Ordenament Jurídic 2011-2012.

INTRODUCCIÓ A L’ORDENAMENT JURÍDIC 2011-2012

BLOC I CONCEPTES JURÍDICS BÀSICS

Unitat 1. Concepte i funcions del Dret

El Dret és el conjunt de normes dotades de coercibilitat, és a dir, que poden ser imposades legítimament

per la força. (es tracta d’un concepte normatiu).

Normes no dotades de coercibilitat

Moral: conjunt de creences i valors d’una societat que fan que pensem que quelcom està bé o

malament, si no la seguim hi ha una reprobació. Algunes normes morals s’han traslladat al món

del Dret.

Usos i costums: són pràctiques socials uniformes i repetides i a vegades la societat les imposa

per repetició. Quan els incomplim podem rebre una sorpresa condescendent (com demanar el

postre abans del primer plat) o una reprobació similar a la de la conducta moral. Hi ha usos i

costums que també han passat al Dret. Fins i tot, el propi ordenament jurídic considera que en

certs casos, quan no hi ha una norma escrita, cal mirar els costums per determinar si quelcom

està bé o no.

Dret no és el mateix que Justícia

El dret és sempre just? Segons el Iusnaturalisme (arrels en la teologia) existeix una moralitat anomenada

dret natural, que té un caràcter jurídic previ al Dret creat per l’Estat. Si una norma creada pel poder

públic és contrària al dret natural, no és justa i no s’ha de respectar.

Segons el Iuspositivisme tot el dret és just, encara que la norma jurídica sigui incoherent. Ambdues

teories són dolentes si es porten a l’extrem.

Funcions del dret a la societat

- Orientadora de comportaments perquè controla les accions de la societat.

- Resolució de conflictes. Quan no se segueixen les conductes esperades, es crea un conflicte al

qual el dret dona respostes. També resol conflictes entre particulars.

- Funció promocional en casos en què el dret dóna permís o recompenses. Un exemple seria una

subvenció, ja que s’han de seguir unes normes per a rebre els diners.

- Funció d’organització i legitimació del poder social. És la principal manifestació del poder polític

i és la forma elaborada de manar sobre els altres. Tot i així hi ha límits.

Unitat 2. Els grans sistemes jurídics

Sistema jurídic: conjunt d’ordenaments jurídics similars en quant a les fonts del dret i el sistema de

tribunals.

Ordenament jurídic: conjunt de totes les normes d’una comunitat política. Podem parlar de

l’ordenament jurídic català, espanyol, europeu...


Quins són els dos grans sistemes jurídics?

Common Law Civil Law

Països Països anglosaxons: USA, UK, Austràlia i Canadà (excepte el Québec)

França, Alemanya, Espanya i sudamèrica

Orígens històrics Nascuda a Anglaterra a través d’uns oficials del rei, que anaven imposant justícia de poble en poble, eren itinerants i anaven unificant totes les normes. Els tribunals reials van aplicar un dret consuetudinari basat en usos i costums. A la sentència quedava tot plasmat i es podien preveure les resolucions dels conflictes.

Existència del “Codi civil napoleònic” i “d’Alemanya”. Normes escrites on es recull tota la normativa que ajuda a resoldre les disputes. Hi ha un corpus de lleis per enfrontar-se als problemes. Sistema exportat als països colonitzats i més abstracte que el Common Law.

Fonts del dret Basades en la jurisprudència, doctrina que emana dels tribunals i les sentències. Figura del precedent, se segueix la resolució de casos anteriors. Stare decisis: s’ha de mantenir allò decidit abans.

Els tribunals no creen normes sinó que les apliquen i les interpreten. Cada cop hi ha més pes de la jurisprudència.

Organització dels tribunals

Freqüent existència del jurat. Els jutges no ho arriben a ser fent oposicions sinó pels seus mèrits en altres professions jurídiques. Interessa que un jutge hagi treballat molt i hagi vist molts casos. És un sistema flexible i en molts casos es fan pactes amb els acusats.

Al principi el jurat no existia i ara la seva importància és mínima. Per ser jutge s’han de fer unes oposicions i demostrar que es coneixen les normes. El principi de legalitat és estricte i no es permeten els pactes.

Unitat 3. Legalitat i legitimitat

Validesa: qualitat d’una norma jurídica aprovada seguint un procediment establert i per l’òrgan

competent. Si un òrgan aprova una norma però no és competent la norma no té validesa. Òrgans que

controlen la validesa de les normes:

- Poder Judicial. Controla els reglaments, que tenen un rang inferior a llei. Aquests s’han

d’adequar a les lleis i a la Constitució.

- Tribunal Constitucional. Controla la validesa de les lleis i que s’adeqüin a la Constitució.

Vigència: es refereix als inicis de l’existència d’una norma, al moment en què una norma vàlida comença

a ser aplicable. Normalment la vigència és indefinida però hi ha de temporals. Motius d’extinció de la

vigència d’una norma:

- Derogació per part de qui la va aprovar.

- Declaració de nul·litat, això pot fer-ho el Poder Judicial o el Tribunal Constitucional. Es

decideix que una norma no hauria d’haver estat mai vigent.

Aplicabilitat: la norma és capaç de generar els efectes pretesos tot i que no sempre de forma directa, ja

que hi ha dos tipus d’efectes:


- Les normes complertes o autosuficients poden generar els efectes pretesos per elles mateixes i

no necessiten cap desenvolupament.

- Les normes incomplertes o dependents necessiten que una altra norma desenvolupi els seus

efectes pretesos.

Eficàcia: relació de la norma amb l’objecte social regulat. El Dret regula el “haver de ser” no el “ser” i es

vol veure la relació entre els dos, que allò que es vol complir realment es faci.

Persona i acte jurídic

Persona: a nivell jurídic és un ens titular de drets i obligacions amb capacitat jurídica.

- Persona física: ésser humà.

- Persona jurídica: ens creat pels éssers humans i que també té capacitat jurídica.

- Públiques: administracions, òrgans constitucionals i estatutaris i organismes

internacionals.

- Privades: associacions (agrupació voluntària de persones amb voluntat comuna),

fundacions (patrimoni destinat a una finalitat), societats mercantils (anònimes i

limitades) i cooperatives (hi ha uns socis amb uns drets i obligacions respecte l’ens a

banda del capital invertit, es diferencia de les societats mercantils per tenir en compte el

caràcter personal dels socis).

Acte jurídic

Abans s’ha de saber què és un fet jurídic: és un fet natural al qual el dret li atorga una transcendència per

a canviar una situació preexistent i donar-li una nova qualificació jurídica. Ex: la mort d’una persona és un

fet natural però transcendent com per a canviar la titularitat d’un patrimoni.

Acte jurídic: no és un acte natural, sinó que són notes de consciència i de voluntat. Ex: en un testament

hi ha una voluntat per fer un canvi en una situació d’una persona.

Unitat 4. Les institucions jurídiques

Béns jurídics: interessos protegits per una norma jurídica. Exemples: en un homicidi o assassinat seria la

vida i en el codi de circulació és la seguretat en el trànsit.

Drets: conjunt de facultats que té una persona perquè li ha reconegut l’ordenament jurídic. Les accions:

poder fer una cosa, poder no fer una cosa, impedir que algú faci quelcom i exigir una conducta d’algú.

Com a contrapartida hi ha una obligació d’algú a respectar aquest dret, ja sigui l’estat o un subjecte

privat.

Obligacions: imposició d’una determinada conducta pel Dret i són en atenció als drets o interessos d’una

altra persona.

- Prohibitives: no es pot fer una determinada acció.

- Perceptives: s’ha de realitzar una determinada acció.


Òrgan: unitat que integra una persona jurídica (pública o privada) i pot tenir una personalitat

independent. Les persones jurídiques poden tenir diversos òrgans i actuar a través d’ells. Es poden

classificar segons:

- Nombre de persones que l’integren: unipersonals (President de la Generalitat, Síndic de

Greuges) o col·legiats (Consell de Ministres, Parlament).

