REPORTATGEMoritz i Damm: de Catalunya al mónENTREVISTAHeribert Barrera

GET TO KNOW Més que un club

OPINIÓMuriel Casals i Couturier

desembre 2010 núm 1www.fnec.cat

ordit

La revista de la FNEC

2 | ordit

L’editorial, 3

El reportatge, 4-5

Des de fora, 6-7

L’entrevista, 8-9

Notícies, 10-12

Get to know, 13

L’opinió, 14

La FNEC, 15

sumari

Debat a Universitat Pomper Fabra

Conferència Xavier Sala i Martín

Direcció: Guillem Carol i Vallès

Producció: David Carbó i Amoròs

Han col·laborat en el número: Maria Vila i Redón, Aitor Pérez i Codorniu, Laia de Bolós i Ramon, Lídia Pelejà i Barceló, Eduard Herrmann i Puig, Pol Cruz-Corominas, Marc Cassany i Alemany i Muriel Casals i Couturier. Correcció lingüística: Maria Vila i Redón

Fotografia portada: de Mariana Castel

Disseny original i maquetació: Mariana Castel

Impressió i distribució: GAM Impressió Digital

Ordit és una revista trimestral de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) Edita: www.fnec.catCorreu: fnec@fnec.cat

Un teixit o tapís està format per dues parts: l’ordit i la trama. L’ordit són els fils tensats perpendicularment en el teler on totes les trames van entrecreuant-se al seu voltant donant formes i textures de colors infinitament diversos. Doncs la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya volem ser això: el punt de trobada de tot els universitaris catalans. Volem ser una eina pels estudiants. Volem caminar conjuntament durant tot el procés de formació i enriquir la vida universitària. Volem ser l’ordit del teixit universitari català.

Aquesta revista que teniu a les mans vol ser una eina de reflexió i coneixença. Us ensenyem qui som i què fem. Això sí: amb la intenció que t’agradi i vulguis sumar-te al projecte d’una universitat lliure, catalana i d’excel·lència.

ordit | 3

AJUDAR, UNIR, ORDIR

aitor pérez i codorniu

Amb l’EEES, el nou marc educatiu europeu, la universitat puja al cavall d’un procés de canvi que fins i tot transcendeix els límits d’aquesta. El canvi de marc signi-fica forçosament l’aparició de més reptes i nous objectius que hem de saber resol-dre. No ens podem quedar parats davant dels canvis. Per aquest motiu des de la FNEC -present a la universitat des del 1932- volem continuar teixint una xarxa universitària que serveixi a l’estudiant per adaptant-se als nous canvis. Volem ser una eina al servei de l’estudiant.

L’ésser humà és social per naturalesa i la seva existència perd tot el sentit fora de la comunitat on desenvolupa la seva activitat vital. És per això que creiem que, malgrat tots els canvis, l’estudiant s’ha de continuar relacionant amb els diferents

membres que formen part d’una petita co-munitat, la universitària; i d’una més gran, la nació. La FNEC és una eina per teixir relacions entre nosaltres, per tal de fer de l’estada universitària un temps on, a més d’aprendre allò que s’ensenya a les aules, puguem nodrir-nos d’altres coneixements, divertir-nos, col·laborar i ajudar-nos.

Aquesta relació es pot realitzar a tra-vés de conferències, festes, debats o participant en els òrgans de govern de la universitat. La FNEC té una clara vocació de servei a l’estudiant per tal que aquest tregui el màxim profit de l’estada univer-sitària. Una estada que, tot i ser temporal, t’acompanya tota la vida.

Volem ser una eina al servei de l’estudiant

La FNEC és una eina per teixir relacions

Debat a Universitat Pomper Fabra

Conferència Xavier Sala i Martín

l’editorial

4 | ordit

MORITZ I DAMM: DE CATALUNYA AL MÓN

el reportatgepol cruz-corominas i maria vila i redon

Segurament molts de nosaltres hau-rem pres, en algun moment o altre de la nostra vida, una cervesa Moritz o Damm. Segurament, també, ho haurem fet en moments de certa distensió, caliu, festa -Major o no- i quotidianitat. No són, es clar, característiques alienes a la voluntat d’aquestes empreses.

