Origen i evolució de les llengües
-
Upload
pilar-roman -
Category
Education
-
view
1.334 -
download
4
Transcript of Origen i evolució de les llengües
COLEGIO ESCOLAPIASGANDIA
DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀC/ San Rafael, 25 46701-Gandia Tfno. 962 965 096 [email protected]
www.escolapiasgandia.es
2
ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LES LLENGÜES
Realitat plurinlingüe d’Espanya
A l’Estat espanyol es reconeix l’oficialitat de A l’Estat espanyol es reconeix l’oficialitat de diferents llengüesdiferents llengües
Totes les Totes les comunitatscomunitats han desenvolupat polítiques de han desenvolupat polítiques de normalització normalització lingüísticalingüística per a promoure l’ús de les per a promoure l’ús de les llengües pròpiesllengües pròpies a l’escola,a l’escola, a a
ll’administració’administració i en i en els mitjans de comunicació.els mitjans de comunicació.
Les llengües de l’Estat espanyol, excepte el basc, Les llengües de l’Estat espanyol, excepte el basc, procedeixen dell llatíprocedeixen dell llatí
Origen de les llengües d’Espanya1.Llengües preromanes. Abans de l’arribada dels romans, coexistien a la península diversos pobles(celtes, íbers, lusitans...)que tenien la seua
pròpia llengua.
2.Romanització. L’any 218 a.C. , els romans van desembarcar a Empúries. S’ inicià aleshores la romanització: els hispans adoptaren els costums i l’organització jurídica i administrativa dels colonitzadors, així
com la seua llengua, el llatí.
2.Fragmentació del llatí peninsular. En el segle V, després de la caiguda de l’Imperi romà, el llatí parlat a la península ibérica, que havia
mantingut una certa cohesió, va començar a fragmentar-se.4.Naixement dels romanços peninsulars.Al voltant del segle X va
culminar el procés de diferenciació dels primitius romanças hispànics: el galaicoportugués, l’asturlleonés, el castellà, l’aragonés i el català.
La nostra llengua: dels origens al primers escrits
L’origen de la nostra llengua, com el de la resta L’origen de la nostra llengua, com el de la resta de les llengües romàniques, està en el llatí de les llengües romàniques, està en el llatí
vulgar(llengua parlada per les classes populars de vulgar(llengua parlada per les classes populars de l’Imperi romà.l’Imperi romà.
La fragmentació i evolució del llatí va originar les La fragmentació i evolució del llatí va originar les llengües romàniques.La formació d’aqueixes llengües llengües romàniques.La formació d’aqueixes llengües
noves va ser un procés lent, al llarg dels quals els parlar noves va ser un procés lent, al llarg dels quals els parlar romànics van anar rebent nombroses influències.romànics van anar rebent nombroses influències.
La nostra llengua va rebre aportacions dels pobles La nostra llengua va rebre aportacions dels pobles preromans i de les llengües veïnes.preromans i de les llengües veïnes.
Fins als segles IX-X no és pot afirmar que la llengua que parlem en l’actualitat estava plenament formada.Tanmateix, era una llengua que només existia en la pràctica oral, ja que els documents encara s’escrivien en llatí.
Els textos catalans més antics conservats es poden datar entre el segle XII i el començament del XIII.Es tracta d’una traducció d’un fragment del Llibre jutge(llei del visigots) i d’un recull de sermons o homilies: les anomenades Homilies d’Organyà
L’esplendor de la llengua.L’esplendor de la llengua.
La Reconquesta i l’expansió de la Corona d’Aragó va donar a la nostra llengua un nou impuls que va contribuir a la seua consolidació
En el segle XIII van aparéixer al Regne de València els primers textos escrits en la nostra llengua, relacionats amb el comerç i el dret: a més dels Furs, el Llibre del Repartiment i el Llibre del Consolata de Mar.
A la maduresa de la nostra llengua van contribuir Ramon Llull i la Cancelleria Reial
Ramon Llull va emprar la nostra per a tractar temes que només s’havien redactat en llatí (filosòfics i científics...), la va fer més apta per a l’expressió literària.
La Cancelleria Reial, redactava documents oficials, que es convertien en model de llengua per als escriptors.
La llengua va esdevenir un factor de cohesió cultural i política, que es reflecteix en les grans cròniques (segles XIII-XIV )i en la magnífica producció del segle XV , el període d’esplendor de la nostra literatura, anomenat segle d’or.
DE LA DECADÈNCIA ALS NOSTRES DIES
El terme decadència fa referència al retrocés que van experimentar la nostra llengua i la nostra cultura entre els segles XVI I XVIII.
La llengua oral i l’escrita de les classes populars continuà senta la nostra i alguns escriptors continuaren cultivant-la ; tanmateix en aquest període es va esdevenir un descens de la producció literària de la nostra llengua, que va donar lloc a una pèrdua de prestigi.Al segle XIX , va sorgir en alguns sectors de la societat una voluntat de recuperar la nostra culturai l’ús de la nostra llengua en la literatura. Aquest moviment rep el nom de Renaixença.
Pretengué estudiar i divulgar els clàssics , potenciar el prestigi social de la nostra llengua i revitalitzar-ne l’ús en tots els gèneres literaris.
Factors socials i polítics
SeglesXVI-XVII
La disnastia dels Austria va propiciar l’establiment d’un poder i una cort cada vegada més centralitzats;això es va afegir l’esplendor de la literatura castellana. Les classes nobles i la gent lletrada utilitzava el castellà com a llengua habitual. La popularització de la imprenta també va fer que els llibres es publicaren majoritàriament en castellà, a fi de tenir més lectors.
SegleXVIII
Després de la Guerra de Successió,Felip V nou rei d’Espanya, va promulgar els Decrets de Nova Planta, que suprimien els drets i les institucions forals i prohibien l’ús de la nostra llengua a les escoles , als tribunals civils i eclesiàstics, en els llibrs de comptabilitat...Així ,el castellà s’usava en les situacions formals, mentre que la nostra llengua es feia servir en les informals, sobretot, en les orals.
La nostra llengua al segle XX
Al començament del segle, la nostra llengua consolidà el seu procés de nomativització.
Va contribuir Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907)
Les Normes ortogràfique de Pompeu Fabra (1913)
La signatura de les Normes de Castelló (1932) que dotaren unitat a la llengua.
Acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) es va tornar a prohibir l’ús de la llengu, però amb el retorn de la democràcia s’inicià el reconeixement en la Constitució espanyola de la pluralitat lingüística i cultural de l’estat.
Amb l’’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià començà la recuperació de la llengua a la Comunitat Valenciana, a la qual a contribuït l’àmbit educatiu.