- Funcions: actius (prenen decisions, Ajuntament), consultius (només aconsellen i no prenen

decisions, Consell Consultiu de la Generalitat) i de control (revisen decisions d’òrgans actius,

tribunals).

Procediments: successió d’actes jurídics que, tot i que són autònoms de forma individual, el sentit últim

de cadascun d’ells és arribar a la conclusió final. Sempre hi ha inici, desenvolupament i conclusió.

- Procediments legislatius: la conclusió és l’aprovació d’una llei.

- Procediments administratius: acaben en un acte administratiu (sanció, subvenció...).

- Procediments judicials: acaben amb una sentència.

Garanties: conjunt de mecanismes per a assegurar el compliment de l’ordenament jurídic. Ex: tribunals,

l’administració, la policia... A vegades certes normes tenen unes garanties suplementàries, com per

exemple els préstecs que estan garantits amb una hipoteca.

Garanties dels Drets Fonamentals de la Constitució:

- Mecanismes institucionals: Defensor del Pueblo i Síndic de Greuges.

- Procediments específics: són preferents i sumaris (molt ràpids).

- Garanties normatives.

Unitat 5. Interpretació jurídica i aplicació del Dret

Interpretació jurídica: és necessària perquè les normes contemples supòsits generals i abstractes que

s’han d’aplicar a casos concrets. Es vol veure si el supòsit del fet es pot relacionar amb una aplicació

concreta del Dret. Criteris d’interpretació:

- Generals: aplicables a les normes.

- Gramatical/sintàctic: segons el sentit de les pròpies paraules.

- Sistemàtic: segons el context normatiu (potser quelcom no està definit aquí però sí allà).

- Històric: es miren els antecedents legislatius (esmenes) i històrics (interpretacions anteriors).

- Evolutiu: segons la realitat social on s’ha d’aplicar.

- Finalista: segons la finalitat última que es vol assolir.

Aplicació del dret: incorporació del Dret a la vida social. Fases d’aplicació:

- Comprovació que un fet realitza la hipòtesi de la norma.

- Exclusió de l’aplicació d’altres possibles normes.

- Atribució de les conseqüències normatives.


BLOC II ELS PODERS PÚBLICS

Unitat 1. Els principis constitucionals

Segons l’article 1 de la Constitució Espanyola “Espanya és un estat social, democràtic i de dret”. Això vol

dir que no és abstencionista, autocràtic ni totalitari. A l’Estat de Dret existeixen uns límits per als poders

públics i la garantia d’uns drets pels ciutadans. Els elements configuradors són:

- L’imperi de la Llei. Els poders públics hi estan subordinats.

- Divisió de poders. Cada institució té funcions diferents.

- Reconeixement i garantia d’uns drets dels ciutadans, la Constitució és la garantia.

Estat democràtic: les decisions polítiques són adoptades pels ciutadans o bé a través de representants.

- Democràcia directa: poble sense intermediaris, referèndum com a mitjà.

- Democràcia indirecta o representativa: els representants són escollits periòdicament, prima el

criteri de la majoria però es respecten les minories.

Per a que hi hagi democràcia cal que hi hagi...

- Sobirania popular: el titular del poder últim és el poble.

- Principi d’igualtat: el vot de tothom ha de valer el mateix.

- Participació: periòdica dels ciutadans en la presa de decisions.

- Pluralisme: diverses opcions.

Estat social: comença a quallar com a tal després de la IIGM i és un pacte entre la democràcia cristiana i

la social democràcia a fi que no hi hagi revoltes però tampoc absolutisme. L’Estat ha de garantir certes

condicions de vida i intervenir en l’economia i en la regulació jurídica.

Ha de tenir els següents elements...

- Reconeixement de la igualtat material/real: les condicions d’igualtat i llibertat han de ser reals i

efectives.

- Reconeixement de drets socials i econòmics: educació, sanitat, vaga...

- “Constitució Econòmica”: són els preceptes de la Constitució pels quals l’Estat pot intervenir en

l’economia i fins i tot en la vida quotidiana de la gent.

El contrari és l’Estat abstencionista “laissez-faire, laissez-passer”.

Unitat 2. L’organització estatal A) Òrgans central de l’Estat La Corona Espanya és una monarquia parlamentària. El Rei té uns actes deguts però no governa, és el cap de l’Estat per via hereditària. El Rei és inviolable (no jutjat penalment) i irresponsable (els seus actes necessiten la contrasignatura –referendo- del president del govern, d’un ministre o en determinats casos del president del Congrés dels Diputats). Òrgans i instruments jurídics al servei de la Corona: Casa del Rei, Patrimoni Nacional (certs immobles a disposició de la Corona), assignació pressupostària.


Funcions: unitat de Estat, la més alta representació Estat, arbitratge i moderació del funcionament de les institucions. Els actes deguts i taxats (atribucions) són:

-Nomenaments (president Govern, ministres, presidents CCAA, magistrats TC...). -Sanció (signatura) de lleis estatals i expedició de decrets. -Acreditar ambaixadors i rebre acreditacions d’ambaixadors estrangers. -Comandament de les Forces Armades. -Exercir el dret de gràcia, que vol dir atorgar indults –que només signa.

Proclamació Rei i Príncep d’Astúries Article 61 CE (no s’ha fet servir mai perquè va ser proclamat el 1975) 1. El rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestarà el jurament d’exercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autònomes. 2. El príncep hereu, en aconseguir la majoria d’edat, i el regent o els regents en fer-se càrrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament i el de fidelitat al rei. Real Decreto 1368/1987, de 6 de noviembre, sobre régimen de títulos, tratamientos y honores de la Familia Real y de los Regentes.

Corts Generals Regulades al títol III de la Constitució (art. 66 a 96), representen el poble espanyol i estan integrades pel Congrés dels Diputats i el Senat (cada cambra actua separadament, amb reglament propi i presidències corresponents). Hi ha bicameralisme imperfecte (diferent posició i poders de les cambres: només el Congrés elegeix el President del Govern i té la última paraula en el procediment legislatiu). Són l’òrgan legislatiu de l’Estat en tant que elaboren i aproven les lleis i el pressupost de l’Estat, alhora que desenvolupen una important funció de control i avaluació de l’activitat política del Govern. També elegeixen gran nombre de càrrecs estatals.

Congrés dels Diputats: composició i sistema electoral Els 350 diputats (CE: entre 300 i 400) són escollits per sufragi universal, lliure, directe, igual i secret mitjançant llistes tancades i bloquejades. Existeix una barrera legal del 3% dels vots. La circumscripció electoral és la província, i el nombre d’escons depèn del nombre d’habitants tot i que Ceuta té un i Melilla un altre i hi ha una assignació mínima a cada província (segons la LOREG de 2) i la resta es reparteixen segons la població.

Senat: composició i sistema electoral (264) Senadors elegits, 208: 4 en cada província peninsular (illes règim específic). Llistes obertes de candidats. La fórmula electoral és un sistema majoritari corregit per les províncies i les illes grans (els ciutadans només poden votar 3 candidats i els partits també només poden proposar 3). Per les illes petites i els enclavaments africans el sistema és de majoria simple. Senadors designats pels parlaments de les CCAA, 56: un senador per a cadascuna i un altre per cada milió d’habitants del seu territori. -Composició: no primen les CCAA. -Funcions: no té funcions de rellevància a nivell territorial, el que fa és revisar tot el que s’ha decidit al Congrés. Es parla de bicameralisme imperfecte perquè les dues cambres no tenen el mateix pes.

Ple: reunió de tots els diputats. Comissions: reunió d’una part dels diputats per a tractar temes específics (agricultura, assumptes exteriors, medi ambient). Diputació permanent: espècie de comissió pròpia de cada cambra que actua quan el Parlament està dissolt o en vacances parlamentàries per vetllar pels poders de la cambra.