El 1851, l’alsacià Louis Moritz Traut-mann, amb només vint anys, va deixar casa seva per instal·lar-se a la Barcelona emergent de l’època. El 1856 ja era propie-tari d’una petita fàbrica del Raval a partir de la qual naixeria la cervesa que avui tots coneixem. Poc temps després, el 1870, August Kuentzmann Damm i el seu cosí, Joseph Damm, van deixar enrere la ma-teixa Alsàcia per instal·lar-se, també, a la

ciutat comtal. Hauran de passar sis anys pel naixement de la cervesa Damm.

En aquell temps, a les dues famílies els unien trajectòries paral·leles. Avui, els uneix la reivindicació d’aquell passat i del seu lligam amb els valors del país. Ara, to-tes dues fan, de l’arrelament a Catalunya i els seus símbols, el seu principal actiu de màrqueting. No és estrany, doncs, que les dues marques patrocinin esdeveniments culturals o esportius estretament lligats a la tradició festiva i cultural del país. El Barça, festes majors, diades castelleres, concerts dels grups catalans de moda o anuncis a la revista Sàpiens solen ser ob-jecte de patrocini d’aquestes companyies. El pla de màrqueting de Damm i Moritz busca transmetre al ciutadà una proxi-mitat basada en el compromís amb els nostres trets culturals més genuïns, i és per això que la seva aposta va més enllà de l’etiquetatge en català, pel qual Moritz va apostar des del principi i Damm s’hi va afegir posteriorment. Justament, Moritz

Logotip i ampolla de Moritz BarcelonaLogotip i ampolla d’Estrella Damm

Els uneix la reivindicació d’aquell passat i del seu lligam amb els valors del país

ordit | 5

ha reafirmat públicament aquest darrer compromís en diverses ocasions després que se li hagi retret el patrocini d’alguns actes de l’associació Plataforma per la Llengua.

Aquestes dues marques, tan presents especialment entre els més joves, són l’enèssim exemple del fet que una em-presa respectuosa i lligada al territori pot resultar un bon negoci. O, dit d’altra mane-ra, que no entendre el mercat català com un de diferenciat del de la resta de l’Estat denota una clara mancança de visió em-presarial. I, com que l’evidència és tal, el fet que tant Moritz com Damm mantinguin una certa relació amb l’estranger –la pri-mera està produïda per la Zaragozana i la segona té, com a president executiu, el nét d’un Ministre de Franco, Demetrio Carce-ller-, no ha estat un impediment per dur a terme una política comercial que ha donat bons resultats.

En moments en els quals l’encaix de Catalunya a Espanya sembla més difícil que mai, és hora que el nostre teixit em-presarial sigui valent i orienti la seva po-lítica comercial a aquesta realitat social. Avui, ningú no gosaria dir que les empre-ses Damm o Moritz pequen de provincia-nes. I és precisament perquè exerceixen una catalanitat desacomplexada que la

societat les ha acollit sense recances i les ha fet presents en el seu dia a dia.

No és estrany, doncs, que cada vega-da més empreses catalanes es qüestionin quin paper han d’exercir en el mercat es-panyol. Les hostilitats que arreu de l’Estat

s’han generat cap a Catalunya en els úl-tims anys han portat a reorientar les políti-ques d’expansió de moltes empreses que, sense fugir necessàriament de cap boicot, estan descobrint les possibilitats que els ofereix el mercat internacional. En un món globalitzat, reivindicar la pròpia identitat és -o hauria de ser- perfectament compa-tible amb l’activitat empresarial més en-llà de les fronteres de l’estat. La cervesa Estrella de la marca Damm, per exemple, es ven arreu del món com “la cervesa de Barcelona”, fent ús de l’encant que la ca-pital del nostre país -i, amb ella, el país en si- té a l’estranger. Els nostres atractius com a país són molts i sovint no en som conscients, o no volem ser-ne per no sem-blar vanitosos. I oblidem, així, que no hi ha ni un bri de vanitat en explotar el millor que tenim.

Logotip i ampolla de Moritz Barcelona

Reivindicar la identitat és compatible amb l’activitat empresarial

6 | ordit

SHAPE SHAPE

des de foraeduard herrmann i puig

Encara recordo l’aterratge el pas-sat 15 de gener. Ben entrada la nit, una mar de llums ens obria pas a mesura que l’avió s’apropava a la pista. També m’acompanyaven sensacions oposades; l’emoció per iniciar una nova vida als Es-tats Units es veia contrabalançada per la incertesa que suposa plegar veles de la teva llar i fer taula rasa. El balanç global era una il·lusió que em duia a prometre’m a mi mateix, tot observant la finestra en-telada, que quan tornaria a casa d’aquí 5 mesos no em lamentaria d’haver desapro-fitat el temps.

