sevesaccions havia caigut un 35% el 1999.Quan va anunciar el “Camí cap al creixe-ment”, les accions van pujar un 8% a lesborses de Londres i Amsterdam.

• Unilever està adherida al programaWash Right.

• L’abril del 2001, Greenpeace va trobaringredients transgènics a la sopaKnorr amb crema de blat de morovenuda a Tailàndia, tot i que Unileverhavia dit que no n’hi havia.

• Unilever es una de les empreses quefa servir més envasos en el món.Segons diu, té la intenció de reduir al

màxim el consum de matèries prime-res i de reciclar el màxim d’envasosconsumint la menor quantitat d’ener-gia possible. Però, per altra banda, ésun dels membres destacats d’EuroPEN(vegeu l’apartat Els lobbies).

• Hindustan Lever, la filial d’Unilever al’Índia (en posseeix el 51%), tenia unafàbrica de termòmetres de mercuri aKodaikanal, a la regió de Tamil Nadu.

18

n . 2 març/abr i l 2002

Els gegantsProcter&Gamble, Unilever

i altres estan “minimitzant”els seus negocis.

Sembla que el creixementcontinu ha tocat sostre

i ara, per seguir sentrendibles, han de desfer-se

de la sobrecàrrega que havien acumulat

El mercuri és un metall molt tòxic, ques’acumula al ronyons, cervell, fetge isang, i causa múltiples problemesgreus de salut, en particular als fetus.Als Estats Units, diversos estats i hos-pitals estan abandonant l’ús de termò-metres de mercuri, i diverses cadenesde supermercats (incloent-hi la mésimportant, Walmart) n’han deixat devendre. Durant els anys 80, quan lesregulacions mediambientals es vanendurir als EUA, diverses empresesvan moure les seves operacions al’Índia. La fàbrica de Kodaikanal rebiael mercuri i el vidre dels EUA, feia elstermòmetres, i els enviava de nou capals EUA, des d’on eren comercialitzatsa diversos països.

El gener del 2001, gent de Kodaika-nal va descobrir una pila de termòme-tres trencats en un bosc propietatd’Unilever. El bosc forma part deSholas, un ecosistema respectat per la

MEDI AMBIENT

opcions.org

D’altra banda, l’any 2000 Unileverhavia venut 5’3 tones de termòmetrestrencats a una deixalleria. Segons l’en-carregat d’aquesta, l’empresa no li vadir que podien tenir residus de mercu-ri (a l’Índia és il·legal recollir-ne si noes té una autorització expressa). Elmarç del 2001, quan Greenpeace igent del poble van descobrir que elsvidres tenien mercuri, Unilever va dirque cap residu perillós no ha sortit dela nostra fàbrica [..] El vidre venia de lapart de la fàbrica on no hi ha mercuri[..] i el vam vendre tenint el permísobligatori de les autoritats. Però eljuny, quan havia estat obligada a recu-perar aquests vidres, va manifestar:hem recuperat, per emmagatzemar-lesen un lloc segur a la fàbrica, les 5’3tones de vidre amb residus de mercuride la deixalleria, que havien sortit dela nostra fàbrica inadvertidament iincomplint els procedimentsestablerts. Unilever també va admetreque havia enviat il·legalment almenys30 tones de vidre contaminat ambmercuri a recicladors del sud del’Índia. Alguns fan bales per jugar(“canicas”) amb el vidre reciclat.

• Unilever està duent a terme un pla dereforestació a Tailàndia. En una fàbri-ca a Grècia, ha desenvolupat un siste-ma per tal que una escola properapugui aprofitar la calor generada perla fàbrica.

19

març/abr i l 2002 n . 2

SOCIAL• Els treballadors de la fàbrica deKodaikanal van estar exposats al mer-curi al llarg dels 17 anys en què va fun-cionar. Un treballador explica que ellcada dia aspirava mercuri del terra,sense vestir cap protecció, i que esrespiraven vapors de mercuri cada copque s’obria la porta del forn on s’escal-faven els termòmetres. Diversos met-ges van detectar problemes de ron-yons als treballadors; un d’ells explicaque l’únic que els podia receptar eradeixar la feina. Unilever també va ferrevisions mèdiques als treballadors,de les quals va concloure que cap tre-ballador de la fàbrica no pateix capproblema que pugui ser atribuïble al’exposició al mercuri.

El juny del 2001, Unilever va anun-ciar que tancaria la fàbrica deKodaikanal. Segons l’ONG índia UnióPopular per les Llibertats Civils, voliarecol·locar els treballadors en unafàbrica a Gujarat, a més de 1.600quilòmetres, amb l’amenaça que si nos’hi desplaçaven perdrien algunespagues. El novembre següent,Unilever encara no havia atès lesdemandes d’indemnització i d’as-sistència sanitària que havien fet elstreballadors.

• Unilever promou diverses iniciativesper educar les comunitats localsnecessitades, a diversos països. Al’Índia hi té un centre per a nens disca-pacitats, on n’hi ha 64.

• Unilever forma part d’ERT, EuropaBio,EuroPEN, ICC, TABD, USCIB, WBCSD. n

LOBBIES

opcions.org

Nacions Unides i el seu secretari gene-ral sobre com l’expertesa empresarialpot ajudar l’ONU a aconseguir els seusobjectius econòmics.

• El Grup dels 7 països més industrialit-zats: cada any, el cap de govern del paísamfitrió del G7 consulta l’ICC abans dela cimera. S’ha demostrat que aquestaconsulta és un mitjà molt efectiu percanalitzar les recomanacions de l’em-presariat cap als líders de la cimera.

TABD - Transatlantic BusinessDialogue (Diàleg Transatlàntic entreEmpreses)El TABD ofereix un marc efectiu per auna cooperació realçada entre la comu-nitat empresarial transatlàntica i elsgoverns de la Unió Europea i els EstatsUnits. Fa reunions informals en les qualsempreses i gremis europeus i nord-ame-ricans desenvolupen recomanacions con-juntes sobre la política comercial entre laUE i els EUA. Les recomanacions es dis-cuteixen directament amb la ComissióEuropea, l’administració nord-americana,el Congrés dels EUA i el ParlamentEuropeu al llarg de l’any.

USCIB - US Council for InternationalBusiness (Consell dels EUA perl’Empresariat Internacional)Està entre les més importants organitza-cions en pro de la liberalització delcomerç i dels mercats. Té una base acti-va formada per més de 300 multinacio-nals, gabinets jurídics i gremis sectorials.Proporciona un accés sense parangó alspolítics internacionals i a les autoritatsreguladores.

WBCSD – World Business Council forSustainable Development (ConsellEmpresarial Mundial pelDesenvolupament Sostenible)És una coalició de 150 empreses unidespel compromís comú per un desenvolu-pament sostenible, via els tres pilars:creixement econòmic, equilibri ecològic iprogrés social. La nostra missió és oferirlideratge empresarial com a catalitzadord’un canvi cap al desenvolupament sos-tenible, i promoure el paper de l’eco-efi-ciència, la innovació i la responsabilitatsocial de les empreses.2n

1. Quan la Unió Europea ha dissenyat normativesper reduir l’ús d’embalatges i per incrementar-ne el reciclatge, EuroPEN ha pressionat perquèles regulacions fossin poc ambicioses.

