C M Y CM MY CY CMY K

49

Anna M. Sánchez, directora general d’AIDIT: “Contribuïm a dissenyar organitzacions anticrisi”

10

març 2010

‘La Nit’ estrena format televisiu en una vetllada memorable

04Premis Salvà i Campillo 2010

06Arriba l’estrena més esperada

02

ANY 16 NÚMERO 49 03/2010

Edita:Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET)Alí Bei, 59 08013 BarcelonaT. 932292003 - F. 932292042 www.telecos.cat

Degà del COETC:Miquel Ramírez

President de l’ACET:Carles Martín

Direcció Editorial:Guillermo Canal

Comunicació i Publicitat:Estel Estopiñanestel.estopinan@telecos.cat

Coordinació:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat

Projecte de disseny i maquetació:Criteri de Comunicació, s.l. (www.criteri.cat)

Fotografia i imatges:Ricard Novellas i Flickr

Col·laboracions:Raimon Balart Jordi Duch José A. Lázaro Domingo Martín Aquilino MorcilloJordi Olmo Josep PratPatrícia Remiro Albert Reverter Domingo Ruíz Josep SegarraJosé Mª Vázquez Quintana

Fotomecànica i impressió:Cevagraf, s.c.c.l.

Dipòsit legal:B-17.897-99

L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els arti-cles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Sumari Pàg.

Editorial:

“Bona nit telespectadors i benvinguts/des a ‘la Nit’!” 3

Destacats:‘La Nit’ estrena format televisiu en una vetllada memorable 4Arriba l’estrena més esperada 6Nova Junta Directiva de l’AEIT 9Tret de sortida dels II CEI 9Projectes europeus DOCET i ECCE 9

Entrevista:Anna M. Sánchez, directora general d’AIDIT: “Contribuïma dissenyar organitzacions anticrisi” 10

Tecnologia:Xarxes FTTH de Nova Generació (i II Part) 16

Mirador:Avenços en l’estesa de xarxes 19

Un canal de TDT claus en mà 24

AEIT: professió i estructura territorial 28

Oci i negoci disparen les aplicacions mòbils 30

Empresa i societat:El llegat d’Arthur Andersen 32

‘Inter nos’:La política associativa dels ‘telecos’ 34

La tècnica, els ‘telecos’ i el món real 36

Ofertes comercials i serveis:Targeta Visa-Telecos de Professional BS 38

Calidoscopi:Apunts al natural de micologia 40

Publicacions 42

Tribuna:Recta final cap a l’encesa digital 43

Sumari

TLC49-p.02 a 03 ok 18/3/10 09:51 Página 2

03

“Bona nit telespectadorsi benvinguts/des a ‘la Nit’!”

Editorial

Així doncs, ‘la Nit’ aquest any ha sigut un acte valent idecidit a tirar endavant sense cap por als canvis, delsquals hem après a treure profit assumint que la part derisc que comporten és indestriable de l’afany de prospe-rar i millorar que ens anima a tots plegats. I és que ‘laNit’, més enllà de l’acte, és les persones que hi confien,les que hi assisteixen i, és que en definitiva, sense elsuport de tots no seria possible.

Ens retrobem a la XVI Nit de les Telecomunicacions!

Així començava la XV Nit de les Teleco-municacions, el que ha estat “primer progra-ma de televisió dels enginyers de telecomu-nicació a Catalunya”, que va tenir lloc el pas-sat 2 de març al World Trade Center de Bar-

celona. ‘La Nit’ dedicada a l’evolució de la televisió, comno podia ser d’una altra manera, va arribar en format tele-visiu presentant-se com un programa amb convidats,entrevistes i reportatges a peu de carrer.

El factor sorpresa generat pel ‘directe televisiu’ i la reinven-ció del format fan que puguem parlar de la quinzena Nitcom d’un acte pletòric de bona salut que continua sent elpunt de trobada imprescindible per a qualsevol professio-nal del món TIC. És més, aquesta capacitat constant d’in-novació, de ser un reflex de l’actualitat i, evidentment, d’a-glutinar cada any a centenars de professionals del mónempresarial, acadèmic i institucional, fan consolidar-nos,un any més, com un esdeveniment de referència.

‘La Nit’ de l’evolució de la televisió ha revalidat l’èxit deconvocatòria d’anys anteriors, fent que l’auditori del WorldTrade Center quedés petit per commemorar la història dela televisió i fer referència a un fenomen que marcarà unabans i un després en l’actual panorama televisiu: l’ence-sa digital que completarem aquest mes d’abril.

Aquest any, més que mai, hem de reconèixer l’esforç detots els patrocinadors i col·laboradors que han fet possi-ble aquesta XV edició de La Nit de les Telecomunicacions.

Tampoc no podem deixar d’esmentar els guardonatsd’enguany dels Premis Salvà i Campillo, que han partici-pat de l’esperit de ‘la Nit’, col·laborant i deixant-se endurper la màgia de la televisió a l’hora de recollir els seusmés que merescuts reconeixements. Així doncs, moltesfelicitats a tots ells i agrair-los també des d’aquí la sevapresència i la seva implicació, i sobretot, la il·lusió posa-da en aquests Premis.

‘La Nit’ ha sigut un actevalent i decidit a tirarendavant sense cap por alscanvis, dels quals hem après a treure profitassumint que la part de risc que comporten ésindestriable de l’afany deprosperar i millorar que ensanima a tots plegats

TLC49-p.02 a 03 ok 18/3/10 09:51 Página 3

La XV Nit de les Telecomunicacions passarà a la

història de les vetllades anuals del nostre col·lectiu

com la més televisiva de totes. Per primer cop, la

cita capdavantera dels professionals del sector TIC

de Catalunya i Espanya, organitzada pel COETC/ACET, s’ha

vestit amb les millors gales del format televisiu per retre home-

natge a l’evolució de la televisió, un fet d’enorme transcen-

dència que ha marcat els hàbits socioculturals de tota la

població del planeta i que ara, a més, és a punt d’arribar al

moment culminant de l’encesa digital de la TDT, prevista per

al proper mes d’abril. Ho ha fet, un cop més, satisfent amb

escreix les expectatives de convocatòria i organització asso-

lides amb l’ajut de tots els participants: enginyers de teleco-

municació col·legiats i associats, empresaris, professionals,

representants institucionals, patrocinadors i col·laboradors.

Els prop de gairebé mig miler d’assistents van començar

protagonitzant el ja tradicional còctel-sopar previ a l’acte de lliu-

rament dels Premis Salvà i Campillo 2010, un preàmbul carac-

teritzat pel retrobament de tot el col·lectiu en una marató de

dues hores de networking que es perfila, any rera any, com l’in-

gredient essencial dels que integren ‘la Nit’ i la posicionen al

capdavant dels esdeveniments de referència del nostre sector

a tot el país. Però més enllà d’aquest punt de partida (on enguany

van confluir dues de les primeres autoritats institucionals del

sector, concretament, el conseller d’Innovació, Universitats i

Empresa de la Generalitat, Josep Huguet i el secretari de

Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, a

més d’altres personalitats destacades, com ara el president del

Consell Audiovisual de Catalunya, Ramón Font i el nou presi-

dent de la Asociación Española de Ingenieros de Telecomunicación,

José Mª Vázquez Quintana), la vetllada va anar desgranant altres

elements d’interès que van aportar els tocs d’innovació i crea-

tivitat necessaris per convertir-la en una trobada única.

Oferiment de col·laboracióUn dels moments especialment àlgids de ‘la Nit’ va arribar

en l’inici de l’acte d’entrega dels Premis Salvà i Campillo en

la sala auditori del World Trade Center de Barcelona, quan

els congregats van ser convidats a fer de públic d’un suposat

noticiari televisat en directe des del plató instal·lat al mateix

escenari i que informava de l’esdeveniment protagonitzat per

tots els presents.

Amb aquesta posada en escena en format de ‘late show’

d’entrevistes començava la segona part de ‘la Nit’, estrenada

amb la intervenció del degà del COETC, Miquel Ramírez, que

va destacar que “el Col·legi ofereix la seva col·laboració a la

Generalitat i a les administracions locals amb l’objectiu de fer

front a l’actual conjuntura econòmica i de potenciar les TIC en

Per quinzè any consecutiu, la Nit de les Telecomunicacions ha marcat el sostre festiu delnostre col·lectiu, amb una vetllada memorable celebrada per primer cop al World TradeCenter de Barcelona el passat dia 2 de març, i subratllada amb una posada en escenaen format televisiu, d’acord amb el tema escollit per a l’ocasió, centrat en l’evolució dela televisió. Tot plegat, rematat amb l’entrega dels Premis Salvà i Campillo 2010 a quatreprofessionals del sector: Mònica Sala, Juan Mulet, Manuel Martín Neira i Josep Clotet.

04

Destacats

‘La Nit’ estrena format televisiuen una vetllada memorable

TLC49-p.04 a 08 ok 17/3/10 15:44 Página 4

benefici dels ciutadans”. Prèviament, havia fet un breu repàs de

la situació de crisi general que afecta també al nostre sector i

havia destacat la importància d’iniciatives promogudes des de

l’Administració com ara la Xarxa Oberta de Catalunya.

A continuació, el conductor de l’acte, que oficiava al mateix

temps de presentador del noticiari, va demanar la presència

del president de l’ACET, Carles Martín, que ho va aprofitar per

expressar públicament el seu desig que ‘la Nit’ acabi sent el

punt de trobada dels ‘telecos’ de tot Espanya.

Premis Salvà i Campillo 2010S’arribava així a la cerimònia d’entrega dels Premis Salvà

i Campillo 2010, en les quatre modalitats: ‘Enginyer/a de l’Any’,

‘Telecom Espanya’, ‘Telecom Europa’ i ‘Premi d’Honor’.

Premi Enginyer/a de l’Any. Reservat per als enginyers de

telecomunicació que destaquin per la seva trajectòria empre-

sarial i/o acadèmica a Catalunya, s’ha atorgat a MMòònniiccaa SSaallaa,

directora general d’Orange Catalunya, pel seu èxit professional

al capdavant de l’operadora.

Premi Telecom Espanya. Concebut amb la finalitat de distingir

el projecte o bé la personalitat pública o privada més destacada

en el reforçament i la difusió del paper de les TIC a Espanya, s’ha

lliurat a JJuuaann MMuulleett, director de la Fundació Cotec, centre d’anà-

lisi i promoció de la cultura i la innovació tecnològica.

Premi Telecom Europa. Plantejat amb l’objectiu de guar-

donar el projecte o bé la personalitat pública o privada més

destacada en el reforçament i la difusió del paper de les TIC

en l’àmbit europeu, s’ha entregat al projecte espacial SSMMOOSS

(Soil Moisture and Ocean Salinity Satellite), que mesura la sali-

nitat dels oceans i la humitat de la terra per tal de millorar els

coneixements sobre el canvi climàtic. El va recollir MMaannuueell

MMaarrttiinn--NNeeiirraa, impulsor del projecte i enginyer de la ESA (Agencia

Espacial Europea) on treballa des de 1992 en temes de nave-

gació per satèl·lit i sobretot, en projectes d’observació de la

terra, com és el cas del SMOS.

Premi d’Honor. Orientat a distingir la trajectòria rellevant

d’un professional relacionat amb les TIC d’abast espanyol, s’ha

concedit a JJoosseepp CCllootteett, fundador de la companyia Promax,

una de les empreses més destacades a nivell estatal en fabri-

cació d’instrumentació electrònica de precisió.

CloendaUn cop enllestida la cerimònia d’entrega de premis, va

prendre la paraula el secretari de Telecomunicacions i Societat

de la Informació, Jordi Bosch, i a continuació va cloure la vetllada

el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat,

Josep Huguet.

Es posava així punt i final a una XV Nit que, més enllà de

perfilar-se com la millor ocasió per al retrobament dels seus prota-

gonistes habituals: professionals, personalitats, guardonats,

acadèmics, investigadors, patrocinadors, empreses i institucions

del nostre sector, ha estat també la més televisiva de totes.

Discurs de cloenda del conseller d’Innovació,

Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep

Huguet, que va presidir ‘la Nit’

Les entrevistes al degà del Col·legi, Miquel

Ramírez, i al president de l’Associació, Carles

Martín van obrir el ‘late show’ de ‘la Nit’

Cóctel-sopar de ‘la Nit’

Els guardonats amb els Premis Salvà i Campillo

2010, acompanyats de les autoritats institucionals

que presidien l’acte i de les dues personalitats

que encapçalen el COETC/ACET

05

TLC49-p.04 a 08 ok 17/3/10 15:44 Página 5

06

Destacats

Arriba l’estrena més esperadaNova seu: claus d’intervenció arquitectònica

Puntualment, i tal com ja s’havia anunciat amb antelació, l’1 de febrer el Col·legi il’Associació traslladaven la seva activitat al número 59 del carrer Alí Bei de Barcelona.Però aquest trasllat no ha estat un simple canvi de seu. Representa molt més: implicafer realitat la voluntat de disposar d’un espai propi dels enginyers de telecomunicació,concebut específicament amb la finalitat de prestar els serveis del Col·legi il’Associació, tant al mateix col·lectiu com a la societat en general, i tot plegat en lesmillors condicions desitjables.

Els arquitectes Jordi

Romaní i Antoni Gili

han plantejat un

disseny de la nova

seu sense complicacions, orientat

a aconseguir espais amplis i

lluminosos, amb àrees de treball

definides però obertes, tal com

podeu veure a les fotografies.

Tant la planta superior del local,

la més lluminosa i destinada a

la recepció i zona de treball, com

la inferior, la més social, orien-

tada a reunions i formació, reflec-

teixen una imatge renovada i

actual, marcada pel color blanc,

que crea un entorn diàfan molt adient per a l’activitat col·legial.

A més de disposar de les infraestructures i serveis neces-

saris per a l’activitat de l’organització, s’ha treballat espe-

cialment en dotar la nova seu d’uns mitjans i equipaments

orientats a satisfer les necessitats de tots els que ens visiteu:

des d’una bona cobertura wi-fi en tot el local, fins a un caixer

automàtic Servired de Caixa d’Enginyers o també una

instal·lació específica de Vodafone capaç de subministrar

una excel·lent cobertura dels seus serveis.

L’esforç realitzat per disposar d’un local adequat per a

les nostres necessitats i proveït de la imatge que els engin-

Porta d’entrada

Recepció

TLC49-p.04 a 08 ok 17/3/10 15:44 Página 6

07

yers de telecomunicació de Catalunya ens cal oferir, ha

comptat amb l’ajut i el suport de Banc de Sabadell, Caixa

d’Enginyers, Schneider Electric, Siemens i Vodafone, que

han contribuït amb recursos econòmics i materials a la cons-

trucció d’aquesta nova seu.

Teniu a la vostra disposició, doncs, un espai obert i de

trobada per a tots els col·legiats/associats, i per això us

convidem a conèixer la que des d’ara és la nova seu, la de

tots els enginyers de telecomunicació de Catalunya, que

esperem no només que no us defraudi sinó que us complagui

de debò.