Grups parlamentaris: principals actors i protagonistes de la vida parlamentària. Traducció parlamentària dels partits polítics. El President ostenta la representació de la cambra. Presideix la Mesa i la Junta de Portaveus. La Mesa és l’òrgan col·legiat rector de cadascuna de les cambres. La integren el president de la cambra, quatre vice-presidents (dos en el Senat) i quatre secretaris. Ordena l’organització dels treballs parlamentaris i exerceix funcions relatives a l’activitat econòmica i pressupostària de la cambra. Quan s’han de prendre decisions polítiques es necessita el concert de la Junta de Portaveus. Govern de l’Estat Composició (98.1 CE): President, Vicepresidents (si s’escau), Ministres i hi ha possibilitat constitucional d’altres membres no desenvolupada legalment.

Funcions: L’article 97 CE indica que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l’Administració civil i militar i també la defensa de l’Estat, la funció executiva i la potestat reglamentària. Funcions del President del Govern

-Creació dels ministeris i determinació dels seus titulars -Representa al Govern -Dirigir l’acció del Govern i coordinar les funcions dels seus membres (estableix el programa polític, pot donar instruccions als ministres, convoca i presideix el Consell de Ministres).

Investidura del president del Govern: art. 99 CE -Fases en el Palau de la Zarzuela: consultes amb els representants partits polítics (Rei) i proposta candidat (pel Rei, a través del President Congrés) -Fases en el Congrés dels Diputats:

-Exposició programa i debat pel candidat. -Votació: majoria absoluta en primera votació (350/2+1) i simple en segona. -Si no s’obté aquesta majoria: noves propostes. -Límits: si en 2 mesos des de la primera votació no s’ha pogut investir cap candidat es dissolen les dues cambres. -Nomenament pel Rei com a president del Govern.

Administració pública Organització complexa de l’Estat integrada per un conjunt heterogeni d’òrgans ordenats jeràrquicament, mitjançant la qual l’Estat executa, actua, presta serveis i omple de continguts concrets les finalitats genèriques de l’Estat previstes a la Constitució. Són exclosos les organitzacions o poders públics de l’Estat la funció específica dels quals és crear el dret (Corts Generals, parlaments autonòmics) o garantir-lo (jutges i tribunals). Administració General de l’Estat (AGE) a) Òrgans centrals: competents a tot el territori de l’Estat (ministeris). b) Òrgans perifèrics o territorials: àmbit territorial delimitat (delegats del Govern a les CCAA, els subdelegats del Govern i els directors insulars de l’AGE). c) Administració general de l’Estat a l’exterior. Missions diplomàtiques, delegacions i oficines consulars, i les institucions i els organismes públics de l’Estat que desenvolupen la seva actuació a l’exterior.

Administració institucional: conjunt d’ens amb un acte fundacional públic i creats al servei de l'Administració territorial perquè pugui prestar més eficaçment les seves funcions. Són organismes que tenen personalitat, pressupost i funcions pròpies. •Organismes autònoms (dret administratiu)


•Entitats públiques empresarials (principalment dret privat) •Societats mercantils estatals (ordenament jurídic privat) •Agències estatals o administracions independents, com Banc d’Espanya, CNMV, CSN, APD, CMT (legislació específica) Administració corporativa: ens privats que l’Administració reconeix, utilitza i dóna certes funcions. -Col·legis professionals (metges, advocats...). -Federacions esportives, Cambres agràries, cambres comerç, indústria i turismes...

Consell General del Poder Judicial NO FORMA PART DEL PODER JUDICIAL!!! És l’òrgan de govern del poder judicial (CGPJ) (art. 122 CE). -No és un òrgan jurisdiccional i, per tant, no administra justícia. -No és un òrgan representatiu dels membres del Poder Judicial. -No és un òrgan d’auto-govern dels jutges i magistrats. -Funcions principals: nomenaments de jutges i magistrats; ascensos; inspecció i vigilància dels jutjats; situacions administratives dels jutges (excedències, llicències, permisos...); potestat disciplinària dels jutges i magistrats.

Composició Un President i 20 vocals nomenats pel Rei per un període de 5 anys. Actualment, per elegir els vocals, cada cambra de les Corts proposa 10, elegits per majoria de 3/5 parts. D’aquests 10 vocals, 6 s’escullen entre jutges i magistrats en actiu i 4 entre advocats i juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys de professió. Aquests 20 vocals escullen a una persona no vocal com a President (el 21) que esdevé també President

del Tribunal Suprem.

Defensor del Poble Previst a l’article 54 de la Constitució i regulat a la Llei orgànica 3/1981, de 6 d’abril, el Defensor del Poble és l’alt comissionat de les Corts Generals per a la defensa dels drets que recull el títol primer de la Constitució. La Constitució li reconeix la potestat de supervisar a aquest efecte l’activitat de l’Administració i de donar-ne compte a les Corts Generals. També pot interposar recurs d’empara i recurs d’inconstitucionalitat. No té poders efectius, sinó que només dóna a conèixer el funcionament dels òrgans administratius i funcionaris, especialment si és dolent. Més basat en la magistratura d’opinió que en l’imperium.

- S’elegeix a les Corts Generals amb una majoria de 3/5 parts. En segona votació es permet majoria de 3/5 al Congrés i absoluta al Senat. -Els presidents del Congrés i del Senat han de signar el nomenament del Defensor del Poble, també publicat al Butlletí Oficial de l’Estat. -El Defensor del Poble pren possessió del càrrec davant les meses d’ambdues cambres, reunides conjuntament, i l’exercici té una durada de 5 anys.

Tribunal de Comptes NO FORMA PART DEL PODER JUDICIAL!!!! Encarregat de fiscalitzar els comptes i la gestió econòmica de l’Estat i el sector públic en general. La Constitució (136) el configura com un òrgan depenent de les Corts Generals en relació al Compte General de l’Estat. Funcions: La fiscalització externa, permanent i consultiva de l’activitat economico-financera del sector públic. L’enjudiciament de la responsabilitat comptable en la qual puguin incórrer els qui tinguin a càrrec seu el maneig de cabdals o efectes públics.


Format per 12 membres elegits per les Corts Generals per un període de 9 anys entre juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d’exercici professional. 6 pel Congrés i 6 pel Senat per majoria de 3/5 de cada cambra.

B) Òrgans de les comunitats autònomes: Catalunya Organització territorial de l’Estat Article 2CE: dret a l’autonomia de nacionalitats i regions, que es poden convertir en CCAA a través de l’aprovació d’un Estatut d’Autonomia. En el Títol VIII de la CE s’estableixen els procediments per a constituir una CCAA però no les crea i les atorga competències. Estatut d’Autonomia Art. 147 CE: els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma (tot i subordinats a la Constitució, tenen jerarquia sobre les lleis i normes autonòmiques), i l'Estat els reconeixerà i els empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic.

Article 81 CE: la seva aprovació es realitza a través de llei orgànica de les Corts Generals. És una norma pactada entre l’Estat i la CCAA i és INDISPONIBLE per ambdues parts. L’Estat no pot modificar-lo dictant una nova llei orgànica, per alterar-ne el contingut cal acudir al procediment específic previst al propi estatut i que preveu aquesta confluència de voluntats.

Distribució de competències Títol VIII de la Constitució. Doble llista de matèries i una clàusula residual o de tancament.

- La llista de l'article 149.1 CE conté les competències de l'Estat (defensa i forces armades, relacions internacionals, nacionalitat, o legislació penal, mercantil o laboral, p.ex.)

- La llista de l'article 148 CE conté les matèries que «podran assumir» les CCAA en els seus EA «dins el marc establert per la Constitució» (art. 147.1.d CE). Ordenació del territori, l'agricultura, l'assistència social, el foment de la cultura o les obres públiques d'interès autonòmic.

- Clàusula de tancament: les competències no atribuïdes expressament a l'Estat per la CE poden correspondre a les CCAA en virtut dels seus EA i, en el cas que no siguin assumides, són de l’Estat.