2. El WBCSD intenta que les mesures que es pre-nen per reduir els impactes ambientals nega-tius siguin “agradables” per a les empreses.Per exemple, ha pressionat perquè es permetiel comerç de permisos d’emissions de gasosd’efecte hivernacle entre països.

prometem a mantenir un diàleg obert iinformat amb tota la nostra comunitatsobre els aspectes ètics, socials i econò-mics de la biotecnologia i les seves apli-cacions. Som defensors de l’ús responsa-ble de la biotecnologia per assegurar queel seu potencial s’utilitza totalment enbenefici dels humans i el seu entorn.

Estem compromesos activament en undiàleg amb les institucions europees icontribuïm a la creació d’una legislaciócoherent per a les empreses de biotec-nologia. EuropaBio garanteix un fluxconstant d’informació sobre biotecnolo-gia cap al Parlament, la Comissió i elConsell de Ministres europeus.

EuroPEN – European Organization forPackaging and the Environment(Organització Europea perl’Embalatge i el Medi Ambient)EuroPEN és una organització empresariali de comerç oberta a qualsevol empresaamb interessos econòmics en l’embalatge.

EuroPEN té dos objectius: (1) Assegu-rar un mercat europeu sense barreresper als embalatges i els béns embalats,basat en la llibertat d’innovar i la lliber-tat d’escollir, sense obstacles al comerçni distorsions ni restriccions a la com-petència. (2) Aconseguir una visió equili-brada del paper i les funcions de l’emba-latge i dels aspectes mediambientals quehi estan relacionats.1

ICC – International Chamber ofCommerce (Cambra Internacional deComerç)L’ICC és l’organització empresarial mun-dial, l’únic òrgan representatiu que parlaamb autoritat en nom de les empreses detots els sectors a qualsevol lloc del món.

Promou un sistema obert de comerçinternacional i inversions, i l’economia demercat. Des dels seus orígens a principidel segle passat està convençuda que elcomerç és una força poderosa per la paui la prosperitat. El petit grup de lídersempresarials amb visió de futur que vanfundar l’ICC s’anomenaven a si mateixos“els mercaders de la pau”.

Al cap d’un any de crear-se les NacionsUnides, es va atorgar a l’ICC un estatusconsultiu del més alt nivell amb l’ONU iles seves agències especialitzades.

Fets rellevants entre les activitats del’ICC en nom de l’empresariat mundial:• L’Organització Mundial del Comerç:

en les seves reunions regulars ambambaixadors a l’OMC, l’ICC promouidees i objectius de les empreses peraconseguir que la nova ronda de nego-ciacions sigui exitosa.

• Les Nacions Unides: l’ICC està involu-crada en un diàleg intens amb les

20

n . 2 març/abr i l 2002

Aquí oferim la descripció que

donen de si mateixes diferents

agrupacions empresarials. Anirem

donant informació sobre les

activitats d’aquestes

organitzacions i les seves

repercussions sobre la societat en

diferents números d’Opcions, a la

secció Lligams (en aquest mateix

número parlem de l’ERT, la Taula

Rodona Europea d’Industrials).

AmCham – American Chamber ofCommerce (Cambra de Comerç delsEstats Units)La Cambra de Comerç dels Estats Unitsés la federació no lucrativa més grand’empreses, i representa 3 milions d’em-preses, 3.000 cambres de comerç esta-tals i locals, 830 gremis i 92 cambres decomerç nord-americanes a l’estranger.

Lluitem pels negocis i per la lliureempresa davant del Congrés, la CasaBlanca, els òrgans reguladors, els Tribu-nals de Justícia, l’opinió pública i elsgoverns de tot el món.

BRT - Business Roundtable (TaulaRodona d’Empreses)La BRT és l’associació de presidents deles empreses líder nord-americanes. Téel compromís d’advocar per polítiquespúbliques que impulsin un creixementeconòmic vigorós, una economia globaldinàmica, i una força de treball nord-americana ben formada i productiva, queés essencial per al futur.

En essència, la BRT creu que el seupotencial per a l’efectivitat es basa en elfet que se serveix dels presidents de lesempreses directament i personalment, ipresenta al govern alternatives raona-bles i suggeriments positius pel que fa acompetitivitat.

CEPS – The Center for EuropeanPolicy Studies (Centre d’Estudis dePolítica Europea)Pensem per Europa per endavant. Lanostra missió és fer una recerca políticaben fonamentada que dugui a solucionsconstructives per als reptes als qualsEuropa s’enfronta.

EuropaBioLa missió d’EuropaBio és promoure aEuropa una indústria basada en la bio-tecnologia, innovadora i dinàmica.Advoquem per mercats lliures i oberts iper eliminar les barreres a la competitivi-tat amb altres parts del món. Ens com-

Els lobbies

opcions.org

que podem fer contra les taques és ferservir davantals, bates o roba vella.

Altres consells• No useu mai detergent per a les

taques d'herba: el que fa és fixar-les!El millor és aplicar-hi aigua amb vina-gre el més aviat possible. Si desprésd'eixugar la roba la taca encara hi és,cal tornar-la a posar en remull, sem-pre amb aigua freda.

• No poseu mai roba tacada a l'asseca-dora. Les taques quedarien fixades.

• Eviteu l'aigua calenta, sobretot en lestaques de sucre. n

L’aparició de la rentadora va significarsens dubte una revolució en la història dela humanitat. Sobretot en la història de la

humanitat femeni-na! Però té algunsdefectes. Perexemple, hi hamoltes taques queno és capaç detreure.

Per treuretaques, el millorés tractar-les elmés aviat possi-ble, i després apli-car-hi algun lleva-taques. Al mercat

n’hi ha diversos, però solen contenir dis-solvents i altres ingredients tòxics.

Aquí oferim una recepta de llevata-ques casolà, que és eficaç per a taquesde cafè, herba, sucs de fruita, perfum,suor, melmelades, cremes solars, rovell,te, orina, vi, cervesa, quetxup... Peròalerta! NO s’ha d’usar en taques de sang.

Cal tenir present que les taques demolts productes químics són pràctica-ment impossibles d'eliminar, de capmanera; una bona raó per deixar d'usar-los... No oblidem tampoc que la millortaca és la que no es produeix. El primer

21

març/abr i l 2002 n . 2

Ide e s

Per consumir d’una altra

mane

ra

Treure taquestambé

pot ser fàcil!

El més antipàtic a l’hora

de rentar la roba són

les taques. Sovint, surten

de la rentadora tal i com

hi han entrat. Però

moltes es poden eliminar

amb una recepta ben

senzilla. També és ben

senzill estalviar la meitat

del detergent que fem

servir normalment.

Les taques demolts productesquímics sónpràcticamentimpossiblesd'eliminar. Una bona raóper deixard'usar-los

Suposem que la quantitat dedetergent que fem servir normal-ment sigui una tassa. Aquesta tas-sa la podem substituir per:

• 1/2 tassa del detergent.

• 1/4 de tassa de carbonat sòdicper a plena càrrega, menysquantitat per a poca roba (si sen'hi posa massa, deixa un residublanc). També pot ser bicarbo-nat, sobretot si la roba no és gai-re bruta. El bicarbonat deixa laroba més suau que el carbonat.