Aula de formació

Àrea de treball

Sala de juntes

Han contribuït destacadament al projecte d’aquesta nova seu:

Banc de Sabadell, amb la seva aportació econòmica ha fet possible

dotar la nova seu dels recursos necessaris per a la seva activitat.

Caixa d’Enginyers, facilitant-nos un nou servei per al col·lectiu, amb

un caixer automàtic a la nova seu connectat a la xarxa Servired.

Schneider Electric, proveint gran part del material elèctric necessari

a baix cost i la infraestructura de comunicacions de veu i dades.

Siemens, amb el subministrament de tot el sistema de telefonia IP i

de dades de la xarxa interna sense cost.

Vodafone, amb la instal·lació d’una infraestructura específica per

garantir la cobertura en tot l’espai de la seu de tots els seus

serveis més avançats.

TLC49-p.04 a 08 ok 17/3/10 15:44 Página 7

DestacatsNova seu del COETC/ACET

Claus d’intervenció arquitectònicaLes claus d’intervenció arquitectònica que han fona-

mentat el projecte de la nova seu del Col·legi i l’Associació

són els següents:

• FFuunncciioonnaalliittaatt.. S’ha buscat la millor manera d’optimitzar els

espais fent que cavalquin tots ells entre diferents usos.

• PPrraaggmmaattiissmmee.. S’ha plantejat l’aprofitament de tota l’estruc-

tura preexistent que fos útil per al nou ús del local.

• EEvvoolluucciióó.. La nova seu és un contenidor neutre i diàfan que

possibilitarà els canvis d’ús en el decurs del temps.

• LLaa iimmppoorrttàànncciiaa ddee llaa lllluumm.. S’ha tendit a evitar la gestualitat

espaial i cromàtica per tal de propiciar la lluminositat, la fàcil

lectura de l’espai i el necessari confort visual per a l’usuari.

• TTrraannssppaarrèènncciiaa ((iinntteerrnnaa ii eexxtteerrnnaa)).. S’ha volgut esquivar entre-

bancs visuals i eixamplar l’espai disponible.

• EEccoonnoommiiaa.. S’ha materialitzat mitjançant la utilització de

materials senzills, econòmics i d’eficàcia contrastada per a

l’ús que es pretén.

TLC49-p.04 a 08 ok 17/3/10 15:44 Página 8

09

Destacats

Nova Junta Directivade l’AEIT

Les darreres eleccions a la Junta Directiva de la Asociación

Española de Ingenieros de Telecomunicación (AEIT), cele-

brades el passat 12 de gener, van donar el triomf a la candi-

datura institucional encapçalada per José Mª Vázquez Quintana,

per un ampli marge de vots sobre les altres dues llistes presen-

tades. La composició de la nova Junta és la següent:

President: Jose María Vázquez Quintana Vicepresident: Francisco Vicente Guillén Secretari: Carles Martin Badell Vicesecretari: Felix Pérez Martinez Tresorer: Sergio Riolobos Anglés Comptador: Juan L. Ordiales Basterretxea Vocal 1: Luis Armenteros Picazo Vocal 2: Bernardo Balaguer Monterrubio Vocal 3: Miguel A. Montesdeoca Hernádez Vocal 4: Francisco J. Gabiola Ondarra Vocal 5: Juan Carlos López López Vocal 6: Evaristo Abril Domingo Vocal 7: Miquel Jaque Barbero Vocal 8: Ramón Bermudez de Castro Suplent 1: Carlos Prieto Lezaun Suplent 2: Juan Luis Pedreño Molina Suplent 3: Francisco J. Falcone Lanas Suplent 4: Julio Avelló Fernández Suplent 5: Eduardo Artal Latorre

Tret de sortida dels II CEI

Per segon any consecutiu el nostre col·lectiu gaudeix de la millor oportunitat de practicar

esport i, alhora, de conèixer companys d’altres col·legis, concretament dels d’Economistes,

d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Industrials i de Farmacèutics de Barcelona,

tots els quals, juntament amb el Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya

(COETC), acaben de posar en marxa els II Campionats Esportius Intercol·legials (CEI).

Des d’aquest mateix mes de març i fins al proper mes de juny, els II CEI desenvoluparan sis modalitats de competició en futbol

sala, tennis taula, tennis, golf (pendent de definir), pàdel i cursa atlètica de 10 km al llarg del front marítim barceloní. Les dues últimes

fan la seva estrena en aquesta nova edició, una altra novetat de la qual és la concentració dels campionats de tennis i pàdel al llarg

d’un cap de setmana, amb la intenció d’afavorir la participació dels interessats. En aquesta competició, cada Col·legi formarà una

selecció oficial que el representarà en les diferents modalitats esportives que configuren el campionat. Com en la primera edició, la

celebració dels II CEI culminarà amb el lliurament de trofeus i el sorteig de regals posterior per a tots els participants, el dijous 10 de

juny, al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (c/ Els Vergós, 16 de Barcelona).

Projectes europeusDOCET i ECCE

El projecte europeu DOCET, orientat a definir un model

comú que reconegui i doni valor als estudis europeus

d’enginyeria, ha fet la darrera escala a la ciutat finlandesa de

Turku. Aquí, després que les entitats participants europees i

americanes, posessin en comú els models d’educació i marcs

globals de qualificació, tot buscant les seves interrelacions

mitjançant els resultats d’aprenentatge, es va establir un model

integrat entre el marc europeu de qualificació EQF i el model

anglosaxó d’estructuració d’estudis CDIO.

Pel que fa al nou projecte europeu ECCE, que té com a

objectiu principal definir els models sobre els sistemes d’acre-

ditació i qualificació d’estudis superiors (bàsicament, engin-

yeries), en la primera reunió a Milà es van establir els objec-

tius, programa i seguiment del projecte, i es van definir els

grups de treball que el desenvoluparan.

Reunió de treball a la ciutat

finlandesa de Turku

TLC49-p.09 a 14 ok 16/3/10 13:43 Página 9

10

“Contribuïm a dissenyarorganitzacions anticrisi”“Contribuïm a dissenyarorganitzacions anticrisi”

a competitivitat continua sent la principal

assignatura pendent de les empreses cata-

lanes i espanyoles. Què han de fer en general

per millorar-la i guanyar quota de mercat?

La competitivitat es focalitza en l’habilitat de les persones i de

les seves organitzacions en el desenvolupament i adaptació de

la tecnologia –el propi saber fer–, a tot tipus de processos,

productes o serveis per satisfer els consumidors al mínim cost.

Per garantir la continuïtat d’aquesta dinàmica –resumida en la

capacitat de les empreses de diferenciar-se de la competència

amb nous productes o serveis, optimitzant els seus processos

i implantant models de gestió estandaritzats–, l’empresa ha d’in-

tegrar el model d’innovació en la pròpia estratègia empresarial.

Quin és el primer pas concret que cal fer en aquesta

direcció?

Cal començar identificant un lideratge capaç d’iniciar dife-

rents projectes, de testejar-los, redissenyar-los amb facilitat

–si convé esmenar-los– i aprendre amb rapidesa tant dels

encerts com dels errors. Això és el resum del que fan els

emprenedors: crear i gestionar projectes amb recursos econò-

mics molt limitats.

L

Entrevista

Millorar la competitivitat obliga a les empreses a incorporar la innovació als seusprocessos de gestió. Una exigència que convé mesurar, amb l’objectiu d’assolirl’excel·lència empresarial en la gestió de la innovació. Per avaluar-la amb precisió,l’Agència d'Acreditació en Investigació, Desenvolupament i Innovació Tecnològica(AIDIT), disposa del mètode propi anomenat ‘Les 3Ps de l’excel·lència en innovació’©.La seva directora general Anna M. Sánchez el defineix com “’l’oportunitat de dissenyarorganitzacions a prova de crisi”.

TLC49-p.09 a 14 ok 16/3/10 13:43 Página 10

11

Anna M. Sánchez,directora general de l’Agència

d’Acreditació en Investigació,

Desenvolupament i Innovació

Tecnològica (AIDIT)

Quin grau de consciència té en general l'empresari català

de la importància de la innovació com a factor de compe-

titivitat?

És desigual. Depèn del sector, de l’accés a fonts d’informació,

del posicionament en la cadena de valor, del nivell de desenvo-

lupament tecnològic, la competència internacional, entre d’altres.

Què li diria a la pime per convèncer-la de la necessitat de no

ajornar ni un dia més l'aposta per la gestió de la innovació?

Només li diria que recordi els ingredients de la fórmula que la va

fer néixer, de la importància de la capacitat de l’empresa d’adaptar-

se i millorar en tots els sentits, dues prioritats essencials de gene-

ració de valor en un món que canvia constantment.

Per què el teixit empresarial no s’anima en general a fer

un petit esforç innovador, si és la millor recepta per guanyar

competitivitat?

Per bé que les empreses tenen a la seva disposició un bon

nombre d’eines per reduir significativament l’impacte de les

activitats d’innovació en els seus comptes de resultats –com

ara les deduccions fiscals en l’impost sobre societats o la boni-

ficació a la Seguretat Social per al personal dedicat a activitats

d’R+D+i–, el cas és que les urgències i incerteses de la situació

econòmica no deixen gaire espai al pensament positiu, tan

necessari en processos de creativitat i innovació.

Quina és la clau de la implantació reeixida de la innovació

en l'empresa?

Bàsicament, la identificació de la persona responsable del

procés, que ha de ser capaç d’engrescar un equip de treball,

cohesionar-lo, orientar-lo cap a un objectiu, amb suficient energia

i convenciment per superar les incerteses i entrebancs que van

sorgint. Evidentment, aquesta tasca ha d’estar emparada per

un model de gestió de l’R+D+i sistematitzat.

Tenint en compte la posició d’AIDIT, a mig camí dels àmbits

públic i privat, quin paper ha de fer l'Administració en el

procés d'incorporació de la cultura de la innovació en la

dinàmica empresarial?

‘AIDIT ha demostrat abastament, al llarg de la sevatrajectòria d’una dècada, que és un referent incentivadordel binomi Universitat-Empresa’

Segell d’excel·lència en la gestió de lainnovacióQuin paper fa AIDIT amb l’objectiu d’afavorir l’avantatge

competitiu de les empreses?

Conscients de la importància de l’avantatge competitiu per

a les empreses i també de les seves necessitats de finança-

ment, hem dissenyat instruments d’avaluació dels projectes

d’innovació que incentiven la millora contínua de la seva

qualitat, la definició de reptes tecnològics més complexes i

la millora de la seva gestió tècnica i econòmica. Mitjançant

diferents indicadors de mesura objectiva de les activitats

desenvolupades, establim la seva certificació, que esdevé així

una eina clau d’aquesta avaluació, plantejada des d’una òptica

pròpia anomenada ‘Les 3Ps de l’excel·lència en innovació’©:

els ‘projectes’, les ‘persones’ i els ‘processos de gestió’. Es

tracta d’un segell d’excel·lència en la gestió de la innovació

que ajuda les organitzacions públiques i privades a prendre

consciència d’un fet constatat: que no hi pot haver innovació

sense projectes que pretenguin aprofitar les oportunitats, ni

tampoc projectes sense personal investigador amb el talent

per liderar-los, i també que són molt difícils d’assolir els objec-

tius amb èxit i mantenir-se al llarg del temps, sense implantar

una gestió adequada del procés innovador.

TLC49-p.09 a 14 ok 16/3/10 13:43 Página 11

Beneficis fiscals i bonificacionsDe quins avantatges fiscals i bonificacions gaudeixen les empreses que

executen plans d’R+D+i?

Els incentius fiscals a l’R+D+i identificats expressament daten del 1995. El sistema

actual contempla instruments d’avaluació tècnica i vinculació davant d’Hisenda, creats

l'any 2003 amb l’objectiu d’oferir seguretat jurídica total a les empreses en la seva

aplicació. Actualment les empreses disposen de dos incentius diferents i incompati-

bles però molt eficaços per rendibilitzar les seves activitats d'R+D+I: les deduccions

per les despeses dels projectes d'R+D+i en l'impost sobre societats o les bonifica-

cions en la cotització de la Seguretat Social del personal que es dedica a activitats

d'R+D+i de manera exclusiva. La selecció de la millor opció depèn de diferents factors:

de la capacitat d’individualitzar els projectes que l'empresa està realitzant; dels bene-

ficis de l'empresa a 15 anys vista; de les despeses en R+D+i del personal, col·labo-

racions externes, materials, fungibles, etc. Les empreses que fan recerca i desenvo-

lupament (R+D), és a dir, treballs originals planificats per obtenir nous coneixements

on els resultats de la seva recerca es materialitzaran en nous productes o processos,

tenen la recompensa d’un major percentatge de despesa deduïble. En canvi, les

empreses que posen el focus en les innovacions tecnològiques, és a dir, en les millores

substancials, tenen una deducció inferior, al mateix nivell de les novetats subjectives

que assoleixen internament. Si els projectes són d’R+D, llavors les deduccions apli-

cables oscil·len entre el 25% i el 59% de les despeses realitzades. Al seu torn, les

despeses associades a activitats d’innovació tecnològica només gaudeixen d’una

deducció del 8%. A aquest mateix nivell del 8% també es rebaixen les deduccions

en concepte d’inversió en immobilitzat a afectes exclusius d’R+D. També s’ofereix

llibertat d’amortització per als béns dedicats a R+D i, a més, es pot acumular un crèdit

fiscal fins a 15 anys.

En matèria de bonificacions, s’opta a la reducció d’un 40% en l’aportació de l’em-

presa a la Seguretat Social del personal dedicat de manera exclusiva a activitats

d’R+D+I, i en concret per als grups de cotització 1, 2, 3 o 4. Amb l’objectiu de mini-

mitzar el risc en l’aplicació dels incentius –en el sentit d’assegurar las seva aprovació

per part de l'Agència Tributària–, la legislació actual disposa d'una eina anomenada

Informe Motivat vinculant. Es tracta d’un document emès pel Ministeri de Ciència i

Innovació (MCINN) que permet justificar les deduccions fiscals i les bonificacions

davant del Ministeri d'Economia i Hisenda, i aconseguir per aquest mitjà de gaudir de

plena seguretat jurídica en la seva aplicació. Per poder disposar de l'Informe Motivat

del MCINN, l’empresa que el sol·licita demana prèviament la ‘Certificació de la Recerca

i la Innovació’ a una entitat acreditada per l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC).

12

Entrevista

Anna M. Sánchez,directora general de l’Agènciad’Acreditació en Investigació,Desenvolupament i InnovacióTecnològica (AIDIT)

L’Administració pública té una respon-

sabilitat primordial en la creació d’un

sistema d’innovació que aplegui tots els

engranatges fonamentals i sigui capaç

de potenciar sinèrgies entre els diferents

agents, amb l’objectiu de generar conei-

xement, tecnologia i, en definitiva, els

productes i serveis que demanda el

mercat. Per afavorir aquesta dinàmica i

involucrar-hi a la pime, cal millorar l’accés

de la pime al coneixement existent i això

implica actuar tant amb polítiques d’oferta

–canalitzades a través de centres de

recerca i innovació públics i privats–, com

de demanda –plantejades en base a la

incentivació i compartició del risc–.