Tipus de competències: - Competències exclusives: totes les funcions corresponen a l’Estat (CE) o a la CCAA (EA). - Competències compartides:

a) l’Estat fa la legislació bàsica i les CA fan legislació de desenvolupament i executen la matèria (sanitat, medi ambient) b) l’Estat legisla i la CA executa (legislació laboral)

- Competències concurrents (discutida la seva existència): Les dues instàncies poden realitzar el mateix tipus de funcions indistintament. Exemple: cultura, investigació...

El Parlament ARTICLE 55 EAC 2006. DISPOSICIONS GENERALS 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acció política i de govern. És la seu on s'expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. Funcions 1.Funció legislativa: aprovació de les lleis. 2.Funció pressupostària: aprovació del pressupost de la Generalitat 3.Funció de control i impuls del Govern: control i impuls del President de la Generalitat i del Govern


4.Funció electiva: elecció d’algun dels membres d’òrgans de rellevància estatutària i de certs altres càrrecs. President de la Generalitat, Síndic de Greuges, 6 dels 9 membres del CGE, 9 dels 10 membres del CAC i els 7 síndics de la sindicatura de comptes. 5.Altres funcions: art. 61 EAC:

-Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. -Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés i nomenar els diputats encarregats de defensar-les. -Sol·licitar al Govern de l'Estat l'adopció de projectes de llei. -Sol·licitar a l'Estat la transferència o delegació de competències i l'atribució de facultats en el marc de l'article 150 de la Constitució. -Interposar el recurs d'inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals. -Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.

ARTICLE 56 EAC 2006. COMPOSICIÓ I RÈGIM ELECTORAL 100-150 diputats elegits per 4 anys en sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. Actualment hi ha 135 diputats: 85 Barcelona, 15 Lleida, 17 Girona i 18 Tarragona. Catalunya és la única CCAA sense llei electoral pròpia, se li apliquen normes de l’EAC 1979 i supletòriament la LOREG: la fórmula electoral és el sistema D’Hondt i existeix una barrera electoral del 3% dels vots.

El president/a de la Generalitat ARTICLE 67. EAC 2006 Té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l'acció del Govern. També té la representació ordinària de l'Estat a Catalunya. Té una posició de primacia al si del poder executiu i és el Cap de govern d’un sistema parlamentari. Té funcions representatives que fan possible, a vegades, establir un cert paral·lelisme entre aquesta institució i la figura d’un cap d’Estat.

Elecció Elegit pel Parlament d'entre els seus membres. El president del Parlament fa les consultes amb els representants dels partits i grups polítics i proposa un candidat, aquest presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra. Després d’un debat sobre el programa presentat, es procedeix a la votació. En primera votació: majoria absoluta i en segona votació (dos dies després) majoria simple. Si en segona votació el candidat tampoc no és elegit, es tramita una nova o noves propostes (amb el límit de 2 mesos, en què el Parlament resta dissolt automàticament i el president de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata). El president és nomenat pel Rei a proposta del president del Parlament [contrasignatura del President del Govern central]. -El nomenament es publica en el DOGC i té efectes a partir de la presa de possessió, que ha de tenir lloc en el termini de 5 dies a partir del nomenament.

El Govern de Catalunya COMPOSICIÓ ARTICLE 68 EAC 2006/ARTICLE 13 (Llei 13/2008 de la Presidència de la Generalitat i del Govern) (2) El Govern es compon del president/a de la Generalitat, el conseller primer/a, si escau, i els consellers. ARTICLE 14 (Llei 13/2008). EL CONSELLER PRIMER DEL GOVERN 1. El president/a de la Generalitat pot nomenar un conseller primer o consellera primera del Govern. (...) 2. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern i no és titular de cap departament.


ARTICLE 15 (Llei 13/2008). EL VICEPRESIDENT DEL GOVERN 1. El president/a de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer/a, pot designar un vicepresident o vicepresidenta del Govern. (...) 2. El vicepresident/a és membre del Govern i és titular del departament que determini el president/a. FUNCIONS (ARTICLE 68 EAC) És l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb aquest Estatut i les lleis. -Un òrgan específic de govern amb funcions pròpies de caràcter executiu i administratiu. -Un òrgan col·legiat que actua sota la direcció i la coordinació del president de la Generalitat però que, en tant que òrgan col·legiat, ha de formar la seva voluntat de manera col·lectiva. -Un òrgan que ha de respondre políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la

responsabilitat directa de cada conseller per la seva gestió.

El Consell de Garanties Estatutàries Vetlla per l’adequació de les normes amb rang de llei del Govern i del Parlament a l’Estatut i a la Constitució. És competent per a identificar, amb caràcter previ a la presentació dels corresponents recursos, els possibles motius d’inconstitucionalitat i de conflicte de competències que puguin afectar l’autogovern català o l’autonomia local com a conseqüència de la normativa d’origen estatal. El CGE exerceix seva funció consultiva mitjançant dictàmens jurídics sol·licitats pel Parlament, el Govern, el Síndic de Greuges o les institucions locals. El TC ha considerat inconstitucional el caràcter vinculant dels dictàmens sobre iniciatives legislatives relatives a drets estatutaris (amb relació a projectes i proposicions de llei sotmesos a discussió al Parlament de Catalunya).

Composició 9 membres nomenats pel president de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència i experiència (15 anys): 6 proposats pel Parlament per 3/5 i 3 proposats pel Govern. Mandat de 9 anys sense reelecció i renovació per terços (2 Parlament + 1 Govern).

Síndic de greuges Funcions Article 78 EAC 2006. 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. El Síndic té la funció d'atendre les queixes de totes les persones que es troben desemparades davant l'actuació o la manca d'actuació de les administracions. És supervisor i col·laborador de l'Administració catalana per ajudar a millorar-ne el funcionament. Llei 24/2009 (nova llei Síndic): El Síndic de Greuges actua com a Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura i d'altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants

Elecció -Òrgan de caràcter unipersonal i elecció pel Parlament per 3/5. -NO nomenament pel President de la Generalitat. -Ha de prendre possessió del càrrec davant la Mesa del Parlament, acte en el qual ha de prometre o jurar respectar la Constitució i l’Estatut. -Durada: 9 anys, sense reelecció pel mandat immediatament posterior.


Sindicatura de Comptes Article 80 EAC 2006. Funcions Òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. 7 síndics, escollits pel Parlament de Catalunya per majoria de 3/5 entre experts en comptabilitat o professions relacionades. -Mandat: 6 anys, renovables una vegada. CAC Autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats. El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència al sector.

Principals normes reguladores -Art. 82 EAC. -Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya -Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (la llei reguladora del sector) Reglament del Parlament de Catalunya (Cap. VIII. La relació del Parlament amb el sector audiovisual). Composició El CAC és integrat per 10 membres: 9 elegits pel Parlament per majoria de 2/3 i l’altre, el president, és proposat i nomenat pel Govern després d'escoltar l'opinió majoritària dels altres 9 membres. Els mandats són de 6 anys no renovables. Els membres del CAC són persones de prestigi i amb experiència professional en el sector audiovisual, i que ofereixen garanties plenes d’independència.

Projecte de llei de modificació de diverses lleis en l'àmbit audiovisual CAC integrat per 5 membres: -4 elegits pel Parlament per majoria de 2/3 en primera votació o per majoria absoluta en segona votació a realitzar en la mateixa sessió. 1 pel Govern (president CAC). Mandat: 6 anys NO renovables. En el cas dels membres del Parlament: renovació parcial de la meitat de membres.

Funcions Títols habilitants: Atorgar els títols que habiliten per prestar el servei de comunicació audiovisual i garantir-ne el compliment de les condicions (p.ex.: llicències de ràdio). Continguts:

- Vetllar pel compliment de la normativa reguladora de l'audiovisual, en particular dels principis del pluralisme polític, social, religiós, cultural i de pensament.

- Vetllar pel compliment del pluralisme lingüístic i pel compliment de la normativa sobre el català i l'aranès.