• Si la roba està molt bruta, s'hipot afegir bòrax (es troba a lesbones drogueries). És conve-nient sobretot amb aigua dura,perquè fa de potenciador. A més,treu la pudor i abrillanta.

• Sempre hi podem afegir oliessencial d’espígol o l'herbaaromàtica que ens agradi més.

Per gastar la meitatde detergent

Fer un llevataques casolà és tansenzill com barrejar aigua freda ivinagre a parts iguals, i afegir-higotes d'olis essencials d'herbesaromàtiques (espígol, romaní, etc.)per fer olor. Ho posem en un potamb vaporitzador, ho apliquemsobre la taca i deixem la roba enremull amb aigua freda. Només calfregar si la taca és difícil o pocrecent.

Per a taques de sangServeix la mateixa recepta general,però substituint el vinagre per car-bonat sòdic (se'n pot trobar a lesbones drogueries). El bicarbonattambé serveix, però no és tan efi-caç. Aquesta recepta també ésbona per a te o fruita.

Un llevataques casolà

opcions.org

País Alguns segells

Alemanya

Bèlgica

Espanya C

França

Holanda

Itàlia

Regne Unit

Suècia

L’any 1991, la Unió Europea va constataruna demanda creixent d’aliments ecolò-gics, i va considerar que aquest mètodede producció pot exercir un paper en elmarc de la reorientació de la políticaagrària comuna, i contribuir a la conse-cució d'un equilibri més gran entre l'ofer-ta i la demanda de productes agraris, laprotecció del medi ambient i el manteni-ment de l'espai rural. En resposta aaquest fenomen, va redactar el regla-ment CEE 2092/91, on s’estableixen lescondicions que han de complir els ali-ments quant a producció, etiquetatge icontrol, perquè puguin ser consideratsecològics.

A grans trets, la producció d’alimentsecològics es caracteritza per:

• No es fan servir productes químics desíntesi com adobs, pesticides o hor-mones.

• Els cultius i granges han de ser llunyde fonts importants de contaminacióambiental.

• El mètode de producció és poc inten-siu i afavoreix la biodiversitat.

• Els productes transformats no podenser sotmesos a radiacions ionitzants.

• No es poden utilitzar varietatstransgèniques ni productes que enderivin.

• Es poden usar un nombre reduït d’ad-ditius, que han de ser d’origen natural.

Tots els països europeus han adoptataquest reglament, i en alguns casosl’han fet més estricte. Generalment, elsproductes ecològics es venen en elscomerços especialitzats (“botiguesecològiques”), encara que sembla que hiha una tímida tendència a incloure’nalgun en el comerç convencional.

Els segells certificadorsTots els operadors que produeixen, ela-boren o envasen productes ecològicsestan sotmesos a controls sistemàticsper veure si compleixen el reglamentcomunitari. Hi ha un registre europeud’organismes acreditats oficialment coma certificadors, encarregats de fer elscontrols. A la majoria de països sónorganismes privats. En el cas d’Espanyaho fan les diferents comunitats autonò-mes, i recentment s’ha autoritzat unaentitat privada (Sohiscert) per certificara Castella-La Manxa i a Andalusia.

Aquests organismes han de certificarels aliments produïts o envasats al seupaís (poden ser produïts fora). Les certi-ficacions garanteixen que almenys un95% dels ingredients provenen de l’agri-

22

n . 2 març/abr i l 2002

Eine s

Per anar a comprar

Com identificarels alimentsecològics

S’anomenen aliments

ecològics els que s’han

produït segons una

normativa europea. A les

botigues els podem distingir

mitjançant un conjunt de

segells i codis, que

malauradament encara és

massa confús. Cal no

confondre els aliments

ecològics amb els dietètics ni

amb els falsos bio.

cultura ecològica, i la resta estan entreels autoritzats per la normativa.

Nosaltres com a consumidors podemdistingir els aliments ecològics per l’eti-queta. Ha de dur el segell i/o el codi del’organisme certificador (els més habi-tuals es mostren a la taula). A més, a l’e-tiqueta hi ha d’haver la inscripció “pro-ducte procedent de l’agriculturaecològica” o similar (es poden fer serviraltres termes com biològica, orgànica obiodinàmica, segons el país d’origen).

Com que s’importen molts productes,a les prestatgeries dels nostres comer-ços hi trobem una gran diversitat desegells, cosa que ens pot confon-dre. La Unió Europea hacreat un segell genèricque poden fer servir elsproductors certificats.S’espera que sigui un pascap a la unificació dels eti-quetatges.

Els avalsA part dels segells oficials, alguns pro-ductes ecològics duen un aval de garan-tia. Per exemple, l’aval de ProducteBiològic de l’Associació Vida Sana, quees va crear abans que s’establís la regla-mentació comunitària. Actualment elsegueixen fent servir aquells productorsque ho desitgen, sempre que estiguincertificats per un organisme acreditat

ALGUNS SEGELLS CERTIFICADORS

opcions.org

Codi

DE-xxx xxx són tres números

BE-01, BE-02 Ecocert és una entitat certificadora que opera adiversos països. El segell Biogarantie també estroba en productes de Luxemburg.

ES-cc-AE, ES-CM- cc és un codi diferent per cada comunitatDR-AE, ES-CM-AC- autònoma: AN, AR, AS, BA, CA, CL, CM, CN, CT, AE, ES-CM-01-AE EX, GA, MA, MU, NA, RI, VA, VAS.

FR-AB xx Els productors francesos poden usar, a més delcodi o segell de l’entitat certificadora, el logotipAB, creat pel govern amb la intenció de facilitar laidentificació dels aliments ecològics.

NL01

IT ccc ccc són lletres: ASS, BAC, CPB, AIB, CDX, BSI,BZ/BZT, BZ/INC, BZ/IMO, BZ/QCI, IMC, ECO, QCI

UK x x és un número

SE Ekol 1, SE Ekol 2

Per a més informació es pot contactar amb Barnamil, tel. 412 69 85, www.barnamil.org

oficialment. A més, l’Associació VidaSana dóna els avals Producte Natural,Producte no manipulat genèticament iProducte Recomanat (aquest últim per aproductes no alimentaris) a productesque l’associació avalua segons criterispropis.

Altres avals són Naturland (Alemanya)o Demeter, que avala productes d’agri-cultura biodinàmica (té molt en compteles influències còsmiques i els ritmesdels quals la Terra forma part). n

23

març/abr i l 2002 n . 2

POSSIBLES CONFUSIONSEls falsos bio

El terme bio s’ha usat durant molt temps per referir-sea productes ecològics, però també el fan servir alimentsconvencionals com a reclam verd. Per tant, no tot el quediu bio és ecològic. A la secció Trampes d’aquest mateixnúmero en parlem amb detall.

Els productes dietètics i d’herbolariDe vegades es confonen els productes ecològics amb elsque es venen en botigues de dietètica i herbolaris. Enaquests establiments s’hi venen, a més d’herbes, pro-ductes per a necessitats dietètiques determinades, queno són ecològics necessàriament. Darrerament aques-tes botigues estan incorporant també productes ecolò-gics, degudament certificats.

A L F O N S L Ó P E Z

La confortableescalfor del Sol

P o s s ibi l i t a tsUtopies que es fan reali

tat

Una ciutat com Barcelona rep cada dia unaquantitat d'energia solar equivalent a 10 ve-gades tot el seu consum. Mentrestant, a lesllars utilitzem energies com l'electricitat i elgas, responsables en part del canvi climàtic.