5 de maig. S’ha acabat el semestre i me’n vaig a dormir amb una sensació de vertigen inusual. El meu visat cadu-

ca demà dijous, i divendres abandonem el campus. Passar un semestre en un campus americà ha estat un estímul en tots els sentits: festes universitàries de pel·lícula i viatges a banda, la metodologia de l’ensenyament no té equivalent a Bar-celona. Les classes són un frenètic inter-canvi d’idees on el professor no es dedi-ca a adoctrinar, sino que entrega idees a l’arena perquè els estudiants les sospe-sem, critiquem, i oferim alternatives. Mai havia gaudit tant a classe com aquests mesos a Bentley University.

Tanmateix el vertigen no es deu a la re-cança de marxar. Demà dijous al matí tinc una entrevista de feina que pot marcar un tomb inesperat a la meva vida i me’n vaig a dormir amb un pensament irreal: “t’imagines que dema t’agafen?”.

Després de tres minuts d’entrevista, un “we want you here” postposa la meva data de retorn.

Vora South Station (Boston) Bentley university

El balanç global era una il.lusió que em duia a prometre’m a mi mateix, que no em lamentaria d’haver desaprofitat el temps.

ordit | 7

I ARA QUE JA TENS LA BECA, ESPAVILA’T I TROBA UN PIS!

laia de bolós i ramon

Jo, que no tenia ganes de passar fred que allà al nord mai se sap i que, a més, m’havia proposat conèixer més autòctons que no pas estrangers, vaig decidir buscar un WG (Wohngemeinschaft o el que és el mateix, pis compartit) amb altres ale-manys.

Es diu que quan un se’n va a estudiar fora, a fer un Erasmus per exemple, coneix més estrangers que no pas autòctons. La meva impressió és que la manera que un viu durant l’estada fa molt. A Alemanya, que serà el meu país d’acollida durant els propers quatre mesos, viure en una residència universitària és la sortida més econòmica que tenen els estudiants per-què existeix una institució universitària destinada a facilitar la vida als estudiants: l’ Studentwerk. Dins l’oferta d’aquesta or-ganització hi ha residències i pisos per a estudiants a preus força assequibles. Tor-nant a mi, jo me’n vaig a Colònia, que és una ciutat bastant gran, amb la qual cosa la possibilitat que em donessin una plaça era mínima. Com era de preveure, no em va pas tocar i vaig haver de posar-me a buscar un sostre pel meu compte. Hi ha qui prefereix el risc i buscar-se la vida en arribar a destí. La recerca la vaig fer per Internet, però la vaig acabar completant amb una escapadeta estiuenca a Colònia. Les tres dimensions sempre m’han sem-blat més de fiar que les dues de la panta-lla de l’ordinador. I.. Eureka! Vaig trobar un pis per compartir amb uns alemanys fantàstics i, ara que ja el tinc, ja me’n puc anar tranquil·la que fred, almenys, no en passaré.Bentley university

A les dues fotografies; Colònia, Alemanya

Hi ha qui prefereix el risc i buscar-se la vida en arribar a destí.

8 | ordit

ENTREVISTA A HERIBERT BARRERA“La política nacional s’ha de fer, per sobre de tot, amb el cor”

l’entrevistaguillem carol i vallès

Com veu al país?No gaire bé, la veritat. El país està pa-

tint un procés de minorització molt acce-lerat. La pressió que exerceix l’Estat es-panyol és ferotge. Només ens hem de fixar amb la constant asfíxia que exerceixen sobre la llengua catalana. Hem de treba-llar per construir un Estat propi o el procés d’espanyolització serà, finalment, irrever-sible. Però cada cop hi ha més independentis-tes.

Cert, però no som prous i, a més, des-graciadament no ens entenem entre no-saltres. Estem en uns moments decisius i no ens podem permetre el luxe d’actuar d’aquesta manera.Abans hi havia més solidaritat entre les formacions polítiques. És necessari retro-bar l’empatia?

Eren altres temps. Abans tot just sor-tíem del franquisme i, per tant, havíem treballat junts per lluitar en contra d’un

enemic comú. Ara la situació ha canviat. Els polítics actuals, per sort, s’han cone-gut en unes circumstàncies diferents. No els podem demanar que actuïn igual. Ara bé, nosaltres teníem una cosa molt clara: el primer era Catalunya. Ni el partit ni la ciutadania, primer ha de ser la nació. La nació perdura, està per damunt i, per tant, ha d’anar per davant de les circumstàn-cies personals.Sembla que això s’hagi oblidat.