- Vetllar pel compliment de la legislació sobre protecció dels infants i els adolescents. - Vetllar pel compliment de la legislació sobre publicitat. - Garantir el compliment de les missions de servei públic assignades als mitjans públics.

Informes: - Emetre informe previ pel que fa als avantprojectes de llei relatius al sector audiovisual. - Emetre informes a iniciativa pròpia, del Parlament o del Govern de la Generalitat. - Emetre un informe anual sobre l'actuació del CAC i la situació del sistema audiovisual a

Catalunya. Coregulació, autoregulació i arbitratge:

- Promoure l'adopció de mesures de coregulació i d'autoregulació en el sector audiovisual. - Exercir, a instàncies de les parts en conflicte, funcions arbitrals i de mediació.


Potestats Per tal de dur a terme les funcions encomanades: - Reglamentària. El CAC pot aprovar disposicions reglamentàries que desenvolupin la legislació

existent. Se les anomena instruccions generals i són vinculants per als prestadors de serveis de comunicació audiovisual.

- Sancionadora. El CAC disposa de la potestat d'imposar les sancions previstes a la legislació sobre l'audiovisual.

- Inspectora. El CAC pot requerir informació i demanar la compareixença dels prestadors i distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual.

Unitat 3. Els òrgans jurisdiccionals A) El Poder Judicial

El Poder Judicial és el conjunt d’òrgans que, d’acord amb la Constitució i les lleis, tenen atribuïda la funció jurisdiccional. Aquesta funció correspon exclusivament als jutjats i als tribunals (principi d’unitat i d’exclusivitat jurisdiccional). Les decisions judicials gaudeixen de caràcter executiu i de l’autoritat de la cosa jutjada. La potestat jurisdiccional, però, no la té atribuïda el Poder Judicial com a tal, sinó tots i cada un dels jutges i magistrats que integren aquest poder de l’estat. Per tant, el Poder Judicial és un poder difús, predicable de tots i cada un dels òrgans que exerceixen la funció jurisdiccional (jutges i tribunals).

Principis del Poder Judicial - Exclusivitat: prohibició de justícia privada, monopoli de jutges i tribunals, i no exercici d’altres

funcions (excepte previst per llei, per exemple: registre civil).

- Unitat: no existeixen òrgans judicials de les CCAA i s’exclouen jurisdiccions especials (tot i que n’hi ha d’especialitzades: militar, menors...).

Estructura del Poder Judicial

Criteri funcional → Els ordres jurisdiccionals: civil; penal; social; contenciós-administratiu.

Criteri territorial → Les demarcacions judicials: municipis; partits judicials; províncies; comunitats autònomes, Estat.

Criteri orgànic: Jutjats de pau; jutjats de primera instància i instrucció, mercantils, de la violència sobre la dona, penals, contencioso-administratius; socials, de menors i de vigilància penitenciària; Audiències Provincials; Tribunals Superiors de Justícia; diversos jutjats centrals, Audiència Nacional, Tribunal Suprem.

El poder judicial no és un poder jeràrquic, no cal passar per tota la multiplicitat d’òrgans per arribar al més alt (el Tribunal Suprem), sinó que això depèn de cada cas. Estructura del Poder Judicial El poder judicial està integrat pels òrgans jurisdiccionals següents: a) Amb jurisdicció a tot el territori nacional: Tribunal Suprem, Audiència Nacional, jutjats centrals contenciosos administratius, jutjats centrals d’instrucció i Jutjat Central Penal i jutjat central de menors. b) Amb jurisdicció en l’àmbit territorial de les comunitats autònomes: tribunals superiors de justícia. c) Amb jurisdicció al territori de la província: audiències provincials, jutjats penals, jutjats contenciosos administratius, jutjats socials, jutjats mercantils, jutjats de menors i jutjats de vigilància penitenciària. d) Amb jurisdicció al partit judicial: jutjats de primera instància i instrucció i jutjats de violència sobre la dona. e) Amb jurisdicció limitada al municipi: jutjats de pau.


Diferència del Poder Judicial amb l’Administració de Justícia ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA: Servei públic que se serveix de mitjans materials, de personal funcionari o contractat (secretaris judicials, oficials, forenses...) i de personal col·laborador (ministeri fiscal, advocats, procuradors, policia judicial...), per tal d’exercir la seva activitat, això és, l’exercici de la potestat jurisdiccional per part de jutges i magistrats i el seu revers, garantir el dret a la tutela judicial efectiva dels ciutadans.

Poder Judicial a Catalunya El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya. No ha estat creat però la seva definició a l’Estatut es considera inconstitucional.

El Consell de Justícia de Catalunya (òrgan no creat, segons la STC 31/2010 sobre l’EAC la seva definició correspon a la Llei orgànica del Poder Judicial)

El fiscal superior de Catalunya: és el fiscal en cap del TSJC, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic.

B) El Tribunal Constitucional NO FORMA PART DEL PODER JUDICIAL!!!

Justícia constitucional:

Model difús (o americà): els jutges ordinaris controlen si les lleis són constitucionals.

Model concentrat (o europeu): l’enjudiciament constitucional el controla el TC. El TC espanyol és un òrgan constitucional, i l’estructura, la composició i les funcions que té estan prefixades directament a la Constitució. Major influència del model concentrat.

Composició: 12 membres nomenats pel Rei (art. 159 CE): 4 a proposta del Congrés (3/5), 4 a proposta del Senat (3/5), 2 a proposta del Govern (no hi ha votacions, sinó acords) i 2 a proposta del CGPJ (3/5). Mandat de 9 anys però renovació per terços.


Funcions i competències

- Defensa dels drets fonamentals (art. 14 a 29, 30.2 CE): recurs d’emparament (art. 161.1.b) CE).

Se sol·licita del TC la preservació o restabliment d'un dret fonamental que es considera vulnerat.

És un recurs subsidiari, perquè és necessari haver esgotat prèviament la via judicial ordinària.

- Conflictes de competència entre l’Estat i les CCAA o de les CCAA entre elles (art. 161.1.c) CE).

Dirimir a qui correspon dictar una disposició sense rang de llei, resolució o fer un acte en virtut

del repartiment de competències establert. Respecte de les lleis caldria utilitzar el recurs

d’inconstitucionalitat). El pot plantejar el Govern central i els governs autonòmics.

Recurs d’inconstitucionalitat : judici abstracte d’una llei o norma amb rang de llei: Estatuts

d’autonomia. Lleis ordinàries, lleis orgàniques i disposicions del Govern amb rang de llei (Decret

llei i Decret legislatiu). Tractats internacionals. Reglaments del Congrés i Senat. Lleis de les

comunitats autònomes. Reglaments dels parlaments de les comunitats autònomes. Poden

interposar-lo: President del Govern, Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, els governs de

les CCAA i els Parlaments de les CCAA. El termini és de 3 mesos des de la publicació oficial (9

mesos si hi ha negociacions). Després només pot ser examinada mitjançant la qüestió

d’inconstitucionalitat (que no té termini depenent de la publicació).

Qüestió d’inconstitucionalitat

Judici abstracte d’una norma amb rang de llei que prové d’un cas judicial. Es promou quan un

jutge o tribunal ha d’aplicar una llei o norma amb rang de llei en el si d’un procediment judicial

(cal que de la validesa de la norma depengui la sentència) i tingui un dubte sobre la

constitucionalitat de la norma.

Els jutges i Tribunals no poden declarar la inconstitucionalitat de les normes amb rang de llei. Les

sentències del Tribunal en els processos de declaració de la inconstitucionalitat de les lleis no són

objecte de recurs ulterior (efecte de cosa jutjada) i vinculen a tots els poders públics i particulars

(efectes erga omnes). Les disposicions que el TC consideri inconstitucionals són declarades

nul·les. La resta de la llei manté la seva vigència, però s’expulsen de l’ordenament jurídic els

preceptes declarats inconstitucionals.