La forma més senzilla d'aprofitar l'ener-gia solar és amb captadors per a aigua ca-lenta per al lavabo i la cuina. Cal tenir encompte que escalfar l'aigua és un dels con-sums d'energia més importants a casa.

A països com Grècia i Alemanya ja hi hamés de 3 milions de metres quadratsinstal·lats, mentre que a Espanya no arriba a300.000, tot i que tenim més sol.

Sí, tant en habitatges unifamiliars comcomunitaris. Només cal disposar d'una teula-da (amb una incidència suficient de sol) perposar les plaques i un dipòsit on s'acumulal'aigua escalfada fins al moment que vul-guem utilitzar-la.

Una família mitjana necessita entre 2 i 4metres quadrats de captadors. El preu ésd'uns 2.000 euros per família (330.000ptes.) i permet escalfar més del 75% de l'ai-gua calenta de la casa i estalviar-nos un con-sum d'energia convencional (gas o electrici-tat) d'uns 200 euros anuals (33.000 ptes.).Hi ha subvencions de fins al 50% del preu,així que la instal·lació es pot amortitzar enpocs anys. L’equip té una vida d’uns 35 anys(força més llarga que la d’un ordinadorportàtil!) i el manteniment és pràcticamentnul (a diferència d’un aparell d’aire acondicio-nat, per exemple). Es pot usar també per a lacalefacció per uns 4.800 euros (800.000ptes., més barat que un cotxe petit). n

A Barcelona, és possible avuidia aprofitar l'energia solar perobtenir aigua calenta?

opcions.org

Natural... comles mentidesmateixes

Els reclamspublicitaris

Molts productes llueixen

a l’etiqueta paraules com

“natural”, “sa”, “autèntic”

o “tradicional”. Són els

reclams publicitaris. En

moltes ocasions, és

evident que no tenen res

a veure amb la realitat.

També pot ser que siguin

certs, però innecessaris,

com en el cas dels agents

antibacteris dels

detergents o productes

de neteja en general.

L’objectiu sempre és

seduir el consumidor a

través de les

sensacions o les

emocions.

Parlant de detergents: segur que n’heuvist algun que duu sabó “de Marsella”.El sabó de Marsella, de fet, no és resmés que un sabó fet a partir d’un olideterminat, que no té cap qualitat des-tacable. Però, tal com ens deia el res-ponsable tècnic d’una de les empresesque vam visitar mentre elaboràvemaquest número d’Opcions: si a tu etdiuen “sabó” o “sabó de Marsella”... quèet sona més bé?

“Sucs naturals i frescos”, “pa artesàacabat de fer”, “llenties de tota la vida”,“postres casolanes”, “truites de l’àvia”...Són el que en argot publicitari se’n diu elsuport dels reclams, i els creen elsdepartaments de màrqueting i publicitatper cridar l’atenció dels consumidors. Enmoltes ocasions, és evident que notenen res a veure amb la realitat. Queels fabricants de truites precuinades tin-guin àvies entre el seu personal és com-plicat, si més no per qüestions d’edatslaborals. I no parlem dels productes “fetsa casa”! Tenir una planta de produccióde melmelades al menjador ha de ser totun maldecap.

Que a l’etiqueta d’un aliment hi digui“natural” no té perquè tenir res a veureamb la forma com s’ha elaborat. No tot-hom és conscient d’això. Però encaraque en siguis conscient, és difícil no serseduït per paraules com “tradicional” o“sa”. Són missatges emocionals, i elspublicistes coneixen a la perfecció elsmecanismes de les emocions humanes.La Llei General de Publicitat diu que lapublicitat enganyosa és il·lícita, però noaclareix què és exactament la publicitatenganyosa.

El cas dels agents antibacteris

De vegades, els fabricants s’assegurenque els reclams escollits pels publicistessiguin certs. El tècnic de qui parlàvemens va explicar que si el departament demàrqueting ens diu que posem agentsantibacteris al detergent, nosaltres hiposem agents antibacteris. I no és trivial.

La societat espanyola de certificació inormalització AENOR ha elaborat unanorma que estableix els experimentsquímics que s’han de fer per determinarel grau d’activitatbactericida d’unproducte. Elsfabricants, perpoder lluir elreclam a la capsadel detergent, hande fer aquestsexperiments oencarregar-los alaboratorisexterns, i hand’omplir un muntde paperassa queacredita que elshan fet. Tot plegatdeu tenir un boncost econòmic,que les empresesque no volen perdre posicions en laquota de mercat no es poden estalviar:si la competència ha tret aquest reclam,tu no pots badar i has de córrer a treu-re’l també. I si els costos de produccióse t’encareixen per aquest cantó, elshauràs d’abaratir per algun altre...

Tot sigui a fi de bé: si aconseguim eli-minar uns bacteris perjudi-cials, benvinguts siguin elsagents antibacteris i els cos-

tos corresponents. Peròels mateixos fabricants

tenen problemes perjustificar que en

l’àmbit domèsticsigui necessarieliminar mésbacteris que elsque ja s’enduen

els detergentsconvencio-nals, o el sen-zill sabó de

rentar-se lesmans. Moltes

fonts acadèmi-ques i professio-

nals del món sani-tari afirmen queés absurd. Els bac-teris habiten tot el

24

n . 2 març/abr i l 2002

Tram

pe s

Allò que no es veuFer que els

reclamspublicitaris escorresponguinamb la realitat

comporta unencariment dels

costos deproducció, que

s’haurand’abaratir per

algun altre cantó

opcions.org

Per cert: un dels agents antibacte-ris més usats és el triclosan.Sembla que als detergents no n’hiha, però se’n pot trobar a pilots enpastes de dents, desodorants,sabons líquids, netejadors per awàter, esponges, fustes de tallar (ala cuina), joguines, teixits sintètics, iinclús alfombres. És un organoclo-rat tòxic per a peixos i algues, i pottenir relació amb càncer i altresmalalties. Darrerament s’ha desco-bert que els bacteris hi podendesenvolupar resistència (és a dir,que els pot deixar de fer efecte), ialguns científics han començat aalçar la veu d’alarma, perquè tambées fa servir als hospitals. Si es con-tinua usant el triclosan en produc-tes domèstics indiscriminadament,les mesures d’higiene dels hospi-tals, que sí que han de ser mésestrictes que en l’àmbit domèstic,poden perdre efectivitat. n

La paraula bio transmet idees com “vida” o “natural”, i ésun reclam que la indústria alimentària fa servir força. Ésun dels reclams que no tenen una correspondència ambla realitat, perquè els aliments que el fan servir no solentenir res que els faci especialment sans. Però l’ús d’a-quest reclam té un problema addicional, i és que el termebio s’usa per referir-se a aliments ecològics. Així, si unconsumidor veu bio en una etiqueta, pot pensar errònia-ment que es tracta d’un aliment ecològic.