Sí, ara les decisions polítiques van en funció dels interessos del partit. Lamen-tablement el sistema polític actual ha pro-duït que els polítics acabin confonent els interessos del partit amb els del país.L’escala de valors de la classe política també ha canviat?

Segurament. Ara: no només a la clas-se política. El canvi és general, és de tota la societat. Els valors han canviat perquè l’entorn és un altre. És un fet lògic i normal. A la seva època els polítics tenien estudis superiors.

Fotografia feta per David Carbó i Amorós

ordit | 9

No estic massa el corrent dels estudis dels polítics actuals. Això sí: tinc la sen-sació que hem reculat. Com a mínim m’ho sembla quan els escolto parlar. Però bé, no cal tenir estudis universitaris per gau-dir d’una concepció correcte de la gestió pública.Parlant dels estudis, com recorda la seva etapa a la FNEC?

Plena d’esperança. Érem joves, teníem idealitzada la situació nacional i, segura-ment, el país no era tal i com el percebíem nosaltres. Volíem construir un país millor i crèiem que tot era possible.Quin motiu els va conduir a fundar la FNEC?

Quan jo hi vaig entrar la FNEC ja exis-tia. Als seus fundadors, però, els va moure el que ha mogut sempre la història del nostre país: la controvèrsia amb l’Estat es-panyol. Vèiem que amb Madrid no hi havia res a fer, que no ens respectaven la nostra personalitat. No podíem viure com a cata-lans si teníem una relació de subordinació amb els de Madrid. I bé, no hi ha res mi-llor perquè respectin la teva identitat que crear una organització on la disciplina si-gui única i exclusivament catalana.En els anys 30 ja es parlava d’excel·lència a la universitat?

No, ja es donava per entès. Universi-tat i excel·lència eren dos conceptes que anaven units. Llavors érem molt pocs els que podíem accedir a la universitat i, per tant, només hi havia una certa elit a la uni-versitat.I com veu el món universitari actual?

No té cap punt de comparació. Actual-ment la universitat ha patit una massifi-cació extraordinària. La qualitat d’ara és superior. En això no hi ha cap dubte. Ara, quan la universitat està concebuda per masses el valor de l’ensenyament univer-sitari el devalua. I, per altra banda, sembla que infravalorem els estudis de formació professional que és un ensenyament im-portantíssim. El que també ha canviat ha estat la figura de l’estudiant. Ha guanyat autonomia, fins al punt que ara n’hi ha que estudien per plaer.Per acabar. Vostè veu una Catalunya inde-pendent?

No n’estic segur, la veritat. Ara, jo la veig i, per tant, la vull veure possible. Hi confio plenament i, per aquest motiu, hi he treballat tota la meva vida. Ara bé, és essencial una classe política decidida. La política s’ha de fer amb el cervell, el cor i l’estómac. La política nacional, però, s’ha de fer, per sobre de tot, amb el cor.

Fotografia feta per David Carbó i Amorós

10 | ordit

LA “CERVESADA” DE LA UB ES CONSOLIDA

MÉS DE 500 PERSONES AL DEBAT PRE-ELECTORAL

redacció

El passat 7 d’octubre la FNEC va organitzar la tra-dicional “cervesada” al pati de la facultat d’Economia i Empresa de la UB per celebrar l’inici del curs aca-dèmic. Com a les altres edicions, enguany va tenir un seguiment massiu per part dels estudiants.

Des de les dotze del migdia i fins a les vuit del vespre uns quants membres de la FNEC no vam parar de servir desenes de litres de sangria i, naturalment, cervesa.

L’ambient festiu i distès va permetre un apropa-ment molt agradable amb un bon grapat d’alumnes, fet que es va aprofitar per explicar la tasca de la fede-ració d’estudiants a la universitat.

redacció

El passat dimecres 3 de novembre la Universitat Pompeu Fabra va acollir un debat pre-electoral que va comptar amb l’assitència de més de 500 estudiants vinguts de diverses universitats. Sota el nom de “Qui-na Catalunya vols?”, Gerard Figueras (CiU), Antoni Comín (PSC), Pere Aragonés (ERC), Laia Ortiz (ICV), Joan Milian (PP), Jordi Cañas (C’s), Alfons Lopez Tena (SI), Montserrat Nebrera (AdG), Ruth Carandell (Re-agrupament) i Antonio Robles (UpyD) van exposar les idees dels seus partits.