- Resolució de conflictes entre els òrgans constitucionals de l’Estat (art. 2.1.d) LOTC). El poden

plantejar el Congrés, el Senat, el Govern central o el CGPJ contra un dels altres òrgans. No

s’inclouen els òrgans judicials, ja que tenen vies de resolució de disputes específiques.

- Conflictes en defensa de l’autonomia local (art. 2.1.d) bis LOTC) Els poden plantejar els

municipis i províncies contra les lleis que dictin l'Estat o les CCAA que afectin a l'autonomia

constitucionalment garantida a aquestes entitats locals.

- Control de la constitucionalitat dels Tractats internacionals (art. 27.2 LOTC). Un cop ratificat el

tractat. Possibles problemes internacionals derivats per declarar inconstitucional un tractat.


BLOC III EL SISTEMA DE FONTS DEL DRET

Unitat 1. Les normes jurídiques i l’ordenament jurídic

Norma jurídica: prescripció que vol influir en el comportament humà i, a diferència de la resta de normes, contempla sancions que es possible i legítim imposar en ús de la força socialment organitzada.

Ordenament jurídic: totalitat de normes de naturalesa jurídica i força d’obligar. És un “ordenament” perquè hi ha un ordre entre les diferents normes, hi ha valors que donen coherència i unitat, i regles i principis que ordenen les relacions entre normes

Als ciutadans espanyols se’ls apliquen normes catalanes, estatals i europees. 1 ordenament central i 17 ordenaments autonòmics (corresponents a les CCAA). Es pot parlar d’un ordenament global espanyol que els inclouria a tots. L’ordenament europeu és un ordenament jurídic propi, i autònom. Font del dret (o categoria normativa): forma jurídica que l’ordenament jurídic confereix a cada conjunt de normes que, individualment considerades, compten amb un mateix règim de producció, aplicació, efectes i relacions internormatives. Unitat 2. La Constitució És la norma suprema de l’ordenament jurídic de la qual deriva la validesa de la resta de normes. És la norma fonamental i fonamentadora de l’ordenament jurídic i se situa en el vèrtex suprem dins l’ordenament jurídic de l’Estat. Les seves disposicions obliguen a tothom (art 9.1), principi de constitucionalitat: «Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.» >

Tots els seus preceptes són vinculants, tot i que alguns necessitin ser desenvolupats per lleis.

És superior a la llei i a la resta de normes de l’ordenament i és la font d’altres normes, pot crear-ne d’inferiors.

Garanties per assegurar la seva posició suprema: regulació de la reforma constitucional i control de constitucionalitat de les lleis pel TC.

La reforma de la Constitució Iniciativa de la reforma a l’art. 166 CE, que remet a 87.1 i 87.2. Poden demanar-la: Govern, Congrés dels Diputats, Senat, Assemblees legislatives de les CCAA. Però NO la iniciativa legislativa popular. A) El procediment especial (art. 168 CE): revisió de la totalitat de la Constitució o de modificar-la parcialment, de forma que s’afecti el Títol preliminar (grans definicions), la secció 1a. del capítol segon del Títol I (drets fonamentals) o el Títol II (Corona)

Aprovació del principi de reforma per 2/3 del Congrés i del Senat. Dissolució de les CG i convocatòria d’eleccions. Ratificació per les noves cambres la decisió de la reforma (majoria simple en el CD i majoria absoluta en el Senat). Aprovació per 2/3 del Congrés i del Senat. Referèndum popular (preceptiu) que ratifiqui la modificació (art. 168 CE).


B) El procediment ordinari (art. 167 CE): reformes parcials de la resta de propostes de reforma de la Constitució.

Aprovació per les Corts Generals per 3/5. Si no hi ha acord, nou text. Eventualment si no s’obté 3/5 de les dues cambres, serveix 2/3 del CD i majoria absoluta del Senat. Només es convocarà el referèndum quan així ho sol licitin 1/10 dels senadors o diputats (referèndum facultatiu, però si es convoca és vinculant).

Unitat 3. Les lleis i les normes governamentals amb valor de llei.

Llei: norma general i abstracta d’origen parlamentari, adoptada d’una forma determinada derivada d’un procediment parlamentari (procediment legislatiu), que està subordinada a la Constitució. Només pot ser anul·lada pel Tribunal Constitucional.

– Lleis estatals. El legislador està limitat, no li correspon tot el poder legislatiu, només el de l’Estat. – Lleis autonòmiques: subordinades a l’Estatut d’Autonomia respectiu i a la Constitució.

– Lleis ordinàries: aprovades pel procediment habitual i majoria simple de les dues cambres de les Corts Generals o per un parlament autonòmic.

– Lleis orgàniques: fan referència a matèries que la Constitució atorga una transcendència especial. Aprovades per majoria absoluta del Congrés, sense que sigui exigida cap majoria especial en el tràmit davant el Senat. Són lleis orgàniques les que regulen els drets fonamentals, el règim electoral general, les que aproven els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes i aquelles altres matèries en què constitucionalment es prevegi (art. 81 CE).

– Llei de pressupostos. Conté la previsió d’ingressos i despeses del sector públic i és una materialització de les polítiques governamentals. Però, hi ha elements econòmics i tributaris exclosos. Iniciativa exclusiva del Govern. Aprovació pel parlament, tot i que el dret d’esmena està limitat.

– Estatuts d’autonomia: tipus específic de llei amb la funció de crear les CCAA i l’assumpció de

competències, a part d’altres funcions com organitzar les institucions autonòmiques. Són normes de caràcter paccionat: concurrència de la voluntat autonòmica i estatal. Les normes legals tenen totes el mateix rang i no se’ls pot aplicar el concepte de força entre elles. S’aplica el principi de competència (cal veure si una matèria està reservada a un tipus legal específic).

Normes del Govern amb rang de llei – Reial decret llei (E) / Decret llei (CAT): aprovació pel Govern en casos d’extraordinària i urgent necessitat [matèries excloses] > convalidació pel Parlament a posteriori (30 dies). – Reial decret legislatiu (E) / Decret legislatiu (CAT): resultat d’una expressa habilitació-delegació prèvia del Parlament realitzada amb determinades condicions (expressa, per a matèria concreta, amb termini fixat). Hi ha matèries no susceptibles de ser delegades.

Unitat 4. Els tractats internacionals i el dret comunitari A) Els tractats internacionals Pacte entre dos o més Estats o subjectes de Dret internacional (organitzacions internacionals o la UE) pel qual les diverses parts estipulen drets i obligacions entre ells. La categoria de tractat internacional és independent de la denominació que tingui el pacte (tractat, conveni, acta, acord, bescanvi de notes, etc.). L’incompliment d’una obligació compresa en un tractat internacional comporta una responsabilitat internacional davant les altres parts o l’òrgan o òrgans que s’hagin estipulat.


Tipus Art 93 CE: atribució de competències a organitzacions supranacionals. Aautorització CG per LO.

Art 94.1 CE: matèries d’especial rellevància (caràcter polític i militar, integritat territorial i els drets i deures fonamentals, obligacions financeres i els que requereixin la modificació o aprovació de lleis per al seu compliment) – autorització prèvia de les Corts Generals.

Art 94.2 CE: altres continguts – aprovació pel Govern, informació a les Corts Generals

B) La normativa de la Unió Europea: principals normes •Dret originari (Tractat de la UE, altres tractats): creat pels Estats membres de la UE. •Dret derivat (creat per les institucions de la Unió Europea):

- Reglaments: norma d’abast general i d’obligat compliment per a tots els Estats membres i directament aplicable, sense necessitat de què intervinguin els seus òrgans.

- Directives: normes obligatòries que no tenen una eficàcia jurídica immediata: vinculació als Estats destinataris al efecte que la Unió pretén aconseguir, però es deixa l’elecció de la manera i els mitjans per donar compliment a la Directiva.

- Decisions: acte individual que vincula només al destinatari de la decisió, podent ser un Estat membre o un particular. Els seus efectes comencen a partir de la notificació als destinataris.