De fet, l’ús de bio com a reclam verd ha estat il·legaldurant molts anys, i no està clar si encara ho és. Des del1993, la legislació espanyola reservava els termes bio ibiològic (entre altres com eco) als aliments elaborats d’a-cord amb la normativa europea CEE 2092/91 (vegeu lasecció Eines d’aquest mateix número). La indústria ali-mentària ha estat pressionant el govern perquè modifiquésaquesta llei. Finalment, el maig del 2000, el Ministerio deAgricultura, Pesca y Alimentación (MAPA) va aprovar elReial Decret 506/2001 (segons va reconèixer el mateixMAPA, es va aprovar de resultes de la pressió rebuda desde la indústria alimentària). Aquest decret reserva nomésels termes ecològic i eco per als aliments ecològics.

La liberalització dels termes bio i biològic es justificaria,segons el text del decret, perquè en el sector alimentariespanyol s’ha consolidat l’ús del terme bio per designar pro-ductes alimentaris de determinades característiques norelacionades amb el mètode de producció ecològica, demanera que la producció ecològica s’identifica, fonamen-talment, només amb el terme ecològic i el seu prefix eco.

Aquesta valoració de l’ús dels diferents termes és gra-tuïta. Hi ha gent que quan llegeix bio no ho relaciona ambagricultura ecològica (entre d’altres coses perquè potserni la coneix), i n’hi ha d’altra que usa bio justament per refe-rir-se a l’agricultura ecològica (de fet, el terme biològicva ser el primer que es va fer servir quan es va introduirl’agricultura ecològica a Espanya, anys abans que es fescap legislació sobre aquesta qüestió).

La Comissió d’Agricultura de la Unió Europea ha mani-festat que la llei espanyola és contrària al dret comunitari,i actualment estan en curs algunes accions judicials perdeterminar si és reglamentària o no. Mentrestant, marquescom Danone, Yoplait, Don Simón, Clesa, Sveltesse, MamaLouise o Central Lechera Asturiana, entre altres, conti-nuen confonent el consumidor, a més de seduir-lo donantals seus productes una imatge sana. El Codex Alimentarius,reconegut com la màxima autoritat mundial en matèria d’a-limentació, té com un dels seus objectius fonamentalsprotegir els productors d’articles ecològics contra des-cripcions falses d’altres productes agrícoles que els pre-senten com a ecològics. Els falsos bio constitueixen totun fracàs d’aquest objectiu.

Cal dir que el Reial Decret espanyol també diu que enla tramitació del present Reial Decret han estat consul-tats els sectors afectats (ho ha de dir qualsevol llei cons-titucional). La realitat és que la Comisión Reguladora dela Agricultura Ecológica, representant oficial del sectorafectat, no va ser consultada, i a més s’hi oposa frontal-ment.

món que ens envolta en quantitatsastronòmiques, i es reprodueixen a velo-citats vertiginoses. Els beneficiosos i elsperjudicials es mantenen per si sols, sitenim un nivell mínim d’higiene, en unequilibri que ens resulta no només útilsinó imprescindible.

El març del 2001, el ministre alemanyde Medi Ambient va fer una crida alsconsumidors perquè no fessin servirnetejadors amb antibacteris, que sónsuperflus i arriscats, i a la indústria per-què deixés de fer publicitat de les pro-pietats bactericides dels seus productes,fent creure als ciutadans que estanenvoltats de gèrmens enemics que s’hande combatre agressivament. L’octubredel 2000, diverses autoritats escandina-ves havien fet quelcom semblant.

L’objectiu de posar agents antibacterisals detergents no és millorar les nostrescondicions de salut o higiene, sinó apa-rentar que se’ns satisfà el desig que totstenim d’un entorn net i saludable, i cre-

25

març/abr i l 2002 n . 2

ELS FALSOS BIO

ar-nos una necessitat fictícia. Posats ainvertir recursos per millorar els deter-gents, es podria pensar en donar-los

propietats que siguin realment útils inecessàries. Se’n podrien eliminar elsingredients contaminants, per exemple...Com és que la indústria convencional éstan reàcia a segons quines innovacions?

L’objectiu dels agents antibacteris

dels detergentsno és millorar

les condicions d’higiene,sinó aparentar que

se’ns satisfà el desig d’un entorn net i

saludable, i crear-nos una necessitat fictícia

opcions.org

26

n . 2 març/abr i l 2002

nomia europea i la millora de la competi-tivitat global. Els mecanismes per acom-plir aquests objectius són:

• Els membres es troben en una sessióplenària dos cops l'any on es determi-nen, per consens, els eixos on conver-geixen els interessos comuns. Llavorses creen comissions que s’encarre-guen d'elaborar informes sobre temescom l'educació, el medi ambient, lacompetitivitat, o els impostos en el sidel marc comunitari.

• Aquests infor-mes són la baseper determinarels punts mésimportants quel'ERT presenta,tant per enri-quir el debat dela ComissióEuropea, delConsell deMinistres i delParlament Europeu, com en la reunióque el lobby té cada sis mesos amb lapresidència europea.

• Paral·lelament, a nivell estatal, cadamembre de l'ERT té el compromís dereunir-se amb el govern del seu país,el Parlament, d'altres empresaris, iamb els diferents creadors d'opiniópública (com la premsa), per posarsobre la taula quines són les sevesinquietuds i interessos.

Arribes a casa amb la compra feta, i alcabàs hi portes una barreta de xocolataNestlé, una capsa d'aspirines Bayer o unpaquet de detergent Skip. Sabies queelegint aquestes marques estàs donantsuport a qui decideix en gran part lespolítiques de la Unió Europea? La res-posta a per què el consum de productestan quotidians té relació amb l'agendapolítica europea és l'ERT: la EuropeanRoundTable of Industrialists (TaulaRodona Europea d’Industrials).

Què és l’ERT?L'ERT és un lobby o grup de pressiócreat el 1983, que agrupa els presidentsde les 47 principals empreses multina-cionals d'Europa (només se’n pot sermembre per invitació personal). Un grupde pressió és una organització querepresenta un determinat sector social(en aquest cas l’empresarial), que té permissió donar a conèixer els seus interes-sos al poder polític, i pressionar-lo per-què els tingui en compte a l’hora delegislar.

Les empreses representades en l’ERTtenen una facturació conjunta de950.000 milions d'euros (xifra que equi-val al 60% de la producció industrial delcontinent), i donen feina a uns 4 milionsde treballadors. El pressupost d'algunesde les empreses és similar al PIB d'algundels estats europeus.

En la declaració d’objectius de l’ERT hillegim: Fomentar l'enfortiment de l'eco-

L lig

am s

De la botiga al Parlament

VA N E S S A M A X É , X AV I E R M I R Ó

Qui governaEuropa?

L’ERT, el grup de pressió més influent a la Unió Europea

Les empreses que tenen

més poder econòmic són

aquelles a les quals donem

més diners amb el nostre

consum. Però, gràcies a

organitzacions com l’ERT,

també tenen molt poder

polític, fins al punt que

pràcticament totes les

decisions polítiques

importants estan inspirades

en propostes seves.