La massiva presència d’estudiants en aquest acte organitzat per Deba-t i la FNEC demostra, un cop més, que entre el públic juvenil no existeix una desafecció tan generalitzada per la política. El debat, per cert, es pot consultar a la pàgina web de la FNEC (www.fnec.cat).

notícies

La “cervesada”Una imatge del nou web de la FNEC

Debat pre-electoral a la UPF

ordit | 11

FNEC.CAT: EL PORTAL DE L’ESTUDIANT

LA NOSTRA SENTÈNCIA: INDEPENDÈNCIA

redacció

Tot i que encara s’estan polint alguns detalls, el nou web www.fnec.cat ja és una realitat. La federació d’estudiants ens hem dotat d’un espai a la xarxa per transmetre el nostre missatge amb molta més facili-tat i rapidesa a tots els estudiants. Volem convertir la nostra pàgina en un punt de referència per a l’estudiant universitari. Per aquest motiu l’hem dotada de notícies diverses, opinions contrastades, enques-tes i aquelles xarxes socials que ens per-meten interactuar amb els universitaris per explicar-los els projectes de la FNEC.

redacció

En el marc de la campanya “La nostra sentència: independència”, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya va repartir 2000 díptics al Campus de Ses-celades de la Universitat Rovira i Virgili. D’aquesta manera els estudiants de les di-verses facultats, el professorat i el perso-nal d’Administració van rebre informació sobre l’agressiva sentència de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per part del Tri-bunal Constitucional. Una sentència que dinamita qualsevol mena de possibilitat d’acord polític amb l’Estat espanyol.

La “cervesada”Una imatge del nou web de la FNEC

Fotografia de la manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona

12 | ordit

david carbó i amorós

On the 29th of November 1899 Futbol Club Barcelona was born thanks to the efforts of some young enthusiastic Swiss, British and Catalan men under Hans-Max Gamper guidelines. Joan Gamper, as known here, was born in Winterthur –Switzerland- and was also the founder of FCZürich. At first, they wanted to join an existing club, Català Futbol Club, but the refusal they received from its members led them to found their own club. Those were the beginnings of a soccer club that, among several peculiarities, it is one of the few not registered as a corporation but as a club and that can boast of being the se-cond club in the world with more members -176.000 after Benfica.

The club emblem or slogan, “more than a club” shows that the involvement or influence of the institution is not limited strictly to the sports field. If we take a look back in history, we’ll see different reasons that give sense to this well-known slogan. There are two main clear explanations. One refers to the role that the club has

always played as an ambassador of the Catalan language and culture, the other are the different solidarity and welfare ac-

The Camp NouCarles Puyol, Tha captain

MÉS QUE UN CLUB

get to know

anuncio_intransit_ok.indd 1 18/11/10 16:36:04

The role that the club has always played as an ambassador of the Catalan language and culture

ordit | 13

tivities in which Fundació Barça is actively involved in order to help unfortunate chil-dren all over the world. The annual allo-cation of 0.7 % of the ordinary income to the foundation of the club makes all those projects possible. Another fact that makes Barça different from other clubs and gives sense to that “més que un club” slogan is the agreement with UNICEF that lets FCBarcelona wear their logo on the jersey of the club.

The linking that ties Catalonia and its people with Barça is strengthened and becomes specially remarkable during the years of General Franco’s military dictator-ship (1936-1975), when the repression and the banning of the political and cultural Catalan institutions helped Barça become one of the most important signs and one of the major symbols of struggle against Franco and against the centralization that the regime represented. Thus the club be-came the best ambassador of Catalonia abroad implying that their symbols and emblems also were emblems of Catalan identity.

Being a member of the club in times of dictatorship and transition not only served to claim the existence of Catalonia by the Catalans themselves, but was also used as an integration tool by many immigrants who came from throughout Spain and wanted to own these signs of collective identity of their new home.

The story of that slogan is, at least, curious. No one knows exactly where did it arose for the first time but there is one letter written by Jordi Pujol (ex-president of the Catalan Government) to his wife during his stay in prison which shows the impotance that Barça has always had for our nation.

...això del Barça, és més que un club.The Camp NouCarles Puyol, Tha captain

anuncio_intransit_ok.indd 1 18/11/10 16:36:04

Fundació Barça is actively involved in order to help unfortunate children all over the world

14 | ordit

UNIVERSITAT I JOVES

l’opiniómuriel casals i couturierpresidenta d’òmnium cultural

Què significa ser jove català i universi-tari avui a Catalunya? Abans que res un privilegi, una benedicció de la fortuna. Si la pregunta la fem en femení encara hi haurà més elements per respondre amb afirmacions plenes d’entusiasme.