Relacions amb l’ordenament espanyol - Primacia: Les normes de dret europeu prevalen sobre les normes de dret intern. No és jerarquia sinó competència i cal veure si la UE o els Estats membres són competents en una matèria. Si és de la UE el seu dret desplaça al dret estatal i les autoritats públiques dels estats i, especialment els jutges, estan obligats a no aplicar el dret estatal que sigui contrari al dret europeu. - Efecte directe: No cal ratificació o acte d’incorporació del dret europeu perquè sigui aplicable (excepte els tractats europeus, que són tractats internacionals). La seva eficàcia és directa un cop les institucions europees l’han aprovat.

Unitat 5. El dret autonòmic •Constitució •Estatut d’autonomia •Llei catalana / norma del govern de Catalunya amb rang de llei (decret llei i decret legislatiu) •Reglaments del Govern de Catalunya (eventualment d’altres òrgans amb potestat reglamentària específica com el CAC)

Tipus de Llei a Catalunya -Ordinàries -Pressupost -Desenvolupament bàsic de l’EAC (art. 62.2 EAC): majoria absoluta (excepte 2/3 electoral), determinades matèries: ens locals, llengua, Carta de drets, electoral, institucions (excepte CAC), Aran.

Combinació dels principis de jerarquia i competència

Unitat 6. Els reglaments Normes jurídiques generals i innovadores dictades pel Govern (central, autonòmic o local) o per un ens amb potestat reglamentària específica (CGPJ) i que tenen una força o rang inferior al de la llei.


Forma: Reials Decrets, Ordres ministerials. CCAA: Decrets, ordres. Ens locals: ordenances. Control: Poder Judicial (jurisdicció contenciosa-administrativa).

BLOC V EL SISTEMA DE DRETS A LA CONSTITUCIÓ

Unitat 1 Característiques generals del Títol I de la CE

Drets fonamentals (CE): Grundrechte, terme alemany que fa referència al procés de constitucionalització

dels drets (els drets alemanys han d’estar dins de la constitució i els ha de preveure per donar-los una

garantia jurídica). Model iuspositivista que contrasta amb l’antinaturalista anterior on l’home tenia una

llibertat natural i la comunitat només podia declarar els drets, no crear-los o modificar-los. El problema

actual és que no hi ha drets naturals sinó que els drets de l’home/ciutadà són aquells que dicten les

normes.

El Títol I de la Constitució conté tots els drets i llibertats.

- Art.10: dignitat de la persona.

- Capítol 1 (11-13): titularitat dels drets.

- Capítol 2

o Article 14: principi d’igualtat

o Secció I (15-29): drets fonamentals

o Secció II (30-38): drets diversos

- Capítol 3: principis rectors de la política social (salut, seguretat social) y econòmica.

Llei Orgànica Llei Ordinària

Drets Fonamentals (15-29) Art.14, altres drets de la secció 2ª i capítol 3 de principis rectors

Intervenció del poder judicial

- Drets Fonamentals (15-29): recurs preferent i sumari

- Altres drets: actuació ordinària del poder judicial

- Principis rectors: només pot intervenir el poder judicial si hi ha cap llei que fa un dret vinculat

d’un dret orientatiu.

Intervenció del Tribunal Constitucional

- Drets Fonamentals (15-29), article 14 i article 30.2: recurs d’empara

- Però no pot intervenir en la resta de drets i en els principis rectors.

Reforma de la Constitució Espanyola

- Drets Fonamentals: l’article 168 proposa una via llarga.

- Altres drets i principis rectors: l’article 167 proposa la via abreujada.


Unitat 2 Elements configuradors dels Drets Fonamentals

TITULARITAT Normalment són titulars les persones físiques individuals tot i que també ho poden ser les persones jurídiques si la natura del dret ho permet (per exemple el dret d’inviolabilitat del domicili- una empresa té dret a que no es pugui entrar a les seves dependències). Drets dels ciutadans no espanyols:

- són iguals als drets dels ciutadans espanyols si tenen lligams amb la dignitat humana. - els que no estan lligats amb la dignitat humana estan configurats per la Llei d’Estrangeria. Per

exemple, el Dret d’Associació és diferent. - drets que en cap cas posseeixen. Dret a Sufragi (Art.23), tot i que hi ha excepcions a les eleccions

municipals i europees en què els ciutadans de la UE poden votar. En el cas de les municipals, poden votar tots aquells ciutadans que procedeixin de països que tinguin un tractat especial amb Espanya que estipuli que els espanyols també poden votar en les seves eleccions municipals.

- drets propis dels ciutadans estrangers. Com el Dret d’Asil i les Garanties enfront l’Extradició. CONTINGUT Conjunt de facultats i potestats jurídiques de les quals disposa el titular del dret enfront dels altres. El titular té llibertats i un altre en té obligacions.

- Llibertat de fer una cosa - Llibertat de no fer una cosa - Impedir que algú faci quelcom - Exigir una conducta d’algú (per l’exemple l’Administració Pública o el teu empresari)

Tenim la obligació prohibitiva (de no fer quelcom) o perceptiva (de fer quelcom). INTERPRETACIÓ Criteris generals:

- Pro-Libertate: la Constitució Espanyola s’interpreta sempre a favor de la llibertat. És una interpretació No-Restrictiva.

- Els límits dels drets s’interpreten sempre de forma Restrictiva. Criteri específic (previst a l’Article 10, que s’aplica en alguns casos):

- Es tracta d’un criteri de CONFORMITAT AMB els drets fonamentals i llibertats publicats d’acord amb la Declaració Universal de Drets Humans (ONU) i altres acords i tractats internacionals ratificats per Espanya. L’estableix el TC en una declaració i es tracta d’un criteri hermenèutic per interpretar el sentit i l’abast d’un dret.

ELS LÍMITS Com a límit dels drets hi ha els drets de les altres persones. És el fonament de l’ordre polític i de la pau social. Per exemple, el dret de pensament té pocs límits o no en té, doncs el pensament no delinqueix. Límits expressos que fan referència a drets concrets:

- Dret de Reunió. Límit: ha de ser pacífica i sense armes. - Manifestacions de Llibertat Religiosa. Límit: han de mantenir l’ordre públic. - Llibertat d’Expressió: Límit: 20.4, limitat pel dret de l’honor, la intimitat, la pròpia imatge i la

protecció de la infància i la joventut. El TC ha invertit aquests límits, primant la Llibertat d’Expressió perquè la considera essencial per a conformar una opinió pública lliure. Tampoc és que tingui una supremacia absoluta però sí que es prioritza en molts casos.

Col·lisions entre drets (part dels límits): passa quan dues persones titulars de drets diferents col·lisionen. Hi ha lleis que poden preveure-les però el TC ha establert un criteri:

- Criteri de la proporcionalitat. No s’ha de resoldre una col·lisió amb la imposició d’un dret respecte un altre, sinó que s’ha de fer una ponderació entre els béns jurídics pactats. A través del criteri de la proporcionalitat s’ha d’aconseguir que cada dret interfereixi en l’altre el mínim possible.


EFICÀCIA Primer de tot hem de diferenciar entre els Drets Fonamentals de Configuració Legal i els Principis Rectors. - Drets Fonamentals de Configuració Legal: per a poder exercir-lo és indispensable que hi hagi una llei que defineixi el seu contingut. Sense això no se’n pot fer una aplicació directa. No són un mandat al legislador, darrere d’ells hi ha un contingut. Per exemple el dret de Sufragi Passiu. La seva eficàcia és directa i està regulada a l’article 53 de la CE. - Principis Rectors: el legislador els pot configurar com vulgui. Per exemple, els drets dels estrangers, l’objecció de consciència o el dret a la tutela judicial objectiva. Aquests només són al·legables davant els tribunals si hi ha una llei que els desenvolupi. Serveixen per a orientar i informar. Aplicació horitzontal dels drets: van néixer respecte els poders públics (la obligació era d’ells). Ara també es poden exigir respecte d’un altre particular. Alguns exemples:

- El Dret a la Intimitat és vigent dins de l’empresa. - Hi ha vigència de la Llibertat d’Expressió a les associacions o empreses. - Hi ha un principi d’igualtat entre homes i dones a l’empresa. - Garantia d’indemnitat en l’empresa per a fer judicis contra el teu empresari (i no és motiu

d’acomiadament). El TC diu que hi ha hagut un efecte d’irradiació, els drets infecten –afecten- totes les relacions socials i no només s’apliquen a les relacions amb els poders públics. La cultura dels drets, llavors, es va estenent. GARANTIES DELS DRETS Serveixen perquè no es vulnerin i es facin efectius. Normatives: fan referència a les normes que han de desenvolupar els drets:

- Reserva de llei: s’han de regular a través de llei, s’impossibilita així que entri el poder executiu amb reglaments.