Pràcticamentcap política

europea no tiraendavant si

prèviament noté el beneplàcit

de l’ERT

País Membre Empresa

Alemanya Gerhard Cromme ThyssenKruppUlrich Hartmann E.ONThomas Middelhoff BertelsmannHeinrich v. Pierer SiemensHasso Plattner SAPManfred Schneider BayerRon Sommer Deutsche TelekomJürgen Weber Deutsche Lufthansa

Àustria Richard Schenz OMV

Bèlgica Daniel Janssen SolvayAndré Leysen Gevaert

Dinamarca Nils S. Andersen Carlsberg

Espanya César Alierta Izuel TelefónicaAlfonso Cortina Repsol YPFJosé Antonio Garrido Iberdrola

França Jean-Louis Beffa Saint-GobainBertrand Collomb LafargeThierry Desmarest TotalFinaElfJean-René Fourtou AventisAlain Joly Air LiquideGérard Mestrallet SuezLouis Scheweitzer Renault

Finlàndia Jukka Härmälä Stora Enso OyjJorma Ollila Nokia

Grècia Dimitris Daskalopoulos Delta Holding

País Membre Empresa

Hongria Zsolt Hernádi Mol Hungarian Oil and Gas Company

Irlanda Michael Smurfit Jefferson Smurfit

Itàlia Carlo De Benedetti Cofide-Cir GroupPaolo Fresco FiatMarco Tronchetti Provera Pirelli

Noruega Egil Myklebust Norsk Hydro

Països Baixos Antony Burgmans UnileverGerard Kleisterlee Royal Philips ElectronicsCees van Lede Akzo NobelMorris Tabaksblat Reed Elsevier

Portugal Américo Amorim Amorim

Regne Unit Martin Broughton B.A.T.Christofer Gent VodafoneCharles Miller Smith ICIPaolo Scaroni PilkingtonPeter Sutherland BPPhilip Watts Royal Dutch/Shell

Suècia Percy Barnevik Investor ABLars Ramqvist Ericsson

Suïssa Peter Brabeck-Letmathe NestléFranz Humer F. Hoffmann-La Roche

Turquia Jak Kamhi Profilo Holding

MEMBRES DE L’ERT

opcions.org

27

març/abr i l 2002 n . 2

De l'Europa de les nacions a l'Europa de les corporacions La indústria té una relació molt privile-giada amb els polítics. Una de les clausestà en els lligams personals: l’abril de1993, el que era secretari general del’ERT, Keith Richardson, va declarar:Accés vol dir poder trucar Kohl i recoma-nar-li que llegeixi un informe. També voldir que John Major et truqui per agrairels punts de vista de l'ERT, o dinar ambel primer ministre suec just abans de ladecisió sueca d'incorporar-se a la UnióEuropea.

Quan es va crear l’ERT, alguns governshi eren reticents perquè significava unaamenaça per a la sobirania dels estats.Però l’ERT va treballar per vèncer lesreticències, fins aconseguir que es creésel CAG, Competitiveness Advisory Group(Grup Assessor per la Competitivitat). Ésl’organisme oficial que la Unió Europeaconsulta abans de prendre decisions, iestà fortament influenciat per l’ERT, de

manera que pràcticament cap políticaeuropea no tira endavant si prèviamentno ha estat inspirada per l’ERT o no té elseu beneplàcit. Amb el CAG, la influènciadels lobbies empresarials sobre la presade decisions de la Unió Europea va que-dar institucionalitzada.

Wisse Dekker, responsable de laPhilips, va declarar el 1983: Si esperem a

Tema

Mercat Únic europeu

Infraestructures detransport

Moneda única

ERT

1985: el document Canviar el factor d’escala proposaun pla de cinc anys per eliminar barreres comercials iharmonitzar les regulacions entre els estats mem-bres.

1984: el document Enllaços que falten proposa infra-estructures com l’Eurotunel, l’ScanLink, autopistes,trens d’alta velocitat, etc.

1992: carta als caps d’Estat demanant la construccióurgent de les infraestructures.

1991: el document Remodelar Europa proposa lamoneda única i un calendari per adoptar-la.

1995, carta als caps d’Estat: Quan us reuniu a Madrid,si us plau, decidiu d’una vegada per totes que la UnióMonetària començarà el dia que es va acordar aMaastrich.

Unió Europea

1986: s’aprova l’Acta Única Europea, que estableix la creació del MercatÚnic. L’única diferència rellevant amb el document de l’ERT és que ladata per culminar el Mercat Únic passa del 1990 al 1992.

1991: s’aprova el pla Xarxes Transeuropees, que copia totes les propostesde l’ERT. Malgrat les queixes d’altres sectors socials, es va acordar queles obres poden començar abans que se n’hagi fet un estudi d’impacteambiental.

1992, pocs dies després de la carta: la Cimera d’Edimburg acorda crearun fons d’inversió específic de 7.000 milions d’euros.

Pocs mesos després: el Tractat de Maastricht proposa pràcticament elmateix. El calendari definitiu s’haurà de concretar en una Cimera aMadrid, el 1995.

1995, declaracions a la sortida de la Cimera de Madrid, en resposta a lacarta de l’ERT: Així ho farem.

què els nostres governs facin algunacosa haurem d'esperar massa. No potsdeixar-ho tot en mans dels polítics. Laindústria ha de prendre la iniciativa. Perl’ERT, “prendre la iniciativa” vol dir“decidir unilateralment”. I ho aconse-gueixen: la forma que ha pres la UnióEuropea és la que ells han proposat, enmolts aspectes (a la taula es mostrenalguns exemples).

Les conseqüències del tipus de políti-ques preconitzades per l’ERT poden fer-nos reflexionar. Per exemple, en l’infor-me Creació de treball i competitivitatper mitjà de la innovació, l’ERT recoma-na afavorir la innovació tecnològica i lacreació de nous llocs de treball.L’objectiu d’aquestes mesures és incre-mentar la competitivitat de les empre-ses europees. Però s’ometen els efectesperversos (de precarietat laboral) que

Institucionalitzar el paperdels lobbies significa

transformar la democràciaen una “lobbycràcia”

pot tenir la creació d’aquests nous llocsde treball.

Un cop observats tots aquests aspec-tes cal preguntar-nos: qui governaEuropa? Per què quelcom amb tantainfluència sobre les nostres vides éspràcticament desconegut per la majoriadels ciutadans europeus? Què és mésimportant, el pes del vot democràtic o elpoder econòmic?

Els lobbies com l'ERT (i d'altres notractats en aquest article com la UNICE oAmCham) són un espectre invisible peròvinculant, que plana en la presa de deci-sions polítiques. Institucionalitzar elpaper dels lobbies significa transformarla democràcia en una “lobbycràcia”. Enspodem plantejar si aquesta desfiguracióde la democràcia és convenient. Men-trestant, continuen manant aquells alsquals donem més vots... a les botigues. n

opcions.org

28

n . 2 març/abr i l 2002

La moneda falsaTenim 12 monedes. Aparentment són iguals, però n’hi ha unaque té un pes lleugerament diferent. Com podem trobar-laamb una balança de platets, fent només tres pesades?

Sempre que ensenyis, ensenya també a dubtar del que ensenyes.

José Ortega y Gasset

Quan hagi tallat l'últim arbre,quan hagi enverinat l'últim riu, quan hagi matat l'últim animal,llavors l'home blanc s'adonarà que els diners no es mengen

Proverbi dels pobles nadius de Nord-Amèrica,atribuït al cabdill Seattle

Megax i f resEl 1992, van circular 3.200 avions diaris

pel cel de l’Estat espanyol.

El 1999, en van circular 4.617.

En 7 anys, el tràfic aeri es va incrementar en un 44’3%.