Els joves catalans tenen la sort de viu-re en una part del món que, a més d’una llarga tradició cultural, disposa d’un ele-vat nivell de renda. Això vol dir que ens podem permetre allargar el període de formació fins ben passada l’adolescència; la nostra societat pot esperar que els nois i noies que desitgen estudiar retardin la seva incorporació al sistema productiu.

Avui l’accés a la universitat és obert a la quasi totalitat dels joves. Aquesta mi-llora democràtica ha anat acompanyada d’una disminució de la valoració social dels títols acadèmics. El nostre repte, per a alumnes i professors, és que la univer-sitat que ha obert les portes d’entrada mantingui l’exigència intel·lectual que li és pròpia.

Recordem el discurs de l’economista britànic John Stuart Mill en la inauguració del curs acadèmic (1848) de la Universi-tat de Saint Andrew (Escòcia). Va dir que a la universitat no s’hi formen professio-nals sinó ciutadans; insistint que ‘si de la universitat en surten ciutadans informats

i amb capacitat d’analitzar críticament la realitat, seran bons metges, bons advo-cats o bons enginyers’.

El privilegi d’una educació universi-tària implica el deure de retornar a la so-cietat el rendiment d’allò que hem rebut; els universitaris catalans han de ser cons-cients del paper que els correspon en la qualitat de la vida cultural del nostre país. Esperem d’ells i d’elles una exigència res-pectuosa amb el coneixement que els do-narà força per construir el futur.

Ser jove català i universitari és un privilegi, una benedicció de la fortuna

Els universitaris catalans han de ser conscients del paper que els correspon

Congrés de la FNEC de l’any 1990

ordit | 15

la FNEC és...La FNEC va ser fundada l’any 1932 com a

organització d’estudiants nacionalistes ca-talans i ràpidament va esdevenir el sindicat democràtic estudiantil més representatiu del país, agrupant la major part d’associacions d’estudiants d’ensenyament superior. En poc més de dos anys la FNEC estava totalment con-solidada, però la victòria franquista de 1939 i la conseqüent repressió política van desfer la FNEC i van abocar els seus militants a la clan-destinitat i l’exili, des d’on continuarien la lluita que havien encetat el 1932: la recuperació dels drets nacionals de Catalunya. No va ser fins ben entrada la democràcia –any 1985– que un grup de joves universitaris van decidir refundar el sindicat. Així, durant els anys 80 la FNEC va emprendre un nou impuls que es materialitzà amb el creixement i hegemonia dels anys 90, en què novament es va convertir en el sindicat universitari català de referència pels estu-diants de moltes facultats del país.

La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya és una organització estudiantil im-plantada a les universitats més importants del país per col·laborar, a través dels pols de co-neixement més imporants de la nostra societat, a fer de Catalunya el millor país del món. Som declaradament independentistes i l’estima al país ens fa tirar endavant aquest projecte de sindicat universitari que té més de 70 anys d’història.

És clar que les motivacions no són exac-tament iguals que les de fa setanta anys: la societat catalana ha experimentat uns canvis importantíssims, fet que ens fa plantejar nous reptes en aquest segle XXI que tot just acaba de començar: globalització, nova immigració, internacionalització de la nostra economia, futur de la universitat en el nou procés de Bolonya, societat cohesionada, valors demo-cràtics i de participació civil, el futur de la nos-tra llengua i cultura… En definitiva, tot allò que afecta el nostre país i que ens ha de permetre mostrar-nos al món com una societat moderna i cohesionada on cada vegada les fronteres són més difuses però alhora més necessàries.

Per tot això, i pel paper importantíssim que juguen les universitats com a creadors de ca-pital humà i valors a la societat, us animem a participar d’aquest projecte amb molta il·lusió i amb el clar convenciment que el futur es cons-trueix sempre des del present. Perquè tu també puguis explicar que vas ajudar a construir una Universitat d’excel·lència i, per tant, un país més lliure. Tu també pots fer sentir la teva veu. Vine a la FNEC!

EL PRESENT DE LA FNEC

EL FUTUR DE LA FNEC

LA HISTÒRIA DE LA FNECQUÈ ÉS LA FNEC?

Congrés de la FNEC de l’any 1990