- Respecte al contingut essencial: el nucli dur del dret, la part del dret que permet identificar-lo com a tal.

- Força vinculant: els poders públics estan obligats a l’aplicació directa dels Drets Fonamentals excepte que siguin de Configuració Legal.

- Procediment rígid per la reforma de la CE. Pels Drets Fonamentals s’especifica a l’article 168. Jurisdiccionals:

- El Poder Judicial s’encarrega de la protecció judicial ordinària (procediments) i del recurs preferent sumari (dels Drets Fonamentals), ja que és més curt. És el jutge natural dels drets i qui ha de resoldre controvèrsies.

- El Tribunal Constitucional s’encarrega del Recurs d’Empara (Art14, 15-29 i 30.2), és subsidiari, és a dir, s’ha d’esgotar la via judicial prèvia.

Institucionals: òrgans que es preocupen per garantir els drets:

- Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (104 CE): protecció i lliure exercici dels drets i llibertats. - Ministeri Fiscal (124 CE): defensa dels drets dels ciutadans –acusació pública-. - Defensor del Poble / Síndic de Greuges: comissionats dels Parlaments espanyol i català.

De Dret Internacional: es tracta del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que no és un òrgan de la UE sinó que forma part del Consell d’Europa –que tampoc és part de la UE-. S’hi pot recórrer en determinats casos si s’han esgotat les vies del país.


Unitat 3 Les garanties dels Drets Fonamentals al Conveni Europeu dels Drets Humans i a la normativa

de la Unió Europea

Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH)

Al llarg de la història hi ha hagut moltes declaracions de drets: Declaració Universal dels Drets Humans

(1948) feta per la ONU però és únicament una declaració de bones intencions.

El Consell d’Europa (òrgan independent de la UE) va fer l’any 1950 el CEDH i el mecanisme per fer-lo

jurídicament vinculant és el Tribunal Europeu de Drets Humans, que garanteix que els Estats membres i

el Consell d’Europa respectin el conveni. Es pot recórrer al TEDH un cop esgotades les vies judicials del

país, només decidirà uns mínims i s’ocuparà que el ciutadà rebi una indemnització (“satisfacció

equitativa”). A partir d’aquí es deixa que els estats decideixin com apliquen la sentència. Per exemple

Espanya no canvia les sentències que han precedit a l’actuació del TEDH.

La constitució (10.2) reconeix que els drets previstos en ella s’han d’interpretar i reconèixer en harmonia

amb la DUDH i altres tractats internacionals.

La Unió Europea

Els primers tractats de les antigues comunitats europees eren de caire econòmic i no establien drets però

poc a poc es van anar introduint. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees va reconèixer un

Estandard mínim de protecció en atenció a les constitucions dels Estats membres.

Poc a poc s’introdueixen més drets, com en el Tractat de Maastricht del 1992, en què es van preveure el

dret a sufragi europeu, la protecció consular quan en un país no hi ha ambaixada del lloc d’origen. L’any

2000 es va fer la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que no era vinculant. No va haver-hi

consens però estava contemplada a la Constitució Europea, que mai va entrar en vigor. Amb el Tractat

de Lisboa (2010) es va incorporar a un dels annexos.

Les disposicions de la Carta només es dirigeixen a les institucions i òrgans de la UE. No crea cap

competència nova per la UE i cap disposició de la Carta es pot interpretar com a limitadora dels drets

previstos a les constitucions estatals o tractats internacionals.

Unitat 4 La posició constitucional de la Llibertat d’Expressió i d’Informació

Llibertat d’Expressió

Fa referència a pensaments i idees que es vulguin transmetre per la paraula o amb altres mitjans. El TC

afegeix les creences i judicis de valor. Les opinions no poden ser verdaderes ni falses. No s’exigeix la

veracitat.


Llibertat d’Informació

Es basa en fets i no en opinions, així que són dades susceptibles de ser comprovades. El TC no reclama

que tot allò publicat sigui veritat, sinó que reclama la veracitat, que equival a la diligència de l’informador

de fer un contrast previ de les dades.

Doctrina del Reportatge Neutral (STC 41:1994) A informa que B ha dit quelcom de C. Si A sap que el que

B ha dit és mentida pot argumentar que la informació que dóna és el procés comunicatiu i no el què s’ha

dit. Hi ha d’haver un distanciament de l’informador respecte la informació per a poder acollir-se al dret i

no es pot fre un tractament desmesurat i sobredimensionat.

Reconeixement de drets de l’article 20

A la CE es diferencien els dos drets, tot i que hi ha països que no ho fan. Hi ha un debat per arribar a

consensuar si es tracta de dos drets o d’un dret amb dues vessants. La seva importància ha estat

ressaltada a les declaracions perquè estan relacionats amb la democràcia i permeten la formació de la

Opinió Pública Lliure.

- Llibertat d’Expressió (20.1a)

- Dret de producció i creació literària, artística i tècnica (20.1b)

- Llibertat de Càtedra (20.1c)

- Dret a la Informació (20.1d)

Garanties

- De caràcter prohibitiu: prohibició de la censura prèvia (20.2) i prohibició del segrest de

publicacions i enregistraments (20.5)

- En sentit positiu: dret a la clàusula de consciència i secret professional (20.1d) i control

parlamentari dels mitjans públics (20.3)

Límits (20.4)

- Genèric: els drets aquí continguts han de respectar els altres drets.

- Dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge.

- Protecció de la infància i la joventut.

- Interns: el de la llibertat d’expressió és l’insult i el de la informació és la veracitat.

Col·lisions típiques

S’estableix que aquests drets col·lisionen amb els drets a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge. Però a

més poden haver-hi col·lisions amb molts altres drets.


Pautes de resolució de col·lisions

No ha de prevaldre un dret sobre l’altre sinó que cal fer ponderacions segons cada cas.

- Consideració especial de la posició de la Llibertat d’Expressió i informació sempre que

contribueixin a la Opinió Pública Lliure.

- Cal tenir en compte el tipus de persona a qui afecta la informació.

o Persones amb rellevància pública. La llibertat d’expressió és molt plena en l’àmbit de la

ocupació del personatge. Per exemple, un cirurgià famós no pot demanar intimitat si es

parla de la seva feina. En canvi, no caldria treure a la llum detalls irrellevants del seu

passat.

o Famosos. S’exposen als mitjans lliurement i no poden demanar intimitat tant com ho

podria fer un particular. Malgrat això, no és lícita donar informació sobre amics i

familiars. Tampoc es poden emprar fonts indiscretes que tinguin un deure de reserva,

com per exemple els empleats domèstics.

o Persones sense rellevància pública. Prima la seva intimitat davant de tot. Un exemple

d’un cas: una dona es fa famosa per quelcom de transcendència pública, però si es

difonen dades que no calen es decideix protegir la seva intimitat.

Els judicis paral·lels

Quan hi ha un assumpte pendent de judici els mitjans de comunicació es dediquen a treure dades i

muntar un judici paral·lel. En aquest cas prima la llibertat d’expressió i informació sempre que hi hagi

veracitat informativa. En cas contrari es desorienta la opinió pública lliure i això no s’accepta ni es

protegeix.

Ordenament Jurídic 2011-2012.

Documents

Transcript of Ordenament Jurídic 2011-2012.