De quins mecanismes i eines disposa

l'Administració amb aquesta finalitat?

Las primeres iniciatives públiques impor-

tants impulsades per la Generalitat van

ser els tres Plans de Recerca –del 1993

al 2004– i el Pla d’Innovació 2001-

2004. En una segona etapa, es va

dissenyar el Pla de Recerca i Innovació

de Catalunya 2005-2008, en què es

definia un marc conceptual d’actua-

cions per fomentar la demanda i l’oferta

tecnològica i s’impulsava la Xarxa de

Centres Tecnològics (XCT). Darrerament,

s’ha liderat l’anomenat Pacte Nacional

de Recerca i la Innovació (PNRI), en

base a un acord de la Generalitat amb

els partits polítics, les universitats cata-

lanes i altres agents econòmics i socials.

AIDIT apareix en aquest context històric

ara fa deu anys. Quin motiu va inspirar

la seva creació?

AIDIT va nèixer en l’àmbit universitari

com a entitat certificadora de projectes

d’R+D+i empresarials i ha demostrat

abastament, al llarg de la seva trajec-

tòria d’una dècada, que és un referent

incentivador del binomi Universitat-

Empresa. La seva aparició respon a la

TLC49-p.09 a 14 ok 16/3/10 13:43 Página 12

necessitat de posar a disposició de les

empreses el coneixement universitari i

l’ús del finançament públic, a la vegada

que es promou la col·laboració dels sectors

públic i privat en el procés d’innovació,

de cara a estimular una R+D privada

ambiciosa. La complexitat d’això, que

implica traslladar la recerca pública a la

innovació, requereix buscar i trobar els

instruments adequats, com ara els serveis

universitaris d’interfície, que permetin el

contacte entre investigadors públics i els

seus homònims privats en un ambient

distès i d’interès mutu.

Parlem del tret característic d’AIDIT,

com a entitat certificadora de projectes

d’R+D+i empresarials. Quina mena de

certificacions ofereix?

En tres dimensions:

• Certificació de Projectes d’R+D+i. Amb

l’avaluació tècnica i econòmica de les

activitats d’R+D+i, el Ministeri Ciència i

Innovació emet l’Informe Motivat vincu-

lant davant d’Hisenda, atorgant segu-

retat jurídica total en l’aplicació de les

deduccions fiscals per a projectes d’R+D+i

en l’impost sobre societats. Aquesta certi-

ficació permet deduir entre un 8% i un

59% de les despeses d’R+D+i amb total

seguretat jurídica, i acumular un crèdit

fiscal fins a 15 anys.

• Certificació del Personal Investigador.

Associada a la bonificació del 40% en

la cotització a la Seguretat Social. Amb

aquesta certificació, i mitjançant la trami-

tació del corresponent Informe Motivat,

es pot optar a la reducció de les quotes

de la Seguretat Social de manera segura,

del personal dedicat exclusivament a

activitats d’R+D+i.

• Certificació de Sistemes de Gestió

d’R+D+i. D’acord amb la Norma UNE

166.002:2006 i també de vigilància

tecnològica, segons la UNE 166.006.

Les tres certificacions responen a la

necessitat d’avaluar globalment els tres

eixos de la gestió de la innovació, en

base al propi codi d’AIDIT anomenat

‘Les 3Ps de l’excel·lència en innovació’©:

dels ‘projectes’, de les ‘persones’ i dels

‘processos’. Es pot dir, de fet, que amb

‘Les 3Ps de l’excel·lència en innovació’©,

se’ns presenta l’oportunitat de dissenyar

organitzacions a prova de crisi.

Quin és el perfil genèric de les

empreses usuàries d'AIDIT?

Des de la nostra creació, hem rebut més

de 2.800 sol·licituds de certificació proce-

dents de més de 600 empreses. En base

a aquests resultats es pot dir que l’accés

de les pimes i microempreses als serveis

de certificació de l’AIDIT ja és una realitat

consolidada. Pel que fa a sectors, tot i

estar molt distribuït, una part significa-

tiva són empreses dels àmbits químic i

de la construcció, seguides per empreses

energètiques i dedicades al comerç. Pel

que fa als camps de recerca, la part

important de projectes certificats corres-

ponen a desenvolupaments informàtics,

enginyeries mecàniques, construcció i

tecnologia dels materials.

Quins resultats destacaria de la tasca

d’AIDIT del darrer exercici 2009?

El 2009, AIDIT, a banda de mantenir l’ac-

tivitat principal de certificació de projectes

d’R+D+i, ha consolidat altres serveis de

certificació –personal investigador i

sistemes de gestió de l’R+D+i– i dissenyat

sistemes d’avaluació tecnològica perso-

nalitzats per la Generalitat i altres orga-

nismes públics estatals.

Actualment tenim 72 línies de certi-

ficació acreditades per ENAC, amb més

de 700 expert capacitats per avaluar

projectes i 70 responsables d’àrea cien-

tífica. Una fita remarcable ha estat la

Dissensions en la relació Universitat-EmpresaNomés una de cada quatre empreses petites i mitjanes està en contacte

directe amb la Universitat. Què està fallant?

Malgrat els avenços considerables, i fins i tot inesperats, les xifres demostren que

queda molt camí per córrer. Però, si ens plantegem què falla en la relació Universitat-

Empresa, podria ser la necessitat d’informació, de formació o d’una planificació

estratègica de la recerca i la innovació en ambdós sectors; l’ús quotidià d’eines

de gestió d’aquestes activitats; o potser la creació d’espais de trobada nous.

Com s'han de resoldre els dèficits de col·laboració Universitat-Empresa?

El darrer informe Eurostat en matèria de R+D+i d’abast europeu assenyala un

dèficit de 40.000 professionals en activitats d'investigació i desenvolupament. Per

superar-lo s’apunta la necessitat de disposar del finançament adequat de les polí-

tiques d'innovació i coneixement.

TLC49-p.09 a 14 ok 16/3/10 13:43 Página 13

14

Entrevista

Anna M. Sánchez,directora general de l’Agènciad’Acreditació en Investigació,Desenvolupament i InnovacióTecnològica (AIDIT)

concessió del primer segell de ‘Les 3Ps

de l’excel·lència en innovació’© a l’em-

presa UPCnet, en reconeixement a

l’excel·lència empresarial en els tres pilars

de la innovació: el projectes, les persones

i els processos. Recentment, s’ha format

el Comitè Europeu de Normalització en

Gestió de la Innovació, en què parti-

cipem com experts.

Pel que fa a la trajectòria d’una dècada

d’AIDIT, quin és el resum dels princi-

pals mèrits assolits en tot aquest temps?

La Universitat Politècnica de Catalunya

(UPC) i la Universitat Politècnica de Madrid

(UPM) van fundar AIDIT amb l’objectiu

de disposar d’una organització de refe-

rència en la gestió i l’avaluació de la inno-

vació. Amb aquesta finalitat, i des de

bon començament, hem contribuït a

impulsar l’R+D+i de les empreses, apor-

tant el nostre coneixement, experiència

i estructura organitzativa en pro de la

gestió de la recerca i la innovació. El

resultat assolit fins ara consolida AIDIT

com entitat líder en la certificació de

l’R+D+I en el mercat espanyol. Tant és

així que el 2001 AIDIT va iniciar el procés

de disseny del que ara es coneix com

els sistemes basats en la UNE166000 i

el 2003 AIDIT es va convertir en entitat

pionera en la consecució de l’acredi-

‘Volem ser l’organitzacióde referència en elfoment de la gestió dela innovació a través del’excel·lència enl’avaluació de l’R+D+i’

J. Duch

tació de l’Entitat Nacional d’Acreditació

(ENAC) per a la certificació de projectes

d’R+D+i. El 2007 AIDIT va ser recone-

guda de nou com la primera empresa

espanyola per a la certificació del personal

investigador. Ara, amb ‘Les 3Ps de

l’excel·lència en innovació’©, AIDIT

proposa el segell d’excel·lència en la

gestió de la innovació, com a mesura

objectiva de la capacitat innovadora de

les nostres organitzacions. Com cada

any, continuem renovant la confiança

amb els Ministeris d’Indústria i Ciència

i Innovació, amb qui conjuntament creem

instruments per promocionar la recerca

i la innovació en el nostre país.

Quina serà l'evolució d‘AIDIT al llarg

de la segona dècada d’activitat que

acaba d’encetar?

Volem ser l’organització de referència

en la gestió de la innovació per als nostres

clients i col·laboradors a través de

l’excel·lència en la gestió i l’avaluació

de l’R+D i la innovació, aportant valor

afegit al conjunt de clients i proveïdors

– ‘stakeholders’–, amb un servei compe-

titiu que afavoreixi de manera clara la

millora econòmica i social del nostre

país. Amb el nostre esperit de servei,

desitgem consolidar els sistemes de

certificació de personal i sistemes de

gestió de la innovació, continuar apre-

nent per proposar nous serveis i aportar

més i més valor a les nostres organit-

zacions públiques i privades.

Curriculum vitaeAnna M. Sánchez Granados és enginyera de Telecomunicació, col·legiada

núm. 11.720 per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i engin-

yera tècnica en Equips Electrònics per la Universitat Ramon Llull (URL).

És Màster en Direcció Pública per ESADE i també ha cursat diferents

programes de direcció general i d’administració i direcció d’empreses.

En matèria de recerca, centra l’atenció en la pròpia tesi doctoral, orien-

tada a aprofundir en l’àmbit de relació Universitat-Empresa. És profes-

sora associada en Gestió Empresarial i de la Innovació del Departament

d’Organització d’Empreses i membre de diferents comissions vincu-

lades als àmbis de recerca i innovació: ENAC, AENOR, Cambra de

Comerç, etc. Actualment, desenvolupa la seva activitat professional

com a directora general de l’Agència d’Acreditació en Investigació

Desenvolupament i Innovació Tecnològica (AIDIT).

TLC49-p.09 a 14 ok 16/3/10 13:43 Página 14

TLC49-p.15 a 18 ok 16/3/10 13:58 Página 15

Tecnologia

16

Xarxes FTTHde Nova Generació (i II Part)

L’arquitectura de xarxa més simple és la WDM-PON

pura (FFiigguurraa 11), que disposa d’una única longitud d’ona

compartida en pujada i baixada per cada ONU, o dues

longituds d’ona, una en downstream i l’altra en upstream,

aprofitant la periodicitat FSR (FFiigguurraa 22). Les capacitats transmis-

sora i receptora a l’OLT estan proveïdes per bancs de làsers i foto-

díodes, separant la pujada de la baixada amb un circulador òptic.

En principi, cada longitud d’ona necessita un làser, i per tal

que la comunicació OLT-ONU sigui contínua i no calgui protocol

DBA, hi ha d’haver tants làsers i fotodíodes proveint a l’OLT com

número d’ONUs. Es pot disminuir el nombre de làsers a l’OLT

emprant-ne de sintonitzables, que s’encaminen cap a diferents

AWGs externs a través d’un AWGs de M x M ports. D’aquesta

manera es comparteixen els recursos òptics de l’OLT amb dife-

rents ONUs, però caldrà un DBA, que encara no està estanda-

ritzat, per gestionar la compartició de làsers. Llavors, la xarxa

d’accés combina TDM i WDM, i en resulta la PON híbrida TDM/WDM

(FFiigguurraa 33). Una altra possibilitat de baix cost és usar una font òptica

d’espectre ample a l’OLT, com un LED; d’aquesta manera, l’AWG

trossejarà (slicing) l’espectre òptic en les diferents longituds d’ona,

una per a cada ONU, però llavors la font de l’OLT és comuna i en

difusió a totes les ONUs.

R-ONUs i formats de modulacióEn les arquitectures WDM-PON les ONUs tenen assignades

longituds d’ona de pujada diferents per a cadascuna d’elles.

Això implica que, en les ONUs, s’hagin d’usar tants làsers de

longitud d’ona fixa com número d’ONUs, amb el conseqüent

problema d’estocs, o bé disposar d’un làser sintonitzable a

cada ONU, fet que suposa haver de resoldre l’estabilització.

Aquesta solució, això sí, és molt cara. Per rebaixar el seu cost,

es pot utilitzar, en l’ONU, una font de llum d’espectre molt

ample. Aleshores, l’AWG extern filtrarà la longitud d’ona que

ha d’arribar a l’OLT. L’inconvenient d’aquesta solució és que

té moltes pèrdues i és molt poc eficient en potència.

Es pot evitar la generació de llum a l’ONU injectant-li una

portadora òptica originada a l’OLT. En l’ONU, el senyal òptic

rebut es modulat amb les dades upstream. Aquesta solució

s’anomena incolora (colorless), ja que l’ONU és agnòstica o

independent de la longitud d’ona. L’ONU que modula una

portadora externa, i que es reflectida cap a l’OLT per la mateixa

fibra però modulada, s’anomena Reflective-ONU (R-ONU).

Hi ha diferents formes de dissenyar una R-ONU, basades

en tecnologies òptiques diverses. Una d’elles és mitjançant

un Amplificador Òptic Semiconductor (SOA), per donar potència,

En aquesta segona i última part es presenten les noves PONs com a xarxes FTTH deNova Generació (NG-FTTH) que fan ús de la Multiplexació per Longitud d’Ona(Wavelength Division Multiplexing-WDM), avaluant les arquitectures i tecnologies queles fan possibles. Aquestes noves PONs permetran una evolució a amples de bandasuperiors i atendre major nombre d’usuaris, tot facilitant la convergència de les xarxesd’accés i metropolitanes a nivell totalment òptic.

FFiigguurraa 11.. WDM-PON pura

amb un AWG de 1 x N

ports en planta externa

FFiigguurraa 44.. Configuració

d’una R-ONU amb llaç SOA

i modulador extern

TLC49-p.15 a 18 ok 16/3/10 13:58 Página 16

17

juntament amb un modulador òptic extern, que pot ser un

modulador d’electroabsorció (EAM) (FFiigguurraa 44). Però la imple-

mentació més simple i elegant és amb un dispositiu Reflective-

SOA (RSOA), que és un SOA amb una paret d’alta reflexió;

de manera que el RSOA fa la funció de reflexió i, alhora, també

de modulador en un únic dispositiu òptic (FFiigguurraa 55).

El format de modulació que s’utilitza habitualment en PONs

és ASK-ASK (downstrem-upstream). En una R-ONU, i emprant

la mateixa longitud d’ona en downstream i upstream, també

es pot utilitzar ASK-ASK en transmissió full-duplex, si el nivell

de potència òptica del zero lògic no és totalment nul en amplitud;

o bé, de forma alternativa, es pot usar el format FSK en downs-

tream, garantint nivell de portadora, i ASK en upstream.