Entr

eten i

ment s

Jocs, humor, pensament

s

Savieses

L’euro que faltaTres amics han dinat en un restaurant i demanen el compte,que puja 25 euros. Cadascú paga amb un bitllet de 10 euros, iel cambrer porta els 5 euros de canvi. Es queden 1 euro cadaun i deixen 2 euros de propina.

Més tard passen comptes i diuen: “Cadascú ha pagat 9 euros,de manera que hem gastat 9 x 3 = 27 euros. Amb els 2 eurosde la propina, fan un total de 29 euros”.

On és l’euro que falta?

opcions.org

Mirade s

De gent, sobre

coses

29

març/abr i l 2002 n . 2

Davant de les escenes de misèria al mónque ens bombardegen diàriament, compodríem no lloar les bondats de les nos-tres riques societats de consum? Si lamisèria i la pobresa són òbviamentdolentes, el nostre aparentment il·limitataccés a comoditats no ha de ser només

bo, sinó, gairebéper definició, larealització mésperfecta de la civi-lització. No obs-tant, a mi no emsembla que siguiaixí, sinó tot elcontrari.

En primer llocperquè, com diu eltítol, la bulímia noés la cura per al’anorèxia. De la

mateixa manera, la nostra abundànciano és la solució a la pobresa en el món,sinó la causa. En segon lloc, perquèsembla que finalment hem pogut esca-par de la lluita per assegurar el manteni-ment material necessari per a lasupervivència; però és cada vegadamés obvi que els nostres nivells deconsum estan portant a una insosteni-bilitat que pot arribar a dimensionsapocalíptiques.

Però potser l’errada més importanten la nostra apreciació de les bondatsde la nostra societat de consum és queens cega davant d’una realitat patent:no ens proporciona quotes cada copmés altes de felicitat i alegria, sinópossiblement tot el contrari.

La capacitat per satisfer ambescreix les nostres necessitats mate-rials, sembla ser inversament propor-cional a la capacitat per satisfer lesnostres necessitats bàsiques no mate-rials: necessitat de participar i viure encomunitat, de sentir-se emparat peraltres persones, d’estimar, de sentir-serespectat, de poder apreciar les cosesper si mateixes i no pel seu valoreconòmic, de sentir-se lliure delsdanys col·laterals del nostre mónmodern (estrès, aprensió, hostilitat),etc. Necessitats tan intangibles comfonamentals.

Aquesta proporcionalitat inversa esveu en molts aspectes de la nostra vida:el cotxe promet llibertat, però estrangu-la les nostres ciutats. Per poder pagaraparells que ens estalviaran temps, tre-ballem més hores. I com més hores tre-ballem, més hores hem de pagar alpsicòleg! Una espiral infernal.

La bulímia no és cura per

a l’anorèxia

L A M I R A D A D E

Dani Wagman

La societat de consum ens

proporciona una abundància

que ens pot fer pensar que

ja tenim la satisfacció de

necessitats resolta. Però en

realitat no ho està, per tres

motius principals. La manera

tal com obtenim els béns de

consum és insostenible

ecològicament. També causa

injustícies socials molt

agudes, font inevitable de

conflictes. I finalment, com

més consumim, més difícil

ens resulta satisfer les

necessitats no materials,

intangibles però fonamentals.

Potser el repte fonamental per al futurdel món és com dur a terme una reduc-ció radical en el nostre consum. Serà tre-mendament difícil perquè implica unareestructuració de la nostra manera deproduir, de les estructures de poder, delsvalors i mites de la nostra època. Però elfet de pensar que és un repte que ensdesborda, no és raó per concloure queno és necessari, ni possible. Allò impor-tant és partir d’aquesta afirmació, iexplorar, lluitar, pensar i crear.

Aquest canvi radical no és només persalvar la terra que ens sosté, encara queno deixa de ser una motivació prou sen-sata, ni només perquè s’acabi amb unrepartiment tan desigual i injust derecursos, encara que aquest és unobjectiu imprescindible. També ésimportant per inventar, descobrir, crearnoves maneres de satisfer les nostresnecessitats més bàsiques de viure encomunitat.

La qüestió no és per on començar,sinó que és simplement començar.Començar reconeixent que el consum de

La societat deconsum no ensproporcionaquotes cada cop més altes de felicitati alegria, sinópossiblement tot el contrari

Dani Wagman ha promogut diversosgrups d’intercanvi de béns i serveis(“LETS”), participa en REAS (Xarxa

d’Economia Alternativa i Solidària), i éscoautor del llibre Vivir mejor con menos

(El País Aguilar, 1997). Actualment treba-lla en el tema de discriminació i racisme.

les coses no només sobra, sinó que des-torba. Començar afirmant que les nos-tres necessitats les satisfan altres perso-nes, no els diners ni les coses. Començarreivindicant la simplicitat per descobrirla bondat, diversitat i riquesa que lasocietat de no-consum ens pot donar. Itot amb alegria. n

opcions.org

han canviat la seva fisonomia una vega-da i una altra. Islàndia té uns 200 vol-cans considerats tots actius. En contrastamb l’activitatvolcànica, i apesar dels benè-vols efectes delcorrent del Golf, elpaís té diversesglaceres, entreelles laVatnajökull, la mésgran d’Europa.Com que l’interiordel país és massainhòspit per viure-hi, la reduïda població de l’illa, d’unes284.000 ànimes, resisteix els rigors delclima a la costa, fortament solcada perprofunds fiords. En aquest país de con-

La situació geogràfica d’Islàndia pot ferpensar que els seus habitants viuenaliens al que passa a l’Europa actual illuny del brogit del món. Perdut enl’Atlàntic Nord, aquest país, d’uns103.000 km2 (unes tres vegadesCatalunya), es troba just a sota del cer-cle polar àrtic. A diferència de la veïnaGroenlàndia, Islàndia gaudeix del privile-gi d’estar rodejada per les aigües tèbiesdel corrent del Golf de Mèxic, la qualcosa, sens dubte, la salva d’estar total-ment recoberta de gel. En l’esquerp pai-satge d’Islàndia es poden veure les for-ces de la natura en actiu. El país vaemergir de l’oceà fa només 20 milionsd’anys, quan els dinosaures ja s’havienextingit. Ha estat erosionat per glaceres,escombrat per vents huracanats, i leserupcions volcàniques i els terratrèmols

30

n . 2 març/abr i l 2002

Ú A M AT T H Í A S D Ó T T I R

Islàndia

Islàndia té algunes

particularitats molt

marcades. La societat és

altament igualitària, tant

pel que fa a classes socials

com a gènere. La

conservació del medi

ambient, la seva riquesa

principal, és prioritària. Es

respecta molt la paraula

donada, hi ha poca

corrupció, i no hi ha exèrcit.

Els islandesos són pocs i

viuen concentrats, la qual

cosa contribueix a mantenir

una bona convivència

social.

V iat

ge s

Per obrir la perspectiva

La societatislandesa té un

gran respecteper les lleis, per

la parauladonada, i per lanatura, la seva

riquesa principal

Thingvellir és el lloc on es va reunir el primer parlament democràtic d’Europa, l’any 830. El Parlamentes diu Althing, “cosa de tots”. La societat islandesa té un alt respecte per les lleis. Ja a les sagues, tex-tos medievals, es pot llegir: Amb la llei es construeix un país. Sense, es destrueix.