Xarxa SARDANAUna nova proposta de NG-FTTH

és el projecte Scalable Advanced Ring-

based Passive Dense Access Network

Architecture (SARDANA), liderat pel Grup de Comunicacions

Òptiques (GCO) de la UPC (FFiigguurraa 66). És un projecte europeu

participat per set institucions de caire investigador i industrial.

L’objectiu del projecte de la xarxa SARDANA és la millora de

les xarxes FTTH per arribar a més usuaris i més allunyats de

la central, implementant un accés WDM/TDM-PON robust i

escalable, per tal d’assolir l’alta capacitat de transport que els

nous serveis d’usuari demanden. Les característiques que es

volen millorar són, doncs, escalabilitat i robustesa:

• EEssccaallaabbiilliittaatt:: és la capacitat d’adaptació de la xarxa per assolir

un gran nombre d’usuaris amb desplegament adaptable a les

condicions de geografia i demanda. S’aconsegueix amb ampli-

ficació òptica bombejada remotament (remotely pumped), nodes

òptics en cascada i una nova arquitectura, mantenint la xarxa

passiva. S’assoleixen fins a 2.000 usuaris connectats amb velo-

citats simètriques de centenars de Mb/s per usuari, a més de

100 km de distància i a 10 Gb/s de velocitat òptica sobre fibra.

• RRoobbuusstteessaa:: és la capacitat de suportar condicions adverses

d’accidents, com ara talls de fibra i avaries en equips de xarxa.

S’obté a través d’un anell òptic central que subministra protecció,

utilitzant estratègies de monitoratge i compensació electrònica

sobre la PON.

L’escalabilitat dóna una flexibilitat d’adaptació al terreny i a

futures millores, i la robustesa proporciona seguretat (resilience)

en el funcionament, virtuts apreciades sobretot quan el nombre

d’usuaris i les distàncies servides augmenten. Una altra carac-

terística és la implementació de la convergència de les xarxes

d’accés i metropolitanes a nivell totalment òptic (una funciona-

litat que incorpora la xarxa SARDANA), servint òpticament de

forma passiva milers d’usuaris en una gran àrea.

FFiigguurraa 11.. Topologia de la xarxa desplegada

FFiigguurraa 22.. Resposta freqüencial d’un AWG, la periodicitat

FSR permet transmissió full-duplex per una única fibra amb

diferents longituds d’ona de pujada i de baixada

FFiigguurraa 33.. PON Híbrida WDM/TDM amb làsers i fotodíodes

sintonitzables a l’OLT i AWG en planta externa

FFiigguurraa 55.. Encapsulació d’un

RSOA que implementa una

R-ONU

FFiigguurraa 66.. Laboratori del GCO de la UPC amb el prototipus

de la xarxa SARDANA

TLC49-p.15 a 18 ok 16/3/10 13:58 Página 17

Tecnologia

18

Xarxes FTTHde Nova Generació (i II Part)

FFiigguurraa 88. Arquitectura d’un Node Remot (RN)

passiu, amb splitters, filtres i EDFs que

proporcionen amplificació remota

L’arquitectura física combina de forma transparent WDM i TDM

per tal d’aconseguir accés a més de 1.000 usuaris, a distàncies

fins a 100 km i usant entre 16 i 64 longituds d’ona a 10 Gb/s

cadascuna (FFiigguurraa 77). Està basada en:

• Un anell WDM de dues fibres per al transport d’informació

downstream i upstream (fins a 1,2 Tb/s usant 64 longituds d’ona

per a 2.000 usuaris) i arbres TDM d’una sola fibra. El nom de la

xarxa concorda amb la dansa catalana sardana de topologia

similar en anell.

• Nodes Remots (RNs) passius que implementen funcions

add/drop, l’adaptació de dues fibres en l’anell a una fibra en

l’arbre d’accés. Estan construïts amb splitters i filtres òptics

fixes, distribuint les diferents longituds d’ona a cadascun dels

arbres TDM on estan situats els usuaris (FFiigguurraa 88). Els RNs

estan dotats d’amplificació òptica gràcies a fibres dopades

d’erbi (EDFs) bombejades remotament per compensar les

pèrdues. El bombeig òptic per a l’amplificació s’aconsegueix

amb làsers situats al CO, proveint també una amplificació Raman

extra en l’anell. Per exemple, amb 16 RNs, 2 arbres per RN i

32 ONUs per arbre, se serveixen 1.024 ONUs.

• La central usa un banc de làsers per subministrar senyal òptic

als diferents segments d’arbres basats en TDM, usant equips

adaptats als estàndards G-E/PON. WDM s’utilitza en l’anell

José A. LázaroDoctor en ciències físiques i professora la UPCInvestigador al GCO de la UPC

Josep SegarraVocal Junta ACETDoctor enginyer de telecomunicaciói professor a la UPCInvestigador al GCO de la UPC

Josep PratCol·legiat núm. 3.653Professor catedràtic de la UPCGrup de Comunicacions Òptiques(GCO)

central i TDM amb protocol DBA als arbres d’accés final, que

tenen una única longitud d’ona assignada. La central s’enca-

rrega de la generació de llum per a tota la xarxa i el seu control

per a les transmissions upstream/downstream.

• L’equip d’usuari és una R-ONU colorless, de construcció molt

simple, formada per un RSOA o bé un SOA integrat amb un EAM

al mateix chip; modulant el upstream a la mateixa longitud d’ona

i en la mateixa fibra de l’arbre que el downstream (FFiigguurraa 99).

• En downstream el CO decideix per quina banda de l’anell

transmet (est o oest), per tal de tenir el millor power budget. En

upstream els RNs transmeten per les dues bandes de l’anell.

D’aquesta manera s’aconsegueix robustesa davant de fallides.

• La xarxa SARDANA reutilitza al màxim possible els estàn-

dards G-E/PON actuals i de les futures generacions de 10 Gb/s,

proporcionant un capa quasi transparent sobre les capes TDM

i WDM, adaptant els equipaments 10G-E/PON OLT/ONU amb

els corresponents mòduls òptics necessaris.

FFiigguurraa 77.

Arquitectura de la

xarxa SARDANA,

anell central i

arbres d’accés final

FFiigguurraa 99. Prototipus d’una ONU de la xarxa SARDANA

TLC49-p.15 a 18 ok 16/3/10 13:58 Página 18

19

El avance imparable de lastelecomunicaciones no hasido únicamente en para-lelo a las tecnologías quelas sustentan. Se ha progre-sado también, de formasimultánea, en el tendidode redes mediante nuevosmétodos constructivos. Esteartículo pretende divulgarlosmediante la ejemplificaciónde dos casos prácticosejecutados a lo largo de2009 en el marco del FondoEstatal de Inversión Local.

Minizanjadora

Las telecomunicaciones no sólo han evolucionado físicamente, es decir,

pasando del cobre al coaxial y finalmente a la fibra óptica. Ni únicamente

en la inclusión de modulaciones cada vez más complejas, o en la opti-

mización del ancho de banda con el aumento incesante de portadoras.

De forma paralela se ha progresado en aspectos más primarios que minimizan el

coste y el impacto del despliegue de estas redes físicas. Es en este punto donde se

podrían clasificar aspectos como:

• Inclusión de conductos de 40 mm de diámetro de polietileno de alta densidad

que permiten utilizar técnicas de soplado de los cables, aumentando así la

distancia entre arquetas y minimizando los costes.

• Conductos con miniductos en su interior que permiten el paso de cables de

fibra óptica sin carcasa, disminuyendo así su peso. Este hecho permite aumentar

todavía más la distancia entre arquetas y multiplicar la capacidad de los conductos

con el objetivo de un despliegue FTTH.

• Nuevos métodos constructivos que permiten la realización de zanjas con una

mayor velocidad de ejecución, un menor impacto y una disminución de la inver-

sión requerida.

Este artículo pretende ser una introducción a estos métodos constructivos

mediante la ejemplificación de dos casos prácticos que se ejecutaron en Sant

Cugat y en El Masnou durante el año 2009, en el marco del Fondo Estatal de

Inversión Local.

Los ayuntamientos de Sant Cugat y El Masnou apostaron por destinar una parte

de este fondo al desarrollo y ampliación de sus respectivas redes de fibra óptica

(MAN o Metropolitan Area Networks) que unían sus diferentes sedes locales. Para

hacerlo se optó por un método constructivo que utiliza la minizanjadora dentro del

ámbito urbano y no únicamente en el entorno viario (carreteras, autopistas, etc.),

como es habitual hasta el momento.

De modo equivalente a como funciona una tuneladora para la realización de líneas

de metro, la minizanjadora se utiliza en los despliegue de redes de fibra. Se trata de

un vehículo pesado que incorpora en su parte posterior un rueda dentada de un

grosor variable entre 13 y 20 cm que corta el asfalto hasta una profundidad máxima

de aproximadamente 80 cm. Esta rueda dentada realiza la zanja donde se alojarán

Avances en eltendido de redesNuevos métodos constructivos

Mirador

TLC49-p.19 a 22 ok 16/3/10 14:47 Página 19

20

los conductos deseados. Alguno de los

modelos de zanjadora dispone de un

aspirador de escombros capaz de dejar

la zanja completamente limpia y lista

para la instalación de los conductos

(normalmente 3, 6 ó 12 conductos de

40 mm). Transcurridas unas horas se

deberá continuar con el hormigonado

hasta la cota 0. Estas tareas se deben

coordinar atendiendo a aspectos tales

como son: la señalización, la retirada

de vehículos, la realización de tramos

manuales, etc.

Una vez realizado un tramo largo

se procede al fresado del hormigón ya

fraguado y del sobreancho de capa

asfáltica de unos 10 cm de profun-

didad. Posteriormente, se asfalta la

zona fresada y se da por concluida la

obra a falta de remates finales.

La principal característica de la mini-

zanjadora es su rendimiento. En un

entorno viario favorable (autopistas,

carreteras) se podría alcanzar 2.000

metros al día. Comparativamente, con

los métodos convencionales (100 metros

/semana por brigada) nos situamos en

un rendimiento 20 veces superior. En

un entorno urbano como en los casos

de estudio el rendimiento fue de apro-

ximadamente 400 metros al día.

Utilizar este método constructivo

implica una serie de consideraciones a

tener en cuenta:

11.. Mayor coordinación de las obras. Las

características de la minizanjadora hacen

que sea necesaria una coordinación

mucho más elaborada entre los dife-

rentes actores (ayuntamiento, contra-

tista, policía, movilidad, grúa, asfaltado,

etc) y disponer en todo momento de un

plan de contingencia para poder absorber

su posible variación de rendimiento.

• Tramitación de permisos. Hay que

definir con antelación el ámbito de actua-

ción para realizar las tareas de aviso a

vehículos, personas, tráfico de auto-

buses, etc. Todo ello debe coordinarse

con los agentes de policía municipal,

de movilidad, etc.

• Acotar el ámbito de actuación. De

forma previa al paso de la minizanja-

dora hay que acotar el ámbito de actua-

ción retirando los vehículos que todavía

permanecen aparcados. Habitualmente

se requiere la grúa municipal para la

retirada temporal de vehículos.

• Prevención de riesgos laborales. El

mayor rendimiento implica una mayor

distancia que hay que señalizar correc-

tamente por día. Ello implica un mayor

número de elementos y personas dedi-

cadas para esta tarea. También es de

vital importancia hormigonar hasta la

cota 0 los máximos metros de canali-

zación finalizada para evitar riesgos y

poder reutilizar los elementos de preven-

ción de riesgos laborales.

• Retirada de escombros generados,

hormigonado, fresado y asfaltado.

Todas estas tareas deben coordinarse

para maximizar el rendimiento de la

minizanjadora.

22.. Servicios afectados. Se trata del prin-

cipal inconveniente de la utilización de

la minizanjadora. De forma previa a su

paso hay que disponer de todos los

servicios afectados de la zona (al objeto

de delimitarlos) y ‘barrer’ el recorrido

entero con un georadar que detecta las

densidades de los materiales del

subsuelo. De igual manera, es reco-

mendable la utilización de un detector

de corrientes para posicionar y delimitar

los cables eléctricos.

Puesto que el georadar no es un sistema

100% fiable, sus eventuales lecturas

erróneas pueden derivar en cortes de

los servicios afectados de menor sección

y por tanto menos detectables (en

especial, las acometidas). En relación

a este aspecto, es de vital importancia

disponer siempre de una correcta ubica-

ción geográfica de la canalización de

cualquier servicio, así como de sus

elementos. La realización y manteni-

Mirador

Avances en el tendido de redes

Disco de la minizanjadora con aspirador

TLC49-p.19 a 22 ok 16/3/10 14:47 Página 20

21

Zanja después del paso de la minizanjadora

miento de un correcto SIG (Sistema de

Información Geográfica) se merecen

un énfasis muy especial por cuanto sus

datos se incluyen en la documentación

final de obra.

33.. Necesidad de realizar las obras como

un bloque. Para maximizar el resultado,

las obras deben avanzar de manera muy

marcada. Todas las tareas deberán ir al

ritmo de la minizanjadora.

44.. Mayor personal implicado. Durante

las obras en Sant Cugat y El Masnou

hubo picos de más de 20 personas:

• Acondicionamiento de la zona. Retirada

de vehículos, señalización seguridad y

salud, señalización de zonas futuras,

etc: 3 personas.

• Minizanjadora: 3 personas.

• Realización tramos manuales. Cruces

con servicios afectados, conexión con

arquetas: 8 personas.

• Tendido de conductos: 4 personas.

• Hormigonado: 3 personas.

• Fresado: 2 personas.

• Asfaltado: 3 personas.

55.. Menor inversión. Pese a la mayor difi-

cultad en la ejecución y la utilización de

más personal, el hecho de reducir signi-

ficativamente el plazo de finalización de

la obra implica una reducción de los

costes en aproximadamente un 30%.

(FFiigguurraa 11)

Casos prácticosCuando los municipios de Sant Cugat

y El Masnou se plantearon realizar un

despliegue MAN o ‘Metropolitan Area

Networks’, su máxima preocupación por

esta obra se cifraba tanto en la propia

ejecución como en los diferentes aspectos

que la rodeaban: movilidad del tráfico

rodado, de las personas, calles cortadas,

cambios de trazado de líneas de auto-

buses, afectación a los servicios exis-

tentes, señalización, tiempo de ejecución

de la obra, etc.

La mayoría de sedes que debían conec-

tarse estaban situadas en el centro urbano

y eran necesarios muchos metros de cana-

lización en este entorno complicado. Con

los objetivos de minimizar la afectación de

las obras, además de disminuir la inver-

sión necesaria, se optó por la utilización

de la minizanjadora y también por concen-

trar las obras en agosto-septiembre.

Sant Cugat• 21 sedes conectadas.

• 5.500 metros de canalización

nueva (4.800 metros con minizan-

jadora).

• Periodo de zanjadora: 12 días

para la realización de la zanja

hasta el acabado definitivo de

asfalto.

El Masnou• 11 sedes conectadas.

• 3.500 metros de canalización

nueva (3.000 metros con mini-

zanjadora).