ALGUNS TRETSCARACTERÍSTICS

D’ISLÀNDIA• No hi ha exèrcit, el pressupost de

defensa és nul.• Es respecta molt la paraula dona-

da. Encara existeix el contracteverbal de treball, que té tanta vali-desa com l’escrit davant de la llei.

• Els islandesos són molt cons-cients que la natura és la sevariquesa principal. La conservaciódel medi ambient és un delsatractius que explota el sectorturístic.

• El grau d’alcoholisme és elevat.• És un dels països del món on es

llegeix més.

trastos marcats, la foscor i el fred delshiverns es compensa per les nits llumi-noses de l’estiu, quan la nit amb prou fei-nes fa notar la seva presència entre elsmesos de maig a juliol.

El desenvolupament econòmicd’Islàndia ha estat sorprenentmentràpid. Abans de la Segona GuerraMundial, Islàndia era una pobra autono-mia sota domini danès. Durant la guerraDinamarca va ser ocupada pel bàndolalemany, i Islàndia, ocupada al seu tornpels aliats, va aprofitar per declarar laindependència. L’arribada dels soldatsnord-americans i anglesos va significarl’inici de l’entrada de divises al país, ambla construcció de carreteres i infraes-tructura militar. Els islandesos van desti-nar els seus nous ingressos a la moder-nització de la flota pesquera i van basarla seva prosperitat en la pesca. Pel que

opcions.org

tant del 2’4, i la mitjana d’hores treballa-des setmanalment és una de les mésaltes d’Europa (es fan moltes horesextra, pagades d’acord amb la tarifa ofi-cial dels gremis). La majoria té assegura-des unes vacances de 6 setmanes l’any, iles empreses solen oferir cursos de for-mació o programes de promoció als seusempleats. És obligatori el pagament alsfons de jubilació dels gremis, que acos-tumen a oferir viatges i lloguer de casesd’estiueig a preus barats i préstecs encondicions molt avantatjoses als seusafiliats. Les condicions laborals solen sermolt bones, la qual cosa es deu en partals sindicats forts i assentats, tot i quesens dubte també hi influeix el fet queIslàndia és una societat molt concentra-da, la qual cosa obliga a mantenir unabona convivència, juntament amb el fetque a tots els islandesos els uneix algunlligam de parentiu.

Segons sondejos realitzats per Gallup(una prestigiosa empresa d’anàlisissocials), la majoria dels islandesos consi-dera que al seu govern hi ha pocacorrupció, i se senten molt contents ambla vida. I això malgrat el clima. n

fa als sistemes de sanitat i d’educació iatenció social, Islàndia segueix l’exempledels altres països nòrdics i, segons lesdades del Banc Mundial, a dia d’avui ésel sisè país en el rànquing mundial quanta renda per càpita.

Actualment la pesca continua sent labase de l’economia islandesa, però,conscients que la pesca pot fallar, elsislandesos intenten ara buscar altressortides econòmiques, com el desenvo-lupament de programes i instrumentsinformàtics i la tecnologia per a l’aprofi-tament d’energies alternatives com l’hi-drogen.

La societat islandesa és moderna,altament igualitària i poc formal, i gaire-bé no hi ha divisió en classes. L’escassadiferència que es pugui percebre vemarcada pel nivell d’ingressos. A la granmobilitat social hi contribueixen la totalalfabetització i el fet que els estudisestan assegurats per l’Estat per a tot-hom, mitjançant un sistema de préstecsescolars molt assequibles. Les donestenen una marcada presència en tots elsàmbits del mercat laboral. Des de l’anti-guitat, les dones han tingut a Islàndia unpes més gran que a molts altres païsoseuropeus. Les lleis vikingues permetienla colonització per part de dones, iaquestes s’encarregaven de l’administra-ció dels béns i de les granges mentre elshomes navegaven. Hi ha un partit dedones que actualment té diversos repre-sentants en el panorama polític del país.El 1980, Islàndia va elegir la primera pre-sidenta d’un país europeu.

Els islandesos són, en general, unanació obsessionada pel treball. Els jovess’inicien en el mercat laboral durant lesvacances d’estiu, i molts tenen un treballsecundari a més de la seva ocupacióprincipal. L’índex d’atur se situa al vol-

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . NIF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriurem a Opcions: en català en castellà Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Forma de pagament: Taló a nom de CRIC (18 euros) Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . Oficina . . . . . . . D.C. . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili de la sucursal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONS

ENERGIES NETESLa majoria de l’energia que s’usa a Islàndia és d’origen hidroelèctric o geotèr-mic (s’obté a partir de l’aigua calenta que hi ha al subsòl), però s’usen com-bustibles derivats del petroli per al transport. Actualment s’està començanta implantar un pla per substituir els combustibles per hidrogen (que s’obté apartir de l’aigua), de forma que els fums contaminants que emeten els automò-bils se substitueixen per vapor d’aigua. S’espera que en uns 40 anys el 100%de l’energia sigui renovable i no contaminant. A Barcelona també està pre-vista una iniciativa semblant.

El guèiser Strokkur és al costat de Geysir, el llocque ha donat origen a la paraula “guèiser”.

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Ausiàs Marc 16, 3er. 2a.08010 Barcelona

Preu de la subscripció anual (6 números): 18 euros.

Per a entitats i institucions, es fan descomptes a partir de 50 subscripcions.

opcions.org

La revista Opcions entra en una novaetapa. Els dos primers números han estatgratuïts per tal de facilitar que aquestanova eina per al consum responsablepogués ser coneguda. La difusió ha estatforça àmplia, i molts lectors l’heu tro-bat interessant. Al CRIC tenim ganes defer-la cada vegada més útil, i per acon-seguir-ho necessitem l’ajut de les subs-cripcions.

També podeu donar suport al CRIC pro-porcionant-nos informació, idees, mate-rial, diners, o col·laborant amb nosaltres.

AQUEST ÉS L’ÚLTIM NÚMERO GRATUÏT D’OPCIONS. SI ESTÀS

INTERESSAT/DA EN LA INFORMACIÓ QUE OFERIM

A TRAVÉS D’AQUESTA REVISTA, ÉS

IMPORTANT QUE T’HI SUBSCRIGUIS.

Us convidem a la presentació de la revista

Dóna Opcionsa algú altrePASSA-LA!!Regala una subscripció!

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONS

c/ Nil Fabra 20, baixos (Gràcia)

Metro Lesseps (línia verda)

Tel. 93 237 47 43

Centre

de Recerca

i Informació

en Consum

C R C

Ens donarà una xerrada l’Arcadi Oliveres,

professor del Departament d’Economia

Aplicada de la Universitat Autònoma de

Barcelona i vicepresident de Justícia i Pau.

El taller d'hosteleria de la Fundació Futur

ens oferirà un petit refrigeri amb productes

de Comerç Just. És una organització que

dóna llocs de treball temporals i formació a

persones de col·lectius que per la raó que

sigui es troben en una situació d'exclusió

social, amb l'objectiu que es puguin reinser-

tar al mercat laboral.

Tots els membres i col·laboradors del CRIC

estarem encantats que hi assistiu.

Serà el dilluns dia 29 d’abril a 2/4 de 8, a la Sala

d’Actes del Centre de Recursos Barcelona Sostenible.

opcions.org