• Periodo de zanjadora: 11 días

para la realización de la zanja

hasta el acabado provisional de

hormigón.

Las obras se realizaron de forma

satisfactoria y únicamente en El Masnou

se planteó cierta problemática con

respecto al idóneo remate de la zanja,

ya que en su mayor parte el trazado

transcurre por pavimento con acabado

de hormigón y era necesario un tiempo

de fraguado que no existe con el asfalto.

Los dos municipios también intro-

dujeron una innovación con los conductos

utilizados. Se utilizó un prisma de 6

conductos de polietileno de alta densidad

de 40 mm de diámetro, en el que, como

mínimo, uno de ellos estaba compuesto

de 7 microductos en su interior. Con

esta configuración se obtiene un prisma

con 12 conductos hábiles para el paso

de fibra sin necesidad de trabajo extra

(subconductado, malla geotéxtil, etc).

En la gran mayoría de casos, la utili-

zación de minizanjadora implica el uso

de conductos de polietileno de alta

Figura 1

TLC49-p.19 a 22 ok 16/3/10 14:47 Página 21

22

Mirador

Avances en el tendido de redes

TTaabbllaa 11

Zanja rematada con sobreancho de asfalto

mm, de 40 mm y de 40 mm con micro-

ductos en su interior:

ConclusionesEl objetivo de las telecomunicaciones

es el servicio que se les brinda a sus

usuarios finales pero siempre ligada a

una inversión económica limitada. Una

parte muy importante de estas inver-

siones corresponde más a las infraes-

tructuras que al propio equipamiento que

las completa.

Es en este escenario donde tienen

cabida los nuevos métodos construc-

tivos descritos. Por un lado, son métodos

más complejos (exigen una mayor coor-

dinación y la detección exhaustiva de

los servicios afectados), y por otro,

requieren una inversión aproximada-

mente un 30% menor y aumentan 20

veces el rendimiento frente a los métodos

convencionales, minimizando así su

impacto en la vía pública.

Jordi OlmoColegiado nº 16.139EACOM

densidad de 40 mm de diámetro. Esta

necesidad, lejos de ser un handicap, es

ciertamente beneficiosa, tal y como se

muestra en la siguiente TTaabbllaa 11, donde

se comparan las características básicas

de los conductos de diámetro de 110/125

TLC49-p.19 a 22 ok 16/3/10 14:47 Página 22

TLC49-p.23 a 26 ok 16/3/10 15:06 Página 23

Això és ni més ni menys el que ha ofert NRD Multimedia (grup ADTEL)

al Grupo La Voz de Galicia a través de Medios Digitales de Galicia

(MDG), empresa del grup gallec encarregada de la gestió del canal de

TDT que va adjudicar el projecte a NRD el passat desembre i preveu

iniciar les emissions regulars el proper 6 d’abril. Concretament, el Grupo La Voz va

contractar un servei integral d’enginyeria, subministrament, instal·lació, posada en

marxa, formació, suport a l’explotació inicial i suport postvenda del centre de producció

i emissió del seu canal de TDT d’abast autonòmic. Una infraestructura que es repar-

teix entre la seu de La Voz a Arteixo (A Coruña) i les seves dues delegacions a

Santiago de Compostela i Vigo.

Pel que fa al disseny i implementació del nou canal, a càrrec de NRD Multimedia

(grup ADTEL), s’ha concebut amb l’objectiu de configurar-lo com un referent tecno-

lògic que conjugui tots els aspectes tècnics i d’explotació necessaris per garantir la

producció de continguts de proximitat, el repartiment de delegacions per tot el terri-

tori, la consecució d’un alt nivell de qualitat i la versatilitat adequada per poder operar

tant en definició estàndard com en alta definició.

En matèria de disseny de la solució tècnica, NRD ha incorporat les últimes tecno-

logies que permeten uns costos d’explotació reduïts gràcies a la digitalització i auto-

matització de tots el processos, i ha concebut la integració multiplataforma orientada

a compartir continguts entre les diferents àrees de difusió del grup: televisió, ràdio,

diari en paper, diari digital i noves plataformes de publicació, com ara canals interns

corporatius o canals d’informació ciutadana.

El nucli del centre de producció de MDG consisteix en un gestor de continguts

i un sistema de redacció digital de notícies, integrats amb l’arxiu i les edicions no

lineals (digitals).

El gestor de continguts permet a tots els sistemes de la xarxa compartir els contin-

guts àudiovisuals amb tots els usuaris. Automàticament es genera una versió del

material en baixa resolució que permet agilitzar el visionat i les consultes a la xarxa.

Els canals d’ingesta permeten la gravació del conjunt de material procedent de

plató o d’entrades externes com ara delegacions, agències, ‘feeds’ de directe per

satèl·lit, etc., amb l’objectiu global d’enregistrar-los i facilitar el seu ús compartit mitjan-

çant el gestor de continguts.

Disposar d’una llicènciad’explotació d’un canal deTDT d’abast autonòmicobliga a proveïr-se de l’equi-pament necessari per fer-lo realitat. Si a més a méses vol garantir al 100% elseu bon funcionament, lla-vors convé disposar d’unservei integral d’enginyeria,subministrament, instal·la-ció, posada en marxa, for-mació, suport a l’explotacióinicial i suport postvenda.És a dir, un canal de TDTclaus en mà.

Un canal de TDTclaus en mà

24

Mirador

Torre equipada amb sistemes de TDT i

transmissió

NRD Multimedia (Grup ADTEL)instal·la el centre de producció iemissió de La Voz de Galicia

TLC49-p.23 a 26 ok 16/3/10 15:06 Página 24

25

En l’apartat de redacció de notícies, el cap de redacció crea

una escaleta de l’informatiu i assigna les diferents peces infor-

matives a cada periodista, que s’encarrega d’edititar-les. Per

fer-ho, capturen i emmagatzemen imatges amb les seves

càmeres, n’incorporen d’altres provinents de l’arxiu, editen la

peça, escriuen el text i els paràmetres de la retolació, fan la

locució i quan estan finalitzades, el sistema notifica al servidor

de notícies que estan preparades per emetre.

L’informatiu en directe s’executa en funció de l’escaleta,

llançant les caretes, el sumari, les notícies, les línies de plató

amb el text del teleprompter i inserint automàticament el grafisme

amb el texts preparats pels periodistes.

Els programes es produeixen amb càmeres robotitzades,

decorat real o virtual, mitjançant un mesclador digital que permet

treballar en resolució estàndard i en alta definició.

En l’àmbit de continuïtat, la seva execució a més d’estar

automatitzada és també redundant i s’integra en un sistema

de grafisme avançat que permet la confecció de programes

mitjançant continguts automatitzats i texts de fonts de RSS del

diari La Voz o d’altres proveïdors, fotografies dels redactors del

diari i vídeos editats internament o de proveïdors externs.

Al seu torn, les diferents webs del grup faciliten la recap-

tació de vídeos i metadades provinents d’usuaris particulars,

a més de l’opció de recuperar-los amb l’objectiu de subminis-

trar el seu contingut a qualsevol dels programes audiovisuals

que els vulguin incorporar per a la seva emissió. A mateix temps,

el sistema permet la publicació automàtica en les diferents

webs del grup, de tots els continguts produïts per la TV.

Val a dir també que les delegacions de Santiago i Vigo

poden contribuir a la generació de continguts del centre de

producció gràcies a una VLAN que les connecta directament

amb la redacció de La Voz. A més de connectivitat de xarxa,

aquesta VLAN permet la transmissió de vídeo d’alta qualitat

mitjançant un codificador SDI-IP (H264) de 5Mb/s de velo-

citat en temps real, proveít d’un canal de retorn d’àudio per a

ordres, amb un ‘delay’ de menys d’un segon entre el punt

d’origen i el de destinació.

Sobre el sistema d’arxiu, convé aclarir que permet catalogar,

emmagatzemar i recuperar els actius, visionar-los en baixa reso-

lució i recuperar-los en alta resolució i en el format desitjat per

l’usuari. Tots els usuaris del sistema de redacció tenen activa

una llicència per fer sol·licituds d’arxiu i recuperació de material.

Els fluxos de treball entre els departaments de producció,

publicitat i emissió per planificar l’emissió, preveure costos,

controlar el material, gestionar les campanyes publicitàries,

generar les graelles d’emissió, generar la informació per als

mitjans, organismes oficials, pàgines web i informació EPG, es

gestionen mitjançant una eina de software dissenyada especí-

ficament per a aquesta funció.

Valor afegit aportat per NRDL’experiència de NRD en la posada en marxa de centres

de producció de televisió totalment digitals i sense cintes data

de l’any 2004. Més recentment ha incorporat la integració de

centres de producció multiplataforma, on la TV és molt impor-

tant però en cap cas l’única de les àrees de contingut, ja que

s’afegeixen ràdio, web, contribucions externes, pantalles d’in-

formació ciutadana i d’altres.

En tots aquests projectes es valora molt positivament la capa-

citat d’integració de diferents tecnologies i fabricants, la capa-

citat de personalitzar alguns fluxos de treball per adaptar-los a

les circumstàncies de cada client i, sobretot, la capacitat de l’em-

presa integradora d’acompanyar al client en la primera fase d’ex-

plotació, que és on necessita un suport ‘in situ’ de primer nivell.

Equipament de control central

TLC49-p.23 a 26 ok 16/3/10 15:06 Página 25

26

Mirador

Sobre el futur més immediat de NRD Multimedia, les

seves línies estratègiques d’actuació es resumeixen en els

següents apartats:

• Arxius multimèdia, tant locals com distribuïts, amb capa-

citat de consulta, descàrrega i gestió d’usuaris i permisos.

• Sistemes d’intercanvi i distribució de continguts d’alta

qualitat mitjançant xarxes IP.

• Generació de continguts automatitzats agregant els gene-

rats internament pels propis centres de producció amb els

generats externament per altres empreses col·laboradores

com ara diaris, emissores de ràdio, webs, entitats, usuaris

i moltes altres fonts externes de tipus agència i centre de

dades sectorials.

• Serveis d’integració de noves ‘pantalles’: sistemes d’infor-

mació ciutadana, ‘digital signage’, ‘out of home’, etc.

• Sistemes de comunicació audiovisual per a empreses i

corporacions (telepresència 2D, 3D)

Grup ADTELEl grup ADTEL configurat al llarg del 2009 aplega tres

companyies que desenvolupen la seva activitat en l’àmbit de

les telecomunicacions i els serveis audiovisuals: NRD Multimèdia,

especialitzada en la integració de solucions audiovisuals en

l’àmbit professional; Link Comunicaciones, fabricant i inte-

grador d’equipament de radiofreqüència per a xarxes de radio-

difusió sonora en FM; i l’empresa matriu del grup, ADTEL

Sistemes de Telecomunicació, que centra la seva activitat en

el desenvolupament de projectes d’enginyeria i en la pres-

tació de serveis de telecomunicacions.

La unió empresarial d’aquestes tres companyies té com

a objectiu prioritari la consolidació del seu radi d’influència

més enllà de l’àmbit català. Aspira, concretament, a abastar

el conjunt del mercat estatal i impulsar l’expansió interna-

cional, sobretot en l’àrea de l’Amèrica del Sud, on ja disposa

d’una delegació a la capital Bogotà (Colòmbia).

La darrera incorporació, Link Comunicaciones, desenvo-

lupa ara mateix nous productes en l’àmbit de la codificació,

processat i commutació del senyal de FM, a més d’una nova

línia de transmissió en la mateixa modulació de freqüència

que garanteix un més alt rendiment i permet el control digital

dels principals paràmetres del transmissor i de la resta d’equi-

pament de radiodifusió.

Els darrers 30 anys Link Comunicaciones ha estat un

referent tant a nivell nacional, com estatal i internacional en

la fabricació i desenvolupament de solucions de radiofre-

qüència i equipament de transmissió per a la radiodifusió

sonora en FM. La millor prova d’això és que ha subminis-

trat equipament i prestat serveis d’integració de solucions

i d’operació i manteniment de xarxes de freqüència modu-

lada a un gran nombre d’emissores de ràdio, com ara

Catalunya Ràdio, Rac 105, Radio Teletaxi, Onda Cero, Flash

FM i Cadena Cope entre moltes altres d’abast estatal, auto-

nòmic o municipal.

Albert ReverterCol·legiat núm. 5.601Director general de NRD Multimedia

Domingo RuízCol·legiat núm. 2.718Director general de ADTEL

Un canal de TDTclaus en mà

Sala de control central de La Voz de Galicia

TLC49-p.23 a 26 ok 17/3/10 15:46 Página 26

TLC49-p.27 a 30 ok 16/3/10 16:30 Página 27

Una llamadaLa Asociación Española de Ingenieros de Telecomunicación (AEIT) quedó desca-

bezada y se separó con desgarro del Colegio. Agonizaba. Los responsables territo-

riales de Asociaciones y Colegios sintieron la llamada. Yo mismo, especialmente despe-

gado de la vida asociativa, sentí la llamada. Fue curioso ver cómo el riesgo de perderla

puso en valor su existencia para gentes dispares, seguramente por razones diferentes

en cada uno. Para mí, quizá la Asociación no ha servido de mucho a muchos asociados,

pero no puede morir mientras haya en ella la esperanza de algo útil. Para ello la

Asociación debe regenerarse y adquirir la capacidad de servir a sus asociados como

nunca. ¿Será posible? Podrá intentarse. Esa fue mi determinación, y creo yo que en

esa determinación me encontré con la de mis compañeros de Junta.

¿Un equipo?Decir que formamos un equipo sería tan falso como políticamente correcto.

Somos un conjunto de inteligencias, experiencias, voluntades y responsabilidades

no demasiado homogéneo. Pero vamos a recrear la Asociación, y queremos hacer

de ella una criatura capaz de ganar el prestigio que corresponde a nuestra profesión,

con puertas abiertas al futuro.

Haremos herramienta de nuestra diversidad. Hay que usar inteligencia y ganas,

y tenemos buena provisión de ambas. Sin embargo, tantos en tantas ocasiones se

jactaron de poder usar la diversidad de forma constructiva, sin pasar de la retórica

vacía, que es lícito preguntarse: ¿Vamos a conseguir lo que tantos otros nunca

pasaron de declarar? Somos Ingenieros, nos acompañan muchas limitaciones y

tentaciones que lucen las profesiones más reputadas, pero en algo tiene que notarse

nuestra especial capacidad de crear. Nos lo vamos a exigir pasando por encima de

nuestras manías y parcialidades, y de nuestra tradicional propensión a emular modelos

de la vida asociativa política, que tanto nos atraen y tan mal se nos dan.

Dos cuestiones destacadas PPrriimmeerraa:: ddeessttiillaarr yy pprrooyyeeccttaarr llaa iinntteelliiggeenncciiaa ddee llaa pprrooffeessiióónn

La primera cuestión es conseguir que la Asociación adquiera la destreza nece-

saria para descremar la inteligencia más aguda y actual que destilen sus asociados

AEIT: profesión yestructura territorial

28

Mirador

Fase actual de la AsociaciónEspañola de Ingenieros deTelecomunicación

Hablo a título personal.Hablaré por la Junta amedida que vayamos te-niendo voz común...

TLC49-p.27 a 30 ok 16/3/10 16:30 Página 28

29

sobre asuntos que conciernen a la profesión. Tiene que montar

polos de atracción de los que más saben. Con ese destilado

debe formar su propia inteligencia asociativa, que debe proyectar

ya allí donde sea útil para la sociedad y creadora de prestigio

para la profesión. La Asociación necesitará unas capacidades

de relación y de comunicación con los estamentos más impor-

tantes de la sociedad muy superiores a lo común hoy. También

con aquel destilado debe ayudar a informar la opinión de los

Ingenieros en cualquier tema, no sólo profesional, sino de interés

social y particularmente político. Es inadmisible que toda la

sociedad civil no encuentre cauce más que en los pobres partidos

políticos para proyectar su presencia, su inteligencia y sus inte-

reses hacia donde se deciden las cosas. Nuestra Asociación

tiene mucho sentido si encarna una parte selecta de la sociedad

civil. El ingeniero individual en su vida social y política hará bien

en distanciarse de la adoración o el rechazo acríticos que nos

inducen los políticos. Conviene a todos que tenga una opinión

bien formada, capaz de ser un referente para otros. Ejercer la

discusión y el contraste de puntos de vista será el método para

promover aquella calidad no gregaria de nuestra opinión, pero

en ese proceso con muchos partícipes no servirán plenamente

los modos propios de las redes sociales abiertas a todos. No se

cederá la primacía a la estridencia ni a la mayoría numérica en

materia de inteligencia. En este plano primará la excelencia. Por

el contrario, será soberana la mayoría en materia de conciliación

de voluntades. La Asociación necesitará unos sistemas de comu-

nicación con y entre asociados muy potentes.

SSeegguunnddaa:: eessttrruuccttuurraa tteerrrriittoorriiaall ddee llaa AAssoocciiaacciióónn

La segunda cuestión se refiere a la estructura territorial de la

profesión. El juego de intereses y voluntades está implicado en

esta cuestión, puesto que la inteligencia no conoce de divisiones

territoriales. La nueva vocación de proyectarnos con fuerza en

el espacio político, administrativo y social, contagia esta cues-

tión desde esos ámbitos, tendiendo a recrear en nuestra Asociación

las tensiones creadas allí entre lo nacional y lo autonómico. Sin

embargo, en ninguno de aquellos espacios encontraremos

respuestas satisfactorias. La presencia de responsables territo-

riales en nuestra Junta es especialmente valiosa para definir los

contornos de la cuestión. Nuestra profesión de ingenieros permite

aventurar que podemos encauzarla poniendo, en nuestro caso,

más peso en la funcionalidad de la solución que en la distribu-

ción de poderes que pueda resultar. Es una potencialidad y un

propósito, pero veo la enorme dificultad de dar respuesta en

nuestra organización a unos planteamientos que, donde se han

hecho, han sido rebeldes a la inteligencia y han estado some-

tidos a un juego complejo de intereses y egoísmos. Pero lo inten-

taremos. Nunca lo haremos peor que aquellos que nos han

precedido en esta articulación entre lo nacional y lo autonómico.

Ahora sí, tendremos que precavernos frente al deslumbramiento

que nos suele producir la proximidad del poder político.

Un plazoUn año para terminar nuestro trabajo y, a partir de ahí,

convocar elecciones y entregar la Asociación a una Junta regular.

Será un esfuerzo intenso y difícil de mantener más tiempo.

Perderíamos tensión y ganaríamos tentaciones espurias.

Personalmente me pareció –y me sigue pareciendo– un plazo

muy escaso pero mis compañeros no han transigido y yo, que

lo tengo algo más fácil, no voy a flaquear.

‘Tenemos un año paraterminar nuestro trabajo

y, a partir de ahí,convocar elecciones y

entregar la Asociación auna Junta regular’

José María Vázquez QuintanaPresidente AEIT

TLC49-p.27 a 30 ok 16/3/10 16:30 Página 29

30

Oci i negocidisparen lesaplicacions mòbils

Mirador

MWC’2010

La fira mundial Mobile World Congress, que s’ha fet percinquè any consecutiu a Barcelona, ha posat de manifestque les aplicacions per a mòbils són el futur del sector.Un fet que implica, de retruc, un creixent protagonismedels terminals intel·ligents (‘smartphones’), que malgratel baix índex d’implantació (15%) acaparen bona part delbenefici.

De la mateixa manera que el programari va convertir l’ordinador en un

estri multifunció, ara les aplicacions comencen a oferir un potencial

semblant als terminals mòbils. L’evidència d’això s’ha fet palesa en

la darrera cita del Mobile World Congress (MWC), celebrada del 15

al 18 de febrer passat a Barcelona. Ja en la primera jornada es presentava, per

part de GSM, l’entitat organitzadora de l’esdeveniment firal, l’anomenada ‘Wholesale

Applications Community’, una aliança de 27 agents del sector amb l’objectiu de

crear una plataforma conjunta de desenvolupament i distribució ‘d’apps’ (aplica-

cions per a mòbils) compatibles amb tots els models de telèfons de les empreses

que hi participen. Concretament, 24 operadores de telecomunicacions: Amèrica

Mòbil, AT&T, Bharti Airtel, China Mobile, China Unicom, Deutsche Telekom, KT,

Mobilkom Àustria Group, MTN Group, NTT DoCoMo, Orange, Orascom Telecom,

Softbank Mobile, Telecom Italia, Telefónica, Telenor Group, TeliaSonera, SingTel,

SK Telecom, Sprint, Verizon Wireless, VimpelCom, Vodafone i Wind.afet; i també

3 fabricants: LG Electronics, Samsung i Sony Ericsson.

A part d’aquest projecte conjunt, que de moment només és una declaració de

bones intencions, el recinte firal ha acollit per primer cop un pavelló sencer dedicat

a les aplicacions, l’anomenat ‘App Planet’, que reflecteix abastament la importància

que han assolit els petits programes informàtics ja preinstal·lats o bé que cal baixar-

se d’Internet, i que enriqueixen els terminals amb les funcions més diverses. Una

de molt imminent que apunta Daniel Adreu, director territorial de Xarxes Nord-Est

de France Telecom Espanya, és ‘l’alta definició de veu’ que aviat incorporarà Orange.

Des de Telefónica, el seu director general a Catalunya, Kim Faura, té l’esperança

que el futur mercat de noves aplicacions mòbils contribuirà a rellançar el negoci de

les dades, que ja assoleix globalment un

volum de benefici equivalent al de la veu.

100.000 milions el 2013Un informe recent de la consultora

Screen Digest calcula que els ingressos

del negoci global de les aplicacions de

telefonia mòbil arribaran als 100.000

milions d'euros a tot el món l’any 2013,

un volum de facturació que duplica la

xifra actual. Pel que fa a l’evolució de

les diferents àrees de contingut, la

mateixa companyia preveu un 25% d’in-

crement dels serveis de mòbil vinculats

a la música al llarg dels propers quatre

anys, fins a arribar als 3.200 milions,

gràcies a aplicacions com ara Deezer

o Spotify. En el segment dels jocs per

al mòbil, la previsió estableix un volum

de negoci de 2.800 milions, un 40%

més, i en la televisió mòbil s’espera

arribar en tres anys a 230 milions d'usuaris

i assolir un nivell de facturació de 1.700

milions. Del servei de vídeo sota demanda

per al mòbil, es calcula que podria

duplicar el seu creixement en els pròxims

quatre anys fins a 1.700 milions d'euros.

Al mateix temps, Screen Digest pronos-

tica que ‘Apple App Store’ generarà

uns ingressos de 1.300 milions d'euros

el 2013, amb un total de 7.000 milions

de descàrregues.

Indicador de direcció d’App

Planet, dins del recinte firal

TLC49-p.27 a 30 ok 17/3/10 15:49 Página 30

TLC49-p.31 a 33 ok 17/3/10 10:09 Página 31

La gegantina empresa nord-americana Enron, del sector energètic, que va fer

fallida l’any 2001, arran d’actuacions financeres il·legals, va enfonsar de retruc

la reputació de la companyia Arthur Andersen, encarregada d’auditar-la, i la

va abocar a la seva desaparició l’any 2002. Vuit anys després, dos dels ex-

socis de la filial espanyola de la firma auditora capdavantera mundial i bressol d’orga-

nitzacions que lideren ara mateix el sector de l’auditoria i la consultoria, com ara Accenture,

Deloitte i Garrigues, defensen el seu llegat en el llibre de recent edició, ‘El legado de

Arthur Andersen’, a càrrec de l’editorial Libros de Cabecera. I és que, tot i el trist final

d’Arthur Andersen, arran de l’escàndol Enron, el model d’empresa en què es basava

va ser en el seu moment un exemple a seguir i pot servir encara avui a les empreses que

aspiren a ser excel·lents. En definitiva, la mala premsa que va tenir Andersen com a

conseqüència del cas Enron va fer malbé la seva imatge pública i la va convertir en una

marca maleïda, però això no amaga de cap manera els mèrits d’un model de gestió

encara visible en molts països i la vàlua dels professionals que hi van treballar.

Els set pilars del model AndersenEls professionals d’Arthur Andersen tenien una identitat cultural pròpia arrelada

en la manera d’entendre i exercir l’activitat professional. Aquesta identitat s’articulava

en els set valors o principis bàsics que expliquen l’èxit del model Andersen:

a UUnniittaatt ((OOnnee FFiirrmm,, OOnnee VVooiiccee)) a IInntteeggrriittaatt ((TThhiinnkk ssttrraaiigghhtt,, ttaallkk ssttrraaiigghhtt))

a CCooooppeerraacciióó ((SStteewwaarrddsshhiipp)) a AAmmbbiicciióó ((TThhiinnkk bbiigg))

a TTaalleenntt ((TThhee bbeesstt ppeeooppllee iinn tthhee bbeesstt jjoobb)) a SSeerrvveeii ((EExxcceeeedd cclliieenntt eexxppeeccttaattiioonnss))

a RReessuullttaattss ((PPeerrffoorrmmaannccee oorriieenntteedd))

Aquests principis no tenien força només per ells mateixos, sinó que es reforçaven

els uns amb els altres formant un conjunt sistèmic i un model: el model Andersen que

descriuen els autors.

Dels principis a la pràcticaQualsevol principi requereix d’eines més concretes i pràctiques que el materia-

litzin. El model de gestió d’Arthur Andersen traduïa els seus principis en propostes de

valor concretes pels seus socis, empleats, clients i la societat en general.

• PPrrooppoossttaa ddee vvaalloorr ppeerr aallss ssoocciiss.. La participació en l’empresa Arthur Andersen es

Arthur Andersen va ser unreferent mundial per a lesempreses de serveis. Lesseves actuacions es consi-deraven exemplars en elsàmbits de la consultoria il’auditoria. El llibre ‘El legadode Arthur Andersen’, escritper dos ex-socis de la filialespanyola de la firma audi-tora, descriu els pilars desustentació del seu modeld’empresa, sense defugirel polèmic final arran del’escàndol Enron.

El llegatd’Arthur Andersen

32

Empresa i societat

TLC49-p.31 a 33 ok 17/3/10 10:09 Página 32

33

percebia de manera semblant a ser nomenat cavaller d’una

ordre prestigiosa. En termes legals, arribar a ser soci interna-

cional implicava convertir-se en soci formal d’una societat coope-

rativa mundial que agrupava a tots els socis internacionals de

la firma. El soci ho era de la cooperativa i la seva retribució es

calculava en funció dels beneficis globals aconseguits. Cada

soci tenia un vot a les Juntes de Socis, independentment de la

seva antiguitat o nivell jeràrquic. En el moment de jubilar-se (als

56 anys), el soci renunciava a la seva participació en benefici

dels nous socis.

• LLaa pprrooppoossttaa ddee vvaalloorr ppeerr aallss eemmpplleeaattss.. En la cultura Andersen

als empleats se’ls tractava a tots com a professionals i de manera

igualitària, des del primer dia. El missatge per als nouvinguts era

clar: aquí tots som professionals i et tractarem com un profes-

sional; però també t’exigirem que responguis com a tal. La carrera

de soci estava perfectament definida des del primer dia: ‘assis-

tant’, ‘senior’, gerent i soci. Els més ràpids ho aconseguien en

10 anys, comptant des de la seva entrada com ‘assistants’.

• LLaa pprrooppoossttaa ddee vvaalloorr ppeerr aallss cclliieennttss.. Els clients d’Andersen

es trobaven amb una empresa que realment s’esforçava en

superar les seves expectatives. Aportar solucions no era única-

ment una consigna, sinó un imperatiu arrelat a la cultura de

l’empresa. Es reproduïa un cercle virtuós: l’empresa animava

els equips a treure el millor d’ells mateixos, raó per la qual els

clients rebien més del que esperaven i valoraven molt positiva-

ment el treball realitzat. Això permetia créixer a l’empresa i

generar noves oportunitats de carrera per als empleats, sense

deixar de donar encara més fruits als propis clients, etc.

• LLaa pprrooppoossttaa ddee vvaalloorr ppeerr aa llaa ssoocciieettaatt.. La presència d’una

empresa realment multinacional suposava l’oportunitat de

gaudir d’una transferència de coneixements i tecnologia, alhora

que contribuïa a l’obertura internacional del país. L’aposta

d’Andersen per la transparència va permetre la modernització

de molts països poc acostumats a respectar les normes. El

‘think big’ va crear una generació de professionals sense

complexos que van contagiar amb el seu esperit a les empreses

i la societat. El servei va elevar els estàndards de qualitat fins

a un nivell desconegut, i el gran esforç en formació dels empleats

va contribuir a mantenir actualitzats als professionals durant

tota la carrera, ajudant a recol·locar-se als que no es promo-

cionaven internament.

La majoria de gent reconeix que Arthur Andersen va ser una

gran firma. Potser la més important. La llàstima és que el seu

ràpid i sorprenent final ha deixat en la memòria col·lectiva una

imatge totalment negativa, que ha esborrat els seus mèrits ante-

rior, com si mai haguessin existit.

En aquest llibre els autors han tractat de recuperar aquests

mèrits, de recordar el model empresarial que va fer d’Arthur

Andersen una companyia admirada i reeixida, i presentar-ho

com a llegat per a les futures generacions. I ho han fet sense

esquivar les crítiques al propi model i denunciant els seus punts

febles. Perquè cap model es vàlid per a tothom i per sempre.

Cada empresa i cada moment requereixen el seu model. Tot i

això, aquest llibre pot inspirar a molts empresaris. I encara que

no ha estat el seu principal objectiu, també han volgut reivindicar

el bon nom d’Arthur Andersen per a tots els ‘exArturos’ i les seves

famílies que van patir la trista caiguda d’una empresa en què

creien, i en què continua creient la gran majoria.

Llorenç RubióCol·legiat núm. 15.836Editor i consultor en estratègia iorganització

TLC49-p.31 a 33 ok 17/3/10 10:09 Página 33

34

‘Inter nos’

Los ingenieros de telecomunicación estamos ante

una nueva realidad asociativa. En el Colegio, y con

independencia de lo que acabe resultando de la

Ley Ómnibus de 23/12/09 sobre liberalización del

sector servicios, se ha producido la escisión del mismo por

creación del Colegio en Cataluña, razón por la que está en

estudio la creación de un nuevo modelo territorial, que elabora

el Consejo de Colegio del COIT, anunciado en la Asamblea

de 29-06-09.

Por lo que respecta a la Asociación, las elecciones a la

Junta Directiva de 12-01-10 han dado el triunfo a la candida-

tura cuyo programa es presentar, en el plazo de un año, una

propuesta de modelo asociativo.

Estamos inmersos, por tanto, en un proceso de organi-

zación de la política de nuestras instituciones generado por

la realidad actual autonómica, y como tal conviene analizarla.

Lo sorprendente del caso es que este asunto no está en

discusión en las páginas web ni del COIT ni de la AEIT, ni ha

sido mostrado en las Juntas Generales de estos organismos.

Incluso cuando lo traté en un artículo para la revista BIT, fui objeto

de censura, aunque pude acogerme a la amabilidad catalana

de Tecnonews, que lo publicó ‘online’ (puede verse aquí:

http://www.tecnonews.info. Es por tanto propósito del COIT

sustraer esta discusión a los colegiados.

Seguiré con esta amabilidad catalana ante la petición del

COETC para manifestar mi opinión al respecto. Los inge-

nieros (sin más adjetivo que el de la especialidad) tenemos

como norma resolver problemas técnicos basados en nuestra

formación científica. Así nos concebía Max Weber en “El polí-

tico y el científico” y Ortega y Gasset en “Meditaciones sobre

la técnica”, por lo que es a este tipo de ingenieros a los que

me voy a referir. Lo nuestro no es la política, con la que

estamos reñidos según Weber. Ortega escribió que si el

hombre es “yo y la circunstancia”, nuestra misión era crear

esa circunstancia modificando el entorno con nuestra tecno-

logía, y no con la dedicación política. Pero la formación cien-

tífica nos capacita para enfrentarnos a los problemas del

entorno y resolverlos con mentalidad analítica, por lo que

cuando el problema es político cabe iniciar un estudio que

sea más pragmático que ideológico.

La necesidad del cambio nos la impone el entorno, por

lo que en un estado autonómico es irrealizable una organi-

zación que no lo tenga en cuenta. La estructura unitaria,

como la francesa, es tan democrática como la federal, o

americana; pero tras el desarrollo territorial autonómico, el

unitarismo ya no es una opción racional en España. Fuera

de él, caben las opciones federal o confederal. La confederal

carece de un ejemplo internacional. Cuando en 1847 Suiza

se planteó si su Constitución era federal o confederal, una

corta guerra civil determinó que era federal, aunque se siguiera

manteniendo el nombre de Confederación Helvética. En los

EE.UU., el mismo problema se planteó en 1861, y tras cuatro

años de cruenta guerra civil se concluyó que era federal. La

Confederación, hoy existe cuando desde la independencia

se aúnan fuerzas, como en la Unión Europea, pero nunca

ha funcionado desde una preexistente unidad, más que como

breve paso a la secesión, como en la extinta URSS.

¿Modelo federal o confederal?Aplicando esa realidad a España, el precedente es el

de la I República proclamada en 1873, en la que existieron

simultáneamente tres guerras civiles y más de una vein-

La política asociativade los ‘telecos’Estamos inmersos en un proceso de organización de la política denuestras instituciones generado por la realidad actual autonómica, ycomo tal conviene analizarlo.

TLC49-p.34 a 35 ok 17/3/10 10:17 Página 34

35

Aquilino Morcillo CrovettoColegiado nº 563

tena de proclamaciones de territorios independientes. El

proyecto era crear una república federal, con tantos estados

como autonomías existen hoy (con la excepción de que

Andalucía tenía dos, y no se contemplaban a Madrid, Cantabria

y La Rioja), pero incluso antes de redactarse la Constitución,

los federalistas se transformaron en confederales, mientras

se proclamaban cantones independientes que hasta se

declaraban la guerra entre sí, en toda la geografía nacional.

Las últimas palabras del presidente federalista Estanislao

Figueras en las Cortes, las pronunció en su lengua materna:

“Senyors, ja no aguanto més. Vaig a ser-los franc: estic fins

als collons de tots nosaltres!”. Dejó escrita su dimisión en

la mesa del despacho y tomó un tren para París.

Nuestra experiencia actual es que en la Constitución de

1978, el Artículo 148 proclama las competencias de las

Autonomías y el Art. 149 las competencias del Estado, con

lo que la descentralización fue un hecho. Pero el Art. 150

permitía al Estado transferir o delegar competencias esta-

tales a las autonomías. Como sólo ha habido tres Gobiernos

con mayorías absolutas, la necesidad de votos en las Cortes

ha ocasionado que el Estado se fuera paulatinamente vaciando

de competencias, hasta el extremo de que la aprobación

del Estatuto de Cataluña lo convierte en confederal, caso

de ser aprobado por el Tribunal Constitucional, que lleva

más de tres años discutiéndolo. Económicamente, en las

AA.PP., los gastos del Estado, excluida la Seguridad Social,

fueron en 2008 el 31,42%, frente al 44,24% de las Autonomías

y corporaciones locales, lo que lo sitúa ya como más débil

que los de la UE y de EE.UU. Y por el camino del artículo

150.2, puede ir desapareciendo.

Ante este precedente, hay que analizar qué es lo que

nos conviene a los ingenieros para nuestro gobierno, si el

modelo federal del tipo alemán o americano, o el histórica-

ment nefasto cantonal.

En mi opinión, el éxito y la experiencia que acompañan a

los modelos federales, es algo a copiar, si la meta de los espa-

ñoles es un Estado Federal y no una Confederación o canto-

nalismo. Y la federación implica que la “soberanía” está en los

ingenieros, y son los territorios federados los que se unen en

pie de igualdad para elegir sus órganos representativos

comunes, con lo que la representación ante el Estado y exte-

rior sería única, y la autonomía para los temas específicos terri-

toriales estaría garantizada. En cualquier caso, es un tema de

discusión y consenso y no de oscurantismo e imposición.

TLC49-p.34 a 35 ok 17/3/10 10:17 Página 35

36

‘Inter nos’

Permeteu-me començar aquest article tirant una

floreta al nostre col·lectiu. Diuen que els ‘telecos’

tenim fama de gent seriosa, competent i treballa-

dora. Per exemple, això és el que diuen que deien,

sorpresos, professionals provinents d’altres sectors (com ara

gestors d’empresa) quan ensopegaven per primer cop amb

una bona colla de càrrecs intermitjos de la nostra espècie

després d’assumir la direcció d’alguna firma tecnològica...

Doncs bé, jo opino, i perdoneu la immodèstia, que és cert.

Fins i tot nosaltres, quan optem per contractar personal, no

dubtem a buscar ‘telecos’ en primera opció. Però.... i vet aquí

aquesta reflexió, no tot són flors i violes.

És ben cert: durant la carrera se’ns havien encetat tant

els colzes d’estudiar hores i hores (amb pràctiques, treballs i

tota la pesca), que quan vam començar a pencar –oh, mera-

vella!– no només no ens en ressentíem sinó que a més ens

pagaven a final de mes! Això va a compte del nivell d’exigència

de les nostres escoles i ho haurem de posar a la banda de la

balança que compensa tots els patiments acumulats i no

remunerats en la flor de la nostra joventut. Ara bé, és tanta la

destresa tècnica i analítica en què hem estat ensinistrats que

tot d’una ens sobta que amb això no n’hi hagi prou i que en

les empreses, com a la resta de la vida, ens calguin més apti-

tuds. Per exemple: és més que probable que en el decurs de

la nostra professió ens calgui, a banda de tocar algun oscil·loscopi

i algun soldador, i a banda de calcular alguna regla de tres,

redactar documents amb cara i ulls per a algun client, com

ara ofertes detallades, explicacions de funcionament, pres-

tacions tècniques variades, catàlegs comercials o Webs. I que

hàgim de desenvolupar dots comercials desconegudes per

a atraure i fidelitzar clients en un mercat tant competitiu com

qualsevol altre. I com més anys faci que treballem, més fàcil

serà que els camins laborals del Senyor ens duguin a respon-

sabilitats on aquesta mena de tasques apassionants ocupin

gran part del nostre temps.

És aleshores quan el ‘telecos’ capaç de calcular dB’s amb

els ulls tancats i el braç enguixat haurà de fer per manera que

un text sigui entenedor, estructurat i gramaticalment impol·lut...

si més no, tant com ho seria el del venedor de faxos, el de

l’administrador de finques o el del director d’una ràdio local

que ha sol·licitat els nostres serveis en un peritatge, en un

conflicte veïnal o en la instal·lació d’una antena. I no em digueu

que això no compta, o que compta més la indulgència del

client, que és de lletres i ens perdona...

Un problema endèmic de la nostra professió –i em consta

que les escoles d’enginyeria hi treballen per corregir-ho– és

aquesta ensenyança tant i tant orientada a la cosa tècnica

que deixa de banda allò que, si més no, ja serem capaços de

desenvolupar més tard tot solets.

I potser és cert i la idea és correcta. No ho sé. Sabem que

no suspendrem mai un examen si ens surt el valor de la tercera

casella en acabat tot i que no puguem raonar sense faltes

d’ortografia i d’una manera comprensible (ep!, el corrector no

s’hi val), el desenvolupament del problema. Ni falta que ens

fa, oi?... però noi!, quin mal efecte quan el cap de vendes ha

de corregir de dalt a baix el text d’una oferta horriblement

redactada per tot un senyor enginyer!

Un altre apunt que podríem debatre fa referència a una

part de l’activitat econòmica que els advocats, els econo-

mistes, els gerents d’empresa de més amunt, i fins i tot els

nostres amics arquitectes, tenen molt i molt present però

que, per a molts de nosaltres, acabats de sortit de l’ou, sembla

La tècnica, els ‘telecos’i el món realUn problema endèmic de la nostra professió –i em consta que les escolesd’enginyeria hi treballen per corregir-ho– és aquesta ensenyança tant i tantorientada a la cosa tècnica que deixa de banda allò que, si més no, ja seremcapaços de desenvolupar més tard tot solets.

TLC49-p.36 a 37 ok 17/3/10 10:22 Página 36

37

Raimon BalartCol·legiat núm. 8.173

un misteri existencial. Parlo del “marc legal”, de les lleis, les

normatives i les gestions administratives en què tota activitat

s’ha de conduir, aquí i arreu. De partida, escampo a l’aire

una sèrie de preguntes:

Som capaços de gestionar amb eficàcia feines especia-

litzades però alhora limitades al compliment d’allò que diuen

els BOE’s, els DOGC’s i els Ajuntaments de torn? Tenim un

mínim de formació per documentar formalment els requeri-

ments que ens demanen quan optem en una subvenció?

Sabem interpretar –i negociar amb qui toqui– les condicions

jurídiques que afecten un negoci d’operadora de telecomu-

nicacions, la construcció d’una instal·lació en sòl de domini

públic o les limitacions legals d’un sistema de videovigilància?

Tenim gaire pràctica en aquestes i altres matèries que conformen

la preparació, l’execució i la certificació de qualsevol projecte,

en contacte amb tota mena de persones i administracions?

O bé som, com deia aquell (segurament un malèvol enginyer

industrial), rates de laboratori?

Què en penseu? Jo crec que tot s’aprèn i, precisament,

la vàlua, diguem-ne econòmica, de l’experiència d’una

persona també passa pel reconeixement de les seves capa-

citats apreses.

Però això no treu que la nostra “categoria” professional,

associada a una enginyeria superior o com se n’hagi de dir

ara, no sigui compatible amb les mancances amb què sortim

de fàbrica i que ens fan ser (un xic?) menys competitius.

Potser Bolònia, els nous plans d’estudis i tota la resta

farien bé de tenir en compte aquests factors i valorar i ensenyar

als futurs ‘telecos’ algunes habilitats personals, no sempre

secundàries ni espontànies, que hauran de menester en el

futur. Confiem-hi!

‘És tanta la destresatècnica i analítica en quèhem estat ensinistrats quetot d’una ens sobta queamb això no n’hi hagi proui que en les empreses,com a la resta de la vida,ens calguin més aptituds’

TLC49-p.36 a 37 ok 17/3/10 10:22 Página 37

38

Ofertes comercials i serveis

El conveni de col·laboració signat ja fa anys pel

COETC/ACET amb Banc Sabadell s’acaba ampliar,

d’acord amb l’objectiu previst d’anar-lo actualit-

zant en funció, tant de les novetats i els avanços

que es produeixen en el mercat bancari, com també de les

pròpies necessitats dels col·legiats i associats. En aquest cas,

es tracta de la nova oferta d’una targeta de crèdit Visa-Telecos,

adaptada a la nostra activitat professional i a la pròpia economia

personal, en unes condicions preferents.

L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) i Banc Sabadell –através de Professional BS– han ampliat el seu acord de prestació de productes iserveis financers exclusius per al nostre col·lectiu, amb el llançament de la targetaVisa-Telecos adaptada a la nostra activitat professional i a la pròpia economiapersonal, en unes condicions preferents.

Targeta Visa-Telecosde Professional BS

Què ofereix?Disponible de manera totalment

gratuïta i sense cap tipus de quota

anual, la nova Visa-Telecos ofereix:

• Un crèdit mensual de 1.000 euros,

ampliable.

• Una assegurança d’accidents gratuïta

de fins a 300.000 euros.

• A més a més, només pel fet de fer-

la servir en les compres, s’aconse-

gueixen magnífics regals.

Per més informació o assessora-

ment financer, els col·legiats i asso-

ciats es poden adreçar a qualsevol

oficina de SabadellAtlántico o bé trucar

al 902 383 666.

500.000 professionals adheritsEspecialitzada en la prestació de productes i serveis finan-

cers a col·lectius professionals, la societat Professional BS,

adscrita al Banc Sabadell, dóna servei a 500.000 col·legiats i

associats. Ho fa a través d’un total de 412 acords de col·labo-

ració amb les entitats que els representen, a les quals ofereix

un ventall d’opcions en condicions preferents, tutelat pels

propis representants.

A més de la seva oferta financera exclusiva, Professional BS

col·labora habitualment en diferents activitats dels col·legis i asso-

ciacions, com ara en els seus projectes de formació (seminaris,

cursos i conferències), i en l’edició de les seves publicacions.

El president de l’ACET, Carles Martín, presenta la tarjeta

Visa-Telecos acompanyat de Francesc Ventura, gerent

d’Institucions i Col·lectius de SabadellAtlántico

TLC49-p.38 a 39 ok 17/3/10 16:22 Página 38

TLC49-p.38 a 39 ok 17/3/10 16:22 Página 39

Calidoscopi

40

Cuando comencé con mi afición a la micología

decidí fundamentalmente dos cosas: apren-

derme las setas por su nombre científico (puesto

que los nombres varían enormemente de una

zona a otra de nuestra geografía) y conocer primero, si era

posible, las setas mortales antes de comenzar a degustar

las comestibles.

Recuerdo un otoño, en un monte próximo a Palau de

Plegamans que encontré el primer ejemplar de la seta que

causa más muertes cada año: la tristemente conocida Amanita

Faloides (llamada así por su forma de falo cuando el sombrero

no está abierto).

El campo parecía sembrado de setas: había una cantidad

enorme de ejemplares en 100 metros cuadrados, suficiente

para causar la muerte a más de cien personas; sin embargo

no debe destruirse porque es un golosina para los limacos,

que pueden comerla sin peligro ya que sus jugos destruyen

el veneno.

La mayoría de las Amanitas poseen un pie blanco, anillo

y una volva del mismo color, excepto la Cesárea que tiene

el pie y el anillo amarillo dorado. Por ello, sólo una observa-

ción muy cuidadosa puede ayudarnos a conocer un ejem-

plar y sólo cuando tengamos la certeza absoluta de que no

es una seta venenosa podemos degustarla.

Para distinguir las dos Amanitas Faloides mortales (en

la fotografía que acompaña este texto) del Agaricus Silvícola

comestible, que es tan parecido, hay una prueba que no

falla; si dejamos las setas dos días, con el tiempo las láminas

del Agaricus Silvícola se habrán ennegrecido con las esporas

y las láminas de las Amanitas seguirán blancas. Nunca se

debería comer una seta que tenga las láminas y esporas

blancas a no ser que se conozca muy bien.

Recuerdo hace unos años que iba con mi cesta por el

campo por los montes de Linars del Vallés y a lo lejos observé

una seta con un color anaranjado fuerte; al momento pensé

que podía ser una Russula Áurea que tiene el sombrero

anaranjado fuerte y el pie blanco teñido de amarillo, que es

una buena seta co-mestible y abundante en estos parajes,

con la que se hacen deliciosas tortillas.

Conforme fui acercándome al lugar, que no tenía fácil

acceso, cada vez me iba ratificando más en mi pronóstico

hasta que al llegar a las proximidades donde estaba ubicada

la seta comprobé que tenía anillo y volva, por lo que no era

una Russula; entonces mi corazón empezó a latir más deprisa

¿sería una Amanita Cesárea, que es una verdadera delicia

para la vista cuando la encuentras y para el paladar cuando

la saboreas?

Al acercarme vi que el sombrero era rojo anaranjado

fuerte, el pie de color amarillo dorado, tenía un hermoso

anillo también amarillo dorado y una volva de un blanco impo-

luto, por lo que no cabía ninguna duda: había encontrado

un hermoso ejemplar de una de las setas más estimadas en

Es habitual aprovechar los buenos días del otoño en Barcelona para dar un paseo porel campo, admirar los bellos paisajes y disfrutar y degustar (en su caso) los bellos espo-rofitos, vulgarmente llamados hongos o setas, que en estas fechas abundan, sobre todotras un final de verano lluvioso.

Apuntesal naturalde micología

Dos Amanitas Faloides (volva y anillo) mortales y un

Agaricus Silvícola (comestible) que no posee volva y cuyo

anillo tiene otra forma; además de ello sus láminas no

son blancas y huele a anís

TLC49-p.40 a 41 ok 17/3/10 11:21 Página 40

41

todos los países y que ya era degustada por los empera-

dores romanos como indica su nombre científico: Amanita

(del monte Amanos, en Grecia, donde abundaban) Cesárea

(relativo a los césares ó emperadores romanos).

La gran volva blanca que posee la Amanita Cesárea y el

color anaranjado fuerte de su sombrero hace que cuando

está empezando a desarrollarse el sombrero parezca un

huevo hervido con su yema de ahí el nombre de ‘Ou de reig’

por el que se la conoce popularmente.

Disfruté de mi hallazgo y tuve buen cuidado de ponerla

en la cesta en un lugar en que no pudiera sufrir daño; aquella

noche volví a disfrutar con el delicioso sabor de la seta.

Para una persona aficionada a la naturaleza resulta muy

placentero encontrar un ejemplar de seta o planta que todavía

no haya conocido y clasificado que permite aumentar sus

conocimientos en la materia.

Recuerdo un día que llevaba la cesta con varios tipos de

setas comestibles cuando me sorprendió ver en un recodo

del camino una seta grande que era como una flor de papel

color hueso arrugado; la puse en la cesta separándola de

las demás y tras un cuidadoso estudio de su forma, carac-

terísticas y esporas consultando los libros de micología que

poseo llegué a la conclusión que era una Sparassis Crispa.

Es una seta comestible, aunque su belleza me hizo dejarla

en el frigorífico y sacarle unas fotografías.

Y acabaré con unos comentarios sobre el grupo de setas

llamado Lactarius (porque sueltan látex al cortarlas); es un

género muy conocido y degustado en toda España al que

pertenece el Lactarius Deliciosus, de látex anaranjado, cono-

cido popularmente como nízcalo.

A este grupo también pertenece el Lactarius Sangrifluus,

debido a que su látex recuerda al color del flujo de sangre o

al vino tinto, que tiene mejor sabor y es muy apreciada aquí

con el nombre popular de ‘rovelló’ y también ‘esclatasang’.

Los primeros ejemplares del Lactarius Sangrifluus suelen

salir a comienzos de temporada y posteriormente lo hacen

los ejemplares del Lactarius Deliciosus, coexistiendo unos y

otros hasta las primeras heladas.

Recuerdo que la primera vez que lo recogí estaba en unos

montes cercanos a Madrid y encontré varios ejemplares muy

hermosos de lo que creía podía ser el Lactarius Sangrifluus

por su látex color vino tinto; al cabo de un rato vi venir a un

campesino con un saco entero lleno de setas. Le pregunté

si las conocía y me dijo que sólo cogía nízcalos y que aque-

llas que yo llevaba creía que eran venenosas.

Un cuidadoso estudio de los ejemplares con mis libros

de micología demostró que con un porcentaje de más del

99% los ejemplares eran de la especie Lactarius Sangrifluus,

y no había riesgo de confusión con ninguna especie vene-

nosa del género, por lo que decidí degustar unos ejemplares,

en los que paladeé el delicioso sabor del auténtico ‘rovelló’.

Domingo MartínColegiado nº 785Miembro del Foro Histórico de lasTelecomunicaciones

Sombrero característico del Lactarius Sangrifluus, al que

un corte le hará salir un látex color vino tinto

Sparassis Crispa, en la que puede verse su original forma

de flor de papel arrugado

Amanita Cesárea, en la que se aprecia el sombrero,

el pie y el anillo color oro y la volva blanca

TLC49-p.40 a 41 ok 17/3/10 11:21 Página 41

42

Calidoscopi

Publicacions

Web Portal de laSociedad de laInformación (ProgramaDebate y Conocimientode la FundacionTelefónica) http://sociedadinformacion.fundacion.tele-

fonica.com/

Portal de llarga trajectòria i reconegut pres-

tigi que aglutina tota la informació relativa al

desenvolupament de la societat de la infor-

mació i el coneixement a Espanya. El seu

històric d'articles reflecteix de manera espe-

cialment remarcable l'evolució tecnològica

dels últims anys. Aplega des de la informació

detallada dels Informes anuals sobre la

societat de la informació dels últims deu

anys, fins a cicles de taules rodones, publi-

cacions, blogs, cursos i totes aquelles inicia-

tives de Telefònica orientades a divulgar les

innovacions tecnològiques més recents,

disponibles a través dels serveis oferts, i la

seva repercussió en els àmbits professional

i privat. També inclou el butlletí de la societat

de la informació: ‘Tecnología e Innovación’,

una publicació electrònica que analitza les

novetats tecnològiques més importants rela-

cionades amb el sector TIC. El tema entral

del seu últim número està dedicat a la tele-

fonia sobre IP (ToIP).

En busca de lo obvio.El camino más rápido haciala competitividadAutors: Jack Trout i Raúl Peralba

Editorial: Pirámide

La millora de la productivitat és una eina imprescin-

dible per augmentar la competitivitat, però el que és

fonamental per competir és trobar una idea simple

i obvia que marqui la diferència entre el propi producte

o servei i tota la resta dels que fan una funció equi-

valent i s’ofereixen en el mercat de compravenda.

La premisa bàsica és que, tot allò que sigui obvi per

a nosaltres, també ho serà per als nostres clients.

Així doncs, aquest assaig vol remarcar els principis

bàsics orientats a trobar solucions eficaces per a la

competitivitat. El punt de partida és que només quan

s’entén quin és, en realitat, el problema, es quan es

busquen les solucions obvies que serveixin per dife-

renciar els nostres productes i serveis dels de la

competència, de manera que també sigui obvia per

als clients. Tot això explicat amb un llenguatge simple

i clar, sense fórmules rebuscades ni raonaments

alambicats, i sobretot, amb una gran dosi de sentit

comú. Les pistes d’això les acostumen a donar els

directius d’empresa quan, sovint, miren de trobar

alguna idea intel·lligent i no tan obvia, que marqui la

pauta del pensament en termes simples. Les més

corrents són: allunyar l’ego d’allò que s’està raonant,

evitar enlluernar-se, sintonitzar amb el rumb de les

coses, escoltar les opinions de l’entorn i ser prudent.

Claves del nuevomarketing. Cómo sacarlepartido a la Web 2.0Autors: Eva Sanagustín (direcció i edició) i

18 coautors

Editorial: Ediciones Gestion 2000

Els nous conceptes del màrqueting ‘online’, com

ara ‘social media’, ‘blogging’, ‘twitter’, ‘widgets’,

‘viral’, etc., orientats al desenvolupament de la

Web 2.0, han esdevingut el veritable paradigma

del màrqueting actual. Ho expliquen divuit profe-

sionales del màrqueting reunits per aportar la

seva experiència i coneixements sobre els canvis

que experimenta el seu dia a dia amb l’objectiu

de contribuir a cercar i trobar el nou enfoc i les

solucions imprescindibles per a la comerciali-

zació de qualsevol tipus de producte o servei.

La seva estructura permet la lectura de capítols

concrets per a qui només tingui interès en un

únic aspecte: banners, emailings, xarxes d’afi-

liació, ‘community manager’, gestión de la repu-

tació ‘online’, analítica web... El seu conjunt

dibuixa de manera pràctica como és, o hauria

de ser, el perfil sencer del màrqueting ‘online’,

des d’un enfoc centrat en les persones, en el

missatge explícit més enllà de les imatges, en

l’experiència com a tal per sobre del producte, i

en definitiva, en com les empreses, dialogant

amb els clients, aconsegueixen oferir-los una

resposta adequada a les seves necessitats.

TLC49-p.42 a 44 ok 17/3/10 11:35 Página 42

Actualment ens trobem a la recta final de l’apagada

analògica, procés emmarcat en el Pla de Transició

a la TDT i que té com a objectiu l’apagada progres-

siva de les emissions en analògic abans del 3 d’abril

del 2010 i la seva total substitució per les emissions basades en

tecnologia digital. Ara bé, una de les condicions que establia

aquest pla, del qual el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç

n’és responsable, era que, per fer-lo efectiu, tots els ciutadans

que veuen fins ara la televisió analògica puguin fer-ho en digital.

Amb aquest propòsit, el Govern de la Generalitat va iniciar el pla

d’encesa sincrònica de la TDT l’any 2008. Es volia garantir progres-

sivament l’accés de tota l’oferta de TDT corresponent als canals

locals, nacionals i estatals als nivells previstos per al 3 d’abril del

2010, data límit de l’apagada analògica, i sincronitzar, d’aquesta

manera, un únic calendari d’implantació de la TDT a Catalunya.

Un procés complex, gràcies al qual l’apagada analògica s’està

realitzant a hores d’ara amb èxit i sense grans complicacions.

El calendari de l’apagada analògica establia tres fases dife-

renciades. A Catalunya, la primera fase es va dur a terme durant

la primera quinzena de juliol de 2009, afectant totalment la Garrotxa

i el Ripollès, i parcialment el Maresme, la Selva i el Vallès Oriental.

En total, més de 378.000 habitants, en 98 municipis de 5 comar-

ques. Buscant un compromís entre la planificació ministerial i un

nou replanteig de l'apagada analògica que permetés assegurar

una millor cobertura en TDT de zones encara deficients, la

Generalitat va participar en l’establiment del calendari de les

següents fases d’apagada. Així doncs, la segona fase es va iniciar

al mes de desembre de 2009 i es va acabar a finals del mes de

febrer passat. Aquesta fase va afectar a més de 2.230.000 habi-

tants de 640 municipis pertanyents a 29 comarques. La darrera

fase ha començat el 10 de març i finalitzarà el 31 del mateix mes,

i afectarà més de 4.220.000 habitants, en 186 municipis de les

Recta final cap al’encesa digital

13 comarques de l’Alt Pirineu i de l’àrea metropolitana. Un cop

acabat el procés, s’hauran aturat les emissions de televisió analò-

gica en més de 300 centres emissors i repetidors arreu de

Catalunya. Anant un pas més enllà, el Govern treballa en dues

línies per tal de garantir l’accés universal a la televisió digital,

també en aquelles zones on actualment la recepció del senyal

analògic és deficient o inexistent. D’una banda, ha activat el pla

Catalunya Connecta, que completa la cobertura de TDT en zones

fosques mitjançant la construcció de noves infraestructures al

territori o mitjançant la compartició de les infraestructures ja exis-

tents d’altres serveis de telecomunicacions. Per altra banda, els

casos extrems de nul·la recepció es solucionaran mitjançant

instal·lacions de recepció de televisió digital via satèl·lit. El procés

de l’apagada no està exempt, però, de possibles dificultats, ja

siguin domèstiques –el ciutadà no ha d’esperar a última hora

per adaptar la instal·lació com cal: l’antena ha d’apuntar en cada

cas al millor centre emissor–, o alienes al ciutadà, com ara la

millora de la qualitat de la xarxa o la correcta recepció en condi-

cions meteorològiques adverses. El Govern i les empreses invo-

lucrades en el procés del desplegament de la TDT estan treba-

llant per solucionar-les. Encara queden pendents diverses actua-

cions en l’escenari post-apagada, com ara la planificació de

nous múltiplex per als operadors estatals, la reassignació de

freqüències per alliberar els canals 61 a 69 UHF o les actuacions

per evitar les emissions il·legals en els canals analògics recent-

ment alliberats. Però, en qualsevol cas, ben aviat es podrà esta-

blir que el gruix del procés s’ha realitzat satisfactòriament.

Patrícia RemiroDirectora general de Comunicació i Serveis de

Difusió Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya

Tribuna

43

TLC49-p.42 a 44 ok 17/3/10 11:35 Página 43

TLC49-p.42 a 44 ok 17/3/10 11:35 Página 44